Documenti di Didattica
Documenti di Professioni
Documenti di Cultura
LOU TSAMIN
FRANCOPROVENSAL
Gran Tort Francoprovensal
P/A a Souiza
ValadeusFrancoprouvensalPiemounItalia
2010
Parteunse VÔD
27/06 VALÊS
SUSA VAL D’OUTA
Ariv SAVOUÉ
24/07 PIEMOUN
Traduzioni
Marina Maberto - francese
Tsambra Francoprovensal
Fraz. San Giuseppe, 103
10050 Giaglione (TO)
Progetto graco
Nethics
Giaglione (TO)
www.nethics.it
Fotograe di:
Claudia Teppa
Elena Ollivier
Giancarlo Pilla (Formless)
Marco Rey
Fotograe popolari in Google Earth
SOUMARE
Tapeus e armanhac
Dimèindza 27 Dzunh - TAPA 1 - Km 16 p. 19
SUIZA
MOUNSENI (Gran Croué)
Dilun 28 Dzunh - TAPA 2 - Km 18 p. 23
MOUNSENI (Gran Croué)
BESSANS
Dimars 29 Dzunh - TAPA 3 - 16 Km p. 27
BESSANS
VAL D’ISERE
Dimècro 30 Dzunh - TAPA 4 - 11 Km p. 31
VAL D’ISERE
REFUGE DU PALET
Didzoi 1 Lulh - TAPA 5 - 19 Km p. 35
REFUGE DU PALET
BELLENTRE
Diveundro 2 lulh - TAPPA 6 - Km 13 p. 39
BELLENTRE
REFUGE DU PRESSET
Disando 3 Lulh - TAPPA 7 - Km 16 p. 43
REFUGE DU PRESSET
BEAUFORT
Dimèindza 4 Lulh - TAPA 8 - Km 18 p. 47
BEAUFORT
FLUMET
Dilun 5 Lulh - TAPA 9 - Km 14 p. 51
FLUMET
LA CLUSAZ
Dimars 6 lulh - TAPA 10 - Km 26 p. 55
LA CLUSAZ
ANNECY
Dimècro 7 Lulh p. 59
Dzort de ripoz ANNECY
Didzoi 8 Lulh - TAPA 11 - Km 20 p. 63
ANNECY
CRUSEILLES
Diveundro 9 Lulh - TAPA 12 - Km 25 p. 67
CRUSEILLES
DZINEVRA
Disando 10 Lulh - TAPA 13 atél Dzinevra Lausanne p. 71
Dimèindza 11 Lulh - TAPA 13 - batél è 19 Km p. 75
LAUSANNE
THONON LES BAINS
CHEVENNOZ
SOMMARIO
Tappe e calendario
Domenica 27 Giugno - TAPPA 1 - Km 16 p. 20
SUSA
MONCENISIO (Gran Croce)
Lunedì 28 Giugno - TAPPA 2 - Km 18 p. 24
MONCENISIO (Gran Croce)
BESSANS
Martedì 29 Giugno - TAPPA 3 - Km 16 p. 28
BESSANS
VAL D’ISERE
Mercoledì 30 Giugno - TAPPA 4 - Km 11 p. 32
VAL D’ISERE
REFUGE DU PALET
Giovedì 1 Luglio - TAPPA 5 - Km 19 p. 36
REFUGE DU PALET
BELLENTRE
Venerdì 2 Luglio - TAPPA 6 - Km 13 p. 40
BELLENTRE
REFUGE DU PALET
Sabato 3 Luglio - TAPPA 7 - Km 16 p. 44
REFUGE DU PALET
BEAUFORT
Domenica 4 Luglio - TAPPA 8 - Km 18 p. 48
BEAUFORT
FLUMET
Lunedì 5 Luglio - TAPPA 9 - Km 14 p. 52
FLUMET
LA CLUSAZ
Martedì 6 Luglio - TAPPA 10 - Km 26 p. 56
LA CLUSAZ
ANNECY
Mercoledì 7 Luglio p. 60
Giorno di riposo ANNECY
Giovedì 8 Luglio - TAPPA 11 - Km 20 p. 64
ANNECY
CRUSEILLES
Venerdì 9 Luglio - TAPPA 12 - Km 25 p. 68
CRUSEILLES
GINEVRA
Sabato 10 Luglio - TAPPA 13 traghetto Ginevra-Losanna p. 72
Domenica 11 Luglio - TAPPA 13 - battello e 19 Km p. 76
LOSANNA
THONON LES BAINS
CHEVENNOZ
SOUMARIE
Stage et calendrier
Dimanche 27 Juin - ÉTAPE 1 - Km 18 p. 21
SUSA
MONT-CENIS (Gran Croce)
Lundi 28 Juin - ÉTAPE 2 - Km 18 p. 25
MONT-CENIS (Gran Croce)
BESSANS
Mardi 29 Juin - ÉTAPE 3 - 18 Km p. 29
BESSANS
VAL D’ISERE
Mercredi 30 Juin - ÉTAPE 4 - 13 Km p. 33
VAL D’ISERE
REFUGE DU PALET
Jeudi 1 Juillet - ÉTAPE 5 - 20 Km p. 37
REFUGE DU PALET
BELLENTRE
Vendredi 2 Juillet - ÉTAPE 6 - Km 16 p. 41
BELLENTRE
REFUGE DU PRESSET
Samedi 3 Juillet - ÉTAPE 7 - Km 12 p. 45
REFUGE DU PRESSET
BEAUFORT
Dimanche 4 Juillet - ÉTAPE 8 - Km 19 p. 49
BEAUFORT
FLUMET
Lundi 5 Juillet - ÉTAPE 9 - Km 16 p. 53
FLUMET
LA CLUSAZ
Mardi 6 Juillet - ÉTAPE 10 - Km 26 p. 57
LA CLUSAZ
ANNECY
Mercredi 7 Juillet p. 61
Arret a ANNECY
Jeudi 8 Juillet - ÉTAPE 11 - Km 14 p. 65
ANNECY
CRUSEILLES
Vendredi 9 Juillet - TAPPA 12 - Km 24 p. 69
CRUSEILLES
GENEVE
Samedi 10 Juillet - ÉTAPE 13 bateau Gene-Lausanne p. 73
Dimanche 11 Juillet - ÉTAPE 13 - bateau et 13 Km p. 77
LAUSANNE
THONON LES BAINS
CHEVENOZ
LEGENDA
Tèin de tsamin/Tempo di percorrenza/Temps
Facil/Facile/Facile
Ampenhativ/Impegnativo/Difficile
Sa publicasioun lhe vout pa èitre ina guida ezaourieunta ma, lhe mountre le tapeus dou Tsamin
Francoprovensal, lhet servìt per counhèitre l’itineĥaĥe è lhe don li tèin e li dzort dle tapeus per
comounique lou percours.
Tienì meun que gran part dou Tsamin ou vét an cuota tsu li vieleut a chuval de l’arc alpin ouchiden-
tal, tra le pouèinteus pi viaouteus de l’Europa (la Vanoise, lou moun Blan è lou Gran Paĥadì) li tèin
peuioun tsèindzé a caouza dou clima è de counseguense lou terèin di vieleut ancountrà.
Itineĥaĥe ideà è trasà da Marco Rey è Peyre Anghilante.
Desù Nòvas d’Occitània (www.chambradoc.it) peii trouvé la tapa dou dzort an tèin real, l’elenco di
post de tapa, rifugio è auberdze tsu lou tsamin.
Questa pubblicazione non pretende di essere una guida esauriente ma, indica le tappe del Tsamin
francoprovensal, è prodromica all’itinerario e fornisce i tempi indicativi di percorrenza e la data
delle tappe per comunicare il percorso.
Considerato che la maggior parte delle tappe si svolgono in quota e su sentieri a cavallo dell’arco
alpino nord occidentale, tra alcune delle montagne più alte d’Europa (la Vanoise, il Monte Bianco
e il Gran Paradiso) i tempi di percorrenza possono variare a causa delle condizioni climatiche e della
situazione oggettiva dei sentieri.
Itinerario ideato e tracciato da Marco Rey e Peyre Anghilante.
Su Nòvas d’Occitània (www.chambradoc.it) potrete trovare la tappa di giornata aggiornata in
tempo reale, i numeri dei rifugi, ostelli ed alberghi posti tappa della camminata.
Cette publication ne prétend pas être un guide exhaustif mais indique les étapes du «Tsamin fran-
coprovensal», elle est prodromique à l’itinéraire et elle fournit les temps indicatifs de parcours et
la date des étapes pour communiquer le parcours.
En considérant que la plupart des étapes se déroulent en altitude et sur des sentiers à cheval de la
chaîne alpine nord occidentale, parmi les montagnes plus hautes d’Europe, (Vanoise, Mont Blanc
et Grand Paradis), les temps de parcours peuvent changer à cause des conditions climatiques et
de la situation objective des sentiers.
Itinéraire inventé et tracé par Marco Rey et Peyre Anghilante.
Sur Nòvas d’Occitània (www.chambradoc.it) vous pourrez trouver l’étape de la journée mise à jour
en temps réel, le nombre de refuges, auberges et étapes de la marche.
Presentasioun
Dou 27 dzunh aou 24 lulh, 28 dzort de tsamin per pi de 500 km an
viadzo tra: Piemoun, Savoia, Viaouta Savoia, Valez Sviser è Val d’Ousta.
Anviteun touit a venì avé nos per la lèinga francoprovensal, in toc, doué
o tree, o l’antìe tort!
La lèinga francoprovensal et in ansèin de dialeut galloroumans que lhe
se parle an tre stat: L’Italia, (Val d’Ousta è iouet valadeus dou Piemoun),
La Svisera romanda è la Fransa: an Savoia, nord Dauphiné, Bourgogne
sud e Franche Compté.
An Piemoun lhe se parle an Val Souiza, Valsangoun, val de Lans, Orco
è Soana.
Ou na deut francoprovensal lou linguista Graziadio Isaia Ascoli d’in lou
1873.
L’area francoprovensal lhe sare in teritoĥe que ou parle la mèima lèinga
ma onhi post o una deut a sa maniera: an Fransa è Svisera na deuioun
savouiard, patois, a notra moda, a notra maneri...
