Sei sulla pagina 1di 42

V )_Lr '*'* ) x ; E _; K __ .>' =.> _.;=:'__ , _ ``` ` ` `_ _ Q w V __ k * \_ > __ : . ` * >;' r VM .} _ ' ` * >= `. ` ` _;=: \ ` < .'` " : J .

quot; : J . ` `= , :~` \ _ )_!` =$ ` ` " ` ` _ `=;` -, ' { * ~. { ,=_: R x _ _ = V ,*~ ~ = 9 ;' = : ` J . `. , y__~ :. ` _ * g { ~- , { { __:~ m _ :* , ; li: - ~g,!$* x ` ` ` 1 ` wx U { '#-= { `' = ,.:= *`5` ;_= `* ` > ` ..\ :,1 ~ ~ * " * ' =.. x .. `., . `~ .x ' "> "~ ,` \* *': `:= , q \, { .. ` '` * * ` \ _=' ~ xx;:* =.;;; J ; x =` ` =~= .= { ..: , " ; ` $`= , =: 5 { ` = 1, <, x va? *=-_ ga =_ *\ *= ;._ :. - J == ` ` x =<. * `*$ ~ F = " ` _<, E z x .= x '`_ :` U . = W 1; .` _ _> ` _ * ,. .,..>\, _ \ ,, { . . . . . . . ~*: = ,' ; *_ > .. ,= ', \~ {., \ J~ = xgq ' ' ; ;.`j . = __ =; fYr __ ` { ` " `= ~ " A = ` = .=._ _. `_ " `_ ` ;" l " ?,: =~ x , .`` g ''*'' . `: " . Z==..> "` ' ~ ;. ~ , .. =' gw . r `* =: = x{_`; _ or ; `.=. { ' j . { ._ __\ ,j.._ _ > .. : , " ` 1; = " - " '* - " __, ' '``> ` _ _,, ' =~ ' Z " . ' " ` 1 ._ >. ` . - ' A . `> 1 ' _,;.'~ . ` & " Q __ . . ~.;~ ., " *~ ` ._ " " `~ _ # { " " `, ` , ,,_, ` . = =*' . v ` ``. n `` L W *'*W'` '' `x V _ == . ;` ` ` , _ `~, ~ Q .. _ X {., * "{J { , . _ . ' ' ''~ ; _x' , \ W, & ` _ _ _ V, M '={. J ., * ;, =; *=. ' < , C * 2 { _,__,;.{.f,\ 'E`; ._ .x=;E__:__ ..;E_ ._ 4- ,_; . _ ` __ . _ `_ . : _ ,_' n* .. `> N _ __ S I _ ;;, _ M _., ` _ { ;` > _> `_ " _ , '. .`'= ` ` " , .x> ` { ` . >. ' " > qg ' - *` :' r _ ~ -, ' '=_= V. ; , #, Q " { ` . '~ . ` N ,;_ _ __ _ > ,, " 4;g;,s`, . `= ;` `*" _ y ` ` Q , 5:-* ' I "*\ , N. ":"* ' x" r? > " ``* - ,,_ ' " l` . { w . . ' '{ ~ `- 5 .` * ~ . ` ` ~ * ` ``'` '>`` . {_=%k={ *; ; ," g` ` - ` . w ,_. ' ' ' I ` `'`` xr; { .`= . . ,, ` '`= ~ _`. `{,% VF `= =_: ` E { ' '" % f A ` ;. * ` ~; ;,~ t_ ' ,. *{: ., Q , ` * sw {, . - ;.'' { =,, _-==' ,,,,_ , . * , _ J, { . x 'x =,. { *>=; = .'. = _. , .. ';_ ~ _' ` ;_ , ' *' ; _ ' ,_. A .,. ; ' '~ ..,.': ' . { ''~'{ { ,. k . . , si = '~... `~ {, {,: 1 . , ` ' * 1 _. ,'. =,._ _ _ " " == , ,._ ` ` ._ ` ` =~. _, _,., K ': ~{ g. F1:. Q. == ` { ,_ " $5 ` * { .` ' .{-= ` _. {___ ` N _, .V . '{ ` . = -*~ '__= ; == =. . ={= *'. >; `',. {:,j ''= gj w{` L ~ =` W-z. ` _ " E * f _ , ?~ ~<,{;%1;:; ` * = .. ~ { J >._ . t . } _ g {{ A _* g wxg ;g;):;.;y, .j > "* . ; >. ` `* * * "`. <,w ' 1: . T ` '' { :1 `_' ~ 4** '~ g; { '' Fxxe; = =* {x = `_ ' " ~ " `.{ ,*1 , 5 ` ' Q =~= '*`:=,,_ ` * ` _ * { { E {{{ * { .{, ' '{, ' ~*;{x' {, . - . $ " ` , x ,{.. ` ' ' ' [ ` { [ , ' `` ~{* .; ' ~ " _ , {,. ~ : .*' ` ; _.. ` Z =. ` 9 , * `j$~;1' " , `V ' " ._., ,.= ;> L ` {'{{ x * { { ' =,., `''=' ,. *{'``: x`{ ' . . = V l V kk { w , V _ V V " __ _ { V x _ J {'krr ~* ,:;_{ {. ` . ; ` ~ J ` ` ' y,x~ `. - { L ` ` ,{ { {{ ' " * ' `{ *{'{ {{{{ * ` * `::_ ~ . X ' { K ' `* `__ ;{;;$;__ K '` > ` *{ xiwgx ~ . "" ` * ``{

Hom diu que recordor s tornor o viure, i ox, en certo monero s el que pretenem omb oquesto modesto pu blcoc que teniu o les mons. Molgrot tot, s prou d cil recollir en uns quonts Fulls de poper tots els nO_ ments, bons i dolents, que shon succet ol llorg do quests vint-i-cinc onys de vdo de lo nostro S.I.E.,pe r s pot servir com uno meno dnde, que codosc pot omplor segons les prpies vivncies. Un et molt evdent, que hom pot Constotor en o . noltzor el curs d'oquests vint-i-cinc onys, s el conv totol sofert per l'espeleologo. Ho convot goireb tot, lo tcnco, els dGSplGGmtS,'lIGlmtGC, les publicocions, el llenguotge, lo deologio ..., per molgrot tot ox contnuo essent uno octvitot mnortro, en lo quol els nous elements que s'integren tenen lopOrtu` ntot dheretor lepernco coneixements de llurs ontecessors grcies o lo tosco de pol de pol1er" que reoltzen molts grups espeleolgics. ' s per oix, que quon sorrbo o oquesto petito tito de 25 onys d'octivtot continuodo, col celebrorho , col recordor tots els ms de 200 componys que ol llorg del temps hem et possible oquesto tosco i col tomb,el ms mportont, mror cop ol utur, per o qu l'espeleologo contnu essent uno de les octvitots que ms ho nori o tots els que ormem el Centre Excursionisto Algo. 000 00 000 . i_I9M| l l m g. .: ' ` I s ' . J1 , A,' \ 4 ,/ ti Edtot per lo Seoc d'InveStgx:cnS lJe].e01gqJes del Gmtre Excursicrnistn lg: c/ Vlodowot, 152 , 08015 BARCELONA X Lo recoploc de dodes i lo redocci ho estot reolitzodo per Josep M.Morro onb lo col.loboroci de Josep M.VictOro, nton Ferro Nbrus Folch. X Borcelono, octubre del 1986

ANTECEDENTS DE LA SOIOE., o) ELS ANYS TRENTA. Al poc temps dinicor lo sevo morxo (1930), el C.E ligo compto omb gent que presento uno inquietut per tot oll que hom onomeno excursionisme cientiic. Aixo es desprn d'uno srie dorticles que oporeixen des del butlleti n9 28 (novembre 1934), omb el ttol = 'ExcurSOniSme!! iNOstre ideol! Font de solut i del sober' ; signots per Fontorgent (pseudonim del soci Flix Riero i Anton). A questes breus notes recullen uno srie de coves, ovencs, Onts,estonys,etc. bosodes en els trebolls de Mn.Font i Sogu, dOnontse unes referencies dun bon nombre de covitots i dels municipis on es troben. Col ter notor que l outor semblo que desco~ neixio els trebolls espeleolgics mes recents, especiolment els d en Rotoel Amot i Correros. , b) LA SECCI DESCALADA I ESPELEOLOGIA. L ony 195l, el soci Miquel Blonquer. intere ssot per lo bibliogotio espeleologico, to un comentori (Butlleti C.E.A. n9 24) so bre el llibre d'en Norbert Costeret. "Diez oos bojo tierro". L onv segent, un redut nombre de socis creen oquesto Seccid (obril 1952),dividido en dos grups. El d'espeleOlogio s comondot per Joume Gorcio Seco, i compto omb lo porticipoci, entre d oltres, de Froncesc Roluy, Jooquim Alboredo,Romon Estrodo,Fmn cesc Iguol,Jooquim Mezquito, Josep M9 Lecno i Joume Postor. De les noticies oporegudes ols butlletin doquello epoco, podem veure que les octi vitots es centroven ols mossissos de Gorrof, St Lloren i Montserrot. Tenien molto reloci omb el G.E.S. del C.M.Borcelons, porticipont en els seus Cursets en di erents sortides, com per exemple en les primeres explorocions de l'Avenc de les Pedres (St Lloren) 1 en lo "Vio Leon" de lAvenc de l'Arcodo Petito (Gorro). Duront el mes de juny del 1953 es porto o terme el I Curset Sociol d Explorocions Subterrnies, que.constobo de dues conerncies i dues sortides de proctiques (Covo Fredo, o Montserrot, i Avenc de Sont Roc, o Begues). Els dies 11 i12 de setembre del l953 seectu uno excursi ol Montsont omb membres de lo Secci i socis del Centre. S'eplororen lo Covo Sonto i lAvenc de lo Febro. ` Per ol mes de moig del 1954 ero previst de reolitzor un segon curset d espeleologio, per per couses que desconeixem. no orrib o portorse o terme. A mitjons 1954, les noticies d oquello secci d espeleologio von minvont notoble ment i ol poc temps semblo desoporxer totolment. ,..q . \ ' ' `\./J 1 11 1 "ni 3. 4 _]w . % ~ Q Q Anogromo de lo Secc d'ESco1odo i Q o` Espeleologio. (Dibuix de J.I.Gorcio I i Andreu). C) EL GRUP D'INVESTIGACIONS ESPELEOLbGIOUES. Hon de possor tres onys per o que uno novo generocio reemprengui les octivitots espeleolgiques ol C.E liqo. s pel moig del 1957 que es creo el G.IJE., presidit per Joume Gorcio Vinueso, omb lo porticipoci o lo primero junto directvo de Josep Bergo i Froncesc Cordeo. Se'ns dno noticio de diterents explorocions o covitots de Gorro i de les primeres exploro ~ cions o uns ovencs situots o lo Polmo de Cervell (Avenc de Con Monmony,Avenc de lo Cobro,etc.) i d'uns oltres que moi bon pogut ser locolitzots o ol menys esbrinor quins pogueren ser (Avenc de Con Venet Avenc Joume Gorcio Avenc Estret i Covo del Covoll), I

En oquest motei temps entren o ormor port del G.I.E. uns membres que onys desprs sern undodors de lo S.I.E.. son ; Joon Gum, Adro Dioz 1 Mrus Folch. Curiosoment, mitjonont el butlleti del C.E.A. no tindrem cop ms noticio espeleolgco ns l`ony segent, en conv succeeixen ets d'uno Certo importnco, com per exemple lo primero exploroci, el do 28 d'obril del 1957, de l Avenc de les Tres Boques, O l'Ordol, ms conegut posteriorment com Avenc Bonc, 1 lo setmono segent, el 5 de mog del 1957.es reolitzo lo prmero exploroco de l Avenc del Llomp, ol Plo de Querol (Gorro), de 72 m. de prounditot. Totes oquestes noticies queden reflexodes en uno breu noto oporegu do ol n9 28-de lo revisto Cordodo". Al mes segent, juny, o lo revisto Gorbo". es publico un ortcle de dues pgnes dedcodes o lo prmero exploroc de l Avenc del Llomp (goireb podrem dr que els eS _ . . 1 . . peleolegs de l Aligo oren els primers en oporemxer o les onomenodes "rev1stes del COF 1 no som els nics ,..). Un cop llegit oquest orticle, col ter un porell de precisions; Respecte ol nom que reb 1 ovenc, ou degut o que ox es deio el gos (Llomp) de lo CUF Socio Froncesco Ru. oleshores promeso d'en Mrius Folch. D'oltro bondo, en oquell motel te t es cito ue l ex lorocio t n e lloc el 12 de mo1 doto en ue ou v1s1tot pels Componys de lo S.E.S. del C.E.Pu1gmol ; E.Sobote,F.Alobort 1 d oltres, 1 que o l` esmentot ortiqle Figuren com o membres del C.E.A. _\ _ ,_~ ~ _ " .1 J Q 4 `" `1~*x " . ' ,` * [ IIIII 11. ` ! - .. ' " . > lI:: -:0V- ` , ' v J 1 V : _. oeion 1:1 el " _ '{ ' .'~_. , " ' Q. _ [ w I I -' . _ J {ondo 4: | ui- - 'P (*,1 I `> ` '. ' ' ' . I " na, y vida de __" j " _ L _ ' ' ' - ' I ( ' _ -1111 dc Ius slun Y N_.s ,11 ~, "{ [ / 1 I _ ' . ` _ __ 1 x ,, 4e1 `_ _ 4 - 1 ' *_] \ ' /. ';{ _ " 1. ' ' . "` . " 1 1. _ ,,; _, ~e:'&,.. 1 -~ ,_J;, - , ,5, . . " , - ' ' __ , 1 , ' _ - __ _ _____ ,_,d4_ _ _._-- ....1.. -....Al . ...._ I ` . ' ` ` foamun de 11!nI1 , ' . I n ~ \ u' t . " ' F ' ` _ [ I11 xnhunm d Iu I un 1:- hubum n el plano ''' | " "" """' , _ _ _ L-._ -1pxg.1.x1 dc 11 x., 1 ,= U'5*=. _ , ` A" _J - . ' ` I 'D ' * Y 111 g11u1d1 11-1 ; pequeo encunntm dr nur11r0:4rin1v~ I Q, , '. " 4 . 111nO, Conocxdn m e1 nom- 11111 r. c111M= It 1\00 ' q' -. ., ~"A" ` ur; up P!1 m m]1 v 1 ".r:m con dvcrO Upm d t T \ .,<i,..-,_(_ um, 20 mrtrm -1-11 xx x. bcim h>rmc<'1~ * ' '* ' ; - ' . ;,.m1rxO dc Camp Q11 1 G1 xumo {reme 1 vnnun u|~ 7 -- .,1 ' :#-,_ r = 1x11 F1x1 eu1.x 11 :x>1 mCru ueiermu un ww 1 ~, ` ` d 1mrJ1, 1111 peeexgx-11 , gr11~11 qdjunuu 11ur1ruYIh *' j ' " npurtnr dos 1r1r1 p1edr1< mrjcr que 11 p11ubr1 ucrlu A" , ' que 1.1 xx111x.11 mmp1111- cu11 : 11 b1.1r.n ur i1' * ' - ' ' ` ` mem.: Pero desug ue e11e muhdx. :ub1err1r\e0 que hny < l _ , . 1 Lr1bg)g_ 1d1 11 iglrunl apasdonn 1 huti Dl|' df f" ' v_ '; _' ; 1:111111 del 1-11111 ,1,111. 1lj11VE!1|udd!D0F\1K1IGe\0' . , ' ' 1*~7;,,;,1"=*~:',' ' ' . " ' " - trav on um e 11 _ _ I *' ._- gl ' entrnu de 11 'Hun L1 ex- MAyI"L ;" ' '. ' ;{_" r 3 ",',,T},' mf soxrnuu , ,` >' ` 1u''1d1 m e11. U1 nr { ' r, '. ?`; . "d plwml -:-1. dt [1 msterlel emvluuo por ( _. ` \ _ . Lg _ uxx 1111 B 1 F er1 del mu h1' 1 por, ` I.uAvem: del , L|qmp = :1.1 x`..T. JT. :gy~_5:cg{Y1;g~m;g .,!...-' . ` x MARIO. ` Iu ulhmu suma .dcscu n ,,,bcf',;:_fn,,:_ ;. xxpg _x1:1xxx1xxx. { ; UGH ' crw ~ 5F = ;;';,1';;, ""''F' '' ..' ?.?m11,i Lf [ 111 de II metros. p1r1 explo11::1 puoe qua1 ' 11 111. bl u > 11 1 Ih 10 IN us {nuus " ur lo, uque . Ln v;.:1:111n.,,.n.1 1.. ;p3 1 1u1`1-`1`- ~= = -- :;;.:u:. 2..,.,. ue 114-141-411. 4e 1orm1 hert uu de HuII!f0 P1d' 1-1; 1qu1 1;; que ygmn 1;,1 r1J:1n ne 11gu1 11 temin ;~m1C1uyemg_ Hux. poeu re; ubi!!Yih0I Y hI|*I i mmpongmu 411 ; rxnn11. perp en u.nO1 ocr nne. en tapar.: ne vruc11c uib GW | 1*Y * ' 1rx11141 11 x1;1AA4 muro: de xu rcrridu, tub1 eue Aenortg uu deuur- udutfde d 1 mh TN | 1;,1 @1np 1gg1,g1. " vg que emp1e1r1e 1] ro~ 1I 11:11:1111;; de z1enc11_ pe- h1b1. 1ho tiris I | mc,m,.-rou u "m mu,""' nu, m,,,m, m In, m pugrxg um; ge reer11 1 EIOII WV |N| P1*$ pur], que puqmbg 1; gn. dgr mbre e1 1b11m 1poy1n 11 egnquuu dg 11\ entreu th MHWPCI- UOHI I |\-1# gnd. pmguhynu mu mg 111 m1r1o1 en 11 puede 11 T1err1. :111 xaunpre de uiu Iintu IIUVU Nc- w mruv ul unnmwnu del llinda del mm mm,,_ 1o hICl ciundo 1 gruonde n\ 11 Indo de 101 hom- d. " mm Nmnlhm un, ] cnx, duum. e1pe1e1og1 1r1nce1e1_ YI bf-P: l C { di l pm muxgyx mg 5 pegue. uhorn n ur\ pi:. nhorn eu que en 1 vedno DI exinun P16lI kl LR V d*` hu g 111 qruig 1, un". mm. I : nvnnu muy lenm11 d 100 clubg edicndm 1 O-$-8- dg Enmngg lg @1.],45];,.;;, 11meme, psm nn huy ml: xnd11 111 Oec11I1d1d1 de *1 ` Ae d1v1d1erun eu li |rupo: remeulo. 9; , 11 erploucln :ub\rr1n11. IN IL CAVINC DIL ei prxmero. mmpnutn por E1 Club A|u111 exu duoon un1 mrc1d1 nrenh- LLAMP1 treu 10r1dm'11. iocedl 1 de !1 IO 1977. pere 111111 11 derancu por el 1I1>0 de- _ ln Irutnlncln del n11er1n1 fechn. 1 veu! de huber !eC~ ;xJrx1v_ . l'*" *1" *1*-1h*h' nexxrw 1x1 1e11x11 un 11141: numerau: rxp1r1c\0 No b.\11m. 11 x=1n1c>- b"l"'! P*"''**" pum: mppmm Y 11 11- nu y d' h1br nuumndu ,1. 1.;,.111.. y :1111-111- ni Gruw e Qvw-1= ' qundo mm. 1,111.1. por xxgxx descubrvlento suhw mente 11 :11111111. ne remen- hPllll lt' 1111 do: euuekbgu retura- rrnu.1, nus mlrmbron nu hnh 1,1 1 un- del 1111:; 1111du. CY\\\ FW\|W'\1\* \*~ \e1_ dupug ue 1my mmo 1.en1d1 11 u1r1 de encuu'cunnd el pr10d1:11 C d {-" C hw '''d equipo de wny 11 11 gu. ne com 11 m1r1v11l1 AurprTr1g\;_ gnqg mm; b1re!q I 7i*\ Nv \* 9**** perim;. 1114 11111 11 um- 11 uc um n1n\ur1 rurutn. nexe 11u11r. punbn nr mu' d ' Pl* d dm ilthdu tl 1111::;:41 111 1 de un ldln nruiun nomo 111 r111e1 de 11 cludnd lu- ''* 'mu d"bl"' retiren e1 111115111 que 711. 1o: que no: ducrlbe Norbevi clend un e11co de bcmberu u|_ **1 l M'"0 d h11n hllll 1\er1Jrmnte C11\r1 l nu libra. 'K`h y u1r01 curkxoe uulhjt *"* E'l' mh'' 1m del ruuu urimeru dremcu nue 1|u1rd1r que tl de w rudimenuri qu1D0~ ' ; L 8b 'l- ]*' Depuzx 1111 nhnlgn- YIl1"Q0 gruuo del G 1. E ' zxnnllqlivsrugf l: 1113::%,:;; dl |V* Lhm:. prol|1 1u1f:xngr1g:ne1gm\ Frcgment de 1 Of`t1C.l. 0p(! Slm, ,1, Sm y;,,11,;%:n ,1 .n\1r:1:i:l.;11.;uqrI:. 1;::;: ;"::d;Ta:.";""';f ri ,ful *1.*: _ P1 1 r - r n 1 ' _ regut <x 11 revlgtu "GO,-1,0 " ,.."2Z 1x{c. I........ = == 1,;,1$?,:,,.,,""".,,,1,,: ,'.,;.. .?..2x1.2$L.1'.. 0 1-*t*\* ~` * 'r* 3 " Fl" 11m.r por w imt mmo muemn de 11 remnu lfIU f1 ( l5- `| 1.1r en ml; xbund1nc11 en dn muy rne.en11, ur iuvo , N muwd _ www Iued porque 1. ,,91],,. ' nuen!. Prgnu :111 um: 1:- Iutv 1 |M! N*'*|' xre. 11-,1 nw.; 1. de 11g11 11 punx un noco n 1: ,,,11011gxm Axxxg., y1 x11~ u uc 1O: mcudwid uv tu, ou, 1, um ,1 egnxxn exp\1m11 wbmumu. w 111.1 pum; muy m1gu11 1 teloga: myhn mbido U1| nne, ," un. hugu,-,g,, 1qu_ 41 vex 11 111111. un veiuanun Dtt vori! VRII NY *1 P "dl {S* VI de 1|u11: 111 qun $1 retin D11h10l6|\0 UN! J_A1b11 71b11d1 d 1u u1 wmw dz 1 1uV 11 mou-g]c1e_ qu, I, mg;11 nuem humms. u lot !r1|~ 1.,11 rmxmenu, ne le oiumenu me hnn n1w' 1,.,.1, 1,, um, h,,,,,,_ ,,,,1,;,, ,_ ,1,,,,1,,, ,-,.1],-1 11141x 111 gucm 1 11: mo- o nw J -v =1UW 11.;, ,,11111.-1; 111 dq 1m pummcunm oms 4 dm11 exp1o11c1JnF1 1Jbm1- hn .1:r duv.ub1erw,rc1zn1 I pcrmublt du wm ex dawm mm: _ 1 1 o 1 u- mcnc ni _ 1 m:;`1g;1gu:~1u1t1c1 1n L1 r1u\*u cvli _ h|' m;1::,.?1,_, ,,11;::,;}:] h.umI:n1::.".

