Sei sulla pagina 1di 422

ARCHIVO DE LA CORONA DE ARAGÓN

La muerte en la Casa Real


de Aragón
Cartas de condolencia
y anunciadoras de fallecimientos
(siglos XIII al XVI)

F U E NT E S H I ST Ó R I CA S A RA G O N E SA S 82

INSTITUCIÓN «FERNANDO EL CATÓLICO»


Excma. Diputación de Zaragoza
FUENTES HISTÓRICAS ARAGONESAS

82
Archivo de la Corona de Aragón

La muerte en la Casa Real


de Aragón
Cartas de condolencia
y anunciadoras de fallecimientos
(siglos XIII al XVI)

InstituciÓn Fernando el CatÓlico


Excma. Diputación de Zaragoza
2018
Publicación número 3606
de la Institución Fernando el Católico
Organismo Autónomo de la Excma. Diputación de Zaragoza
Plaza de España, 2, 50071 Zaragoza
Tels. [34] 976 28 88 78/79
ifc@dpz.es
https://ifc.dpz.es

© Archivo de la Corona de Aragón


© De la presente edición: Institución Fernando el Católico

ISBN: 978-84-9911-485-9
Depósito Legal: Z 710-2018

Maquetación: ARPIrelieve, S. A.

Impresión: Huella Digital, S. L.

IMPRESO EN ESPAÑA - UNIÓN EUROPEA


INTRODUCCIÓN
«Natura fa plorar e saviesa aconsolar»
(Reina María, 6 de junio de 1433)

De las tres heridas con las que, en las sencillas palabras del poeta Mi-
guel Hernández, llegamos («la de la vida, / la del amor, / la de la muer-
te»), es esta última la más amarga pero acaso, por la conciencia de su
inexorabilidad, la más intrínsecamente humana. Como dijo Voltaire, nues-
tra especie es la única que sabe que ha de morir y lo sabe únicamente a
través de la experiencia ajena. «Se muere solo», escribió Pascal. Pero ese
trance dramático, con ser personalísimo, tiene, por su trascendencia como
hecho definitorio y definitivo de la vida del hombre, una repercusión tan
grande en las sociedades humanas que convierte los ritos funerarios y los
mecanismos ideológicos (es decir, religiosos) para superar la angustia y el
dolor de la muerte en hechos centrales de la cultura. Hasta el punto de
que los monumentos y objetos funerarios constituyen los restos más nota-
bles que conocemos de algunas civilizaciones, sin que parezca necesario
mencionar ejemplos comunes. Y ha tenido también una proyección políti-
ca de gran impacto, sobre todo en el caso de la muerte del rey, como ocu-
rrió en la Europa medieval, incluidos los territorios que integraron la Co-
rona de Aragón1.

1
La bibliografía es abundantísima, y solo citaremos algunas obras. De manera general,
como introducción desde una perspectiva antropológica, son notables las dos grandes mono-
grafías de Alfonso M. di Nola, La nera signora: antropologia della morte, Roma, 1995; y La mor-
te trionfata: antropologia del lutto, Roma, 1995, hasta cierto punto opuestos a los libros ya clási-
cos de Philippe Ariès, Essais sur l’histoire de la mort en Occident: du Moyen Âge à nos jours, París,
1975; y L’Homme devant la mort, París, 1977; o los de Michel Vovelle, Mourir autrefois, París,
1974, y La Mort et l’Occident de 1300 à nos jours, París, 1983. Bajo el influjo de estas obras, se

7
Introducción

En aquel mundo agrario y feudal, de difíciles comunicaciones, el medio


epistolar fue un instrumento utilísimo empleado por los monarcas, su fami-
lia y su círculo más inmediato de servidores, para notificar los fallecimientos
y también para transmitir el consuelo y las condolencias según las formas
protocolarias de la época. Gracias a la mecánica muy avanzada para el despa-
cho de documentos seguida por la monarquía aragonesa, y a sus medidas de
conservación en su Archivo Real, hemos podido hoy formar esta colección
espléndida de 347 cartas enviadas o recibidas por los reyes, reinas e infantes
de Aragón, cuya materia común es la muerte. Son epístolas con cuatro tipos
de contenidos: aquellas mediante las cuales se anunció la noticia del falleci-
miento de miembros de la casa real; las cartas de pésame, ya sean recibidas,
ya dirigidas por los monarcas, sus esposas o los infantes, trasladando sus con-
dolencias por los decesos de otros parientes, monarcas extranjeros, nobles o
servidores; las de agradecimiento en respuesta a una carta de pésame ante-
rior; o bien aquellas destinadas a organizar aspectos muy concretos del due-
lo y del luto por algún fallecido cercano.
La carta más antigua data de junio de 1252, está escrita en castellano y
se remite desde Sevilla. Con esta salvedad, la colección propiamente dicha
comienza en 1300, cuando ya el funcionamiento del sistema de registro se
había asentado en la Cancillería real aragonesa tras las reformas introduci-
das por Jaime II. La colección se cierra con la misiva mediante la cual Ger-
mana de Foix comunicó a los diputados catalanes la muerte de Fernando
el Católico, en enero de 1516, aunque el grueso de nuestra recopilación
acaba con la muerte de Juan II en enero de 1479. Desde entonces, solo
hay media docena de cartas más (cuatro de ellas relativas a la muerte de
Isabel la Católica), lo que obedece a la relegación de la que fue objeto la
Cancillería aragonesa –y, en consecuencia, su Archivo– tras la unión dinás-
tica materializada con el matrimonio de los Reyes Católicos.
Salvo unas pocas, sobre las que volveremos, todas las cartas proceden
del antiguo «Archivo Real», núcleo del Archivo de la Corona de Aragón

han publicado algunos trabajos de interés circunscritos al área ibérica y a la época que aquí
nos interesa, entre los cuales destacaremos los de Eliseo Serrano Martín (ed.), Muerte, religiosi-
dad y cultura popular (siglos XIII-XVIII), Zaragoza, 1994; Xavier Baró i Queralt, «La muerte de
tres Trastámaras: Fernando de Antequera, Alfonso el Magnánimo y Juan II», en XV Congreso
de Historia de la Corona de Aragón (Jaca, 1993), Zaragoza, 1996, tomo I, vol. 5, págs. 363-372; Ju-
lia Pavón Benito y Ángeles García de la Borbolla, Morir en la Edad Media. La muerte en la Nava-
rra medieval, Valencia, 2007; y Flocel Sabaté, «La mort du roi en Catalogne: de l’événement
biologique au fait historique», Faire l’événement au Moyen Âge, Claude Carozzi, Huguette Tavia-
ni- Carozzi (dirs.), Publications de l’Université de Provence, Aix-en-Provence, 2007, págs. 157-
174. Más reciente, Esther López Ojeda (coord.), De la tierra al cielo. Ubi sunt qui ante nos in hoc
mundo fuere? XXIV Semana de Estudios medievales de Nájera, Logroño, 2014.

8
La muerte en la Casa Real de Aragón

(ACA) y fondo que hoy se conoce con el nombre de «Real Cancillería».


Era esta la oficina encargada de despachar toda la documentación emana-
da de los monarcas aragoneses, con la cual se formó el grueso del Archivo
Real, fundado en 1318 por Jaime II. En su mayor parte, como cartas envia-
das, se copiaron en los registros de la Cancillería, pero también las hay en-
tre la correspondencia recibida por los soberanos (en la serie llamada
«Cartas Reales», y en la colección de «Bulas», si su autor fue un pontífice).
Las escriben los secretarios, sobre todo cuando son formularias o de corte-
sía, pero manifiestan el sentimiento y pensamiento de los otorgantes, ya
fuesen los monarcas, ya sus esposas o sus primogénitos, pues a ellos perte-
necieron los registros que se conservan en el ACA. Bastantes están edita-
das, como se indica en la nota al pie que en ese caso acompaña a la tras-
cripción. Pero, agrupadas de manera sistemática por su tema junto con las
inéditas, que son mayoría, ofrecen una nueva perspectiva de conjunto,
además de multitud de ricos detalles. Aunque la recopilación que ahora
presentamos es muy amplia y casi agota las fuentes, dista de ser exhaustiva.
Quien esté interesado, podrá encontrar con esfuerzo algún testimonio
nuevo, de forma dispersa, eso sí2.
Los textos, en su mayoría, están escritos en latín y catalán, en menor
medida en castellano (cuando se dirigen a monarcas o personajes de este
reino) y en los dialectos navarro-aragonés, pero los hay también en pro-
venzal, francés y siciliano, pues se envían o remiten a un espacio geográfi-
co muy amplio. Hay cartas datadas en muchas localidades ibéricas de los
reinos de la Corona de Aragón (con especial preferencia en Barcelona, lu-
gar predilecto de los reyes para su residencia), pero también en Sevilla,
Jaén, Valladolid, Córdoba, Medina del Campo, Madrigalejo, Aviñón, París,
Pernes, Nápoles, Gaeta, Agrigento, Catania, Mesina, Florencia, Constanza
o Weinheim, por citar algunos otros lugares foráneos.
Es extraordinaria la riqueza filológica y literaria de algunas piezas,
como también lo es el valor histórico y antropológico de la colección en su
conjunto. No nos detendremos aquí en su estudio detallado, que lo mere-
ce, con la esperanza de que su publicación anime a ello, por el grandísimo
interés que tienen algunos documentos singulares y por las muchas consi-
deraciones que su examen global aportaría a la historia de la cultura, de

2
Cuando se había concluido la versión final de este volumen, se ha encontrado otra
carta datada el 2 de diciembre de 1402, y dirigida por el rey Martín el Humano a los her-
manos Giovanni Maria Visconti, duque de Milán, y Filippo Maria Visconti, conde de Pavía, en
respuesta a su vez a otra carta suya comunicando la muerte de su padre Gian Galeazzo (Real
Cancillería, reg. 2.245, fol. 65-r).

9
Introducción

las creencias, y de la organización del luto y del duelo. Hay auténticas joyas
literarias, que impresionan por los sinceros sentimientos contenidos en
ellas, como la emotiva misiva mediante la cual la reina Violante comunica
a su padre la muerte de su marido (doc. 181). En general, las que envió
esta soberana («la trista e dolorosa reyna d’Aragó», firma en 1396) son
muy personales y sensibles, como la larga epístola consolatoria que dirigió
en 1410 a Guerau Alemany de Cervelló con motivo del fallecimiento de su
hermano (doc. 246). Quizá las reinas sean más expresivas en sus senti-
mientos y escriban con menos formalidades y más voz propia. En este sen-
tido, además de las de Violante de Bar (de quien conservamos otro testi-
monio notable en la que envió en 1418 a Constança de Pròixida para
consolarla de la muerte de su hijo) (doc. 268), son reseñables las de las
reinas Margarita y María de Castilla. A título de ejemplo, recordaremos
aquí la que esta última escribe en 1439 a su cuñado el infante Enrique
para comunicarle la muerte de su hermana Catalina, donde llega a reco-
nocer que «pensar en ella es cuchello de dolor qui travessa nuestra alma»
(doc. 287). Por la cercanía entre ambas mujeres, este fallecimiento causó
una gran tristeza a la reina María, porque se sumó a sus numerosas tribula-
ciones, sola y abandonada como estaba por su marido y teniendo que ha-
cer frente a difíciles asuntos de gobierno, según ella misma reconoció en
la numerosas cartas que escribió por entonces y que se recogen en esta co-
lección (docs. 295, 296 y 301). No menos conmovedora resulta, por citar
otro caso, la hermosa carta de pésame que el rey Fernando el Católico en-
vió en 1490 para consolar a su primo el infante Enrique de Aragón por la
muerte de su madre (doc. 342). Da que pensar el hecho de que un monar-
ca tan poderoso encontrara tiempo suficiente como para mandar escribir
una carta tan larga, personal, delicada y con tan buenos consejos, además
de bien redactada.
El estilo literario y alto dominio de las lenguas (latín, catalán, castella-
no, principalmente) que se reflejan en este epistolario constituyen uno de
sus valores más destacados. También lo es su interés puramente filológico,
ricos en detalles lingüísticos dignos de estudios, como es la identificación
del linaje con una «rabaça» o cepa que en 1410 hace la reina Violante en
su carta de consuelo a Guerau Alemany de Cervelló (doc. 246), por poner
solo un ejemplo3. Encontramos piezas de gran calidad, como la larga epís-

3
Me aclara este significado el Sr. Vicent Raga, des de València estant, que dice: «(…) el
término ‘rabaça’ tal como es utilizado por la señora reina Violante de Bar, podría tratarse de
‘cepa’. O sea, de aquella parte del tronco que, henchida, se hunde en la tierra. De modo que
la parte más próxima (henchida) del linaje sería esa ‘rabaça’ o ‘rabassa’. Pues ahí es donde le
correspondería estar al padre de Guerau en la acepción figurada o familiar de ‘soca’ o cepa».

10
La muerte en la Casa Real de Aragón

tola que los padres conciliares reunidos en Constanza redactan en 1416


para consolar a Alfonso el Magnánimo por la muerte de su padre, Fernan-
do I, en lo que constituye un planto fúnebre de larga tradición medieval
(carta 259)4. O la que, sobre este mismo deceso, escribe un mes más tarde
el juez de la magna curia de Sicilia, Mateo de Bonifacio, a modo de ejerci-
cio literario (doc. 262). O la erudita epístola mediante la cual en 1327 el
papa Juan XXII consoló desde Aviñón al rey Alfonso el Benigno de Ara-
gón por la muerte de Jaime II, su padre, con citas de las Escrituras y de san
Bernardo (doc. 57). Una curiosidad de este documento es que se envió
cinco días antes de que el propio rey Alfonso comunicara la muerte de su
progenitor, ocurrida el 2 de noviembre (doc. 58), así que no es improba-
ble que ambas epístolas se cruzaran en el camino e indica que los pontífi-
ces tenían sus propios informantes en la corte del rey de Aragón.
La calidad estilística con la que, por lo general, están compuestas las
piezas de esta extraordinaria colección –y que manifiestan el alto nivel cul-
tural de sus autores, sean los propios reyes o sus secretarios y servidores–
busca conseguir el efecto para el que fueron escritas, que es el consuelo de
sus receptores. A través de las cartas de agradecimiento a las de pésame,
comprobamos que quienes las recibían hallaban algún alivio en ellas. Por
ejemplo, la reina Violante, siempre tan expresiva, al agradecer a su primo
hermano, el rey Carlos III de Navarra, su carta de duelo por la muerte de
su marido, le confesaba «com nós més vegades legíam la dita letra, més
trobàvem en aquella consolació e repòs en nostres dolors, tristors e desco-
norts» (doc. 183). Son muchas las misivas en las que se expresa y satisface
esta necesidad tan humana del consuelo ante la muerte de un ser querido
(por lo general, esposos, padres, hijos, hermanos) y motivan esta práctica
generalizada de la carta de condolencia o pésame como un género difun-
dido entre los miembros de la casa real. El consuelo se valora más cuando
viene de los papas, por todo lo que representan en lo espiritual y en lo
temporal. De ello tenemos algunos testimonios realmente notables, como
la letra que el papa Juan XXII hizo enviar al rey Jaime II de Aragón cuan-
do murieron los infantes Juan y Pedro de Castilla (doc. 40). La práctica de
este género estuvo tan extendida que también los papas pudieron llegar a
ser consolados por los monarcas con argumentos teológicos, como en
1414 hizo Fernando I con su mentor, Benedicto XIII, cuando falleció su
sobrino Pedro de Luna, arzobispo de Toledo, con una carta redactada por
el secretario Pablo Nicolás (doc. 249).

4
Cfr. Claude Thiry, Le plainte fúnebre, Brepols, Turnhout (Bélgica), 1978.

11
Introducción

Como puede deducirse de este ejemplo, en muchas ocasiones fueron


los servidores de la familia real, especialmente los secretarios en el caso de
los monarcas, los autores materiales de las cartas que aquí se recogen. Sin
embargo, redactadas bajo las directrices de sus señores, expresan bien los
sentimientos y dejan traslucir el carácter de quienes las ordenaron. Por
ejemplo, vislumbramos la avaricia de Pedro el Ceremonioso cuando en
1379 recomienda a su primogénito Juan que aproveche la muerte de su ca-
marlengo para ahorrar gastos (doc. 136), o a su hermano para que saque
partido material del óbito de su cuñado, el conde de Cominges (doc. 86).
Ya antes de ser coronado, en 1334, en la misma carta en la que lamentaba
la muerte del infante Jaime, pidió a su padre que le traspase sus rentas
(doc. 70). Su actitud contrasta con los testimonios que nos han llegado del
rey Martín I, que justifican su sobrenombre de «Humano», como puede
comprobarse en los consejos que dio a su camarlengo Huc de Santa Pau
cuando murió su hermano en 1397 (doc. 191).
Como se ve en estos consejos, al igual que en tantos otros contenidos
en las cartas de esta colección, la expresión del dolor por el fallecimiento
de los seres queridos se mantiene en los límites de lo recomendado por la
ortodoxia católica, como lo manifiesta ya en 1310 Jimeno de Luna, obispo
de Zaragoza, cuando escribió a Jaime II para condolerse de la muerte de la
reina Blanca, tan joven y bondadosa, y le dio consejos en la adversidad,
amparándose en la autoridad de citas bíblicas (doc. 14). La muerte en el
seno de la Iglesia como buen católico mitiga la amargura que deja el fina-
do, como dijo Jaime II a propósito de la muerte del rey Sancho de Mallor-
ca en 1324 (doc. 50). A lo largo de todo el epistolario es general la idea bá-
sica, de raigambre tan cristiana, de que la muerte es común a todos y a
todos iguala, y ante ella solo cabe resignarse a aceptar la voluntad de Dios.
Una resignación y aceptación tanto más exigible a los príncipes cuanto de-
ben dar ejemplo y estar a la altura de lo que de ellos se espera, como en
1312 le aconseja Jaime II al infante don Juan, hijo de Alfonso X de Casti-
lla, a propósito del fallecimiento del rey Fernando IV, su sobrino (doc.
28). En esto, los miembros de la familia real aragonesa no hacen sino se-
guir el ideal medieval de la buena muerte, entendida como una defunción
pacífica y serena, en estado de gracia, y como culminación de un recto vi-
vir, que da tiempo al cristiano a ordenar su fin de acuerdo con sus princi-
pios religiosos, según los modelos devocionales de las vidas de santos po-
pularizados en los siglos XIV y XV por los libros de horas y las artes
moriendi, que tuvieron gran difusión por entonces. Es el modelo al cual ya
Jaime II se amoldó para comunicar la muerte por sobreparto de su esposa,
la reina Blanca, en 1310 (docs. 8 a 12). La buena muerte, que da acceso al
difunto a la vida eterna, aunque cause pesadumbre y dolor por la ausencia

12
La muerte en la Casa Real de Aragón

del finado, es motivo de consuelo y hasta de agradecimiento a Dios por ha-


cerle participar de su gloria y por eso no hay que excederse en el lamento,
como escribió en 1386 el infante Juan de Aragón, primogénito real, a su
cuñada la infanta María, condesa de Luna, para consolarla por la muerte
de una hija (doc. 155). La muerte del buen cristiano puede ser incluso
motivo de alegría, por lo que hay que llorar la ausencia de los difuntos a
semejanza de los santos padres, «tempradamente e sens esces, recorrents
als remeys de conort», pues «natura fa plorar, e saviesa aconsolar», le dice
en 1433 la reina María a Isabel de Aragón al notificarle el fallecimiento de
su hermano Jaume d’Urgell, finado con ardiente devoción y como buen
católico (doc. 273).
«A nostre senyor Déus ha plagut tocar-nos ab la sua mà, e ab greu dolor
visitar les parts intrínseques de nostre cors, en la dolorosa e soptada sepa-
ració que·ns ha feta de la reyna dona Maria, muller nostra.» Así comienza
el rey Martín I las cartas mediante las cuales comunica a fines de 1406 la
muerte de su esposa, la reina María de Luna, a la que estaba tiernamente
unido (docs. 216 a 223). En ellas es el propio monarca quien se encarga
de organizar todo lo relativo a su óbito: el luto, el entierro, las exequias, la
sepultura, el testamento,… como solemnes actos públicos de manifesta-
ción del duelo. Un par de meses más tarde, en febrero de 1407, envió un
memorial a su hijo Martín el Joven para organizar el duelo en Sicilia, en el
que se dice que las exequias de la reina María habían sido las mayores que
nunca se hicieron para una reina de Aragón (doc. 230). Como en este
caso, a través de las cartas de este epistolario pueden seguirse también los
aspectos sociales de la muerte y su proyección en los sistemas del luto y ri-
tuales del duelo, que adquieren una dimensiones públicas mayores por
tratarse de los miembros de la familia real. Muchas son las cartas dedicadas
a la organización del luto y el duelo en la casa real (por ejemplo, los docs.
18, 30, 75, 90, 127, etc.), incluso en sus aspectos más domésticos, como la
recomendación que en 1347 Pedro el Ceremonioso hace al abad de Poblet
para proteger las vitrinas con ocasión de la sepultura de la reina María,
pues los cirios que arderán serán tantos que pudieran dañarlas (doc. 92);
o las instrucciones para la guarda de las joyas del soberano difunto (docs.
340 y 341) y evitar los saqueos que tomaban en ocasiones un aire ritual
con ocasión de los decesos de los poderosos, como ocurría con los pontífi-
ces. Con las piezas de esta colección atisbamos la vida íntima de la familia
real, obligada a lutos que a veces se solapan (doc. 145), por la irrupción
siempre brusca de la muerte, que viene a interrumpir incluso los aconteci-
mientos más alegres, como lo son las bodas (doc. 97). Especial interés tie-
nen los consejos que se dan para comunicar un fallecimiento y las precau-
ciones que se toman para evitar que la triste noticia cause males mayores

13
Introducción

en los más allegados, especialmente cuando son mujeres (docs. 191 y 209),
y sobre todo si son «apasionadas», según le recomendó en 1433 la reina
María a Margarida de Ribelles, subpriora del monasterio de Sijena, cuan-
do le encargó notificar a Isabel de Aragón la muerte de su hermano, Jau-
me d’Urgell (doc. 274). Estratagemas que, como suele pasar, a veces no
funcionan, como ocurrió cuando en 1416 se quiso mantener oculto el fa-
llecimiento de su hijo al rey moribundo, Fernando I (doc. 252). Hay tam-
bién numerosas noticias sobre muertes por parto y abortos (docs. 154, 174,
177, 178, 205). Del que tuvo en 1382, la infanta Violante hizo responsable
a Carlos, primogénito de Navarra, por haberla hecho danzar en exceso
(doc. 154). Son los habituales sucesos luctuosos y de la vida íntima familiar
los que se comunican entre ellos los miembros de esta poderosa y encum-
brada estirpe, con ramificaciones por los reinos vecinos (Castilla, Mallorca,
Francia, Portugal, Navarra, Sicilia, Nápoles,…), que tienen conciencia de
pertenecer a la «domus Aragonum» (doc. 84) o «casa de Aragón» (doc.
82), encabezada por el rey de Aragón como «caput honorabilis domus
nostre Aragonum» (doc. 52). Y no deja de ser notable la idea que se perci-
be entre los monarcas aragoneses de su afinidad a una «España» concebi-
da como una comunidad al menos geográfica, junto con los otros reinos
peninsulares. Así lo declaró, por ejemplo, Jaime II en 1319, en su preciosa
carta de pésame a María de Molina por la muerte de los infantes Pedro y
Juan de Castilla (doc. 37).
Pues estas cartas de condolencia o de anuncio de muerte (e incluso las
de agradecimiento del pésame, como las que escribió Pedro el Ceremonio-
so en los docs. 78 y 82, por ejemplo) tienen, además del personal y fami-
liar, un contenido político, debido a la posición que ocupan el monarca,
sus esposas e hijos. Uno de sus fines primordiales es el de comunicar a
todo el reino el fallecimiento del soberano y la sucesión del heredero,
como ocurrió a la muerte de Alfonso el Benigno en 1336 (doc. 74), pero
también entre casas reales (por ejemplo, en los docs. 19 y 227). Por esta di-
mensión política de la persona de los reyes, y las consecuencias de sus óbi-
tos, en aquel mundo de comunicaciones tan difíciles era tan importante
recibir noticias fidedignas y prontas sobre sus decesos, que despejaran los
bulos y falsos rumores, y que pudieran orientar la acción, especialmente
cuando se trata de intervenir en los reinos vecinos o de apoyar a los aliados
con los que en ellos se cuenta, como solicitó a Pedro el Ceremonioso doña
Leonor de Guzmán, madre de Enrique de Trastámara, cuando en 1350
murió Alfonso XI de Castilla, mediante una carta que encabezó como «la
desventurada e sin ventura que non deviera nacer» (doc. 112). También,
por esta razón política, hay casos descarnados de satisfacción por la muer-
te del enemigo. Así lo manifestó Pedro el Ceremonioso en 1383, cuando

14
La muerte en la Casa Real de Aragón

supo la nueva del asesinato del rebelde Hugo III, juez de Arborea, y de su
hija. La recibió con tanto alivio que se apresuró a comunicarla casi de
modo festivo a las autoridades de sus reinos (docs. 147 y 148). Y es que en
este epistolario también se recogen episodios turbios, como el asesinato
político a traición (doc. 53), a veces revestido de razón de estado avant la
lettre. Este es el caso de la terrible (y sencilla, en su redacción) carta me-
diante la cual Pedro el Ceremonioso comunicó a su esposa Leonor de Sici-
lia haber mandado degollar en su cámara a su hermanastro, el infante Fer-
nando de Aragón, y a los nobles castellanos Diego Pérez Sarmiento y Luis
Manuel (doc. 119), suponemos que en su presencia. Capítulo aparte mere-
cen las cartas sobre la muerte de Carlos, príncipe de Viana, en 1461 (docs.
312 a 325), con las que se puede seguir bien los comienzos de la leyenda
sagrada sobre los milagros que obraba su cuerpo (docs. 324 y 325). Estas
cartas, y las que le siguen del tiempo de la Guerra Civil catalana y hasta la
muerte de Juan II en 1479 (docs. 326 a 335) son las únicas, junto con otra
del año 1410 (doc. 245), que no proceden del antiguo Archivo Real, sino
que se conservan en el fondo de la Generalitat, cuyo archivo pasó al de la
Corona de Aragón en 1828.
Este volumen comenzó a formarse en el año 2004 para un proyecto edi-
torial que, como ocurre tantas veces en España, no se ejecutó. Ha perma-
necido después apartado, pero nunca olvidado, a la espera de la ocasión
adecuada para dar los últimos retoques y publicarlo. Estas circunstancias
han llegado con la conmemoración del VII Centenario de la fundación
del Archivo de la Corona de Aragón, que se celebra en 2018 y al cual se ha
asociado la UNESCO por considerarlo como evento cultural de carácter
mundial. Parece ahora el momento oportuno para recuperar este viejo
proyecto, por ser tan revelador del carácter de los reyes aragoneses y estar,
por su materia, tan ligado a la genuina naturaleza del centenario del Ar-
chivo de la Corona de Aragón (pues sin él no hubiera podido ni tan solo
concebirse), superando además un ámbito estrictamente territorial, al ha-
cer referencia a un fenómeno político, ideológico y antropológico de am-
plio alcance.
Con esta publicación, además, rendimos homenaje a la Colección de Do-
cumentos Inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, de la cual este volumen
se declara continuador. La CODOIN (como se la conoció) del ACA comen-
zó a prepararse en 1844, precedida de un proyecto redactado por el jefe
del Archivo, el insigne Próspero de Bofarull, que presentó en 1821 a las
Cortes. Una Real orden de 28 de marzo de 1846 le autorizó a emprender
«una serie de publicaciones en que se vayan dando a conocer cuantos do-
cumentos dignos de ver la luz contenga este depósito, confiando a V. S.

15
Archivo de la Corona de Aragón

[Bofarull] tan importante trabajo como la persona más a propósito para


dirigirlo y llevarlo a cabo con buen éxito». Sólo un año más tarde, presen-
tó el original del primer tomo. Próspero de Bofarull pudo publicar dieci-
siete volúmenes más de la CODOIN, que se convirtió en un auténtico mo-
numento historiográfico de la erudición europea del siglo XIX. Fue
continuada por su hijo Manuel de Bofarull hasta alcanzar los cuarenta vo-
lúmenes en 1876. Después, se retomó de manera discontinua. El último
volumen aparecido, que lleva el número LII, data de 2003. La conmemo-
ración del VII Centenario del ACA, que sirve de motivo para repasar la his-
toria centenaria de esta institución y sus múltiples servicios a la cultura, es
el marco idóneo para el reconocimiento de la ingente tarea archivística de
nuestros predecesores contenida en esos cincuenta y dos volúmenes de sa-
bia erudición.
En el espíritu de la vieja CODOIN, es esta una obra colectiva de los ar-
chiveros del ACA. Partió de una idea de Jaume Riera i Sans, jefe de refe-
rencias del Archivo hasta su jubilación en 2010. A él le correspondió la lo-
calización y selección inicial de documentos, enriquecida con otras
aportaciones, además de la primera anotación de las cartas. En la trascrip-
ción de los documentos intervinieron, además de Jaume Riera, los archive-
ros facultativos del Centro Beatriz Canellas Anoz, Gloria López de la Plaza,
Ramon Pujades i Bataller, y el autor de estas líneas. Los índices fueron for-
mados por Alberto Torra Pérez, subdirector del Archivo, con la colabora-
ción de Gloria López. Por descontado, los errores que puedan advertirse
son de mi exclusiva responsabilidad al realizar las últimas revisiones. Espe-
ramos que el volumen que ahora ofrecemos al público sea motivo de solaz
y de reflexión, además de estudio. Con ese fin se ha concebido, simplifi-
cando al máximo las notas eruditas y de trascripción.
Este esfuerzo hubiera sido baldío de no haber contado con el generoso
ofrecimiento de la Institución Fernando el Católico que, por medio de su
director, D. Carlos Forcadell, y de su secretario, D. Álvaro Capalvo, ha que-
rido sumarse a la celebración del VII Centenario de la fundación del Ar-
chivo de la Corona de Aragón asumiendo esta publicación, entre otras ini-
ciativas. Nuestro agradecimiento se hace extensivo al director general de
Bellas Artes y Patrimonio Cultural, D. Luis Lafuente Batanero, y al subdi-
rector general de los Archivos Estatales, D. Severiano Hernández Vicente,
por su apoyo constante.
Barcelona, 21 de diciembre de 2017

Carlos López Rodríguez


Director del Archivo de la Corona de Aragón

16
DOCUMENTOS
1
Sevilla, junio 1252
‘Don Jofre’ al rey Jaime I de Aragón. Le comunica la muerte del rey Fernando III
de Castilla, en Sevilla, el día 31 de mayo, su entierro en la catedral, y la proclamación
del rey Alfonso X. Destaca la participación de los catalanes residentes en la ciudad.
[Al dorso:] Al noble sennor rey d’Aragón. Dentur.

Al mucho noble sennor don Jacme, por la gracia de Diios rey d’Aragón
e de Malorca e de Valencia, conte de Barcelona e d’Urgel, sennor de Mon-
pestler, yo don Jufre, vuestro vasalo, beso vuestras manos e comiendo’m en
vuestra gracia cuemo a sennor que dé Dios vida e salut por muchos annos
e buenos. Sennor. Fago vos saber que’l rey de Castiella finó lo pustremero
día […] mayo, e fue soterado lo primero día junio. E foron hi todos sus fi-
jos sino l’arçobispo de Toledo. E fue soterado dalant l’altar de Santa María
de Sivilla. E tan aina cuemo fue soterado, estando sobre la fuesa, levanta-
ron rey a don Alfonso. E fue cavalero lo primero día de junio. E el rey en-
vió por todos sus ricos omes qui vingan a Sivilla. E yo, sennor, quando mais
novas sabré más vos faré saber. E sabet, sennor, que los catalanes, que fe-
cieron muit grant ondra al rey quando finó, e nuncua vistes tamano duelo
cuemo ellos fecieron. E de mientre duró el duelo, tovieron toda vía alega-
das las sennas de vuestro sennal los de los leves. E quando feçieron rey a
don Alfonso, nuncua tan grant alegría vistes cuemo elos fecieron, e esten-
dieron las senas, e alegaron las a la del rey. E ben vos digo, sennor, que la
flor lievan de quantas companas á en Sivilia.

Real Cancillería, Cartas reales de Jaime I, núm. 17.1

1
Publicada por Andrés Giménez Soler, Don Juan Manuel. Biografía y estudio crítico, Za-
ragoza 1932, pág. 221.

19
Archivo de la Corona de Aragón

2
Barcelona, 9 de abril 1300
El rey Jaime II de Aragón a los prelados de sus dominios. Les comunica que la
reina Constanza de Sicilia, su madre, murió el Viernes Santo, casi a media noche.
Solicita que hagan celebrar exequias.

Jacobus et cetera. Reverendo in Christo patri Roderico, per eandem ar-


chiepiscopo Terrachone et venerabili capitulo eiusdem ecclesie, salutem et
dilectionem. Non sine cordis amaritudine vobis presentibus intimamus
quod die Veneris Sancta, quasi in media nocte, serenissima et karissima
domina et mater nostra domina Constancia, fidelis recordacionis Arago-
num regina, diem clausit extremum, ex quo tanto nos pungit doloris ictus
acerbus quanto per eius obitum sentimus nos tante matris solacio destitu-
tos. Nolentes igitur ac etiam non valentes circa predicte domine matris
nostre ommitere que sunt filii, rogamus vos quatenus eius exequias ordine-
tis in dicta ecclesia honorifice, ut condecet, celebrari, et nichilominus, per
totam diocesim vestram cunctis clericis iniungatis ut eiusdem Regine exe-
quias cum omni devocione debeant modo debito celebrare, manifestis in-
diciis ostendentes quod, sicut in gaudiorum nostrorum tripudiis exultatis
ilariter, sic, et doloribus nostris moti, videamini devocius condolere. Data
Barchinone vº idus aprilis, anno Domini mº cccº.
Sub eadem forma fuit scriptum episcopis et prelatis infrascriptis, videlicet:
Episcopo et capitulo Dertuse. Episcopo et capitulo Ilerde. Episcopo et ca-
pitulo Urgelli. Episcopo et capitulo vicensi. Episcopo et capitulo Gerunde.
Abbati et conventui Rivipulli. Abbati et conventui Sancti Cucuphatis Va-
llensis. Abbati et conventui Sanctarum Crucum. Abbati et conventui Popu-
leti.
Episcopo et capitulo Valencie.
Episcopo et capitulo Cesarauguste. Episcopo et capitulo Tirasone. Epis-
copo et capitulo Osce.

Real Cancillería, Reg. 115, fol. 370r.2

2
El Viernes Santo de 1300 cayó el 8 de abril. La carta desmiente que la reina Constan-
za muriese en 1302, como recogen todas las obras de referencia.

20
La muerte en la Casa Real de Aragón

3
Barcelona, 9 de abril 1300
El rey Jaime II de Aragón a los regidores de las ciudades y villas insignes de sus
dominios. Les comunica que la reina Constanza de Sicilia, su madre, murió el Vier-
nes Santo. Solicita que hagan celebrar exequias.

Jacobus et cetera, fidelibus suis juratis et probis hominibus ac toti uni-


versitati civitatis Valencie et cetera. Non sine cordis amaritudine vobis pre-
sentibus intimamus quod die Veneris Sancta, quasi in media nocte, sere-
nissima et karissima domina et mater nostra, domina Constancia felicis
recordacionis Aragonum regina, diem clausit extremum. Ut igitur tante
domine et matris nostre memoria sit celebris super terram, vobis dicimus
et rogamus quatenus eius exequias in dicta civitate Valencie a civibus et
aliis civitatis eiusdem ordinetis universaliter celebrari, ut quilibet in Eccle-
sia congregati animam Regine prefate ei qui offert spiritum Deo vivo spe-
cialiter recomendent. Data Barchinone ut supra.
Sub eadem forma fuit scriptum civitatibus et locis infrascriptis, videlicet:
In Aragonia:
Juratis et probis hominibus ac toti universitati civitatis Cesarauguste. Ju-
ratis et probis hominibus ac toti universitati civitatis Tirasone. Juratis et
probis hominibus ac toti universitati civitatis Osce. Juratis et probis homi-
nibus ac toti universitati civitatis Jacce. Justicie, juratis, probis hominibus
ac toti universitati ville et aldearum Calataiubi. Justicie, juratis, probis ho-
minibus ac universitati ville et aldearum Daroce. Probis hominibus et uni-
versitati ville et aldearum Turolii.
In Catalonia:
Paciariis et probis hominibus et toti universitati civitatis Ilerde. Paciariis
et probis hominibus ac toti universitati civitatis Dertuse. Probis hominibus
et toti universitati civitatis Terrachone. Probis hominibus et toti universita-
ti civitatis Gerunde. Probis hominibus et toti universitati civitatis Minorise.

Real Cancillería, Reg. 115, fol. 370v.

4
Valencia, 14 de enero 1302 (Enc. 1301)
El rey Jaime II de Aragón a don Juan Manuel. Acusa recibo de la notificación
de la muerte de la infanta Isabel de Mallorca, su mujer. Tal como le ha pedido, le
envía un salvoconducto para la conducción del cadáver a Perpiñán.

21
Archivo de la Corona de Aragón

Don Jayme et cetera. Al noble e honrado don Johan, fijo del infant don
Manuel, salut e dilección. Recibiemos vuestra carta que nos embiastes, en
la qual nos fazíades saber que nuestro senyor Dios avía feyto su voluntat de
la infanta dona Isabel, nuestra prima, mujer vuestra. Ond nos, entendido
esto e todo lo ál que en la dita carta vuestra era contenido, doliémosnos e
dolemos muyto de la su mort, mayorment aviendo esguardamiento a la su
bondat e al deudo que con nos avía. Quanto a lo ál que nos embiasteis
dezir, que la dita infanta se mandava enterrar en Perpinyán en casa de los
freyres predicadores, e rogávedes a nos que mandássemos dar nuestra car-
ta de seguramiento porque vos, e los que venieron con vos e con el su
cuerpo, pudiéssedes venir fasta Valencia o más adelant con el dito cuerpo,
de ida e de estada e tornada, vos respondemos que nos vos embiamos la
dita carta de seguramiento, e nos plaze que vos e los que verrán con el su
cuerpo vengan, sean e tornen salvos e seguros, segunt que en la dita carta
nuestra, la qual vos embiamos, veredes que se contiene. Data Valencie,
xixº kalendas februarii anno ut supra [anno Domini mº cccº primo].
Petrus Martini.
Real Cancillería, Reg. 120, fol. 212v.3

5
Perpiñán, 13 de noviembre 1305
El infante Sancho de Mallorca al rey Jaime II de Aragón. Le pide que le certifi-
que el rumor que le ha llegado sobre la muerte del infante Ramón Berenguer, hijo de
Carlos II de Nápoles.

[Al dorso:] Illustrissimo domino [Jacobo, Dei gracia regi Aragonum et


cetera], consanguineo nostro carissimo […].
Illustrissimo ac plurimum honorando domino Jacobo, Dei gracia Regi
Aragonum, Valencie, Corcisse ac Sardinie, comitique Barchinone et sancte
romane Ecclesie vexillario, ammiratui et capitaneo generali, consanguineo
suo carissimo, infans Sancius, illustris domini regis Majoricarum primogeni-
tus et locumtenens, salutem cum incremento glorie et honoris. Noverit ves-
tra magnificencia, domine, nos rumores noviter percepisse, que admodum
nos turbarunt; nam fertur hic quod inclitus Raymundus Berengarii, excelsi

3
Publicada fragmentariamente por Andrés Giménez Soler, Don Juan Manuel. Biografía
y Estudio crítico, Zaragoza 1932, págs. 671-672.

22
La muerte en la Casa Real de Aragón

domini Jherusalem et Sicilie regis filius, ab hoc seculo transmigravit, sic


quod, ut michi relatum est, heri, qua dicebatur pridie idus novembris, transi-
vit quidam nuncius Perpiniano qui [n]arrabat, prout nobis dictum est, quod
vobis portaverat [noticiam] de predictis. Unde, cum talia et similia pluries
refferantur que minime continent veritatem, dubitamus an sit verum qu[…
… fal]sum sit atque vanum. Quare vestram magnificenciam deprecamur
quatenus de predictis velitis, si placet, nos per vestram litter[am reddere cer]
ciores. Data Perpiniani idus novembris anno Domini mº cccº quinto.
Real Cancillería, Cartas reales de Jaime II, núm. 2512. Restaurada.4

6
Barcelona, 16 de noviembre 1305
El rey Jaime II de Aragón al infante Sancho de Mallorca. Le certifica que el infan-
te Ramón Berenguer, hijo de Carlos II de Nápoles, cuñado de ambos, murió el día pri-
mero de octubre. Le recomienda no comunicárselo a su mujer, María de Anjou, herma-
na del difunto, hasta que no regrese su padre, el rey Jaime II de Mallorca.

Infanti Sancio et cetera, Jacobus et cetera. Recepimus literam vestram


novissime missam super rumoribus per vos auditis de migracione Ray-
mundi Berengarii, comunis fratris bone memorie, et in ea conscripta au-
divimus ac intelleximus diligenter. Ad que respondentes, dolentes referi-
mus nos certum habuisse auditum, per literas nunciorum quos
habebamus in curia regis Karoli, comunis patris, quod dictus Raymundus
Berengarii prima die mensis octobris preteriti proxime diem clausit ex-
tremum. Set quia via hec omni carni comunis est, divinis ordinacionibus
introducta, non est qui possit vel debeat contraire. Ceterum, visum nobis
est quod notificacionem huiusmodi casus intimare differatis incliti conju-
gi vestre usque ad adventum regis Majoricarum patris vestri prefati. Data
Barchinone xviº kalendas decembris anno predicto [anno Domini mº
cccº quinto].
Bernardus de Aversone mandato regio.

Real Cancillería, Reg. 236, fol. 64r.5

4
Publicada por Marina Scarlata, Carte reali diplomatiche di Giacomo II d’Aragona (1291-
1327) riguardanti l’Italia, Palermo 1993, núm. 275. La autora lee «Perpiniani ii idus novem-
bris», donde dice «Perpiniani idus novembris».
5
Las obras de referencia no precisan que el infante Ramón Berenguer muriera el día
primero de octubre.

23
Archivo de la Corona de Aragón

7
Nápoles, 8 de mayo 1309

El rey Roberto de Nápoles al rey Jaime II de Aragón. Le comunica que el rey Car-
los II, su padre, murió el día 5 de mayo. Deja a su criterio encontrar el momento
para hacérselo saber a su mujer la reina Blanca de Anjou, hija del difunto.

[Al dorso:] Magnifico principi domino Jacobo, Dei gracia regi Arago-
num, Valencie, Sardinee et Corsice, comitique Barchilonie ac sancte roma-
ne Ecclesie, vexillario, amirato et capitaneo generali, carissimo fratri suo,
rex Jerusalem et Sicilie.
Magnifico principi domino Jacobo, Dei gracia regi Aragonum, Valen-
cie, Sardinie et Corsice, comitique Barchinonie ac sancte romane Ecclesie
vexillario, ammirato et capitaneo generali, carissimo fratri suo, Robertus,
eadem gracia rex
Jerusalem et Sicilie, ducatus Apulie et principatus Capue, Provincie
et Forcalquerii ac Pedimontis comes, vitam ylarem et successuum sospi-
tatem. Creaturis vita cum excepcione mortis exhibita cotidie paulatim
adimitur, et per interitum, solventem omnia, finaliter terminatur, qui
communis omnibus, magnis et parvis indifferens, aufert spiritum prin-
cipum, et dum in terram suam revertitur, cogitaciones eorum pereunt,
et consilia examinata diucius dispendium dissolucionis incurrunt. Sane,
carissimus dominus et genitor noster, obolim morbi fatigacione vexa-
tus, nuper cepit egrotare pergrauius, sicque (pro dolor!) fremens lan-
gor invaluit, quod die quinta presentis maii, sicut omnipotencia diuina
disposuit, secundum nature terminos extremum diem huius mutabilis
vite clausit. Ex cuius casus eventu, licet adsit nobis et nostris dolendi
materia pariter et lugendi, occurrit tamen consolacionis temperate re-
medium, quod tanquam princeps catholicus Ecclesie sacramenta cum
deuocione receperit, et in opinione populi sue gubernacioni commissi,
per actus graciosi regiminis occubuerit gloriosus. Nos autem, diuina fa-
vente clemencia, corporea sospitate vigentes, parati sumus ad ea que
vobis placeant et delectent. Denique, nolentes dominam Reginam, con-
sortem vestram sororemque nostram carissimam, uehementia turbacio-
nis afficere, casum predictum eidem ommittimus nuntiare, sed vos ipsi,
si placet, si et prout oportunum esse videritis, casum eundem sibi signi-
ficare velitis. Data Neapoli, sub nostro secreto sigillo, die viii maii septi-
me indiccionis.

Real Cancillería, Pergaminos de Jaime II, Extrainventario, núm. 384.

24
La muerte en la Casa Real de Aragón

8
Barcelona, 14 de octubre 1310

El rey Jaime II de Aragón a los prelados y regidores de las ciudades y villas insig-
nes de sus dominios. Les comunica la muerte por sobreparto de su mujer, la reina
Blanca de Anjou, durante la tarde del pasado martes, y les ruega que le hagan cele-
brar sufragios.
A los nobles aragoneses el rey se limita a comunicarles la defunción.
Super significato obitu domine Regine.

Et primo illis de regno, ut sequitur:


Reverendo in Christo patri Guillermo, divina providencia terrachonen-
si archiepiscopo, et capitulo eiusdem, salutem et cetera. Ad noticiam ves-
tram, non sine cordis amaritudine, verum etiam anxio dolore, defferimus
per presentem quod illustris domina Blancha, felicis memorie regina Ara-
gonum, karissima consors nostra, post dolores gravissimos quibus racione
partus sui extitit per dies aliquos multipliciter lacessita, demum, ipsorum
dolorum angustia superante, die martis proxime preterita, in vespere,
prout Altissimo placuit, viam fuit universe carnis ingressa, et ut regina
catholica spiritum Deo dedit. Igitur vos affectuose ducimus deprecandos
quatenus circa missarum celebracionem, elemosinarum, oracionum, et
aliorum operum piorum sufragia que salutem anime dicte domine Regine
respiciant, tam in civitate quam locis aliis vestre diocesis, ut vestro congruit
officio, tam per vos quam diocesanos vestros, sollicitam operam, dilacione
postposita, effectualiter et efficaciter impendatis. Data Barchinone iie idus
octobris anno Domini mº cccº xº.
Bernardus de Aversone mandato regio.

Similes: Poncio, barchinonensi episcopo, et capitulo eiusdem. Bernar-


do, gerundensi episcopo, et capitulo eiusdem. Berengario, vicensi episco-
po, et capitulo eiusdem. Poncio, ilerdensi episcopo, et capitulo eiusdem.
Fratri Raymundo, urgellensi episcopo, et capitulo eiusdem. Francischo,
dertusensi episcopo, et capitulo eiusdem.
Eximino, cesaraugustano episcopo, et capitulo eiusdem. Michaeli, tira-
sonensi episcopo, et capitulo eiusdem. Martino, oscensi episcopo, et capi-
tulo eiusdem. Antonio, Sancte Marie de Albarrazino et sugurbiensi episco-
po, et capitulo eiusdem.
Raymundo, valentino episcopo, et capitulo eiusdem. Martino, cartagi-
nensi episcopo, et capitulo eiusdem.

25
Archivo de la Corona de Aragón

Sub prescripta forma fuit scriptum infrascriptis abbatibus et prioribus,


deducto inde ‘tam in civitate quam locis aliis vestre diocesis’, et deducto
etiam ‘tam per vos quam diocesanos vestros’.
Catalonie: Venerabilibus et religiosis fratri Petro, abbati Sanctarum
Crucum, et conventui eiusdem. Fratri Petro, abbati Populeti, et conventui
eiusdem. Fratri Guillermo, abbati Rivipulli, et conventui eiusdem. Abbati
et conventui de Bello Podio. De Scarpio. Balneolarum. Amerianensi. Sanc-
ti Felicis Guixolensis. Sancti Petri de Bisulduno. Priori sancte Marie infra
castrum Bisuldoni. Sancti Laurencii de Monte, diocesis Gerunde. Campi
Rotundi. Ville Bertrandi. Sancti Michaelis de Fluviano. Sancti Petri de Ro-
dis. Sancte Marie de Rosis. Sancti Petri de Gallicantu. Stagnensi. Priori et
conventui monasterii Beate Marie de Monteserrato. Sancti Johannis de
Abbatissis. Sancti Laurencii de Monte. Sancti Cucuphatis Vallensis. Sancti
Benedicti de Bagiis. Gerrensi. Priori monasterii Scale Dei, ordinis Cartusie.
Priori monasterii Sancti Pauli de Maritimo, ordinis Cartusie.
Aragonum: Petro, abbati Montis Aragonum, et eius conventui. Abbati
et conventui Sancti Johannis de Pinna. De Roda de Scatron. De Beruela.
De Petra. De Lavaciis. Sancti Victoriani.
Regni Valencie: De Benifaçano. Priori monasterii Porte Celi, ordinis
Cartusie. Abbati et conventui Vallis Digne.
Sub eadem forma fuit scriptum universitatibus civitatum et locorum in-
signium infrascriptis, usque ad ‘igitur’, et ex tunc fuit scriptum ut sequitur:
Igitur, fidelitatem vestram requirimus et affectuose precamur quatenus
circa missarum celebracionem, elemosinarum, oracionum et aliorum ope-
rum piorum sufragia que salutem anime dicte domine Regine respiciant,
ut rei huius requirit condicio, sollicitam operam, dilacione postposita, efi-
caciter et effectualiter impendatis. Data ut supra.
Catalonie: Consiliariis, probis hominibus et universitati civitatis Barchi-
none. Paciariis, probis hominibus et universitati civitatis Ilerde. Paciariis,
probis hominibus et universitati civitatis Dertuse. Probis hominibus et uni-
versitati civitatis Terrachone. Probis hominibus et universitati civitatis
Gerunde. Minorise. Ville Franche. Cervarie. Tarrage. Montis Albi. Berge.
Bisuldoni. Turricelle de Montegrino.
Aragonum: Juratis, probis hominibus et universitati civitatis Cesarau-
guste. Osce. Tirasone. Calataiubii. Daroce. Turolii. Barbastri. Jacce. Alba-
rrazini.

26
La muerte en la Casa Real de Aragón

Regni Valentie: Juratis et probis hominibus civitatis Valencie. Murivete-


ris. Sugurbii. Morelle. Castilionis Campi Burriane. Burriane. Liria. Algezi-
re. Xative. Denie. Gandie. Alacantis. Oriole. Elchii.
Item fuit scriptum sub premissa forma nobilibus Aragonum infrascrip-
tis, usque ad ‘igitur’, et ex tunc fuit conclusum ut sequitur:
Hec igitur vobis intimanda curavimus ut, sicuti in nostris prosperis na-
turaliter delectatis, sic ex huius nostre tociusque regni adversitatis articulo
tristiciam senciatis. Data ut supra.
Nobili et dilecto Artaldo de Luna, gerenti vices et cetera. Jacobo, domi-
no de Xerica. Petro, domino d’Ayerbe. Eximino Cornelii. Petro Ferrandi,
domino de Ixar. Artaldo de Alagone. Petro Martini de Luna. Eximino de
Focibus. Johanni Eximini d’Urrea. Luppo Eximini d’Urrea. Philippo de
Saluciis. Ferrando Luppi de Luna.

Real Cancillería, Reg. 238, fols. 222r-223v.6

9
Barcelona, 14 de octubre 1310
El rey Jaime II de Aragón a las casas reales de Francia y de Mallorca. Les comu-
nica la muerte por sobreparto de su mujer, la reina Blanca de Anjou.

Item fuit scriptum super dicta morte principibus et aliis personis subs-
criptis, ut sequitur.
Magnifico principi Philippo, Dei gracia Francie regi illustri, karissimo
consanguineo suo, Jacobus eadem gracia rex Aragonum et cetera, salutem
et cetera. Dum intra nos sollicita meditacione pensamus naturale vincu-
lum ac causas multiplices que vos et nos in amoris et karitatis dulcedine te-
naciter nos corroborant et confirmant, dignum esse decrevimus ut succes-
sus nostros, sive in prosperum sive in conversum eos disponat Altissimus,
ad vestram noticiam perducamus. Igitur, non sine cordis amaritudine,
verum etiam anxio dolore, regie serenitati per presentem deferimus quod
illustris domina Blancha, felicis memorie regina Aragonum, karissima con-
sors nostra, post dolores gravissimos quibus racione partus sui extitit per

6
Publicada por Jesús Ernesto Martínez Ferrando, Jaime II de Aragón. Su vida familiar,
vol. ii. Documentos, Barcelona 1948, págs. 40-41. El martes anterior al 14 de octubre de 1310
fue el día 13.

27
Archivo de la Corona de Aragón

dies aliquos multipliciter lacessita, demum, ipsorum dolorum superante


angustia, die martis proxime preterita, in vespere, prout Domino placuit,
viam fuit universe carnis ingressa, et ut regina catholica spiritum Deo de-
dit. Hoc itaque regali celsitudini referentes, firmo tenemus quod, sicuti in
nostris prosperitatibus delectatis, sic ex huius nostre adversitatis articulo
causam tristicie sencietis. Data Barchinone iie idus octobris anno quo su-
pra [anno Domini mº cccº xº].

Similes, [verbis competenter] mutatis:


Illustri principi Luduvico, regi Navarre, regis Francie primogenito.
Inclito Karolo, regis Francie filio, [..] Alançoni, Carnoti, andegaviensi
comiti.
Inclito Luduvico, Francie regis bone memorie filio.

Regi Maioricarum.
Inclito infanti Sancio, regis Maioricarum primogenito et tenenti locum.
Inclito infanti Ferdinando, regis Maioricarum filio.

Real Cancillería, Reg. 238, fol. 223v-224r.

10
Barcelona, 14 de octubre 1310
El rey Jaime II de Aragón al rey Federico II de Sicilia, su hermano. Le comunica
la muerte de su mujer, la reina Blanca de Anjou.
La defunción también fue comunicada al noble Sancho de Aragón, hermano pa-
terno del rey.

Item fuit scriptum regi Frederico sub hac forma.


Illustri principi, karissimo fratri suo regi Frederico tercio, Jacobus et ce-
tera, salutem et cetera. Licet hiis diebus, per alia scripta nostra que vobis
per vestros nuncios ad nos missos et ad vestram presenciam redeuntes vel
proxime redituros, ac per alias personas direximus, fraternitati vestre signi-
ficaverimus statum nostrum et illustris dompne Blanche, felicis memorie
regine Aragonum, karissime consortis nostre, existere prosperum, quia ta-
men post predicta a disposicione divina aliter est processum, ideo, inter
nos sollicita meditacione pensantes naturale vinculum et cetera, ut supra

28
La muerte en la Casa Real de Aragón

per omnia in literis directis regi Francie et aliis predictis. Data ut supra
[anno Domini mº cccº xº].
Item fuit scriptum simpliciter, super significacione dicte mortis, nobili
Sancio de Aragonia, fratri domini regis.

Real Cancillería, Reg. 238, fol. 224r.

11
Barcelona, 14 de octubre 1310
El rey Jaime II de Aragón a miembros de la casa real de Nápoles. Les comunica
la muerte de su mujer, la reina Blanca de Anjou. Se consuela pensando que sus
buenas obras le hacen merecer la entrada en el Paraíso.

Item sub alia forma super eodem fuit scriptum reginis et principibus in-
frascriptis, ut sequitur.
Magnifice domine karissime matri sue, domine Marie Dei gracia Jheru-
salem et Sicilie ac Ungarie regine, illustris domini regis Karoli secundi
bone memorie consorti, Jacobus eadem gracia rex Aragonum et cetera, sa-
lutem et cetera. Dolentes et anxio corde scribimus, et utique materia de
qua refferimus, si placuisset Altissimo, non fuisset, que mei scribentis siqui-
dem viscera amara amaritudine conturbavit, vestrique audientis animum,
ut pro firmo et certo cognoscimus, fletus dolorisque vehemencia concassa-
bit, neque pati casus rei ut ab eius significacione aliquatenus taceamus. Igi-
tur maternitati vestre per presentes deferimus quod illustris domina Blan-
cha, felicis memorie regina Aragonum, karissima consors nostra filiaque
vestra, post dolores gravissimos quibus racione partus sui extitit per dies
aliquos multipliciter lacessita, demum, ipsorum dolorum superante angus-
tia, die martis proxime preterita, in vespere, prout Domino placuit, viam
fuit universe carnis ingressa, et ut regina catolica spiritum Deo dedit. Ope-
ra tamen eius laudabilia que dum vixit exercuit, eam sequencia, quod ipsa
Regina in convivium venerit Agni Dei probabilem causam prestant. Que
profecto potest pro eiusdem tanto casu dolentibus producere consolamen.
Data ut supra [anno Domini mº cccº xº].

Similes, verbis competenter mutatis:


Regi Roberto.
Philippo, principi Tarenti.
Domine regine Alienori.

29
Archivo de la Corona de Aragón

Domine Sancie, Jherusalem et Sicilie regine.


Domine Marie, incliti infantis Sancii, regis Maioricarum primogeniti,
consorti.

Real Cancillería, Reg. 238, fol. 224r-v.

12
Barcelona, 14 de octubre 1310
El rey Jaime II de Aragón al papa Clemente V y a cinco cardenales. Les comuni-
ca la muerte de su mujer, la reina Blanca de Anjou, y les ruega que la tengan por
recomendada en sus oraciones.
La defunción también fue comunicada a las casas reales de Castilla y de Portu-
gal, y a Saurina de Béziers, ama de la infanta Constanza. A las monjas predicado-
ras de Zaragoza se les encarga rezar por la difunta.

Item super eodem fuit scriptum domino pape et dominis cardinalibus


infrascriptis, ut sequitur.
Sanctissimo ac reverentissimo in Christo patri et domino, domino Cle-
menti divina providencia sacrosancte romane et universalis Ecclesie sum-
mo pontifici, Jacobus Dei gracia et cetera, pedum oscula beatorum. Ves-
tre specialis benivolencie, quam a bonitate vestra, sua pocius gracia quam
nostris meritis prerogativa, sentimus, satis inducimur et racioni cognosci-
mus convenire ut successus nostros, sive in prosperum sive in conversum
eos disponat Altissimus, ad beatitudinis vestre noticiam perducamus. Igi-
tur non sine cordis amaritudine, verum etiam anxio dolore, per presen-
tem defferimus apostolice dignitati quod illustris dompna Blancha, felicis
memorie regina Aragonum, karissima consors nostra, post dolores gravis-
simos quibus racione partus sui extitit per dies aliquos multipliciter laces-
sita, demum, ipsorum dolorum superante angustia, die martis proxime
preterita, in vespere, prout Domino placuit, viam fuit universe carnis in-
gressa, et ut regina catholica spiritum Deo dedit. Hoc itaque vestre cle-
mencie refferentes, humiliter supplicamus et suplicando deposcimus ut
animam antefate quondam Regine sanctitas vestra habere dignetur in
suis sanctis oracionibus comendatam. Qui universa disponit beatissimam
personam vestram ad Ecclesie sue sancte servicio […] cum prosperitate
conservet. Data Barchinone pridie idus octobris anno Domini mº cccº
decimo.

30
La muerte en la Casa Real de Aragón

Sub eadem forma, verbis competenter mutatis, fuit scriptum cardinali-


bus infrascriptis.
Domino Berengario, tusculano episcopo.
Domino Petro, episcopo sabinensi.
Domino Luche, Sancte Marie in via Lata diacono cardinali
Domino Landulfo, Sancti Angeli diacono cardinali.
Domino fratri Johanni, portuensi et Sancte Ruffine episcopo.

Item fuit scriptum regine Castelle, domine Marie, significando mortem


dicte domine regine. Data ut supra.
Item regi Portugalie super eodem.
Item regine Portugalie.
Infanti Johanni.
Item regi Castelle super eodem.
Regine Castelle, domine Constancie.
Johanni, filio infantis Emanuelis.
Domine Betaçie.

Item fuit scriptum Sibilie [sic, por Saurine] de Biterris quod dicat mor-
tem domine Regine infantisse domine Constancie, et quod induat eam ut
convenit in hoc casu. Data ut supra.
Item fuit scriptum abbatisse et conventui predicatricum civitatis Cesa-
rauguste significando eis mortem domine Regine et rogando ut interce-
dant pro eius anima; offerendo eis dominus Rex quod bene faciet eis et
suo monasterio, ac complebit que dicta domina Regina pro abreviacione
dierum suorum adimplere nequivit. Data ut supra.

Real Cancillería, Reg. 238, fols. 224v-225r.

13
Barcelona, 25 de octubre 1310
El rey Jaime II de Aragón a la reina María de Nápoles. La consuela por la muer-
te de su mujer la reina Blanca, hija suya, y le manifiesta la voluntad de conservar
el afecto filial que hasta ahora le ha profesado.

Illustri et magnifice domine, domine Marie Dei gracia Jherusalem et Sicilie


ac Ungarie regine, sibi ut matri karissime, Jacobus et cetera, filialis dileccionis

31
Archivo de la Corona de Aragón

plenitudinem cum salute. Jam nuper maternitati vestre, dolentes, decessum


illustris et karissime consortis nostre domine Blanche felicis memorie regine
Aragonum, vestre filie, duximus litteratorie nunciandum; verumtamen, mater
karissima, dum intra nos meditacione veridica meditamur conversacionem et
opera laudabilia que ad laudem et gloriam divini nominis, devocione sincera
et fide catholica, utpote regina fidelissima ad celestia cogitans, exercuit diebus
omnibus vite sue, nec minus etiam finem laudabilem quem in plena et sana
memoria fecit, ut fidelis et catholica, dum ab hoc seculo transmigravit, procul
dubio, quinymo spe tenemus firmissima, quod eius anima in celestibus est re-
cepta. Ex quo et vos et nos debemus solacium recipere et habere, presertim
cum nemo voluntati Altissimi, cui sic placuit, possit resistere, et ab eo qui mor-
ti proprie parcere noluit naturalis mors ordinata fuerit, quem quis in carne
positus nequit evadere ullo modo. Sollicitamus itaque karissimam maternita-
tem vestram ut, predictis omnibus in mente vestra sapienter consideratis, a de-
cessu dicte domine Regine, in Domino qui dedit et abstulit, et fecit quod ei
placuit, cuius nomen benedictum sit, consolacionem, ut vestre sapiencie con-
venit, acceptetis. Ceterum, maternitatem vestram certam facere volumus
quod, quamquam filiam e mundo amiseritis, non tamen filium amisistis, quin-
ymmo, ac si viveret, nos ut in proprium filium maternitati vestre toto nostre
vite tempore reddimus, sincere filialis dileccionis affectu, ad om[…] que reve-
renciam et honorem maternam respiciunt obligatum. Data Barchinone octa-
vo kalendas novembris anno Domini mº cccº decimo.
Bernardus de Aversone mandato regio.

Real Cancillería, Reg. 238, fol. 225r.

14
Zaragoza, 29 de octubre 1310
Jimeno de Luna, obispo de Zaragoza, al rey Jaime II de Aragón. Se duele de la
muerte de su mujer, la reina Blanca de Anjou, tan joven y bondadosa, y le da conse-
jos en la adversidad.