Lou tsamin francoprovensal ou fét in tort de 28 dzort è ou vout
groupé simboulicameun le dzeun francoprouvensal d’in in’europa a chu-
val de tre stat: Italia, Fransa è Svisera.
Se tsamine per la lèinga, a travé di post que ian fourdzà le dzeun,
la maniera d’èitre, tra le pleieus dle paroleus trouveun li sentimeun, lou
cooĥ dla dzeun.
Vouleun trouvé le dzeun, anouvré la lèinga, groupé per lou permie cool
tot le parlaa francoprovensal è arbaté testimouniansa d’in la maniera dou
post.
Et segù, paseun pa d’in tot lou teritore francoprovensal ma, aieun ser-
nù in tort simbolic, bél, desù li vieleut de lh’arp e le mountanheus fran-
coprovensal.
Ad onhi post de sosta ancountreun li enti istitusiounal, le asoucha-
sioun, le dzeun.. lou tort ou vout groupé simboulicameun le dzeun per
fare apré in gran itineraĥe cultural.
L’oubietiv schentific et sél de fare ina ricounhisioun de li sistema
d’èicrituĥa, per arbaté de documentasioun tsu la tradisioun, le coutumeus
è le tsansoun.
Lou particolar serot lou travalh desù le grafieus util per veiro de reizou-
nameun da fare per in francoprouvensal unic.
La regioun Piemoun et l’ente que nou soustien la Tsambra Francopro-
vensal ina sesioun de Chambradoc lhot idealo e lhe lou realize.
Soun iouèt personeus fiseus que fan tot lou tort, onhidun avé soun
travalh: dzournalista, fotografo, guida, operatou documentarista,
Presentazione
Dal 27 giugno al 24 luglio, 28 giorni di percorso, più di 500 chilometri
in viaggio tra: Piemonte, Savoia, Alta Savoia, Vallese svizzero, Valle d’Ao-
sta. Invitiamo tutti ad unirsi al cammino per la lingua francoprovenzale,
una o più tappe o l’avventura dell’intero percorso!
Il francoprovenzale è un insieme di dialetti galloromanzi che si parla in
tre stati: l’Italia (Valle d’Aosta e otto valli piemontesi), Svizzera Romanda
e la Francia: in Savoia, nord Dauphiné, Bourgogne sud nella Franche-
Compté.
In Piemonte è parlato in Val di Susa, Valsangone, nelle valli di Lanzo,
Orco e Soana.
La definizione francoprovenzale fu coniata dal glottologo Graziadio
Isaia Ascoli nel 1873.
L’area francoprovenzale definisce un territorio che riunisce parlate fran-
coprovenzali chiamate in ambito regionale o locale con nomi diversi: in
Francia e Svizzera è usuale definirla Savoiardo, Valdostano, Patois, a nosta
moda, maneri…
Lou tsamin francoprovensal percorre un anello da percorrere in 28
giorni di viaggio e vuole riunire simbolicamente le genti francoprovenzali
abitanti a cavallo di tre stati europei: Italia, Francia, Svizzera.
Si cammina per la lingua, attraverso il territorio che ha forgiato le
persone ed il loro modo di essere, tra le pieghe della lingua troviamo i
sentimenti, l’anima della gente.
Questa camminata vuole incontrare la gente, parlare la lingua del pae-
se, riunire per la prima volta tutte le parlate francoprovenzali e raccogliere
testimonianza scritta nelle varie grafie locali.
Certamente non si toccherà l’intera area francoprovenzale ma, si è
scelto un percorso simbolico, bello paesaggisticamente e su sentieri nelle
terre alte francoprovenzali.
Ad ogni sosta si entrerà nel vivo delle realtà locali, si incontreranno gli
enti istituzionali e le varie associazioni. Questo percorso legherà simboli-
camente tutta le regione francoprovenzale e integrato da tutto il materia-
le derivato dalla camminata diventerà un grande itinerario culturale.
La camminata ha come obbiettivo scientifico quello di effettuare una
ricognizione territoriale per verificare lo stato della lingua, il suo attuale
utilizzo orale e scritto, per ascoltare e raccogliere documentazione riguar-
dante usi, costumi, tradizioni, canto inseriti nel comune contesto mon-
tanaro. In particolare verrà effettuato un lavoro di documentazione nelle
varie grafie utilizzate ed incontrate sul percorso utili a futuri ragionamenti
comuni.
Presentation
Depuis le 27 juin au 24 juillet, 28 jours de parcours, plus de 500 ki-
lomètres en voyage entre: Piémont, Savoie, Haute Savoie, Suisse vau-
doise, Vallée d’Aoste. Nous invitons tous à s’unir au chemin pour la lan-
gue franco-provençale, une ou plusieurs étapes ou l’aventure du parcours
entier!
Le franco-provençal est un ensemble de dialectes gallo-romans qu’on
parle dans trois états: l’Italie, (Vallée d’Aoste et huit vallées piémontai-
ses), Suisse Romanche et la France: en Savoie, nord Dauphiné, Bourgo-
gne sud et Franche-Comtée.
Au Piémont il est parlé en Val de Susa, Valsangone, dans les vallées de
Lanzo, Ogre et Soana.
La définition franco-provençale fut créée par le linguiste Graziadio Isaia
Ascoli en 1873. La zone franco-provençale définit un territoire qui réunit
les parlers franco-provençaux nommés en domaine régional ou local avec
des noms différents: en France et Suisse il est usuel de le définir Savoyard,
Valdotain, Patois, à notre façon, maneri.
Lou tsamin francoprovensal constitue un cercle à parcourir en 28
jours de voyage et il veut réunir symboliquement les gens franco-pro-
vençaux qui habitent à cheval de trois états européens: Italie, France,
Suisse.
On marche pour la langue, à travers le territoire qui a forgé les gens
et leur manière d’être, entre les plis de la langue on trouve les sentiments,
l’âme des gens.
Cette marche veut rencontrer les gens, parler la langue du village, réu-
nir pour la première fois tout les parlers franco-provençaux et recueillir le
témoignage écrit dans les différentes graphies locales.
Certainement on ne touchera pas l’entière zone franco-provençale
mais, on a choisi un parcours symbolique, beau du point de vue du pay-
sage et sur des sentiers dans les hautes terres franco-provençales.
À chaque arrêt on entrera dans le vif des réalités locales, on rencontrera
les organismes institutionnels et les différentes associations. Ce parcours
liera symboliquement toute la région franco-provençale et complété par
tout le matériel dérivé de la marche, il deviendra un grand itinéraire cul-
turel.
La marche a comme objectif scientifique celui d’effectuer un examen
territorial pour vérifier l’état de la langue, son actuelle utilisation orale et
écrite, pour écouter et ramasser une documentation concernant les cou-
tumes, traditions, chants inséré dans le commun contexte montagnard.
En particulier on effectuera un travail de documentation dans les diffé-
La regioun Francoprovensal
A chuval de l’Arc alpin nord oucidental, tra le mountanheus pi viaouteus
d’Europa (moun Blan, Gran Paradì) d’in tre stat divers: Fransa, Italia e
Svisera, coulegaa a travé li col dou Mounsenì, dou Petseut è dou Gran
San Bernard, que li tunnel dou Moun Blan è Frejus, se trove lou teritoĥe
Francoprovensal.
La regioun lhet banhà dou Rhone e lhot de gran lai, lou Leman, Annecy
è Bourget. Se sità prinsipal soun: Lioun, Grenoble, Chambery, Dzinevra,
Lozana, Sion, Aousta è Souiza.
An Svisera soun francoprovensal li cantoun de Dzinevra, Vod, part dou
Vales è fribourg.
An Fransa et francoprovensal ina grosa zona que lhe preun: Savoia
(doué dipartimeun) part dou Dauphiné, La Bresse, lou Forez è la zona de
Lioun.
An Italia soun francoprovensal la Val d’Ousta, le valadeus de la Provin-
cha de Touiĥin (media è basa Val Souiza, Val Senicla, Val Sangoun, Val de
Lans è val Orco è Soana) è li paii de Faeto è Celle San Vito an Pulha an
provincha de Foggia.
La regione Francoprovenzale
A cavallo dell’arco alpino nord occidentale, tra alcune delle montagne più
alte d’Europa (il Monte Bianco e il Gran Paradiso), compreso in tre diversi
Stati: Francia, Italia e Svizzera, collegato attraverso i valichi del Piccolo e
Grande San Bernardo e Moncenisio ,oltre ai tunnel del Monte Bianco e
del Frejus, si trova l’area linguistica e culturale francoprovenzale. La zona
è bagnata dal Rodano e comprende alcuni tra i più estesi laghi alpini
come il Lemano, Annecy, Bourget. Le sue principali città sono: Lyon, Gre-
noble, Chambery, Genève, Lausanne, Sion ,Aosta e Susa.
In Svizzera sono francoprovenzali i Cantoni romandi di Ginevra, Vaud,
parte del Vallese, e Fribourgo.
In Francia è francoprovenzale una vasta zona a sud est comprendente
in particolare: la Savoia (due dipartimenti), parte del Delfinato,la Bresse, il
Forez, la regione lionese
In Italia sono francoprovenzali la Valle d’Aosta, la maggior parte delle
valli della provincia di Torino (Val Sangone, media e bassa Val di Susa,Val
Cenischia, Valli di Lanzo, Valli Orco e Soana) e l’isola linguistica in Puglia
costituita dai comuni di Celle San Vito e di Faeto in provincia di Foggia.
La région Franco-provençale
À cheval de la chaîne alpine nord occidentale parmi les montagnes plus
hautes d’Europe, (le Mont Blanc et le Grand Paradis), compris en trois
différents État: La France, l’Italie et la Suisse, uni à travers les cols du Pe-
tit et Grand Saint Bernard et Mont-Cenis, au-delà des tunnels du Mont
Blanc et du Frejus, on trouve la zone linguistique et culturelle franco-pro-
vençale. La zone est arrosée par le Rhône et elle comprend quelques-uns
entre les lacs alpins les plus étendus comme le Leman, Annecy, Bourget.
Ses principales villes sont: Lyon, Grenoble, Chambery, Genève, Lausanne,
Sion, Aoste et Susa.
En Suisse sont franco-provençaux les Cantons romands de Genève,
Vaud, partie du Vaudois et Fribourg.