Cal recordar que en aquells anys, els grups que comandaven l'espeleologia cotolona eren el G E.S. del C.M.B. i lo S.E.S. del C E.Puigmal, per el primer d'ells havia entrat en una Fase d'un cert elitisme que posteriorment els porta a una etapa de decadncia,Supe~ rada anys despres. En convi, lo gent del Pugmol eren de la nova tornada, joves, amb gran empenta i sense "figures consagrades". Els nostres companys del G.I.E. es compenetraven toro b amb els del Puigmal i un bon nombre de sortides i companyes les feren plegats, per exemplex Fondo de Vallbona. a Ga rra (Avenc E.Sobate, Avenc Mario.etc.); Sitges. Olesa de Bonesvalls i Ports de Beseit. Al juny del 1958, despres d'uns mesos sense organitzaci interna, es renovo lo Junta Directiva del G.I.E., que s presidida per Adri Diaz i amb Joan Gum (secretari) i Marius Folch (vocal). Es pot dir que aquell any de 1958 i el segent, sn els de major activitat del G.I.E.; o ms de les nombrosses explorocions a Garraf, de vegades sols i daltres amb companys del Puigmal com hem esmentat, es produeixen moltes d altres o dierents ndrets de Ca tolunya; jo l'any 1959 es realitzen unes visites a la Serro de Llers (masss que anys ms tard coneixerem tan be els membres de la S.I.E.). explorantse lo Cova den Janera, a Gurp de lo Conca, i uno altra anomenada Cova Mullada, de petites dimensions i que avu dia desconeixempodria,tractarSe de lo Font del Mol ?). ` De tet, i per les noticies que tenim. el G T.E. era un redut grup d omics que dins el C.E.liga intentaren portar o terme una tasca espeleolgica, que dins les limitacions prpies de l poca, fou prou meritria i interessant. - ~ L'any 1960 s'obre un nou parntesi d inactivitat, alguns dels seus membres sn a lo m li" i daltres preparen el prxim casament. Tot aix fa que l'activitat sigui praCtica~ ment nul.la durant un grapat de mesos i si es u olguna cosa, no tenim noticies. Per aquell any de 1960 s una dota que considero clau per o-la moderna espeleologia catalana. Lo S.E.S. del C E.Puigmal organitza el X Curs Oficial d'EplorocionsSubterrnies" (Octubrenovembre), on participen 124 cursetiStes,pOrtant~se a terme en el massis de Garra. ms Concretoment en lo zona del Fondo de Vallbona, on els darrers anys s'havien et interessonts descobertes. D aquells cursetistes encara es mantenen unsquonts en plena activitat; tou lo primera ase de lo massificaci que tindria lloc a l'espeleologia Catalana durant lo dcada dels 60. 4 ' Al poc temps de tot aixo, lony 1961 o primers del 1962, es produeix un altre tet que podem considerar minimament determinant, s una greu crisi dins lo S.E.S. del CVE. Puigmol que produeix la practica $Feu d'aquest grup, i quejunt amb lo comentoda decodncia del G E 5.. porta en els segents anys o lo creaci de nous grups o Barcelona (S.I.R.E.U.E C.; E.D.E.C.A. etc) i o una potenciaci daltres que ja eren Formats per que lo seva tasca havio passat mes desapercebuda (E.R.E.C.E.C.; G I.E.C E G..etc.); tamb s'ha de dir que molts dels participants doquell X Curs, inicioren o les respec~ tives entitats una tasca de captoci de gent per idteressarles en el mn de l'espeleologio. En aquella situaci de l'espeleologia catalana es quan arrib la creaci de la S.I.E. O00000oO0000O000 3

LA S., LEO, ANY PER ANY Com jo ho quedot dit o l'oportot onteror, orron de lo situoci Creodo, lo dcodo dels 60 es Corocteritz per lo mossicoci de lespeleologio o Cotolunyo,_creontse toro grups o un bon nombre d'entitots excursionistes. Molts d'ells tingueren uno vido emero, per doltres hon orribot fins o l'octuolitot. Aquest s el nostre cos. 1961 Cop ol mes d'obril d'oquell ony, uno srie de gent que hovien Formot port del G.I.E., junt omb d'oltres de nous, decideixen reemprendre les octivitots espeleolgiques dins el Centre Excursionisto Aligo. D'oquest primer moment ton sols coneixem uno sortido, omb gent de lE.R.E. del C.E.C., reolitzodo o lo Cerdonyo i on s'explOroren vries coves i l' Avenc de Bromo Socs (?). Duront les setmones segents preporen el projecte de constituci duno secci des peleologio; convien el nom de grup pel de secci (des de l'ony 1958 existio tomb el G.LE. ol C.E. de Grciol i omb el recoloment de dierents socis del Centre, ho presenten o lo Junto Directivo de l'Entitot, que en lo reuni del 31 de moig oprov lo constituci de lo S.I.E. Segons consto en els nostres orxius, Foren fundodors els segents socis ; Corles Arronz Villono, Jordi Bernot Pons, Romon Blosi Rios, Mori Bonell Boyo, Joume Coson Gomo, Froncesc Comos Ters, Adri Dioz Guevoro, Albert Fernndez, Corles Gorcio Egeo, Anton Gos cn Mir, Joon Gum Cosonovos, Sontiogo Lloonot Gromunt, Isidre Prots Buet, Froncesco Ro sell Brunet, Auroro Rosell Brunet, Pere Ulldemolns Beltrn i Josep Vollcorbo Forr. Curiosoment, els socis Joon Villogroso i Mrius Folch, no possoven pel Centre oquello temporodo i no els feren constor com o socis Fundodors; molgrot oix, l'un presidi lo primero Junto i l'oltre oconsegu el cornet n9 1 en un sorteig que es Fu temps desprs. No s ins el 20 de juliol que es constitueix lo primero Junto Directivo de lo S.LE. integrodo per x President x Joon Villogroso, Secretori x R, Blnsi, Coixer ; J. Cosnn, Moteriol x J. Vollcorbc, Vocols x A.Dioz, J.GUm i J.Bergony. No tenim constncio de les octivitots portodes o terme duront oquesto primero poco, per s de creure que es limitoren o sortides per les zones de Gorro,St.Lloren, etc. Del 14 de setembre ol 13 d'octubre s'orgonitz el I Curset Sociol dEspele0l0giu, omb quotre sortides prctiques i l'ossstncio de 40 Cursetistes (vegi' s, omb bons ulls, el progromo que s'ofer en oquest primer curset). Segons consto ol llibre doctes, es1n gu un dficit de 450 pessetes. A l'iguol que o d'oltres seccions del Centre, oquest primer ony de vido es cre l' onomenot Premi de Constncio, que es lliurovo ols socis que Feen ms octivitot. Secci d lnvestgucions Espeleblgiques Dl C. E. AUGA Di LS (0lTS nxm, uj smmm, x ms nxmx nxxuugum xz LZ'JL1_fXJJ "' ' ""' "`'" C,,,2:::::1'. r.;:7w:;.2";:.,:J:;":::;; IGIH,-1 u Smmbn, u 1s 1915 hnsx Llio vericu sobre n ;||lg\J1rvc1uogJ;:oc den Josnp Torrent (membre uciiu 1 1?::,':F.:.3:'.';'::;';%2;.:.,: '' **'' D'ESP U_G'[A .T.c ';*:::1;*:;::;:;:1:g1:::::,,L;EE;;;;.:1';*x: 'ESx L,.'.J1.,'".'J!T,..' ' ` N` Dcmnngn, 1 I'0<\ubr: Soido dc prciiquex u |'nvnC pro rcmc d Som Rox, xxA u Begxxx. cig dES,,e1, S "` .G;:;:,:Jg::;;;.:.;J:+:"'v::S,;:;~:;.::;: ororemcmwmmxmww 3:T1C1EcsMoB.corrcC d'en Joxcp M, Torrax, |r\x|ruC1or yogyama u,.n JJs'1$I;'"?.x',L?~7nJfx'* .. x$%2x.T;1;.g;.! "" " '""" "' "* rzzvx.:71:'::':;:;.:;:';;t*':.:':,;'::7.,:$a"""' 4

1962 Lo tnico generol d'oquest segon ony de lo 5.1.E. s goireb iguol o lo de lony onterior; continuen les octivitots o Gorrot, lOrdol, Montserrot i lo Cerdonyo. Col Fer esment que els dies 10 i 11 de morc es reolitz uno Filmoci o l'Avenc Emih Sobot, que segons consto ol llibre doctes cost 117 pessetes i de lo quol ning recordo lo sevo existncio. En convi, o lo moteixo poco o poc desprs, es tilm uno oltro o lo Covo de lo Roboso, de lo quol no hi bo constncio o cop llibre, per que els Componys de llovors recorden com ; ... uno cmero que onovo perseguint un focus de llum dins un tosc Forot". El 27 d'obril, l'Assembleo Generol elegeix lo novo Junto Directivo, que s consti tudo per : President ; Joon Villogroso, Secretrio x M.Brio, Tresorer ; J-Gum, Arxiux N.SorribeS, Vocols x .Dioz, J.BOres i J.Vollcorbo. El mes de juny socord de demonor col.loboroci per comenor o fornir el que ms tord serio l'oriu de covitots i topogroties. A inols d'oquell moteix mes, es portici p en lo primero tose de lo "Operocn TurolenSS, eplorontse lo "Cuevo de los Grode ros", o Molnos, Terol. Duront els mesos de setembre i octubre es port o terme el II Curset Sociol d'ESpe leologo. No tenim constncio del nombre de cursetistes. Lo sortido prctico del dio 7 doctubre, previsto de terlo o lAvenc del Club, hogu de terse o l'Avenc den Roco o conseqncio de les trgiques inundocions ol Volls pocs dies obons. 1963 Els dies 19 i 20 de gener s'efectuo uno exploroci o lo Covo de Vollmojor i en el seu decurs es locolitz el sector ms interior de lo covitot, que segons semblo, olesbo res ero poc conegut i tins i tot negodo lo sevo existncio per olguns espelelegs d' oquell temps. Aquest primer mes de lony 1963 dimit com o president de lo S.l.E. en Joon Vi llogroso i entr com vocol de l'ocobodo de creor Escolo Cotolono d'Espeleologio. El 21 de tebrer es celebr lAssembleo Generol i tou elegido lo novo Junto Directivo, ntegro do per ; President x Jooquim Bores, Vicepresident x M.Folch, Secretrio ; M. Brio, Tresorer ; Ll. Ferreres, Moteriol ; J.VollcOrbo, Activitots ; Ll.SOrribes, Vocols : A. Dioz i J-Gun. El dio 5`de mor tou estrenodo lo primero oudiovisuol reolitzodo per lo S.l.E., que omb el ttol de Soto Terro, constovo duno col.lecci de diopositives i uno cinto mognetotnico que troctoven de donor uno ideo generol omb corcter divulgotiu del que ero lespeleologio. Aquell moteix mes de morc seplor lo Covo de lo Monedo, o Montrol, trobontse quosi totolment inundodo i omb estoloctites de gel o lentrodo. El dio 31 de morc, col. loboront omb lo Secci de Turisme, sorgonitz uno visito o lo Covo del Solnitre, o CoU bot (Pressupost ; O, ptes,). Aviot comencen els embolics interns, ton tpics o tots els grups; per uno bondo hi bogu un petit oFoire omb el tresorer, que resto soldot sense consequncies, i poc ws tord, un dels tundodors, en Romon Blosi, publico un orticle ol butllet del C.E.A., que soto el ttol : Qu s lespeleologio?", detens lo moteixo com quelcom ms que uno oc_tivitot esportvo i en certo tormo critic lo Feino teto dorreroment per lo gent de lo S.I.E.; lo resposto no es Fu esperor i el mes segent es public lo rplico de lo Junto Directivo, que o ms prengu lo decisi de "reprimir" el "Focus rebel" (en resum ; musoci menys). A les primeries de l'estiu es porticip oltre cop o lo Operocin Turolenss" (39 tose), eplorontse noves goleries o les coves de Los Groderos i Boticombros. A l' ogost es reolitz uno componyo per terres del Priorot, eplorontse x Covo de lo Molo, Escletxo de lo Molo, Covo del Tnel de lArgentero, Covo de lo Font del Pi i Avenc de lo Torre de Fontoubello, troctontse olgunes delles de primeres explorocions. Tomb oquell mes d'ogost, un grup visito lo Covo Gelodo de Costeret. El mes doctubre es ton els primers cornets de lo S.l.E., que com hem Comentot o- l bons, sotorg per sorteig el nmero de soci. En oquello moteixo poco entroren com o monitors de lE.C.E. els socis M.Folch i Ll.Sorribes. 5

