Enrico Malan

A vigna e u vin, E aurive e l’öriu,

E verdüre, A früta, Ciante d’a salüte
Funzi e funziröi

... L’é mil’ani ch’u se parla,

l’é mil’ani e u nu vö möire,
ma savé, fa bèlu dì.......
(da I Nenari di Renzo Villa)

1
2
3
4
Premessa
Cun stu travagliu vögliu mustrà int’ina furma assai ciaira e
cundensà, e ciante cunusciüe int’u nostru parlà. Se trata,
pe’ a ciü parte, de calitae d’erbe, de custi o de arbureti,
cumüni int’u nostru territoriu, e tüti chele ciante arrivae fina
a nui pe’ opera de l’omu, basta ch’i l’àge in nome in
ventemigliusu.
A çernüa d’u materiale pe’ e fegüre, pe’ a ciü parte in
francubuli, l’òn faita cun l’intentu de agiütà au mascimu u
marcamentu d’a cianta.
M’apiaixe aiscì çercà de mantegne i nomi in ventemigliusu,
ancöi ascaixi scurdai, d’ê nostre ciante, pe’ regordàsse d’i
sou benefiçi, de tüte e cose bele ch’i tegne ancu’ da parte
pe’ nui, de cantu a sou presensa a sece preçiusa e de cume
a sou desparisciun a se anunçie sciagürà e da nu purré
acumudà.

Enrico Malan

Pancratium maritimum
(desparesciüu da’e nostre ciaze)

5
6
 U nostru parlà

1 A vigna e u vin (A cianta miraculusa - A vigna e u vin inte l’antigu -

U vin)

2 E aurive e l’öriu (L’auriva e l’öriu d’auriva inte l’antigu - L’auriva

ancöi)
3 E verdüre
4 A früta
5 A früta sarvaiga
6 A castagna, u pan d’î poveri
7 Funzi e funziröi
8 Ciante d’a salüte
Elencu d’ê ciante intu parlà Ventemigliusu cu’u nome
9
scentificu e itaglian
Elencu d’i funzi intu parlà Ventemigliusu cu’u nome
10
scentificu e itaglian
11 Glossario

7
8
9
10
A vigna e u vin

Sti ani, inseme a e urive, i vi i l’éira e ciante ciü impurtante d’ê nostre campagne. Se ne
ciantava de tante mene: u russese, prima de tütu, pöi u varlentìn, a barbarussa, a
cruairöra, a tabaca e u muscatelu.

Besögna dì che i vi i sun ciante ch’i s’arrampega vurenté, atacànduse duve i pön, cu’e
grénghìglie, l’é pe’ lulì che se ghe mete veixìn d’i pali, ch’i se ciama e scarrasse.

11
Cun de scarrasse cürte e d’u fifèrru, e cu’i vi tegnüi bassi se pö fa d’i firagni, o sedunca,
lasciàři cresce e fa d’e tòpie cun d’e scarrasse ciü longhe e d’e traverse.

Inte tüti i caixi, a vigna a vö tantu travàgliu: prima besögna lavurara, pöi puà e traglie e,
candu a mete e föglie e a cumensa a fa i rapi, sciarmentàra, daghe u surfatu e tüte e autre
meixine che ghe vö pe’ sarvàra da e maroutie.

A l’ürtimu, versu a fin de setembre o ai primi d’utubre, candu l’üga a l’é maüra, se
vendegna: i rapi i ven tagliai, messi int’i cavagni, ch’i se versa pöi int’i curbìn o int’i
garrösci, pe’ purtàri int’a cantina duve se fa u vin.

12
Pe’ fa sciorte u sciügu da l’üga se pista i rapi int’a tina. Ina vota î pistava cu’i péi, ma avura
î sciaca cu’ina machina.
U sciügu u se ciama mustu e i ghe dixe iscì vin duçe, ma pe’ deventà vin besögna ch’u
bùglie e che bona parte d’u sücaru u devente spìritu.
Perché u séce fàitu, u deve bùglie in bon mese. Gh’é in pruverbiu ch’u dixe: “A San Martin
(ch’u caze ai ünze de nüvembre) u mustu u deventa vin”.

U vin u se cunserva int’a bute e int’i carrateli, ch’i sun bute ciü pecine, pöi candu u se müa,
u se fa ruglià cu’ina trumba inte e damixane o int’i fiaschi servénduse d’in turtairö.

13
A vigna e u vin inte l’antigu

Cum’a dixe a fòura, u vin u purrereva esse staitu inventau da Bacco insciu Munte Nisa in
Elicona. Pe’ di a verità, aiscì se u vin u sece staitu cumün inte l’antiga çiviltà grega,
paresce che l’inbriagante bevanda a nu fusse ina invençiun grega. Ciü precise riçerche,
defaitu, i l’àn descüvertu che e prime vendegne i sece da cunsegnà ae pupulaçiun ch’i
stava insce muntagne au redoussu d’a costa meridiunale d’u Mà Negru. Inte sta zona,
defaitu, pe’ via d’ê particulari cundiçiui d’u postu stu viu sarvaigu u cresceva da pe’ elu.

Da lì pöi u vin u s’è spantegau assai lestu da parte de neguçianti e viagiatui intu baçin d’u
Mediteraneu da e prime ciantaixun insce cole de l’Elicona (de de lì a fòura d’a creaçiun d’u
vin) fina â Libia e â Palestina.

A ciantaixun d’u viu pöi a s’è spantegà, cu’u meiximu asbrivu, aiscì versu uriente, in India
e in Persia. Au meiximu tempu d’a devuçiun au vin e a de celebraçiui d’u tütu semeglianti
ai “baccanali”. Ciü tardi u l’è sbarcau in Europa, purtau cume güstusa nuvità dai primi
viagiatui e dai neguçianti furesti.

14
A ciànta miraculusa

rapu d’üga Diònisu rapu d’üga

In giurnu, intantu ch’u spassegiava insciu Munte Nisa in Elicona, u zuvenu Diònisu (Baccu)
u l’à faitu caixu a ina cianta mai vista avanti. A l’àva in füstu sutiru e cin de grupi ch’u
s’arrampegava pe’ tüta ina costa de muntagna. Föglie larghe de curù vèrdu spàiru. U se
tegniva sciü, inscia pria, cu’e grenghiglie e u purtava d’i beli früti a rapu d’in ciairu vèrdu
douràu o de in viuretu cübu. A l’eira a via. Diònisu, cu’a sou begariçia devina, u l’àva
acapiu che inte chela cianta avereva duvüu ascundise caiche vertü de calità e, cum’u l’è
arrivàu a ca’, u n’à parlàu c’u u sou preçetù.

U vin

“Mi a cunusciu sta cianta - u l’à ditu u veciu preçetù - e pösciu dite che devu a ela gran
parte d’u mei savé, ma a l’é aiscì ina cianta periculusa. L’òn cunusciüa inta zuventüra e
pareglie vote me sun levau a se’ cu’i soi früti. U sciügu ch’i l’àn u l’eira cuscì duçe che òn
vusciüu fane pruvista e n’òn inciu in gran vasu. L’é staitu pe’ lolì che me sun avisau cume
stu licure u l’à inte elu ina fögusa misteriusa vita. Defaitu, u s’é messu a buglie intu vasu e
a degagià vapui ch’i m’intrunàva. Candu n’òn bevüu, m’à aciapau ina gran cuntentéssa e u
mundu u m’éira paresciüu cume ina maravegliusa creaçiun. Òn pairàu büve e tüt’asséme
e cose d’intùrnu, i se sun mésse a bugià, i me vegnìva inscontra e i me scapava se
çercavu d’aciapàre. Mì meiximu nu àva ciü i pei pe’ terra, ma vöravu légiu intu cielu o
gh’àva l’impresciun de fenì zü inte de prefùndi ch’i nu l’àn fin. A mei cuntentéssa a se
tramüava in puira. Infin òn pèrsu cunuscénsa e me sun adurmiu. Candu me sun adesciau,
tütu l’eira arreturnau cume avanti”.Agiütau dau preçetù, Baccu/Dionisu u l’à schissàu ina
gran cantità de rapi int’in vaso de brunzu desmesürau, u l’à lasciàu buglie u mustu, u là
tramüau e u l’à fàu réu d’in licure curù d’a purpura ch’u sbrilàva au sù scagliezàndu u
russu cübu d’i tramunti e u delicàu viòla d’e l’arbù: u l’éira u vin.

15
16
17
18
E aurive e l’öriu
L’auriva e l’öriu d’auriva inte l’antigu

L’arburu de l’auriva u l’eira cunusciüu in Siria da ciü de 6000 ani. Paresce che i Fenici i
sece staiti üna d’ê prime pupulaçiui ch’i se sun dedicae ae ciantaixun de l’auriva. Au delà
de cume inta cuxina l’öriu u sece staitu aduverau pe’ fa e fugasse destinae ai sagrifiçi, o
dunca u fusse aduverau cume munea de scangiu, cume bàrsamu pe’ meigàsse e
trücàsse, cume öriu da brüxà pe’ arrescaudàsse, pe’ fa lüxe, pe’ prufümà a ca’, o pe’ tante
autre cose ancu’, u faitu ch’u s’aduverésse u dava modu de giüdicà u statu de cultüra e de
sucietà de e genti ciü diverse.

Intra i Greghi l’auriva a l’à atrövau modu de spantegàsse maiscibén e a s’é fina dàita e
prime régule pe’ despune i modi de cume ciantà, cume a méssa in fìra e u sta a lögu d’i
firagni de e aurive. I Rumai, ch’i descunusceva a l’öriu tanti autri varui, i n’agradiva in
modu particulare e calitae cürative. I sun staiti i primi a méte sciü i strümenti pe’ a
franzatüra de e aurive e a perfesciunà u modu pe’ sarvà l’öriu, ch’i sun arrestai e i nu l’àn
scangiau, inta sustansa, fina au securu passau.

19
L’auriva ancöi

Prima che se cumensesse a ciantà ganöfari, röse, bàrcari, margarite e autre mene de
sciure, e ciantaixùn ciü impurtante d’ê nostre campagne i l’éira e aurive e a vigna.

L’àrburu d’auriva, a cresce e a frütà, u ghe mete, tantu che cheli ch’i u ciantava, de ràiru, i
ne cügliva u frütu, ma i u ciantava ciütostu pe’ i figliöi, pe’ i nevi, percose l’auriva u l’é in
àrburu ch’u vive de çentenàe d’ani.

I àrburi d’auriva i nun l’an besögnu de esse aigài e i cresce ben int’ê fasce ch’i sun tegnüe
sciü dai maixéi.
20
E sou sciure i se ciama e pane e i früti, e aurive, candu i sun maüre, i deventa negre e i
cara da sule d’in sce l’arburu.

cöglie a man e aurive - bate e rame cu’a ramavùira

Ina vota, au prinçìpiu d’a stagiùn, suta i àrburi se fava e àire, rancandu l’erba e
sccianelàndughe ben, pe’ purrére cöglie a man. Avura invece i se cöglie metendu suta
l’àrburu ina ré e, â fin d’a stagiùn, chele ch’i nu sun ancura carae i se rama, perché a
cöglire a man i custa tropu. Pe’ ramà, se bate e rame cu’in bastùn longu, ch’u se ciama a
ramavùira.

21
 cavagnu d’ aurive a carta

I cavagni cin d’aurive i se vèrsa int’in sacùn e i se mésüra pöi a carte, sfèrsi rundi da vinti
litri, ch’i ne tén duze chilòi.

stucafisciu â defiçeira

E aurive i se mangia fresche cu’a carne o cu’u stucafisciu e, pe’ cunservàre, i se fan secà
o i se sara cu’a sarmùira.

arbanele d’aurive sarae funzi e articioche sut’öriu

E aurive cunservàe i se mangia pe’ antipastu o i s’aduvera int’ê pitànse cume chele
fresche. Ma e aurive i sèrve ciü che àutru pe’ fa l’öriu, ch’u l’é u cundiméntu ciü impurtante
d’a cuxina ligüre.

22
 aurive aurive aurive e butiglia

Pe’ fa l’öriu, se porta e aurive int’u defiçiu, i se franze cu’e möre d’in gumbu, se mete a
pasta int’i spurtin e a se sciaca int’u déstréntu pe’ fa sciorte l’öriu.

röa du défiçiu

déstréntu gumbu intu défiçiu déstréntu

23
 déstréntu cu’i spurtin

möre d’u gumbu spurtin

L’öriu, ina vota u se sarvava int’i trögli o int’ê giarre, avura int’ê bute o int’ê damixane.

giarra ùiru damixana bidùn de tola

Sti ani, pe’ purtàru se duverava i ùiri, ch’i l’éira péle de crava, avura p’ê u ciü de bidùi de
tola.