En France est franco-provençale en particulier, une vaste zone à sud-
est comprenant: la Savoie, (deux départements), partie du Dauphiné, la
Bresse, le Forez, la région lyonnaise. En Italie sont franco-provençaux la
Vallée d’Aoste, la plus grande partie des vallées de la province de Turin,
(Val Sangone, moyenne et basse Vallée de Susa, Val Cenischia, Vallées de
Lanzo, Vallées Ogre et Soana et l’île linguistique en Pouille constituée par
les communes de Celle San Vito et de Faeto en province de Foggia).
Tappa 1 Susa
LOU TSAMIN
FRANCOPROVENSAL
Gran Tort Francoprovensal
30-04-2010 11:30:23
19 Francoprovensal
TAPA 1
SOUIZA
COL DOU MOUNSENÌ (Gran Croué)
Tsamin Real è Gran Croué
SOUIZA
La sità lhe vien foundà aioun se trouvoun la Senicla è la Douèiĥa ina
puzisioun strategica per countroulé li tsamin que pouiavoun ai col dou
Mounsenì e dou Monginevro.
Lou noun Porta d’Italia ou se perd d’in la storia.
Dzò d’in lou sinseun a.c., can de sità queme Ousta è Touiĥin ieĥoun pa
cool, aiàn dzò Souiza celtica bèin ourganizà da li druidi.
Apré la sità lhe trove soun masim asvilup dezot l’impero Rouman, dezot li
Savoia lhe vien Provincha è lhe segue deloun li destin dou ducà.
5.00 h 16 Km Facil
TAPPA 1
SUSA
MONCENISIO (Gran Croce)
Strada reale e Val Cenischia
SUSA
La città venne fondata alla confluenza del fiume Dora Riparia con il tor-
rente Cenischia in posizione strategica per il controllo delle vie dirette ai
valichi del Moncenisio e del Monginevro.
Le origini di Susa “Porta d’Italia” si perdono nella storia.
Nel 500 a.C., quando città come Aosta e Torino non erano ancora state
fondate, in Susa esisteva una realtà celtica perfettamente organizzata dai
sacerdoti druidi.
Successivamente romanizzata ebbe il suo massimo splendore con il culmi-
ne dell’Impero Romano.
Diventata provincia sotto i Savoia seguì ininterrottamente i destini del
ducato.
5.00 h 16 Km Facil
ÈTAPE 1
SUSA
MONT-CENIS (Grand Croix)
Route Royale et Val Cenischia
SUSA
La ville fut fondée à la confluence du fleuve Dore Riparia avec le torrent
Cenischia en position stratégique pour le contrôle des voies directes aux
cols du Mont-Cenis et du Montgenèvre.
Les origines de Susa «Porte d’Italie» se perdent dans l’histoire.
En 500 a.C., quand des villes comme Aoste et Turin n’avaient pas encore
été fondées, à Susa existait une réalité celtique parfaitement organisée
par les druides.
Par la suite romanisée elle eut sa meilleure splendeur sous l’empire Ro-
main.
Devenue province sous le règne de la Maison de Savoie elle suivit conti-
nuellement les destinées du duché.
5.00 h 16 Km Facile
interno tsamin.indd 22
Arcelle Neuve
Tappa 2
LOU TSAMIN Gran Croce
FRANCOPROVENSAL
Gran Tort Francoprovensal
30-04-2010 11:30:29
23 Francoprovensal
TAPA 2
COL DOU MOUNSENÌ (Gran Croué)
BESSANS
Lai, col, Foret de Lanslevillard tsu li flan dou Rouncia
a la Gran Crouè se preun li tsamin que ian fét per faĥe la diga è se
D pase tot lou tort dou lai fin ai 2082 mètre dou col d’in la quemouna
de Limbork.
Bèiseun per lou tsamin vers la Fransa è tsapeun a drèita vers L’Arcelle
Neuve tra li sap è li malezò ai pia dou glasìe dou Rouncia.
Lou vieleut ou nou porte fin a Bessans, ioun di pi bél paì de la Moriena.
4.30 h 18 Km Facil
TAPPA 2
MONCENISIO (Gran Croce)
BESSANS
Lago, colle, Forte de Lanslevillard sul monte Roncia
QUOTA PARTENZA: 1860 m. slm
ALTITUDINE MASSIMA: 2082 m.slm
QUOTA DI ARRIVO: 1750 m. slm
4.30 h 18 Km Facil
ÈTAPE 2
MONT-CENIS (Grand Croix)
BESSANS
Lac, col, Forêt de Lanslevillard sur le mont Ronche
ALTITUDE DE DEPART: 1860 m. slm
ALTITUDE MAXIME: 2082 m.slm
ALTITUDE D’ARRIVEE: 1750 m. slm
4.30 h 18 Km Facile
interno tsamin.indd 26
GR5
Tappa 3
LOU TSAMIN GR5
FRANCOPROVENSAL
Gran Tort Francoprovensal
Bessans
30-04-2010 11:30:34
27 Francoprovensal
TAPA 3
BESSANS
VAL D’ISERE
Se tsamine tsu li vieleut dou gr5 d’in lou Parc de la Vanoise
BESSANS
Bessans èt lou paì aioun trouveun li sèin è lou diablo, in bél cuadro de
natuĥa.
In paì veĥ, aioun te peuieus vivre bèin, plasà an Viaouta Moriena a 1750
mètre, avé l’antort pouèinteus de tremile mètre è gran glasìe.
Bessans ou l’ot su mantenì sa carateristica d’in tèin grasie a se dzeun que
ian mai perdù la coutuma de trouvése a faĥe de couèinteus an lèinga
francoprovensal.
L ou tsamin ou vét apré caze dapertot au vieleut gr5 d’in lou parc de
la Vanoise, da le mèizoun tsapéun lou vieleut tsu la drèita de l’Arc è
tsamineun desù li pra de la cota Mean Martin, devan aieun li glasìe de
l’Albaron è des Evettes, dedin lou valoun de Lenta nou tapéun d’in le
gordzeus dou ris è se poie a l’Iseran (2764 m.).
La disheza lhe se fét ba dret desù le pisteus de Val d’Isere, aou mielh di pal
de le segiovie è de li skilift.
6.00 h 16 Km Medio
TAPPA 3
BESSANS
VAL D’ISERE
Si cammina sui sentieri del gr5 nel parco della Vanoise
BESSANS
Villaggio dove convivono santi, angeli e la leggenda del diavolo, in un
magnifico quadro naturale sinonimo di bellezza. Villaggio senza trucco
dove ogni nuovo giorno procura una sensazione di benessere e serenità,
situato nella vallata della Haute Maurienne (Savoia) a 1750 metri d’altez-
za, circondato da cime e ghiacciai di più di 3000 metri.
Bessans ha saputo conservare il suo carattere antico grazie ai suoi abitan-
ti, che non hanno smesso di organizzare delle serate “racconti e leggen-
de” nella lingua francoprovenzale.
L ’itinerario segue quasi fedelmente il sentiero gr5 per il tratto del parco,
dall’abitato di Bessans si imbocca il sentiero sulla destra orografica del
fiume Arc e si sale sulle pendici del Mean Martin, si cammina nelle splen-
dide praterie alpine al cospetto dei ghiacciai dell’Albaron e delle Evettes,
nel vallone della Lenta ci si infila nelle gole del torrente e si affronta la
salita al colle dell’Iseran ( m.2764 ).
La discesa avviene a picco nel vallone dell’iseran in ambiente purtroppo
contaminato dagli impianti scistici della famosa stazione sciistica di Val
d’Isere.
6.00 h 16 Km Medio
ÈTAPE 3
BESSANS
VAL D’ISERE
On marche sur des sentiers du gr5 dans le parc de la Vanoise.
BESSANS
Village où saints, anges et la légende du diable cohabitent, dans un table-
au magnifique synonyme naturel de beauté. Village sans maquillage où
chaque nouveau jour procure une sensation de bien-être et sérénité, situé
dans la vallée de la Haute Maurienne (Savoie) à 1750 mètres de hauteur,
entouré par cimes et glaciers de plus de 3000 mètres.
Bessans a su conserver son ancien caractère grâce à ses habitants, qui
n’ont jamais arrêté d’organiser des soirées “récits et légendes” en langue
franco-provençale.
6.00 h 16 Km Moyenne
GR5
GR5
Vallon de la Toviere
Val d’Isere
Tappa 4
LOU TSAMIN
FRANCOPROVENSAL
Gran Tort Francoprovensal
30-04-2010 11:30:37
31 Francoprovensal
TAPA 4
VAL D’ISERE
REFUGE DU PALET
Le pouèinteus de la Vanoise
VAL D’ISERE: fin aou 1920 ieĥe in petseut paì anfilà aou fun d’ina louèin-
dza valada, Se vivet aou ritmo dle stagioun. Si abitan ieĥoun antaounà
dezot la nèi per 8 mez a l’an è dèivioun aproufité de li 4 mez de tsoutèin
per alé ai tsan, faĥe lou fèin è faĥe la toumò.
Sa vita duĥa lhe dounave pa bien d’avenì ai dzouveun, le dzeun partioun.
La moda de lou ski lhe fét la fourtuna de Val d’Isere, soun post ou l’et
counsideĥà ioun di pi boun per faĥe de sport d’uvert, duĥaa dla nèi, è
valoun bien gran. Da alouĥa lou paì ou l’ot deloun crèisù fin a venì inò de
pi ampourtanteus stasioun de ski dla Fransa.
4.30 h 11 Km Medio
TAPPA 4
VAL D’ISERE
RIFUGIO DU PALET
Le cime della Vanoise
VAL D’ISÈRE: c’era una volta, nel 1920 un piccolo villaggio nidificato
nell’incavo di una valle. Questo villaggio, viveva al ritmo delle stagioni. I
suoi abitanti “ibernavano”, intorpiditi sotto la neve per 8 mesi all’anno ed
approfittavano del corto periodo estivo per “andare nei campi”, ricamare
dei merletti o produrre dei formaggi. Questa vita rude lasciava un debole
avvenire ai giovani, e il villaggio perdeva i suoi abitanti.