L'ony'prcticoment es vo cloure omb lorgontzoci del III Curset d'Inicicc,que es port o terme del 23 doctubre ol 27 de novembre. D'oquest curset col ressoltor que en uno de les sortides prctiques, o Begues, els cursetistes hovien de trobor els ovencs mitjonont un mopo i omb uno srie de controls, s o dr, uno meno de "curso espeleOl gico"; oquesto tou uno prctico totolment ndto Fins tot ols cursets d'oro. Aquest ony es pot consideror molt importont en lo vido de lo S.I.E.; s el de l'orreloment deinitiu. Per uno bondo, el dio 9 de febrer, el Centre deix d'estor rellogot ol locol de lo Cooperotivo del correr dUrgell i s'inougur el nou estotge del correr de Vilodomot; tou un gron pos per o l'Enttot i de retruc per o lo Secc. Per loltre cos tot, s lony que ingressen les, diguemne, noves generocions. Entre doltres col esmen tor especiolment o x Josep M.Victorio, Romn Victorio,Joon Seijos, Anton Ferro Jordi Antem (e.p.r.); com o noto onecdtico, Col dir que olguns doquests "Ftotges" oren CUF seqncio de les llorgues Xerrodes que els nois dolgunes gestories een o les cues de lo delegoci d'Hsendo de Borcelono. Junt omb els veterons comencen o donor uno novo empento o les octivitots i o lo vido Sociol en generol, orribont el seu treboll i dedco c ns o hores d'oro. Per Setmono Sonto sorgonitz l'onomenodo OperoCi Moestrot, que es port o terme per dierents indrets de les comorques costellonenques. A Vstobello del Moestrot s' explor un ovenc de 25 m. de ondrio; o Montonejos, lo Covo Negro i el borronc de lo Momono, i o Montn, lo Covo Cerdonyo. El 20 de moig, lossembleo legeix lo novo junto directivo, que s ntegrodo per J President x Joon Gum ; Vcepresident ; M-FOlch; Secretori ; A.Murtinez; Coixer ; J. Borrochnu; Moteriol : M.MOntOri; Arxius : J.M.VctOrc; Activitots : J.CcSon i Propo gondo x A.Diuz. Duront el mes de julol comencen les componyes ol mosss del Boumort. Els primers trebolls es reolitzoren o lo Gurdio d'Ares (Covo del Bosc, Covo Polomero) i ms endov seguiren per lo zono centrol del mosss (Avenc de lo Creueto, Pou del Frore,Avenc de Montpedrs, Avenc de Penolto,Covo de les Set Combres i lo Font Mentidoro dels Frexes, entre d'oltres). _ EQQ DL FRARE _ CREUETA BOUMORT planta W " V , J . / 9' , ' Seccno _, ,, . . ''L.`; *' 70 - wx , , .- ,gj I W "c" " ;,x'? * Ig , ,0 `% `iy,,_ V __, ` S 5 l vcmmAS 6

__;m siion ::2::.; i 4=" ..: Sorolt < aaclasa s` MENTIDORA ... 9 A ' ELS FREIXAS BOUMORT \ longitud 18|m .:$l" m S 10 " . I blocs CU;'Y5dn:.h, $0I|d GQUG ENTRADA SE Les primeres setmanes de l'any es dedicaren a continuar els treballs al Boumort. Es realitzaren les primeres visites a un altre avenc que sembl donar Forces esperances, el Forat de la Roqueta, Per Setmana Santo, un petit grup es dedc a explorar derents cavitats a la Bai xa Cerdanya, recOllintse fauna coverncola, amb lo nteressant troballa a la Fou de Bor d'un nou colepter, el Geotrechus seijasi. Un altre grup dedic aquells dies a visitar el massis del Gorbea (Alava), explorantse la "Cueva de Mairuelegorreta" i d'altres de menor importncia. Entre d'altres activitats realitzades aquell any, cal esmentar les diferents sortides a la Cova de les Encantades del Puigmal, la qual amb el temps tou una de les coves millor conegudes de la gent de la S.I.E., havent qui ha estat ms de trenta vegades. Donat que l'any anterior no s'havia et el curset d'iniciac, es cregu conve nient realitzar una sortida anomenada I Cicle dIniciaci a l'EspeleOlOgia", dedicada a la gent del Centre que vulgus conixer una mica el mn de l'espeleologia. Es port a terme el l de maig a l'Avenc de les Banderes (BegUes). El IO de juny, lassemblea nomen la nova junta reglametria, constituda llavors per x President x Joan Gum ; Vicepresident x M.Folch ; Secretari ; J.ntem; Tresorer x J.CaSan ; Caixer ; A.Martinez ; Activitats x J.M.Victoria A-Ferro; Relacions pbliqxx J.Villagrasa. Aquella mateixa assemblea decid abolir els Premis de Constncia per estar desvirtuats i en oposici als crteris d'espeleologia cientica. El mes de juliol es dedicaren Fora jornades a explorar dierents coves de la Bai xa Cerdanya, especialment amb Finalitats biospeleolgiques arran del darrer descobriment, Es visitaren la Cova d'Annes, les Coves de la Fou de Riu, la Fou de Bor i la Tuta Freda, trobantse diferents passos entre aquestes dues ltimes cavitots. Als pocs dies de tot aix, l'espeleologia catalana es commocion amb la mort, a la Tuta Freda, dels cOmpanys de l'E.R.E., Josep Subils i Ferran Godoy. ' 7

` /\ A 2%%; /x \K. '/ ." Q, `\ __ _ J \ y \ Geotrechus Seiyasi, trobat pel soci / \\ Joan Sejas a la FOU de Bar. i Vy `\ *' , ,J'j!|: ` \ Al |`\II||\iu' . 1ll1\',. ;w L f :.i l \ .\ /. W|J 1 Aquell estiu, un altre grup es dedic a visitar dterents cavitats del Pas Basc (Arrikutz, Guetzaltza, Osas i Mairuelegorreta). Arran de laccident de Bar (cal recordar que en Jasep Subils era el president del Camit d'EplOraCiOns Subterrnies), l'espeleologia catalana entr en els segents mesas en un impasSe. El Campany J.Antem escriv un artcle al butllet del C.E.A. sabre les espectatives davant la nava direcci de l'esmentat Camit. S'han de ter Canstar les espe rances, lamentablement trustades, que s'havien posat en la direcci d'en Subils davant aquell Organisme ederatiu. Tamb, per qu na, s'ha d'esmentar la tasca nstitucianal de la S.I.E. durant aquella temporada, car tant els Crrecs de la junta directiva del Camit cam de lE.C.E. eren abastament Ocupats per gent de la Secci. I 1966 Cantnuant les actvitats de recerca iniciades l'any anteriar al masss del BOuw0rt,< es dediquen alguns caps de setmana dels primers mesas de l'any C seguir les explracins d altres Cavitats localitzades a la Serra de Carreu (POU d0rdnS, Forat del Curdem Vel1,etc principalment a la zana dAbella de la Canca. Del 24 de Febrer al 3] de mar es part a terme la realitzaci del IV Curset Sacial dEspeleOlOgia. Canjuntament amb el G.E.BadalOna, es decid inicar l'anOmenada "Campaa Espeleolgica al SubPrineO OsCense, amb el propsit Fanamental de revisar i ampliar l'Obra que Lucien Briet havia tet a primers de segle (Guara, AisClO,EsCuain,Pea MOntaesa,...).Per el sucid dun hame a la Grallera de Guara fu canviar els plans inicials i tots els es toras es Cancentraren en l'exploraci d'aquesta cavtat que llavars era de primera aCtua litat. Malgrat un cert excepticisme davant el "pOu insOndable que Camentaven els naturals de la regi (aquell Cap tenien ra), per Sant Jasep i per Setmana Santa es particip en ek intents per assalir el tans de la Grallera. En J.Villagrasa tau un dels que restaren "pen ; jats" en aquelles Frustades eplOraciOns, que inalment es part a Cap el mes dagOst segent. Per el da ll dabrl, davant la mpassibilitat de ter quelcom ms a la Grallera, tres membres de la S.I.E. es dediquen a voltar per Guara i laCalitzen,eplOren i tapagra tien parcialment, una Cavitat Citada d'antic, es tracta del Solenco de Bastaras. Tamb es vist la Cueva de Chavez. El 26 de maig, l'Assemblea elegeix la nOva'Junta Directiva, que s integrada per x President x Anton Ferro, Vcepresident ; M.FOlch, Secretari x J.M.VictOria, Tresarer ; J Casan i Vacal x J.Vllagrasa. A Finals de maig es particip en el I Campament Catal dEspeleOlOgia, que es desen valup a la vall de Serradell, visitantse les Cavitats Canegudes a la zona, especialment la Cava Cuberes. Oue pac s'imaginaven els membres de la S.I.E., la de vegades que haurien de tarnar anys desprs!. i 8

` x ``, '`,. `_,. ,_,_ ` `;._ . _ _ 6 " ` W ` Jt " ` . K > *' ( llk * ji w A ` * x {U ` ; \ _ ` `( Q. 6066 0 j '_` ~=-~E ` '~._ . ` ~ Ccmpcment O lc Grclleru de GUOFO ` `; '* .. (SetmOnO Scntc 1966) $JgnnS Cnnnunnalos EL SOLENCIO ~ 5 2x='F .,5 ni- _M Reornd Jp/umd 200 mr: src/lla; : de mul !m'S OUEMA TOPOGRAFCO FOR M FO!ch FRue JM. Vbctoc m 10 2O` 40 Sb PLANA Y SECCIONES ;* ` IJ denucwn n nw] ' *7 \66M !> / L-'-"'';.? ' 1 Z _ . U ' . - . , .?" 1 E, ` ` '\ nindas / 11-4-66 sierra de guara "CAMFAA ESPELEOLOG/CA L SUBPIR/NEO 'OSCENSE " _S/IE 9

Els mesos de juny i juliol, entre d'oltres sortides, podrem esmentor lo reolitzodo o l'Avenc del Club, que possiblement tou lo primero vegodo que es eren servir "jumors o lo S.l.E. (obons s'hovien tet unes "prctiques" per l'ull d'uno escolo de vens). Tomb s d'oquesto poco lo primero visito de lo S.l.E. o l'Avenc Montserrot Uboch, oleshores rcmd cotol de prounditot. Ambdues octivitots es Feren omb invitots del S.I.R.E.U.E.C. Centre, grup omb qui en oquello poco es tenio molto reloci sociol (tenien toro noies cosoderes). Tomb el mes juliol es reolitz uno sortido o lo Nou de Bergued on seplororen unes petites Covitots tins oleshores desconegudes (Forot de l'ObcgO i Avenc del Pi Sec). Les voconces d'oquell ony es dedicoren o l'expedici Alt Sobrorbe, que tomb soto el guiotge de l'obro d'en L.Briet, ens u recrrer lo zono de Fonlo, Vi Buerbo, eplo ront interessonts covitots goireb desconegudes Fins oleshores (Grollero del Llcno Trpols, Foroto Munotuero-Moloprecioto,Cuevo de Mollools, Cuevo Lobrico, etc., tomb es visit porCiolment lo Cuevo de los Gloces). El mes segent, setembre, es produ uno novo visito o lo llovors poc conegudo espe leolgicoment Serro de Llers; s'eplor l'Esplugo Llorno i l'Esplugo de lo Fogedu (Lo Gro ller de Costellet), encoro que d'oquesto ultimo ton sols es visit lo golerio d'entrodo, tot detectontse el pou que posteriorment donorio occs o lo port ms importont de lo Covitot. Per l'octubre es torn o Fonlo (Osco) omb lo intenci de continuor l'eploroci de lo Cuevo de los Gloces, per un trom de golerio inundot impedi lo progressi. Duront lo moteixo sortido s'eplor i topogroi lo Cuevo de Ccn Seso, prop de Boltoo. Desprs de les interessonts recerques tetes mesos obons o lo Serro de Guoro, conjun toment omb el G.E.Bodolono i el Peo Guoro d'Osco, S'orgonitz uno novo expedici o oquell mosss des del dio 29 d'octubre o l' l de novembre, eplorontse lo Grcllero de Bostoros i iniciontse les explorocions d'envergoduro ol Solencio de Bostoros. Molourodoment, poc desprs s'inici lo polmico i vergonyoso "guerro del Solenci", quon membres del G.E.S. i de lE.R.E. decidiren que oll que bovien trobot oltres hovio dsser dells, tot provocont lo venjono bodolonino" i complicontse ms lo situoci omb lo monco d'outoritot (?) del Comi t Federotiu de torn. Dovont toto oquello crisi Creodo, lo S.l.E. decd no porticipor i es retir de l'oFFoire. Tot ocobont l'ony, les octivitots es decontoren cop o oltres zones, essent d'oquesto poco els primers trebolls d'eploroci o lo Covo del Musiet(Montrol), excovodo en gui Xos. 1967 Duront les primeres setmones d'oquell ony es troben dues explorocions, entre d'ol tres, que col ressoltor; uno s lo que es to ol Cou de lo Guillo (Bert), on es reolitz l' estudi i topogrotio d'oquesto Conegudo, per tins llovors indto covo; l'oltro s lo primero exploroci d'un interessont ovenc de 60 m. o lo comorco de lo Llitero, l'Avenc de Govoso (COvouvenc del Solober). Des de tinols de gener ins o primers de mor es dediquen quotre setmones ol desenvolupoment del I Cicle d'Inicioc ol Socorrisme Espeleolgc, omb sengles sortides mctiques (Avenc de St.Roc,Covo de Vollmojor,Covo del Cod i Avenc de lo Torre de Fontoubello); oquest cicle es reolitz per preporor o membres de lo Creu Rojo. Per Setmono Sonto un equip reolitz explorocions o lo Cuevo de Moiruelegorreto(A lobo) i o lo Cuevo del Asno (Los Rbonos,Srio). Un oltre equip es desplo o lo zono `de Voldecobros,Mosegoso i Conco, exploront dierents Covitots {Cuevo del Boquern, Cuevo ConOlejo,Cuevo de los Griegos,etc.) i o Villonuevo de Alcorn, Guodolojoro (Smo del ComponCillo); oquesto sortido s el primer contocte de lo S.l.E. omb les Covitots del Sistemo I bric i que poques setmones desprs culminorien en les primeres explorocions o lo Cuevo del Tornero. A primers dobril es locolitzen i exploren dues noves Covitots o lo Serro de Buso (Solsons), lo Covo del Cingle i uno esquerdo o l'ogullo del Copolotell que seXplor porCiolment tins o un Centenor de metres de protunditot, i que posteriorment, Componys de l' E.R.E. s'encorregoren de redescobrir i topogrotior totolment com Avenc del Copolotell. A inols d'oquell moteix mes dobril es porticip en el II Compoment Cotol dEspelelegs, celebrot o Morgolef (Priorot). O

1 W wmhN/ Tenps ero temps... Des de to ,q. g - W Ai wmww, molts onys, 10 gent del G.E. 1 , _ , 1 Bodolono dnen obons que els *, r ' 4 V _ 5w l de 10 S.I.E- (Foto; A.FerrO). 111/? [ 1,/7,12 / 1 w rx, xw % 1 1 1 " '*. ~ U 00; ; r 1 $ " Q 0% r ""' ..l ~ /~1/ .,VA 1 t' ` / * r' 11// psi _W, ,-W,l; ` gltl ll 'V, ''* " 4 V;'' ',/* '' *}* w` A :h'' ( 1 il'' , ,/ A primers de moig es dedicoren dues jornodes 0 visitor diterents Covitots poc COnegudes dels relleus propers 0 Girono (Covo del POSter01, Coves de ROcoeS0,C0ves de les Encontodes d'Espone11, etc.) Per oquell mes de moig s uno de les dotes nistriques de 1o S.l.E., jo que resseguint l'obro de Puig y Lorroz, es decd oproitor el pont" del 13 o1 15 per onor 0 Che Co (Guodolojoro), on segons semblovo hi hovio uno Covo indito per ols espelelegs i que podio sser interessont. Aix es produ el primer Contocte omb lo Cuevo del Tornero, on es vo tornor el mes segent i es tinolitz lo topogroio dels primers 3.150 m. Coneguts tins oleshores. Tornont doquesto segono expedici es poss per terres del Moestrot, i 0 Herbs i (els Ports) es reolitz lo primero explorooi de lo COv00venC del Mos de Pdols ( 50 m. i 300 m.). De les primeres explorocions o lo Cuevo del Tornero hi non diverses oncdotes, per oqui ton sols explicorem dues de divertides ; Un home del poble de Checo ocompon l equip tins lo Covo i penetro un bon trom de lo golerio principol; l'home, otemorit per omb ombici, observo que 0 terro hi novio uns moteriols que brilloven toro omb lo res plendor delsCorburers, i domogodes, onovo omplintse les butxoques sense dir res. Ouino fou lo sevo sorpreso (coment onys ms tord) quon o lo nit, 0 Coso, Comprov que l'or imo ginot s'hovio Convertit en puro sorro. , De loltro oncdoto tou protogonisto un dels membres de 1equip, que onovo un iC ovonot duront lo primero exploroci d'uno golerio loterol i tot d'uno, en oiXeCor e1 Cop, vei uno verge blonco oixecodo uns metres de terro; ell, ms oviot ognstic, li sembl un Fontosmo, i recul o toto velocitot tins retrobor lo resto de 1'equip, i esgloiot, eXp1i C que hovio vist lo verge, Com els de Lourdes. Tot e1 grup on ol punt de l'op0riCi i es Comprov que uno estologmito totolment blonco o lo sevo port superior i omb uno Copri Cioso tormo de petito esttuo, novio Creot l'oporiCi del Compony. No Col dir que oque11o port de lo Covo sonomen Golerio de lo Verge. Aquell tou lony de les Coves, 0 lo S.1.E., jo que 0 ms de les comentodes, es dedcoren molts Cops de setmono o topogrotior el Forot Mic (Cordono) i lo Covo de les En Contodes (Puigmol); es descobr lo Covo Novo del Mosiet (MOntro1); es visit lo Covotillo (An) i el Solencio de Bostoros, entre doltres; es topogroti el Forot del Bo (Vol dA ron); es torn o lo Cuevo del Asno (Srio) i es reolitz lo primero exploroci de lo Cuevo de Andrebot (Rodellor, Osco). Del 19 doCtubre ol 23 de novembre_es Celebr el V Curset d'1niCioCi 0 l'Espeleo logio. { Lony ocob prou b, jo que per i, desprs de molts projectes i intents, el dio 28 de desembre (ning no s'ho Creo) es present el primer nmero de lo revisto ESPELEOSIE, que sofegio o lo llovors curto i novello llisto de publicocions espeleolgiques Cotolones (Covernos; Butllet SIRESonts i Espeleleg). 11

