ERRA D'OR 2.° EPOCA - ANY IV, NUM. 5 - MAIG 1962'DISSENY - ARQUITEGTURA « URBANISME CAP A UNA ARQUITECTURA REALISTA La nova polémica Es evident que levolucié de T'arquitectura es troba encara ‘en un punt transcendental, en un moment que, si no fos pel ress pessimista de la paraula, en ditiem un moment de crisi. Creure que Marquitectura ha atribat @ una situacié estable demostra tuna manea grew d'informacié de tot el que en aquests moments possa arreu del mén, O uno resignacié excestiva davant l fet que Catalunya sembla aidnyer avui aguella ingtnua une- nimitat e'estil que Europa va assolir abans de la guerra i que avui ja ha trencat d’una manera rotunda, Sortosament, ped, questa unanimitat no existex ni a Catalunya, malgrat les seves actuals limitacions. A Catalunya, més 0 menys somorta, perd amb valors tan intensos com en dValtres paises o més, Ia’ pol’- rica & també viva, Cada dia semblen defni-ce més clarament dos mons contraposats dins ['abnegeda i valuosissima Iluita de rarquitectura moderna. Ara fa. poques setmanes, Ia. inaugu- racié del nou Collesi d'Arguitectes « Barcelona ha actualitzat la polémica. Entre la gent de lofici, entre els auténticament inlereseats por I'arquitectura, Jes discussions no han pas voltat indtiment sobre el fet si ledifici havin d'adoptar les formes dites tradicionals, o si convenia una determinada referencia a queolbgica, com hauria estat fa uns quants anys. Avui la po- Temica ha girat sobre les diferents posicions de Ia nova arqui- tectura, posicions que potser han quedat molt paleses en el mo- blament i el disseny de T'interior dels diferents pisos de Tei eacartegats a diversos arquitectes de molt diferent matisacié i, fins i tot, de posicions francament contraposades, Els protagonistes de la polémica Aauesta crsi é tan intensa arteu del én, que ha provocat ‘scisions tan importants com Ia ja famosa d'Oterls que va pro- rmoure la desaparicié dels venerables CIAM, després de tants anys dactuacié eficac, despré de portar abnegadament la continutat i la unitat de tot el moviment modem. La preséncia ala reunié del Museu Keiller-Miller de obra de Tequip B.B.P.R, o de Magictretti, era ja un fet tan polemic, que va pro- vocar una esquerda definiiva i incurable. Ara ens sembla ben clar que Ia presincia de I"arquitectura orgimiea”, fa uns ts anys, no fou siné un prBleg i potser una visi frag: ria de la presa de pesicions e'avui, ja gairebé irreconciia- bles. Revistes com “Casabella” i "L'Architsttura” llancen men- sualment un manifest d'inconformisme contra les posicions ted- Hleament tradicionals de “L’Architecture d'Aujourd’hui” 6 jauen + Wonen". “Architectural Review”. pel seu cant introduint toia una nova mentalitat en els judicis arquitee- {nies i es mou en uns eriteris justissims, contra els formalismes i els amaneraments. Precisament un dels seus editors, el profes sor Nikolaus -Pevaner, ens aparcix com un dels critics més representatius d’aquest moment de crisi: a ell deve la prime- ra actualitzacié dels moviments de la fi de segle i, per tant, l'ad- nnizacié subconscient que tots senlim per I"Art Nouveau” © “Arts and Crafts", Perd, al mateix temps, é el més qualii- cat condemnador de les desviacions del racionalisme — un rae ionalisme, ents, naturalment a l‘anglesa i, alhora també, el perseguidor més amatent dels formulismes banals, dels pa- Arquitectura i revolucié industrial é prow sabut que un dels termes fonamentals en la de la nova arquitectura fou la revolucié industrial lamb la doble consegiiéneia teenica i social: Ia possbilitat d'una nova tecnologia basada en el maquinisme i en la industiialitza- i6 j Ia preséneia d'un nou tipus é'usuaris amb una nova estruc- turacié social. Ele arquitectes, dones — els arquitectes clarvi- dents —, van veure venir tot un nou mdn essencialment distint del que havia conformat els estils del passat. Van veure venir tun mén en qué la construccid s'industrieliatearia rapidissime- rent, en qué la mAquina