Codi 87

AUTOR Primo Lévi

TÍTOL Si això és un home
DATA 15.03.2022
Programa 2021-2022

Autobiografia
En la memòria col·lectiva de la humanitat la 2a Guerra
Mundial ha quedat com un dels pitjors fets de la nostra
història. No només per la brutalitat de la guerra en sí mateixa
(que també), sinó per la barbàrie dels camps de concentració
i extermini creats pels nazis per fer la seva neteja ideològica.

En total vam morir més de 17 milions de persones (de

diferents ètnies o grups polítics: jueus, gitanos, soviètics,
polacs, republicans espanyols...). Però també va haver gent
que va tenir la sort de sobreviure. Un d’aquests va ser
l’escriptor Primo Levi que va arribar l’any 1944 a Auschwitz.
Va dedicar bona part de la seva obra a testimoniar les seves
vivències al camp. Entre tots els assajos publicats la seva
obra més coneguda és aquesta Si això és un home. En
aquesta obra no només explica la terrible vida que portaven
Dossier PLa 9

els presoners a Auschwitz (sobretot els deu mesos que ell va

viure). També reflexiona sobra la natura humana i com un
lloc tan infernal i deshumanitzador com aquell camp, exposa
el millor i pitjor de la gent.

El protagonista
Primo Levi (Itàlia, 1919-1987) va ser un escriptor italià
d’origen jueu sefardí que va dedicar la majoria de la seva
obra escrita a difondre l’existència dels camps de
concentració nazis i, especialment, la vida de la gent allà
condemnada. Lluitador antifeixista, quan va ser capturat pels
feixistes italians i lliurat als alemanys, va ser enviat a
Monowice (un dels camps de concentració que formaven el
complex del tristament famós Auschwitz). Allà va estar deu
mesos fins que el camp va ser alliberat pels soviètics.
Levi va ser un dels pocs supervivents del grup amb el que va
arribar al camp i, just després de la guerra, ja va publicar Si
això és un home (1947). També va escriure La tregua (1963)
on explicà la seva tornada a casa per diferents països de
l’est d’Europa. Tot i que molts dels seus llibres són assaigs o
memòries relacionades amb els camps, també va arribar a
publicar una novel·la amb força èxit: Si ahora no, ¿cuándo?,
que va rebre els premis Viareggio i Campiello.
La seva vida va acabar tràgicament quan Primo Levi va
decidir treure’s la vida (en principi per les ferides encara
presents per la seva estada al camp, tot i que aquest és un
fet encara qüestionat).
Codi 87 El tema
Clarament, el “tema” de Si això és un home, i per extensió de
la majoria d’obres de Levi, és l’experiència als camps de
concentració. Aquest és un tema amb força presència als
prestatges de les llibreries i les biblioteques.

En primer lloc podem parlar de les experiències dels

supervivents que són, realment, els més capacitats per
explicar-nos una història d’aquesta tipus. A part de Levi tenim
entre d’altres a autors com Imre Kertész amb llibres com Sin
destino, Jorge Semprún amb El largo viaje o Boris Pahor
amb Metropolis. A Catalunya també tenim els nostres
exemples com K.L. Reich que Joaquim Amat-Piniella va
escriure a partir de la seva experiència durant els cinc anys
que va estar pres als camps nazis al ser republicà espanyol.

També podem trobar moltíssims títols de ficció pura i dura

(basada més o menys en fets reals) en llibres com El
tatuador de Auschwitz de Heather Morris, El violí
d’Auschwitz de Maria Àngels Anglada o La zona de interes
de Martin Amis. I, com no, a nivell mediàtic no podem
oblidar El noi del pijama de ratlles de John Boyne, un
autèntic fenomen que s’ha convertit en lectura obligatòria en
moltes escoles i instituts de Catalunya.
Dossier PLa 9

Lliçó d’estil
Com a exemple de l’escriptura de l’autor, que es destacava
per una barreja de foscor i optimisme, hem decidit apropar-
nos a la seva novel·la més coneguda Si ahora, no, ¿cuándo?
que explica les vivències d’un grup de partisans a la 2a
Guerra Mundial:

“—En mi pueblo había pocos relojes. En el campanario había

uno, pero llevaba parado no sé cuántos años, puede que
desde la revolución. Yo nunca lo vi andar, y mi padre decía
que él tampoco. Ni siquiera el campanero tenía reloj.
—¿Y cómo hacía para tocar las campanas a la hora exacta?
—Escuchaba la hora en la radio, y se guiaba por el sol y la
luna. Además, no daba todas las horas; solo tocava las más
importantes. Dos años antes de que empezara la guerra, se
rompió la cuerda de la campana, se partió por arriba. La
escalera estaba muy deteriorada, el campanero era viejo y le
daba miedo subirse a lo alto para cambiar la cuerda.
Entonces empezó a dar las horas disparando al aire con el
fusil de caza. Siguió así hasta que llegaron los alemanes;
ellos le quitaron el fusil, y el pueblo se quedo sin horas.
—¿También disparaba de noche?
—No; es que de noche nunca había tocado las campanas.
Por la noche la gente dormía, y nadie necesitaba oír las
horas.”

Extret de: Si ahora no, ¿cuándo? (Península, 2018). Traducció d’Helena

Aguilar.