Sei sulla pagina 1di 2
Aigiterola fH Naim. 5 ~Juny 1996, Coves i avenes del Principat d'Andorra - Part 2 - Cova d'Arans 0 de la Roca de |'Entorn Antoni Lopez, Guillem Fornieles, David Mas Parrdquia: Ordino Coordenades: Long. 1°31'36", Altitud: 1.569 m Cartografia: Full 6, Col. Valls d’Andorra, MI Consell General, 1976 \t. 42°35'2" Terreny: Esquistos negres argilocarbonosos i ferruginosos (silurii) Expeleometria: 19,50.m Situaci6: EI punt de partida per accedit-hi és al pont d'Arans (1.375 m); d’agut, i travessant el Valira del Nord pel pont, agafarem el camf de !Ensegur. Durant els pri= mers cent cinguanta metres de desnivell, el camf trans corre per la zona de prats de dall; a la cota 1.560 cal cendinsar-se en el bose anomenat de la Font del Pi, Un cop hagim deixat el cami, caldra travessar una zona de boixos i al peu d'un roc trobarem Tentrada de la cavitat. Cal remarcar que molt sovint, en perfode de fortes preci pitacions, sobretot a la primavera, de la boca de la cova baixa un fil d'aigua cami avall, cosa que ens en facilita la localitzacié probablement ha estat aquesta circumstancia Ja que ha donat origen al topdnim del bose, bose de la Font det Pi Deseripeié: La boca de la cavitat es troba a la cota 1.569 m, encarada a NW. Traspassada Ventrada, la ca tat es bifurea en dues galeries, a dreta i a esquerra. El recorregut de la dreta (A) 6 l'aceés més facil i fa 11,30 m, Aquesta galeria 5 la més Hlarga de la cavi- tat i també la més signitica- tiva a Thora dentendre'n la formaci6. Lialgada det sos- tre en el seu punt més alt arriba als 7,80 metres, i les parets tenen una inclinacié de 80°. La galeria, després de girar a la dreta e recte, acaba en una gatera que esdevé impracticable causa de les seves dimen- sions Era del fora Fo: onl Le Dara els bal ie tpogrfia Fo: noni Llp De entrada cap a Pe 1g una segona galeria (B); aquesta té 9 metres i les parets tenen més inclinaci ‘un 40° aproximadament. Acaba en una gatera ascendent a poca distancia de la superficie, Morfogénesi: La cavitat es troba emplagada en una zona composta per esquistos negres, formada durant el perfode siluria; é un material de textura foliada i de baixa duresa, i per tant es fragmenta facilment; en aquests . precisament Torigen de la formacié de la cova, ja que es tracta d'una fractura que, per les seves dimensions, adquireix el caracter de eavitat: de la roca mare s‘ha escindit un bloc de dimensions considera- bles seguint dues direccions, cada una amb un grau d'in- La seva formaci6, per tant, ha estat ‘mecanica, i si bé shi observen filtracions d'aigua, aques- {@ no ha tingut un paper important en la seva formacis. EL sostre de les dues galeries és a poca distancia de la Aigiterola Fo: Antoni Le superficie, i en aquest punt staprecia Texistencia dele- ments vegetals, darrels provinents de la vegetacié exte- rior i que, juntament amb Ia humitat que hi penetra, pro- dueixen una lenta erosié quimica. En algun punt de ta galeria A, ia Vextrem NE de la galeria B hi trobem algu- nes formacions estalactitiques remarcables per la seva composicid, ja que sn estalactites integrades per depo- sicié de particules ferruginoses que han anat formant ‘capes, de vegades sobre un primer nucli calcari Folklore: conta que una noia d’Arans va anar, herbes per als pores prop de la cova; allies va trobar una, “dama blanca”, que en veure la noia Ii va preguntar com, cera que es rascava el cap constantment; Ia noia fi va res pondre que hi tenia polls. La da shi fes friccions amb una herba determinada, La noia aixf ho va fer, i no va tornar a tenir picor. Perd quan va nar a buscar la misteriosa senyora per donar-ti les cies, no la va trobar mai més, =xisteix una interessant Hegenda que ens a, a busear Ii va aconsellar que