[Al dorso:] Excellentissimo principi domino regi Aragonum.


Excellentissimo ac magniffico principi domino Jacobo, Dei gracia Arago-
num, Valencie, Sardinie et Corsice regi illustri, comitique Barchinone, ac
sancte romane Ecclesie vexillario, ammirato et capitaneo generali, Eximi-
nus, divina miseratione cesaraugustanensis episcopus, beatam perseveran-
tiam in caducis et indicatam spem in adventu glorie Regis magni. Sanctus
obitus illustris domine Regine, consortis vestre, quem regia ad nos directa

32
La muerte en la Casa Real de Aragón

relacio pateffecit, nervum cordis nostri dolore anxio penetravit. Cumque re-
cordamur dotes morum inextimabiles ipsius domine Regine, dominam adeo
tam excellenter in omni morum honestate perobtime compositam et orna-
tam, sic juvenem perisse, a qua nobis et ecclesie nostre tot provenerant
bona, non immerito eius mors tam inmatura nobis fuit aspera et penosa.
Propter quod, ea audita, nos oportuit dolere et flere sicut Rachel flevit occi-
sos filios, et Dominus Jhesus super Iherusalem. Et tandem, post ipsum fle-
tum, reversi sumus cum toto clero nostro et populo ad Dominum, in quo est
omnis salvacio, orare pro ea sicut pro regina christianissima, cum helemosi-
nis nostris et orationibus. Vos tamen, serenissime princeps, non decet amo-
do nec vestram regiam magestatem ipsam sanctam mortem, licet immatu-
ram, in recidivam memoriam revocare, cum nil aliud esset quam
pusillanimitatem et exi[…]nem cordis ostendere, et antemurale vestre forti-
tudinis dirrumpere, annosque morti vicinos propter disposicio[nem ... ... ...]
are, juxta id quod ayt apostolus: ‘Nolite contristari de fratre dormiente, sicut
ceteri qui spem non habent’. Nos[tis ... con]sortem vestram per ipsam mor-
tem celesti gracia preminari, et de tot procellis tumidis, et de e[ru]pna
huius vite exivisse. Nostis etiam quod hic labor, ibi requies; hic casus, ibi sta-
bilitas; hic tristicia, ibi leticia. Surgite igitur, dormientes, producite luctus in
nova gaudia, et fidis [sic, por funeris] tollatur luctuose citare, et jubilum in
timpano et coro decantate Domino, et concinite cum Job: ‘Dominus dedit,
Dominus abstulit’ et cetera. Ut justum arbitramur, vos potissimum temptavit
Altissimus, bonum vas expurgatum in fornace figuli. Vos Domino sanctiffica-
te, cum si plus pugnatis, maius bravium vendicabitis. Dominus vos conservet
suo sancto servicio, serenissime princeps, per tempora longiora. Data Cesa-
rauguste quarto kalendas novembris.

Real Cancillería, Cartas reales de Jaime II, núm. 12.985.7

15
Pernes, 1 de noviembre 1310
El papa Clemente V al rey Jaime II de Aragón. Le exhorta a no manifestar pena por la
muerte de su mujer, la reina Blanca de Anjou, y le asegura la celebración de sufragios.

[Al dorso:] Carissimo in Christo filio Jacobo, regi Aragonum illustri.

7
Referencia facilitada por el profesor Antoni José i Pitarch. ‘Nolumus autem vos igno-
rare, fratres, de dormientibus, ut non contristemini sicut et ceteri qui spem non habent’:
Thes 4, 12. ‘Dominus dedit, Dominus abstulit. Sicut Domino placuit, ita factum est. Sit no-
men Domini benedictum’: Job 1, 21.

33
Archivo de la Corona de Aragón

Clemens episcopus, servus servorum Dei, carissimo in Christo filio Jaco-


bo, regi Aragonum illustri, salutem et apostolicam benediccionem. Reple-
vit amaritudine tabernaculum mentis nostre tuarum quas nostro apostola-
tui transmisisti series litterarum, dum per ipsam clare memorie Blancam,
reginam Aragonum consortem tuam, sicut Domino placuit, nature debi-
tum accepimus exsolvisse. Profecto, carissime fili, quamvis per obitum con-
sortis eiusdem causa doloris multiplicis tui pectoris intimis, sicut creditur,
ingeratur, absit tamen quod in tue magnanimitatis alta prudencia redargui
modus dolendi valeat vel excessus. Pie quidem sperari potest et credi quod
eadem Regina, quam ornaverat monilibus virtutum Altissimus, iuxta lauda-
bile testimonium vite sue, vivet perenniter cum beatissimis spiritibus in ex-
celsis. Quare, magnificenciam regiam paterno rogamus et hortamur affec-
tu quatinus ex hoc regium animum, qui debet haberi forcior in adversis,
non deprimas, sed consolationis robore munias et exaltes. Nos enim, ut si
quid macule non purgate in dicta Regina forte remansit, iuxta divine mise-
ricordie plenitudinem abstergatur, eidem devotarum orationum suffragia,
prout nobis fuerit ex alto permissum, iuxta tue supplicationis instanciam
libenter apud Salvatorem omnium impendemus, et impendi per alios fa-
ciemus, sicut tenor aliarum litterarum nostrarum patentium, quas tibi per
latorem presencium destinamus, evidencius demonstrabit. Data Paternis,
carpentoratensis diocesis, kalendis novembris, pontificatus nostri anno
quinto.

Real Cancillería, Bulas, legajo xxvi, núm. 40.8

16
Aviñón, 9 de noviembre 1310
Landolfo Brancaccio, cardenal de Sant’Angelo, al rey Jaime II de Aragón. Acu-
sa recibo de la notificación de la muerte de su mujer, la reina Blanca de Anjou, y le
asegura oraciones por su alma.

[Al dorso:] Excellentissimo principi domino Jacobo, Dei gratia regi Ara-
gonum illustri, Landulfus cardinalis.
Excellentissimo principi et amico karissimo domino Jacobo, Dei gracia
regi Aragonum illustri, Landulfus, miseratione divina Sancti Angeli diaco-

8
Indicada por Francisco J. Miquel Rosell, Regesta de letras pontificias del Archivo de la
Corona de Aragón. Sección Cancillería Real (pergaminos), Madrid 1948, núm. 363.

34
La muerte en la Casa Real de Aragón

nus cardinalis, salutem et paratam ad beneplacita voluntatem. Nuper, dum


de partibus regni Francie ad dominum nostrum, qui nos ad illustrem Fran-
cie regem transmiserat, rediremus, occurrit nobis lator presencium, cursor
vester, qui nobis vestre serenitatis litteras detulit, per quas vestra nobis inti-
mavit celsitudo obitum clare memorie domine Blanche, illustris regine
Aragonum, vestre consortis, qui usque ad cordis medullas in utroque ho-
mine nos afflixit. Verum licet secundum modum conditionis humane in
ipsius Regine transitu recolenda s[ua]rum magnitudo virtutum, sueque
celsitudinis immensa humilitas, et alia munera graciarum quibus Altissi-
mus eam dotaverat, materiam prebeant multam dolendi, tamen, quia con-
siderato laudabili testimonio vite sue, ipsa mundo mortua vivet perempni-
ter, ut speramus firmiter, cum beatis spiritibus in excelsis, regalis debet
magnanimitas consolationem assumere, et regium a meroribus erigere ani-
mum, qui semper haberi debet fortior in adversis, ita quod ex vobis exem-
plum constancie aliis circa talia prebeatur, et nos, qui vobiscum communi-
camus prospera et adversa, in vestra resumptione leticie consolemur. Et
ecce quod dominus noster, qui celsitudini vestre ab intimis de talis tante-
que consortis molesta sublatione compatitur, omnibus qui pro anima ip-
sius Regine devote oraverint, certam concessit indulgentiam peccatorum,
prout in litteris super hoc confectis plene videre poteritis contineri. Nos-
que pro dicta ipsius Regine anima, iuxta regie peticionis beneplacitum,
preces ad Dominum in nostris orationibus assidue, prout nobis Deus dede-
rit graciam, porrigemus. Data Avinione die viiii novembris.

Real Cancillería, Cartas reales de Jaime II, núm. 13.055.9

17
Huesca, 10 de junio 1311
El rey Jaime II de Aragón a su primo el infante Juan de Castilla. Le comunica la
muerte del rey Jaime II de Mallorca, su tío, el día 29 de mayo.
También le fue comunicado a don Juan Manuel.

Infanti Johanni.
Cormano. Porque es guisado, e lo tenemos por bien, que nos de las co-
sas que a nos esdevienen, assí de bien como de lo àl, vos devemos fazer sa-

9
Referencia facilitada por el profesor Antoni José i Pitarch.

35
Archivo de la Corona de Aragón

ber, senyaladament de las que tanyen a nos e a vos, por esto vos fazemos
saber que el muy noble don Jayme, rey de Mayorgas, tío nuestro e vuestro,
en la vigilia de Pentacosta primero pasado finó sus días en Mayorgas. E sa-
bet que avemos desto cierto ardit del muy noble don Sancho, rey de Ma-
yorgas, fijo suyo. Dada en Oscha, diez días andados del mes de junio en el
anyo del nuestro Senyor de m ccc xi.
Bernardus de Aversone mandato regio.
Don Jayme et cetera, al noble e muy honrado don Johan, fijo del infan-
te don Manuel, salut como a aquell que amamos e de quien muyto fiamos
e tenemos en lugar de fijo. Porque es guisado et cetera, ut supra.
Idem.

Real Cancillería, Reg. 239, fol. 89r.10

18
Huesca, 10 de junio 1311
El rey Jaime II a Bertran de Canelles, su consejero. Le ordena vestir de duelo a los
infantes Pedro, Ramón Berenguer e Isabel, por la muerte del rey Jaime II de Mallorca.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, al amat conseller nostre


Bertran de Canelles, salut e dilecció. Con lo molt noble rey de Mallorques,
nostre avoncle de bona memòria, sia passat d’aquesta vida, segons que
creem que ja havets entès, per ço tenim per bé e volem que façats vestir
mantinent de iª saya negra de Perpenyà, o de semblant drap, los infants
nostres fills, don Pedro e don Ramon Berenguer de sengles gramayles e
gonelles, e a la infanta dona Ysabel de mantell e de salvacors. Esters, cor
quant a ara los dits infants nostres no ajen qui·ls acompany ne sia ab ells,
pregam-vos e·us deym que vós romangats ab ells tro que en Guillem de Ga-
llifa sia vengut o d’altra guisa hi ajam provehit. Data Osce iiiiº idus junii
anno predicto.

Real Cancillería, Reg. 239, fol. 89r.11

10
El rey Jaime de Mallorca murió el 29 de mayo, vigilia de Pentecostés.
11
Publicada por Jesús Ernesto Martínez Ferrando, Jaime II de Aragón. Su vida familiar,
vol. ii. Documentos, Barcelona 1948, pág. 57.

36
La muerte en la Casa Real de Aragón

19
Jaén, 8 de septiembre 1312
Constanza de Portugal, reina de Castilla, al rey Jaime II de Aragón. Le comunica
que el rey Fernando IV, su marido, ha muerto y que el infante Pedro se ha apoderado
de la regencia del reino. Solicita que la proteja a ella y a su hijo, el rey Alfonso XI.

[Al dorso:] Al rey de Aragón, por la reyna de Castilla e de León.


Al mucho onrrado don Jaymes, por la gracia de Dios Rey de Aragón e
de Valencia e de Córcega e de Sardenna, e conde de Barcelona, e de la
santa Eglesia de Roma sennalero, almirant·e capitán general, dona Cos-
tança, por essa mesma gracia Reyna de Castilla e de León, vos fago saber
que por la mi mala ventura que Dios sobre mi tovo por bien de poner más
que en otra cosa del mundo, que el Rey mío sennor que es finado. E a tal
dessanparo e a tal mal qual a mi vino, uno de los mayores esffuerços que
yo he en el mundo es el vuestro, que el Rey mío sennor, ante que finasse,
acomendó a mi e a mío fijo, el Rey don Alfonso, a don Pedro, su hermano;
et yo, pues lo acomendó, e porque que so cierta que mío fijo e mi, que nos
dexó en buena guarda, pus el cuerpo e míos fijos en el su poder. Lo uno
por esto, e lo ál por el debdo que convusco ha, que so cierta que todas las
cosas que convusco debdo an, que todas se doldrán de mi e de los fijos del
Rey e míos, e pídovos por mesura que vos que lo querades assí faser, e que
vos querades llegar contra acá a Castiella, que vos sabedes bien quantos
contrallos el Rey avía en la su fasienda quando era bivo, e agora lo que
querán faser al su fijo, que finca en tal dessanparo. E en esto faredes bien
e mesura, e más, que ayudaredes a don Pedro, que lo ha començado con-
tra él e contra mi muy bien e muy lealmente, que finca en tal cativo e en
tal dessaventura como vos vedes. E qué vos yo enbiasse más desir? Tal so-
des vos e de tal entendimiento que mejor lo entendredes que non sé yo
enbiárvoslo desir, e lo que y fisierdes, gradescer vos lo ha Dios, e faredes y
lo que devedes, e ayudarvos hedes sienpre de mío fijo e de todo lo suyo. Et
enbiadme respuesta de lo que y tovierdes por bien. Dada en Jahén, ocho
días de setiembre era de mille e cccl annos. Yo, Gonçal Yvannes de Tole-
do, la escriví por mandado de la Reyna [contraseña].

Real Cancillería, Cartas reales de Jaime II, núm. 4.536.12

12
Publicada fragmentariamente por Andrés Giménez Soler, Don Juan Manuel. Biografía
y estudio crítico, Zaragoza 1932, pág. 409.

37
Archivo de la Corona de Aragón

20
Barcelona, 23 de septiembre 1312
El rey Jaime II de Aragón al rey Sancho de Mallorca. Le comunica que acaba de
saber que el rey Fernando IV de Castilla murió el día 7.

Illustri principi Sancio, Dei gracia regi Maioricarum, comiti Rossilionis et


Ceritanie ac domino Montispessulani, consanguineo nostro karissimo, Jaco-
bus per eandem rex Aragonum et cetera, salutem et votive felicitatis aug-
mentum. Ad noticiam vestram, non absque punccione doloris animique
amara nimis amaritudine, defferimus per presentem nos nunc certum ha-
buisse arditum quod illustris princeps Ferdinandus, bone memorie rex Cas-
telle, [c]o[muni]s consanguineus, die jovis presentis mensis septembris que
fuit ante diem festi nativitatis beate Marie, in civitate Gehenii diem clausit
extremum, quod utique, si placuisset Altissimo, presertim istis temporibus,
non fuisset; sed benedictus Dominus in omnia, disposicioni cuius universa
subsistunt, in quibus ipse disponit et ordinat prout providit etiam ab eterno.
Data Barchinone nono kalendas octobris anno Domini mº cccº xiiº.
Bernardus de Aversone mandato regio.

Real Cancillería, Reg. 240, fol. 72r.13

21
Barcelona, 23 de septiembre 1312
El rey Jaime II de Aragón al infante Pedro, hijo del rey Sancho IV de Castilla.
Lamenta la muerte de su hermano, el rey Fernando IV, y le recomienda mantener el
reino en tranquilidad.
También se escribió al infante Felipe.

Al muy noble e muy honrrado el infante don Pedro, fijo del muy noble
rey don Sancho, don Jayme, por la gracia de Dios rey d’Aragón et cetera,
salut como a aquell que tenemos en lugar de fijo, que amamos de coraçón,
e de qui muyto fiamos, e para quien querríamos que diesse Dios tanta hon-
rra e buena ventura como para nos mismo. Non sin grant amargura de co-
raçón, sabido ardit de la muert del muy noble rey de Castiella, vuestro her-

13
El día 8 de septiembre de 1312 fue viernes.

38
La muerte en la Casa Real de Aragón

mano, vos fazemos saber que nos dolemos mucho de la su muert como de
aquell con qui avíamos muy buenos deudos e buena amor; empero, por-
que la muert es comunal a todos, avemos a aver por bien todo lo que Dios
faze.a E vos, infante, assí como aquell qui vos sodes, devedes tomar conuer-
to en vos, e como mucho pertenesca, specialment a hómens de alta sagne
e nobles e de buen entendimiento, que lo muestre[n] en los grandes affe-
res quando acaescen, e por esto convienga a vos de poner assesegamiento
en los regnos de Castiella, e en buen estado la tierra, como aquell qui ha
buen deudo de lo fazer, que bollicios non y pueda haver, por aquesto vos
rogamos e vos consellamos que vos hi seades bueno, e gu[is]edes en quan-
to vos pudiéredes que los regnos finquen en assesegamiento e en bien, ca
entre todos los ot[ro]s mucho caye a vos, que en esto tenemos que faredes
servicio senyalado a Dios e compliredes y vuestro debdo. E sabet que nues-
tra voluntat e entendimiento es de querer, como es guisado, el assesega-
miento y el buen estado de los regnos de Castiella, assí como querríamos
de los nuestros regnos, e a aquesto daremos e entendemos dar todo en-
dreçamiento de bien que podamos. E rogamos vos que a menudo nos fa-
gades saber de vuestra salut e del estado de la tierra. Dada en Barcelona,
xxiii días andados del mes de setiembre en el anyo de nuestro Senyor de
mil ccc e dodze.
Petrus Martini mandato regio, et fuit
[sibi] lecta.

Similis fuit missa infanti Philipo, filio illustris regis Sancii.


a
La frase ‘empero … faze’, interlineada.

Real Cancillería, Reg. 240, fol. 73r.

22
Barcelona, 23 de septiembre 1312
El rey Jaime II de Aragón a don Juan Manuel. Lamenta la muerte del rey Fer-
nando IV de Castilla y le exhorta a mantener el reino en tranquilidad.

Don Jayme et cetera, al muy noble e muy honrrado don Johan, fijo que
fue del infante don Manuel, salut como a aquel qui tenemos en lugar de
fijo, que amamos de coraçón, e de quien muyto fiamos. Recibiemos la carta
que nos enviastes en razón de la muert del muy noble rey de Castiella, nues-
tro sobrino, de la qual nos dolemos mucho e nos pesa muy de coraçón,

39
Archivo de la Corona de Aragón

como de aquell con qui avíamos muy buenos deudos et buena amor. Epero
[sic, por empero], porque la muert es comunal a todos, havemos a aver por
bien todo lo que Dios faze; e vos, assí como aquell qui vos sodes, devedes to-
mar conuerto en vos. E como mucho pertenesca, specialment a hómens de
alta sagne e nobles e de buen entendimiento, que lo muestren en los gran-
des afferes quando acaescen, e por esto convenga a vos de poner assesega-
miento en los regnos de Castiella e en buen estado la tierra, como aquell qui
ha buen deudo de lo fazer, que bollicios no hi pueda aver, por aquesto vos
rogamos e vos consellamos que vos hi seades bueno, e guisedes en quanto
vos pudiéredes que los regnos finquen en assesegamiento e en bien, ca en-
tre todos los otros muc[ho] caye a vos, que en esto tenemos que faredes ser-
vicio senyalado a Dios, e compliredes hi vuestro debdo. E sabet que nuestra
voluntat e entendimiento es de querer, como es guisado, el assesegamiento y
el buen estado de los regnos de Castiella, assí como querríamos de los nues-
tros regnos; e a aquesto daremos, e entendemos dar, todo endreçamiento de
bien que podamos. E rogamos vos que a menudo nos fagades saber de vues-
tra salut e del estado de la tierra. Dada ut supra [en Barchinona, xxiii días
andados del mes de setiembre en el anyo de nuestro Senyor de mil ccc e
dodze].
Idem [Petrus Martini mandato regio,
et fuit sibi lecta].

Real Cancillería, Reg. 240, fol. 73v.

23
Barcelona, 23 de septiembre 1312
El rey Jaime II de Aragón a María de Molina, reina viuda de Castilla. Se duele
de la muerte del rey Fernando IV, su hijo, y le exhorta a mantener el reino en tran-
quilidad.

[A] la [reyna] do[na Marí]a [et cetera], d[on Jayme et cetera. Non sin
grant] a[m]ar[g]ur[a de c]or[a]çón, [sabido] ardit [de la] muerte [del]
muy no[ble] don Fer[ran]do de buena [me]moria, rey de Castella, fillo
vuestro, sobrino [nuestro], vos fasemos saber que no[s] dolemos mucho
de l[a su muerte], e nos [pes]a [muy] de coraçón, [c]omo de aquel con
qui avíamos buenosa [e] buena [amor]; empero, por[que] la muert es co-
munal a todos, avemos [a]ver por bien todo lo que Dios fa[s]e. E vos, Rey-
na, ass[í] como aquella que vos sodes, devedes tomar [co]nuerto en vos
[de] faser lo que siempre fisiestes fasta·quí, catando los regnos de Castella,

40
La muerte en la Casa Real de Aragón

quanto vos más pudiéredes, que bollicios no y aya, ca fiamos por Dios que
por la su misericordia, e por la vuestra bondat e buen seso, e [l]ealdat de
los hómens buenos de la terra, él y porná sessego, de manera que los di-
chos [r]egnos serán en sessiego e en buen estado e al su servicio. E quanto
en nos fuere, endreçar y emos quanto podamos. Dada en Barçelona, xxiii
días andados del mes de setiembre anno quo supra [anyo de nuestro Sen-
yor de mil ccc e dodze].
Petrus Martini mandato regio.
a
Omite por error, probablemente, deudos.

Real Cancillería, Reg. 240, fol. 74r. Muy deterioradas las primeras líneas.

24
Barcelona, 23 de septiembre 1312
El rey Jaime II de Aragón a don Juan Núñez. Lamenta la muerte del rey Fernan-
do IV de Castilla y le recomienda mantener el reino en tranquilidad.
También se escribió a otros nobles y magnates de Castilla.

Don Jayme et cetera, al noble e muy honrado don Johan Núñez et cete-
ra. Non sin grant amargura de coraçón, sabido ardit de la muert del muy
noble don Ferrando, rey de Castella so[br]ino nuestro, vos fasemos saber
que nos dolemos mucho de la su muert e nos pesa muy de cora[çón]
como de aquel con qui avíamos muy buenos deudos e buena [am]or. Pero
devemos aver p[or] bien todo lo que Dios fase. E como mucho pertenesca
a hómens de buen lugar e de buen ent[en]dimiento que lo muestren en
los grandes afferes quando acaescen, e por esto convienga a [vos] de po-
ner assesegamiento e buen estado en los regnos de Castella, do sodes natu-
ral, que bollicios [non y] pueda aver, por aquesto vos rogamos que y sea-
des bueno, lo que so[mo]s ciertos d[e vo]s, que el bu[en] estamiento de
los regnos mucho cumple a vos e muy grant part y avedes. E en es[to] te-
nemos que faredes muy grant servicio a Dios e compliredes y vuestro deu-
do. E sabet que nuestro entendimient[o] es de querer, como es guisado, el
assesegamiento e el buen estado de los regno[s] de Castiella, assí como
querríamos de los nuestros regnos, e a aquesto daremos e entendemos dar
todo endreçamiento de bien que nos pudiéremos. Dada en Barçelona,
xxiii días andados [del me]s de setiembre anno quo supra [anyo de nues-
tro Senyor de m ccc e dodze].

41
Archivo de la Corona de Aragón

Similes fuerunt misse infrascriptis:


Al noble don [Joha]n Alfonso de Haro, senyor de los Cameros.
Al noble don Tello.
Al noble don Alfonso, fijo del infante don Joh[a]n.
Al noble don García de Villamayor.
Al noble [d]on Rodrigo Álvarez de Esturias.
Al noble e honrado don Alfonso, fijo del in[f]ante de Molina.
Al honrado don Gutier, arçobispo de Tholedo.
A don fray García Lopes, maestro de la Cavallería de la Orden de
Calat[rava].
Al honrado don Diago Munnez, maestro de la ca[va]lleria de la orden
de Santyago.
Al honrado fray Ferrant Rodríguez de Vaylbuena, prior del Espital de
Sant Johan de Jherusale[m] en Ca[stiella].

Real Cancillería, Reg. 240, fol. 74v.

25
Barcelona, 23 de septiembre 1312
El rey Jaime II de Aragón a su hija la infanta María, mujer del infante Pedro de
Castilla. Lamenta la muerte del rey Fernando IV. Promete que no la dejará desam-
parada y le ordena persuadir a su marido para que no fomente revueltas.

Don Jayme, por la gracia de Dios rey de Aragón et cetera, a la muy


noble e honrrada infanta dona María, muller del muy noble infante
don Pedro, muy cara filla nuestra, salut e benedicción de padre como a
filla que muyto amamos. Recibiemos la carta que nos enviastes en razón
de la muert del muy noble rey de Castiella, nuestro sobrino, [de la qual
n]os dolemos mu[yt]o e nos pesa muy [de] coraçón, como de aquell
con qui avíamos muy buenos deudos e buen·amor; empero, porque la
muert es comunal a todos, havemos de aver por bien todo lo que Dios
faze. Ond vos rogamos e vos mandamos que roguedes e guisedes, quan-
to más podades, con el infante [don] Pedro, que sea bueno a assesegar
los regnos e a toller todo bollicio que hi pudiesse contecer, ca nos so-
bre esto daremos e entendemos dar todo endreçamiento porque los
regnos finquen en buen estado quanto en nos fuere. Quanto a lo que

42
La muerte en la Casa Real de Aragón

nos enviastes dezir que non vos oblidássemos, vos respondemos, filla,
que podedes seer bien segura que ni a vos nin a vuestra hermana, la in-
fanta dona Costança, filla nuestra, non oblidamos nin oblidaremos en
nigún tiempo. E sabet que nos imos luego de camino a Aragón, enta la
frontera de Castiella, porque más cerca seamos d’exas partidas. E por-
que vos plaze oyr buenas nuevas de nos, fazemos vos saber que, por la
gracia de Dios, nos e los infantes nuestros fillos, hermanos vuestros, so-
mos sanos y en buen estado; e rogamos e mandamos vos que toda vía
nos fagades saber vuestra salut e buen estado. Dada en Barchinona a
xxiii días andados del mes de setiembre, en el anyo de nuestro Senyor
de mil ccc e dodze.
Idem [Petrus Martini mandato regio,
et fuit sibi lecta].

Real Cancillería, Reg. 240, fol. 73r-v.

26
Barcelona, 24 de septiembre 1312
El rey Jaime II de Aragón al rey Federico II de Sicilia, su hermano. Le comunica
que acaba de saber que el rey Fernando IV de Castilla murió el día 7.

Excellenti principi, karissimo fratri suo Frederico, Dei gracia regi Sicilie,
Jacobus, per eandem rex Aragonum et cetera, salutem et fraterne dileccio-
nis cons[tan]ciam ac votive felicitatis augmentum. Fraternitati vestre deferi-
mus per presentes nos, dispensante Altissimo, [una] cum karisimis liberis
nostris in confeccione presencium plena vige[re] corporea sanitate. Ce-
terum ad noticiam vestram, non absque punccione doloris animique amara
nimis amaritudine, presentibus nunciamus nos nunc certum habuisse ardi-
tum quod illustris princeps Ferdinandus, bone memorie rex Castelle, comu-
nis consanguineus, die jovis presentis mensis septembris que fuit ante diem
festi nativitatis beate Marie, in civitate Jaennii diem clausit extremum, quod
utique, si placuisset Altissimo, presertim istis temporibus, non fuisset. Set be-
nedictus Deus in omnia, disposicioni cuius universa subsistunt, quibus ipse
disponit et ordinat prout providit etiam ab eterno. Data Barchinone, viiiº
kalendas octobris anno Domini mº cccº xiiº.
Bernardus de Aversone.

Real Cancillería, Reg. 240, fol. 73r.

43
Archivo de la Corona de Aragón

27
Barcelona, 24 de septiembre 1312
El rey Jaime II de Aragón a Constanza de Portugal, reina de Castilla. Se duele
de la muerte del rey Fernando IV, su marido, y le recomienda resignación.

A lla reyna de Castella dona Costança, don Jayme et cetera. Reyna. Non
sin grant amargura de coraçón, sabido ardit de la muerte del muy noble
don Ferrando, de buena memoria rey de Castella, marido vuestro, sobrino
nuestro, vos fasemos saber que nos dolemos mucho de la su muert e nos
pesa muy de coraçón como de aquel con qui avíamos buenos deudos e
buena amor; empero, porque la muert es comunal a todos, devemos aver
por bien todo lo que Dios fase. E vos, reyna, assí como aquella que vos so-
des, devedes tomar conuerto en vos, que las buenas dueynas e aquellas que
vienen de la sa[gne] do vos venides anse a parar con bondat e con esfuer-
ço a tan grant mal como aqueste, e a otros qualesquier que Dios les quiera
dar, assí como nos somos ciertos que vos lo faredes, e poner la su voluntat
con la de Dios, e todo su entendimiento a facer lo mellor, ca todos los que
bevimos en este mundo avemos a passar por tribulaciones e periglos, aque-
llos que Dios tiene por bien de nos dar; ca nos assí cata[re]mos por vues-
tra honra e vuestra facienda [e] de vuestros fijos como si f[ué]ssedes
nuestra filla misma. E toda ví[a] nos feyt saber vuestra salut e estado. Dada
en Barçelona xxi[i]ii días andados del mes de setiembre anno quo supra
[anyo de nuestro Senyor mil ccc e dodze].
Idem ut supra [Petrus Martini mandato
regio].

Real Cancillería, Reg. 240, fol. 74r.

28
Barcelona, 24 de septiembre 1312
El rey Jaime II de Aragón al infante don Juan, hijo del rey Alfonso X de Castilla.
Lamenta la muerte del rey Fernando IV, su sobrino, y le recomienda mantener el rei-
no en tranquilidad.

Al muy noble e muy honrado infante don Juhan, fijo del muy [no]bl[e]
rey don Alfonso e senyor de Viscaya, don Jayme, por la gracia de Dios rey de
Aragón et cetera. Cormano. Fasémosvos sab[e]r que a pocos días que vues-

44
La muerte en la Casa Real de Aragón

tras cartas recibiemos, en las quales nos facíades saber que v[o]s torn[á]va-
des el camino [que] yvades pora la frontera, oviemos [a]rdit cierto que el
muy noble don Ferrando, rey de Castiella, sobrino nuestro e vuestro, era fi-
nado en J[a]hén, viespra de santa María de se[ti]embre, de la qual [m]uerte
nos dolemos mucho e nos pesa muy de coraçón, como de aquel con qui
avíamos muy [bu]en[os deud]os e buena amor; empero, porque la muert es
comunal a todos, devemos [a]ver por [bien] todo lo que Dios fase. E vos,
cormano, assí como aquel qui vos sodes, devedes tomar conuert[o] [en]
v[o]s. E como mucho per[t]enesca, spec[ia]lment a hómens de grant sagne,
e nobles e de bu[e]n [entendimi]ento, que lo muestren en los grandes afe-
res [quando acaescen, e] por est[o convenga a vo]s, seyn[a]lad[am]ment
entre los otros, com[... ... ... ... ...]iella e en [b]uen e[sta]do l[a] tierra, [que
b]ollicios no y p[ued]a aver, por a[questo vos roga]mos [e vos] consellamos
que [y] seades b[u]e[no], e [g]uisedes, en qu[anto vos] pu[dié]redes, que
los regnos f[inquen e[n a[ssese]gamien[to e] en bien, ca [entre] todos los
[otro]s mucho [caye a vós], que en esto tenemos que faredes ser[vicio] sey-
nalado a Dios e compliredes [y] vuestro [deudo]. E sab[e]t que nuestra vo-
luntat e entendi[mien]to [es de] que[rer], como es guisado, el asseseg[am]
iento e el [b]uen estado de los regnos de Castiela ass[í] como querríamos
[de] nuestros regnos, ca a·questo daremos e entendemos dar todo endreça-
miento de bien que poda[mos]. E rogámosvos que a menudo nos fagades
saber vuestra salut e del estado de la terra. Dada en B[arçe]lona, xxiiii días
andados del mes de setiembre.

Real Cancillería, Reg. 240, fol. 74r-v.

29
Valencia, 19 de diciembre 1313
El rey Jaime II de Aragón a su hija María, mujer del infante Pedro de Castilla.
Acusa recibo de la comunicación de la muerte de Constanza de Portugal, viuda del
rey Fernando IV Castilla, y la exhorta a mostrarse sumisa con su suegra, la reina
María de Molina.

Don Jayme, por la gracia de Dios rey d’Aragón et cetera, a la nobla e


honrada infanta dona María, fija nuestra, muyer del muy noble infante
don Pedro, salut e benedicción de padre como a fija que mucho
amam[os]. Fazemos-vos saber que día domingo xvi días andados del
mes de deziembre, recibiemos vuestra carta que nos enviastes, en la
qual nos fiziestes saber la muert de la reyna dona Costança, nuestra so-

45
Archivo de la Corona de Aragón

brina. E sabet que nos pesa mucho de la su muert como de aquella qui
tan gran deudo avía con nos, mas, porque la muert es comunal a todos,
devemos a Dios gradescer de lo que él faze. E por que sabemos que ave-
des grant plazer quando de nos buenas noves oydes, sabet que por la
gracia de Dios somos sanos, nos e los infantes nuestros fijos, hermanos
vuestros. E toda via nos fet saber vuestra salut e buen estado. Otrosí,
vos fazemos saber que oviemos muy grant plazer que avemos sabida la
buena amor que la muy noble dona María, reyna de Castiella, vos á, e
mandámosvos que la honredes como a madre, e fagades quanto ella
mandare e a ella ploguiere, que tal es ella que sempre querrá lo que
sea vuestra honra e vuestre pro, e vos amará assí como a fija. Dada en
Valencia, xix días andados del mes de deziembre en el anyo de nuestre
Senyor de mcccxiii.
Petrus Martini mandato regio, et fuit ei
lecta.

Real Cancillería, Reg. 241, fol. 91v.

30
Zaragoza, 18 de diciembre 1314
El rey Jaime II de Aragón al infante Jaime, su primogénito. Le indica la ropa
que debe vestir mientras no se confirme la muerte del rey Felipe IV de Francia.

Jacobus et cetera, inclito infanti Jacobo, karissimo primogenito et


generali procuratori nostro, salutem et cetera. Significamus vobis nos
habuisse litteras quod illustris Philippus Francie rex diem clausit extre-
mum. Nosque propterea, licet hoc credamus, noluimus donec aliud ar-
ditum habuerimus induere nos vestes ad hoc pertinentes, set illas fieri
fecimus, nec alia facere que pertinent ad casum, set pluvialem g[ramas]
iam portamus; [et] sic volumus quod vos, similiter, faciatis vobis fieri
ves[t]es de panno n[igro], brunete, vel camelini bene obscuri, et inte-
rim gramasiam deff[erat]is seu portetis honesti c[olori]s, donec a nobis
aliud arditum habueritis vel vos sciveritis pro certo memoratum
reg[em] decessisse, ut [ex tunc v]estes predictas, quas fieri feceritis, in-
duatis. Data Cesarauguste, xv [ka]lendas januarii anno Domini mº cccº
xiiiiº.
Bernardus de Aversone mandato regio.

46
La muerte en la Casa Real de Aragón

Real Cancillería, Reg. 242, fol. 56r. Siguen dos cartas similares, una al infante Alfon-
so y otra a Galceran de Barberà, consejero real y canónigo de Barcelona y Lérida, para
que lo comunicara a los infantes Juan y Ramón Berenguer.14

31
Perpiñán, 19 de octubre 1316
El rey Sancho de Mallorca al rey Jaime II de Aragón. Le comunica la muerte del
infante Fernando, su hermano.

[Al dorso:] Excellenti principi domino Jacobo, Dei gracia regi Arago-
num, consanguineo nostro carissimo.
Excellenti principi domino Jacobo, Dei gracia regi Aragonum et Valen-
cie, Sardinie et Corsice, comitique Barchinone ac sancte romane Ecclesie
vexillario, ammirato et capitaneo generali superillustri, consanguineo nos-
tro carissimo, Sancius, per eandem rex Maioricarum, comes Rossilionis et
Ceritanie et dominus Montispessulani, salutem et prosperos ad vota suc-
cessus. Non absque dolore cordis sed tristicia magna refferimus quod ha-
buimus rumores certos inclitum infantem Ferrandum, germanum nostrum
carissimum, diem clausisse extremum, cuius corpus portari debet in brevi
ad terram nostram et tradi ecclesiastice sepulture. Data Perpiniani, xiiii
kalendas novembris anno Domini millesimo trecentessimo sextodecimo.

Real Cancillería, Cartas reales de Jaime II, núm. 5.527.15

32
Barcelona, 16 de julio 1319
El rey Jaime II de Aragón al papa Juan XXII. Le comunica la muerte desgracia-
da de los infantes Pedro y Juan de Castilla. Le pide que dicte provisiones para la de-
fensa de España.

Domino pape, Jacobus et cetera. Tristes et mesti et nimii doloris animi


anxietate gravati, sanctitati vestre inopinatum casum, tristicia, doloribus et

14
Publicada por J. Ernesto Martínez Ferrando, Jaime II de Aragón. Su vida familiar, vol.
ii. Documentos, Barcelona 1948, págs. 113-114. El rey Felipe IV de Francia había muerto el
29 de noviembre.
15
Publicada, entre otros, por Antoni Rubió i Lluch, Diplomatari de l'Orient Català, Bar-
celona 1947, núm. 85.

47
Archivo de la Corona de Aragón

dampno inextimabili plenum, mortem videlicet incliti laudabilis memorie


infantis Petri de Castella qui, sicut scitis, sic strenue atque nobiliter contra
abhominabiles sarracenos bella gerebat dominica, et etiam incliti, bone re-
cordacionis infantis Johannis, patrui sui, qui pro divinis serviciis similiter
viriliter dimicabat (proh dolor!) nunciamus. Modum attamen infortuna-
tum premisse mortis vestra clemencia videre et scire plene et large poterit
per litteras que super hoc cordubensi episcopo diriguntur. Expedit igitur,
sanctissime pater, et vehementer necesse est ut vestra sanctitas cito provi-
deat periculoso statui quo Ispania posita est pro predicto casu, et speciali-
ter in custodiendo maristrictus Iubaltarii quod, nisi fuerit custoditum, ob
audaciam quam hostes fidei receperunt, multi eorum in Ispaniam tran-
sient, et propter terrorem incussum Christi fidelibus illarum parcium pro-
venire posset toti Ispanie irreparabile nocumentum. Qui cuncta disponit
preelectam personam vestram ad sua sancta conservet servicia plenis an-
nis. Data Barchinone, xviiº kalendas augusti anno Domini mº cccº xixº.
Bernardus de Aversone mandato re-
gio, qui eam audivit; et fuit expedita
mandato eius absque vicecancellario.

Real Cancillería, Reg. 245, fol. 151v.16

33
Barcelona, 16 de julio 1319
El rey Jaime II de Aragón al infante Jaime, su primogénito. Le comunica la
muerte de los infantes Pedro y Juan de Castilla mientras luchaban contra los sarra-
cenos. Quiere que se vista de duelo y haga celebrar sufragios.

Jacobus et cetera, inclito infanti Jacobo, karissimo primogenito et cete-


ra. Cum amaritudine cordis vobis significamus nos certos habuisse rumo-
res inclitos bone memorie infantem Petrum de Castella, generum nos-
trum, et infantem Johannem, patruum eius, in processu quem contra
sarracenos faciebant diem clausisse extremum, prout vos jam hoc audivistis
putamus; ob quem casum, nos et incliti filii nostri, fratres vestri, induti su-
mus vestibus pro facto decentibus. Igitur et vos similiter faciatis, et eciam

16
Publicada por Jesús Ernesto Martínez Ferrando, Jaime II de Aragón. Su vida familiar,
vol. ii. Documentos, Barcelona 1948, pág. 207.

48
La muerte en la Casa Real de Aragón

pro animabus eorum exsequias celebrari. Data Barchinone xvii kalendas


augusti anno Domini mº ccc xix.
Idem ut supra, et expedita ut supra
[Bernardus de Aversone mandato re-
gio, qui eam audivit; et fuit expedita
mandato eius absque vicecancellario].

Real Cancillería, Reg. 245, fol. 151v.

34
Barcelona, 17 de julio 1319
El rey Jaime II de Aragón a su hija la infanta María. Procura consolarla del fa-
llecimiento del infante Pedro de Castilla, su marido, muerto mientras luchaba con-
tra los sarracenos.

Don Jayme, por la gracia de Dios rey de Aragón et cetera, a la infanta


dona María, fija nuestra et cetera. Filla. Fazémosvos saber que lunes, xvi días
andados del mes de julio, sopiemos por cierto el desaventurado caso que es
acaescido de la muerte del infante don Pedro, de la qual cosa sabe Dios es
nuestro coraçón muy quebrantado, assí como de aquel que amávamos cara-
ment quanto a uno de nuestros fijos. E tenemos que vos, como es guisado,
fincades con gran quebranto e muy desconssolada. E movido de piedat de
padre, toviemos por bien de vos escrevir en esta razón, mandándovos e cons-
sellando que en lo que Dios a querido conssentir en este fecho devades aver
paciencia, teniendo que quanto Dios faze o consiente todo es por lo mellor.
E devedes penssar que l’infant don Pedro hombre era, assí como uno de los
otros, e que avía de morir por una manera o por otra; e pues a morir avía,
devedes gradescer a Dios que sea muerto en su servicio. E podedes seer cier-
ta que la su alma es con Dios, assí como de aquel que a seydo mártir por él.
E conviénese muyto, infanta, a las personas de noble e de alta sangre, siquie-
re sean hombres, siquiere mulleres, que en las cosas que acaescen contrarias
ayan grant esfuerço de coraçón, e que no se lexen caer en desperación. E
esto dezimos por vos, que sabedes quien sodes e de qué lugar. E agora pares-
ca vuestro buen seso e vuestro buen entendimiento, e que por cosa que vos
no podedes dar conssello no fagades mal a vuestro cuerpo, porque desto au-
ríades muy grant peccado; mas devedes guardar a vos misma e lo que Dios
vos ha comendado, tomando en vos misma esfuerço de conssolación, e fa-
siendo tal captenimiento que sea plasient a Dios, e honra de vuestro linage,
e buen exiemplo a las dueynas del mundo que de vos oyrán favlar. E como

49
Archivo de la Corona de Aragón

quiere que esta letra vos ayamos enviado apressuradament por conssolarvos,
dentro pocos días vos enviaremos nuestro mandado con alguna buena per-
sona por conssolación vuestra, e aún que podades acordar lo que auredes de
faser. Dada en Barçelona, xvii días andados del mes de julio en el ayno de
nuestro Senyor de mil ccc xix.
Petrus Martini mandato regio, cui fuit
lecta, et qui, ex parte eiusdem domini
Regis, mandavit quod expediretur abs-
que cancellario.
Real Cancillería, Reg. 245, fol. 153r-v.17

35
Barcelona, 17 de julio 1319
El rey Jaime II de Aragón a don Juan Manuel. Se duele de la muerte de los dos
infantes de Castilla, Pedro y Juan, y le induce a intervenir en la política del reino.

Don Jayme et cetera, a don Johan, fijo que fue del infant don Manuel
et cetera. Don Johan. Fazémosvos saber que lunes, xvi días andados del
mes de julio, sopiemos este desaventurado caso que es acaescido de la
muert del infant don Pedro e del infante don Johan, de la qual cosa sabe
Dios oviemos e avemos grant quebranto en nuestro coraçón. E comoquier
que nos somos cierto que vos sodes tal que en esto e en toda cosa faredes
siempre bien vuestro deudo, empero, porque nos vos somos assí como pa-
dre, e vos tenemos e vos amamos assí como a fillo, toviemos que cumplía
de escrevirvos en esta razón, rogándovos e consellando, assí [c]arament
como podemos, que agora pareçca la vuestra bondat, e dedes a entender
qui sodes e de qual lugar venides, ca en las adverssidades se muestran e se
esmeran los hombres virtuosos. Por que faze menester, don Johan, que vos
prendades en tal guisado los afferes del rey don Alfonso, vuestro sobrino,
que es muy moço, como vos sabedes, e aún los afferes de los regnos que,
por el caso que es acaescido, son en periglo; que se muestre la vuestra bon-
dat, e que Dios vos aya que gradescer, e·nd ayades buen nombre e buena
fama por el mundo. De nos vos dezimos assí que toda cosa en que menes-
ter ayades nuestro conseyllo e nuestra ayuda, en quanto nos fazer poda-

17
Publicada por Jesús Ernesto Martínez Ferrando, Jaime II de Aragón. Su vida familiar,
vol. ii. Documentos, Barcelona 1948, págs. 207-208. Esta primera carta a la corte de Castilla
está precedida por un título que dice: «De sinistro casu mortis dominorum infantium Johan-
nis et Petri de Castella».

50
La muerte en la Casa Real de Aragón

mos, siempre lo fallaredes en nos, primerament por servicio de Dios e por


amor del dicho rey don Alfonso, e aún por amor de vos, que tenemos en
conta de fillo. E fazémosvos saber, comoquier que ya vos lo ayamos feyto
saber otra vez, que nos somos muy bien guarido, e en buen estado de
nuestro cuerpo, e con grant deseo de servir a Dios contra los enemigos de
la fe. Dada en Barçelona, xvii días andados del mes de julio en el ayno de
nuestro Senyor de mil e ccc e xix.
Petrus Martini mandato regio ut supra
[cui fuit lecta et qui, ex parte eiusdem
domini Regis, mandavit quod expedi-
retur absque cancellario].
Real Cancillería, Reg. 245, fols. 153v-154r.

36
Barcelona, 17 de julio 1319
El rey Jaime II de Aragón a su hija la infanta Constanza, mujer de don Juan
Manuel. Expresa sus sentimientos por la muerte de los dos infantes de Castilla, Pe-
dro y Juan.

Don Jayme et cetera, a la infanta dona Costança et cetera. Filla. Fazémos-


vos saber que lunes, xvi días andados del mes de julio, sopiemos este des-
aventurado caso que es acaescido de la muert del infant don Pedro e del in-
fant don Johan, de la qual cosa sabe Dios oviemos e avemos grant quebranto
en nuestro coraçón, assí como de aquel que amávamos carament quanto a
uno de nuestros fijos. Empero, porque la muert es comunal a todos, deve-
mos aver paciencia en nós, teniendo que quanto Dios faze o consiente todo
es bien feyto. E assí, filla, enviámosvos esto a dezir, que por razón del que-
branto tan grant que a recebido la infanta dona María, fija nuestra e herma-
na vuestra, de la muert de su marido, ayade consolación en vos. E fazémos-
vos saber, comoquier que ya vos lo ayamos feyto a saber, que nos somos muy
bien guarido e en buen estado de nuestro cuerpo. E toda vía nos fazet saber
vuestra salut e buen estado e de vuestros fijos, que grant plazer end avremos.
Data en Barcelona, xvii días andados del mes de julio.
Idem ut supra [Petrus Martini manda-
to regio, cui fuit lecta, et qui, ex parte
eiusdem domini Regis, mandavit quod
expediretur absque cancellario].

Real Cancillería, Reg. 245, fol. 154r.

51
Archivo de la Corona de Aragón

37
Barcelona, 17 de julio 1319
El rey Jaime II de Aragón a María de Molina, reina viuda de Castilla. Se duele
de la muerte de los infantes Pedro y Juan, y le recomienda a la infanta María, su
hija, que ha perdido al marido.

A la reyna dona María de Castella, don Jayme et cetera. Reyna. Fazé-


mosvos saber que lunes xvi días andados del mes de julio, oviemos ardit
cierto de la grant desaventura que es acaescida de la muert del infante
don Pedro, vuestro fijo, el qual nos amávamos assí como a fijo, e otrosí
de la muert del infante don Johan, cormano nuestro, de que avemos muy
grant dolor en nuestro coraçón como de tamayna perdua que avemos re-
cebida; e no tan solament nos e los de Espayna, mas aún toda christian-
dat. E comoquier[e] que vos, Reyna, sobre todas las personas del mundo
ayades recebido mayor quebranto, devedes vos conssolar e tomar esfuer-
ço en vos misma, assí como aquella en qui Dios a puesto mucho bien e
mucho entendimiento. E agora vos conviene mostrarlo más que nunca, e
gradescer a Dios lo que ordenado ha en este tan fuert caso, penssando
que lo que ell faze todo es bien fecho, e que ál non si puede fazer. E Rey-
na, comoquier que entro aquí nos toviéssemos mucho por tenido de ca-
tar por vuestra honra e del rey don Alfonso vuestro nieto, e por el buen
estado de sus regnos, mucho más agora seynaladament nos end tenemos
por tenido, e assí, en aquello que vos veredes que cumpla nuestro cons-
sello e nuestra ayuda, fazétnoslo saber, que cierta seet que quanto nos se-
pamos e podamos y faremos quanto podiéremos de bien e nu·y fallescría-
mos en ninguna manera. E rogámosvos, Reyna, que pues tanto mal e tanta
desaventura a acaescido a nuestra filla la infanta dona María, en perder tal
marido, que vos que·l seades madre assí como avedes seydo fasta aquí, que
mayor menester le faze que nunca. Dada en Barcelona, a xvii días anda-
dos del mes de julio.

Real Cancillería, Reg. 245, fol. 154r-v.

38
Barcelona, 17 de julio 1319
El rey Jaime II de Aragón a Garcilaso de la Vega, merino mayor de Castilla. Se
duele de la muerte de los infantes Pedro y Juan, y le ruega que vele por la infanta
María.

52
La muerte en la Casa Real de Aragón

Don Jayme et cetera, a García Lasso de la Vega, merino mayor de Castie-


lla et cetera. Fazémosvos saber que día lunes, xvi días andados del mes de
julio, oviemos nuevas muy malas e grieves de la muert del infant don Pedro
e del infant don Johan, de la qual cosa somos muy quebrantado en nuestro
coraçón por muchas raçones, pero conviene nos de gradescer a Dios lo que
él faze. E porque sabemos que, sobre todas las personas del mundo, nuestra
fija la infanta dona María a recebido quebranto e dayno sin emienda, e que
a menester grant conuerto e ayuda, rogámosvos quanto más podemos, assí
como aquel que siempre sirviestes bien e lealment la dicha infanta, e que so-
des tenido de fazerlo más que otro por el officio que vos tenedes e por la fiu-
za que el infante don Pedro avía en vós, querades la dita infanta servir más
agora que nunca, e catar por su fazienda. E faredes vuestro deudo, e nos
gradescer vos lo emos mucho, e seremos vos tenido de fazer bien e mercé.
Data en Barcelona, xvii días andados del mes de julio.
Idem ut supra [Petrus Martini manda-
to regio, cui fuit lecta, et qui, ex parte
eiusdem domini Regis, mandavit quod
expediretur absque cancellario].

Real Cancillería, Reg. 245, fol. 154v.

39
Barcelona, 17 de julio 1319
El rey Jaime II de Aragón a la infanta Leonor, hermana del rey Alfonso XI de
Castilla. La consuela de la muerte de los infantes Juan y Pedro.

Don Jayme et cetera, a la infanta dona Leonor et cetera. Fazémosvos sa-


ber que avemos ovido nuevas muy malas de la muert de vuestros tíos,
l’infant don Johan e l’infant don Pedro, de que somos muy despagado e
quebrantado en nuestro coraçón, pero que nos conviene gradescerlo a
Dios, que assí lo a ordenado. E vós, infanta, otrosí conortatvos e gradescet-
lo a Dios, e rogat por ellos, que aquí ál no si puede fazer. Dada en Barcelo-
na, xvii días andados del mes de julio.
Idem ut supra [Petrus Martini manda-
to regio, cui fuit lecta, et qui, ex parte
domini Regis, mandavit quod expedi-
retur absque cancellario].

Real Cancillería, Reg. 245, fol. 154v.

53
Archivo de la Corona de Aragón

40
Aviñón, 25 de julio 1319
El papa Juan XXII al rey Jaime II de Aragón. Le manifesta su gozo por la muer-
te gloriosa de los infantes Juan y Pedro de Castilla, y al mismo tiempo su tristeza por
el desconsuelo de sus familiares. Le recomienda velar por el buen estado de los reinos
de Castilla y León. Remarca las diferentes cualidades morales de los dos infantes.

[Al dorso:] Carissimo in Christo filio nostro Jacobo, regi Aragonum illustri.
Johannes episcopus, servus servorum Dei, carissimo in Christo filio nostro
Jacobo, regi Araganum [sic] illustri, salutem et apostolicam benedictionem. Si,
iuxta doctrinam apostolicam, flere cum flentibus et gaudere cum gaudentibus
habeamus, profecto epistola regia pro parte tua noviter nobis missa materiam
nobis ministravit gaudii et meroris. Ad ipsos enim Christi pugiles nostrum in-
tuitum convertentes, ipsos, sicut subponimus, ad interminabile gaudium indu-
bie pervenire speramus, et ideo, nos oportet, iuxta doctrinam predictam, ipsis
gaudentibus congaudere. Ad eorum autem proximos et coniunctos supersti-
tes, presertim ad genitricem illius benedicti infantis, tui videlicet generis, ac
utriusque consortem reflectentes aciem mentis nostre, ipsis utique dolentibus
nos convenit condolere. Status quoque negocii quem, sic strenue, sic poten-
ter, ambo ceperant prosequi, ac regnorum Castelle et Legionis, qui ex eorum
transitu non levibus periculis expositus formidatur, nobis indicunt tristiciam,
set speramus in Illo qui omnia potest quod circa illa sua providentia salubriter
providebit. Nos quoque circa ipsa iam ordinavimus cum nostris fratribus re-
media que occurrunt presentialiter adhibere, adhibituri alia, si hoc viderimus
expedire. Tu quoque, fili carissime, quesumus circa directionem premissorum
studiose invigila, et studium solicitum adhibere procura. Prudentiam autem
attendere volumus regiam, quam pie quamque clementer incomprehensibilis
divina providentia circa premissos nobiles fuerit operata: unum enim, qui
illaudabiliter vixerat, ut vitam mutaret in melius et fieret bonus, diutius expec-
tavit; alterum vero, qui semper, quantum humana ratio nosce sinit, laudabili-
ter vixerat, ne mutaret eius intellectum malicia, rapuit premature, saluti per
hoc misericorditer providens utriusque. Data Avinione viii kalendas augusti
pontificatus nostri anno iiiº.

Real Cancillería, Bulas, legajo xxx, núm. 37. Una nota dorsal coetánea define la
carta papal: «Responsiva ad significata super morte infancium Petri et Johannis de
Castella».18

18
Indicada por Francisco J. Miquel Rosell, Regesta de letras pontificias del Archivo de la
Corona de Aragón. Sección Cancillería Real (pergaminos), Madrid 1948, núm. 417. También se en-

54
La muerte en la Casa Real de Aragón

41
Montblanc, 18 de abril 1320
El rey Jaime II de Aragón a fray Arnulfo, confesor de la reina María de Lusignan,
su mujer. Le comunica la noticia, llegada de Aviñón, de la muerte de Enrique II rey
de Chipre, hermano de la reina. Deja a su discreción el momento de hacérsela saber.

Jacobus et cetera, religioso fratri Arnulfo, confessori illustris domine


Marie, Aragonum regine, karissime coniugis nostre et cetera. Noveritis a
quibusdam personis in curia romana existentibus nobis noviter significa-
tum fuisse quod illustris rex Cipri, frater Regine predicte, subtractus est
ab hac luce. Et cum nos dubitemus quin, si dicta Regina hoc ignoraret,
posset in sui juris preiudicium redundare, idcirco hoc vobis notifican-
dum providimus, ut super hiis faciatis quod discrecioni vestre visum fue-
rit expedire. Data in Montealbo, xiiiiº kalendas madii anno Domini mº
cccº xxº.
Idem [Franciscus de Bastida mandato
regio].

Real Cancillería, Reg. 246, fol. 14r.19

42
Tortosa, 23 de diciembre 1321
El rey Jaime II de Aragón a la infanta Leonor, hermana del rey Alfonso XI de Cas-
tilla. Acusa recibo de dos cartas en las cuales le comunicaba la muerte de la reina Ma-
ría de Molina, su abuela, y se quejaba del retraso en la percepción de las rentas.

Don Jayme et cetera, a la muy noble e muy honrada la infanta dona Leo-
nor, fija del muy noble rey don Ferrando, salut como a infanta que tenemos
en lugar de fija e amamos mucho de coraçón, e por a quien querríamos que

cuentra copiada en Real Cancillería, Reg. 25, fol. 157v. De aquí pasó al formulario de un es-
cribano real, hoy conservado en la Biblioteca Nacional de París, publicada en el Anuario de
Historia del Derecho Español, 9 (Madrid 1932), págs. 358-359.
19
Publicada por Johannes Vincke, Documenta selecta mutuas civitatis Arago-Cathalaunicae
et Ecclesiae relationes illustrantia, Barcelona 1936, pág. 253; y de nuevo por Jesús Ernesto Martí-
nez Ferrando, Jaime II de Aragón. Su vida familiar, vol. ii. Documentos, Barcelona 1948, pág.
240. El rey Enrique II de Chipre, hermano de la reina María, murió en 1324, dos años des-
pués de ella.

55
Archivo de la Corona de Aragón

diesse Dios mucha vida con honra e plazer, e con mucha buena ventura. In-
fanta. Fazémosvos saber que recibiemos dos cartas vuestras, las quales nos
die de vuestra parte David Barchilón, e entendiemos complidament quanto
nos enviastes dezir en razón de la muerte de la reyna dona María, vuestra
ahuela, e del estamiento del rey don Alfonso, vuestro hermano, e del vues-
tro, e otrosí sobre·l fecho de las vuestras rentas que avedes en los lugares
que vos assi[g]namos por vuestras arras. A les quales coses vos respondemos
que mucho ante que nos enviássedes dezir de la muert de la dicha Reyna a
que Dios perdone, lo avíamos sabido, e sabe Dios, que sabe tota buena ver-
dat, que nos desplogo muyto, e end huviemos muy grant desplazer de la su
mort por muytas de razones, mas, en especial, por lo del Rey vuestro herma-
no e por lo vuestro, que perd[i]estes tan honrada e tan buena ahuela que
vos era en lugar de madre. E somos ciertos que, siquiere el dicho Rey siquie-
re vos, fincastes muy desconortados e muy desmamparados, assí que por
esto e porque nos éramos muy luent de las partes de Castiella, non pudiestes
fazernos saber de la dicha muerte e del vuestro estamiento. Et jassea que de
la muerte de la dicha Reyna vos devades muchoa doler, empero, de lo que
nuestro senyor Dios faze e ordena non vos devedes maravellar, ante vos end
devedes aconortar como de cosa que ál non si puede fazer, sino que end fa-
gades gracias a Dios, porque todos avemos de passar por aquell passo. Et
como quiere que esto nos desploguiesse, si huviemos plazer en cómo la di-
cha Reyna ante que muriesse avía ordenado muy bien e muy saviament del
estamiento del dicho Rey e del vuestro. Et sabet por cierto, infanta, que por
razón de los buenos deudos que avemos con el dicho Rey, e por el amor que
vos avemos, e por la criança que de vos fiziemos, que nos acuerda toda hora
e acordará de la vuestra fazienda, e traballaremos por provecho e por honra
del dicho Rey e vuestra assí como faríamos por nuestros fijos, e vos podedes
fazer siempre conta de nos assí como de padre. A lo ál, del fecho de las vues-
tras rentas, vos fazemos saber que nos mandamos e fiziemos dar nuestras
cartas al dicho David, aquellas que viemos que complíen pora coger e reci-
bir las rendas sobredichas, segunt que vos e Gil Roiç de Minyo, vuestro ma-
yordomo, nos enviastes rogar, e el dicho David vos lo contará quando torna-
re a vos. E especialment mandamos que de los esdevenimentos que se
suelen vender ensemble con las rendas de los dichos lugares respondiessen
por vuestro nombre al dicho David, assí como vos más complidament, quan-
do érades en n[uestra] terra, las recibíades, e segunt que las avía ja recebido
la reyna dona Blanch[a] que fue nuestra muller, que Dios perdone. Demás
sabet, infanta, que porque algunas donzellas e otras personas que fueron de
vuestra casa e vos sirvieron nos clamaron mercé que les mandássemos pagar
aquello que vos les avíades mandado dar, nos, guardando que nos demanda-
van justa cosa e que falleser no hi devíamos, mandámoslas pagar de las vues-

56
La muerte en la Casa Real de Aragón

tras rendas, mas empero, porque más clarament pudiesse al [sic] dito David
recoll[i]r las dichas vuestras rendas, ordenamos que de las rendas de Huesca
e de Muntblanch sían pagadas las personas sobredichas. Dada en Tortosa,
xxiii díes andados del mes de deziembre en el año del nuestro Senyor de
mil e ccc e xx e uno.
Egidius Petri mandato regio, et fuit ei
lecta.
a
mucho, sobrepuesto.

Real Cancillería, Reg. 246, fols. 327v-328v.20

43
París, 7 de enero 1322
El rey Carlos IV de Francia al rey Jaime II de Aragón. Le comunica la muerte del
rey Felipe V, su hermano, ocurrida el día 2.

Serenissimo principi consanguineoque suo carissimo Jacobo, Dei gracia


regi Aragonum illustrissimo, Karolus eadem gracia Francie et Navarre rex,
prosperorum incrementa successuum cum salute. Diri vulneris novitate
percussi, et quodammodo cordetenus sauciati, precarissimi domini et ger-
mani nostri domini Philippi, nuper dictorum regnorum Regis deploran-
dum obitum, licet forsan precurrentis fame velocitas auribus vestris intule-
rit, ut tamen super eo et eius circunstanciis habeat vestra serenitas
certitudinem pleniorem, ecce morbi progressum et obitus, non sine fellita
cordis amaritudine, vobis mestuoso tamen calamo duximus presentibus
describendum. Siquidem, cum Rex ipse, gratus omnibus, Christi devotus,
humilis et decorus, in primeve juventutis iniciis ordiretur, arripuit eum ex
insperato morbus validus, quo per longa tempora maceratus multipliciter
et afflictus, tandem, secunda die intrantis nuper mensis januarii, in noctis
introitu, post suscepta devotissime omnia ecclesiastica sacramenta, preciosi
corporis Christi munitus viatico, in vere confessione fidei perseverans, in
suorum circumastantium presentia migravit, ut pie creditur, ad superna.
Et quis nos nisi mentis inops in funere tanti flere vetet? Porro, Regis eius-
dem Deo gratum cunctisque videntibus devotum exitum recensentes, non
inmerito temperamur a fletu, cum mortis dominium nullus umquam nisi

20
Publicada por Jesús Ernesto Martínez Ferrando, Jaime II de Aragón. Su vida familiar,
vol. ii. Documentos, Barcelona 1948, págs. 270-271.

57
Archivo de la Corona de Aragón

pius Redemptor omnium potuerit superare. Nos autem, qui prefato domi-
no et germano nostro succedimus, vestris offerimus beneplacitis nos para-
tos. Datum Parisius, sub sigillo nostro quo ante dictorum susceptum regno-
rum regimen utebamur, die viiª januarii.

Real Cancillería, Pergaminos de Jaime II, Extrainventario, núm. 104.21

44
Tortosa, 31 de enero 1322 (Enc. 1321)
El rey Jaime II de Aragón al infante Alfonso, su primogénito. Le comunica que
el rey Felipe V de Francia murió el día 2. Le ordena vestirse de duelo, hacerle celebrar
una misa exequial y asistir a ella.

