Qik Af a 2022 CATALAN A suas LANGA do Menguo dilerdrio i ete inicin ch ta literatura. clatona — 4. Qué & Lo Urano. La resposta és correcta. Les respostes correctes son: En un acte de comunicacis literaria l'emissor es converteix en un autor, el receptor en un lector, un espectador o un oient que no necessariament comparteixen espai o temps iel canal pot ser un Ilibre, una revista, un diari, una obra de teatre, una canc6, etc., El Forum iudicum és una de les primeres manifestacions literaries en llengua catalana i és anterior a les Homilies d’Organya. Llenguatge connotatiu Elcreador pot utilitzar les paraules tant per la seva forma com pel seu contingut. Les paraules contenen valors emotius diferents segons els sentiments i experiéncies prévies tant de Vemissor com del receptor. 7 Lescriptor contempla la historia de les paraules i cerca matisos nous que pot establir amb altres mots de! context. Llenguatge plurisignificatiu El creador pot utilitzar les paraules tant per la seva forma com pel seu contingut. Lescriptor contempla la histdria de les paraules i cerca matisos nous que pot establir amb altres mots del context W Les paraules contenen valors emotius diferents segons els sentiments i experiéncies prévies tant de Vemissor com del receptor.Llenguatge expressiu Lescriptor contempla la historia de les paraules i cerca matisos nous que pot establir amb altres mots del context. El creador pot utilitzar les paraules tant per la seva forma com pel seu contingut.~ Les paraules contenen valors emotius diferents segons els sentiments i experiéncies prévies tant de femissor com del receptor. igueu quin tipus de llenguatge predomina en cadascun d'aquests fragments de poemes: connotatiu, plurisignificatiu o expressiu Quina petita patria encercia el cementiri! ‘Aquesta mar, Sinera, turons de pins i vinya, pols de rials, No estimo rres més, excepte ombra viatgera d'un ntivol. Ellent record dels dies que sén passats per sempre. Salvador Espriu, Cementiri de Sinera Llenguatgeconnotatiu #§ W Lagalerna iel lamp, el torb ila tempesta, sobre 'ample terrer I'han combatut a ras. ~Laflor de lesperanga, minésculai tenac, color dels nostres somnis, sinicament hi restal Marius Torres, La galerna ielllamp. Llenguatge plurisignificatiu ¢ Encara us resta la indefensa cabra, que sempre ha tingut anima desclau. ‘Aminoem muny ni que s‘acosti amb sabre! Tinc banyes ij escometo com un brau. Pere Quart, La vaca suissa Llenguatge expressiu tvElcatala, com totes les lengties romaniques, es pot dir que havia pres fesomia propia, és a dir, diferenciat defini sthay ament de la llengua mare i de les llengiies germanes 'Y .capal segles VIII-IX, perd sera ja en el segle XIII que siobrira cami en lescripturaien els sos socials cultes, reservats fins lavors alla llati Y Des de molt abans hi degué haver una literatura de transmissié oral en catala fora dels cercles erudits, difosa pels joglars i pel poble en general iconstituida per cancons de gesta, narracions de l'antiguitat i de la materia de Bretanyai cancons amoroses irreligioses Y com corresponia a 'Europa feudal. Aquesta literatura, malauradament, no s‘ha conservat. Les primeres mostres de prosa catalana apareixen des de la segona meitat del segle XII, Lescrit més antic que conservem en llengua catalana és un fragment d'una traduccié del Liber iudiciorum, codi juridic visigatic 'Y . Elprimer text literari conegut, per®, sén les Homilies d’Organya, un fragment d'un sermonari que fou trobat a 'església parroquial d’Organya V al'Alt Urgell. stan datades cap al 1200. El primer moviment postic culte i prof’ en lengua romanica neix a Occitania, pais molt proper a Catalunya per raons geografiques i per vincles politics. Els trobadors, que solien pertanyer a la noblesa (o fins i tot ala reialesa) ’. componien a lletra ila misica de poemes que després solien ser cantats pels joglars VY. dorigen humil ial servei dels trobadors. El tema més caracteristic de la poesia trobadoresca amor cortés Y que trasilada les relacions feudals al pla amorés, de manera que I'amant es transforma en el