Sei sulla pagina 1di 50

Módulo 2.

Metodologías y estrategias socioeducativas específicas para


desarrollar en los programas que se impulsan para promover la inclusión
social

2.1. Las situaciones de riesgo y desprotección en la infancia y en la familia

La infancia en riesgo:
Las situaciones de malos tratos y abuso
en la infancia

Nuria Fuentes Peláez


Universidad de Barcelona
Departamento de Métodos de Investigación y Diagnóstico en Educación
nuriafuentes@ub.edu
Guía de estudio

La perspectiva de los derechos de la infancia en los maltratos y los niveles


de protección
Concepto de maltrato, abusos y evolución
La perspectiva de las necesidades de la infancia relacionadas con el maltrato
Tipología de malos tratos
Consecuencias de los malos tratos
El reconocimiento y la detección de los malos tratos
El circuito de actuación (sistema de protección), los equipos (UDEPMI y
EVAMI) y los recursos (RUMI Y MGSR)

Nuria Fuentes-Peláez
Infancia en riesgo

“Infancia en situación de riesgo” se define como aquel grupo en


proceso de desadaptación social (déficit de socialización primaria.
Riesgo de exclusión social) a causa de su familia”

Los enfoques teóricos que abordan la infancia en situación de riesgo


sitúan las causas y los factores de riesgo en el microsistema
(familia): la desestructura familiar, los malos tratos infantiles, la
dinámica conflictiva entre los padres e hijos, déficit de disciplina,
negligencia o déficit de lazos afectivos, etc.

(Balsells, del Arco y Miñambres, 2009).

Nuria Fuentes-Peláez
nuriafuentes@ub.edu
Infancia en riesgo
Las situaciones de maltrato ponen en riesgo a la infancia y vulneran
sus derechos.

Es obligación de los adultos atender a sus necesidades, defender


sus derechos y denunciar los malostratos.

El artículo 19 de la Convención sobre los derechos de la infancia


de 1989:
“Es obligación del Estado proteger a los niños de todas las formas de
maltrato perpetradas por sus padres o cualquier otra persona
responsable de su cuidado y establecer medidas preventivas y de
seguimiento respecto al caso.”

El sistema de protección de la infancia debe


garantizar los DERECHOS DE LOS NIÑ@S
Nuria Fuentes-Peláez
nuriafuentes@ub.edu
Niveles de protección de la infancia y
responsabilidad

Padres, madres, tutores


Ciudadanos y red social

Servicios generales y básicos para


garantizar la protección

Servicios específicos y especializados:


intervienen cuando el sistema anterior
ha fallado o si hay una violación de los
derechos de la infancia

Nuria Fuentes-Peláez
nuriafuentes@ub.edu
Actividad 1. Visiona el documental “La infància en risc” y trata de
responder a las siguientes preguntas.

http://www.tv3.cat/videos/3385990/Infancia-en-risc

• ¿Qué visión se tiene de la infancia?


• ¿Cómo se define el maltrato? ¿Qué tipologías existen?
• ¿Qué incidencia crees que tiene el maltrato?
• ¿Por qué crees que es difícil detectarlo?
• ¿Qué consecuencias tiene el maltrato en la infancia?
• ¿Qué es la victimización secundaria?
• ¿Cómo reconocer las situaciones de maltrato?
• ¿Cómo actuar ante los casos de maltrato?
• ¿Qué papel juega la sociedad ante las situaciones de maltrato infantil?

Nuria Fuentes-Peláez
nuriafuentes@ub.edu
Mites sobre els maltractaments
1. El maltractament és infreqüent.
2. La violència i l’amor no coexisteixen en les famílies.
3. El maltractament només el cometen les persones amb
malalties mentals, desordres psicològics o sota els
efectes de l'alcohol i les drogues.
4. El maltractament es transmet generacionalment.
5. El maltractament no existeix en determinades classes
socials.
6. Els temes psicosocials no tenen efectes en la salut.
7. Tota intervenció ha de tenir la certesa del diagnòstic de
maltracte.
Malos tratos en la infancia
¿Qué entendemos por maltrato?