Jacobus et cetera inclito infanti Alfonso, karissimo primogenito et gene-


rali procuratori nostro ac comiti Urgelli, salutem et cetera. Fili. Non sine
cordis turbacione vobis notificamus illustrem regem Francie, karissimum
consanguineum nostrum, crastina die post lapsum festum circumcisionis
dominice fuisse viam universe carnis ingressum. Sicque, visis presentibus,
vestes lugubres assu[mati]s [de] aliquo camellino, et missam sollempnem,
cui presens intersitis, celebrari pro anima faciatis. N[o]s autem [vobis]
significa[b]imus tempus quo poteritis deponere vestes ipsas. Data Dertuse
iie kalendas februarii, anno Domini mº cccº xxº primo.
Franciscus de Bastida mandato regio.

Real Cancillería, Reg. 246, fol. 344r.22

45
Barcelona, 22 de septiembre 1322
El rey Jaime II de Aragón al rey Enrique II de Chipre. Le comunica la muerte de su
mujer, la reina María de Lusignan, hermana suya, ocurrida el día 13. Le recomien-
da a las doncellas que regresan y a los seis esclavos manumitidos en el testamento.

21
Publicada por Joaquim Miret y Sans, «Lettres closes des derniers capétiens directs»,
en Le Moyen Âge, 19 (París 1915), núm. 6, sin indicar la signatura. Publicada también, parcial-
mente, por Heinrich Finke, Acta Aragonensia, vol. iii, Berlín 1922, doc. 182.
22
Publicada por Jesús Ernesto Martínez Ferrando, Jaime II de Aragón. Su vida familiar,
vol. ii. Documentos, Barcelona 1948, pág. 273.

58
La muerte en la Casa Real de Aragón

Excellenti principi domino Enricho, Dei gracia Jherusalem et Cipri regi,


karissimo fratri suo, Jacobus, per eandem rex Aragonum et cetera, fraterne
dileccionis plenitudinem cum salute. Fraternitati vestre, non sine magna
cordis anxietate, describimus illustrem dominam Mariam, reginam Arago-
num, conjugem nostram sororemque vestram, die sabbati qua computaba-
tur idus septembris, quasi in ora matutinarum, deposito per vere confessio-
nis oraculum et aperte contriccionis indicium suorum vinculo delictorum,
gloriosissimo sumpto viatico, ceterisque devotissime receptis omnibus eccle-
siasticis sacramentis, et in confessione vere fidei armis spiritualibus premu-
nita, de presenti seculo ad celeste gaudium, ut pie creditur, migravisse. In
cuius flebili transitu, licet recolenda sue mansuetudinis et humilitatis benig-
nitas aliaque diversa dona virtutum quibus predita noscebatur, nos merito
dolere compellant, et in tante consortis molesta nimirum sublacione turbari,
verumtamen, comendabilis eius exitus, et disposicio rerum provida, cetera-
que devocionis et karitatis opera quibus usque ad ipsam oram mortis sano
intellectu vaccavit, nobis et cunctis ipsam diligentibus materiam debent con-
solacionis inducere, cum ex ipsis illam in sortem justorum esse repositam fi-
ducialiter sit sperandum. Igitur, vestra regia magnitudo, consolacionem sus-
cipiens in vere consolacionis Actore, firmiter in animo teneat ut sincerum
quem erga vos habuimus et habemus affectum eius in nobis obitus non dele-
bit, set pocius, favente Domino, continuis roborabitur incrementis. Preterea,
quia domicelle et alie servientes que ipsius domine Regine insistebant obse-
quiis amplius ad nathale solum elegerunt accedere quam in hiis partibus re-
manere, illis earum super hoc voluntatibus annuentes, redeundi ad partes
illas licenciam duximus concedendam; rogantes ut sit de vestro beneplacito
quod eas redeuntes, tam nostri quam dicte domine Regine intuitu, regia, ut
convenit, celsitudo favore benivolo prosequatur. Ceterum, quia eadem do-
mina Regina sex servis eiusdem, quorum alteri vocantur Johannes et Ber-
trandus Cochi, et reliqui Alison, Caterina, Johanna et Maria, libertatem et
manumissionem liberam in suo ultimo testamento concessit, vestram magni-
ficenciam deprecamur ut huiusmodi concessioni seu gracie regia magnitudo
favorabiliter acquiescat. Data Barchinone, decimo kalendas octobris anno
Domini mº cccº xxº secundo.
Petrus Lupi mandato regio.

Real Cancillería, Reg. 247, fol. 162r-v.23

23
Publicada por J. Ernesto Martínez Ferrando, Jaime II de Aragón. Su vida familiar, vol.
ii. Documentos, Barcelona 1948, págs. 288-289. Publicada de nuevo por Eugenio Sarrablo,
«La Reina que vino de Oriente», en Boletín de la Real Academia de la Historia, 148 (Madrid
1961), pág. 160. Las obras de referencia sitúan la muerte de la reina, erróneamente, el día 10.

59
Archivo de la Corona de Aragón

46
Barcelona, 22 de septiembre 1322

El rey Jaime II de Aragón a la reina Isabel de Chipre. Le comunica la muerte de


su mujer, la reina María de Lusignan, hija suya. Le recomienda a los servidores
que regresen al reino.

Illustri ac preclare domine Ysabelle, Dei gracia Jherusalem et Cipri regi-


ne, nobis karissime velut matri, Jacobus, per eandem rex Aragonum et ce-
tera, salutem cum desiderabili prosperitatis augmento. Serenitati vestre,
non sine magna cordis anxietate, describimus illustrem dominam Mariam,
reginam Aragonum, conjugem nostram filiamque vestram, die sabbati qua
computabatur idus septembris, quasi in ora matutinorum, deposito per
vere confessionis oraculum et aperte contriccionis indicium suorum vincu-
lo delictorum, gloriosissimo sumpto viatico, ceterisque devotissime recep-
tis omnibus ecclesiasticis sacramentis, et in confessione vere fidei armis spi-
ritualibus premunita, de presenti seculo ad celeste gaudium, ut pie
creditur, migravisse. In cuius flebili transitu, licet recolenda sue mansuetu-
dinis et humilitatis benignitas aliaque diversa dona virtutum quibus predi-
ta noscebatur, nos merito dolere compellant et in tante consortis molesta
nimirum sublacione turbari, verumtamen, comendabilis eius exitus, et dis-
posicio rerum provida, ceteraque devocionis et karitatis opera quibus us-
que ad ipsam horam mortis sano intellectu vaccavit, nobis et cunctis ipsam
diligentibus materiam debent consolacionis inducere, cum ex ipsis illam in
sortem justorum esse repositam fiducialiter sit sperandum. Igitur, vestra re-
gia magnitudo, consolacionem suscipiens in vere consolacionis Actore, fir-
miter in animo teneat ut sincerum quem erga vos habuimus et habemus
affectum eius in nobis obitus non delebit, set pocius, favente Domino, con-
tinuis roborabitur incrementis. Preterea, quia domicelle et alie servientes
que ipsius domine Regine insistebant obsequiis amplius ad natale solum
elegerunt accedere quam in hiis partibus remanere, illis earum super hoc
voluntatibus annuentes, redeundi ad partes illas licenciam duximus conce-
dendam; rogantes ut sit de vestro beneplacito ut eas redeuntes, tam nostri
quam dicte domine Regine intuitu, regia, ut convenit, celsitudo favore be-
nivolo prosequatur. Data Barchinone xº kalendas octobris anno Domini
mº cccº xxº secundo.
Idem [Petrus Lupi mandato regio].

Real Cancillería, Reg. 247, fol. 162v.

60
La muerte en la Casa Real de Aragón

47
Barcelona, 4 de marzo 1323 (Enc. 1322)
El rey Jaime II de Aragón al rey Roberto I de Nápoles. Acusa la recepción de la
carta en la cual le relataba la victoria obtenida en Génova y la muerte de Catalina,
duquesa de Calabria, su nuera.
También se escribió a Sancha de Mallorca, reina de Nápoles.

Excellenti principi domino Roberto, Dei gracia Jherusalem et Sicilie regi


illustri, karissimo fratri nostro, Jacobus per eandem rex Aragonum et cetera,
salutem et votivorum successuum incrementa. Magnificencie vestre recepimus
litteras describentes qualiter nuper gentes vestre, una cum januensibus, intrin-
secis devotis vestris, comunes inimicos vobis et dictis januensibus in Monte Pe-
dis et Burgo hostiliter comorantes viriliter expulerunt, multos ex ipsorum ini-
micorum maioribus cum uxoribus et filiis capiendo, et partes civitatis Janue
circumpositas occupando. Continebat eciam earumdem litterarum vestrarum
series qualiter multe displicencie nova receperatis, videlicet, quod inclita et di-
lecta filia vestra quondam, ducissa Calabrie, infirmitate diutina lacessita, diem
clauserat extremum, rogando nos quod pro ea missas et alia pia opera cele-
brari facere vellemus. Ad que magnificencie vestre taliter respondemus. Et pri-
mo quantum ad dictam victoriam per gentes vestras et januenses, intrinsecos
devotos vestros habitam, quod semper nobis gratum accedit quociens nobis fe-
lices successus vestros et gentium vestrarum et ea que vobis occurrunt placida
intimatis. Obitum autem dicte inclite ducisse, novit Deus, moleste suscepimus.
Et juxta preces vestras, pro salute anime eiusdem missas, quibus nos et inclites
infanti filii nostri karissimi presentes fuimus, ordinavimus celebrari. Data Bar-
chinone iiiiº nonas marcii anno Domini mº cccº xxº secundo.
Franciscus de Bastida mandato regio.
Similis fuit missa, verbis competenter mutatis, illustri et preclare domi-
ne Sanccie Dei gracia Jherusalem et Sicilie regine, sorori sue karissime.
Data ut supra. Idem.
Real Cancillería, Reg. 247, fols. 235v-236r.

48
Perpiñán, 11 de septiembre 1324
El rey Jaime III de Mallorca al rey Jaime II de Aragón. Le comunica que el rey
Sancho I, su tío, murió el día 4. Acredita a los dos representantes que le envía.

61
Archivo de la Corona de Aragón

Sequitur forma littere qua obitus illustris Sancii bone memorie regis
Maioricarum significatus fuit domino Regi nostro, que talis est.
Magnifico et serenissimo principi domino Jacobo, Dei gracia regi Arago-
num, Valencie, Sardinie et Corsice, comitique Barchinone ac sancte romane
Ecclesie vexillario, ammirato et capitaneo generali illustrissimo, nostro avun-
culo carissimo et tanquam patri reverendo, Jacobus, per eandem rex Maiori-
carum, comes Rossilionis et Ceritanie et dominus Montispessulani, vite lon-
geve gaudia et felicium successuum incrementa. Christus, qui suos diligit et
neminem vult perire, sic renum dolore et deinde febre lenta continua sere-
nissimum dominum et patruum nostrum, reverendum dominum Sancium
clare memorie regem Maioricarum, voluit opprimere quod, receptis ut prin-
ceps catholicus sacramentis divinis, ad paradisi gaudia se contulit de tristicia
huius mundi, die martis in terciis quarta huius septembris. Qua ex re et qui-
busdam aliis ad excellenciam vestram, quam nobis speramus propiciam tan-
quam patris, destinamus nostros nuncios speciales Raymundum de Crexello,
militem, et Bernardum Rome, burgensem Perpiniani, nostros fideles, quibus
dignetur regia benignitas fidem credulam adhibere super hiis que sublimita-
ti vestre pro parte nostra duxerint exponenda. Data Perpiniani, tercio idus
septembris anno Domini mº cccº xxº quarto.

Real Cancillería, Reg. 347, fol. 13r.24

49
Barcelona, 16 de septiembre 1324
El rey Jaime II de Aragón a Jaime, hijo del infante Fernando de Mallorca, su so-
brino (sin darle el tratamiento de rey). Acusa recibo de la notificación de la muerte
del rey Sancho I y responde a su embajada diciéndole que velará por la prosperidad
de sus asuntos.

Sequitur forma responsive domini Regis nostri ad predictam.


Jacobus Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice, comi-
tisque Barchinone ac sancte romane Ecclesie vexillarius, ammiratus et ca-
pitaneus generalis, inclito karissimo nepoti nostro Jacobo, incliti infantis
Ferdinandi bone memorie nato, salutem et sincere dileccionis affectum.
Vestram noviter recepimus litteram presentatam nobis per Raymundum

24
Suprimidos los nombres propios y las datas, la carta se encuentra copiada en el for-
mulario publicado en Anuario de Historia del Derecho Español 6 (Madrid 1929), pág. 393.

62
La muerte en la Casa Real de Aragón

de Crexello, militem, et Bernardum Rome, burgensem Perpiniani, missos


nobis per vos; ipsiusque littere tenore ac dictorum nunciorum vestrorum
relacione auditis, respondimus quod de significata nobis per vos morte
illustris Sancii recolende memorie Maioricarum regis, karissimi consangui-
nei nostri, quam jam ante ipsius littere recepcionem perceperamus, fuit et
est amaritudine plenus animus noster, sicut de morte illius quem propter
sanguinis nexum et amoris intimi vinculum [caru]m in nostris visceribus
gerebamus. Excusatum etiam vos habemus, ex causis per dictos vestros ex-
pressis nuncios, quia cicius mortem dicti regis Maioricarum nobis non sig-
nificaveritis. Ad recomendacionem vero vestri, quam ex parte vestra dicti
vestri nuncii nobis fecerunt, vobis notificamus quod vos et vestra negocia,
ut carum nepotem, recomendatos habemus, et semper habere intendimus
quantum poterimus et debemus. Data Barchinone, xviº kalendas octobris
anno Domini mº cccº xxº quarto.
Bernardus de Aversone mandato re-
gio, cui fuit lecta.

Real Cancillería, Reg. 347, fol. 13r.

50
Barcelona, 18 de septiembre 1324
El rey Jaime II de Aragón a María de Anjou, reina de Mallorca. Acusa recibo de
la notificación de la muerte de su marido, el rey Sancho I, y la consuela.

Responsiva regine Maioricarum super significato obitu dicti Majorica-


rum regis.
Illustri domine Marie, Dei gracia regine Maioricarum, sorori nostre ka-
rissime, Jacobus, per eandem Rex et cetera, salutem et constatis [sic, por
constantis] dileccionis affectum. Ex missis nobis noviter ab excellencia ves-
tra litteras percepimus obitum illustris principis Sancii, Maioricarum regis,
viri vestri, consanguinei nostri karissimi, de quo, velut de eo quem loco fra-
tris carum in intimis gerebamus, magne tristicie et amaritudinis causam
suscepimus, dolentes tam caram tamque nobis sanguinis necessitudine et
indissolubili amoris vinculo conjunctam personam nobis fuisse subtractam;
set in eo quod nobis per vos significatum extitit ipsum ut verum et catholi-
cum principem dies suos finisse, concepte amaritudinis aculeus fuit ali-
quantulum mittigatus. Vobis autem ut sorori karissime in morte eiusdem
plurimum condolemus, conspicientes vos viro et domino karissimo destitu-

63
Archivo de la Corona de Aragón

tam; intendemus enim ad vestri consolacionem, sicut petiistis, quociens


opportunitas s[e] obtulerit, vos nostris litteris visitare. Data Barchinone,
xiiiiº kalendas octobris anno predicto [anno Domini mº cccº xxº quarto].
Franciscus de Bastida mandato regio.

Real Cancillería, Reg. 347, fol. 13r.

51
Barcelona, 19 de septiembre 1324
El rey Jaime II de Aragón a los prelados, nobles, caballeros, ciudadanos y univer-
sidades de las ciudades, villas y lugares que habían pertenecido al rey Sancho I de
Mallorca. Manifiesta su sentimiento por la muerte del rey y les advierte de sus dere-
chos sucesorios. Comunica el envío de dos representantes suyos.

Jacobus et cetera, venerabilibus et dilectis prelatis, nobilibus, militibus,


civibus, burgensibus et universitatibus civitatum, villarum et locorum que
fuerunt illustris bone memorie Sanccii Maioricarum regis, comitis Rossilio-
nis et Ceritanie ac domini Montispessulani, karissimi consanguinei nostri,
atque procuratoribus et sindicis seu nunciis eorum et singularibus ex eis,
salutem et dileccionem. Audito noviter casu mortis dicti Maioricarum re-
gis, quia nobis tam grandi nature debito jungebatur, et quia nos et eum fir-
me dileccionis sinceritas tenebat veraciter adunitos, cor nostrum nimii do-
loris compunxit anxietas ac turbavit, placuissetque nobis vehementissime,
si processisset ab alto, quod dies eius feliciter protraxisset in evum. Sane,
quia traditum nobis a Deo regimen nos astringit ut jura regalia conserve-
mus, mittimus ad vos dilectos consiliarios et familiares nostros, harum exi-
bitores, Bernardum de Fonollario, militem, et Raymundum Vinaderii, le-
gum doctorem, informatos a nobis plenarie de quibusdam pro nostra
parte vobis oretenus explicandis. Adhibeatis igitur firmam fidem hiis om-
nibus que pro nobis vobis duxerint exponenda. Data Barchinone, xiiiº ka-
lendas octobris anno Domini mº cccº xxº quarto.
Idem [Bernardus de Aversone domini
Regis mandato].

Real Cancillería, Reg. 347, fols. 15v-16r.25

25
Publicada, como carta de formulario, en Anuario de Historia del Derecho Español, 6 (Ma-
drid 1929), pág. 396.

64
La muerte en la Casa Real de Aragón

52
Nápoles, 23 de octubre 1324
Sancha de Mallorca, reina de Nápoles, al rey Jaime II de Aragón. Se duele de la
muerte del rey Sancho I de Mallorca, su hermano, y le comunica que designó como
sucesor a su sobrino Jaime.

[Al dorso:] Inclito principi domino Jacobo, Dei gracia illustri regi Arago-
num, carissimo fratri suo, regina Jerusalem et Sicilie.
Inclito principi domino Jacobo, Dei gratia regi Aragonum illustri, caris-
simo fratri suo, Sancia eadem regina Jerusalem et Sicilie, salutem et intime
dileccionis affectum. Rumores implacidi qui ad nos usque cum amaritudi-
ne cordis nostri noviter pervenerunt, de morte clare memorie domini re-
gis Maioricarum, communis fratris carissimi, ex affectu illo sororio quo in
ipsius vita et presencia letabamur, nostra viscera diri doloris aculeo saucia-
runt. In cuius subtraccione, licet nobis premissa sanguinis racione resultet
multiplex meroris materia, licet omnibus consanguineis et coniunctis suis
quoque fidelibus et subiectis, turbacionis et amaritudinis occasio propine-
tur, vobis maxime, qui caput honorabilis domus nostre Aragonum nosci-
mini, et ipse dominus frater noster membrum presius ceteris speciale. In
eo tamen omnes consolacionis spem debemus assumere, quod ipse prin-
ceps catholicus bene et laudabiliter vixit, sibique, senciens mortis pericu-
lum preforis inminere, prout decuit christicolam tantum regem, ecclesias-
tica sacramenta devote recepit, quodque ipse, prout Domino placuit,
debitum universe carnis persolvens, successorem sibi reliquit ac heredem
in regno suum vestrumque nepotem carissimum dominum Jacobum, no-
vum Maioricarum regem, qui cum dicte domus nostre Aragonum mem-
brum honorabile dinoscatur, suorum predecessorum sequendo vestigia vo-
bis tanquam capiti domus eiusdem fiducialiter et filialiter adherebit.
Eapropter excellenciam et fraternitatem vestram sicut carius possumus du-
ximus deprecandam quatenus eundem, tam ex consanguinitatis nexu invi-
cem vigentis, quam consideratione prenominati quondam fratris nostri,
patrui sui, quem in urgentibus arduisque vestris negociis paratum et
promptum cum ope et opera subsidialibet invenistis, sic, si placet, habere
velitis, prout tenemini, sincere benivole et amabiliter comendatum; quod
preter retribucionis divine rependium, honoris in vobis titulus augeat, et
demum ipsius juvenis amor et devocio ad vestram celsitudinem nunc et in
futurum fortius incalescat. Data Neapoli, sub anulo nostro, die xxiiiº octo-
bris viiie indictionis.

Real Cancillería, Pergaminos de Jaime II, Extrainventario, núm. 115.

65
Archivo de la Corona de Aragón

53
Calatayud, 9 de noviembre 1326
La infanta María, viuda del infante Pedro de Castilla, al rey Jaime II de Ara-
gón, su padre. Le comunica el asesinato de don Juan de Haro ‘el Tuerto’, hijo del
infante don Juan, por orden del rey Alfonso XI de Castilla.

[Al dorso:] Al muy alto e poderoso señor rey de Aragón, por la inffanta
doña María, su fija.
Padre señor. Yo, inffanta doña María, vuestra fija, besso vuestros pies e
vuestras manos, e me encomiendo en la vuestra gracia e en la vuestra mer-
ced. Señor, fago vos saber que yo avía enbiado a don Johan a Johan Fe-
rrandes, mío escriván. E llegó a mi, a Callataiud, oy domingo ix días de
noviembre, e contó me nuevas ciertas cómo, viniéndosse don Johan a veer
con el rey a Toro yueves, xxx días de ochubre, que otro día, viernes, que·l
convidó el rey a comer. E teniendo’l segurado con dose cavalleros, tornán-
dose sus vassallos que non recibiesse muerte nin desonrra, de que·l tovo
entrado en su palacio, mató’l n·él, e a García Ferrandes Sarmiento, e a
Lope Asnares de Aça, e preso a todos los otros que con él y entraron. E, se-
gund disen, señor, fue fecha la peor cosa que nunca fue fecha en España
sobre tal omne. E pido vos por merced, señor, que me fagades toda vía sa-
ber de vuestra salut e de cómo vos va, e tener vos lo he en merced. Dada
en Callataiud, ix días de noviembre era de mille e ccc lxiiii años. Yo, Jo-
han Ferrandes, la fis escrivir por mandado de la inffanta. Alfonso Romero
[contraseña].

Real Cancillería, Cartas reales de Jaime II, núm. 9.137.26

54
Barcelona, 23 de agosto 1327
El rey Jaime II de Aragón al infante Alfonso, su primogénito. Le comunica la
muerte de la infanta Constanza, mujer de don Juan Manuel, y le recomienda resig-
nación.
También se escribió al infante Ramón Berenguer.

26
Publicada fragmentariamente por Andrés Giménez Soler, Don Juan Manuel. Biografía
y estudio crítico, Zaragoza, 1932, págs. 532-533.

66
La muerte en la Casa Real de Aragón

Al infant don Alfonso et cetera. Fill. Ab dolor de cor vos fem saber que
havem ahut ardit cert que nostre senyor Déus, axí com li à plagut, ha ordo-
nat de la infanta dona Constança, nostra filla e sor vostra, muller que fo
del noble don Johan, fill del infant don Manuel, axí que és pasada d’esta
vida. E si bé nós axí com a pare, e vós axí com a frare, e els atres germans e
germanes, ne dejam haver tristícia, però devem-nos conformar ab la volen-
tat e ordinació de Déu; e axí, capdelat-vos-en com a vós pertayn. Data Bar-
chinone, sub sigillo nostro secreto, xº kalendas septembris anno Domini
mº cccº xxº septimo.
Dominus Rex mandavit Bernardo de
Aversone.
Semblant al infant en Ramon Berenguer, comte de les Montanyes de
Prades.

Real Cancillería, Reg. 250, fol. 51v.27

55
Barcelona, 23 de agosto 1327
El rey Jaime II de Aragón al infante Juan, arzobispo de Toledo, su hijo. Le co-
munica la muerte de la infanta Constanza, mujer de don Juan Manuel, y le reco-
mienda resignación.

Archiepiscopo toletanensi. Licet jam arbitremur subscriptum tristem


rumorem ad vestram audienciam pervenisse, attamen, si ipsum fortassis
nondum audiveritis, filiacioni vestre cordis amaritudine curavimus signifi-
candum nos certum habuisse rumorem quod Altissimus de inclita infantis-
sa Constancia, filia nostra karissima, uxore nobilis Johannis filii infantis
Emanuelis, sorore vestra, prout ei placuit, ordinavit, et dies suos finivit. Et
quamvis nos tanquam pater eius, vosque velut frater, et alii fratres ipsius de
tali casu obitus dicte infantisse tristiciam sumere debeamus, attamen nos
decet voluntatem nostram disposicioni et voluntati Altissimi conformare.
Sicque providencia vestra, benedicte fili, modum consolacionis super hoc
adhibeat, ut vos decet. Sperare enim possumus, nos et vos et ceteri amici
eius, in misericordia Salvatoris quod ipsam de laboribus huius vite finibilis

27
Publicada por Jesús Ernesto Martínez Ferrando, Jaime II de Aragón. Su vida familiar,
vol. ii. Documentos, Barcelona 1948, pág. 329.

67
Archivo de la Corona de Aragón

deduxerit et vocaverit ad quietem. Data Barchinone, xº kalendas septem-


bris anno Domini mº cccº xxº septimo.
Dominus Rex mandavit Bernardo de
Averçone.

Real Cancillería, Reg. 250, fol. 51v.28

56
Zaragoza, 5 de noviembre 1327
El infante Alfonso a los prohombres y universidad de Montblanc. Les comunica
la muerte de la infanta Teresa de Entenza, su mujer, a los siete días del parto de un
niño, que también ha muerto. Les ruega que le hagan celebrar misas.

Infans Alfonsus, illustrissimi domini regis Aragonum primogenitus eius-


que generalis procurator ac comes Urgelli, fidelibus suis probis hominibus
et universitati Montisalbi, salutem et graciam. Noscat vestra fidelitates [sic]
quod inclita infantissa Theresia, karissima coniux nostra, nuper passa fuit
per plures dies febrem continuam, qua durante supervenit sibi partus, ex
quo peperit filium qui, suscepto sacro baptismate, post triduum expiravit.
Deinde, durante eadem febre, prefata infantissa, septima die post dictum
partum, sicut Domino placuit, diem clausit extremum, confessa pluries et
contrita, ac receptis eucaristie et extreme unccionis ecclesiasticis sacra-
mentis, habitaque absolucione plena omnium suorum pecaminum ex spe-
ciali indulgencia per dominum summum pontificem sibi concessa; cuius
corpus, juxta sui disposicione, in ecclesia fratrum minorum Cesarauguste
fuit traditum sepulture. Hec itaque vobis significare curavimus, fidelitatem
vestram rogantes attente quatenus honore et gracia nostri pro anima in-
fantisse predicte faciatis missas aliquas celebrari. Ex hoc enim vestrum
adimplendo debitum complacebitis plurimum votis nostris. Data Cesarau-
guste, nonas novembris anno Domini millesimo trecentessimo vicesimo
septimo.

Real Cancillería, Cartas reales de Alfonso III, núm. 3. La carta carece de signos de
expedición y registro.29

28
Publicada por Jesús Ernesto Martínez Ferrando, Jaime II de Aragón. Su vida familiar,
vol. ii. Documentos, Barcelona 1948, pág. 329.
29
Publicada en Estudis universitaris catalans, 18 (Barcelona 1933), pág. 354.

68
La muerte en la Casa Real de Aragón

57
Aviñón, 17 de noviembre 1327
El papa Juan XXII al rey Alfonso IV de Aragón. Le consuela de la muerte de Jai-
me II, su padre, con citas de las Escrituras y de san Bernardo.

[Al dorso:] Carissimo in Christo filio Alfonso, regi Aragonum illustri.


Johannes episcopus, servus servorum Dei, carissimo in Christo filio Al-
fonso, regi Aragonum illustri, salutem et apostolicam benedictionem. Si
presentis vite, qua in hac valle miserie vivimus, viteque future, qua in terra
viventium vivitur, conditiones consideraremus attente, profecto parentum
aliorumque amicorum nostrorum ab hac ad illam transitus, non dolendi,
non flendi seu plangendi, sed pocius ipsis congaudendi et gratias de tali
transitu referendi Altissimo nobis materiam ministraret. Huius quidem vite
beatus Iob conditiones nonnullas exprimit dicens: ‘Homo natus de mulie-
re, brevi vivens tempore, repletus multis miseriis, qui quasi flos egreditur
et conteritur, et fugit velut umbra, et nunquam in eodem statu permanet’.
De hac quoque beatus Jacobus dicit: ‘Que est inquit vita nostra?’, et res-
pondens subdit dicens: ‘Vapor est ad modicum parens’. De hac quoque in
libro Sapientie scribitur quod ‘Exiguum et cum tedio est tempus vite nos-
tre’; et ibidem sequitur: ‘Umbre transitus est tempus nostrum et non est
reversio finis nostri’. Sane, de illa terra viventium in qua beati vivunt et illa
vita, beatus Bernardus sic dicit: ‘O civitas celestis, mansio secura, patria to-
tum continens quod delectat! Populus sine murmure, incole quieti, homi-
nes nullam indigentiam habentes! Quam gloriosa dicta sunt de te, civitas
Dei, sicut letantium omnium habitatio est in te! Omnes letantur in leticia
et exultacione. Omnes delectantur in eo cuius aspectus benignus, facies
decora, eloquium dulce, delectabilis ad videndum, suavis ad habendum,
dulcis ad fruendum’. Et sequitur: ‘Nec extra illum aliud queritur, quia in
eo totum invenitur quod desideratur’. De illa civitate beatus quoque Jo-
hannes sic dicit: ‘Civitas illa non eget sole neque luna ut luceant in ea,
nam claritas Dei illuminabit eam, et lucerna eius est agnus’; et sequitur: ‘Et
porte eius non claudentur per diem, nox enim non erit illic’. Non sic, non
sic de hac valle miserie potest dici, in qua risus commiscetur doloribus, et
extrema gaudii occupat luctus. Et quia, fili carissime, sic clare memorie Ja-
cobus, rex Aragonum, genitor tuus, in hac valle miserie se regere studuit,
quod ad terram viventium pervenisse creditur vel infallibiliter perventurus,
prudentiam regiam exhortamur, eidem nichilominus sano consilio sua-
dentes quatinus, omni pulsa mestitia pro transitu huiusmodi forsitan pre-
concepta, gratias Deo agat sedule quod tuum genitorem sic dignatus est
regere quod a regnis temporalibus ad celeste meruerit pervenire; eidem

69
Archivo de la Corona de Aragón

humiliter supplicando ut sic gressus tuos dignetur in hac valle miserie diri-
gere, populumque tibi commissum regere quod ad illam terram viventium
post huius vite transitum feliciter valeas pervenire. Ad nos, fili carissime,
qui ad te instinctu paterne caritatis afficimur, confidenter recursum in tuis
oportunitatibus habiturus. Data Avinione, xv kalendas decembris pontifi-
catus nostri anno duodecimo.

Real Cancillería, Bulas, legajo xxxvii, núm. 135.30

58
Santes Creus, 22 de noviembre 1327
El rey Alfonso IV de Aragón al papa Juan XXII. Le comunica la muerte de Jai-
me II, su padre, ocurrida el día 2.

Domino pape.31
Mestum et dolendum, casum obitus serenissimi principis domini geni-
toris nostri, domini Jacobi regis Aragonum memorie recolende, sanctitati
vestre, quam indubitanter tenemus pro salute anime eius salubria in sancta
Dei Ecclesia remedia indicturam, licet tristissimo animo et quasi in extasi
et extra solite mentis judicium humanum posito, ducimus describendum.
Innotescat igitur apostolice dignitati quod die lune, secunda die huius
mensis novembris, in crepusculo noctis, post duros, varios, longuosque
languores infirmitatum, non unius set diversarum, quibus dictus dominus
pater noster diucius extitit lacessitus, requisitis antea et humilitate receptis
ab eo, ut catholico et christianissimo principe, omnibus sancte Ecclesie sa-
cramentis, humanum nature exsolvens debitum, spiritum suum summo

30
‘Homo natus de muliere, brevi vivens tempore, repletus multis miseriis, qui quasi flos
egreditur et conteritur, et fugit velut umbra, et nunquam in eodem statu permanet’: Job, 14,
1-2. ‘Que est vita vestra? Vapor est ad modicum parens’: Santiago 4, 15. ‘Exiguum et cum te-
dio est tempus vite nostre (…); umbre transitus est tempus nostrum et non est reversio finis
nostri’: Sabiduría 2, 1 y 5. ‘Civitas non eget sole, neque luna ut luceant in ea, nam claritas Dei
illuminavit eam, et lucerna eius est agnus (…); et porte eius non claudentur per diem, nox
enim non erit illic’: Apocalipsis 21, 23 y 25. Las frases de san Bernardo se encuentran en di-
versos florilegios. Al dorso presenta una nota archivística: ‘Consolatorium super morte domi-
ni regis Jacobi’. Falta la bula de plomo. Indicada por Francisco J. Miquel Rosell, Regesta de
letras pontificias del Archivo de la Corona de Aragón. Sección Cancillería Real (pergaminos), Madrid
1948, núm. 510. Publicada por Heinrich Finke, Acta Aragonensia, vol. iii, Berlín-Leipzig 1922,
págs. 519-521.
31
Precede un título que dice: «Subscripte littere fuerunt misse super significacione
mortis serenissimi domini regis Jacobi memorie recolende».

70
La muerte en la Casa Real de Aragón

reddidit creatori, quem in cunctis sui exitus circumstanciis gloriosus finis


myrabiliter sociavit. Et licet, benignissime pater, ex talis et tanti patris et
principis obitu simus et fuerimus destituti et multiformiter desolati, pensa-
tis suis diversis suficienciis et operacionibus virtuosis, reversi tamen ad cor,
et pensato provide qualiter Altissimus omnes nos mortales constituit, et
cum esset presencialis in terris, carne ex virgine sumpta, mortem pati vo-
luit, genus humanum misericorditer redimendo, qualiterque, ut predixi-
mus, virtuose decessit, proni supplicavimus domino Deo nostro, in quo ob-
tinendo facilius auxilium vestrum apostolicum imploramus, quatenus ab
alto concedatur nobis cor docile, ut relictos nobis populos atque regna
possimus sub tranquillitate pacis et libra justicie confovere. Nos autem nos,
subditos et regna nostra apostolicis offerimus beneplacitis, ea pro viribus
impleturos. Qui cuncta disponit precelsam personam vestram ad sua sanc-
ta servicia merito preelectam conservare dignetur incolumem plenis annis.
Et quia sigilla nostra regalia nondum fieri feceramus, presentem sigillo
nostro antiquo et consueto jussimus sigillari. Data in monasterio Sancta-
rum Crucum, xº kalendas decembris anno Domini mº cccº xxº viiº.
Bonanatus de Petra, mandato regio
facto per vicecancellarium.

Real Cancillería, Reg. 519, fols. 3v-4r. También se encuentra copiada, con letra del
siglo xv, en un cuaderno con la signatura Cartas reales de Alfonso III, núm. 9, fol. 1r.32

59
Montblanc, 25 de noviembre 1327
El rey Alfonso IV de Aragón al rey Carlos IV de Francia. Le comunica la muerte
del rey Jaime II, su padre, ocurrida el día 2.
En la misma fecha se escribió al rey y a la reina de Sicilia; el 19 de diciembre al
arzobispo y al juez de Arborea; y el 27 de febrero de 1328 a su hermana Isabel de
Aragón, reina de romanos.

Excellenti ac magnifico principi Karulo, Dei gracia regi Francie et Na-


varre, illustri consanguineo nostro karissimo, Alfonsus, per eandem rex
Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice ac comes Barchinone, salutem
cunctis prosperitatibus affluentem. Mestum et dolendum casum obitus se-

32
Publicada, como carta de formulario, en Anuario de Historia del Derecho Español, 9 (Ma-
drid 1932), pág. 362.

71
Archivo de la Corona de Aragón

renissimi principis domini Jacobi, eximie recordacionis regis Aragonum,


patris nostri, licet tristissimi animo et quasi in extasi et extra mentis judi-
cium positi, serenitati vestre ducimus describendum. Noscat igitur sereni-
tas vestra quod die lune, secunda die huius mensis novembris, in crepuscu-
lo noctis, post duros, varios, longosque langores plurimum infirmitatum
quibus dictus dominus genitor noster diucius extitit lacessitus, requisitis
antea et humiliter receptis ab eo, ut catholico et cristianissimo principe,
omnibus sancte Ecclesie sacramentis, humane nature solvens debitum, spi-
ritum suum summo reddidit creatori, quem in cunctis sui exitus circum-
stanciis gloriosus finis mirabiliter sociavit. Et licet ex talis et tanti patris et
principis obitu simus et fuerimus destituti et multiformiter desolati, pensa-
tis suis sufficienciis et operacionibus virtuosis, reversi tamen ad cor, et pen-
sato provide qualiter Altissimus omnes nos mortales constituit, et cum es-
set presencialis in terris, carne ex virgine sumpta, mortem pati voluit,
genus humanum misericorditer redimendo, qualiter etiam, ut prediximus,
virtuose decessit, confisi quod firmiter ex prescriptis animam eius in viam
salutis eterne existere constitutam, spiritum consolacionis accepimus, pro-
ni supplicantes Altissimo ut animam dicti domini genitoris nostri in pacis
et lucis regione constituat, et nobis prebere dignetur cor docile ut relictos
nobis populos atque regna possimus sub quiete regere ac etiam gubernare.
Hec igitur magnitudini vestre duximus intimanda, tenentes significacio-
nem casus huiusmodi magnificencie vestre desolacionis materiam allatu-
ram, in quo tamen consolacionis spiritus est sumendus. Et quia sigilla nos-
tra regalia nondum fieri feceramus, presentem sigillo nostro antiquo et
assueto jussimus sigillari. Data in Montealbo, viiº kalendas decembris anno
Domini mº cccº xxº septimo.
Bernardus de Podio mandato regio
facto per vicecancellarium.
Similes, verbis competenter mutatis, subscriptis:
Excellenti ac magnifico principi domino Frederico, Trinaclie regi, do-
mini Regis patruo.
Serenissime principisse domine Elionore, Trinaclie regine, domini Re-
gis matertere.
Illustri ac magnifico principi Petro secundo, Sicilie regi, magnifici do-
mini regis Frederici patris sui in ipsius amministracione generaliter lo-
cumtenenti, domini Regis consanguineo.
Reverendo in Christo patri, fratri Guidoni, divina providencia ar-
chiepiscopo Arboree, sub data xiiiiº kalendas januarii.

72
La muerte en la Casa Real de Aragón

Item similis, sub data Barchinone xiiiiº kalendas januarii, fuit missa
egregio viro Ugoni, vicecomiti de Basso, judici Arboree, hiis additis:

Ceterum, contemplantes serviciorum dicto patri nostro et nobis per vos


prompta affeccione et puro corde exhibitorum merita, volumus ut ad nos,
qui ea servicia presencialiter vidimus et actualiter suscepimus, et obligatos
proinde vestre nobilitati dignius reputamus, in universis que domui vestre
Arboree honorem utilitatemve aut comodum conspiciant et culmini nos-
tro congruant fiducialiter recurratis; significantes vobis effirmo quod in
negociis matrimoniorum pro quibus fidelis noster Petrus Penna, scriptor
et familiaris vester, missus est, dedimus iam et etiam dabimus opem et ope-
ram cum effectu taliter quod, premeditatis premissis, et etiam nostro ho-
nore ut decet nostram regiam maiestatem, nostrum ad hec cohoperante
Altissimo debitum persolvemus, et satisfaciemus ut obtamus et credimus
pro obtime votis vestris.
Clemens de Salaviridi mandato regio
facto per vicecancellarium.
Similes:
Serenissime ac magnifice domine Elisabet, Dei gracia romanorum regi-
ne, domini regis sorori, data Saranyene tercio kalendas marcii anno pre-
dicto.
Bonanatus de Petra mandato regio.

Real Cancillería, Reg. 519, fol. 5r-v. También se encuentran copiadas en Cartas rea-
les de Alfonso III, núm. 9, fol. 1r-v.

60
Montblanc, 26 de noviembre 1327
El rey Alfonso IV de Aragón al rey Alfonso XI de Castilla. Le comunica la muer-
te del rey Jaime II, su padre, y se consuela considerando su buen fin.

Al muy noble e muy honrado don Alfonso, por la gracia de Dios rey de
Castiella, de Tholedo, de León, de Gallicia, de Sevilia, de Córdova, de
Murcia, de Jahén e del Alcarbe, e senyor de Vizcaya e de Molina, don Al-
fonso, por aquella misma gracia rey de Aragón et cetera, salut como a Rey
que amamos de coraçón, e de quien muyto fiamos, e pora quien querría-
mos tanta vida e salut con honra quanta para nos mismo. El tristo e dolo-
roso caso de la muert del muy alto príncep, senyor e padre nuestro don Ja-

73
Archivo de la Corona de Aragón

yme, rey de Aragón de buena memoria, a vos assí com a aquell que somos
ciertos que vos doledes de su muert, vos lo fazemos saber con grant amar-
gura de nuestro coraçón, e quasi puestos fuera de piensa humanal. Que
día lunes, segundo die deste present mes de noviembre, en la prima nuyt,
emprés muytas e diversas enfermedades que ovo, requeridos antes, e con
muy gran humilidat recebidos por él, assí como príncep cathólico, todos
los sagramentos de la santa Esglesia, la sua ánima rendió al nuestro senyor
Dios. E yasea, coermano, que de muert de tall e tan buen padre e senyor
nuestre seamos desolados, empero, guardadas les buenas obras suyas virtuo-
sas por les quales dexa de si bueno e loable testimonio, e guardando en
como el nuestro salvador senyor Jhesuchristo vino en terra e preso carne de
la vergen santa María, quiso morir el humanal linatge redemiendo, prende-
mos en nos elgüena razón de conuerto. Por que, Rey, vos rogamos que vos
por el buen deudo de sagne que era entre vos e el dito rey nuestro padre e
nos, fagades vuestro deudo <en tale> en divinos officios e oraciones fazer fer
por la su ánima, e rendredes en ello vuestro deudo. E porque ahún nuestros
seellos reales no havemos fecho fazer, la present letra con nuestro seello <e>
acostumado fiziemos seellar. Dada en Montblanch xxvi díes andados del
mes de novembre en el anyo de nuestro Senyor de m ccc xxvii.
Petrus Martini mandato regio facto per
Bonanatum de Petra.

Real Cancillería, Reg. 519, fol. 29v.

61
Nápoles, 12 de diciembre 1327
El rey Roberto I de Nápoles al rey Alfonso IV de Aragón. Comparte su dolor por
la muerte del rey Jaime II y se congratula por los matrimonios del infante Ramón Be-
renguer con Blanca de Tarento, y de Felipe de Tarento con la infanta Violante.

Excellenti et magnifico principi domino Alfonso, Dei gracia regnorum


Aragonum, Valencie, Mursie, Corsice et Sardinie regi illustri, comitique
Barcinone ac sancte Ecclesie vexillario et capitaneo generali, Robertus,
Dei gracia Jerusalem et Sicilie rex, salutem et dileccionis affectum. Secun-
dum multitudinem dolorum vestrorum, qui ex perceptione lugubris deces-
sus regis quondam Aragonum, fratris nostri carissimi memorie felicis, cor-
dis nostri intima sauciarunt, longe ante salutaris disposicio et circa mortem
more catholicorum principum sacramentorum devota susceptio, ac deinde
matrimonii inter spectabilem Raymundum Berengarii, eiusdem regis fi-

74
La muerte en la Casa Real de Aragón

lium, nepotem, et Blancam, neptem nostros carissimos, roboracionis des-


criptio non mediocris nobis consolationis et recreationis materiam minis-
trarunt; in quo siquidem matrimonio solite fraterne benivolencie dicti
regis auctoritas dum viveret non parum extitit operata; in quo eciam liqui-
do compertum est pariter et probatum quod, exemplo Christi, cum di-
lexisset suos, scilicet fratres qui secum erant in mundo, in fine dilexit eos,
idest, se finaliter diligere demonstravit. Est et spes que nos non minus con-
solatur indubia, quod prefato regi Aragonum, sicut in regno nunc rex, et
sic in benivolencia non minori erga nos et nostros succedet; nimirum cer-
te, cum pociori ad hec sanguinis debito teneatur, sicut et nos sibi et suis
fratribus magis astringimur versa vice. Ex predicto quidem inter cetera ma-
trimonio recreamur, dum ex affinitate huiusmodi funiculum, quo cum
domo nostra illa Aragonum jungitur, conspicimus triplicari, et ex adiectio-
ne novi nexus tocius consanguineitatis vinculum constringi proximius at-
tendimus, et quasi denuo renovari pro reliqui matrimonii inter despotum
nepotem et Violantam, dicti regis filiam, neptem nostram, perfectione.
Magnificenciam vestram rogamus affectuosius et hortamur attencius quo
valemus paratos nos ad vestra beneplacita pro viribus offerentes. Data Nea-
poli, die xiiº decembris xie indictionis.

Real Cancillería, Pergaminos de Alfonso III, Extrainventario, núm. 812.33

62
Nápoles, 12 de diciembre 1327
Sancha de Mallorca, reina de Nápoles, al rey Alfonso IV de Aragón. Comparte el
dolor por la muerte de Jaime II y se consuela de ella, tanto por su buen fin como por
los matrimonios concertados entre sus hijos y la casa real de Nápoles. Le recomienda
especialmente al rey Jaime III de Mallorca.

[Al dorso:] Inclito principi domino Alfonso, Dei gracia illustri regi Ara-
gonum, Valencie, Sardinie, Corsice, comitique Barsilonie ac sancte roma-
ne Ecclesie vessillario, ammirato et capitaneo generali, carissimo nepoti
nostro, regina Ierusalem et Sicilie.
Inclito principi domino Alfonso, Dei gracia illustri regi Aragonum, Va-
lencie, Sardinie, Corsice, comitique Barcinonie ac sante romane Ecclesie
vessillario, amirato et capitaneo generali, carissimo nepoti suo, Sancia, ea-

33
«Cum dilexisset suos, qui erant in mundo, in finem dilexit eos»: Juan 13, 1.

75
Archivo de la Corona de Aragón

dem gracia Jerusalem et Sicilie regina, longeue vite spacia cum prosperita-
tis augmento. Ex felicis memorie incliti principis domini Jacobi, illustris re-
gis Aragonum, patris vestri nostrique fratris carissimi obitu, nobis noviter
nunciato, tanto maiori dolore afficimur quanto eum qui capud erat inclite
domus Aragonum, a qua habemus originis nostre principium, non sine
mentis affectione, secundum carnem novimus ab hac luce subtractum.
Pensantes tamen quod, dum vixit in hoc mundo nobiscum, vita eius fuit
catholica, et diu ante obitum disposuerat spiritualiter iter suum, in fine
vero sacramenta ecclesiastica, prout sue saluti fuit expediens, non indigne
percepit, debemus et possumus nos et vos de eius funere consolari, maxi-
me cum post se reliquerit tam magnificos filios, vos scilicet, successorem
precipuum, qui in regni solio tanti genitoris ymaginem presentatis, et fra-
tres vestros magnificos, omni claritate fulgentes. Consolamur eciam ex eo
quod idem rex, dum adhuc viveret, inter infantem Raymundum Berenga-
rii, fratrem vestrum, et Blancam, natam principis tarentini, nepotem et
neptem nostros carissimos, matrimonii tractatum firmavit, ostendens in
fine quos in vita dilexerat esse per successores suos post eius obitum dili-
gendos; ex cuius matrimonii firmacione tanto singularius congaudemus
quanto prefatam domum Aragonum domui Sicilie, cui iam per consangui-
nitatem iuncta est, per affinitatis nexum novissime conspicimus iungi. Ce-
terum, quia funiculus triplex difficile rumpitur, vestram serenitatem roga-
mus attente ut ad perficiendum matrimonialem tractatum inter despotum,
nepotem nostrum, et Violantam, sororem vestram neptemque nostram ca-
rissimam, iam inceptum, velitis, si placet, efficacem operam impartiri. De-
nique, illustrem principem Maioricarum regem, vestrum filium nostrum-
que nepotem, ut filium diligendum eiusque negotia serenitati vestre
ducimus affectuosius comendandum. Data Neapoli, sub anulo nostro se-
creto, die xiiº decembris xie indictionis.

Real Cancillería, Pergaminos de Alfonso III, Extrainventario, núm. 851.

63
Zaragoza, 6 de abril 1328
El rey Alfonso IV de Aragón al rey Federico II de Sicilia. Le comunica la muerte
del rey Jaime II, el día 2 de noviembre del año anterior, y su coronación en Zarago-
za, el día 3 de abril.
También se escribió al príncipe Pedro de Sicilia, lugarteniente real; a la reina
Leonor de Anjou, y al noble Alfonso Fadrique.

76
La muerte en la Casa Real de Aragón

Excellenti ac magnifico principi Frederico, Dei gracia Trinacrie regi, pa-


truo nostro karissimo, Alfonsus etiam per eandem rex Aragonum et cetera, sa-
lutem et votive prosperitatis augmentum. Pensantes amoris affectum quem ad
nos et regiam domum nostram, nativo federe suadente, habere vos convenit,
dignum ducimus ut contingencia domus nostre negocia ad vestram noticiam
perducamus. Noveritis igitur quod excellentissimus princeps et dominus, do-
minus Jacobus clare memorie rex Aragonum genitor noster karissimus, die
lune secunda die mensis novembris proxime preteriti qua celebratur generalis
comemoracio omnium fidelium deffunctorum, in confessione vere fidei, ac
omnibus ecclesiasticis sacramentis ut princeps christianissimus devote suscep-
tis, hora tarda ipsius diei, vite sue cursum, sicut Domino placuit, laudabiliter
terminavit. Et licet tanti patris et domini transitus non solum nobis set cunctis
christiane religionis cultoribus merito deplorandus acerbi doloris nobis mate-
riam ministrasset, verumtamen eius finis laudabilis qua usque ad extremum
vite exitum sano intellectu ad Deum toto corde totaque mentis affeccione vota
sua direxit, nobis consolacionis remedium atulit, pie credentes ipsum in sor-
tem iustorum misericorditer transivisse. Et ut regia celsitudo cui onus regimi-
nis incumbebat decus regium susciperet et honorem, die tercia sequentis
mensis aprilis qua festum Pasche seu Resurreccio Domini celebratur, in eccle-
sia sedis civitatis Cesarauguste, ubi archiepiscopi et episcopi, prelati, nobiles et
alii fideles nostri in copiosa multitudine convenerunt, cum magna gloria et ap-
plausu, latere regio, prout veneranda sanccivit antiquitas, militari cingulo de-
corato, regalia insignia universe, ceptrum et pomum ac regium suscepimus di-
dadema, ad salubre regimen populorum nobis ab alto comissum iuxta
facultatem nobis concessam divinitus plenis affectibus intendentes. Que om-
nia vobis significare decrevimus ut per informacionem huiusmodi premisso-
rum omnium vos participes faciamus. Data Cesarauguste octavo idus aprilis
anno Domini m ccc xxº octavo.
Dominicus de Biscarra mandato regio
facto per Bonanatum de Petra.
Similes:
Illustri principi Petro secundo Dei gracia regi Sicilie, magniffici Frede-
rici Trinaclie regis natho, in ipsius aministracione generaliter locumtenen-
ti, consanguineo domini Regis.
Illustri domine Elionore Dei gracia Trinaclie regine, matertere domini
Regis.
Egregio viro Alfonso Frederici, illustris Frederici regis Trinaclie, patrui
domini Regis, consanguineo ipsius domini Regis.

Real Cancillería, Reg. 519, fol. 80r-v.

77
Archivo de la Corona de Aragón

64
Zaragoza, 13 de febrero 1329 (Enc. 1328)
El rey Alfonso IV de Aragón al rey Roberto I de Nápoles. Le consuela por la
muerte del duque de Calabria, hijo y heredero suyo.

Illustri et magnifico principi domino Roberto, Dei gracia Jherusalem et Si-


cilie regi, avunculo nostro karissimo, Alfonsus per eandem rex Aragonum et
cetera, salutem et prosperos ad vota successus. Casum lacrimabilem magnifici
quondam principis ducis Calabrie, filii vestri, consanguinei nostri karissimi, se-
renitatis vestre litteris intimatum dolentes audivimus, tam propter ipsum
quem tanquam fratrem karissimum habebamus, quam propter vos, quem in
ipsius sublacione tangi dolore paterno minime dubitamus. Consolacionis ta-
men materiam magnam assumimus cum ipsum christianissime rebus humanis
abductum fuisse percepimus, et prudenciam regiam sic super eius obitu cerni-
mus consolari. Sic enim decet, princeps magnifice, vos docere vos ipsum, qui
potens estis in casu simili alios informare. Et quamvis in morte unigeniti planc-
tus sit pocior assumendus, reducat tamen ante consideracionis occulos regia
circunspeccio qualiter fidelissimus Abraham unigenitum ymmolare non ti-
muit, sperans sibi posse restitui ab eo qui non natos, cum voluerit, facit nasci;
qualiter etiam sancto Job, orbato filiis et rebus omnibus spoliato, fuerunt du-
plicia redonata. Cum igitur non sit abreviata manus Domini, nec eius misera-
cio diminuta, similia debemus et possumus de ipsius clemencia expectare. Set
hiis ommissis, que melius prudenciam vestram scire supponimus, ad oracionis
suffragium quod instanter petitis nos vertentes, id sedule per personas religio-
sas et alias terrarum nostrarum impendi ipsius anime faciemus, ut amorem
quem viventi habuimus mortuo non negemus. Data Cesarauguste idus februa-
rii anno Domini mº cccº xxº octavo.

Real Cancillería, Reg. 520, fols. 271v-272r.

65
Nápoles, 20 de mayo 1330
Sancha de Mallorca, reina de Nápoles, al rey Alfonso IV de Aragón. Le comunica la
muerte del noble Felipe, déspota de Romania, ocurrida en Nápoles el día 17. Tiene bue-
nas palabras sobre la delicada situación de la viuda, la infanta Violante de Aragón.

[Al dorso:] Inclito principi domino Alfonso, Dei gracia illustri regi Ara-
gonum, Valencie, Sardinee, Corsice comitique Barchinone, carissimo ne-
poti suo, regina Jerusalem et Sicilie.

78
La muerte en la Casa Real de Aragón

Inclito principi domino Alfonso, Dei gracia illustri regi Aragonum, Va-
lencie, Sardinee, Corsice, comitique Barchinone, carissimo nepoti suo,
Sanccia, Dei gracia Jerusalem et Sicilie regina, salutem et prosperorum
successuum incrementa. Continere non possumus quando de hiis que
contingunt, providencie divine potencia faciente, cui resistere nemo po-
test, vobis noticiam, prout expedit, faciemus. Diebus autem proximis, dum
spectabilis Philippus Romanie despotus, sororius vester neposque noster
carissimus, de Apulie partibus rediisset Neapolim, gravi morbo confectus,
a die scilicet primo maii, quo rediit, morbi potencia nature superante vir-
tutem, septimadecima die mensis eiusdem, debitum carnis solvens, spiri-
tum dedit domino Jhesu Christo; spectabili Yolanda, sorore vestra nepte-
que nostra carissima interim, ex provisione nostra, manente in una
terrarum circumadiacencium neapolitane urbi predicte, quam postmo-
dum provise in quodam castro nostro providimus commorari, ex causa
presertim quia dicta Yolanda gravida remansit, ne ex materia doloris ipsius
posset dampnabilius aborsus incomoda sustinere. Et licet confidamus
quod tarentinus princeps, carissimus frater noster, ipsius Yolande socer, ni-
chil indebitum Yolande predicte eiusque partui facere procurabit, consul-
te nichilominus duximus providendum quod vos fratresque vestri, nepotes
nostri carissimi, Yolandam eandem, propter dicti casus eventum presertim,
eidem tarentino principi per vestras litteras affectuosius comendetis. Spe-
ramus namque, immo confidimus indubie quod, ubi –quod non credi-
mus– dictus princeps ad sinistrum sui debiti vel et miti [sic] id nullatenus
permittemus. Ad hec noveritis quod reverendus dominus et vir noster, Je-
rusalem et Sicilie rex illustris, et nos una cum eo, ac spectabilis Maria, du-
cissa Calabrie, filia, et Johanna, Calabrie ducissa, ac Maria, soror ed ipsius
ducisse filie, neptesque nostre carissime, plena per Dei gracia corporum
sospitate potimur; vos rogantes attente quod cum facultas nunciorum
affuerit de statu vestro nobis noticiam faciatis. Data Neapoli, sub secreto
anulo nostro, die xxº maii, xiiie indictionis.

Real Cancillería, Pergaminos de Alfonso III, Extrainventario, núm. 814.

66
Miedes, aldea de Calatayud, 2 de septiembre 1330
El rey Alfonso IV de Aragón a su hermana Isabel, viuda de Federico III de Habs-
burgo, rey de romanos. Acusa recibo de la notificación de la muerte de su marido. Le
asegura un soporte continuado y le envía un médico especialista.

79
Archivo de la Corona de Aragón

Illustri et magnifice domine Elizabet, olim romanorum regine, sorori


nostre karissime, Alfonsus Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Sardinie et
Corsice ac comes Barchinone, salutem et debitam consolacionem recipere
in eo qui est hominum vera salus. Recepimus litteram vestram super notifi-
cacione mortis illustris Frederici dive recordacionis romanorum regis, que
nondum nobis per aliquem certum nuncium extiterit intimata, queque no-
bis plurimum ingrata advenit et amara, recensendoque sua gesta laudabilia
debemus de eo racionabiliter tristari [...] et dolore. Licet igitur dicti regis
obitus vobis et nobis ac nonnullis sit dampnosus, tamen, considerantes
quod divinis disposicionibus contraire non possumus nec debemus, cogi-
mur de huiusmodi obitu debitum recipere consolamen. Quare predilec-
cionem vestram quantum possumus rogamus in Domino et ortamur quate-
nus de ipsius regis obitu, si consolacionem debitam assumitis, quod
consolacionis exemplum prestetis aliis qui sunt vestri. Nos autem si acte-
nus nunquam ad honorem et comoda vestra procuranda prompti fuimus,
in futurum de illa esse disponimus prompciores. Ceterum scribimus, prout
petiistis, illustribus regibus Ungarie et Boemie, et litteras nostras tradi
mandavimus nuncio vestro, presencium portitori, eciamque procuravimus
quendam medicum, nomine Jacobum Rocha, ad vos transmittere, quem
expertum audivimus super infirmitate quam passa estis; rogantes vos qua-
tenus, ipsum benigne recipiendo, velitis eidem attentis eius meritis et labo-
ribus longevis itineris que respectu vestri non dubitavit assumere, prosequi
graciis et favoribus opportunis. Data in loco de Miedes, aldea Calataiubii,
iiiiº nonas septembris anno Domini mº cccº xxxº.
Petrus Luppi mandato regio facto per
vicecancellarium.

Real Cancillería, Reg. 523, fols. 115v-116r.

67
Valencia, 25 de octubre 1330
El rey Alfonso IV de Aragón a don Juan Manuel. Le muestra sus condolencias
por la muerte de su hija Beatriz.
Don Johan. Nos don Alfonso et cetera, vos enviamos muyto a saludar, e
vos fazemos saber que entendiemos que doña Beatriç, filla vuestra e sobri-
na nuestra, es passada daquesta vida, de la qual cosa sabe Dios tomamos
grant desplazer, salva su voluntat, a la qual non podemos ni conviene con-
trastar, ante devemos entender e creyer que quanto él faze e ordena todo
es bien e justament feyto. E assí, don Johan, como aquell a qui Dios ha

80
La muerte en la Casa Real de Aragón

dado entendimiento bueno, rogamos e consellamos vos que [...]edes co-


nuerto en lo de [sic] Dios ha ordenado, e fazet le ende gracias, que si su
mercé fuere, poderoso es de darvos emienda buena en semeiantes cosas e
en otras. E desto devedes haver mayor esperança, porque seyendo en su ser-
vicio vos quiso agreviar. De nos e de la Reyna vos fazemos saber que somos
sanos por la mercé de Dios, la qual cosa nos plazería de vos saber. Data in ci-
vitate Valencie, viii kalendas novembris anno Domini mº ccc xxx.
Bertrandus de Vallo, mandato domini
Regis.
Real Cancillería, Reg. 524, fol. 154v.

68
Valencia, 7 de enero 1332 (Enc. 1331)
El rey Alfonso IV de Aragón a Sancha de Mallorca, reina de Nápoles. Acusa re-
cibo de la comunicación de la muerte de María de Valois, duquesa de Calabria, ocu-
rrida en servicio de Dios y fuera de su país.
Illustri ac magnifice domine Sanccie, Dei gracia Jherusalem et Sicilie re-
gine, amite nostre velut matri karissime, Alfonsus per eandem rex Arago-
num et cetera, salutem et post cordis amaritudinem in Domino consolari.
Serenitatis vestre litteram continentem obitum bone memorie illustris domi-
ne Marie, ducisse Calabrie, consanguinee nostre karissime, recepimus, et
que in ipsa continebantur littera pleno intellectu collectis, magnificencie
vestre significamus quod licet humano affectu ex decessu ipsius ducisse non
modicum doleamus, tamen quia peregre et pro Dei servicio expiravit, et uni-
versis que Christi fidelibus expediunt consumatis indubitanter eandem cre-
dimus participem fieri celestium incolarum; ex quibus consolacionem as-
sumpsimus vehementem. Ceterum, exposcente nedum humane fragilitatis
deffectu, quinimo pie fidelium more curriculo in nostris oracionibus et aliis
beneficiis ecclesiasticis ipsam participem et consortem ut nobis convenit fa-
ciemus. Data Valencie viiº idus januarii anno Domini mº cccº xxxº primo.
Clemens de Salaviride, mandato domi-
ni Regis.

Real Cancillería, Reg. 525, fol. 134v.34

34
Publicada, como carta de formulario, en Anuario de Historia del Derecho Español, 6 (Ma-
drid 1929), pág. 392.

81
Archivo de la Corona de Aragón

69
Tarragona, 12 de febrero 1332 (Enc. 1331)
El rey Alfonso IV de Aragón al rey Roberto I de Nápoles. Se duele de la muerte de
Felipe, príncipe de Tarento, su hermano. Le recuerda que la sucesión como déspota
de Romania pertenece a Blanca, mujer del infante Ramón Berenguer, hija del di-
funto.
También se escribió a Sancha de Mallorca, reina de Nápoles.

