Sei sulla pagina 1di 4

Proverbi Milanesi

************************

Tratto da: I Proverbi Milanesi - Libreria Milanese, via Meravigli, 18 - Milano

Qualche prov�rbi de:


Campagna e i s� prodott, Pajsan, Bondanza, Carestia

- Chi gh'ha la vigna sova, in tra marz e april le brova,


- Chi mangia la somenza, caga el pajee.
- Chi no sa lavor� ingrassa.
- Chi pienta d�toli, no mangia d�toli.
- Chi somenna el forment in di ronch, mett el vin sul granee.
- Chi v�ur impar� a bestemmi�, porta i p�l prima de lig�.
- Chi v�ur n�us al visin, pienta n�s granda e figh piscinin.
- Cocumer, melon e meresgian ghe fan perd la pascenza ai ortolan.
- Cont i vilan la polizia la var pocch.
- Del praa vren l'erba, e del cuu ven la merda.
- Di melon ghe n'� pocch de bon.

Qualche prov�rbi de:


Esperienza

- Besogna cred mitaa de quell che se ved, e nient de quell che se sent.
- Besogna propri pat� per compat�.
- B�ugna valut� i coss per quell che varen.
- Certe comedii hin come el formagg,
- Che quanto p� l'� grass e savorii,
- P� el stomegh el boltriga (el bozz�ra),
- P� dur de diger� quant p� el pezziga.
- Chi cura i interess di olter, trascura i s�u.
- Chi � staa a c� del diavol, sa cossa ghe fan.
- Chi fabbrica d'inverna, fabbrica in eterna.
- Chi fabrica in piazza, o che le fa alta o che le fa bassa.
- Chi fa trenta, p� fa trentun.
- Chi ha gust de d� gust, respond con gust.
- Chi insc� v�ur, nient ghe d�ur.
- Chi lassa la straa veggia per la n�uva, ingannaa se tr�uva.
- Chi no p� batt el cavall, batt la sella.
- Chi no va primm, va senza; o Chi � primm, no va senza.

Qualche prov�rbi de:


Fiducia, Difidenza

- A d� d'inc�u gh'� de fidass de nissun, gnanca de s� pader.


- Besogna guard� ben con chi se ne confid a.
- Besogna guardass ben di c�o bass (o di acqu mort); e
- Di morgnon besogna guardassen ben.
- Chi � in difett, � in sospett; e
- La gatta che sta in cardenza, tal e qual la fa la pensa.
- Chi ne fa vunna ne fa d�; e
- Vardeten ben de chi t'ha bolgiraa ona v�ulta.
- Chi tropp se fida resta ingannaa.
- Cred minga al sant se no se ved i miracol.
- El l�ff el mangia anca i p�gor cuntaa.
- Fidass de tucc l'� ona bella robba, ma fidass de nissun l'�mej anm�.

Qualche prov�rbi de:


Guadagn, Perdit

- A streng i gr�pp se gh'ha nissun guadagn.


- Chi no resega no rosega; o
- Chi no resega no fa ass.
- Fenida la messa, l'� fenii i candil.
- L'� mej perd quejcoss che tuttcoss.
- L'� minga a vend car che se guadagna, l'� a vend sossenn; e
- L' � a volt� tanti danee che se guadagna.
- Morta la vacca, pers el scjosc.
- On p�o per la gesa e on p�o per el santissem, se tira-l� benissem.
- Per guadagn� quejcoss besogna mettegh la pell (o el pelott).
- Viv e lass� viv.

Qualche prov�rbi de:


Libertaa, Servit�

- I servitor han de vess ubidient e minga int�rpret.


- La libertaa de f� e de desf�
- No gh'� danee che le possa pag�; e
- L'� mej on'onza de libert�a, che tutt l' �r del mond.
- La troppa libertaa l' � causa de tanti maa.
- La vera libertaa l' � p� difficil de con serv� che de quist�.
- L'� mej vess on magher padron che on grass servitor.
- L'� mej vess usell de bosch che de gabbia.
- Ognidun dev fa a s� m�ud; e
- Ognidun ha de fa el s� vers; e
- Ognidun l' � padron de pens� come el v�ur.
- On servitor bon el var pussee d'on bon padron,
- Padron comanda, cavall trotta.
- Var pussee ona polenta a c� soa, che on pollin a c� di olter.

Qualche prov�rbi de:


Parl�, Tas�

- La bocca l'� fada per parl�.


- La lengua la batt dove d�ur el dent.
- La soa lengua ghe l'han tutt i mincion,
- Ma pocch hin quij che parla con reson.
- L'� dom� quella del forna che se p� stopp� de bocca; e
- A stopp� la bocca a tucc i mincion, ghe ne vorav insc� de macaron; e
- A vor� stopp� la bocca a tucc, hin minga assee i navasc del borgh.
- Lengua toscanna in bocca romanna.
- Manch paroll e pussee fatt; e
- Mitaa parer e mitaa danee.
- Non tutt i cavaj hin de posta, e non tutt i paroll meriten risposta.
- Ona risposta a temp la cunta sossenn.
- Parolla tasuda l'� mai scrivuda.
- Prima sent (o sc�lta), e p�u parla.
- Put�st che parl� maa l'� mej tas�.
- Riflett ben quell che te devet d�; o
- Varda ben quell che te diset.
- Se fa pussee fadiga a tas� che n� a parl�.
- Segrett confidaa, segrett palesaa.

