MUSEU de les . col-leccié de arts decoratives disseny industrial ce nas Aerénim dels plstics basats en copolimers dactlontri-butad-estré, Plastic termoplastc dels famila dels estrnics que té una bona resistencia & mpacte es degrada amb els raigs UV a causs del butade (cauted), té bones propetats Vacsbat superical és sensible a ly major part de dssolvents, especiaiment as aromatics. Ames a mes gouden de resstencia ala distorsié termes | de bones propetats elactrques. Es e! plstic per excelléncia de las careasses dels sparals demastics i del cramatge com a acabat supertia Acer Qualsevol dels alatges que consisteixen fonamentalment en ferro amb proporcions variables de carbon, en mols casos, amb petites quantiats dalres cements, com sla, crom, magnesi, nique, etc. La propare de carboni pat arriba ins al 2,36. Per dammunt dlaquest valor es pala defera fas 0 de foses (veure la Fosa del ferro). Quan només comprenen fea | carboni es denaminen acers al carbort quan contenen ales elements es denaminen acers dalatge, dentre els quals destaquen: acers inoxdables; acers rapid, acers dilate, acers data resistancia | bax alatge... Es el material metab estrictral per excellencis posseencuna gamma melt smpla de propietats mecanques. En aquest senst, podem trabar seers curs ifragis (temnpersts, per exemple), acers tous | dicts (acers dolges, per exemple). Acer galvanitzat Acer tractat amb una capa de 2inc par protegin de la corrosé. El zinc s'apica amb més facta i amb un cost més babx que es ales revestiments metahies, cam estany, el crom, el niguel oValumei, metode galvantzat més frequent & el proces d'mmersis en calent. Saplica un bany quimic (immersié en acid) al ferro par netejarlo de pols, grassa o brutiia. Després as neteja i sintrodueix en zinc fes. En un procés anomenat sheratditzacis, os recoarebe el producte sma pols de zinc = eacaFs en un tamnbar taneat durant nes haves s una temperstura que aeciia entre ele 200 vele 4203°C. Un alte métode de galvanitzat consistex a dipositerel zine mitjancant galvanoplastia per obtenir una cape de gruo uniforme, Acer inoxidable Acers que cantenen com a minim un 14-12% de cram, petites proporcions de carboni (quan més petite Squila propo‘ci de carbon, Facer seré més resistent as corrosi) | proporcions variables dates cements, d'entre els quals destaquen el nique el molbde, Els tres tipus d'ace's noxidables més importants sén: es austenftics, que sén ols més resistents a iz corrosié | que contenen crom iriquel;Iaiaige 18% crom, 8% niquel que s'uiiza en les cobercriesn'és un exemple (conte Unicament un 0.08% de carba | es cones com alatge 18-8). Es martensitics que sin als més durs imenys resstents a b corrosié ique Sutitzen en ganivetera | els feritics que se stuen 2 mig cami entre es das anteriors isén, en general, eb més darats. Sén els que sutitzen, per exemple, per fabricar cunes. Tots sén molt resstents a la corrosié (= causa de lana pelicula protectora superfical que genera el crom) ino es taquen. Altres acers noxidables san els ples ils que es poden endun per precpitacis, Acetat També anomenat etanoat, és una sal déster de !cid acdtic.Associats al terme acetat podam trobar polimers termoplistcs com Tacetat de cobulosa, que t2la propitat de no seriviamabie que sutitzs, ente ales aplcacions, com a bra per a vastite de festa, per la seva resistencia ila seva brilantor, 0 en peliculesFotografques substitunc el mtrat de celulosa; en aquest darter cas, se conex amb el nom de celuloide™ | si que és hflamable. el palvinlacetat (PVA) és un polenerubltzat per fabricar games d'engarwcr per 2 usta ales materials. El papar ios textls presenten tot sovnt recebriments de PVA dates adaitus 9 ingredients per fer-ios Briants. Sutitzs tambs en Tobtencs de cuir artfaal Acetat de ceblulosa Mastic termaplstic dela fornia dels calulésics. Es relatvament dur, tenac bilant i incoler, transparent armor’, amb una bona dleredat i matt fac gimporni. Tame conegut amb al nam d'acetat © paper vegetal (fuls @'acctat de celilosa matate), 2x ol que ubltzen dssenyadors | cibuixants. Te poca estabiat davant els raigs UV! una gran capactat d'absorbs la humitay, Tet que pot generar els usuals prablemes ‘elacinats amb els cans de dimensions. Les seves aplicacions inclouen las muntures dulleres, els miners dines, els botons ialspinzels. Les poblculess'utitzen en aplicacions grafiques per lz seva facitat dimpressis | acabats superteiale. (Veure acetat) Acriloiteil Uquidsintt,inclor, dlar penetrant semblant l de a ceo o/s. Pot dssolire's en sigus i s'evapara pidamant,U'scronitel Sues per fabricar ites sustancies com resines acfiques, goma sintetica fibres acriques, (Veure ABS) Aglomerat Materal en forma de tauler prefabncat. 'obté per un procs daglameracsé de particule de fustaenturada, mescades amb coles de resines sntétiques premsades 2 gran pressio. També pot ser daltres materials com el suro. Alabastre Es une varitat cstlina del qui (slot de aks hiratat). Es qui purtranshicd de gra mol fi, Pel fet de tenil gra de mida molt petita ésinice pedra del mén enla qual es pot tala una agula.Hstéricament sha utitzat com a materal dfomaments i també com 2 substiut dels vidres en finestres. Alcantara Test produtt amb microfibres de poléster. Sel conclx com al texitno tet Es caractarites per la leugeresa la suavtat, la sumptuositat ila capadtat de mantenir is forma, Es malt apreeat als sectors de lautomans idel mobiian pera Ventapssat de seient, ja que pot 2eran#u. Alumina Gx Bane 0 inealor de sumini (A202). Es traba la nara com corns o earner. Uakimina és un dels materials més durs que es coneiven (namés @) damant ie carbur de slic son més dus) Sutitza com abrasu. La seva natura refractaia Fe que Sui un excelent material per ala f2bricace de recobriments de foms \com a component de ciments que hagin de suportar temperatures elevades, Pera seva duresa tambe s'thtza en els mecanismes de es siketes. Enel seu estat natural també la podem trobar formant feldspats o argles. També les gemmes de Robi Safir sén xd d'luminiacolort per la presenca, respectvament, de traces de crom i cobalt Alumini Metallde color blanc platejt, brllantleuger, el simbol quimic del qual és Al. Es un metall malt reactu que, plfet de trobar-se protest per une capa fina i transparent d'dxd alumi, que es forma espontaniament (per exemple amb el contacte amb laile), perd aquesta reactivtat convertint-se en un metal malt esistent ala corrosié (anssiitzncié natura), Slextrey per clectrlis de In Bownite, Es un exeetlent conductor de ln color (cassoles, cossis oles) de falectctat (cables dltatensis). 5 tou dict peré es pot augmentar seva duress amb mitjans mecanies com extrusi ellaminat. Sutlitza per al fecobiment especular de tt tpus de materals: vides, metals, papers, plastes laminas, etc. Es pot alar amb dferants lements per milarar, entiedaltres, les seves propietats mecaniques. Tots els aliatges que s efectuen son considerats aliatges leugers | es dassitiquen en series des dela 1000 a la 8000 en funce de element sistge principal. Alumini anoditzat Aluini sotmes a un procés electroqumic mitfancant el qual 'aconseguex formar (en realitat augmentarla capa existent) una capa protectora did alumi dura, estable | resstent als agents corrosus de! medi ambient, Miancant anodtzat, tambe es poden realtzar acabats decoratus | pgrnentar el mater, ja que ln cape d id Formads pot nbsorbi un colorant 9 pigment, 'alumin anoditzat sempre, entre akresusas, en a constrcad ien el mobilen urba,aixicom també en la febrcaci de pistons, planxes de vapor | tot tpus de tancadors per a la lar. Alumini fos Fe referencia a tats aquelsalatges que s'utitzen en Ia fase pera le fabrcacé de peces obtingudes amb colada en motles darena (colada en arena), en motles d'acer (colada en conquila) per injaccid. Mitjancant aquest procedment es fabiquen peces de formes més o menys complexes com aaldes, elacs motors, etc. En general els alaiges durin es classfquen en alatges de colada, es quas je ern esmnentat, en alistges de for, que son colades en fosa en forma de plaques que a contiweed es transformen en sempradictes (xapes, perf, ex.) per aminacs 0 extus ant ndobat fi suau, amb una pea Iustvoss | velutada,elaborat amb pels d'antfop 0 de gasela apefada pel costat de le car o, slgunes vegades | en les pels dantip,raspades pel costat de is flor. Pateix alguns processos quims fins agsfar un color torrat ear. Habtuaiment i, sobretot al comers, la mates denominacé s'apica ales pels de xsi, cabra o pore. Sutitza per ala canfecci de sabstes, bosses, jaquetes,entapissats et. argila Raca sedimentiris disgrageda, terrosa, procedant dela descomposicé dels Feldspats contingts en el grant en roques semblants, Esti formada essencalment per siicats alumin hidratats, genersiment accmpanyats d'altres Gxids, els quals fan que tngui colors diversas. Fs toma plastica en barejar~ Je (pasta) arb agua i s'endurex en coure's, Arpillera Orignatiament tei molt bast, generalment destops, canem 0 jute que Sutita sobretot en a fabricacé de sacs i per embalar En funcié de Tespés que equ el ten, 28 pot emprar també en encofrats de piscines | en le ndstia naval, En Tactualtat es déna el norm cTarpllera ala babina a part de bs qual robtenen els diferente teite de polprople 9 pobetle (rifia"), com per exemple ele utitzats als sacs de sucre als sacs de runes. ASA scronim de factloniti-estré-scriontri Pistic termaplistic del farnila des estiénics que t€ una bona resistencia a impacte ia ls calor. Té bones propietatsdlacabst superficial resistencia uimiea » causa de acrionita, També es carsctentza par ls seve bona resistencia al pos del temas als alge UV cs diferencia de TABS pelfet que no conte butadie. Pot serutitzat tant per injecca com per extusi. és molt usat en els sectors de Tautomébi, en os components electncs ek electrodomestics, abl com en revestiments extersrs, per exemple, de partes, Baquelita Nom comercial dalgunes resines de fenolformaldehid (veure resina fenica)introduldes al mereat per primers vegads el 1903 pel quimic Baekeland de aui procedenx el nom. Es el material des ‘mil usos'. Es caractentza per la seva resistencia als calor als mpactes i per ser un bon allan eecine. Es frag s es modela en parets primes. La coloracé és poc adequada i normalment apareic amb colors fascas. Llls de la bacuelta & partir de la seva presentacis el 1909 c= va estendre rapidement an contraposice amb el celulode* (4870), de seguida va trabar apicacons més enla dela moda ef accessoris, E4912 albano Billard Ball Company va adoptar la baquelta per fabricar Boles de bile. El 1914 les cameres Kodak utltzaven resines Fendiques per @ les cobertes, als anys vint es va utitzar en una gran vatictat de productes(planxes, telefon, ratios, taps cargoats etc...). En lactualtat i= causa de lapariié de mols sites pastes, Subltza basicament en les anses d'estrs de cuina i dons grens | de productes quimics agressts, 0 corn aguinant en la praducea de plafons Naminats. Boga Manta harbicie perenne de le Faria de les tafacis que crak en locs pantanosos, de tals clindrics ‘sense nusos, fulles ensformes iflars en forma despise masssse | amb pelissa. Les Fars danen lac ala formacté d'une estructura anamenada comunament cgat tal see Sus per a la fabricans de cade Boga de fulla ampla Nom donat a dverses especies del génere Tyzha, de le famila de les tides. Es una herbica de gran volum (4'1,5 a 2,5 m d'algada), amb fules molt alargades estretes que spareixen amb ls base envenada a partir d'un zara subterran,enrunides per ls presencia de nembrosos forats plans aire (ules de 10-20 mm de grossara).Inlorescencia sense espai but ente les parts femenina i masculna de espiga. La part femenina de lespiga té de 32 4 cm de grossavia. Cex en pantans amb canyissars, al fang o a lt 'aigdes dolees i tanguites. Les full d'aquestes plentes poden tenr-se per confecconar scents de cadies, ostel, et, Bronze Aiotae de coure estany (CuSn), de vegades amb una mica de plorn | zinc. La quantitat c'estany vetia de Fal 30% els colors van del vermel al arc. és un aistge dur (més que els lautons Cuzn),faciment modeable, dus estés en la fabrecaci de values, carenets ales peces. addcié datres elements daiatge pot milorarles prapietats dels bronzes; per exemple, els bronzes fosfarcs contenen un 1% de fosfar i sutftzen pera lafabricaco de ferramentes| mannes i dinstrument de desgast. Tambe es denominen bronzes alguns alatges de coure amb metals diferents de Testany; el bronze d'alumini és una barreja de coute | alimin; el bronze roig, que esta alat amb 2c, s'utltza per cobenets Hales paces que requereben una elevada resistencia al desgast 1a a corrsié. puata Lima griuda de cots en branca que stutitza per omalir a encoixinar tes i per protegr abjectes delcats en embalatges, Moltes vegedes sels denomina tla no tet is utza en le confeccé industrial: Origing arent el terme buata fea referencia Gnicament a un material format per cots. A causa del cost del cots, en Vactualiat aquest praducte es fabica amb barrages de materials sntatics entre ds qual fgura majartarament el polaster. Actualment tame podem trobar buata de seda, de lana, de miragua, de Jute, et canem Fra vegetal de color grogds que procedex del tal del Cannabis sativa varetat vulgars, una planta de gran creixement vegetaty sense propietats| pscodistptques. Es a canem que sutitza en|a ndistna textl (cordes, espardenyes o sacs) ien papereria, Pot créixer en cies terres matt diversos, necessitant tan sols quantitats maderades d'iguaifertitzants. De cinem era la lana utitzada en las voles dels primers vail (era ic tet que no es pode en canta ami escuma dal ma). Le polps Stubitza per fabricar paper es lavors son dts en airmentaci anima humana, ot de savor pot ublizar-se com a base de pntures | vemissos. Canya de Manila Manta perenne izomatosa de la familia de les oramines, fora i d'un aran creixement, de fulles