Illustri et magnifico principi domino Roberto, Dei gracia Jherusalem et


Sicilie regi, avunculo nostro karissimo, Alfonsus, per eandem graciam rex
Aragonum et cetera, salutem et obtate felicitatis augmentum. Rumores ad-
modum displicibiles ad nos directe vestre celsitudinis littere noviter perdu-
xerunt quod inclitus Philipus, princeps quondam tarentinus, frater vester
nosterque avunculus karissimus, die beati Stephani protomartiris preterita
spiritum suo reddidit creatori, super cuius obitu prematuro, quamvis non
absque lacrimis possimus, suadente copula sanguinis, pertransire, consola-
cionis tamen materiam eo sumpsimus quod christianissime vir catholicus
nature persolvit debitum, prout vestre littere atestantur. Ceterum memora-
tum principem tanto diligencius presumimus in suo postremo judicio pro-
vide rebus suis, et inter filios prospexis se quanto discrecionem eius fuisse
providam arbitramur, nec ulla nos tenet dubitacio quin celsitudini vestre
regie innotescat quod ad illustrem dominam Blancham, eius filiam, Roma-
nie dispinam, incliti infantis Raimundi Berengarii, comitis Montanearum
de Prades, germani nostri karissimi, coniugem, dispotatus Romanie jure li-
quido, sicut alias vobis scripsisse recolimus, noscitur pertinere, quod et ip-
sum principem, quamquam sinistro dum vixit ductus consilio, contrarium
aliquociens rescripsisset, in suo postremo predicto judicio credimus indi-
casse. Occurrit autem nobis quod, inter cetera que regie magestatis emi-
nenciam sublimant et exornant, ille non sunt immodice, set precipue, ra-
ciones tollere, videlicet, scandala dissensionum, fomites amputare et
omnem erradicare materiam jurgiorum; quocirca, altitudinem vestram so-
lercius deprecamur quatenus, obviando scandalis que verisimiliter alias
orirentur inter prefatos infantem et dispinam, ex una parte, et illustrem
imperatricem, consortem predicti principis quondam et eius filios, ex alte-
ra, velitis dare opem et operam efficaces quod memorata dispina, absque
contradiccione aliqua, possessionem castrorum et civitatum dispotatus que
dictus princeps tenebat libere valeat adipisci. Si enim, princeps magnifice,
secus fieret, parata videmus scandala inter eos, quibus nos finaliter deffice-
re non possemus, cum jura memoratorum infantis et dispine, velut sororis
nobis karissime, tanquam propria diligamus et eorum honorem prosequi

82
La muerte en la Casa Real de Aragón

affectemus. Data Terrachone pridie idus februarii, anno Domini mº cccº


xxxº primo.
Clemens de Salaviride, mandato domi-
ni Regis.
Similis fuit missa illustri et magnifice principisse domine Sanccie, Dei
gracia Jherusalem et Sicilie regine, domini Regis amite karissime. Idem.

Real Cancillería, Reg. 526, fols. 159v-160r.

70
Cervera, 20 de julio 1334
El infante Pedro, primogénito, al rey Alfonso IV de Aragón, su padre. Lamenta
la muerte del infante Jaime, hijo de Jaime II de Aragón, y pide que le traspase sus
rentas.

[Al dorso:] Al muy alto e muy poderoso padre e senyor, senyor don Al-
fonso, por la gracia de Dios rey de Aragón et cetera, infans Petrus. Regis-
trata.
Padre e senyor muy alto e muy poderoso. Bien creemos que ya havedes
sabido de como don ffray Jayme, vuestro hermano e nuestro tío, es finado,
de la qual cosa havemos grand desplazer. Ond, senyor, como lo que a nos
es assignado e recebimos no baste a la provisión nuestra e de nuestra casa,
segund que muytas vegadas vos havemos feyto saber, por esto vos clama-
mos mercé humilment, senyor, que nos querades atorgar las rendas que
tenía el dito don ffray Jayme a provisión de la dita nuestra casa; et en
aquesto nos faredes mercé. Nuestro senyor Dios, por la su grant misericor-
dia, vos conserve al su sancto servicio por muytos anyos e buenos, con vic-
toria de vuestros enemigos. Dada en Cervera, xx días andados del mes de
julio, en el anyo de nuestro Senyor de mil cccos trenta e quatro. Examina-
vit Rodericus.

Real Cancillería, Cartas reales de Alfonso III, núm. 2.717. También se encuentra co-
piada en el Reg. 579, fol. 20v.35

35
Publicada por Daniel Girona i Llagostera, «Itinerari de l’infant Pere», en Estudis
universitaris catalans, 19 (Barcelona 1934), pág. 210. Publicada póstumamente por Joaquim
Miret i Sans, El forassenyat primogènit de Jaume II, Barcelona 1957, pág. 48. La carta original

83
Archivo de la Corona de Aragón

71
Nápoles, 6 de abril 1335
El rey Roberto I de Nápoles al rey Alfonso IV de Aragón. Le comunica la muerte
del infante Juan, duque de Durazzo, su hermano, ocurrida el día anterior.

[Al dorso:] Inclito principi domino Alfonso, Dei gracia Aragonum, Va-
lencie, Sardinee et Corsice regi illustri comitique Barcinone, carissimo ne-
poti suo, rex Jerusalem et Sicilie.
Inclito principi domino Alfonso, Dei gracia Aragonum, Valencie, Sardi-
nee et Corsice regi illustri comitique Barcinonie, carissimo nepoti suo, Ro-
bertus, eadem gracia Jerusalem et Sicilie rex, salutem et prosperorum ad
vota successuum incrementa. Post humane miserie infirmitatem diram,
que nec sullimibus parcit, diebus aliquibus febre continua intolerabiliter
pregravatus, jubente illo qui aufert spiritum principum, carissimus quon-
dam frater noster Duracii dux, heri, quinto aprilis, susceptis Ecclesie sacra-
mentis devotissime, viam est universe carnis ingressus; pro quo lamentum
a sancto rege David pro Jonatha editum promere apte possemus, sed Scrip-
tura Sancta nos docente super mortuo respectum immensi doloris modi-
cum est plorandum, nec sicut qui spem non habent ceteris est dolendum,
sed quod caros promiserimus –non amiserimus– est pocius catholicis exti-
mandum et ad subsidia spiritualia recurrendum. Velit ergo excellencia se-
renitatis vestre ordinare quod per omnes ecclesias vestri dominii, cathedra-
les maxime, pro ipsius ducis anime leviamine devota ad Deum orationum
suffragia effundantur. Data Neapoli, sub anulo nostro secreto, die viº apri-
lis iiie indictionis.

Real Cancillería, Pergaminos de Alfonso III, Extrainventario, núm. 844. Hay un du-
plicado, con fecha de 9 de abril, en el núm. 829.

72
Nápoles, 9 de abril 1335
Sancha de Mallorca, reina de Nápoles, al rey Alfonso IV de Aragón. Le comuni-
ca la muerte del infante Juan, duque de Durazzo, su cuñado.

está cosida con el original de la respuesta del monarca a su primogénito, donde le comunica
que no puede asignarle las rentas que pide porque se las ha reservado.

84
La muerte en la Casa Real de Aragón

[Al dorso:] Inclito principi domino Alfonso, Dei gracia illustri regi Ara-
gonum, carissimo nepoti nostro, regina Jerusalem et Sicilie.
Inclito principi domino Alfonso, Dei gracia illustri regi Aragonum, ca-
rissimo nepoti suo, Sanccia, eadem gracia Jerusalem et Sicilie regina, voti-
ve felicitatis exhuberanciam et salutem. Cum ex idemptitate caritatis mu-
tue qua invicem iungimur, sint nobis et vobis communia tam prospera
quam adversa, idcirco transitum fratris nostri carissimi domini Johannis,
ducis Duracii, qui die quinto aprilis, susceptis sacramentis ecclesiasticis et
rebus domesticis prudenter dispositis, post febrilis affliccionis decursum
migravit ad Christum, significamus vobis cum ingenti habundancia lacri-
marum. Cuius equidem intempestiva subtraccio nobis secundum carnem
plurimum est lugenda, sed, quoniam et bene vixit et cum humili et debita
devocione decessit, speramus eum metas celestis patrie attigisse. Instamus
igitur erga celsitudinem vestram, quanto carius possumus, quod pro eius
anima velitis devotas preces offerri facere apud Deum, ut si quid sibi re-
mansit purgabile multiplicatis intercessionibus levietur. Data Neapoli, sub
anulo nostro secreto, die viiiiº aprilis, iiie indictionis.

Real Cancillería, Pergaminos de Alfonso III, Extrainventario, núm. 865.

73
Valencia, 24 de mayo 1335
El rey Alfonso IV de Aragón a Pedro vizconde de Bas y juez de Arborea. Expresa
su sentimiento por la muerte de su padre, el juez Hugo, y le asegura la continuidad
de su afecto.

Alfonsus et cetera egregio viro Petro, vicecomiti de Basso, judici Arbo-


ree, salutem et cetera. Litterarum vestrarum tenore percepimus qualiter
egregius nobisque dilectus vir Ugo quondam, judex Arboree genitor ves-
ter, sicut Domino placuit, suis negociis anime et corporis, ut decebat eum,
sufficienter dispositis, spiritum suum reddidit creatori. Cuius equidem in-
tempestiva substraccio nobis plurimum causam displicencie ministravit; set
quia Sancta Scriptura docente, super mortuo respectu immensi doloris
modicum est lugendum, nec sicut qui spem non habent ceteris est dolen-
dum, sed quod caros premiserimus non amiserimus, est pocius catholicis
intimandum et ad subsidia spiritualia recurrendum, ideo devocionem ves-
tram ortamur ut pro ipsius judicis anime leviamine devota oracionum et
aliorum suffragia curetis offerri facere apud Deum, ut si quid sibi remansit
purgabile, multiplic<it>atis intercessionibus et aliis bonis operibus levietur.

85
Archivo de la Corona de Aragón

Ceterum, quia in ejus domo succeditis et honore, paternis adherendo


affectibus, erga servicia regie domus nostre mentis aciem dirigatis, ad nos,
qui devocionem et fidelitatem vestram pari dileccione amplectimur, in hiis
que vobis et domui vestre utilia occurrerint fiducialiter recurrendo. Nichi-
lominus tamen dilectos familiares nostros nobiles Marianum et Johannem
de Arborea, germanos vestros, dicti judicis contemplacione ac vestri supli-
cacionis instancia, ipsorumque meritis exposcentibus, intime recomenda-
tos habemus, et regiis favoribus et graciis intendimus promovere. Data Va-
lencie ixº kalendas junii anno Domini mº cccº xxxº quinto.
Bonanatus de Petra mandato regio.

Real Cancillería, Reg. 518, fol. 149r.36

74
Zaragoza, 28 de enero 1336 (Enc. 1335)
El infante Pedro, primogénito real, a las ciudades y villas del reino de Aragón.
Les comunica la muerte de su padre el rey Alfonso IV de Aragón, ocurrida el día 24,
y ordena celebrar exequias.

Petrus, illustrissimi domini Alfonsi bone memorie Aragonum regis pri-


mogenitus, fidelibus suis juratis et probis hominibus civitatis Tirasone, sa-
lutem et graciam. Non sine ingentis doloris acerbitate, obitum dicti domi-
ni genitoris nostri audivimus, de quo sunt nostra viscera gravi turbacione
comota, eumque vobis stilo flebili nunciamus, significantes vobis eundem
dominum genitorem nostrum die mercurii ixº kalendas febroarii proxime
preterita, hora matutina, universale [...] debitum, jubente Domino, exsol-
visse. Quare fidelitati vestre dicimus et mandamus quatenus exequias tanti
principis et domini, cum elemosinarum largicione, induti abjectis vestibus,
et aliis solemnitatibus debitis celebretis, et apud divinam clemenciam pro
eodem devotarum oracionum sufragia impendatis, ut si quid macule obli-
vionis defectu aut aliter remansit in eo, per divine clemencie plenitudinem
abstergatur. Data Cesarauguste, vº kalendas febroarii anno Domini mº
cccº xxxº quinto.
Eximinus Petri mandato domini Infantis.

36
Publicada, como carta de formulario, en Anuario de Historia del Derecho Español, 7 (Ma-
drid 1930), págs. 459-460. Publicada de nuevo, según la copia del registro, por Rafael Conde
y Delgado de Molina, Diplomatario aragonés de Ugone II de Arborea, Sassari 2005, pág. 438.

86
La muerte en la Casa Real de Aragón

Similes fuerunt misse juratis et probis hominibus locorum infrascripto-


rum:
Osce. Barbastri. Jacce. Exee. Sadave. Unicastri. Tahusti. Çufarie. Sa-
ranyene et aldearum suarum. Pertuse et aldearum suarum. Aynse. Al-
mudevar et aldearum suarum. Bolee. Berbecalis et aldearum suarum.
Lune. Montissoni. Tamariti de Lithera. Sancti Stephani de Lithera. De
Castlario. De Sos. Calatajubii et aldearum suarum. Daroce et aldearum
suarum. Turolii et aldearum suarum. Alcanicii et aldearum eius. Monti-
salbani et aldearum. Burgie. Faricie et aldearum eius. Cetine et aldea-
rum eius. Magallonis. Alagonis. Ricle. Epile. Fontibus. Montisrubei et
aldearum suarum.

Real Cancillería, Reg. 579, fol. 226r. Sigue una página y media en blanco, acaso des-
tinada a la anotación de comunicados similares.37

75
Zaragoza, 30 de enero 1336 (Enc. 1335)
El rey Pedro IV de Aragón a los albaceas y antiguos consejeros del rey Alfonso IV,
su padre. Acusa la recepción de la carta mediante la cual le comunican su muerte y
expone los criterios sobre su sepultura.

Petrus Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice, comes-


que Barchinone, inclito et karissimo patruo nostro infanti Petro, Rippacur-
cie et Impuriarum comiti, ac reverendo in Christo patri Arnaldo, divina
providencia terrachonensi archiepiscopo, necnon consiliariis illustrissimi
domini Alfonsi bone memorie regis Aragonum patris nostri, salutem et di-
leccionem. Litteram quam nobis misistis continentem diem et horam obi-
tus dicti domini genitoris nostri et ordinacionem sue sepulture recepimus,
et predicta et alia in eadem littera contenta cum nimia cordis amaritudine
audivimus, intuentes quod idem dominus genitor noster ab hac vita ante
suorum dierum dimidium est sublatus, de quo viscera nostra sunt gravi tur-
bacione comota et ingentis doloris acerbitate vexata. Volentes itaque quod
voluntas ultima dicti domini genitoris nostri circa ordinacionem eius se-
pulture in quantum possibile fuerit compleatur, quia comode, ut percepi-
mus, ad presens corpus eius ad monasterium fratrum minorum civitatis

37
Hasta el día siguiente, 29 de enero, el infante Pedro no tomó la intitulación real:
Reg. 579, fol. 227r.

87
Archivo de la Corona de Aragón

Ilerde deferri non posset, tam propter locorum distanciam quam propter
lapsum temporis a die obitus sui citra, et nos circa magna et periculosa ne-
gocia que in frontaria regni Aragonum existunt providere pro vitandis pe-
riculis intendamus, placet nobis, si vobis videbitur, ut quo ad nunc eius-
dem domini Regis corpus in monasterio fratrum minorum civitatis
Barchinone, cuius conventus illud in comanda recipiat, tumuletur. Si vero
vos videritis quod corpus dicti domini genitoris nostri comode duci valeat
ad monasterium Ilerde predictum, hoc nobis continue intimetis, ut nos
circa honorificenciam sepulture eiusdem filialem reverenciam, juxta pre-
ceptum Domini ac naturale debitum, impendamus. Et quia sigilla nostra
regalia nondum fieri feceramus, presentem sigillo nostro solito jussimus si-
gillari, datam Cesarauguste, iiiº kalendas febroarii anno Domini mº cccº
xxxº quinto.
Eximinus Petri mandato domini Regis.

Real Cancillería, Reg. 579, fol. 228r.

76
Zaragoza, 30 de enero 1336 (Enc. 1335)
El rey Pedro IV de Aragón al rey Felipe VI de Francia. Le comunica la muerte del
rey Alfonso IV, ocurrida el día 24.
También se escribió a otros soberanos y magnates, y al colegio de cardenales.

Excellentissimo et magnifico principi Philipo Dei gracia regi Francie,


Petrus Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice comesque
Barchinone, salutem cum incremento glorie et honoris. Serenitati vestre
cum nimia cordis amaritudine intimamus quod illustrissimus dominus Al-
fonsus, genitor noster, in palacio regio civitatis Barchinone, die mercurii
nono kalendas mensis februarii presentis, juxta beneplacitum illius qui po-
tenter aufert quod libenter exibet, susceptis devotissime sacramentis domi-
nicis, ad supernam extitit gloriam revocatus. Quare excellenciam vestram
rogamus quatenus in tanta turbacione animi benigno nobis compascientes
affectu, exequias eiusdem domini genitoris nostri cum missarum solemni-
tate ac devotarum oracionum sufragiis celebrari, prout sublimitati vestre
regie placuerit faciatis; oferentes nos cum regnis et terris nobis subiectis ad
ea que vobis placida occurrerint atque grata. Et quia sigilla nostra regia
nondum fieri feceramus, presentem sigillo nostro solito jussimus sigillari,

88
La muerte en la Casa Real de Aragón

datam Cesarauguste tercio kalendas febroarii anno Domini millesimo cccº


tricesimo quinto.
Idem [Eximinus Petri mandato regio].
Similes:
Philippo regi Navarre.
Frederico regi Trinaclie.
Petro secundo regi Sicilie.
Roberto Jherusalem et Sicilie regi.
Jacobo regi Maioricarum.
Alfonso regi Castelle.
Alfonso regi Portugalie.
Johanni filio infantis Emanuelis.
Johanne regine Navarre.
Constancie Maioricarum regine.
Toti cardinalium collegio romane Ecclesie.

Real Cancillería, Reg. 579, fols. 231v-232r; Cartas reales de Alfonso III, núm. 9, fol.
2r, en copia del siglo xv.38

77
Zaragoza, 3 de febrero 1336 (Enc. 1335)
El rey Pedro IV de Aragón al papa Benedicto XII. Le comunica la muerte del rey
Alfonso IV y solicita que le haga celebrar sufragios.
Sanctissimo ac reverentissimo patri et domino, domino Benedicto divi-
na providencia sacrosancte romane et universalis Ecclesie summo pontifi-
ci, Petrus Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice comes-
que Barchinone, eius humilis filius et devotus, pedum oscula beatorum.
Clemencie vestre cum nimia cordis amaritudine intimamus quod illustrissi-
mus dominus rex Alfonsus, genitor noster, in palacio regio civitatis Barchi-
none, die mercurii nono kalendas mensis febroarii presentis, juxta bene-
placitum illius qui potenter aufert quod libenter exhibet, susceptis

38
Publicada por Daniel Girona i Llagostera, «Itinerari de l’infant Pere», en Estudis
universitaris catalans, 19 (Barcelona 1934), págs. 261-262.

89
Archivo de la Corona de Aragón

devotissime sacramentis divinis, ad supernam extitit patriam revocatus.


Quare paternitati vestre humiliter supplicamus quatenus in ecclesia vestra
pro eodem devotarum oracionum sufragia apud divinam impendi clemen-
ciam jubeatis, ut si quid macule non purgate oblivionis deffectu aut alio
modo remansit in eo, per divine misericordie plenitudinem abstergatur;
offerentes vestre pie paternitati personam nostram cum regnis et terris no-
bis subjectis ad vestra servicia et mandata. Qui cuncta disponit personam
vestram preelectam dignetur incolumem suo sancto servicio conservare. Et
quia sigilla nostra et cetera, datam Cesarauguste, tercio nonas febroarii
anno Domini millesimo cccº xxxº quinto.
Eximinus Petri mandato regio.

Real Cancillería, Reg. 579, fol. 231v; Cartas reales de Alfonso III, núm. 9, fol. 2r, en
copia del siglo xv.39

78
Zaragoza, 9 de febrero 1336 (Enc. 1335)
El rey Pedro IV de Aragón a Jean de Vienne, arzobispo de Reims, y a otros dos
consejeros del rey de Navarra. Agradece las condolencias manifestadas por la muerte
del rey Alfonso IV y hace protestas de mutua amistad.

Venerabili in Christo patri Johanni, divina providencia archiepiscopo


remensi, Petrus Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice co-
mesque Barchinone, salutem et dileccionis affectum. Recepta littera vestra
nobis per vos noviter destinata, super contristacione per vos habita de mor-
te illustrissimi domini Alfonsi regis Aragonum genitoris nostri memorie re-
colende; et hiis et aliis in eadem littera contentis plenarie intellectis, vobis
ad ea cum nimia cordis amaritudine respondendo significamus quod idem
dominus genitor noster, disponente Altissimo, suum exsolvens nature de-
bitum, die mercurii ixº kalendas febroarii presentis, hora prime, in palacio
regio Barchinone, ut verus catolicus ad Dominum expiravit. Ex quo credi-
mus et efirmo tenemus quod vos de eius obitu contristatus fuistis [... ...]
humanis prout nos assumpsimus vehementem, referimusque proinde gra-
cias illi qui ad regnum sue glorie revocat quod est suum. Ceterum, super
proferimento et oblacione nobis in dicta vestra littera per vos factis de

39
Publicada por Daniel Girona i Llagostera, «Itinerari de l’infant Pere», en Estudis
universitaris catalans, 19 (Barcelona 1934), pág. 261.

90
La muerte en la Casa Real de Aragón

illustre rege Navarre predicto, et regno et terris ac conatibus [sic, por comi-
tatibus] suis, vice et nomine ipsius Regis, vobis taliter respondemus quod
vos regraciamur quamplurimum, illud vobis significantes quod nos de ipso
Rege et regnis et terris suis, prospectis bonis debitis et vinculis quibus jun-
gimur simul, ut de regnis et terris nostris spem firmam et constantem fidu-
ciam proculdubio gerimus et tenemus, tenentes assimili pro constanti
quod dictus rex Navarre et regnum et terre sue de nobis ac regnis et terris
nostris faciant et possint facere infallibiliter illud idem. Et quia sigilla nos-
tra regalia et cetera, data Cesarauguste vº idus febroarii anno Domini mº
cccº xxxº quinto.
Eximinus Garcesii mandato domini In-
fantis facto per vicecancellarium.

Similis fuit missa Salatino Dangleura et Guillermo Cheranu, militibus,


consiliariis regis Navarre, data ut supra. Idem quo supra.

Real Cancillería, Reg. 579, fols. 237v-238r.

79
Zaragoza, 19 de febrero 1336 (Enc. 1335)
El rey Pedro IV de Aragón a Constanza, reina de Mallorca, su hermana. Com-
parte el dolor por la muerte de su padre, el rey Alfonso IV.

Excellenti ac magniffice domine Constancie, Dei gracia regine Majori-


carum, comitisse Rossilionis et Ceritanie ac domine Montispessulani, soro-
ri nostre karissime, Petrus per eandem graciam rex Aragonum et cetera,
fraterne dileccionis plenitudine[m] cum salute. Recepimus litteram cre-
dencie quam nobis attulit Fferrarius de Caneto, illustris Jacobi regis Majo-
ricarum viri vestri consiliarius dilectus, et tam contentis in dicta littera
quam hiis que dictus Ferrarius nobis pro vestra parte verbotenus retulit
plenarie intellectis, vobis ducimus respondendum quod nos de negociis
dictum regem tangentibus nobis per dictum Ferrarium explicatis dicto
Regi scribimus largo modo, prout in littera sibi directa videbitis contineri.
De obitu vero serenissimi principis domini genitoris vestri et nostri, quem
ab hujus seculi miseria Altissimus disposuit transmigrari, absque dubio cre-
dimus vos inde gravi compati dolore, sicut et nos de eo dolorem et tristi-
ciam nec inmerito assumpsimus vehementem; de quo vos et nos convenit
consolari, nam qui suo Filio non peperit [sic, por pepercit] vitam peremp-

91
Archivo de la Corona de Aragón

nem sibi conferet in celestis, et nobis qui erga vos patrizare studemus, ins-
pirante divina clemencia, parabit vias quibus sencietis dictum genitorem et
nostrum dominum non obiisse. Et quia sigilla et cetera, data Cesarauguste
xi kalendas marcii anno et cetera [anno Domini millesimo cccº xxxº
quinto].
Ut supra [Bernardus de Corronibus,
scriptor domini infantis Jacobi, manda-
to regio facto per Rodericum Didaci,
vicecancellarium].

Real Cancillería, Reg. 1.052, fols. 5v-6r.

80
Zaragoza, 23 de febrero 1336 (Enc. 1335)
El rey Pedro IV de Aragón al rey Alfonso IV de Portugal. Respondiendo a una
embajada destinada al rey Alfonso IV, le comunica que murió el día 24 de enero.

Al muy noble e muy honrado don Alfonso, por la gracia de Dios rey de
Portogal e del Algarve, de nos don Pedro, por essa misma gracia rey de
Aragón, de Valencia, de Cerdenya, de Córcega e conde de Barchinona, sa-
lut como rey que muyto amamos e muyto queremos de coraçón, e al qual
tenemos en conta de hermano e pora el qual querríamos tanta de honrra
como pora nos mismo. Rey, fazemos vos saber que Pero Sánchez, correu
vuestro, nos recontó de como havía presentado de part vuestra al muy alto
e poderoso senyor don Alfonso, rey de Aragón, padre nuestro de buena
memoria, algunas cartas vuestras, el qual, segunt la voluntat e la ordina-
ción de nuestro senyor Dios, dentro pocos días ante que·l dito correu vues-
tro haviesse havido repuesta de las ditas cartas vuestras, assí como verdade-
ro católico, passó desti mundo al otro, día miércoles xxiiii días andados
del mes de janero primero passado. De la qual cosa somos muy tristos e
sostenemos muy grant dolor en nuestro coraçón; como quiere que en otra
manera en nuestro cuerpo –bendito nuestro Senyor– seamos en buena dis-
posición, cobdiciantes oyr aquesto mismo de vuestra persona. Por que vos
rogamos quanto podemos que cada que aveninteza vos sea, nos querades
certificar por vuestras cartas de la sanidat e buen estamiento de vuestra
persona, e de la Reyna vuestra muller, e de los infantes vuestros fillos, ca
cosa es de que havemos muy grant plazer. E porque los siellos nuestros rea-
les no havíamos feyto fazer encara, las presentes con nuestro seello acos-

92
La muerte en la Casa Real de Aragón

tumbrado mandemos seellar, dada en Çaragoça vi dias en la sallida del


mes de febrero en el anyo de nuestro Senyor de mill ccc xxx e cinquo.
Eximinus Garces mandato domini Re-
gis facto per vicecancellarium.

Real Cancillería, Reg. 1.052, fol. 8r.

81
Zaragoza, 23 de febrero 1336 (Enc. 1335)
El rey Pedro IV de Aragón a su tía abuela Isabel de Aragón, reina viuda de Por-
tugal. Le comunica la muerte de su padre, el rey Alfonso IV.

A la muy noble e muy homrada dona Guisabel, por la gracia de Dios rey-
na de Portogal e del Algarve, tía nuestra muy cara, de nos don Pedro, por
essa misma gracia rey de Aragón et cetera, salut como a tía que muyto ama-
mos de coraçón e a la qual tenemos en conta de madre, e per a la qual cop-
diciamos complimento de vida con honrra.a Reyna, fazemos vos a ssaber
que·l senyor rey don Alfonso, rey de Aragón, padre nuestro de buena me-
moria, segunt la voluntat e la ordinación de nuestro senyor Dios, feyto el or-
denamiento de su ánima, día miércoles xxiiii días andados del mes de jane-
ro primero passado, assí como verdadero cathólico passó desti mundo al
otro. De la qual cosa somos muy tristos e sostenemos muy grant dolor en
nuestro coraçón; como quiere que en otra manera –benedito nuestro Sen-
yor– en nuestro cuerpo seamos en buena disposición, cobdiciantes aquesto
mismo oyr de vuestra persona. Porque vos rogamos, quanto podemos, que
cada que aveninteza vos será, nos querades certificar por vuestras cartas de
la sanedat de vuestra persona e del Rey vuestro fillo, ca cosa es que tomare-
mos en nos muy grant alegría e plazer. E porque los siellos nuestros reales et
cetera, dada en Çaragoça seys días en la sallida del mes de febrero en el
anyo de nuestro Senyor de mill trezientos xxx e cinquo.
Eximinus Garces mandato domini Re-
gis facto per vicecancellarium.
a
La frase «e per a la qual… … con honrra», entre líneas.

Real Cancillería, Reg. 1.052, fol. 8r-v.40

40
Publicada por Amada López de Meneses, «Florilegio documental del reinado de Pe-
dro IV de Aragón», en Cuadernos de Historia de España, 13 (Buenos Aires 1950), págs. 181-182.

93
Archivo de la Corona de Aragón

82
Zaragoza, 2 de marzo 1336 (Enc. 1335)
El rey Pedro IV de Aragón a don Juan Manuel. Le agradece sus condolencias
por la muerte del rey Alfonso IV.

Don Johan. Nos el rey de Aragón vos fazemos saber que recibiemos vues-
tra carta, la qual agora nos enviastes por el religioso frayre Ramón de Mas-
queffa, de la orden de los preycadores, et todo aquello que se contenía en la
carta vuestra e lo que·l dito frayre Ramón nos dixo entendiemos muy bien.
Por las quales cosas clarament conoxemos que los buenos deudos e la buena
amor que siempre hoviestes con nuestros predecessores e con la casa de Ara-
gón e con nos, mostrades de feyto, adolosciendo vos de la muert del muy
alto don Alfonso de buena memoria rey de Aragón padre nuestro, e mos-
trando consolación en la nuestra successión, e a nos certificando ciertament
que por los ditos buenos deudos guardar e levar adelant faríedes lo que fer
podríedes de buen grado. Las quales todas cosas e otras cerca esto el dito
frayre Remón nos dixo más largament de palavra. A las quales cosas vos res-
pondemos que havemos grant pagamiento de lo que nos havedes escrito
por vuestra letra, et otrossí vos fazemos a saber, e tenet en nos firmement,
que nos, haviendo grant talant en mantener vuestra homra, faríamos de gra-
do todo lo que fuesse a homra e bien vuestro; e guardando los buenos deu-
dos que y son, somos apparellados de fazer e complir todas aquellas cosas
que vuestra homra e vuestro bien sean, assí como entendiemos por reconta-
miento del dito don frayre Ramón que vos faríades por nos. Et desto sabe
bien nuestra intención el dito don frayre Ramón. Scripta en Çaragoça sábba-
do segundo día de março en el anyo de mill trezientos trenta e cinquo.
Eximinus Petri mandato regio facto per
Rodericum Didaci vicecancellarium.

Real Cancillería, Reg. 1.052, fol. 23v.41

83
Zaragoza, 28 de marzo 1336
El rey Pedro IV de Aragón al rey Felipe III de Navarra. Le agradece sus condo-
lencias por la muerte del rey Alfonso IV.

41
Indicada por Andrés Giménez Soler, Don Juan Manuel. Biografía y estudio crítico, Zara-
goza 1932, pág. 618.

94
La muerte en la Casa Real de Aragón

Serenissimo ac magnifico principi Philippo, Dei gracia regi Navarre illustri,


eboycensi, eugolimensi, moritanensi longeque ville comiti, consanguineo sibi
ut patri karissimo, Petrus per eandem rex Aragonum, Valencie, Sardinie et
Corsice comesque Barchinone, salutem et felicium omnium incrementa. Re-
gie magnificencie recepimus litteras continentes dolorem quem vestra sereni-
tas conceperat vehementem de transitu clare memorie domini Alfonsi regis
Aragonum patris nostri qui, sicut Domino placuit, hiis diebus preteritis huma-
nis fuit rebus assumptus, necnon consolacionis remedia que paternis affecti-
bus nos habere in tanti patris et domini violenta nimirum subtraccione salu-
briter suadebat. Quibus et aliis contentis in vestris litteris intellectis, vestre
celsitudini respondemus quod nos, ex sincere dileccionis affectu quem ad
illum habebatis in vita preconceptam mesticiam provenisse noscentes, in ves-
tris salubribus exortacionibus magnum suscepimus consolamen, gratumque
nobis occurrit cum vestra vicinitas cedat nobis ad gaudium si ad regnum Nava-
rre dirigitis iter vestrum. De statu namque nostro scire vos facimus quod nos,
per illius misericordiam qui salutem dat regibus, plena corporis sospitate vige-
mus, intendentes instanti festo Resurreccionis dominice, ommissis pomparum
fastigiis, regale diadema suscipere ut est moris. Si qua, princeps inclite, vobis
placent, confidenter rescribite, nam libenti animo ea semper intendimus age-
re, cum sic deceat, que celsitudini vestre debeant complacere. Altissimus vos
conservet incolumem annis plenis. Data Cesarauguste quinto kalendas aprilis
anno Domini mº cccº xxxº sexto.
Dominicus de Biscarra mandato regio
facto per vicecancellarium.

Real Cancillería, Reg. 1.052, fol. 58r-v.

84
Valencia, 31 de enero 1338 (Enc. 1337)
El rey Pedro IV de Aragón al rey Pedro II de Sicilia. Acusa recibo de la comuni-
cación de la muerte del rey Federico II, su padre.

Illustri ac magnifico principi domino Petro secundo, Dei gracia regi Si-
cilie, consanguineo sibi ut fratri karissimo, Petrus per eandem rex Arago-
num, Valencie, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, salutem et op-
tate felicitatis aucmentum. Materia lugubris et merore non vacua pridem
nobis per vestras litteras intimata, de obitu serenissimi principis domini
Frederici recolende memorie Trinaclie regis illustris, vestri carissimi geni-
toris et patrui nostri magni, gravi cor nostrum, natura cogente, amaritudi-

95
Archivo de la Corona de Aragón

ne saucciavit; de cujis flebili transitu, dum talem et tantum ab uno stipite


eodemque principio inclite domus Aragonum, tanquam a fontis origine
procedente, eidem domui subtractum conspicimus, digne dolere compelli-
mur, ac vobis non inmerito compati, cuius precordia in tam violenta quasi
eiusdem carnis incisione vere subponimus perturbari; et licet ex hoc multi-
plex racio tedium ingerens possit occurrere, quia tamen mortis jactura res-
titucionis beneficium non admitit, et accedat in consolacionis remedium
quod dictus genitor vester, armis spiritualibus premunitus, sic de hac valle
miserie habiit quod in sortem justorum pie creditur pertransisse, sperantes
indubie quod vestra serenitas sic proles inclita paterna vestigia in bonis
operibus et actibus strenuis imitabit, consolamen assumpsimus in vero
consolacionis actore, ipsum devotis oracionibus exorantes ut ipsi genitori
vestro beatitudinis gloriam et requiem tribuat sempiternam. Ceterum scire
vos cupimus quod vinculo sanguinis quo invicem jungimur, instigante
amoris affectu quem progenitores nostri ad ipsum dominum patrem ves-
trum habuerunt in vita eius, in nobis obitus non delebit, set pocius erga
vos, velut claram illius propaginem, actore Domino, qui est vera caritas,
semper augebitur, et successivis in posterum roborabitur incrementis. Data
Valencie pridie kalendas febroarii anno Domini mº cccº xxxº viiº.
Dominicus de Biscarra mandato regio
facto per vicecancellarium.
Real Cancillería, Reg. 1.054, fol. 200r-v.

85
Barcelona, 15 de mayo 1338
El rey Pedro IV de Aragón a Constanza, reina de Mallorca, su hermana. Le
agradece la carta que ha recibido, con buenas noticias sobre su salud y la de la in-
fanta Isabel. Le comunica la muerte de su tía Urraca de Entenza.

Eccellenti ac magnifice domine Constancie, Dei gracia Maioricharum re-


gine, sorori nostre karissime, Petrus per eandem rex Aragonum et cetera, sa-
lutem cunctis prosperitatibus oppulentam. Litteram preexcelse fraternitatis,
vestre et inclite infantisse Isabelis, filie vestre, statum incolumem ad jubilum
nunciantes, cum quibus gaudium assumpsimus in inmensum, nos leto ani-
mo noveritis recepisse. Et quia scimus serenitatem vestram tociens jocundari
cum de ylari statu nostro nova prospera nunciantur, idcirco pereminencie
vestre ad gaudium intimamus nos et inclitum infantem Jacobum, comunem
karissimum fratrem nostrum, per Dei graciam letari corporum sanitate. Ce-
terum, quia sicut Domino placuit nobilis Urracha d’Entença, amitta comuni

96
La muerte en la Casa Real de Aragón

nostra karissima, diem extremum clausisse et suum persolvisse naturale de-


bitum Altissimo creatori, vobis referimus displicenter, pereminenciam ves-
tram precantes ut vestris devotis sufragiis apud magni Patris clemenciam in-
tercedere dignemini ut eius anima paradisi gloriam celeriter valeat obtinere.
Data Ilerde sub nostro sigillo secreto idus madii anno quo supra.
Franciscus de Prohomine mandato do-
mini Regis.
Real Cancillería, Reg. 1.111, fol. 110r.

86
Barcelona, 3 de septiembre 1339
El rey Pedro IV de Aragón al infante Jaime, conde de Urgel, su hermano. Le recomien-
da estudiar bien la situación producida por la muerte del conde de Comminges, su cuñado.

Molt kar frare. Fem-vos saber que havem entès per persona digna de fe
que·l comte de Comenge, cunyat vostre, és passat d’esta vida, e a vós ne
porta letra un correu special. E jassia que a nós no plàcia mort de negú,
emperò havem plaer de tota cosa que a vós sia honor et profit. E axí vejas,
car frare, quals coses porem nós fer en aquests affers, a bé e profit vostre e
a conservació de vostre dret, cor cert siats que en neguna cosa no·ns hi tar-
daríem, ans ho farem e ho complirem ab acabament; emperò parria a nós,
car frare, que aquests affers toquen tant a vós et són tals que vós deguéssets
venir ací a nós, e nós e vós e los alts infants en Pere et en Ramon Beren-
guer, molt cars avoncles nostres, qui hic són, acordaríem sobre los dits
affers, guardan e trian vostra honor e profit; axí matex l’archabisbe de Ça-
ragoça, qui serà ab nós dins breus dies. Per què tendríem per bé que vós
vingats, cor entenem que molt hic sia neccessària e bona la vostra pressèn-
tia, per les dites rahons, e que fóssets ab nós en lo monestir de Santa Maria
de Muntserrat la festa de Madona Santa Maria de setembre, la qual festa
nós hi serem, Déus volent. Dada en Barchelona, sots nostre segell secret,
divenres iii dies de setembre en l’ayn de nostre Senyor mil ccc xxx ix.
Clemens de Salaviride, mandato domi-
ni Regis, qui eam legit.

Real Cancillería, Reg. 1.113, fol. 12v.42

42
Publicada por Mateu Rodrigo Lizondo, Col·lecció documental de la Cancelleria de la Co-
rona d’Aragó. Textos en llengua catalana (1291-1420), vol. i, Barcelona 2013, doc. 379.

97
Archivo de la Corona de Aragón

87
Valencia, 1 de enero 1342 (Enc. 1341)
El rey Pedro IV de Aragón al rey Roberto I de Nápoles. Acusa recibo de la comu-
nicación de la muerte del infante Felipe de Mallorca.

Excellenti ac magnifico principi domino Roberto, Dei gracia Jherusa-


lem et Sicilie regi, avunculo nostro karissimo, Petrus per eandem rex Ara-
gonum, Valencie, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, salutem et
prosperos ad vota successus. Licet, Rex inclite, ex littera noviter per vos no-
bis missa, obitum venerabilis et religiosi viri fratris Philipi de Maioricis,
consanguinei nostri dilecti, et circunstancialem modum ipsius obitus con-
tinentem, fuissemus nimirum quodammodo conturbati, attamen, prospec-
to qualiter jamdictus Philipus, dum vixit, excellenciarum gloriis, delicia-
rum illecebris, ac diviciarum atque potenciarum affluenciis, quibus veluti
ex regali stirpe decendens potiri posset, tanquam spurciciis orrendis abho-
minatis, a teneris annis omnino spretis, finivit laudabiliter dies suos, prout
annuit vestra littera antedicta, inde consolacionis remedium duximus assu-
mendum, tenentes effirmo ipsum velut verum catolicum fuisse in Altissimi
gloria collocatum. Nos nichilominus pro recomendacione anime eiusdem
missarum solemnia et alia divina officia faciemus, prout expedit, celebrari.
Ceterum quia scimus excellenciam vestram ad gaudium provocari cum de
incolumitate persone nostre sibi prospera nunciantur, significamus propte-
rea vobis ad gaudium quod, divina gracia largiente, feliciter vivimus et cor-
porea fruimur sospitate; rogantes magnitudinem vestram ut id idem quo-
ciens opportunitas se ingesserit de statu vestro nobis intimare velitis. Data
Valentie kalendis januarii anno Domini mº ccc xl primo. A. vicecancella-
rius.
Bernardus de Podio mandato regio
facto per comitem Terrenove, consilia-
rium.

Real Cancillería, Reg. 1.058, fol. 58r.

88
Valencia, 12 de marzo 1347 (Enc. 1346)
El rey Pedro IV de Aragón a Isabel de Carintia, reina de Sicilia. Le comunica la
muerte de su hermana Constanza, que fue reina de Mallorca, el mes de febrero ante-
rior.

98
La muerte en la Casa Real de Aragón

También se escribió a Juan, duque de Atenas y marqués de Randazzo.

Illustri et magnifice domine Elisabet, Dei gracia Sicilie regine, nobis


tanquam sorori karissime, Petrus Dei gracia rex Aragonum et cetera. Dul-
cis sanguinis nexus et indissolubilis amoris sinceritas que domos Arago-
num et Sicilie conjungunt mutuo, exigunt ut singulorum eventuum effecti
participes, de prosperis nostri precordia recreentur, et de <de> sinistris
senciamus in corde amaritudinis et doloris impulsus. Quia igitur, refferen-
te certa fidedignorum relacione, nostro intellectui est deductum inclitam
et carissimam sororem nostram Constanciam de Aragonia, olim Majorica-
rum reginam, quam eximia dilectione colebamus, assumptis ut catholica
ortodoxa ecclesiasticis sacramentis, mense febroarii proxime nunc preteri-
to, in Montepesulano, humane condicionis debitum juxta divinam poten-
ciam exsolvisse, repletus fuit ex hiis doloris amaritudine noster animus, no-
vit Deus que omnia [sic], quia tante carissime sororis nostre remanemus,
ut predicitur, destituti, excellencie vestre decrevimus declarare. Preterea,
quia scimus vestram magnitudinem gratulari quociens de nobis eidem
prospera nunciatur, vobis presentibus intimamus nos, divina clemencia fa-
ciente, corporea incolumitate potiri; vestram magnificenciam deprecantes
ut sui status essenciam quam scire feliciter affectamus veritate, nobis vestris
litteris intimare quociens ad hec vobis obtulerit se facultas, et satisfiet pro-
inde desideriis mentis nostre. Data Valencie iiiiº idus marcii anno Domini
millesimo cccº xlº sexto. Hugo cancellarius.
Jacobus Besanta mandato regio facto
per dominum infantem Petrum.
Similis fuit missa, verbis competenter mutatis, inclito et spectabili infan-
ti Johanni, duci Athenarum. Data ut supra. Idem ut supra.

Real Cancillería, Reg. 1.061, fols. 89v-90r.

89
Valencia, 18 de abril 1347
El rey Pedro IV de Aragón a su tío el infante Ramón Berenguer, conde de Ampu-
rias. Le comunica que el domingo siguiente dejará el duelo por la muerte de su her-
mana Constanza.

Lo rey d’Aragó.

99
Archivo de la Corona de Aragón

Car avoncle. Fem-vos saber que les vestedures negres les quals por-
tàvem per l’alta dona Constança, sor nostra e neboda vostra a qui Déus per
sa mercè vulla perdonar, entenem a posar dicmenge primervinent, e aque-
lles no entenem del dit dia a avant portar. Et açò·us fem saber per ço que
n’ajats certinitat et que façats allò meseix tota vegada que·us plàcie. Dada
en València, sots nostre segell secret, a xviii dies anats del mes d’abril en
l’ayn de nostre Senyor m ccc xlº vii.
Dominus Rex mandavit Matheo Adriani.
Al alt infant en Ramon Berenguer, comte d’Ampúries, avoncle nostre
molt car.

Real Cancillería, Reg. 1.126, fol. 168r.

90
Valencia, 18 de abril 1347
El rey Pedro IV de Aragón al infante Jaime, conde de Urgel, su hermano. Le co-
munica que el próximo domingo dejará el duelo por la muerte de su hermana Cons-
tanza.
También se escribió a los infantes Fernando y Juan, hermanastros del rey.

Lo Rey d’Aragó.
Fem-vos saber que les vestidures negres les quals portàvem per l’alta
dona Constança, sor nostra et vostra, a qui Déus per sa mercè vulla perdo-
nar, entenem a posar dicmenge primer vinent, e aquelles no entenem del
dit dia a avant portar. Et açò·us fem saber et cetera. Data ut supra [en Va-
lència, sots nostre segell secret, a xviii dies anats del mes d’abril en l’ayn
de nostre Senyor m ccc xlº vii].
Idem [Dominus Rex mandavit Matheo
Adriani].
Al alt infant en Jacme, comte d’Urgell et veçcomte d’Àger, car frare
nostre.
Similes:
Al alt infant en Ferrando, car frare nostre.
Al alt infant en Johan, car frare nostre. Data ut supra. Idem.

Real Cancillería, Reg. 1.126, fol. 168r-v.

100
La muerte en la Casa Real de Aragón

91
Valencia, 30 de abril 1347
El rey Pedro IV de Aragón a la reina Juana II de Navarra. Le comunica que en
ese día ha muerto la reina María, su mujer e hija, respectivamente, después de dar a
luz el martes anterior al primogénito Pedro, el cual murió al nacer.
También se escribió a la casa real de Francia.

Illustri et magnifice principisse domine Johanne Dei gracia regine Na-


varre, engelismensi, ebroicensi, moritanensi, lon[... ...]lle comitisse velut
matri nobis carissime, Petrus et cetera, salutem et post lacrimosos singultus
in Domino consolari. Rumores amarissimos singultu[...] et [...] lumbi[...]
vestre serenitati non absque cordis nostri [...]arb[...] multiplic[...] notifica-
re compellimur, videlicet quod illustris Maria regina Aragonum, socia et
conjux nostra filiaque vestra carissima, quam intima et precordiali [...]cio-
ne caram in viceribus gerebamus, et a qua inclitum Petrum filium primo-
genitum nostrum die martis proxima cum magna gloria et aplausu susce-
peramus, quem sperabamus feliciter successurum post dies nostros in
regnis nostris, comitatibus atque terris, qui eadem die, post babtismum re-
ceptum, sicut Domino placuit, viam fuit universe carnis ingressus, die pre-
senti, receptis per eam ecclesiasticis sacramentis ut vera catholica, ex Dei
disposicione cui resistere non possumus nec debemus, vitam suam in Do-
mino terminavit; sperantes in illo qui salutis actor est, et qui in ligno crucis
pro nobis miseris mortem pati voluit corporalem, quod ipsam ut sui fide-
lem et devotam [...] ad celestem gloriam evocavit de miseria huius mundi;
cuiusquidem Regine obitus multiplicibus amaritudinis stimulis pungimur,
et dolores maximi in corde nostro continue puncturas sent[...]; multa na-
mque subest dolendi materia, quia profecto ex talis principisse decessu
grave, non solum vobis et nobis et eius consanguineis et amicis, set toti
mundo dispendium est illatum; set quamvis tam gr[...] de substraccione ip-
sius proferimus comuniter detrimentum, et magnus hic casus [...] prebeat
magni luctus, congruit tamen et expedit quod in merore non prorsus rele-
gemus pr[...]am nec discrecionis regimine careamus: consideremus ergo
quod dicta illustris Regina, sue peregrinacionis expleto itinere, devotum et
humilem spiritum in pace suo reddit creatori, relicta post [...] et [...] salu-
tarem exitum bon[... ...]ma, unde ad meliorem vitam [… ...] et ad statum
transiti pociorem; ac ex hiis consolacionem et confortacionem accipientes,
in Domino debitam in tristicia modestiam habeamus, nostros [... … ...]
provide retrahentes, nec prosequamur ulterius dictam bone memorie Re-
ginam [... ...] lacrimis, set elemosinis eficacibus et aliis sufragiis opportu-

101
Archivo de la Corona de Aragón

nis. Data Valencie, sub nostro sigillo secreto, pridie kalendas madii anno
Domini mº cccº xlº septimo.
Illustri et magnifico principi Philipo Dei gracia franchorum Regi, con-
sanguineo nostro carissimo, Petrus per eandem rex Aragonum et cetera,
salutem et post luctuosos singultus in Domino [...]. Rumores amarissimos
et cetera.
Inclito Johanni, illustris et magnifici principis Philippi ffranchorum Regis
nostri consanguinei carissimi primogenito, normamensi et Aquitanie duci,
vivariensi et pictaviensi comito [sic], Petrus et cetera, salutem ut supra.
Illustri principisse domine Johanne, Francie regine, consanguinee nos-
tre carissime, Patrus et cetera.
Inclite Bone, ducisse Normannie, consanguinee nostre carissime, Pe-
trus et cetera.
Petrus et cetera egregio viro . . duci Burgundie, salutem et cetera.

Real Cancillería, Reg. 1.126, fol. 170r-v.43

92
Valencia, 1 de mayo 1347
El rey Pedro IV de Aragón a fray Ponç de Copons, abad del monasterio de Poblet.
Le comunica que hace llevar allí el cadáver de la reina su mujer, María de Nava-
rra. Le avisa con tiempo para que proteja las vidrieras del humo de los cirios que ar-
derán.

Lo Rey d’Aragó.
Bé creem que haiats entès lo cas desaventurat de la mort de la alta
dona Maria, reyna d’Aragó companyona nostra molt cara, la qual ha eleta
sa sepultura en lo vostre monestir de Poblet, al qual lo seu cors entenem
fer portar per continuades jornades. On con per la gran multitut dels ciris
que en la església del dit monestir seran lo dia de la sepultura, les vidrieres
de la dita església poguessen pendre dampnatge, açò·us fem saber per

43
El 30 de abril de 1347 –pridie kalendas madii– fue lunes; por lo tanto, el martes ante-
rior fue el 24. Un documento publicado por Juan Vich Salom y Juan Muntaner Bujosa, Do-
cumenta regni Majoricarum, Palma de Mallorca 1945, pág. 236, corrobora la fecha del naci-
miento del infante Pere, cuando dice que fue la vigilia de san Marcos.

102
La muerte en la Casa Real de Aragón

temps que les ne pugats fer bé [...] per tal que per açò dampnatge alcú no
hagen. Dada en València, sots nostre segell secret, lo dia primer del mes
de maig en l’any de nostre Senyor m ccc xl vii.
Dominus Rex mandavit Matheo Adriani.
Al honrat e religiós frare Ponç, abat del monestir de Poblet.

Real Cancillería, Reg. 1.126, fol. 171r.

93
Burriana, 9 de mayo 1347

El rey Pedro IV de Aragón al papa Clemente VI. Le comunica la muerte de la rei-


na su mujer, María de Navarra, y le solicita dispensas para el futuro matrimonio
que piensa contraer.

Sanctissimo ac beatisimo in Christo patri ac domino, domino Clementi


divina providencia sacrosancte romane et universalis Ecclesie summo pon-
tifici, Petrus Dei gracia rex Aragonum et cetera, eius humilis filius et devo-
tus, pedum oscula beatorum. Pater sanctissime, hiis diebus illustris Maria
regina Aragonum, conjux nostra carisima, quam tanquam moribus et ge-
neris alte prosapie illustratam caram in Domino in viceribus gerebamus,
suscepto ab ea inclito infante Petro, filio nostro primogenito, quem si Deo
adveniset acceptum, sperabamus feliciter successurum post dies nostros in
regnis nostris, comitatibus atque terris, qui die eadem qua natus fuit, post
babtismum receptum, viam fuit universe carnis ingressus, processu modici
temporis, receptis per eam ecclesiasticis sacramentis ut verisima catholica,
vitam suam in Domino terminavit; credentes efirmo sue honestatis et cari-
tatis operibus piis et devotis, in quibus libentissime dum vixit laborare cu-
ravit, mundi piissimum redemptorem eamdem ad suam sanctam gloriam
evocasse de miseria huius mundi; cuiusquidem [...]egium obitus nobis et
toti domui nostre magnam meroris et tristicie induxit materiam, quam pa-
cienter sustulimus, nostram in hiis cum Dei metu, per quem vivimus et reg-
namus et sub cuius disposicione [... ...] universa, nostram voluntatem reali-
ter conformantes. Verum, pie [...], prospecto quod ex eadem Regina bone
memorie nobis filius masculus non remansit, ex quo si nos in isto casu
–quod Deus avertat– decedere contigerit absque filiis masculis, quamvis fi-
liam primogenitam habeamus, videlicet inclitam Constanciam nobis et dic-
te Regine bone memorie primogenitam emancipatam, ac in dicto casu de

103
Archivo de la Corona de Aragón

jure politico et humano post dies nostros successuram in regnis, comitati-


bus et terris, eisdem regnis, comitatibus atque terris possent varia descrimi-
num pericola evenire, nos opporteat ad secundas nupcias convolare, ex
quibus speramus cum Dei adjutorio tranquillitati nostre rei publice salu-
briter provideri; nosque tantis sanguinis vinculis cum mundi principibus
colligemur, quod cum aliqua ex filiabus ipsorum nullatenus possemus ma-
trimonialiter collocari nisi a vestra sanctitate prius dispensationem con-
gruam haberemus, et propterea super ab eadem sanctitate dispensacione
obtinenda quedam dilecto consiliario nostro Bernardo de Olzinellis, le-
gum doctori, in romana curia pro quibusdam aliis nostris negociis exis-
tenti, vestre sanctitati exponenda providerimus comitenda; ideo eidem
sanctitati supplicamus humiliter et devote quatenus hiis que dictus noster-
consiliarius eidem sanctitati pro parte nostra retulerit oraculo vive vocis
dignetur eadem sanctitas fidem indubitabilem adhibere, ac in dispensacio-
ne predicta salubriter providere. Almam personam vestram conservare dig-
netur ad sua sancta servicia [... ...] plena annis. Data in loco de Burriana,
sub nostro sigillo secreto, viiº idus madii anno Domini mº cccº xlº viiº.
Rex Petrus.
Dominus Rex mandavit Matheo Adriani.

Real Cancillería, Reg. 1.126, fol. 179r-v.

94
Aviñón, 19 de mayo 1347
El papa Clemente VI al rey Pedro IV de Aragón. Le consuela de la muerte de la
reina su mujer, María de Navarra.

[Al dorso:] Carissimo in Christo filio Petro, regi Aragonum illustri.


Clemens episcopus, servus servorum Dei, carissimo in Christo filio Pe-
tro, regi Aragonum illustri, salutem et apostolicam benedictionem. Quan-
to te, fili carissime, domumque tuam inclitam maioris dilectionis caritate
prosequimur et amplioribus comodis et honoribus ferventioribus cupimus
desideriis posperari, tanto gravius super tuis anxiis adversitatibus anxia-
mur. Sane, licet rumores qui datum tibi puerum ad nos pertulerant im-
mensii gaudii rore perfuderint intima cordis nostri, adversi tamen alii subi-
to venientes, et dolorosis vocibus nunciantes, non solum puerum ipsum,
sed etiam matrem eius, videlicet clare memorie Mariam reginam Arago-
num consortem tuam, sorte conditionis humane ab hac luce subtractos,

104
La muerte en la Casa Real de Aragón

subito in luctum citaram, et in dolorem gaudium converterunt, ac nobis,


qui reginam eandem tanquam devotam Ecclesie filiam, necnon tue domus
inclite suique prosapie consideratione generis, paterne caritatis et dilectio-
nis prosequebamur affectibus, amaricationis non modice materiam minis-
traverunt in interioribus mentis nostre. Verum, fili dilectissime, si divina
potentia clementer semper operans, et flagella super illos quos diligit fre-
quenter immittens, et ut probet an per virtutem paciencie sint filii tangens
eos, te plaga huiusmodi percusserit et afflixerit in hac parte, pacienter abs-
que murmure, immo cum graciarum actionibus, interiores et exteriores
affectus disposicioni voluntatis divine coaptando in omnibus, ea studeas,
quesumus, tanquam princeps Deo devotus, virtuosus et magnanimus, sup-
portare, in eo qui percutit, vulnerat et medetur devota figens fiducia, su-
per tuis adversitatibus, cum non sit abreviata manus sue benignitas, ancho-
ram spei tue; prefate namque regine suum transitum felicem fuisse
credimus, cum bene, sicut intelleximus, studuerit vivere, et sic non potuit
male mori; quamobrem, si vis doloris quem indicit humane conditionis
fragilitas valeret penitus imperio subici rationis, esset eidem a caris suis su-
per huiusmodi suo transitu proculdubio congaudendum pocius quam do-
lendum. Ideoque, amantissime fili, super omnibus in eo qui tocius conso-
lationis pater esse noscitur consoleris, de nobis certam fiduciam habiturus
quod in hiis que tuum honorem et commodum respicerent propicios,
quantum cum Deo poterimus, reperies et benignos. Data Avinione xiiii
kalendas junii pontificatus nostri anno sexto. Arnaldus de Bico.

Real Cancillería, Bulas, legajo xlv, núm. 51.44

95
Arras, 7 de junio 1347
El rey Felipe VI de Francia al rey Pedro IV de Aragón. Le consuela de la muerte
de la reina su mujer, María de Navarra, y de su hijo Pedro, y le ofrece casarse con
alguna de sus primas y sobrinas.

Philippe par la grace de Dieu roy de France, a notre tres chier et tres
amé cousin le roy d’Aragon, salut et grant dilection. Nous avons receu voz
lettres par les quelles nous est apparu vous estre moult desconforté, trou-

44
Indicada por Francisco J. Miquel Rosell, Regesta de letras pontificias del Archivo de la
Corona de Aragón. Sección Cancillería Real (pergaminos), Madrid 1948, núm. 643. Al dorso, en le-
tra del siglo xiv: «Consolatoria de morte domine regine Marie».

105
Archivo de la Corona de Aragón

blé et avoir souffert et soustenu grans meschiez et doleurs de cuer pour le


trespassement de feu notre tres chiere cousine, dame de bonne memoire,
la royne votre compaigne, et de Pierre votre ainsné filz les quiex Dieu par
sa grace vuille pranre et recevoir benignement a sa parcie. Pour les quelles
choses nous avons esté et summes encores dolens, corrociez et en grant tri-
tesce se ce peussions bonnement amender. Et comme aucun ne puisse ob-
vier a la volenté de Notre Seigneur Jhesucrist qui la mort et vie de son pue-
ple a en son gouvernement et disponicion, ancois le doie loer et magnifier
avecques sa souverainne puissance en recevant benignement en bonne pa-
cience et pour agreable les pestilances et tribulacions qu’il li envoie, nous
vous prions que de ce vous vuillez en vous mesmes reconforter et avoir en
lui vraie consolacion. Et ou cas, beau cousin, que il seroit votre volonté et
ordenance de retourner en ordre de mariage, vuillez savoir que nous
avons de belles nieces et belles cousines et joenes en qui, se il vous plaisoit,
vous vous pourrez marier tres honnorablement et proufitablement, dont
nous aurions grant joie et serions moult liéz, mesmement que la tres grant
affinité et parfaitte amour que nous avons tousiours eu et devons avoir en-
samble a cause de lignaige de par pere et de par mere si comme vous
savez, en seroit de mieux en mieux continue et afferme. Et se a ce ne vous
plaisoit entendre, au moins ne vous vuillez consentir ne accorder a aucun
traictié de mariage envers personne qui soit du lignage de noz annemis,
ne faire aucunes convenances ne aliances envers eux contre nous ne la
courone de France, quar consideré le dit lignage et affinité, se autres le
vouloient faire vous de votre povoir le devriés destorber et empeschier. Li
Sainz Esperiz vous ait en sa saintte garde. Donné a Arraz le viié iour de
juing.

Real Cancillería, Cartas reales de Pedro III, núm. 4.635.45

96
Barcelona, 20 de noviembre 1347
El rey Pedro IV de Aragón a don Pedro de Jérica, gobernador del reino de Valen-
cia. Le comunica que el domingo anterior celebró sus bodas con la infanta Leonor de
Portugal y que la noche siguiente murió el infante Jaime, conde de Urgel. Le ordena
vigilar cualquier conmoción.

45
Publicada por Raymond Cazelles, Lettres closes, lettres «de par le Roy» de Philippe de Va-
lois, París 1958, doc. 190, págs. 129-130.

106
La muerte en la Casa Real de Aragón

El rey d’Aragón.
Femos-vos a saber que·l domingo más cerca pasado, con la bendición de
Dios, celebramos nuestro matrimonio con l’alta dona Elionor, reyna de Ara-
gón, muller nuestra muy cara, en la eiglesia de santa Eulalia de Barchinona;
en el qual matrimonio por los nuestros fieles e amados homnes buenos de la
ciudat de Barchinona, senyaladament, e por muytos otros, nos fueron feytas
muytas honrras. Mas Dios, que no quiere que la condición humanal en algu-
na cosa sino en él se pueda gloriar, después del goyo [sic] dito matrimonio,
así como aquel que de solo su poder dispone e ordena las cosas terrenales,
nos ha quesido e l’ha plazido dar materia de tristor e de ploro, es a saber,
por la muert del alto infant don Jayme, muy caro ermano nuestro, el qual
esta nueyt passada, enta ora de media nueyt, recebidos muy devotament assí
como fiel christiano todos los ecclesiásticos sagraments, e demandado per-
dón a nos e a todos prelados, richos hombres, en special e general, segund
que Dios ha ordenado, passó de aquesta vida. E jasea que d’aquesto ayamos
materia de ploro e de tristor, como dito es, empero fiamos en Dios que él lo
ha quesido aver a su gloria de la miseria desti mundo, e rogamos vos que
por almosnas e por oraciones e otras obras de caridat querades rogar a Dios
que·l quiera perdonar sus pecados. E noresmenos queremos e us mandamos
que rijades el officio de la governación a vos comendada bien e diligen-
tment, assí como de vos confiamos e esperamos, porque quanto en aquell
officio ninguna cosa no s’a innovado. Queremos encara e·us mandamos que
vos prengades e fagades prender guarda si por razón de la muert del dito in-
fant las ciudades de Çaragoça e de Valencia e los otros lugares de la unión o
otras personas de aquella farien alguna innovación contra nos. E todo aque-
llo que saberne podredes nos feyt saber cuytadament per vuestras cartas. En
aquesto vos rogamos que ayades diligencia sobirana. Dada en Barchinona,
dius nuestro seyello secreto, día martes, a xx días andados del mes de no-
vienbre en el anyo de nuestro Senyor m ccc xl vii.
Matheus Adriani mandato regio facto
per Galcerandum de Bello Podio, ma-
jordomum, consiliarium.
Al noble e amado consellero nuestro don Pedro senyor de Exéricha,
governador de regno de Valencia.

Real Cancillería, Reg. 1.128, fol. 139r-v.46

46
El 20 de noviembre de 1347 fue martes, por lo que el domingo anterior fue el 18 de
noviembre.

107
Archivo de la Corona de Aragón

97
Barcelona, 21 de noviembre 1347
El rey Pedro IV de Aragón a Lope de Luna, señor de Segorbe. Le comunica que el
domingo anterior celebró sus bodas con la infanta Leonor de Portugal y que la noche
siguiente murió el infante Jaime, conde de Urgel. Le ordena vigilar cualquier conmo-
ción.
También se escribió a seis nobles aragoneses.

