Sei sulla pagina 1di 4

Tema 7: Intel·lectuals.

Pasolini i Sascia

PAOLO PASOLINI

Sesso, consolazione della miseria! Sexe, consolació de la misèria!


Sesso, consolazione della miseria! Sexe, consolació de la misèria!
La puttana è una regina, il suo trono La puta és una regina, el seu tron
è un rudere, la sua terra un pezzo és una carrossa, la seua terra un tros
di merdoso prato, il suo scettro de merdós prat, el seu ceptre
una borsetta di vernice rossa: un bossa de xarol roig:
abbaia nella notte, sporca e feroce lladra en la nit, bruta i feroç
come un'antica madre: difende com una antiga mare: defensa
il suo possesso e la sua vita. la possessió i la vida.
I magnaccia, attorno, a frotte, Els proxenetes, al voltant, a borbollons,
gonfi e sbattuti, coi loro baffi inflats i sacsejats, amb els bigots
brindisi o slavi, sono brindis o eslaus, són
capi, reggenti: combinano caps, regents: combinen en l’obscuritat,
nel buio, i loro affari di cento lire, els assumptes de cents lires,
ammiccando in silenzio, scambiandosi fent ullet en silenci, bescanviant
parole d'ordine: il mondo, escluso, tace paraules ordinals: el món, exclòs, calla
intorno a loro, che se ne sono esclusi, entorn a ells, que se n’han exclòs,
silenziose carogne di rapaci. silencioses carronyes de rapaços.
Ma nei rifiuti del mondo, nasce Però en les negatives del món, naix
un nuovo mondo: nascono leggi nuove un nou món: naixen lleis noves
dove non c'è più legge; nasce un nuovo on no hi havia cap llei; naix un nou
onore dove onore è il disonore... honor on honor és el deshonor...
Nascono potenze e nobiltà, Naixen poders i nobleses,
feroci, nei mucchi di tuguri, feroces, en els muntons de tuguris,
nei luoghi sconfinati dove credi en els llocs incommensurables on creus
che la città finisca, e dove invece que la ciutat acaba, i on, en canvi,
ricomincia, nemica, ricomincia recomença, enemiga, recomença
per migliaia di volte, con ponti per milers de voltes, amb ponts
e labirinti, cantieri e sterri, i laberints, arsenals i desmunts,
dietro mareggiate di grattacieli, rere marejades de gratacels,
che coprono interi orizzonti. que cobreixen per complet horitzons.
Nella facilità dell'amore En la facilitat de l’amor
il miserabile si sente uomo: el miserable se sent home:
fonda la fiducia nella vita, fino funda la confiança en la vida, fins
a disprezzare chi ha altra vita. menysprear qui té altra vida.
I figli si gettano all'avventura Els fills es llancen a l’aventura
sicuri d'essere in un mondo segurs d’estar en un món
che di loro, del loro sesso, ha paura. que és seu, del seu sexe, té por.
La loro pietà è nell'essere spietati, La seua pietat està en ser despietats,
la loro forza nella leggerezza, la seua força en la lleugeresa,
la loro speranza nel non avere speranza. la seua esperança en el no tenir
esperança.

Frammentoallamorte Fragment a la mort


Vengo da te e torno a te, Vinc de tu i torne a tu,
sentimento nato con la luce, col caldo, sentiment nat amb la llum, amb la calor,
battezzato quando il vagito era gioia, batejat quan el vagit era alegria,
riconosciuto in Pier Paolo reconegut en Pier Paolo
all’origine di una smaniosa epopea: a l’origen d’una agitada epopeia:
ho camminato alla luce della storia, he caminat a la llum de la història,
ma, sempre, il mio essere fu eroico, però, sempre, el meu ser fou heroic,
sotto il tuo dominio, intimo pensiero. sota el teu domini, íntim pensament.
Si coagulava nella tua scia di luce Es coagulava en el teu solc de llum
nelle atroci sfiducie en les atroces desconfiances
della tua fiamma, ogni atto vero de la teua flama, tot acte vertader
del mondo, di quella del món, d’aquella
storia: e in essa si verificava intero, història: i en eixa es verificava íntegre,
vi perdeva la vita per riaverla: allí perdia la vida per tornar a tindre-la:
e la vita era reale solo se bella… i la vida era real només si era bella...

