UNIVERS I VIDA 2.

BUSCANT LA PERIODICITAT EN LES PROPIETATS DELS ELEMENTS

UV 2.1 LA ORDENACIÓ DELS ELEMENTS:

CONSTRUCCIÓ DE LES PRIMERES TAULES PERIÒDIQUES

Aproximació històrica a la taula periòdica

Una de les característiques dels científics és l’interès per classificar i buscar relacions de manera
que aquestes puguin ser emprades per fer prediccions. Això és el que van començar a fer diversos
científics, en el camp de la química, quan ja s’havien identificat una seixantena d’elements
diferents. Llegeix el següent text, extret del capítol 8 del llibre «Breve historia de la química» de
Isaac Asimov, on s’explica com, a partir de l’aportació de diferents científics, es va arribar a
l’ordenació dels elements publicada per Dimitri Mendeleiev l’any 1869, ara fa 150 anys.
[...] Hacia 1830 se conocían cincuenta y cinco elementos diferentes, un buen paso desde
los cuatro elementos de la antigua teoría (aire, agua, tierra y fuego). De hecho, el
número era demasiado grande para no inquietar a los químicos. Los elementos variaban
extensamente en sus propiedades, y parecía existir poco orden entre ellos. ¿Por qué
había tantos? Y¿cuántos más quedaban todavía por descubrir? ¿Diez? ¿Cien? ¿Mil?
¿Un número infinito?
Era tentador buscar un orden en el conjunto de los elementos ya conocidos. Quizá de
esta manera podría encontrarse alguna razón que explicase su número, y alguna
manera de justificar la variación de las propiedades que poseían.
El primero en captar un atisbo de orden fue el químico alemán Johann Wolfgang
Dóbereiner (1780-1849). En 1829 observó que el elemento bromo, descubierto tres años
antes por el químico francés Antoine Jéróme Balard (1802-76), parecía tener
propiedades que estaban justo a mitad de camino entre las del cloro y las del yodo. (El
yodo había sido descubierto por otro químico francés, Bernard Courtois [1777-1838], en
1811.) El cloro, bromo y yodo no sólo mostraban una progresiva gradación en
propiedades como color y reactividad, sino que el peso atómico del bromo parecía estar
justo a medio camino entre los del cloro y el yodo. ¿Sería una coincidencia?
Dóbereiner llegó a encontrar otros dos grupos de tres elementos que exhibían claras
gradaciones de propiedades: calcio, estroncio y bario; y azufre, selenio y telurio. En
ambos grupos el peso atómico del segundo elemento estaba a mitad de camino entre los
de los otros dos. ¿Se trataba de una nueva coincidencia?
Dóbereiner llamó a estos grupos «tríadas», y buscó otras infructuosamente. El hecho de
que cinco sextas partes de los elementos conocidos no pudieran colocarse en ninguna
tríada hizo que los químicos decidieran que los hallazgos de Dóbereiner eran mera
coincidencia. Además, el modo en que los pesos atómicos encajaban con las
propiedades químicas entre los elementos de las tríadas de Dóbereiner no impresionó
generalmente a los químicos. En la primera mitad del siglo xix, los pesos atómicos
tendían a subestimarse. Resultaban convenientes para hacer cálculos químicos, pero no
parecía haber ninguna razón para usarlos en la confección de listas de elementos, por
ejemplo. [...]
[...] En 1864, el químico inglés John Alexander Reina Newlands (1837-98) ordenó los
elementos conocidos según sus pesos atómicos crecientes, y observó que esta
ordenación también colocaba las propiedades de los elementos en un orden, almenos
parcial. Al disponer los elementos en columnas verticales de siete, los que eran
semejantes tendían a quedar en la misma fila horizontal. Así, el potasio quedó cerca del
sodio muy semejante a él; el selenio quedó en la misma línea que el azufre, muy
parecido; el calcio próximo al magnesio, y así sucesivamente. Y efectivamente, las tres
tríadas de Dóbereiner se hallaban en dichas filas.

1
 La «ley de las octavas», publicada en 1864 por J. A. R. Newlands, fue una precursora de la tabla periódica
de Mendeleiev

Newlands llamó a esto la ley de las octavas (en música, siete notas forman una octava,
siendo la octava nota casi un duplicado de la primera y principio de una nueva octava).
Desgraciadamente, mientras unas filas de esta tabla contenían elementos semejantes,
otras contenían elementos enormemente dispares. Los demás químicos pensaron que lo
que Newlands trataba de demostrar era más una coincidencia que algo significativo. No
pudo conseguir que su trabajo fuese publicado. [...]
[...] Más éxito tuvo el químico alemán Julius Lothar Meyer (1830-95). Meyer consideró el
volumen ocupado por determinados pesos fijos de los diversos elementos. En tales
condiciones, cada peso contenía el mismo número de átomos de su elemento. Esto
significaba que la razón de los volúmenes de los diversos elementos era equivalente a la
razón de los volúmenes de los átomos simples que componían a dichos elementos. Así,
pues, se podía hablar de volúmenes atómicos.
Al representar los volúmenes atómicos de los elementos en función de los pesos
atómicos, se obtenían una serie de ondas que alcanzaban valores máximos en los
metales alcalinos: sodio, potasio, rubidio y cesio. Cada descenso y subida a un máximo
o mínimo correspondería a un período en la tabla de elementos. En cada período,
también descendían y subían otras propiedades físicas, además del volumen atómico.

