TEMA 1: ÀTOMS i MOLÈCULES

1. TEORIA CINETICOMOLECULAR DELS GASOS

 Les partícules són molt petites i molt allunyades entre elles. Suposarem partícules
puntuals sense volum propi.
 Les molècules es mouen a l’atzar i es troben sempre en moviment. Totes les direccions
de l’espai són possibles.
 Les partícules col·lisionen entre elles i amb les parets del recipient, això últim és el que
causa la pressió del gas.
 Les col·lisions entre partícules i amb les parets del recipient són elàstiques, no hi ha
perduda d’energia cinètica.
 Les molècules tenen velocitats diferents i per tant energies cinètiques diferents.
L’augment de la temperatura fa que augmenti la velocitat i l’energia cinètica. La
temperatura és una mesura de l’energia cinètica mitjana.
 El moviment de les partícules és rectilini i no hi ha cap tipus d’atracció entre elles, només
es produeixen canvis quan col·lisionen.
 DIFUSIÓ i EFUSIÓ: Difusió (capacitat de desplaçar-se i mesclar-se entre ells) i efusió
(capacitat que tenen d’escapar-se fàcilment per porus o forats molt petits). Tant la
velocitat d’efusió com la de difusió són més grans com més alta sigui la Temperatura i
petita sigui la massa molecular del gas. En aquestes condicions: (llei de difusió de Graham)

DESVIACIONS DE LA LLEI DELS GASOS IDEALS:

Les desviacions dels gasos reals son degudes a:
- Les molècules tenen un volum propi i finit .
- No disposen de tot el volum del recipient per moure’s.
- Força d’atracció intermolecular entre les partícules, i
per tant xoquen amb menys força amb les parets.

2. EQUILIBRI DE FASES
 Les línies representen la T i la P en les quals
podem trobar l’estat o la fase d’una
substància.
 PUNT TRIPLE: quan els tres estats de la
matèria coexisteixen. També es el punt o la P v
del sòlid y del líquid són iguals i també igual a
la exterior
 PUNT CRÍTIC: aquell on no es poden
diferenciar ni separar l’estat líquid i gasós.
 LÍNIA DE SUBLIMACIÓ (A-B): correspon
aquelles Temperatures on la Pv del sòlid es
igual a la Pressió del exterior.
 LÍNIA D’EBULLICIÓ (B-C): es aquella on la P v
del líquid es igual a la Pressió exterior a cada
T.
 LÍNIA DE FUSIÓ (o solidificació): ens indica la T de fusió per les diferents pressions.
3. MODELS ATÒMICS
MODEL ATÒMIC FONAMENTS
THOMSON - Àtom no és indivisible.
- L'àtom està format almenys
per matèria carregada
positivament i partícules de
càrrega negativa, els electrons
(descoberts en 1897 per en
Thomson, estudiant els raigs
catòdics.
RUTHERFORD - Va bombardejar un làmina
d'or amb partícules alfa.
- La majoria de les partícules
travessaven la làmina sense
desviar-se.
- Algunes partícules van
travessar la làmina desviant-
se considerablement de llur
trajectòria (0,1%)
- Molt poques partícules van
rebotar contra la làmina i no
la van travessar (1 de cada
20000)
- Conclusió: L'àtom està
pràcticament buit.
BOHR - Hipòtesi de Planck
DESCRIPCIÓ
- Àtom format per un conjunt
d'electrons (càrrega negativa)
incrustats en una massa esfèrica
uniforme de càrrega positiva.
- El conjunt és neutre.
- La major part de la massa i tota la
càrrega positiva es concentren en el
nucli.
- L'àtom, molt més gran que el nucli,
inclou l'escorça electrònica, que és la
regió on els electrons fan òrbites
circulars al voltant del nucli.
- Àtoms formats per protons,
neutrons i electrons.
- Els àtoms del mateix element tene
mateix nombre de protons pero
poden tenir massa diferent (isòtops).
- L’ àtom es neutre perquè hi ha el
mateix nombre de protons que
d’electrons.
I. L’electró es mou fent òrbites circulars al voltant del nucli sense emetre energia.
EL MODEL EXPLICA... LIMITACIONS
- L’existència d’ions. - No té diferenciació entre
- La naturalesa elèctrica nucli i escorça.
de la matèria. - No explica per què tota la
massa de l’àtom i la seva
càrrega positiva estan
concentrades en el nucli.
- L’existència d’isòtops - No pot explicar l’existència
(àtoms del mateix de les ratlles dels espectres
element amb massa atòmics.
diferent). No explica per què l’electró
- La reactivitat química no va perdent energia i cau
(en les reaccions cap al nucli.
intervenen els é de
l’escorça).
 - Efecte fotoelèctric (Hertz i II. L’energia de l’electró dins l’àtom està quantificada: només pot ocupar unes òrbites o
Einstein) estats estacionaris al voltant del nucli amb uns determinats valors d’energia.
- Espectres atòmics. III. Quan un electró passa d’una òrbita a una altra emet o absorbeix energia en forma de
radiació electromagnètica. ∆E = h (6,626·10-34 J.S) · v (freqüència)