24
25
26
E verdüre de l’ortu
De tante verdüre se mangia a parte che cresce suta tèrra, de autre a cianta ch’a l’é surva
a tèrra e ghe n’é iscì de chele ch’i fan in frütu, a tega, ch’u l’à drente d’e semense bone da
mangià.

Tra e prime gh’é: rave, ravaneti, gerave, carote, radice, scursunele, patate e iscì çevule,
agliu e porri.

gerava rave ravaneti

carote radicia scursunela

resta d’agliu agliu e patate çevula

27
De chelu che arriva da l’ortu, e patate i sun e ciü de bon aduverà. Pe’ u ciü, se ne serve
pe’ garnitüra, ma i pön aiscì esse ciü a lögu pe’ in mangià de sustansa e fina pe’ ina turta
duçe. Inte l’acatà, ün d’i sbagli ch’i se fan, u l’é chelu de nu tegne contu d’ê diferenti
calitàe: de faitu, nu tüte e patate i van ben pe’ calunche cöitüra.

E patate a pasta giauna i sun ciü cunscistenti e tagliàe a ina cöitüra ben longa, i sun u
megliu pe’ pitançe cu’a bagna, pe’ cöixe au furnu o au vapù.
Chele a pasta gianca, cu’a purpa farinusa, i cöixe aviau e i van ben pe’ i gnochi, menestre
e pürè.
S’i ne ven da posti de muntagna i sun pe’ u ciü sane, percose cun tantu freidu e bestiete
grame i nu gh’a fan e dunca, pe’ fàře vegnì, nu s’aduvera meixine resegùse.
E patate a pele russa i l’àn ina purpa giauna e ben cunscistenti, i van maiscì ben pe’ faře
frize o cöixe au scartociu.

A patata a pö esse cöta cu’a pele, ma aiscì peřà, ma in tüti i caixi a dev’esse ben, ben lavà
e fina spassetà, pe’ levaghe a terra dedossu e iscì i cunservanti, a l’ucaixùn.

28
Tra e segunde: i sparghi, i fenùgli, e gé, e buràixe, i spinassi, i sélari e diverse mene de
còuri, e articioche, a laitüga, a radicia, i scaparrui, a richeta.

fenùgliu sparghi buràixe

articioca laitüga sciura de articioca

I sun tante e calitae de couri, ciantae int’i nostri orti e de furme ben deferenti: courusciù,
garbüxu, bròculu, còuru da föglia e coureti berghi, ecc. ... De ste ciante, ch’i fan d’invernu,
a parte föra terra a l’é faita da föglie o dae fause sciure nu ancu’ maüre.

còuru còurusciù còuru

e rave garbüxu russu

U broculu u l’à in füstu cürtu e fause sciure de cuřù verdu vivu, e sou sciure i sun de cuřù
giancastru, pareschi a cheli d’u courusciù ma ciü pecin. D’u broculu se mangia e fause
sciure nu ancu’ maüre. D’u courusciù se mangia i peculi d’ê sciure, ch’i pön esse gianchi,
cuřù crema o viulassu, ch’i sun reçente da tante föglie verde. In cüxina u s’incamina inte
modi deferenti: int’i primi, inpastelau e fritu, bugliu o gratinau, cume cunturnu, int’i
menestrui, sut’öřiu o suta aixeu.

29
 còuru còuru còuretu berga

I coureti berghi, i sun grossi cume ina nuxe, cun föglie verde vivu, maiscì cunscistenti, ch’i
gh’àn tanta vitamina E. I san d’amaru e i se mangia buglì o au vapù.

còurusciù broculi còuru garbüxu

U couru da föglia u l’é faitu de föglie lisce e drüe de cuřù giancu, russu, verdu o viola,
agrupàe fina a fa ina balotuřa macissa, ch’a paresce de çeira, pe’ via d’a “pruina”, ch’a fa
sghiglià l’aiga ch’a ciöve. Ste föglie, i sun fina bone da mangià crüe, cundie o cöte. Cun
chele gianche, tagliae a fiře sutiře e messe suta sa’ peve e audui, cöte e faite buglie, se fa
i “crauti”. U garbüxu u l’é faitu de föglie de cuřù verdu, arreperie, cun nervaüre marcae, ch’i
fan in custu maiscì spessu. In cüxina u s’aduvera pe’ fa süpe, menestre, o pe’ ingöglià e
sou föglie pe’ fa i “previ cin” e i “preveti”.

U còuru garbüxu, s’u l’é téneru se pö tagliàru fin e mangiàru crüu, ma, pe’ u ciü, u
serve pe’ fa u còuru cin, ch’i ghe dixe isci u preve.

30
De càiche frütu d’e verdüre se mangia a purpa, cume d’e süche, sücui, sücui da invernu,
cugömari, merezane, pumate, peverui e peverete.

cugömari cugömari merezane

süche e çevule sücui (sücun patecu) süca giauna

sciura de süca

cun a süca giauna maürà au sù d’avustu, risu bugliu, övi,

brussu, furmagiu sardu e parmigian gratau, agliu,
prunsemu, persa, sà, peve, öriu d’auriva e ina sföglia de
pasta bèla ümera, se fa i barbagiuài

31
A meřezana a l’é ina cianta carateristica de l’area mediteranea, e i soi früti, ciütostu
carnusi e d’â furma runda, alongà o a furma d’övu, i sun de cuřù brün-viola, rösau o
giancu, cu’a pele liscia o a coste.

E meřezane runde i sun bone pe’ esse cöte int’u tian tagliae a fete, chele alongae i van
ben faite cine.

peverete peverete peverete

E peverete i sun pecine e striglie, ma i brüxa cuscì forte, ch’i se duvera sulu cöte pe’
cundimentu. I peverui, savurii, sai e tröpu suvente mangiai cöti, gh’andereva de daghe
vařù au cunsümu da crüi. Defati, tagliai sutiři o a tocheti, i sun maiscì boi int’i cundigliui,
d’estae. Se se vö rustì l’é megliu çerniři grossi e carnusi.

Cheli russi i sun drüi, spessi, duçi e i sun maiscì boi au furnu. I giauni i sun sciügusi e
ümeri, adati au cundigliun. I verdi i sun menu savurii, boi pe’ cöixe. I peverui rundi i van
ben pe’ esse incii

32
I dixe, d’a pumata, ch’a sece a regina d’a cuxina, difati a l’é bona a tüte e manéire:

crüa, int’u cundigliùn o int’ina grissa scciapà, cöta inte bona parte d’ê menestre e

d’ê pitanse, cina au furnu, in saussa pe’ cundimentu, seca pe’ antipastu,

int’a bagna pe’ desténdira insci’â pisciadela e fina in marmelata pe’ desténdira in sc’ê turte
duçe.

33
De càiche autra cianta se mangia e semense, cume e fave, i faixöi, e faixürele, i peseli e i
céixi. E teghe d’i faixürin i se pön mangià. Candu se tira föra e semense dae teghe, se
dixe ch’i se destega o sedunca ch’i se desgrana.

cianta de fava, tega e fave fave destegae e salame

teghe de faixöi teghe de peséli faixürin

Cianta de céixi. Cun a farina de céixi se fa a farinà e a panissa.

A farinà a se mangia cauda. A panissa a se mangia cauda, cundia
cun öriu d’auriva crüu, sà e limun schissau, o dunca, candu a l’é
zerà, a se fa frize a fete.

34
Gh’é infin de ciante ch’i s’aduvera pe’ da ciü güstu au mangià. I aromi int’a nostra cuxina i
sun sempre stai impurtanti. Inte ciache pitança se ghe mete in güstu diversu. S’é delongu
aduverau i güsti d’ê ciante cresciüe int’a nostra zona, erbe chi nu manca mai int’i nostri
giardin.

agliu baixaricò auribaga

Agliu: s’aduvera e dousse, crüe e cöte, inte tante pitançe.

Auribaga: s’aduvera e föglie, fresche e seche, int’i sciüghi, carne cöta in ümidu e autri üsi.
Baixaricò: s’aduvera e föglie fresche crüe, pe’ fa u pistu e cöte int’i sciüghi e menestre.

Fenugliu sarvaigu cornabüza ferrügura

Cornabüza: a s’aduvera a sciura seca e maixinà, int’u cundigliun

Fenugliu sarvaigu: s’aduvera a semença faita secà au scüru, inte turte, fügasse duçe e
canestreli. A föglia fresca a se mete a buglie cu’e castagne fresche.
Ferrügura: a s’aduvera fresca e secà int’a carne e int’u cunigliu in ümidu.

persa menta rumanin

Pèrsa: s’aduvera e fögliete triae int’i cin e duve a piaixe.

Menta: s’aduvera e föglie fresche inte lümaçe cöte in ümidu
Rumanin: u s’aduvera frescu e secu int’i rosti, int’a carne cöta in ümidu e int’i sciüghi.
Sarvia: s’aduvera caiche föglia fresca int’i rosti, cun a carne cöta in ümidu e duve a piaixe.

35
36
37
38
A früta
A früta buza a l’ha pocu güstu e, de vote, a l’impasta a buca cum’i fan e sciorbe, i néspuri
d’invernu e i cachi o a liga i denti cume i purtegali e i amandurin agri. Ma, s’a l’é tropu
maüra, a pö deventà nissa e anche marçì.

cachi buzi e maüri

néspuri d’u Giapùn buzi e maüri

39
Ascàixi tüte e mene de früta i sun atacae â cianta cu’in peculu e i l’an inturnu ina
peröglia che, candu a l’é spessa e düra, a piglia u nome de sgröglia.

castagne int’u penissu

ninsöre int’a sgröglia peröglia de l’üga

Mere, perüssi e pecugögni i l’an iscì in calussu cu’e semense.

40
Agriote, çeréixe, susene, pèrseghi e mescemin i l’an in ossu düru cu’in garégliu drente,
ch’u s’asseméglia a chelu de e amàndure.

brignùi susene brignùi

mescemin

pèrseghi
çereixe

Mazu, çereixe assazu - Zügnu, çereixe a pügnu (fa atençiùn ai giuanìn)

çereixe

çereixe

çereixa sciuria
meřa

. .

meřa sciuria meře buze meřa maüra

.
pecugögnu

pecugögnu sciuriu pecugögnu axérbu pecugögnu maüru

(o busu)

perüssu

pumin de perüssu perüssu sciuriu perüssi buzi

perüssi maüri
 Nuxe, ninsöre e amàndure i se ciama sciacümi.

ninsöre amàndure nuxe

Imparentai cu’e süche, gh’é pöi i meřùi, e chele che ina vota i se ciamava süche pateche e
avùra pasteche.

merùn

pasteca

süca pateca, pasteca

agrümi

Limui, purtegali, çitrui e amandurin, i se ciama agrümi, che drente i sun divisi inte tanti
galeti, cüverti da ina peröglia sutira.

limùi purtegalu amandurin

sciure de limun e limui

De fighe ghe n’é de tante mene, a parte e mescìe ch’i sun tempurie e grosse ma in po’
aiguse, gh’é e pissalute, e cagliane, e padrete, e parruchine, e belùne, e belùrfe, e
brilassòte, e purcàsse, e imperiali, e türche, e ventemigliuse e i coli de dama, ch’i sun i
ürtimi a maürà.

fighe

e catru stagiùn d’u figu

E ciü bone, però, i sun e fighe scrite, ch’i sun ben maüre e i l’an a peröglia fiscià.
 .
pumu granàu, mergràn

pistaçi

Nostra maire granda Manin, a ne cuntava che candu ela a

l’éira pecina, inturnu au 1890, da veixin a duve avura gh’é
u giardin d’u Generale Moci, gh’éira in terren ciantàu a
pistaçi, duve i garçuneti i gh’andàva a cöglie d’ascusun.
A castagna, u pan d’i poveri

Da candu i l’àn ciamàu “arburu d’u pan” a ciànta d’a castagna a l’à avüu ina pàrte a lögu
inte l’ecunumia d’a muntagna, che nu l’é ancu’ tanti ani.
In tempu, stu grande arburu u l’é staitu bon de méte a postu, da pe’ elu, e chestiun d’u
ravitagliaméntu pe’ intréghe pupulaçiun: u legnu grossu u serviva pe’ fà a mubìglia, i
atressi e u legnàme da custrüçiun, a légna pecìna e i strunchi i l’andava ben pe’
rescaudàsse in ca’ e pe’ fa trambà a stüva e u furnu. E föglie i l’andàva inte l’ingràsciu pe’
a campàgna e intu giàsciu d’a stàla, a sciura a l’é ancu’ d’impurtansa pe’ e àve, ch’i a
tramüa int’in’amé assai speçiàu e güstusu. D’â legna e dai penissi se tràe u tanin, ch’u fa
lögu pe’ afaità e péle, ma u varù de st’arburu u l’é segnàu, ciü che mai, dau frütu.

sciure de castagna marruna penissu

Pe’ mil’àni a castagna a s’é piglià a bréga de esse pe’ dabòn u mangià d’a pruvidensa.
Serràu intu sou penissu, stu frütu u l’é au redòusu da calùnche cuntaminaçiùn e u
mantegne bone e calità che pe’ mil’àni e mil’àni i l’àn faitu deventà cuscì pupulare.