amples iflors agrupades. La canya ratan, mania, mango |Jonc son el matelx producte, pero segons la grossana del pal adquirelx lferents noms. Es caracteritza per tenir diversos nusos per tal de mantenir nvariabie Je Seva giossdria en tota la lonotud | pel seu color groc pastel, Es valida pera exteriors Carbur de tungsté Compost bina de carboni i tungsté, El sungsté és un element natural Es traba en roques i en minerals combinat amb altres substancies auimiaues, per® mai no es troba en forms de metal pur. El tungste elemental es un metal cue va del ane al gts acer (segons ia puress) i pot utitzar-se en la seva forma pure o bercejat am altres mettle per formar aiatges Hs aistges tendeixen # er durs flexes, resteiuen el desgast 26n one conductors de Velscteat © tungste Susa en productes cam fiaments de bornbetes, parts de tubs 2igsX, eines data veloctat, electrodes per soldar, haus de tunes, pak de gol, daids, pesos per pescar, agulles de fondarfs, etc. Els compostos de tungsté tenen una gran varetat d'usos. El carbur de tungst® és una substénca dure usada per fabricar puntes de plomes estibersfques © boigrafs, maquines per poli ines dures per talar © donar forma a metals. tres compostas de tungste Subitzan en pigments per acolonr ceramics, en revestiments de tele per afer resstenci al foc en tints per @ teles que resstenen el destneat carci Material realtzat a partir dela closca dela tortuga Carel. La closca és d'aspecte nacrat ia causa de la seve grossariai colors sha utitaat en la fabricacié de productes domamentacs, iene, decoracie, objectes aitstics | Us quot, tous Ferma, bracalts, pines, canes de decotaco, polvoretes, etc La cosce presenta escames imbricades iposseeix una coloracé variada que fa dibuxos de dversos tons mations, Actusiment seta amb facitaperfeccs amb pastce de coloraié barrejada carte Lamina de pasta de paper amb aramatges de 200 2 500g, fermat per tres capes de paper. La caps superior esti estucads per permetre-hi una bona impressé. La capa interior es coneix com tip ipot ser recclada o verge. El dors és de pasta verge pigmentada o de pasta recdada segens el tpus de carts. Sutitzs & la indistia de fembalatoe., Carté ondulat Tamoe anamenat carté corrugat.Elcarté cormugat és una estruchureformads per un nervi central de paper ondulat (Paper Onda), reforcat extemament per dues capes de paper (Papers Une 0 tapes) enganxades amb adhesi a les crestes de ona. Es un materal leuger a resistin del qual es basa en el treba conyunt vertical d'aquestes tres lamines de paper. Par obtenir ol seu major nivell de resisténca ona del carte corrugat ha de treballar en forma vertical. El carts comugst perd la seva resistancia si lona pataix aafaments trencaments prodults per farces extemes. Cartolina Papers giubuts (gramatges superiors » 200g) compostos d'una 9 diverses capes (normalment 2 capes) de diferents materials obtinguts de la celuloss c1ua o embianauds, de ls poipa mactnica o del paper recicat. En general una de lee supers (cares) arta estuceds per poderimprmich ne (caroines estucades), estuc &5 una barteja de compastos quimics I minerals, que proposcons biancor | propietats dimpressid. Actuakment la cartolna és la principal primera matzria pera felaboraci d'envasos del tous estoig i contendors (displays). Sutitzs tambe par ala fabricacté de pantales per alums. Cartonet Es.un corté de qualtat mitjana bes, Eleartonet és un matenal format per diverses capes de paper superposndes # base de fbra verge o de paper recat La capa superior rep un acsbat amb capa destuc, cass que licanferex més vstositat. igual que 2 cats, slutitza para Fenvasament cautxo En estat natural, el cautsi apareix en forma de suspensié coloidal al itex de les plantes productores de cautul. Una daquestes plantes és larbre de faspéce Hevea Brasionsis. Ellatex extret es tamisa, es dlusk en agua ies tracta amo acid parqué les particules en suspensié del cautel al latex s'aolutein, FS premsa en uns fodets per dona forma de capes de cautxl i s'asseca a fae 0 amb fum per ala seva distrbuco. El cautxi en brut obtingyt dares pantes habtualment ests contominet per tna bertejn de resnes que shan d'extreure perqué el cout sgh apte per al consum. Entre aquests eautxis hi ho a gutaperaa ila belata que #extrouen @alguns arbres tropicals. Es un material molt sensible sla temperatura. En condicons cimatologques cles e= 2 tou jen condcionsfredes s'endureix. Una de les saves primeres aplicacions va sar lade la goma de cautal an als teite mpermeablas, €11839 Cha hes Goadyear va descabir que la combinacé de sofre en pols am cautxt milorava molssim tes seves caracteisuques. 6 1844 va rebre la patent pel proces de vuleantzacs del caubal. A partir daquestainvence, el caubi sha utitzat en objectes de caracter molt divers, entre els quals podem destacsr es rodes dels coves, Coutxs nitric Tipus de caubi sintétic, també anomenat Buna. Uns quimicsalemanys sinteitzaren el 1935 el primer duna série de cautxis sinttcs anomenats Buns, obtnguts per copolmertzecd, que consistex en la palmertzac de dos monomers, La paraula Buna deriva de lee lletres nicials del buted, un des comondmersi del natrivm (sod, wtltat com a cataltzador. El Buna-N és molt it en aquells casos en els quals es requerex resstenca a aco ols 1a fabrasi. Tambe sfobté cautxi industraiment per copoleentzacé de butadi | esti. Cautxd sintatic Substancia elaborads artfciament perqué s'essembl al coubei natural. S'obté per reaccions quimiques, conegudes com condensacié 9 polmentzacié, partir de determinatshidracarburs insaturats. Després de ls fabricaco, el cautxl sntatc es vuleantza. A aquests cautxls sinthtcs sels afegeix, a més a mes, mulitud d'lements per aconsequircautuis amb diferents caracterstiques (NBR, poldloropre, silcones..),milorant aisles propitats dal caubed natural. El Palcoropré(neopre) és el nom genéric amb el qual es designen es elastimers sntetcs a base de doropré. es poliloroprens constitueken un dels primers cautxls sintetes (1931). Es vleantzats de polcoropre, en totes les seves variants, s'assemblen als procedents del cautni natural quant a les coves propietats faques Basques, per® sn malt supenors en flaca amo namroses propietste espectiques, com fs resstencs al detenrament pels ele, es dissolvents, Foxida0 a lum Solar afew, i calor, les Tomes. La resistencia a les flames, els ol ila ntemperie és probablement la seva propietat més snouar, fut del contngut de clr. Es mes resistent a lesquiicament que les Bunes. Les aplicacions de! cautal sintetic son moltes: tubs, corretoes, teks impermeable, vests esportus, cimeres de preumatcs, et Celtuloide Pastic de tacte cdld i brilant, transparent, molt inflamable, fabrcat a partr de nirat de cellulosa i carfors. Antgament sutlitzava com a material rermoplastc, especialment en els rotles de pa eula. El 1863 Jonh W. Hyatt es va propasar aconseguit Ia recampensa de 10.000 dalars que s oferia 2 qu cabes trobar una aktematva a les boles de bilar diva €| 1870 va patentar un nou materal sold a base de praxina | camfore que va batejar amb el nom de cevuloide. En aquell moment ¢ celluloid ere un bon substtut de leste natural, PodiaimitarFeckment [wor la dosca de tortuge i el comm. A comencaments des anys vint es van utczar palmers sintétics que van substi el cl-luloide en les seves apicacians. Les plotes de ping-pong sén un dels pocs productes que se Sequeiven fent de celtlaie, Celtulosa Substancia organics que es troba formant la paret de totes les céllules vegetals. S'obtéindustalment, sobretot dela fusta, el cots i dates fisres. ESla materia pimera pera fabricar paper imoltes dares cases; per exemple, peticules i sed Coraarene nature’, fabncads per ies abelas: 5S una substanda insoluble en aigua far | que sonubie én i majors de solvents organics. A més a mes de ta cera dongen arial (cera abela), també wodem cera dorgen vegetal (camauba) | mnetal (parafnes). Est farmada pancpalment per Esters ack g°9s80S 4 alcohols. Amb aquests els ceistes fabiquen espemesi chs, amb habis barreges: parafna ialtres. Es denomina verge quan és pure i sense barreges alenes de seus © aires grasses imatenes, La cers d-abels ha anat cednt al say loc = le microcrctalinas, sunproducte dels instr Ge! petro, Ceramica tecnica La paraula ceramics deriva dal vocable grec Karam, are sdnscrta dal qual significa “cremar’.En el sent estcte es refera a larga en totes les seves formes. En cans madem aquest terme incu tots els materials indrganics no metahics podem diferencia entre ceramic tradcional i ceramica técnica 0 dlengnyerte. Les ceramiques técniques s6n cerdmiques amb propietats fsiques | quimiques molt depurades, Utis en aplicacions eles qusis es veuen sotmeses a sollctacions estictes. Aquestes cerbmigues sn més compactes que les tradidonals, pera qual cosa sén menys poroses i per tant, tanen propvetets macsniques mils, dante les quale dastace ia milora da Ia tenactat ala fracturs. Agunes ceremmuss teengues gen falimna*, ls 2rconia, ccarbur de sil a vida, etc Les bugles dels cotxes utltzen amine, igual que algunes prdtesis de mals, Cinta de seti La onte es un tent en forma de tia estreta de sed, cots, lo fibres sntétques com el polster.E teat de seties fa normalment en seda ies caractertza per la seva supefice lis Ist/osa, Sovint aparenx amb una trama mole densa iuna aparenca brilant amb textura suau! de tehat més bast als costa de Ia cinta, Aquesttpus de cinta, coneguda també com ras, és molt utitzada en lenceria o par omamentar objectes de regal Copolimer Quan un poliner es forms mitjancant unions entre si d'un so pus de molécula petta 9 monbmer sel denomina hamopolimer. tous dferents de monémers estan units 2 la mateixa cadena polmmérca, el polmer es denamina copaimer. Imagem dos manamers que anamenarem Ai 8. Ai B paden constiuir un copolmer de dferents maneres: per atzar, en blac, etc Cord Denominacis genéric per a una corda fin, rodona, feta amb materials més fins que laspart. Corda és un conjunt de fis torts que fermen un salcas tou | nexible, de seco transversal ocular 9 semblant, molt larg en Flack amb la seva grossarl. Esta feta base de is sntetes o naturals. € cordé de sed eclsbora amb fls de fir de sed. Corian Marca regstrada que fa referéncia a un tpus de materiel que repel nom de superci sda. Es una combnacié avangada de materials naturals (minerals) polimers acs puts. £1 Corian és un mate que binds versaitat de dissenys, rendiment de larga durads i valor a qualsevol ambient. Es distingeix també par las seves possibitate de transformacis | acabats mijancant pigmentacs. Es produa an planxes | alements madelate permat renitzar practicernent qualsevol forma mitjancant les eines que habtvalment suttzen per tebalar a fusta. cots Fibra Dinca | suau que cre al voltant de es avors del pants de cotd. Es tiacta une série daybres | aibustos petits duna especie que pertany 2 le fama dcles Malvicies, dels qual tab formen par es plantes de lespécc ribise, Ln generaitzncié del seu se dev fonsmentaiment ala factat mb que aquests fbr pot trenar-se en fs. La resistEnca, fabsorcs ils facitat amb qué es neteja |e tnta també contriousixen al fet que el coté permet falaboracié de tebeits mat vanats, suaus i permesbles. coure Wetal tow | pesat de color vermelos, el sinvbolquimi del qual és Cu, Té conductitats terniques i eléctriques ales quan ests en estat pur, aqueste= propietats Safeblexen quan saa, & un material malt dict es pot estiar faciment per formar fila productes tubulars. Es tan tou que resulta df anyar- oi tendeve 9 engamear-se ales ene. Uaigua no ataca e coure, peté en atmosferes humides es Forma sobre elmetal una caracterstics capa de color vere (patina). Els seus alatges lauté (CuZn) i bronze (Cun) tenen multiples sos. Crepe Es una paraula francesa que significa endulat. Tet de, coté, lla, seda o altres fibres que pel seu ligament malt iragulartenen alguns releus deguts 213 superposica de bastes imitantIefecte del cresps. Les teles crepe es cassfquen d'acord arn la farma en que sobté'andulaca: Crepe ventable (Tandulace Saconsequex mitiancant fis dala tors) i efecte crepe (Tondulacs s'aconsequed per fs textuntzats, pel texto per lacabat). crin vegetal Fbres dlaspecte semblant 2 la cinera del caval ue procedeiven de plantes diverses. El nom crin procedeic de fapoca en qué el material de farcit que es collacava damunt de les malles | del text axpllera en la fabricané de cadies (encoxxnat) es fei amb crinera de cava. Malrat tot, alguns cabels travassaven e teat | pumxaven les cames de quiestava asseout, cosa que resutava mol desagradable. Per aquest motu es va substitu per bres vegetals que confereien al ent mes comoditt. Altres elements de fereiment sen: fbr, ploma, oma escums, et. Coir Pell adabads d' animale grans que es earacteitza per la seve grassira, duresa i compacttt. El cur cru és el que se sotmet aun tractamentestabitzador 2 que siqu menys susceptible a la putrefacca i|stinh més ben preparat per a Tadobament uterine, El cur adabat as el que es transforma de forma petmanent o ireverstle a parur de pels per apicacié agents adobadors, que poden ser minerals, vegetais © ambdés, Cus acabat és cur adabt, fins | tot readobat, sotmes a un tractament utero que afecta, per exemple, a lz suavitat, permeabiltat, color, 2parenca,textura dela superficie o fermesa del cuir. Aquestes operacions nclouen el tnt, saseeament, /eanckst, el setnat, el onfatge, al revestment ilenvemssst, Sutitea per canfeccionar raba @abnoer, algun tous de cakat i demés objectes, Dacré Marca regstrada de Abra de polsstar malt valorada sla indistria taxi. Es la iba snttice de mds Us, Nexisteinen diversas tpus que s'ubitzen par a la faricaci6 de taxis de dferents caracterstiques, ja gu! com tnke component o barrejat amb altres bres. Dacron Pus és una fra rmovadore amb une seccié transversal inica que proporcona suavitat i caiguda superior, essent al mateix temps de fac