Sei sulla pagina 1di 49

ARGENTINA

SOMMELIER FERNANDA GIMÉNEZ


fernanda.gim@gmail.com

2020
Argentina ta
actualmente e di
cinco pais mas
grandi na mundo pa
produci gran
cantidad di binja per
volumen – despues
di Francia, Italia,
Spanja y Merca den
e volgorde stipula –
un posishon cu e la
retene pa basta anja.
ARGENTINA
• Tog e ta hopi recien pa
constata pero - quizas
den e ultimo diez pa
diez cinco anja – e
industria a egt
cuminza desaroya e
metodo, caracteristica
y deseo pa bira un pais
hopi competidor den e
mercado di binja
internashonal.
INDUSTRIA DI BINJA DI ARGENTINA

E industria di Binja di Argentina tin hopi beneficio den su


cosecha danki na su herencia antiguo – plantashonan di
wijndruif bieuw, condishonan geografico unico den e region
situa – aplicando technologia nobo y un combinashon di
metodo moderno y tradishonal. A dura basta anja pa por a
yega asina lew desde e prome plantashon di wijndruif na
Mendoza cu a tuma luga pa mas di cuater shen anja pasa.
HERENCIA
• 1500s – E prome plantashon di wijndruif a wordo estableci door di imigrante Spanjonan. Mas tanto
door di pastonan catolico cu a traha binja pa comparti den celebrashon festivo di misanan.
• 1800s – Variashon di druifnan Frances y Italiano a wordo treci cu imigrante Europeonan, na mesun
momento e politiconan regional tabata modernisa e industria di binja. Plantashonan di wijndruif a
wordo produci pa rendimiento di cosechanan abundante y pa produci binjanan local pa
consumidornan local.
• 1990s – E demanda pa binja di mihor calidad a surpasa ful rond di mundo. Observando e potenshal
di pais Argentina, comershantenan local y stranhero a inverti pa mehora y modernisa e
plantashonan di wijndruif y wijnmakerij. E demanda pa exporta Argentina su mihor calidad di
binjanan a crece masha hopi.
• Actual – Argentina ta e di cinco pais mas grandi na mundo pa produci gran cantidad di binja per
volumen cu mas di 1,300 wijnmakerij cu ta produci binjanan notabel den variashon di binjanan
corra, blanco y binjanan spumante. E variashon di binjanan produci ta wordo consumi diariamente
of ta produci binjanan di clase ultra-premium, cu ta e binjanan boutique di calidad halto.
ARGENTINA SU INDUSTRIA DI
BINJA
• Volumen halto, Plantashon di wijndruif cu ta
consisti di calidad abow a wordo remplaza pa
variashonan di calidad premium.
• Bodeganan cu antes tabata pasa den problema
financiero a cuminza atrae companianan
internashonal di binja .
• Calidad di producto a crece cu hopi forza, cada anja
e balans industrial ta schuif mas fe di binjanan
barata pa esun di binjanan di calidad halto cu ta
wordo reconoci facilmente como un di e mihor
binjanan rond mundo.
ARGENTINA, un Pais di Binja
Caracteristica
-  e di 5 pais rond mundo pa produci binja
-  e di 7 pais rond mundo den exporta binja
-  e di 8 pais rond mundo pa consumi binja
-  e di 9 pais rond mundo pa area di cultivashon
: 218,421 ha
- 2.884 miyon ton (70% vinified)
*Source: Instituto Nacional de Vitivinicultura
ARGENTINA, un Pais di Binja
• E area di plantashon di wijndruif na Argentina
ta cubri 228.574 ha (2009). Variashon di Binja
Corra ta cubri 47%, Variashon di Binja Roos
30% y Variashon di Binja Blanco ta cubri 23% di
e area total di plantashon di wijndruif.
ARGENTINA, un Pais di Binja
Cosecha e Mihor Druif
• Cualkier parti na mundo nan ta wordo cosecha,
druifnan destina pa produci e mihor binjanan di
calidad halto ta rekeri condishonan specifico den e
area di plantashon di wijndruif , esaki ta inclui:
• Hopi solo abundante pa e fruta por madura na
estado di perfecshon.
• Temperatura friew pa tranca e proceso di madura,
esaki lo duna e druifnan mas tempo na e plantashon
pa asina produci diferente sabornan y compleho,
tambe pa mantene e acidez como funshon di refresca.
• Poco awacero pa evita e proceso di putri y druifnan
