Sei sulla pagina 1di 3

Tema 8: La neovanguardia.

Anys 80, postmodernisme i fi de


segle: narrativa, poesia i teatre.
EDOARDO SANGUINETI
Ballata delle done Balada de la dona
Quando ci penso, che il tempo è passato, Quan pense, que el temps ha passat,
le vecchie madri che ci hanno portato, les velles mares que ens han portat,
poi le ragazze, che furono amore, després les xiques, que van ser l’amor,
e poi le mogli e le figlie e le nuore, i després les mullers i les filles i les
femmina penso, se penso una gioia: nores,
pensarci il maschio, ci penso la noia. en dona pense, si pense en una alegria:
pensar en l’home, pensar en l’avorriment.
Quando ci penso, che il tempo è venuto, Quan pense, que el temps ha vingut,
la partigiana che qui ha combattuto, la partisana que ací ha combatut,
quella colpita, ferita una volta, la colpejada, ferida una vegada,
e quella morta, che abbiamo sepolta, i la morta, que havíem sepultat,
femmina penso, se penso la pace: en dona pense, si pense en la pau:
pensarci il maschio, pensare non piace. pensar en l’home, pensar a disgust.
Quando ci penso, che il tempo ritorna, Quan pense, que el temps retorna,
che arriva il giorno che il giorno que arriba el dia que ens posa al dia,
raggiorna, pense que bressol és una panxa de dona,
penso che è culla una pancia di donna, i casa és panxa que té una falda,
e casa è pancia che tiene una gonna, i panxa és caixa, que ve a la fi,
e pancia è cassa, che viene al finire, que arriba el dia que se’n va a dormir.
che arriva il giorno che si va a dormire.
Perché la donna non è cielo, è terra Perquè la dona no és cel, és terra,
carne di terra che non vuole guerra: carn de terra que no vol la guerra:
è questa terra, che io fui seminato, és aquesta terra, on jo vaig ser sembrat,
vita ho vissuto che dentro ho piantato, vida he viscut que dintre he plantat,
qui cerco il caldo che il cuore ci sente, ací busque el calor que el cor sent,
la lunga notte che divento niente. la llarga nit que em converteix en res.
Femmina penso, se penso l'umano En dona pense, si pense en l’humà,
la mia compagna, ti prendo per mano. la meua companya, t’agafe la ma.
Afferra questo mercurio! Aferra aquest mercuri!
afferra questo mercurio, questa fredda Aferra aquest mercuri, aquesta freda
gengiva, questo miele, questa sfera geniva, aquesta mel , aquesta esfera
di vetro arido; misura attentamente la de vidre àrid; mesura atentament el cap
testa del nostro de nostre
bambino e non torcere adesso il suo piede xiquet i no dobles ara el seu peu
impercettibile: imperceptible:
nel tuo capezzolo devi ormai convertire en el teu mugró deus convertir ara
un prolungato continente di lampade, il un prolongat continent de làmpades,
fiato ossessivo dei giardini l’alè obsessiu dels jardins
critici, le pigre balene del ventre, le crítics, les peresoses balenes del ventre,
ortiche les ortigues
e il vino, e la nausea e la ruggine; i el vi, i la nàusea i el rovell;
perché ogni strada subito perquè tot camí de sobte
vorrá corrergli incontro, un'ernia voldrà córrer a l’encontre, una hernia
ombelicale incidere umbilical incidir
il suo profilo di fumo, qualche el seu perfil de fum, qualsevol
ippopotamo donargli hipopòtam donar-li
i suoi denti di forfora e di fosforo nero: les dents de caspa i de caspa negra:
evita il vento, evita el vent,
i luoghi affollati, i giocolieri, gli insetti; els llocs atestats, els malabaristes, els
e a sei mesi egli potrá raddoppiare il suo insectes i als sis mesos podrà reduplicar
peso, vedere l'oca, el pes, veure l’oca,
stringere la vestaglia, assistere alla caduta estrènyer la bata, assistir a la caiguda dels
dei gravi; greus;
strappalo dunque alla sua vita di alghe e arranca’l, doncs, de la seua vida d’algues
di globuli, di piccoli nodi, i de glòbuls, de xicotets nucs,
di indecisi lobi: d’indecisos lòbuls:
il suo gemito conquisterá le tue liquide el seu gemit conquistarà les teues líquides
ferite ferides
e i suoi occhi di obliquo burro i els seus ulls d’obliqua mantega
correggeranno questi secoli senza nome! corregiran aquests segles sense nom!

Potrebbero piacerti anche