È allora che comincia la moda delle vacanze degli sport invernali. Val
d’Isère approfittò di parecchi fattori favorevoli: La sua fortuna, fu il suo
sito considerato fin da 1930 come uno dei più favorevoli alla pratica dello
sci: lunga durata di innevamento, buona esposizione delle pendenze,
piste di neve numerose ed estese.
Valle dell’Isère costruisce da allora, poco a poco la sua notorietà interna-
zionale grazie alle sue numerose piste al suo villaggio accogliente.
4.30 h 11 Km Medio
ÈTAPE 4
VAL D’ISERE
RIFUGIO DU PALET
Les sommets de la Vanoise
VAL D’ISERE: Il était une fois, en 1920 un petit village niché au creux
d’une vallée. Ce village, vivait au rythme des saisons. Ses habitants «hiber-
naient», engourdis sous la neige pendant 8 mois de l’année et profitaient
de la courte période d’été pour «aller aux champs», broder des ouvrages
de dentelles ou produire des fromages. Cette vie rude ne laissant que peu
d’avenir aux jeunes, le village perdait ses habitants.
C’est alors la mode des vacances aux sports d’hiver. Val d’Isère profita de
plusieurs facteurs favorables: Sa chance, fut son site considéré dès 1930
comme l’un des plus favorables à la pratique du ski: longue durée d’en-
neigement, bonne exposition des pentes, champs de neige nombreux et
étendus.
Dès lors, Val d’Isère bâtit peu à peu sa notoriété internationale grâce à son
domaine skiable d’exception et à son village accueillant.
4.30 h 11 Km Moyenne
interno tsamin.indd 34
GR5
GR5
30-04-2010 11:30:41
35 Francoprovensal
TAPA 5
REFUGE DOU PALET
BELLENTRE
Pi viot d’in li valoun de la Vanoise
D aou rifugio tsapéun a travé dou gran valoun vers li lai du Gratteleu è
de la Plagne, tsamineun an cuota a 2500 m. dai 2000 coumanseun
a trouvé le permiereus mèizoun è apré an bèisan li paì de Beaupraz è Les
Lanches.
Coumanséun a trouvé li permie tsamin è d’in lou valoun dou Barmail
coumanséun a bèisé vers Bellentre, petseut paì è stasioun d’uvert, an
traversan Les Choches, Montcharvin e Montorlin.
Bellentre ou l’et aou foun dla valada desù la nasiounal 90 que lhe vét a
Bourg Saint Maurice.
6.00 h 19 Km Ampenhativa
TAPPA 5
REFUGE DU PALET
BELLENTRE
In quota nei valloni della Vanoise
6.00 h 19 Km Impegnativa
ÈTAPE 5
REFUGE DU PALET
BELLENTRE
En hauts dans les vallons de la Vanoise
6.00 h 19 Km Difficile
interno tsamin.indd 38
Tappa 6 GR5
LOU TSAMIN
FRANCOPROVENSAL
Gran Tort Francoprovensal
Bellentre
30-04-2010 11:30:44
39 Francoprovensal
TAPA 6
BELLENTRE
REFUGE DOU PRESSET
Vers lou lai de Roselend è lou Beaufortain
6.00 h 13 Km Ampenhativa
TAPPA 6
BELLENTRE
REFUGE DU PRESSET
Verso il lago di Roselend ed il Beaufortain
QUOTA PARTENZA: 800 m. slm
QUOTA ARRIVO: 2505 m. slm
(Alloggio funzionale e caloroso per gli alpinisti in cerca di cime, sosta ri-
paratrice e conviviale per i gitanti e le loro famiglie, i rifugi sono portatori
della realtà e dell’immaginario della montagna).
Per la Federazione francese dei club alpini e di montagna - che possiede
ed intrattiene 131 rifugi, chalet e centri di montagna sull’intero territo-
rio - è attraverso i rifugi che si scopre la diversità delle pratiche possibili
in montagna, è dalle loro porte che si abbraccia il paesaggio e che si
prende coscienza del valore e della fragilità della montagna, è entrando
più avanti nella sala comune o nel dormitorio che ci si impregna dell’am-
biente montanaro, della difficoltà e della ricchezza del lavoro del custode,
e di quello dei 45 gestori del CAF (club alpino francese), dei loro volontari
e dei servizi federali.
6.00 h 13 Km Impegnativa
TAPPA 6
BELLENTRE
REFUGE DU PRESSET
Vers le lac de Roselend
QUOTA PARTENZA: 800 m. slm
QUOTA ARRIVO: 2505 m. slm
6.00 h 13 Km Difficile
interno tsamin.indd 42
Tappa 7 Refuge du Presset
LOU TSAMIN
FRANCOPROVENSAL
Gran Tort Francoprovensal
30-04-2010 11:30:48
43 Francoprovensal
TAPA 7
REFUGE DU PRESSET
BEAUFORT
Lou bél dla Pierra Menta
aou rifugio se poie in poc è se lèise lou vieleut dou gr5 per viĥé vers
D la bourdzà de Treicol è se trove lou gran lai de Roselend, se tsamine
tsu de tsamin blan è daou col dou Présset se bèise ancountran deloun de
pi mèizoun.
Vers Beaufort atraverseun li booc di le Bersene è a travé le bourdzà de la
Chavonnerie è Coutafaillait ariveun a Beaufort, ina petsita sità de Rhone
Alpes a 737 metre de viot a tacà de Villard sur Doron è Hauteluce.
5.00 h 16 Km Medio
TAPPA 7
REFUGE DU PRESSET
BEAUFORT
Fascino della Pierra Menta
5.00 h 16 Km Medio
ÈTAPE 7
REFUGE DU PRESSET
BEAUFORT
Charme de la Pierra Menta
5.00 h 16 Km Moyenne
interno tsamin.indd 46
Col de la Losette
Tappa 8
LOU TSAMIN Beaufort
FRANCOPROVENSAL
Gran Tort Francoprovensal
30-04-2010 11:30:52
47 Francoprovensal
TAPA 8
BEAUFORT
FLUMET
Vieleut è tsamin per li paì savouiard
Qui sot avèite è acouté, lét la storia dzo d’in lou paisadzo
Sa storia se dèirole d’in lou patrimone natuĥal, avé li paisadzo que rapi-
soun lou sguard: pouèinteus tra sìe è tèra, coumbeus profoundeus aioun
cort l’èiva calma o forta, oumbra de booc è veurt di praa l’antort aou bloi
di lai.
Trouveun ina arquitetuĥa ouriginal que lhe dimostre le capacità dle dzeun,
de l’idea è dou boun sèins, mèizoun de bocc o de peclo que ian in’anima,
dai fort dou pan ai soulìe, tot isé trove soun dzeust raport avé la natuĥa.
L’art sacra la vaieun d’in tot le bourdzà, le tsapeleus, le èiglèizeus que
rivalizoun an manhificheunse.
6.30 h 18 Km Facil
TAPPA 8
BEAUFORT
FLUMET
Sentieri e strade nei villaggi savoiardi
6.30 h 18 Km Facile
ÈTAPE 8
BEAUFORT
FLUMET
Sentiers et route dans les villages savoyards
A qui sait regarder et écouter, l’histoire se lit déjà dans les paysages.
Cette histoire se déroule dans son patrimoine naturel, avec ces paysages
qui fascinent le regard: cimes entre ciel et terre, vallées profondes où
vagabondent les eaux calmes ou fougueuses, forêts ombragées et lacs
bleus coulés dans les écrins de verdure.
Il vous dévoile une architecture originale témoignant d’un savoir- faire,
de l’imagination et du bon sens, chalets de bois ou maisons de pierres
qui ont une âme, fours à pains ou greniers, tout, ici, a un rapport avec
la nature. L’art sacré se décline dans tous les villages, avec ses chapelles,
oratoires et églises qui rivalisent de magnificence.
6.30 h 18 Km Facile
interno tsamin.indd 50
Col des Aravis
Flumet
Tappa 9
LOU TSAMIN
FRANCOPROVENSAL
Gran Tort Francoprovensal
30-04-2010 11:30:55
51 Francoprovensal
TAPA 9
FLUMET
LA CLUSAZ
Seun an viaouta Savoia
LA CLUSAZ
Situé aou coĥ de lh’Aravis, La Clusaz lhot vardà lou charme de in peteseut
viladzo de mountanha. Ina gran part de atività spourtiveus seunsa èisublé
le tradisioun du post, de martsaà de feteus, touit trovoun seun que tsart-
soun secoun lou ritmo.
Stasioun de ski moundial, tèra de 8 campioun dou mundo è tèra de fees-
tylers an gamba, La Clusaz et veĥameun lou post per onhi specialità de
barus.
Vèiĥo de vieleut nou permetoun de louèindzeus pasedzadeus è d’uvert
ski nordic.
5.00 h 14 Km Facil
TAPPA 9
FLUMET
LA CLUSAZ
Siamo in alta Savoia
LA CLUSAZ
Situata nel cuore del massiccio degli Aravis, La Clusaz ha conservato il
fascino di un bel villaggio di montagna. Vi sono una moltitudine di attività
sportive o culturali per piccoli e grandi, senza dimenticare le tradizioni
locali, fiere e feste di villaggio... ciascuno vi troverà in che cosa attivarsi
o riposarsi, secondo il proprio ritmo. Stazione di sci internazionale, terra
di 8 campioni del mondo e patria di freestylers di talento, La Clusaz è
insindacabilmente la stazione di tutto “ciò che scivola.”
5.00 h 14 Km Facile
ÈTAPE 9
FLUMET
LA CLUSAZ
On est en Haute Savoie
LA-CLUSAZ
Situé au coeur du massif des Aravis, La Clusaz a gardé le charme d’un joli
village de montagne. Une multitude d’activités sportives ou culturelles
pour petits et grands, sans oublier les traditions locales, foires et fêtes
de village .... chacun y trouvera de quoi s’activer ou se reposer, selon son
rythme. Station de ski internationale, terre de 8 champions du monde et
patrie de freestylers de talent, La Clusaz est incontestablement la station
de toutes les glisses.
5.00 h 14 Km Facile
Tappa 10
LOU TSAMIN
FRANCOPROVENSAL
Gran Tort Francoprovensal
30-04-2010 11:31:00
55 Francoprovensal
TAPA 10
LA CLUSAZ
ANNECY
Vers la capital de lou teritoĥe francoprovensal
LH’ARAVIS
Da pi lou XIII secoul, li paì de lh’Aravis soun acoublà aou Reblochon, ai
vielh chalets seuntenaĥe, ai pra è a le clotseus. Isé la mountanha lhet
achesibla è viva; lhot in coĥ.
