ADP UNITAT 2

TEMA 2: El desenvolupament cognitiu- el paper de la

memòria
-OBJECTIUS-
1. Comprendre el processament de la informació
2. Comprendre les funcions de la memòria
3. Comprendre el paper de la metacognició
4. Conèixer el rol que juguen les funcions executives d’inhibició i flexibilitat
cognitiva

-ÍNDEX-
1. Processament de la informació: el paper de la memòria
2. Estratègies de memòria (repetició, organització i elaboració)
3. Desenvolupament de la metacognició
4. Les funcions executives d’inhibició i flexibilitat cognitiva

1. Processament de la informació: El paper de la memòria

Els ésser humans som processadors constants d’informació i la memòria es presenta
com la capacitat necessària per aprendre d’aquesta informació que rebem. La memòria
fa tres accions principals: d’adquirir/codificar coneixements, emmagatzemar-los i
recuperar-los.

Així, l’aprenentatge engloba la construcció i reestructuració de les representacions

mentals (RRMM) a partir del processament de la nova informació. No només construïm
informació, sinó que la majoria de les vegades reconstruïm la informació que ja teníem.
Els primers passos quan processem informació són la percepció i l’atenció.

-PERCEPCIÓ I ATENCIÓ-
EXEMPLES PERCEPCIÓ I ATENCIÓ à Il·lusió de Müller-Lyer, etc. (mirar power).

Seguidament, la percepció interpreta la informació sensorial que rebem. D’altra banda,

l’atenció és un procés que ens permet seleccionar quins estímuls de l’ambient passaran
al sistema cognitiu, és un filtre que decideix prestar atenció a uns estímuls o altres.

Algunes limitacions de l’atenció, poden ser que el sistema cognitiu és limitat quant a
recursos d’atenció, per la qual cosa és important automatitzar. Els coneixements que
s’automatitzen (a partir de la pràctica) no necessiten ja de la nostra atenció conscient.

1
ADP UNITAT 2

Així, quan més practiques, menys atenció has de donar-li a una pràctica (com conduir el
cotxe, les primeres vegades li posem atenció a canviar de marxa, però ara ja conduïm
escoltant la ràdio, etc. perquè conduir ja és una acció automàtica).

A partir dels anys 60 apareixen alguns models que expliquen com es processa la
informació.
-model d’Atkinson i Shiffrin-

El model d’Atkinson i Shiffrin (1968) explica com processem informació i creem

respostes. Al nostre voltant hi ha molts estímuls, que passaran en un primer moment a
la memòria sensorial, que capta UN FUM d’estímuls. Com que no tots poden ser
processats amb detall, a partir d’ací, alguns estímuls entraran a la memòria a curt
termini, on es processaran. En aquesta memòria a curt termini tenim la memòria
operativa o de treball. Aquesta informació de la MCT estarà al nostre abast ràpidament,
perquè està activa.

En funció del treball mental que fem amb aquest informació, aquesta pot acabar
codificada en la memòria a llarg termini. Quan processem una informació que està
emmagatzemada en la nostra MLT hi ha que fer una activació de coneixements previs.
Una vegada es recuperen les informacions de la MLT a la MCT, ja podem donar resposta
als estímuls.

à El model d’Atkinson i Shiffrin inclou estructures (les que estan en blau) i processos
cognitius (els que estan en roig) que treballen per donar una resposta als estímuls.
Aquest model expressa que la memòria humana es composa de tres apartats diferents:
memòria sensorial, a curt termini (MCT) i a llarg termini (MLT).

2
ADP UNITAT 2

Segons aquest model, una persona rep informació de l’ambient, que és processada
d’una forma seqüencial a través d’una sèrie d’estructures mentals per a, finalment,
emetre una resposta.

El processos i les estructures cognitives són les encarregades de processar i

emmagatzemar la informació que arriba al nostre sistema cognitiu.