vassall fidel de la dama idealitzada Y Els dos géneres principals s6n la cang6 amorosa iel sirventés de caracter satiric, moralitzador 0 politic. Pel que fa als aspectes formals, hi destaca 'exigencia iel rigor: rima consonant, alternanca de versos masculins i femenins, recompte sit-labic i estrofisme estrictes Y . Alguns autors feren reculls de normes per facilitar-ne la composicié, com per exemples Las Rasés de trobar de Ramon Vidal de Besal o les Regles de trobar de Jofre de Foixa). També hi hagué dones trobairitz. La poesia trobadoresca, en plena vigencia durant els segles XII XIII influ laliteratura italiana, galaicoportuguesa, francesa, anglesa i alemanya, i marca profundament la catalana fins al segle XV YY Elsautors catalans, com els del nord d'Italia, ‘hi identificaren tant, que fins i tot escrivien en. occita (també anomenat provencal), lengua que no els representava grans dificultats i que devia ser un element més de l'artificliterari, Entre els trobadors catalans destaquen Guillem de Bergueds, personatge bellicés, conegut sobretot pels sirventesos Y_ iCerveri de Girona (o Guillem de Cervera), també joglar, autor d'una obra molt extensa i variada,Per qué es diu que I'amor cantat pels trobadors és una relacié adiiltera? Es diu que l'amor trobadoresc és adulter perqué el trobador canta l'amor a unadamacasada ¢ ¥ ,normalment la dona del seu senyor. En quina llengua s‘escriu la poesia trobadoresca? La poesia trobadoresca stescriu en occita ¢ Y_ , Ilengua parlada al sud de 'actual Franca. A diferents territoris es reprodueix el génere en la Ilengua propia de cadascun: trouveres francesos, troveiros galaicoportuguesos i minnesanges alemanys Aquina classe social pertanyien en general els trobadors? Generalment, pertanyien. Com sén els canconers dels trobadors? Elscanconerseren reculls de poemes trobadorescos * W Quina és la relacié entre l'amor cortas i el vassallatge feudal? Uamor cortés reprodueix en l'ambit dels sentiments la relacié de vassallatge que es produeix entre - El concepte de "midons" és molt important en 'amor cortésiés lestimada = VW ‘Quin génere de la poesia trobadoresca correspon a cada un dels temes principals? Elgenere delacangd ¥ es correspon amb la tematica amorosa, mentre que el genere delsirventés ¢ W escorrespon amb la tematica bél-lica, Guillem de Bergueda és un trobador predominantment liric? Guillem de Bergueda destaca sobretot per ser un autorcombatiu ¢ Y Cerveri de Girona pertany a la noblesa? Cerveri de Girona no pertanyia a la noblesa, siné que va iniciar la seva carrera professional coma joglar ¢Quina importancia té Ramon Llullen la literatura catalana? Ramon Llull va ser el primer en elevar el catald a la condicié de llengua de cultura v Quins locs visita Ramon Llull en la seva tasca de predicacié? x ‘S6n del mén cristia o del mén musulma de 'época? Ramon Llull va viatjar per indrets corresponents al mén musulma dela seva epoca ¢ La prosa de Ramon Llull mostra que l'autor coneixia les tcniques dels poetes anteriors. De quins poetes es tractava? Lapoesia de Ramon Llull mostra la influéncia dela poesia trobadoresca ¢ © En quinallenguaes vaescr ire primer la historiografia catalana?) 0) © Quins géneres moderns anticipen es croniques? el discurshistoric ¢ W © Per quin motiu el 1412 la historiografia catalana queda estroncada? Perqueé arriba al tron de la Corona d’Aragé la dinastia castellanoparlant dels Trastamara ¢ v Llibre dels fets, de Jaume | En el fragment anterior, Fexpressé “en nostra fe" masta com en qualsevl ‘awe cca 6 ut Conair rs ot scenasobretot en les béliques ped també en les doméstiques, amés Tuna Satchomrens icin crating ah ens eineain ome pretensi narrative sf present el providencialsme, és a di acreenca que ee ego cements les propies victbries es deven a la voluntat de Déu. Aquesta idea, base de la (teeuor soma none isis medieval dl mén,també és present sovint en la esta de cronies {inet earner pons strat ei ob Ai el encedors en una batala sempre ho sn peraut Déu ho ha volutes iat dcr cd mia eas cos see oars perdedors erg Dts esha