El concepto y su evolución
El concepto ligado a las necesidades
La no cobertura de las necesidades y las
tipologías
Las consecuencias de los malos tratos

Nuria Fuentes-Peláez
nuriafuentes@ub.edu
Concepto del maltrato y abusos: evolución

Evolución de los límites de lo que se considera maltrato a medida que:


– se profundiza en sus consecuencias
– se amplia el interés por la infancia como un colectivo con características
propias, necesidades y derechos.

Se amplia lo que considera maltrato


–Inicios: H.Kempe (1962) describe el síndrome del niño apaleado (Battered
child syndrome)

Henry Kempe

Del maltrato físico  al abuso


Abuso: http://www.kempe.org/missionhistory
– va más allá del mal físico e incluye otros aspectos
– se amplia la responsabilidad y se incluye tanto la responsabilidad familiar
como la social (se incluyen las instituciones)

Del maltrato y el abuso  a los malos tratos y a los abusos


Concepto del maltrato y abusos: evolución

Perspectiva del maltrato infantil (López, 2007)

Modelo de Modelo de
deficiencia bienestar

Intervención centrada en evitar los casos más extremos


de maltrato
Prevención
Empleado por los servicios jurídicos y de protección.
Intervención
Focalizado en la conducta del maltratador y en daños
causados en la victima (niño o niña).

Facilitar la toma de decisiones respecto al • Perspectiva derechos del niño


mantenimiento de la tutela de los responsables del niño • Construido sobre un modelo de
o niña y al mantenimiento de la convivencia con ellos.
máximos que busca garantizar el
bienestar por lo que no se limita
a situaciones extremas de
maltrato
• Nos aproxima al modelo del buen
trato
Nuria Fuentes-Peláez
nuriafuentes@ub.edu
Nueva perspectiva del maltrato infantil (López,
2006)

<< Acció, omissió o tractament negligent no


accidental que priva a l’infant dels seus drets
i el seu benestar, amenaçant i/o interferint en
el seu desenvolupament físic, psíquic, i/o social, i
que els autors poden ser persones,
institucions o la pròpia societat>>
Observatori de la infància (2006)

Vulneración de derechos por superación de lo que se


considera límite del bienestar infantil mediante:

Nuria Fuentes-Peláez
nuriafuentes@ub.edu
ACCIÓN
http://www.fapmi.es/imagenes/subsecciones1/Cuadernos_01_
Buentrato.pdf
http://www.fapmi.es/imagenes/subsecciones1/Cuadernos_01_
Buentrato.pdf
http://www.fapmi.es/imagenes/subsecciones1/Cuadernos_01_
Buentrato.pdf
Taxonomía
Satisfacción denecesidades
de las necesidades infantiles (López,
fundamentales
1995)*
de la infancia: Límite para garantizar el bienestar
infantil
- Necesidades físico-biológicas y de seguridad
Alimentación, temperatura, higiene, sueño, actividad física (ejercicio-juego), protección de la integridad
física (evitar condiciones del entorno que puedan suponer un riesgo, protección ante otras personas
que le puedan hacer daños, relaciones de confianza y seguridad con adultos, protección del daño
que se pueda hacer el niño a sí mismo) etc.
- Necesidades cognitivas
Estimulación sensorial (variedad, cantidad, estimulación lingüística), exploración física y social (relación
con iguales y adultos, ofrecer seguridad..), comprensión de la realidad física y social (decir la
verdad, escuchar y responder de forma adecuada, transmitir una visión positiva, etc.), adquisición
de conocimientos a través de un proceso formativo
- Necesidades emocionales
Seguridad emocional (vinculación afectiva, apego seguro, exigencias conforme a la edad, etc.);;
curiosidad, imitación y contactos sexuales (permitir auto estimulación, proteger de abusos, etc.);
protección de riesgos imaginarios (posibilitar expresar el miedo, evitar conductas que fomenten el
miedo –amenazas, pérdidas de control, etc.-); interacción lúdica (accesibilidad de los padres),
disposición o ayuda a síntomas de malestar emocional.
- Necesidades sociales
Orientaciones y limites a la conducta de los niños y niñas, aprendizaje y control de las emociones para
la participación social y la relación con otras personas, participación y autonomía progresivas; red de
relaciones sociales, interacción lúdica.