Da li tsamin di martsan de Thones, ou que amiĥeun lou tsatel de Menthon
Sain Bernard dai vieleut de Bluffy, que pasian aou mielh dle mèizoun de
Bouchet o Clefs, senteun la memoria dle dzeun de mountanha è nouz-
impleun de la lou libertà.
A la mèima distansa dle stasioun de ski de lh’Aravis aou lai de Annecy si
post soun l’ideal per qui soot pa sernì tra la mountanha, campanha è lai.
6.30 h 26 Km Facil
TAPPA 10
LA CLUSAZ
ANNECY
Verso la capitale dell’area francoprovenzale
MASSICCIO ARAVAIS
Dal 18 °secolo, l’immagine dei villaggi di Aravis è associata al Reblochon,
ai chalets centenari, ai pascoli e ai campanili a bulbo.
Qui la montagna è accessibile e vivente: ha un’anima. Sia che si percorra
le strade commerciali di Thones, sia che si ammiri il castello di Menthon
Saint-Bernard dall’alto dei sentieri di Bluffy, o che si passi in mezzo agli
chalets durante le passeggiate a Bouchet o Clefs, si sente la storia degli
abitanti della montagna e ci si impregna della loro libertà.
Alla stessa distanza delle stazioni sciistiche di Aravis e del lago di Annecy
questi villaggi sono il luogo di residenza ideale per i viaggiatori che non
vogliono scegliere tra la campagna, la montagna e lago.
6.30 h 26 Km Facile
ÈTAPE 10
LA CLUSAZ
ANNECY
Vers la capitale de la zone franco-provençale
MASSIF-DES-ARAVIS
Depuis le XIII ème siècle, l’image des villages des Aravis est associée au
Reblochon, aux chalets centenaires, aux pâturages et aux clochers à bul-
bes.
Ici, la montagne est accessible et vivante; elle a une âme. Que l’on par-
coure les rues marchandes de Thônes, que l’on admire le château de
Menthon Saint-Bernard du haut des sentiers de Bluffy, que l’on passe au
milieu de chalets en balade au Bouchet ou aux Clefs, on ressent l’histoire
des habitants de la montagne et l’on s’imprègne de leur liberté.
A égale distance des stations de ski des Aravis et du lac d’Annecy, ces
villages sont le lieu de résidence idéal pour les voyageurs qui ne veulent
pas choisir entre campagne, montagne et lac.
6.30 h 26 Km Facile
La Clusaz
Flumet
interno tsamin.indd 58
Beaufort
Refuge du Presset
Bellentre
Refuge du Palet
Val d’Isere
Bessan
RIEPILOGO TAPPE
LOU TSAMIN
FRANCOPROVENSAL Gran Croce
Gran Tort Francoprovensal
30-04-2010 11:31:04
Susa
59 Francoprovensal
SOSTA AD ANNECY
ARRET A ANNECY
Annecy, Ènneci en franco-provençale est une ville située sur Le bord sep-
tentrional du lac homonyme, sur son débouché naturel, où elle occupe
une position stratégique sur les axes transversaux qui unissent l’Italie, la
Suisse et la France.
Sa localisation géographique est une zone de transition entre un milieu
de montagne pre- alpin et une zone de collines moyennes.
La ville est traversée par le Thiou qui est l’émissaire naturel du lac, d’origi-
ne glaciale formé environ il y 18000 ans.
La ville sous les Savoies devint la capitale de leurs possessions du Ge-
nevois, du Faucigny et du Beaufortain. Capitale du département de la
Haute Savoie, la ville est très originale avec ses vieux quartiers qui remon-
tent au 12 ème siècle avec des ruelles pavées et longées par des maisons
avec des portiques et façades aux couleurs acidulées et balcons riches de
géraniums et qui constituent un ensemble architectural homogène qui se
reflète dans le canal du Thiou. Pour sa belle position et ses alentours pitto-
resques c’est un célèbre centre touristique, défini «La Venise savoyarde»
interno tsamin.indd 62
Pont de la Caille
Tappa 11
LOU TSAMIN
FRANCOPROVENSAL
Gran Tort Francoprovensal Annecy
30-04-2010 11:31:08
63 Francoprovensal
TAPA 11
ANNECY
CRUSEILLES
Lou poun de la Caille
Soun doué de flan, traversoun l’èiva de Usses anout viot a 147 metre.
Lou permie, lou poun Charles Albert, inauguĥà d’in lou 1839, an brandan
a de cavi atacà a doué tourioun. Lou secoun lou Poun Nuva, dou 1929
in arc an siman pa armà, inò dle campà pi louèindzeus dou mundo fét
Paĥie.
Ba dezot, d’in le gordzeus, li banh de la Caille dzo famouz ai tèin di rou-
man, soun abandounà, ma la sourdzeun la iet cool.
5.00 h 20 Km Facil
TAPPA 11
ANNECY
CRUSEILLES
Il ponte de la Caille
Sono due, fianco a fianco, che superano il torrente degli Usses dall’alto
dei loro 147 metri. Il primo, il ponte Carlo-Alberto, inaugurato nel 1839,
è sospeso da due gruppi di dodici cavi appoggiati su due torri merlate.
Il secondo, il ponte Nuovo, che data 1929, è sopportato da un arco di
cemento non armato, una delle più grandi volte al mondo costruite in
questo modo. In fondo alla gola, i bagni de la Caille, già conosciuti dai
Romani, sono oggi inutilizzati. Ma la sorgente sgorga sempre.
5.00 h 20 Km Facile
ÈTAPE 11
ANNECY
CRUSEILLES
Le pont de la Caille
LE PONT DE LA CAILLE
...depuis toujours, il fallait pouvoir relier Cruseilles et Allonzier-la-Caille...
Ils sont deux, côte à côte, franchissant le torrent des Usses du haut de
leurs 147 mètres. Le premier, le pont Charles-Albert, inauguré en 1839,
est suspendu par deux groupes de douze câbles appuyés sur deux tours
crénelées. Le second, le pont Neuf, datant de 1929, est supporté par un
arc de béton non armé, l’une des plus grandes voûtes au monde ainsi
construite. Au fond de la gorge, les bains de la Caille, connus des Ro-
mains, sont aujourd’hui désaffectés. La source jaillit toujours.
5.00 h 20 Km Facile
interno tsamin.indd 66
GR65
Le Liron
Tappa 12
LOU TSAMIN
FRANCOPROVENSAL
Gran Tort Francoprovensal
Cruiselles
30-04-2010 11:31:12
67 Francoprovensal
TAPA 12
CRUSEILLES
DZINEVRA
Vers lou lai Leman: Svisera
DZINEVRA
Tra le Alpi è lou Jura, d’in la pouèinta oucidental de la Svisera è dou lai
Leman. Lou Rodano è l’Arve soun li fium que la traversoun. Crouèizà de
l’Europa oucidental, lhe god d’ina pouzisioun avantadzà a in’ouĥa d’ae-
reo da Paris è Milan è meno de douveus ouĥeus da Londra è Madrid.
Lhet circoundà da la Fransa. Tsu lou lai, tra le mountanheus è le coulineus
lhe ofre de paisadzo mai vì, lhet coumoda per la coulina, le vinheus è li
borg antic.
Te peuieus virèla bèin a pia. La carateristica predouminan et però lou lai,
lou pi gran de la Svisera.
6.00 h 25 Km Facil
TAPPA 12
CRUSEILLES
GINEVRA
Verso il lago Lemano: Svizzera
6.00 h 25 Km Facile
ÈTAPE 12
CRUSEILLES
GENEVE
Vers le lac Leman: Suisse
6.00 h 25 Km Facile
interno tsamin.indd 70
Ginevra
30-04-2010 11:31:14
71 Francoprovensal
BATÉL
DZINEVRA
LAUSANNE in batél
LAUSANNE
La sità lhot asilupase tsu tre coulineus, aou mielh dle vinheus, è lou lai
Leman a si pia.
Devan tsu la spounda fransèiza se levoun viaouteus le Alpi dla Savoia.
Lou centro storic ou l’et caze tot sarà per le maquineus, li petseut cafèi le
boutique caraterizoun lou coĥ medieval de la sità.
Lou centro storic ou l’et douminà da la catedral, inò dle opere pi
ampresiounan an stile gotic de la Svisera. Per mile an lhet ità sede
episcopal, Le countraa coumercial se trouvoun l’antort la catedral è d’in
lou cuartìe portual de Ouchy.
L’unica metro de la Svisera lhe grope li cuartìe de la sità è lh’èide li
spoustameun per la coulina.
Et la capital Olimpica, lhot la sede dou comitato Oulimpic, lou museo dle
Olimpiadi, lou pi gran centro de infourmasion tsu le olimpiadi.
TRAGHETTO
GINEVRA
LOSANNA in traghetto
LAUSANNE
La città si è sviluppata su tre colline, circondata da vigneti, e il Lago Lemano
ai suoi piedi. Sulla sponda francese di fronte s’innalzano imponenti le Alpi
Savoiarde. Lo stupendo centro storico è per lo più chiuso al traffico. I
piccoli vicoli con caffè e boutique caratterizzano l’immagine del cuore
medievale di questa città.
Il centro storico è dominato dalla cattedrale, una delle opere più
impressionanti in stile primo gotico della Svizzera. Per più di un millennio
Losanna è stata sede episcopale. Le vie commerciali si sviluppano attorno
alla cattedrale e nel quartiere portuale Ouchy. L’unica «metro» della
Svizzera unisce i quartieri cittadini ed agevola gli spostamenti nella città
collinare.
Nella «capitale olimpica» ha sede il Comitato Olimpico, con annesso
Museo Olimpico, il più grande centro d’informazione sulle Olimpiadi.