*PLANCK Estudiant la radiació electromagnètica emesa per un cos negre, va comprovar que l’energia no s’emetia de manera contínua sinó
en paquets anomenats quantums, on: Efotó = h (6,626·10-34 J.S) · v (freqüència)

*EINSTEIN Va explicar el fenomen de l’efecte fotoelèctric aplicant la hipòtesi de Planck: l’energia es propaga de manera discontinua en
forma de quàntums de llum o fotons. Cada fotó es un minúscul paquet d’energia la qual es proporcional a la freqüència de la
c
llum. Efotó = h· v →→→ v=
⋋

ESPECTRES ATÒMICS:
Quan escalfem qualsevol element a una temperatura suficientment alta, s’excita. Al tornar a l’estat normal emet una radiació electromagnètica: si es fa passar
aquesta llum a través d’un espectroscopi, s’obté un espectre per un conjunt de ratlles de color separades entre si per determinades longituds d’ona. S’anomena
l’espectre D’EMISSIÓ.

L’espectre D’ABSORCIÓ: Si fem passar la llum blanca, abans de travessar el prisma, només passaran aquelles longituds d'ona que no hagin estat absorbides per
l'esmentada substància i obtindrem l'espectre d'absorció d'aquesta substància. Això demostra que el gas absorbeix radiació de la mateixa freqüència que es capaç
d’emetre.

MODEL ATÒMIC DE BOHR EXPLICA...

a) L’origen de les línies dels espectres atòmics . Aquestes línies corresponen amb les radiacions absorbides o emeses pels electrons de l’àtom quan passen
d’un orbital a un altre (transicions electròniques entre els nivells d’energia). / Cada element químic té un espectre diferent degut als diferents nivells
d’energia dels seus orbitals.
b) L’existència d’espectres d’emissió discontinus: baixa d’orbital. (espectre negre)
c) L’existència d’espectres d’absorció discontinus: absorbeix un fotó, i puja d’orbital. (espectre colorit)
4. MODEL D’ORBITALS:

Un orbital és una regió a l’espai en què la probabilitat de trobar un electró és elevada (90%).
No es pot saber la posició exacta d’un electró en l’espai donada la seva naturalesa ondulatòria.

 Dualitat d’ona – corpuscle (De Broglie): va definir el comportament dels electrons com
un moviment ondulatori (qualsevol partícula a gran velocitat, per exemple la llum,
h
tindria un camp ondulatori). → ⋋=
m ( Kg ) · v (m/s)

 Principi d’incertesa de Heisemberg: per a partícules de massa molt petita i que es

mouen a altes velocitats properes a la velocitat de la llum (per exemple “é”) es
impossible conèixer amb exactitud la seva posició i velocitat ja que el procediment de
mesura pertorba l’estat de l’objecte a mesurar.