hawa, esaki lo yuda den produci druifnan mas
saludabel cu ta contene sabornan mas concentra.
ARGENTINA
Solo y mas Solo
• Si bo gusta hopi solo y bon weer (mayoria di
Druifnan gusta saki), Argentina ta un lugar hopi
adecua pa esaki. Mayoria di e dianan, e shelo
ta ful cla sin ningun nubia; Mendoza, e region
principal di produci binjanan, tin mas di 300 dia
pa anja cu ta consisti di bon weer y solo.
• Esaki ta e motibo dicon Argentina su binjanan
ta contene sabornan di frutanan mas madura y
e druifnan corra ta mas madura, y ta contene
tannins mas suave.
ARGENTINA
• Poco awacero, Poco Humedad
• Na Argentina e regionan di plantashon di wijndruif no
ta ricibi hopi awacero, solamente 4-8 inches pa anja
den mayoria di regionan. Hasta e aire ta seco.
Mendoza, e region di mas grandi, ta ricibi menos caida
di awacero pa anja compara cu Napa Valley of
Bordeaux. Pa e plantashonan di wijndruif ricibi awa pa
por keda na bida, e areanan ta wordo irriga usando
awanan limpi di riw, esaki ta cai mane un waterval fe di
e Cerronan Andes.
• Danki na e clima seco, Argentina su druifnan ta hopi
saludabel, liber di schimmel cu ta afecta e sabor di e
binja. Anja tras Anja, e binjanan ta conoci pa contene
sabornan concentra di frutanan puro.
ARGENTINA
• Sin irrigashon, Argentina su regionan di
binjanan excelente no lo ta nada mas cu un
desierto. E bientonan west cu ta bin fe Chile y
esun di Oceano Atlantico ta trece e mayoria di
humedad riba e Cerronan Andes, lagando
Argentina den un sombra di awacero.
ARGENTINA
Altura, Altura, Altura
• Mayoria di e top producidornan di binja na mundo ta situa
cerca di un oceano unda e druifnan ta beneficia di e bientonan
fresco. Argentina su temperatura friew ta bini door di altura.
• Pa cada 100 m (330’) subida di altura, tin un caida di
temperatura di 1ºC (33.8º F). Esaki kiermen cu na Mendoza,
unda e plantashonan di wijndruif ta situa, e altura ta varia di
450 m pa 1500 m (1,500-5,000’), E por tin un fluctuatie di 22 ºC
(71º F) den temperatura entre e altura di mas abow cu e altura
di mas halto den e region.
• E otro beneficio di altura ta e diferencia grandi di temperatura
entre dia y anochi. Esaki ta contribui na acides mas fresco cu
mas variashon di sabor y durashon mas amplia di madures.
ARGENTINA
• Ki elevashon halto ta contribui na producshon
di druifnan di binja?
Areanan di elevashon halto ta crea smaaknan
mas intensivo di binjanan. Tambe, e tera situa
den alturanan halto por contribui na absorbe
mineralnan. E acides su grado lo ta mas halto
tambe, danki na e caida fuerte di temperatura
durante anochi, esaki ta yuda preserva acides
natural cu normalmente lo desaparece durante
calor di dia.
ARGENTINA
Argentina su carateristicanan di altura
den average, un plantashon di wijndruif ta situa ongeveer 822 m (2,700
feet) den altura.
druifnan ta cosecha den un altura entre 200 m (650’) pa 2979 m (9,800’).
E plantashon di wijndruif situa den e altura mas halto di mundo, ta 3000 m
(9,842’), cu ta situa na Salta cu ta den noord di Argentina.
Despues di Salta, e siguiente region mas halto situa, ta na Mendoza, sigi pa
La Rioja.
Binjanan di Argentina ta revela ora nan ta cosecha den alturanan halto.
Generalmente, binjanan di plantashon di wijndruif den alturanan mas
halto/fresco ta contene mas structura firme cu acides mas crocante. Binja
corra tin mas
tannins, pero tog ta tipico Argentino, cu e tannins ta madura y suave.
ARGENTINA
• Latitud
E region di binja ta situa di Noord te Zuid, inclui
e cerronan, un distancia di 2414 km (1,500
miles) fe Salta pa Río Negro, of di 22 pa 42 grado
den latitud Zuid di Geografia.
Mas noord situa, mas halto e Cerronan Andes ta
bira.
Mas zuid situa, mas cerca e ta di e olanan di
biento frieuw procediente di Antarctica.
ARGENTINA SU REGION DI BINJA
Noordwest/Noord — altura halto