El rey d’Aragón.
Femos-vos assaber que·l domingo más cerca passado, con la bendición
de Dios, celebramos nuestro matrimonio con l’alta dona Elionor, reyna de
Aragón, muller nuestra muy cara, en esglesia maior de la ciudat de Barchi-
nona; en el qual matrimonio por los nuestros fieles e amados homnes bue-
nos de la ciudat de Barchinona, senyaladament, e por muytos otros, nos
fueron feytas muytas honrras. Mas Dios, que no quiere que la condición
humanal en alguna cosa sino en él se pueda gloriar, después del goyo del
dito matrimonio, assí como aquell qui de solo su poder dispone e ordena
las cosas terrenales, nos ha quesido e l’ha plazido dar materia de tristor e
de ploro, es a saber, por la muert del alto infant don Jacme, muy caro er-
mano nuestro, el qual día lunes más de cerca passado, enta ora de meydia
nueyt, recebidos muy devotament por él e con grant contrición, assí como
fiell christiano, todos los ecclesiásticos sagramentos, e demando [sic, por
demandado] perdón a nos e a todos prelados e richos homnes, en especial
e general, segund Dios ha ordenado, passó de aquesta vida. E jassea que
d’aquesto ayamos materia de ploro e de tristor, como dito es, empero fia-
mos en Dios que él lo ha quesido clamar a su gloria de la miseria desti
mundo, e rogamos vos que por almosnas e por oraciones e otras obras de
caridat querades rogar a Dios que·l quiera perdonar sus pecados. E nores-
menos vos rogamos que·us dedes cata, por vos mismo e por los otros qui
están por nuestro servicio en el regno de Aragón, por estranno nin por
otro a nuestro deservicio no se pueda fer alguna novidat; e si aquesto sin-
tiedes, que nos lo fagades saber por vuestras cartas cuytadament. En aques-
to vos rogamos que ayades sobirana diligencia, así como de vos esperamos
e confiamos, porque nos, Dios queriendo, en cerca entendemos seer en el
dito regno. Aquesto queremos empero de vos seer en el dito regno, que
tengades secreto e no lo divulguedes a ninguno, porque nos queremos
que sea secreto por alguna razón que después sabredes. E no queremos
que quanto agora partades del regno de Aragón, antes queremos que si·n
sodes partido hi tornedes luego encontinent, sabiendo por cierto que nos

108
La muerte en la Casa Real de Aragón

mandamos fer la carta de la governación d’Aragón por a vos, la qual vos


enviamos encontinent por el fiel nuestro Garci Periz de Casoas, el qual en
cerca vos la lieurará. E fiamos en Dios que vos vos auredes en el dito offi-
cio saviament e bien, a servicio de Dios e nuestro, e a pro de los sóbditos
del officio sobredito. Dada en Barchinona, dius nuestro siello secreto, a
xxi día andados del mes de noviembre en el anyo de nuestro Senyor m
ccc xl vii.
Matheus Adriani mandato regio facto
per B. de Cap., consiliarium.
Al noble e amado consellero nuestro don Lop de Luna, senyor de la
ciudat de Sogorbe.
El Rey d’Aragón.
Femos vos a saber et cetera, ut supra, esperamos e confirmamos. Data
ut supra.
Idem.
Al noble e amado nuestro don Blasco d’Alagón.
Similes infrascriptis:
Al noble e amado nuestro don Pedro de Luna.
Al noble e amado nuestro don Pero Ferrández, senyor d’Íxar.
Al noble e amado nuestro don Tomás Cornel.
Al noble e amado consellero nuestro don Johan Ximénez d’Urrea, del
qual es la honor d’Alcalatén.
Al noble e amado nuestro don Johan Martínez de Luna.

Real Cancillería, Reg. 1.128, fol. 140r-v.47

98
Valencia, 25 de noviembre 1347
Los jurados de Valencia y los conservadores de la Unión a los infantes Fernando
y Juan de Aragón, hermanos del rey Pedro IV. Les comunican la muerte de su her-

47
El 21 de noviembre de 1347 fue miércoles, por lo que el domingo anterior fue el 18
de noviembre. La abreviatura ‘B. de Cap.’ en el mandato se refiere, probablemente, al conse-
jero Bernat de Cabrera (Bernardus de Capraria).

109
Archivo de la Corona de Aragón

mano el infante Jaime, en Barcelona, el día 19. Reiteran su petición para que ven-
gan a Valencia.
Senyors. Ab gran tristor et dolor de cor, a la vostra altea fem saber que·l
alt senyor infant en Jacme, car frare vostre, dilluns a xix dies del present
mes de noembre, en hora de miganit, estan en Barçalona, morí e pasà de
aquesta vida. Nostre senyor Déus, per la sua misericòrdia, lo aculla ab los
seus sants en glòria amén. La vostra altea, senyors, proveescha sobre les di-
tes coses ço que li serà ben vist fahedor, car nós fort fórem paguats que al-
tres mellors noves vos trametésem a dir; mas pus a Déu plau, àls no s’i pot
fer. Et com ab altre letra dada en València a xxiii dies del mes de noem-
bre, vos suplicàssem que ab tot vostre poder vos plagués venir ací enconti-
nent, per ço, senyors, vos suplicam que, per ben vostre et nostre, vos plàcia
les coses en la dita letra contengudes enseguir et complir. Dada en Valèn-
cia, a xxv dies de noembre en l’any de mil ccc xl set.

Real Cancillería, Procesos en folio, 133/9, fol. 97r-v.48

99
Barcelona, 26 de noviembre 1347
El rey Pedro IV de Aragón al rey Alfonso XI de Castilla. Le comunica la celebra-
ción de sus bodas con la infanta Leonor de Portugal el domingo 18 de noviembre y
la muerte del infante Jaime al día siguiente.
También se escribió a Leonor de Castilla, reina viuda de Aragón, y al infante
Fernando, madrastra y hermanastro del rey, respectivamente.

Al muy alto e muy noble don Alfonso, por la gracia de Dios rey de
Castiella, de Toledo, de León, de Galicia, de Sevillia, de Córdova, de
Jahén, Algarbe e d’Algezira e senyor de Molina, don Pedro, por la <gra-
cia> misma gracia rey d’Aragón, de Valencia, de Mallorca, de Cerdenya e
de Córcega, e comte de Barchinona, de Rossellión e de Cerdanya, salut
como a Rey que tenemos en conta de hermano, al qual muyto preciamos
e muyto amamos, e pora quien querriemos que diesse Dios tanta de vida
e salut como pora nos mismos. Rey, femos vos a saber que día domingo, a
xviii días andados del mes present, celebramos nuestras bodas con l’alta
dona Elionor, muller nuestra muy cara, en al ciudat de Barchinona, en

48
Referencia facilitada por el profesor Mateu Rodrigo.

110
La muerte en la Casa Real de Aragón

las quales nos fueron feytas grandes honrras por los de la dita ciudat e
otros. Mas Dios, que no quiere que en aquest mundo algún goyo seya
acabado, depués de las alegrías del nuestro matrimonio, nos ha quesido
dar materia de tristor e de ploro, es a saber, por la muert del alto infant
don Jayme, muy caro ermano nuestro, el qual, reebidos por él, assí como
fiel christiano, todos los ecclesiásticos sagramentes, el lunes a xix días
andados del mes sobredito, enta ora de media nuyt, por ordinación divi-
nal, la qual ordena de las criaturas lo que·l place, passó de aquesta vida.
E iassea que d’aquesta haiamos en nos recebido gran plazer [sic], empe-
ro, esguardada su loauble fin que fizo, deman[dan]do perdón a Dios e a
nos e a prelados e richos hombres e otros, fiamos en Dios que lo ha que-
sido clamar a su gloria de la misera [sic, por miseria] d’esti mundo, en
aquesto de la muert del dito infant recebimos alguna consolación. E ro-
gamos vos, Rey, que con almosnas, oraciones e otras obras de caridat, nos
ayudedes a rogar a Dios que·l denye perdonar sus pecados. Dada en Bar-
chinona, dius nuestro seyello secreto, a xxvi días andados del mes de no-
viembre del anyo del nuestro Senyor m ccc xlvii.
Dominus Rex mandavit Matheo Adriani.

A la muy alta dona Elionor, por la gracia de Dios reyna d’Aragón como
madre a nos muyto cara, don Pedro por eixa misma gracia rey d’Aragón et
cetera, salut con crecimiento de buen aventurança. Muy cara Reyna, femos
vos assaber et cetera. Data ut supra.
Idem.

Don Pedro et cetera, al alto infant don Ferrando, muy caro ermano
nuestro, marqués de [sic] e senyor d’Albarrazín, salut con complimiento
de dilección fraternal. Muy caro ermano, femos vos a saber et cetera. Dada
et cetera.
Idem.

Real Cancillería, Reg. 1.128, fols. 142r-143r.49

49
Publicada por Amada López de Meneses, «Florilegio documental del reinado de Pe-
dro IV de Aragón», en Cuadernos de Historia de España, 13 (Buenos Aires 1950), págs. 187-188.

111
Archivo de la Corona de Aragón

100
Barcelona, 27 de noviembre 1347
El rey Pedro IV de Aragón al rey Felipe VI de Francia. Le comunica la celebra-
ción de sus bodas con la infanta Leonor de Portugal el día 18 de noviembre y la
muerte del infante Jaime al día siguiente.
También se escribió a otros miembros de la casa real de Francia.

Illustri et magnifico principi Philippo, Dei gracia Francie regi, nostro


consanguineo karissimo, Petrus per eandem Rex et cetera, salutem et voti-
vorum successuum incrementa.a Tantis, inclite Rex, bonis debitis ad invi-
cem counimur, quod uterque nostrum debite vicisim compellimur domui
nostrum utriusque queque contingencia relacione condigna alter alteri in-
timemus. Hinc est quod vestri celsitudini harum serie nunciamus quod die
dominica, xviiiª presentis mensis, cum Dei benediccione, in civitate Bar-
chinone, in facie Ecclesie, cum illustri Elionora, regina Aragonum coniuge
nostra karissima, illustris Portugalis regis filia, celebravimus solempniter fe-
dera nupciarum cum magna gloria et aplausu. Sed ille qui de nichilo
cuncta fecit, et sub cuius disposicione transeunt universa, nupciarum nos-
trarum gaudia inmiscuit cum dolore, videlicet, pretextu mortis incliti in-
fantis Jacobi, comitis Urgelli et vicecomitis agerensis, fratris nostri karissi-
mi, qui die xixª dicti mensis, circa medie noctis horam, receptis per eum
devotissime omnibus ecclesiasticis sacramentis ut vir catholicus et fide
purus, sicut Domino placuit, spiritum suum reddidit creatori. Et licet tanti
fratris obitu cithara nostra versa in luctum fuerit, attamen quia humanum
est flere sed continuare penitus inhumanum, cum nullus de hiis que eve-
niunt ex disposicione divina debeat contristari, sicut et illi qui spem non
habent de resurreccione diei novisimi, lacrimas retinuimus et flere desini-
mus ne videamur fore contrarios voluntati divine; sperantes in illo qui pro
salute humani generis in ligno crucis pati mortem voluit corporalem, quod
dictum fratrem nostrum de miseria huius mundi ad celestem patriam evo-
cavit; vestram celsitudinem quinimo rogantes affectu quod defunctum ip-
sum elemosinis prosequamini et aliis sufragiis opportunis. Data Barchino-
ne quinto kalendas decembris anno Domini mº ccc xlviiº. Examinavit
Rodericus.
Matheus Adriani mandato regio.
Similis fuit directa illustri Johanne Dei gracia francorum regine.
Similis littera fuit directa illustri domine Johanne Dei gracia regine Na-
varre, ebroicensi, eugolensi, montanegensi, longeque ville comitisse.

112
La muerte en la Casa Real de Aragón

Similis littera fuit directa inclito Johanni Normanie et aquitanensi co-


miti, illustris francorum Regis primogenito. Idem.
a
Una primera redacción decía «salutem et post lamentacionis tristiciam in Domino
consolari».

Real Cancillería, Reg. 1.061, fol. 189v.

101
Barcelona, 28 de noviembre 1347
El rey Pedro IV de Aragón al papa Clemente VI. Le comunica la celebración de
sus bodas con la infanta Leonor de Portugal el día 18 de noviembre y la muerte del
infante Jaime al día siguiente.

Sanctissimo ac beatissimo in Christo patri et domino, domino Clementi


divina providencia sacrosancte romane et universalis Ecclesie summo pon-
tifici, Petrus Dei gracia rex Aragonum et cetera, eius humilis filius et devo-
tus, pedum oscula beatorum. Pie pater, Sanctitatis Vestre benignitas, que
more pie matris in filiorum, maxime catholicorum principum orbis terre,
prosperis gloriatur et in adversis et noxiis eisdem benigne compatitur, me-
rito nos inducit ut queque domui nostre contigencia, notabiliter eidem
Sanctitati nostris litteris intimemus. Hinc est quod Vestre Sanctitati, pater
pie, harum serie nunciamus quod die dominica, die xviiiª presentis men-
sis, cum Dei benediccione, in civitate Barchinone, in facie Ecclesie, cum
illustri Elionora, regina Aragonum coniuge nostra karissima, illustris Por-
tugalie regis filia, celebravimus solempniter federa nupcialia cum magna
gloria et aplausu. Sed ille qui de nichilo cuncta fecit, et sub cuius disposi-
cione transeunt universa, nupciarum nostrarum gaudia imiscuit cum dolo-
re, videlicet, pretextu mortis incliti infantis Jacobi, comitis Urgelli et vice-
comitis agerensis, fratris nostri karissimi, qui die xixª dicti mensis, circa
medie noctis horam, receptis per eum devotissime omnibus ecclesiasticis
sacramentis, ut vir catholicus et fide purus, sicut Domino placuit, spiritum
suum reddidit creatori. Et licet tanti fratris obitu cithara nostra versa in
luctum fuerit, attamen quia humanum est flere, sed continuare penitus in-
humanum, cum nullus de hiis que eveniunt ex disposicione divina debeat
contristari, sicut et illi qui spem non habent de resurreccione diei novissi-
mi, lacrimas retinuimus et flere desinimus ne videamur fore contrarios vo-
luntati divine; sperantes in illo qui pro salute humani generis in ligno cru-
cis pati mortem voluit corporalem quod dictum fratrem nostrum de
miseria huius mundi ad celestem patriam evocavit; Vestre Sanctitati humi-

113
Archivo de la Corona de Aragón

liter suplicans quatenus defunctum ipsum suffragiis prosequamini oppor-


tunis. Almam personam vestram conservet Altissimus ad sua sancta servicia
per tempora plena annis. Datum Barchinone quarto kalendas decembris
anno Domini mº cccº xl viiº. Examinavit Rodericus.
Vicecancellarius misit expediendam.

Real Cancillería, Reg. 1.061, fol. 189r.

102
Barcelona, 28 de noviembre 1347
El rey Pedro IV de Aragón a Bernard de Albi, cardenal del título de San Ciriaco
in Termis. Le comunica la celebración de sus bodas con la infanta Leonor de Portu-
gal el día 18 de noviembre y la muerte del infante Jaime al día siguiente.
También se escribió a Jean Raymond de Comminges, cardenal obispo de Porto-
Santa Rufina.

Reverendo in Christo patri domino Bernardo, divina providencia tituli


Sancti Ciriaci in Termis presbitero cardinali, speciali amico nostro, Petrus
et cetera, salutem et honoris incrementum. Paternitati vestre harum serie
intimamus quod die dominica, die xviiiª presentis mensis, cum Dei bene-
diccione, in civitate Barchinone, in facie Ecclesie, cum illustri Elionora, re-
gina Aragonum coniuge nostra karissima, illustris Portugalie regis filia, sce-
lebravimus solempniter federa nupcialia cum magna gloria et aplausu. Sed
ille qui de nichilo cuncta fecit, et sub cuius disposicione transeunt univer-
sa, nupciarum nostrarum gaudia inmiscuit cum dolore, videlicet, pretextu
mortis incliti infantis Jacobi, comitis Urgelli et vicecomitis agerensis, fratris
nostri karissimi, qui die xixª dicti mensis, circa medie noctis horam, recep-
tis per eum devotissime omnibus ecclesiasticis sacramentis, ut vir catholi-
cus et fide purus, sicut Domino placuit, spiritum suum reddidit creatori. Et
licet tanti fratris obitu cithara nostra versa in luctum fuerit, attamen quia
humanum est flere, sed continuare penitus inhumanum, cum nullus de
hiis que eveniunt ex disposicione divina debeat contristari, sicut et illi qui
spem non habent de resurreccione diei novissimi, lacrimas retinuimus et
flere desinimus ne videamur fore contrarios voluntati divine; sperantes in
illo qui pro salute humani generis in ligno crucis pati mortem voluit cor-
poralem quod dictum fratrem nostrum de miseria huius mundi ad celes-
tem patriam evocavit; vestram paternitatem intimo rogantes affectu qua-
tenus defunctum ipsum elemosinis prosequamini et aliis sufragiis

114
La muerte en la Casa Real de Aragón

opportunis. Data Barchinone quarto kalendas decembris anno Domini


mº ccc xl viiº. Examinavit Rodericus.
Similis littera fuit directa reverendo in Christo patri domino Johanni,
divina providencia portuensi episcopo.

Real Cancillería, Reg. 1.061, fol. 189r-v.

103
Valencia, 9 de mayo 1348
El rey Pedro IV de Aragón al infante Pedro, conde de Ribagorza y Prades. Acusa
recibo de la comunicación de la muerte de Juana de Foix, su mujer.

Rex Aragonum.
Carissime patrue. Vestram recepimus litteram, casum displicibilem ad-
modum et dolendum obitus inclite Johane, comitisse Ripacurcie et Monta-
nearum de Prades, consortis vestre carissime, quam caram, sui honestate
et providencia pensatis, in viceribus gerabamus specialiter continentem.
Qui quidem casus nobis doloris maximi materiam ministravit; set quia re-
ceptis per eam ecclesiasticis sacramentis ut vera catholica, vitam suam in
Domino terminavit, sperantes in illo qui salutis actor est et qui pro nobis
miseris crudelissimam mortem pati voluit corporalem, quod ipsam de mi-
seria huius mundi ad celestem gloriam evocavit, quodammodo consolacio-
nem assumpsimus in predictis; rogantes et consulentes vobis pro consilio
saniori, quamvis vos in hiis et aliis ad Dei voluntatem sentiamus disposi-
tum, ut, relictis luctibus, de hiis graciam agatis domino Deo nostro, qui
omnibus nobis vivere dat et mori, et sub cuius disposicione transeunt uni-
versa; et animam ipsius comitisse suffragiis et orationibus et aliis caritatis
obsequiis prosequamini ut convenit apud Deum. Data Valencie, sub nostro
sigillo secreto, viiº idus madii anno Domini mº cccº xlº viiiº.
Dominus Rex mandavit Matheo Adriani.
Inclito infanti Petro, Rippacurcie et Montanearum de Prades comiti,
patruo nostro carissimo.

Real Cancillería, Reg. 1.128, fol. 189v.50

50
Publicada por Amada López de Meneses, «Documentos acerca de la Peste Negra en
los dominios de la Corona de Aragón», en Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón», 6
(Zaragoza 1956), pág. 294.

115
Archivo de la Corona de Aragón

104
Valencia, 21 de mayo 1348
Leonor de Portugal, reina de Aragón, al infante Pedro, conde de Ribagorza y
Prades. Muestra sus condolencias por la muerte de su mujer.

Alienora et cetera, inclito infanti Petro, Ripacurcie et Montanearum de


Prades comiti, patruo nostro karissimo, salutem et dileccionis afectum. Lit-
teras vestras recepimus super obitu inclite Johanne, comitisse Impuriarum
[sic], uxoris vestre, quam ut veram catholicam Altissimus ad celestium [...]
convocavit. Super quo turbacionem asumpsimus vehementem, et de ipsius
subtraccione nobis non modicum condolemus. Sed quia humana condicio
mortis imperio subiacet, nec ab ipsa quisquam subblimitatis vel potentia li-
berat, expedit ut ejus animam piis oracionibus comendemus; rogantes vos
ut, omni prorsus dolore postposito, consolacionis remedium asumatis.
Data Valencie, sub nostro sigillo secreto, xiiº kalendas junii anno Domini
m ccc xl octavo. Prior vidit.
Domina Regina mandavit Petro de
Gostemps.

Real Cancillería, Reg. 1.562, fols. 14v-15r.

105
Valencia, [13] de junio 1348
El rey Pedro IV de Aragón al infante Pedro, conde de Ribagorza y Prades. Acusa
recibo de la comunicación de la muerte y entierro de la infanta María, su hija me-
nor. Le da indicaciones para evitar el contagio de los otros infantes.

Lo rey d’Aragó.
Car avoncle. Fem-vos saber que havem reebuda vostra letra, per la qual
nos fa[híets a] saber con l’alta infanta dona Maria, filla nostra, era passada
d’esta vida. La qual letra e les coses en aquella contengudes bé enteses, vos
responem que jasia que no[...] naturalment, bonament hom no·y pot con-
trastar, hajam [...] desplaer de la sua mort; emperò con açò sia fet per des-
posició de Déu, sots la mà del qual són posats tots poders, el qual sab lo
profit de la fi de cascun, nós, conforman la nostra voluntat ab la de Déu,
açò li havem […] agraïm, loan en totes coses lo seu nom e·l seu poder. E
ço que fet havets de la sepultura de la dita infanta, sàviament e bé, havem

116
La muerte en la Casa Real de Aragón

per agradable e loam. Per ço emperò con les malauties se continuen, e


veem [... …] que en altres lochs, pus en una casa comença se segueix [...
…] dita casa, volem e·us pregam que si·l loch de Munblanch és [... …] a
les infantes dona Constança e dona Johana, filles nostres [... …], mudets o
façats mudar al monastir de Poblet o en [... …] covinent e sà. E en açò us
pregam que axí con de vós confiam ha[... …]ia. Si emperò les dites infan-
tes, per la dita rahó, són [... …] volem e us pregam que les vestedures ne-
gres les façats posar, e façats [...]ts e fer ordenar façats que les dites infan-
tes sien tengudes con [...]ement fer se porà, con d’enfantes d’aytal edat
hom no·n deja [... ... ... ... ... ...].

Real Cancillería, Reg. 1.131, fols. 13v-14r, en muy mal estado de conservación.

106
Valencia, 13 de junio 1348
Leonor de Portugal, reina de Aragón, al infante Pedro, conde de Ribagorza y
Prades. Acusa recibo de la comunicación de la muerte y funerales de la infanta Ma-
ría, hija de su marido el rey Pedro IV.

Alienora et cetera, inclito infanti Petro, Rippacurcie et Montanearum


de Prades comiti, patruo nostro karissimo, salutem et cetera. Recepimus
litteras vestras per quas nobis intimastis obitum inclite infantisse Marie, fi-
lie nostre karissime; super quo quantum exigit humana condicio dolui-
mus, sed quia dominus Jhesus Christus ipsam innocentem in suis annis te-
neris dilexit habere propiciam, est consolacionis remedium assumendum.
Et gratum gerimus quia in eiusdem exequiarum celebracione solemni pa-
tris atque patrini debitum adimplestis. Data Valencie, idus junii anno Do-
mini millesimo cccº xl octavo. Prior vidit.
Petrus de Gostemps mandato domine
Regine facto per priorem cancella-
rium.

Real Cancillería, Reg. 1.562, fol. 15r.51

51
Publicada por Amada López de Meneses, «Documentos acerca de la Peste Negra en
los dominios de la Corona de Aragón», en Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón, 6 (Za-
ragoza 1956), pág. 301.

117
Archivo de la Corona de Aragón

107
Segorbe, 1 de noviembre 1348
El rey Pedro IV de Aragón al rey Alfonso IV de Portugal. Le comunica la muerte
de su mujer la reina Leonor, hija suya, ocurrida el 30 de octubre.
También se escribió a la reina de Portugal, a los infantes, y al rey y a la reina de
Castilla.

Al muy alto e muy noble don Alfonso, por la gracia de Dios rey de Porto-
gal e del Algarbe, don Pedro, por exa misma gracia rey d’Aragón et cetera,
salut como a Rey que tenemos en conta de padre, el qual muyto amamos e
preciamos, e del qual muyto fiamos, e por a quien querriemos muyta honra
e buena ventura, e tanta vida e salut como pora nos mismos. Rey, de buena
ment, si fuesse cosa lícita, nos terniemos de fervos saber las nuevas plenas de
tristor e d’amargor, las quales han conprendido el nuestro corazón e·l nues-
tro entendimiento, es a ssaber, de la muert a nos dolorosa de la alta dona
Leonor, reyna d’Aragón, filla vuestra e muller nuestra muy cara, la qual co-
ralment e cara amávamos por la su bondat e honestat de vida; la qual, des-
pués grand dolor de febre contínua, passó d’aquesta vida el jueves más cerca
passado enta hora del primero suenyo. E jassea que en nos haya fincado e
sea grand materia de ploro e de tristor por razón de la dita muert, empero
esguardada su honestat de vida, e que en l’eximiento de la sua loable fin re-
cibió muy devotament todos los ecclesiásticos sagramentes, assí como vera
cathólica, havemos en Dios recebida alguna materia de consolación, espe-
rando en el salvador nuestro Jhesuchristo, qui por nos pecadores salvar qui-
so prender nuestra carne humana e sufrir en aquella muert e passión, que la
dita Reyna a querida clamar a la sua santa gloria de la miseria d’aquesti
mundo; porque vos rogamos [...]enas podem[...] trobar manera de abstener
de plorar, [... … …] saviament e con fortaleza de corazón la disposición de
Dios, [... …] en vós consolación, fendo almoynas e oraciones e otras obras
de [...] l’ánima de la dita Reyna. Data ut supra [en la ciudat de Sogorb, sots
nostre segell secret, lo dia primer del mes de noviembre en l’any de nuestro
Senyor m ccc xlviii].
A la muy alta e muy noble dona Beatriç, por la gracia de Dios reyna de
Por[togal] e del Algarbe, don Pedro et cetera, salut como a Reyna que te-
nemos en conta de madre et cetera. Reyna, de buena ment et cetera. Data
ut supra.
A la muy alta e muy noble dona María, por la gracia de Dios reyna de Cas-
tiella e de León, don Pedro et cetera, salut como a Reyna que tenemos en
conta de ermana et cetera. Reyna, de buena ment et cetera. Data ut supra.

118
La muerte en la Casa Real de Aragón

Infant. De buena ment et cetera. Data ut supra. Idem.


Al infant don Pedro de Portogal.
Infanta. De buena ment et cetera. Data ut supra. Idem.
A la infanta dona Constancia de Portogal.
Al rey de Castiella. Rey. De buena ment et cetera, usque por que vos ro-
gamos, Rey, que l’ánima de la dita Reyna querades proseguir d’almosnas,
d’oraciones e d’otras obras de piedat. Data ut supra.

Real Cancillería, Reg. 1.131, fol. 108v-109r, en muy mal estado de conservación.52

108
Segorbe, 2 de noviembre 1348
El rey Pedro IV de Aragón al papa Clemente VI. Le comunica la muerte de su
mujer la reina, Leonor de Portugal, ocurrida el día 30 de octubre.
También se escribió al colegio de cardenales, a un cardenal en particular, y al
procurador real en la corte romana.

Domino Pape super obitu illustris Alionore, bone memorie regine Ara-
gonum.
Sanctissimo ac beatissimo in Christo patri et domino, domino Clementi
et cetera, Petrus et cetera, eius humilis filius de devotus, pedum oscula
beatorum. Pater Sanctissime, amaritudinis calicem bibimus quem nobis
propinavit transitus illustris Alionore, regine Aragonum bone memorie,
coniugis nostre karissime, que die jovis proxime preterita, circa medie noc-
tis horam, diem suum clausit extremum, nosque felle et absincio inebriavit
mors eiusdem, quam tanquam ab alta regali progenie ortam, sui vite ho-
nestate et maturitate prospectis, caram in visceribus gerebamus. Et quam-
vis nobis multa subsit dolendi materia, quia profecto ex talis et tante Regi-
ne decessu grave, non solum nobis, sed eciam omnibus nostris fidelibus
subditis dispendium est illatum, attamen quia dicta Regina honestate cons-
picua moribusque composita per eam devotissime receptis ecclesiasticis sa-
cramentis, ut vera catholica ab hoc seculo laudabiliter transmigravit, con-
gruit et expedit quod in luctu non relegemus prudenciam ne videamur

52
Publicada por Amada López de Meneses, «Documentos acerca de la Peste Negra en
los dominios de la Corona de Aragón», en Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón, 6 (Za-
ragoza 1956), págs. 324-325.

119
Archivo de la Corona de Aragón

contrahire voluntati divine, sed inde consolacionem sumentes in Domino,


qui omnibus nobis vivere dat et mori, cum ecclesiasticis et aliis quibus pos-
sumus dictam Reginam faciamus piis operibus adiuvari; supplicantes Sanc-
titati Vestre humiliter et devote quatenus Reginam eandem missis et ora-
cionibus misericorditer prosequi dignemini cum aliis suffragiis opportunis.
Almam personam vestram conservare dignetur Altissimus ad sua sancta
servicia per tempora plena annis. Data in civitate Sugurbii iiiiº nonas no-
vembris anno Domini mº cccº xlº octavo. Rex Petrus.
Dominus Rex mandavit Matheo Adriani.
Super eodem ac sub similibus verbis, verbis competenter mutatis, fuit
scriptum collegio cardinalium, et singulariter cardinali rutinensi; et eciam
Antonio de Colello quod presentet dictas litteras.

Real Cancillería, Reg. 1.062, fol. 115v.53

109
Segorbe, 2 de noviembre 1348
El rey Pedro IV de Aragón a los prelados de sus dominios. Les comunica la muer-
te de su mujer la reina, Leonor de Portugal, y les encarga la celebración de sufragios.
También se escribió a la reina Elisenda de Montcada, viuda de Jaime II de Ara-
gón, a los magnates, y a los regidores de las principales ciudades y villas.

Petrus et cetera, reverendo in Christo patri, fratri Sanccio, divina provi-


dencia Terrachone archiepiscopo, consiliario nostro dilecto, salutem et di-
leccionem. Amaritudinis calicem bibimus quem nobis propinavit transitus
illustris Alionore, regine Aragonum bone memorie, coniugis nostre karissi-
me, que die jovis proxime preterita, circa medie noctis horam, diem suum
clausit extremum, nosque felle et absincio inebriavit mors eiusdem, quam
tanquam ab alta regali progenie ortam, sui vite honestate et maturitate
prospectis, caram in visceribus gerebamus. Et quamvis nobis multa subsit
dolendi materia, quia profecto ex talis et tante Regine decessu grave, non
solum nobis, sed eciam omnibus nostris fidelibus subditis dispendium est
illatum, attamen quia dicta Regina honestate conspicua moribusque com-

53
Publicada por Amada López de Meneses, «Documentos acerca de la Peste Negra en
los dominios de la Corona de Aragón», en Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón, 6 (Za-
ragoza 1956), pág. 326.

120
La muerte en la Casa Real de Aragón

posita per eam devotissime receptis ecclesiasticis sacramentis, ut vera


catholica ab hoc seculo laudabiliter transmigravit, congruit et expedit
quod in luctu non relexemus prudenciam ne videamur contraire voluntati
divine, sed inde consolacionem sumentes in Domino, qui omnibus nobis
vivere dat et mori, cum ecclesiasticis et aliis quibus possumus dictam Regi-
nam faciamus piis operibus adiuvari; vos rogantes attente quatenus Regi-
nam eandem misis et oracionibus pie prosequamini et aliis suffragiis op-
portunis. Data in civitate Sugurbii quarto nonas novembris anno Domini
mº cccº xlº octavo. Subscripsit A.
Dominus Rex mandavit Matheo Adriani.
Similes littere fuerunt misse, verbis competenter mutatis, infrascriptis
et proxime sequentibus prelatibus:
Reverendo in Christo patri Guillermo, divina providencia Cesarauguste
archiepiscopo, seu eius vicario.
Venerabili in Christo patri Michaeli, divina providencia Barchinone
episcopo, seu eius vicario.
Venerabili et cetera Jacobo, ilerdensi episcopo.
Episcopo Valencie seu eius vicario.
Episcopo maioricensi.
Hugoni vicensi, consiliario et cancellario regio.
Arnaldo gerundensi episcopo.
Bernardo elnensi episcopo, seu eius vicario.
Gaufrido, Tirasone episcopo.
Gondissalvo oscensi episcopo.
Venerabili et religioso fratri Johanni Nunnii, magistro ordinis Calatrave.
Venerabili et religioso fratri Hugoni, abbati monasterii Rivipulli, consi-
liario regio.
Abbati monasterii Populeti et eius conventui.
Abbati monasterii Sanctarum Crucum et eius conventui.
Abbati monasterii Sancti Cucuphatis Vallensis et eius conventui.
Illustri domine Elisendi, Dei gracia regine Aragonum, illustrissimi do-
mini Jacobi bone memorie avi nostri, regis Aragonum relicte, Petrus et ce-
tera, salutem et prosperos ad vota successus. Amaritudinis calicem bibimus
et cetera, ut supra in alia, verbis competenter mutatis. Data ut supra. Subs-
cripsit A.
Idem.

121
Archivo de la Corona de Aragón

Similes infrascriptis:
Inclito infanti Petro, Rippacurcie et Montanearum de Prades comiti.
Inclito infanti Raymundo Berengarii, Impuriarum comiti.
Raymundo Rotgerii, comiti payllariensi.
Hugueto, vicecomiti Cardone.
Petro de Fonolleto, vicecomiti Insule.
Poncio, vicecomiti Caprarie.
Petrus et cetera, dilectis et fidelibus iuratis et probis hominibus civitatis
Cesarauguste, salutem et cetera. Amaritudinis calicem bibimus et cetera,
ut supra, et sub eadem data. Subscripsit A.
Idem.
Similes infrascriptis:
Consiliariis et probis hominibus civitatis Barchinone.
Juratis et probis hominibus civitatis Valencie.
Juratis et probis hominibus civitatis Maioricarum.
Paciariis et probis hominibus civitatis Ilerde.
Consiliariis et probis hominibus civitatis Gerunde.
Juratis et probis hominibus civitatis Tirasone.
Juratis et probis hominibus civitatis Jacce.
Judici, alcaldis et probis hominibus civitatis Turolii.
Juratis et probis hominibus civitatis Osce.
Juratis et probis hominibus civitatis Xative.
Consulibus et probis hominibus ville Perpiniani.
Judici, alcaldis et probis hominibus ville Calataiubii.
Juratis et probis hominibus Villefranche Penitentium.

Real Cancillería, Reg. 1.062, fols. 116r-117r.

110
Segorbe, 3 de noviembre 1348
El rey Pedro IV de Aragón al rey Alfonso IV de Portugal. Le asegura que la
muerte de su mujer la reina Leonor, hija suya, no enfriará las buenas relaciones en-
tre ellos.

122
La muerte en la Casa Real de Aragón

También se escribió a Beatriz de Castilla, reina de Portugal.

Al rey de Portugal. Ponatur titulus et salutatio ut supra.


Rey. Por otra nuestra carta vos femos saber el caso doloroso e pleno
d’amargura de la muert de la alta dona Leonor, reyna d’Aragón de buena
memoria, filla vuestra e muller nuestra muy cara, de la qual haveos [sic, por
havemos] concebida grand tristor e dolor en nuestro corazón, la qual viva
amávamos, e muerta no nos dexaremos d’aquella <de aquella> amar, fen-
do aquell bien que fer podremos por su ánima, e haviendo recomendadas
por lo suyo sus companyas en gracia e en mercé. E aquesto no queremos
olvidar ne lexar, jasea que la dita Reyna sea passada desta vida; enpero con
vos e con la vuestra casa entendemos sienpre aquel buen deudo observar
que hi es e·y es seydo, e fer por vos e por aquella vuestra casa real lo
que·us cumpla en pro e en honrra, assí como si la dita Reyna viviesse.
Dada en la ciudat de Sogorbe, dius nuestro siello secreto, a iii días anda-
dos del mes de noviembre en el anyo de nuestro Senyor m ccc xlviii.
Idem [Dominus Rex mandavit Matheo
Adriani].
Similis a la reyna de Portogal. Ponatur similiter titulus et salutacio.

Real Cancillería, Reg. 1.131, fol. 109v.

111
Segorbe, 22 de noviembre 1348
El rey Pedro IV de Aragón a los consejeros de Barcelona. Acusa recibo de la co-
municación de la muerte de la infanta Blanca, su tía.

Petrus et cetera, dilectis et fidelibus nostris consiliariis et probis homini-


bus civitatis Barchinone, salutem et cetera. Vestram recepimus literam per
quam casum dolendum obitus inclite infantisse Blanche, amite nostre ca-
rissime, nobis specialiter reseratis. Qua litera et contentis in ipsa pleno in-
tellectu discussis, vobis taliter respondemus quod licet casus ipse causam
nobis turbacionis atulerit, attamen quia ipsa infantissa, receptis per eam
ecclesiasticis sacramentis, ut vera catolica vitam suam in Domino termina-
vit, inde consolacionem assumsimus, sperantes in Domino, in cuius manu
omnium vita et mors existit, quod idem Dominus ipsam de huius valle mi-
serie ad celestem gloriam evocavit; nos enim ipsius infantisse animam mis-
sis et oracionibus et aliis piis causis facimus adiuvari, vos rogantes ut ipsam

123
Archivo de la Corona de Aragón

prosequamini sufragiis oportunis. Data Sugurbii, sub nostro sigillo secreto,


xº kalendas decembris anno Domini mº cccº xlº viiiº.
Dominus Rex mandavit Matheo Adriani.

Real Cancillería, Reg. 1.131, fol. 123v.54

112
10 de abril 1350
Leonor de Guzmán al rey Pedro IV de Aragón. Le comunica la muerte del rey Al-
fonso XI de Castilla y suplica que la ampare.

[Al dorso:] Al muy alto e muy noble rey de Aragón, por doña Leonor.
Señor. Yo la dessaventurada e sin ventura que non deviera nacer, doña
Leonor, beso vuestras manos e me encomiendo en la vuestra merced. Bien
creo que mal pecado que sabredes ya allá de la pestilencia e desaventura
que acá acaesció en la muerte del rey, mio señor que Dios perdone, assí
que yo e mios fijos estamos en grand tribulación e en grand peligro. E yo
enbío rogar al conde don Lope de Luna que tenga por bien de fablar con-
vusco algunas cosas que cumplen a mi e a mis fijos, que vos non puedo en-
biar desir por carta. Por que vos pido por merced, señor, que sea la vuestra
merced de creer al dicho conde de todo lo que vos él dixiere de mi parte,
e en esto faredes agrasado contra mi e mios fijos, e tener vos lo hemos en
merced. Fecha dies días de abril era de mille e ccc lxxx e ocho años.

Real Cancillería, Cartas reales de Pedro III, núm. 4.989.55

113
Huesca, 16 de mayo 1350
El rey Pedro IV de Aragón a Leonor de Guzmán. Expresa sus condolencias por la
muerte del rey Alfonso XI de Castilla.

54
Publicada por Amada López de Meneses, «Documentos acerca de la Peste Negra en
los dominios de la Corona de Aragón», en Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón, 6 (Za-
ragoza 1956), págs. 332-333.
55
Publicada por Antonio Ballesteros-Beretta, «Doña Leonor de Guzmán a la muer-
te de Alfonso XI», en Boletín de la Academia de la Historia, 100 (Madrid 1932), págs. 632-633.

124
La muerte en la Casa Real de Aragón

El Rey d’Aragón.
Dona Leonor. Viemos vuestra carta de la creencia por vos comendada
al noble e amado consellero nuestro don Lop, conte de Luna, por la qual
nos fiziestes saber la desplazient muert e muy nozible del alto rey de Cas-
tiella. La qual carta e las cosas en aquella contenidas, e lo que el dito
comte por virtut de la dita creencia nos dixo de part vuestra bien entendi-
do, vos respondemos que de la muert del dito Rey havemos havido e have-
mos muy gran desplazer, por los buenos deudos e amor que havíamos en-
semble, e por las buenas obras que nos havía feyto. Mas esguardando en
qual manera ha finados sus días a servicio de Dios e en exalçamiento de la
santa fe cathólica, es e puede seer gran consolación a nos e a vos e a los
que bien lo querían, e podemos haver buena sperança en Dios que por
grant su pro e en tiempo e en caso de salvación lo ha quesido clamar de la
miseria desti mundo a la su santa gloria. Porque vos rogamos e·us consella-
mos que, lexada toda materia de ploro, vos querades conselar en Dios, e
fer por ánima del dito Rey almosnas e oraciones e otras obras piadosas.
Quanto a los otros aferes, vos femos saber que havemos comendadas al
dito comte algunas paraulas de las quales vos deve scrivir por su carta. Ro-
gamos vos que lo creades de lo que sobre los ditos afferes vos fará saber.
Dada en Osca, dius nuestro siello secreto, a xvi días de mayo en el anyo de
nuestro Senyor m ccc l.
Dominus Rex mandavit Matheo Adriani.

Real Cancillería, Reg. 1.134, fol. 60v.56

114
París, 26 de agosto 1350
Raymond de Salgues al rey Pedro IV de Aragón. Le comunica la muerte del rey
Felipe VI de Francia en Nogent-le-Roi el lunes anterior. Ve un buen momento para
los tratos sobre el matrimonio de la infanta Constanza.

[Al dorso:] Potentissimo ac serenissimo principi domino Petro, Dei gra-


cia regi Aragonum, domino meo reverendissimo.

56
Publicada por Antonio Ballesteros-Beretta, «Doña Leonor de Guzmán a la muer-
te de Alfonso XI», en Boletín de la Academia de la Historia, 100 (Madrid 1932), págs. 634-635.

125
Archivo de la Corona de Aragón

Serennissime et altissime princeps ac domine mi metuendissime. Com-


punctis lacrimis et doloris amaritudine contristatus, vestre significo mages-
tati quod Rex dominus meus, vester avunculus et amicus fidelis, die lune
preterita apud Nogentum Regis, in aurora, finivit devotissime sicut prin-
ceps catholicus dies suos. Et portabitur die veneris ad magnam parisien-
sem ecclesiam, in qua fient sero dicta die exequie, et die sabbati portabitur
et tradetur sollempniter in monasterio Sancti Dyonisii ecclesiastice sepul-
ture. Erit autem tanta dilacio, quia Nongentum distat per multas leucas, et
opportet condi corpus dicti domini, qui erat magnus et grossus, aromati-
bus et neccessaria in talibus regaliter preparari. Et ideo, adventus nuncii
qui vos adhibit super tractatibus habitis merito differetur, quod erit ad ho-
norem et utilitatem domine mee, domine Constancie, primogenite vestre;
nam antea quod traderetur nuptui filio ducis Normannie tractabatur,
nunc vero agetur de filio regis, dicti ducis scilicet, qui amplius et largius
patrimonium poterit filio suo dare. Et idcirco, domine benignissime, ex-
pectet benigne, nec inimicis huius regni et regis novi, qui est et erit totus
vester, vel ipsorum inimicorum litteris vel nunciis quorumlibet, sicut nec
voluistis dare retroactis temporibus, detis aures. Vestre celcitudini, quam
conservet suis regnis Altissimus prospere, humiliter me comendo. Scripta
Parisiis xxvi die augusti.
Clericus et servitor vester humilis, Raymundus de Salguis.

Real Cancillería, Cartas reales de Pedro III, núm. 5.016.57

115
Aviñón, 20 de diciembre 1355

El rey Pedro IV de Aragón al rey Federico III de Sicilia. Expresa sus condolencias
por la muerte del rey Luis I, su hermano, el día 8 de octubre.

Illustri ac magnifico principi domino Frederico, Dei gracia regi Sicilie,


sororio nostro tanquam fratri nobis carissimo, Petrus eadem gracia rex
Aragonum et cetera, salutem cunctis felicitatibus opulentam. Referente
plurimorum fama displicenter audivimus qualiter illustris et magnificus

57
Publicada fragmentariamente per Heinrich Finke, «Nachträge und Ergänzugen zu
den Acta Aragonensia I – III», en Gesammelte Aufsätze zur Kulturgeschichte Spaniens, 7 (Münster
in Westfalen 1938), pág. 338. El lunes anterior al 26 de agosto fue el día 23, pero las crónicas
oficiales dicen que el rey murió el día 22.

126
La muerte en la Casa Real de Aragón

princeps bone memorie dominus Ludovicus, rex Sicilie frater vester, soro-
rius noster, die viiiª mensis octobris proxime preteriti spiritum reddidit
creatori. Et licet de morte ipsius, quem velut fratrem gerebamus carissi-
mum, doleamus non parum, tamen quia ex quo Deo placuit ut, eo sublato
de medio, vos, illius frater germanus, cui regni Sicilie debetur successio,
superestis, consolationis materiam duximus assumendam; altitudini vestre
harum serie intimantes quod nos, pensato nexu sanguinis, afinitatis et di-
leccionis intime quo vos et nos adinvicem counimur, vos et inclitam do-
mum Sicilie, que ab alta domo nostra Aragonum processisse dinoscitur, sic
respicere intendimus occulis mentis nostre, sicque erga comoditates et ho-
norem corone vestre actus nostros ferventer dirigere, quod ex fervore di-
leccionis huiusmodi et operum exibicione grandis vobis et corone vestre,
Deo propicio, consolacio resultabit. Data Avinione, sub nostro sigillo secre-
to, xxª die decembris anno a Nativitate Domini millesimo cccº lº quinto.
Jacobus Conesa, mandato regio facto per
Bernardum de Capraria, consiliarium.

Real Cancillería, Reg. 1.148, fol. 43v.58

116
Aviñón, 20 de diciembre 1355
El rey Pedro IV de Aragón al maestre racional de Sicilia. Muestra sus condolen-
cias por la muerte del rey Luis I.
También se escribió a otros barones y universidades de Sicilia.

Petrus et cetera, nobili viro Rixardo Abbati, salutem et dileccionem. Re-


fferente plurimorum fama displicenter audivimus qualiter illustris et mag-
nificus princeps bone memorie dominus Ludovicus rex Sicilie, sororius
noster, die viiiª mensis octobris proxime preteriti spiritum reddidit creato-
ri. Et licet de morte ipsius, quem velut fratrem gerebamus carissimum, do-
leamus non parum, tamen quia ex quo Deo placuit ut, eo sublato de me-
dio, superest illustris dominus Fredericus, germanus suus, cui regni Sicilie
debetur successio, cuique tanquam regi vero, principi et domino naturali,

58
La página está encabezada por este epígrafe: «Littere facte in Avinione, ubi erat tunc
dominus Rex, quando fuit audita mors domini Ludovici, regis Sicilie, et quod gentes obedie-
bant domino Frederico, fratri suo, ut eorum regi». La fecha de la muerte del rey Luis que re-
fiere la carta, 8 de octubre, no concuerda con la que aparece en las crónicas oficiales, que di-
cen que fue el 16 de octubre.

127
Archivo de la Corona de Aragón

vos ut verus et fidelis vassallus debitum obediencie sicut gaudenter perce-


pimus obtulistis, consolationis materiam duximus assumendam; nobilitati
et devocioni vestre harum serie intimantes quod nos, pensato nexu sangui-
nis, afinitatis et dileccionis intime quo dictus rex Fredericus nobis astringi-
tur, ipsum et inclitam domum suam Sicilie, que ab alta domo nostra Arago-
num processisse dinoscitur, sic respicere intendimus occulis mentis nostre,
sicque erga comoditates et honorem corone regis et regni Sicilie actus nos-
tros ferventer dirigere, quod ex fervore dileccionis huiusmodi et operum
exibicione grandis eidem Regi et regno, universisque suis fidelibus, Deo
propicio, consolacio resultabit. Datum Avinione, sub nostro sigillo secreto,
xxª die decembris anno a Nativitate Domini m ccc l quinto.
Idem [Jacobus Conesa, mandato regio
facto per Bernardum de Capraria, con-
siliarium].
Suprascripcio vero dicte littere fuit talis:
Nobili viro Rixardo Abbati, una cum sociis regni Sicilie magistro racionali.
Similes littere fuerunt misse nobilibus Sicilie infrascriptis:
Nobili viro baroni Partanne.
Nobili viro Henrico Rubeo, comiti Aydoni.
Nobili viro Guillermo de Peralta, comiti Calatabelloti.
Nobili viro Artaldo de Alagone, comiti Ministrete.
Nobili viro Francisco de Vintemilio, comiti Gerachii.
Nobili viro Orlando Frederici de Aragonia.
Item fuerunt misse similes littere universitatibus Sicilie infrascriptis, ver-
bis competenter mutatis, videlicet, ubi dicitur ‘vos ut verus et fidelis vassa-
llus’, fuit positum ‘vos ut veri et fideles vassalli’; et ubi dicitur ‘nobilitati’,
fuit positum ‘bonitati’. Que universitates sunt hee:
Dilectis et devotis universitati proborum hominum civitatis messanensis.
Dilectis et devotis universitati proborum hominum civitatis trapanensis.
Dilectis et devotis universitati proborum hominum civitatis cathanensis.
Dilectis et devotis universitati proborum hominum civitatis siracucensis.
Dilectis et devotis universitati proborum hominum civitatis mazarensis.
Dilectis et devotis universitati proborum hominum terre marçalensis.
Dilectis et devotis universitati proborum hominum terre saccensis.

Real Cancillería, Reg. 1.148, fols. 43v-44r.

128
La muerte en la Casa Real de Aragón

117
Perpiñán, 23 de enero 1356
Leonor de Sicilia, reina de Aragón, al rey Federico III de Sicilia. Expresa sus
condolencias por la muerte del rey Luis I, hermano de ambos.

Illustri ac magnifico principi et domino Frederico, Dei gracia regi Si-


cilie, fratri nostro carissimo, Alienora, per eandem regina Aragonum et
cetera, salutem et prosperos ad vota successus. Refferente plurimorum
fama, et subsequenter per literas nobilis Orlandi Frederici de Aragonia,
displicenter audivimus qualiter magnificus princeps bone memorie do-
minus Lodovicus rex Sicilie, frater noster, in mense octobris proxime
preterito spiritum redidit creatori. Et licet de morte ipsius non sine causa
plurimum doleamus, tamen quia ex quo Deo placuit ut, eo sublato de
medio, vos illius frater, cui regni Sicilie debetur successio, superestis; qui-
que, sicut per literas dicti nobilis Orlandi percepimus, fuistis per subditos
vestros juratus in regem Sicilie, consolacionis materiam duximus assu-
mendam. Altitudini vestre harum serie intimantes quod nos, pensato fra-
ternitatis nexu et dileccionis intime qua ad invicem cohunimur, vos et in-
clitam domum Sicilie, ex qua vos et nos processimus, sic respicere
intendimus occulis mentis nostre, sicque erga comoditates et honorem
vestrum [actus nostros ferventer dirigere, quod ex fervore dileccionis
huiusmodi et operum exhibicione, grandis vobis universisque vestris fide-
libus], propiciante Domino, consolacio resultabit. Ceterum quia tenemus
firmiter quod cedit vobis ad gaudium quociescumque de nobis vestre
magnificencie prospera nunciantur, eidem tenore presencium reseramus
quod illustrissimus et magnificus princeps dominus rex Aragonum, vir et
dominus noster carissimus, et nos, cum inclito infante Johanne carissimo
primogenito nostro, votiva per Dei graciam incolupnitate letamur. Pro
predictis autem mittimus ad vos fideles nostros Ermengaudum Martini et
Berengarium Carbonelli, secretarium nostrum, relacioni quorum vel al-
teri eorum pro parte nostra fiende super predictis poteritis dare fidem.
Data Perpiniani vicesima tercia die januarii anno a Nativitate Domini mi-
llesimo ccc lviº. Ferrarius.
Domina Regina mandavit Ferrario Sa-
yolli.

Real Cancillería, Reg. 1.566, fol. 30r. El fragmento entre paréntesis cuadrados falta
por inadvertencia de copia. Se ha restituido a partir de la carta al barón de Partana y
otros, según el documento que sigue a este, de la misma fecha, y que se edita a conti-
nuación.

129
Archivo de la Corona de Aragón

118
Perpiñán, 23 de enero 1356
Leonor de Sicilia, reina de Aragón, al barón de Partana. Expresa sus condolen-
cias por la muerte del rey Luis I de Sicilia.
También se escribió a otros barones y universidades sicilianas.

Alienora et cetera, nobili viro baroni Partanne, salutem et cetera. Reffe-


rente primitus plurimorum fama, et subsequenter per literas nobilis Orlan-
di Frederici de Aragonia, displicenter audivimus qualiter illustris et magni-
ficus princeps Lodovicus, rex Sicilie bone memorie, frater noster
carissimus, in mense octobris proxime preterito spiritum redidit creatori.
Et licet de morte ipsius non sine causa plurimum doleamus, tamen quia ex
quo Deo placuit ut, eo sublato de medio, superest illustris et magnificus
princeps Fredericus, frater comunis noster, cui regni ipsius Sicilie habetur
successio; quique, sicut dictarum literarum tenor habebat, fuit per eius
subditos juratus in regem, quodque dictum regnum Sicilie pro nunc, dis-
posicione divina, est in statu pacifico et tranquillo, consolacionis materiam
duximus assumendam. Nobilitati et devocioni vestre harum serie intiman-
tes quod nos, pensato nexu fraternitatis et dileccionis intime quo dictus
rex Fredericus et nos ad invicem comunimur, ipsumque et altam domum
suam Sicilie, a qua processimus, sic respicere intendimus occulis mentis
nostre, sicque erga comoditates et honorem corone regis et regni Sicilie
actus nostros ferventer dirigere, quod ex fervore dileccionis huiusmodi et
operum exhibicione, grandis eidem Regi et regno universisque suis fideli-
bus, Deo propicio consolante, resultabit. Rogantes vos affeccione qua pos-
sumus quatenus, continuando innatam et veram fidelitatem et animosita-
tem quam semper predecessores vestri habuerunt, et vos utique habuistis,
erga exaltacionem, honorem et comodum corone regis et regni Sicilie,
pro cuius deffensione et tuicione semper utiliter et viriliter laborastis,
nunc, habendo respectum ad puerilem etatem dicti Regis, velitis pro ipsius
honore <et> intendere toto posse. Pro hiis quidem dictus dominus Rex et
nos mittimus fideles nostros Ermengaudum Martini et Berengarium Car-
bonelli, secretarium nostrum, de intencione nostra plenarie informatos,
quorum vel alterius eorum relacioni super hiis pro parte nostra fiende veli-
tis dare fidem eaque, sicut de vobis confidimus, complere quantum in vo-
bis est operis per effectum. Data Perpiniani xxiiiª die januarii anno a Nati-
vitate Domini mº ccc lviº. Ferrarius.
Idem [Domina Regina mandavit Ferra-
rio Sayolli].

130
La muerte en la Casa Real de Aragón

Similes litere fuerunt misse subscriptis, verbis competenter mutatis:


Nobili viro Enricho Rubeo, comiti Aydoni.
Nobili viro Guillermo de Peralta, comiti Calathabelloti.
Nobili viro Francisco de Veintemilliis, comiti Giracii.
Nobili viro Bonifacio Frederici.
Dilectis et devotis universitati proborum hominum civitatis messanensi.
Dilectis et devotis universitati proborum hominum civitatis trapanensis.
Dilectis et devotis universitati proborum hominum civitatis cathanensis.
Dilectis et devotis universitati proborum hominum civitatis siracucensis.
Dilectis et devotis universitati proborum hominum civitatis Mazare.
Dilectis et devotis universitati proborum hominum terre Marçale
Dilectis et devotis universitati proborum hominum terre Sacce.

Real Cancillería, Reg. 1.566, fols. 30r-31r.

119
Castellón de Burriana, 16 de julio 1363
El rey Pedro IV de Aragón a su mujer la reina, Leonor de Sicilia. Le comunica
que en ese día ha hecho degollar a su hermanastro el infante Fernando, junto a Die-
go Pérez Sarmiento y a Luis Manuel.

Lo Rey.
Molt cara companyona. Per les males obres que·l infant en Ferrando
nos feya e·ns posava a punt de perdre la corona e lo regne, e d’açò érem
en pas fort estret, nós, volents esquivar aquest perill, per justícia havem fets
degollar, en la nostra cambra, l’infant, e Diego Péreç Sarmiento, e Luys
Manuel, huy, en aquest dia, aprés dinar. E per tal con aytals fets se comp-
ten en moltes maneres, e moltes noves falses ne sortexen e se’n compten,
fem-vos-ho saber cuytadament. Dada en Castelló de Burriana, sots nostre
segell secret, a xvi dies de juliol, hora de dormir. Rex Petrus.

Real Cancillería, Reg. 1.189, fol. 206v.59

59
Publicada por Josep Mª Madurell i Marimon, «Les Noces de l’infant Joan amb
Matha d’Armanyac», en Estudis universitaris catalans, 19 (Barcelona 1934), pág. 38. Vuelta a
publicar por Amada López de Meneses, «Florilegio documental del reinado de Pedro IV de
Aragón», en Cuadernos de Historia de España, 16 (Buenos Aires 1951), pág. 162.

131
Archivo de la Corona de Aragón

120
Sitio de Murviedro, 7 de julio 1365
El rey Pedro IV de Aragón a la viuda de Juan Martínez de Eslava. Se duele de la
muerte de su marido y como recompensa le pide uno de sus hijos para criarlo a su
lado.

Lo Rey.
Na Castellana. Molt nos ha pesat, e havem haüt sobresgran desplaer de
la mort de vostre marit, en Johan Martínez d’Eslava, singular e asenyalat
servidor nostre; lo qual, jassia mort, nós havem axí con si era viu, con certs
som que és viu per glòria e per fama. Et perquè conegats que nós nos sen-
tim e·ns dolem de la sua mort, e que axí con l’amàvem en vida l’entenem
a amar en sa mort, volem e·us pregam que·ns trametats i de sos fills e vos-
tres, aquell emperò que·l dit en Johan Martíneç no haja lexat hereu. E açò
per res no mudets ne triguets. Dada en lo setge de Murvedre, sots nostre
segell secret, a vii dies de juliol en l’any de nostre Senyor m ccc lxv. Rex
Petrus.
Idem [Dominus Rex misit eam signa-
tam]. Probata.
Fuit missa Castellane, uxori quondam Johanni [sic] Martíneç d’Eslava.

Real Cancillería, Reg. 1.205, fol. 143r.

121
Tortosa, 11 de enero 1370
El rey Pedro IV de Aragón al noble Ramon de Perellós. Muestra su sentimiento
por la muerte de su hermano Francesc, primer vizconde de Rueda.

Lo Rey.
Vostra letra havem reebuda, per la qual nos havets significada la mort
del vezcomte de Roda, vostre frare, camerlench nostre. E diem-vos ab veri-
tat que·n havem haüt gran despleer axí com d’aquell que sabíem certa-
ment que era gran e assenyalat servidor nostre. E tenits-vos per dit que
haurem per recomanats sa muller e sos fills, e vós, e tots los seus, per es-
guart del dit vezcomte a qui Déus perdó. Quant és de la castellania de Tal-
tahull de què·ns supplicats per a mossèn Francesch, fill del dit vezcomte,

132
La muerte en la Casa Real de Aragón

plau-nos que la haja; e si·l nos trametets per fer l’omenatge, tantost li fa-
rem fer ses cartes. Dada en Tortosa, sots nostre segell secret, a xi dies de
janer del any m ccc lxx.
Mandato domini Regis, ego Bernardus
de Bonastre.
Fuit directa Raymundo de Perilionibus, et loco signi fuit sigillo anuli
domini Regis sigillata.

Real Cancillería, Reg. 1.226, fol. 104r.

122
Tortosa, 30 de diciembre 1370 (Nat. 1371)
El rey Pedro IV de Aragón al infante Juan, su primogénito. Le comunica la
muerte del papa Urbano V y le advierte sobre la costumbre de celebrar funerales por
los papas.

Lo Rey.
Molt car primogènit. Sapiats que havem reebudes letres del cardenal
de Bulunya, del Castellà d’Amposta, dels ambaxadors e procuradors nos-
tres en cort de Roma, que a xix del present mes de deembre lo Pare Sanct
passà d’esta vida a hora de nona, e neguna cosa de nostres affers no havia
finats. E per ço con és costum que los grans senyors fan anniversari e so-
llempnitat per la mort de cascun papa, vos ho notificam a fi que vós façats
lo dit anniversari. Dada en Tortosa, sots nostre segell secret, a xxx dies de
deembre del any m ccc lxxi. Rex Petrus.
Idem [Dominus Rex mandavit michi,
Bernardo Michaelis].

Real Cancillería, Reg. 1.229, fol. 50r.

123
Barcelona, 10 de junio 1373
El rey Pedro IV de Aragón a Juan II, conde de Armagnac. Acusa recibo de la co-
municación de la muerte de su padre, el conde Juan I.

Lo rey d’Aragó.

133
Archivo de la Corona de Aragón

Car amich. Reebuda havem vostra letra que·ns havets tramesa per Pere
Ramon de Ligardes, al qual en la fi de la dita letra havets comanada
creença, e per la dita letra havets-nos significada la mort del comte vostre
pare a qui Déus perdon. E en veritat, nós, en quant havíem per car e espe-
cial amich e sabíem que·ns havia gran cor de servir, havem-ne haüt gran
desplaer; però car és mort com a cathòlich e bon christià, fiam en Déu que
haja la sua ànima. E si tot de la sua mort havem haüt desplaer, sí havem
haüt gran plaer com la sua heretat és venguda a vós, lo qual tenim en
aquell meteix compte en què ell teníem. E quant açò que per la dita
creença nos havets tramès a dir, regraciam-vos-ho molt, e axí·ns ho teníem
per dit, e sapiats que en son cas vós podets fer compte de nós a tot ço que
sia honor vostra e de vostra casa. Dada en Barchinona, sots nostre segell se-
cret, a x dies de juny del any m ccc lxxiii. Rex Petrus.
Guillermus Calderoni mandato regio
facto per Bernardum de Bonastre se-
cretarium. Probata.
Fuit directa comiti Armaniaci.

Real Cancillería, Reg. 1.238, fol. 29v.

124
Barcelona, 11 de junio 1373
Leonor de Sicilia, reina de Aragón, a Juan II, conde de Armagnac. Acusa recibo
de la comunicación de la muerte de su padre, el conde Juan I.

La reyna d’Aragó.
Comte. Vostra letra havem reebuda per Johan de Ligardes, scuder vos-
tre, per la qual havem entesa la mort del comte vostre pare a qui Déus per-
dó. E jatsia nos dolgam de la sua mort per tal com lo teníem per special
amich del senyor Rey e nostre, emperò car la mort és cosa comuna a tots, e
ell és mort com a cathòlich, e Déus ha ordonat que ha leixat vós, lo qual
tenim en aquell compte mateix, nós e tots sos amichs podem pendre d’açò
consolació. Quant és d’açò que·l dit missatger vostre, per la creença que li
havets comanada, nos ha explicat, vos responem que la duchessa, vostra
sor, és axí a nós cara com si era pròpria filla nostra, e nós li entenem en
tots sos affers esser axí com a mara. E grahim-vos molt la bona profirença
vostra; volents que axí mateix vós façats en vostres necessitats compte

134
La muerte en la Casa Real de Aragón

d’aquesta casa. Dada en Barchinona, a xi dies de juny en l’any de la Nativi-


tat de nostre Senyor m ccc lxxiii. Ladernosa.
Domina Regina mandavit michi, Fran-
cisco de Ladernosa. Probata.
Fuit missa al egregi baró mossèn Johan, comte d’Armenyach, car amich
nostre.

Real Cancillería, Reg. 1.581, fol. 125v.60

125
Zaragoza, 20 de marzo 1375
La infanta Mata de Armagnac, duquesa de Gerona, a la mujer de Pere d’Artés.
Muestra su sentimiento por la muerte de su hijo y la llama a su lado.