Entradal t' \__ _ \ galera D.5 { , " , ' ,-' ` ' ` " $Uf|'\C|3 I ` ',' '_ . V/ . ;\ /J \ , - x ` v `. r ._.(7. q l _ I" _ (E//u. 0 SOO ` Sifn 4, ( 'l . \ : *x CUEVA DEL TORNERO . Guadaiajara TOt just incqrse lOny, el 4 de gener, Ol nOStre estqtge sociql tingu lloc lq III Reuni dEspelelegs, que pctrocinqdes pel Comit dESpeleOlOgiO Orgcntzcren peridicqment dierents grups; en Oquellc Occsi el temo que trqct lc S.I.E. FOU : "Avqn dels resultqts de les cqmpqnyes en el Sistemq lbric". Entre dOltreS Octivitqts dels primers mesos d'Oquell Ony pOdem esmentqr les segents ; Sortides de tOpOgrOiO O l'Avenc dels Esquirols (Ordcl); primerq explorqci de l Avenc de 10 Cotc 474(Ordql); estudi de les cqvitcts de lq Pqlmq de Cervell, eplOrOdes per primer cOp lqny 1957 pel ncstre G.I.E.; explorqci pqrciql O lc Cuevc del Coble (PO lncic) i estudi O dierents cqvitcts del cqrst Sql de Ccrdonq. Un xic ms endcvcnt, cqp Ols mesos de muig i juny es reclitz unc ccmpnyc O lq Serrc de Finestres, eplOrcntse lc Covu de lc Verge i lc Covu del Llop; cl mcsss del Montmell (BOi Peneds), tot cercmw lAvenC de Pinyerets, es desccbr un nou qvenc de 80 m. de prunditct, dediccnt-lO O un membre de lc S.I.E. (Avenc Victoric). Durcnt el mes de julicl, tOts els dimecres es dedicqren q un ccle SOciql de xerrqdes despeleOlOgiO cienticc. El diq 31 de juliOl qpcregu el n9 2 de lc revisto ES PELEOSIE i Oquell mqteix dic lASSembleO Generql Oprov lc composici de lc nOvq juntc directivc ; President : Jordi Ncvurro; Vce-president ; J.M.VctOriO; Secretqri x J.MOr; TreSOrer x R.VCtOriO ; Mcteriql : J.ROvirO ; Activitqts ; A.BeS; Relcions Pbliques : A.DOz i Publicqcicns x A.FerrO. LO cqmpcnyc destiu tingu per objectiu lc Cuevu del Coble (pclncic), On es topogrqiqren 2 quilmetres de gqleries i tcmb lq zonq de lc HOz de RO UcerO (Sriq) On s'eXplOrqren dierents cqvitqts ; Torcu de Vuldecec (-72 m.), Simu del Humo (-22 m.),TOr cu Nuevc (-25 m.), etc. i es reqlitz un descens pqrcicl O lq Simq de lqs Teincs de MO tcrrubiq (12O m.), 12

Durant el mes de setembre es continu el cicle social de xerrades sobre espeleolo gio cientfica. En quant o octivitats de camp dels dorrers mesos de l'any, cal esmentar lo continuaci de lo campanya a lo Serra de Finestres, amb lo primera exploraci de lo Covo de les Engnes (280 m.); les exploracions de diferents cavitats ols gresos de Talarn i lo primera exploraci d'un interessont ovenc excavat en guixos o Tor, l'Avenc d'en Conills < 40 m.>. 1969 Aquell fou un ony estrony en lo histrio de lo S.I.E., gaireb sense odonornos o nova canviant quelcom en l'estil de fer. Realment, el canvi ero generol en tota l'espeleologia catalana; les noves tcniques d'eploraci comenaven a imposarse i lo massificaci havia orribat ol seu grau mxim. En lnies generol, el nombre de membres de lo Secci bovia augmentat molt, i obvioment el nombre de sortides tamb,per si analitzem els resultats no es corresponen en qualitat, jo que una bona part eren mltiples explorocions o cavitats conegudes. En aquesta poco tamb comen un fenomen que orrib fins ols nostres dies, i s que una bona port dels nous socis eren procedents daltres grups, gent ms o menys amb una Certa experincia i amb un torann diferent, per que per regla general s'acOploven penfectament o lo forma d'sser de lo S.I.E. V Malgrat tot aix, tamb s'anaven fent coses interessants i algunes de vertadera F portncia, com pot ser lo continuaci de les exploracions o lo Cuevo del Tornero. Entre daltres podem esmentor una srie d'eploraCions a la provncia de Mlaga, concretament a lo Sierra de Camorra i ol Torcal d'Antequero (Cuevo de los 0rgonos,Sima de lo Mujer, Simo del Chaparro,etc.); es continuen els treballs ol masss del Montmell (Bai Peneds) i o les Coves del Masiet (Montral). Es comencen els estudis de diferents cavitats excavades en guixos o lo comarco de lo Llitero(F0rat de l'Altre Mn i Covo del Torrent). Per Setmona Sonta d'oquell ony es produ el primer contacte de lo S.I.E. amb els relleus de Pics d'Europa, explorant-se diferents cavitats o COvadongo,Peruyes i Fuentes. Del 1 d'obril ol 7 de maig es celebr el VI Curset d'InicaCi o l'Espeleologia, que nicament tingu tres sortides practiques i en el qual s'insist preferentment sobre les tcniques de topografia subterrnia. Degut o que el llavors president se'n va onor a lo "mili", lossembleo de socis hagu delegr nova junto directivo, que el do 9 de juny rest Constitudo per x President Josep M.VictOrio; Secretari : J.Mor; Tresorer ; R.VctOro; Materiol; J.Roviro; Publca cions : L.Heredero i Assessor x M.FOlch. En l'octa doquello mateixa assemblea trobem ressenyades les noves quotes de soci : 100 ptes. l'any, restant exempts de lloguer de material ; cal dir tamb, per, que aleshores lo confecci d'EspeleoSe costava unes 4000 ptes. A l'estiu no es fu cap campanya espeleolgico; aquell mes d'agost, gaireb cada setmana s'hi va anar ... o Garraf!. En els segents mesos don el seu resultat, ja que es realitz una revisi de les noves cavitats del Plo de Campgrs, que ms tord donaria lloc o un treball de conjunt. _ L'ltim ter de l'any es torn ol Boumort, on s'acab lo topografia del Forot de lo Roqueto (-120 m.,per sondeig?) s'eplor per primer cop el Forot de lo Ouerata (-51 m,). Tamb a l'Alt Bergued es realitzaren noves exploracions, lAvenc den Miquel (Gro ller de Conells) de 24 m. i l'venc de Roco Tirovol, de 24 m. tamb. Junt amb espelelegs de Madrid, i durant el pont de tres dies de T0ts Sants, un equp continu lo topografia de la Cuevo del Tornero, tot aprofitant el baix nivell de les aiges, que permet l'accs o lo Galeria 0-5. En aquella rpida incursi, es topografia fins a uns 10 quilmetres aproximadament de goleries. 13

tOmtS.: _] |" 13 ' I ' '~. _ .eS< SSWE t ' . A : (J PI _33 . ~ , vg : ' ' ' m ., , _0F . ni- 4 . _ [ ' 1 Vf x ` ` ~ i ' , 5 ./ * . ~ * /64 : _' _r1; 10 ` J . _ _. '` 1E , ' e .,, I II x ' . I - . `I | _. m j , _ -p , ; ; Seccnons lVlNWESE ' , , 4 ; ., `*j V = "~ _` n F ` _ . , ': 1 r _ . I; . . ; ' . ., ` ' : A * ` ~ . 4, _K&:]: li I [ 1 '. .1l J Plonto I ' _AI t''IF adiw 5l I ' lO r ` S.| .E.12-X-69 Jmvcux A bondo de les sortides dominicols de Costum, duront el mes de tebrer col ressoltor lo Componyo o Vilolleons (Plono de Vic), on s'exploren unes petites per interessonts covitots (Covo de lo Vqll, Covo den Gil,etc.). El dio 25 de tebrer t lloc uno novo ossembleo de socis per renovor els crrecs de lo junto drectivo, lo quol qued integrodo per ; President xJOrd Antem; Vicepresi dent; J.M.Victorio; Secretriox M9C.MOrenO i Tresorer J R.VictOro. Donot que el locol que ocupovo l'Entitot se'ns hovio tet molt petit, tot oproti tont que el primer pis de leditici hovio quedot lliure, el Centre decid de llogorlo, per tol que les Seccions tinguessin un espoi tsic propi i tonmoteix, poder deSCOngestio nor el locol primitiu. En sser l'estotge superior uno nou buido, o lo quol colio ter les dvsons pertinents, no Col dir com tou lo Componyo de Colonitzoci" que teren les respectives Seccions, tins que poc o poc rest de lo tormo detinitivo en que es trobo oro. I

Des de feia uns mesos, a la delegaci de Vallvidrera del C.E.A., existia un grup de socis interessats per lespeleologia, de vegades pel seu compte i daltres en col.la boraci omb lo S.I.E., onoven fent una tasca, discreto per que semblava arnelar dins l entitat del Collcerola. Entre daltres activitats, en aquesta poca participaren en lo desobstrucci i primera exploraci d'algunes cavitats del Campgrs (venc Lluis Sol, A venc de la Palmera, Avenc dels Negres i Avenc Hanna Svacbroc) Arran del desgraciat occident de Solencio, l'any segent, aquest petit grup desaparegu totalment. Durant el mes de mar es realitzaren tres noves sortides de prospecci ol massis del Boumort, aquest cop a la zona ms septentrional, eplorantse x Avenc de les Ribes, Covo de Porredons, Avenc Sota Bresca i daltres (Ban, Pallars Sobir). Per Setmana Santa un redut equip s'acosta a Fanlo (Osca)i en lo visita que realitzen o lo Cuevo de los Gloces es troben omb el nivell d'aiges molt boiX, fet que els facilita arribor ol punt final de lo galerio principal i comenar els treballs de topo grafia. Setmanes ms tard, un nodrit equip hi torn per, com onys obans, el pos sifonant els impedeix el pos. Durant setmanes, lo junta directiva va anar elaborant uns nous reglaments,els qxs foren aprovats en assemblea el dia 29 dabril. Aquests reglaments, de setze pagines mecanografiades, foren ampliament debatuts, discutits,esmenats,criticats,etc .... i per fi, aprovats. El temps demostr, un cop ms, que no Calia perdre tantes "energies". Des del mes d'agost, la primera vegada, i a l'octubre i novembre dues ms, es realitzaren tres sortides lleugeres o lo Cueva del Tornero (Guadalajara), eplorantse petites noves galeries i es feren treballs d'anlisi doigua i de fotografia. A l'octubre, diferents membres de la Secci, coordinats per A.Ferro, incien una campanya de prospecci exploraci de cavitats excavades en guixos a lo conca del Llobre gs (Covo Femides, Forat Roig,Forat de Costa Blanco), la qual tindr continutat per es pa de dos anys ms. Aprofitant la compra d'una nova multicopista, que vingu a sustituir lo primera "vietnamita que tenem, o l'octubre apareix una publicaci que volia ser ms O menys peridica (Cuodernos de divulgacin espeleolgica) per que nicament aconsegu de veure la llum el primer nmero, dedicat a recollir tres treballs de geospeleologia publicats els onys 50 per J.Montoriol Pous. , En quant a publicacions, aquell any fou tot un rcord, ja que aparegueren cinc nmeros d'EspeleoSie (n9 5,6,7,8 i 9), cosa que mai ms es torn o repetir. Tamb, i amb ocasi del I Simposium de Metodologia Espeleolgica, celebrat o Sta.Cecilia, es fu un tiratge a part d'un treball del compony J.M.Victorio, sobre lo normalitzaci dels signes convencionals, el qual fou distribuit entre els assistents o aquell acte. A primers de desembre es celebr el I Congreso Nacional de Espeleologia", organitzat pel Comit Catal d'Espeleologia. La S.I.E., sencarreg delaborar la guia de cursions del Congrs (Cardono, Moi i MOptSerpOt)_ 1971 De tota la histria de lo S.I.E., aquell any fou sens dubte el de ms mals records, i de retruc fou tamb un dels ms negres de tota l'espeleologia cotalana, ja que els occidents espeleolgics se'n portaren tres companys del nostre grup i tres ms daltres entitots. Erem o l'inici de les noves tcniques exploratries i lo gent, encara omb poca prctica i manta vegada amb greus desconeixements dels principis ms bsics de lo tcnica sols corda", es llan decidida a massificar els nous sistemes d'eploraci. Nogesmenys, el nostre cas fou totalment diferent, ja que es tract d'un fet fortut, en el que les forces de la natura feren una demostraci practica de llur prepotncia. Per sense nim de recordar, encara que no es pot oblidar, veiem com es desenvOlu p aquell any malestruc. Les primeres setmanes foren de fora activitat, encara que no hi ha cop d'especial distinci, s'enllesteixen algunes topografies i es continuen treballs pendents de l'any onterior. \5

El 25 de Febrer, l'oSsembleo generol contirmo lo novo junto drectivo, que s tormodo per x President x Jord Antem; Vicepresident ;J.M.VictOrio; Secretori x Ll.Ribero; Tresorer ; R.Victorio; Moteriol xJ.J.Gorcio; Biblioteco; P.Aymerich; Arxiu ; X.Toms ;Pu blicocions ; A.FerrO; Activitots ; J.NovorrO i J-ROvro. Pel "pont de St.Josep, un redut equip visit el Pirineu d'0sco, tot exploront lo Cuevo de Fuenglorioso (Biescos) i lo Cuevo de Son Clemente (Argis). Lo setmono segent s' explor l'Avenc de lo Roco del Corb (Peromolo,Alt Urgell) i tomb lo Covo del Pont d'EspR o Coll de Norg, Covitot d'uns 200 m. de recorregut que ovui resto toponodo pels sediments de l'embossoment d'oliono. Per Setmono Sonto loctivitot fou Foro importont ; Un equip explor lo Torco del Corlisto; un oltre visit de nou lo zono de Conco, exploront o Voldecobros Covitots tont interessonts com lo Cuevo de lo Solono, Cuevo del Boquern i lo Cuevo de los Conolejos,; oltres von o lo zono de guixos de Ponts i encoro un oltre equip comen les explorocions o Burgos,0sco (Esplugo de Borroul. Del dio 15 dobril ins ol 27 de moig Foren les dotes previstes per o lo reolit zoci del VII Curset dInicioci o lEspeleologio. El primer diumenge s'on o l'0rdol i el segon s'eplor el Pouetons de les Agulles; o totes dues sortides porticporen 1 Cur setistes i 8 monitors. El segent cop de setmono, oproitont que lo testo de l'1 de moig ero dissobte, s'on ol Solencio de Bostoros (Guoro); es teren tres grups que entroren o lo Covitot espoodoment i noms ins ol segon lloc. Tot d'uno, quon el primer grup jo sortio i entrovo el tercer, el Solencio revent", omb uns 20 componys ol seu interior. Per sort i per l'eperincio dels monitors, levocuoci tou molt rpido, per molourodoment, dos Cursetstes (R.Coll i C.AzCono) quedoren endorrerits, i un monitor (A.M9 Ferrer) recul un xic per ojudorlos; lo velocitot de l'oiguo Fou ton rpido que no tingueren temps de ter res i oren engolits. No col descriure lo situoci dontesco d'oquello nit, lo des soloci ero totol entre tot l'equip. Desprs vingueren els primers ouilis,bombers, escotondristes, componys doltres grups,... per tot ou impossible dovont uno golerio totolment inundodo per l'oiguo. Les poques esperonces que es tenien de trobor els componys omb vido, Foren esvodes quon ol cop de tres dies les oiges comenoren o boixor de nivell, goireb omb lo moteixo velocitot que novien pujot, i l'equip de rescot trob tots tres,en un roc i sense vido. Aquesto experincio tou, sens dubte, el Cop ms tort que ho rebut lo S.I.E. ol llorg dels seus vint-i-cinc onys d'hstrio. Les setmones segents foren prcticoment duno totol inoctivitot, per molgrot tot, el 10 de juny es decid ter uno ultimo sortido del Curset, o lo Covo Simonyo, on ponticporen 12 Cursetstes. A logOst, un redut equip pren un primer Contocte omb els relleus de Telero i Tendeero (0sco), eplorontSe lo Cuevo de los Troconeros, lo Cuevo de los Grollos i l Ibn de Mollorruego. Al mes segent s'hi torn ol roscler de les Arenosos (Telero) es locolitzoren unes 20 Covitots. dIESpele;g;po; ;;i;;t,Onm;;; ello Secci porticip en el Compoment Cotol [ [ e Montsec. Com ]o hem dit, oquell ony Fou molt negre per o l espeleologio Cotolono, jo que en el decurs d'oquest Compoment, ol Gro ller del Boixoguer, perd lo vido un espeleleg de Terrosso. Els dorrers mesos de lony loctivitot de Comp tou molt minso i de poc inters eX plorotori. Com o noto destocodo podem ossenyolor per, lo creoci dins lo 5.I.E., del 0.A.P. (Deportoment dArqueologio i Prehstrio), que integrot per un redut grup de socis interessots en emes orqueolgics, tingu uno vido molt emero, cor no dur goireb ni dos onys. ` El mes de desembre oporegu el volum n9 10 d'EspeleoSie, el quol tou el primer que supero les 100 pgines. 1

r ,..J / <_x;,,;.; j % <E A ' x m L ` I >O , ' < V / ` ` ("I `r. ' <14 // : ' ; , ` ` <>`\ _ >W 4 I7

`I 9 7 2 Encoro un xic troumotitzots pels tets de l'ony onterior, les octivitos Comencen o normolitzorse. Els primers mesos de lony es dediquen o dierents Componyes orqueolg ques; o un Complet estudi topogric i geomorolgic e lo Voro Fosco (Tovertet) (que moi sort o lo llum); o l'estudi i topogroio de lo Covo de les Llenes dEriny (Serro de Lle rs) i tomb o l'inici dels trebolls de prospecci ol Principot d'Andorro. El dio l5 de mor es Celebr uno oltro ossembleo de socis que renov lo junto d rectivo, lo quol tou ormodo per ; President; Lluis Rbero; ViCepresident; X.TOms; Se cretori x J.M.ViCtOrio; Tresorer x R.VCtOrio; Moteriol ; J.ROviro; Bbliotecox P.Aymerdu Codostre ;J.ntem i Arxiu ; R_RubO. Per Setmono Sonto es reoltzoren octivitots o lo Serro de Llers (Grcller d'en Re mg Moli, Groller de Gurb, Esplugo de les Trnolisses i Esplugo de lo Fogedc); o Conco (Cuevo de lo Solono, o Voldecobros) i o Pontons (Covo Morionglo,COveS del Pony,COvo de lo Bfc, etC.). Les setmones segents l'inters es Centr en Continuor les explorocions o lo Serro de Llers i relleus propers. Desprs duns quonts mesos de preporoci, orgonitzot per lo nostro S.l.E. i omb el potrocini de l'E.C.E., es port o terme el II Simposum de Metodologo Espeleolgco, que o portir doquello edioi tingu Corcter monogrtic, dediContse llovors ol temo de TOpO groio subterrnio (encoro que tomb sinClOgu Codostre i olguno Coso de Documentoci). El dissobte 27 de moig, uno vinteno d'espelelegs Cotolons i mollorquns es reunien ol nostre estotge en sessi de treboll, per tol delobOror i discutir els signes ConvenCio nols usots en topogroio. L'endem, 28 de moig, es Celebr l'oCte Centrol del Simposium, omb lo porticipoci dun Centenor d'espelelegs, que en sessions de mot i tordo von de botre dierents ospectes de lo problemtico en lo topogroio subterrnio. Duront l'oCte sentreg ols porticiponts un gruixut volum que recollio les 27 Comunicocions que hovien lliurot tots els interessots en el temo. Molgrot lo senzilleso d l'oCte, tou tot un xt i serv de bose per o l'orgonitzoC dels oltres sis que es Celebroren els onys posteriors. Aprofitont l'orgonitzoCi del Simposium i per tol denllestir lo publicoci del volum de Comunicocions, uns mesos obons es decd lo Compro duno mquino d'esCriure elC trico i duno novo multicopsto (tomb elctrico, omb lo quol Coso ens Oblidorem per sempre ms de donor voltes o lo moneto), les quols, molgrot l'estor econmic que es vo ter, toren toro rendibles, jo que ins no to goires onys eren les nostres eines per o lo Con ecc dEspeleoSie. s ( i s sln~n* lg \ _ t** " ~ ' ` - ( V \ r s~ \ ` \ P " "`>`~. I tv ( 11 ;> . S ._ Duront molts onys, lo reoltzoc _; :L--l"'H ` d'EspeleOSe FOU Uno tosco de ve. . ( rituble ortesonic. I8