Stu frütu u se descunùsce inte due méne: a castagna, cuscì ciamà, e a marruna, ch’a l’é
maiscì sula intu sou penissu, pe’ contru de l’autra int’in penissu pö essighene fina a tre.
Forsci, forsci, a castagna a l’é u ciü mudestu d’i früti, e caiche vota su là che mégliu u
l’adescìa i regòrdi de candu gh’eira p’ê strade cheli ch’i vendeva e castagne rustìe, che
ancöi i sun ben rairi.
A früta sarvaiga

…pöi gh’é d’a früta sarvàiga cume mure de ruvéu e, int’i boschi d’ê nostre valae, se pö iscì
cöglie de mereli, de émpare, de brugugnui, ch’i sun fina boi pe’ fa a marmelata.

mure de ruvéu

mure de ruvéu sciurie, buze e maüre

 émpare

brignùi

brugugnùi
mereli sarvaighi
Ma gh’é de autre calità de früta: néspuri d’u Giapùn e d’invernu, sciorbe, zizure,
arburussìn, mure de seàussa, nazarole, e inte nostre valae, a Lisura, Pigna, u Casté,
Tenda e Briga, gh’é iscì de castagne e de marrune, ch’i sun ciü grosse e bone de e
castagne.

mure de seàussa néspuri d’invernu o süssacü nazarole

sciorbe

zìzure
 arburussin

arburussin

tapacü ruscìn üga de l’ursu

 grata cü o pan du luvu

üga d’i frati curniö, curniöra, tapacü üga d’i frati

Insci’â costa ghe de ciante de fighe d’a Madona

I funziröi
I funziröi i sun de poche parole, acorzüi e prüdenti. Sti çercavui i sciorte d’in ca’ in gran
segretu, che nu l’é ancù giurnu, in modu d’arrivà pe’ i primi insce bulae. I sun boi de fa ziri
föra man pe’ nu esse asséghî, suvente da pe’ eli o au mascimu in pecine bregàde.

Candu a stagiùn a s’aveixina i l’incumensa a da a mente che a lüna a sece bona, i fan u
contu de canta aiga a l’é carà e canta u ne pö avé cugliüa u terren. I mira se avesse faitu
tropu ventu, ma a cosa ciü impurtante de tüte, i tegne d’ögliu i bureléi ciü famusi, cheli
persunagi ch’i van intu boscu sulu candu i sun in tren tüte e cundiçiùn mirae perché pösce
esse nasciüu u bureu. I van a corpu següru e sulu inti posti duve u preçiusu funzu u
nascerà.
I funzi

funzu russu - maire - cucumela

I funzi i sun ciante ch’i nu l’àn regule, i cresce duve e candu ghe fà piaixé e i se presenta
cun curui, furme e mesüre mai e meixime. Chi, ve mustru e calitàe ciü urdinàrie e
cunusciüe, ma cosa d’impurtansa, cume se ghe dixe intu nostru parlà.
Funzi boi da mangià
bureu (Boletus edulis) funzi carnusi, drüi e nu stupùsi inta sustànsa gianca o giauneta.
A capela a l’é pe’ u ciü curma. U désuta u l’é d’ina sustança spunzusa.
buréu négru (Boletus aereus): u cresce â fin de l’estae o au cumensu de l’autunu, inte fòe, inti
ruveréi e int’e castagne, in posti auverti e abrighi, ascusu suta i brüghi. U va’ maiscì ben da mangià
frescu o pe’ fàru secà.

bavusa, pinairö (Boletus elegans): a cresce â fin de l’estae o au cumensu de l’autunu, inti
boschi de agùglia e de föglia larga. Assai bona da mangià.

gambagrixa (Boletus scaber): pe’ u ciü u cresce inte arbare e i carpàri, da pe’ elu o inte grosse
bulàe, in estae e autunu. I gambagrixa maüri i sun pocu çercai, invece i sun de varù cheli ciü
zuveni.
scangiairö (Boletus luridus): urdinàriu e abundante d’â Prima a l’Autunu. U cresce inti
boschi de ruve e castagne inséme. Bon da mangià, de gran calità s’u l’é cötu cun cüra. U nu
se deve mangià crüu.

cicotu giaunu (Tricholoma equestre): in autunu, u cresce inti boschi de agùglia e de föglia
larga a autésse deferenti. U l’é de bona calità sece pe’ mangiaru frescu che pe’ cunservaru
sut’öriu

cicotu grixu (Tricholoma portentosum): pe’ u ciü u cresce inte pinete, d’urdinariu u s’atröva
in po’ interràu e ciütostu ascusu suta e aguglie cazüe. U l’é de gran calità.
 mazìn (Tricholoma georgii – Calocybe gambosa): u l’é’ in funzu tra i ciü riçercai e apreixài, ciü
che mai adatu pe’ esse cunservàu sut’öriu. Pe’ u ciü u cresce da veixin ai custi de arbòssaru,
gratacüi, ruvei, brìgne, mere, e via cuscì. Candu u postu u l’é bon u cumensa a bulà in mazu e
fina a tütu zügnu.

cicotu vinau (Tricholoma nudum o Lepista nuda): u cresce inti boschi de agùglia e de föglia larga
inséme. Bon da mangià, s’u l’é cötu cun cüra.
Autre mene de funzi

Lepista nuda cicotu vinau

Clitocybe odora ?
Hypolama fasciculare funzu töscegu
Agaricus campestris prairö

aureglie de Giüda (Auricularia auricula) bon da mangià ma nu tantu aduverau inta nostra
cuxina. Ne nasce paregli pe’ vota int’ina bulà, pe’ u ciü insci tapacüi.
 arbanéla (Armillarella mellea)

bursa d’aréu (Bovista plumbea): u cresce â fin de l’estae o au cumensu de l’autunu, inti prai, inte
peràe o inte rairüre in posti ümidi e freschi. Urdinàriu, bon da mangià candu u nu l’é ancu’ maüru,
cu’a sustànsa drüa e gianca. Maürandu u se redüxe in püra brünastra.

cucumela (Lepiota procera): a cresce inti prai, inte perae e da pe’ ela intu boscu. Sulu a capéla a
l’é bona da mangià, percosa a gamba a l’é düra.
 diete (Clavaria aurea o Ramaria aurea)

fratun (Russula gen.) De següru u l’é u genere ch’u l’à ciü curui. Se dixe che tüte e mene de
fratui a sustança duçe i sece boi da mangià.
funzu d’a neve (Hygrophorus marzuolus) a capéla a se presenta de diferenti curui, sciüta
o viscusa, suta a lamete, de sustànça drüa. Gran parte d’i funzi de sta calità i sun boi da
mangià.

funzu russu (Amanita caesarea): u cresce â fin de l’estae e pe’ tütu l’autunu inte rairüre d’i
boschi de castagne, ruvi e ninsöre. Abasta bon da mangià, megliu crüu in insalata.
galétu (Cantharellus cibarius): bon da mangià e maiscì çercàu. Abasta urdinariu in estae e
autunu, u cresce inte l’erba o inte peràe de tüti i tipi de boscu, suvente u l’abunda inte castagne.
lanairö (Cortinarius praestans): pe’ u ciü u cresce inti boschi de arburi cun föglia larga, insci’e terre
càucare. De sustansa drüa, gianca o giaunéta e d’audù bon, u désuta u l’é a laméle cun ina veréta
scciümusa ch’à dà nome au funzu.

lenga de vaca (Fistulina epatica): a cresce inti veci trussi camurài, cume ruve, castagne
e fon. Bona da mangià aiscì crüa o panà cume ina custeleta. A se pö aiscì cunservà
sut’öriu.

murtin (Craterellus cornucopioides): u l’à a furma de trumbeta o de turtairö alongàu. Assai

urdinariu, u l’é çercau sece pe’ mangiaru frescu che pe’ secàru.
pinairö, bavusa (Suillus elegans): i sun funzi de terra, ascaixi tüti assuciai cun de ciante.
A sustànça d’a capela a l’é cume chela d’u gambu, e a pö nu scangià de curù o sedunca
ziràsse au blö e au negru. A pele d’a capela a se pö strepà e caiche vota u zira de curù.

prairö (Agaricus campestris) U l’é in bon funzu, cheli zuveni i l’àn savù aiscì da crüi. U l’é
cunusciüu cume champignon.
sanghin (Lactarius deliciosus, Lactarius sanguiflus) funzu bon, ben cunusciüu e apreixàu. Assai
presente inte pinete a livelu d’a marina e inti boschi de pin, in muntagna. U l’à u sciügu curù
russu carota, duçaustru e fèrmu. Taglianduřu, a sustança giancastra a piglia in parte u curù d’u
sciügu. L’audù u l’é abucànte.
I laitin (Lactarius volemus) i sun funzi de terra, assuciai ae ciànte ciü deferenti, i pön mesürà da
pochi centimetri, fina a trenta. A capela a l’é de maiscì tanti curui, a pö esse liscia, a tochi, curma o
cumba. A sustànça a l’é drüa ma a tira a rumpise. Tüte e spece i versa in sciügu ch’u pö esse de
curù giancu, crema o giaunu. U nu l’é gairi bon da mangià.

spunsiöra (Morchella hortensis, Morchella conica, Morchella vulgaris): inte caiche postu adatu, u
pö arrivà fina a ciü d’in parmu de autessa. A sustànça a l’é drüa. Tüte e spece i sun bone da
mangià, dopu avéře cöte.
Ciante d’â salüte

E riçéte faite de ciante cürative i sun maiscì antighe e forsci i l’àn avüu incumensu inta
preistöria. Tüte e gente primitive, i saveva cürasse cu’e ciante. Inti tempi passai, a cüra
cu’e erbe a nu l’eira fundà insce cugniçiun d’u savé d’i tempi, ma ciütostu insce de pröve,
andaite a bon fin, e abasta suvente inscia mařia, insce pratiche religiuse e insci’u modu de
mirà i marchi d’a natüra.

A spessiairia d’avura a nu méte da parte e ciante cürative, e aiscì se a reçerca d’u savé
inte stu campu a l’é ancù a l’incumensaméntu, i sun staiti faiti tanti prufiti insciu giüstu varù
d’u cuntegnüu d’ê sustanse cürative drente a caiche cianta. Féve contu, cume au modu de
cürasse mudernu, u nu purrereva fa a menu d’a digitale, ni de autre droghe, che suvente
fan ciü efeitu d’i preparai ruseài, percose i l’àn drente i cumposti ch’i fan ben inte
prupurçiun ciü adate, za ch’i sun creài d’â natüra.
D’urdinariu se pensa che e ciante cürative, za chi sun natürali e i nu l’àn de indicaçiun, nu
ghe sece resegu de mandàri zü. A nu l’è cuscì.
Se da in versu tante ciante da spessià i l’àn prupìçie calitàe de cüra, da l’autru lau, i pön
esse tösceghe e fa ma’.
E èrbe de sti ani (Renzo Villa - Voce Intemelia - setembre 1977).