BATEAU
GENEVE
LAUSANNE en bateau
LAUSANNE
La ville s’est développée sur trois collines, entourée par des vignobles et le
Lac Leman à ses pieds. Sur le côté français en face, s’élèvent imposantes
les Alpes Savoyardes. Le splendide centre historique est pour la plupart
fermé au trafic. Les petites ruelles avec les cafés et boutiques caractérisent
l’image du coeur médiéval de cette ville. Le centre historique est dominé
par la cathédrale, une des oeuvres les plus impressionnantes en premier
style gothique de la Suisse. Pour plus d’un millénaire Lausanne elle a
été siège épiscopal. Les rues commerciales se développent autour de la
cathédrale et dans le quartier portuaire de Ouchy.
L’ unique «métro» de la Suisse unit les quartiers de la ville et facilite les
déplacements dans la zone collinaire.
Dans «la capitale olympique» a son siège le Comité Olympique, avec
annexe le Musée Olympique, le plus grand centre de renseignements sur
les Jeux Olympiques.
interno tsamin.indd 74
Thon les Bains
GR5
Chevenoz
Tappa 13
LOU TSAMIN
FRANCOPROVENSAL
Gran Tort Francoprovensal
30-04-2010 11:31:18
75 Francoprovensal
TAPA 13
LAUSANNE
THONON LES BAINS en batél
THONON LES BAINS
CHEVENOZ
Vers lou tét de l’Eropa
THONON
La capital dou Chablais, souprefetuĥa de la Viaouta Savoia, lhet famouza
per se atività coumerchal, soun ambieun è l’èiva mineĥal que lh’alimeunte
sa stasioun térmal.
Thonon lhet tsu doué livel, la part basà avé soun port de pèitsa è plèizii,
la pasedzada loun lou lai è lou vielh viladzo de Rives.
La part viaouta lhe offre de countrà a pia, si coumèrse, li martsà dla sema-
ouna è d’animasioun per tot l’an.
Lhe ofre in fantastic belvedere tsu lou lai Leman da part fransèiza, Thonon
lhet catsà da la natuĥa.
L èiseun la sità dle èiveus mineĥal per lou tsamin de Lonnaz, apré le
indicasioun dou gr5 d’in la foresta demanial de la Haute Filiere, fin a
Reyvroz, Bioge aioun atraverseun l’èiva dou Dranse è pouieun an dire-
sioun la Plantaz è Chez Girard.
Lou vieleut gr5 ou poie fin a 1500 metre è ou diveunte panoramic tsu
la val d’Abondance, peieun cheninous pi bas è pleiàn a drèita ariveun a
Chevenoz.
5.00 h 19 Km Facil
TAPPA 13
LAUSANNE
THONON LES BAINS in traghetto
THONON LES BAINS
CHEVENOZ
Verso il tetto d’Europa
THONON
Capitale del Chablais, sotto prefettura dell’Alta Savoia, la città è reputata
per la sua attività commerciale, il suo ambiente rilassato e la sua acqua
minerale che alimenta il suo stabilimento termale.
Thonon è costruita su due livelli. La parte bassa, col suo porto di pesca e
da diporto, la sua passeggiata lungo il lago ed il vecchio villaggio di Rive,
la parte alta concentrata sul centro città con le sue vie pedonali, i suoi
molteplici negozi, i suoi grandi mercati settimanali ed animazioni per
tutto l’arco dell’anno. La città offre dei piacevoli belvedere fioriti e verdeg-
gianti che si aprono su una delle più belle prospettive della riva francese
del lago Lemano. Thonon è baciata dalla natura.
5.00 h 19 Km Facile
ÈTAPE 13
LAUSANNE
THONON LES BAINS en bateau
THONON LES BAINS
CHEVENOZ
Vers le toit de l’Europe
THONON
Capitale du Chablais, sous préfecture de la Haute Savoie, la ville est répu-
tée pour son activité commerciale, son ambiance décontractée et son eau
minérale qui alimente son établissement thermal.
Thonon est construite sur deux niveaux. La partie basse, avec son port de
pêche et de plaisance, sa promenade le long du lac et le vieux village de
Rives, la partie haute concentrée sur le centre ville avec ses rues piéton-
nes, ses multiples commerces, ses grands marchés hebdomadaires et ses
animations tout au long de l’année. Elle offre d’agréables belvédères fleu-
ris et verdoyants qui s’ouvrent sur l’une des plus belles perspectives de la
rive française du lac Léman.Thonon est comblée par la nature.
5.00 h 19 Km Facile
interno tsamin.indd 78
GR5
Chapelle
d’Abondance
Tappa 14
LOU TSAMIN
FRANCOPROVENSAL
Gran Tort Francoprovensal
30-04-2010 11:31:24
79 Francoprovensal
TAPA 14
CHEVENOZ
CHAPELLE D’ABONDANCE
Chablais: les porte du soleil, lai mountanha
CHEVENOZ
Lhet a la mèima distansa tra la frountieĥa Svisera è Thonon les Bains, la
quemouna lhe fét part dou canton d’Abondance que ou preun sis que-
mouneus.
Per sa economia, Chevenoz lhe peut couèinté tsu lou booc, particoular-
meun apourtan a l’anvés, l’agricoultuĥa an particoulaĥ l’alevameun, lou
travalh dou booc è carque artizan.
Lou tourismo ou l’et pa cool bèin asvilupà mèimo se li gr5 è lou vieleut
dou Leman atraversoun la quemouna.
7.00 h 20 Km Facil
TAPPA 14
CHEVENOZ
CHAPELLE D’ABONDANCE
Chablais: les porte du soleil, lago e montagna
CHEVENOZ
Situata ad ugual distanza tra la frontiera Svizzera e Thonon-les-Bains, il
comune di Chevenoz fa parte del cantone di Abondance che consta di
sei comuni.
Per la sua economia, Chevenoz può contare sul suo bosco particolarmen-
te importante, la sua agricoltura orientata verso l’allevamento, l’industria
del legno ed alcuni artigiani. Il turismo è nell’insieme poco evoluto anche
se il sentiero del Balcone del Lemano attraversa il comune.
7.00 h 20 Km Facile
ÈTAPE 14
CHEVENOZ
CHAPELLE D’ABONDANCE
Chablais: les portes du soleil, lac et montagne
CHEVENOZ
Située à égale distance entre la frontière Suisse et Thonon-Les-Bains, la
commune de Chevenoz fait partie du canton d’Abondance qui comprend
six communes.
Pour son économie, Chevenoz peut compter sur son bois particulièrement
important à l’envers, son agriculture orientée vers l’élevage, l’industrie du
bois et quelques artisans. Le tourisme est dans l’ensemble peu développé
même si le sentier du Balcon du Léman traverse la commune.
7.00 h 20 Km Facile
interno tsamin.indd 82
GR5
PS
Crete de Borney
Tappa 15 Champery
LOU TSAMIN
FRANCOPROVENSAL
Gran Tort Francoprovensal
30-04-2010 11:31:29
83 Francoprovensal
TAPA 15
CHAPELLE D’ABONDANCE
CHAMPERY
Vers lou Valés Sviser
D aou paì se preun la diresioun dou counfin Sviser, per in bleuc se vet
apré la senhalasioun dou gr5 ma a le mèizoun de Ville de Nant se
poie vers Chatel. Aou mielh dou paì se trove in senhal PS vieleut de Porte
de Soleil aleun anout aou pas de Morgins, counfin Sviser a 1371, se bèise
a Morgins è se poie deloun avé lou mèimo vieleut fin ai 1600 metre de
la Croix, avè in manhific panorama nou lèiseun a lez èipaleus la val de
Morgins. Lou vieleut ou preun a drèita da le mèizoun de Madzé è pasà le
Bochasses ou trove lou post pi viot de la tapa a la crèita de Borney 1833
metre, da Les Crosets bèiseun fin a Champery: Valés.
7.00 h 18 Km Medio
TAPPA 15
CHAPELLE D’ABONDANCE
CHAMPERY
Verso il Vallese Svizzero
7.00 h 18 Km Medio
TAPPA 15
CHAPELLE D’ABONDANCE
CHAMPERY
Vers le vaudois Suisse
7.00 h 18 Km Medio
interno tsamin.indd 86
Col de Susanfe
Salvan
Tappa 16
LOU TSAMIN
FRANCOPROVENSAL
Gran Tort Francoprovensal
30-04-2010 11:31:33
87 Francoprovensal
TAPA 16
CHAMPERY
SALVAN
Supereun le Dents du Midi
LOU VALÉS
Famouz an tot lou mundo, la mountanha piramidal dou Chervin et la
granta atrasioun dou Valés, avé lou glasìe de Aletsh, lou pi loun de l’Eu-
ropa.
Ma lou Valés ou l’ot col d’aoutres sourprèiseus: ses èiveus térmal, le 51
poèinteus oltre li 4000 m., se caverneus de glas è si lai de mountanha,
se stasioun de vacanza mondana è si viladzo catsà aou fun de valadeus
verdeus.
Le tradisioun cultuĥal è le feteus de paì soun col bien viveus, la gastrono-
mia è si vin delisiouz.
Aieun vèiĥo de tort da faĥe an partan da Morgins, Champery, Saint Mauri-
ce, Salvan (le gordzeus del Trient) Champex, Vercorin è Evolene).
A la crouèizà de la val de Entremont è de la val dou Rodano trouvéun
Martigny.
7.00 h 16 Km Ampenhativa
TAPPA 16
CHAMPERY
SALVAN
Superiamo les Dents du Midi
IL VALLESE
Celebre nel mondo intero, la montagna piramidale del Cervino è una del-
le grandi attrazioni della regione del Vallese, con il ghiacciaio di Aletsch, il
più lungo d’Europa. Ma il Vallese possiede ancora molte altre sorprese: le
sue fonti termali, le 51 vette di oltre 4.000 m, le sue grotte di ghiaccio e i
suoi laghi di montagna, le sue stazioni di vacanze mondane e i suoi villag-
gi idilliaci nascosti in fondo a valli lussureggianti. Le tradizioni culturali e le
feste popolari sono ancora molto vive, la gastronomia e i vini deliziosi.
Numerose escursioni sono da fare partendo da Morgins, Champéry, Saint-
Maurice, Salvan (gole del Trient), Champex, Vercorin e Evolène. All’incro-
cio della valle di Entremont e della valle del Rodano, troviamo Martigny.