Lestiu daquell any bi bon tres fets o destacar. Dos d'ells sn octivitats de comp; el primer, lo Camponyo ol pre-pirineu d'Osca, concretament o lo zona de Locort,pmp de Boltaa, on o ms deplorar-se unes interessonts covitats, en una d'elles es realitz uno important troballa biospeleolgica (Troglocharinus rovrai); lo segona correspon o una camponyo lleugera o Astries i Galcio, on seplor lo Cueva Colluvna i s'iniciaren les activitots o lo Cueva del Rey Cintolo (Mondoedo,Lugo). L'altre fet o destacar s de caire luctus, ja que el compony Pedro Auzmendi, junt amb oltre membre del Centre, troboren lo mort ols Alps sussos, tot fent activitats de muntanya. Jo o lo tardor, bem d'esmentor locoboment dels treballs o les covitats de Lacort (Osca) (Espluga de Borrau, Cuevo de D.MaCario, etc.) i l'exploraci i topografia de lo Cueva del Hueso Sonto (el Pueyo de Arogus, Osca) on es fu una nova troballa biospeleol gica (Oscadytes rovirai). Tomb d'oquesta poca de lany sn els treballs de cadastre i topografia o dues zones Catalanes ben diferents, Queralbs (Cova de Rialb, etc.) i o Pmdip -Colldejou (Avenc del Pla, Avenc de lo Tornera, Grallero de l'guiler,etc.). En quant o publicacions, o ms de les esmentodes, cap a final dany aparegueren tres nous volums dEspeleoSie (n9 11,12 i 13); tamb es fu una segona edici del n9 1 , els clxs de lo qual foren voluntariament picots per lolesbores membre de lo S.A.S. (ovu de lo S.l.E.), en Joon Pollars. 1973' Aquell ony, just o lo meitat del comi doquest total de vinticinc, es pot opreciar un nou canvi en lo formo d'sser i d'octuar de lo S.I.E., no gaire apreciable llavms per que morc el desenvolupament de lo darrera etapo fins oro. Novo gent i noves formes d'interpretar l'espeleologia feren evolucionor lo nostra tasca fins l'poca octuol. Encora que goireb de sempre, una de les nostres dries ba estat lo topogrofia,a quell any es topogrofiovo tot, i oquest tot ero molt, jo que ol llarg de l'any es visitaren 211 covitats. Es feren Continues visites de cap de setmana ol Baix Maestrat (Avenc de Sta.Barboro, Cova dels Encenalls,...), o lAlta Ribogora, o lo Llitero (COvoavenC del Salaber, Grolleres d'Estadllo), o l'Alt Urgell (Pou de les Gralles, Forat de Boli Armni). Pel mar s'aconsegu lo penetraci o lo Cueva de los Gloces (Fanlo,Osco), descobrint se noves galeries i topogrofiont-se totalment lo covitat, amb un desenvolupament de1558nL ( Per Setmono Santo un petit equip torno o lo Cuevo del Tornero, per l'olt nivell de les aiges no permet progressi importont, desploant-se a lo vena localitat de Pe rolejos de los Trucbos, on s'exploraren i topogrofioren tres interessonts ovencs, Sima del Bochorno (-164 m.), Sima del Chaparral (-75 m.) i Simo de los Grobias (-65 m.). Un oltre equip, ms nombrs, es dedic o continuar els estudis de lo zona de Voldecobros , eplorantse un bon nombre de covitats, lo majoria de les quals ja eren conegudes donys anteriors. El dia 8 d'obril es celebr el lll Simposium de Metodologio Espeleolgca, organitzat per lA.C.E. de Motar i dedicat o lo geospeleologio; en oquest certomen es presentaren nou comunicacions de membres de la S.I.E. El mes de maig es dedic quasi ntegroment a treballar el massis del Pedraforca, on s'exploraren i topografioren les principals covitats (Avenc dels Escalodors, Forat de les Olles, etc.). El 18 de juny, lossembleo general nomena una nova junta directiva, oquest cap integroda per x President ; Josep M.Victora; Vicepresdent i Administrador : J.ntem; Secretori ; J.M.MarrO; Moterial ; J.SabrOsO; Arxiu i D.A.P.; X.Oms i Biblioteca ; I.Yage. , A les primeries d'estiu comen una campanyo de prospecci i exploraci de covitots o Oleso de Bonesvalls (el Garraf), que ocup molts caps de setmana fins a finals d any i fins i tot, olguno que altra tarda de dies feiners. Es una llstima que algunes de les covitats explorades, poc temps desprs foren ocupodes per les urbanitzacions que bon destrossat bono part del terme d'Oleseto. 19

C de / Ma/pineda ant S 8 Ccloma QANDORRAL TLL A B w OFOcRAF1AS.1.E. 3-12-1972 .s.g, _==_.._ __ . ., 1 . lM.VICTOR|AX.TOMS I I TLL C 0 Desorrollo total: 801*1. [ Planta i seccions :._- 2) ____ . QI .. ' . _ ~-. A , 1 _ "1. t \ \ . t Q \A A . Z I ugl :. -A \ _.b` ` B \ W /. ?. I \ ` _ ,. .\O . ., \ "~%1 ] 1 | -l m S 10 Duront les voconces d'ogOst s'organitzo uno componyo espeleolgico un tant ds treta. Un primer equip sen va onor o Pics dEurOpo, locolitz covitots i emplaoment per ol compoment de lany vinent; desprs onoren o lo Cuevo del Rey Cintolo (Lugo) on es topogroioren ms de 5000 m. de goleries i tot seguit travessaren lo pennsula per trOborse amb un segon equip o Gronodo, cocretoment o lo zona de Loja i Alhomo de Gronodo, on s'e ploraren un bon nombre de covitots ;Simo de Enrique (-47 m.),Simo del Hoyo del Conejo (-75 m.), Simo de Cuodros (-45 m.), etc. . De tornado cop o Borcelono es prengu contocte omb lo zona de Colosporra (Mrcio), on poc desprs es Forien treballs topogrics o lo Covernu del Puerto, treballs que ovui dio encaro no sn ocobats, malgrat les mltiples visites o oquesta loberntico cova. A lo tardor es continuoren els treballs deixots per l'interval estiuenc, princ polment els d'Oleso de Bonesvalls i l'Alto Ribogoro. Tomb es u lo topografia duno nteressont i poc conegudo covitot de lo Boixo Cerdonyo, l'Avenc de lo Cobona d'en Gorrobo. En uno de les peridiques visites o lo Serro de Llers es localitz uno covo fins llavors desconegudo, es tract duno interessont cavitat (Forot del Tosc) de l4l m. de recorregut. En els mateixos dies i en oquest mosss tamb, s'eXplOr el Groller d'Esp1ls (lm.). En quant o publicacions, aquell any nicament aporegu el n9 4 dEspeleoSie. 20

1974 Tot comenant l'any es centraren les activitats en una nova zona de treball que ja feio un cert temps que li tenem ficot l'ull, els Ports de Beseit. El primer contacte es realitza en un avenc gaireb desconegut, explorat feia poc per un novell grup tortos, l' Avenc de Farrubio, en el qual s'assoliren el 106 m. de fondario. Les setmanes segents es continuaren els treballs pel masss, topografiant i catalogant les cavitats dels sectors del Mont Caro i de lo Molo de Cat, lo majoria d'elles Conegudes, per que mai havien estot objecte d'un treball de conjunt. ' La vida social havia tornat o la plena normalitat desprs d'un mesos amb una Certa atonia. Un dels projectes que es planteja fou l'organitzaci del V Simposium d'Espeleologia, que havia de dedicarse al tema de Tcnica i Materiol, per desprs de temptejar l' assumpte s'acorda no tirar endavant. A primers d'any tamb, aparegu el n9 15 d'EspeleoSie, amb el qual es va batre un nou rcord en quant ol nombre de pagines (150), el qual mai ms hem assolit. Daltra banda i degut a lo inactivitat que patia des de feia un temps, es decid suspendre el D.A.P. (Deportament dArqueologio i Prehistria). En contrapartida, es co mena l'ompliaci i ordenaci de lo biblioteco, tasca prou feixugo per que dona prou satisfaccions, fins ossolir un nivell ms que occeptoble i que encara avui dia s una ex cel.lent font de dades. Per Setmano Sonta un equip realitza treballs o diferents cavitats de lo Iglesuela del Cid (Terol) i un altre comena lo topografia de lo Caverna del Puerto (Mrcia). Abans de l'estiu s'exploraren algunes cavitats prou interessants i poc conegudes; L'Avenc de Vandells (Baix Comp), de 109 m. de fondaria; o l'0sOna es topografia lo Cova de les Grioteres (donoda o conixer posteriorment per un altre grup); o l'Alt Urgell, l' Avenc del Cotaplanell i ol Pallars Sobira, el Forat del Tincatnc. A primers d'estiu apareix el volum n9 16 d'EspeleoSie, on entre d'altres coses comencen a sortir publicats els treballs realitzats els darrers anys a lo Serra de Lleras. El juny i el juliol es dedicaren tamb ols preparatius per o l'expedici de l'estiu a Pics dEuropo, tant o nivell logstic Com sobre el terreny, anont en llargs caps de setmana cap o Astries, tot localitzant zones i diferents cavitats que serien l'objectiu daquella expedici. L"E.S-I.E.C.'74' (Expedici de lo S.I.E. ol Cornin) fou lo primera companya seriosa que lo gent de lo S.I.E. organitza per aprofondir el coneixement espeleolgic del masss del Cornin (Pics d'Europa) i que o ms tingu continuitat, cor des d'aleshOres, gareb cada any s'han dedicat unes setmanes o lo recerca i exploraci en oquells paratges. En aquesta primera expedici participaren una trentena de membres de lo S.I.E., disposant d'un compament base instal.lot per damunt del llac de l'Ercino. Seploraren unes 30 cavitats, destacant per damunt de totes el Pozu de Vega el Forcou, on aquell estiu s'assoliren els 230 m. de profunditat (segons esbrinaments posteriors, aquesta cavitot podria ser el Pozu del Canto Ceal, explorot parcialment l'any 1964 per espelelegs del S.C.A.L. de Montpeller i que batejaren amb un topnim proper, per que no correspon drio si veritablement, com sembla, fos el mateix avenc). Altres cavitats interessants explorades aquell estiu foren ; Cueva del Trumbio, Cueva del Infierno, Cuevu del Reguern de lo Porra, Pozu Palomberu, Pozu lo Texa, etc. Entrats ja a la tardor, l'inters de la gent, i per tant l'activitat, minva notablement, la qual cosa provoca polmiques discussions a les reunions de junto directiva. D'aquella poca tan sols podem destacar una srie de sortides a revisar les topografies d'algunes cavitats catalanes de ms de 100 m. de desnivell (Avenc Font Sagu; Pouetons de les Agulles i Avenc del Bruc); tamb es topografia lo Font de Rivert (Serra de Lleras) i`es portaren a terme unes tmides companyes de catologaci a Benifallet i Montserrat. 21

1975 Sinici lany omb la mateixa tnica omb que acab lany anterior, s a dir, omb una notable atonia tant en les activitats com en lo vida social. El dia 2 de Febrer es celebr l'assemblea general reglamentaria, on el tema principal de discussi fou la situ ci creoda per la manca doctivitots interessants i les possibles solucions. Tamb tou elegida la nova junta directiva, integrada per x President ;Xaver Toms; Vicepresident i Administrador ;J.M.MarrO; Secretari ; J.Prades; Biblioteca; F.Olivart; encara que als pocs dies bagu d'sser reestructurada per dimissi del vicepresident, passant a ocupar aquest crrec en J.PradeS, la Secretaria J P.LzarO i Adminsitrador :J.Antem. Daquests primers mesos de lany tan sols caldria destacar la tasca de catalogo ci i topografia de dierents cavitats a lo Mola de Cat (Ports de Beseit); Avenc del Salany, Cova Terrera, Avenc del PndOl,etc. A l'arribar Setmana Santa la gent s'anima una mica omb el projecte de tornar o Pics d'Europa, per tal d'intentor un nou atac ol Pozu de Vega el Forcau. Si b les can dicionos climatolgiques eren prou bones per a l'eploroci, no ho eren tant per a la proximaci a l'avenc, jo que lo neu impedia el pas dels cotxes Fins una mica abans d'a rribar als llocs d'Enol. Malgrot totes les diicultat i omb l'equip aeblit, s'aconsegu passar el punt Final de l'exploraci de lany anterior i assolir les goleries inerior, encara que no es pogu arribar ol Final de lo cavitat. La tornada tou prou dramtica, la gent molt cansada i omb lo gran quantitat de neu que hi novia, es convert en un calvari de congelacions, algunes delles prou greus. Tots aquests tets baguessin pogut agreujar les hores baies que vivia lo S.I.E., per a les poques setmanes es produ un tet que capgir lo situaci. Feia poc temps ha viem acompanyat a uns componys dun altre grup (J.Lloret i amics) a l'entrada de la Cova Cuberes, els quals ens inormoren posteriorment de lo redescoberta de la gaireb descone guda Galerio Gelero. A l'abril, un equip de lo S.I.E. decid danar a donar un cop dull i topogratiar tota locova; es supera el punt de lo "prtga" i es recorregu tota lo Ga lerio Gelera, per en arribar ol seu punt Finol, linstint subterrani" Fu creure que all no podia acabar doquella manera i, omb poques eines per desobstruir, prcticament<m les mans, s'inicia una tasca de treure pedres i terra que dur ms de quatre hores,Fins que o la i, una estreta gatonera permetia el pas o les noves goleries, dunes dimensions j ms que notables. Amb el ms rigors secret (per una vegada o lo vida ning no va obrir lo boca), tots els membres de lo S.I.E. s'abocaren o l'exploraci de les noves goleries (ba tejodes Complex Auzmendi en memria del company desaparegut tres anys abans) i a la topografia de tota lo covo. El dia 6 de juliol es sortia omb els ltims metres de topografia i a les dues setmanes es donavo a conixer als espelelegs cotolans mitjanant una xerrada i un passi de transparncies ol nostre estatge, lo covo ms llarga de Catalunya, que olesbores tenia 3120 m. de recorregut. A tinals de juny, la junta directiva havia presentat la dmissi i el l de juliol en assemblea extraordinria, s'eleg la nova junta integrada per x President Josep M- Miarro; Vicepresident x J.Prades; Secretari xP.LzarO; Tresorer x A.FerrO i Vocal ;J-Rovira. El mes de juliol es realitza una sortida a lo zona del Barranco del Inierno (Tendeera), visitada uns mesos abans i es comen la tasca de catalogaci dalgunes de les cavitats ms interessants. A l'agost, lo proposta de tornar al Pozu de Vega el Forcau no prospera, lo gent en cara tenia un mol record de l'experincia de Setmana Santo. Malgrat tot, dos equips onaren cop a terres asturianes. Un tenia com a objectiu exploror la Cueva de Fresnedo, o Teverga, on es topograiaren uns dos quilmetres de goleries. L'altre equip an o Vega Maor, on e plor el Pozu los Texos, de 224 m. de profunditat; ol mateix masss es realitz l'exploraci de l'interessont sistema Pozu los LlanOsCUevu de la Molina, de 307 de desnivell i l300 m. de recorregut i tamb s'explora parcialment la laberntico Cueva VieyaLos Quesos. Ms tard, Continuaren latopogratia deixada o mitges per l'altre grup a la Cueva de Fresnedo, i inolment, a terres de Polncia, seplor i topograi la Cueva de Useca, de 2304 m. de recorregut. Desprs de vacances apareix el n9 T7 dEspeleoSie, que a manca de material ms re cent, recull una srie de treballs realitzats pocs anys abans. 22

A Finols d'estiu son o miror un ovenc o lo voll de Bo, publicot teio ms de lO onys o lo revisto Speleon i que segons semblovo podio Continuor; i oix Fou, troCtontse duno interessont integrol (Forot del Groller) tot seguint un Curs d'oiguo i de goreb lOO m. de desnivell. Per lo tordor, els trebolls es Concentroren o lo Serro de Llers i ms Concretoment o lo Covo Cuberes, on seXplororen noves dervocons de les goleres prinoipols, ougmen tont el seu recorregut o tres quilmetres i mig. En uno de les moltes sortides ol mosss son o veure un orot que jo teio olgun temps ens hovien Comentot lo gent de lo Comorco; ben ovot es Cops que es troctovo duno Covo prou interessont (Botet de COS0 Re) que superoro el quilmetre de recorregut. A inols d'ony es reolitz uno interessont oudiovisuol que omb el ttol ; Els relleus Conglomerots de lo Serro de Llers, Feio uno exposicip, tont geogrtico Com espe leolgico del mosss. Es projecto o lo solo doCtes del C.E.Aligo i o lo del C.E.Terrosso. Les octivitots dels primers mesos de lony no Foren goire troscendents, prospec Cions per lo Serro de Llers, Serro de Perocol, Alto Rbogoro i relleus propers. El 2 de Febrer es Celebr lossembleo generol ordinrio de socis, o lo quol en tre doltres temes es troct de les relocions de lo S.I.E. omb el Comit Cotol dEspel logio, les quols eren prcticoment nul.les des de que el Sr.Pou Prez hovio occedit olC rrec de president de l'esmentot Comit lony l974. Lossembleo decid, encoro que omb olgunes reserves, restoblir mnimoment oquelles relocions. Poc o poc i en el decurs del tem oquests Contoctes permeteren d'integrorse de nou plenoment en lo vido tederotivo. Pel mor es torn ol Ports de Beseit, Continuont lo tosco niciodo o lo Molo de Cot, locolitzont lAvenc dels Mumelons, explorot teio olgn temps per membres de lE.R.E. C.E.C. per que restovo tns oleshores prctcoment indit, resultont sser lo Covtot ms ondo de les Comorques torrogonines. En les setmones segents es proced o lo sevo topogroio i o lexplOroCi de noves goleries. Aquell moteix mes s'enllest lo topogroio del Botet de Coso Rei(Serro de Llers), donont un recorregut totol de lld m. | \;{, \ \ / / _. \ V x / , \/ . ( ,_' "` / s ,... \r| wwg,N! _,,< .... - QE \\__ U_ .,,,..,.;.6 . . \ u;FA~v.' Z V I ;-I x ,:$w ,, x .,.J Les relocions de lo S.I.E. ,~ ml c . N6 NH |AvA . . "v V ma \ N Omb clguns d1r1gentS Fede .` Vmox. by ` rctius, no hun estqt Sem E M _ _ / pre mosso cordiols (E M _ 1 U l { tret dEspeleleg n9 20, __ ,/ .; , . 1974, ERE del CEC>. ' ` " G 2 ; .0~" Df no g W mum ` , ?:" " ,. ` " " /` .%Iw"""II"' *' ' u Io,N { ELECCIONS m H ' ` LBF VEROTGI? 23

