Una reflexió en clau inclusiva sobre les funcions dels professionals de la intervenció

psicopedagògica (Onrubia & Minguela, 2020)

Àmbit institucional:
- Competències bàsiques (actualment anomenades al nou currículum “competències clau”;
generar un projecte de quines són les competències bàsiques a tenir en compte per l’alumnat i
pel professorat).
- Formació al professorat + suport mestres (programa en el que es tingui en compte el
caràcter assessor dels professionals i de fer costat al professorat).
- Com a conseqüència de nou model: Avaluació més àmplia i contextualitzada i significa
cambiar condicions de l’entorn.
- Més prevenció (acompanyar a l’equip directiu; a partir de l’acció tutorial) a partir dels plans a
desenvolupar.
- *Pla (desenvolupament de plans i programes d'acció tutorial i orientació acadèmica i
professional en el centre, i a la millora de l'organització i coordinació d'aquestes per
prevenir diferents característiques).
- Plans de l'àmbit institucional: PEC (projecte educatiu centre), PCC (projecte
curricular de centre; a l’escola no parlem de pla docent sinó de PCC, només a la
universitat es parla de plans docents), PAT, PAD, Pla convivència, PI, Programació
didàctica (programa normatiu, el PI és diferent i s’aplica quan la persona no pot
seguir aquesta programació didàctica) Pla de formació del centre (com xerrades).
- PCC (projecte curricular de centre), també es troba en l'àmbit del professorat.
- Pla de formació del centre, es troba en l’àmbit del professorat (pot ser en el
marc de l’escola, de la família i xerrades i, tallers a l’aula).

Àmbit d’equip de professors:

- Seguiment alumnes (assessorament al disseny, desenvolupament, seguiment i millora de
plans educatius personalitzats i mesures de suport educatiu individualitzat).
- PCC (projecte curricular de centre), també en l'àmbit de professorat.
- Es indispensable que los docentes puedan crear esta nueva identidad indagadora. Esto anima
al profesorado a participar desde tres distintas formas: reflexión sistemática, la investigación
en el aula y, sobre todo, la construcción y el desarrollo de una indagación e investigación que
se lleva a cabo a partir de ciclos de indagación que ayudan a analizar problemas o para
evaluar mejoras. Las fases del ciclo de indagación son: Analizar y focalizar, Comprender y
explorar, Planificar e implementar, Evaluar y reflexionar y Comunicar. Además, es
importante fomentar la formación de profesionales en estas nuevas competencias indagadoras
de los docentes.

Pràctiques a l’aula:
- PI (és una programació didàctica individual que tenen els alumnes que ho necessiten; el
responsable de fer els PI són és el professorat, concretament el tutor, el psicopedagog
assessora. L’EAP decideix si es fa el PI i és el professorat el que ho ha d’acceptar o denegar.
La persona de l’EAP està dintre del CAD (format per: mestre d’educació especial,
psicopedagog, tutor (casos específics) i algú de l'equip directiu (cap d'estudis o coordinador
directiu) que vetlla perquè els plans estiguin bé).
 Psicopedagogia. Tasca lectura Lago, Onrubia & Minguela 2022
Activitat 1. 5 idees que permetin justificar la resposta a la pregunta: el sistema educatiu
necessita del assessorament psicopedagògic?
- Las demandas por parte de la escuela a una mirada más inclusiva necesita de la acción del
psicopedagoga para cambiar de manera global el sistema educativo para que puedan
encontrar todos sus necesidades educativas en las mismas aulas y condiciones. Esto se hace a
partir del cambios sustanciales tanto de la actividad de enseñanza y del entendimiento del
aprendizaje.
- Las escuelas necesitan un cambio de aprendizaje y en la substancia de la actividad
educativa basado más en las competencias de las adquisiciones de conocimientos desde una
perspectiva democrática así como que haya un aprendizaje confluyente, social y funcional.
Necesidad de reconstruir las aulas de enseñanza para que haya un aprendizaje más
significativo.
- La confluencia de las prácticas profesionales educativas con la colaboración de
profesionales del sector psicopedagógico es esencial para asesorar y de esta forma ayudará a
crear un puente entre nuevas investigaciones de soporte a las escuelas y la práctica docente
actual. De esta forma permite cambios de mejora inclusiva e innovación efectivos.
- Las prácticas de apoyo mutuo entre el profesorado son de gran relevancia para llevar a cabo
una práctica docente más significativa e inclusiva que sea capaz de ayudar a los alumnos a
entender las competencias del aprendizaje.
- Por último, para que todo esto se lleve a cabo, estos cambios necesitan de la aseguración del
impacto de la mejora de la calidad educativa con la ayuda de programas o proyectos para así
llevar a la escuela a una dirección más inclusiva.
 El asesoramiento psicopedagógico para el desarrollo de procesos de mejora e innovación
educativa

1- Colaboración;
Colaboración entre profesionales y docentes que incide en el avance de las prácticas eficaces
educativas a partir de prácticas indagadoras y evidenciadas.