*López, F. (1995): Las necesidades infantiles. Fundamentación teórica, clasificación y criterios educativos
de las necesidades infantiles (volumen I y II). Madrid: Ministerio de Asuntos Sociales.
Cuadernos de Bienestar y Protección infantil 2010
http://www.fapmi.es/contenido1.asp?sec=33&pp=1
Necesidades no satisfechas y malos tratos: relación

Necesidades Tipo de maltrato


Físico-biológicas: alimentación, Abandono físico y negligencia
temperatura, higiene, sueño, Maltrato físico
actividad física, salud y protección
de riesgo reales.
Cognitivas: estimulación sensorial, Abandono físico o negligencia
exploración física y social, Negligencia educacional
comprensión de la realidad física y
social.
Emocionales y sociales: Maltrato emocional
seguridad emocional, red de Abandono emocional
relaciones sociales, participación y Abuso sexual
autonomía progresivas, curiosidad, Explotación laboral
imitación y contacto sexual, Corrupción
protección de riesgos imaginarios e
interacción lúdica.

Nuria Fuentes-Peláez
nuriafuentes@ub.edu
Clasificación de los malostratos y abusos

Prenatal Postnatal

Intrafamiliar Extrafamiliar

Acción Omisión

Nuria Fuentes-Peláez
nuriafuentes@ub.edu
Clasificación de los malostratos y abusos

Se vulneran los derechos del niño

Díaz, José A., Esteban, J., Romeo, F. J., Puyo, C.; Gotzens, F., Pastor, P., Requena, E., Seiquer, J., Campoy, Mª P., Llaquet, P., Garcí, P.
(2006) Maltrato infantil: detección, notificación y registro de casos. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales
Nuria Fuentes-Peláez
nuriafuentes@ub.edu
*

Díaz, José A., Esteban, J.,


Romeo, F. J., Puyo, C.;
Gotzens, F., Pastor, P.,
Requena, E., Seiquer, J.,
Campoy, Mª P., Llaquet, P.,
Garcí, P. (2006) Maltrato
infantil: detección, notificación
y registro de casos. Madrid:
Ministerio de Trabajo y
Asuntos Sociales

Nuria Fuentes-Peláez
nuriafuentes@ub.edu
Tipologías de los malos tratos y abusos

* Sumisión a drogas o fármacos: inducir, facilitar y propiciar que el niño


o niña consuma cualquier tipo de sustancia, sin necesidad médica.
También se incluye el síndrome de Münchhausen por poderes donde
casi siempre involucra a una madre que abusa de su hijo buscándole
atención médica innecesaria. La madre puede simular síntomas de
enfermedad en su hijo o hija.

• Explotación laboral o inducción a la mendicidad: se utiliza el niño,


niña o adolescente en edad no laboral para trabajos donde se obtiene
cualquier tipo de beneficio.

• Corrupción: conductas de las personas que promuevan en el niño, niña o


adolescente pautas de conductas antisocial o desviada.

Nuria Fuentes-Peláez
nuriafuentes@ub.edu
Consecuencias de los malostratos y abusos

Salud: digestivos, desnutrición, infecciones, talla y peso inferior, problemas


en la dentición, problemas respiratorios.

Lenguaje: vocabulario, pronunciación, estructuración.


Resultados escolares pobres. Dificultades de lecto-escriptura.
Cognitivos: creencias negativas de uno mismo, distorsiones cognitivas

Motrices: retardo en el desarrollo psicomotor, coordinación, lateralidad,


orientación espacio-temporal.

Emocionales: perturbación de los vínculos p.e. Angustia por la separación,


manifestaciones agresivas hacia objetos, hiperactividad, nerviosismo,
rechazo, trastornos del sueño y dificultades para conciliar el sueño, enuresi,
dificultades de relación y de expresión de afecto, regresiones evolutivas.