La Duquessa.
Entès havem que vostre fill s’à pres nostro Senyor, la qual cosa nos és
stat molt greu per lo despler que n’aurà en Pere d’Artés, e vós n’avets axí
matex. Per què·us pregam afectuosament que·n continent vos en vingats
ací a nós, en la ciutat de Çaragoça, on ha sanitat, e amenat-vos en Jacmet e
vostra filla, e venits-vos-en ab en Pelegrí Català, lo qual va aquí per aquesta
rahó, e axí matex per amenar ací sa muller. E açò·us pregam no hage falla,
car aquí stats vós e los infants a perill per rahon de les morts qui hi són. E
per ço que·n hajats pler, vos certifficam que·n Pere d’Artés, marit vostre,
és entrat en Castella ab l’archabisbe, e és bé sans, Déus mercè. Dada en
Çaragoça, a xx dies de març del any m ccc lxxv. Berengarius prothonota-
rius.
Idem [Domina Ducissa mandavit Be-
rengario Sarta]. Probata.
Dirigitur uxori Petri d’Artes, consiliarii et uxerii armorum domini Ducis.

Real Cancillería, Reg. 1.809, fol. 142v.61

60
Publicada por Aurea L. Javierre Mur, Matha de Armanyac, duquesa de Gerona, Madrid
1930, págs. 85-86.
61
Publicada en Catalana. Revista setmanal, 6 (Barcelona 1922), pág. 566.

135
Archivo de la Corona de Aragón

126
Lérida, 20 de abril 1375
El rey Pedro IV de Aragón a los prelados de sus dominios. Les comunica que ese
día, Viernes Santo, ha muerto su mujer la reina, Leonor de Sicilia.
También se escribió a las principales ciudades.

Rex Aragonum.
Perfusi amaritudine cordis magna, vobis cogimur nunciare quod illustris
Alienora, regina Aragonum recolende memorie, consors nostra, corporali
egritudine per aliquos dies pressa, tandem presenti die, que est dies veneris
sancta Pasce, circa horam nonam, dum in celebracione divinorum memorare-
tur passio domini nostri Jhesu Christi, sicut Domino placuit, fuit ad supernam
patriam evocata. Quare paternitati vestre, nostrum comunicantes dolorem,
vos affectuose rogamus quatenus tam in oracionum suffragiis quam alias circa
mortem dicte Regine curetis satisfacere prout decet. Data Ilerde, xxª die apri-
lis anno a Nativitate Domini millesimo cccº lxxº quinto. Decanus Urgelli.
Franciscus de Ladernosa mandato regio
facto per Bernardum de Bonastre, con-
siliarium et prothonotarium. Probata.
Fuit missa archiepiscopo Cesarauguste.
Similes littere misse fuerunt prelatis et abbatibus infrascriptis:
Episcopo Tirasone. Episcopo oscensi. Episcopo valentino. Episcopo
dertusensi. Episcopo urgellensi. Episcopo Barchinone. Episcopo gerun-
densi. Episcopo vicensi. Episcopo elnensi.
Similes littere misse fuerunt universitatibus infrascriptis, excepto tamen
ubi dicitur ‘paternitati’ fuit positum ‘fidelitati’.
Primo civitati Cesarauguste. Civitati Tirasone. Civitati Osce. Civitati Va-
lencie. Civitati Xative. Civitati Barchinone. Civitati Gerunde.

Real Cancillería, Reg. 1.091, fols. 195v-196r.

127
Lérida, 21 de abril 1375
El rey Pedro IV de Aragón al infante Juan, su primogénito. Le indica los vestidos
de duelo que tiene que ponerse por la muerte de su mujer la reina, Leonor de Sicilia.

136
La muerte en la Casa Real de Aragón

Lo Rey.
Molt car primogènit. Sapiats que nós e los grans hòmens qui són en
nostra cort nos som ara vestits, per la mort de la Reyna, de drap negre fort
gros e vestadures mal fetes. E açò·us fem a ssaber a fi que vós façats sem-
blantment, e los de vostra cort qui se’n volran vestir per la dita mort; mas
guardats-vos que no·us vestíssets de sachs, ne·n lexets vestir negú de vostra
casa. Passada emperò la novena, quant vós volrets, vós e los altres qui per
la dita mort se volran vestir, vos porets fer altres vestedures d’altre drap ne-
gre que·us sia vijares. Dada en Leyda, sots nostre segell secret, a xxi dia
[sic] d’abril del any m ccc lxxv. Gostemps.
Petrus de Gostemps mandato regio
facto per Raymundum de Vilana, ca-
marlengum, presente domino Rege.
Real Cancillería, Reg. 1.249, fol. 40v.

128
Lérida, 8 de mayo 1375
El rey Pedro IV de Aragón a Berenguer de Relat, residente en Barcelona. Le pide
que le certifique el rumor sobre la muerte del rey Federico III de Sicilia, porque tiene
mucho interés en saberlo.

Lo Rey.
En Berenguer de Relat. Entès havem que aquí ha novesa, per la via de
Gènova, que·l rey de Sicília és mort. E com a nós sia fort necessari de sa-
ber-ho com, segons que sabets, lo regne de Sicília sia a nós vinclat, jatsia a
nós desplegués la dita mort, pregam-vos e·us manam que vós d’açò, e de
totes altres noves que ara ne per avant sapiats de Sicília, nos informets tan
clarament com porets, e·ns en certifiquets totora que res ne sapiats, car
gran servey nos en farets; que jamés la Reyna que Déus haja no hac major
cor en los afers de Sicília que nós havem vuy. Dada en Leyda, sots nostre
segell secret, a viii dies de maig del any m ccc lxxv. Rex Petrus.
Dominus Rex mandavit michi, Petro
de Gostemps. Probata.
a
Sigue, rayado, certes.
Real Cancillería, Reg. 1.249, fol. 60r (antiguo).62

62
El rey Federico III de Sicilia murió el 27 de julio de 1377.

137
Archivo de la Corona de Aragón

129
Barcelona, 7 de agosto 1376
La infanta Mata, duquesa de Gerona, a su hermano Juan II, conde de Arma-
gnac. Le comunica el nacimiento y prematura muerte de un hijo.

Molt car frare. Per ço com n’auré gran pler, vos prech que·m certiffi-
quets sovín per vostres letres de la vostra bona salut e sanitat. E per ço con
sé que axí matex n’aurets pler, vos faç saber que·l senyor duch de Gerona,
marit e senyor meu molt car, e jo, e ma cara filla la infanta, som ben sans,
Déus mercè. E sapiats, car frare, que ara poch [sic] dies són passats, nostre
senyor Déus me havie donat i fill, e aprés pochs dies ha’l-se pres. Beneÿt
sia ell, a qui ha plagut, car açò no és stada colpa mia, mas a quantes dones
infanten en Barchinona sdevé que elles moren o los infants que han. Si res
vos plau, car frare, d’aquestes partides, scrivits-me’n, car jo ho compliré de
bon cor. Dada en Barchinona a vii d’agost l’any m ccc lxxvi. Berengarius
prothonotarius.
Dirigitur domino comiti Armaniaci.

Real Cancillería, Reg. 1.811, fol. 104r.63

130
Monzón, 10 de agosto 1376
El rey Pedro IV de Aragón al infante Juan, su primogénito. Le consuela por la
muerte de su hijo.
También se escribió a su mujer, la duquesa Mata de Armagnac.

Lo Rey.
Molt car primogènit. Per vostres letres havem sabuda la mort de vostre
fill, de què havem haüt greuge, emperò pus a Déu ha plagut, nós e vós de-
vem lexar lo desplaer e posar tota tristor, e grahir-ho a ell. E axí·us pregam
e·us consellam que ho façats, car nostre Senyor, qui·ls dóna, los se pot
pendre; e pus a fer se havia, val més que are sia estat que per avant. Vosal-
tres sots jóvens, qui·ns farets més, si a Déu plau, los quals seran a servey

63
Publicada por Francisco de Bofarull y Sans, «Generación de Juan I de Aragón», en
Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 6 (Barcelona 1898), pág. 327.

138
La muerte en la Casa Real de Aragón

seu, e plaer e consolació nostra e vostra, e bé e profit de tots nostres sots-


meses. Dada en Munsó, sots nostre segell secret, a x dies d’agost del any m
ccc lxxvi. Rex Petrus.
Dominus Rex mandavit michi, Petro
de Gostemps. Probata.
Sub forma predicta, mutatis verbis competentibus, fuit scriptum domi-
ne Ducisse.
Idem. Probata.

Real Cancillería, Reg. 1.258, fol. 106r.64

131
Barcelona, 8 de mayo 1377
El rey Pedro IV de Aragón al infante Juan, su primogénito. Le comunica la
muerte de la infanta María de Portugal, viuda de su hermanastro el infante Fer-
nando, y le indica que conviene mostrar duelo.
También se escribió a Alfonso de Aragón, conde de Denia.

Lo Rey.
Molt car primogènit. Cert ardit havem haüt que la infanta de Portugal
és morta en Jènova. Per què, com convenga que per nós e per vós, e los al-
tres de nostre casal, sia feta per ella, en vestir de negre, en fer anniversaris
e en altra manera, commemoració e solemnitat, segons que·s pertany per
lo deute de sanch que havia ab nós e ab vós, notificam-vos la dita mort,
pregant-vos que en açò façats segons que requer la honor nostra e vostra.
Dada en Barchinona, a viii de maig del any m ccc lxxvii. Rex Petrus.
Dominus Rex mandavit michi Bartho-
lomeo de Avellaneda. Probata.
Fuit directa domino Duci.

64
Publicada por Francisco de Bofarull y Sans, «Generación de Juan I de Aragón», en
Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 6 (Barcelona 1898), pág. 328. Tam-
bién fue publicada por Daniel Girona i Llagostera, L’extinció del casal de Barcelona, Barcelo-
na 1910, pág. 21. Ni uno ni otro dan la referencia correcta.

139
Archivo de la Corona de Aragón

Similis littera, verbis competenter mutatis, fuit missa comiti Denie.


Idem. Probata.

Real Cancillería, Reg. 1.096, fol. 60r.

132
Barcelona, 11 de septiembre 1377
El rey Pedro IV de Aragón a la infanta María de Sicilia, su nieta. La consuela
por la muerte del rey Federico III, su padre. Acredita a dos embajadores que envía a
la isla.

Rex Aragonum.
Carissima neptis. Audita morte illustris Frederici bone memorie regis Si-
cilie patris vestri, cognati et generis nostri, magne inde tristicie et amaritudi-
nis causam suscepimus, sicut de morte illius quem propter sanguinis nexum
et amoris intimi vinculum carum velut fratrem et filium in nostris visceribus
gerebamus. Sed pensato provide qualiter Altissimus omnes nos mortales
constituit; et cum presencialiter esset in terris, suscepta carne ex virgine,
mortem pati voluit genus humanum misericorditer redimendo; et intellecto
ipsum regem ut verum et catolicum principem suos finivisse dies, ex eo ma-
teriam consolacionis assumpsimus. Unde vos, neptis carissima, ut carius pos-
sumus deprecamur quatenus, pensatis premissis, et quia, Sacriptura Sacra
docente, pro mortuis modicum est lugendum sed ad subsidia spiritualia po-
cius recurrendum, pro anime ipsius patris vestri remedio, curando devota
oracionum et aliorum sufragia offerri facere apud Deum, ut si quid sibi re-
mansit purgabile, multiplicatis intercessionibus et aliis bonis operibus releve-
tur, in vos consolacionis remedium similiter assumatis. Et cum nos nobilem
et dilectos Gilabertum de Crudiliis, capitaneum generalem armatarum nos-
trarum, et Johannem de Montebovino, algutzirium, milites et consiliarios
nostros fideles, quibus aliqua ore comisimus vobis per ipsos nostri pro parte
oretenus explicanda, ad partes illas in nostros ambassatores providerimus
evestigio destinandos, vos carissima neptis attente rogamus quatenus hiis
que dicti nostri milites ex parte nostra vobis retulerint fidem credulam pre-
beatis ac si per nos vobis personaliter proferrentur. Data Barchinone, xi die
septembris anno a Nativitate Domini m ccc lxxvii. Rex Petrus.
Dominus Rex mandavit michi, Guiller-
mo Oliverii. Probata. Carles.

Real Cancillería, Reg. 1.096, fol. 135r.

140
La muerte en la Casa Real de Aragón

133
Zaragoza, 16 de julio 1378
La infanta Mata de Armagnac, duquesa de Gerona, al rey Pedro IV de Aragón.
Le comunica el parto de una hija el día 14 y su inmediata defunción.

Molt alt et cetera. Sàpia la vostra molt gran senyoria que a iiii dies del
present mes de juliol me vench accident de febre ben forts, per fortalea de
la qual al xin dia, ço és, dimecres prop passat, a xiiii dies del dit mes, in-
fantí filla; la qual, senyor, per la gran fortalea que jo havia haüda de la dita
febre, és morta. Però, senyor, és stada bategada e hac nom Elienor. E jo,
mercè de nostre senyor Déus, que són romasa ab pocha febre, e se-
gons juhí dels metges, que són fora de tot periyll. Mane-me, senyor, la
vostra senyoria, tot ço que li plàcie. Scrita en Çaragoça, a xvi de juliol
l’any m ccc lxxviii.
Dominus Dux mandavit michi, Andree
Granelli. Probata.

Real Cancillería, Reg. 1.812, fol. 87v.65

134
Zaragoza, 18 de julio 1378
La infanta Mata de Armagnac, duquesa de Gerona, a la señora de Fiumarco.
Le comunica el parto y la prematura muerte de una hija, y la muerte, al día si-
guiente, de ‘madona Besatriu’. Le ruega que venga a su lado para consolarla.

La duquessa de Gerona.
Cara cosina. Sapiats que a iiii dies del present mes de juliol, nos vench
accident de febre terçana molt forts, e al xin jorn de la dita febre, per los
grans accidens que·n havíem, infantam filla. La qual, aprés alscuns dies,
per les grans passions que sofertes havie dins nostre persona per rahó de la
dita febre, morí. E lo sendemà aprés que fon morta, madona Besatriu, que
era malalta de gran febre, morí axí matex. E com, cara cosina, a nós enca-
ra no haje ben lexada la dita terçana, e desigem molt que vós fóssets ací,
ab qui nós consolar nos poguéssem, per ço·us pregam, com pus affectuosa-

65
Publicada por Francisco de Bofarull y Sans, «Generación de Juan I de Aragón», en
Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 6 (Barcelona 1898), pág. 335.

141
Archivo de la Corona de Aragón

ment podem, que encontinent, vista la present, lexats tots afers, si a nós
desigats jamés servir ne complaure, vos en vingats a nós; sabents que
d’açò·ns farets assenyalat pler e servey, e del contrari hauríem gran des-
pler, per lo gran necessari que·us havem. Encara·us pregam que·ns ame-
nets una dona qui sie bona e honesta, e apta e ben trebayllant, per fer-nos
aquell servey que la dita madona Besatriu nos fahia, car nós li farem sem-
blants avantatges que fèyem a ella. E açò per res no haje falla, car neces-
sàriament la havem mester. Dada en Çaragoça, sots nostre segell secret, a
xviii de juliol l’any m ccc lxxviii.
Dominus Dux mandavit michi, Andree
Granelli. Probata.
Dirigitur domine de Fiumarcho.

Real Cancillería, Reg. 1.812, fol. 88r.66

135
Barcelona, 4 de noviembre 1378
El rey Pedro de Aragón al infante Juan, su primogénito. Le consuela por la
muerte de la infanta Mata de Armagnac, su mujer, haciendo referencia a experien-
cias personales.

Lo Rey.
Molt car primogènit. Vostra letra havem resebuda, per la qual nos ha-
vets significada la mort de la duquessa, vostre muler, nostre filla molt cara.
A la qual letra vos responem que la dita mort, la qual ja havíem sabuda per
letra que·ns en havien tremesa mossèn Pere d’Artés, mossèn Gil de Laçano
e mossèn García López de Luna, iii o iiii dies havia passats ans que reebés-
sem le dita vostre letra, axí com de mort d’aquella la qual en nostre cor
molt amàvem, havem haüt e havem encare gran despleer; mas emperò,
pansant en qual manera nostre Senyor nos ha fets tots mortals, e com pre-
sencialment fos en tera, presa carn humane de la verge Maria, volch sofe-
rrir mort per reembre misericordiosament tot l’umenal linatge, e entès en-
care la dita duquessa, axí com a vera e catòlicha christiana, haver reebuts

66
Publicada fragmentariamente por Francisco de Bofarull y Sans, «Generación de
Juan I de Aragón», en Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 6 (Barcelona
1898), pág. 336.

142
La muerte en la Casa Real de Aragón

tots los sagraments divinals e en altra manera haver bé finats sos dies, ha-
vem-ne per ço presa en nós matèria de consolació. D’on, fill molt car, axí
com pus carement podem, vos pregam que, pensades les coses desús dites,
e car segons que diu la Santa Escriptura, per los morts no deu hom molt
plorar mas recórrer als sufragis sperituals, curan-vos de fer-li dir misses e
altres devotes oracions per la sua ànima, semblantment ne prenats en vós
tal remey de consolació que·n siats digna de laor devés Déu, e que vostra
persona en res no·n puxa menys valer; car si vós per ventura vos en metíets
alguna ira o tristor en vostre cor, vostra persona –ço que Déu no vulla–, ne
poria valer menys, e offendríets-ne nostre Senyor, com les coses que ell fa
totes les deu hom haver per bé fetes e no sse’n deu hom ahirar. E val més
que vós viscats a servey de Déu, e que puxats regir los pobles que ell vos ha
comenats, que si era lo contrari –ço que Déus no vulla–. Nós, molt car fill,
ne som ja pessats, axí com sabets, iii vagades, e jassia cascun, axí com nós
fahíem, deja plànger sa companyia, emperò nós nos en aconortàvem als
mils que podíem, e guardàvem que per alò no·ns metíem tristor en nostre
cor; d’on s’és seguit que nostra vida no se’n és minvada, e val més que ha-
jam viscut e que hajam regits nostres pobles que si·l contrari fos. E axí pre-
guam-vos que vós axí metex vos hi gardets. E nós, si a Déu plau, contínua-
ment e curosa entendrem e vetlerem en procurar-vos tal matrimoni que a
Déu serà plasent, e a nós, e a vós, e a nostres sotsmeses honrós e profitós, e
a vós serà agredable. Dada en Barchinona, sots nostre segell secret, a iiii
dies de noembre en l’any de la Nativitat de nostre Senyor m ccc lxxviii.
Rex Petrus.
Dominus Rex, qui eam vidit, mandavit
michi, Guillermo Oliverii.

Real Cancillería, Reg. 1.263, fol. 37r.67

136
Barcelona, 13 de septiembre 1379
El rey Pedro IV de Aragón al infante Juan, su primogénito. Sabida la muerte de
Pere Guillem Català, su camarlengo, le sugiere que ahorre gastos y no lo sustituya.

67
Publicada por Salvador Sampere y Miquel, Les Dames d'Aragó, Barcelona 1879, págs.
108-109, equivocando el registro. También fue publicada por Francisco de Bofarull y Sans,
«Generación de Juan I de Aragón», en Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelo-
na, 6 (Barcelona 1898), págs. 336-337.

143
Archivo de la Corona de Aragón

Lo Rey.
Molt car primogènit. Entès havem que mossèn Pere Guillem Català, ca-
merlench vostre, és passat d’esta vida. E pus a nostre Senyor ha axí plagut,
pregam-vos que no reebats altre camerlench, pus ja n’avets prou e no·us
cal carregar pus avant de messió. Dada en Barchinona, sots nostre segell
secret, a xiii dies de setembre del any m ccc lxxix. Rex Petrus.
Idem [Dominus Rex misit signatam].
Probata.

Real Cancillería, Reg. 1.265, fol. 30r.

137
Zaragoza, 11 de enero 1381
El rey Pedro IV de Aragón al rey Carlos VI de Francia. Muestra sus condolencias
por la muerte del rey Carlos V, su padre, y le felicita por su coronación.

Al alt e excel·lent príncep, per la gràcia de Déu rey de França, nostre


molt car e molt amat cosí, en Pere, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, salut
e compliment de tots vostres desigs. Molt car e molt amat cosí. Reebuda
havem vostra letra, e ja abans havíem entès com a nostre Senyor havia pla-
gut de appellar lo rey vostre pare. De la qual cosa nós havíem haüt gran
desplaer, axí com aquell qui l’amàvem molt carament. Déus per sa mercè li
perdó. Molt car e molt amat cosí. Nós havem gran plaer de vostra conse-
creció e coronació, e de la sanitat de vostra persona. Plàcia a nostre Senyor
que·us faça viure e regnar longament a son servey. E si alguna cosa vos
plau que façam per vós, fets-nos-ho saber, e farem-ho volenterosament. E
per tal, molt car e molt amat cosí, com a vós plau de saber nostre esta-
ment, vos certifficam que nós, mercè de Déu, som en bona sanitat de nos-
tra persona. Lo Sant Espirit, molt car e molt amat cosí, vos do bona vida e
longa. Dada en Saragoça, sots nostre segell secret, a xi dies de janer del
any m ccc lxxxi. Rex Petrus.
Idem [Dominus Rex misit eam signatam
expediendam]. Probata.
Dirigitur Carolo, regi Francie.

Real Cancillería, Reg. 1.270, fols. 44v-45r.

144
La muerte en la Casa Real de Aragón

138
Zaragoza, 11 de enero 1381
El rey Pedro IV de Aragón al infante Felipe, duque de Borgoña. Acusa recibo de
la comunicación de la muerte del rey Carlos V de Francia y de la consagración de
Carlos VI.

Lo rey d’Aragó.
Molt car e molt amat cosí. Reebuda havem vostra letra, e havem entès
ço que vostre familiar Guillon de Castellon, escuder, nos ha dit de part vos-
tra. E responem-vos que ja abans havíem sabut com a nostre Senyor ha pla-
gut de appellar lo rey de Ffrança, vostre frare, de la qual cosa havem haüt
gran desplaer axí com aquell qui·l amàvem molt carament. Déus per sa
mercè li perdó. Molt car cosí. Nós havem gran plaer de la consecreció e
coronació del rey de França, e axí mateix de la sanitat sua e vostra. E si al-
guna cosa vos plau que façam per ell o per vós, fets-nos-ho saber, e fer-ho
em volenterosament. E per tal, molt car cosí, com a vós plau saber nostre
estament, vos certifficam que nós mercè de Déu som en bona sanitat de
nostra persona. Dada en Saragoça sots nostre segell secret a xi dies de ja-
ner del any m ccc lxxxi. Rex Petrus.
Idem [Dominus Rex misit eam signa-
tam expediendam]. Probata.
Dirigitur Felipo, filio regis Francie, duci Burgundie.

Real Cancillería, Reg. 1.270, fol. 44v.

139
Valencia, 15 de enero 1382
El rey Pedro IV de Aragón a los consejeros de Barcelona. Les agradece el comuni-
cado de la muerte de su tío el infante Pedro.

Lo Rey.
Pròmens. Reebuda havem vostra letra, e desplau-nos molt la mort de
frare Pere d’Aragó, nostre oncle. Déus haja la sua ànima. Mas ve’n-nos en
remey de gran consolació, e a molt gran plaer, la bona fi que ha feta e los
miracles que, segons que·s diu, se són fets e demostrats en lo seu cors. E
regraciam a vosaltres car nos n’avets escrit, mostrants en açò vostra bona

145
Archivo de la Corona de Aragón

diligència e avisament. Dada en València, sots nostre segell secret, a xv


dies de janer del any m ccc lxxxii. Rex Petrus.
Idem [Dominus Rex mandavit michi,
Bartholomeo Sirvent]. Probata.
Dirigitur consiliariis civitatis Barchinone.

Real Cancillería, Reg. 1.276, fol. 141v.68

140
Valencia, 20 de enero 1382
El rey Pedro IV de Aragón al infante Juan, su primogénito. Le comunica la
muerte de su tío el infante Pedro, el 4 de noviembre anterior. Le encarga vestirse de
duelo y disponer las exequias.
También se escribió a los condes de Urgel y de Ampurias.

Lo Rey.
Molt car primogènit. Per letres dels consellers de Barchinona e en altra
manera havem sabut que nostre oncle, frare Pere d’Aragó, passà d’esta
vida en Pisa a iiii dies del mes de noembre prop passat; la mort del qual
nos desplau molt, mas ve-nos en remey de consolació, e a plaer molt gran,
la bona fi que ha feta e los miracles qui·s són demostrats en lo seu cors, se-
gons que havem entès. Déus haja la sua ànima. Nós en remissió de sos
peccats e per satisfer-ne al deute a què érem tenguts, e a nostra honor e
de sos fills, havem fet fer vuy solenne anniversari en lo monastir de frares
menors d’aquesta ciutat, e·ns en som vestit de negre, lo qual entenem
portar viiii dies. E notificam-vos-ho per ço que façats semblant, si fet no·u
havets. Dada en València, sots nostre segella, a xx dies de janer del any
m ccc lxxxii. Rex Petrus.
Fuit signata per dominum Regem, et
ideo expedita. Probata.
Per similem formam fuit scriptum de predictis comiti Urgelli, hoc
modo: Car nebot. Per letres et cetera. Idem Probata.

68
Publicada por José Mª Pou y Martí, Visionarios, beguinos y fraticelos catalanes (siglos XIII-
XV), Vic 1930, pág. 365.

146
La muerte en la Casa Real de Aragón

Item et comiti Impuriarum hoc modo: Car cosí et cetera. Idem Probata.
a
Omite, por error, secret.

Real Cancillería, Reg. 1.276, fol. 146v.69

141
Valencia, 7 de octubre 1382
El rey Pedro IV de Aragón al rey Juan I de Castilla. Acusa recibo de la comuni-
cación de la muerte de su mujer la reina, Leonor de Aragón, hija suya, el día 13 de
septiembre. Le asegura que continuará considerándolo como hijo.

Rey muy caro fillo. Nos el rey d’Aragón et cetera. Rey caro fillo. Recebi-
da hemos vuestra letra, e por aquella, e por lo que nos ha dito de part
vuestra fray Johan, guardián del monasterio de Sant Francisco de Guadal-
fajara, hemos entendido como sábado, a xiii días del mes de setiembre
más cerca passado, fué voluntat de Dios levar deste mundo la Reyna, vues-
tra muger e nuestra filla. De la qual cosa havemos hovido grant turbación
e dolor de coraçón; mas pus ha seído voluntat de Dios assí ordonar della,
prendémoslo en paciencia e nos consolamos en él, porque fazemos de vos
conta de fillo, e porque han fincado de la dita Reyna fillos, nietos nuestros,
e por conseguient finca el buen deudo que es entre vos e nos, qui vos ha-
vemos e tenemos por fillo. E podedes fer aquell conta de nos, e mayor si
dir se puede, que fazíades en tiempo que la dita Reyna vivía; e vos rogamos
que fagades de nos conta de padre, que nos tenemos vos en lugar de fillo,
e faremos enta vos tales obras como buen padre debe fer a su buen fillo. E
desto havemos favlado más largament con el dito fray Francisco [sic], se-
gund ell vos dirá. E si algunas cosas vos plazen que fagamos por honra
vuestra, embiat nos lo dezir, e fer lo hemos de buen talant. E sea, Rey muy
caro fillo, siempre con vos la gracia de Dios. Dada en Valencia, dius nues-
tro siello secreto, a vii días d’octubre del anyo m ccc lxxxii. Rex Petrus.
Idem [Dominus Rex mandavit michi,
Bernardo Michaelis]. Probata.

Real Cancillería, Reg. 1.274, fol. 289v-290r.

69
Publicada por Antoni Rubió i Lluch, Documents per l'Història de la Cultura catalana
mig-eval, vol. ii, Barcelona 1921, págs. 250-251.

147
Archivo de la Corona de Aragón

142
Valencia, 8 de octubre 1382
Sibila de Fortià, reina de Aragón, al rey Juan I de Castilla. Le consuela por la
muerte de su mujer la reina, Leonor de Aragón, hija de su marido el rey Pedro IV.

Rey de Castella. Nós la reyna d’Aragó vos enviam molt a saludar, com
aquell per qui volríem tanta vida, honor, salud e bona ventura com vós matex
volríets. Reebuda havem vostra letra per la qual havem sabut ab gran descon-
solació e desplaer com nostre Senyor, usant de son poder, ha levada d’aquest
món la Reyna vostra muller, de què lo senyor Rey, marit e senyor nostre molt
car, e nós, havem haüda e havem tan gran turbació e dolor de cor que no po-
ríem major. Emperò nós havem aconsolat e aconsolam, als mils que podem, lo
dit senyor, axí com vós per vostra letra nos fets saber, e ell, veent que totes les
coses que nostre Senyor fa són bé fetes, e és presumidor que són per lo millor,
pren-ho, però ab affany, ab la millor paciència que pot, forçant son cor d’açò
que rahonablament lo puny e·l costreny; e majorment que li torna en alcuna,
e encara en gran recreació e remey, com vós ab fills vostres e de la dita Reyna
li sots romases, car entén lo dit senyor que per mort de la dita Reyna no sia en
res mort, ne encara diminuït, lo gran deute de amor entre vós e ell, ans estiga
e romanga en lo primer esser e millor, si millorament se podia fer. E siats cert
que·l dit senyor vos té en compte de vertader amich e fill, e·us entén a fer, tant
com en ell sia, obres de bon pare, axí com <en> està en raó, e per obres d’ell a
vós no·s conoxerà la mort de la dita Reyna. E perseverans e usants aquests
bons deutes e obres de amistat entre vosaltres, serà gran remey en la gran pèr-
dua qui, quant en aquest món, se és seguida de la dita Reyna, la ànima de la
qual havem fe en nostre Senyor que ha gran glòria e repòs ab ell; de què per
consegüent deu procehir gran conort e consolació, la qual vós devets axí ma-
tex pendre per a vós, axí com se pertany de gran e savi príncep e rey, car en
los cases fortunats se deu hom més fermar e rayguar ab Déu e haver major
sperança en ell. E creem bé que nostre Senyor ha mes tant de bé en vós que·u
pendrets en manera que serà bé vostre e plaer d’aquells qui cobeegen vostra
honor e bé avenir, dels quals nós som una, qui no·ns tardaríem en neguna
cosa qui vostra honor fos sinó axí pròpriament com en la nostra matexa. E ab
tant sia lo sanct Spirit en vostra guarda. Dada en València, sots nostre segell se-
cret, a viii dies de octobre del any m ccc lxxxii. Secretarius.
Domina Regina mandavit michi, Be-
rengario de Vallossera.
Real Cancillería, Reg. 1.589, fols. 64v-65r.70

70
Publicada por Josep M. Roca, «La Reyna empordanesa», en Sobiranes de Catalunya,
Barcelona 1928, págs. 132-133.

148
La muerte en la Casa Real de Aragón

143
Valencia, 10 de octubre 1382
La infanta Violante de Bar, duquesa de Gerona, al rey Juan I de Castilla. Le
procura consuelo por la muerte de su mujer la reina, Leonor de Aragón.

Rey ermano. Nos la duquessa de Gerona, vuestra ermana, vos enviamos


muyto a saludar de la salut que pora nos mesma queríamos, assí como a
aquell pora quien queríamos que diesse Dios tanta vida e salut con acre-
centamiento de honra quanta vos mesmo querríades. Rey ermano, recibie-
mos vuestra letra por la qual nos notifficades la muert de nuestra ermana,
la Reyna qui Dios perdone. A la qual vos respondemos que nos quando lo
sapiemos, haviemos de aquello muyt gran dolor e desplazer; empero have-
mos considerado que por aquello nos ha feytos nuestro senyor Dios en
aquest mundo nacer, e no·y ha otro remedio sino agradecerlo a él e tomar-
lo en paciencia. A las otras cosas en la dita vuestra letra contenidas, yes a
ssaber, que fiziemos que nuestro senyor e marido, el duch de Gerona, e
vos, fuésedes como ermanos assí como érades ante de la muert de la dita
Reyna, vos respondemos que el dito senyor Duch vos tiene en aquella re-
putación que havía en el tiempo que vivía la dita Reyna, yes a ssaber, erma-
no, e conservar todo tiempo la buena amistat qui yes seyda antigament e es
entre vos e la casa d’Aragón, e fazer todas las otras cosas que haurán honra
e complirán, assí como si la dita Reyna fuesse viva, e no [sic, por nos] qui
por todo poder aquesto procuremos. E si algunas cosas, Rey caro ermano,
vos plazen que fagamos por honra vuestra, enviat nos las dezir, car nos las
compliremos de buent talant. Dada en Valencia, diús nuestro siello secre-
to, a x de octubre del anyo m ccc lxxx dos.
Domina Ducissa mandavit michi, Jaco-
bo Ferrarii.
Al rey de Castiella.

Real Cancillería, Reg. 1.817, fols. 36v-37r.

144
Teruel, 27 de noviembre 1382
La infanta Violante de Bar, duquesa de Gerona, a Clara, viuda de Bernat Mes-
seguer. Le comunica la defunción de su yerno Guillem Olomar, ofreciéndose a con-
servar junto a ella a la viuda, su hija Isabel.

149
Archivo de la Corona de Aragón

La Duquessa.
Nós som fort despaguada de la mort del nostre bon servidor e dis-
penser en Guillem Olomar, e no·y podem àls fer puys voler de Déu és
estat; de la qual mort vos certificam per aquesta nostra letra. E si vostra
filla, muller del dit Guillem Olomar çaenrrere, qui és ab nós, volets que
romanga ab nós, nós la tindrem com de nós se pertany en sa honor e
estament, e haurem fort gran pler que en nostre servey romanga. E en
cas que vullats que se’n vaje a vós, scrivits-nos-ne, car nós vos la trame-
tem [sic, por trametrem]. E si provisions alcunes seran neccessàries a
ella per haver e cobrar ço que deu dels béns del dit son marit, axí del
senyor Duch com nostres, notificats-nos-ho, que nós li farem fer aque-
lles, e la endreçarem al mils que porem. Dada en Torol, sots nostre se-
gell secret, a xxvii de noembre del any mil ccc lxxx dos. Brunus
prothonotarius.
Jacobus Ferrarii mandato domine Du-
cisse facto per Jacobum Castella, ca-
marlengum. Probata.

Real Cancillería, Reg. 1.817, fol. 45r-v.71

145
Tortosa, 30 de enero 1383
El rey Pedro IV de Aragón a su sobrino Pedro II, conde de Urgel. Le comunica
que por Navidad dejó el duelo por su hija Leonor, reina de Castilla, y que ahora lo
ha vuelto a tomar por la muerte del rey Pedro II de Chipre.
También se escribió a Juan I, conde de Ampurias, primo y yerno del rey.

Lo Rey.
Car nebot. Jassia nós haguéssem lexat en les festes de Nadal pus prop
passades lo dol que per nostra filla portàvem, emperò car havem haüdes
noves certes que nostro car nebot, lo rey de Xipre, és passat d’esta vida, ha-
vem tornat pendre lo dit dol. On vos ho fem saber per ço que façats atre-

71
La carta carece de dirección, pero tanto el nombre de la destinataria como el de su
hija figuran en otros documentos relativos al mismo asunto copiados en el mismo registro, fo-
lios 51v-52r, 53r-v y 54r.

150
La muerte en la Casa Real de Aragón

tal. Dada en Tortosa sots nostre segell secret a xxx dies de janer del any
m ccc lxxxiii. Rex Petrus.
Idem [Bernardus Michaelis mandato
domini Regis]. Probata.
Comiti Urgelli.
Similis fuit facta comiti Impuriarum.

Real Cancillería, Reg. 1.281, fol. 87v.

146
Tortosa, 31 de enero 1383
El rey Pedro IV de Aragón a su sobrino Pedro II, conde de Urgel. Le recomienda
resignación ante la muerte de su hijo.

Lo Rey.
Car nebot. Entès havem de cert que vostre fill és passat d’esta vida, de què
havem gran desplaer. E jassia sapiam que vós sots tal que de tal fet e de major
sabrets vós mateix consolar e tot altre, però pregam-vos que pacientment e sà-
via lo prenats en paciència, e non en mudets, axí com creem bé que no farets;
e que compliats vostra venguda a nós, segons que·ns havíets fet saber, e segons
la resposta que havets haüda nostra; e si per alcun cas mudàvets de intenció,
faéssets-nos-ho saber per vostra letra. Dada en Tortosa sots nostre segell secret
a xxxi dies de janer del any m ccc lxxxiii. Rex Petrus.
Comiti Urgelli.

Real Cancillería, Reg. 1.281, fol. 88r.

147
Tortosa, 22 de marzo 1383
El rey Pedro IV de Aragón al infante Juan, su primogénito. Le comunica la bue-
na noticia de la muerte de Hugo III, juez de Arborea, y de su hija.

Lo Rey.
Molt car primogènit. Ab gran plaer vos fem saber que susara és vengut
a nós lo fischal de Càller, qui·ns ha portades diverses letres, per les quals

151
Archivo de la Corona de Aragón

havem sabuda la mort del jutge d’Arborea e de sa filla. E per tal que plene-
rament e clara sapiats e vejats la tenor d’aquelles e·n hajats plaer, tramat-
tem-vos-en còpia dins la present, bé que lo dit fischal, segons que·ns ha dit,
port a vós letres d’aquest bon ardit, semblans, segons que creem, de les
nostres. Sobre açò nós, car fill, entenem fer aquelles millors e pus prestes
provisions que puxam e Déus nos aministrarà, qui per sa clemència infini-
da ha volguts tro ací endreçar e fer nostres feyts, e farà més per avant si li
plaurà. Dada en Tortosa, sots nostre segell secret, lo dia de Pascha, hora
del seny del ladre, xxii de març del any m ccc lxxxiii. Rex Petrus.
Dominus Rex mandavit michi, Bartho-
lomeo Sirvent. Probata.

Real Cancillería, Reg. 1.282, fol. 1r. Sigue una carta similar a Manuel de Entenza.

148
Tortosa, 22 de marzo 1383
El rey Pedro IV de Aragón a los consejeros y prohombres de las principales ciuda-
des y villas de sus dominios. Les comunica la muerte de Hugo III, juez de Arborea, y
de su hija.

Lo Rey.
Pròmens. Susara havem reebuda per lo fiscal de Càller, qui a nós és ven-
gut per aquesta raó, una letra dels governador, consellers e pròmens de Cà-
ller, per la qual nos han notificada la mort del jutge d’Arborea e de sa filla,
segons que porets veure en la dita letra, còpia de la qual vos tramettem dins
aquesta per tal que pus clarament e plenera sapiats què conté e·n hajats
plaer. Per què nós sobre·l fet de Cerdenya entenem fer aquelles millors e
pus prestes provisions que puxam e Déus nos aministrarà, qui per sa clemèn-
cia infinida ha tro ací volguts endreçar e fer nostres feyts, e farà més per
avant si li plaurà. Dada en Tortosa, sots nostre segell secret, lo dia de Pascha,
hora del seny del ladre, xxii de març del any m ccc lxxxiii. Rex Petrus.
Idem [Dominus Rex mandavit michi,
Bartholomeo Sirvent]. Probata.
Dirigitur consiliariis et probis hominibus civitatis Barchinone.
Similes littere de verbo ad verbum, et sub eisdem data et signo, fuerunt
misse civitatibus et aliis qui sequntur:
Juratis et probis hominibus civitatis Valencie.

152
La muerte en la Casa Real de Aragón

Gubernatori, juratis et probis hominibus civitatis et regni Maioricarum.


Gubernatori, juratis et probis hominibus insule Minoricarum.
Gubernatori, juratis et probis hominibus insule Evice.
Juratis et probis hominibus civitatis Cesarauguste.
Paciariis et probis hominibus Ilerde.
Juratis et probis hominibus Gerunde.
Consulibus et probis hominibus Perpiniani.
Consulibus et probis hominibus Terracone.

Real Cancillería, Reg. 1.282, fol. 1v.

149
Monzón, 30 de noviembre 1383
El rey Pedro IV de Aragón al rey Juan I de Castilla. Le agradece que le haya co-
municado la muerte del rey Fernando I de Portugal y su sucesión en el reino.

Rey muy caro fillo. Nos el rey d’Aragón vos embiamos muyto a saludar et
cetera. Sabet, fillo muyt caro, que recebimos vuestra carta, e hovimos grand
plazer de vuestra sanitad e de la reyna vuestra muger, e vos agradascemos
porque nos la notificastes. E sabiendo assimismo que vos plazerá dello, vos
femos a ssaber que nos e la reyna nuestra muyer, e todos los infantes nues-
tros fillos, somos bien sanos e en buena disposición de nuestras personas.
Otrossí, muyt caro fillo, hemos sabido por la dita vuestra carta como el rey
de Portugal, vuestro padre e sobrino nostro, es passado desta vida; de que,
cierto, hovimos grand desplaer, empero vino nos en consolación e tomamos
plazer muyt grand en como el regno de Portugal yes venido en senyoría e
obediencia vuestra, assín como aquell qui nos plaze de toda vuestra honra
como de fillo que amamos cordialment. E regraciamos vos quanto podemos
porque nos lo faziestes a ssaber. E si nengunas cosas, fillo muyt caro, cum-
plan a vuestra honra que fazer podamos, embiat nos lo dezir, e nos complir
lo hemos de buen grado. Dada en Monsó, dius nuestro siello secreto, a xxx
dies de noviembre del anyo m ccc lxxxiiiº. Rex Petrus.
Dominus Rex mandavit michi, Bartho-
lomeo Sirvent. Probata.
Dirigitur regi Castelle, Leonis et Portugalie.

Real Cancillería, Reg. 1.281, fol. 177v.

153
Archivo de la Corona de Aragón

150
Monzón, 24 de enero 1384
El rey Pedro IV de Aragón a Juan I, conde de Ampurias, primo y yerno suyo. Le
comunica que el día 2 de febrero dejará el duelo por la muerte del rey Fernando I de
Portugal.

Lo Rey.
Car cosí. Nós entenem a lexar les vestidures del dol que·ns havem fetes
fer e portam per la mort del rey de Portugal en la festa de madona Santa
Maria Canaler pus prop vinent. Per què·us ho notificam a fi que·u sapiats
e que façats semblanmenta, si fer ho volets. Dada en Muntsó, sots nostre se-
gell secret, a xxiiii dies de janer del any m ccc lxxxiiii. Rex Petrus.
Dominus Rex mandavit michi, Bernar-
do Michaelis. Probata.
Dirigitur comiti Impuriarum.
a
corregido sobre atrestal.

Real Cancillería, Reg. 1.283, fol. 117v.

151
Figueras, 28 de octubre 1384
El rey Pedro IV de Aragón a los consejeros de Barcelona. Les agradece la comuni-
cación de la muerte de Luis I, duque de Anjou.

Lo Rey.
Pròmens. Reebuda havem vostra letra, per la qual nos havets notificat
lo cert ardit que havets haüt de la mort del duc d’Anjou; e loam-ne vostra
bona diligència e avisament, e·us ho regraciam. Dada en la vila de Figue-
res, sots nostre segell secret, a xxviii dies d’octubre del any m ccc
lxxxiiii. Rex Petrus.
Dominus Rex mandavit michi, Bartho-
lomeo Sirvent. Probata.
Consiliariis Barchinone.

Real Cancillería, Reg. 1.289, fol. 41r.

154
La muerte en la Casa Real de Aragón

152
Zaragoza, 21 de marzo 1386
El infante Juan de Aragón, primogénito real, al papa Clemente VII. Le agradece
la noticia de la muerte de Carlos III de Nápoles, que tanto mal había procurado a
los papas de Aviñón.

Sanctissime pater. Beatitudinis vestre apices, et quarumdam copias litte-


rarum in eis sepultas, de morte Caroli de Duracio mencionem habentes, vul-
tu sereno et cum exultacione recepimus. Quod nimirum tanto nobis cedit
ad gaudium quanto divina perinde justicia magnificavit facere vobiscum, ju-
dicio recto perducens ad dampnate mortis supplicium persecutorem sancte
matris Ecclesie manifestum, veritatis catholice inimicum. Et ideo, pater bea-
tissime, quia vestrorum nos participes gaudiorum fecistis, humiles inde gra-
tes Altissimo, a quo bona cuncta proveniunt, cum devota ylaritate reddentes,
clemencie vestre assurgimus ad acciones debitas graciarum. Almam perso-
nam vestram conservet dominus Deus incolumem Ecclesie sue sancte per
tempora longiora. Data Cesarauguste, sub nostro sigillo secreto, xxiª die
marcii anno a Nativitate Domini millesimo cccº lxxxº sexto. Primogenitus.

Real Cancillería, Reg. 1.673, fol. 81v.

153
Barcelona, 27 de marzo 1386
El rey Pedro IV de Aragón al papa Clemente VII. Le agradece la comunicación
de la muerte de Carlos III de Nápoles y sus barones.

Pater sanctissime. Litteras sanctitatis vestre per quas et alias interclusas


in eis didicimus infauste necis interitum Caroli de Duracio nonnullorum-
que comitum et baronum adherencium sibi reverenter recepimus, et as-
surgimus beatitudini vestre ad acciones multiplices graciarum, quia nobis
de occurrentibus novis ibi scribere vobis libet; nos ad omnia offerentes que
servicium et honorem vestre respicerent sanctitati, quam conservare dig-
netur feliciter Ecclesie sue sancte cunctipotens Dominus plenis annis. Data
Barchinone, sub nostro sigillo secreto, die xxviiª marcii anno a Nativitate
Domini millesimo ccc lxxxviº. Rex Petrus.
Dominus Rex mandavit michi, Bartho-
lomeo Sirvent. Probata.
Real Cancillería, Reg. 1.278, fol. 31v de la primera numeración.

155
Archivo de la Corona de Aragón

154
Zaragoza, 14 de mayo 1386
La infanta Violante de Bar, duquesa de Gerona, al infante Carlos, primogénito
de Navarra. Le comunica que por su causa ha abortado un hijo, a quien habría
puesto el nombre de Carlos.

Molt car cosí. Com tot jorn som desigants saber vostre stament de sanitat,
en lo qual Déus per sa mercè vos vulla conservar molts anys ab creximent de
honor, pregam-vos affectuosament que per tota persona que en aquestes
partides venga nos en vullats certifficar, car gran plaher n’aurem; e si del
nostre vos plau saber, certifficam-vos que lo senyor Duch, senyor e marit nos-
tre, nós, nostres fill e filles, stàvem bé, mercè de Déu, lo jorn de la data de
les presents, en stament de sanitat. Però, molt car cosí, sapiats que pochs
dies són passats nos affollam; e fes-ho vós, qui·ns fes massa dançar quant hic
érets, de què havets perdut i nebot qui haguera nom Carles axí com vós. E
pus vehem no·us membre de nós, a nós cové que·ns membre de vós, e per
tant vos trametem un de nostres criats, Francí de Pau, ab lo qual largament,
si de les noves de part de ça vos plau saber, vos en porets certifficar. Si algu-
nes coses vos plauen, molt car cosí, façam per vós, trametets-no-ho [sic] a dir
a vostre volentat, car nós ho complirem de bon grat. E sia Déus tosts temps
en vostre guarda. Dada en Saragoça, sots nostre segell secret, a xiiii dies de
matg l’any de la Nativitat de nostre Senyor mil ccc lxxxvi. Prothonotarius.
La duquessa de Gerona.
Idem [Domina Ducissa mandavit mi-
chi, Petro de Besanta]. Probata.
A nostre molt car cosí, l’infant primogènit de Navarra.

Real Cancillería, Reg. 1.818, fol. 75v.72

155
Gerona, 31 de agosto 1386
El infante Juan de Aragón, primogénito real, a su cuñada la infanta María,
condesa de Luna. La consuela por la muerte de una hija.

72
Publicada por Francisco de Bofarull y Sans, «Generación de Juan I de Aragón», en
Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 6 (Barcelona 1898), págs. 347-348.

156
La muerte en la Casa Real de Aragón

Lo Primogènit.
Comtessa molt cara sor. De la mort de vostra filla, neboda nostra,
som molt despagats. E car havem sabut l’estrany e dolorós capteniment
que·n fets, desplau-nos més per iii rahons. La primera, per tal com ne
fets offensa a nostre senyor Déus, a la volentat del qual deu hom la sua
conformar en totes coses. La iiª, car ne agreujats desmesuradament vós
matexa, qui·us devets consolar en ço que a Déu plau ordenar de vós e
dels fruyts de vostre cors, e fer-li humils gràcies car en estament de tan-
ta innocència ha volguda vostra filla fer participant de sa glòria, a la
qual nós e vós e tots feels christians desijam e esperam pervenir aprés
aquesta mortal vida. La iiiª, car de vostra excessiva tristor e greuge fets
agreujar aquells qui en altra manera de vostra sàvia consolació se acon-
solarien, e ara, per lo contrari, de vostra dolor e tristícia s’entristexen;
e nós, entre·ls altres, axí com dit havem, e nostra cara companyona la
Duquessa, e no menys nostre car frare l’Infant, marit vostre, ne portam
desplasser singular. Nós, cara sor, no·us reprenem de piadosa e amesura-
da dolor de complànyer la mort de vostra filla, segons que·s pertany de
temprada pietat e affecció maternal, mas és-nos desplasent e greu la su-
perfluïtat e excessió de dolre que·n fets, car humana cosa és e piadosa
plorar los morts, majorment tan acostats e corals; mas en la mort de vos-
tra filla, si cosa piadosa és plorar, piadosa cosa és e pus meritòria alegrar-
vos, car les mans de la potència de Déu, qui la·us havia comanada, e crea
totes coses e les tira a si quan li plau, la han cobrada en temps ordonat, e
és legut a ell, axí com a universal creador de tota humana natura, reco-
brar e haver ço que seu és, e algú no deu sentir en lo seu poder e voler
sinó ço a què·l apella. Vostra filla a açò era nada, que tendra e innocent
fos apellada e pagàs a son creador lo trahut de sa fi. Per què, cara sor,
pregam-vos affectuosament que en la subtracció de la dita filla vostra vos
consolets; e pensats discretament que les coses pus precioses e cares vos
són romanes, mercè de Déu, és a saber, vós matexa, en què·us va tot
quant havets en aquest món, e l’Infant vostre marit, e lo vostre fill, car
nebot nostre; e que noresmenys l’Infant e vós sots en tal flor de joventut
que ab la gràcia de nostre senyor Déus, si ab paciència reebets la sua visi-
tació, haurets copiosa esmena de fills e de filles qui seran a serviy seu e
consolació nostra e vostra, e viuran en molta prosperitat e longuesa de
dies. E presumim sens dupte, cara sor, que dins breus dies aquests
affers que tenim entre mans, per los quals lo dit nostre frare per nostra
honor e serviy e per sa honor matexa és ab nós, hauran bona e final
conclusió, ab la ajuda de Déu, e ladonchs prestament nós, e la Duques-
sa, e ell, tots ensemps, entenem anar en aquex regne, on haurem plas-
ser e consolació, e conexerets que la sua romasa ab nós havem haüda e

157
Archivo de la Corona de Aragón

havem per molt agradable, e que en honor sua e vostra trobarets nostra
volentat, amor e gràcia liberal. Dada en Gerona, sots nostre segell se-
cret, lo derrer dia d’agost del any mil treents lxxxvi. Primogenitus.
Dominus Dux mandavit michi, Petro
de Beviure. Probata.
Fuit missa comitisse de Xerica et de Luna.
Real Cancillería, Reg. 1.674, fols. 114r-115r.73

156
Gerona, 31 de agosto 1386
La infanta Violante de Bar, duquesa de Gerona, a su cuñada la infanta Ma-
ría, condesa de Luna. La consuela por la muerte de una hija.

Molt cara sor. Entès havem ab gran desplaher que a Déus a plagut que
nostre nebode e vostre filla és passade d’esta vida. E com, cara sor, hajam
entès vós fer dol desmesurat de la mort de la dita filla, de la qual, attenent
que natural cosa és les persones morir, e que és trahut que humana natura
pagar és tenguda, no deuríets fer ço que·n fets, car Déus, qui·us ho havia
donat, vos ho ha levat. Per què, molt cara sor, effectuosament vos pregam
que la ira e lo dol vullats lexar, e pendre consolació en nostre Senyor, qui
és smenador e guardonador de totes coses. E d’açò, molt cara sor, farets a
nós e a nostre car frare l’Infant, vostre marit, gran plaher, e del contrari
hauríem gran desplaher, e no parria de vostre saviesa. E pregam-vos, cara
sor, no·us enugets de la stada del dit Infant ne de la tarda de la sua anada,
car en la stada d’ací ell fa sa honor molt gran, e lo senyor Duch e nós nos
en tenim molt per servits; lo qual senyor, nós, e lo dit Infant, en breu, Déus
ajudant, serem en regne de València, en lo qual, si plau a Déu, haurets
temps de fer e farets fills e filles, de què haurets plaher e honor e gran
consolació. Lo fet, cara sor, del senyor Rey e del senyor Duch vendrà a bon
adop dins breus dies, Déus ajudant, segons lo dit nostre car frare l’Infant
vos scriu. Si algunes coses, molt cara sor, vos plahen façam, som prests a
vostre plaher. E sia lo Sant Sperit tots temps en vostre guarde. Dada en Ge-
rona, sots nostre sagell secret, a xxxi de agost l’any m ccc lxxxvi.
Domina Ducissa mandavit michi, Petro
de Besanta. Probata.

73
Publicada en Correo erudito, 6 (Madrid 1958), págs. 17-18.

158
La muerte en la Casa Real de Aragón

A nostre molt cara sor, la comtessa de Luna.

Real Cancillería, Reg. 1.818, fol. 82v.

157
Hostalric, 5 de enero 1387
El rey Juan I de Aragón a la reina Violante de Bar, su mujer. Le comunica la
muerte del rey Pedro IV de Aragón y le sugiere que participe en sus exequias.

Molt cara companyona. Certifficam-vos que vuy, data de la present, ha-


vem reebudes letres dels consellers de Barchinona, e de maestre Ramon
Querol, e de maestre Guillem Çagarriga, per la qual nos han notifficat com
lo senyor Rey, car pare nostre, és passat d’esta vida, de la qual nós havem
haüt gran despler. Plàcia a nostre senyor Déus que haja la sua ànima e·l vulla
col·locar ab los àngels en la santa glòria. Pregam-vos que, si sens anuig de
vostra persona, per retre vostre deute e nostre en aquest fet, podets vuy en-
trar en Barchinona, que ho façats. En altra manera, pregam-vos que, speran-
vos per lo camí, per res no entràssets en la dita ciutat, sinó de nits e sens
lum. Dada en lo loch de Hostalrich, sots nostre segell secret acustumat, com
encara no hajam fet fer lo de nostre regiment,a a v dies de janer en l’any de
la Nativitat de nostre Senyor m ccc lxxxvii, ora de mig jorn. Rex Johannes.
Dominus Rex mandavit michi, Bernar-
do de Jonquerio.
Dirigitur domine Regine.
a
La frase «sots nostre segell… … nostre regiment», interlineada.

Real Cancillería, Reg. 1.760, fol. 11r.

158
Barcelona, 9 de enero 1387
Violante de Bar, reina de Aragón, a su cuñada la infanta María, condesa de Luna.
Le comunica la muerte del rey Pedro IV de Aragón y le pide que venga a Barcelona.
Molt cara sor. Certifficam-vos ab desplaher que a nostre senyor Déus ha
plagut que lo senyor Rey pare nostre és stat apellat al seu regne; e de açò
nostre molt car frare l’Infant vos scriu largament. Axí metex, molt cara sor,

159
Archivo de la Corona de Aragón

vos certifficam que nós e nostre filla la infanta dona Johana, qui ací és ab
nós, stam bé, mercè de Déu, en stament de sanitat. Molt cara sor, l’autre dia
lo dit Infant vos scriví, e nós semblantment, que venguéssets; per què, molt
cara sor, vos pregam que al pus breu que porets cuytets vostre venguda. E si
algunes coses plahen a vós que fer puxam, fiançosament nos ne scrivits. Lo
Sant Spirit, molt cara sor, sia toststemps vostre guarda. Dada en Barchinona,
sots nostre segell secret acustumat, a viiii de janer l’any mil ccc lxxx set.
La Reyna vostre sor.
Domina Regina mandavit michi, Petro
de Besanta. Probata.
A nostre molt cara sor, la comtessa de Exèrica e de Luna.
Real Cancillería, Reg. 1.819, fol. 73r.

159
Barcelona, 10 de enero 1387
Violante de Bar, reina de Aragón, a un prelado innominado. Le comunica la
muerte del rey Pedro IV de Aragón, ocurrida el día 5 de enero, y le pide que venga a
Barcelona tan pronto como pueda.

Reverende pater et amice carissime. Christus, qui suos diligit et ne-


minem vult perire, sich febre continua serenissimum dominum Regem
patrem nostrum bone memorie, voluit opprimere quod, receptis ut
princeps catholicus sacramentis divinis, ad paradisi gaudia, ut pie credi-
mus, se contulit de tristicia huius mundi quinta die presencium mensis
et anni. Rursus, pater reverende, quia super negociis Ecclesie et aliis
illustrissimus dominus Rex, vir et dominus noster carissimus, atque nos,
vestram presenciam necessariam habemus, vestram paternitatem depre-
camur attente quatenus vestrum adventum quam cicius poteritis festi-
netis. Data Barchinone, sub nostro solito sigillo secreto, decima die ja-
nuarii anno a Nativitate Domini millesimo cccº lxxx septimo.
Petrus de Besanta mandato domine
Regine facto ad relacionem Petri d’Ar-
ters, majordomi. Probata.

Real Cancillería, Reg. 1.819, fol. 73r.74

74
El destinatario de la carta es probablemente el cardenal Pedro de Luna, que en el
mes siguiente ya se encontraba en Barcelona.

160
La muerte en la Casa Real de Aragón

160
Barcelona, 28 de enero 1387
Violante de Bar, reina de Aragón, a Leonor de Trastámara, reina de Navarra.
La consuela por la muerte del rey Carlos II, su suegro.

Molt cara cosina. Per tant com desigam saber vostre stament de sanitat,
vos pregam tant affectuosament com podem que·ns vullats scriure on pus
sovín porets. Entès havem, molt cara cosina, que lo rey de Navarra, vostre
sogre e oncle nostre és mort, e com nós semblantment hajam perdut lo
senyor Rey, nostre sogre, del qual bé sap Déu havem haüt gran despler e
tristor, però, mercè de Déu, som-nos ben aconortades, pregam-vos molt ca-
rament que aquella paciència e consolació que nós havem aguda en la pèr-
dua del dit nostre sogre vullats vós haver de la mort del dit vostre sogre e
oncle nostre; e de açò, molt cara cosina, com sia cosa natural que uns mu-
yren e ço que han romangue a altres, segons rahó farets vostre dever. E si
algunes coses vos plahen, molt cara cosina, façam per vós, fiançosament
nos ne scrivits vostre voler. Lo Sant Spirit sia vostre guarda. Dada en Bar-
chinona, sots nostre segell secret acustumat, a xxxiii [sic, por xxviii] de ja-
ner l’any mil ccc lxxx set.
Vostre cosina, la reyna d’Aragó.
Domina Regina mandavit michi, Petro
de Besanta.
A nostre molt cara cosina, la reyna de Navarra.

Real Cancillería, Reg. 1.818, fol. 96r.

161
[Barcelona, 31] de enero 1387
El rey Juan I de Aragón a un ‘comte, car cosí’. Le comunica la muerte del rey Pe-
dro IV, ocurrida el día 5 de enero, y le convida a su coronación.

Lo rey d’Aragó.
Comte, car cosí. Vostra letra havem reebuda. E entès ço que·ns ha dit
de part vostra Pere Alibert, trompeta nostre, responem-vos que axí com
creem que ja hajats sabut per nostres letres comanades a aquell, lo qual so-
bre açò tramesem al rey de Castella, lo senyor Rey nostre pare, a qui Déus

161
Archivo de la Corona de Aragón

perdó, passà d’aquesta vida a v del present mes, e per ço n’escrisquem a


vosaltres, car axí per lo deute e acostament que havets ab nós, com per la
affecció que havets mostrada e mostrats a nostra honor e serviy, nos plau
sapiats aytals coses, pus a Déu plau que axí s’esdevenguen. Quant és a açò
que deïts que volets romanir nostre servidor, vos responem que a nós plau
e·us havem per aytal; e part les dites raons, nos hi induex, car sabem que
tots temps fos servidor del dit senyor pare nostre, e speram que ho serets
de nós fermament e sancera, e·ns darets raó que·us amem com a notable
cosí e assenyalat servidor de nostra reyal casa; pregants-vos que·us appare-
llets per esser a la solemnitat de nostra benaventurada coronació, la qual,
mijançant la gràcia de nostre senyor Déus, entenem a celebrar dins breus
dies, car gran plaser haurem que hi siats present, e nós vos en certificarem
ab temps de guisa que·y porets esser, e·us trametrem i caveller qui per nos-
tra senyoria salvament.a
a
No continúa.

Real Cancillería, Reg. 1.675, fol. 36r.75

162
Zaragoza, 10 de septiembre 1388
El rey Juan I de Aragón al rey Juan I de Castilla, su cuñado. Le agradece las
condolencias por la muerte del infante Jaime, delfín de Gerona.

Rey muy caro hermano. Nos el rey d’Aragón vos embiamos muyto a sa-
ludar, como aquell para quien querríamos que Dios diesse tanta vida, salut
e honra quanta vos mesmo querríades. Rey muy caro hermano. Vuestras
letras recebiemos consolatorias sobre la muert de nuestro primogénito el
Dalfin. E entendidas vuestras buenas palavras, todas sonantes a affectuosa
e cordial consolación, agradecemos vos muyto aquellas e lo que de part
vuestra nos ha explicado el custodio de los freyres menores de Palencia; e
conoscemos bien, assí como siempre conosciemos, que de nuestros plaze-
res e desplazeres tomades vos part en vuestro coraçón como a nuestro muy
caro hermano. E reconosciendo, assí como vos dezides saviament e discre-

75
Publicada fragmentariamente por Daniel Girona i Llagostera, Itinerari del rei en
Joan I (1387-1396), Barcelona 1931, núm. 1. La carta quedó inacabada. El destinatario podría
ser Alfonso de Aragón, conde de Ribagorza y Denia y marqués de Villena, que entonces resi-
día en la corte del rey de Castilla.

162
La muerte en la Casa Real de Aragón

ta, que todas las creaturas del mundo son en las manos de Dios, e nos
otrossí recordando que toda creatura humana es súbdita a la muert, e diús
tal pacto e ley nasce que muera e esté al imperio de su creador, hemos to-
mado días ha vuestro bueno e saludable consello en el tránsito de nuestro
fillo, sperantes en la misericordia divinal que, pues lo ha quesido en esta-
miento de tanta innocencia collocar en el regno de la gloria, dará a nos
otros fillos que aprés nuestros días succedescan en nuestros regnos, e sean
a servicio de Dios e a plazer e consolación nuestra, e de vos e de los otros
nuestros buenos amigos. E si algunas cosas, Rey muy caro hermano, vos
son plazientes que podamos fazer por honra vuestra, embiad nos lo a
dezir, e complir lo hemos de muy buena voluntad. Dada en Saragoça, diús
nuestro siello secreto, a x días de setiembre en el anyo de la Natividat de
nuestro Senyor mil ccclxxxviii. Rex Johannes.
Dominus Rex mandavit michi, Petro
de Beviure.
Regi Castelle.

Real Cancillería, Reg. 1.954, fol. 150r.76

163
Zaragoza, 11 de septiembre 1388
Violante de Bar, reina de Aragón, al rey Juan I de Castilla. Le agradece las con-
dolencias por la muerte del infante Jaime, delfín de Gerona.