substituiria Yobra artesana i el treball manual, en qué la casa i el mobiliari ecabatien essent el pro- ducte d'un simple i racionalitzat procés de fabricacié, com ho ha arribat a éser un automdbil o una nevera, Per altra banda, van eure venir un mén amb une nova estructura econmica i social en qué els béns essencials serien distribuits més justament i en gut qualsevol familia tindria dret a uns cleterminats standards de vida ia uns nivells elevats de confort. Els prototipus Aquest moment va coincidir— com passa gairebé sempre cn les grans sotrugades essencials — amb lapariciS d'uns quants arquitectes genials, amb una empenta capac de fundar ola tma manera nova d'enfocar el problema arquitectonic, A Euro- pa: Gropius, Le Corbusier i Mies Van der Rohe, A América: la personalitat extraordinavia perd a vegades desconcertant de Wright. Aquests arquitectes — i sobretot els europeus— van comprendre molt bé quina era Ia direccié que prendria la nova societat maguinista. I anticipantse geniolment 0 les seyes xe0- litas, van “pre-inventar” les formes de la nova arquitectura industrialitzada i socialitzada. Aquesta nova arquitectura va definirse, per exemple, en obres com la casa Savoye, el Por vellé de Barcelona, el Bauhaus. Petd totes aquestes no sén pas obres defnitivament ineloses en un nou ordre maguinista, sind simplement uns prototipus, fets encara amb els mitjans’arte- sans més antiguats i al servei d'una clientela passada de moda. Es a dir: totes les obres bisiques del que hom ha anomenat “pe- riode racionalista” sén obres insélites, genials, anticipadores de les formes que l'arquitectara hauri dadoptar quan funcionar’ Ja nova era tdenica i social, perd assolides com a simples exabrup- {es eamig d'una técnica i d'una societat absolutament distant. De la mateixa manera que avui la indtstria crea artesanalment el prototipus d'un automdbil o d'una ploma abans de llangar-ne Jes grans stries, també aixi podem considecar que les obres aDISSENV... primerenques de Gropius, Le Corbusier i Mies foren simples pro- lotious d'una indiistria que encara havia d’engegar i que havia de treballar per a una clientela que encara no podia comprar. Era, peré, una enticipacié necessiria i fonamental peru’ Ja nova cultura maguinista arrengués amb seguretat, El retard de la industria Perd Ia indstia de la construccié, mentrestant, no s'ha posat a to. Aguells prototipus encara continuen aproximadament infabricables. Cal yeconbixer que — per raons diverses que ara no. analitzarem — la. constraccié no ha assolit el gran desen- volupament dlrs indsities. No solament no podem parlax del defnitiv triomf de Ia prefabricacié seriada, sing. tampoc d’una seriosa organitzacié racional. Féra injust d’oblidar els caforgos fels en aquest sentit i, ins i tot, els resultats obtinguts: perd féra ingenu de considerar-los defnitius ni tan sols compara- bles als assolits en Ia metaliirgia, els teixits o la quimica. Els americans han arribat bastent Wiuny en una determinada perfec- 16 teenolbgica en certa mafera “aristocralitzada”, i els russos han iniciat amb eficicia el cami, a la llarga més efectiu, de la prefabricacié massiva. Perd als paisos subdeseavolupats com el nostre hom continua construint com fa cine-cents anys, amb les iatcines limitacions artesanals, practicament amb cls matsixos materials, amb els mateixos tenis insuficients i amb les mateixes ‘xganitzacions medicvals i rudimentavies: tant se val si es tracta d'un gratacels de vidre com d'una casa de pagts. El retard de la politica Perd tampoe Tevolucié social i econdmica noha. tingut prow suport politic per a arribar a solucions més definides, a les solucions per a les quals tot aquell repertori de prototipue ra creat. Malgrat els avencos realitzats en una part del nostre mén dividit, en [altra no ha estat establert eap ordre social que permeti de realitzar, per exemple, els comnis urbanisties del Le Corbusier de any 30. Perd, a'més d'aquest fet ja prow im