La furia della confessione, La fúria de la confessió,


prima, poi la furia della chiarezza: primer, després la fúria de la claredat:
era da te che nasceva, ipocrita, oscuro era de tu que naixia, hipòcrita, obscur
sentimento! E adesso, sentiment! I ara,
accusino pure ogni mia passione, acusen també cadascuna de les meues
m’infanghino, mi dicano informe, impuro passions,
ossesso, dilettante, spergiuro: que m’enfanguen, em diguen informe,
tu mi isoli, mi dai la certezza della vita: impur,
sono nel rogo, gioco la carta del fuoco, obsés, aficionat, perjure:
e vinco, questo mio poco, tu m’aïlles, em dones la certesa de la
immenso bene, vinco quest’infinita, vida:
misera mia pietà estic en la foguera, jugue la carta del foc,
che mi rende anche la giusta ira amica: i venç, aquest meu escàs,
posso farlo, perché ti ho troppo patita. immens bé, venç aquesta infinitat,
mísera pietat meua
que em fa encara a la justa ira amiga:
puc fer-ho, perquè t’he esgotat massa.
Torno a te, come torna Torne a tu, com torna
un emigrato al suo paese e lo riscopre: un emigrat al seu país i el redescobreix:
ho fatto fortuna (nell’intelletto) ha fet fortuna (en l’intel·lecte)
e sono felice, proprio i sóc feliç, propi
com’ero un tempo, destituito di norma. com ho era un temps, destituït de norma.
Una nera rabbia di poesia nel petto. Una negra ràbia de poesia en el pit.
Una pazza vecchiaia di giovinetto. Una insensata vellesa de joventut.
Una volta la tua gioia era confusa Una vegada la teua alegria estava confusa
con il terrore, è vero, e ora amb el terror, és cert, i ara
quasi con altra gioia, quasi amb altra alegria,
livida, arida: la mia passione delusa. lívida, àrida: la meua passió
Mi fai ora davvero paura, desil·lusionada.
perché mi sei davvero vicina, inclusa Però ara fas realment por,
nel mio stato di rabbia, di oscura Perquè em sents realment prop, inclosa
fame, di ansia quasi di nuova creatura. en el meu estat de ràbia, d’obscura
fam, d’ànsia quasi de nova criatura.
Sono sano, come vuoi tu, Estic sà, com vols tu,
la nevrosi mi ramifica accanto, la neurosi em ramifica prop,
l’esaurimento mi inaridisce, ma l’esgotament em seca, però
non mi ha: al mio fianco
ride l’ultima luce di gioventù. no em té: al meu costat
Ho avuto tutto quello che volevo, somriu l’última llum de joventut.
ormai: He tingut tot allò que volia,
sono anzi andato anche più in là ja:
di certe speranze del mondo: svuotato, millor dit he passat també més enllà
eccoti lì, dentro di me, che empi de certes esperances del món: buit,
il mio tempo e i tempi. heus allí, dintre de mi, que emplenes
Sono stato razionale e sono stato el meu temps i els temps.
irrazionale: fino in fondo. He sigut racional i he sigut
E ora… ah, il deserto assordato irracional: fins al fons.
dal vento, lo stupendo e immondo I ara... ah, el desert ensordit
sole dell’Africa che illumina il mondo. del vent, l’estupend i immund
sol de l’Àfrica que il·lumina el món.
Africa! Unica mia Àfrica! La meua única
alternativa Alternativa!

Potrebbero piacerti anche