Ina vouta e gente i cunusceva tüte e erbe e i l’àva imparau a servisene pe’ tante couse, in spéce
candu i l’eira marouti. Avù l’é turna vegnüu a moda de cürasse cu’e erbe, perché e gente i sun
meze atöscegae dae meixine.
Sti ani, pe’ cheli chi nu puxéva urinà gairi ben, gh’eira l’Erba de funtana e a Gramegna. Pe’
pürgasse invece, i l’aduverava u Negré. Candu i figliöi i l’àva i vermi i ghe fava de inciastri de Rüa.
De voute ai figliöi i ghe fava aiscì de tisane de Peligura, pe’ faghe passà a tusse. Cun u Sambügu i
se desinfetava i ögli, cu’u Bonmeigu i se pürificava u sanghe, cu’a Varma i se levava l’infiamaçiun,
cun l’aiga buglia de Urtiga i se lavava i cavegli perché alura i “shampi” i nu gh’eira.
Pe’ fa maürà i ciaveli, specie cheli ciü brüti e negri, ch’i li ciamava carbunassi, i ghe meteva e föglie
de Maurela. Candu i l’ava ma de testa i se meteva ina punta de sücun insci’u fronte e candu i se
brüxava, pe’ carmasse in po’ u ma, insci’a brüxaüra i se ghe meteva ina feta de patata. Ma e erbe i
u serviva sulu pe’ cürà e maroutie, ma pe’ tante autre couse. A Pasca pe’ grixürà i övi de gaglina i
l’aduverava e sciure de Beciciura pistae int’u murtà. D’estae, candu gh’eira cin de musche, i
pigliava in massu de Nasche e i l’apendeva au plafun. Candu i tràva u vin d’int’a tina, pe’ filtraru
ben, dau sgarbu i ghe meteva in fascetu de Spine Sante, ch’i l’eira aiscì ciamae Vignairöre.
I pescavui, avanti de andà a cařà e nasse, i l’açendeva in pecin fögu cun de bruti de Lentiscu, pe’,
faghe arrustì e gambe d’i purpi chi l’eira e esche pe’ piglià e murene.
Da cheli tempi e erbe i l’eira cunusciüe perché e gente i l’andava a taglià cu’a puaira o cu’a serra
pe’ daře da mangià ae bestie e alura i duxeva savé s’i l’eira bone o grame. Ciache stagiun a l’àva
e sou erbe perché aiscì e bestie i nu vön mangià sempre e meixeme couse. E erbe besögnava
aiscì arrancare d’int’u lavurau e d’int’e fasce, duve se ghe ciantava. Avura, invece, pe’ fa ciü aviau,
e erbe i se destrüge cu’i diserbanti sensa mancu savé cosa se destrüge. Ma, ancura au giurnu
d’ancöi, se vurré tegne caiche cunigliu, e nu alevařu cu’i mangimi, deghe de Cardele, de Scaparui,
de Furfuglin, de Canaroussi, de Erbe risse, de Scurigiöra, de rame de Urignö o de Pin giancu, de
bruti de Agaixu, de föglia cana, de Erba de marina. Candu u cunigliu u l’é alevau, feřu cöixe â
nostra moda cu’ in po’ d’agliu, ina çevula, l’öriu, due aurive, u rumanin o a ferügura, a segunda d’i
güsti, e due föglie d’auribaga. Cume vié che u cunigliu u l’é ben rustiu, int’e l’öriu e int’i güsti,
verseghe int’a cassarola in bon gotu de vin giancu, se vurré che a carne a l’arreste ciaira, o de vin
negru se vurré che a l’arreste ciü scüra
A l’ürtimu destapeve ina buteglia de bon russese, asseteve au taurin e ... bon’apetitu.
Abéu (Abies alba). A ràìxa de l’abéu giancu a l’eira cunseglià dau meigu gregu Ippocrate,
cunsciderau u paire d’a sciensa meiga, inte tüti i caixi de tusse resistente o d’ê maroutie d’i purmui.

Agàixu (Juniperus communis). S’aduvera u legnu ê grane, cögliüe in autunu, ben ben maüre. I
cüra a sténta, l’arén gramu, i durui reumatici e l’agru d’u stömegu. Culau zü cume desinfetante d’i
canaréti pe’ piscià, candu se gh’à a cestite. U d’à modu ai sciüghi d’u stömegu. In chilò de grane u
serve pe’ insavurì 400 litri de gin.

Agrufögliu (Ilex aquifolium). U cüra a freve e l’isterismu cun l’aiga

cöta d’a rüsca.
Arbòssaru (Crataegus oxyacantha). E sciure, e föglie e i früti, cögliüi maüri, i cüra u cö candu u
pica föra de l’urdinariu ê parpitaçiun.

Àrbara (Populus alba). A l’eira cunsciderà in bon portafurtüna, percose, dixe a foura, d’u
sou legnu sereva staita faita a cruxe de Cristu.

Amburnu, Avurnu (Lamburnun anagyroides). S’aduvera e föglie in tisana pe’

descarregà l’intestin.
Arcipressu (Cupressus sempervirens). S’aduvera e föglie, e grane cögliüe in estae e faite secà
au furnu e a rüsca cögliüa inta prima e secà a l’übàgu. I cüra i durui reumatici, e perdite de sanghe
ê vene varicuse. U sou nome u ne ven d’â foura de Ciparissu, u zuvenu ch’u l’à amassau pe’
sbagliu in capriö da elu meiximu alevau. U n’à prövau tantu durù ch’u s’è amassau e Apùlu u l’à
tramüau int’in arburu.

Aureglia de luvu (Thymus serpyllum). S’aduvera e çime sciurie faite secà. U l’è bon a carmà i
crampi, a cürà e infeçiun, a fa maürà u cataru, u leva l’aria da stömegu e bieli, u l’é amaru pe’
savurì. Bon pe’ a tusse e pe’ e maroutie d’i brunchi, ma u l’é aduverau, pe’ u ciü, inti destürbi d’a
digestiun.

Auribàga (Laurus nobilis). Sborli, muroidi, stanchessa, digestiun pesante e süù d’i pei, i se cüra
cun strügiui, bagni, aighe cöte de grane e föglie secae. I devinatui greghi i l’eira ciamai mangiavui
d’auribaga, za che, mastegandu e föglie d’a cianta sacra a Apulu, i se pensava de purré leze u
futüru.
Arburussin (Arbutus unedo). Cu’e föglie, cögliue inta prima, candu i sun tenere, se cüra u figatu e
se fèrma u frusciu (cagheta).

Auriva (Olea europaea). S’aduvera e föglie, ch’i leva l’infeçiun, a rüsca, e aurive e l’öriu. L’ aiga
cöta de föglie a l’è indicà int’a presciun auta d’u sanghe e inti durui reumatici. Pe’ serrà e ferie
s’aduvera rüsca d’auriva in fümenti. L’öriu ch’u serà aduverau pe’ medicamentu u duvereva esse
franzüu a freidu, pe’ mantegne i prinçipi ativi.
Baixadone (Papaver rhoeas). S’aduvera e sciure fresche ch’i l’àn pruprietà de carmà u durù,
chietà i granfi, fa süà. Abasta ativu inte coliche, inti stati d’anscia, inte tusse nervuse. I petali i l’eira
aduverai cume culurante.

Baixaricò (Ocymum basilicum). U ciü bon u l’é chelu curtivau in Ligüria. Cun l’infüsu de föglie
fresche o iscì secae, se cüra l’arén pesante, a cazüa d’i cavegli, i ziramenti de testa.

Blué (Centaurea cyanus). Cu’a tisana de sciure se cüra e infiamaçiun ai parpeli. Cun l’aiga cöta
de sciure secae, se cüra u cataru d’i brunchi. Intu passau, cu’u sciügu d’a sciura se fava in
inciostru blö.
Béula (Betula alba). Cun u sciügu trau föra cun de tache dau trussu, se cüra l’arena int’e
pisce, Cu’in inciastru de föglie e burri, va via i busselui. Pe’ purré piscià ciü ben se prepara
in’aiga cöta de föglie e burri. Eira scunsegliau tucà a béula inti duze giurni avanti Deinà. E
strie i l’aduverava u sou legnu pe’ fane e spassuire ch’i ghe serviva a vörà.

Bèladona (Atropo belladonna).

Tüta a cianta a l’è maiscì velenusa

Brügugnun (Vaccinium myrtillus). S’aduvera u frütu frescu, de rairu e föglie. U leva l’infeçiun e u
da ton. U frütu u l’é aduverau pe’ cürà a cagheta. E föglie i l’asbascia, giüstu giüstu, u sücaru intu
sanghe.

Burtulaiga, Purçélana (Portulaca oleracea). A tisana d’ê föglie, cögliüe d’estae, a leva i vermi, a
mete in motu a bile, a disintöscega e a l’agiüta e mairi a tirà u laite.
Buràixe (Borrago officinalis). E çime sciurie ê föglie cögliüe inte l’andiu d’i mesi de l’estae, e pöi
lasciae secà, i pön serve contra a pudraga, i durui reumatici e a tusse.
I raviöi cu’u pin de buraixe i sun ina buntà.

Camamila (Matricaria chamomilla). S’aduvera e sciure cögliüe in estae e faite secà. A cüra i durui
nervusi, e coliche de figatu, u brüxù d’i ögli e a vegne inscontru â digestiun.
Castagna d’India (Aesculus hippocastanum). S’aduvera e raixe, i früti ê föglie. I cüra a freve, e
tignöre ê vene varicuse. A se ciama aiscì Ippocastano, nome ch’u ven da l’antiga cunvinçiun ch’u
garisse e maroutie d’i cavali.

Canderé (Verbascum thapsus). S’aduvera e föglie secae o fresche. U l’é bon pe’
maürà u cataru e tiraru föra, u càrma i durui. U l’é aduverau in specie pe’ i destürbi d’i
brunchi. In tempu, u gambu verutau d’u canderé, secau e süpau intu sevu, u l’eira
aduverau cume bumbàixu.

Castagna (Castanea sativa). Pe’ cürà a tusse inscistente se prepara in infüsu de föglie seche,
cögliüe inta prima.
Çevula de figu (Scilla maritima). Abasta velenusa. S’aduvera u bürbu secau. U l’é bon pe’ tirà föra
u cataru, u porta ferru au sanghe, u l’infiamma in po’, ma u l’agiüta u cö a bate. Cianta aduverà
dau tempu d’i antighi greghi fina a ancöi pe’ l’açiun cürativa d’ê sustanse cuntegnüe inti sou bürbi.

Cornabüsa (Origanum vulgare). S’aduvera a cianta in sciura secà. A l’é bona a

trae u cataru, a leva l’infiamaçiun, a fa passà i crampi, a leva l’aria da stömegu e
bieli, a da’ ton.

Duçamara (Solanum dulcamara). I früti i sun velenusi. S’aduvera a rüsca d’i rami ê
föglie. A cüra l’artrite e i busselui.
 Émpara (Rubus idaeus). S’aduvera e sciure, i früti ê föglie, cugliüe in estae. I cüra e
muroidi ê ragadi, i reumatismi e u brüxù d’i ögli.

Erba betonica (Mandragora officinalis). A l’é despersevarà, fin da l’antighu a

cunvinçiun che a mandragora a criereva intu mumentu ch’a vegne tirà föra dau
terren, e che u sou criu u sereva bon d’amassà in omu. A l’é staita aduverà pe’ façùn
e riti de striunària. A l’é velenusa.

Erba de San Giuani (Hypericum perforatum). S’aduvera e föglie ê sciure, cögliüe giüstu ch’i sun
sciurie, e messe a secà au l’übagu. A cüra a sténta, e destursciun, i sborli ê brüxaüre. A se ciama
aiscì Pirastru e Erba unta. Intu Mediuevu a l’eira aduverà pe’ fa i scunsüri contru u diavu.
Erba fuina (Urtica dioica). Abasta cunusciüa intu passau, a l’é staita aduverà in tescitüra, pe’
mangià e pe’ cürà. A l’é maiscìbona inta cüra de tüte e calitae de perdite de sanghe interne. E
föglie in purve i ferma u versamentu de sanghe candu u sciorte dau nasu. A l’asbascia i sücari intu
sanghe carandu cuscì aiscì a presciun.

Erba gata (Centaurium erythraea). S’aduvera a cianta secà. A da asvan a l’apetitu e a l’agiüta l’afé
a fa a bile. A tagliu pe’ candu se delingerisce pocu. Tantu curtivà intu Mediuevu, a l’é ancù aduverà
pe’ fa u vermùte.

blué, camamila, aconito, baixadone

 Erba rissa (Achillea millefolium). S’aduvera tüta a cianta pe’ secà e ferie, e righe inta pele
d’u sen, e muroidi e a cagheta. Se dixe che Achile feriu u l’é staitu cürau d’â maire Teti cun
st’erba. Pe’ i antighi a l’eira cume in pruntu sucursu in caixu de tagli o ferie.

Erbamara (Tanacetum vulgare). S’aduvera i gambi sciurî freschi o secai. A leva i vermi, a fa
delengerì, a l’amassa e bestiete. Se se ne piglia in abundansa candu s’é incinta a pö da l’asvan a
l’abordu.

Farfara (Tussilago farfara). A cüra a sténta, a tusse, a rugna e u ma’ de növe lüne. Contru a sténta
e a tusse se büve in’aiga cöta de föglie fresche, pistae in aiga bugliente. Pe’ a rugna e a crusta
laitea (mà de növe lüne) se fa in imparpu de föglie fresche schissàe inscia parte da tratà.
Fenugliu sarvaigu (Carum carvi). S’aduvera i früti ch’i maüra in autunu. U l’é d’agiütu inta
cüra d’ê muroidi e i destürbi d’u stömegu. U l’é aduverau aiscì dai pastissei e se ne fa in
licure ch’u se ciama kümmel.

Ferexa (Dryopteris filis-max). Cu’u bürbu, cögliüu e netàu ma nu lavau, se leva da mezu u
vermucan. A ferexa a l’é a tagliu fin ch’à cunserva u carateristicu audù. A nu dev’esse
daita ai figliöi.