cura resstentales arrugues. S'obté 2 partir d'acit rerftabeenlenaical, Delrin Marca regstrads corresponent a un plete police. (Veure POM) om Taular de fusta que conté unas fibres molt fines, gairebé en pols, que estan unides amb resina sintitica i ofereixen ais una estructura unforme i una textura fna a diferencia de 'aglomerat que presenta un encenal més grusut i menys compacta. Els talers de OM, com indiquen les incals del seu nom, san de Densitat Mitana, mentre que Tagiomerat presenta ura densitat menor, baie. Amajor densitat, major quaiat. En general, es pot concloure que es taulers de DM son mes pesats, més durs, mes homogen's respecte a ls textura en conseauéncia mens porosos que laglomerat. Les petites dmensions de les seves flares torn eis fan rds impermesbies. Es trepala com sifos fusta massies, ies pot fresarper far cantela de dferents tpolegies.Dralo Test acriic impermeable, apte per a Gs extetior Detvat del catbé, ol petrol i el gas natural, sutitza habitualment en la confeccié de gineres de punt. Aras tents semblants sin elleaerli and. La propletat fonamental Caquests tavits & que sén mol eugers Durakmond Materal que s’obté 2 partir dela cofola de 'ametla. La clofols es ttura i es harreja amb resines shétiques ia partir d'aquest moment es tracta com un material palmar, Pat transfarmar-se en dferente productes mijangant modelatge, igual que la resina que ol conform, Servex per fabrear des de breseols ns 2 lavabos. Es un material valorat des d'un punt de vista eco}, Ja que esta compost de materals naturals de rebuig, si bé la resha que el forms fa cue perdi part d'aquests postiva valoracié ecoligea. (Veure madersn) Ebonita Material obtingut al secle XDX per Charles Goodyear en sotmetre la goma 2 un petlongst procés de vuleantzacis. Algun articles fabricats amb cbonita es van expasar al 1851 al Cristal Palace de Londres. Es tracta dun compost a mig cari entre les materes plastiques autentiques la gama® natural Durant el perlongat proces de wuleantzaci, si afegiaentie un 30% | un $0% de sofie, obtenint un compost que posses un elevat poder die@ctic | une notable fetstenca als productes quimis, amb una duresa i gdesa que es mantenia en temperatures que artbaven als SO°C, confer un aspecte bilan. Durant malts anys /Eoonita va barar el pas a moltes aplicacions dels celulosa resines fenéiques”. Se subministrava en sefnilaborats extiults, successivament rabalate ania sinee 9 be estampat per campressio ama motiae de cuss cares, Ushonta va sbtenc el seu qran ext Is industna, [avors nanen, elas plomes estlogrfiques. Durant mals anys es va uthitea’ als separadrs de les bateves elecniques, als apaels telefdncs, als xassl de les plaques fotografiques, as fitres per als furnadars als materalsd'edentotécnica Escuma de potureta Materal plastic pods, format per una agregacé de bomboles, Es forma fonamentalment per la reaccit quimica de dos compostas, un poll nisoclana tot que la seva formulacis necesita i admet multiples varintei adchive. Dia reac alibers uns gasos (diéxid de carzom) que sin els que van formant les bomboles. La seva bsbdssima conductvitat trmica, elevada resistencia 2 [a cornpressi, bala transmissé del vapor d'aigua, mpl marge de temperatures de tebal, | baixa absorcd daigua la fon especaiment indicads per a una ampla gamma d aplicacions en seients de sofds i cadies. Als construcod sutikza com allanttarmic 0 com a fara 2 [autemoce com element prnopal dls quadres de comandament, sets, ete. També stutltza en la fabreaas de mols ates articles com joguines, paces de vest, espanges, caleat, envasos, etc Espart Herba dela farila de les graminios que creix espontiniament en terrenys ards i pedregosos. Delscostats daquesta planta, en surten dos fs que ¢srrenquen quan la planta esta verda. Aquests fis trenats sn es anomenades “tronyells” | una vegada tes formen le lates 0 res amples. La lata es cosle normalment amp eronyeles | stembastaven (es reforcaven) amb tronyeles més gruxudes anomenades "tronyelots”. Am aquest material podem portar a cap els més diversos objectes ial mon rural sha utitzat com a substtut dares maténes usades princpeiment en utlatge dels pagesos. L'espart Serva per fabricar una infintat dienes destnades a les basties de carrega. També ha estat present an tot alé relacionat amb la confecca d'estns per lla. Uapands de substituts en pastcialres materia ha fet que disminuea ls d objectes elaborats amb espart. Feltre Tet que es fabrics entrelacant fbres de lana sense far, de vegades barrejades amb petites quanttats de nes vegetals o sintetiques. Es una especie de tla no ted, fesistent, Svau | parasa. Per fer Fete es necessta conglamerar, mitjancant vapor | pressié, verses capes de fres de lana o pal de dferents anmals,aproftant la propetat que tenen d'adhenr-se entre 5. Stubltza per fer espardenyas, catfes, bares, sistemes de frac, ete Ferro amb cl simbel Fe, és un metal banc; det, malleable, malt resistent ide color gris patejat que presenta propictats magnétiques; és ferromagnétic temperatura ambient. Soxida a faire lure, per® si es protegex la superficie amb mini se supers finconvenient. €s un micronutrient en als vegetal. Es un constituent essencial de [acer nombroses aplicacions tecniques | industias. Es tba 2 la natura formant part de nambrosos minerals, com dxd, | poques vegades es tba lure. Per obteni ferro en estat elemental es dxds es redue'xen amb carbont | després se sotmeten a un pracés Patinament per giminar les mpureses presente, Subltea fonamentaent en ls producc d'acers, consstents en alatges de ferro amb altres elements, tant metalies com no metalies, que confereiven dferents propietats al materal, Paver de ferro pur quan no esta alat i el contngut en carbo és inferior al 0.035%. Es considera que un alatoe de fero és acer si conte un percentatge de carboni stat entre el 0.035 el 3.386, il percentatge és més elevat, rep elnom de fosa, (Veure fosa feria) Ferro galvanitzat Feira amb una capa de zinc que e protegens de b corrass. (Veure acer galvantzat.) Fibra ceramica Es una material de baixe inercia qurica | amb un bai coeficient de transmissié de calor fet que el fa un material de aranallamenttermici resistencia @ clevades termperatures. Aquestes caracteristiques fan que a bra cerarica su amplament utitzada com allant (en juntes revestrments) protector contra efocifonte de calor Fibra de fusta B material ue dén loc 2 a fibra defusta és un material sembianta'aglomerst o DM, Préviament, com 2 operacié principal es treu'escorea a la usta i Sestola per desfisrarla. Sell afegeicen resnes de compactacis i s'asseca, per després afaiconar-la en forma de lammnes anomenades mantes, amb diversas mides. A aquestes mantes sels dona ls forma final mtjancante! premsat. Les mantes de rida forms adequedes s'ntrodueixen en une taula de vapor, despres sels déns el primer afaiconement en fred i per acaber ls Forma defnitva amb press cal, Fibra de videe Flament abtingut per extrusié del re, Sutlcza en forma de manta ena febricaci dailants jen forma de eferents trenats \entramats (rat) Vo dsposicions en la fabricacié de materials compostos. També slutitza en la fabricaci de fbra Spica, tant par ala Tluminacis com per a transmissié de dade Fibra metallica Flament abtingut per extrusié del matall S'utivza en sisternes antficeis (Fens, discos de tal, xarces de neteja), per fitres de tractamentd'sigua ialres. Fibra sintetica Fil Sr larg pom, que es forma retorcant la isra del lena, cbnem, coté @ une altra matériatéxti, El procés mitjangant el qual es forme un fi continu, cohesionst manipulsbe #= denamina fist. Els fis fat o flats ge fares dscentinues saisbaren de Rores curtes que es cetorcen juntesFilferro Producte massis de qualsevol secci, a excepcié dela rectangular, amb dmetres o distances entre cares planes paraleles define a 19 mm, obtinguts per taflatge © laminat en fred a paride is de maquina de ferro 0 acer Fonedura Es un tauler fabicat a partic de flores de fusta humides sotmeses a gran press elevada temperatura. Per unrles fibres s'utitzen les resines naturals contingudes en les mateixes. TS una cara lisa una alta rugosa ies caractartza per la seva exttema duresa. El seu color és mart fase. Tambe nl ha de perforat per permetve airelg, Es un tauler barat, Sutkza prindpalment com a darreres de mables | fons de claikas\també com a base per pinta per a aigunes parts dembalstges. També sutitza com a darrere de portafotografies, péstersftrencaclosques i com a protecdd de taula per fer talls amb citer Folrst am tela ame imprimac, sutlicza com un Hens. Formica Marca regstrads que designs un pti laminat que conté resina de relomins*, Sutitza particuamment pers superfcies de cuines (encimeres). resctent a3 temperatura, aes que es un polimer termoestable | molt fac de netear, js que ls brutica no sh adherex. Habtualment sutitze per ecobites materials com|a Tusta. Es un material molt versétl, tant en colors com en tot tpus dacabats | és capac de smmular la fusta. Aquest materal es trebala com a fusta, perla qual cosa pot aribar a tenr una gran versatitat de formes. Fosa ferrica Alntge de ferro que conté més dun 2.3% de carbé i que stubltza per fabncar abjectes modelats. Es fabrica en els anomenats alts foms ies caractertza per cer resistent sla compressia tani fragitat. © poden obteniraiverses classes de Ferra colt depenent del procés de fabricsc6, de reftedament, de lex primeres materes ide la ganga de! mineral, Les foses ordnaves estan faimades prnpalment per ferto i carbon. Nhi ha de tres tous: la fose avs la Fos Hance ils fase malleable, Les foses especial poden ser ferromanganescs oferreslices. Es molt utitzat en ls Fabreacs de mobiian urba Fusta Fusta d'alzina Fusta de color grogés fosc amb fibre platejada malt vstosa i radis medullars molt arans que formen unes plaques groues. Stenfosqueix en submerair-se a faigue, Es notable per ln seva duress la seva ressténcie mecirica és dfcl Pnssecari patr. Es une fuste que es torga, Resistek In intempéne i és propensa a esquerdar-se. Es més dura ipesada cue a fusta del roure blanc. S'utitza per fabricar arreus de conrau i eines de fustaria, tones de vi, sak de fusta, etc Des de temps immemarals las branques de aaina Sutitzen per fer lenya carb vegetal duna qualtat excellent. Fusta dantigon Fusta malt ura, en general esquiteds de taques amb forms dlls, Fusts semidensa, de colar cara fail de serra. Amb a lum, a mesurs que eanacorre d temps, Senfosquen tant que arniba 2 tenir un color mes pujat que el corn En ser una fusta de bona quaitat, te miltples aplcacins, especalment per construccons In intempéne, perqué és practcament incoruptisie pac sensible 2 les varincions de latmostera Fusta d'une Fusta de color pBlid, normakent de gra continu, tot que, ocasionalment, fauré europeu presente un gra ondulat que és mol valorat La seva gran densitat textura fina proporcionen als aurens una gran resistencia a labrasi. Les fustes daurd s'assequen be, tot i que lentament, i son moderadament estables. Només pot utitzar-se en extenrs despres caver estat convenientment tractada. Es atacada pels cores. Es un avbre melt brilnt que Susitza en la indstha, en parquets de sales de bal pistes de biles i grnnasos | tambe per fabricar talons de calcat | peces de piano. Es aurons Heugers s'utitzen en estris de cua, mente que els que tenen un gra més compacte sutitzen en In construccs de woins, Els seus mlipls usos (xapes decoratives,fustena extetior, terres parquet, mobilar ebenesteria,tomeris, excutura, lenya, carbo vegetal) I fan una fasts malt valorada Fusta d’eben Albeca abundant Bangunosa nerd no aprecada; duramen fosc, durssim imolt valorat, Vasos fins, gairebé inadverits ala testa, perd viables en seccons longitudinal. El color les vetes varen seqone los especies; en general es de color nears iene, Juntament am el Weng fries £5 usta mes fosea que es coneix, €5 una fusta de potusf, compacta, alorosa, densa, pesada | ncorruptbe, Ei problema d'aquestafusta és a dfeultata hore de treballarl, ja gue és durisma ies necessten eines de carbur de tungsté. A més 2 més Tencalat és problematic, per qual cosa és cif fer taulons massssos allstonats. Es molt valorada pera seva escassesa. La gran estima de que gaudelx per a decoracis dinteirs, mables de qualtat, instruments musicals (os clarinets i els oboés, en san un exemple), tecls negres instruments musicals | objectes decoratius ¢s tan extracrdinaria que ha danat el nam a ofc dels fabricants de mables: ebensta, Una de les seves varetas €s eben de Macasa. Fusta draco Espece de dstrbuo6 pantropical aficana. Albece de color groc pallid 0 blanc aroads, duramen marr daurat per exposici ala Hur, Fusta de bra recta ira de mia 9 grunut, sempesada (630 » 730 Ka/m3), semidure ipocnerviose. Es una fusta una mica greiasa, de porus obertsi de gra generaiment entralagat. Fs mecartza i s/encola bé. Es molt resistant a fongs | insectes. Sutitza en elaboraci de tarimes dinterior i exterior jen renys mesura, en t2ulons de mia ran (parquet de gran foimat). Subitza tambe en construccons dembarcacions ien mobes, com a substtut dela teca asia Fusta d'oburo Denaminada també sbura. Fusta senzila, sense dibutx, generalment de color torrat-grogés 6 torrat rosat, tot que algunes vegades és més fosca. De texture fina | unforme i garebé semore de ara rece. S'asseca fapidament | amb pace deoradaco. Quan esta seca és estabe. Es trebala be, pero algunes fustestenen continguts en sio, per a qual cosa de vegades resulta abrasiva per a les enes de tll No és apts per a exteriors. Procedex princizaiment de Nigeria id'algunalre pais 'Afica Occidental. La seva unformitat i estabat ls fan adequada per fabricar les parts d'aluns mobles, com estructures, canta laterals, ete Bat tintar-se per imitar ates fustes més decoratves. és excellent per ser modelada Fusta d'ocumé Fusta de colar rosa salmonat. No es podtebeFaciment i onada a seva faitat