Sei sulla pagina 1di 12

3ª AVALUACIÓ

TEMA 1.- PRIMERS AUXILIS BÀSICS

TEMA 2.- L’EXPRESSIÓ NO VERBAL: COS I RITME.

TEMA 3.- CORDES

TEMA 4.- SENDERISME: CONCEPTE, TIPUS DE CAMINS, MATERIAL I VESTIMENTA


NECESSÀRIA.

TEMA 5 NOCIONS SOBRE SUPERVIVÈNCIA I ACAMPADA: NORMES DE


SEGURETAT, PRECAUCIONS.

TEMA 6. ACROGIMNÀSTICA BÀSICA

TEMA 1.- PRIMERS AUXILIS BÀSICS.

Els primers auxilis són aquelles actuacions que durem a terme immediatament desprès de
produir-se un accident. L’objectiu pot ser minimitzar la gravetat per a ser atès posteriorment per un
professional. Els primers auxilis han d’aconseguir 3 objectius:
o Reduir el dolor.
o Preparar al ferit per a un posterior tractament.
o Evitar majores lesions.

Les pautes generals d’actuació, s’anomene PAS:


1. Protegir a la víctima i el lloc dels fets (assenyalar). Solament es desplaçarà a l’accidentat
si hi ha perill, cal tindre cura per mantenir-li recte l’eix cap-coll-tronc. Cal explorar les lesions,
valorant la gravetat: pols, respiració, s’hi ha sang, si està conscient.
2. Alertar als servicis de socorro. Nombre de ferits, el seu estat i el lloc exacte.
3. Socórrer a les víctimes de l’accident i començar per l’avaluació de les lesions. En moltes
ocasions, els primers auxilis consisteixen a no fer res; si mobilitzen el ferit de manera incorrecta
podem causar-li lesions irreversibles. Si està inconscient, hem de:
o Col·locar-li lateralment el cap per si vomita.
o Tapar-lo per a que no perda calor.
o No donar-li líquids.

- Davant d’una hemorràgia externa:


 Pressió directa sobre la ferida.
 Elevació del membre.
 Pressió sobre l’arteria principal del membre.
 Torniquet.
- Davant d’una hemorràgia interna:
 Posició decúbit supí amb el cap de costat.
 No donar res de beure.
 Cobrir amb un manta.
 Trasllat urgent a l’hospital

SITUACIONS ESPECIALS:
- El Foc: no has de córrer sense més. Busca un lloc amb aigua i espera dins. Tapa’t el cos
amb el que pugues, si no hi ha aigua a prop, i corre. Si descrema la teua roba, envolta’t
en el que pugues, menys el cap i dona voltes per terra.
Les cremades: immersió en aigua freda, neteja a fons, desinfecció de la zona i
col·locació d’un apòsit.

- La congelació: cobrir amb mantes i donar aigua tèbia amb sucre.

- Fractures: impedir que l’accidentat faça moviments, immobilitzar, agafant-ne sempre


dues articulacions.

- Asfixia: afluixar la roba al voltant del coll i maluc. A continuació, obrir la boca i
alliberar-la de l’objecte que l'obstruïa.

Lipotímia: afluixar la roba del coll i cintura i ficar-li en posició horitzontal amb les cames
elevades.

En les eixides al medi natural, és imprescindible tindre una FARMACIOLA amb: benes,
gases, cotó-en-pel, esparadrap, antisèptic, iode, aigua oxigenada, pomada per a cremades i
antiinflamatòria, guants estèrils cintes per a torniquets, tisores, pinces, termòmetre, analgèsic
paracetamol, cordes, imperdibles, llanterna, xiulet, navalla, agulla i fill, mistos en caixa metàl·lica,
llibreta amb llapis, tela per a posar en terra...

Activitat. Revisa la farmaciola de la teua casa. ¿Què hi tens? ¿Què et falta?


TEMA 2.- L’EXPRESSIÓ NO VERBAL: COS I RITME.

L'expressió corporal és part de l’esser humà, és una forma més del llenguatge, una manera
més que posseeixen les persones per a comunicar-se i expressar-se amb i a travès del cos. És la
manera més antiga de comunicació de l’esser humà; al llarg de la història i com a necessitat
expressiva vinculada a la comunicació, les persones han utilitzat el seu cos per a manifestar-se amb
gestos, accions i moviments.