2- Entender y ayudar a crear los centros como una comunidad profesional de aprendizaje.
(IMPORTANTE CONCEPTE) - RELACIONAT AMB COL·LABORACIÓ de professionals
(punt crític i gran objectiu de les escoles)
Es esencial tener en cuenta la capacidad de aprender de las escuelas como organización, pues esta es
clave para entender la institución como comunidad profesional de aprendizaje. De este modo se
garantiza la colaboración de los profesionales colaborando para garantizar un mejor aprendizaje a
partir de prácticas eficaces y evidentes.
- Para que un centro se entienda como una Comunidad Profesional de Aprendizaje se necesita
que este tenga: Objetivos compartidos y el foco de atención en un resultado concreto, una
cultura de colaboración entre docentes basada en indagación, que se centren en los
resultados para así juzgar la eficacia de estos y la percepción de que existe la ayuda y el
soporte continuo por parte del profesorado.

3- La innovación e indagación a partir de prácticas evidenciadas.

La innovación de las prácticas educativas se ha de relacionar a la indagación educativa de forma que
pueda haber una mejoría en el aprendizaje escolar gracias a la búsqueda e implementación de
prácticas que son evidenciadas de datos de diferentes fuentes.
- Nuevas oportunidades en la intervención del psicopedagogo donde su papel, en este proceso
de innovación de aplicación de las prácticas evidenciadas, se ha de ver como asesor y soporte
para el profesorado en esta nueva práctica.

4- Nueva identidad indagadora de los docentes

Es indispensable que los docentes puedan crear esta nueva identidad indagadora. Además, es
importante fomentar la formación de profesionales en estas nuevas competencias indagadoras de los
docentes. Esto anima al profesorado a participar desde tres distintas formas: reflexión sistemática, la
investigación en el aula y, sobre todo, la construcción y el desarrollo de una indagación e
investigación que se lleva a cabo a partir de ciclos de indagación que ayudan a analizar problemas o
para evaluar mejoras.
- Las fases del ciclo de indagación son: Analizar y focalizar, Comprender y explorar, Planificar
e implementar, Evaluar y reflexionar y Comunicar.

5- Nuevas puertas del rol del psicopedagogo

El cual es visto sobre todo como asesor y centrado en la planificación, implementación y evaluación
de estos procesos de innovación en los centros educativos para que puedan intervenir tanto a nivel
institucional como grupal e individual. Permitiendo contribuir a co-construir condiciones para
generar y sostener procesos de mejora educativa.
 INFORMACIÓ PREGUNTES ENTREVISTA
-PERSONALITZACIÓ/INTRODUCCIÓ-
Metodologies:
- Ambients/espais: Els ambients són una metodología que es fonamenta en una pedagogía
activa on l'Infant és el principal agent del seu aprenentatge. Això vol dir que són els nens i les
nenes qui fan els seus propis descobriments mitjançant la pràctica. D’aquesta manera l'Infant
va interioritzant els nous coneixements originant així un aprenentatge significatiu. Lliure
circulació.
- Racons/tallers (exigeixen molta autonomia per part dels alumnes)
- Aprenentatge cooperatiu: Consisteix en l’organització de la classe en petits grups mixtos i
heterogenis on els alumnes treballen conjuntament de manera coordinada per resoldre tasques
acadèmiques i aprofundir en el seu propi aprenentatge.
- Docència compartida: Dos professors
- Aprenentatge entre iguals: (es igual a tutories entre iguals?): Es basa en la creació de
parelles d'alumnes que poden ser de la mateixa edat o bé d'edats diferents, amb una relació
asimètrica (un adopta el rol de tutor i l'altre el rol de tutorat), amb un objectiu comú, conegut i
compartit, que s'assoleix a través de l'establiment d'unes activitats planificades pel professorat.
- Aprenentatge servei comunitari: Exemple: cultivar.
- Capses d'aprenentatge: Caixes amb materials específics i endins hi ha preguntes
d'investigació o pautes de construcció.
- Classe inversa: Metodología educativa disruptiva que qüestiona els mètodes tradicionals en
intercanviar els rols entre docents i alumnes. D'una banda, el docent esdevé acompanyant dels
alumnes.