• SALTA

• CATAMARCA
SALTA
Salta
• Salta kermen “hopi bunita”, Salta su area di plantashon di
wijndruif ta situa den desierto manera Calchaquí Vallei y por
observa e Cerronan Andes’ den horizonte.
• Caracteristicanan:
• Plantashon ta situa na un altura di 1280 m pa 3000 m (4,200 -
9,842’ ).
• Plantashon situa na e altura di mas halto na mundo ta na 3000
m (9,842’) situa na Colomé.
• Average temperatura pa anja ta 15º C (59ºF).
• Mas pa noord.
• Ta Produci 3% di binjanan di Argentina.
• Region principal ta Cafayate.
• Binjanan principal: Fragrant, Torrontés crocante.
SALTA
• Salta su cultura di binja a cuminza fe tempo di e
conquistadornan Spanjo, esaki ta haci cu e ta un di e
regionan di binjanan mas biew di Argentina.
• E provincia ta ofrece un surtido interesante di
sabornan y fragancia Torrontés cu ta binja blanco, e
variashon mas tipico den e region ta considera e
mihor expreshon di e unico variashon aki.
• E provincia aki tin e area di plantashon situa na e
altura di mas halto na mundo, casi 3000 m (10,000
feet) riba nivel di lama.
SALTA
Variashon di Druifnan principal:
• Cabernet Sauvignon, Malbec, Merlot y Tannat ta e
variashon di binjanan corra di mas primordial na Salta,
na mesun momento, Chardonnay y Torrontés a wordo
teni na cuenta pa ta e binjanan blanco di mas respeta
y admira den e region.
• Wijnmakerij di mas importante: Bodega El Esteco,
Etchart, Michel Torino, El Porvenir de Los Andes,
Colomé, San Pedro de Yacochuya.

CATAMARCA
Catamarca
• Un focus nobo pa cosecha druifnan di calidad halto
den teranan cu tin hopi santo y piedra —combina cu
terreno den cerronan, inclui un clima di desierto— ta
produci e binjanan di e region aki.
Caracteristicanan:
• Area di Plantashon su altura ta situa na 3,300 pa
7,200’ pia
• Average temperatura pa anja ta 65F(18C)
• Binjanan principal: Fragrant Torrontés, Syrah cu ta
contene concentrashon.
CATAMARCA
Manera e provincianan di Salta y La Rioja cu ta bisinja di
otro, Catamarca ta caracteriza pa tin areanan di cerro,
volcan antiguo y impreshonante, tambe vallei cu pueblo
chikito y producshon di binjanan rural. E centro di
producshon di binja mas principal ta situa na vallei di
Fiambalá, 186 miya lew fe di capital bay West. E otro
centro di producshon di binja principal ta situa na Santa
María, situa na Oost den Vallei Calchaquies. E ta
contene un clima di desierto cu ta hopi bon pa produci
binjanan concentra.
CENTRO - WEST
Centro-West/Cuyo — Hopi solo,
awacero/humedad/tera fertil ta na un nivel
abow.

