Fa uns anys la Mélanie va participar en un reality show

del que després ha seguit la resta d’edicions. La seva

obsessió per la fama fa que quan neixen els seus dos fills,
Sammy i Kimmy, aquests passin a ser material per iniciar
un nou canal de vídeos a Youtube. Però com les primeres
gravacions, amb el dia a dia dels infants, tenen un cert
èxit la Mélanie decideix augmentar l’aposta amb reptes i
activitats programades on els seus fills pateixen jornades
maratonianes.

Així, la seva vida familiar acaba professionalitzant-se i es

converteix en un plató de rodatge on la intimitat es deixa
de banda per un grapat de visualitzacions. Fins que un fet
fa que tot el muntatge trontolli: algú segresta la Kimmy i
comença a fer peticions estranyes. Llavors la mare
coneixerà a la Clara, la policia encarregada del cas.

Delphine de Vigan (França, 1966) és un dels noms més

rellevants de la literatura francesa contemporània com
es pot observar veient que s’ha publicat tota la seva obra
en català i castellà. Tot i que aquesta es va iniciar l’any
2001 quan de Vigan es decideix a intentar ser escriptora,
serà amb No i jo (2007) quan el seu nom comenci a ser
més reconegut (fins i tot havia escrit alguna de les seves
primeres obres amb pseudònim).

La seva consagració no trigaria en arribar gràcies a Res no

s’oposa a la nit (2011), una obra autobiogràfica on
l’escriptora intenta esbrinar les raons de la morta de la
seva mare. Aquesta obra, que va rebre multitud de
premis i va ser tot un èxit de vendes, li va obrir les portes
de totes les editorials del món que, des de llavors,
publiquen religiosament totes les seves obres.
Amb Els nens són els reis de Vigan ha entrat en un
d’aquells móns que més fascinació i por produeixen
entre les famílies: la sobreexplotació dels infants a les
xarxes socials. Sobretot perquè és un fenomen que
barreja tant l’ànsia dels pares en convertir en famosos als
seus fills com dels mateixos infants que veuen en
plataformes com TikTok una eina per triomfar i destacar
de la multitud.

Aquest perill de les xarxes socials lliga aquest llibre amb

obres com El círculo de Dave Eggers, amb la diferència
que de Vigan incorpora la situació dels menors d’edat,
“venuts” a les xarxes socials i que poden adquirir una
percepció completament errònia de la realitat que els
envolta, de la seva pròpia intimitat (que deixa d’existir) i
exposats a la mirada i els comentaris dels desconeguts.

Delphine de Vigan sí que és una autora amb una carrera

sòlida i llarga (i cada vegada més reconeguda). Us oferim
un fragment força peculiar d’un dels seus darrers llibres:

“T’has demanat mai quants cops al dia deies gràcies?

Gràcies per la sal, per la porta, per la informació.
Gràcies pel canvi, pel pa, pel paquet de tabac.
Gràcies de cortesia, per convenció social, automàtics,
mecànics. Quasi buits.
A vegades omesos.
A vegades exageradament subratllats: Gràcies a tu.
Gràcies per tot. Mil gràcies.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies professionals: Gràcies per la resposta, per l’a-
tenció, per la col·laboració.”
Extret de : Les gratituds (Ed. 62, 2021). Traducció Jordi Martín Lloret