Per Setmana Santa no es realitza gaire activitat. DOS reduts equps de lo S.I.E. contactaren amb sengles grups de Benicarl i Mollorco, realitzant algunes visites interessonts a Covitats del Maestrat i del carst mallorqu respectivament. Abons de l'estiu oparegu el n9 l8 d'ESpeleoSie, el qual donava a conixer els primers treballs i topografia de lo Cova Cuberes, anunciats l'any anterior i tamb l'esmentat Botet de Casa Rei Per aquelles dotes tamb es realitzaren una srie de prospeccions per la Vall d' Aran, i encara que llavors no s'obtingu cap resultat satisfactori, el temps ens demostr que no onavem mal guiots en la nostra recerca. El mes d'agost fou prou important per o lo S.I.E.. Duna banda, un primer equip s' instal.l a lo zona inferior del masss del Cornin (Astries) explorant interessants ca vitats (Cuevo Pruneda, Cueva de la Caado, Cueva Merin, Sumidero de Lin de BOba,etc.), tot esperant el grup procedent dEscuain, per acometre el darrer, aquella vegada si, atac ol Pozu de Vega el Forcau. Aquestes activitats daquell estiu mereixen comentaris apart ; L'amic Ramn Canela, del G.E.Badalona, per qestions personals i professionals no tenia temps per continuar dirigint les companyes ol masss d'EsCuoin, o ms, el grup bodalon, per diferents couses comptova amb molt poca gent ols seus rengles en aquella temporada. La qesti fou que els espelelegs badalonins ens proposaren que lo S.I.E. continus les exploracions ol massis, comptont amb lo col.laboraCi de lo gent que oleshores integrava el G.E.B.. Lo primera setmana dagost d'aquell any ens feren lo "presentaci" del masss, especialment de les Covitats ms importants i durant aquelles mateixes jornodes s'an a un avenc que anys enrrera hovien explorot fins o uns TOO m. de fondrio i que semblava ferse impracticoble. Es tractava del Bl5, que durant oquells dies s'explor fins o uns 250 m. de profunditat i ja alesbores s'intu que bava danar o comunicar amb les fonts dEscuain. Aquella pretesa col.laboraci, amb el temps san refredant, Car olguns membres del G.E.B. que hovien tornat ol grup, no veien amb bons ulls que la S.l.E. invas el "seu" terreny, i amb sutils plantejaments anaren trencant aquella relaci, no sense abans per, recollir tota lo documentaci que nosaltres baviem fornit aquella temporada. Malgrot tot, nosaltres continurem (i continuem) anant o Escuain, tot fent la feina que creiem ms interessant. L'altre afer a comentar s prou distret i t Com a protagonista el Pozu de Vega el Forcau. L'estiu de lany onterior, en J.M.Victoria acompany o un grup d'espelelegs d'Oxford (O.U.C.C.) que cada any trobem pel massis, en una rpido visita ols primers pous de l'avenc. Donat que se'ls vei interessats, es convingu amb ells que l'agost del segent any, donariem l'atac definitiu i ells ens podrien acompanyar. Ja ben avanat el mes de juliol, rebem una carta d'Oxford en lo que ens comenten que els s impossible danar a l'agOst i que marxen d'inmediat cap a Pics d'Europa, que aniran ol Forcau i Com que no tenen temps material per tornar a escriure, si l'avenc Continus ens deixarien una nota al bar dels llacs, i si pel contrari, ocabaven l'eplorac, no ens dirien res i aixi nosaltres podriem fer l'exploraci ... Com si es tracts d'una primeral. Naturolment succe aix ltim i la sorpresa fou encara ms gran quan un Cop ol fons de l'avenc es comprov que lo zona inundada que l'equip punta bavia vist lany anterior o uns lO m. del punt on es decid abandonar, era el sif terminal de lo cavitat. Un Cop feta lo topografia, lo cota de mxima profunditat lo situem o - 303 m. Al cap d'un temps, la gent d'Oxford publi c lo fitxa de l'avenc (vegi's Espeleleg" n9 31) i aquesta cota lo reduien o 258 m. Ens posarem en contacte amb ells, tot enviant lo nostra poligonal per tal d'esbrinar on podia estar la diferncia, per o bores doro encara esperem lo resposta. Si comparem ambdues topografies, s'observ que o la zona superior de pous o ells els dna una cota ms profunda, en Convi, ols llargs meandres, ostensiblement descendents, ells els representen molt ms boritzontals. Tots aquests afers ens demostren un cap ms, que en aquest "fosc" mn de l'espeleologia, no es pot anar amb el "lliri a la ma". 24

9 O 2 \? m\ | \ \ / w I `// `: > `l |-Ll 5 W G : O F vg x S / Cf) N [ A CL " = ui < <> 0 d. .2 0 m x

` 0 ''f { W 'E :; f.,,: Z `\ g 2 { "{ rif * /x \//""` <` `x//r

I torno de nou o les octivitots tetes en el decurs d'oquell ony, trobem que o lo tordor es torno o Escuoin, l'objectiu ixot oleshores tou lAvenc de lo Forototo (C - 12), el quol es topogrofi ins o -124 m. i en uno sortido o Finols d'octubre, conjuntoment omb membres del G.E.B., sossol orribor ins o lo boco d'uno gron verticol que detur les e plorocions per oquell ony. Altres sortides que podem esmentor sn les reolitzodes o lo Bfio de lo Corbo (Ro sos de Peguero), on s'oieC lo topogroio (-106 m.); tombe s'enllestiren els trebolls de lo zono de Protdip-Colldejou i uno exploroci o lo Voll dAron (Forots del Morgolido). Lony ocob omb un "rescot Fontosmo" ol Montsec. Un grupet hovio onot el Cop de setmono ol Groller del Corrolot i dilluns de bon mot encoro no hovien donot senyols de vido, lo quol coso fu olertor llurs omiliors. Vom trucor o lo Gurdio dAres i ning els hovo vist; ox doncs, decidirem envior un equip de rescot de lo Secci, trobontlos ol bell mig de lo pisto que pujo ol Montsec, jo que se'ls bovio espotllot el Cotxe i de cidiren possor lo nit dolt lo coreno. Sort tingueren que el groller jo ero lluny, si no l equip de rescot els provoco un veritoble occident. 1977 Les primeres sortides de lony toren molt voriodes, o les Muntonyes de Prodes (Avenc GERS, Avenc Clonc i Avenc Orellut, etc.) on es eren les respectives topogroies per ol Cotleg Espeleolgic de Cotolunyo; tombe doqueSto poco sn les primeres visites ol mosss de Perells (Cotolunyo Nord); es continuoren els trebolls o lo Molo de Cot,tOt exploront uno covitot indto (Avenc de lo Fecunditot, - 32 m.); tonmotex es reolitzoren nombroses sortides o lo Covo Cuberes, tot cercont noves goleries. El 17 de ebrer l'ossembleo generol oprov lo reelecci de lo junto drectivo, que tou reestructurodo de lo tormo segent : President x Josep M.MiorrO; ViCepresident i Administrodor : A.FerrO; Secretori ; J.ROvro; Biblioteco ;P.LzorO; Moterol ;M.BOronot. A lo moteixo ossembleo soprov que o portir del n9 21 dEspeleoSie hi nogus un Convi en el disseny de lo portodo i que lo sevo redocci os mojoritorioment en Cotol. A primers d'ony tomb hovio oporegut el n9 19 d'EspeleoSie, que entre d'oltres coses oporeixio un index de les topogrofies de covitots cotolones publicodes i un Complet treboll sobre lAvenC dels Momelons. Per Setmono Sonto lobjectu s l'AvenC de lo Forototo (C-12), o Escuoin, on es desplo goireb lo totolitot de membres octius de lo Secci. Les condicions metereolg ques oren molt dolentes i les tempestes de neu quosi Constonts, impedint quolsevol tosco espeleolgico voloroble. A ms, el compony S.Orduo "decid" boxor rellscont des de l' olodo de lAvenc de les Grolles fins voro lo Bolmo de lo Forototo, per Fortuno l'occident ou menys greu del que es pens en un principi, per l'expedici ocob omb un rescot per lo Gurdo Civil, ombulncio i visito o lhospitol de lo Seguretot Sociol dOsco on quedo ingressot el compony. Pel juliol s'oprofiten dos mognfics ponts" per tornor o Escuoin. Sinici lo topogroio de lAvenc de lo Buono (C20), s'explor porciolment lAvenc de les Grolles (C13), son tomb o lo Covo Borber i es Fnolitz leXploroc i topogrofio de lo Cuevo del Artiguo Bojo, de prop d un quilmetre de recorregut. Aquestes octivitots tingueren conti nuoci inmedioto duront lo primero qunzeno dogost. En oquestes dotes s'orrib ol suposot inol de lAvenc de les Grolles (C13), on l'equip punto, omb poco llum i toro oiguo, don per ocobodo l'eXploroci o lo coto -284. Tomb s'eplororen i topogrofioren diferents covitots de lo zono C (C-2;C-7;C-8;etc.) i de lo zono A (Cuevo de los Arnoles; Osos,etc). A lo segono quinzeno dogost, port de l'equip dEsCuoin i oltres onoren de nou o Pics dEuropo, concretoment o lo zono boixo del Cornin; s'eplor lo Cuevo de lo Compono; s'iniCioren els trebolls o lo Cuevo del Burdo lo Peo i socoboren de topogroior unes derivocions ol Pozu los Llonos. Precisoment en oquest dorrer, el compony J.M.Victorio tingu uno Coigudo, trencontse dues Costelles, per de lo quol coso no s'ossobent Fins que o finols de voconces, o Borcelono, on ol metge, oleshores jo estoven soldodes!. 2

Des de l'ony I976, les explorocons ol _p` ig mqsss d'esCuon hon estot contnuodes. _&I _$,_ 2 2i (Avenc de lo Butono, C20). >? gw 2 ' _ t ; t ee _ _ t. ; ;* e,~ ' ~ ' ._ `'` L _,, ll f. Per les testes de lo Merc es continuoren els trebolls o`lo Covo Borber (Escuoin) i per Tots Sonts s'oCob leXploroci i topogroio de lo Cuevo del Burdio lo Peo (PCs d' Europo). Tomb oquello tordor oporegu el ng 2O dEspeleoSie, que recollo uno srie de trebolls reoltzots teo jo olguns onys. Desprs de ms de sis onys sense hover-ne tet Cop, es port o terme el VIII Curset dinicioCi o lEspeleologio, que es reolitz des del 24 de novembre ol l5 de desembre i opleg un totol de l2 Cursetistes. ` Per dmissi del president, el 21 de novembre lossembleo generol extroordinrio eleg lo novo junto directivo, integrodo per ; President ;Pere Contons; ViCepresident i Biblioteco ; F.Olivort; Secretori i Administrodor ; A.FerrO; Moteriol ; M.Boronot i Pu blcocons : J.M-MorrO. Poques sn les octivitots remorcobles dels primers mesos de lony, ton sols le ploroc i topogroio dun nou ovenc o Gorro, descobert teio poc per espelelegs de St. Cugot (Avenc G.I.E.S.C.) de 82 m. i oierents sortides de recerco o lo Covo Cuberes. Tomb o primers d'ony i omb nou disseny, oporeix lEspeleoSie n9 2l, on Comencen o donorse o Conixer els trebolls del Rossell i ol Mont Coro i Molo de Cot. _ Per Setmono Sonto un equip on o Escuoin, per de nou les poc Fovorobles Condicid Climotolgiques impedeixen de ter quelcom positiu. Un oltre grup retorn o Conco, explommt i topogrotont olgunes Covitots interessonts (Cuevo de lo Dehesllo del Sotllo, Cuevos ng I y 2 de los Torcos). 27

A primers d'abril les constants visites o lo Covo Cuberes donen el seu truit i per un torat que-havio passat desapercebut s'arriba o un nou pou inexplorat que dna accs o les galeries interiors (Riu Auzmendi). El dia 15 del mateix mes s'exploren totalment i es topogrotien aquestes noves goleries; lo cova s o punt d'assolir els 5000 m. de recorregut. Per tot t un preu, ja que en aquesta sortida lo campanya M.Altonso tingu una caiguda o "La Colada que li produ trocturo de dues vrtebres. La serenitat i toro tsica de l'occidentoda i la termesa i harmonio de tot l'equip teren de lo sortida una eXcel.lent prctica dautosocors, malgrat lo quantitat de passos inversemblants que s'hagueren de ter tins o lo mateixa boca de la cova, on esperaven lo gurdio civil i Creu Roja que traslladaren lo terida o un centre hospitalari, on trig tora mesos per recuperarse totalment. A primeries destiu s'inicien les visites o les cavitats ms interessants del Pais Valenci (Tnel dels Sumidors, Avenc de Ouatretonda); es continuen els treballs als Ports de Beseit (Cova Balaguer, Cova-avenc del Mal Pas); i ol massis del Montmell, desprs de molts anys de recerca, es retrobo l'Avenc de Pinyerets, que s'explora i topogratia. Amb un equip prou migrat, a l'agost es realitz lo primera campanya o lo Vega de Ario (Pics d'Europa). Assabentats que espelelegs asturions hovien deixat teia alguns onys l'exploraci d'un avenc que semblava prou tons, es decid ter una visita (Pozu de Co beza Muxa), encara que en aquesta primera ocasi no s'aconsegu gaire ms que els asturians, restant un membre de l'equip penjat o 60 m. de l'inici d'un gran pou, sense ni inaginar-se que sota d'ell encara quedaven 200 m. de vertical, com es comprov l'any segent. Aquell tou l'any dels espelelegs penjats, ja que en un altre avenc que es trob (PozU de Conalizos de Gustuteru), un altre membre de l'equip baix tins o 100 m. d'aquest primer pou, que resulta sser una vertical de 169 m. En tornar de vacances, el nostre servei d'espionatge" ens assabent de les exploracions, teia unes setmanes, d'uns espelelegs trancesos a lo zona de l'Alt Aneu (Pallars Sobir) i que segons semblava hovien explorot un avenc de ms de 300 m. de tondria. (Tor n la sndrome de lo Sorcire). Lo primera setmana de setembre, juntoment amb el comgmy Oleguer Escol de lE.R.E. ( que des de teia mesos no se'n perdia una solo de les nostres sortides), anarem o Als de Gil, on es contirmaren lo presncia dels trancesos i ens indicaren lo situaci d'uns avencs anomenots cigaleres. La setmana segent es puja tora material, s'explora parcialment i desprs d'un interrogatori a un home dd poble s'aclar la denominaci correcto de vries de les cigaleres. Per corregu lo veu i o les setmanes posteriors, apareixien per lo Cigaleroconvidats"de diterents grups, all que eutemsticoment alg denomin una "interclubs catalans. La qesti tou que entre tots s'explora l'avenc ' es topograt tins o - 317 m. ( 322 m. segons els trancesos); per amb les primeres nevades, l'avenc rest colgat de neu i gel o partir d'uns 50 m. de lo boco, i dins quedaren per sempre ms els 476 m. de cordo de lo S I.E. que ton "amablement" hoviem prestat o la interclubs". Altre cop ens hovien agotatamb el lliri a lo m". A l'octubre i novembre continuoren els treballs de prospecci pel vessant occidental de lo Serra de Llers (Forats de l'Allou Fonda, Graller del Barronc de lo Pedregor), i tamb s'eplor i topogroti una cova poc coneguda del Ripolls (Cova de Llentes). A tinols d'any aporegu el n9 22 d'espeleaSie. 1979 El convi que hem comentat s'havia encetot anys endarrera, arrib ol seu moment lgid per aquestes poques, i aix s'obServ no sols o lo S.I.E. si no que tou una situaci generalitzodo i que encara perdura. Detinitivoment, l'espeleologia esportiva (tcnica, olpina,...) ha via guanyat lo partida o l'espeleOlogia, dguemne cultural, ja que l'espeleologia cienttica veritablement sempre ho estat molt minoritrio. Aix es mossitic l exploroci de grons cavitats i per tant s'arracono l'espeleologia ms modesta, de treball ms localitzat i sense possibilitats de trobar grons avencs, cosa que succeeix a lo major port del territori catal. Hi ho gent que s'estimo ms sortir tres O quatre cops a l'any noms, per que sigui o unes cavitats que "valen lo pena". A lo S.I.E. encara tenem sort, jo que uns dies a la Covo Cuberes, altres o Esmin i l'estiu a Pics d'Europo, onovem trampejant lo situaci, per es produeixen lapsus de dos o tres mesos que prcticoment es ta molt poca teina; sn oquells moments en qu els ms derrotistes declaren ; La Secci est en crisi. 28

