ANATOMIA: HISTOLOGIA: Teixit ossi

Teixit ossi es un tipus especialitzat de teixit conjuntiu que consisteix amb cèl·lules, fibres i
substancia fonamental. La substancia fonamental i les fibres constitueixen la matriu
extracel·lular, i en el teixit ossi aquesta matriu extracel·lular esta calcificada, per la qual cosa es
converteix en una matriu forta per poder donar a terme la funció de soport i protecció que te
el esquelet.

No tot te la mateix estructura, en el os de la dreta la capa externa esta fet de os compacte i la

capa interna te un sistema anomenat trabècules, que s’anomena os esponjós. Entremig del os
esponjós es on te lloc la fabricació de les cèl·lules sanguínies, al teixit hematopoiètic, el que
anomenem la medul·la òssia vermella.

Alhora, si ens fixem en el húmer de la esquerra poden veure que el os esta recobert d’un
periosti, i aquest periosti te dues capes. La capa mes externa, que es teixit conjuntiu dens i
regular, que es la conte els vasos sanguinis, limfàtic i els nervis que des de de aquí entren cap a
l’interior del os. Després hi ha la capa interna del periosti que es teixit conjuntiu especialitzat i
es on trobem les cel mes enquimatoses indiferenciades que son les que tenen capacitat de
produir os. Per tan, aquest periosti es essencial perquè el os creixi en diàmetre, i es basic
perquè es pugui reparar i nodrir. No hi ha periosti a les zones que estan cobertes per cartílag
articulat, allà on l’os frega o esta a prop d’un altre os, es recobreix aquesta superfície de
fregament de cartílag articulat i en aquest cartílag articulat no tenim periosti. Per tan, en
aquesta part li falta capacitat osteogènica i no esta contribuint a la cicatrització de les
fractures. També, si mirem diàfisi, les cavitat de l’os esponjós, també veiem que estan
recobertes del endosti. Aquesta es una capa de teixit conjuntiu que també te propietat
osteogèniques, per tan, tant l’endosti con la capa interna del periosti tenen cel amb capacitat
osteogènica.

En els ossos tenim 4 tipus de cel:

1. Cel progenitores o osteogèniques

2. Osteoblasts
3. Osteocits
4. Osteoclasts

1. Les cel osteogèniques o progenitores son les que tenen capacitat de forma os, també
les anomenes cel mesenquimatosa indiferenciada. Aquesta la trobem a la cara interna
del periosti, en el endosti i en els canals vasculars que tenen els vasos sanguinis. Son
actives durant el creixement i reorganització del os, i també son activen quan han
d’ajudar a cicatritzar una fractura. En aquest moment fan la mitosi i es converteixen en
osteoblasts.
2. Els osteoblasts son els responsables de la formació dels components de la matriu
extracel·lular. Els osteoblasts es rodegen d’aquesta matriu extracel·lular que formen,
es calcifiquen i es converteixen en osteòcits.
3. Els osteòcits son les cèl·lules madures que no tenen capacitat osteogénica, de dividir-
se ni de secretar components de la matriu, simplement son cel de manteniment, que
mantenen la activitat diària del teixit i que ajuden a intercanviar nutrients i productes
sobrants amb la sang. El osteòcit esta situat en una llacuna de matriu extracel·lular
calcificada.
4. Els osteoclasts, per últim, son cèl·lules gegants amb molt nuclis. Son responsables de la
resorció (destrucció) òssia, de la matriu extracel·lular perquè fan hidròlisi de les fibres
de col·lagen i ajuden a alliberar els minerals de l’os. Per tant, es important en el
desenvolupament, creixement, manteniment i reparació del teixits que hi hagi un
equilibri entre formació i destrucció de l’os.

Aquest equilibri, estem parlant del metabolisme de l’os, ho veurem a fisiologia al

metabolisme del calci, i te a veure amb que si un os te excés d’osteoblasts, llavors te molta
calcificació de matriu extracel·lular, llavors hi hauria un excés de calcificació. Si per contra
hi ha un excés de osteoclasts, que ajuden a menjar-se i desfer la matriu, tindrem els ossos
molt dèbils. L’equilibri entre un i altre es el que ens dona un os sa.

Apart de les cel, teixit ossi també te matriu extracel·lular, comporta per fibres (en el os
fibres de col·lagen de tipus I) que donen flexibilitat. Sobre elles es deposityen les sals
minerals per endurir l’os. La matriu extracel·lular també esta formada per susbtancia
fonamental, feta de glucosamino-, proteo-glicans, sals mineral (hidroxiapatita), CaCO4, Mg
i F, que ajuden a la mineralització i calcificació de l’os.
Si fem un talls transversals al llarg d’un os com el fèmur, es veu com en diferents talls l’os
es d’un tipus o d’un altre.

En el cap del fèmur l’os es de tipus esponjós, veiem trabècules d’os esponjós. A la foto
superior de la dreta es veu com a vegades quan l’os es dèbil aquestes esponges poden
tenir com forats que son casi punts de trencament. A la part inferior de la dreta es veu la
estructura en esponja i una de elles es la foto d’un os amb osteoporosi, ja que com podem
veure te forats.