Nuria Fuentes-Peláez
nuriafuentes@ub.edu
Malos tratos en la infancia
¿Cómo podemos reconocer los
malos tratos?
• La dificultad para su detección
• Indicadores de malos tratos
• ¿Cómo actuar?
– Prevención
– Detección
• Dificultades para la detección
• Circuito

Nuria Fuentes-Peláez
nuriafuentes@ub.edu
Incidència dels maltractaments i abusos

La mayor parte de los casos no se detectan...


¿Por qué es difícil la detección de los malos
tratos y abusos?
Incidència dels maltractaments i abusos
Per què és difícil la detecció dels maltractaments?
NO es detecten

•Es produeix en contextos i situacions de difícil i controvertit accés, entre d’altres:


– Maltractaments de l’adult a l’infant en la família
– Maltractaments de l’infant per altres iguals en contextos com l’escola o institucions

•Dificultats per diagnosticar-los

•Influència de la construcció social del maltractament


– Els valors i les opinions de la societat en un moment determinat afecten als límits del que
es considera maltractaments

•Adjudicació de la responsabilitat a un perfil de persona determinat o grup social

Es detecten però no es denuncien

•Por a la denúncia o al desconeixement de les seves conseqüències en la persona


que ho pateix

•Experiències anteriors

Distorsió del concepte i representació esbiaixada de la realitat


¿ Cómo reconocer los malostratos y abusos?

Es fundamental IDENTIFICAR los MALOS TRATOS para poder


aplicar las medidas de protección a los niños y adolescentes que
los sufren.

Se reconocen a partir de identificar indicadores


Indicadores físicos en el niño o la niña
Indicadores de comportamiento en el niño o la niña

Comportamiento del adulto (tal como se expresan en las


siguientes diapos son factores de riesgo)

Nuria Fuentes-Peláez
nuriafuentes@ub.edu
¿ Cómo reconocer los malostratos y abusos?

• Algunos ejemplos de indicadores...

Fuente: Ajuntament del Prat del Llobregat (2010). Protocol per a la detecció i abordatge dels
maltractaments en els menors. El Prat de Llobregat: Ajuntament del Prat de LLobregat
Fuente: Ajuntament del Prat del Llobregat (2010). Protocol per a la detecció i abordatge dels
maltractaments en els menors. El Prat de Llobregat: Ajuntament del Prat de LLobregat
Fuente: Ajuntament del Prat del Llobregat (2010). Protocol per a la detecció i abordatge dels
maltractaments en els menors. El Prat de Llobregat: Ajuntament del Prat de LLobregat
Nuria Fuentes-Peláez Fuente: Ajuntament del Prat del Llobregat (2010). Protocol per a la detecció i abordatge dels
nuriafuentes@ub.edu maltractaments en els menors. El Prat de Llobregat: Ajuntament del Prat de LLobregat
Fuente: Ajuntament del Prat
del Llobregat (2010). Protocol
per a la detecció i abordatge
dels maltractaments en els
menors. El Prat de Llobregat:
Ajuntament del Prat de
LLobregat

Nuria Fuentes-Peláez
nuriafuentes@ub.edu
PREVENCIÓN
PROMOCIÓN DEL BUEN TRATO

Nuria Fuentes-Peláez
nuriafuentes@ub.edu
¿ Cómo actuar ante los malostratos y abusos?
Fases del proceso de intervención

PREVENCIÓN Antes situación de


PROMOCIÓN
DEL BUEN malostratos
TRATO a) DETECCIÓN
b) NOTIFICACIÓN
c) INVESTIGACIÓN
d) EVALUACIÓN
e) TOMA DE DECISIÓN
f) INTERVENCIÓN

Nuria Fuentes-Peláez
nuriafuentes@ub.edu
¿ Cómo actuar ante los malostratos y abusos?
Evaluar la situación supone iniciar el camino hacia la protección

Valorar les necessitats dels infants que no estan sent ateses ja que els
maltractament afecten negativament a la salut física, psíquica i comprometen el
seu adequat desenvolupament cognitiu, emocional, social
Els efectes augmenten a mida que la situació es fa crònica o es fa més severa.