-AVALUACIÓ FORMADORA I FORMATIVA-

Personalització / Avaluació
- Avaluació formadora: és una funció reguladora que permet als estudiants detectar dificultats
per fer front a l’error. L´alumne s'apropia dels objectius d´aprenentatge i dels criteris
d´avaluació i aprèn a anticipar i planificar les operacions per resoldre una tasca. L'avaluació
formadora és aquella on les decisions les pren fonamentalment la persona que aprèn (l'alumne
en el nostre cas). Una tasca d'EDpuzzle on les preguntes conviden a la reflexió de
l'aprenentatge també pot anar en el camí de l'avaluació formadora. Ha de prendre les decisions
per la seva millora
- Rúbrica: conjunt de criteris i normes regits pel docent, generalment relacionat amb
l'avaluació dels aprenentatges.
- Portafoli/carpeta d'aprenentatge: Dossier evolutiu que recull documents que
descriuen i il·lustren l'itinerari, l'experiència i les competències de la persona que l'ha
generat. eina educadora que contribueix al fet que l'aprenent esdevingui
progressivament més hàbil i autònom per identificar la qualitat de les seves
produccions i les possibles àrees de millora.
- Autoavaluació
- Coavaluació
- Autoavaluació o coavaluació: És un instrument que identifica criteris de
resultats per la correcta realització d’una tasca. Serveix per revisar i millorar
una tasca de manera individual o entre iguals.

DUA: Disseny Universal per l’Aprenentatge. Model obert que guia el desenvolupament d'entorns
flexibles d'aprenentatge que poden donar resposta a les diferències d'aprenentatge individual.
Educació inclusiva real, minimitzant les barreres i afavorint la igualtat d’oportunitats i fent acessible
l’aprenentatge.

- Avaluació formativa: L'avaluació formativa és aquella on les decisions les pren

fonamentalment el professorat. Aquelles activitats que sabem que poden afavorir
l'aprenentatge de l'alumne, els resultats del qual permeten reorientar la pràctica docent.
- Els instruments d'avaluació formativa que utilitza el docent per estimular i orientar el
coneixement de l'alumnat són:
- Les fitxes d’observació i registre -KPSI
- Bases d'orientació: Una base d'orientació no és més que una llista amb els
aspectes que cal tenir en compte abans de fer una tasca i/o amb els passos que
cal seguir per fer-la
- Esquemes
- Mapes conceptuals:
- Els mapes conceptuals tenen la mateixa funcionalitat que els
esquemes, però la seva diferència consisteix que els connectors no
són lineals, sinó que es fan en forma de xarxa utilitzant “nodes”, una
mena de caixes en què s'ubica la paraula clau que connecta .
- Diaris de classe: instrument de recollida d'informació que el subjecte utilitza
de forma completa i detallada, per anar recopilant seqüències, dades, etc.
sobre la seva experiència pràctica
- Resums.

D'altra banda, trobem estratègies per identificar i classificar els tipus de dificultats detectades després
que hagin fet activitats avaluatives. Trobem: Taula Àgil, Bastides de suport, pactar contractes o hores
de consulta setmanal. Aquestes son formadores si el fan els alumnes.

Si les tasques les realitza l'alumnat, aquesta realització sempre pot provocar una avaluació formativa,
però no formadora. És el mateix alumne que realitza l'activitat i, abans que la vegi el professor, és ell
qui ha de prendre les decisions per millorar-lo.

-ORGANITZACIÓ FLEXIBLE CENTRE i ESPAIS /// -ORGANITZACIÓ DE MESURES I

SUPORTS-
Les agrupacions flexibles a classe són una estratègia curricular i organitzativa que té com a objectiu
principal atendre els diferents ritmes d'aprenentatge de l'alumnat amb la finalitat d'afavorir tant els
seus interessos com el seu aprenentatge. Habitualment parteixen en un punt inicial agrupaments
heterogenis, però que per a fer alguna activitat determinada o en alguna matèria específica es
divideixen en grups homogenis definits segons les capacitats i les necessitats de l'alumnat.