portant, n'hi ha encara un allre de més generalitzat i que afecta d'una manera rotunda i ingiiestionable els paisos subdesenvo- Iupats: les bases econdmiques del problema de Ihabitacié. El problema de Ihabitacié afecta primordialmeat un estenss- sim nombre de families, en les quals, mentre duri l'actual situacié econémica i politica, els guanys no permeten en absolut Jaw d'un habitatge amb el minim standard de confort i de perfecsié que exigeix una producci6 industrialitzada. Es 2 dir: els nivells econémics del proletariat en general no adime- ten Ia postibilitat d'una casa ni tan sols minima. Per a resoldre cl problema hem de recémer a uns habitatges volgudament i acuradament mal fets. I aguesta imperfeccié obligada fa que sigui un producte absolutament jnindustialtzable, De la matei- xa manera que hom pot estudiax unes stries dautomdbils més cars © més econdmics, perd & un absurd dlimaginar una cadena de muniatge en la qual, d'una manera prevista, les portes no ajustessin, els vidres es trenquessin o els entapisats fossin de segona mi. A més, In mateixa migradesa dels guanys dels nos- tnes obrers, que per un canié els fa inassequible W'habitaige in- dustralitzat, per T'altre aesegura una tal economia de la ma 'obra, que els mitjans artesans continuen paradexalmeat menys cars que els industrials 8 Persisténcia en els prototipus Gairebé podem dir que el primer periode experimental de Varquitectura moderna va fnir abans de comencar Ja segona guerra, Pricticament els grans arquitectes fundadors ho havien ja cit tot, almenys en U'aspecte de l'establiment d'un now Ilen- ualge preparat per a una prdxime era maguinista que arreu del mén ons havia estat anunciada. L'eficacia d'aquesta tasca fou extraordinkria, i tot Europa ho va poder comprovar a I'hora de Ia seva reconstruccis. Sense Gropius, Le Corbusier o Mies, a reconstraccié alemanya o l'angleta, per exemple, no haurien pogut assolir Ihurs evidents triomfs. Perd en aquestes mateixes reconsiruccions hom ha descobert el principi de la nova criti, Ia erisi de continuitat que comentem en aquestes notes. Si fem ‘una anilti desapassionada i sincera d’alld que avui el pablic en general entén com un “edifici modem”, fins i tot entre els de major corteccié formal, hi trobarem una persstincia en la mentalitat “prototipica”. Es a dir: al costat d’elements que res- ponen al nou Henguatge plastic i que s6n fills legtims de la nova tecnologia i de la industrialiteacis relativa, hi ha dl altres ‘elements que continuen sease explicacié Bgica perqu’ sn pen- sats per a é:ser reslitzals en un determinat procés industrial, en canvi, ho han estat en Ja més arcaica artesania, conseaiiénci del retard de la indéstria i la politica que comentavem. Es a dir hom perssteix —i ara ja inétilment — en els prototious, “No ens calen genis" Si I'experitneia en els prototipus que realitzh la vella gene- acid de grans genio fou tan efectiva i tan d sisténcia en aquest tema de les noves. generac precisament consttuides per genis, siné per correctissims i efi- eacos continuadors — no tan sols no é efectiva, sind que en- cara é contraproduent. Fou dna gran transcendéncia cultaral que Mics descarnés ja en les primeres obres el now valor de les structures d’scer, 0 que Gropins plantés la gran vidriera unita- tia del Bauhaus. Féra obsurd de retreure'ls ara defectes de detall i fins de funcionament. No eus importa gens de saber si a la casa Savoye hi ha o no hi ha goteres: la llicé tenia molta més amplitud. Perd fora encara més absurd que cada arquitecte d'avui ens hagués de donar una lligé d’aquesta eavergad: Un cop fonamentat el Henguaige del nou estil, el que eal exizir a cada arquitecte é que precisament eviti les goteres, que s'ajus- ti a lee realitats teenoldgiques i socials del pais i del moment, que faci una obra per @ Gser habitada per un determinat grup dhomes i que tingui la humilitat de no proclamar diarii- ment gaizes transcendéncies. Es l'arquiteete Coderch gui