Ferügura (Thymus vulgaris). Erba abasta cunusciüa e aduverà pe’ savurì u mangià. Intu
1725 l’é staitu trau l’öriu de sustansa e da chelu mumentu u spessià u l’à aduverau pe’ a
sou calità de fermà l’infiamaçiun. S’aduvera a cianta in sciura secà e l’öriu pe’ levà l’aria
dau stömegu e dai bieli e pe’ mandà via i vermi.
Figu (Ficus carica). U ne ven da l’Asia Minure e u l’é ciantau dapertütu. S’aduvera e föglie e i früti.
Contru a tusse e u rafreidù se büve in aiga cöta de früti sechi in aiga indouçia cun l’amé. Insc’i
purrin e insce picaüre d’ê ave se ghe pega d’u sou laite, trau dau peculu.

Fon (Fagus sylvatica). Cu’a rüsca d’ê rame cögliüa inta prima e faita secà a l’übagu, se cüra a
freve ch’a va e ch’a ven. D’â rüsca d’u legnu se trae u desinfetante crusotu.

Frasceru (Fraxinus ornus). A sustansa viscusa che a sciorte dau trussu candu u se ghe fa
ina taca, in estae, a l’é messa in cumerciu cu’u nome de manite. A l’é adata pe’ fa andà de
corpu.
 Fràsciu (Fraxinus excelsior). S’aduvera e föglie cögliüe inta prima, candu i manda
föra ina guma viscusa. I cüra l’artrite e l’arén pesante. L’aiga cöta d’a rüsca, a
cumbate a freve. A pigriçia d’i bieli a l’é cürà cun l’aiga c öta de föglie.

Gensana (Gentiana sp.). A sou sciuriüra a düra da mazu a lügliu e a curma candu u Sù u l’intra
intu Leun, l’é pe’ lolì ch’a garisce e maroutie leunine, chele ch’i se riferisce â circulaçiun d’u
sanghe. A da ton e a desentöscega ae bone. U nome u ne ven da chelu de Gensiu, re de l’Iliria,
ch’u purrereva esse chelu ch’u l’à descüvertu e vertü cürative d’a cianta. E raixe, cögliüe inta prima
o in autunu, tagliae a tochi e messe a secà au su, in infüsu, i cüra a mancansa d’apetitu ê
digestiun fatiguse.
Gardacà (Sempervivum tectorum). In tempu se incredeva che ciantanduřa insc’i cupi d’i teiti, a
l’apàresse a ca’ dai fürmini. L’inciastru de föglie pistae, u cüra i agaçin e i purrin.

Giastrùsse (Carlina acaulis). Contru e custipaçiun forti s’aduvera in’aiga cöta faita cu’a raixe secà
intu furnu. Antigamente sta cianta a l’eira aduverà cume barometru marcatempu, perché a se serra
candu sta pe’ vegni a ciöve.

Gladiulu (Gladiolus (Iris) communis, italicus, sibirica). Da gladiu, a spà d’i rumai, pe’ a
furma d’ê sou föglie. A raixe fresca, acatà inte biteghe d’erbe, a se dava da morde ai
figliöi candu i meteva i denti, cu’e zenzie enscie e duluranti.
Ghi (Viscum album). S’aduvera e rame pecine ê föglie secae. U redüxe a presciun d’u sanghe int’ê
arterie, u fa picà ciü ben u cö, u fa piscià e u carma i durui nervusi. Aduverandune tropu u l’é
töscegu.
Ingrasciaporchi (Taraxacum officinale). Tüte e parte d’a cianta i se pön aduverà. Raixe e föglie i
sun mangiae cume insařata. E raixe secae e abrüstegae i sun u megliu che se pösce aduverà au
postu d’u cafè. U va maiscì ben pe’ cürà i reumatismi. U fa da amaru pe’ delengerì e u da modu a
l’apetitu. A tagliu pe’ fa piscià.

Gratacü, rösa sarvaiga (Rosa canina). In tempu, cu’a sou raixe, se cürava i cai ch’i l’ava pigliau a
ragia. S’aduvera i früti richi de vitamina C, e sciure ê föglie cume pürgante o in pumata pe’ garì e
brügure de ferie.
Larxu (Abies larix). Cu’a trementina, ch’a l’é a ràixa ch’a ruglia da marchi faiti intu trüssu, se ne fa
d’i fümenti fandune carà caiche taca inte de l’aiga bugliente, pe’ cürà a sténta, a brunchite e a
tusse. D’estae e föglie i lascia sciorte ina sustansa, ciamà a manite de Briançon, da duve e abeglie
i fan in amé maiscì bon.

Lenga de can (Plantago maritima). S’aduvera e föglie secae e a semensa. A seca e ferie, a fa
piscià, a leva u cataru, a ferma a cagheta. A cianta a leva da mezu tante mufe o bestiete che
mancu i se pön ve’.

Limùn (Citrus limon). S’aduvera u frütu frescu, a rüsca secà, u sciügu e l’öriu. U cüra u scurbütu, u
fastidiu de nervi inta facia, i reumatismi, u da ton e u renfresca. A rüsca a l’é aduverà cume amaru.
U sciügu sccetu u se mete insce ferie, e ciaghe indenie ê picaüre d’ê bestiete.
Lin (Linum usitatissimum). U nu s’atröva cume cianta sarvàiga. S’aduvera a cianta intrega. A
semensa, messa â serena int’in gotu e ingurà, a fa da lengeira pürga. E semense maixinae i pön
serve da imparpu inscia pele pe’ garì e ferie, e maroutie e u marçu d’a pele. L’öriu d’ê semense u
l’é aduverau pe’ e bestie cume pürga.

Macamögliu (Centaurium minus). S’aduvera e çime sciurie ch’i van cögliüe, faite secà e
cunservae inte de sacheti de papé. U cüra i durui de stömegu, a freve, u ma de figatu e a pigriçia
d’i bieli. Se ne serve aiscì pe’ scciairì i cavegli, fandu in’aiga cöta de sciure seche.

Margaritina (Bellis perennis). Cu’ in aiga cöta de föglie e sciure, faite secà a l’übagu, se cüra e
infiamaçiun d’a buca e d’a gura
Menta (Mentha piperita). Minta, ina ninfa, figlia de Cocitu, u cursu d’aiga de l’Infernu, amà da
Plutun, e tramüà in cianta d’â muglié d’u diu, a girusa Pruserpina. In erburisteria s’aduvera tüta a
cianta. A cüra a debuleça d’i nervi e d’u cö, l’arén pesante, u refreidù, u smangiù, a da ina man a
delengerì, a ferma u spurgu d’u laite.

Müghetu (Convallaria majalis). U l’à de döte pe’ da ton au cö. Cianta töscega. Nu ste a mete u
müghetu duve se dorme: u pö fa vegnì ma de testa, u pö fa stravagnà e mete agitaçiun.
Murtura (Myrtus communis). Dai Greghi, a l’eira cunsacrà a Afrudite, dea d’a fegundità, percose e
sou föglie i l’arregordava a furma d’a mussa. S’aduverava e föglie ê grane pe’ cürà l’infiamaçiun d’i
brunchi ê perdite gianche. A l’é üna d’ê méne carateristiche d’a macia mediterranea (garega),
abasta cumüne in Itaglia. A l’é suvente arregordà intu Veciu Testamentu e dai antighi pueti greghi
e rumai. A l’eira dedicà a Venere e se pensava ch’a l’avesse de döte ch’i dava sprun a fa l’amù.

Merelu sarvaigu (Fragaria vesca). S’aduvera i bürbi ê föglie cögliüe inta Prima e faite secà a
l’avertu. I cüra i russui d’a pele, e infiamaçiun d’a buca, e ferie. U l’é a tagliu pe’ fa piscià.

Nuxe (Juglan regia). S’aduvera e föglie secae e u frütu frescu. A da d’u ton, a fa passà a cagheta,
a leva l’infiamaçiun, a l’asbascia in tantin u sücaru intu sanghe. Sece a rüsca verde sece e föglie
fresche i sun staite aduverae pe’ de secuři cume tentüra pe’ i cavegli.
 Ninsöra (Corylus avellana). S’aduvera e föglie pe’ cürà ferie e brüxaüre.

Nespuru (Mespilus japonica). S’aduvera e föglie, i früti e a rüsca. U va ben pe’ cürà, a
pudraga, a sciatica e a degestiun pesante.

Pan du cücu (Polmonaria officinalis). Pan e vin (Oxalis acetosella). S’aduvera e föglie
S’aduvera a cianta in sciura secà. A l’é bona ê raixe secae, cun a pruprietà d’asbascià a
pe’ cürà e maroutie d’ê andane du sciau. freve, de fa piscià e de renfrescà i bieli.

Patata (Solanum tuberosum). In tempu se cürava e brüxaüre cu’ in inciastru de patata

crüa gratairà. Contru a tusse asenina se fava in aiga cöta de föglie cun sarvia e amé.
 Pin de muntagna, Pin faussu (Pinus silvestris)

Pin, Pin negru, Pinassu (Pinus maritima, Pinus pinaster)

Pinus strobus Pinassu (Pinus nigra) Pinus cembra

Pin de muntagna. Ditu aiscì pin de Scoçia. S’aduvera i burri freschi in aiga cöta pe’ a cestite.
L’aiga cöta de föglie a serve pe’ a pudràga e i durui reumatici. Pe’ a vuxe i se fan d’i gargarismi
cu’in’aiga cöta de pigne verde trìe.

Pin nanu. De sta varietà de pin de muntagna se trae l’öriu d’essensa sccetu, aduverau inta
sciensa meiga pupulare itagliana, sgrissera e üngherese. S’aduvera e föglie fresche ch’i l’àn
pruprietà stimuřanti, i cüra e cunseguense de l’infiamaçiun e i carma u durù. L’öriu u l’é bon inte
brunchiti, inte tussi, inta sténta e in autre maroutie d’ê andane du sciau..

Pinetu. S’aduvera l’aiga cöta d’i böti contru a tusse e u cataru.

Pèrsa (Origanum majorana). S’aduvera a cianta in sciura fresca o secà. A pö serve inti
destürbi menu gravi de stömegu e bieli. Maiscì bona cume digestivu.

Pei caudi (Eryngium campestre).

E raixe i van ben pe’ fa piscià.

Pan du luvu, Gratacü (Rosa canina)

I cuntegne a vitamina C
Prunsemu (Petroselinum sativum). S’aduvera e föglie fresche o secae ch’i l’arrangia u stömegu,
levandu l’aria inti bieli. L’aiga cöta d’ê raixe fresche a fa piscià. Föglie scapüssae acostae insciu
sen i fan perde u laite ae nürighe. Contru e infiamaçiun ae vene d’i ögli s’aduvera u sciügu frescu
d’ê föglie.

Relöriu (Passiflora gen.). Cianta uriginaria d’ê regiui americane de suta i tropici. S’aduvera e
çime in sciura e in frütu e i früti. A fa ben inta cüra pe’ carmà i batiti d’u cö. A l’à efeitu de carmà u
durù pe’ paregli tipi de durui nervusi. U frütu u l’é rinfrescante e u da ton.

Pumu granàu (Punica granatum). S’aduvera a raixa, rancà in autunu e cunservà inte l’arena, e
sciure e i früti. A cüra u ma’ ae zenzie, u vermu sulitariu e u ma’ de pança. U pumu granàu u l’è
çitau inte tanti scriti antighi e u l’é staitu ciü vote messu in rapresentaçiui fegürative e pitüre fina
dau tempu d’i egissiai.
Relouru (Nerium oleander). Cianta velenusa. S’aduvera e föglie ê sciure seche pe’ preparà in
stranüatöriu pe’ cumbate u refreidù.

Rösa de Gramundu (Peonia gen.). Aduverà pe’ meixina za inte l’antiga Grecia, Pliniu u a dava
cume bona inta cüra d’ê prie inti rei. S’aduvera e raixe secae ch’i l’arresce a strenze e vene, i
carma i grànfi, i fan piscià e carmà u durù.

A sciura d’a rösa de Gramundu a l’è velenusa.

Rüa (Ruta graveolens). Impurtante meixina antiga e de següra arrescìa, da aduverasse cuscì
cume u a marca u meigu. S’aduvera a föglia secà o fresca, pe’ levà i vermi, drissà u stömegu,
pruvucà l’abortu, favurì u süu. Cinfrugnandu i tochi de cianta se pö avé de alergie inscia pele.

Rumanin (Rosmarinus officinalis). Intu Mediuevu, u l’é staitu çernüu a imagine de l’imurtalità e d’a
fedeltà de cubia. Se credeva aiscì insciu sou purré de tegne distante a scarogna e i fürmini. Cun u
sou legnu i se sun frabricai cügliai contru i atüscegamenti e penteni contru a cazüa d’i cavegli.
Ruve (Quercus robur). Intu Mediuevu a ruve a l’eira ün d’i sète arburi nobili d’a tradiçiun irlandese,
e a sou distrüçiun a dava andiu a maroutie, andana d’u bestiame e desaversi ecunomici pe’ chelu
ch’u n’àva curpa. S’aduvera a rüsca e föglie secae e a gianda. Mandau zü pe’ buca u cüra e
muroidi, u frusciu ê infiamaçiun d’i bieli.