• LA RIOJA,
• SAN JUAN,
• MENDOZA
LA RIOJA
LA RIOJA

Tin asina hopi solo cu e sistema di train principal ta e
parral (un latwerk plat,hancho y halto), cu ta crea
sombra pa e druifnan y ta preveni kima di solo. Poco
awacero y terrenonan cu bon irigashon ta introduci cu
technologia nobo di irigashon pa drip.
Caracteristicanan:
• Altura di plantashon ta situa na 800 m pa 1400 m
(2,624- 4,593’).
• Average temperatura pa anja ta 18ºC (66ºF).
• Binjanan principal: Torrontés ta zorg pa un sabor dushi
y luhoso den Binjanan spumante, Bonarda madura.
LA RIOJA

• Vallei di Famatina, situa entre Velasco y cerronan di Famatina,


a bira e region di binja mas famoso di e provincia. Den e resto
di Argentina su regionan di binja, e clima akinan ta seco, cu
average di basta biento y teranan alluvial cu ta filtra awa.
Alturanan ta halto, situa na 2,624 pa 4,593 pia.
• E sistema di train principal ta e parral (un latwerk plat,hancho y
halto) door di e solo cayente, e ta rekeri un structura pa
proteha e druifnan di e solo fuerte durante zomer.
• E variashon di Torrontés Riojano ta zorg pa 40% di terrenonan
di mas di 20,000 ha di binjanan cosecha. E ta wordo usa pa
produci binjanan spumante di calidad halto.
LA RIOJA
wijnmakerij clave:
• San Huberto
• La Riojana
• Valle de la Puerta
• Chañarmuyo Estate
SAN JUAN
SAN JUAN
Un di e regionan cu mas tanto clima di solo na mundo, no
wonder cu e provincia San Juan ta situa na e di dos lugar den
produci mas cantidad di binja na Argentina. Dianan di calor ta
compensa door di anochinan friew; E cambio diurnal ta reduci e
madurez pa produci binjanan intensivo den concentrashon.
• Caracteristicanan:
• Altura di plantashon di wijndruif ta situa na 600 m – 1400
m(1,968-4,429’).
• Average temperatura pa anja ta 17º C (63ºF).
• Solamente tin 30 dianan cu ta nubla pa cada anja.
• Binjanan principal: Juicy Viognier y Malbec intenso. Syrah
madura y fresco actualmente ta ricibi fama, cambiando e
Bonarda tradishonal.
SAN JUAN

• Situa na e di dos lugar den produci mas


cantidad di binja na Argentina, San Juan tin un
area di mas di 121,816 ha pa plantashon di
druif. Varios vallei ta situa den e area eynan, cu
Tulum, e area mas importante, situa banda di e
riw di San Juan. Otro vallei ta yama e Ullum-
Zonda, Calingasta, Iglesia y Fertil. Altura den e
area aki ta varia di 1,968 pa 4,429 pia.
SAN JUAN
• Na San Juan bo por disfruta di un di e regionan
cu mas clima di solo na mundo, no mas cu 30
dianan nubla pa cada anja. Anochi ta haci friew
y den dia ta haci calor. E diferencia di
temperatura aki ta ideal pa cosecha druifnan
cu ta contene hopi propiedad di polyphenols y
binjanan cu sabornan intensivo y tambe di
fruta.
SAN JUAN
• Variedad principal di binja:

Syrah, Malbec, Cabernet Sauvignon, Bonarda,
Chardonnay y Torrontés ta e variashonan mas
cosecha. San Juan su binja di Syrah ta merece
atenshon special door di su expreshon di
variedad cu a causa hopi atenshon
mundialmente.
SAN JUAN
Wijnmakerij mas importante:
• Graffigna, Augusto Pulenta, Finca Las Moras,
Callia, Antigua Bodega, Merced del Estero.
MENDOZA
MENDOZA
Mendoza cu ta contene variashon den altura y
temperatura,ta ofrece condishonan excepshonal
pa un variashon amplia di druifnan. Recursonan
natural y invershonan massaal den plantashon di
wijndruif y wijnmakerij a causa cu Mendoza a
bira e capital di binja na Argentina y un di e
mihor regionan di binja na mundo.
MENDOZA
Caracteristicanan:
Altura di plantashon di wijndruif ta situa na 500 m – 1500 m (1,500-
5,000’).
Average temperatura pa anja ta 15/ 18ºC (59/66F).
70% di producshon di binja na Argentina.
5 areanan principal: NoordOost, Central, Area di riw di Mendoza
(inclui Luján de Cuyo y Maipú), Uco Vallei y Top sub-regionan di
Zuid : Luján de Cuyo y Uco Vallei
Plantashonan situa den alturanan mas halto tin mas effecto di
diurnal cu ta zorg pa acides extra, sabornan, potenshal pa bira mas
biew.
Binjanan principal: Red blends, cu Malbecs fuerte den sabor y gran
cantidad di Cabernet Sauvignons. Torrontés na altura di terreno
mas abow; Chardonnay na altura di terreno mas halto.
ZUID/ PATAGONIA
Altura mas abow, mas pazuid cerca di olanan di
biento friew di Antarctica.
NEUQUÉN
NEUQUÉN
• Region di binja mas nobo, e prome cosecha a tuma luga na anja 1999,
focused pa produci binjanan di calidad halto y moderno.
• Caracteristicanan:
• Plantashon ta situa na un altura entre 400 - 500 m (1,300-1,500’).
• Average temperatura pa anja ta 10ºC (50F).
• Effecto grandi di diurnal = cambio drastico den temperatura entre dia cu
anochi.
• Biento di Patagonia ta zorg pa druifnan keda seco y fresco pero por causa tog
danjo na e fruta.
• Teranan pober den nutrishon ta causa cu e wortel ta bay mas profundo,
entre mas laag, y logra complexidad. Tambe ta limita den crecemento di e
plantashon di wijndruif, causando mas druif madura y concentra.
• Binjanan clave: Acides bright ta primordial den e region friew aki. Malbec ta
floral y ta contene mineral. Pinot Noir elegante ta crea un sensashon den
comunidad.
NEUQUÉN
Variashon principal:

• Malbec,
• Merlot,
• Pinot Noir,
• Sauvignon Blanc, ademas di su caracteristica
regular, e ta ofrece sabornan excepshonal cu ta
dificil pa haya den otro regionan den Argentina.
NEUQUÉN
Wijnmakerij clave:
• Bodega del Fin del Mundo,
• NQN,
• Familia Schroeder,
• Muñoz de Toro Wines,
• Bodega Dos Andes
RÍO NEGRO
RÍO NEGRO
• Tradishonalmente cosecha den area di Patagonia, cu
plantashon di wijndruif Malbec cu ta paar di generashon biew.
Cosecha mas recien situa cerca di e latitud di 42 grado Parallel
cu ta hopi friew. Loke ta Neuquén, cosechanan diversifica y di
calidad.
• Caracteristicanan:
• Altura di plantashon di wijndruif ta situa na 1,300-1,500’ pia
• Average di temperatura ta 12C/55F pa anja
• Hopi Biento
• Semi-arid y teranan pober den calidad ta zorg pa mihor
concentrashon
• Binjanan clave: Mineral Sauvignon Blanc. Aromatic Malbec,
Pinot Noir, Merlot.
RÍO NEGRO
Variashonan di druif:
• Druifnan Blanco principal: gewürztraminer,
chardonnay, sauvignon blanc, riesling, ugni
blanc, semillón.

• Druifnan Corra principal: pinot noir, merlot


and also malbec.
RÍO NEGRO
Wijnmakerij clave:
• Noemía,
• Bodega del Río Elorza,
• Humberto Canale,
• Bodega Chacra,
• Bodega Agrestis
Fuente
• http://www.anuvawines.com
• http://www.argentinawineguide.com/resource
s/varieties.html
• http://winesofargentina.winespectator.com/
• http://www.winesofargentina.org
• http://www.therealargentina.com

Potrebbero piacerti anche