pre- cizament ha divulgat la frase: “No ens calen genis” Un refugi aristocratic _Com a contegitincia d'aixd, Ja major part dobres “moder nes" presenten la paradoxa d'oposarse a Iauténtic eaperit mo- dlera, malgrat el repertori de formes adoptat. Si aquestes formes, no podea éser— una polémica o una lligéy cal elles mateixes. T aquestes formes, prevstes per a un grau d'industriolitzacié encara inexistent, exigeixen una ma- jor intensitat de l'antc treball artes& que no les velles formes que hhavien ja nascut d'acord amb aquest sistema de procuccis, Es molt més diffcil de construir —i molt més anacrénic — un pew dret d'acer perfectament calfbrat, si hom no disposa d'un bon equip de maguiniria, que n0 pas de fer en pedra una colurana salominica, Com a conseqiiéncia d'aquesta major ificultat— d’aquest encariment i d’aquesta manca de repeticié seriada —, aquest estil “modem” falsament teenicista arriba a convertir-se m un auténtic refugi de laristocratisme. Es a dir: d'un cop en- tuna dos dels postulats fonamentals de Vaxcuitectura modemta: el seu plantejament social i el condicionament industrial. No po- dem cblidar el cas recent d'une obra barcelonina, tan interes sant en molts d'altres aspectes, perd en la qual, malgrat estar integrada en aquest furor tecnicista dels standards i dels mdduls, tot va ésser projectat com a model (nic i exclusiu, fins i tot cases com els mobles i les Ilenques de catifa mecinica que la nostra in- diistria proporciona en stries bem correctes i extenses. Un dels arguments de defensa fou que els mobles exclusius resultaven encara menys cars que els de série, Si l'afarnacié cra certa —i sembla que ho era —, sein va per terra tot el mite tecnicista, a menys que els autors es creguin investits del paper d'un Mies rediviu per a poder continuar anticipant genialment elt prototi- pus de l'arquitectura del futur. El formalisme 1 & que aquest sector de Parguitectura moderna —i ara seguramtent toquem la base mateixa do la crisi—s'ha perdut polser en un planteig purament formalista precisament en contra de les seves caracteristiques inicials. No hi ha eap dubte que ‘ls defensore d'aquesta arquitectura parlen en llurs critiques només d'aspectes formals, i que molts dels qui la practiquen hi aporten només la pura visié de le forma en si mateixa, sense ‘cap procés raonat que la justifiqui. Sovint tot el mite tecnicista eeolza només en la defensa dunes determinades formes, que han obtingut un prestigi propi amb independéncia de les vaons gue les van originar: és el formalisme de les facanet de videe, ol formalisme de lee estructures vistes de ferro, el formalisime dels rectangularismes, el formalisme dels volums purs i de la “nete- dat”, el formalisme del médul, el formalisme del color gris i el color negre, etc. etc. Es evident, doncs, que aquestes aparents supervivincies superficiale de Marquitectura polémiea dels any DISSENYV... vint i trenta constitucixen una desviacié que, arrew del mén, hor classifica com un formalisme. EI nou realisme Per’ des de fa un quant temps ha aparegut una veaccié batalladora contra el formalismey que, al mateix temps, enfron- ta a Midealisme abstracte dels qui creuen treballar en una utd- pica secietat industrialitzada, el nou realisme que toca de peus a terra i que treballa amb les mans concretes dels nostres pro- letaris i al servei immediat d'aquesis mateixos proletaris, ja prow anys sacrficats en lexperitncia obligada dels prototipus. ‘Tal com ha dit Fn Ciici, a Catalunya sembla iniciar-se pels volts del 1958 una “reaceié nova orientada cap a I'aspecte cons- tructiu”. Efectivament: malgrat que després d'aquesta data es produeixen a casa nostra les més importants obres “idealistes”, bastants anys retardades respecte a Thurs models europeus, 1a reacci6 “realista” ha treballat intensament i ha manat una’ vie rada cap a Ia sinceritat absoluta en I'aepecte constructiu i al respecte pel procés auiéntie de construccié. Alhora, aquest now