-LA MEMÒRIA-
Quan parlem de memòria ens referim a tres estructures:

• Memòria sensorial
• Memòria a curt termini (MCT) à trobem la memòria operativa o de treball
• Memòria a llarg termini (MLT)

- MEMÒRIA SENSORIAL-
FUNCIÓ à enregistrar i emmagatzemar tota la informació possible de l’entorn a través
dels sentits en els diferents magatzems (visual, auditiu...). Rep moltíssima informació.

DURACIÓ à molt breu, menys d’1 seg.

CAPACITAT à gran capacitat.

DESENVOLUPAMENT EVOLUTIU à és una capacitat constant a partir dels 5 anys, tot i

que la capacitat de transferir informació de la Memòria Sensorial a la MCT és major en
adolescents que en xiquets.

- MEMÒRIA A CURT TERMINI (MCT)-

Aquesta es considera la unitat de processament central (el CPU ordinador), perquè
s’encarrega de triar quina informació processarem, ja que tota la que rebem és
impossible. Ens permet tenir actius diversos programes.

FUNCIÓ à mantenir i gestionar la informació necessària per a realitzar activitats

cognitives complexes (raonar, resoldre problemes, llegir...). Parlem de tres funcions
bàsiques:

1. Processar/retenir informació que entra pels canals sensorials de forma activa.

2. Recuperar informació de la MLT.
3. Relacionar la informació nova amb la prèviament emmagatzemada a la MLT.

3
ADP UNITAT 2

DURACIÓ à caràcter transitori, entre 15 i 30 segons. És transcendental a nivell educatiu,

ja que la nova informació desapareixerà ràpidament si no es fa alguna cosa per
conservar-la (repetir-la, connectar-la amb CP...).

CAPACITAT à limitada. 7+2 unitats d’informació, tot i que hi ha gran varietat entre
individus. La capacitat és menor en estudiants amb dificultats d’aprenentatge.

DESENVOLUPAMENT EVOLUTIU à Para d’augmentar a partir dels 5–6 anys, però la

capacitat d’emprar estratègies de memòria més eficaces i flexibles creix. Els xiquets amb
dificultat d’aprenentatge tenen més dificultat per a retindré informació. Per exemple,
un xiquet amb dislèxia tindrà dificultats, perquè quan arriba al final de l’oració no
recorda allò que ha llegit a l’inici.

Dins trobem la memòria operativa o de treball, que manté la informació activa i permet
operar amb ella.

L’aprenentatge te lloc en la memòria operativa o de treball. Té un executiu central, que

s’encarrega de a què prestar atenció i decidir quina informació passa a la nostra memora
a llarg termini (esta és la diferència amb la MCT). A més d’açò, hi ha dues subestructures,
la memòria verbal o bucle fonològic, que manté activa informació verbal o auditiva, i la
memòria visual o agenda visoespacial, que manté activa informació visual o espacial.

4
ADP UNITAT 2

-MEMÒRIA A LLARG TERMINI (MLT)-

La memòria operativa o de treball és la més important, però la memòria a llarg termini
és la que s’encarrega de l’emmagatzematge. Com recuperem la informació de la MLT a
la MO? De dues formes:

• RECONEIXEMENT à en processar un estímul ens adonem que és igual a altra

escoltada prèviament. Per exemple: escoltes una cançó i reconeixes quin és títol,
cantant/compositor, data...
• RECORD à quan recuperem un estímul que no està present. Açò requereix crear
una representació mental de la informació. Per exemple: et demanen que cantes
una cançó (sense que estiga sonant) i la cantes. A més, si rebem un estímul en
un moment concret, pot fer que informacions associades es recuperen de la MLT
a la MO. Per exemple: un olor en el metro que et recorda a un viatge o una
persona.

Aquestes formes de recuperar la informació milloren amb l’edat.

Altre fenomen interessant és la propagació de l’activació. Es presenta un terme en un

moment concret que fa que termes associats es recuperen de la MLT a la MO. Per
exemple: platja à arena, amics, pilota, pales, paella...

Ja centrant-nos en la MLT, aquesta es considera el disc dur dels ordinadors.

