Tot comença amb una visita a la consulta d’un doctor.

La
Sarah, una noia d’origen alemany que viu a Londres, vol
començar un procés de canvi de sexe. Però quan el
doctor Seligman es troba en plena exploració la Sarah
inicia un monòleg on explicarà totes les seves inquietuds:
alguns de personals i d’altres més generacionals.

Així, al llarg del llibre la protagonista parlarà del seu

sentiment de culpa com a alemanys vers els jueus per tot
el que va passar a la 2a Guerra Mundial. Però també
reflexionarà sobre el paper de la dona en el món actual,
la identitat de gènere, les fantasies sexuals... Tota una
relació de temes actuals que serveixen d’exemple de la
situació interna europeus dels nostres temps.
I tot això mentre el doctor segueix impassible amb la
seva feina.

De Katharina Volckmer (Alemanys, 1987) sabem

relativament poc a part de que viu a Londres i treballa
per a una agència editorial. La cita (o la història d’una
polla jueva) és el seu primer llibre i, a partir de la tècnica
del monòleg i d’una forma molt visceral, ens apropa
diferents temes relacionats amb la identitat individual o
col·lectiva. Ja sigui a nivell local (quina és la relació dels
alemanys moderns vers l’Holocaust o Hitler) o més
globals (la identitat de gènere, entre d’altres).

Curiosament, és una novel·la escrita en anglès i el seu

estil provocador l’ha situada com una obra de referència
de la narrativa actual que, en el seu país de naixement ha
tingut una rebuda dispar o, fins i tot extrema. Així que
ens trobem davant d’un d’aquests llibre que ofereix
marge per al debat.
La cita és un d’aquells libres que podríem considerar
molt actuals perquè la protagonista es planteja una sèrie
de preguntes molt relacionades amb el món que ens
envolta. Per un costat, el sentiment de culpa de les
societats modernes per fets històrics dels seus
avantpassats i la necessitat d’una certa redempció. I més
en el cas d’Alemanya que va provocar fets esgarrifosos
com l’Holocaust. Per un altre, perquè ho lliga amb la
identitat de gènere com a eina per deslligar-se dels valors
establerts socialment.

A nivell literari podem relacionar aquesta novel·la amb

les obres d’autores com Elfriede Jelinek o d’autors com
Chuck Palahniuk, que no tenen problemes en creuar
totes les línies vermelles que siguin necessàries per
disseccionar la realitat.

Actualment, La cita és l’únic llibre publicat en

català/castellà de Volckmer. És el que té ser tan actual!

Sé que puede que este no sea el mejor momento para

sacar el tema, doctor Seligman, pero me acabo de
acordar de que una vez soñé que era Hitler. Aún hoy me
avergüenza hablar de ello, pero era de verdad él, con una
fanática masa de incondicionales a mis pies, y daba un
discurso desde un balcón. Llevaba el uniforme ese de las
perneras raras, abombadas, me notaba el bigotito en el
labio superior, y mi mano derecha volaba por los aires
mientras yo hipnotizaba a todos y todas con mi voz. No
recuerdo exactamente de qué hablaba –creo que tenía
algo que ver con Mussolini y algún sueño absurdo de
expansión–, pero da igual.
Extret de : La cita (Anagrama, 2021). Traducció d’Inga Pellisa.