de trebalat és adequada pera taulals contrexanots, per er faci de desenrotlar per les dimensions dels seus arbres. Fusta dom La fusta dom ten aspecte cavacterstic, amb un dibui ben assenyalat a causa dels anes de creiement. Es de textura gruouda i, sovint, de gra regular. Es de color marrd cay algunes vegades amb un tint ragene 0, com en Tom monts, amb un matis rss. S'esseca aviat, tot que sé de ora regular tendaix 2 torgar-se. Es faci de rebar, encars que na és particuarmentresistent ale fonge, quan ests submergida és molt duradora (uns tranes curts pertarate que 2s van utitzsren Vantioutat a tal de eanyenee, han anst sortnt af lum daspres dsloune secles dus | encars es conserven en perectes condicons). Sutitea per fabricar elements estructuals que han de romandre canstantment hums, en bots de pesca en gavarres, en estructures d'embarcadors plotatges. Es la fusta utitzada tradconalment per fabricar cofre, taulons de post (taulons prs) i tambe selents de les eadires de Windsor. Sela tomeja per fabricar btles i s la que sutitza en els plons de carncer ja queno es trenca. Altres usos sn: xapes decoratives, taulonscontraxapats, esceles, tusterla darmar, carrossenes, Dotena, articles esporbus | manecs @ eines. Fusta d'ovengkol Fusta de qran semblangs amb el noguer classic pl sau color les vetee ile fines, La fusta del duraman és torcada-qrogoss |, de vagedes, est8 recorraquts per vetes de color ars negro, ax’ cam per ares vetes més grans i menys dferenoades amb reflexos de coute, Es taca al Contacte amb els metals il Seu duramen pogues vecades és stacatper les termites. Susa per fustera interior, mobles fins, xapes decoretves terres i parquet. Fusta d'ukola aquestafuste també conegueda com makoré, okola douka,té una tonalitat marré ataronjada i unes vetes dfs de ressaltar, cosa que le fa menys cridanera quel reste dele seves companyes. Aixé [ha salvat de la tala indiccriminada que ha redurt ostensBblement la supeticie coberta per aquest tous d'exemplrs. LUkola és excelent per a parquets perd subitzs sobretet per recabr’ mobles de mitjana o baixa quaitat | aconseguicun acabat més bell un preu made, ab com per realizar trebals de maraueteria je que és molt senalla de poli, serrar 9 enverissar Fusta de box Fusta de color rac divoi, compacta pesada, de texture malt na i unfotme, proved d'un ar fi, recte i regular de vetes galrebé imperceptibe. Els seus anels quasi na Sdn vibes | és mak suscepti al canvi aa la tarsié per escalfament, cosa que obliga que el races 'assecament hagh de ser acurat. Es la més pesads | dura de les fustes curopees. A causa dela seve duresa la manipulacié no esta exempta de difcutats, Sutltza per fabricar autes,cobers, manacs demes i escutures petites, entre sltres moltes coses. Es excellent en aqueles tasques que requereiven trebalarla fusta amb gran nombre de details minvcostat, Fusta de bolonda NIbeca de color banc aroe 0 blanc rosac i durernen torre fogenc que es vs enfosqunt en enveli.Fusts de fra molt entislacad | gr@ guru, de pesada = malt pesada (890 » 960 Kg/m3), nervioss i molt dura, Difel de mecantznr, na nccepta bé nil clavejnt nel eargolt, per ln qual cosn es recommen pretaladre. Té una bona durabitat natural Algunes contenen ois que degraden els adhesus, pera qual cosa pot possr dfcuitats en encolat. Sutitzen en la fabreacio de trims \parsustfotant. Pel sau calor clar as adequsds pera nsteacions eepe eves. Fusta de bubinga Fspécie tropical d'Afica Cental Albeca de blanquinosa a gris rogenca i duramen torratregenc rosa. Fusta de bra recta leugerament entralacada i gra de mig af. Sutitza pera entarimats tent d'nterior com exterior Fusta de caoba hlbeca estas, roig-blanguinass, | duramen torrat-canyal 0 torrat-rosat, Ef seus anale de crsbrament son regula, Da gran reistancs, €¢ pac vulnerable as nsectes ino es corca, perd sino e8 cuda, una vegada tiavada, se b podrek el cor. Fusta de cedre Marat el fet que existexen dverses fustes denominades cede, la vertable és la que pracedeix inkament de tres especies: a del ban, la CHimalia ils de fatles © cedre aan, La fusta ’aquestes tres espéces é= semblant: de colar morré cle, amb ancls de crsixement bastont ben defints, es caroetentza per desprendre una agradable aroma. Pel ft de tractar-se de conferes, sén de pes mit, una mica més pesades que ls fusta de pi. La fusta del cedre s'asseca svat, tot que tendex 2 torcar-se, Habtualment és trencadissa ino 5 una fusta forts; es trebala o@, adquinnt un bon acabat. Es molt sistent, tant ale atacs fingcs cor ales termites. &s aprecada des dant perla seve durabilat. Tot que també sha utliczaten la construccs, el cert és que resulta una mica feble. Se fexfola is'utitza en forma de xapes (caixes de ogarsijocs ¢'esioigs de fusta en general), denant com a results precoses supericies omamentals Altres usoe: taulers cantrseapats, de particles, de fbres,fusters extencr, fustens leugers, rathutes, mablian | ebenieters, canstruces naval, embalatoes instruments musicals, esculture, etc Fusta de cirerer Fut excepcional amb aleca de color rosat # mir blanquinds 6 marié rogencs duramen mart6 rogenc fig fosc presantant vetes fines de color mar, De fora recta gra fi. Es una fusta bastant dure, vulnerable als cars. Sha d'assecar amb precauc Jo que pot torcar-se, Resistex bé a exter, 6s dena polriadmet sense problemes es tnt. Es resistant, a= doblega i ancols bs. Apareb amb vetes rectes es contreu amb facitat. En tractar-se dun material fal de talar isusceptble de nembrosos acabats | polts sutitzs en ebenistena fra, struments de corda, mtenors de vail, cada, et. Fusta de coral Fusta molt dura, genaralment amb taques en farma dls. Fuste semidensa, de color coral, fal de serra. Am a lm, jdesprés d'un cere temps, la fusta Senfosqueic fins a ten un color mes fosc que el cont. En ser una Tusta de bona qualtat, 12 motes aplicacions, especilment per a constructions a Textetior perque diciment es podrei es poc sensible @ les varacions de Tatmosfera, Fusta de faig Presenta una estructura homnogenia i pocs nusos, pers si moltes malles medulars; és pesada,\elastica El sev color és grads blanauinds quan és Jove rag lar despres. Es ntacada pels cores, Es conserva bé a fain i resisteix» aie Ihre en un ombient sec. Uespecie procedenx d Europa Central (sobretot {'Alemanya | Dinarnarca). A Espanya es trols fonamentaimenta ls Corrisa Cantabrics ale Pineus. Serveix pe fabrear mobles carbate. Es una de les fustes de mes consum. Ente les fustes arbres frondosos, la del aig €s la que experimenta mes contiaccé. Sutitz fonamentalment en tatmnes d'ateror in felaboracis de parquet fatant. Accepta malt bé etn. ES molt uthizada en Installacions esportives perla bona resistence mecanica el color car sobre eh qual resuten ben visibles les traces dels camps de joc. Una de les varetats és el faig de Normandia. Fusta de faig mexica Fustasuou de textura homogénie de pes i duress mitjana. No és molt resistent als fongs els tractaments de conservacis sin dics pel fet de tenir une absorcé deficient als iquds. Sutitza ena fabreacio de modles, en construccians de ponts, mols, estanys, entre aires. Alshabtatges sutitea en estructures jan vevestenents extenors interiors. Tame s'utitzs a le indistia de taulons en usta fa Fusta de frei fusta diancs que en ser talads per pnmere vegada adquirehc una tonsltat sass pli, Té poms anellts forma un Abuse» causa dele seus anes de crebsement. En general és de gr recte, pers en alguns casos la eva aparencs decorative es veu realoada per un gra ondulat. Sasseca aviat | és moderedament estable. Es una fusts fort, especialment notable per la seva rigdesa. Se sera ies tebsla 2 maquina faciment, aconseguint-se un bon acabst, | pot doblegar-se al vapar sense dfcutat. El tractament de supercierequereix mola experéncia | conenements tEcrics. Es perbe|inadequada par @ exteriors, ana ser que sigu prevent tractada, Elfisixe es una fusta de caracter variable; aunes sn excepcionalment gies | 'utitzen an ls confeccls articles esportus, especalment raquetes de tennis, estes dhoquey, dats de belsbol, etc, ai com esgraans d'escala manecs dees amb les quals es fan cops repatts, com destrals, pics i martes. Tots aquests objectes requereixen que la usta siguide gra recte. El freixe tambe s'utitza als manecs denes de jardiners \en sls elements carbsts de mables i embsrcecions, Ares uses s6n: xapes dacoratves, terres parquets, ehenstera, tmens, carrossera, carretem, enya, 306 vegetal Fusta de limonerProcedent originaiment de les Hes @amenca, es troba a Curopa, Asia, labnoamerica | sud-est d Amenca del nord. Dura | incorruptible, es de color banc venada. € colar del duramen va del marré cata la cvada la seva albeca més dara és de brlantar mijana o baixa | texturafna|urflorme, Es df de serrari moderadament dif la seva perforacé. Sutitza en la fabrcacié dates, eanyes de pescar, manecs i altres objectes que necessitn tomejat. Fusta de limoner de ceilan Fusta dura, compacta, amb el porus apretat, de flores jaspades ide color groc cla. Fc de serrari molt sti per a la decor decorstives,trebalshidrsules, pons, installacions de ports, et. 16. Sutlitza pera xapes Fusta de madrona | arrel de madrona Fusta d'albeca clara, de color crema rosat i duramen de fosat a roig amarronat amb taques roges. S'assembla ales fustes futeres tant en la textura com en el color. Es facl de trebaliar pli, pers no dlencolar. Es apta per al tomejat, per sla realtzac de mobles imanacs. Fusta de mansonia Fusta origina de Feest afca amb fbra recta. El color del duramen varia del marré grogis al mané-cris fesc vielaci Es matt duradora. La seva pols produen iritacons en les mucoses | en le pel, per la ua cosa, present precauoions adequades, la fusia Dot ser utltzada en Vebenestels de luxe Der fabricar les cabees de radios | telewsors as automdbils per a taulers dinstruments | Gates accessors. Fusta de noguera ES una de les Tustes més nobles | apreciades. La fusta del noquer europeu és corrada-aisenca, am vetes negres | generalment és més variable que lade! noguer america, que tekcament és de color tort rogenc, osc iuniforme, Duremen der quan 3 jove, i torrat fosc en enveli. El gra és recte, acasnalment una mica ondulet, és de textura itjana. Es de pes infers la fusta de fai. El seu assecament és lent, perd quan ja esta seca la fusta és bastant estab FS tebala amb facial es cafectettze pel sey excelent acabat (s'envemnssa be), Es moderadamient resistent alsfongs ent tendencis@ amar-se. fs una de les ustes més decoratives,utltzada des dintc en ls fabreacié de mables, En Pectualtat cl noquer sutitza poncpalment en Forme de xapes pera fabricacio de moblesi per 3 revestiments; com 3 fusta massise s'usa en eberisteria de luxe | en la fabricaco debits altres articles tornejate. Esa fusta prefenida per» las culata dale ravalvers /eecapetes, Fusta de palissandre Fs elnam cami de fusta preciosa que abraca una gran varetat despécies tropicals dels gineres Machaerium | Dalbergia, la gamma crimatica de les quale Sesten del ig osc al castany gairede negie | que mostien vetes assenyalades de derents mes, ES une fusta mole utitzada en Levels d'ebenisteri dale quattat 9 en fabrecié dinstruments, toti que el sev is depen Fonamentaiment de la seve procedénca que determina in qualtat daquesta especie. palissandre asatc és molt utltzat per elaborar pats mobles, mentre que al brasier s'utltza per fabricar taules de bila pianos luxosas. £1 palssandre ind es molt utitzat en rabals manuals dembotiment de fusta imarquetena il de Colobolo, que té la peaulantat de ser molt fosc, per tar petits objectes decoratis, Tant lukola com el palssandre sén fustes malt compactes es flores dures \unformes de les quals resulten molt retstents a Tatac de plagues com son les termites o els fongs que amb tanta facitat poden reduir 2 serradures una espécieno tropical Result convenient apiear-les cada any una capa dk peraue conervn la seva Bilsntar scale event, pew noms en e| eas que seva supertne na parti recclnment pratector cam vem Fusta de pi Fusta una mica dura, mot resinasa, de color blanc groc amb vetes rogenques. Emana olor a trementina. Ep produelx dos tnus de fusta: la blanca ila de tea. La fusta slanca és Ia més usual, d'un color blanc leugerament ragenc, amb el duramen ialbecs pertectament dferencats igual que e& anels primavera | tardorencs; és sempesada | semidura, estctura homagena | de graf. La fusta de tea és de color unfarme, fortament encaramelia; duramen | albeca perfectament dferenciats i translicda quan s'espela. Es una fusta molt pesada i dure, d/estuctura homogenia i gra molt fi La fusta blanca habitual és mal semolant a la dels pins euromedterrani, i suites en fustera darmari en fusteia de taller de baba qualtst. A causa de a seve Fagitat belissim poliment, ax cam ala resistencia al pas del temps, la fusta de tea suse en ebenstena, tala fusteria de taller; també es va utitzar durant molt de temps en ln construccé de velers i teuindes dhabitatges, cagéses ltrs edfics cul, Fusta de plataner La seva albeca osclla entre blanc | el gioc' el seu duramen va del mart6 clara fose. De pes, durese | rigidese moderades, Es trebalabé s'utit28 com fusta massisea i de suport en a fabrcacé de mobles, per al tomejat pera le ta Fusta de pollancre . Fusta de colar Blanc | pos consistent. Té une certs propensié a esquerdar-se i bombar-se. Es pac resistent a In humitat als cores, peré de cresxement rapid Fs faci de treba. A Espanya se'n coneiven dverses especies. Sutitza per fabricar punts pasta de paper i mobles leugers (0 part d'aquests), cadres, banquetes i covrans quia de persianes. Fusta de roure de creseement molt lent. Es un dels arbres més longeus (S00 anys). Uestnicura dels anels de creneement darament vibe concedes a cours un ora regular Fort, Les tonaltats oscen entre el color bedi el groc mel, Es notable per la Seva duresa iper'a resistencia que aposa a agua, al contacte amb ls qual sendureix, Fonamentaiment hi ha dos tpus de roures: el bane ie rig El Blanc és el mes valoret, per ser mes fi menys pords, Es malt wstés pes seus mirallts ila sevafbra & fina amb els tals radials. Es una de les fustes europees de mil quaitatElroure té exceblents propetats de resistencia. Com a roure natural lar, Sutitza la xapa sovint no treballada, E& pot envemisar de miles manares, cosa que accentua especislment estructura dels anal de crebeement. 