FUNCIÓ à Emmagatzemar la informació apressa en forma de representacions mentals.

Per a que la informació passe de MCT a MLT és necessari un esforç̧ de
repetició́/elaboració (per exemple, quan estudiem una llista, aquelles persones que
creen una història la recorden més ràpid).

DURACIÓ à Magatzem permanent de temps indefinit, però el temps en què es quede

la informació depèn de:

• Nivell de codificació amb dos nivells: superficial (repetir) vs. profund (més
interconnexions, millor record)
• Pràctica (quantes més vegades recuperes la informació, més probable és que
quede emmagatzemada). (La pràctica fa que recordes més, però mai s’oblida a
anar en bici).

CAPACITAT à Pràcticament il·limitada, tot i que necessita claus de record.

Els tipus de memòria a llarg termini, estan associats als dos tipus de coneixement:

5
ADP UNITAT 2

• MLT declarativa o explícita à relativa a informació, fets, experiències en què

hem participat. Esta es divideix alhora en:
o Episòdica à experiències i esdeveniments amb referents espai-
temporals. (Què vas fer el cap de setmana passat? – pots declarar-ho
verbalment).
o Semàntica à sobre significat de paraules i relacions conceptuals entre
ells (una mena de diccionari mental propi).
• MLT procedimental o implícita à relativa a habilitats sensoriomotores
(escriure) i estratègies cognitives (calcular) que has après per la pràctica.

-L’EFECTE DE LA PRIMACIA I RECÈNCIA-

Quan estem processant informació, la probabilitat de recordar cada estímul no es la
mateixa. S’observa que els primers estímuls i els últims tenen una probabilitat mes alta
de ser recordats. Els primers (primacia) els repassem mentalment i passen a la MLT i els
últims (recència) els recordem perquè es mantenen actius en la MCP.

-l’efecte dE l’oblit-
Es tracta de la pèrdua temporal o permanent de la capacitat de recordar, reconèixer o
actuar en relació amb el que s’ha aprés.

La taxa d’oblit indica que hi ha una perduda més acusada a l’inici de l’aprenentatge i
després s’estabilitza. La pèrdua mai és total, ja que re-aprendre costa menys.

A més, cal tenir in compte que oblidem per falta d’integració, ja que hi ha certa
diferència entre els coneixements aïllats i els relacionats. Moltes vegades tenim alumnes
que tenen coneixements molt aïllats i que no tenen relació entre ell.

6
ADP UNITAT 2

Pensem: els alumnes no relacionen allò que hem donat en el tema 1 amb allò del tema
2. Aleshores per això és important fer examen de tema 1, tema 1+2, tema 1+2+3, etc.
D’aquesta forma fem que els estudiants creen connexions entre aquelles coses que han
après.
2. Estratègies de memòria
Les estratègies de memòria es van desenvolupant al llarg del temps. Són processos
cognitius empleats de forma conscient i deliberada per millorar el rendiment de la
nostra retenció i poder recuperar informació ràpidament. Parlem de tres estratègies
principals de memòria:

• REPÀS O REPETICIÓ (a evitar) à és un processament superficial de la informació

que no requereix anàlisi ni associacions conceptuals. És eficaç per mantenir la
informació activa en la MCT: la informació es repeteix i repeteix fins a considerar
que la pots recordar. S’utilitza a partir dels 5 anys i el seu ús espontani augmenta
amb l’edat.
• ORGANITZACIÓ (a millorar) à processament profund perquè la informació
s’agrupa mitjançant categories semàntiques que serveixen com a pistes per
emmagatzemar i recuperar la informació. Es treballa a partir dels 9 anys, tot i
que els xiquets solen tendir sempre al repàs o repetició. Els adolescents ja són
capaços d’adaptar-la a les condicions de l’activitat.
• ELABORACIÓ (a millorar) à processament actiu i profund, ja que s’estableixen
significats o relacions entre dos o més unitats d’informació de diferent categoria
semàntica. La informació nova es relaciona amb coneixements previs
disposibles. No sol aparéixer abans de l’adolescència.