Rey muyt caro e muyt amado hermano. Nos la reyna d’Aragón vos em-
biamos muyto a saludar, como aquell por a quien querríamos que diesse
Dios tanta salut e honra quanta vos mismo querríades. Sabet, Rey hermano
muyt caro, que recebimos vuestra buena letra, e aquella entendida, e las
cosas que nos ha dichas muyt discretament e bien de vuestra part fray Tori-
bio, custodio de los freyres menores de Palencia, vuestro familiar, creye-
mos firmament que vos también, por las razones en vuestra letra posadas,
como ahún por vuestra piadosa humanidat, havedes participat e participa-
des con nos en el gravio desplazer e dolor transcendent que hovimos e he-
mos de la muerte de nuestro fillo muyt caro, el Delfin; e esto, e lo muyt sa-
vio e sano consiello que nos dades, e el qual paresce bien que procedeix

76
Publicada por Francisco de Bofarull y Sans, «Generación de Juan I de Aragón», en
Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 6 (Barcelona 1898), pág. 349.

163
Archivo de la Corona de Aragón

de vuestra muyt gran saviesa, vos regraciamos quanto podemos; empero


d’aquello usar non podemos ahún buenament, como por nostra fragilidat,
constrenyent ley de natura, non nos podamos de tanta e tan greu separa-
ción consolar. De todo sea loado nuestro senyor Dios, al qual placia por su
clemencia infinida que nos ende quiere dar aquella consolación que he-
mos menaster, e nos haver en la suya santa gracia e protección. E si vos pla-
zen algunas cosas que fer <de> podamos, hermano muyt caro, por vuestra
honra, embiat las nos dezir, e complir las hemos de grand coraçón. E sea
todos tiempos guarda vuestra la sancta Trinidat. Dada en Saragoça, diús
nuestro siello secreto, a xi días de setembre del anyo mil ccclxxxviiiº. Se-
cretarius.
Bartholomeus Sirvent mandato domi-
ne Regine facto per Jacobum Castella-
ni, militem, consiliarium et camerlen-
gum, qui eam vidit. Probata.

Real Cancillería, Reg. 2.053, fol. 73v.77

164
Zaragoza, 15 de septiembre 1388
Violante de Bar, reina de Aragón, a Alfonso de Aragón, marqués de Villena. Le
agradece sus condolencias por la muerte del infante Jaime, delfín de Gerona.

La Reyna
Car cosí. Entesa la letra que·ns havets tramesa, e la creença que·ns ha
de vostra part esplicada discretament mossèn Luch de Bonastre, creem fer-
mament que vós entre·ls altres, no solament per los grans deutes qui·us hi
obliguen e deuen moure cordialment, mas encara per vostra molt piadosa
humanitat, havets participat e participats ab nós en lo greu desplaer e
transcendent dolor que havem de la mort de nostre molt car fill lo Delfí; e
açò, e lo savi e sà consell que·ns donats vos regraciam molt; del qual, em-
però, encara bonament usar no podem, com per nostra fragilitat, cons-
trenyent ley de natura, no·ns puscam de tanta e tan greu separació conso-
lar. De tot sia loat nostre senyor Déu, al qual plàcia per la sua clemència
infinida que·ns en vulla dar aquella consolació que·ns és mester, e fer la

77
Publicada por Francisco de Bofarull y Sans, «Generación de Juan I de Aragón», en
Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 6 (Barcelona 1898), págs. 348-349.

164
La muerte en la Casa Real de Aragón

bona esmena de què nos pregats. E si res volets, car cosí, que fer puscam,
rescrivets, car nós ho complirem de bon cor. Dada en Saragoça, sots nostre
segell secret, a xv dies de setembre del any mccclxxxviii. Secretarius.
Domina Regina mandavit michi, Bar-
tholomeo Sirvent. Probata.
Dirigitur marchioni de Billena.

Real Cancillería, Reg. 2.053, fol. 75v.

165
Vilafranca del Penedès, 17 de octubre 1390
El rey Juan I de Aragón a la reina Violante de Bar, su mujer. Le remite una car-
ta de los jurados de Valencia mediante la cual le comunican la muerte del rey Juan I
de Castilla.

Lo Rey.
Molt cara companyona. Vuy dada de la present, x ores aprés migdie,
los missatgers de València qui són ací en nostra cort, nos presentaren
una letra dels jurats de la dita ciutat notificants-nos que·l rey de Caste-
lla és mort, segons que per la dita letra porets veher, la qual vos trame-
tem interclusa dins la present; pregants-vos que la mostrets a nostre car
frare lo Duch, e no a altre, tro que sapiam de cert si és ver o no. Lo
Sant Sperit sie en vostra guarda. Dada en Vilafrancha de Penedès, sots
nostre segell secret, a xvii dies d’octubre del any mccc noranta. Rex
Johannes.
Dominus Rex mandavit michi, Bernar-
do de Jonquerio. Probata.

Real Cancillería, Reg. 1.959, fol. 132r.

166
Barcelona, 18 de octubre 1390
El infante Martín a su hermano el rey Juan I de Aragón. Le hace saber la des-
graciada muerte del rey Juan I de Castilla y le pide instrucciones sobre el comporta-
miento que deben mostrar la reina y él.

165
Archivo de la Corona de Aragón

Molt alt e molt poderós príncep e senyor, frare e senyor meu molt car.
Sàpia la vostra molt gran senyoria que vuy he reebuda una letra dels ju-
rats de València, e altra de lurs missatgers, per les quals me certifiquen que
lo rey de Castella, estant en Alcalà de Fenares, on era vengut per les noces
de i nebot del archabisbe de Toledo, corrent i cavall caech ab aquell, e lo
dia mateix, vespre, passà d’esta vida; de la qual cosa, senyor, he haüt molt
gran desplaer. Segons que·m fan saber los dits jurats, axí mateix han scrit
del dit feyt a la vostra senyoria. Supplich-vos, senyor, humilment, que·us
plàcia certificar-me decontinent la senyora Regina ni yo com vos plaurà
que·ns captingam del dit feyt. E man-ma vostra senyoria, la qual l’Esperit
Sant haja en sa guarda, ço que sa mercé serà. Scrita en Barchinona, a xviii
de octubre del any mcccxc.
Dominus Dux mandavit Raymundo de
Cumbis. Probata.

Real Cancillería, Reg. 2.091, fol. 121v.

167
Tarragona, 29 de octubre 1390
El rey Juan I de Aragón a Leonor de Trastámara, reina de Navarra. Acusa reci-
bo de la comunicación de la muerte de su hermano el rey Juan I de Castilla.

Reyna muy cara e muy amada hermana. Yo el rey de Aragón vos envío
muyto a saludar como aquella por a quien querría que Dios diesse tanta
honra e buena ventura como vos misma deseyades. Reyna muy cara e
muy amada hermana. Vuestra letra havemos recebida por Alfonso Días
de Soto, escudero vuestro, por la qual nos havedes notificado la muert e
la gran e fuert desaventura de nuestro muy caro hermano el rey de Cas-
tiella, hermano vuestro, qui Dios perdone. A la qual vos respondo que yo
soi tanto desplazient de la suya muert que más no puedo, assí como de
aquell qui tenía por hermano e tal conta ende fazía; empero no s’i pue-
de otra cosa fazer, sino que loado e bendito ende sía Dios, diús mano e
mercé del qual todos stamos. A lo que me fazedes saber e me rogades
que yo, por el deudo que era entre·l dito Rey e mi, e y·es encara entre·l
mi muy caro sobrino don Henrich, rey de Castiella e legítimo succehidor
en el regno, querría seyer por honra suya e proveyto de su regno, vos res-
pondo yo, muy cara hermana, que yo lo faré, e me lo tiengo por dito de

166
La muerte en la Casa Real de Aragón

fazerlo, e firme ende podedes seyer, e yo lo prengo por fillo, e <n> tal
conta ende puede fazer en toda cosa que honor suya e proveyto de su
regno fuesse, e yo assín como mío proprio lo havré por recomando [sic,
por recomandado]. E por aquesto, Reyna muy cara e muy amada herma-
na, envío aquí el noble e amado merescal e consellero nuestro, mossèn
Guerau de Queralt, certificado plenerament de nuestra intención, el
qual largament vos recontará mi corazón e voluntat. E si algunas cosas,
hermana muy cara, vos plazen, escrevit nos en, que yo las compliré de
buena voluntat. E sia en vuestra guarda la sancta Trinidat. Dada en Tarra-
gona, diús nuestro siello secreto, a xxix días de octubre del anyo de la
Natividat de nuestro Senyor mcccxc. Rex Johannes.
Dominus Rex mandavit michi, Bernar-
do de Jonquerio. Probata.
Dirigitur regine Navarre.

Real Cancillería, Reg. 1.959, fol. 134r-v.

168
Barcelona, 8 de noviembre 1390
El infante Martín de Aragón al obispo de Zamora. Le pide detalles sobre la
muerte del rey Juan I de Castilla y sobre la situación del reino ante la sucesión.

Reverent padre en Christo. Por muytas personas havemos entendido


el caso deseventurado de la cayda del rey de Castiella, por el qual yé
passado d’esta vida; de la qual cosa havemos ovido muyt grand despla-
zer. E como del dito feyto no hajamos recebidas algunas letras ni ovida
otra certificación, rogamos vos muy affectuosament que nos ende scri-
vades por la manera que yé seydo, e que nos certifiquedes del estado de
los infantes, nuestros netos, e de la provisión que se ha feyta en el regi-
mento del regno. E feredes nos ende plazer, el qual vos agradesceremos
muyto. Dada ut supra [en Barchinona, a viii dies de noembre del any
mcccxc].
Idem [Dominus Dux mandavit Ray-
mundo de Cumbis]. Probata.
Dirigitur episcopo de Çamora.

Real Cancillería, Reg. 2.091, fol. 131r.

167
Archivo de la Corona de Aragón

169
Tárrega, 10 de noviembre 1390
El rey Juan I de Aragón al rey Enrique III de Castilla. Le consuela por la muerte
del rey Juan I, su padre, y le felicita por su elevación a la dignidad real.

Rey muy caro sobrino. Nos, el rey d’Aragón, vos embiamos muyto a
saludar como aquell para quien querríamos que Dios diesse tanta vida,
salut e honra quanta vos mismo querríades. Rey muy caro sobrino. De-
pués que huviemos deliberado de embiar vos el noble e amado conselle-
ro e marescal nuestro, don Guirald de Queralt, cavallero, sobre razón de
la desaventurada muert del Rey vuestro padre, a qui Dios perdone, e so-
bre algunas cosas tocantes vuestra honra e bienavenir, por nós plenera-
ment informado, recebiemos vuestra letra, con la qual nos significastes la
dita muert de vuestro padre, e como érades alçado Rey, e algunas otras
cosas en aquella contenidas; las quales todas entegrament entendidas,
sabe Dios que nos doliemos muyto del caso muy fortuito e desastrado del
dito Rey, como aquell que siempre havemos bien amado de coraçón
como caro hermano. Dios, por su clemencia, le quiera perdonar sus
peccado<r>s como buen Rey e fiel christiano que ell era. Empero have-
mos tomada consolación porque vos, qui sodes en tan grand deudo de
sangre con nos, e vos tenemos en lugar de muy caro fillo, succeídes en
sus regnos, assí como vos pertanescen de dreyto e de razón, esperantes
en Dios, qui faze regnar los reyes e príncipes en el mundo, que vos fará
vivir e regnar luengament con su gracia en vuestros regnos, e fazer obras
a ell plazientes e honorables a vos e a vuestra casa. Sobre aquesto e otras
cosas havemos encargado el dito noble, segund que ell largament vos re-
citará de palavra; porque vos rogamos, muy caro sobrino, que le dedes
plenera creyencia assí como faríades a nos mismo. E si algunas cosas, Rey
muy caro sobrino, vos plazen que podamos fazer por honra vuestra, em-
biad nos lo a dezir, e complir lo hemos de muy buena voluntad. Dada en
Tárrega, diús nuestro siello secreto, a x días de noviembre del anyo mcc-
clxxxx. Rex Johannes.

Dominus Rex mandavit michi, Petro


de Beviure. Probata.

Dirigitur domino regi Castelle.

Real Cancillería, Reg. 1.958, fols. 142v-143.

168
La muerte en la Casa Real de Aragón

170
Barcelona, 7 de febrero 1391
El infante Martín de Aragón al rey Enrique III de Castilla. Acusa recibo de la
comunicación de la muerte del rey Juan I, su padre.

Muyt alto e muy poderoso senyor e caro nieto. Vuestra letra recebí es-
tos días, por la qual me fiziestes a saber la dolorosa muert del Rey vuestro
padre, e la manera como ere seýda. A la qual, senyor, vos respongo que del
dito feyto he ovido muyt gran desplaer, pero los feytos han de seer como a
Dios plaze, e axí, senyor, ruego vos muyt affectuosament que del dito feyto
vos plazia aconortar assí como de bueno e savio senyor se pertanesce. Assi-
mismo vos placia, senyor, que de vuestra buena sanidat me certifiquedes al
más a menudo que podredes, e haurem gran plazer. E si algunas cosas vos
plazen, senyor, que faga por vuestra hondra, scrivits me’nde, e yo complir
lo he de buen coraçón. Scrita Barchinona, a vii de febrero en el anyo de
nuestro Senyor mcccxci. Lo Duch.
Dominus Dux mandavit Berengario
Sarta.
Dirigitur domino regi Castelle.

Real Cancillería, Reg. 2,078, fol. 180r.

171
Montcada, 1 de junio 1392
El rey Juan I de Aragón al conde Mateo I de Foix, su yerno. Le comunica la
muerte de la infanta Antonia y el retraso de su entrada en Barcelona por ese motivo.

Lo rey d’Aragó.
Molt car fill. Per tal com anit, a hora de prim son, sabem per relació del
vescomte de Roda e de mossèn Ramon Alamany de Cervelló que nostra fi-
lla l’infanta dona Anthònia és passada d’aquesta vida, e axí per la sua se-
pultura de la qual ordonam en certa forma, com per lo gran desplaser ab
què nostra molt cara companyona la Reyna ne roman, havem acordat de
no entrar en Barchinona fins diluns, e que vós siats allí a ssopar ab nós di-
mecres propvinent. Notifficam-vos-ho, car fill, per ço que·u sapiats e que·l
dit dimecres siats allí ab nós, segons que dit és. E sia ab vós, molt car fill, lo

169
Archivo de la Corona de Aragón

Sant Sperit. Dada en Moncada, sots nostre segell secret, primer dia de juny
en l’any de la Nativitat de nostre Senyor mcccxcii. Rex Johannes.
Dominus Rex mandavit michi, Petro
de Beviure.
Comitti fuxensi.

Real Cancillería, Reg. 1.962, fol. 74v.78

172
Barcelona, 12 de junio 1392
El rey Juan I a la noble Elisenda de Queralt. La consuela por la caballeresca
muerte de su hijo Guerau de Cervelló.

Lo Rey.
Sabuda la mort de mossèn Guerau, vostre fill a qui Déus perdó, ha-
vem haüd despleer, segons que bon rey, príncep e senyor deu haver
quan perd i semblant baró e notable servidor de son reyalme. Emperò
car la sua mort és estada honorable e tal com se pertany a virtuosa condi-
ció de cavaller, deu-ne esser a nós lo despler pus remeyable; e vós, qui
sots mare, devets pendre conort del seu cas, remembrant-vos que no és
meravella, mas glòria vostra, haver produït semblant cavaller de vostre
ventre, car resemblant als seus e als vostres passats en art de cavallaria, ha
finats en serviy nostre e de nostre frare loablement los seus dies. Per
què·us pregam, amonestam e manam que ab bona paciència supportets
la mort del dit vostre fill, e axí com ell ha prevenguts los altres fills vos-
tres e frares seus en lo passament d’aquesta vida, vós siats, a ells e a ço
qui romàs vos és, exemple de paciència e de consolació; car, si piadosa
cosa és plorar los deffunts, pus piadosa és alegrar-se de ço que de les cria-
tures del món plau ordonar a nostre senyor Déus, a la volentat del qual
deu hom la sua conformar en totes coses. De nós, fets compte que, axí
per esguard del serviy dessús dit com dels altres serviys que nostres pre-
decessors de bona memòria e nós havem reebuts d’aquexa casa, haurem
vós e los dits vostres fills en les opportunitats vostres e lurs en nostra spe-

78
Publicada por Francisco de Bofarull y Sans, «Generación de Juan I de Aragón», en
Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 6 (Barcelona 1898), pág. 356; y nue-
vamente por Daniel Girona i Llagostera, «Itinerari del rei en Joan I», en Estudis universita-
ris catalans, 14 (Barcelona 1929), pág. 165.

170
La muerte en la Casa Real de Aragón

cial recomendació. Dada en Barchinona, sots nostre segell secret, a xii


de juny del any mcccxcii. Rex Johannes.
Dominus Rex mandavit michi, Petro
de Beviure.
Nobili Elicsendi de Cervilione.

Real Cancillería, Reg. 1.962, fol. 79r-v.79

173
Barcelona, 13 de junio 1392
Violante de Bar, reina de Aragón, a la noble Elisenda de Queralt. La reconforta
por la muerte caballeresca de su hijo Guerau de Cervelló.
La Reyna.
Hoyda la dolorosa mort del noble e amat nostre mossèn Guerau de
Cervelló quondam, fill vostre, de què havem haüt fort gran desplaser, no
tan solament per lo seu passament de aquesta present vida, al qual era ten-
gut, mas encara per lo gran dampnatge que·n havets e per la intollerable
dolor en què·us ha lexada, vos amonestam e pregam que pacientment vu-
llats pendre la present adversitat e flagell divinal, quar si dolorosa cosa és
estada a vós perdre tal fill, gran remey de consolació deu esser a vós, a sos
parents e amichs, com en tant honorabla manera e axí com a bon cavaller
ha finida la sua vida; certifficants-vos que·l senyor Rey, marit e senyor nos-
tre molt car, e nós, entenem vers vós, sos infants e ço del seu girar la cara,
e emparar-nos de vostres fets e llurs en manera que conexerets que·ls as-
senyalats serveys per lo dit vostre fill al dit senyor e a nós fets no passaran
irremunerats. E si en alsgunes coses haurets mester la favor del dit senyor
e nostra, rescrivits-nos-en, quar nós hi farem tot ço que·ns serà possible.
Dada en Barchinona, sots nostre segell secret, a xiii dies de juny del any
mcccxcii. La Reyna.
Idem [Domina Regina mandavit mi-
chi, Bernardo Medici]. Probata.

79
Publicada por Josep Coroleu, Documents històrichs catalans del sigle XIV, Barcelona
1889, pág. 146-147. La destinataria es Elisenda de Queralt, viuda de Guillem Ramon de Cer-
velló, señor de Pontils, Santa Perpètua y la Llacuna. Guerau de Cervelló era el primogénito.
Murió durante el asedio de Catania.

171
Archivo de la Corona de Aragón

A la nobla e amada nostra, madona Eligsèn de Cervelló.

Real Cancillería, Reg. 2.054, fol. 151r.

174
Valencia, 17 de mayo 1394
El rey Juan I de Aragón a su hija la infanta Juana, condesa de Foix. La consue-
la por su parto inviable y le ruega que haga lo posible para verse pronto.

Molt cara filla. Vostra letra havem reebuda. E jassia que·ns desplàcia lo
cas de vostre part axí com s’és devengut, emperò pus a Déus plau que axí
sia, devem-ne nós e vós conformar nostre plaser e voler al seu; e per se grà-
cia ha ajustats vós e vostre marit en tan gran jovent, repararà aquesta displi-
cència en tanta consolació que·us darà fills e filles prosperablement, segons
nostres e vostres bons desiygs; certificants-vos, molt cara filla, que nós, par-
tints d’ací prestament, anam per alguns affers en Ampurdà, e puys a Perpen-
yà. E per ço car, pus siam en aquelles parts, haurem gran plaser que puxam
veure vós e vostre marit, pregam-vos, molt cara filla, que de continent, e com
abans porets, vingats vós e vostre marit en lo comdat de Foix, de guisa que la
dita vista puxa esser a Perpenyà o a Puigcerdà, lla on mils vinga a vós e a ell.
E tantost que siats en lo comdat, hajam-ne vostre ardit. Molt cara filla, lo
Sant Sperit sia vostra guarda totstemps. Dada en València, sots nostre segell
secret, a xvii de maig del any mcccxciiii. Rex Johannes.
Idem [Dominus Rex mandavit michi,
Petro de Beviure]. Probata.
Fuit missa comitisse fuxensi.
Real Cancillería, Reg. 1.966, fol. 141r.80

175
Aviñón, 18 de septiembre 1394
Los tres órdenes de cardenales al rey Juan I de Aragón. Le comunican la muerte
del papa Clemente VII, ocurrida dos días antes, y le ruegan que continúe fiel a la
causa aviñonesa.

80
Publicada por Daniel Girona i Llagostera, Itinerari del rei en Joan I (1387-1396), Bar-
celona 1931, núm. 408.

172
La muerte en la Casa Real de Aragón

[Al dorso:] Carissimo in Christo filio Johanni, regi Aragonum illustri.


Miseracione divina episcopi, presbiteri et diaconi sancte romane Eccle-
sie cardinales, carissimo in Christo filio Johanni, regi Aragonum illustri, sa-
lutem in Domino sempiternam. Quoniam illis de quibus firma spes fidu-
ciaque geritur comunicanda sunt tam prospera quam adversa, ut et
gratulentur de prosperis et oportunum remedium adhibeant in adversis,
nos inter ceteros principes orthodoxos te peculiarem Ecclesie fidelium, ip-
siusque zelatorem fervidum et potentem pugilem ac athletam merito repu-
tantes, et per multam rerum experienciam cognoscentes, miserandam pla-
gam ipsius Ecclesie, quam super dolorem tot vulnerum aliorum, quibus
tam ex filiorum suorum scismatica divisione flebili quam alias multipliciter
sauciata languebat, novissime superaddere, peccatis ut credimus exigenti-
bus, divine placuit maiestati, lamentabilem videlicet obitum sancte memo-
rie Clementis pape vii, qui decimasexta die mensis huius catholice religio-
seque, sicuti decebat pastorem Ecclesie, carnis glebam exuens spiritum,
devotissime spiritum suo reddidit creatori, serenitati tue cum gravi cordis
amaritudine harum serie lacrimabiliter intimamus. Et quia, sicuti tue subli-
mitatis prudencia non ignorat, in talibus novitatibus solent interdum, pre-
sertim ubi reperitur occasio, mentes hominum commoveri, serenitatem
tuam piis exoramus affectibus, et salutaribus monitis exhortamur, quatinus
ipsam Ecclesiam nunc (proth dolor!) pastoris destitutam, regimine et mul-
timode desolatam, in tot et tantarum adversitatum angustiis non deseras,
sed ad instar clare memorie progenitorum tuorum ipsam tanto maioribus
favorabilioribusque prosequaris patrociniis quanto nunc in tantis discrimi-
nibus constituta, tuis ac aliorum filiorum suorum auxiliis et favoribus pe-
ramplius noscitur indigere. Cautelam insuper et sollicitudinem quesumus
adhibeas operosam ne scismaticorum perversitas licencius, ut verisimiliter
credendum est, et presumptuosius grassatura, propalato per orbem dicti
domini nostri pape decessu, sinceritatem fidei subditorum tuorum conta-
giosa fallacitatis sue fermentacione corrumpat, sed eorundem scismatico-
rum perfidam audaciam comprimens et compescens, prefatos subditos
tuos in ipsius Ecclesie obediencia debita, necnon in veritatis et iusticie
quam hactenus tenuisti constanter ac viriliter protexisti, facias sinceritate
perstare. Per hoc enim, princeps excellentissime, gratum Deo prestabis ob-
sequium, salutis augmentum, ac famam et gloriam consequeris eternam,
sedem eciam apostolicam tibi reddes imperpetuum obligatam. Datum Avi-
nione, die decimaoctava mensis septembris, sub sigillis priorum ordinum
nostrorum, apostolica sede vacante, anno a Nativitate Domini millesimo
trecentesimo nonagesimo quarto.

Real Cancillería, Pergaminos de Juan I, núm. 532.

173
Archivo de la Corona de Aragón

176
Barcelona, 12 de octubre 1394
El rey Juan I de Aragón al noble Joan de Castellnou. Respondiendo a una peti-
ción de noticias sobre su hermano y su sobrino, le comunica que murieron en el ase-
dio de Catania al servicio del infante Martín. Le pide los perros lebreles que uno de
ellos le había prometido.

Lo rey d’Aragó.
Vostra letra havem rehebuda e entès ço que·s hi contenia. Responem-
vos que a nós desplau fort com de vostres frare e nebot no·us poden esser
reportades pus plasents novelles que aquestes de què·us fem menció, signi-
ficants-vos que ells en servey nostre e del duch de Muntblanch, nostre car
frare, són passats d’esta vida lla en lo setge de Cathània. E jasia dejats haver
grant desplaser per lo trespasament d’aytals e tan acostades persones a vós,
emperò car són morts en loch on se sforçaven de fer e han feta lur gran
honor com a bons cavallers, devets-vos-en consolar, e majorment sabèn
que la via de la mort és comuna e inevitable a tots los hòmens del món. E
siats cert que, per contemplació vostra e per lo bon serviy que·ls dasús dits
nos han fet, haurem vós e vostres coses en nostra special recomendació.
Part açò, en tant com mossèn Gràcia nos hauria promès que a son retorna-
ment nos daria los seus sahuesos de lebre e los dos lebrés fils de Duran,
pregam-vos afectuosament que·ls nos trametats, e fer-nos-en ets gran pla-
ser. Dada en Barchinona, sots nostre segell secret, a xii de octubre del any
m ccc xca iiiie. Rex Johannes.
Dominus Rex mandavit Petro de Be-
viure. Probata.
Johanni de Castellnou.

Real Cancillería, Reg. 1.887, fols. 14v-15r.

177
Barcelona, 23 de enero 1395
El rey Juan I de Aragón a su hija la infanta Juana, condesa de Foix. La consue-
la por su aborto y le da consejos para futuros embarazos.

Lo rey d’Aragó.

174
La muerte en la Casa Real de Aragón

Molt cara filla. Per iª [sic, por iª letra] que·ns ha mostrada mossèn Jac-
me Escrivà havem sabud que·us sots afollada d’i fill del qual érets ja en lo
viiièn mes. E havem-ne fort gran desplaser, e·us dehim certament que, si al-
tre bon regiment e remey no prenets en vostres prenyats, no·us calrà haver
esperança que jamés ne portets i a bé, ans sens falla tenríets la via de la
Duquessa, vostra mare a qui Déus perdó, la qual, depuys que parí vós no
poch res concebre qui a fruyt vengués. Per què, molt cara filla, guardats de
acostumar-vos a semblants afollaments. E consellam a vós e a vostre marit
que, d’ací avant, encontinent que·us sintats prenys, vos en vengats deçà,
on haurets mester maestre Bernat Oriol e la madrina vella, per ministeri
dels quals no duptam ni·us cal duptar que, ab la ajuda de Déu, no portets
a bé vostre prenyat, e que no siats pus consolada que no sots fins al jorn de
huy; car maestre Bernat no·s pod partir de nós, qui continuadament lo ha-
vem mester per nostre serviy e salut de nostra persona, ni la dita madrina
tanpoch, per ço car és necessària a nostra molt cara companyona la Reyna,
e és tan vella e de tan febla condició que, lla on la Reyna no la hagués ops,
no poria anar a vós ni sostenir los treballs de tan aspre e lonch camí. Mas
servats lo dit nostre consell, e digats-ho al comte vostre marit, e a la vez-
comtessa sa mare, als quals escrivim d’aquesta matèria e·ls trametem còpia
de la present letra per tal que mils ne vegen nostra entenció e ço qui·us és
pus saludablement faedor. E sia, molt cara filla, lo Sant Sperit vostra guar-
da tots temps. Dada en Barchinona, sots nostre segell secret, a xxiii de je-
ner del any mil treents noranta cinch. Rex Johannes.
Fuit missa comitissa [sic] fuxensi.

Real Cancillería, Reg. 1.887, fols. 61v-62r.

178
Barcelona, 23 de enero 1395
El rey Juan I de Aragón a Geralda de Navailles, vizcondesa de Castellbò, su con-
suegra. Lamenta el aborto sufrido por la infanta Juana y la persuade para poner re-
medio a la situación.

Lo rey d’Aragó.
Vezcomtessa. Fem-vos saber que sobre·l affollament de i fill qui s’és es-
devengut a nostra molt cara filla l’infanta, del qual affollament havem haü-
da sabuda per ia letra que·ns ha mostrada mossèn Jacme Scrivà e·ns ha fort
desplagut e desplau, nós escrivim a la dita nostra filla per altra letra, de la

175
Archivo de la Corona de Aragón

qual vos trametem còpia dins la present inclusa, pregants-vos que sobre ço
que li’n fem saber prengats bon acord e tal remey com hi és neccessari. E a
la veritat, no li veem tan expedient ni tan cert com aquell de què nós fem
menció a la dita infanta. E vós, a qui tant hi va, devets-hi dar loch e obra, e
esser-ne cuytada per haver consolació de ço que, fins ara, no havets haüda
sinó ira e desplaser. Dada en Barchinona, sots nostre segell secret, a xxiii
de jener del any mcccxcv. Rex Johannes.
Dominus Rex mandavit Petro de Be-
viure. Probata.
Dirigitur vicecomitisse Castriboni.

Real Cancillería, Reg. 1.887, fol. 62r-v.

179
Barcelona, 3 de junio 1396
Violante de Bar, reina de Aragón, al justicia, jurados y prohombres de Borja. En
referencia a la muerte de su marido el rey Juan I, les asegura que está preñada y les
exhorta a mantener la tranquilidad.

Hombres buenos. Ya sabedes el malaventurado caso evenido a nos por la


muert del senyor rey don Johan d’alta recordación, de la qual nos finqua-
mos por a todos tiempos que biuremos trista e dolorosa, e creemos que vo-
sotros fincades con grand desplazer, e no sin razón. Pero nuestro senyor
Dios, el qual es remediador de males, ha quesido que nos fincamos prenya-
da, e crehemos e fiamos en Dios que parremos varón qui senyorajará en el
regno d’Aragón a plazer de Dios e proveyto del regno. Por que, hombres
buenos, vos rogamos, tanto quanto podemos, que stedes en sossuego [sic] e
buen regimento, como buenos vassallos e servidores que fuestes siempre e
seredes, si a Dios plaze, d’aquí adalant, e catadedes [sic] vuestra leyaldat e
naturalesa. E caso do vosotros freyturássedes de consello e huviéssedes ne-
cessidat, recorret al arcevispe de Saragoça, com consello del qual vos regisca-
des, e stat a su ordinación e mandamiento, car nos li havemos scripto que
vos dé consello, favor e ayuda. Nos, al present, no podemos embiar a voso-
tros mossén Francesch Çagarriga, alcayde, porque lo havemos muy necessa-
rio en nuestro servicio, mas dentro breves días lo embiaremos allá. Entretan-
to, stat como a buenos, e paresca que en exa villa ha hombres buenos e de
buen entendimiento qui en necessidades han seso e no mudan oppinión de
no nada. Dada en Barchinona, dius nuestro siello secreto, a iii días de junyo
en el anyo de la Natividat de nostre Senyor m ccc xcvi.

176
La muerte en la Casa Real de Aragón

A los fieles nuestros los justicia, jurados e hombres buenos de la vila de


Borga.

Real Cancillería, Reg. 2.051, fol. 44r.

180
Barcelona, 5 de junio 1396
Violante de Bar, reina de Aragón, al papa Benedicto XIII. Le comunica la
muerte de su marido el rey Juan I, ocurrida el día 19 de mayo, a hora de vísperas.
Beatissime pater. Multipplicatis singultibus et lamentis vestre cogimur scri-
bere sanctitati quod illustrissimus dominus rex Aragonum, vir et dominus nos-
ter carissimus, die veneris qua computabatur nonadecima die proxime prete-
riti mensis madii, circa horam vesperorum, viam fuit universe carnis ingressus.
Unde nos, quod dolenter refferimus, remansimus tanti domini Regis et princi-
pis viduatam obfuscatamque lumine sui visus; supplicantes proinde vestre exi-
mie beatitudini ut animam dicti domini vobis placeat habere in oracionibus et
aliis piis operibus comendatam. Almam personam vestram conservare digne-
tur Altissimus regimini Ecclesie sue sancte per tempora felicia et longua. Data
Barchinone, sub nostro sigillo secreto, quinta die junii anno a Nativitate Do-
mini millesimo trecentesimo nonagesimo sexto.
Eius humilis filia et devota Yolans, mestissima regina Aragonum.
Sanctissmo ac beatissimo in Christo patri et domino, domino Benedicto, di-
vina providencia sacrosancte romane ac universalis Ecclesie summo pontifici.

Real Cancillería, Reg. 2.051, fol. 45r.81

181
Barcelona, 5 de junio 1396
Violante de Bar, reina de Aragón, a Roberto, duque de Bar, su padre. Le comu-
nica, con gran sentimiento, la muerte de su marido el rey Juan I.

81
Unos días antes, el 22 de mayo de 1396 (Barcelona), María de Luna había escrito en
catalán al papa Benedicto XIII para comunicarle la muerte del rey Juan I (Real Cancillería,
Reg. 2.344, fol. 2r).

177
Archivo de la Corona de Aragón

Al mot car e molt amat pare e senyor, lo senyor duch de Bar.


Molt car e molt amat pare e senyor. A mi cové notifficar a vós lo cas do-
lorós a mi sdevengut de la mort del molt excellent príncep, marit e senyor
meu molt car, lo senyor rey d’Aragó, qui divendres, que hom comptava a
xix dies del mes de maig prop passat, passà d’aquesta vida. E jatsia, molt
car pare e senyor, yo callàs volenters scriure de açò, emperò, car en gotgs
ha covengut vós esser stat participant, no puix scusar a vós scriure la dita
mort, per la qual romanch molt trista e desconortada, e seré toststemps de
ma vida. E qui pot pensar, molt car pare e senyor, quanta dolor és en mon
cor romasa per la privació de tan alt marit, príncep e senyor, no ho puch,
senyor, scriure, ne per letra sprimir, mas supplich-vos, tan humilment com
pusch, la ànima del dit senyor vullats en oracions haver recomenada, ma-
nan a mi totes coses a vostre volentat. Molt car pare e senyor, lo sant Spirit
sia toststemps guarda vostra. Scrita en Barchinona, sots mon segell secret,
a v de juny l’any m ccc xc vi.
Senyor, vostre humil filla, que humilment en gràcia e benedicció vostre
se recomane, la molt trista e dolorosa reyna d’Aragó.
Al molt car pare e senyor meu, lo senyor duch de Bar.

Real Cancillería, Reg. 2.051, fol. 45r.82 A continuación, hay una carta a la duquesa
de Bar, su madre, con las mismas palabras.

182

Barcelona, 5 de junio 1396

Violante de Bar, reina de Aragón, a su primo Luis, duque de Orleans. Le comu-


nica, con gran sentimiento, la muerte de su marido el rey Juan I.

Molt car e molt amat cosí germà. Axí com en temps passat alegries e
plahers a vós notifficàvem, are·ns cové notifficar lo dolorós cas qui és sde-
vengut en persona del molt excel·lent príncep, marit e senyor nostre molt
car, lo senyor rey d’Aragó, lo qual, divendres, en hora de vespres, que hom
comptava xix del mes de maig prop passat, reté l’espirit a nostre senyor
Déu e fon privat de la vida present, d’on nós romanim molt trista e desco-

82
Publicada por Josep Coroleu, Documents històrichs catalans del sigle XIV , Barcelona
1889, pág. 150.

178
La muerte en la Casa Real de Aragón

nortada, e serem toststemps de nostra vida. E qui pot pensar, molt car e
molt amat cosí germà, quanta dolor és en nostre cor romasa, per la priva-
ció de tan alt marit, rey, príncep e senyor, no ho podem scriure ne per le-
tra sprimir; mas pregam-vos, tan affectuosament com podem, la ànima del
dit senyor vullats en oracions haver recomanada, scrivín-nos totes coses a
vós plasents a vostre volentat. Molt car e molt amat cosí germà, lo Sant Spi-
rit sia toststemps guarda vostra. Dada en Barchinona, sots nostre segell se-
cret, a v de juny l’any m ccc xc vi.
La molt trista e dolorosa reyna d’Aragó.
A nostre molt car e molt amat cosí germà, lo duch d’Orlenchs.

Real Cancillería, Reg. 2.051, fols. 45v-46r.

183
Barcelona, 10 de junio 1396
Violante de Bar, reina de Aragón, al rey Carlos III de Navarra. Le agradece su
carta de duelo por la muerte de su marido el rey Juan I.

Molt car e molt amat cosí germà. Vista havem una letra a nós tremesa
de vostre part per vostre rey d’armes Navaree [sic], la qual contenia la do-
lor, tristea e malancolia que vós havets haüda per lo trespassament e fin del
senyor Rey, marit e senyor nostre, al qual Déus don santa glòria, axí per la
consanguinitat, proximitat e deute qui és entre nós e vós, com per la gran
amistat e benvolença qui és stada entre lo dit senyor Rey, marit e senyor
nostre a qui Déus perdon, e vós; e, axí matex, contenia paraules de conso-
lació e proferta molt gran, ab crehença comanada al dit Navarre. E com,
molt car e molt amat cosín germà, nós més vegades legíam la dita letra,
més trobàvem en aquella consolació e repòs en nostres dolors, tristors e
desconorts, d’on havem conegut la amor cordial que toststemps nos havets
demostrada en nostra prosperitat e benanança esser ferma e continuada
en nostra adversitat e tribulança. Per què, molt car e molt amat cosín ger-
mà, oÿdes les paraules del dit Navarre, regreciam-vos molt la proferta per
vós feta, speran en aquell qui és retribuïdor de tots béns que·n [sic] darà
longa vida ab gran prosperitat; supplican-lo per sa mercè que axí sia. Molt
car e molt amat cosín germà, nós havem encarregat lo dit Navarre de algu-
nes paraules a vós dehidores de nostra part, a les quals vos pregam, tan
affectuosament com podem, vullats donar crehença axí com si nós perso-
nalment les dehíem. Pregam-vos encara nos scrivats tots jorns que avinent

179
Archivo de la Corona de Aragón

vos sia a nostra consolació. Molt car e molt amat cosín germà, lo Sant Spe-
rit sia tots temps guarda vostra. Dada en Barchinona, sots nostre segell se-
cret, a x dies de juny l’any de la Nativitat de nostre Senyor m ccc xc vi.
La trista e dolorosa reyna d’Aragó.
A nostre molt car e molt amat cosí germà, lo rey de Nevarra.

Real Cancillería, Reg. 2.051, fol. 46r-v.

184
Barcelona, 10 de junio 1396
Violante de Bar, reina de Aragón, a Carlos de Beaumont, alférez de Navarra. Le
agradece su carta de duelo por la muerte de su marido el rey Juan I.

Molt car amich. Rebuda havem vostre letra per Navarre lo haraut, la qual
contenia moltes paraules de bon conort, sàviament dites, sobre la desaventu-
ra a nós sdevenguda de la mort del molt excel·lent senyor e marit nostre, lo
senyor Rey, e aprés profferta de gran affecció ab crehença comanada al dit
Navarre. E regracians-vos tant com podem la proferta e les paraules de bona
consolació e confort que per la dita letra nos havets enviades, per les quals
mostrats vostre discreció molt gran e moltes virtuts que Déus vos ha dona-
des, pregam-vos affectuosament vullats creure algunes paraules que nós ha-
vem dites al dit Navarre, de nostra part dehidores a vós, axí com si nós perso-
nalment las dehíem. Pregans-vos, més avant, a nostre consolació nos vullats
scriure tots jorns que avinent vos sia. E sia, molt car amich, lo Sant Spirit
toststemps en vostre guarda. Dada en Barchinona, sots nostre segell secret, a
x dies de juny l’any de la Nativitat de nostre Senyor m ccc xc vi.
La trista e dolorosa reyna d’Aragó.
A nostre molt car amich mossèn Charles de Bellmont, alfériç de Navarra.

Real Cancillería, Reg. 2.051, fol. 46v.

185
Barcelona, 17 de junio 1396
Violante de Bar, reina de Aragón, al papa Benedicto XIII. Le agradece sus con-
dolencias por la muerte de su marido el rey Juan I.

180
La muerte en la Casa Real de Aragón

Beatissime pater. Rescriptum papale, bulla plumbea comunitum, per


religiosum et dilectum confessorem nostrum fratrem Nicholaum de Costa,
in sacra pagina magistrum, nobis presentatum, et cuncta que in eo conti-
nebantur dicti nostri confessoris relatibus aperte intelleximus, de quibus
omnibus quantas possumus vestre sanctitati refferimus acciones multippli-
ces graciarum; scientes pro firmo, pater beatissime, quod ea que in dicto
continebatur rescripto nostrorum dolorum magnum reffrigerium atu-
lerunt. Super his autem, pater sanctissime, que dictus noster confessor, et
eciam que religiosus magister in theologia frater Berengarius Dezguanechs
nobis retulerunt, eundem fratrem Berengarium informavimus et diximus
aliqua vestre beatitudini explicanda nostri pro parte eidem; supplicantes
obnixe ut ipsi fratri Berengario in dicendis fidem indubiam prebeatis sicu-
ti si essent per nos personaliter reserata. Almam personam vestram conser-
vare dignetur Altissimus per tempora felicia et longeva. Data Barchinone,
sub nostro sigillo secreto, septimadecima die junii anno a Nativitate Domi-
ni millesimo ccc xc sexto.
Eius humilis filia et devota Yolans, Aragonum regina mestissima.
Sanctissimo ac beatissimo in Christo patri et domino, domino Benedic-
to divina providencia sacrosancte romane ac universalis Ecclesie summo
pontifici.

Real Cancillería, Reg. 2.056, fol. 62r.

186
Barcelona, 17 de junio de 1396
Violante de Bar, reina de Aragón, al cardenal Guillaume de Vergy. Le agradece
la carta de duelo que le ha enviado.

Reverent pare e amich molt car. Rebuda havem vostra letra, de la


qual e de les coses contengudes en aquella havem haüda gran consola-
ció, e fahem-vos moltes gràcies de les profertes que fetes nos havets per
la dita letra. Volem que sapiats, reverent pare, que aytal compte fahíem
e fem de vós com les proffertes contenen, e nos emprarem de vós e dels
vostros en son cas e loch; pregans-vos, tant com podem, que si algunes
coses vos plahen a nós factibles, scrivits-nos-en, car nós ho farem de
bon voler. Reverent pare e amich molt car, lo Sant Spirit sia toststemps
vostra guia. Dada en Barchinona, sots nostre segell secret, a xvii dies
de juny l’any m ccc xc vi.

181
Archivo de la Corona de Aragón

La trista e dolorosa Yolant, reyna d’Aragó.


Al reverent pare en Christ senyor en Guillem, cardenal de Vergey,
amich nostre molt car.

Real Cancillería, Reg. 2.056, fol. 62r.

187
Barcelona, 18 de junio 1396
Violante de Bar, reina de Aragón, a Margarita de Montferrato, condesa de Ur-
gel. Le agradece sus condolencias por la muerte de su marido el rey Juan I.

Molt cara cosina. Vostra letra havem rebuda continén paraules de co-
nort del cas dolorós e amarch a nós sdevengut de la mort del senyor Rey,
senyor e marit nostre, lo qual és e serà tristor continuada en nostre cor
mentre viscam; e aprés paraules de offerta graciosa. A les quals coses, sàvia-
ment dites, responem que tots temps havem haüda singular affecció vers
vós, e vuy entre les altres de què fem compte, en consolació e altres coses
nós o nostre honor toquants, sots vós, cara cosina, la qual, jatsia vivent lo
dit senyor, qui Déus haja, coneguéssem esser ab nós en fervent dilecció
per lo gran deute de consanguinitat que ab lo dit senyor havíets e ab nós
havets, ara molt més reffermam e continuam la dita amistat e deute, per la
agradable e bona letra a nós per vós tramesa. Pregans-vos, tan affectuosa-
ment com podem, que en totes coses vostre honor e plaher toquants nos
vullats aemprar com a special singular e precurdial parenta e amiga, car
nós ho complirem de bon cor. E sia nostre senyor Déus, molt cara cosina,
toststemps en vostra guarda. Dada en Barchinona, sots nostre segell secret,
a xviii dies de juny l’any de la Nativitat de nostre Senyor m ccc xc vi.
La trista e dolorosa Reyna.
A nostre molt cara cosina, la comtesa d’Urgell.

Real Cancillería, Reg. 2.056, fol. 62v.

188
Barcelona, 21 de julio 1396
Violante de Bar, reina de Aragón, a los jurados y prohombres de Borja. Les agra-
dece sus condolencias por la muerte de su marido el rey Juan I.

182
La muerte en la Casa Real de Aragón

La reina dona Yoland.


Hombres buenos. Recebida havemos vuestra letra, de la qual havemos
havido plazer e consolación, assín por las paraulas bien ditas en remediar
a nuestras dolores del caso desaventurado de la muert del senyor Rey, sen-
yor e marido nuestro a qui Dios perdone, como del sossiego e buen sta-
miento de la villa e de vosotros, pobladores en aquella. Rogantes vos,
quanto podemos, que por todas vuestras fuerças entenades en el bien ave-
nir de la villa e de vosotros, teniendo e conservando paç, tranquillidat e
sossiego, como de buenos, leales e assentados vassallos se pertenesce; et
esto faziendo, serveredes a Dios, compliredes muyto a nuestra voluntat e al
bien avenir e acrescentamiento de la universidat de la dita villa e dels habi-
tantes en ella. Otrosí vos certifficamos que nos havemos provedido del offi-
cio del justiciado a Johan Manent, uno de los tres por vosotros eslehido,
segund por vuestra letra e cédula, cerrades e sielladas con el siello de la
universidat, éramos certifficada. Por que vos rogamos e mandamos que, de
part nuestra, digades al dito justicia que bien e lealment se haya en el regi-
mento del justiciado, e faga su officio segund justicia e razón requerrá, en
manera que nos seamos contenta de su regimiento, e la universidat e singu-
lares de aquella, también el mayor como el menor, haya su justicia, e no sea
alguno cuentra justicia agreviado. Dada en Barchinona, dius nuestro siello
menor, a xxi días de julio en el anyo m cccos xc vi. Johannes de Plano.
Domina Regina mandavit michi, Petro
de Besanta. Probata.
A los fieles nuestros los jurados e hombres buenos de la nuestra villa de
Borja.

Real Cancillería, Reg. 2.031, fols. 19v-20r.

189
Barcelona, 6 de agosto 1396
Violante de Bar, reina de Aragón, al rey Carlos III de Navarra. Le comunica la
muerte de su hija menor, la infanta Juana, y comenta algunos otros asuntos.

Molt car e molt amat cosí germà. Vostra letra havem reebuda, de la qual
havem haüt pleer com havem sabut vostre stament de sanitat, lo qual vos
pregam sovín nos vullats scriure a nostre consolació. E si del nostre vos plau
saber, notifficam-vos que nós som en estament no de guayre sanitat, ans, se-
gons podets pensar, som plena de dolor e tristor, qui tot jorn continua, car

183
Archivo de la Corona de Aragón

divendres prop passat, que hom comptava iiii del mes dejús scrit, nostre sen-
yor Déus se pres nostra filla la menor, la infanta dona Johana. Entenem que
tot ve per lo mellor, loat Déu qui·u fa. De la venguda dels vostres missatgers,
molt car e molt amat cosí germà, no·ns par deja esser a nostra elecció, mas a
la vostra. De la aturada en vostra casa de Anthoni, lo nostre coch, siats cert,
molt car e molt amat cosí germà, que lo dit Antoni s’és partit de nós mane-
rosament e falça, e merevellam-nos de vós qui·l havets retengut, no certiffi-
cat per quina manera. Per què vos pregam que, si jamés nos entenets a fer
pleer, que lo dit Antoni esquivets de vostre servey, pus falsament s’és partit
de nós. Lo Sant Spirit, molt car e molt amat cosí germà, sia toststemps vostre
guarda. Scrita en Barchinona, a vi dies de agost del any m ccc xc vi.
Vostre cosina germana, la reyna Yoland d’Aragó.
A nostre molt car e molt amat cosí germà, lo rey de Navarre.

Real Cancillería, Reg. 2.056, fol. 63v.83

190
Barcelona, 8 de agosto 1396
La reina Violante de Bar, al rey Martín I de Aragón, su cuñado. Le agradece el
duelo expresado por la muerte de su marido el rey Juan I.

Molt alt e molt excel·lent senyor e car frare. Vostre letra havem rebuda,
de la qual havem haüda consolació, axí per ço com en la presentació de
aquella los missatgers per vós ací tramesos nos han recitat e dit lo bon sta-
ment de sanitat vostre, com per les paraules en la dita letra contengudes.
Quant és de nostre stament, pensar podets, senyor, e axí de cert ho podets
creura, que de la mort e privació de tan alt marit, príncep e senyor, nós som
molt trista e desconortada. E com sobre alscunes coses a vós, senyor, de nos-
tra part dehidores, hajam informat l’amat nostre mossèn Francesch Çagarri-
ga, supplicam-vos, senyor, que a les paraules del dit mossèn Francesch vullats
donar crehença axí com si nós personalment ho dehíem. Lo Sant Spirit, sen-
yor, sia toststemps vostre guarda. Scrita en Barchinona, a viii dies del mes de
agost, l’any de la Nativitat de nostre Senyor m ccc xc vi.
Vostre sor, la reyna Yoland d’Aragó.

83
Publicada por Francisco de Bofarull y Sans, «Generación de Juan I de Aragón», en
Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 6 (Barcelona 1898), pág. 360.

184
La muerte en la Casa Real de Aragón

Al molt alt senyor lo rey d’Aragó.

Real Cancillería, Reg. 2.056, fol. 64r.84

191
Zaragoza, 1 de noviembre 1397
El rey Martín I de Aragón al noble Huc de Santa Pau, su consejero y camarlen-
go. Expresa su sentimiento por la muerte de su hermano Ponç y le aconseja que no se
lo comunique personalmente a Beatriu de Ribelles, su madre, para no aumentar
aún más su propio dolor en presencia del que ella manifestará.

Lo Rey.
Mossèn Huc. Vostra letra havem reebuda, e responem-vos que havem
sobiran desplaer de la mort de vostro frare. Plàcia a Déu que hage la sua
ànima. Aconortats-vos-en axí com se pertany de sàvia persona, e prenets-ho
ab paciència, per tal que no·n offenats Déu e ell vos en faça mellor remu-
neració. No·ns par dejats anar a vostra mara per notificar-li la dita mort,
car veent-vos ho pendria pus cruament; mas fets que·n Berenguer d’Olms
hi vage per dir-la-li e aconortar-l’en al millor que ell puga, e és tal que ho
sabrà fer bé, car vós no la poríets aconortar, ans per ventura, per dolor del
mal de vostra mara e per refrescament de la mort de vostro frare, hauríets
fet assats de aconortar vós matex. Per què·us pregam e manam que, retut
aquí vostre deute axí honorablament com se pertany, vos en vingats tan-
tost ací, que·us havem manester a gran cuyta. E açò no mudets. Dada en
Çaragoça, sots nostre segell secret, lo primer dia de noembre del any m
ccc xc vii. Rex Martinus.
Dominus Rex mandavit michi, Guiller-
mo Poncii. Probata.
Dirigitur nobili Hugono de Sancta Pace, militi, consiliario et camer-
lengo.

Real Cancillería, Reg. 2.239, fol. 71r.

84
En el mismo folio hay una primera redacción de esta carta, que fue anulada. La va-
riante consiste en que, en lugar de la frase en favor de Francesc Sagarriga, dice así: «Suppli-
cants-vos, senyor, que hajats los nostres fets en comanda special».

185
Archivo de la Corona de Aragón

192
Zaragoza, 18 de abril 1398
El rey Martín I de Aragón a su sobrino Pedro III conde de Ampurias. Dispone el
lugar y la forma del entierro de su padre el conde Juan I, muerto endeudado y en
prisión por cuestiones políticas.

Lo Rey.
Molt car nebot. Vostra letra havem reebuda notificant-nos la mort del
comte vostre pare que Déus haja, la qual abans de la recepció de la dita
letra havíem sabuda, e havem-ne agut desplaer. Quant és al fet que·ns su-
plicau que·us hajam per recomanat, nos ho tenim per dit, car lo deute hi
és tal que ho devem fer sense suplicació vostra. Al àls contengut en la
dita vostra letra, sobre·l liurament del cors del dit comte, plau a nós e vo-
lem, e de fet scrivim an Francesch de Muntbuy, que deja encontinent liu-
rar lo cors del dit vostre pare, e que sia portat a Barchinona lla on s’és le-
xat; emperò que siats primerament en segur que no sia emparat a
instància dels creedors, com gran deshonor se’n seguiria, a vós principal-
ment, e aprés a nós. E en aquest cas, volem que sia portat a frares preïca-
dors de Castelló d’Ampúries, e allí acomanat; e ab açò serà provehit al
fet de les dites empares. Quant és al derrer cap en la dita vostra letra
contengut, que nós vullam donar loch que·l dit comte sia per justícia
porgat de sa ignocència, en sa mort, de ço que era stat inculpat en sa
vida, puys ell vivent no s’és pogut fer, som contents e·ns plau donar-hi tot
aquell loch que puxam per justícia, e que dels mèrits o demèrits del dit
comte sia conegut; e sab Déus que haurem més plaer que a aquell pu-
xam sa fama per justícia restituir, e absore’l [sic, por absolre’l] de sa igno-
cència en sa mort, que no condempnar aquell. E volem e·us manam que,
feta per vós la sepultura del dit comte, vingats a nós decontinent. Dada
en Çaragossa, sots nostre segell secret, a xviii dies d’abril del any m ccc
xc viii. Rex Martinus.
Dominus Rex mandavit Johanni de Tu-
dela. Probata.
Dirigitur Petro d’Ampuries.

Real Cancillería, Reg. 2.240, fol. 83v.85

85
Publicada por Daniel Girona i Llagostera, Itinerari del rei en Martí, Barcelona 1916,
núm. 32.

186
La muerte en la Casa Real de Aragón

193
Zaragoza, 28 de febrero 1399
María de Luna, reina de Aragón, a Eleonora de Randazzo, condesa de Caltabe-
llotta. La consuela por la muerte de Nicola de Peralta, su hijo.

La reyna d’Aragó.
Molt cara cosina. De la mort de nostre cosí, lo comte Nicola de Peralta,
fill vostre que Déus hage, nos dolem molt, com aquell que amàvem cordial-
ment, no solament per lo gran deute de sanc que havia ab nós, mas per los
bons serveys que havie fets e continuave loablament al senyor Rey, marit e
senyor nostre molt car, e a nós, e al rey de Sicília, nostre molt car primogè-
nit. Consellam-vos, cosina, sanament, e·us pregam que, com morir sia ley in-
dita generalment a tota creatura, e plorar e contristar per los morts no profit
en res, ans a vegades torn en offensa de nostre senyor Déus, de qui aytals
obres proceexen, com sia hom vist a la sua voluntat resistir, a la qual tots nos
devem conformar en totes coses, vos en vullats consolar, e pendre-u pacien-
tment, supposan, sens tot dubte, que a nostre Senyor ha plagut del dit vostre
fill axí ordonar per més bé seu e vostre. E prenén-ho en aquesta manera,
tornarà-us a gran mèrit e a no poc profit de vostra persona. E sabents que·us
plaurà, notificam-vos que·l senyor Rey, marit e senyor nostre molt car, e nós,
som sans e en bona disposició de nostres persones; pregants-vos, molt cara
cosina, que del estament de vostra persona nos vullats sovén escriure, car
plaer nos en farets. E sia guarda vostra la sancta Divinitat. Dada en Saragoça,
a xxviii dies de febrer del any m ccc xc viiii.
Domina Regina mandavit michi, Bar-
tholomeo Sirvent. Probata.
A nostra molt cara cosina, la comtessa de Peralta.
Real Cancillería, Reg. 2.349, fol. 16r.86

194
Burjassot, 18 de junio 1401
El rey Martín I de Aragón a la reina María de Luna, su mujer. Le comunica la
muerte de la reina María I de Sicilia, ocurrida en Lenti el mes anterior.

86
Publicada por Mateu Rodrigo Lizondo, Col·lecció documental de la Cancelleria de la Co-
rona d’Aragó. Textos en llengua catalana (1291-1420), vol. ii, Barcelona 2013, doc. 830.

187
Archivo de la Corona de Aragón

También se escribió al cardenal Pere Serra, obispo de Catania.

Lo Rey.
Reyna molt cara muller. Sapiats que vuy, data de la present, havem ree-
budes letres del rey de Sicília, primogènit nostre molt car, en les quals nos
fa a saber com dijous, a xviii del mes de maig proppassat, la Reyna sa mu-
ller se sentí febre e glànola, e que·l dimecres següent, a dues hores de la
nit, passà d’esta vida en lo castell de Lenti, on lo dit Rey, nostre molt car
primogènit, la havia feta venir per la gran mortalidat que ladonchs era en
Catània. De la qual cosa havem haüt gran despler; pregants-vos, Reyna
molt cara muller, que açò prenats ab bona paciència, pus a nostre senyor
Déus ha plagut que axí sia. Del dit fet parlarà ab vós pus largament lo fel
cambrer nostre en Ramon Sentmanat, lo qual n’és per nós largament in-
format; pregants-vos, Reyna molt cara muller, lo creegats de ço que·us dirà
de nostra part sobre·l dit fet, axí com si nós vos o dehíem. Dada en lo loch
de Burjaçot, sots nostre segell secret, a xviii de juny del any de nostre Sen-
yor m cccc i. Rex Martinus.
Dominus Rex mandavit michi, Beren-
gario Sarta. Probata.
Dirigitur domine Regine.
Reverent pare e car amich. Sapiats et cetera.
Domino cardinali Catanie.

Real Cancillería, Reg. 2.241, fol. 129v.87 El mismo día el rey comunicó la noticia a los
defensores del pariatge, residentes en Barcelona (fol. 133r).

195
Burjassot, 20 de junio 1401
El rey Martín I de Aragón a García Fernández de Heredia, arzobispo de Zarago-
za. Le comunica la muerte de la reina María I de Sicilia y le ruega que disponga su-
fragios por su alma.

87
Publicada por Daniel Girona i Llagostera, «L’extinció del Casal de Barcelona», en
Homenatge a la memòria del rei Martí, Barcelona 1910, págs. 31-32. La volvió a publicar el mismo
autor en Itinerari del rei en Martí, Barcelona 1916, núm. 22.

188
La muerte en la Casa Real de Aragón

También se escribió a los jurados de Zaragoza, Calatayud, Daroca, Teruel y


Huesca.

El Rey.
Honrado padre en Christo. Sepades que havemos recebidas letras del rey
de Sacilia, primogénito nuestro muyt caro, en les quales nos ha feyto a saber
que jueves, a xviii del mes de mayo cerca passado, la Reyna su muller se sen-
tí fiebre con glándula, e que·l miércoles seguient, a dos oras de la nuyet, pas-
só desta vida en el castiello de Lenti, a do el dito Rey, primogénito nuestro
muyt caro, le havia feyta venir por la gran mortalidat que laores yera en la
ciutat de Catania; de la qual cosa havemos havido gran desplazer. E notifica-
mos vos lo porque en anniversarios e en otras solemnidades acostumbrades
providades por ánima de la dita Reyna. Dada en el lugar de Burjaçot, a xx
días de junio del anyo de nuestro Senyor mcccci. Rex Martinus.
Idem [Dominus Rex mandavit michi,
Berengario Sarta]. Probata.
Dirigitur archiepiscopo Cesarauguste.
El Rey.
Similes littere incipientes ‘Prohomes’ fuerunt misse juratis civitatis Ce-
sarauguste.
Item juratis civitatis Calataiubii.
Item juratis civitatis Daroce.
Item juratis civitatis Turolii.
Item juratis Osce.

Real Cancillería, Reg. 2.241, fols. 129v-130r.

196
Burjassot, 20 de junio 1401
El rey Martín I de Aragón a los consejeros y prohombres de Barcelona. Les comu-
nica la muerte de la reina María I de Sicilia y les ruega que dispongan sufragios
por su alma.
También se escribió a los regidores de Tortosa, Tarragona, Gerona, Perpiñán,
Lérida, Manresa y Vic; a los condes de Urgel, Prades, Ampurias y Cardona; a los
obispos de Gerona, Tarragona, Urgel, Vic y Barcelona; y a los jurados y obispo de
Mallorca.

189
Archivo de la Corona de Aragón

Lo Rey.
Pròmens. Sapiats que havem haüdes letres del rey de Sicília, primogènit
nostre molt car, en les quals nos ha fet a ssaber que dijous, a xviii del mes
de maig prop passat, nostra cara filla la Reyna, muller sua, hach sentiment
de febre ab glànola, e que·l dimecres següent, a iies ores de la nit, passà
d’esta vida en lo castell de Lenti, on lo dit Rey, nostre molt car primogènit,
la havia feta venir per la gran mortalitat que lladonchs era en la ciutat de
Cathània; de la qual cosa havem haüd subiran despler. E açò·us notificam
per tal que en anniversaris e en altres solemnitats acostumades provehiscats
per ànima de la dita Reyna. Dada en lo loch de Burjaçot, sots nostre segell
secret, a xx dies de juny del any m ccccº primo. Rex Martinus.
Dominus Rex mandavit michi, Beren-
gario Sarta.
Dirigitur consiliaris et probis hominibus civitatis Barchinone.
Similes litere fuerunt misse infrascriptis, videlicet:
Procuratoribus civitatis Dertuse.
Item juratis civitatis Terracone.
Item juratis civitatis Gerunde.
Item consulibus ville Perpiniani.
Item paciariis civitatis Ilerde.
Item consiliariis civitatis Minorise.
Item consiliariis civitatis Vici.
Item, verbis competenter mutatis, a nostre molt car cosí, lo comte d’Urgell.
Item a nostre molt car oncle, lo comte de Prades.
Item a nostre molt car nebot, don Pedro de Impúries.
Item al molt noble baró, lo comte de Cardona.
Item al reverent pare en Christ e car amich, lo cardenal de Gerona.
Item al honrat pare en Christ e amat conseller e canceller nostre, lo ar-
chabisbe de Tarragona.
Item al honrat pare en Christ lo bisbe d’Urgell.
Item al honrat pare en Christ lo bisbe de Vich.
Item al honrat pare en Christ lo bisbe de Barchinona.
Item als amats e feels nostres, los jurats de la ciutat de Mallorques.
Item al honrat pare en Christ e molt amat cosí nostre, lo bisbe de Ma-
llorques.

Real Cancillería, Reg. 2.241, fol. 132r-v.

190
La muerte en la Casa Real de Aragón

197
Burjassot, 22 de junio 1401
El rey Martín I de Aragón al rey Enrique III de Castilla. Le comunica la muerte
de la reina María I de Sicilia, por el gran parentesco que tenían.
También se escribió al infante Fernando de Castilla.