Tornant a la part esquerra de la foto, on tenim els talls transversals del fèmur, veiem que
la part llarga o central de l’os es de tipus compacte. Quan miren en el microscopi, l’os
compacte i l’esponjós tenen una estructura microscòpica diferent.
ORGANITZACIÓ MICROSCÓPICA DE L’OS COMPACTE

L’os compacte es una massa solida i continua, a diferencia de l’os esponjós que son
trabècules amb espais o forats entremig.

Si mirem l’os es veuen 3 capes. Dos de elles es corresponen a l’os compacte, que esta
dividit en periosti extern i intern. La característica principal es que es un teixit molt
vascularitzat. Després hi ha la capa d’os esponjós anomenada endosti. En realitat no estan
clars el límits i com entre una capa i altre, i normalment hi ha una capa externa d’os
compacte al voltat duna massa central dos esponjós, excepte quan aquest os esponjós es
reemplaça per cavitat medul·lar que conte medul·la groga, que es teixit conjuntiu amb
gran quantitat d’adipòcits que li donen aquest color groguenc. Això passa quan amb la
edat i envelliment es va substituint la medul·la òssia vermella per la groga.

Si ens fixem en la organització de l’os compacte, veiem que forma estructures en forma de
cilindre, es a dir, estructures cilíndriques i concèntriques, amb forma de gratacels que en
realitat son lamines de matriu extracel·lular calcificada. Anomenem això una osteona o
sistema de Havers, que va ser el que ho va descobrir.
Si ampliem un tal transversal es veu que la osteona o estructura cilíndrica de cilindres
concèntrics ens recorda a anells concèntrics d’un tronc d’un arbre.

En un tall sagital d’aquesta estructura s’aprecia com el centre del cilindre o osteona i passa
un vas sanguini, es a dir, que les osteones estan al voltat de vasos sanguinis. I així tenim
dos categories de canals vasculars. Uns travessen de dalt a baix, que son els longitudinals o
canals de Havers que estan al mig i després, per comunicar entre osteones també hi ha
canals vasculars transversos o oblics.
Si ampliem, veiem que al centre de la osteona passa un canal que es correspon amb el canal
vascular per on passa el vas sanguini.

Si ampliem mes veiem unes taques negres, que son llacunes que al seu interior tenen els
osteòcits.

Els osteòcits estan a l’inteior de les llacunes, envoltats de matriu extracel·lular. Cadascun d’ells
emet unes prolongacions anomenades canalículs, que els serveix per comunicar-se amb els
altres osteòcits que ter al voltant.
Resum: una osteona te un canal central, vascular o de Havers, per on passa el vas sanguini. Al
voltat te unes estructures concèntriques i punts negres que son els osteòcits a l’interior de les
llacunes, emetent entre elles unes prolongacions anomenades canalículs.

Els osteòcits es comuniquen emetent aquestes prolongacions dins dels canalículs per facilitat
moviments de substancies entre cèl·lules i per aconseguir arribar amb aquestes prolongacions
al vas sanguini i d’aquí agafar els nutrients que necessiten.

A la part interna de una osteona els osteòcits que emeten aquestes prolongacions cap al canal
central, arriben fàcilment a poder treure productes o agafar nutrients de la sang.
ORGANITZACIÓ MICROSCÓPICA DE L’OS ESPONJÓS

Format per lamines òssies que formen un enreixat irregular de capes d’os anomenades
trabècules, similar a una esponja, diferent de l’os compacte.

Els espais entre mig del os esponjós estan ocupats per medul·la òssia vermella, que es el teixit
hematopoietic, on es formen les cel sanguínies. El teixit hematopoietic es un tipus de teixit
conjuntiu especialitzat.

L’arquitectura d’aquestes lamines òssies depèn de la activitat física de cada persona. Amb la
edat, la medul·la òssia vermella es reemplaçada per medul·la òssia groga. I això fa que hi hagi
una quantitat elevada de adipòcits que li dona el color groc, i desapareix la medul·la òssia
vermella.

El límit entre os compacte i esponjós no es un límit clar. L’os esponjós no te estructura de

cilindres o osteones, sinó que es una estructura en forma de trabècules.
Entre mig de les trabècules hi ha l’espai per la medul·la òssia vermella. I les trabècules o
lamines òssies estan col·locades en paral·lel, amb els osteòcits ocupant les llacunes igual que
en el os compacte. També, surten canalículs per comunicar entre un osteòcit i els altres.

Els vasos sanguinis procedents del periosti travessen i penetren a través de l’os esponjós i,
igual que abans, els osteòcits es nodreixen per difusió des de la sang per aquests canalículs.

També veiem en aquesta imatge la funció d’un osteoclasts, que esta desfent i trencant la
matriu extracel·lular calcificada. Alhora, a la vora o part externa d’aquestes trabècules hi ha
osteoblasts alineats que ajuden amb la formació d’os nou.