2
UNIVERS I VIDA 2. BUSCANT LA PERIODICITAT EN LES PROPIETATS DELS ELEMENTS

UV 2.1 LA ORDENACIÓ DELS ELEMENTS:

CONSTRUCCIÓ DE LES PRIMERES TAULES PERIÒDIQUES

El hidrógeno, el primero de la lista de elementos (porque tiene el peso atómico más

bajo), es un caso especial, y puede considerarse que constituye él solo el primer
período. El segundo y tercer periodos de la tabla de Meyer comprendían siete elementos
cada uno, y repetían la ley de Newlands de las octavas. Sin embargo, las dos ondas
siguientes comprendían más de siete elementos, y esto demostraba claramente que
Newlands había cometido un error. No se podía forzar a que la ley de las octavas se
cumpliese estrictamente a lo largo de toda la tabla de elementos, con siete elementos en
cada fila horizontal. Los últimos períodos tenían que ser más largos que los primeros.
Meyer publicó su trabajo en 1870, pero llegó demasiado tarde. Un año antes, el químico
ruso Dimitri Ivanovich Mendeleiev (1834-1907) había descubierto también el cambio en
la longitud de los períodos de los elementos, pasando luego a demostrar las
consecuencias de manera particularmente espectacular. [...]
1. En relació amb el text, contesta:
1.a) Comprova, calculant la mitjana aritmètica, que la massa atòmica dels elements del mig de
cadascuna de les tríades de Dóbereiner està just a mig camí de les masses atòmiques del
primer i tercer element.

Tríada del brom Tríada de l’estronci Tríada del seleni

Element Massa atòmica Element Massa atòmica Element Massa atòmica
Cl 35,5 Ca 40,1 S 32,1
Br 79,9 Sr 87,6 Se 80,0
I 126,9 Ba 137,3 Te 127,6

1.b) Indica, sobre la imatge de la llei de les octaves de Newlands i amb colors diferents:
➢ les tríades de Dóbereiner;
➢ els elements d’una mateixa fila que a la taula periòdica actual es troben en un mateix grup;
➢ 2 o 3 elements que pensis que tenen propietats molt diferents a les de la majoria
d’elements de la fila.

1.c) Explica quina va ser la gran aportació de Lothar Meyer en l’ordenació dels elements.

2. Observa el vídeo La Taula periòdica, que explica molt bé com, malgrat la gran diversitat en les
propietats dels elements químics, Mendeleiev va ser capaç de trobar una pauta regular de variació
d’aquestes propietats i va ordenar els elements segons aquesta pauta i el seu pes atòmic. Per a
explicar-ho, no s’utilitza cap taula publicada per Mendeleiev, sinó la taula publicada l’any 1930

3
(imatge de sota), que mantenia gairebé intacta l’ordenació feta per Mendeleiev i a més
incorporava elements descoberts amb posterioritat al 1869, com els halògens i els gasos nobles.

Finalment, el vídeo també il·lustra els criteris que es van seguir per a passar de la taula del 1930 a
la taula periòdica actual.
A continuació, contesta les següents preguntes:
2.a) Quines propietats comparteixen els gasos nobles? En què es diferencien? Com varia la
densitat dels gasos nobles a mesura que augmenta la seva massa atòmica? Quins són menys
densos que l’aire? Quins ho són més?
2.b) Quines propietats comparteixen els elements del grup I (metalls alcalins)? Quines
reaccions se n’esmenten? Com varia la seva reactivitat a mesura que augmenta la massa
atòmica? Escriu l’equació de la reacció d’un metall alcalí amb aigua i digues quin tipus de
compostos s’obtenen. Descriu el que s’observa en la reacció del liti amb aigua i en la del cesi
amb aigua.
2.c) Escriu la fórmula química dels compostos que es formen quan els elements del període
Ne-Cl de la taula de 1930 (Ne, Na, Mg, Al, Si, S, Cl) reaccionen amb el fluor. Quina pauta
s’observa a mesura que s’avança en el període? Com s’interpreta el fet que el clor no segueixi
aquesta pauta?
2.d) Quines són les fórmules dels òxids que es formen quan els elements del mateix període es
combinen amb l’oxigen amb el seu nombre d’oxidació més elevat? Quina pauta s’observa a
mesura que s’avança en el període?
2.e) Per què Mendeleiev va situar el carboni i el silici en el mateix grup, si aparentment
presenten propietats molt diferents i els compostos que se n’obtenen per oxidació també?
2.f) Quins són els 3 punts febles principals de la taula periòdica de 1930?
2.g) D’acord amb quins criteris es va reordenar la taula periòdica publicada l’any 1930 i es va
obtenir així, la forma llarga de la taula periòdica actual? Quin dels problemes fonamentals de la
ciència va ajudar a resoldre la forma llarga d’aquesta taula?