Ruveu (Rubus fruticosus). S’aduvera e föglie fresche o secae e i früti. Açiun astringente, u da ton,
u fa piscià. L’ aiga cöta de föglie a funçiuna ben inti gargarismi e pe’ sgassà a buca. U pö esse
duverau cume desinfetante d’ê ciaghe interne. Se stima che e föglie i l’àge açiun contru u sücaru
intu sanghe.

Sarvia (Salvia officinalis). A l’é cume a dì sarvessa e salüte. A leva l’infiamaçiun e a manca de fa
süà.
 Sambügu (Sambucus nigra). E sciure i sun bone pe’ cürà e maroutie d’ê andane du sciau..

Sarxu (Salix viminalis). L’aiga cöta Scixerbura (Berberis vulgaris). A l’eira ina cianta
amara, preparà cu’a rüsca d’u sarxu, a cunsciderà bona pe’ bate i destürbi d’u stömegu e
l’eira cunusciüa dai Spartani pe’ bate i levà d’asbrivu e sou ciaghe. A l’alarga e vene.
durui d’i ossi. S’aduvera a rüsca d’a raixe.

Söixura e nöira (Viola tricolor). S’aduvera a cianta in sciura secà, u sciügu frescu, e e sciure
secae. A fa delengerì e piscià, a leva a freve, a da ton e a pürga, levandu l’infiamaçiun. Candu se
gh’à a freve a fa in modu de fa süà. A l’é aduverà cume lichidu pe’ secà e ferie, perdite de pele e
ciaghe.
Stecadò (Lavandula gen.). Cu’e sciure faite secà a l’übagu se cüra a sténta, l’agitaçiun d’i nervi, u
ma’ de testa, u ma’ de gura, a stanchessa e u refreidù.

Tapanu (Capparis spinosa). U mete in açiun u stömegu. E sciure, cögliüe ancù serrae, i se
mantegne sute sa’.
Tàrmega (Arnica montana). S’aduvera e raixe ê sciure secae. A cüra i busselui insci’â facia d’î
zuveni, e desturçiui e i sborli.

I veci muntanari françesi, i fümava e föglie de tarmega inta pipa o i u presava cume tabacu da
nasu. Pe’ lolì a l’eira ciamà aiscì Tabacu de Savoia.

Tiu (Tilia cordata). S’aduvera e sciure e i portasciure, a rüsca, e föglie fresche. E sciure i ven a
tagliu int’a presciun auta d’u sanghe, inti caixi de refreidamentu cun freve, indigestiun, stati
d’anscia e ma’ de testa. L’aiga cöta d’a rüsca a fa ben inti destürbi de figatu. U legnu teneru e
giancu cauçinau u sereva u carbun vegetale ch’u ridüxe a bile e u l’à açiun carmante.
Varma (Malva sylvestris). S’aduvera e föglie e e sciure secae, caiche vota e raixe. Maisci bona inti
destürbi de stömegu e bieli, aduverà aiscì pe’ a cüra de tussi e brunchiti. D’agiütu pe’ i sgassi inte
l’infiamaçiun d’a buca.

Varmarösa (Althea officinalis). S’aduvera tüta a cianta secà, inte infiamaçiun d’a buca, inta tusse
seca e nervusa e candu nu se riesce a dorme. Plinio, u ciü famusu meigu ruman, u a cunsegliava
pe’ resolve i caixi de pigriçia d’i bieli.
Viarba (Humulus lupulus). S’aduvera i magliöi fümele secai. I l’àn açiun amara, carmante, adata a
fa piscià. I s’aduvera aiscì candu nu se pö dorme e s’é abasta nervusi. Maiscì bona pe’ e gastriti
de calità nervusa. Ciü de tütu a serve inta fabricaçiun d’a bira. Mesué, meigu arabu, u l’à cunseglià
cume pulitù d’u sanghe. Paracelsu u l’à cumandà inti destürbi d’a digestiun.