'enverissat amb laques, sobretot de color negre | blnc, és el prefent. Susa en ebenistena de qualtat, tant en massis com en xapat-parquel | en tales, Tambe s'utitzs en la ndistra naval en botera. Fusta de spelt . Fusta exdtiea, pero abundant. Es pot trobar en tota(Afice Occidental. La seva albece i duremen es diferencen clarement, ja que la primers mostra un color groc rosat el segon un roig marré canyela amb relexos daurats que forma les vetesIneals. Aquestafusta es va enfosqunt des dun roigrosaci a un castany voig saturat. En funcé dal allt poden aconsegur-se efectes interessante. Oe la xapa s'aconsequeix un aspecte exterior sanz prover Tunes vetes mallades bilnts,caracrefstques del sapel oat en quar, Es una Tusta semidura fac de tebalar que permet a cotlocacd de deslustradors ques | cera. Apicantlaques sintétiques per a superficie sotmeses 2 un ds excessu, shade fear com a humitat maxima de i fusta un 12%, S'utitza en fustera de qualtat en mabies de usta, ai com sbenvstens en gene'al pers seva facta dal trebalat Fusta de sicomor Fusta de color palid (blanca), normalment de gra continu, encara que de vegades té un gre ondulat que és molt apreciat. #s una fusta lstrosa, fact de trebalar,Veugera, hamogenia rok resistant ale canus dela humitat. Es bastant dure ide bona resistencia macanice. Pot considerar-se com alte qualtat La fusta és crencadissa, per la qual casa es vents forts sovint praduexen esquincaments de les branques grans. Suiza en fustetta en general és valorada cn eberisteria tomers. Propercions una xapa excellent quaitat, per als qual es recuereixen mportants diametres. Fusta de tiller - Fusta de colar grac patd rogene, Es molt tove ide densitat malt baixe ies trebale molt bé. She utitent molt per confeccionar mataes relgases, jogunes i rot tus dartessnies, Seq extra el carbanet de dibui el cnrsa de fit de qualstGeleoat Resha d'adobamentripié que s'aplce sabre la superficie d'un motle abans de collocarellaminat par ala fabricacié de materials compostos. El gelcoat acaba essent una partntagrant del lamnat fra acostumna usar-se per milorar 'ecabat superfcal. Normalment sén resins base epox! (veure resina evox!) 0 poster nsaturat (veure resina pokester) formulades especialment per fer front ales condicans atmostenques. Es molt resistent a 'abrasi | proporcona color ibrilantora le pega que es febnce. Goma varetat de substinaies abtingudes de les plantes. Les games resinases sén una barreje de gomes |resies naturals. Les gomes s produeven en els vasos del xlema jove dsigunes plantes (fonamentalment arbres) en resposta ales agressions © poles. excessva formacé de gomes és un simptoma dela malas dela plants, Oas Gel punt de vets dle matenale amp aplcacions industnal, el terme gam fa referencia a materials elastomance tant naturale, (cautxi", goma laca), com sint&ves (elastomers termoplstes (veure TE), easidiners termoestables, slicones). Goma escuma Escuma de polureta elastica que s'acostuma a utitzar com a farciment de seents,coinns 0 matalassos. (Veure escuma de pohuweta) Granit Geolégicament, el granit comprén las roques ignies de texture granular compostes essencsiment de feldspat i quars. Sela considera una rocs dmensionable er Cant, pot talar-se | poi-se donant-l dimensions | formes espechques. Es superar al marbre en duresa| resistence al desgast | ala corrosi, aki com per in seve resistence ala compressié. En termes comercial, el grant abraca les roques feldspétiques i pot incoure sient, gabre, anortasta ‘elves rogues. Cadascuna 0& caracterstiques prépies, a les quals s'fegaiven alguns requeriments camercils communs, essent els de més relevanca els que en general afecten a plaques i parquet: grasssvia constant amb una tolerancia de =1/32", esauadra perfect, lentor esol, abséncia de porostt i biselat homogeni, Es un materal mek abundant, De vegades dere del metamorfossme que pateixenalgunes roques sedimentires, perd whi ha també d'engen igni per reredament lt del magma. Gres Terme dorigen francés, utitzat per designarla ceramica d'alta temperatura (1200-1400°C). Tamibé equivalent stoneware o cerdmca compacta. Es uns cerdmica dura, compacta impermeable, que s'obté per cocci fins a aconseguirla vitficacis duns pasta de compasicis variable i E seu simbel quimic€e Ir | és el metall més pesat del man iun dels més escase0s, Un cub que medic 30 cm de costat esas 650 quios, és de color blanc orogés, es fon 2 2.4400C | és melt resistant. Va ser descobert el 1805 pal quimic Smithson Tennant. Sutitzs en alatgas dite resstendis que poden suportar altes temperatures, Es un element que es taba en la natura barrejat amb pati asm. Es Telement més resistenta la corrosi6. Aproximadament @ 600°C es forma una pebicua dbx adherent, 1rO2. Es nic metal que pot utitzar-se 2 'ire lure sense proteccé fns 2 2.3009C, ami esperanca de vida No latsca cap aed, ncioent Vaigia r@p8, Les propletats especial de lind han fet que Futita en aplicacions molt tecniques, entre sires, ersals per a, creicement a alta temperatura de cristal per @ ase, termopatels d'i-rodi per a ternperstures molt eevades | revestiments apicats sabre ares materials. En general es barreja am pat, que serves de base, ja que Iahatge plat 30%, per exemple, és garebe tant resistent a covrosé com Mii é= malt més Fae de fabricar Ivori (Oe Farab mar-a-fl, dent d'elefant.) Material blanc dur que forms es ulalso incsives d'animals com als elefants, les morses, es hipopotams, ee, Abans de [aparcé del pastc era molturtitzt per fabricar tecles de pana, boles de ilar, botons articles omamentals de jie, tex Pid lets de composicié complexa que es trobs en algunes plantes herbicies i arbres. La sevafuncié no és clara, perb pot servir per protayr(veure goma) \tenirun paper en la quticis dela planta. Es una goma natural Ellatex de goma natural es un producte procedent de le matéta lstosa de arbre del caubad (Heaves Braziensis). €llatex s'uthi2a en malts productes que wobem al la, a Fofcna ‘2 les Tabriques, af com en indrets santas. Entre els productes que poden contanirlstex podem destacar: mascares d'anestesia, fitres de bbera, globus tensiometrcs (punys per prendre ls press arteral, quants, tubs endotraquise, ones @esbarrar,sumete, maness de raquetes, wesnaies, matalsseos, ete Linaleum Primer ps esistent fet dl de inassa, gomes, cautat o fusta pigments. Va ser molt conagut als anys cinquanta a causa de la seva Smpliavatitat de patrons icolo's. Elinaleum va ser substiut en algunes areas pels pisas viii. Arab aquest terme tambe es fa referencia 2 un tpus de tele forta | impermeable formada per un tet de jute cobere per uma pasta feta dol de inassa, gomes, coutmi colorant, serradures | crreques minetals. Un snnim de ingleum és hule, ue és una tea plastfcada impermeable | resistent, Ulana Fre animal de longitud varisle | gren elastictot que s'obte després d'esqular el pél de lovelies animals, i que presenta ondulacionsi escomes a superficie. La fibra de lana t€ una longitud de & 2 30 centimetres. Els tebits de lana sin fexbles, elistice,absorbents, casi confortables. Tambe existebren lanes minerals, denominadss genencamant lanes ailants (lana de vidve, lana de roca liana d'etcSra) Liana de vidre Una formada per fibres de vidre. La primera noticia sobre a lana de vire no apareix fins al segle XVI, es deu al sci naturalists Francés Antone de Rearnus (1713). En aquella époce la lana de vite no Suthtzava com allarnent, sind amb Fnaltats textis. Fns a prs del segle XX, lo lana de wdre només ere una curostat. Es un matenilailant que es caracteritza pel valor de i seva conductvitat termica El seu poder ailant és més clevat quan menor és seva conductivtat. Es productesfabriats amb finaltatsallants sin leugers (de 10 2 110 Kg/m3) fis de tallsr ide manejar. La lana de vire és combustible | immune als agants extetiors. Llauts Es un alatge de coure i zinc (Cuzn). Generalment el seu color va del blanc al grac en alguns alatges del oig al groe.Existeixen dferents tpus de Inuts, des del metal per @ daurarutitzat en joien (oribel ns al metal Muntz (smb 60% de Cu 40% de Zn) que s'utitza com a fonedor en la soldaduraforta eh xapejat, Altres lautons son el Naval (ubtzat pera 'emamentac) el de cartutkera, Comparat amb el bronze és un material més tou en termes general, Sovin sutites per fabricar aixets. UW Pants herbica dea farila de ls Inicias (Linurm sitaissimum). Les saves arrls sén cures, als tals ariben com a mixim a un metre d'alcada(poden sar simples © romficts), Les falas abn senceres'estretes, Les soitaries ars terminals san de color Hane © Ssu. Efrat te Forma de eapauls eu isvars. De! ces tal se a ibra que sutitza per confeccionar fis i texts ia seva Tavor, anomenadalinassa, s'utltza per extreure farina (farina de linassa) ol (ol de inasse) E fruit sec rep «nom de "gergole” Es teiats confeccionats amb li san mes resistents auc o cats, toti que sén mes rigs no tenen tanta fexinitet.Presenten uns superfce lia, bln, iseant imolefrescs al tacte. La raba del ajuda * manteniel cos fresc, en bana part perqué li ilar fecapacitat de! Tanct per extreure la numitak fora de ia pel bina altra caractenstica waluasa dell és la Seva capacttal per assacar-se amb rapidesa. 5 utlitza també en la fabricacs del Indleum’ i de tes teenies, Lona Teixt de cot6 o cénem de aran pes, generalment amb fis tors en divesos caps illgamenttafeta per obtenir una densitat més elevada. Sutitzen per tendes de campanya, tendals de camie,veles de vate, saques de correy,folres de cantimpiora, moballes, etc. Enactualtat, el terme lone sutitza per (fern se a teits forts esistents, reaitzats am fibres gruimudes amb acsbats supericials no massa trebalats. Els materals de qué es fan les lones no sén necessarament naturals, sind que Sullitzen tebits de polester, de vegades tecobets de PVC per » mpetmesbitzay, texts amb fibra de vidre, etc. Aquests tents miloren sobretot ia ressténca als degradac ambental dels tebats naturals Maderon ES tacta dun material compost que s'obté a parr de fustesinerts coma clofolla de Tametla tsturada o altres mater lanicel asics. Aquests materials es barregen amb une resina polmérice per formar une pasta que es transforma en un praducte soldi rigd que adguirex le textura del motle on es realtze lo polmertzacis. Pot ser ptat, enverissa, etc.. Es un material semblant al duralmond, akralon 0 makrolon Margues regtrades corresponente a un tus de poicatbonat basst en el bisfenal A, (Veure policarbonat) arbre Varietat de caleta, composts per grénulsterrosos-crstalins-vitrs de carbonat ckic, molt compactes en ls seva unid amb vetes marcadament terroses. De vegades els granule sén tan dminute que san poleegosas; aires vegades 25n leugersment més grans ies coneien eam marae sacareie » causa de fe ceva sembianica amb els arans de sucre crstabltzats, En termes comercals la paraula marre no té un sent petrologk, encara que sovint es Feferex a roqves calciries com caleinals recnstalitzades, dolamies, marbre, nix itravert; de vegades el terme sapien 2 raques com tosques, scrpentines i grant Cadadascuna d'aquestes roques U6 unes caracterstiques props ales uals s'afegeixen alguns requeriments comercals communs sobretot en relacé amb plaques | parcuets: gruxtia constant ammo una tcleranaa de +1/32", esquadra pertecta, blantor de rural, absencia de porositat | iselat hamogen. exisenen dferents tpus ce marbre, entre es quals destaquen ©! marbre de Tassos ie marbre portoro. & marbre de Tassos fou descabert pes fens a Tassos. El van uitzar mot els antis orecs | romans. Esta format per petits cistals amb els scus eixos AG paralos, motu pel qual és tan brilant. Awui dia se nlextrauen més de 15.000 metres cibics any, la majorlas'exparta a tot el man. De tots els marores,el de Tassos és el que té més densiat: 2.850, Kalim3. Es adequat pera interiors | exteriors es pracessa en taules, rales italla mida. El marbre portoro s'exteia# la zona de La Speza, a lala. S'asserbla mol al marbre de Rodes, denominat tambe "portora antic. El marbre de Rodes era conegut carn marmor rhodium, percu stextreia a ila de Redes. Té una estructura compacta’ resistent, amb un fons negre que conté moles vetes daurades. Medubla . Es el mateix material que ls canya de mania 3 la qual es desprén lz peli queda totalment porosa. fs ideal per tntar olacar, peré la seva neteja ds més compicads. En cap cas pot utltzar-se en extenars, Sha utitzat per fer mablesi ales complements del lar com safates, penjadors, etc Melamine Compost arginic amb la Férmula quinica C3H3N3. Es un polimer termoestabe, Es forma par polcondensacé de la enlamina ielformaliehidi. Les caratverstiqies generale san: calarrogane o castany, ait punt de redlaniment, escascs Auidess, neahibla ae dsecivente comune, resstencis al seas, excellent resistence @ Falament,rigdesa dieléctica, 5 un dels primers plastics snt@tcs que es van ubizar en s producaé industrial massiva. Suthtza en la fabrcaco de cendrers, anses, canmactors, vaxcles pera nens, tot tus de safates, etc. (Veure Formica) Metacrlat Teencament és ln solo éster de Tact! metneilc, Aquest terme tambs fa referéncia » un plstic cla, amb acranim PMMA, usat com un material trampible en substtuci del vdre. Alguns dels seus noms comercals sén Plexilds | Lice. €! Lucke sutitza per ferles superfces de les banyeres, las piques de cuna les ines de bany idubees diuna sola pace, entre alres coses. Es ideal pera grans aquaris. Es el material ideal per Confeccionar