3. Desenvolupament de la metacognició
La metacognició és l’autoavaluació sobre el nostre coneixement, el coneixement sobre
el coneixement o el coneixement dels propis processos cognitius. Nosaltres com a
professors ajudarem els estudiants a conèixer de quina forma poden recordar
informació, estudiar millor (fem preguntes com quan estudieu millor quan escolteu o
quan llegiu?). El que recomanarem als nostres estudiants serà que autoavaluen els seus
coneixements quan ha passat cert temps.

Hi ha dues formes d’avaluar la metacognició que están el continua interacció i són

difícils de distingir:

• CONEIXEMENT METACOGNITIU à és el coneixement sobre el propi sistema

cognitiu. És un coneixement del tipus declaratiu (conscient i explícit) sobre què
és i com funciona el propi coneixement. És relatiu a:

7
ADP UNITAT 2

o La persona à Quines habilitats cognitives tinc/té un individu? (Quant

recordaré després d’estudiar este contingut? Sóc més ràpid que la
resta?).
o L’activitat à Característiques i demandes de l’activitat (Quant de temps
necessitaré per a fer-la? Serà difícil?).
o L’estratègiaà Que hem d’aplicar per a resoldre l’activitat (Faré
esquemes? Faré resums?).

• CONTROL METACOGNITIU à s’encarrega de l’auto-regulació dels processos i

estratègies cognitives que gastem quan fem una activitat. És un coneixement
procedimental (no necessàriament conscient, de vegades fem coses que no
sabem explicar per què). Hi ha tres aspectes implicat:

o Planificació del procés i organització de recursos/temps i estratègies

abans de realitzar l’activitat. Prendre el control de com encarar una
activitat que hem de fer.
o Supervisió (monitorització) i reajust del procés a partir de resultats
parcials. Quan vas realitzant l’activitat, et planteges si ho has fet bé o no,
si és necessari fer canvis.
o Avaluació à final de resultats en funció dels objectius. Al final et
preguntes si s’adapta als objectius i si es pot enviar ja al professorat.

-com es desenvolupen els processos metacognitius?-

La metacognició augmenta des de la infància fins a l’adolescència. En Educació
Secundària els adolescents comencen a veure les grans diferències individuals:

• Els adolescents són capaços d’establir objectius i planificar el procediment a

seguir.
• Aprenen a seleccionar i desplegar de forma eficaç comportaments estratègics
adaptats a les característiques i demandes de les activitats (saber com realitzar-
les).
• Són més capaços d’autoregular i supervisar els processos cognitius que activen
abans-durant-després de la realització d’una activitat (preguntar-se si ho estan
fent bé).

Així, el paper del professorat d’Educació Secundària és ensenyar i entrenar en

estratègies metacognitives (ensenyar a estudiar). Respondrem qüestions com: Com
s’ha de resoldre esta activitat?, quina és la millor estratègia a aplicar?, com podem
transferir una estratègia a noves situacions?

8
ADP UNITAT 2

4. Les funcions executives d’inhibició i flexibilitat cognitiva

Les funcions executives d’inhibició i flexibilitat cognitiva estan relacionades amb el
desenvolupament del còrtex prefrontal i es consoliden al llarg de l’adolescència.

-Inhibició-
La inhibició consisteix en:
• Controlar pensaments, emocions i respostes impulsives.
• Resistir pensaments indesitjables.
• Demorar gratificacions.

La inhibició es pot prendre com un predictor de problemes

psicosocials i problemes del rendiment acadèmic.

TAREA STROOP à s’inhibeix un pensament impulsiu per poder dir els

colors.
DEMORA DE LA GRATIFICACIÓ à en els adolescents, dir no a les
drogues, al alcohol, saber reprimir pensaments sexuals.

-LA FLEXIBILITAT COGNITIVA-

La flexibilitat cognitiva consisteix en:
• Ser capaç de canviar la perspectiva especial sobre alguna
activitat, canviar la forma de processar la informació.
• Canviar la forma habitual de resoldre problemes.