7.00 h 16 Km Impegnativa
ÈTAPE 16
CHAMPERY
SALVAN
On franchit les Dents du Midi
LE VAUDOIS
Célèbre dans le monde entier, la montagne pyramidale du Cervin est l’une
des grandes attractions de la région du Vadois, avec le glacier d’Aletsch,
le plus long d’Europe. Mais le Vaudois possède encore beaucoup d’autres
surprises: ses sources thermales, les 51 sommets d’au-delà des 4.000 m,
ses grottes de glace et ses lacs de montagne, ses stations de vacances
mondaines et ses villages idylliques cachés au bout de vallées luxuriantes.
Les traditions culturelles et les fêtes populaires sont encore très vivantes,
la gastronomie et les vins délicieux.
De nombreuses excursions sont à faire en partant de Morgins, Champéry,
Saint-Maurice, Salvan (gorges du Trient), Champex, Vercorin et Evolène.
Au croisement de la vallée d’Entremont et de la vallée du Rhône, on trou-
ve Martigny.
7.00 h 16 Km Difficile
interno tsamin.indd 90
Sentier de Col Alpin
Tappa 17
LOU TSAMIN
FRANCOPROVENSAL
Gran Tort Francoprovensal
Champex
30-04-2010 11:31:37
91 Francoprovensal
TAPA 17
SALVAN
CHAMPEX (Orsieres)
Tsu li vieleut Sviser
D aou paì de Salvan tsapeun lou tsamin per Martigny è bèiseun aou
foun de la val, aou poun de Gueroz tsamineun per li booc dou cou-
stoun de la mountanha e trouvéun Martigny, pasala se tsamine tsu lou
tsamin dou Gran San Bernard, se vét apré le marqueus de la via franci-
gena è in bleuc per tsamin in bleuc per vieleut se tsape lou valoun de
Le Bourgeaud e se avéite le marqueus dou vieleut di pas alpin è pasà in
parelh de paì trouveun lou bel lai de Champex.
6.30 h 18 Km Facil
TAPPA 17
SALVAN
CHAMPEX (Orsieres)
Sui sentieri svizzeri
ORSIÈRES
Orsières è il centro della Val Ferret e sorge a 900 m s.l.m. A caratterizzare
la cittadina è la torre campanaria dell’XI secolo e il nucleo intatto. I boschi
e le imponenti vette fanno da sfondo alle attività sportive fra la natura
incontaminata.
Orsières è comodamente raggiungibile da Martigny con il treno panora-
mico del St. Bernhard-Express. La storia del Col du Grand Saint-Bernard
ha influenzato in modo decisivo anche quella di Orsières. Il commercio fra
nord e sud attraverso il San Bernardo portava infatti benessere, ma attira-
va anche figure ambigue di ogni sorta. Proprio a queste ultime è dovuta
la prima citazione storica della località: nell’anno 925, l’abate di Cluny
venne rapito nei pressi del ponte di Orsières e rilasciato dietro pagamento
di un riscatto.
6.30 h 18 Km Facile
ÈTAPE 17
SALVAN
CHAMPEX (Orsieres)
Sur les sentiers suisses
ORSIÈRES
Orsières est le centre du Val Ferret et se lève à 900 m. A caractériser la
petite ville est le beffroi du Xième siècle et le noyau intact. Les bois et les
sommets imposants font d’ arrière plan aux activités sportives dans cette
nature intacte.
Orsières est accessible confortablement de Martigny avec le train panora-
mique du S. Bernhard-Express. L’histoire du col du Grand Saint-Bernard
a influencé de manière décisive celle d’Orsières. Le commerce entre nord
et sud à travers le Saint Bernard portait en effet du bien-être économi-
que, mais il attirait aussi des personnages ambigus. Grâce à ces derniers
est dûe la première citation historique de la localité: en l’an 925, l’abbé
de Cluny fut enlevé aux alentours du pont d’Orsières et relâché contre
payement d’un rachat.
6.30 h 18 Km Facile
interno tsamin.indd 94
Tappa 18
LOU TSAMIN
FRANCOPROVENSAL
Gran Tort Francoprovensal
Col du Grand Ferret
Rifugio Elena
30-04-2010 11:31:41
95 Francoprovensal
TAPA 18
CHAMPEX (Orsieres)
COL DU GRAN FERRETrifugio Elena
Ai pia dou gran rei Blan
Lou Moun Blan et bien coumé que ina mountanha, et in mundo a sé,
et l’ansèin de tot la tseina alpina, lou bloc de gréisart ros courasà de glas
è dret vertical.
Se et vé que le mountanheus ian ina anima, alouĥa la fatsa è lou carater
dou Blan soun sit d’in Rei ourgoulhouz, superb è amprevedibil.
Per bien de dzeun et maque la mountanha pi viaouta d’Europa. Si 4810
metre lhe dounoun sa meĥit.
Rifugio Elena
An realtà lou Moun Blan ou l’et bien d’aoutro per storia è natuĥa. Ou l’ot
ina storia unica, ou l’ot vi d’in lh’an onhi sorta de spedisioun per councu-
istelo. Ou done de emousioun anque pouian an funivia ( unic lou tour
dou Moun Blan: Courmayeur-Punta Helbronner- Aiguilles dou Midi- Cha-
monix) è peian fermese a vaĥi livel per godre dou panorama, lou dzardin
boutanic Sassurea è l’espouzisioun de cristalli.
L èisà lou lai de Champex bèiseun aou paì de Issert è tsapéun la salita per
Praz de Fort. Isé Tsapéun lou vieleut tsu l’èitsota de la Dranse de Ferret
è tsamineun d’in de bèl praa an flos.
Pasà La Foulie countinueun per Ferret è taquéun la salita aou col dou
Gran Ferret, 2537 metre, lou pouèin viot de la tapa.
L’aspetacoul tsu lou grup dou Blan ou nouz-acoumpanhe d’in la disheza
fin aou rifugio Elena.
7.30 h 20 Km Ampenhativa
TAPPA 18
CHAMPEX (Orsieres)
COL DU GRAN FERRETrifugio Elena
Al cospetto del grande Re Bianco
QUOTA PARTENZA: 1100 m. slm
QUOTA MASSIMA - COL DU GRAN FERRET: 2537 m. slm
QUOTA ARRIVO: 2062 m. slm
ÈTAPE 18
CHAMPEX (Orsieres)
COL DU GRAN FERRETrifugio Elena
A la présence du grand Roi Blanc
ALTITUDE DE DEPART: 1100 m. slm
ALTITUDE MAXIME - COL DU GRAN FERRET : 2537 m. slm
ALTITUDE D’ARRIVEE: 2062 m. slm
7.30 h 20 Km Difficile
Va
Fe l
rr
et
Tappa 19
LOU TSAMIN
FRANCOPROVENSAL Courmayeur
Gran Tort Francoprovensal
30-04-2010 11:31:45
99 Francoprovensal
TAPA 19
COL DU GRAN FERRETrifugio Elena
COURMAYEUR
Ai pia dle Grandes Jorasses
4.30 h 18 Km Facil
TAPPA 19
COL DU GRAN FERRETrifugio Elena
COURMAYEUR
Ai piedi delle Grandes Jorasses
4.30 h 18 Km Facile
ÈTAPE 19
COL DU GRAN FERRETrifugio Elena
COURMAYEUR
Au pied des Grandes Jorasses
4.30 h 18 Km Facile
Tappa 20
LOU TSAMIN
FRANCOPROVENSAL
Gran Tort Francoprovensal
30-04-2010 11:31:48
103 Francoprovensal
SOSTA
COURMAYEUR
AOSTA Naveta PONT VALSAVARANCHE
TAPA 20
PONT DI VALSAVARANCHE
RIFUGIO SAVOIA
Avèitan lou Gran Paĥadì
3.30 h 12 Km Facil
SOSTA
COURMAYEUR
AOSTA Navetta PONT VALSAVARANCHE
TAPPA 20
PONT DI VALSAVARANCHE
RIFUGIO SAVOIA
Ammirando il Gran Paradiso
QUOTA PARTENZA: 1960 m. slm
QUOTA MASSIMA: 2532 m. slm
3.30 h 12 Km Facile
ARRET
COURMAYEUR
AOSTA Navetta PONT VALSAVARANCHE
ÈTAPE 20
PONT DI VALSAVARANCHE
RIFUGIO SAVOIA
En admirant le Grand Paradis
ALTITUDE DE DEPART: 1960 m. slm
ALTITUDE MAXIMUM: 2532 m. slm
3.30 h 12 Km Facile
Ceresole Reale
Tappa 21
LOU TSAMIN
FRANCOPROVENSAL
Gran Tort Francoprovensal
30-04-2010 11:31:52
107 Francoprovensal
TAPA 21
RIFUGIO SAVOIA
SIRIZOLE REAL
Val Orco, Piemoun
Lou Gran Paĥadì et seunsa dut lou souèindzo proibì de veiĥo d’escoursiou-
nista. Unic 4000 toutalmeun an tĥeitoĥe italian, sa pouèinta lhe preseunte
in sot terifican vers la Val de Conhe: ina parete avé in sot de 700 metre lhe
poie daou glasìe que maque lou noun ou deut dzò tot: Triboulasioun!
Lhe se vét bèin da la plaouna dou Piemoun per sa pouzisioun sourtò, tacà
la Tresenda è lou Ciarfaron, però d’isé aieun ina salita relativameun fachil
per la pouèinta.
D aou rifugio se tsape lou vieleeut vers lou rifugo città di Chivasso, d’isé
deloun per vieleut se bèise dezot le rotseus dou Nivolet fin ai lai a
cuota 2461 tsu lou tsamin dou Nivolet, per in toc desù lou tsamin real de
tsasa que, avé in’asvilup bien gran ou l’acoumpanhe l’escursionista a la
dèicuverta de lou versan piemounté dou Gran Paĥadì d’in tot si aspet: dai
pra ric d’èiva, a le mouĥèineus, dai glasìe ai petseut lai, da le drèiteus pa-
reti de rotsa a le coteus pi douseus plèineus de malesò. Seunsa èisoublé,
de matin bounouĥa, le tipiqueus bete dou parc.
Lèiseun lou tsamin real per l’Arp Moncial è apré bèiseun an diresioun de
Chiapili sopra, apré per tsamin a Sirizole.