3. Llegeix el següent text, on es destaca una de les virtuts de la taula de Mendeleiev: la d’incloure
espais en blanc per a elements que encara no s’havien descobert. Mendeleiev, a més, va predir
quines propietats havien de tenir aquests elements en funció de la seva posició a la taula. Quan es
descobriren i s’observà que presentaven les propietats predites, l’ordenació de Mendeleiev guanyà
molta acceptació entre la comunitat científica.

4
UNIVERS I VIDA 2. BUSCANT LA PERIODICITAT EN LES PROPIETATS DELS ELEMENTS

UV 2.1 LA ORDENACIÓ DELS ELEMENTS:

CONSTRUCCIÓ DE LES PRIMERES TAULES PERIÒDIQUES

Mendeleiev va distribuir els 63 elements coneguts (cinc dubtosos) en 12 files horitzontals

o sèries, en ordre de masses atòmiques creixents. Va distingir entre les sèries de
nombres parells i imparells, mitjançant un petit desplaçament de símbols a la dreta o a
l’esquerra, degut a que va observar que, encara que tots els elements d’un grup tenien
en general propietats físiques i químiques anàlogues, les semblances eren a vegades
més notables entre els elements del grup que pertanyien a sèries parelles o imparelles
únicament. Per exemple, en el grup VI, el S, Se i Te són no metalls i el Cr, Mo, i W són
metalls (imatge a la pàgina 6).
En arribar al calci (Ca), dels elements coneguts en aquella època, el de massa atòmica
superior més pròxim era el titani (Ti). No obstant, les propietats del Ti són semblants a
les del C i el Si, i no a les del B i l’Al. Mendeleiev va saber adonar-se de que el Ti havia
d’anar a sota el Si i que, per tant, havia d’existir algun element, fins aleshores
desconegut, de massa atòmica intermèdia entre la del Ca(40) i el Ti(50) i d’estat
d’oxidació 3, que aniria a sota del bor, i al que va anomenar ekabor (eka significa just el
primer després de)

Ar (Ca) + A r (Ti) 40 + 48
A r ( ekabor ) = = = 44
2 2

Taula periòdica publicada per Mendeleiev l’any 1871.

La densitat de l’ekabor també la va trobar a partir de la mitjana aritmètica entre les

densitats del Ca i el Ti:

d (Ca) + d (Ti) 1,55 + 4,54 3

d (ekabor ) = = = 3,04 g/ cm
2 2
A la següent taula es comparen les prediccions de Mendeleiev amb les propietats
observades per l’escandi (que és com es va anomenar l’ekabor).

5
 Predicció de Mendeleiev el 1871 Propietats observades
Ekabor (Escandi)
(ekabor) (escandi)
Massa atòmica relativa, Ar 44 43,7
3
Densitat, d (g/cm ) 3,04 2,99
Fórmula de l’òxid M2O3 Sc2O3

La concordança va ser admirable i indicava l’exactitud de la llei periòdica de Mendeleiev.

La seva taula permetia dir quins elements faltaven per descobrir, quines eren les seves
propietats i consegüentment com trobar-los.
Anàlogament a l’escandi, Mendeleiev va predir l’existència i les propietats d’altres dos
elements, fins aleshores desconeguts, als qual va anomenar ekaalumini i ekasilici, i per
als quals va deixar un forat a la taula periòdica (a sota de l’Al i el Si, respectivament) i
que van ser descoberts posteriorment, el 1875 l’ekaalumini, que es va anomenar gal·li, i
el 1886 l’ekasilici, que es va anomenar germani.
Seguint el raonament similar al de Mendeleiev, prediu les propietats de l’ekaalumini (gal·li) i de
l’ekasilici (germani), obtenint-los a partir dels valors mitjans dels elements veïns (a dalt i a baix).
Pots trobar les propietats dels elements veïns de les següents taules a internet:
➢ Ptable (clica a la pestanya propietats, selecciona la que t’interessi i l’element);
➢ Taula periòdica de l'Xtec (selecciona la propietat que t’interessi i clica a «dades»).
Fes les prediccions i compara-les amb les propietats observades per al gal·li i el germani

Propietats
Ekalumini (Gal·li) Al Propietats predites Ga In
observades Ga
Massa atòmica relativa, Ar
Densitat, d (g/cm3)
Temperatura de fusió (K)
Fórmula de l’òxid

Propietats
Ekasilici (Germani) Si Propietats predites Ge Sn
observades Ge
Massa atòmica relativa, Ar
Densitat, d (g/cm3)
Temperatura de fusió (K)
Fórmula de l’òxid