Viureta (Viola odorata). S’aduvera e föglie ê sciure fresche o seche e a raixe secà. Föglie e sciure
i sun aduverae inta cüra d’ê maroutie d’u sciau. Föglie fresche pistae i se mete insce ciaghe,
brüxaüre e inscia fronte candu s’à u ma’ de testa. Ninte de megliu intu caixu de ensciaméntu. A
raixa in dose abundanti a fa cacià via e a fa da pürga.
 Nomi de ciante intu parlà
Ventemigliusu
abéu Abies alba abete
agaixin Juniperus oxycedrus ginepro coccolone
agaixu Juniperus communis ginepro
agliu Allium sativum aglio
agrufögliu Ilex aquifolium agrifoglio
agriota Cerasum avium var. amarena
aixeru Acer platanoides acero
amàndura Amygdalus communis mandorla, mandorlo
amandurìn Citrus nobilis mandarino
amburnu, lamburnu Lamburnum anagyroides maggiociondolo
anemuru Anemone coronaria anemone
anemuru de muntagna Ranunculus aconitifolius ranuncolo
anixu Pimpinella anisum anice verde
araixu Abies larix larice
arastra Ulex europeus ginestra dei carbonai
arbara. arbura Populus alba pioppo bianco
arbossaru Crataegus oxyacantha biancospino
arburussin Arbutus unedo corbezzolo
arcipréssu Cupressus sempervirens cipresso
arcisu sarvaigu Narcissus tazeta narciso
àripu Globularia alypum sena di Provenza
aroussane Brassica campestris var. rapa rapa selvatica
articiòca Cynara scolymus carciofo
arzu Abies larix larice
auréglia de gatu Anthyllis tetraphylla antillide
auréglia de luvu Thymus serpyllum serpolino
aureglie de crava Hieracium pelosella pelosella
auréglie de ratu Hieracium pilosella pelosella
auribàga Laurus nobilis aloro
aurìva Olea europaea oliva, olivo
aurivastru Phillyrea latifolia olivastro
avéna Avena sativa avena
avenassu Avena fatua avenastro
avérna Alnus glutinosa ontano
avurnu Lamburnum anagyroides maggiociondolo
baixadòne Papaver rhoeas rosolaccio
baixapréve Viburnum tinus laurotino
baixaricò Ocymum basilicum basilico
balarina Hyosciamo niger, H. albus giusquiamo
balòta Ballota frutescens endemismo ventimigliese
bàrba de cràva Asperula odorata stellina
bàrba de frate Allium schoenoprasum erba cipollina
bàrba de frate Calamintha vulgaris nepitella
barbafòrte Armoracia rusticana rafano
barcaru Matthiola incana, M. sinuata violaciocca
bastun duçe Polypodium vulgare felce dolce
bastunàglie Daucus carota carota selvatica
baticristu Agave americana agave
becìciura Muscari comosum giacinto botroide
bèla de nöte Mirabilis jalapa bella di notte
bèladòna Atropo belladonna belladonna
bèliomi Impatiens balsamina balsamina
belurìn Cucurbita pepo zucchino tromboncino
bèrga endivia Cichorium endivia var. indivia belga
beùla Betula alba betulla
biùla Betula alba betulla
blüé Centaurea cyanus fiordaliso
bonmeigu Artemisia absinthium assenzio
bregamòtu Citrus bergamia bergamotto
brigna Prunus domestica prugna, pruno
brignun Prunus domestica prugna, pruno
bristulin Cucurbita maxima semi di zucca tostati e salati
brüghina Erica tetralix erica
brügu Calluna vulgaris brugo (zone limitrofe)
brügu Erica arborea erica
brügugnun Vaccinium myrtillus mirtillo nero
brüstiaire Aphyllanthes monspelliensis afillante
brutura Stellaria media centonchio
brutura perusa Cerastium viscosum cerastio
buca de leùn Antirrhinum majus bocca di leone
buràixe Borrago officinalis borragine
burbunàiga Adonis annuus, A. estivalis adonide estiva
burtulaiga Portulaca oleracea portulaca
bùsciu Buxus sempervirens bosso
butùn d’ouru Ranuncolo acer ranuncolo di monte
cacau Theobroma cacao cacao
cacu Diospyros kaki kaki
café Coffea arabica caffè
cala Zantedeschia aethiopica calla
calamandrina Teucrium chamaedrys camedrio
calitüs Eucalyptus globulus eucalipto
camamila Matricaria chamomilla camomilla
camamila bastàrda Tanacetum parthenium tanaceto
campanéta Convolvolus arvensis convolvolo
campaneta rösa Convolvolus althaeoides vilucchio
cana Arundo donax canna
canarossu Centranthus ruber valeriana rossa
cànava Cannabis sativa canapa
canderé Verbascum thapsus verbasco
canela Cinnamom zelanycum cannella
canfura Cinnamomun camphora canfora
cardéla Senecio vulgaris senecione, calderugia
cardélina Sonchus oleraceus cicerbita, crespigno
càrdu Cynara cardunculus altilis cardo
càrdu Silybum marianum cardo mariano
caròta Daucus carota var. sativa carota
càrparu Ostrya carpinifolia carpino nero
carüba Ceratonia siliqua carruba, carrubo
castàgna Castanea sativa castagna, castagno
castàgna d’India Aesculus hippocastanus ippocastano
catalogna Cichorium intybus catalogna
caucanin Fumaria officinalis fumaria
çeaussa Morus nigra, M. alba gelso nero, g. bianco
çedru Citrus medica cedro
céixu Cicer arietinum cece
çentögli Stellaria media centonchio
çereixa Cerasum avium ciliegia, ciliegio
çereixa agriòta Cerasum avium ciliegia capronaia
çereixa düraia Cerasum avium durona
çereixa giancàira Cerasum avium ciliegia
çereixa grafiùn Cerasum avium ciliegia
çereixa maràsca Cerasum avium ciliegia visciola
çerru Quercus cerris cerro
çetrùn Citrus bigaradia arancia amara
çetrunéla Melissa officinalis melissa
çevula Allium cepa cipolla
çevula de figu Scilla maritima scilla
cicoria Cichorium intybus cicoria
çincherighe Plantago lanceolata piantaggine
ciümin Dyanthus superbus garofanino
cornabüsa Origanum vulgare origano
coureti Brassica oleracea var. cavolini di Bruxelles
còuru Brassica oleracea cavolo
còuru agrupau Brassica oleracea var. capitata cavolo cappuccio, verza
couru canavà Brassica oleracea cavolo (foglia)
còuru garbüxu Brassica oleracea var. capitata cavolo cappuccio, verza
còuru russu Brassica oleracea var. cavolo rosso
còurusciù Brassica oleracea var. cavolfiore
cresciùn Nasturtium officinale nasturzio
cresta de galu Celosia cristata gresta di gallo
crovi Iris germanica iris
cùglie figàre Ranunculus ficaria favagello
cugömaru Cucumis sativus cetriolo
cümin Cuminum cyminum cumino
curniö. curniöra Cornus mas corniolo
curuneta Sorghum alepensis cannarecchia
cutùn Gossypium barbadense cotone
dataru Phoenix dactylifera dattero
dente de leùn Hieracium pilosella pelosella
duçamara Solanum dulcamara dulcamara
élura Hedera helix edera
émpara Rubus idaeus lampone
erba amara Globularia alypum sena di Provenza
erba barca Lolium perenne loglierello
erba bétonica Mandragora officinalis mandragora
erba blö Globularia alypum erba dei frati
erba brüsca Rumex acetosa acetosa
erba cana Cynosurus cristatus paleo
erba ch’a spüssa Mercurialis annua mercorella
erba d’a Madona Bellardia trixago bellardia
erba d’ê crave Sisymbrium officinale erba cornacchia
erba d’ê strie Cuscuta europaea cuscuta
erba d’î ögli Euphrasia officinalis eufrasia
erba d’u pastù Capsella bursa-pastoris borsapastore
erba da faixöi Setaria glauca setaria
erba da tagliu Helianthemum vulgare eliantemo
erba de Ciàca Globularia alypum erba dei frati
erba de funtana Adiantum capillus-veneris capelvenere
erba de marina Crithmum maritimum finocchio marino
erba de San Giuani Hypericum perforatum iperico, scacciadiavoli
erba de valùn Equisetum arvense equiseto, coda cavallina
erba dourà Asplenium ceterach aspleno
erba draguna Helleborus niger elleboro nero
erba fuina Urtica dioica ortica
erba gata Bupleurum rotundifolia bupleuro
erba gata Erytraea centarium centaurea minore
erba luisa Lippia citriodora verbena odorosa
erba magenca Medicago lupulina trifoglio selvatico
erba méiga Medicago sativa erba medica
erba merla Ajuga reptans bugula
erba panà Erigeron canadensis erigero
erba pe’ i cali Cotyledon umbilicus Veneris ombelico di Venere
erba peverina Ranunculus ficaria favagello
erba rissa Achillea millefolium achillea
erba scéna Cassia acutifolia cassia sena
erba stròluga Aristolochia clematis aristolochia
erba stròluga Geranium robertianum geranio di S. Roberto
erba tachigna Rubia tinctorum robbia
erba unta Hypericum perforatum iperico, scacciadiavoli
erba veronica Veronica officinalis veronica
erbàmara Tanacetum vulgare tanaceto
erxu Quercus ilex leccio
faixö Phaseolus vulgaris fagiolo
faixörin Phaseolus vulgaris fagiolini
faixüréla Phaseolus vulgaris fagiolo della regina
fàrfara Tussilago farfara tussilaggine
fava Fava vulgaris fava
fenùgliu Foeniculum officinale finocchio
fenùgliu sarvaigu Carum carvi comino dei prati, kümmel
ferexa Dryopteris filis-max felce maschio
férixe Pteridium aquilinum felce aquilina
ferügura Thymus vulgaris timo
fighe arbicune Ficus carica fichi bianchi
fighe barçelùne Ficus carica fichi scuri
fighe belune Ficus carica fichi scuri
fighe belune gianche Ficus carica fichi bianchi
fighe belurfe Ficus carica fichi scuri
fighe brilassote Ficus carica fichi bianchi
fighe cagliane Ficus carica fichi scuri
fighe carabrunçìne Ficus carica fichi rossi
fighe coli de dama Ficus carica fichi bianchi
fighe colu d’Adàmu Ficus carica fichi settembrini
fighe d’â Madona Opuntia ficus-indica fico d’India
fighe düreire Ficus carica fichi rossi
fighe imperiali Ficus carica fichi settembrini
fighe marlenche Ficus carica fichi scuri
fighe mescie Ficus carica fichi fioroni
fighe padrete Ficus carica fichi settembrini
fighe paruchine Ficus carica fichi settembrini
fighe pissalüte Ficus carica fichi bianchi
fighe purcasse Ficus carica fichi rossi
fighe scrite Ficus carica fichi maturi
fighe tapacardi Ficus carica fichi rossi
fighe türche Ficus carica fichi bianchi
fighe turràne Ficus carica fichi bianchi
fighe ventemigliuse Ficus carica fichi settembrini
fighe verdepàsse Ficus carica fichi bianchi
fighe verdéte Ficus carica fichi bianchi
figu Ficus carica fico
fisticu Pistacia vera pistacchio
fögliacana Arundo donax canna
fögliavia Vitis vivinera pampino
fon Fagus sylvatica faggio bianco
frasceru Fraxinus ornus orniello
fràsciu Fraxinus excelsior frassino
fréxa Dryopteris filis-max felce maschio
furfuglìn Psoralea bituminosa trifoglio bituminoso
furméntu Triticum sativum frumento
gaglinàira Parietaria officinalis parietaria
gagliu Arisarum vulgare arisaro
gagliu velenusu Arum maculatum gigaro
gamba russa Parietaria officinalis parietaria
ganöfaru Dyanthus caryophyllus garofano
gardacà Sempervivum tectorum semprevivo
gaugiu Calendula arvensis calendola selvatica
gazìa Robinia pseudoacacia gaggia
gé Beta vulgaris var. cicla bietola
gearàva Beta vulgaris bietola
genepì Artemisia genepì genepì
gensàna Gentiana sp. genziana
gerbera Gerbera sp. gerbera
ghì Viscum album vischio
giaçintu Hyacinthus orientalis giacinto
giardinenca Prunus domestica prugna, pruno
giastrùsse Carlina acaulis carlina
giaussemin Jasminum officinale gelsomino
ginéstra Spartium junceum ginestra di Spagna
giraniu Pelargonium sp. geranio
girasù Helianthus annuus girasole
giüstiçia Justicia carnea iacobina
gladiulu Gladiolus communis gladiolo
gramégna Cynodon dactylon gramigna
gràn du Scegnù Hordeum murinum sorcino
gràn du Scegnù Hordeum sativum orzo
granùn Zea mais granoturco
gratacü Rosa canina rosa selvatica
imbriàga Coriaria myrtifolia sommacco di Provenza
induvinéle Elleborus foetidua elleboro
ingrasciaporchi Taraxacum officinale tarassaco
laitàira Polygala amara poligala
laitàrina Euphorbia helioscopica svegliarino
laitüga Lactuca sativa lattuga
laitüga capücia Lacatuca sativa capitata lattuga cappuccio
laitüga rissa Lactuca sativa crispa lattuga riccia
laitüga rumàna Lactuca sativa longifolia lattuga romana
lapassu Rumex crispus romice
lappa Arctium lappa bardana
làrxiu Abies larix larice
lavurnu Laburnum anagyroides maggiociondolo
lenga bona Anchusa azurea buglossa
lenga de can Plantago lanceolata piantaggine
lentìglia Lens esculenta lenticchia
lentìscu Pistacia lentiscus lentisco
levantùn Verbascum thapsus tasso barbasso
libàn Lygeum spartum sparto
lilà Syringa vulgaris lillà
limùn Citrus limon limone
lin Linum usitatissimum lino
liru Lilium candidum giglio
lüpin Lupinus luteus lupino
luvertin, viàrba Humulus lupulus luppolo
macamögliu Centaurium erythraea centaurea minore
magiu Gladiolus italicus, segetum spadacciola
margarita Chrysanthemum leucanthemum margherita
margaritina Bellis perennis pratolina
margaritùn Chrysanthemum leucanthemum margherita
maurela Solanum nigrum erba morella
menta Mentha piperita menta
mentàssu Marrubium vulgare marrubio
mentrascu Satureia calamintha nepitella
méra Malus domestica mela, melo
méra càrla Malus domestica mela carla
méra deliçia Malus domestica mela delizia
méra ranéta Malus domestica mela renetta
mérega Poligonum fagopyrum grano saraceno
merelìna Potentilla reptans cinquefoglio
merélu sarvaigu Fragaria vesca fragolina di bosco
merezàna Solanum melongena melanzana
mergalu Lolium multiflorum loglio
mergran Punica granatum melagrana, melograno
merùn Cucumis melo melone
mescemìn Prunus armeniaca albicocca. albicocco
migliu Panicum miliaceum miglio
miùsotu Myosotis sylvatica nontiscordardime
müghetu Convallaria majalis mughetto
munéa du Papa Linaria annua occhiali del Papa
murta, mùrtura Myrtus communis mirto
mùssa Chenopodium vulvaria connina
nasca Inula viscosa chiappamoscerini
navùn Brassica campestris ravizzone
nazarola Crataegus azarolus lazzeruolo
negré Colutea arborescens sena falsa, erba dei frati
néspuru Mespilus japonica nespolo del Giappone
névina Iberis spanthulata iberis
ninsöra Corylus avellana nocciola, nocciolo
nuxe Juglan regia noce
nuxe muscà Myristica fragrans noce moscata
ögli d’â Madona Myosotis palustris nontiscordardime
òrdiu Hordeum sativum orzo
pairìn Hyoseris radiata ioseride stellata
pairìn Leontodon hispidus radicchiello
pan d’û cücu Polmonaria officinalis polmonaria
pan d’û luvu Rosa canina cinorrodi di rosa canina
pan e vin Oxalis acetosella acetosella
panìgu Setaria italica panìco
papaveru Papaver somniferum papavero da oppio
pàrmura Chamaerops humilis palma di S.Pietro
pàrmura Phoenix canariensis palma
pastéca Cucumis citrullus anguria
patàta Solanum tuberosum patata
patàta duçe Batatas edulis batata
pecugögnu Malus cydonia cotogno
peghignura Hypericum coris iperico
pegögliusa Amni visnaga visnaga
peicàudi Eryngium campestre calcatreppolo
peligura Polygala amara poligala
pendìn Fuchsia magellanica fucsia
penissu Castanea sativa riccio del castagno
pensceira Viola tricolor viola del pensiero
peregu Hypericum perforatum iperico, scacciadiavoli
pèrsa Origanum majorana maggiorana
perseghéti Prunus persica pesca duracina
pèrségu Prunus persica pesca, pesco
pèrségu scciapénte Prunus persica pesca spiccagnola
perulina de roca Asplenium ceterach cedracca
perüssu Pyrus communis pera, pero
perüssu boncristiàn Pyrus communis var pera
perüssu brütu bon Pyrus communis var. pera decana
perüssu burèiru Pyrus communis var. pera burrosa
perüssu buxiàrdu Pyrus communis var pera crassana
perüssu limunétu Pyrus communis var pera cedrata
perüssu martin Pyrus communis var. pera coscia
perüssu spadùn Pyrus communis var. pera spadona
pesélu Pisum sativum pisello
peti de munega Lathyrus latifolius pisello odoroso
péve Piper nigrum pepe
pévéréta Capsicum annuum peperoncino
pévérùn Capsicum annuum var. peperone
pìa Pinus halepensis pino d’Aleppo
pimpinela Sanguisorba officinalis sanguisorba
pin Pinus maritima, P. pinaster pinastro
pin de muntagna Pinus silvestris pino silvestre, p. di Scozia
pin faussu Pinus silvestris pino silvestre, p. di Scozia
pin giancu Pinus halepensis pino d’Aleppo
pin nanu Pinus mughus pino mugo
pin negru Pinus maritima, P. pinaster pinastro
pinassu Pinus nigra pino nero
pinetu Pinus maritima, P. pinaster pinastro
pirastru Hypericum perforatum iperico, scacciadiavoli
pistassu Arachis hypogaea arachide
platàna Platanus orientalis platano
porru Allium porrum porro
prunsému Petroselinum sativum prezzemolo
prunsému rissu Petroselim crispum prezzemolo
prunsému sarvaigu Cicuta virosa cicuta
prunsému sarvaigu Conium maculatum cicuta di Socrate
puligura Polygala amara poligala
pumata Solanum lycopersicum pomodoro
pumatine Solanum pseudocapsicum n.n.
pumpermu Citrus paradisiaca pompelmo
pumu d’ouru Ranunculus acer ranuncolo
purçelana Portulaca oleracea portulaca
purraca Allium oleraceum aglio bianco
purtégalu Citrus sinensis arancia, arancio
purtegàlu amaru Citrus vulgaris arancia amara
radicéta Cichorium intybus radicchio
radicia Pastinaca sativa carota bianca, pastinaca
radiciùn Cichorium intybus radicchio
rava Brassica rapa rapa
rava d’u diavu Ranunculus bulbosus ranuncolo bulboso
rava fòrte Armoracia rusticana rafano
ravanétu Raphanus sativus ravanello
ravissùn Brassica campestris ravizzone
regagiàru Smilax officinalis salsapariglia
reghéssa Secale cereale segale
reginete Anemone fulgens anemone
relöriu Passiflora incarnata passiflora
relòuru Nerium oleander oleandro
reseda Reseda lutea amorino selvatico
richéta Eruca sativa rucola
rici Ricinus communis ricino
risu Oryza sativa riso
risùn Sedum acre erba pignola
rösa Rosa sp. rosa
rösa de Gramundu Peonia officinalis peonia
rösa de Spagna Althea officinalis altea
rosadà sarvaigu Reseda lutea amorino selvatico
röséta Potentilla sp. tormentilla
rüa Ruta graveolens ruta
rucheta Eruca sativa rucola
rugia Rubia tinctorum robbia
rumanìn Rosmarinus officinalis rosmarino
ruscanissu Glycyrrizha glabra liquirizia
ruscìn Ribes rubrum ribes rosso
ruscu Ruscus aculeatus pungitopo
rüscu Rhus cotinus scotano
rùve Quercus robur quercia
ruvéu Rubus fruticosus rovo
safran Crocus sativus zafferano
safrana Rosa sp. rosa tea
sagna Typha latifolia tifa
sagnùn Typha latifolia tifa
saiota Sechium edule zucchina d’inverno
sambügu Sambucus nigra sambuco
sanghignö Cornus sanguinea corniolo
sarfögliu Anthriscus cerefolium cerfoglio
sarvia Salvia officinalis salvia
sarxu Salix viminalis salice
sarzetu Valerianella olitoria valerianella
savunàira Saponaria officinalis saponaria
saxeréla Polygonum persicaria salcerella
scagliöra Phalaris canariensis scagliola
scaparùn Picridium vulgare caccialepre
scaparùn Sonchus oleraceus crespignola
scarola Cichorium endivia crispa indivia riccia
scarpete d’a Madona Cypripedilum calceolus pianella della Madonna
scialiòta Allium ascalonicum scalogno
sciòrba Sorbus aucuparia sorba, sorbo
sciura d’a Pasciùn Passiflora incarnata passiflora
sciura de crava Stachys officinalis erba betonica
sciüsceti Campanula medium campanella
scixérbura Berberis vulgaris crespino
scornabécu Cistus ladaniferus cisto
scurizöra Convolvulus sepium vilucchione
scursunéla Scorzonera hispanica scorzonera
segara Secale cereale segale
segnatempu Carlina acaulis carlina
sélaru Apium graveolens sedano
sélaru da costa Apium graveolens sedano
sélaru rava Apium graveolens sedano
semensete Chlora perfoliata centaurea gialla
semprevivi Helichrysum sp. elicriso
sénava Sinapis alba senape
setembrine Aster amellus astri
sfàgnu Musci muschio
sgrissura Silene floscuculis strigoli, stritoli
sgurrìn Salix viminalis salice
sgurrìn russu Salix purpurea salice rosso
sirvia Anemone nemorosa anemone dei boschi
smussighe Cistus monspeliensis cisto marino
söixura e nöira Viola tricolor viola del pensiero
spargu Asparagus officinalis asparago
speglieti du Papa Lunaria annua lunaria
spérta Triticum spelta farro
spigassa Bromus arvensis, B. tectorum ventolana
spigassùn Bromus sterilis forasacco
spigu Lavandula spica lavanda
spinàssu Spinacia oleracea spinacio
spine sante Asparagus acutifolius asparago spinoso
spüa... Ecballium elaterium cocomero asinino
stera arpina Leontopodium alpinum stella alpina
stera perusa Leontopodium alpinum stella alpina
stirabrassi Medicago polimorpha n.n.
stecadò Lavandula spica lavanda
stugiùn Cirsium arvense scardaccione
stugiùn Onopordon acanthium cardo rosso
süca Cucurbita maxima zucca
süca barbaresca Cucurbita pepo zucchino corto
süca cugürda Cucurbita zucca col manico
süca viurina Cucurbita pepo zucca lunga gialla
sücun patecu Cucurbita pepo zucchino corto
susena Prunus domestica susina, susino
susena damaschina Prunus domestica var. susina
susena renegloda Prunus domestica var. susina regina
süssacü Mespilus germanica nespola, nespolo
svarigliu Euphorbia dendroide euforbia
tabacu Nicotiana tabacum tabacco
tamairixe, tamariscu Tamarix africana tamerice
tapacü Cornus mas corniolo
tapacü Sambucus nigra sambuco
tàpanu Capparis spinosa cappero
tàrmega Arnica montana arnica
tasciu Taxus baccata tasso
tàsciu barbassu Verbascum thapsus verbasco
tegliu, tiu Tilia cordata tiglio
tiramiraböi Helianthus tuberosus topinambur
trapin Stipa pennata stipa
trefögliu Trifolium pratense trifoglio
treidaçia Lactuca virosa lattuga velenosa
tremürin Briza media sonaglini
trìfura Tuber magnatum tartufo biancone
trumbeta Narcissus pseudo narcissus trombone
tùmbaru Satureja hortensis santoreggia
üga aramùn Vitis vinifera uva rosata
üga barbaresca Vitis vinifera uva bianca da tavola
üga barbarussa Vitis vinifera uva nera da vino
üga bunàrda Vitis vinifera uva nera da vino
üga cruairöra Vitis vinifera uva nera da vino
üga cuaçetu o perlina Vitis vinifera uva bianca da vino
üga d’î frati Ribes glossularia uva spina
üga de l’ursu Arctostaphylos uva ursi uva ursina
üga frambuaza Vitis vinifera uva fragola
üga giaché Vitis vinifera uva nera da vino
üga gianca Vitis vinifera uva bianca
üga isùarda Vitis vinifera uva nera da vino
üga lüglienca Vitis vinifera uva bianca da tavola
üga marsunéra Vitis vinifera uva nera da tavola
üga marvasia o alicante Vitis vinifera uva nera dolce
üga massarda Vitis vinifera uva bianca da vino
üga merela Vitis vinifera uva fragola
üga muscatela Vitis vinifera uva rossa da vino
üga negra Vitis vinifera uva nera
üga negrùn Vitis vinifera uva nera da vino
üga pàssa Vitis vinifera uva passita
üga perusséta Vitis vinifera uva bianca da vino
üga pipin de can Vitis vinifera uva bianca
üga russéta Vitis vinifera uva rossa da vino
üga tabaca Vitis vinifera uva bianca da vino
üga tetina Vitis vinifera uva bianca da tavola
üga tréglia Vitis vinifera uva nera da tavola
üga zezibu Vitis vinifera uva moscata passita
urignö Rhamnus alaternus alaterno, ilatro
urmaru Ulmus montana olmo montano
ùrmu Ulmus campestris olmo
urtensia Hydrangea hortensia ortensia
vàragu, vàregu Euphorbia cyparissias erba cipressina
vàreghìn Euphorbia helioscopia svegliarino
varma Malva sylvestris malva
varmarösa Althea officinalis altea
venchi Scirpus lacustris giunco
vencu Juncus effusus giunco
vessa Vicia L. – Vicia preregrina veccia
via Vitis vinifera vite
viàrbura Clematis vitalba vitalba
vignairöre Asparagus acutifolius asparago spinoso
viu Vitis vinifera vitigno
viu Russese Vitis vinifera vitigno Rossese
viu Varlentin Vitis vinifera vitigno Vermentino
viuréta Viola odorata viola mammola
zizura Zizyphus sativa giuggiola, giuggiolo
 Funzi intu parlà
Ventemigliusu