4.00 h 11 Km Facil
TAPPA 21
RIFUGIO SAVOIA
CERESOLE REALE
Valle Orco, Piemonte
4.00 h 11 Km Facile
ÈTAPE 21
RIFUGIO SAVOIA
CERESOLE REALE
Valle Orco, Piemont
4.00 h 11 Km Facile
GTA
Tappa 22
LOU TSAMIN
FRANCOPROVENSAL Ceresole Reale
Gran Tort Francoprovensal
30-04-2010 11:31:54
111 Francoprovensal
TAPA 22
SIRIZOLE REAL
PIALPETTA
A la scoperta dle Val de Lans
6.00 h 12 Km Medio
TAPPA 22
CERESOLE REALE
PIALPETTA
Scopriamo le Valli di Lanzo
6.00 h 12 Km Medio
ÈTAPE 22
CERESOLE REALE
PIALPETTA
On découvre les Vallées de Lanzo
6.00 h 12 Km Moyenne
Tappa 23
LOU TSAMIN
FRANCOPROVENSAL
Gran Tort Francoprovensal
Balme
30-04-2010 11:31:56
115 Francoprovensal
TAPA 23
PIALPETTA
BALME
Nous parlen a nosta moda
D a Pialpetta tsapeun lou vieleut GTA que a travé li lai de Trione ou nou
mene fin all’omonimo col.
Evideun a Nord le Levanne è lou grup dou Gran Paĥadì mentre a lez-
èipaleus poie la granta parete nord de l’Uia de Mondrone.
Daou col lou vieleut ou bèise ancountran lou lai Vaquero e dué Arp.
Anout viot la poèinta de l’Uia de Mondrone da si 2964 metre lhe nouz-
acoumpanhe per tot la disheza.
Da l’Arp Pian del bosco se vét fin aou tsamin de la Val d’Ala per trouvè
Balme.
7.00 h 16 Km Medio
TAPPA 23
PIALPETTA
BALME
Nous parlen a nosta moda
QUOTA PARTENZA: 1050 m. slm
QUOTA MASSIMA: 2486 m. slm
QUOTA ARRIVO: 1450 m. slm
7.00 h 16 Km Medio
ÈTAPE 23
PIALPETTA
BALME
On parle a nosta moda
ALTITUDE DE DEPART: 1050 m. slm
ALTITUDE MAXIME: 2486 m. slm
ALTITUDE D’ARRIVEE: 1450 m. slm
D e Pialpetta on suit le sentier GTA qui mène à travers les lacs de Trione
au col homonyme. Évidentes au nord les Levanne et le Groupe du
Grand Paradis tandis qu’aux épaules apparaît le mur imposant nord de
l’Uja de Mondrone. Du col le sentier descend en rencontrant le Lac Vasue-
ro et quelques alpages. En haut, sur la droite, domine la figure élancée de
l’Uja de Mondrone, (mt. 2.964), qui fera belle exposition de soi-même pour
toute la descente. De l’Alpe Pian du Bois on continue jusqu’à la route car-
rossable du fond de la vallée de la Val d’Ala pour ensuite atteindre Balme.
7.00 h 16 Km Moyenne
Tappa 24
LOU TSAMIN
FRANCOPROVENSAL
Gran Tort Francoprovensal
Margone
30-04-2010 11:31:58
119 Francoprovensal
TAPA 24
BALME
MARGONE
Col antic è vieleut nouva
COL D’ARNAS
…Souveun nou mancave de tot. Vèiĥo de col seun bèisaa a Averole, a
Bessans, an Savoia a tsartsé la sal, per pouie torna lou col d’Arnas catsà
de nèi, è veiĥo de quilo desù lez-èipaleus: da le mèizoun de Averole aou
lai darìe la tour a lh’arp, a Balme. Se partet l‘uvert avé la lunò plèina, se
alave a Averole per carque trafic…
La moudesta countrabanda lhe èidave a vivre.
D a Balme la tapa lhe poie anout dret per arivé aou pas Paschiet a 2435
metre. Ieĥe in teĥitoĥe de valic dzò d’in li tèin di celto-liguri è aou tèin
di rouman pasavoun d’isè tsamin per la Gallia (per lou col de l’Autaret
a m. 3071 è per lou col d’Arnas a m. 3010) soun ità trouvà isé veiĥo de
reperti rouman è de areus votiveus, de sorde è rest de sepourtuĥeus.
Lou col ou nou pase da la Val d’Ala an Val de Viù, ai pia de la Torre d’Ovar-
da de 3735 m.
D’in la part chentral de la tapa foot faĥe ameun a le marqueus aperque
lou vieleut ou se perd tra clapìe è praa.
Arivà d’in la coumba trouveun Usseglio bél chentro touristic. D’isé a Mar-
goun.
6.30 h 14 Km Medio
TAPPA 24
BALME
MARGONE
Antichi colli e sentieri nuovi
COLLE D’ARNAS
…Sovente ci mancava tutto. Quante volte siamo scesi ad Averole, a Bes-
sans, in Savoia a prendere il sale, per poi risalire il col d’Arnas coperto di
neve, e molti chili sulle spalle: dai casolari d’Averole al Lago Dietro la Torre
alle baite, a Balme. Si partiva d’inverno con la luna piena, si andava ad
Averole per qualche traffico…
Il modesto contrabbando rappresentava l’unico modo per sopravvivere.
D a Balme la tappa risale i ripidi pendii tipici delle Valli di Lanzo e rag-
giungiamo il Passo Paschiet, a 2435 metri.
Territorio di antichi valichi dalle epoche dei celto-liguri ed in epoca ro-
mana passavano per queste terre delle vie che conducevano nelle Gallie
(per il Colle dell’Autaret, mt. 3.071, e per il Colle d’Arnas, mt. 3.010); nei
dintorni sono stati trovati anche numerosi reperti romani tra cui due are
votive, monete e resti di sepolture
Dal Paschiet si passa dalla Val d’Ala alla Val di Viù, sotto le rocciose pen-
dici dell’imponente figura della Torre d’Ovarda (mt. 3.075). Nella parte
centrale dell’ itinerario (tra il Colle Paschiet e Pian Venaus) è consigliabile
prestare particolare attenzione alla segnaletica ed al sentiero poichè si
percorrono ripidi pendii erbosi e pietraie.
Quindi si raggiunge sul fondovalle, l’abitato di Usseglio, rinomato centro
turistico. Da qui a Margone.
6.30 h 14 Km Medio
ÈTAPE 24
BALME
MARGONE
Anciens cols et sentiers nouveaux
COL D’ARNAS
...Souvent il nous manquait tout. Combien de fois nous sommes de-
scendus à l’Averole, à Bessans, en Savoie à prendre le sel pour ensuite
remonter le col d’Arnas couvert de neige et beaucoup de kilos sur les
épaules,: des maisons de campagne d’Averole au lac derrière la Tour, aux
chalets, à Balme. On partait l’hiver avec la lune pleine, on allait à l’Averole
pour quelque commerce...
La modeste contrebande représentait l’unique façon de survivre.
6.30 h 14 Km Moyenne
Susa
30-04-2010 11:32:00
123 Francoprovensal
TAPA 25
MARGONE
SOUIZA
Ai pia dla mountnha dla Valsouiza: Artsamouloun
ARTSAMOULOUN
Et la mountanha simboul de la Valsouiza è sicuĥameun slò pi rica de sen-
timeun. Lou panorama que te veèieus da la poèinta ou l’et tre gran, è
te veieus caze tot l’Arc Alpin oucidental, daou Monviso, a les Ecrins è
Vanoise an antie, de louèin lou grup dou Blan avé lou Dente del gigante
è le Jorasses an evideunse.
Lou Gran Combin, lou Gran Paĥadì è lou Monte Rosa, tot pré la Croce
Rossa, Ciamarella, Bessanese, Albaron, Charbonnel è Roncia.
8.30 h 18 Km Ampenhativa
TAPPA 25
MARGONE
SUSA
Ai piedi della montagna valsusina: il Rocciamelone
ROCCIAMELONE
È la montagna simbolo della Valle di Susa, e certamente quella più ricca
di fascino.
Il panorama che si può ammirare dal Rocciamelone è estesissimo, ed ab-
braccia quasi tutto l’arco alpino occidentale, comprendendo il Monviso, i
principali massicci francesi (Ecrins e Vanoise) al completo, il lontanissimo
gruppo del Monte Bianco con il Dente del Gigante e le Grandes Jorasses
in evidenza. Il Grand Combin, il Gran Paradiso e il Monte Rosa sono ap-
pena riconoscibili, mentre vicino a noi distinguiamo Croce Rossa, Ciama-
rella, Bessanese, Albaron, Charbonnel e Roncia.
6.30 h 14 Km Impegnativa
ÈTAPE 25
MARGONE
SUSA
Au pied de la montagne de la vallée de Suse: le Rocciamelone
ROCCIAMELONE
C’est la montagne symbole de la Vallée de Susa, et certainement la plus
riche de charme.
Le panorama qu’on peut admirer du Rocciamelone est très vaste, et il
comprend presque toute la chaîne alpine occidentale, en comprenant le
Monviso, les principaux massifs français, (Ecrins et Vanoise), au complet,
le très loin groupe du Mont Blanc avec la Dent du Géant et les Grandes
Jorasses en évidence. Le Grand Combin, le Grand Paradis et le Mont Rose
sont à peine reconnaissables, tandis qu’à côté de nous on distingue Croix
Rouge, Ciamarella, Bessanese, Albaron, Charbonnel et Roncia.
6.30 h 14 Km Difficile
VÔD
VALÊS
ÊS
ÊS
VALL D’OUTA
D
D’OU
’OUTA
OUTA
TA
A
SAVOUÉ
VOU
VOOU
OUUÉ
É
PIEMOUN
EMOUN
MOOU
OUN
UN
N
Siti di riferimento
toppa.indd 1 26-04-2010 9:25:08
Per informazioni/aggiornamenti/diario di
viaggio vai su:
Nòvas d’Occitània (www.chambradoc.it)
www.fieitalia.it
www.ffrandonnee.fr
www.grande-traversee-alpes.com
www.map.wanderland.ch
www.via-alpina.org
www.discoveryalps.it
www.altox.it
30-04-2010 11:32:06
Lou Tsamin 128
Lou grup
Il gruppo dei camminatori
Le groupe des marcheurs