Aix s el que poss els primers mesos de l'any, que totes les sortides que es fehm eren rutnries pels voltants de Barcelona. Arrib Setmona Santo i un grup torna a conti nuar lo topografia de lo Coverna del Puerto (Mrcia); altres dos grups anaren o Cantbrio a fer "forats de veritat". 1 Durant lo primavera noms cal destacor els treballs topogrfics a lo Covo del Ma mut (Anoia), o lAvenc de les Pinasses i o lAvenc de la Ferla. L'agost s ms profits; amb foro il.lusi s'endega lo segona campanya o Vega de Ario (Pics d'Europa); el Pozu de Cabeza Muxa s l'objectiu principal, aconseguintse bai Xar el gran pou ("Gran Absu) de 247 m. de vertical i part del segent pou, lo cota ossolida s de -536 m. Tamb s'exploraren altres covtats d'una certa importncia ; Pozu Cana lizos de Gustuteru I, de - 195 m., amb un pou niciol de 169 m. de vertical; el PhmJChn de Canalzos III, de 209 m. de fondria i el Pozu de Cabeza Joulagua, de 105 m.; a ms d'eplorar i topografior 36 covtats ms de dimensions ms redudes.' A l'octubre es Continuen els treballs topogrfics ol Tnels dels Sumidors (Pais Valenci) i lo topografia de lAvenc de lo Bufona (C20) a Escuain, jo orriba ols 248 m. de fondria. El 14 de novembre, l'assembleo generol, davont lo manco de condidats per presidir la junta directiva, decd formor una junta gestora integrodo pels socis ; P.Castells, A. Ferro, J.Folch,J.Hidolgo, J.M.Miarro i J.M.Sicilia, els quals s'encarregaren de les fun cions administrotives i els acords ms mportants es decidien de formo assemblerio. A finals d'any aparegu l'EspeleoSie n9 23. 1980 L'any comen amb lo decisi duns quants socis de dedicor-se o treballar una zona concreto i sistemticament, per aix tenir ocupats alguns caps de setmana. La zona es collida fou lo del PerellRasquera, on hi havia covtats per revisar i possibles o descobrir. Els primers treballs es feren o lAvenc de les Calobres, Cova de lo Robosa i Avenc de Can Santono. Tamb d'oquesta poca s lo topografia i posterior divulgaci dun petit, per interessont ovenc de lOrdol (Avenc Jordi Verdiell), molt poc conegut malgrat hoverse descobert jo feia anys per membres de lo SIRE de l'Hospitalet. Novoment lo Caverna del Puerto s l'objectiu principal per Setmana Santa i els mesos de maig i juny els tenim ocupats en lo topografia de lAvenc de lo Bufona. Amb foro gent i material, o l'ogost es porto o terme una nova campanya o Vega de Ario, lo que possiblement ba donat uns millors resultats fns ora. Al Pozu de Cabeza Muxa, poc desprs del pou deixat o mig explorar l'any anterior, s'arriba al que anomenem Rio Vestusto", mitjanant el qual s'arriba o la cota -620 m., on s'escola per un important caos de blocs que semblo taponar lo possible continuaci; ol cap duns dies, una important crescuda de les oiges fo inviable qualsevol altra penetraci. Un altre xit d'oquesta epe dci fou l'exploraci del Pozu tros la Hayada, que presento un nic pou de 306 m. de vertical. A lo zona de Cobezo Chica s'eplor lo Bufona de la Canal de la Texa, de 103 m. de fondria. A part d'aquestes s'exploraren 30 covtats ms entre 88 i 7 m. de fondria. De l'ltim ter de l'any ton sols cal destacar lo Contnuoci dels treballs ol Tnel dels Sumidors i l'inici de les exploracions o lo Voll dEbo (Avenc Estret i Avenc Ample), tamb ol Pais Volenci. La vida social continuova regida per la junta gestoro i pel desembre aparegu un nou exemplor d'EspeleoSie (nQ 24), que entre doltres coses contenia un resum dels tre balls realitzats feia uns anys o Olesa de Bonesvalls i els ms recents sobre lAvenc de Quotretonda el Tunel dels Sumidors. 1981 Els primers treballs de l'ony sn contnuaci dels de feia unes setmanes, s a dr, les exploracions o la Voll d'Ebo (Pais Valenci), topografiantse dues interessants covtats x L'Avenc del Mg i l'Avenc. 29

Per Sont Josep un equip conjunt de lo S.I.E. de l'E.R.E. fon uno rpido visito o les plotoformes superiors de lo Sierro de Cuero (Astries), tot exploront lo Torco Lodesno, de 127 m. de prounditot i locolitzont oltres covitots. Altre cop les condicions metereolgiques, no deixen ter goire Feino o Escuoin, on per Setmono Sonto on un equp per continuor lo topogroo de lAvenc de lo Buono; lo qui no es pogu reemprendre ins el juny, poco en que tomb son o ter unes prospeccions o Peo Telero. Per voconces lo mojor port de lo gent no t goires gones de tornor o Vego de Ario i els pocs que queden despenjots de lessortides turstiques, decidexen provor sort o lo Sierro de Cuero, on molgrot lo decepci dolguns per no trobor "Avencs de 500, es u uno Feino prou proitoso, cor es visitoren 44 covitots, 26 de les quols es topogroioren i olgunes d'elles eren prou interessonts Com : Sotonito de Cuero, de 118 m., Sistemo Cuevn de PrunedoCUevo del AguuEl Churrn, de 118 m. de desnivell i 1667 m. de recorregut, lo Torco Escoreto, de 83 m., Cuevu lo Cotero, de 96 m. i 412 m. de recorregut, lo Torco del Fresno, 68 m., etc. Pel setembre hi hogu un nou intent de recuperor el moteriol que tenem dins lo Cigolero de l0bogo de Bolern, per el gel continuo toponont l'ovenc. Aquest moteix mes es don per ocobodo lo topogrotio de lAvenc de lo Buono (Escuoin), situont el punt ms boix o lo coto 501 m. El mes de novembre, o olg se li ocorregu onor o miror o lo Covo Cuberes, lo Golerio Recto, el punt ms lluny de lo boco i ol quol no shovio tornot des de lony 75. Foront uns quonts punts s'oconsegueiX ovonor Fins ossolir lo bose d'uno golero remuntont i uno petito Xorxo de goleres molt estretes (Les Golestretes). LobjeCtiu bsic oleshores ero pujor oquello Xemeneio (L'AScenSor) i setmono dorrero setmono onovo un eqp o lo Covo Cuberes i omb les tcniques d'esColodo ms dverses s'onovo guonyont olodo. Alguns, prengueren els roms de cop d'ony penjots ol bell mig de lAscensOr; doltres ocoboren lony fent sortir l'EspeleoSie n9 25, on entre doltres coses es donovo o coni er els trebolls de lo Sierro de Cuero i lo itxo i topogroio de l'Avenc de lo Buono 1 (C20), o Escuoin. 1982 No possen goires setmones del nou ony per o que, molourodoment, socobi de pujor l"Ascensor" de lo Covo Cuberes (les il.lusions de sortir per lo boco d'un ovenc Foren esvodes), per xit ero prou importont. S'hovo ossolit lo coto + 315, donont o lo covitot un desnivell totol de 327 m. i el recorregut shovio ompliot ins 5700 m. Per tont, i des d'oleshores, lo Covo Cuberes s el rcord cotol, tont en desnivell con en desenvolupoment. Pel mes de mor socompony o un equip de TVE o lo Covo Cuberes, tot Fent un reportotge omb entrevistes ol Sr.Cuberes i o olguns membres de lo S.I.E. . El moment ms distret per, tou lentrodo de les cmeres de vdeo per lo petito boco de lo covo, on ilmoren els primers metres de lo golero d'entrodo. Aquest reportotge tou ems ol cop duns dies ol progromo del circuit cotol : Aqu Lleido". A lobril hi hogu uno jornodo de prospecci i senyoltzoci de boques o lo zo no del "Borronco del Intierno", ol mosss de Tendeero (Osco). Tomb es comenc o revi sor lo topogrofio de l'Avenc de lo Forototo (C12), o Escuoin. D'oltres, ms "necessitots de ter coses ms tortes, s'esploioren" o lo gron verticol del "Goure dAphonice". Abons de l'estiu es donen per ocobots els trebolls ols dierents borrencs de lo zono dOpol (Rossell). Jo ol juliol tomb socob lo topogrotio de lAvenc de lo Foro toto, en un punt ple d'oiguo i molt estret o 376 m. de protunditot. Tomb es puj de nou o Tendeero, i en uno de les covitots eplOrodes,AvenC del Gel (I15), es recoll un colepter que result sser uno novo espcie (Aphoenops (Cerbophoenops) hidolgoi. Aquell estiu comen uno novo distrocci per o lo gent de lo S.I.E.,el descens de borroncs i engorjots. Foren uns pocs els que ho inicioren, per onoren engrescont codo cop ms gent, i o hores doro, sn uno mojorio els que dediquen olgunes jornodes de lony o oquesto especiolitot diguemne, poroespeleolgico 30

1 \L w % JC F`* E ,I {l 0 Z w ; g 8 2` | >5 <> U n: ` 3]

`~:, ; O r Q O 6 =?L E ~ ) s . ` (c"-P*P'l *0 J \ ;n: ,E v / ,%:' E va < p AF us. E v " /' ' (lli; % { . '\\` ' G \w , \=`.* \ :1 ; ` Per ojudor econmcoment les Componyes o Pcs d'EurOpc, olguns onys es eren Odhesius Com oquestsA logost es torn ol Pozu de Cobezo Muxo, desprs d'un ony de descons, oll S hovio docobor Com Fos. Per tompoc, es super el coos de blocs i es Superoren els 7OO m. de ondrio, per lo coso continuovo. Tomb es revisoren oltres covitots conegudes, com els ovencs de "Conolzos de Gustuteru, trobontse sengles vies loterols i seplOroren 23 noves covitots de dimensions ms redudes. Per lo tordor es proced o ter l'olot topogrtic de lo Covo Borber (Escuoinl; es visit lo Covo d'Albo (Benosc) i lo Reseou de Pouech dUnjot (Ariejo). Pel desembre es topogroi porciolment lo Gobo Gronde de Tertongo (Euskodi) i s'eXplor un nou ovenc de Begues, descobert lo setmono obons per Componys del SIEP (Avenc Morcel, 52 m.) i que posteriorment tou topot. Aquell ony tou sens dubte el ms burocrtic de tots. El d'obril s'oboli lo junto gestoro i losSembleo generol eleg novo junto drectivo, constitudo per ; Presi dent ; Pere Costells; Vicepresident ; J.M.ViCtOriO ; Secretori ; J.Folch; Moteriol x A. Botllori J.HdolgO; Publicocions ; J.M.Morro i Biblioteco ;A.AlcOver. El mes de morc shovio legolitzot lo Federoci Esponyolo d'ESpeleologio i posteriorment lo Cotolono; lo S.l.E. des del primer moment hovio recolzot oquest projecte tederotu tou un dels primers grups en odherrse. Per o tot oix colgu seguir un pro cs burocrtic lent i empipodor, entre d'oltres coses shogueren ter uns regloments nous odequots ols nous oires, els quol oren oprovots per l'ossembleo de lo S.l.E. el dio 9 de desembre i posteriorment per lo directivo de l'Entitot. Ax comen lo nostro oventuro Federotivo, que si b duront els primers temps tou prou positivo, dorreroment s'ho enterbolt uno mico degut o uno srie de circumstncies que encoro cuejen. Tonts popers vom hover descriure oquello temporodo, que no tingurem temps desCriure els que ms ens importoven i Oix tou que oquell qny no sort Cop EspeleOS1e. 32

Seguint lo tnico dels primers mesos de l'ony, les sortides en generol sn purumentrutinries; en uno d'elles s'oprotit per retopogroior l'AvenC de lo Sivinoto (Gowut). Tomb, en un Cop de setmono, es vist dues Covitots o Bscoio (Tomin I i Txomn IV). El febrer es reonudoren els trebolls o lo zono del PerellRosquero (Avenc del Com de Xqumm, 78 m.; Avenc de l'0bogo del Pollo, 54 m.; Avenc de l'Arrel, -46 m.,etC). Cop o tinols de ebrer es decid tornor o lo Covo Cuberes o miror un pos Situot o l'oltro bondo del pou d'oCCs ol Riu Auzmendi. En el decurs d'oqueSto sortido i de dues ms reolitzodes el mes segent, soConsegu exploror i topogroor uno srie de goleries tongoses situodes o diterents nivells que, mitjonont tot un reguitzell de pous, cOmuni Coven per diterents punt omb l'esmentot Riu Auzmendi. Amb tot un seguit de denomnocions mitolgiques es topogroioren tots els rocons doqueSto novo oro (Xorxo del 83) que t un recorregut de 731 m., omb lo quol Coso el desenvolupoment totol de lo Covo Cuberes jo es Situovo en els 6439 m. ' Duront lo primovero es teren tres noves sortides o lo Coverno del Puerto (Colos orro, Mrcio). A tolto d'ol uns unts er revisor, lo to ogroto prctiooment s'enllest PQPPP i don un recorregut oproximot duns 7000 m. Tomb pel moig es vst i topogroti uno Covtot o lo Voll d'Aron (Covo de lo Fontfredo). Amb un Cert retord, obons de l'estiu oporegu lESpeleoSie n9 26, el quol tou prou reixit, jo que desprs de tont de temps sense sortir hi hovio prou motrio publico ble. Dell podem destocor un dorrer treboll de Conjunt sobre les Covitots del mosss de Perells (Rossell); lo itxo i topogrofio de lAvenC de lo Forototo (Escuon) i uno s rie de notes descrptves sobre els dorrers descobriments o lo Covo Cuberes, Ox Com un trebollresum octuoltzot sobre toto oquesto Covitot. El mes de juliol h hobu prou octvitots. Es Continuoren els trebolls o lo zono del PerellRosquero; es visit i topogroi lAvenC Vidol (lo Fenolledo) i tomb es Continuoren Cotologont Covitots ol Borronco del Interno (Tendeero). Seguint lo normo, logost es dedic de nou o Pics d'Europo, per oquell ony lo Climotologio no ocompony i ol Pozu de Cobezo Muxo ton sols es pogu topogroor lo port novo explorodo lony onterior. Aquell ony tomb s'encetoren les explorocions o uno novo Covitot, el Pozu les Cuerries, on llovors s'ossOl lo Coto 2l2 m. Lo resto de l'ony, o port d'olgunes sortides ms ol Perell, o lo Covo Cuberes i o Tendeero, poco Coso hi ho ms per destocor. ,VJ '.; ,'"%xt @ A `V ld F li ug A: A$f vw v_ { g g(v;=~ i ~;,, " s '.} YI V ~ ` I? u k ~ , yl. I J v z,., %'_ V ", - - ,ii ,_ ''; t , QT '~? ~ 4 ,1 V "' .` 0 '. ~ ' I ,, [ l / ' 1;}, / Mg . y%[,_ g,,, ;&g `? ~`;*' f |F { V ,` , ' :9 R @%yv; E . %~ l _ / ,.` W <, `. r- _'**`\ %'J`';%\ N,?;;._V Boco d'occS ol Pozu de Cobezo Muxo. `,; ,f .. , Ayg (FOO = J -Hd0lQ0) ~. /~ \ _j Y 7%./ _ ,. [ Z ,.`v .4 A ' J .~ ~ y',L . ~ ` " l ~ ,; ,, V '.',%A:~* x- x@i'# >? 4 ..' " s *f w"a7%t.,;f;%%/~ '7# 9 ; ; 7 7 7 ?," "> 77;* M%V/ V J ,'v_;:x ` ,n 33

1984 Aquell ony comen omb lo moteixo tnico que bovio ocobot lonterior, s o dir, sense unes octivitots mosso signiicotives. Ton sols,o primers de morc, en uno visito ol Botet de Coso Rei, el boix nivell de loiguo permet de possor lo petito volto sionont que bovio toncot el pos onys obons, ocOnseguintse exploror uno golerio lleugeroment descendent de 132 m. de longitud, que rest toncodo per un nou pos sionont que no s'ho pogut lonquejor. Per Setmono Sonto s'eectuoren unes visites o lo Torco del Corlisto i o lo Torco del Picn ll (Biscoio), oix com o lo Cuevo del Nspero (Burgos). No s jo ins el juliol que hi ho un tet destocoble. En uno novo visito o lo Covo Cuberes i entoorots o les onomenodes Golestretes, es Comen uno desobstrucci que don pos o tot un seguit de noves i complicodes goleries. Tot oquest nou conjunt desco bert se lonomen Xorxo del 84 i degut o sser el punt ms ollunyot de lo boco i d'un occs ms diicults, els trebolls d'eploroci es perllongoren molt de temps. Per les voconces dogost, tot l'equip que puj o Vego de Ario onovo disposot o donor el "cop de grcio" ol Pozu de Cobezo Muxo. I oix tou, les bones condicions meteorolgiques tocilitoren lo tosco i nicoment omb les dificultots prpies de lovenc, s'orrib ol sif terminol, situot o 906 m. de prounditot (els ms optimistes esperoven superor lo, jo no ton mtico, coto dels 1000 m.). Duront lo moteixo Componyo s'explor i topogroti uno novo vio ol Pozu de les Cuerries, lo quol orribovo ols 226 m. de Fondrio, Finolitzontse leploroci, o monco dolguns punts o revisor que podrien donor olguno sorpreso. ' _ A lo tordor les octivitots ms destocobles foren nicoment les reolitzodes per o' continuor les explorocions i topogroio de les complicodes goleries de lo Xorxo del 84 o lo Covo Cuberes. A inols d'ony es visitoren dues interessonts covitots o Euskodi, l' AiXoko Zuloo, o Guipuscoo i d'uns 5 km. de recorregut i lo Cuevo de Bosouro, prop dEs tello (Novorro). El dio 18 de desembre, l'ossembleo generol de socis nomen uno novo junto direc tivo, lo quol s integrodo per ; President xJosep M.MorrO; Vicepresident ;M.BOrOnot; Secretori x A.Ferro; Tresorer :J.Folch ; Moteriol ;A.Bctl1or i J.HidolgO ; Biblioteco : A.AlCOver. Tomb o inols d'ony oporegu l'EspeleoSie n9 27, on o ms duns trebolls sobre l'Avenc de lo Sivinoto i l'Avenc Vidol; el resum de les coses tetes ol PerellRosque ro; oporeixio, per i, el tontes vegodes onunciot treboll sobre les octivitots tetes els dorrers onys o Pics dEuropo i s que hoventse ocobot el Pozu de Cobezo Muxo, jo no te `niem cop ms excuso. 1985 Encoro que l'octivitot no minvo i prcticoment Codo Setmono hi ho uno Sortido o oltro, lo sevo rellevncio s mnimo, ol menys duront el primer semestre de l'ony, jo que ton sols podem destocor vries sortides o lo Cuevo de Bosouro (Novorro), on s'inici lo topogroio i jo ol juny unes sortides o lo Serro de Correu on es locolitzoren unes petites covitots noves i els preporotius, omb unes primeres explorocions, per o lo Componyo de l' estiu o Peo Telero (Osco). Encoro que un xic excptics, del 12 de ebrer ol 12 de mor es port oterme el IX Curset d'Inicioci o l'Espeleologio, omb 5 Xerrodes, 4 sortides prctiques i 20 cursetiS tes. Molgrot lo bono morxo ombient del curs, prcticoment nO s'oconsegu ougmentor el nombre de socis de lo S.I.E.. Amb lo intenci de Convior d'oires, olmenys per un ony, logost es dedic o lo UNF ponyo TELERA85; en oquest mosss, mnimoment Conegut, les octivitots Foren bostont dece bedores per uno bono port de l'equip, jo que les esperodes grons covitots no eren octe de presncio. S'eXplororen ms de 40 covitots, dentre les que col destocor ; Avenc de lo Bkmquechu (-102 m), Avenc de lo Finestro (-80 m.) Avenc de Peo Pordo (79 m.). A Finols d'ogOst, o lo Voll d'Aron, s'eXplOroren i topogrofioren lo Grollero del Moll Bkmc (35 m.) i lo Cigolero del Sorroero (-10 m.). 34