VARIABLES QUE INFLUEIXEN EN EL MALTRACTAMENT


(a tenir present en les avaluacions)
Necessitats de l’infant que no són ateses

Tipus de maltractament

Freqüència

Durada

Edat de l’infant (etapa evolutiva)


Relació amb l’adult maltractador /Funció del nen en
l’episodi violent

Gravetat (moderada, grave)


Nuria Fuentes-Peláez
nuriafuentes@ub.edu
¿ Cómo actuar ante los malos tratos y abusos?
Situaciones que se pueden dar

PROTOCOL MARC D’ACTUACIONS EN CASOS D’ABUSOS SEXUALS I ALTRES


MALTRACTAMENTS GREUS A MENORS
Document impulsat pel Síndic de Greuges de Catalunya
2006
http://www.edubcn.cat/rcs_gene/extra/04_prevencio_maltractament_infantil/303_ProtocolM
arcAbusosSexualssetembre06.pdf
¿ Cómo actuar ante los malos tratos y abusos?
Situaciones que se pueden dar y circuito

sospita

certesa

PROTOCOL MARC D’ACTUACIONS EN CASOS D’ABUSOS SEXUALS I ALTRES


MALTRACTAMENTS GREUS A MENORS
Document impulsat pel Síndic de Greuges de Catalunya
2006
http://www.edubcn.cat/rcs_gene/extra/04_prevencio_maltractament_infantil/303_ProtocolM
arcAbusosSexualssetembre06.pdf
¿ Cómo actuar ante los malos tratos y abusos?
El sistema de protección a la infancia Catalán: circuito
¿ Cómo actuar ante los malos tratos y abusos?
El sistema de protección a la infancia Catalán: CIRCUITO DE PROTECCIÓN DE URGENCIAS

• UDEPMI (Unitat de detecció i Prevenció del


Maltractament Infantil)

• EVAMI (Equips de Valoració de Maltractaments


Infantils)

Nuria Fuentes-Peláez
nuriafuentes@ub.edu
¿ Cómo actuar ante los malos tratos y abusos?
El sistema de protección a la infancia Catalán: CIRCUITO DE PROTECCIÓN DE URGENCIAS

UDEPMI (Unitat de detecció i Prevenció del Maltractament Infantil):


– Treballador Social
– Jurista i
– Educador

Objectiu:
donar resposta immediata a comunicacions, denúncies socials i
sol·licituds d'informació en relació amb casos de maltractaments
infantils mitjançant Telf infància respon

–Infància respon 900.300.777 (24 hores-365 dies)


• neix de la unificació dels dos telèfons que fins ara hi havia
operatius: el Telèfon de la Infància i el telèfon d’urgències de la
DGAIA
• permet atendre tots els casos d’infants en situació de risc greu i
de crisi familiar i social, mitjançant l’atenció telefònica de
qualitat, ràpida i experta que dóna el personal especialitzat que
integra la Udepmi, en col·laboració amb personal extern
especialitzat en tasques de mediació
ç
Nuria Fuentes-Peláez
nuriafuentes@ub.edu
UDEPMI, Infància respon una eina important

Nuria Fuentes-Peláez
nuriafuentes@ub.edu
Servei Infància respon
• Protecció immediata davant el maltractament i el risc
social greu.
• Servei públic d'atenció permanent: 24 h / 365 dies l'any
per a tot Catalunya.
• Equip interdisciplinari: psicosocial, mèdic i jurídic.
• Informació, assessorament i detecció de situacions
problemàtiques infantils amb l'objectiu de prevenir
conseqüències de risc per als infants i adolescents.
• Activació dels equips de valoració del maltractament
infantil (EVAMI) i dels altres equips especialitzats (equips
d'atenció a la infància i l'adolescència (EAIA) i equips tècnics
dels centres d'acolliment).
• Activació dels protocols d'actuació establerts per a situacions
de maltractaments infantils.
• Coordinació i comunicació interinstitucional immediata
amb Salut, Justícia, Educació i Mossos d'Esquadra per a una
resposta ràpida i experta davant el maltractament infantil.

