Sei sulla pagina 1di 3
[Nizm. 10- Abril 2000 ob Aigherola Coves i avencs del Principat d’ Andorra. Part 6. Les Coves de la Canya Gran. Bixessarri. Antoni Lopez, Guillem Fornieles, David Mas, Héctor Mas. Parrdguia: Sant Julia de Li Coordenades: Long. 1° 27° 28 Altitud: 1.300 m. - Lat, 42° 29° 4 Cartografia: Full 13, Col. Valls d’Andorra, M. 1. Consell General, 1976 Terreny: Esquistos negres. Espoleometria: 32 m. (-16 m.) Es troba situada a Ja vall del riu d°Os, en- irc les costes que des de lextrem oveiden- tal de la serra d’Enelar baixen fins a ta riba esquerra daquest riu. No est: massa Iuny del poble de Bixessarri. A. uns dos- ‘cents metres en direccié a Os de Civis, des de la carretera cal enfilar-se costes amunt per anar a buscar Ia cresta en el llom de la qual es troba la cavitat. No hi ha eap cami que hi meni, aixd, juntament amb la poca grandiria de la boca i ol fet d’estar mig amagada per una alzina, fan que sigui di ficil de localivzr, De tota manera, lestat de fragilitzaci6 dels esquistos que la com- pposen fan poc recomanable la seva visita peel perll de despreniments de comport. Descripeié: Per accedira l"interior dela cavitat cal bai- ae un pou, que sense arribar a ser verti- cal, presenta una fortainclinacié, 50°. Té un didmetre d’entre 80 cm. i un metre, amb tun descens de 4 metres. Al seu final tro- bem un repli, on cal desplagar-se ala dre- ta i baixar un altre pou, aquest vertical, de 3 metres de desnivell Aighorota ‘Al peu d’aquest segon pou comenga la part més ampla de la cova, una sala de planta allargada que assoleix la seva maxima am- plitud en la par central, 3°20:m. En la seva primera meta el tera esta ocupat per una tartera formada per fragments de roca pis- sarrenca i baixa amb una inelinacié de 30”. A la part baixa de la sala hi ha un caos de blocs, caiguts del sostre, que a causa ‘Paquest despreniment té aqui la seva ma xima algada, 4°5 m. des de sobre el caos de blocs, 0 675 des del terra real. Al final de Ta sala hi ha un pas estret, una gatera, que un cop superada permet con nuar uns metres més enlld, per una gale- Fia estreta i baixa que presenta un pla in clinat vers la dreta. Als vuit metres la ga tera es fa tan estreta que és impossible con- 80 Morfogenesi: La cova es troba en una zona d'esquistos -gres, un material forga incompetent i amb tendéncia a les esllavissades. A aixd cal afegir-hi la presencia a la zona de cor- rents daigua subterrinia, com ho demos: tra la preséncia de dues fonts pocs metres més avall de la cova, una elles ferrugi ‘ngsa. Molt possiblement va ser la conjun- cid daquests dos factors que va fragilitzar el terreny produint-se una fractura interna que en el seu punt de major amplada asso- Ii els 3 metres. En estar la cavitat resul- tant a pocs metres de la superficie un dels cextrems dela fractura comunica amb l'ex- terior, permetent l'accés al seu interior, Posteriorment va seguir un procés dero- si6 interna amb diversesesllavissades, com cl caos de blocs que ocupa el centre de Ia sala, que van acabar de donar-li la forma actual Bioespeleologia: Es d'imterds destacar la preséncia de pa- ‘quets d’arrels d’alzina al sostre dela cavi tat, Es tracta d'un cas d’hidrotropisme, en cl qual les arrels de Palzina van aprofun. dir en el terreny a la recerea del punt de major humitat que constitueix Mesquerda de la roca. A Vinterior de la cova la per de les goteres ha fet qu ccntressin les arrels emmaranyant-se en- tre elles no sortint-se del radi d'aceié de la gotera. Aquest agrupament pren forma de ‘con voleanie degut al fet destructiu de 'im- pacte de els gotes en el centre de la forma cid. En conclusié aquesta formacié no és més que una adaptacié del sistema radical de la planta a una si com la que acabem de descriure. C que si Pobscuritat no fos total aquest feno- men quasi segur que no s"hagués donat (Segons informe del Sr. Pere Roquet, en- ginyer forestal, a qui expressem el nostre agraiment per aquesta col-laboraci. sisténeci uacid molt conereta ‘nrodaalacavtaFotograia per Antoni Lie 2 Aigiirola