rDtubs pera tat tipus de locals comerdals. Sha utlt2at també en ls fabricacé de mabli També podem trobar-o en pcures acriques. Metal Micall Supe reflecant que 4s #!sufcientment clara com per formar una imatge, Ala Bilis ja s'=smenten miralsfets de faut, els antics eos, arecs | ‘omans utikzaven hebruaiment mials de bronze. Es grecs | romans tombe ulizaven pata pola per produ la velexs, els primers rials tudimentans de wdre van comensar a fabricar-se a Vendca pes voltants del 1300 i finals dal see XVI a es Fabricaven mia als Gran Bretanya. Pesteriorment la seve fabricacio es va convert en una indistna important en altres paises europeus i americans Moltopren Marca regstrada relativa 9 un tus de goma escuma*. Fs caracteitz per la Seva flexibita, atx pes i amp venta aplicacions. Contolant el tpus de calles de Tescuma, aquest material s'apica an aquipaments d'ficna. A causa dal sau Dai cost es usat en mediina des dels anys setanta per absorb Audis corporal, nis Marce regstrada a 'entorn del 1938 per empress DuPont, Designa uns polamida* 6,6, Des de lavors nid ha passat 3 sinicar qualsevol polmide ave pul transformar-se en fisments bres, petlcules ipeces modelades, és une fibra sntstee, forte clstce, ave substiire en part la seda ie 26 S'esperava que aquest invent tngués un gran éxit en dues cutats aqui deriva el seu nam: Nova York (Ny) i Londres (Lon) -per Nylon. EI nié no és atacat per fama, no requerx lanxati Subltza en la confecod de miges, teikte | tele de punt, | tmbe en agar | sedals, Sobte de la polmartzac dun desvet del fencl: Bed adipc 1 dun denvat de Tamoniac,Texametienadiamina Niquel Metal de transici el simbolquimic del qual és N Es notable per la seva resistencia @ la corrasid ia Foxidacs. Es un metal blonauinds que sutitza en falectrorecobrimenti com 2 element alant de laceraltes metals per incrementarla ductbitat ls resistencia ls corros. El niguel és atret pe'simans pers debe de ser magnetic suan's seve temperatura saprops als 360°C. Els alatges de niquel ramen al nam de supersiatges perla seva excel lant fesistenca a ls corras iel seu bon comportament tant mecanic com covtosiy # clevades temperatures, or Metall node preciés, el sims quimic del qual és Au. Es tou, groc i mableable. Es troba com metal ure a la grava o en les vetes de quars, també és present en alguns minerals de sulfur de caure iplom. S‘utitza en oie, dontologa i aparels electronics. Quenicament ésinert (per ax es denomna noble) ino es veu afectat per foxigen. Es dssel en aigua reasrane velut* de coté per ttama. La pana ha estat el velut dels pobres; una tele de caté basta per® bonica, que formava generasos botdans | que per a seva resistancis fou Tuniforme dels obrers dela revolucié industrial. Eis anglesos la van inventar 2 finals del segle XVIE,per® van ser os Francesos es qui es van strouir al ment. Paper Estructura obtinguda amb base de fibres vegetal de col ulass, les qualss'entrecreuen formant una fla resistent i flexible. Aquestes fibres provenen de fare i, segans le sevalonaitud, es pala de fibres larguas -aproximadament 3 mblimetres (generelment abtngudes de pinsigne o be atves conferes)- 0 de bres curtes -€'1 a 2 mb-lmetres (obtngudes princpalment de feucalptus). Segons el pracés delaboracié dela polpa de cel-ulosa, aquesta es cassfica en mecinica © quimica, i cadascuna d'aquestes déna orgen a dferents tpus de paper quant ala rigdase i blancor, Depanent de is final que se i donars al paper, s'utitza en la Sava fabrcacio una barraja dels dferents Opus de Fires, que aportaran les seves caractensnques especTiques al producte Final. El oramatge del paper va de 40 9 180 grams | Unicament t6 una capa, Pell Genéricament la pel &s la cobertura exterior dun animal esta formada per una estructura fibrosa de collagen, Consta de tres estrats pincbals que, de superficie @profundiat, sn: Tepidermis, la dein | Thipoderms. Dela pel, en depenen algines estructures anomenades annexos cutanis: els pas o lena, es ungles, les glindules sebiciesiles sudoripedes. La dferéncia entre pi illna resteix en elfet que al pil és una fibra amb medulla de grosséra variable, continua ¢ dscontnus, d'aspecte flaccid iopac, mente que lalana és una fbr que no t@ gens de caps mediliar, daspecte translicd i més o menys ondulada, En genera, en e cas de! ovins, les pels de més quatat les proporcionen les reces la lana de les quals és d'escis valor, En els objectes febricats per home amb aquest maternal, la pel es sotmesa 2 un tractsment estabiitzador que evita la putiefacci i n'assequra ls canservacd. Diaquest proces, que és 'adobet, en surt el cuir. Habitualment, fs pel adobada d'animals petits, com vais, aveles icabres de paca grosssra dimensions reduldes rep la denominaci genera de pel La pel pot snar acompanyada de pes o lana, com ene cas des abics de pel les cates. Pell apeltada adoament fabricat « parce de cure bovine dele qual ha eliminattotslment la fori que han estat debate a ol, abtenint-se un cuir flaws que 28 una superfice color crema 0 blnca, acabada en forma de pela (Tacabst apefats‘obté tratent el pel amb la carda per obten una superfice suau, La pelfa és un text que tépél) Les gamusses son pel apefads elaborada 2 partr de descarnaments de pall ovina o a parr de pels ovnes, ls flor de les quals ha estat separads mitanzant reapat, Sadebs mijancant un pracés que Hvoliers Voxidacis en palidols de pees od animale mars. Pell bovina Mol resistant, Le pels que més interessan pel sau volum de fea sn les vacunes, tant en verd com conservades, Es cus tant de vaques com de vaquetes, estan consttults per un tebat fibros| elastic una vegada ndustraitzats, fan un talligra hs, de bones caracterstiques, ions per a confeccons. nes. En carves cus de vedels, vedellets | coras Joves Sén de més grukia que el de es femelle | el rei constiutl és menys elise, amb un tal gra menys fiper® també de bona quaitst. Les zones stuades al larg de espnada sén las més vabioses. La drecoo en qué s'esten lapel ds importantissima perque la seva supertce regular na sali amb Tis i perd el seu carscter granejat. Pell @ermink Pel amb pal de marnifercarnivar, del famila dels mustaids (Mustela erminea) d'uns 25 em de larg, sense comptar ls cua (que medeix aproximadament 8 cr), de pall mol suau | delcads, torvada a esti blancuissimia 3 Mhiver, exceptuantia punta de fa cua, que sempre és negra. Antgament Termin 9s c2Cav3 per ia suavat dela seva pel duna gran qualtar, amb la qual es confecoionaven peisses \ abnes. Tradionalment Sha uthtzat per amamentas les robes de les gents d alcnia durant el segle XK sha conveartt en simbol dels mantels rials, Acuslment existe a tendencia de subettur le pel d'armni pera del wea de ena, gusiment bell ard na tan ear Pell de mouton (molto) pel de xai amb lana. A dferéncia del que passa amb el bestiar bavi, que es cra fonamentalment per a fobtencié de la carn es reces avinas es cren pincpalment per la Lana. Els anal joves sén els que assorteixen de milors pels la ndistia; dels animals vels, al conti, només s'abtenen curs de qualtat regular. Generalment aquestes pels amb lla Suthtzen en la fabrcacé dares foes incenors abies. Quan no porta lana Suthcza per confeccionar guants, sabates, bosses de ma, etc. Pell de pecari Pell acabada perl lr, elaborada amb pell de pore senglar,uitzada generalment per als fabricaesé de quants, El pacar és un mamifer ameres, equivalent as pores salvatges eurapeus 0 porcs sendlars; té els ulals superiors encorbats cap a bats Pell de vaca amb pel Pell melt utitzada en ls confeccio de cafes, coixns | diferents tous de tapisseries, Pell de vedell Pell de bestia moscle, de dos o tres anys, (Veure pel bovine) Pell sintotica Materal abtingut per procediments industnals que imia la pel natural Pergamt Pel ovel, cabra 0 xsi sense separar dela flor, encalada | assecada sense aplicar cap classe d'adobsdor, raspada 0 desfiorada fins a deixa-i lis ES fabrca especalment per poder-hi escrure, Lapel sequcix un proces d'elminacé del velo, dadabat id'estrament, al final de! qual saconsegueixen les [imines ami qué ='labara un litre, una fisctera o els rotles que es conebcen en lAntighitat. Es molt utitat també per a tambors, pantales i tulpes. També podem trobar paper pergami vegetal (es basa n cellulosa pura, la qual prove de boscas renovables), que és un producte molt versal. Les seves propetats com Fadaptabitat al contacte amb el menja [a eva resistencia a ls orassa, la seve tessténcl als fongs, la seva capactat com @ barrera enfront es rajos utraviolts ila seva resistencia 2 ates i baixas temperatures fan del paper pergari vegetal un material amb apicacions potencilment multiples | diverse. PET Acronim de Poletletereftalat. Es un polister seturat que pot obteni-se per polmeitzadé en condensacié de fos a partir d'Scitereflicitereftalat de diet etié gicol. quest palmer termoplastc sutitza en envasos d'aliments, bres pera paces de vest (folres polars entre atres), encatfat fis pera preumatcs.€ sau ds en ampoles d'agua i begudes gasoses Sha estes pas Daina pemesbiltat al gas. Enlainlsta electronic Suse peta seve fetstenci al foc. Sen fabnquen pel-lcules forograteqes, cates de videa | en general carcasses d'electodamestcs calents | aparels data veloctat. Les qualtats reforcads | carregades s'utitzen en engranatges,reietes de ventlador de pipa, nterruptors eéctrcs | arcks espertus. Pisa Ceramica daraia amb vidriat estennfer, coneguda per ls civktzacé de Extrem Orient, Al segle IV, cls arabs la van ntrodure Europe e trevés @Espenya, concretament, de lila de Mallores Teli, a cutstde Faenzs es va ccnvertien el centre mss impartant de produce @ aquest matersl fine al punt que 3rfanca, on va ser importada per emigrants italans, va agatar el nom de faence. En ‘actualitat designa peces de Ceramice bianca de Daixa temperatura, fang f, cult envernissat del qual estan fets pats, tasses, etc Plastic Material ue es pot modelaren aplicar calor o pressid. La majoria dels plastics estan formats per resines sintéiques, encara que alguns es basen en substancies naturals (celulosa). Exstexxen dos grans giups de plastics. E's pléstics termoplastiss son els que es paden tomar tous i modelar repetdarnent en apicarios calor que tormen a endurr-se quon es refreden, fs maternis termacstsbies aon tas al camengament, pera canvien iteversiblament 9 une forma rigs | dure quan #escafen. El plastics contenen 2 ms a mes de resnes alguns addtus com parents, plasthcants, antioxidant, altes estabitzants,chrreques | ales substances de fare que milaren algunes de les seves propietats, Plata Metall noble preciés el simbalquimic del qual és Aa, De color blanc rilant, en a natura es traba com a element, com a mineral argentta (Ag2S) | cam @ pata coma (AgC!). Tarnbé ni ha en alguns minerals de plom icoure. Cem 3 ekment sutitz en jienia,coberteres, etc. Eis compastos de pata subzen en fotografia. Es un materal menys reactu que el coure. En cantacte amb ire, la plata perd la seva brilantor a causa de a formacis d'un sufur de plata fosc. és un metal dictl, malleable imolt bon conductor de la calor Plom Element metab, tou, dict pest, el simbal quimic del qual és Po. Es de colar gis cari el seu principal mineral és fa galena (PbS). Elplom té una gran varietat dusos que inclauen: bales, perdigons, pesos de pesce, soldedets de plom, volants dinércia, etc, Es constituent de malts alaiges per a soWdadurs, peltre, metals antficcs | alatges fusbles i maqumabies. Ploma Pocan Marca regstrada cortesponent a un tous de pollsters semicrstans termoplastcs base polbutienterftalat (PBT) | poletlentereftlat (PET) resstent a fhdrols, concebut expacfiament pera connectors utitants en fa industia de 'automoco, La major resistencia a fenveliment sha aconseguit madficant fastructura del palmer. Uexce lant estabitat dimensional feseassa abscrcis humitt de! Pocen fan que result dani pers la febricncis de connectors. Les qualats de resistencia necessaries pera aquesta aplcaci s‘obtenen amb ls incorporacid de fibres de vide (15% en pes.) Poliacetal (veure POM) Poliacetl Palmer conductor. A camengaments dela d2cads dels setanta, un estudiant d'ideld Shirakawa (Iavors a Institut Tecnologie de Téquio) estave portant a cap la sitesi d'un pole’ comegut com polacetle = parbr del gas d acetle (aquesta reaccd es conten des dels anys cinquanta). En loc dobteni uns cosa com una polsfosca | epaca, estushant va obtenit una pebicul lustrosa, amb aparensa dalumin al matex temps pegadissa com pléstic per a embolear Lesmentat producte tania a més a més una conductvitatinusuaiment clevada. Molts polmers plist, com el polzcetié, campten amb el que en quimica es denomina seremes de dablas alacae conjugate, #8 dr, nes sanes atemades danlaccs senziledabies. Aix fa que es fermi na mana de nivel eectrnic a un ‘alte costat de! planol on esta state sistema altematu dTenlacos. Paden ser semiconductors, per, en canvi, aquestadisponbitat eectrénice no é sulicent peraué la macromolecula adauiesd propetat de conductors elactnca, Per ana cha de dopst el polmer, cosa que sinica modtiesrle sient I electrons (exidacs) @ insertant-h electrons (reduc). Poliamida Tpus de polimer de candensacié produtt pera interaccié dun grup amin d'una molécula amb un grup carboxlduna alra molecule donant loca una estructura semblent 2 les protemes. Avui dia existeixen derents tpus de polamides, entre les quals Sindouen polamde 6,10, polamida 11, polamida 12, polamida &, polamida 5, palamida 46 | copalimers de diamines \acds més sofstcats. Es un material tena, fot | esstent a fimpacte. Es resstent al descastament per axxo slutitza en engranatgas i carcasses de taladres industrials, raspals de dents | ests de cuna, Dona ongen a tents com la cordura, e Kevier, e) nomex (marques regstrades)\alttes tents teenies. Com inconvenient «ha de ten en compte una sles absores d hurntat amb mestabitat dimensional associsda, Les propietats elecriques (connectors) i mecariques es veven infuencades pel contingut en humitat, Quen crema desprén una olor molt earacterstice a pal cremat, seu acronim és PA. (Veure Mo) Poliamida- nis (veure PA M0) Policarbonat Polesters amoifaslneals Ja que contenen ésters de acid carbdnic i bisfenol aromatic, Les propietatstnigues del PC (acrdnim de polcarbonat) vénen donades pels grips carbonat anels de benze en ln cadena moteclar mes lnrga que es repctei. Les propictats esmentades sin: alta resstencn a limpacte itransparencs (escuts de polis, viseres de cases, dispensadors de begudes, senyals, paces d'avons, ete), excellent resistencia de fléncia, amps fits de temperature, ata establtat dimensions, bones caractarstiques slectiques icamportamant autoextngble. Ls qualtts transparents tenaces eutitzen com uleres,pelicules, paraxacs, fas, recipients, etc, La resistinaa 8 es altes temperatures Saproia pet fabricar minecs de recplents,cafeteres, tapes de maquines de fer cnspetes, assecedors de cabel i carcasses daparels, entre dskres. Poliaster Bs polesteres (C1OH804) sén una categoria de polmers* que contenen el grup funcional éster en la seva cadena principal. En genera, terme poiéster fa (eferencia als polésters sintétics (pistes) saturats o satus, els qual incauen el palearbonat”, palet® tereftalat (PET), el polbuttereftaat (PST)* i a testa de polester™. Com a resultat del proces da palmeritzace, + obtel bra. Sén els polmers que, en forma de fibres, es van uttzar als anys state per confeccionar vistosos vesbts | vestits de festa. ES un material que exstex en la natura, el polhidraxibutrat (PHB), per exernple, és sinteutzat per ls bactira alcaligenes eutrophus Poliestir® B seu actonim és PS és un pléstc™ econémic, resistent ide superfice billnt, peré ahora és treneadi, formant esteles, es rats Faciment. Probblement namés el palate el poipropie sign més utitzsts que el polestre en la nostra vida ditrs, Ai ele vaacs plsstic transparents estan fats d aquest material ds bolgrafs Bic molissims aires sin de pobestié. Tambe ho sén una gran quantiat de parts modelades dls ntefiors des cabses com els batons de la (ado, Ei polestié també és uultzat en Joguines, per fabricar es parts extetiors dels assecadors de cabel, els ordnadors alguns accessors de cuna Juntament amb es saus derivate (ABS, ASA* jaltres) és el pistc de le carcasses, Ele seus derivate miloren les propietate com la ressténcia 3 impacte, a resistencia quimica ils degradacio per efecte dels UV i cada da sén més ubktzats Polictite Es.un dels polimers* termoplstics més simples ibarats, a més a més, és un dls plistics més comuns. Es denomina palieslé cadadascun dels polmers deven’. UB fannicadd de polimers consumelx 2’ etn 0e 1 Rule que 8s produelx. & polems &s protbablement € polmer que este mes present én la nostra vida dita. Es el plaste més popular del mén, Basicament nh ha de dos tous el de baka densitat (Low Density Polyethylene LOPE) el alta denstat (High Density Polyethylene HOPE), També ex poden dating l poteté neal de baixa denstat, que és més restent, jel polelé de pes molecular utraal (Ultra High Molecular Weight Palyethiene URMWPE) que s'utitza per fabricar protess. s quimicament inert. Subltzs per Taoncar des de dpasits de benzina de cotxes i motos fins a bosses de brossa, fims dhivemacles\ ogunes ente ares motes ates aplcacans. és una potolefne com el polorople. En cremar, despren una olor semblant a la dels ceva. El seu acrénim és FE. Polimer Substéncis ntegrada per grans molecules, consistents en unitats repetides (mondmers). Existeixen polimers naturals (per exemple polsacdrs) | poleners entice que sutitzen en la fabricacié de pists i elastomers. Polipropile Es un d aquests polimers® versatis que terim al nostre veltant. Compleix una dable tasca, com 2 pléstic™ i com a fibre. Com 2 plastic sutlitzs per fabricar, entis dates, envasoe icanteniders pers slimanteresitents al rentavaeles al mieroones graces al fet que suparta temperatures syperors sla 100°C. El poieti=", un plastic mes comi, no €s apte petal reitavaicelles ' =! microones, Je que eS fa ou a temperatures infers als 100°C, coss que signiica que els plats de poletlé es detormen quan Suthtzen en aquests electrodomestics, Com afta, el poletié sutitza per confecconar cates dinterar i dextetoy, le classe de terra que trobem al voltant dele piscines i els eamps de miniglf Funciona bé per cafes 2 sre ure perqué resulta senzlfabricar paipropié de colors perque a dferencia dal nl", no absorb Isigua. Es un dele plastics mes versats, molt utitzat en la indistra de Tautoméol. Es une polefns, com e polit, En ciemar desprén una clor semblant ala de la cera Poliuret dmb actonim PUR, Els polutetans son els polimers* més adequats fs @ a data per fabicay escumes, Perd els poluretans no seiveixen nomeés per fabricar escumes, sn6 quis formen part de in Famin més versiti de polmers que existix, Paden ser elnstimers tombe pintures, Paden ser fibres tame adhestis Sén a tot arreu. Els pluretans as denominen aixi perqué en la seva cadena principal contenen enlagos dure (Veure escuma de pofurets | goma escums) Un polurets eetrany ae spandex, un elastomer tamaplaebe poluretanic mususl que DuBont ven sata el nom comarcal Lyers (alaet8). Te enlaces ures | utetS en la seva cadena, Un fet Ue I conferex a 'spandex les seves caracterstiques especels és que en a Seva estructura 16 blocs rigs | exes, rom AcrSnim de Poloxid de metie. Termoplastc semicstab¥ dala rgidesa usat en enginyetia com un polimer tenic. EI POM es Fabrica en forma homapolimerica i copoiménce, Ambdés sén polmers* dirs, gids, amb una excellent resistencia» Pabrasi, establtat dimensional excepcona, alta resistencia ab deformacis plastica ial cansementiun bon aspecte (poden ten una superficie mok brant). Habitalment sén aktment crstatins i opacs i, encara que el seu color natural sgu el blanc, ovine sunltzen acolonts. La seve resistencia als rajos UV abd com als Scds | as alls €s feble. Fisclogiament ner, &5 un matetel aropiat per estar en contacte amb alenents. Les propietats mecaniques de homopolimer sén leagerement milors pet la seva estabat termooxidant és nferiora ls del copoleer. Només el copolimer és adequat pera uns utitzacio continua en agua calenta consarvant totes les seves propietat. Ente les seves rules apcscens, en podem trabar al naste valtant dues de Besiqies com ls Fabrcacs de tancaments Sous cip que sutitzen per exemple en les rotxles en alte productes, Dona Ja seva resistencias a deformand plastica #s #! mateia om et Fabicersistemnes de dosineano citsica com els que trabom en els envasos de sacarina ode caramels, A més 9 més elPOM slutitza en tot bpus de solicons mecéniques: engranatges, ressorts de tot tipus, eargls, etc Porcellana Producte cerémic a base de czol feldspat | quars que després dels coccé adqureix un aspecte blanc, sonor viifcat. N'eistebxen dos grans grups: les pareslines dures les taves a tendres. Les del prmer grip s3n nques en shimna i perten menor quanttat de fonedar. Vs ser desenvolupada p= xineses as sees VIli Vl. A Occdent es va convert en un material extremadament valuds, i va passar molt de temps abans que el seu metode delaboracio es reinventés » Europa. Exsteisen diversos tpus reconeguts de poreelana: de Kina, dassos, dure, de elosca dou, ct Altres formes més habituals de parcallna també sutftzen com allats en fusiles, torres das tens jaltres instaliacions elecrques, Porexpan ami acténim EPS és un poliestréa* blanc escumat que presenta una estructura celular tancada i replena dare. Aquest material és poc dans i habitualment Sutitza ena construccis com allant, com emoslatge com proteccié pera tot tus darides en el procés de transport. Entre les nombroses, caracteristiques d aquest material podem destacar: gaitebé no sbso bei aia, és leuger, té una baixe conductivat temic | és molt estab als convis de temperature, Comunament se concix com suro blanc tecricament com palestire exoand 0 porexpan, pire ncrbrim de potetvafuoreté.Polmer* totalment forat mak frequentment denommat Teflon. Aquesta denaminacs pot portar a confusion, Ja que OU Pont lab ubitzaaquesta ates per aun gp de fuoropolmers conexos. Es samcstal semiopac bane, La seva resstonca qumics és excelent (és restent an enajana de prodictes aura) el au index doxogen €2 mal elevat(. 62 mtnascamentna-nfamabie) Teun coetsent da Picea mol bs 'é establ ates temperatures. Es tou, pot deformar-se amb acitat, és melt propens aa fuénca (CREEP) te une teacttiuna resstenca fede oles reincions. Ex malt er no pot tranaformar-se mijencant fos (encars quc el seu punt de fosatcorc Es de 327°C, ls sevn viscostat de foan ex Vitusiment fina) pela qual cosa Seb pe shtertzacs de pols. Molts dls seus derivate sf que es poden odes! liza pet fabicat poces Pe injeccio. Les seven spicaions nclouenrodamnens,jntes,allamentsaictcs a alles temperatures i avestimentsaniedherents Les seves popitats poe hebuas en permeten a utitescé en una dmpla gamme deplcacons de aboretor. A parur aquest polmer es fabiquen deren (pus de membranes, une de les qual és ol Gore-text, pve . Acrénim de palcorur de vi. Es e! plistic* de la construccio. £1 PVC serveix per fabricar des de tot tpus de tuberies fins» fnesties | terres. Els revestiments vines 3 les cases es fan de PVC. Als anys Setanta, el PVC es va utitzar savin per fer sostres vines par als cotees. £1 PVC ttl perque resistoix dues coses que Sadien mituament: clfoc Tagua. A causa de la seva resistin a Tagua, subliza per ferimpermeables i cortnes de bany i no cal die, canyerias per alaiqua, També és resstent a les Names, Ja que conte clr, En ntentar cremar a PUC sllberen Stoms de clor (aquest fe fa que en Tactualat sgu un material amb problemes madiambientals) inhibit a combusts. Es un plastic melt versatli pedem trobar das de PVC elastomric que servein per fabricar coles de eslest een rt, fins 31 PUC nod ubltzat en constuce, Pyrex (Vaurevidre pyrex) Rafia Pants exdtica dela farnlia de kes aracicles, Fibra extreta d aquesta planta, molt resistent, que serveix per fer tot tipus de cordes i cabassos, En factualtat matersl natural ha ester subsotut per plastics, de manera que el terme tame fa referencia sun tus de tenet de Rores de pobetis i poipraple dsspecte sembiant ala rafa natural; les bobines aquest text es denominen aiples. Rajola hidraulicaPaviment ce 2 famila des terratzos. & material nase que Forma el cos és ciment | el materia’ de ia capa ce transit esta format per ciment, pgments metdhics (Feri), que sén els que | donen el color fnalment per pols de marbre mole fl. El vee hdrdulc fa referénca ol proces de fabriceclb, ja que originaiament també en Vactualtat(premses hidrouiques) es realtzava amb una premea de vapor. Aquest terme remet també al mosaic hidrSuic. Resina Substancis obtnguda de piantes coniferes. La resin slubltza per fabricar diverses coles | vernissos. Contrioueix a manteni alunyats els insectes. Es sda 0 ceenfuida, dure, transparent Fagi. Aetualment «'elabaren resines sintatiques tant termoestables com termopisssaues Resina d'urea - Materal liste termoestable, Er un compost que #abté mitjangant ls reaccl de lures amb el formaldehid, Pols vokants del 1929 aquesta resing havia arrat a un aprecatle desenvolipament comercal grads 2 les seves propietats al seu bab cast. Com en les metaminiques, te aspecte d'una pols Blanca, frssima, que ‘labora generalment per estampat a compressié das d'un motile | mitancant faccd dela calor. El pinapal Us de les tesines uretaues se stua en cl camp dels adhesis les cole; de lo mateixa manera que messes destempats utitzen per produr plats, pats dclectrodomestcs, components elects, telefons, aparels de radio i mobles. Resina de poliester - Matetal liste termoestable, Er un material amb bones caracteristques elictiques i mecdnigues. La inddstiatroba cad vagads més epicacions per 2 scusst maternal ue #utites prncpslmant en els sectors automebiticslectne, £s [a resna mes utitzads pera ls fabncacie de materials cempostos fforcats amb fra de vide, Resina epoxt Materal plastic termoestable, Substencia molt viscosa, que permet idear adhesius efcacos i esines fortes. Sovnt en el moment de Taplcaco shan d'utitzar dos components, Algunes resines epoxisuttzen per al modelatge ales pera Is celade en estratcncis. Pe itm, les pastes epoxipoden ser modelades, sctrades, talades i pintades. Son duna gran importancia tacnica comercial estan dlsponbles al marcat das dal 1946, just daspres de maitzar Is Segona Guerre Mundial. Ee proguetare en nomerasas an tot el men, sabretot 4 causa de interes decenvolupat an le darras anys ens fabrcacis dae asmantats compostos fets a base de resins termaestabies (cam les epoxidgues il palester*) amb Fagregacié de reforcaments fibrosos que serveixen per auementar la seva resistanaa mecanics entre altes propitats Resina Fendtica Matera poimérc termoestable. Sén compostos formats per fenafarmaldchid i com a caracteristiques fonamentals podem destacer la seve clevade resistenci | estabftat terica Ila seva gran duress. Sdn materials que una vegada transformats tenen una contrac maxima d'1.i%, A aquestes resines sels poden ategi elements cam graft, carreques minerals fora de vide larga i cura, cliulosa {cote que poden utitzar-se a dferents graus de remperatura, quests addi també modtiquen les properats de la resna, Segons el pus d apicacé,n'uttzarem uno alte. Generalment es confon Ia baquelta® amb la resinafendlca, essent la primera un tpus de lz segona, Resina-pollopas Resna dren”, Aquesta resin es ve utiitzar fa temps com 2 substitut dea baquelte per fer taps perqué permetincoloracions de tot Spus. Actuslment Sutitza molt menys per 'sparcé dels materials termoplastes, Salumin . Aiatge luge d'lumin das resistancia. és un alatge d'art sc en ol qual aquest darter esta present en proporcions que oscen entre un 4 ium 22%, Una de es saves caractenstiques mes importants é2 is ceva elevada resstencia en sferents ambients corrosus eam per exemple el ma". SAN Aerbnim de fEstireacrloniti, Les caracteriaiques del SAN que determinen els seus usos aplcactons, estan determinades per les propictats dels monémers que el formen igual om passa en TABS, En la formacé del SAN lest aparta duvesa, Taitat de processat | banter. 