Hem de permetre agrupacions d’alumnes segons les diferents mesures i suports educatius que
necessitin, fomentant els agrupaments heterogenis.
- Docencia compartida: La docència compartida és un tipus d'organització en la qual diferents
docents treballen conjuntament amb el mateix grup d’alumnes i durant el mateix espai de
temps.
 - Flexibilització horària del centre: ens permet atendre la diversitat de forma transversal i que
ens ajuda a poder fer canvis organitzatius sempre que són necessaris sense que això suposi un
trasbals important per als docents i els alumnes
- Participació de les famílies: Comissions mixtes de treball: Es convida a la participació a
través del claustre de professorat, les assemblees de l’AMPA/AFA i les reunions de delegats
de l’alumnat
- Formes flexibles de treball.
- Organització flexible de l’espai: per exemple, els passadissos que ja no només són zones de
pas, sinó també espais d’aprenentatge.
- Organització inclusiva d’estones de lleure: Permet que, amb una correcta dinamització i
organització, tot l’alumnat pugui formar part d’alguna activitat de lleure, dirigida o no, sense
fer cap restricció ni a nivell de gènere i ni d’altres capacitats. Exemple: projectes de
dinamització de pati: generen jocs i espais semidirigits per tal que qualsevol alumne/a s’hi
pugui dirigir segons el seu interès i capacitats.
- Dinamitzadors de pati: Normalment en les hores d'esbarjo i del migdia se solen
generar alguns conflictes entre iguals. També es veu l'alumnat que queda exclòs de les
activitats de lleure no formals i l'alumnat que s'avorreix o es mostra molt passiu (els
dinamitzadors de pati estan pensats per cobrir aquestes necessitats i donar un impuls a
la cohesió social i a l'ambient de bona convivència en el centre).
- Mediadors de pati o Guaites
- Punt d’Informació Jove
- Tècniques de gestió d’aula
- Algunes tècniques i activitats que permeten facilitar la gestió d’una aula són la
gamificació, referents, bastides, càrrecs i rutines. Ex: La gamificació és una
tècnica d’aprenentatge que es pot utilitzar a l’aula o altres àmbits per transferir als
alumnes tota una sèrie d’aprenentatges, però a través d’emprant tota una sèrie de
recursos típics en els jocs: sistemes de puntuació, recompenses, etc.
- Càrrecs
- Rutines

-ACCIÓ TUTORIAL I ORIENTACIÓ-

L’orientació educativa i l’acció tutorial s’estructuren en dues línies de treball principals:
- La primera, al llarg de tota l’escolarització, es concreta en el procés d’acollida i en les accions
compartides d’equip entre etapes i ensenyaments.
- La segona, dins de cada etapa i ensenyament, es projecta en l’acció tutorial i l’orientació acadèmica i
professional.
- Acció tutorial individualitzada: totes les actuacions que realitza el tutor d’un grup a
cadascun de l’alumnat que hi pertany.
- Carta de compromís És una molt bona eina per coresponsabilitzar el centre i la
família en les diferents mesures educatives que puguin rebre els nens/nenes i joves.
- Entrevista amb la família
- Entrevista tutor-alumne
 - Contractes: El contracte és un document en el que, després de negociar el tutor i
l’alumne, aquest últim es compromet a assolir uns objectius i on es determinen les
conseqüències de complir-los o no.
- La tutoria entre iguals Un altre company o companya pot fer també la tasca de
referent per acompanyar el nen/nena o jove des d’un altre punt de vista.
- Acció tutorial al grup:
- Cohesió de grup
- Cercles de diàleg – practiques restauratives, Assemblea de classe
- Programes i projectes específics
- Prevenció de situacions de conflicte, Mediació escolar, Filosofia 3/18, Educació
emocional
- Orientació acadèmica i professional
- Orientació acadèmica: posa l’accent en el valor que té la mirada del professional per
a l’acompanyament personalitzat a l’alumne per afavorir que s’impliqui en
l’aprenentatge, el rendiment i la projecció de si mateix.
- Orientació professional En cada etapa i ensenyament, l’orientació professional es
concretarà depenent de l’edat de cada alumne. Ex xerrades.

