Sei sulla pagina 1di 2
Alger Coves i avenes del principat d'Andorra La Cova dels Moros de la Massana Antoni Lépez, Guillem Fornieles, David Mas Parroquia: La Massana ‘Coordenades: Long. 1°31°S", Lat, 42°33°4” Alvitud: 1.375 m Cartografia: Full 10, Col. Valls d°Andorra, Ml Consell General, 1976 ‘Terreny: Esquistos negres argil locarbonosos i ferruginosos (slur) Espeleometria: 31,50 m Situaci La cavitat es troba situada a l’indret conegut com el Serrat de la Borda del Jaume, a la part baixa d’un turd emplagat a Ia divisoria de les valls d’Arinsal i el Valira del Nord, el Bony de la Cauba, un toponim al qual la preséncia de ta cavitat hha donat origen ja que cauba significa cova, Peraccedit-hi, la rata més directa és a través de la pista de terra que comenga a la sortida de la Massana en direccié a Arinsal i que, després de travessaralgunes urbanitzacions, ens deixa al peu de la cos ta on s‘obre la boca d’entrada i a la qual caldra accedira peu; no hi ha cami marcat, perd el recorregut és curt. Descripeié: entrada de la cova esta encarada al sud- ‘est; 65 petita, perd practicable, i es troba ‘mig tapada per un bloc caigut del sosre Dona pas a una galeria recta, d’uns vint ‘metres de llargada, de seeci6 triangular i amb un pendent duns 30° que augmenta cap al final. El tera es troba cobert d'un strat argilds amb alguns petits blocs, aillats; les parets presenten perfils arrodonits i en tota la cavitat no saprevia cap mena de formacions. Al final de la galeria, un pas estret permet Paccés a una petita sala, de Forma allargada i amb una orientaci6 transversal ala de la galeria, A Ja dreta trobem una gatera que t& uns dos metres de recorregut fins que esdevé im- practicable per 'acumulacis de sediments Des de la part alta de la sala, grimpant, es pot pujar a un repli, a uns dos metres per sobre d’aquesta, del qual un parell ‘’esquerdes s“obren cap a dalt, Puna con- tinua uns metres en forma de xemencia, perd no es pot continuar. Morfogénesi: La cova es troba en el vertex d’un plegament que forma part d"una franja d'esquistos negres argil locarbonosos i ferruginosos corresponent al siluria, just al sud del punt d’unié entre aquesta franja amb una zona de caledries barrejades amb esquistos. Mecanicament, es tracta d'un ‘material molt incompetent, de manera que hha actuat de nivell lubricant davant els esforgos tectonics i alhiora ha facilitat els Serrat dete Borda del Jounal par més ‘aa el Roe dels Caaba Foto: A. Lice Nim, 6 Febrer 1997 » Part 3- esilavissaments. Donada la poca duresa dels materials, la formacis de la cavitat es deuria iniciar per mitja d’una filtracié daigua en la juntura dels estrats de la galeria d’entrada, aprofitant la feblesa ila facil exfoliaci6 de l'estrat immediatament inferior al sostre per obrir-se pas; a aixd cal afegir-hi la preséncia d’una beta de fe- rro, material altdment corrosiu, que probablement seria el que va permetre la primera penetracié de l'aigua, ‘A partir d’aqui, el flux de Iaigua va anar rebaixant a roca, formant una galeria amb la classica forma de “galeria de juntura’” ‘A les parets es poden observar els perfil arrodonits propis de l'accié hidrica El buidatge de la roca a la zona de Ia sala va provocarun esllavissament intern de les Némm, 6 Febrer 1997. roques que formaven els estrats superiors, ja alterades per filtracions d’aigua provinents de la part alta del turé, on s‘observen diversos orificis pels quals Paigua es va anar filtrant. La presencia Parrels entre algunes escletxes de la roca afavoreix l'erosi6 quimica dels esquistos. per tant, ha estat el resultat de ncia de dos factors: d’una banda, ica, mitjangant filtracions ¢'aigua aprofitant les betes i els estrats més febles, i de Maltra, un factor mecanie derivat de la tendéncia dels materials li de la zona a 'esllavissament i ’exfoliaci6, Actualment roman inactiva com a cconducte hidrie; la galeria esta totalment els sediments de la sala s‘aprecia un cert grau d’humitat. Cal assenyalar que la preséneia de blocs penjant del sostre li confereix un caracter forca inestable i fins i tot una certa abs Senin de ovine Fou: Liner perillositat. No podem deixar de fer referéncia al fet que Ia petita val en qué sobre la boca dentrada era molt a prop del punt de confluéncia de les geleres de la vall Aigierola 4 Arinsal ide la vall del Valira, al final de la darrera glaciaci6, sibé ens és impossible establir cap relacid entre aquest fet i la formacié te la cavitat que no vagi més cenlla de la mera hipotesi