'acrlonital aporta resistencia quimca, resistencia Termica, resistencia al cansamenti 3 limpacte | duress. Les seves aplicacions sén; cafeteres,lquadores, espremedors per al sector més ten, En el sector de faimentace slutitza en lz fabricace dlembolals recipients d iments, ja que és una exceblent barrers contra la huritt i el CO2. Tamb Sutitza en articles decoratus de diferent tpus: termes, vanes, encenedars, tc Seda Fra natural que segrequen ls larves de diferents esplcies de cues amb a qual fan els seus capolls. En la forrnacé del capollial lag de la seva vida, aquest cuc possesix unes gndules que segreguen aquest maternal grdces 2 les protenes. En ser una fara natural sovint no apareix d'una manera hamogen, per a qual cosa poden sorgr peates wrequantats. Es la fibra natural més suau irlant que existe, és mala conductora de l calor iTelectnotat, és molt este |té una gran capactst per absorb humitat. La importinca dela seda es deu 2 'extrzordnara lonatud de a fra, ala resstancis tant en humit com en sec,» lelatictay, leugeress |acte carscteretcs. sed pura ajuda a canserverla calor en candicins humides\ pot preteqir de les pcaces dels nsectes, depenent tambe de la grossévia de la Seda, Ell de seda és un flament de forma capar, molt prin ifexible | de longtud inefnda. Es forma ajuntant torgant ores o laments de seda i serve per cost, confeccionar tents, etc La fibra procedent de fs teranyina també es denomina seda, La fibrs de seda d'aranya és mot més resistent que un cable d'acer de semblant grossaria i moltssim més elastica. Un cable de seda daranya de a grossaria dun lapis pada detenr un Bosing 747 en ple vol. Des de Tantgutat sha rvtentat char uma espace d aracnds de genre Nephle, pr abtenine la sada ja que es exiremadament resistent, lege’, fexsle | erma. No es produ en massa com le seda del cuc pergu les aranyes no és possible manteniles jntes en captivist a causa del sev comportament terntorl ial fet que practiquen el canizalsme, A més 2 més es mengenla sada per aconseau ks protenes | seguir produntle, entre ares cases. Seda salvatge També caneguda com Xantung "test de seda" amb ligament tafeta i per elaboracié de ls qual 'utitzen sedes sivestres iis bastos i molt irregulars que produeixen un gf irregular en els tebits. Es prima, suau ide superice rugosa. Ongnatiament portava una batreja Pacetat o nie. En actualtat, generalment es febsca amb sed bartejada amb cots | ai, cosa que dina loc @ una peca més pesada que Vorignl, ue practicament ha deseparegut. Originarament es produra ala provincia de Xin de Shantung i actalment es canfecciona també a linia ia Talandia.EstS disponible en tots als colors en dacoracé serveie per entapssar i confecconar cornnetes Skai També anomenat polipel Es un producte plastic que imita [spall Téun suport que habitualment és de paléster* o de poliéstar icaté un recobriment de PVC tati que en alguns casos tame Subltzs polureta”. Es un material impermeable, pot ser igniug is molt utltzat en tat tpus de tapisseies Superfcie sdlida Producte fabncat partir duna barreja de minerals naturals amb resna actlca pura per crear una superficie lisa sernbant als pedi. Es un material resistent ales taques iatlades. Presents unions discretes sense buts ni porus, com es mosaics de ceramics, a usta, el grant el marbre de manera que és diel que les bactéres sh assentn, Sutitza per ala preducco de dutxes,lavabos, cuines, etc. (Veure Corisn)hauler tenon Manva de resina Fenda, Tecnifoam (PUR) Eseuma de paiureta*. (Veure pofuretd) Teixit Estructura laminar resultant d'entvelacar de manera ordenada una o més séries de fis denomninades ort trama, o bé entielacar un 0 diversos fis per formar trenes, cntes, puntes, xarkes, ete Inicalment alguns texts només slassoclaven a una fara determinada, com és el cas del set, fet ce seda. Avu dia c= produeix tafeta de ng, set de cot, erga de sada o denim de fives mixtes. La hiroducdi de fibres sintBtques ha fet que s"estudtquin é el contingut de fbra mes adequat pers les dferents spicacions. Les caracterstiques desitjades s’aconsequebven mijancant dferents combinacions | barrages de fires, matodes de eit | processos de tnt | acabat, Teixit de microfibres: Les mctofibves son un pioducte de|s indistis quimica de fibres sintétaues, Sin més fines que totes les primeres matéies texts naturals, tes vegades més fines que a lana el, dues vegades més fnes que e cots Imés fines que la seda més delcada, La fnor de les microfiores é¢ Paproximadament 1,0 dtex segons a sistema intemacional de mies 1 dtex significa 10,000 m que pesen ig, Pala sevs especial fner ol mercat ofereix tes de microfibres en una gran varietat de composicons | acabats. En canui tots teen Una cosa an cam es tracta de tebits de fis ns amb una elevada densitat de trema ordi, 1a causa de les seves propietats teenolbgques | caracterstiques téeniques d'elaboradis poden provacar un canui de mencaltat en la confecls, especaiment quan en elacle de preduccio no s'scostuma 2 elaborartebits leugers, Terra cuita (Terracotta) talanisme per efer-se als tera cuta, Argia modelads queha estat endurda al for Titani Metal de transicid de color blanc, el simbol quimic del qual és TEs un element que es pot trobar en qualsevol punt de univers, He estat detecta als estls, a pols nteresteiar, as meteors a 'escorsa dela terra. Esta present en nombrases roques ignies ian als sediments dervats d aquestes, | tambe en malts slcats substiuint el sic. Els minerals que tenen una concantracié més gran d aquest metal sén el uti (7102) ifimenita (FeOTiO2), 2 masa més de Tanatasa ils broakta (ambdues son tarmbe Ti02). La seve aplicaco com a titan comercialment pur resieix fonamentalment en el camp dela medina (és un biometal amb cepacitnt d'osteointegracs) sobretot on mplants dentas pierang, Esa base de preporacs de gran nombre dsintges leugers dirs, resistents ala corrosié | s'ubitza en la fabricacis d'avions, vate, plantes quimigues, protesis de malucs, etc. H titan’ es passiitzs a faire recobrint-se duna capa d'éxid transparent. A temperatures elevades feacciana amb elements comIhdrogen, cue el fragiltza en formar haus, el carooni,Fexogen, el itragen jaltres no metals, Aquest fet fa que la seva fabrcacié siqu castase, danada la necesstac de realtzaria en una atmosfera conwoada. PE AcrOnim delastomes termoplastc 0 termaconfarmabl. Els elastomers en general (cautxis) sn poimers entrecrevats (Vencrevament fa possible aue siouin castomers). Tenen el problema que no poden recelar-se Ficiment perque na fonen, jn que Tencrevament monte undes les eadenes, iimpedeix que el material gui capac de fur. Per donar respasta 2 a necesstat de deposar de materials ue puguin er recilats,neixen es elastomers termoconformnadles © termoplastcs. La idea que hia darrare dels elastomers termoplastics és la nocie d'un entrecreuament reversible que utitza nteraccons secundanes no covalents per uni entre siles cadenes. Aquestes interaccons inclouen es enlagos per pont drogen \ ls erlagos nics. Aquestes interaccions na covalents formen retickes que, quan ol material sescafa, es trenquen. Ax permet que el material pugu ser processat el més important, relat. Quan es (freda, els reticles tormen a formar-se. En actualtat és el material tie dels agafadors o zones d'agafarse ales planxes, bolgrats, descargoledors, maquines dafatar,raspalls de dents, etc Trevira Marca regstrada corresponent a una fibra de paliéster quimicament modifcada que presenta propietats gnfugues, es quals romanen inalterables amb el pas del temps. B Seu aspecte exterior mostra propletas tnques de quaiseva fbra de poléster.€ paéster, base de a Treva, és una Nora artical continua que Sutitza sola o barrejada amb atres fibres. Esta formada per una substincia que pot ser qualsavol poner de cadena larga, compost almenys per un 85% en pes dun aster dsiechel bhidrc i se tarafele, El tet de Trevira ax resistent ce faci mantenment. En el eas de @ Trevi C5, Tespecial campos & confereix axi mated caracterstiques igfugues. Es pot rentar, no encongex i sasseca rapdament, pera qual cosa aquestes carscterstques i fan aria per a multipletat dapicscans, especalment end cas den Trevi C5, daneda In seve onestat per utitzar-s en aqueles aplicacions en les gurls normativa antincendis exigei'is de materials classficats M-1 (materials ue sén combustibles peré na infamables). Altres caracteisiques dinteres de la Treva San: alta resistance alfregament a Tabrasi, resilenca (resstencia 2 les arugues i faci recuperacé de la forma) i esstencia als um. El seu caracter gnfugla fa una Abra kdea pe als cents uttzars al sector de Tautomodd, a Thospialat en totes aqueles aplcacins en les quals shi hag d= combinar confort amb sequretat, Vaqueta Cuiradobat de vaca o de bou. (Veure cui) vellut Teh Ia composials més simple del qual consta de tres elements: un ordc una trama, que consttuetwen fanomenat cebxt de basament, el qual reté subjects als flocs de pél que constituexen la superice piosa. Tela, generalment de seda, peluda | tupia, molt suau Vidre Maternal dur, frog transparent. A peser de comportar-se com un sdid, és un fauid sobrereredat i amorf (sense estructura cista-na (vdres voleSnics)o artifical. El vide ordinarsobt per fosa a uns 1.250°C d'arena de sic (Si02), earsonat side (Na2CO3) calearia (CaCD3). La seve manipulace només ex possible mente estouifos, clenti malleable, Existeivan dferents tpus de vires que es caractentzen per Sx formador dela xarce amorfa que es estuctura, Aquests tus de vidre sin: els basats en Fox de sic com a formador de xarxa (vyco* el sodicacalee), ek basats en Tox de bor léxid de st, vidres de borosicat (Pyrex*) els basats en ol pentixid de fésfor (amb excellents caracteristiques Optiques). Dns de cadascun d'aquests| tous exstencen mulbtud de variants. Vidre laminat Fs el reautat d'une dues 0 més capes de vire, intercelant-hi una lamina o rnés de PV (polvini uta). Aquest materi combina las propistats expeciques| del vidre, tals com la transparencia le duradltat, cam les de! PVB, com Vadherenca al vidre,elastictat i resistencia als impactes, protaccio acistia | contra es 1aj0s UY, a més a més doferr miltples possibitas de color. La gran elastetat del PY li déna una alta resistencia als impactes, Per ad quan es produeix un cop sobre el vide laminar, la pecula de PV absorbebx'energa del copi, gricies ala seve flexbiitat, manté lz seva adharéncia al vide, Aquestes propietats fan del vidrelaminat una excellent barrera de protecc. Per una alra part no aera a transparenca del vide. Vidre istral Marca regstrads en relacé amb! vidretransllei, ebtingut per calads continua i pastererlamninacis de s mazes del vidre en foss. El radets metalies de lymaquina laminadora porten gravat é dibux a reprodurr. = utiliza per encimeres | Tok pus de widneres, entre altres usos, | pot trobar-se armar amb mala melee, Vidre pyrex Marce regstrada reélativa 9 un tous de vdre capac de resistir temperatures molt elevades. EI nom prové de Fextensié duna marca comercial. és un vidre de borostieat (contd com a dxids fornadors de xara dnd de sii Toxid de bor). Potutltzarse sense cap inconvenient s temperatures que artiben als 150%. Fs mol ertabe enfrantFaigis les sslucons neutres | Aces, abt eam enfront al cor, el Brom, eliode i altres substances arganiques. Usigua ils acids poden ariba’ a dissaldre petitssimes quanttats de vidre, pero rapiament es forma sobre la pavet una pablcula molt fa, una Mica porosa, que impedex que conthuatac, aad fhigthire, Tacidfosfoniccalent les solicions aialnes Vataquen (com també a vdre en general), augmentant el seu cfecte amb la concentrac6 ila calor. Es fabricaincolor ambar. En 'sctuatat,elvidre de borosticatsltitza com material de laborstoritenlafabricacis dlestns de cuna anomenats refractans,que sen recolzats per les fires Pyrex, Visions Coming. Aquest thus de vidre és el que menys es dista amb es canvis bruscos de temperatura (8 excepcié del vdre denomnst vycor), 18 que t& un coeficent d’expansié molt bats, de 30 a 42, segons el pus de producte que se n'labor. vimet Cadascuna de les branques laroues i exes que produex ls vimetera que és un atbre caduofol dela farna dels salzes que creo en vals torrents al costat de corrents d'aigua. Es un mataril molt utltzat en cistella imobiar per la sova flexibilta ln seva capacitat d'adaptacé a dferents tpus de trenats en estat hum per les seves propitats de ngdesa quan esta sec. El vimet no és parés, no te musos ila Seva grossana disminuex fins acabar en punts. NO suttza en exteriors. Keviot Usna que Sobte de a rca dovelles que es cis ales muntanyes de Cheviot Hills (Escici), &s molt blanca, Havas i bllant, A partir d'aquests lana es fe une tel mol utitzada en vests ipeces diver. En el seu ongen a tela era leugeramentfeltrada, de tacte suas bastant gruauda, Actuainent tombe reben aquest norn una série de texts elaborats amb lanes ordinaries © amb lana reganerada i coté que simulen als eibuxos del veritable xevot engl. Zamac Alatge metalic no Ferrés compost bisicament de zc ien menor quantitat dtu, magnesi,coure, fero i altres. nom de Zamac es va formar a partir dels elements que farmaven lalatge: Z per zinc, A per alumi, MA per magnesiiC per coure. Es un material resstent mecénicament, resistent 3 la corrosi6 | maleable, molt adequat per le fabricaad de pecesinjeciades en motles (components 'sutorndbi, constiuccd, telefon, Jogunes, articles des lar ec.) | peces metaliques cromades, El seu cost és molt baixa eausa tant dela prmera mater utitzade com ol proces d'eaboracis del producte final