Nuria Fuentes-Peláez
nuriafuentes@ub.edu
Col.lecció eines, nº 17, p. 20
Nuria Fuentes-Peláez
nuriafuentes@ub.edu
¿ Cómo actuar ante los malos tratos y abusos?
El sistema de protección a la infancia Catalán: CIRCUITO DE PROTECCIÓN DE URGENCIAS

EVAMI (Equips de Valoració de Maltractaments Infantils):


• 1 Treballador Social,
• 1 Psicòleg
• 1metge
– Funció: assessorar i valorar conjuntament amb la xarxa de centres
hospitalaris les actuacions a emprendre davant de casos de
maltractaments o la sospita que s’hagin produït.
– Funcions específiques:
• En el moment que l’àmbit hospitalari detecti una situació de maltractament infantil, l’equip
farà una valoració immediata del cas d’urgència.
• Quan resulti procedent, aquest equip es desplaçarà al centre hospitalari per
assessorar el personal mèdic i els treballadors socials del centre per confirmar la
valoració de les sospites de maltractament que puguin tenir els professionals.
• Proposarà l’adopció de mesures efectives de protecció
davant la situació d’urgència, ja sigui l’assumpció immediata de la tutela de
l’infant, l’ordre de retenció hospitalària i l’ingrés posterior en centre d’acollida, si s’escau.
• Haurà d’estudiar i analitzar situacions en el entorn del menor
que possibilitin una ràpida valoració de l’apreciació d’un maltractament i del nivell de
protecció del nucli familiar.
• Haurà de notificar als pares o familiars de la resolució de
desemparament o bé l’ordre de retenció hospitalària quan hi hagin evidències de
maltractaments.
Nuria Fuentes-Peláez
nuriafuentes@ub.edu
¿ Cómo actuar ante los malos tratos y abusos?
El sistema de protección a la infancia Catalán: PREVENCIÓN Y DETECCIÓN PRECOZ DEL
MALTRATO

• Registre Unificat de Maltractaments


Infantils (RUMI)
• Mòdul de Suport a la Gestió del Risc
(MSGR)

Nuria Fuentes-Peláez
nuriafuentes@ub.edu
RUMI
Objectiu: desenvolupar un model nou per a la prevenció, la
detecció precoç, la millor coordinació, el recull de dades
estadístiques per a la prospecció, la recerca i la millora del
coneixement

Cada cop que algun professional d'un hospital fa una comunicació al


Registre, aquest cerca a la base de dades si aquest infant ja té alguna
altra comunicació i informa l'hospital mitjançant un número (el número
d'antecedents).

“cal que tots els agents socials implicats en el tracte amb infants
i adolescents puguin anotar allò que els preocupa en una
mateixa llibreta a fi de compartir aquesta informació en temps
real i que puguem actuar amb la màxima informació en cada
situació” (Vilarrubias, 2010)

Nuria Fuentes-Peláez
nuriafuentes@ub.edu
MSGR
(mòdul de suport de gestió del risc)
• A partir de les dades introduïdes a la base de dades del
RUMI, el sistema incorpora un mòdul d'alogaritmes que
reporten una valoració sobre el risc de la situació
informada i assessora sobre les accions més adients a
dur a terme.
• El sistema elabora una resposta relativa a la
valoració que fa del cas: quant a la valoració del risc,
la tipologia de maltractament detectada i el risc de
produir-se nous episodis de maltractament.
• Els indicadors van deixar de ser-ho per convertir-
se en observacions.

http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/infancia_i_adolescencia/proteccio_a
_la_infancia_i_ladolescencia/maltractaments_dinfants_i_adolescents/registre_unificat_de_m
altractaments_infantils_rumi
Nuria Fuentes-Peláez
nuriafuentes@ub.edu
MSGR
Les observacions es valoren segons la gravetat de la
situació en tres nivells

Lleu: Situació de vulnerabilitat sense que es pugui


apreciar una situació de maltractament.

Moderada: Situació en la qual pot estar patint de forma


moderada o lleu una situació de maltractament o es
trobi en risc de patir-ne.

Greu: La situació en la qual pot estar patint de forma


greu un maltractament o es trobi en risc de patir-lo.