La flexibilitat cognitiva està basada en el control inhibitori i en MO.

Es tracta d’inhibir la inèrcia i atendre el canvi, per exemple, veus la
copa i inhibeixes aquesta resposta per poder veure les dues cares. La
memòria operativa és aquella que ens permet processar i canviar la
informació que estem rebent en aquest moment.

5. El desenvolupament del pensament formal

Piaget va estudiar com canvia el pensament segons l’edat. Va dissenyar una teoria
sobre els estadis pels quals una persona passa al llarg del temps. Així, per entendre com
és el pensament adolescent, ens fixarem en la perspectiva de Piaget sobre el canvi
cognitiu al llarg del desenvolupament i característiques del pensament formal.

9
ADP UNITAT 2

En primer lloc, el pensament infantil és concret (estadi de les operacions concretes: de

7 a 11 anys) à raonaments sobre la realitat tangible i no sobre les possibilitats, és a dir,
no ens plantegem que la realitat puga canviar.

D’altra banda, el pensament adolescent és formal (estadi de les operacions formals: a

partir d’11-12 anys). Les seues característiques son:

• Implica una transformació intel·lectual qualitativa à aquesta és la capacitat

d’abstracció, és a dir, la capacitat de raonar a partir d’hipòtesis no vinculades a
la realitat considerant, a nivell mental, quines són les diferents possibilitats d’un
fenomen.
• Implica, per tant, operacions de segon ordre que no es realitzen directament
sobre la realitat (que seria el primer ordre), sinó sobre proposicions o
possibilitats que la descriuen o representen i que podrien passar.

EXEMPLE: transitivitat, establir relacions entre dos elements que no han sigut
comparats prèviament. L’alumne és capaç de saber que si A és més gran que B i B és
més gran que C, aleshores A és més gran que C.

-pensament hipotÈtic-deductiu i raonament

proposicional-
El pensament dels adolescents és formal, en tant que té capacitat d’abstracció, que pot
ser de tres tipus:

• RAONAMENT HIPOTÈTIC-DEDUCTIU à passar d’allò general a allò específic i

generar hipòtesis. A partir duna teoria general (per exemple, el canvi climàtic),
l’adolescent és capaç de general hipòtesis específiques (per exemple, quins són
els efectes negatius del canvi climàtic).
• RAONAMENT INDUCTIU à passar d’allò específic a allò general. A partir
d’observacions concretes, el subjecte arriba a generalitzacions. Per exemple, si
en l’última dècada la mitjana de precipitacions en Espanya ha disminuït, puc dir
que el canvi climàtic disminueix la freqüència de les pluges.
• RAONAMENT PROPOSICIONAL à capacitat de raonar a partir de proposicions
o enunciats verbals relacionats mitjançant connectors lògics (conjunció,
disjunció, equivalència, etc.). Exemples:
o CONJUNCIÓ à L’augment d’emissions de gasos Y la desforestació són la
causa del canvi climàtic.
o DISJUNCIÓ à L’augment d’emissions de gasos O la desforestació són la
causa del canvi climàtic.

10
ADP UNITAT 2

o EQUIVALÈNCIA à Si emetem massivament CO2 a l’atmosfera (p)

s’incrementa l’efecte hivernacle (q). (p à q)
§ Emetem C02 (p).
§ Doncs es produeix l’efecte hivernacle (p à q).

-EL PENSAMENT POST-FORMAL-

¿Finalitza en educació secundària el desenvolupament cognitiu? Alguns teòrics
consideren l’aparició de noves etapes posteriors al pensament formal. El pensament
post-formal permetria:

• Transcendir el pensament objectiu i lògic, incorporant allò subjectiu i personal.

• Introduir el relativisme: la meua perspectiva, una de moltes possibles i amb
caràcter provisional.
• Introduir el pensament dialèctic: capacitat de considerar punts de vista oposats
(cada idea o tesi té una antítesi).
• Afavoreix un estil de pensament flexible i crític.

11