GRUP 3: NOSALTRES
 Capítol 5. La intervenció assessora en col·laboració amb els altres: el treball en xarxes en el
territori

MODEL INSTITUCIONAL
- Els agents educatius tenen paper de mediadors entre els coneixements i sabers culturals i
l’alumne.
- Avancem cap a una visió institucional i comunitària de les necessitats educatives, fent èmfasi
en les interrelacions entre els diferents subsistemes educatius i socials.
- Com a conseqüència de nou model: Avaluació més àmplia i contextualitzada i significa
cambiar condicions de l’entorn.
- Per la intervenció psicopedagògica per la formulació i resolució de tasques socioeducatives:
es necessari LA CONSTRUCCIÓ DE XARXES COL·LABORATIVES ENTRE
PROFESSIONALS

EL TREBALL EN COL·LABORACIÓ
Hem d’entendre el treball en col·laboració com una manera de treballar amb els altres, la qual cosa
requereix d’una estructura facilitadora i sostenidora, és a dir, el treball en xarxa (el qual proporciona
fórmules d’organització).

Treball amb els altres

- La fita és poder generar processos conjunts de reflexió, anàlisi, planificació, implementació
de respostes i avaluació dels resultats.
- Quins són els serveis que col·laboren? Serveis de salut, serveis socials, centres oberts de
caràcter - educatiu i social, etc. A més, l’administració local, la inspecció d’ensenyament amb
els departaments de l’administració autonòmica o municipal.
- Importància de la corresponsabilitat sustentada pel compromís en el procés d’acció, així com
la implicació dels subjectes que hi participen per una major riquesa en el conjunt d’accions.

Treball en xarxa
- La fita del treball en xarxa és la de possibilitar l’establiment de relacions amb altres
orientades a l’assoliment d’objectius comuns. Per tant, és essencial un grau d’implicació
compartida i col·laboradora entre els qui participen.
- Xarxa social interna i externa (importancia del treball de doble xarxa)
- Es pot regular de manera externa o interna. De manera externa seria models de treball
conjunt donats per entitats, organitzacions o administracions (tant públiques com
privades). O de manera interna sense dependre de les estructures de les que
depenguin.
- L’externa, per exemple, els centres escolars estan en contacte amb altres sistemes del
seu entorn. L’interna, per exemple, en quant als centres també, estan constituïts per
múltiples escenaris d’actuació conjunta (ex.: cicle, equip docent, CAD, claustre, grup
de treball,...).
- Com a assessors psicopedagògics hem de contribuir en la possibilitat d’intervenir en la doble
xarxa (externa i interna) amb la finalitat de millorar la qualitat educativa.

EL TREBALL COMUNITARI I EN EL TERRITORI

- La importància d’aquest tipus d’accions i d’intervencions en l’anàlisi de la situació i
necessitats, en la presa de decisions, en la planificació, en l’execució i en l’avaluació.
- La intervenció psicopedagògica des dels serveis educatius en els centres es situa en un doble
marc de referència: els que es deriven del propi centre i els de la zona o territori. Per tant, cal
un acord institucional i una definició de les funcions del serveis educatius.
- Fomentar responsabilitat i resposta col·lectiva a assumptes comuns, especialment aquells de
prevenció, intercanvi i col·laboració d’informació
 Capítol 4: “La intervenció assessora en relació a la família”
GRUP 1

5 idees principals:
- Considerar família per percebre alumne com sistema i considerar tots àmbits de
desenvolupament.
- Servei per família: col·laboració i acompanyament, fomentar comunicació, reconeixement
mutu, confiança i claredat.
- Realitzar intervenció personalitzada i significativa per conèixer estratègies, punts positius i
dificultats i límits del seu CONTEXT
- Funció principal assesor: mediador centre, alumne i família per afavorit coneixement i
dinamiques
- Diferenciar assesor de terapeuta familiar: asesor ve la demanda del centre. Assessor no ha de
pretendre cambiar sino fer petits canvis en funcionament i organització per noves dinàmiques
que beneficien alumne.
 GRUP 2.
- La familia es un elemento significativo, ayuda a ampliar la mirada al incorporar un nuevo
contexto de significación y aporta en todo el proceso.
 GRUP 4.
ORIENTACIÓ EDUCATIVA: Models i estratègies d’intervenció
 GRUP 5.
Capítol 2. L’assessorament psicopedagògic amb els docents.

Demandes que es plantegen als assessors:

 GRUP 6.

La relació familia-escola desde una perspectiva col.laborativa

- Importancia de la motivació per motiu de consulta i procés de canvi (canvi dinamic segons
edat i necessitats)
- Objectius clars
- Habilitats capacitat adaptació llenguatge durant entrevistes.
- Confiaça orientació i consens de metes
- Tindre en compte procés d’assimilació i procés adaptatiu
- Psicopedagogs donar recursos i eines al professorat per fer una tasca adient i de qualitat.
GRUP 7.