L’expressió corporal naix del concepte de dansa lliure ja que consisteix en organitzar els
moviments de cos de manera personal i creativa. Es crea un llenguatge per a comunicar les nostres
emocions, idees i sensacions a través del cos; així com un nou vocabulari organitzat a partir de
moviments que permeten transmetre tot el que vullguen.

L’estudi del llenguatge corporal abraça tots els moviments del cos humà. Des dels més
deliberats com ara besar, donar una bufetada, mirar,... fins els totalment inconscients: obrir els ulls o
la boca per sorpresa o por, alçar els muscles com a demostració d'ignorància,... El llenguatge
corporal é,s en part, instintiu i, en part, aprés i imitatiu. Els elements principals del llenguatge
corporal són els gestos del rostre, mans i postures. Cadascú aconseguix que el gest siga diferent, ja
que, cada persona es distinta.
En resum les tres coordenades que formen l’acció de l’expressió corporal són: el cos, l’espai
i el temps. Amb el treball d'expressió s’aconsegueix:
- Afinació de la percepció ossi-muscular per arribar a la interiorització de les sensacions
corporals estàticament i en moviment.
- Afinació de la percepció auditiva i de l’oïda interna. Captació de les relacions temporals
sonores i reproducció del moviment. Afavorint el sentit del ritme. Desenvolupament de la
musicalitat del gest.
- Afinació de la percepció visual-espacial per a una conscienciació del cos a l’espai propi i en
l’espai total, desenvolupament del sentit espacial en les relacions amb els altres.
- Creixement de la imaginació corporal en la trobada de l’expressió pròpia individual i
grupal.

Les diferents combinacions d’aquests elements donen com resultat el que s’anomena
qualitats del moviment.

TOMA DE CONSCIENCIA DE L’ESPAI: El gest corporal no s’entenc sense un espai on es


recolza i visualitza. Però l’espai no és sols un element físic; és també un element afectiu i és el
medi de relació entre dos o més persones. L’espai té un valor emocional segons el seu ús, pot ser un
lloc íntim, tancat, pot ser un espai obert a la comunicació,...

PRESSA DE CONSCIÈNCIA DEL TEMPS: Ritme: el temps engloba en sí el ritme. Un


mateix ritme pot ser executat amb moviment amb temps lent o ràpid. El ritme és un joc de
contrastos, d’intensitat, to, duració o timbre. Rítmica corporal: quan el cos crea moviments, fa
música muda. El ritme és un element de treball fonamental a nivell individual perquè afavoreix el
domini, el control de l’energia, de la dinàmica,...

EL MIM CORPORAL DRAMÀTIC: En el Mim Corporal Dramàtic el cos ha d'estar present


a escena, i aquest és el seu mitjà d'expressió. El cos és el que sosté la seva indumentària, és allò que
veurà l'espectador, el cos és qui porta la veu, l'esquelet, la mà del guant. Col·locant el cos en el
centre de les seves investigacions, l'actor/actriu de Mim Corporal busca reconstruir l'essència del
drama, integrar en el cos els principis d'una acció o d'una situació Dramàtica - desequilibri,
inestabilitat, causalitats, ritme - aconseguint així el control d'aquests estats. L'actor es converteix en
escultor i escultura, artesà d'una inscripció del pensament en l'espai i matèria del seu propi treball.

És important treballar l'expressió corporal per que serveix per a:

- Fomentar la creativitat, de manera individual com a col·lectiva.


- Ajudar al coneixement del propi cos, les possibilitats i limitacions que té un mateix i
estructurar l’esquema corporal, així com conèixer-ne l’estat d’ànim.
- Desenvolupar l’empatia entre els membres del grup.
- Ajudar a canalitzar les energies, l'agressivitat i arribar a relaxar-se.
- Ajudar a la comunicació amb les relacions que s’estableixen amb el seu medi, espai,
objectes i amb els altres.
TEMA 3.- CORDES

El treball de cordes consisteix en la realització de diverses salts amb cordes durant un temps
determinat; es poden combinar amb el ritme de la música, passos de balls, enllaços, també es poden
fer exercicis individualment , en parelles, trios,...cal sempre tenint en compte les possibilitats de
cadascú, ja que és un treball molt intens i pot arribar a ser anaeròbic (tindre cura).