realieme vesca molt més enlla del tema purament constructin i abraca tots els extrems d'una profunda posicié cultural: el respecte per les en contra del menys- prew insolidari— exhibicié personalista —envers el fragment de ciutat viva que envolta un now edifici, Una major conside- racié pel petit detall de les actituds dels qui han de viure a la casa, en contra de absorbent preocupacié per Ia rigidesa d'es- tructura 0 pels problemes de comporicié abetracta. Un gust pel disseny extraordiniriamentIligat a les vicissituds de la construc- id, en contra dels elements tancats, acabats i polits. Un desig de alorar l'autentictat del mur i del simple env’ contra l'esquema- tisme de les falses estructures reticulaces que s'emparaven en una pretesa facilitat de muntatge. El respecte a aquelles formes Joan Fuster Patsos Catalans, NOSALTRES ELS VALENCIANS Una targa | meditada analisi de le realitat histbrice | social del Pats Valencia concebuda amb decisié de futur. Un estudi parallel a “Noticia de Catalunya” de Vicens J Vives, fonamental per al conelxement {ntegre dels colleccié a l'abast, nam. 1 edicions 62 (Apartat 14031 - Barcelona) 0DISSENY. lradicionals que res no aconsellaya de canviar i que poden entrar validament al nostre Ambit cultural. I, sobretot, la lita contra qualsevol simptoma de formalisme, lita en’ la qual potser alguna yegada han estat tan poltmicament exagerats els termes, que han fet caure alguns “realistes” a inconfessables revivals, El realisme I la poesia social Per altra bande, aquest nou realisme arquitecténic no ve 4 desert rea més sing Vexacta correspondéncia en el nostre Ambit d'un corrent cultural molt generalitzat i que en la literatura ha donat fruits tan importants com el que, per eutendre'ns, anome- “poesia social”. En un mimero recent de SERRA D'Or J. M. Castellet en fein una anil elaivident, i ens sorprenia de com- provar que gaitebé tts els scus termes esqueien a la problematica de larquitectura. Es aixi quan di Lectitud personal de! poeta que deixa de considerar-se un home illuminat, un geni solitari, un creador inspirat per una musa irracional, per exde- ir un home com ele altres, un treballador intellectual que s'uneix als altres homes en el camp de la cultura; ...3. El mitede d'abstraccié de l'experiéncia real que ja no é& mitolé- sico-simbalic, sing histdriconarratiu; ...5. L'objecte de la poesia que ja no é l'art per T'art, siné una paraulay un cant © un crit dingit « la comunitat dels lectors en disponibilitat d'es- coliar 0 d’eatendee.”” El realisme i el racionalisme Pend, amb aquesta reaceié, ghaurem perdut totes les grans conquestes que va fer ol racionalisme d’avantguerra? Ea ab- solut. El neu realisme ve a éser Minica possibilitat de cont ruacis i la vitalitzacié del racionalieme. L'Gnie cami perqué totes les conquestes de Gropius, Le Corbusier i Mies no eaiguin en lun amanerament inoperant— en el formalieme. No é cap ca eualitat que els orguitectes de major efectivitat cultural i els que despesten: majors entusiasmes entre Ia joventut no siguin pat els tecnicists alemanye ni els suisses desangelats, sind precisament els gue viuen al voltant de personalitats tan lligades al now realisme con Louis Kahn, Franco Albini, Kenzo Tange, potser Paul Rue dolph, Vézquez Molezin i, entre nosaltres, Sosttes, Coderch, Moragas ila gran personalitat de Josep L. Set, avancadissim polémie en l'admirable “prototipus” del Dispensati Antitubercu- {ds als anys tenia i avui eficacissim "reslista”, des dels tallers de Joan Mié fins a la Fundacis Maeght. El nou realisme és al retom a la ra6 i 'inica forma de passar “racionalment” dels prototipus dels anys peoneristce a la suecessiva i modesta adap- a les exactes condicions de Vhome i de la natura, a les exactes premisses socioldgiques, teniques, econdmiques i po- Iitiques, ORIOL BoHicaS Bi gran dibuis murat de Picasso Ws estat, natura ment, eb centre dune vivtssina pollen. Per da mvnt 2 tot eat reconeiner Veatraordinari ¢ taled Tigent exjorg det aoviro artista por intograr-sc, mo- dontament, « Varquiteotura ta Panbient wrbd 20 ACTUALITATS El Cotlegi d'Arquitectes He estat inaugurat el now edifct del CoMest aArquttectes de Catalunya a la Placn Nov de Hareelona. ra, Vantiga 1 Initit polemten sobre el fet si Vedisel eneaixaria o xo encat- xnria en Tanomenst “barrt gbtio” he estat eubstitatda per al tres dues poltmiques: la do reslisme-ideallsme en 1a nova ar Bl now Collegi @Arauitoctes de Catatwuya a tw Placa Nova te Barcelona. Ledifiok de Varguitocte Kuvler Busguetn restara, sepurament, com wn dete ‘éa vepresontatiue do ta eitat, no solament pol fet Westar adsorit o un moment artlatic Ben detormé nat, sind encara yer ta scva eficuc swelustd em ef reeinte monumental do la etutarquitectura, por un cants, { la de Ie prestneta det gran dibuix mural de Picasso. Diguem, noms, que el coajuat és wun de Jes poaues coses dignes que Ml ha en quell tram do lx Barve ops veil, Vet set un fragment ben desgraciat, compost només ‘amb olemonts abgotntament arqueologistes: wn ‘aglducte roma de fa ans quants anys, una fngana gdtica del segle xix 1 tunes cases 1 un hotel ea est neocltssic-romfnte del sezie xx. Daixant Ge danda el Palan dol JBisho, només el Coleg. dar ‘quitectes, amb la magnifica prestncia de Pieasso, respon be a la sera dpocu, malgrat que algd MI hagl també volgut trobar alguns trets arqueolagistes—una sirqueotogia, perd, bastont Ammodiate: la de le tervora déenda. Kn eonjunt, dones, uni fotra de qué cal felicitar-nos en la qual tothom ha de reco- néixer Lescore 1 els encerts de Vargultecte Xavier Busquets 4 dol dog del Coleri Manucl de Sold-Morales, veneedors indie ceutibles enfront de certs sectors @iacomprensi6, Follcitem-n0s també perque Busquets hn obtingut 1a sensielonal participacts de Yobra de Picasso. RL now mervut at barrs det “ston Pastor”, obra admirable do Terquitecie B. Piqué, que retrova, 4 Barovlona, le tradioié de moreats arjultectOuice- nent interessants, iniclada, sepurament, umd Tee iructura do ferro del Mercat ae Sant Antont, obra do Kovira + “as HL Meroat do 1a Mored at Passoig de Fadra i Puig, obra dete arquitectes Anglate, Geludort + Stibus, un evident inieres consiructia + plastic, que 90% sey el fan una de tos obres méz auggestices enire Jes aoubades a Boroetous any passat LExposicio Nervi Ta ostat celebenda a Harcelona una exposteld fotogratiea do Tobra del gran enginyor italia Nervi, No hi ha cap dubte que el conjunt de Nervi és una de les apoctacions més cohe- rents en Teyolucté del post-racloualistae arquiteetdute 1, potser, 1 punt de partida d'un now camf per al constraetivisme 1 ef USE Por Ios teenologies quo ol mestratge massa exelosivista ‘do Mies havia limitat a tan brous recursos plastics. Lexposi id fou ceguda a In Iniciativa dol Ceatre Tnformatin de ta Constracel6. Els nous mercats de Barcelona Bis anties mezeats burcolonins fan un dele eonjants arqui toctonies més interessante do Ia clatat, Només eal recordar les obres do forro de Varquitecte Rovira { ‘Trias, entre les quals ocupa un Hoe exeepefonal, en intends | en qualitat, el famés Mereat de Sant Antoni. Un altre exemple Ja integrat fen el mon fabalés del Modernisime és el Mereat de In Tibertat 8 Gracin, obra de Srancese Herenguer, el conexut { olfeient Aspecto de Vinterior del Palau @Exposicions 6c Tort, wna ae loe darroree obres do NerviDISSENY... ajmdant de Gand Aquesta mens de bona tradielé en Maru tectara dels mereats bareeiening ha estat arn molt ben con tinnade emb dlverses obres que ene han deixat agradabloment sorpresos, Hntre elles yolem ressaltar el Mereat de 1a Mere’ al Passele de Wabra 1 Pulg, obra ’Auglada, Gelabert 1 Ribas, Vel Mereat al Barri del “Hon Pastor", realitznt por encarree de la Comissi6 a’Urbanisme per Varquitecte Piquer. 