Qualche prov�rbi de:


Tavola, Cusinna, Cantinna, Mangi�

- Chi mangia de pitocch, caga de struppiaa.


- Chi v�ur mangi� on bon boccon, mangia on pollin gross come on cappon.
- C�ugh franzes e cantinee todesch.
- Come s'ha ben mangiaa e bevuu s'ha el diavol in del cuu.
- Dove se tratta de pacci� hin pront tucc.
- El balb no l'� bon n� fregg, n� cald.
- El f�ugh l'� l'ajut del c�ugh.
- El formaj de granna el fa s' cenna.
- El p�ss l'� semper bon in quij mes che gh'ha denter l'erra.
- El stuaa besogna mangiall cont el cugiaa.
- Erba cruda e gamber cott no lassen mai dorm� tutta la nott.
- Formaj senza b�ucc, pan coi b�ucc e vin che solta ai �ucc.
- I bon boccon costen car.
- In la padella l'� bon anca on sciatt.

Qualche prov�rbi de:


Vitta, Mort

- La r�cchetta l' e ona mort secretta.


- La vitta l'� on b�ff; e
- Inc�u in figura,'e doman in sepoltura; e
- El temp el passa e la mort la ven inanz.
- Mort on fraa, rott on boccaa.
- Ogni cossa che nass conven che m�ura;
- Se tucc scampassen, ah, povera nun!
- Ogni mort la v�ur el s� perch�.
- Omm a cavall, sepoltura averta.
- P� che viv e mor� no se p� f�.
- Pur tropp ghe n'� de quij che gh'ha la smania
- D'and� a cerc� la mort col lanternin.
- Quand s'� cavezzaa i �uv in del cava gn�u se m�ur.
- Quand s'ha de mor�, mor� d'on maa, mor� de l'olter l'� tuttunna.
- Quell ch'emm de f� f�mmell ai nost d�.
- Sanitaa de b�sti, mortalitaa de donn, l'� l'ajutt d'on pover omm.
- Se sa dove se nass e minga dove s'ha de mor�; o
- Se sa come se nass, ma no se sa co me se m�ur.
- S'ha minga de viv per mangi�, ma mangi� per viv.

Tratto da: SCIROEU de MILAN

Vos de ringhera
L'ha faa i folcitt...
A parl� p�cch se falla mai
Chi sent e tas manten la pas!
Se te indovinet 'se gh'hoo in borsa, te ne doo on grappell.
A spi� i affari di alter se fa ben i s�...
Cont i asen ghe voeur el baston...

A fall� l'� de �mm, l'� a ostinass che l'� de bestia...


Gh'� nissun che nass maester...
La gaina che va per c� l'impiss el g�ss e nissun le sa....
Sta scritt apos al D�mm che d�nna bella la toeu on brut �mm...
L'� on amor de gatta soriana......
Cent coo, cent crapp
R�n r�n, el malaa el p�rta el s�n
A lavor� con sentiment anca la fadiga l'� on divertiment
Ghe voeur l'inguent spu�n
L'� andaa in di �men con la soa
De l� de via Vigeven al 45 se va a l'ester
I par�ll riportaa gh'hann semper la coa
I d�nn cicciaren semper e p� capit� che, per distrazion, ona quej v�lta disen la
verit�
I d�nn tasen dom� quand hinn intent a scol� on secrett
Pussee liger l'� el f� pescin pussee pesanta l'�
A ch� voeur ben, piasen squasi pussee i difett che i vit� del s� amor...
Aquij de Vares e Gallaraa toocchegh la man e lassii and�.
Scusom se la mia ignoranza l'� n� pari a la toa
Putt�st che d� la verit� deperlee l'ha preferii sbagliass in compagnia ...
A furia de fall� a �gni moment adess el va in gir in tirosa
L'ha faa come quell che l'� borlaa gi� de l'asen e el diseva che tant el voreva
desmont� ...
Ti a m� te me det del l�! ...
Se se voeur ben anca in di cruzzi, se resta arent anca senza pescuzzi
D� per d� la nass on'illusion che me fa viv de convinzion...
L'� insc� deslippaa che se gh'� ona camola la ghe va in del s� palt�.....
Adree a l'ideal el va el ben cobbiaa col mal...
La salud senza danee l'� ona mezza malattia....
El ross el va e el ven, el giald el se manten ...
El sm�rt l'� on color f�rt che dura anca d�po m�rt.
A fall� el primm botton se fallen tucc i alter ...
La prima gaina che canta l'ha faa l'oeuv ...
Chi ven de la gaina, semper ruspa in la pollina ...
Quell che l'� faa, l'� faa

Potrebbero piacerti anche