En Gordi

Em dic Gordi i ni us penseu pas que sóc un gat, perquè sóc un gos i no sóc un gos normal si no, un
gos de carrer. Estic acostumat a viure al carrer, des de fa temps els meus amos es van pensar que
havia ferit a les ovelles, però la veritat es que no vaig ser jo qui o va fer, tan mateix va ser un gat.
No oblidaré mai aquella cara maligna i aquells ressaltats ulls vermells, ni el nom de Floc de Neu!

Potser me centrat massa en la venjança, però ja es hora de buscar llar, i de fer nous amics i
aconseguir amos perquè tot segueixi sent el mateix.

Estic travessant un camp mentre veig com una ombra apareix a l'horitzó, de seguida em tiro el terra,
però després veig que no era cap animal perillós o un caçador si no que era un home de negocis. Jo
agafo a corre i ell em veu i em mira, no sabia si em dispararia o em clavaria una coixa, estava
espantat.

Aquell home em va agafar i em va tancar en una gàbia, vam anar amb un cotxe fins una ciutat plena
de persones com ell, bé de fet tothom li tenia un cert odi. La casa era magnífica immensa ell
treballava de home de negocis, per això guanyava tants diners, el temps anava passant i jo cada cop
li donava menys importància a el tema del «Floc de Neu».

Avui anem a comprar una casa del Baix Empordà quan ens acostem m'arriba una sensació familiar
quan ens presenten el amos d'aquella casa ja ho recordo tot, aquella casa era on jo vivia abans. I
llavors busco aquella figura endimoniada, i allà està el Floc de Neu esgarrapant i maltractant a totes
les ovelles, quan el veig sense pensar-ho més de dues vagades em llenço sobre ell i m'al mengo i
escupo els ossos allà el mig.

Després d'allò la meva vida pot descansar en pau i viure amb tota la tranquil·litat del món sabent
que el Floc de Neu es mort.