Formes d’elegir les cordes correctes:

1.- :La mida de la corda és essencial, busca una corda per a saltar que s’adeqüe a la teua
estatura. Doblega la corda per la meitat i aquesta ha de ser igual a la distància des dels teus peus al
principi del teu esternó.

2.-S’ha d’agafar la corda pels extrems i col·locar-la per darrere de les teues cames.

3.- Estendre els braços i llançar la corda cap en darrere. Amb un moviment circular dels teus
braços, aconsegueix que la corda passe per damunt del teu cap i mantindre un moviment circular.

4.- Flexiona els teus genolls quan veges la corda directament enfront del teus ulls, cal
prendre impuls i saltar No oblides mantindre el mateix moviment circular de la corda quan faces
això.

5.- Aprofita la força de la corda per a portar-la per darrere del teu cos, per damunt del cap i
novament es pose enfront teu.

Consells:

- La mida de la corda es molt important per a que el salt es puga fer amb facilitat.
Si la corda és més llarga, aquesta tocarà terra primer abans de passar per sota dels
teus peus. Aquest xisclet t’indicarà que has de saltar.

- No et desanimes si al principi no ho fas bé, la coordinació entre mans i cames no


és res que s’obtinga de la nit al dia. El més probable és que et coste un poc fer-ho
fins que pugues dominar la corda.

- Comença el treball de cordes sempre després d’algú treball de condició física. És


necessari fer un bon escalfament per a després el treball de cordes (prevenir
lesions).
- Utilitza els exercicis d’estiraments amb freqüència- tant entre series de salts com
al finalitzar la sessió- per a descarregar la tensió acumulada a la part posterior de
les cames pels impactes contra la terra.
- Utilitza sabates que tinguen el taló reforçat-farcit.
Advertències:

- No cal molta força perquè la corda passe per damunt del cap. Si fas massa força,
es molt probable que et faces mal en les canyelles.

- S’ha de tindre cura de que la corda no siga massa curta, ens podríem colpejar per
darrere al cap.
- El material de la corda deu ser lleuger i flexible, es recomana no usar cordes de
metal.

Tipus d’exercicis, progressió:


1. Salts amb corda i rebot individuals
2. Salts amb corda sense rebot individuals.
3. Ídem però amb diverses velocitats, amb desplaçament, girs…
4. Salts per parelles.
5. Salts per trios, grups
6. Salts amb corda llarga.
7. Coordinacions en grup amb exercicis fàcils.

Activitat pràctica 1.- Disseny d’una coreografia amb música utilitzant les cordes o mimo.
Pautes per a la realització:
- Duració aproximada de 3 minuts.
- Grups de 6 persones mixtos.
- Comunicar una situació quotidiana ( esportiva, familiar, d’amics,...)
- No utilitzar la veu, només gestos i postures.
- Important la caracterització.
- Utilització de música adient al que representen.

Activitat pràctica 2.- Elaboració d’un treball escrit de la coreografia. Explicant, per escrit i amb
dibuixos, cada pas de la situació i els moviments dels diferents components.

TEMA 4.- SENDERISME: CONCEPTE, TIPUS DE CAMINS, MATERIAL I VESTIMENTA


NECESSÀRIA.

El senderisme és una activitat física a l'abast de tothom que es realitza en camins


preferentment balitzats i tradicionals ubicats al medi natural. Permet conèixer un país, la seva
cultura, la seva història i el seu paisatge natural i humà tot travessant-lo a peu per camins
senyalitzats. De totes les activitats que poden practicar-se al medi natural, aquesta pot considerar-se
la més bàsica i senzilla de totes. El senderisme busca simplement caminar pel plaer de passejar en
contacte de la natura. El senderisme és:

 Una manera molt pràctica i fàcil de conèixer i estimar el nostre país, la seva
història, els seus costums, els seu folklore, la seva cultura.

