OPTATIVA: Petites investigacions

Activitat 5: Dones cientfiques

Qu no hi ha dones cientfiques? Coneixeu alguna? Quina? M'imagino que esteu pensant en Marie Curie. Va ser la primera dona cientfica de la histria en rebre el reconeixement internacional amb el Premi Nobel. Per.. abans i desprs, qu va passar? Quines dones cientfiques coneixes?

Per treure les dones de la invisibilitat us proposem que entreu en el segent web i realitzeu les activitats proposades: http://www.xtec.cat/~mvert2/espurna/dona/index.htm

1. Fes un resum de la seva biografia amb les teves paraules. 2. Quina o quines han estat les dones cientfiques que has trobat ms interessants? Per qu?

Ara llegeix uns fragments daquest interessant article titulat fetilleres a cientfiques, que pots trobar al segent web:

Dones svies: de

http://www.omnium.cat/ca/article/dones-savies-de-fetilleres-a-cientifiques-3779.html

Recrrer la histria de les dones a Catalunya, seguint el fil conductor dels seus sabers, s un cam apassionant, que ens permet identificar i valorar les seves aportacions a les diferents branques del coneixement. Mitjanant les histries de vida de les dones svies podem establir una genealogia cientfica femenina i desvetllar tradicions de cultura femenina que ignorem que han existit. Sn moltes ms de les que pensem les que han treballat en cincies i que ens permeten saber que, avui, les dones no comencem de zero, quan ens plantegem participar en la cincia actual.

Les dones svies al llarg de la histria han estat molt diverses. De moltes delles no en sabem el nom, perqu van participar en tradicions anteriors a lestabliment de la cincia moderna i les trobem en mbits com lalqumia, les llevadores, les remeieres, les monges, etc. No s fins que arribem al segle XVIII que podem parlar de les metgesses, les bilogues, les qumiques o les astrnomes.

Dos exemples clau

OPTATIVA: Petites investigacions Hi ha dos perodes molt interessants en la histria de les dones cientfiques a Catalunya. Un s el de les guaridores, remeieres, llevadores o apotecries, representatives dun moment histric en qu van exercir al marge de les institucions. Pel que fa al segon, se situa al cor de la producci cientfica ms recent i t un nom propi: Creus Casas i Sicart. Les guaridores Des de sempre, les dones han estat guaridores: han tingut cura de la salut de les persones i dels animals. Actuaven confiant en els coneixements transmesos de generaci en generaci, de mares a filles i entre amigues, en forma de patrimoni de saber no escrit vinculat a un imaginari i un lxic familiars, i eren conegudes per llur especial habilitat amb les herbes, amb els ritus i pregries curatives. Les dones coneixien les malalties pels seus smptomes i a cada smptoma corresponia una herba medicinal: el vertigen era tractat amb espgol, la celidnia i el donzell actuaven com vermfugs intestinals i lloe i la calndula sutilitzen encara avui en locions per a ferides i cremades de la pell. Tenien amplis coneixements sobre els ossos i els msculs del cos, coneixien les drogues i les seves propietats, en quins casos utilitzar-les i quines dosis permetien guarir. I sabien preparar remeis, aiges, ungents i plvores igual que preparaven cosmtics i perfums. Utilitzaven herbes allucingenes com ara cascall, estramoni, belladona, herba mora o tomquet del diable i herba queixalera o de la Mare de Du, que es troben a la nostra terra. Les llevadores, remeieres i herbolries curaven la majoria de la poblaci, que tenia molta confiana en elles i les anomenaven dones svies. Els seus sabers, llenguatge i procediments no sempre eren entenedors per a la gent senzilla ni per a la illustrada, que les qualificava dendevinaires i les acusava de fer untets i maleficis, tot i que confiaven ms en elles que en els metges. A tall dexemple, direm que la sopa de pa escaldada amb aigua de farigola, un remei per al mal de ventre, encara hem vist que la utilitzaven les nostres vies. Daltra banda, molts dels remeis atributs a la fetilleria han estat recollits en llibres com El Receptari de Manresa (1347), de lapotecari manres Bernat Despujol, o ledici valenciana de Probadas flores (1510).

...Durant el segle XIV, els metges estudiaven a la universitat, sense fer prctica mdica, i les seves curacions eren primitives i doloroses; les guaridores eren lnica atenci mdica a labast de la gent pobra. Les autoritats eclesistiques, i a Catalunya especialment els consells municipals, van contribuir a decantar el conflicte entre metges i guaridores donant suport a la cacera de fetilleres, en una poca en que no ms del 5 per cent de la gent sabia llegir. Les ordenances van ser cada vegada ms restrictives per a les dones que exercien la medicina, especialment les ms pobres... ...Entre les fetilleres penjades a Catalunya, algunes eren immigrants occitanes (gavatxes) o les vdues dimmigrants. Al segle XVI, les execucions sestenen a les comarques tarragonines. Hi ha documentats processos a bruixes durant els anys de ms repressi, a partir del 1616, sobretot a Catalunya i als comtats de Rossell i Cerdanya... ...A Catalunya, a finals del segle XIX, es troben les primeres dones que aprofundeixen en les seves habilitats de tenir cura dels altres i fan estudis universitaris de Medicina. Entre elles hi ha Dolors Aleu i Riera, Martina Castells i Maria Helena Maseras.

Creu Casas i Sicart Va nixer el 1913, filla de jardiner, i lany 1931 inici els estudis de Farmcia a la Universitat de Barcelona, que comenaren amb unes classes de Botnica

OPTATIVA: Petites investigacions eminentment prctiques, tal com ella mateixa deix escrit. El setembre del 1936, Creu Casas es llicenci en Farmcia. Va establir una llarga amistat personal i cientfica amb Valia Allorgue, especialista en briologia francesa, que fou definitiva per orientar-se cap als brifits. Juntes fan exploracions i assisteixen a congressos. Va haver de llegir la tesi a Madrid el 1951 i des del 1971 ocupa la plaa de catedrtica de Botnica de la UAB. Hi dues espcies que porten el seu nom: Acaulon casasianum i Orthotrichum casasianum. El 2002 Creu Casas reb el Premi de la Fundaci Catalana de Recerca.

Realitza les segents activitats:

1. Fes un resum de larticle amb les idees principals. 2. Escriu el significat de les paraules en negreta i daquelles que no coneguis el seu significat. 3. Al text original apareix lexpressi sabers emprics. Qu significa? 4. Busca imatges i ms informaci sobre Creu Cases. 5. Busca informaci sobre Maria la Jueva, sobre el bany Maria i sobre la seva utilitat. 6. Quina s la teva conclusi respecte a les dones cientfiques?