arbanela Armillarella mellea famigliola buona

aureglie de Giüda Auricularia auricula orecchietta di Giuda
bavusa Boletus elegans pinarolo
bureu Boletus edulis porcino
bureu negru Boletus aereus porcino nero
bursa d’areu Bovista plumbea vescia
cicotu giaunu Tricholoma equestre agarico equestre
cicotu grixu Tricholoma portentosum cicalotto
cicotu vinau Tricholoma nudum, Lepista nuda agarico violetto
cucumela Lepiota procera mazza da tamburo
diete Clavaria aurea ditole
fratun Russula genere colombina
funsuiöra, spunsiöra Morchella hortensis, Morchella vulgaris spugnola
funzu - fungo
funzu d’a neve Hygrophorus marzuolus dormiente
funzu russu Amanita caesarea ovolo buono
galetu Cantharellus cibarius galletto
gamba grixa Boletus scaber porcinello grigio
laitin Lactarius volemus peveraccio giallo
lanairö Cortinarius praestans cortinario prestante
lenga de vaca Fistulina epatica lingua di bue
mazin Tricholoma georgii, Calocybe gambosa maggengo
murtin Craterellus cornucopioides trombetta da morto
pinairö Suillus elegans pinarolo
prairö Agaricus campestris prataiolo
sanghin Lactarius deliciosus, Lactarius sanguiflus fungo di pino, sanguinello
scangiairö Boletus luridus boleto lurido
 Suoni e grafia del dialetto ventimigliese
La grafia, usata localmente per la trascrizione del dialetto, corrisponde, in
generale, per i suoni che sono comuni, a quella in uso nell’italiano letterario.
Ci limiteremo perciò ad illustrare la pronuncia e la trascrizione dei suoni che non
esistono in italiano e il diverso uso d’alcuni segni ortografici.

ha il suono di s sorda
çç
es. çena, garçuna, giüstiçia

ha il suono della j francese

xx
es. bàixu, cruxe, grixu

öö ha il suono della eu francese

řř singolo fra due vocali ha un suono tra r e l

es. cařà, pařente

rr in altri casi come l’r italiano

es. ratu, pèrsegu, stropu

si usa per indicare il suono di r singolo

rrrr italiano fra due vocali
es. carru, arrubatasse

tra due vocali è sempre sonoro

ss es. rösa, cosa, françese
ad eccezione del pronome se riflessivo, che è sordo
es. ratelasse, bagnasse

sscccc si pronuncia s sordo + c palatale

es. scciümaiřa, scciancuřelu

üü ha il suono della u francese

es. mü, refrescüme

si pronuncia s sonoro come in francese

zz
es. zizuřa, inzegnu, zeřu
 GLOSSARIO
U Nostru Parlà
cursu mago, stregone
A
abordu aborto D
abrüstegau abbrustolito
agaçin callo, occhio di pernice d’asbrivu velocemente
agru d’u stömegu acidità di stomaco de rairu raramente
aigacöta decotto delengerì digerire
aiscì anche delengeriu digerito
amaguraüra ammaccatura desaversu rovescio
amassà uccidere destrentu torchio
amé miele desturçiui lussazioni
andane d’u sciau vie respiratorie devinatù indovino
aparesse proteggesse
aren fiato, alito E
aren gramu alito cattivo
asbascià abbassare ensciamentu gonfiore
atüscegamentu avvelenamento ensciu gonfio
Autunu Autunno Estae Estate
Avustu Agosto
F
B
façun fatture
borlu contusione figatu fegato
brügura crosta di una ferita firagnu filare
brütessi bruscoli foe faggete
brüxaüra bruciatura franzatüra frangitura
brüxù bruciore franzüu franto
buca bocca frusciu diarrea
bugliente bollente früta frutta
bumbaixu stoppino früta buza frutta acerba
bürbu bulbo früta maüra frutta matura
busselùn foruncolo früta sarvaiga frutta selvatica
fümenti suffimigi
C
G
cagheta diarrea
canareti pe’ piscià vie urinarie gala, galetu spicchio
carta unità di misura per le olive ganöfari garofani
cauçinàu calcinato garega macchia mediterranea
cavagnu canestro garegliu gheriglio
cavegli capelli giarra giara
çernüu scelto granfiu crampo
ciaga piaga granghiglie viticci
cinfrugnandu maneggiando gumbu vasca del frantoio
cö cuore
cöglie
criereva
raccogliere
griderebbe
I
criu grido imparpu impacco, impiastro
crusotu creosoto inciostru inchiostro
cundigliùn insalata di pomodori indeniu infettato
indouçia addolcita purrin verruca
inghentu unguento
Invernu Inverno R
L ragia rabbia canina
ramà abbacchiare
lenga lingua ramavuira pertica per bacchiare le olive
rancà sradicata
M rapu
ravitagliamentu
grappolo
approvvigionamento
mà de növe lüne crosta lattea refreidù raffreddore
magliöi propaggini ren rene
maiscì molto röse rose
maiscibona buonissima rugna scabbia
mangià, u il cibo rusca corteccia
marchi incisioni
maroutia malattia S
Marsu Marzo
matin mattino sacùn sacchetto
Mazu Maggio sanghe sangue
meixina medicina sarmuira salamoia
mura mora sborli ammaccature
muroidi emorroidi scapüssà capitozzare
murtà mortaio scarae serie
muscatelu moscatello scarogna sfortuna
mustu mosto scarrassa palo per vitigni
sccetu puro
N scciairì
schissae
schiarire
spremute
nüriga nutrice sciarmentà spampanare, stralciare
sciau fiato
sciügu succo
O sciura fiore
Scoçia Scozia
ögli occhi
scunsüri scongiuri
öriu olio
sdernà pranzo
oti osti
secà a l’übagu seccata allo scuro
serena, â esposizione notturna
P Setembre Settembre
sfersu rundu recipiente rotondo
pan pane sgassà sciacquare
pane fiori dell’ulivo sgrissera svizzera
parpeli palpebre sgröglia guscio
parpitaçiun palpitazioni smangiù prurito
pé, pei piede, piedi spassuire scope
pele pelle spessià farmacista
penissu riccio della castagna spessiaira farmacia
péntene pettine spiritu alcol
peröglia buccia spurtin fiscolo
picaüra puntura d’insetto stagiùn stagione
pistae pestate stenta asma
presciun pressione stömegu stomaco
Prima Primavera stranüatöriu starnutatorio
pudraga gotta stravagnà delirare
pumin, pumu bocciolo strie streghe
purmui polmoni striunaria stregoneria
purpa polpa strügiui frizioni
struncu rametto
süca perà calvizie U
sücaru zucchero
sücaru de laite lattosio uiru otre di pelle di capra
surfatu solfato ümù linfa
surfatu solfato di rame Utubre Ottobre
süù sudore
V
T vendegnà vendemmiare
taca, tache macchia, macchie verdüra verdura
tega baccello verdüre, e gli ortaggi
tesce tessere vermucan tenia
tignöra gelone veřutau vellutato
topia pergolato vigna vigna
töscegu tossico vin vino
traglie tralci viu, vi vite
tramüà trasformare
trae estrarre
trie
trussu
trite
tronco
Z
turtairö imbuto zenzie gengive
tusse asenina pertosse zuntüra giuntura
 Feniu de stampà
int’u mese de zenà 2013
a Ventemiglia da Enricu Malan
 U nostru parlà
Passa u tempu, scangia a vita,/ scangia e gente int’a çità,
ma pe’ e strade, inte biteghe / e int’e ciasse d’i paisi
senté ancu u nostru parlà./ L’é mil’ani ch’u se parla,
l’é mil’ani e u nu vö möire,/ ma savé, fa bèlu dì:
u parlà u l’é cume in arburu,/ cume in arburu d’auriva
che ti u tagli e ti u capuli,/ ma u ven turna ancù a burrì.
(da I Nenari di Renzo Villa)