 Una ajuda a la conservació i recuperació de vells camins que són una part
important i oblidada del nostre patrimoni històric, artístic i cultural. Així com la conservació
i preservació del medi ambient
 Una activitat esportiva a l'abast de tothom, que permet mantindre en forma
fins i tot a les persones d'edat avançada. En la pràctica del senderisme no hi
ha límits d'edats ni de cap mena.
 Una font de salut. "Un dia de sender: una setmana de salut".
 Una activitat d’aire lliure, ideal per a recuperar la tranquil·litat d'esperit i per a
refer- se de l'estrès diari.
 La pràctica del senderisme és una activitat que permet la realització de vacances actives i
caps de setmana o vacances fora de temporada a l'abast de tothom.
 Una forma senzilla i pràctica de portar els infant i els joves a la muntanya; especialment els
col·lectius escolars tenen en el senderisme un camp magnífic per a complementar les seves
activitats d'estades a cases de colònies i en campaments amb excursions que els educadors
poden programar a la seva conveniència o possibilitats.

Què és un Sender?

Un sender és un itinerari que estat dissenyat de manera que, per camins, pistes, senderes, etc,
tot cercant els passos més adients, per valls, colls, carenes, etc, es puguin visitar contrades i llocs
considerats d'interès paisatgístic, cultural, turístic, històric, social, etc. Aquests senders s’anomenen
« Senders Balitzats », destinats específicament per les activitats senderistes.

Tipus de senders

 Senders de Gran Recorregut (GR) (de més de 50 km), suposen rutes de diversos dies
(senyalització en color blanc i vermell)

 Senders de Petit Recorregut (PR) (entre 10 i 50 km), són en medis naturals més pròxims
(senyalització en colors blanc i groc).
 Senders Locals (menys de 10 km), són de dificultat mínima i quasi sempre l’inici i el final
són al mateix poble o ciutat (senyalització en colors blanc i verd).
 Senders Urbans (circumscrits a un àmbit urbà), tenen la finalitzat de donar a conèixer els
elements naturals i culturals de una ciutat (senyalització en colors groc i vermell).

També hi ha VARIANTS, les quals s'inicien en un punt d'un sender i hi retornen en un altre
punt tot constituint alternatives a l'itinerari principal. Els senders poden ser lineals o circulars.
Bàsicament les senyals dels recorreguts són:

En el senderisme, igual que en qualsevol eixida de muntanya, han de controlar-se alguns


aspectes:

- Organització prèvia: per a evitar problemes, controlar el lloc on anem, els mapes,
els punts d’aigua, llocs d'interès, el temps i sobretot la vestimenta adequada per a
la pràctica de l’activitat.
- Ritme: adaptar el ritme de la marxa a tots els participants.

- Motxilla: amb tot el que necessiten: menjar, beguda, mòbil, telèfons importants,
llanterna, farmaciola, mapes, roba de recanvi,...
TEMA 5. NOCIONS SOBRE SUPERVIVÈNCIA I ACAMPADA: NORMES DE
SEGURETAT, PRECAUCIONS.
La seguretat durant una activitat en la natura pot ser reduïda o no depenent de:
- Les persones, segons la seua motricitat, responsabilitat, i relació amb el medi físic.
- Elements de la natura, que han d’evitar-se sempre que es puga, modificant fins i tot
l’activitat: evitar un barrancs fent senderisme; evitar la humitat en la pista anant en bici;
encreuament de vies en orientació,...
- Equipament, abans de fer qualsevol activitat revisa bé l’equipament, el lloc i la teua
salut.

Si fem una activitat on cal passar la nit o nits tenim varies possibilitats :
o Sota cobert : en un refugi, en alguna població,...
o El bivac: passar la nit sota els estelles, “al ras”, si la meteorologia ho permet.
o El campament: si hem de passar més d’una nit en el mateix lloc, la TENDA DE
CAMPANYA pot ser la solució.

La tenda haurà de ser senzilla, lleugera, per a poques persones, impermeable i fàcil de
muntar. El tipus iglú i canadenc són els més utilitzats.