 Equació de Schröndinger: la seva resolució permet obtenir els diferents nivells

d’energia i els orbitals en que es troba l’electró de l’àtom (amb un funció d’ona).

L’electró es pot moure al voltant del nucli amb energies diferents (n= 2,3...) i l’equació ens
permet determinar els orbitals, els quals són identificats per una combinació de nombres
quàntics:

- “n ”= es tracta del nombre quàntic principal. Indica el nivell energètic o la capa on es

troba. Agafa nombres naturals que només existeixen fins el nivell 7.
- “l ” = nombre quàntic secundari. Indica el tipus d’orbital on es troba. Agafa valors des
de 0 a n -1.

l 0 1 2 3
Orbital s p d f
- “m” = nombre quàntic magnètic. Ens indica l’orientació de l’orbital a l’espai. Valors
des de –l fins l .
- “s” = nombre quàntic “spin” (propietat intrínseca de l’electró). Pot estar a favor o
1
encontra d’un camp magnètic, agafant dos possibles valors: ±
2

EXEMPLES:

n l m s Nº é Tot
1 0 0 1 2 2
±
2
2 0 0 1 2
±
-1 1
2
2
8
±
1 2
0 1 2
±
2
1 1 2
±
2
3 0 0 1 2
±
2
1 -1 1 2
±
0
±
1
2
2 18
2
 1 1 2
±
2
2 -2 1 2
±
2
-1 1 2
±
2
0 1 2
±
2
1 1 2
±
2
2 1 2
±
2
5. CONFIGURACIÓ ELECTRÒNICA DELS ÀTOMS POLIELECTRÒNICS

Ex: (Z =27) → 1s2 · 2s2 · 2p6 · 3s2 · 3p6 · 4s2 · 3d7

Z = 27 → PERÍODE (Número més gran) = 4 / GRUP (2 + éd o 12 + éd) = 2+7 = 9
PROPIETATS ATÒMIQUES:

Radi atòmic / iònic i volum atòmic Energia de ionització

Afinitat electrònica Electronegativitat

A) Radi atòmic: distància mitjana que hi ha entre els nuclis de dos àtoms lliures i en estat
gasós que es troben units mitjançant un enllaç: radi covalent entre NO metalls / radi
metàl·lic entre metalls. VOLUM ATÒMIC= (4/3)·π·r3 Exemples:
- Període 2 = hi ha una disminució, la força d’atracció augmenta provocant la
contracció del àtom i per tant l’energia de ionització també, al necessitar més
energia per arrencar-li un electró.
 - Grup 1 = hi ha un augment per tant a mesura que baixem hi posem més capes i la
força d’atracció serà més petita. L’energia de ionització serà per tant molt baixa ja
que hi ha facilitat d’arrencar-li l’electró. L’augment es degut a l’addicció de nous
nivells orbitals.

B) Energia (potencial) de ionització: l’energia necessària arrencar un electró d’un àtom en

fase gasosa i en el seu estat fonamental. Sol expressar-se en: 1ev=1,6·10 -19J
Quan més petit es el radi atòmic més a prop del nucli estan els electrons (força d’atracció
elevada) i caldrà més energia per arrencar-li l’electró.

C) Afinitat electrònica: es l’energia intercanviada (o alliberada) quan un àtom neutre en estat

gasós i en el seu estat fonamental, capta un electró.
L’afinitat electrònica variarà per tant de la mateixa manera que l’energia de ionització = si cal molta
energia per arrencar un electró, també s’alliberarà molta energia quan l’àtom el capti).

D) Electronegativitat: es la tendència (capacitat) que tenen els àtoms per atreure els electrons
que s’enllaça amb altres àtoms. Definida per Pauling.
Quan dos element s’uneixen per formar compost si la diferencia d’electronegativitats es de
més de 2 unitats l’enllaç es iònic ; si es més petita es covalent (comparteixen electrons).
 A més electronegativitat, més electrons es quedarà.
 Per tant depèn del radi: -radi, +força d’atracció, + electronegativitat(tendència a
atreure els electrons en un enllaç).
 Amb els metalls + electronegativitat, - caràcter de metall.