86n dues obres mes, alhora allunyades de formalismes {de con: cessions. Hn aquestes matelxes phglnes te un parell Ge mesos assenyalivem les obres que erdiem que tonien prow qualliat per a entrar en els judicis dels premis PAD de any poseat Yoldrfem ara, nataralment, iIncloure-hi també aquestes dues. GEOGRAFIA “architectural Review" Un dels darrors ntimeros de la gran revista anglesa d'ax- fquitectara ha publicat ux exteus reportale a propdsit del libre de Carles Flores Argulteetura Hspetota Contemportnea, ‘gue $a hom comentat en aquestes pagines, A proptsit del lie re, Michel Suntlago fa unce interessante olucubractous sobee Vestat actual de Verquitectura peninsular i, especiaiment, de Ja catalana, per a Ia qual profetitza un brillantissim esdeve- aldor, lluny dels formalisines que embruten galrebé tot Baropa, prop segurament do a nora sinceriiat que presidetxen noms com els de Louis Kabn o Konzo ‘Tango. Iilustren Varticle a'*Arebitectural Review” nombroses fotograties dobras de Sert, Sostres, Collereh, Valls, Martorell, Bohfgns, amb Iu interossant referencia arqueoldglea de Francese Berens LES BALEARS | LA INSULARITAT La ignorancia Hi ha un fet prow cert i Hlastimés que és la desconeixenca ‘quasi absoluta de les caracteristiques geografiques i humanes de [es Illes de parla catalana (Mallorca, Menorca i Eivissa) i dels fendmens que aqueixes condicionen. Fins i tot, molt so- vint, el concepte que hom en té, 0 & equivocat o es reducix a aun minim quantitatin que no correspon de cap manera a I'am- piitud que el fenomen de la insularitat té a les Illes Balears La ignorancia de les Iles & conseqiiéncia de dos fets. En primer lloc, per als insulare és Texistincin d'una coneixenga primitiva, evident, infantil, detemninada per la familiartat tin- sguda amb elles. L'esperit d'observacié es perd facilment davant les coses conegudes i viscudes de sempre. Aixd é un gran obstacle per a anibar a un coneixement cbjectiu + cientifie — que no vol dir complicat —. Aquest fety malgrat ésser menys intens, es déna aisf mateix entre els catalans peninsulars. La proximitat d’aquestes terres a les Illes i la petita extensié d’aques- tes darreres en relacié amb les terres continentals fan pasticipar cls altres catalans de 'agomboladora i inconscient familiartat dels illencs. En segon loc hi ha la manca d'estudis, tant monografics com de conjunt, cobre la vida de les Illes. La bibliografia se- riosa que amb gran esforg podem reunir sobre elles es reducix 4 une pocs libres que, en gran part per Ilur data, ja s’han fet classics, i a una collecié d'opuscles, articles i notes impreses {que necessten ordenacié i estudi. Aixf i tot, moltes épogues de la histdria econdmica de les Illes queden, censo decumentacis, i temes tan importants com el cultin de l'ametller a Mallorca no tenen fet encara un estudi de sintesi. En aquest punt cal assenyalar l'esfore gue la Cambra de Comere de Palma realit- za a través del seu Butllet Lrerror més estés dins la concixenca de les Illes é de considerar Ilur conjunt com una unitat fisica, humana i eco- ndmica; com un fet tinies quan en realitat cada una d'elles té caracleristiques prou definides per a é3ser considerada separa- lament, i solament es reuneixen per a formar la unitat geogri- fica immediata, que comprén les terres de parla catalena, fe- nomen filoldgic que & conseqiiéncia d'aquells factors que de- terminen i defineixen |e unitat geogrifica, Les diferéncies Les Illes presenten diferéncies de tot ordre: fisie, econdmic, histrie etc... La geomorfologia, bé que determinada pel ple- gament alpi, presenta formes ben diferenciades: Menorea é plana; Mallorca, varieda; Eivissa, uniforme. La diferent la- titud a qué es troben situades, malgrat no ésser massa. allunya~ des, déna llc a diferéncies elimatiques prou clares com per a ferse oolar en Tagricullura i en les formes d'habital. Mentre Menorca té una temperatura mitjana anual de 16,7 C., Eivis- sa lo tf de 17,3 C. L'oscilacié térmica augmenta de nord a sud. Les phiges donen una mitjana anual de 572,6 mm a Me- Melloree. de Pati a atria do Ie part vella de te Ciutat (Fot, Planes)