On muntarem?
-Busca un lloc lleugerament inclinat per evitar l’estancament d’aigües si plou i com a mínim
a 300 metres d’un riu o llac.
- En un lloc protegit del vent i ampli, mai sota d’un arbre.
- S’ha de permetre acampar (si és privat demana permís al propietari i, si és públic a
l’ajuntament).
- Una superfície plana i sense pedres i tova per poder clavar els claus.
- Orientada de manera que els vents no et molesten. Si fa fred pel matí procura que l’entrada
quede cap al Sud i perpendicular al costat que bufe el vent. Un campament amb diverses tendes, pot
ser la millor solució, cal posar-les en cercle amb les entrades mirant a l’interior, separades unes
d’altres.
- Evita acampar en una vall perquè és més freda la nit. Millor un tossal.
- No acampes en les proximitats de nius d’aus, sobretot rapaces, perquè poden abandonar el
niu.
- Abans de guardar la tenda neteja-la bé i que estiga seca.
- Si fa fred, duu roba d’abric i peces impermeables. Diverses mudes, motxilla, cantimplora,
llanterna, plat i coberts, navalla, farmaciola (benes, tisores, crema picadures, ...) matalàs aïllant,...

El foc
No podem cuinar dins la tenda, seria perillós.
Fóra es pot instal·lar un foc de camp, però, és una activitat molt seriosa i molt perillosa.
Primer s’ha de saber si es pot fer foc o no, segons l'època de l’any. Si es pot, s’ha de fer:
o Lluny de qualsevol vegetació. En espais coberts i mai sota els arbres. Mai al bosc i
mai quan fa vent.
o Encerclat de pedres grans, perquè no s’escapen cendres ni brases.
o Utilitzant llenya seca que trobem a terra, mai no tallarem branques ni arbres per fer
foc.
o Sempre vigilat i al anar a dormir, assegurar-nos de deixar-lo ben apagat amb aigua.
TEMA 6. ACROGIMNÀSTICA BÀSICA.

L’acrogimnàstica apareix al intentar aconseguir una nova forma de treball dins del món de
les agilitats. És un esport acrobàtic-coreogràfic on s’integren tres elements fonamentals:
- Formació de figures o piràmides corporals
- Acrobàcies i elements de força, flexibilitat i equilibris com a transicions de unes figures
a altres.
- Elements de dansa, salts i piruetes gimnàstiques, que donen a aquest esport el grau
d'artístic.
L’acrosport, és un esport que és practicat per tot el món, ja que n’existeixen dues funcions
ben diferenciades, el “portor o base” persona que subjecta i el “àgil o volteador” persona que
realitza els elements de flexibilitat, equilibri i combinacions damunt del portor.
És molt important en aquest treball les ajudes i sobretot la col·locació i el suport a les parts
óssies més dures (omòplat i part baixa de l’esquena). Cal que tindre molt de cura a l’hora de pujar i
baixar del portor o base.
Com a elements tècnics que es poden utilitzar per a les construccions de figures, poden ser:

1.- Bancs.

2.- Quadrúpedes.

3.- Carretons
4.- Equilibris

Activitat pràctica. Disseny d’una coreografia per a l’examen pràctic.


1.- Es formaran grups de 6 components (es recomana diferents complexions físiques).
2.- La coreografia durarà entre 1’30 a 2 minuts i tindrà un recolzament musical. A més es pot
utilitzar vestimenta i complements que guarden relació amb el tema de la cançó.
3.- Tots i cadascun dels components del grup formaran part de la figura realitzada (molt
important l’ajuda i la col·locació).
4.- La posició final per a cada una de les figures es mantindrà al menys 6 segons.
5.- L’ordre i les disposicions de les 6 figures a realitzar serà lliure.
6.- L’encadenament de les figures va a ser important, amb diferents enllanços inventats per
l’alumnat.
7.- L’avaluació serà tant grupal com individual.
8.- A la avaluació contarà:
- El compliment de les premisses marcades per a cada figura.
- Que les figures humanes estiguen correctament formades.
- Mantindre la posició final estàtica 8 segons.
- L’encadenament de una figura a l’altra.
- L’originalitat en la formació de les figures i de la temàtica escollida.

9.- El mateix dia de l’examen pràctic cada grup deurà entregar al professor un xicotet treball
on estiguen dibuixades les 6 figures formades, situant el nom de cadascun dels alumnes en la
posició en la que formava la figura. A continuació ficar un exemple de les teues figures en aquest
requadre.

Potrebbero piacerti anche