6. L’ENLLAÇ EN LES MOLÈCULES

Es la regió entre els dos nuclis que es ocupada pels electrons compartits. L’enllaç covalent es
produeix degut a la compartició dels electrons.

S’utilitza el diagrama energètic per explicar l’aproximació dels àtoms. A mesura que s’apropen
l’energia baixa; en aquest moment s’enllacen; després si es vol apropar-los més l’energia es
dispararia.
Quan s’uneixen apareixen els paràmetres d’enllaç (són la longitud, l’angle i el moment dipolar
d’enllaç de les molècules). Permeten reconèixer l’estructura de la molècula:

- Longitud d’enllaç: és la distància entre els nuclis dels àtoms enllaçats per a la qual
s’assoleix el mínim d’energia.
No es una magnitud fixa, els àtoms estan vibrant contínuament per això la distància
es la mitjana entre el nivell màxim i el mínim.
Per mesurar la distància s’utilitza en el cas de substàncies cristal·lines els raigs X i en
el cas de substàncies gasos la difracció d’electrons.
*LONGITUD es menor a la suma dels radis atòmics i serà més gran quan més gran
siguin els radis que s’uneixen.

- Angle d’enllaç: és l’angle mitjà hipotètic entre el nucli de l’àtom central de la

molècula i cadascun dels nuclis dels àtoms enllaçats.

- Polaritat dels enllaços covalents: tots els enllaços son covalents menys quan son
iguals. Si els àtoms units per un enllaç covalent tenen diferent electronegativitat la
densitat electrònica es concentra al voltant del més electronegatiu.
El grau de polarització d’un enllaç es mesura pel moment dipolar (vectorial):
direcció que uneix dos nuclis i el sentit, des de el menys electronegatiu fins el més.
 Suma dels moments dipolars de tots els enllaços es el moment dipolar TOTAL.
*si la suma dels moments dipolars es zero la molècula es apolar.
*si la suma es diferents de zero la molècula es polar.

7. LA GEOMETRIA DE LES MOLÈCULES (es la disposició dels àtoms a l’espai).

Aquest model es va basar en el fet de posar els parells de electrons de l’últim nivell de l’àtom
de manera que els repulsions electrostàtiques entre els parells del electrons siguin mínimes.

1. Dibuixar el diagrama de Lewis per determinar la geometria.

2. Es fiquen els parells.
3. Es situa els parells d’electrons de l’electró el mes allunyat possible.
4. Els possibles enllaços dobles o triples es consideren simples.

ESTRUCTURA DE LEWIS: (sobre substàncies covalents).

- Conèixer la connectivitat entre els àtoms. Si no coneixem l’estructura, suposarem

que la posició central l’ocupa l’àtom menys electronegatiu.

- Hem de comptar el nombre d’electrons que s’han de distribuir, que inclourà el

conjunt dels electrons de valència de cada un dels àtoms. Si es tracta d’un ió de
càrrega negativa s’haurà de sumar un electró per cada càrrega. Si es tracta d’un ió
de càrrega positiva s’haurà de restar un electró per cada càrrega.

Determineu l’estructura del SF4.

S: 1 x 6 = 6 electrons / F: 4 x 7 = 28 electrons / TOTAL: 34 electrons à 17 parells electrons

TEORIA DE RPECV (repulsió entre els parells d’electrons de la capa de valència).