abandons. (renohgs pops gece an gsi ons tot oe) ‘De de oncmeramet. gun sxpeia fat pncociive © Per qué Jaume va eseriure una obra autobiografca? een er justificar les decisions politiques que assumia. ¢ Ronbofemtste ipedoutcenglcsanchsoerhose Sd '* Quin tret estilistic es desprén de 'anécdota del niu de la tendareial? - — Elcaracter realistadel Llibredelsfets ¢ W_ an Sectpcom Seaie fe armanentsdeais ueveicacacoe, «© Qesignifica que el Libre dels fets té un scardcterrealistas? inartecsqutdanncontworsduniretlede a Perqué hi apareixen anéedotes quotidianes © SSS | aCrénica del rei En Pere, de Bernat Desclot LadePerell ¢ ¥ Per idealitzar-lo av Per que les dones gairebé no son presents en les croniques medievals? teas eutgesncns! versemblant? Si ov aquestacontinuitat? Elmatrimoni # W * Esunmonarca cruel sense escripols ambelsenemics ¢ W rueli sense escripols amb els enemics Puntuacié 1,00 sobre 1,00 . Fou anomenat rei Cerimoniés per tant que pensa de posar cerimonies en el seu viure, per fer créixer la majestat reial. b (text adaptat Es un monarcaa qui li agrada la burocraciaiel protocol ¢ W I n'hi hagué alguns que foren arrossegats i penjats, i altres solament penjats. Dels quals n‘hi hagué alguns, aixi com ho mereixien, als quals fou donat a beure del metall de la campana de la Unié que havien fet, la qual estava en la casa del Consell de la ciutat, que és prop de la seu. |, quan aquesta campana repicava, els conservadors de la Unié i tots els altres, que eren diputats als actes d'aquella, s‘hi aplegaven de seguida. Per aixd fou justa cosa que, aquells que I'havien feta fer, beguessin de la licor d'aquella, quan fou fosa. b text adaptat) Per les males obres que 'infant En Ferrando ens feia, i ens posava a punt de per- dre la corona i el regne, i per aixd estivem en situacié molt compromesa, nés volent esquivar aquest perill, per justicia havem fet degollar en la nostra cambra infant (...], avui després de dinar. (text adaptat) Es un monarca que practica l'estratégia enemics Quina erdnica adopta un tractament més objectiu dels fets, lade Jaume lo lade Pere II? Per qué Desclot retrata el rei Pere amb caracteristiques propies d'un heroi cavalleresc? Perque el que pretenen ésrealcar les virtutsiles victories miltars dels els catalanoaragonesos Creieuque''aparenca de la lengua parlada en estil d'un text fa que el contingut sigui més La monarquia es basa en la continutat del linatge. Quin sagrament de 'Església és garantia $ Y tueli sense escriipols amb elsFrancesc Eiximenis va néixer a Girona i ja de petit va entrar a lorde franciscana. Va estudiar arreu 2.1. Diccionaris: Sino és aixi, ara és hora: Comproveu en quin dels tres diccionaris que veureu als desplegables apareixen aquestes definicions. humanisme MHIST/LIT Renovellament dels estudis classics que arrela en la Diccionari multilingtie literatura italiana del segle XIV is!imposa per tot Europa durant els, dos segtients, contemporaniament al Renaixement. ° teocentrisme 1m.{PO][RE] Doctrina, concepcié oactitud que considera Déuoel DIC? * divicom a centre de tota la realitat. vA antropocentrismem., neol. ; j Dcve = Doctrina que suposa que home és el centre de tot iel fi absolut de la naturalesa; cast. antropocentrismo. - En aquesta cita, Bernat Metge aconsella comportar-se com una anguilaen la vida diaria. Creieu que va seguir el propiconsell? Si perque va utilitzar el seu art com a manera descapar situacions dificils i guanyar-se la vida amb comoditat v Seleccioneu les tres caracteristiques correctes que poden adscriure Metge al corrent humanista x Per qué un dels personatges de Lo Somni es diu Bernat com autor? < Per presentar-se positivament i aconseguir el perdé del rei Marti Humasobre Lo Somni, de Bernat Metge Vaserescritel 1399 Vv. Estaescriten primera persona, Es divideix en quatre llibres Al primer libre Bernat Metge fingeix un dialeg amb el fantasmadeJoan| ¢ Alsegon llibre Elrei Joan explica a Bernat Metge |araédelasevamort ¢ W Altercer libre OrfeuiTirésies acompanyen Joan | tv Puntuacié 1,00 sobre 1,00 Alquart libre Elogia la muller del rei