_M_/ I \\ i_........,,. POZU CABEZA MUXA ",_ ~ \_, ISSIS UEL CURNIUII ASTURIES " ` @"" *"* ' W } '; S~:- ' M ' Q . ~ ZZTZ IZ Z '; A;< , ~ T : '- Z W N " - \' { "" . . " Jv _ ` t ~` q : 5 \ muw q&` ` ' \ . _,A~ , :"' - . ' _ :: 2:. 1: 7: | un- N """' ``' = _ ,.. n. " " [ <_ . .,_ " _"; " ln Illl , " .. ` ' n - ` .,._ _ .,.... ~,r~ I I I .; ,_ , I I "~' . ' r ( ~ ` nun L r " !{___/ ,__ I 2T s ._}`\ . . $3 '` A lo tordor, desprs d'uneS sortides esportives ol BU-56 (Budoguio,Lorro) i lo trovessio integrol del Tl Cuevo de Sto.Eleno (Tendeero), es Continuen els trebolls deX ploroci i topogroo o lo Xorxo del 84 (Covo Cuberes) que resten ocobots el mes de novembre, no sense obons exploror uno novo golero oscendent (Afluent de lo Colodo). A loCo bor tots oquests trebolls o lo Covo Cuberes, el seu recorregut totol jo s de 7.550 m. Tomb o l'octubre novembre, uno desobstrucci o lo Covo del Mosiet ens permet deplo ror uno novo golerio que o olto de superor un dorrer trom ens permetr unirlo omb lo jo Conegudo Covo Novo del Mosiet. A nols dony es teren unes sortides o un nteressont ovenc descobert eio uns onys per espelelegs tortosins, l'AvenC de lo Borcino, que es topogrofi Fins els seus 142 m. de prounditot. 35

I Oix, desprs d'Oquesto llorgo vidc de lo S.I.E., orrbem o l'ony octuol, el del 25. oniversori. Poques Coses podem dr encoro, obons d'ocObor l'Ony i de ter el bclono globcl. A ms, les dorreres octivtqts encoro sn tresques o lo nostro memro no hem Oblidqt que ol gener vom exploror un nou, per petit, Ovenc ol mosss de Gorrof, l'Avenc dels Tres Tombs; lo reentr un Cop ms o Escucin, Omb les eplO rocions i topogroiq de lvenc de les Grclles (C13), que o Finols d'ogost s'ho do not per Occbodo voro els OO m. de prounditot. I Com no, un oltre ony s'ho tornot O Pics d'EurOpo, Concretoment o Vego de Aro, on s'ho trobot uno importqnt Contnuoc ol Pozu les Cuerries (explorot porciolment onys Obons), per lo quol sorribot ols 545 m. de ondro. Aro, en el moment de redoctor oquestes dorreres lnies (setembre), projectes no h monquen, olguns de prou interessonts, i temps tompoc, Com O mnim ... vintiCinC OYS |'TlS pf` endcvont. OOOOOOOOOOOOOOOOOOO SIECEA SIECEA SIECEA SIECEA SIECEA SIECEA SIECEA SIECEA SIECEA SIECEA SIECEA SIECEA OOOOOOOOOOOOOOOOOOO |'| 196~1986 36

MEMBRES QUE HAN FORMAT PART DE LA S.I.E. DES DE L SEV FUNDACI6 A lc segent relqc detcllem tOtS Oquells que hqn formct pcrt de lq S.I.E. des de lc Sevc Fundc. Mqlgrct que lc llisto enS Semblq prou exhcustvc, s pOSSble mcnqu Ol gn nOm. ElS relOCOnOtS en mOjSCuleS Sn Oquells que Ovu dq enccrq mqntenen llur COn dc de membre de lc S.I.E. 1961 1963 1. MARIUS FOLCH LLOVERA 45. JOSep Bencges ESCOdOI 2. Joqn Villqgrqsq Moyc 46. M9 Teresc Bcrrcchnc CCSOIS 3. JOOn Gum CCSOnOvO 47. Jordi Bcrrqchinq COSOlS 4. ADRIA DIAZ GUEVARA 48. Angel Mcrtnez Gil 5. Jocqum BOreS COll 49. Joqn COSOlS Nomen 6. JAUME CASANI GARCIA ` 7. JOOn Mqsmitj Molin (+1 1964 8. JOSep Vqllcorbq Ferrer 9. Cqrles Arrqnz Vllenq 50. JOSEP M. VICTORIA LOPEZ 10. Jordi Brunct POnS 51. RAMON VICTORIA LOPEZ 11. Rcmn BlOS ROS 52. M9 DOlOrS Mrmi Plc 12. Mqr Bonell 8OyO 53. JOOn Seijcs Sqnz 13. Frcncesc COmOS Ters 54. Jordi Antem Texd (+1 14. Albert Fernndez 55. ANTONI FERR0 GUITART 15. Cqrles Gcrcq Egec 56. M9 DOlOrS COrtS Llcds 16. Anton Gcscn Mir 17. Scntqgo LlOOnOt Grcmunt 1965 18. Isdre PrOtS Buet 19. Frqncescq ROSell Brunet 57. Frcncesc Gqlmez Ortz 20. AurOrO ROSell Brunet I 21. Pere Ulldemolns Beltrcl 22` Josp Bergnyo 58. JOOn Vllcgrcsq Estebqn 23. Llu1S SOFFIOS Romeu 59 Ll , R_b 5 . 24. MOntSerrO Brq SOlSOnO ` ul 1 GFO Ourlnc. , 60. JOrd1 Ncvcrro Gcvqldc 25` Ncrcls Prcts MOYG 61 Ccrles Bcrcel Ccbqeros 26. Mquel Prcts MOyO ` 27. Mcnuel 0rrOlS Fqurc 1967 28. Nric SOrrbOS 29. FrOnCeSC Sclvqdor Mcsmitj 62. ROSendO Puig COSOlvO 30. Mqrnq Ribqlqgc Gutqrt 63. M9 Tereec Bonet Torn 31. TOmS Corts COrrerOS 64. M9 Ccrme MOrenO Segur 32. Mxim MOntOr Snchez 65. LOurdeS Pcrerq 1nmOS 33. COnSOl Fuentemllq Cerver 66. Fcb Gqsullq Grcciq 34. ROSA GONZALEZ RAMON 67. Anton Bes BeS 68. Rqqel Cutronq LOtOrre 1962 69. Frqncesc Guinot Mqrtinez 70. Llus TenOrO Lpez 35. JOSep M9 Cortcdellc COntOS 71. Emil Mqrqulles Fgueres 36. FRANCESCA RUE CARRE 72. LluS SOriOnO Gonzlez 37. AurOrO Ruz Murtnez 73. Xcver Vqletc Ouerqlt 38. Mquel Espert Lpez 74. Rcmn Vqletc Querclt 39. Llus Ferreres Rcmc 75. Andreu Lorente Gqruz 40. JOSep Torrent Gull 76. Ernest Grqcq Querlt 41. Plqr Ncvcrro de Torrent 77. M9 Llusq Reg Gonzqlez 42. MOntSerrOt Tqrgcronc BOnS 78. Mquel JOrquerOS Ccstell 43. JOSep Ulls FOnS 79. Enrc Berncdcs Rey 44. JOSep Bqrrqchnq Cccls 80. COnSOlOC IrOnzO Murllo 37

1968 1973 81. Mcrgridu Gmeno Bcrquet 127. Ignccio Ycge Cuevcs 82. JOSep M.AlbOnc Esteve 128. JOSep Prcdes Pc 83. Pere Aymerch Meliz (+1 129. Pedro Lzro Lpez 84 JOOn JeS0S Tugues 85. Betnc TOmOS Delgcdo 1974 86. Andreu Gcrcic Gcrcc 87. Enric Chcvez L1OFenS 130. FRANCESCA OLIVART PLA 88. JAUME ROVIRA COLOMER 131. Mcrtc Lleopcrt Romeu 89. Jord Mcr Sclc 132. ISOOC HOyOS Coll 90. Mrus Fernndez Cbezcs 133. Jord COmOS NOVOFFO 91. Educrd FOSOlbO de Mngo 134. JOS R. Gonzlez RiCO 92. Xcvier TOmS Corretg 135. Xcver Prudes Ccmpos 93. Gregori Igo Gustems 1975 94. Riccrd Per Cervcntes 1969 136. PERE CANTONS SEGUER 137. Jord Prcdes COmpOS 95- Angel Jordcnc Gczullc 138. MANUEL BORONAT VALLS 96. Lluis Heredero Porquet ]97 97. Frederc Gcyc v1geVO11 98. Angel Cuevcs Torondell 139. Llus Ibez Meli 99. Pere Alccz Bredc I77 100. Jord SObrOSO Bcdc 101. JOAOUIN MIR SANCH0 . 140. Angel Gnzlez Frcnco 102. Rccel Coll Gbert (+1 141. Scntugo Orduc Mir 103. JOSep Dgn Bclcguer 142. MANUEL USON PARIS 104. Jord J. Gcrcc VOllS 143. Jocn C. Lzcro Alquezcr 105. Ccrles Gcrcc Tudelu 144. Mntserrct Jcrque Benet 1970 1978 106. Cscr Azconc ROCO (+1 145. Felpe Mrtn Lpez 146. Mcnuel ROmOS Ccsellcs 1971 147. JOAN M. SICILIA ALIART 107. Jord BOj Ruz lz 108. Andreu Lcccl Mcrtnez 148. PERE CASTELLS GARCIA 109. Anton M9 Ferrer Morerc (+1 149. JORDI FOLCH SAULA 110. Robert Lle Ccnt 150. RAMON GUTIERREZ CORONADO 111. Pedro Auzmendi Folch (+) 151. Ferrcn Vergs Gcrris 112. ANNA CASAS CORTINAS 152. FRANCESC J.PALAZON SOLA 113. Montserrct Puyo Arncu 153. JOS A. MOrenO Gcrcc 114. FlOrentnO Fcdrique Chco 154. Glorc Lzcro Alquezcr 115. Anton Srerc Ncvic 155. JOSE HIDALG0 MELLAD0 116. ROSO M9 Rubo Dclmcu 156. JORDI LLORET PRIETO 117. Edmund BIOSCO Rerc 157. Rcfuel Rodrguez Ccyuelc 118. JOSep M9 Tencs Gcllego 158. JOSE M. ALBER0 JULIAN 119. Enrc Seccll Arncl ]980 120. Albert Prez Lumbcrres 121. Scnticgo Vdcc Mcrtn 159. ALBERT ALCOVER LOMBARTE 122. JOSep M9 Aylc Gmeno 160. LLEONARD SERRED TRENKLE 161. JeSS Albjcr NCOlS 1972 162. Xcver Esteve Gcrcc 163. F.XOver Gonzclez Scnchez 123. Educrd Grego Fernndez 164. MARTIN ESPINOSA GUTIERREZ 124. Rcmn Mcrt Gcrcc 165. LIDIA FUENTES CAMARA 125. JOSEP M.MIARR0 URRESTARAZU 166. Jcume Lcynez Mcrtnez 126. Angelc Vcs Vclverde 167. Montserrct AlOnSO 38

1980 1983 168. Xcvier LOFO Gcrcc 185. Josep BOFFS 1011000 169. Pilcr Munt Espinet 186. JOSE L. CUEVAS MARTINEZ 170. ROSA MUNTE ESPINET 187. M9 ROSA SERRAN0 POMES 171. Grseldc Urgells BOSSO 188. Esteve FOUFO Wtzgmcnn 172. ALEXANDRE BATLLORI LACUEVA 189. JOSEP GUARR0 SAFONT 173. Enric C0nCO Muoz _ 190. CARME CAPDEVILA TORRES 174. MIGUEL PEINADO LUPIANEZ 191. PILAR FOLCH FERNANDEZ 175. JOS POFFO Gmez 192. XAVIER FERNANDEZ CASTILLO 176. CRISTINA PARRA GOMEZ 1984 1981 193. JOSEP 0. PASCUAL PELLICER 194. JOAN PALLARES PERSONAT 1;' OR MSPAVARR 195. FRANCESC RUS1NA1 AUMEOES ]79' J"dT S deZR , 196. TOMAS TRENS OJEA ' " e" 9 V" 197. JAUME AMETLLER CAMPS ]982 198. ALFRED GAYON MOTOSO 1985 1?' 113?UA Sw. 19 JOSE 119 (1101% SOLER ]82' M t M { T t 200. JUAN J. REQUENA ALBIOL ' " " Y " 201. MANUE1 v1zUE1E BUSTAMANTE 183. ROSA RAMON VALLS 184 JOAN 1 ALEMANY LAHOZ 202. JOAN C. JUDERIAS SALA ` ' _ 203. XAVIER BELLES ROS 204. JOAN C. LAZAR0 ALQUEZAR 205. MARI0 RODRIGUEZ PELLICER 206. JULI SERRAN0 BANDERAS 207. SANTOS FERNANDEZ LUNA _ 208. GUILLERMO LAZAR0 ALQUEZAR -00000000PRESIDENTS DE LA S.I.E. 1. (20-7-1961 0 21-2-1963) ......... JOAN VILLAGRASA MOYA 2. (21-2-1963 0 20-5-1964) ......... JOAQUIM BORES COLL 3. (20-5-1964 0 6-6-1966) ......... JOAN GUMA CASANOVA 4. ( 6-6-1966 0 31-7-1968) ......... ANTONI FERR0 GUITART 5. (31-7-1968 0 9-6-1969) ......... JORDI NAVARR0 GABALDA 6. ( 9-6-1969 0 25-2-1971) ......... JOSEP M. VICTORIA LOPEZ 7. (25-2-1971 0 15-3-1972) ......... JORDI ANTEM TEIXID0 8. (15-3-1972 . 0 18-6-1973) ......... LLUIS RIBERA SAURINA 9. (18-6-1973 0 12-2-1975) ....... . . JOSEP M. VICTORIA LOPEZ 10. (12-2-1975 0 16-7-1975) ......... XAVIER TOMAS CORRETGE 11. (16-7-1975 0 21-11-1976) ......... JOSEP M. MIARR0 URRESTARAZU 12. (21-11-1976 0 14-11-1979) ......... PERE CANTONS SEGUER 13. (14-11-1979 0 16-4-1982) ......... JUnt0 GeSt0FO 14. (16-4-1982 0 18-12-1984) ......... PERE CASTELLS GARCIA 15. (18-12-1984 ... ) ......... JOSEP M. MIARR0 URRESTARAZU -0000000039

PUBLICACIONS REALITZADES PER LA S.I.E. ESPELEOSIE. Butllet editat per la nastra Secci des de l'any 1967, el qual recull d' una arma peridica els treballs que realitzen, preferentment, el membres de la S.l.E.. Els primers 24 nmeras taren autacaneccianats a Ciclastyl, . actualment es realitza per sistema "atset". Mitjanant aquest butllet , es mant un bescanvi amb unes 70 publicacions espelealgques d'arreu del mn. n9 1 (desembre 1967) 29 pag. n9 15 ( gener 1974) 151 pag. n9 2 ( julial 1968) 35 pag. n9 16 ( julial 1974) 123 pag. n9 3 (desembre 1968) 32 pag. n9 17 ( julial 1975) 92 pag. n9 4 ( febrer 1969) 30 pag. n9 18 ( mar 1976) 84 pag. n9 5 ( ebrer 1970) 33 pag. n9 19 (desembre 1976) 90 pag. n9 6 ( mar 1970) 64 pag. n9 20 ( juny 1977) 69 pag. n9 7 ( juny 1970) 35 pag. n9 21 ( gener 1978) 74 pag. n9 8 ( julial 1970) 30 pag. n9 22 (desembre 1978) 61 pag. n9 9 (actubre 1970) 47 pag. n9 23 (desembre 1979) 65 pag. n9 10 (desembre 1971) 110 pag. ng 24 (desembre 1980) 71 pag. n9 11 ( abrl 1972) 79 pag. n9 25 (desembre 1981) 102 pag. n9 12 (setembre 1972) 71 pag. n9 26 ( abril 1983) 88 pag. n9 13 (desembre 1972) 89 pag. n9 27 (desembre 1984) 102 pag. n9 14 ( julial 1973) 78 pag. n9 28 ( gener 1986) 80 pag. S.I.E.- INFORMACI(. Full inarmatiu d'ardre intern. Malt senzill i d'aparic malt aillada. El seu Cantngut cansta d'activitats realitzades,acmds de junta, navetats de bibliateca,etc. Tingu una primera paca (1972), en que aparegueren 6 nmeras, i una seghc (1985) en que han sartir 4 nmeros ms. CUADERNOS DE DIVULGCIN ESPELEOLGICA. Aparegu el setembre del 1970 un primer i nic nmera, an es recapilaba una srie de treballs geaspelealgics, publicats per J.MantOrial Paus durant els anys 50. GUIA DE LAS EXCURSIONES A ; MOYA , CARDONA y MONTSERRAT. Llibret ciclastylat que s'edita amb Ocasi del "I Cangresa Nacianal de Espelealagia. Era un recull de dades sabre els tres relleus que es visitaren per part dels cangressistes. (1970). COMUNICACIONES. _ Gruixut valum de tapes negres que s'edita quan sarganitza el *" _ 29 Simpasium de Metadalagia Espelealgica, patracinat per l'Es cala Catalana d'Espelealagia i recallia tates les camuncacians presentades a aquest certamen. (maig 1972) 40