Parells Enllaç No enllaç Geometria
d’é
2 2 - Lineal
3 3 - Triangular plana
2 1 Angular
4 - Tetraedre
4
3 1 Piràmide trigonal
2 2 Angular
5 - Bipiràmide trigonal
4 1 Balancí
5
3 2 Forma T
2 3 Lineal
6 - Octaedre
5 1 Piràmide de base quadrada
6
4 2 Quadrat pla
7 7 - Bipiràmide pentagonal
MOLÈCULES i RADIACIÓ: PROCESSOS PRODUÏTS PER L’ENERGIA DELS FOTONS:

RADIACIÓ GAMMA:

- Són radiacions electromagnètiques de molt alta energia produïdes per elements

radioactius.
- Són ionitzants i poden penetrar l’organisme provocant danys en el nucli de les
cèl·lules (efectes cancerígens).

RAIGS X:

- Són radiacions ionitzants. Els fotons tenen molta energia i són capaços d’arrencar
electrons dels àtoms i molècules (fotoionització).
- Poden provocar efectes fisiològics com mutacions.

ULTRAVIOLAT (UV):

- Els fotons UV d’energia més alta (UV llunyà) poden provocar la fotoionització d’é.
- Els fotons UV d’energia més baixa (UV proper) quan són absorbits provoquen salts
electrònics en àtoms i molècules.
- Les radiacions UV són les responsables de les cremades del Sol i pot provocar càncer
de pell. Les cremes protectores solars contenen substàncies amb grups aromàtics
que absorbeixen la radiació UV.

LLUM VISIBLE:

- La transició dels electrons a nivells superiors d’energia permet l’absorció de fotons

de la llum visible.
- La llum blanca pot separar-se en els seus colors mitjança

RADIACIÓ IR:

- L’absorció de fotons de radiació IR provoca vibracions dels enllaços de les molècules.

- Aquest augment del moviment de vibració molecular es tradueix en escalfament.

MICROONES:
 - L’absorció de radiacions de microones provoca moviments de rotació i torsió en les
molècules.
- Aquests moviments també provoquen l’escalfament de la substància.

ONES DE RÀDIO:

- Tenen una longitud d’ona llarga (baixa freqüència i energia).

- Les freqüències entre 40-50 MHz s’utilitzen e la RMN.

MÈTODES ESPECTROSCÒPICS:

ESPECTROSCÒPIA INFRAROJA (IR):

L’absorció de fotons IR provoca transicions entre nivells d’energia vibracionals dels enllaços
de les molècules que passen a un estat vibracional de major energia.

Només pot absorbir algunes freqüències perquè el fotó absorbit ha de tenir la mateixa
energia que la de la diferència entre els dos estats de vibració.

Als espectres IR es representa a l’eix vertical el percentatge de radiació IR que absorbeix la

mostra analitzada (Absorbància o Transmitància) i a l’horitzontal les diferents longitud d’ona.

ESPECTROSCÒPIA DE RESSONÀNCIA MAGNÈTICA NUCLEAR (RMN):

- Els nuclis dels àtoms tenen una massa i una càrrega determinades. Degut al seu
moviment de rotació presenten una propietat anomenada espín.
- Si s’aplica en un camp magnètic externs els espins s’orienten a favor o en contra.
- Una vegada excitats amb el camp magnètic els nuclis atòmics poden passar de l’estat
espín de baixa energia a un estat d’alta energia. En aquest procés absorbeixen unes
freqüències de ressonància corresponen a les ones de ràdio.
 - Quant més potent es el camp magnètic més gran es la separació entre els espins i
més alta la freqüència de les ones de ràdio absorbides.

Als espectres RMN els pics que apareixen permeten conèixer el nombre i tipus d’àtoms d’H.

A l’eix vertical es representa el desplaçament químic: distancia mesurada en ppm que hi ha

des del pic TMS al pic estudiat del compost.

ESPECTROSCÒPIA DE MASSES:

- Quan es produeix la ionització i fragmentació d’una molècula.

- Els fragments ionitzats es desvien més o menys segons la seva relació massa/càrrega,
impacten en un detector i els senyals són transformades en l’espectre de masses.
- Permet determinar la massa molecular, l’estructura de la molècula i els isòtops.

En l’eix vertical es representa l’abundància relativa de cada fragment. En l’eix horitzontal

s’indica la relació de massa-càrrega dels fragments.