Nuria Fuentes-Peláez
nuriafuentes@ub.edu
RUMI-MSGR
Simulació
https://dps.gencat.cat/rumi/AppJava/simulacio/simulacio.
html

Nuria Fuentes-Peláez
nuriafuentes@ub.edu
En resumen...del maltrato al buen trato

• Sensibilizar y formar para la acción en maltrato


• Obligación de notificar los casos de maltrato
• Acción continuada en el tiempo sobre los factores de riesgo
• Coordinación instituciones y profesionales
• Buen trato
Enfoque educativo
centrado en desarrollar
factores protectores y
actuar sobre los factores
de riesgo

Nuria Fuentes-Peláez
nuriafuentes@ub.edu
Exercici Obligatori
Completeu les exposicions de classe amb el següent document (capítol 1).
La resta del document és per a saber més.
• http://www.serviciossocialescantabria.org/uploads/documentos
%20e%20informes/Intervencion%20en%20casos%20de%20ma
ltrato%20infantil.%20Noviembre%202009.pdf

Aquí podeu consultar la guia bàsica de la DGAIA i diferents


recursos per a professionals
• http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/infancia
_i_adolescencia/recursos_per_a_professionals/

Nuria Fuentes-Peláez
nuriafuentes@ub.edu
Bibliografia para profundizar en el tema
Amadó, N., Bonaterra, J., Boira, E., Menta, N., Lleonart, P., Pastó, T., Salgado, M. (2007) El context escolar i els infants en
risc de maltractament. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
 Arruabarrena, M.I., De Paúl, J. y Torres, B. (1993). Criterios de evaluación de peligrosidad en situaciones de desprotección
infantil – Proyecto SASI. Madrid: Dirección General de Protección Jurídica al Menor. Ministerio de Asuntos Sociales.
 Balsells, M.A. y Arco, I. (2009). La infancia en situación de riesgo social y sus familias. Guía para el educador familiar.
Lleida: de París.
 Balsells, M.A. y Alsinet, C. (2000). Infancia y adolescencia en riesgo social. Lleida: Milenio.
 Barudy, J. (1998). El dolor invisible de la infancia. Una lectura ecosistémica del maltrato infantil. Barcelona: Paidós.
 Barudy, J. (2005) Los buenos tratos a la infancia. Parentalidad, apego y resiliencia. Barcelona: Gedisa.
 Cirillo, S., Di Blasio, P. (1991). Niños maltratados. Diagnostico y terapia familiar. Barcelona: Paidós.
 Díaz, José A.; Esteban, J.; Romeo, F. J.; Puyo, C.; Gotzens, F.; Pastor, P.; Requena, E.; Seiquer, J.; Campoy, Mª P.;
Llaquet, P.; Garcí, P. (2001) Maltrato infantil: detección, notificación y registro de casos. Madrid: Ministerio de Trabajo y
Asuntos Sociales.
 Garbarino, J. y Eckenrode, J. (Eds.). (1997/1999). Porqué las familias abusan de sus hijos. Barcelona: Granica.
 Generalitat de Catalunya (1996). El llibre d’en Pau. Guia per a l’abordatge del maltractament en la infància per als
professionals de la salut. Barcelona: Departament de Sanitat i Seguretat Social.
 Gracia, E. y Musitu, G. (1993). El maltrato infantil. Un análisis ecológico de los factores de riesgo. Madrid: Ministerio de
Asuntos Sociales.
 Inglès, A. et al. (1991) Els maltractaments infantils a Catalunya. Estudi global i balanç de la seva situació actual. Barcelona:
Generalitat de Catalunya
 Intebi, I. (1998). Abuso sexual infantil. En las mejores familias. Barcelona: Granica.
 López, F. (1994). Abusos sexuales a menores. Lo que recuerdan de mayores. Madrid: Ministerio de Asuntos Sociales.
 López, F. et al. (1995). Actuaciones frente a los malos tratos y desamparo de menores. Necesidades de la infancia y
protección infantil. Madrid: Ministerio de Asuntos Sociales.
 Martínez Roig, A. i De Paul, J. (1993). Maltrato y abandono en la infancia. Barcelona: Martínez Roca.
 Observatorio de la infancia (2006). Maltrato infantil, detección, notificación y registro de casos. Pp. 11-18, 27-37, 67-72

Nuria Fuentes-Peláez
nuriafuentes@ub.edu

Potrebbero piacerti anche