Marti Huma tv Puntuacié 1,00 sobre 1,00 Llegiu aquest fragment de Lo somni de Bernat Metge i seleccioneu dels desplegables el text que correspongui per a completar les oracions. Fapoc temps que estant a la pres6, no per cap crim que els meus envejosos perseguidors sabessin demi, com després s'ha demostrat de manera ben clara per vergonya seva, siné Gnicament per la injusticia amb qué em tractaven, o potser per la inescrutable voluntat de Déu, un divendres cap a mitjanit, mentre estudiava a la cel-la on acostumava a estar, la qual és testimoni dels meus pensaments, em va assaltar un gran desig de dormir; em vaig posar dempeus i vaig passejar una mica, perd vencut per la son, em vaig estirar al Ilit sense despullar iem vaig adormir immediatament. Tanmateix, no amb el son amb qué ho fem normalment, sind més aviat, alamanera dels enfebrats i afeblits tv En aquest estat, em va semblar que se m'apareixia un home de mitjana estatura i cararespectable ¢ VW, vestit de ric vellut carmesi sembrat de corones dobles d'or, amb un barret vermell al cap. I!'acompanyaven dos homes molt alts. Un d'ells era _unjove forca bell amb una liraa les mans Y .Laltre, amb llarga barba i sense ulls, era molt vell i tenia un gran basté a la ma. Al seu voltant hi havia molts falcons, astors i gossos de diferents races, que xisclaven i udolaven molt desagradablement. I després d'haver mirat i remirat, especialment aquell home de mitjana estatura, em va semblar que era Joan d’Aragé, el rei de gloriosa memoria mort feia poc, a qui jo havia servit durant molt de temps. lamb aquest dubte, em vaig espantar terriblement. Llavors ell em va dir: —No tinguis gens de por, perqué jo séc aquell que et penses. En sentir-lo parlar, el vaig reconéixer de seguida. Després, tremolant, vaig dir:—Oh, senyor! Com és que sou aqui? Que no vau morir? No vaig morir —va respondre-, siné que vaig lliurar la carn ala seva mare: vaig tornar esperit a Déu = Y ,quemel'havia donat. —Com 'esperit? —vaig objectar—. No crec que l'esperit sigui res ni que pugui tenir cap altre desti que no sigui el mateix que té la carn, —Aixi doncs, qué creus que s6c? Que no saps que vaig morir fa poci, doncs, vaig deixar la vida corporal tv Ho he sentit dir —-vaig respondre—, pero ara no ho crec, perque si féssiu mort no sereu aqui; per aixd penso que sou viu = © .Lagentdiu que heu mort perque sempre s'alegra de novetats i especialment de tenir nous governants, o perqué vol cometre algun. acte ibicit: —La noticia és certa —va dir—, séc mort. | el que parla amb tu és el meu esperit. —Vés, senyor, em podeu dir el que vulgueu; perd, mentre parli amb vostra reveréncia, no creuré que sigueu mort = Y ,perqué els morts no parlen. —Es veritat que els morts no parlen; perd l'esperit no mor i per tant no li és impossible parlar. —Noem sembla que l'esperit siguires després de la mort ¢ Y , perqué moltes vegades he vist morir homes, besties i ocells, ino he vist mai que lesperit ni cap altra cosa sortis, ‘Amb quina finalitat escriu Bernat Metge aquesta obra? Ompliu els buits amb els mots que corresponguin d'aquesta lista per a donar resposta a aquesta pregunta, rehabilitat, pres6, estranyes, la innocéncia, mort, alliberat, la confianga, ri, humanistics, escepticisme, Bernat Metge, absolt Duna banda Bernat Metge escriu aquesta obra per guanyar-se_laconfianga © YW delnou rei VW Marti Huma,i poder sortirdela pres .Elrei Joan! havia mort en circumstancies estranyes Vi Bernat Metge, que es va veure implicat en aquesta mort V’ , vaser destituit del seu cdrrec de secretarireial de la cancelleria iva ser empresonat. BernatMetge voliademostrar lainnocéncia W_ihovaferper mitja de Lo somni.1ho va aconseguir perqué vaser alliberat_ ~ _alcapdepoc que obra fos publicada, absolt Y entoselsseuscarreci rehabilitat_ Y entopinié publica, Dialtra banda, aquesta obra també li serveix per posar de manifest tots els ideals humanistics Wi deixar de banda qualsevol mena d'enfocament religiés. L escepticisme és adir,el dubte davant tot alld que se li planteja, és un dels eixos sobre els que gira aquesta obra.