Rey muy caro e muy amado sobrino. Nos, el rey d’Aragón, vos embia-
mos muyto a saludar como aquell por a quien querríamos que diesse Dios
tanta vida, salud e honra quanta vos mismo deseades. Rey muy caro e muy
amado sobrino. Sepades que havemos recebido letras del rey de Sicilia,
primogénito nuestro muy caro, en las quales nos ha feyto a saber que jue-
ves, a xviii del mes de mayo más cerca passado, nuestra cara filla la Reyna,
muller suya, se sentió febre e glándola, e que·l miércoles seguient, a ii ho-
res de la nueyt, passá de la present vida en el castiello de Lentini, do el
dito Rey, nuestro muyt caro primogénito, la havía feyto venir por razón de
la gran mortalidat que lasoras era en la ciudat de Catania; de la qual cosa
havemos havido muy gran desplazer. E certificamos vos de aquesto, Rey
muy caro e muy amado sobrino, por razón del gran deudo e parentesco
que havedes con nos e havíades con la dita Reyna. Dada en Burjaçot, sots
nuestro siello secreto, a xxii días de junyo del anyo de nuestro Senyor m
cccc i. Rex Martinus.
Idem [Dominus Rex mandavit michi,
Berengario Sarta]. Probata.
Dirigitur domino regi Castelle. A nuestro muy caro e muy amado sobri-
no, el rey de Castiella.
Item similis a nuestro muyt caro sobrino, el infante don Ferrando de
Castiella.

Real Cancillería, Reg. 2.241, fol. 131v. A continuación hay una carta idéntica dirigi-
da al rey Carlos III de Navarra.

198
Burjassot, 22 de junio 1401
El rey Martín I de Aragón al infante Felipe, duque de Borgoña. Le comunica la
muerte de la reina María I de Sicilia, por el gran amor que se profesan.

191
Archivo de la Corona de Aragón

Molt car frare. Sapiats que havem reebudes letres del rey de Sicília, pri-
mogènit nostre molt car, en les quals nos ha fet a ssaber que dijous, a xviii
del mes de maig prop passat, nostra cara filla la Reyna, muller sua, se sentí
febre e glànola, e que·l dimecres següent, a ii hores de la nit, pessà d’esta
vida en lo castell de Lenti, on lo dit Rey, nostre molt car primogènit, la ha-
via feta venir per la gran mortalidat que ladonchs ere en la ciutat de Catà-
nia; de la qual cosa havem haüt gran despler. E per rahó de la amor freter-
nal que·us havem, molt car frare, vos notificam lo dit fet. Dada en lo loch
de Burjaçot, sots nostre segell secret, a xxii dies de juny del any de nostre
Senyor mcccci. Rex Martinus.
Idem [Dominus Rex mandavit michi,
Berengario Sarta]. Probata.
Dirigitur a nostro molt car frare, lo duch de Burguya. <Lo Rey>.

Real Cancillería, Reg. 2.241, fol. 132r.

199
Burjassot, 23 de junio 1401
El rey Martín I de Aragón a los consejeros de Barcelona. Les agradece la comuni-
cación de la muerte de la reina María I de Sicilia.

Lo Rey.
Pròmens. Vostra letra havem reebude. A la qual vos responem que ja per
letres que havem reebudes de nostre molt car primogènit, lo rey de Sicília,
sabíem la mort de nostra molt cara filla la Reyna, muller sua, però grahim-
vos molt la bona diligència que havets haüde en certificar-nos del dit fet, e
havem-nos aturades les letres que·ns havets trameses entrecluses dins la dita
vostra letra. En lo fet del dit Rey, nostre molt car primogènit, nós hi provehi-
rem, Déus volent, per manera que no haurà perill. En lo rescat de las naus
qui són rescatades en Castell de Càller, vos responem que·ns és estat greu, e
que·ns plau de fer-hi totes aquelles provisions que vosaltres nos farets saber
que·y sien necessàries. Dada en Buryaçot, sots nostre segell secret, a xxiii
dies de juny del any de nostre Senyor m cccc i. Rex Martinus.
Dominus Rex mandavit michi, Beren-
gario Sarta. Probata.
Dirigitur consiliariis civitatis Barchinone.
Real Cancillería, Reg. 2.241, fols. 133v-134r. A continuación hay una carta similar
del rey a Joan Desplà, su tesorero.

192
La muerte en la Casa Real de Aragón

200
Valencia, 23 de junio 1401
El rey Martín I de Aragón al rey Carlos VI de Francia. Le comunica la muerte
de la reina María I de Sicilia, por el parentesco que existe entre ellos.

Al molt alt e molt excel·lent príncep en Karles, per la gràcia de Déu rey
de França, nostre molt car e amat cosí, en Martí, per aquella matexa gràcia
rey d’Aragó, salut ab beneventurance de grans honors. Molt alt e molt
excel·lent príncep e car cosí. Per letres que havem reebudes del rey de Si-
cília, primogènit nostre molt car, havem sabut que dijous, a xviii del mes
de maig prop passat, nostra cara filla la Reyna, muller sua, hac sentiment
de febre e glànola, e que·l dimecres següent, a ii hores de la nit, passà
d’esta vida en lo castell de Lenti, on lo dit Rey, nostre molt car primogènit,
la havie feta venir per la gran mortalitat que ladonchs ere en la ciutat de
Cathània; de la qual cosa havem haüt sobirà despler. E per tal, molt alt e
molt excel·lent príncep e molt car e amat cosí, com vos havem en singular
reputació e deute de parentiu, vos notificam lo dit fet. Dada en València,
sots nostre segell secret, a xxiii de juny del any de nostre Senyor m cccc i.
Rex Martinus.
Dominus Rex mandavit michi, Beren-
gario Sarta. Probata.
Dirigitur domino regi francorum. Al molt alt e molt excel·lent príncep
en Karles, per la gràcia de Déu rey de França, nostre molt car e amat cosí.

Real Cancillería, Reg. 2.241, fol. 131r.

201
Burjassot, 24 de junio 1401
El rey Martín I de Aragón al papa Benedicto XIII. Le comunica la muerte de la
reina María I de Sicilia, por su parentesco con el rey Martín I.

Beatissime pater. Vestre sanctitati presentibus intimamus nos illustrissi-


mi regis Sicilie, primogeniti nostri carissimi, literas recepisse per quas nos
cercioravit quod carissima filia nostra, Regina uxor sua, die jovis xviiiª die
mensis madii proxime lapsi incepit febre cum glandula molestari, et die
mercurii sequenti ab hoc seculo transmigravit, in castro videlicet Lentini,
ad quod dictus Rex, primogenitus noster carissimus, propter magnam

193
Archivo de la Corona de Aragón

mortelitatem que tunc in civitate Cathanie vigebat, fecerat ipsam duci. Pre-
dicta autem, pater sanctissime, de quibus fuimus multum gravati, propter
consanguinitatem quam dictus Rex habet cum vestra sanctitate, cuius per-
sonam Altissimus conservare dignetur incolumem suo sancto servicio ple-
nis annis, dicte vestre sanctitati curavimus intimare. Data in loco de Bu-
riaçot, sub nostro sigillo secreto, xxiiiiª die junii anno a Nativitate Domini
millesimo ccccº primo. Rex Martinus.
Dominus Rex mandavit michi, Beren-
gario Sarta. Probata.

Real Cancillería, Reg. 2.246, fol. 90r.

202
Burjassot, 24 de junio 1401
El rey Martín I de Aragón a Fernando Pérez Calvillo, obispo de Tarazona y car-
denal. Le comunica la muerte de la reina María I de Sicilia, por la buena amistad
que se profesan.
También se escribió al cardenal obispo de Albano, Niccolò Brancaccio.

Reverende pater et amice carissime. Noveritis nos literas illustris re-


gis Sicilie, primogeniti nostri carissimi, recepisse, per quas intimavit no-
bis quod Regina uxor sua, filia nostra carissima, incepit febre et glandu-
la molestari die jovis xviiiª madii proxime lapsi, et quod die mercurii
sequenti ab hoc seculo transmigravit in castro Lentini, ubi dictus Rex
primogenitus noster carissimus ipsam duci fecerat propter magnam
mortelitatem que tunc in civitate Catanie vigebat; de qua morte mul-
tum gravati fuimus. Et hec, reverende pater, propter bonam amiciciam
quam vobis gerimus, vestre paternitati intimare curavimus. Data in loco
de Burjaçot, xxiiiiª die junii anno a Nativitate Domini mº ccccº primo.
Rex Martinus.
Idem [Dominus Rex mandavit michi,
Berengario Sarta]. Probata.
Dirigitur cardinali Tirasone.
Similis litera fuit missa albanensi cardinali.

Real Cancillería, Reg. 2.246, fol. 90r.

194
La muerte en la Casa Real de Aragón

203
Burjassot, 26 de junio 1401
El rey Martín I de Aragón a Alfonso de Aragón, duque de Gandía. Le consuela
por la muerte de Alfonso de Villena, su nieto.

Lo Rey.
Molt car oncle. Vostra letra havem reebuda, e responem-vos que havem
haüt e havem en nostre cor subirà punyiment e desplaer de la mort de
don Alfonso, vostre nét. Plàcia a Déu que haja la sua ànima. Prenets-ne
aquell esforçat conort que·s pertany de semblant baró que vós sots, e con-
cordats-vos-en ab lo voler de nostre senyor Déus, per tal que no·l ne
offenats, ans lo plaquets en fer-vos-en graciosa e bona satisfacció e esmena.
E nós havem-vos per escusat de vós no venir a nós, ans nos plau anets a
nostra molt cara thia, la duquessa, e a vostres filles e nétes, per a consolar-
los e dar-los aquell conort e confort que devets, del qual som certs sabrets
bé e sàviament usar envers vós e les duquessa, filles e nétes demunt dites.
Dada en Buryaçot, sots nostre segell secret, a xxvi dies de juny del any
mcccci. Rex Martinus.
Guillermus Poncii mandato regio facto
ad relacionem Geraldi de Cervilione,
militis, consiliarii et camerlengi.

Real Cancillería, Reg. 2.244, fols. 38v-39r.

204
Altura, 1 de agosto 1401
El rey Martín I de Aragón al rey Martín I de Sicilia, su primogénito. Le consue-
la por la muerte de la reina María I, su mujer.

Lo rey d’Aragó.
Rey molt car primogènit. Vostra letra havem reebuda per Johanuço,
vostre porter, sobre la mort de la reyna de Sicília, muller vostra. A la qual
vos reponem que havem haüt sobirà desplaer de la mort de la dita Reyna,
per la qual havem fets fer en nostra cort, e encara per totes les esgleyes
cathedarls [sic] de nostres regnes, grans e sollennes aniversaris, e nores-
menys los han fets, axí grans e solennes, totes les insignes universitats de
tota nostra senyoria, sintents-se e complayents de la dita Reyna axí pròpria-

195
Archivo de la Corona de Aragón

ment com si fos estada reyna d’Aragó. Part açò, vos pregam, molt car pri-
mogènit, que hajats per recomanat lo dit Johanuço, lo qual se’n torna a
vós; noresmenys lo lexets tornar deçà si e tota vegada que ell volrà, com
nós li hajam promès que serà porter de qualsevulla qui serà muller vostra.
Rey molt car primogènit et cetera. Dada en lo loc d’Altura, sots nostre se-
gell secret, lo primer dia d’agost del any mcccci. Rex Martinus.
Dominus Rex misit signatam. Probata.

Real Cancillería, Reg. 2.299, fol. 27v.88

205
Cartuja de Valldecrist, 21 de agosto 1403
El rey Martín I de Aragón a su nuera Blanca de Navarra, reina de Sicilia. La-
menta el aborto que le ha comunicado y le da consejos para que no se repita.

Lo rey d’Aragó.
Reyna molt cara filla. Vostra letra havem reebuda, e aquella entesa vos
responem que havem haüt e havem sobirà plaer e alegria, car nos havets
certificats de la salut e bon estament del rey de Sicília, vostre marit, e vos-
tra; e pregam Déu, per sa infinida clemència, que·us vulla conservar e
prosperar longament en aquella, encarregants e pregants-vos, molt cara fi-
lla, tan affectuosament com podem, que tota vegada que avinent vos serà
nos certifiquets de la salut e bon estament del dit vostre marit e vostra, car
de res a adés no·ns podets més complaure. E per tal, Reyna molt cara filla,
car som certs que·y trobarets plaer gran e·n serets consolada, vos certi-
ficam que, per gràcia de nostre senyor Déu, nós e la Reyna, nostra muller
e mare vostra, som ben sans e en bona disposició de nostres persones. Ha-
vem haüt e havem, Reyna molt cara filla, major desplaer que per letra ex-
plicar no·us poríem del vostre affollament, car lo més sobirà desig que ha-
vem en aquest món a present és que vejam fruyt del dit Rey nostre fill e de
vós, qui aprés nostres dies posseesque, a laor e a glòria del Rey dels reys,
aquest<s> regne daçà e aqueix, supplicant-li humilment per sa molt gran
potència ne vulla complir nostres desijosos vots. E vós, molt cara filla, tant
com porets, habilitats-vos e fets que·u esmenets, e tantost que·us sentats es-
ser prenys, no·us donets desplaer de res, mas tots plaers, alegries e goigs,

88
Publicada por Mateu Rodrigo Lizondo, Col·lecció documental de la Cancelleria de la Co-
rona d’Aragó. Textos en llengua catalana (1291-1420), vol. ii, Barcelona 2013, doc. 846.

196
La muerte en la Casa Real de Aragón

per tal que vostre fruyt portets a desijada lum e·n romangam tots conso-
lats; ne·us donets desplaer de les divisions qui aquí són, car nós, mijançant
la divinal ajuda, hi provehirem dins breus dies per tal manera que·n roman-
drets consolada, e aqueix regne ne estarà e romandrà en bon e pacífich esta-
ment. E tenga·us, Reyna molt cara filla, tots temps en sa curosa guarda la
sancta Divinitat. Dada en lo monastir de la Vall de Jhesuchrist, sots nostre se-
gell secret, a xxi dies d’agost del any m cccc iii. Rex Martinus.
Dominus Rex mandavit michi, Guiller-
mo Poncii. Probata.

Real Cancillería, Reg. 2.299, fol. 85v.

206
Valencia, 22 de mayo 1404
El rey Martín I de Aragón a los nobles Reforciat y Foulques de Agoult. Les con-
suela por la muerte de mosén de Sault y mosén de Barret.
También se escribió a Raymond de Agoult, señor de Sault.

Lo rey d’Aragó.
Vostra letra havem reebuda, e aquella entesa e ço que·ns ha dit de vos-
tra part Alziàs Autric, vostre cosí, per vigor de la creença per vosaltres a ell
en vostra letra demunt dita comenada, responem que nós havem haüt so-
birà desplaer del traspassament d’aquesta vida de mossèn de Saut e de
mossèn de Barret, vostre pare, a les ànimes dels quals nostre senyor Déus
per sa infinida potència vulla misericordiosament perdonar e aquelles
col·locar ab los seus sants en glòria. E jassia segons humanitat vos dejats
dolre del transpassament de semblants e tan acostades persones, emperò
car és natural cosa, e per no offendre’n nostre Senyor, qui de semblants
coses ordena segons e quan li plau, devets-vos-ne aconortar e consolar, axí
com pertany de grans e savis hòmens, e reglar e concordar-vos-ne ab lo vo-
ler divinal, a la disposició del qual no·s deu per alcun cas o manera contra-
riar. Per què·us pregam affectuosament e consellam que axí ho façats, ha-
vents per cert que en totes coses a nós possibles vos haurem tots temps, axí
per lo gran acostament de parentesch que havets ab nostra molt cara mu-
ller la Reyna, com ab lo rey de Sicília, primogènit nostre molt car, com per
amor de vosaltres, en singular recomendació e amor. E per vostra favor
scrivim per nostres letres, les quals vos trametem ensemps ab la present, a
nostres molt cars nebots, los rey e reyna de Nàpols, e a la reyna, mare del

197
Archivo de la Corona de Aragón

prop dit rey, los quals som certs que per nostra contemplació vos hauran
en singular recomendació. E si entretant e aprés volrets algunes coses que
nós puxam fer, scrivets-nos-en fiablement. Dada en València, sots nostre se-
gell secret, a xxii dies de maig del any de la Nativitat de nostre Senyor
mcccciiii. Rex Martinus.
Idem [Dominus Rex mandavit michi,
Guillermo Poncii]. Probata.
Als nobles, amats e devots nostres Agout, Reforçat e Foulquez d’Agout.

Lo rey d’Aragó.
Vostra letra havem reebuda, e aquella entesa e ço que·ns ha dit de vos-
tra part Alziàs Autric, vostre cosí, per vigor de la creença per vós a ell en
vostra letra demunt dita comenada, responem que nós havem haüt sobirà
desplaer del transpassament d’aquesta vida de mossèn de Saut, a la ànima
del qual nostre senyor Déus et cetera, ut supra proxime, mutatis mutandis.
Idem. Probata.
Al noble, amat e devot nostre, en Ramon de Agout, senyor de Saut.

Real Cancillería, Reg. 2.247, fol. 83r.89

207
Valldaura, 12 de septiembre 1405
El rey Martín I de Aragón a la reina María de Luna, su mujer. Le comunica la
muerte del cardenal Pere Serra, obispo de Catania, y el candidato que tiene pensado
para sucederle.

Reyna molt cara muller.


Sus ara havem sabut certament que lo cardenal de Cathània ha finit sos
dies en Gènova, de què, part la ordinació divinal, n’avem haüt desplaer. E
com nós entenam scriure per lo dit bisbat de Cathània en favor del religiós
e amat nostre mestre Johan Eximénez, vostre confessor, e n’entenam enca-

89
Publicada por Daniel Girona i Llagostera, Itinerari del rei en Martí, Barcelona 1916,
núm. 30. Los destinatarios de las cartas eran primos de Brianda de Agoult, madre de la reina
María de Luna. Las cartas de recomendación que menciona, dirigidas a los reyes de Nápoles,
condes de Provenza, se encuentran en los folios 82v y 83r.

198
La muerte en la Casa Real de Aragón

rregar en Jacme Pastor, avisants-vos de açò, vos pregam que en favor de al-
tra persona, posat que·n fóssets supplicada, no scrivats, mas que·us confor-
mets a nostre voler en açò, axí com devets raonablament. E sia vostra
garda, Reyna molt cara muller, l’Esperit Sant. Dada en Valldaura, sots nos-
tre segell secret, a xii dies de setembre del any m cccc v. Rex Martinus.
Dominus Rex mandavit michi, Johanni
de Tudela. Probata.

Real Cancillería, Reg. 2.248, fols. 153v-154r.90

208
Perpiñán, 5 de febrero 1406
El rey Martín I de Aragón a Leonor de Trastámara, reina de Navarra. Acusa
recibo de la comunicación de la muerte de la infanta María, hija suya, y le reco-
mienda resignación.

Reyna muy cara e muy amada hermana. Con grand desplazer havemos
leyda una letra que nos havedes enbiada, contenient como a nuestro sen-
yor Dios ha plazido apellar a su part la infanta duenya María, filla vuestra.
E leyendo aquella, hoviemos después grand consolación quando sabiemos
la vera contricción e buen corazón que ella, como a católica, ha hovido
enta nuestro senyor Dios. E es assín, Reyna muy cara e muy amada herma-
na. Cascuna persona deve fazer e concordar el suyo voler con el voler de
Dios, e pues a él a plazido, por semblant deve plazer a vos, car ell qui las
dió ha elegido el millor, pora ella e pora vos, de la vida e passamiento
suyo. E assín, Reyna muy cara e muy amada hermana, rogamos vos con
grand affección que vos ende querades consolar como millor poredes, ren-
diendo mercé e gracia a nuestro senyor Dios, qui vos ha plazido visitar.
Reyna muy cara e muy amada hermana, rogamos vos affectuosament que
sovén nos querades scrivir e fazer saber la salud e buen stamiento de vues-
tra persona, e de vuestras fillas, a nuestra consolación. E porque sabemos
certament que·nde hauredes muyt grand plazer, sinificamos vos que nos, e
nuestra muy cara muger la Reyna, e nuestro muy caro primogénito el rey
de Sicilia, e la Reyna, vuestra filla e nuestra, segund ciertas nuevas que·nde
havemos, son en buena disposición e estamiento, mercé a nuestro senyor

90
Publicada por Daniel Girona i Llagostera, Itinerari del rei en Martí, Barcelona 1916,
núm. 60.

199
Archivo de la Corona de Aragón

Dios. Reyna muy cara e muy amada hermana, luego que haviemos recebi-
da vuestra letra, con una que vos embiades al dito nuestro caro primogéni-
to, en la qual ne havía otra que embiávades a la dita Reyna, nos escrivimos
al dito nuestro caro primogénito, e dentro la nuestra letra havemos meti-
das las vustras, avisando aquell que, en caso que la dita vustra filla e nues-
tra estuviera prenyada, non ge la dé, a fin que ella non tome enoyo algu-
no. E si algunas cosas, Reyna muy cara e muy amada hermana, vos plazerá
que fagamos, rescrivit nos ende con buena confiança. E sea el Sancto Spíri-
to protección vustra, e vos dé muyta buena prosperidat. Dada en Perpin-
yán, dius nuestro siello secreto, a v días de febrero en el anyo de la Nativi-
dad de nostre Senyor m cccc seys. Rex Martinus.
El rey d’Aragón, hermano vuestro.
Dominus Rex mandavit michi, Bernar-
do Medici. Probata.
Dirigitur excellentissime regine Navarre.

Real Cancillería, Reg. 2.250, fols. 13v-14r.

209
Perpiñán, 5 de febrero 1406
El rey Martín I de Aragón al rey Martín I de Sicilia, su primogénito. Le comuni-
ca la muerte de la infanta María de Navarra. Le recomienda abstenerse de comuni-
cárselo a su mujer, la reina Blanca, hermana de la difunta, en caso de que esté em-
barazada.

Lo rey d’Aragó.
Rey molt car primogènit. Sabents certament que·n haurets molt gran
plaer, vos significam que nós e la Regina, nostra cara muller e mare vostra,
som en bona disposició, mercè de nostre senyor Déus; pregants-vos affec-
tuosament, Rey molt car primogènit, que sovén nos vullats escriure de vos-
tra salut e bon estament, a plaer e consolació nostra. Rey molt car primo-
gènit. Dues letres havem reebudes novellament de nostra molt cara sor e
mare vostra, la reyna de Navarra, la una de les quals se dressa a nós, signfi-
cant que la infanta dona Maria, filla sua e cunyada vostra, lo jorn de la
Epiphania prop passada passà d’esta vida; l’altre letra se dressa a vós, en la
qual, segons que·n la dita nostra letra és contengut, la dita Reyna, cara sor
nostra e mare vostra, vos escriu d’aquesta matèria; e dins aquella ne ha

200
La muerte en la Casa Real de Aragón

una que ella tramet a nostra molt cara filla e sua, e muller vostra, la reyna
de Sicília, significant-li la mort de la dita infanta dona Maria, e pregant-vos
que en cas que la dita vostra muller, la reyna de Sicília, fos prenyada, no li
donàssets la dita letra. Per què, Rey molt car primogènit, adherents-nos
fort rahonablement a ço que la dita reyna de Navarra vos fa saber, e trame-
tents-vos ab la present les dites letres, ço és, una dins altre, pregam-vos ab
gran affecció que vullats condescendre a sos justs prechs, e que la dita letra
per res no donets a la dita Reyna, filla nostra molt cara, muller vostra, en
cas que sapiats que ella sia prenyada o·n hajats alcuna sospita, com gran
perill se’n pogués seguir. Rey molt car primogènit, nós, per occasió de la
mort de la dita infanta, que havia gran deute ab nós e ab vós, nos en som
vestits de negre e li entenem fer anniversari solempne. Per què, Rey molt
car primogènit, pregam-vos que fassats semblant e hi vullats retre lo deute
a què rahonablement sots tengut. E sia la Sancta Trinitat, Rey molt car pri-
mogènit, vostra contínua protecció. Dada en Perpenyà, sots nostre segell
secret, a v dias de febrer del any de la Nativitat de nostre Senyor mccccvi.
Rex Martinus.
Dominus Rex mandavit michi, Bernar-
do Medici. Probata.
Dirigitur regi Sicilie.

Real Cancillería, Reg. 2.250, fol. 12v.91

210
Valencia, 30 de noviembre 1406
El rey Martín I de Aragón a la infanta Isabel, su hermanastra. Muestra su sen-
timiento por la muerte de la reina Sibila de Fortià, su madre, y le da instrucciones
sobre su comportamiento.

Lo Rey.
Molt cara sor. Vostra letra havem rebuda notifficants-nos l’accident de
la Reyna, mare vostra. E aprés havem reebuda una·ltra de nostre molt car
nebot don Jacme d’Aragó, en la qual se contenia com a nostre senyor Déus
havia plagut haver aquella ja apellada al seu regne, de la qual cosa, part la

91
Publicada por Daniel Girona i Llagostera, Itinerari del rei en Martí, Barcelona 1916,
núm. 8.

201
Archivo de la Corona de Aragón

disposició divinal, la qual deu esser loada e benehida en totes coses, havem
haüd gran desplaer. Pregam nostre senyor Déus que vulla l’espirit de la
dita Reyna entre·ls àngels seus col·locar axí com de aquella qui virtuosa-
ment ha viscut en aquest món. E pregam-vos, molt cara sor, que ab pas-
ciència virtuosa prengats la mort de la dita Reyna, mare vostra, puys a nos-
tre senyor Déus ha plagut que ella haja retut son deute a natura. Nós
entenem fer ací per sa mort gran e notable solempnitat, segons que·s per-
tany e és stat acostumat per les altres Reynes de la nostra casa d’Aragó. E
sobre la manera de la sua sepultura, e que al seu cors sie aquí retuda aque-
lla honor que·s pertany, escrivim de present a nostra cara muller la Reyna,
e encara al dit don Jacme, e als consellers de Barchinona, e a nostre scrivà
de ració que·y entena et treball en ministrar-hi les coses necessàries. Axí
matex scrivim an Francesc Foix que·us bistrague al vestir e a les altres coses
que haurets mester. Emperò som de intenció e volem que no·us dejats ves-
tir de saques, per certa rahó, sinó tan solament de drap negre gros ab vos-
tre mantó cornet. Axí matex scrivim a mossèn Pere de Palafolls e sa muller
que·us acompayen e no·s partesquen de vós si mester los haurets ne ho
volrets, tro per nós hic sie provehit. Dada en València, sots nostre segell se-
cret, a xxx dies de noembre del any mil ccccvi. Rex Martinus.
Dominus Rex mandavit michi, Johanni
de Tudela. Probata.
Dirigitur infantisse Ysabeli.

Real Cancillería, Reg. 2.249, fol. 137v.92 Sigue una carta similar al caballero Bernat
de Fortià, hermano de la reina difunta.

211
Valencia, 30 de noviembre 1406
El rey Martín I de Aragón al caballero Pere de Palafolls. Le comunica la muerte
de su madrastra, la reina Sibila de Fortià, y le pide que, junto con su mujer Joana,
ayude a la infanta Isabel en su duelo.
También se escribió a la mujer de Pere de Palafolls.

92
Publicada por Daniel Girona i Llagostera, Itinerari del rei en Martí, Barcelona 1916,
núm. 65.

202
La muerte en la Casa Real de Aragón

Mossèn Pere. Per letra de nostre molt car nebot don Jacme d’Aragó ha-
vem sabuda ab desplaer la mort de la reyna dona Sibília; e per tal que, sens
tot dubte, nostra cara sor la infanta dona Ysabel, filla sua, de la mort de la
dita Reyna sa mare haurà en si concebuda <en si> tristor e desplaer, axí
com naturalment se deu fer, hauríem plaer que vós, e encara madona Jo-
hana, vostra muller, a la qual axí matex scrivim, tinguéssets a prop, compa-
yàsets e no·us partíssets de la dita infanta, si ella o haurà mester ne ho vol-
rà, tro per nós hic sie provehit. Per què·us pregam que axí ho façats e ho
digats a la dita vostra muller que ho faça, certifficants-vos que·ns en farets
plaer e servey molt agradables. Dada en València, sots nostre segell secret,
a xxx dies de noembre del any mil ccccvi. Rex Martinus.
Idem [Dominus Rex mandavit michi,
Johanni de Tudela]. Probata.
Dirigitur Petro de Palafolls, militi.
Similis fuit missa Johannete, eius uxori.

Real Cancillería, Reg. 2.249, fol. 138r.

212
Valencia, 30 de noviembre 1406
El rey Martín I de Aragón a Ramon Fiveller, escribano de ración de su corte. Le co-
munica que tiene la intención de hacer celebrar en Valencia, en presencia suya, un fu-
neral por su madrastra la reina Sibila de Fortià, muerta en Barcelona. Le ordena com-
probar si en los tiempos pasados los funerales se duplicaban cuando una reina moría
en una localidad distante de aquella donde ocasionalmente residía el rey.

Lo Rey.
Scrivà de ració. Segons que ab desplaer havem sabut de present, la rey-
na dona Sibília ha finit aquí, axí com a Déus ha plagut, sos derrers dies. E
com nós entenam fer-li ací, en presència nostra, aquella honor solepnitat
que·s pertany e és stat acostumat fer a altres Reynes de la casa nostra
d’Aragó, manam-vos que·us informets plenerament per los libres antichs
de vostres predecessors ja si és stat acostumat en los temps passats esser
feta solempnitat per los Reys per morts de altres Reynes en los lochs en los
quals elles morien e dels qual [sic] los Reys eren absents, los quals lla on
eren presents fahien fer la dita solempnitat. E si trobats que en semblant
cas la una solempnitat no scusava l’altra, ans abdues concorrien ensemps,

203
Archivo de la Corona de Aragón

volem e·us manam que semblant sie feta aquí. E en aquest cas nós scrivim
de present an Francesc Foix per nostra letra, la qual ab la present vos en-
viam que bistrague a les coses necessàries a la dita solempnitat. E si era cas
que semblant cas no trobàvets per los dits libres antichs, no·us en curets,
puys nós en fem fer ací la dita solempnitat, segons és dit. E en aquestes co-
ses prestats aquella diligència que·s pertanty e de vós confiam, si·ns desijats
servir ne complaure. Dada en València, sots nostre segell secret, a xxx dies
de noembre del any mil ccccvi. Rex Martinus.
Idem [Dominus Rex mandavit michi,
Johanni de Tudela]. Probata.
Dirigitur Raymundo Fiviller.

Real Cancillería, Reg. 2.249, fol. 138r. Sigue una carta a Francesc Foix, del oficio del
maestre racional, para que atienda los gastos del funeral de la reina, en caso de que se
celebre en Barcelona, y del vestido de la infanta Isabel.

213
Valencia, 30 de noviembre 1406
El rey Martín I de Aragón a los consejeros de Barcelona. Expone sus criterios so-
bre la sepultura de su madrastra, la reina Sibila de Fortià, y les encarga que se ocu-
pen de ello debidamente.

Lo Rey.
Pròmens. Sabut havem ab gran desplaer, per letra de nostre car nebot
don Jayme d’Aragó, que la reyna dona Sibília és passada de la present vida.
Plàcia a nostre senyor Déus que li do sancta glòria. Aprés havem reebuda
una letra del bisbe e capítol de la seu de Barchinona, ab què·ns han sig-
nifficat que la dita Reyna no ha eleta certa sepultura, axí que nós havem
acordat e delliberat que, si axí és, lo cors de la dita Reyna sia soterrat en la
dita seu de Barchinona, a la part esquerra del altar de Sancta Creu. Però
en cas que ella haja eleta sepultura, axí com lo dit don Jayme nos ha escrit,
en lo monastir dels frares menors de Barchinona, volem que·l seu cors sia
soterrat en lo plus honorable loc que sia en la sgleya del dit monastir, ço
és, o aprés la sepultura de les Reynas que aquí són soterrades, si bonament
se pot fer, o en aquell altre loch que conexerets esser plus apte e covinent
a la honor del seu cors. Nós escrivim d’açò al dit don Jayme pregant-lo que
faça fer la dita sepultura com pus honorablement porà, en la forma dessús
dita; e semblantment escrivim a nostra molt cara muller la Reyna pregant-
la que sia present a la dita sepultura e entrevenga, si aquí serà present, a la

204
La muerte en la Casa Real de Aragón

ordinació d’aquella, e que·y vulla appellar vosaltres. Per què·us pregam e


manam que entrevengats a la dita sepultura e ordinació e bon endreça-
ment d’aquella, faent-hi la honor que·s hi pertany e en semblants actes és
mills acostumat esser fet, sabents que d’açò farets a nós assenyalat servey e
plaer, que molt vos grahirem. Dada en València, sots nostre segell secret, a
xxx dies de noembre del any m cccc vi. Rex Martinus.
Dominus Rex mandavit michi, Bernar-
do Medici. Probata.
Als consellers de Barchinona.

Real Cancillería, Reg. 2.182, fol. 64r.

214
Valencia, 30 de noviembre 1406
El rey Martín I de Aragón a la reina María de Luna, su mujer. Le comunica la
muerte de su madrastra la reina Sibila de Fortià y le pide que colabore en disponer
su entierro, si buenamente puede hacerlo.

Lo Rey.
Reyna molt cara muller. Sabents certament que·n haurets molt gran
plaer, vos signifficam que som en bon punt de nostra persona, mercè de nos-
tre senyor Déus, pregants-vos affectuosament, Reyna molt cara muller, que
sovén nos vullats de la vostra salut e bon estament consolar. Reyna molt cara
muller, per una letra de nostre car nebot don Jayme d’Aragó havem sabut la
mort de la reyna dona Sibília, de què havem haüt fort gran desplaer. Plàcia a
nostre senyor Déus que li haja la ànima. Nós fem saber nostra ordinació e vo-
ler al dit don Jayme sobre lo fet de la sepultura de la dita Reyna, manant-li
que, si vós hi porets o volrets entendre, ne vulla praticar ab vós e seguir-ne
vostra ordinació; e semblantment ne escrivim als consellers de Barchinona
que·us hi consellen e hi entrevinguen, fahent-hi la major honor que poran e
en semblants actes és acostumat esser fet. Per què·us pregam affectuosament,
Reyna molt cara muller, que, si esser porets a la dita sepultura o entrevenir a
la ordinació d’aquella, hi siats e hi entrevengats, donant-hi aquell bon endreç
que de vós se pertany e·l fet requer. E sia la Sancta Trinitat, Reyna molt cara
muller, vostra contínua protecció. Dada en València, sots nostre segell secret,
a xxx dies de noembre del any m cccc vi. Rex Martinus.
Dominus Rex mandavit michi, Bernar-
do Medici. Probata.

205
Archivo de la Corona de Aragón

A nostra molt cara muller, la Reyna.

Real Cancillería, Reg. 2.182, fol. 64v.

215
Valencia, 30 de noviembre 1406
El rey Martín I de Aragón a Jaime de Aragón, hijo del conde de Urgel. Acusa re-
cibo de la comunicación de la muerte de su madrastra, la reina Sibila de Fortià. Le
da instrucciones sobre la sepultura y sobre la compañía de su desposada, la infanta
Isabel, hija de la difunta.

Lo Rey.
Car nebot. Vostra letra havem reebuda huy, data de la present, conte-
nent com la reyna dona Sibília era en l’article de la mort. E tantost aprés
que la haguem reebuda, ne reebem altra vostra, ab molt gran desplaer, ab
la qual nos havets notifficada la mort de la dita Reyna. Nostre senyor Déus
haja la sua ànima, però pus a ell ha plagut, no s’i pod àls fer. Al fet de la
sua sepultura de què·ns havets escrit, vos responem que, pus ella ha eleta
la sua sepultura, segons que·ns havets escrit, en lo monastir dels frares me-
nors de Barchinona, a nós plau e volem que·l seu cors sia soterrat en lo
plus honorable loc que sia en la sgleya del dit monastir, ço és, o aprés la se-
pultura de les Reynes que aquí són soterrades, si bonament se pod fer, o
en aquell altre loc que conexerets esser pus abte e covinent a la honor del
seu cors. Mentre aquesta letra s’escrivia, reebem una letra del bisbe e capí-
tol de la seu de Barchinona, ab la qual nos han significat que la dita Reyna
no ha eleta certa sepultura, per què, si axí és com ells nos han escrit, pre-
gam-vos e·us manam expressament que façats soterrar lo cors de la dita
Reyna en la dita seu de Barchinona, en la part esquerra del altar de Sancta
Creu, e que li façats fer la plus honorable sepultura que porets e axí com a
ella pertanyrà. Nós escrivim a nostra molt cara muller, la Reyna, pregant-la
que sia present a la dita sepultura, e li faça fer la major honor que porà, e
entrevenga, si aquí serà present o li plaurà entrevenir, a la ordinació de la
dita sepultura. E noresmenys escrivim als consellers de Barchinona ma-
nant-lus que entrevenguen a la dita sepultura e a la ordinació e endreça-
ment d’aquella, fahent-hi la honor que·s hi pertany e en semblants actes és
mils acostumat esser fet. Nós fem apparellar molt solempnes exèquies per
la ànima de la dita Reyna e·ns vestim de negre, pregants-vos que, per tal
que nostra cara sor, la infanta dona Ysabel, sia ben acompanyada, hajats al-
cunes bones dones que no·s partesquen d’ella. Nós escrivim a mossèn Pere

206
La muerte en la Casa Real de Aragón

de Palafolls e a sa muller que vullen, per honor nostra, acompanyar la dita


infanta tro que nós hi hajam en altra manera provehit. Dada en València,
sots nostre segell secret, a xxx dies de noembre del any mil ccccvi. Rex
Martinus.
Dominus Rex mandavit michi, Bernar-
do Medici. Probata.
Dirigitur egregio Jacobo de Aragonia.

Real Cancillería, Reg. 2.182, fols. 64v-65r.93

216
Valencia, 29 de diciembre 1406 (Nat. 1407)
El rey Martín I de Aragón a fray Berenguer Marc, maestre de la Orden de Santa
María de Montesa. Le comunica que su mujer la reina María de Luna, ha muerto
en Villarreal, ese día a las dos de la noche. Le invita al funeral de cuerpo presente
que se celebrará en Valencia.

Lo Rey.
Venerable maestre. A nostre senyor Déus ha plagut tocar-nos ab la
sua mà, e ab greu dolor visitar les parts intrínseques de nostre cors, en
la dolorosa e soptada separació que·ns ha feta de la reyna dona Maria,
muller nostra. La qual, vinent de les parts de Cathalunya e continuant
son camí vers nós, en aquesta ciutat de València, fon lo divendres
proppassat, vigília de Nadal, en Vilareal; e·n lo dit dia li sobrevench ac-
cident de pleusesis [sic], lo qual, ab contínua febre, per v jorns no s’és
partit del cos de la dita Reyna en tant que ella, axí com de Déus és estat
ordenat, huy dimecres, data de la present, a ii hores aprés miga nit, re-
ebuts primerament per ella los sants sagraments ab gran contricció, pa-
gant lo deute a natura, ha retut l’esperit al seu creador. On pregam
nostre senyor Déus que per sa infinida clemència vulla l’ànima de la
dita Reyna apellar al seu regne e aquella entre·ls seus sants àngels
col·locar. E com nós, axí com devem e som tenguts envers Déu e lo
món, vullam fer celebrar en aquesta ciutat les exèquies per l’ànima de

93
Publicada por Andrés Giménez Soler, «Don Jaime de Aragón, último conde de Ur-
gel», en Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 7 (Barcelona 1901), págs.
218-219.

207
Archivo de la Corona de Aragón

la dita Reyna, lo cors de la qual fem ab gran solempnitat portar ací, e


vullam que vós entre les altres persones notables de nostre regne hi
siats present, notificants-vos les dites coses vos pregam afectuosament
que, decontinent, vista la present, vingats e siats ací per entrevenir en
les dites exèquies e retre aquell deute que a la sua dignitat reginal se
pertany. Dada en València, sots nostre segell secret, a xxviiii dies de
deembre del any m cccc vii. Sperendeus.
Dominus Rex mandavit michi, Johanni
de Tudela.
Dirigitur magistro Muntesie.

Real Cancillería, Reg. 2.249, fol. 156v.94

217
Valencia, 29 de diciembre 1406 (Nat. 1407)
El rey Martín I de Aragón al justicia, jurados y prohombres de Játiva. Les comu-
nica la muerte de su mujer la reina María de Luna. Solicita que le celebren exequias
y les ordena que envíen síndicos vestidos de duelo para asistir al funeral de cuerpo
presente que hará celebrar en Valencia.
También se escribió a los regidores de las principales villas del reino de Valencia.

Lo Rey.
Prohòmens. A nostre senyor Déus ha plagut tocar-nos ab la sua mà, e
ab greu dolor ha visitat les parts intrínseques de nostre cors, en la dolo-
rosa e soptada separació que·ns ha feta de la reyna dona Maria, muller
nostra. La qual, vinent de la ciutat de Barchinona e continuant son camí
vers nós, en aquesta ciutat, fon lo divendres proppassat, vigília de Nadal,
a Vilareal, on lo dit dia li sobrevench accident de pleuresis, lo qual, ab
contínua febre, per v jorns no s’és partit del cors de la dita Reyna en tant
que ella, axí com de Déus és estat ordenat, huy dimecres, dada de la pre-
sent, a ii hores aprés miga nit, reebuts primerament per ella los sants sa-
graments ab gran contricció, pagant lo deute a natura, ha retut l’esperit
al seu creador. On pregam nostre senyor Déus que per sa infinida cle-

94
Publicada por Daniel Girona i Llagostera, L’extinció del casal de Barcelona, Barcelona
1910, pág. 38. Publicada de nuevo por el mismo autor en La darrera malaltia de la reyna Maria
de Luna, Barcelona 1922, págs. 45-46.

208
La muerte en la Casa Real de Aragón

mència vulla l’ànima de la dita Reyna entre·ls seus sants àngels col·locar.
Per què·us notificam aquestes coses a fi que per la ànima de la dita Rey-
na façats aquelles exèquies que·s pertanyen. E com nós entenam de pre-
sent metre e acomanar lo cors seu en la seu d’aquesta ciutat, e aprés,
com nós partirem d’ací, trelladar lo dit cors al monestir de Poblet, en lo
qual la dita Reyna s’és jaquida, pregam e manam-vos axí estretament com
podem que decontinent, vista la present, trametats vostres missagers ves-
tits de drap negre gros per entrevenir en la sepultura e exèquies de la
dita Reyna e retre-y aquell deute que a la sua dignitat reginal se pertany.
Dada en València, sots nostre segell secret, a xxviiii dies de deembre del
any m cccc vii. Sperendeus.
Dominus Rex mandavit michi, Johanni
de Tudela. Probata.
Dirigitur justicie, juratis et probis hominibus civitatis Xative.
Item similes fuerunt expedite infrasequentibus:
Primo justicie, juratis et probis hominibus ville Morelle.
Item justicie, juratis et probis hominibus ville Castilionis Burriane
Item justicie, juratis et probis hominibus ville Oriole.
Item justicie, juratis et probis hominibus ville Algetzire.
Item justicie, juratis et probis hominibus ville Burriane.

Real Cancillería, Reg. 2.249, fols. 161v-162r.

218
Valencia, 29 de diciembre 1406 (Nat. 1407)
El rey Martín I de Aragón a Leonor de Aragón, reina de Chipre. Le comunica la
muerte de su mujer la reina María de Luna y ruega que esté presente en Poblet
cuando se traslade allí el cadáver.
También se escribió, con el mismo contenido, a Violante de Bar, reina viuda
de Aragón, y a los consejeros de Barcelona; y, con variantes, a la infanta Isabel de
Aragón.

Molt alta Reyna e molt cara tia. A nostre senyor Déus ha plagut tocar-
nos ab la sua mà, e ab greu dolor visitar les parts intrínseques de nostre
cors, en la dolorosa separació que·ns ha feta de la reyna dona Maria, mu-
ller nostra. La qual, vinent de les parts de Cathalunya e continuant son

209
Archivo de la Corona de Aragón

camí vers nós, fon lo divendres proppassat, que fon vigília de Nadal, en Vi-
lareyal, e·n lo dit dia li sobrevench accident de pleusesis, lo qual, ab contí-
nua febre, no s’és partit del cors de la dita Reyna en tant que ella, axí com
de Déu és estat ordenat, huy dimecres, dada de la present, ii hores aprés
miga nit, reebuts primerament per ella los sants sagraments ab gran con-
tricció, pagant lo deute a natura, ha retut l’esperit al seu creador. On pre-
gam nostre senyor Déus que per sa infinida clemència vulla la ànima de la
dita Reyna apellar al seu regne, e aquella entre·ls seus sants àngels
col·locar. E com nós entenam de present metre e acomanar lo cors de la
dita Reyna en la seu d’aquesta ciutat, e aprés, com nós partirem d’ací, mu-
dar e amenar-nos-en lo dit cors al monestir de Poblet, on la dita Reyna s’és
jaquida, significants-vos aquestes coses, vos pregam afectuosament que tota
hora que la dita nostra partença vos serà per nostres letres notificada, axí
com entenem a fer, vullats partir d’aquí e fer la dita via de Poblet per en-
trevenir en la translació e exèquies de la dita Reyna e retre·y aquell deute
que a la sua dignitat reginal se pertany. E serà cosa de la qual nos complau-
rets molt. E tinga-us en sa guarda, molt alta Reyna e molt cara tia, l’Esperit
Sant. Dada en València, sots nostre segell secret, a xxviiii dies de deembre
del any m cccc vii. Sperendeus.

Dominus Rex mandavit michi, Johanni


de Tudela. Probata.

Dirigitur regine de Xipre.


Similis incipiens ‘Senyora molt cara sor’, fuit missa regine Yolandi.
Item alia similis incipiens ‘Pròmens’, consiliariis civitatis Barchinone.

Lo Rey.
Molt cara sor. A nostre senyor Déus ha plagut et cetera ut supra. Per
què notificants-vos aquestes coses volem e·us pregam que no mogats
d’aquí per venir a nós, ans sobresegats del tot en vostra partença tro nós
sobre aquella hajam en altra manera delliberat, e·us ho hajam notificat
per altres letres nostres. Dada en València, sots nostre segell secret, a xxix
de deembre del any m cccc vii. Sperendeus.
Idem.
Dirigitur infantisse Ysabeli.

Real Cancillería, Reg. 2.249, fols. 156v-157r.

210
La muerte en la Casa Real de Aragón

219
Valencia, 29 de diciembre 1406 (Nat. 1407)
El rey Martín I de Aragón a García Fernández de Heredia, arzobispo de Zarago-
za. Le comunica la muerte de su mujer la reina María de Luna, y le ruega que esté
en Poblet cuando se traslade allí el cadáver.
También se escribió a los obispos de Huesca y Tarazona, y a los abades de San
Juan de la Peña, Rueda de Ebro, Veruela y Santa Fe.

El Rey.
Reverend padre en Christo. A nuestro senyor Dios ha plazido toquar-
nos con su mano, e con grieu dolor visitar las partes intrínseques de nues-
tro cuerpo, en la dolorosa e sobtada separación que nos ha feyta de la rey-
na dona María, muller nuestra. La qual, veniendo de las partes de
Catalunya e continuando su camino enta nos, en aquesta ciudat, fue el
viernes más cerca passado, viespre de Nadal, en Villareyal, en do el día ma-
tex li sobrevenié accident de pleuresis, el qual, con continua fiebre, por v
días no·s partié del cuerpo de la dita Reyna en tanto que ella, assín como
de Dios es estado ordenado, huey miércoles, data de la present, a dos ho-
ras aprés media nueyt, recebidos primerament por ella los sanctos sagre-
mentes con grant contricción, pagando el deudo a natura, ha rendido
l’esperito a su creador. Do rogamos nuestro senyor Dios que por su infini-
da clemencia quiera l’ánima de la dita Reyna demandar en su regno, e
aquella entre los sus santos ángeles collocar. Por que significamos vos
aquestas cosas a fin que·s fagan para l’ánima de la dita Reyna aquellas exe-
quias que se pretenece. E como nos entendamos de present metre e co-
mendar el cuerpo de la dita Reyna en la seu d’aquesta ciudat, e después,
como nos partiremos d’aquí, mudar e levar nos en el dito cuerpo al mons-
terio de Poblet, do la dita Reyna s’es lexada, rogamos vos affectuosament
que toda hora que la dita nuestra partiença vos será por nuestras letras no-
tificada, partades para fazer la dita vía de Poblet por entrevenir en la trans-
lación e exequias de la dita Reyna e render hi aquell deudo que a la suya
reginal dignidat se pertenece. E será cosa de la qual nos complazeredes
muyto. Dada en Valencia, dius nuestro siello secreto, a xxviiii días de
deziembre del anno mil ccccviiº. Johannes secretarius.
Dominus Rex mandavit michi, Johanni
de Tudela. Probata.
Dirigitur archiepiscopo Cesarauguste.

211
Archivo de la Corona de Aragón

Item alia similis incipiens ‘Venerable padre en Christo’ fuit expedita,


episcopo oscensi directa.
Item alia similis episcopo Tirasone.
Item alia similis incipiens ‘Honrado abbat’ fuit expedita et directa
abbati Sancti Johannis de Pinna.
Item alia similis abbati de Roda.
Item alia abbati de Veruela.
Item alia abbati Sancte Fidis.

Real Cancillería, Reg. 2.249, fols. 157v-158r.

220
Valencia, 29 de diciembre 1406 (Nat. 1407)
El rey Martín I de Aragón a los jurados y prohombres de Zaragoza. Les comuni-
ca la muerte de su mujer la reina María de Luna, y les ruega que envien síndicos a
Poblet cuando se traslade allí el cadáver.
También se escribió a los regidores de otras ciudades de Aragón.

El Rey.
Hombres buenos. A nuestro senyor Dios ha plazido toquarnos con su
mano et cetera ut suppra proxime, usque Por que significamos vos aques-
tas cosas a fin que fagades por l’ánima de la dita Reyna aquellas exequias
que se pertenece. E como nos entendamos de present metre e acomendar
el cuerpo de la dita Reyna en la seu d’aquesta ciudat, e después, como nos
partiremos de aquí, mudar e levar nos en el dito cuerpo al monsterio de
Poblet, do la dita Reyna s’es lexada, rogamos e mandamosa vosb que toda
hora que la dita nuestra partiença vos será por nuestras letras notificada,c
enviedes vuestros missageros qui fagand la dita vía de Poblet por entrevenir
en la translación e exequias de la dita Reyna, e render hi aquell deudo que
a la suya reginal dignidat se pertenece.e Dada en Valencia, dius nuestro sie-
llo secreto, a xxviiii días de deziembre del anyo mil ccccvii. Johannes se-
cretarius.
Dominus Rex mandavit michi, Johanni
de Tudela. Probata.
Dirigitur juratis et probis hominibus civitatis Cesarauguste.
Item alie similes fuerunt misse infrascriptis:

212
La muerte en la Casa Real de Aragón

Primo juratis et probis hominibus Osce.


Item juratis et probis hominibus civitatis Jacce.
Item juratis et probis hominibus civitatis Tirasone.
Item juratis et probis hominibus civitatis Barbastri.
Item juratis et probis hominibus civitatis Daroce.
Item juratis et probis hominibus civitatis Calataiubii.
Item regitoribus et probis hominibus civitatis Turolii.
Item regitoribus et probis hominibus civitatis Albarrazini.
a
e mandamos, escrito entre líneas.
b
Sigue, rayado, affectuosament.
c
Sigue, rayado, partades por fazer.
d
enviedes vuestros missageros qui fagan, escrito entre líneas.
e
Sigue, rayado, E será cosa de la qual nos complazeredes muyto.

Real Cancillería, Reg. 2.249, fol. 158v.

221
Valencia, 29 de diciembre 1406 (Nat. 1407)
El rey Martín I de Aragón a fray Joan Ermengol, obispo de Barcelona. Le comu-
nica la muerte de su mujer la reina María de Luna y le ruega que esté en Poblet
cuando se traslade allí el cadáver.
También se escribió a los otros obispos de Cataluña y al cardenal obispo de Gero-
na; a los abades de cinco monasterios, y a los regidores de las principales ciudades y
villas de Cataluña y Mallorca.
Igualmente, a los condes de Urgel y Cardona, sin invitarlos al entierro.

Lo Rey.
Venerable pare en Christ. A nostre senyor Déus ha plagut tocar-nos ab
la sua mà, e ab greu dolor ha visitat les parts intrínseques de nostre cors en
la dolorosa e soptada separació que·ns ha feta de la reyna dona Maria, mu-
ller nostra. La qual, vinent de la ciutat de Barchinona e continuant son
camí vers nós, en aquesta ciutat, fon lo divendres proppassat, vigília de Na-
dal, en Vilareal, on lo dit dia li sobrevench accident de pleuresis, lo qual,
ab contínua febre, per v jorns no s’és partit del cors de la dita Reyna en
tant que ella, axí com de Déus és estat ordenat, huy dimecres, dada de la

213
Archivo de la Corona de Aragón

present, a ii hores aprés miganit, reebuts primerament per ella los sants sa-
graments ab gran contricció, pagant lo deute a natura, ha retut l’esperit al
seu creador. On pregam nostre senyor Déus que, per sa infinida clemèn-
cia, vulla l’ànima de la dita Reyna entre·ls seus sants àngels col·locar. Per
què·us notificam aquestes coses a fi que per l’ànima de la dita Reynaa se fa-
cen aquíb aquelles exèquies que·s pertanyen. E com nós entenam de pre-
sent metre e comanar lo cors seu en la seu d’aquesta ciutat, e aprés, com
nos partirem d’ací, transladar lo dit cors al monestir de Poblet, en lo qual
la dita Reyna s’és jaquida, pregam-vos afectuosament que tota hora que la
dita nostra partença vos serà per nostres letres notificada, vingats per esser
a la translació e exèquies de la dita Reyna, e retre·y aquell deute que a la
sua dignitat reginal se pertany. Dada en València, sots nostre segell secret,
a xxix dies de deembre del any mccccvii. Sperendeus.
Dominus Rex mandavit michi, Johanni
de Tudela. Probata.
Dirigitur episcopo Barchinone.
Item similes fuerunt expedite infrasequentibus:
Primo episcopo urgellensi.
Item episcopo vicensi.
Item episcopo ilerdensi.
Item episcopo dertusensi
Item episcopo elnensi.
Item alia similis incipiens ‘Reverend pare en Christ e molt car amich’,
fuit expedita et directa cardinali Gerunde vel eius vicario generali.
Item similes iiiior [sic] incipientes ‘Honrat abbat’ fuerunt expedite.
Primo abbati monasterii de Benifaçano.
Item alia abbati Sancti Cucufatis Vallensis.
Item abbati monasterii de Populeto.
Item abbati Sanctarum Crucum.
Item abbati monasterii Rivipulli.
Item viii [sic] similes incipientes ‘Prohòmens’ fuerunt expedite.
Primo consiliariis civitatis Barchinone.
Item als pahers e prohòmens de la ciutat de Tortosa.
Item alia als pahers e prohòmens de la ciutat de Leyda.
Item als consellers de la ciutat de Terragona.
Item als consellers de la ciutat de Vich.

214
La muerte en la Casa Real de Aragón

Item als jurats e pròmens de la ciutat de Gerona.


Item als consellers e prohòmens de la ciutat de Manresa.
Item als jurats e pròmens de la ciutat de Mallorques.
Item consulibus ville Perpiniani.
Item consulibus ville Podiiceritanie.
Item paciariis et probis hominibus ville Cervarie.
Item consiliariis et probis hominibus civitatis sedis Urgelli.
Item consiliariis et probis hominibus Villefranche Penitensium.
Item consiliariis et probis hominibus ville Montisalbi.
Item consulibus et probis hominibus civitatis elnensis.
Similes due litere incipientes, altera ‘Comte molt car cosí’, pro comite
Urgelli; et altera incipiens ‘Comte’, pro comite Cardone, fuerunt expedite;
remotis tamen illis verbis de veniendo ad monasterium Populeti pro inte-
ressendo translacioni jamdicte.
a
Sigue, rayado, façats.
b
se facen aquí, escrito entre líneas.

Real Cancillería, Reg. 2.249, fols. 162v-163r.

222
Valencia, 30 de diciembre 1406 (Nat. 1407)
El rey Martín I de Aragón al caballero Ramon Torrelles, su camarero mayor. Le
comunica la muerte de su mujer la reina María de Luna. Le ordena procurar que se
le envíe toda la ropa negra de la capilla.

Lo Rey.
Mossèn Ramon. A nostre senyor Déus ha plagut tocar-nos ab sa mà, e
ab greu dolor visitar les parts intrínseques de nostre cors en la dolorosa e
soptada separació que·ns ha feta de la reyna dona Maria, muller nostra. La
qual, venint de les parts de Cathalunya, e continuant son camí vers nós en
aquesta ciutat, fon lo divendres proppassat, vespra de Nadal, en Vila [sic,
por Vilareal], on lo dia mateix li sobrevingué accident de pleuresis, lo qual
ab contínua febra per v dias no·s partí del cors de la dita Reyna, en tant
que ella, axí com de Déus és estat ordenat, huy dimecres, data de la pre-
sent, aprés ii hores aprés miganit, reebuts per ella primerament los sants

215
Archivo de la Corona de Aragón

sagraments ab gran contricció, pagant lo deute a natura, ha retut l’esperit


al seu creador. On pregam nostre senyor Déus que, per sa infinida clemèn-
cia, vulla l’ànima de la dita Reyna demanar en son regne, e aquella entre
los seus sants àngels col·locar. E com nós, per raó de la sepultura de la dita
Reyna, hajam fort neccessaris ací tots los vestiments negres, los quals són
en nostra capella a Barchinona, e aquells que nós fem fer a Perpenyà, los
quals són en lo cofre majora, del qual vós tenits les claus, manam-vos que
les dites claus trametats decontinent a mossèn Gabriel Gombau, al qual
nós scrivim de present, que aquells, ab tots los altres vestiments negres, ca-
rregats en una adzembla, nos trameta cuytadament. Dada en València, sots
nostre segell secret, a xxx dies de deembre del any m cccc vii. Speren-
deus.
Dominus Rex mandavit michi, Johanni
de Tudela. Probata.
Dirigitur Raymundo de Turrillis, militi.
a
major, escrito entre líneas.

Real Cancillería, Reg. 2.249, fol. 161r. Sigue una carta al capellán Gabriel Gombau.95

223
Valencia, 31 de diciembre 1406 (Nat. 1407)
El rey Martín I de Aragón a Fernando Jiménez Galloz, abogado fiscal. Le comu-
nica la muerte de su mujer la reina María de Luna y le ordena enviarle su contrato
matrimonial, sin el cual no puede cumplir las últimas disposiciones de la difunta.

El Rey.
En Ferran Ximénez. A nuestro senyor Dios ha plazido tocarnos con la
suya mano, e con grieu dolor visitar las partes intrínsecas de nuestro cuer-
po en la dolorosa e soptada separación que nos ha feyta de la reyna dona
María, muller nuestra. La qual, viniendo de las partes de Cathalunya e
continuando su camino enta nós, en aquesta ciudat, fue el viernes más cer-
ca passado, viespra de Nadal, en Villareyal, en do el día mateix li sobrevino
accident de pleuresis, el qual, con continua febre, por v días no·s partié

95
La carta está datada el 30 de diciembre, jueves, aunque en el texto se mantiene la
misma referencia al día de la muerte de la reina que figura en las cartas anteriores, fechadas
el miércoles 29 («huy dimecres data de la present»).

216
La muerte en la Casa Real de Aragón

del cuerpo de la dita Reyna en tanto que ella, assín como de Dios es estado
ordenado, el miércoles más cerca passado, a ii horas aprés media nueyt,
recebidos primerament por ella los sanctos sagramentes con gran contric-
ción, pagando el deudo a natura, ha rendido l’esperito a su creador, al
qual rogamos que, por su infinida clemencia quiera l’ánima de la dita Rey-
na entre los santos suyos collocar. E como nos, por occasión de la dita
muert, hayamos neccessarios aquí los contractos del matrimonio nuestro e
de la dita Reyna, recebidos por Brun d’Escagüés quondam, secretario que
fue de la duquessa dona Matha, mandamos vos expressament que deconti-
nent, vista la present, encerquedes con gran diligencia en poder de qui
son fincadas las notas del dito Brun; e segund que havemos entendido,
deve aquellas tener Jayme Ferrer, scrivano del merino. E havidos en forma
pública, o fet ne fazer translates auténticos decontinent, con la mayor cu-
yta que poredes, e aquellos nos enviat por el correu portador de la pre-
sent, el qual tant solament por aquesto vos enviamos; certificando vos que
nos buenament no podemos espaxar el feyto tocant l’ánima de la dita Rey-
na, nuestra muller qui Dios haya, entro a tanto que hayamos recebidos los
translates sobreditos; por que es mester que por vos hi sia con gran dili-
gencia entendido, todos aferes a part posados, si nos deseades servir ne
complazer. Dada en Valencia, dius nuestro siello secreto, a xxxi día de
deziembre del anyo mccccvii. Sperendeus.
Dominus Rex mandavit michi, Johanni
de Tudela. Probata.
Dirigitur Ferrando Ximini Galloç, advocato fisci domini Regis.

Real Cancillería, Reg. 2.249, fol. 162r-v.

224
Valencia, 1 de enero 1407
El rey Martín I de Aragón a los regidores de Orihuela. Les agradece la comuni-
cación de la muerte del rey Enrique III de Castilla, ocurrida el día de Navidad.

Lo Rey.
Prohòmens. Vostra letra havem reebuda, per la qual nos significats com
lo dijous proppassat, hora de vespres, alguns hòmens d’aquexa vila dignes
de fe eren venguts de la ciutat de Múrcia, los quals han contat que·n la
dita ciutat era veu e fama pública que lo rey de Castella, nebot nostre, era
passat de la present vida lo dia de Nadal proppassat, en hora de prim son.

217
Archivo de la Corona de Aragón

A la qual vos responem que jatsia la dita nova sia a nós fort desplasent, per
lo gran e axí acostat deute que lo dit Rey havia ab nós e nostra casa, em-
però havem haüt plaer com nos ne havets certificats; manants-vos que totes
novelles que, axí d’açò com d’altres cosas que sabrets o sintrets aquí, nos
les notifiquets decontinent, car servir nos en farets, certificants-vos que nós
prestament vos trametrem aquí lo vostre governador. En l’endemig, ma-
nam-vos que siats ben avisats e guardets segons se pertany aquexa vila e,
per consegüent, tota aquexa frontera. Dada en València, sots nostre segell
secret, lo primer dia de jener del any m cccc vii. Rex Martinus.
Dominus Rex mandavit michi, Johanni
de Tudela. Probata.
Dirigitur justicie et juratis ville Oriole.

Real Cancillería, Reg. 2.249, fol. 165r.

225
Valencia, 3 de enero 1407
El rey Martín I de Aragón al papa Benedicto XIII. Le comunica la muerte de su
mujer la reina María de Luna.

Dolor eximius, anxiosa suspiria et singultus amari que pectoris nostri


claustrum nunc incolunt, pie pater, inferius scriptum casum clemencie ves-
tre stilo presenti describere nos compellunt. Audite, et igitur, sancte Chris-
ti vicarie, huius casus eventum et seriem eius claram percipiant aures ves-
tre. Diebus dilapsis nunc proxime, illa nostra carissima conthoralis Maria,
regina Aragonum, veniens Barchinonam et adiens civitatem huiusmodi va-
lentinam nobiscum natalia Domini avida celebrare festiva solacia, letabun-
da et sana aplicuit quendam locum qui Villa Regalis vocatur, vigilia scilicet
nati Christi. Qua die jamdicta, regine prefate tunc accidit validus quidem
morbus, videlicet pleuresis, qui diebus quibusdam et noctibus –proch do-
lor– nondum quinque, in tantum invaluit quod, virtute et sensibus corpo-
ris prelibate Regine et aliis a natura indultis favoribus prothinus nichilatis,
Regina eadem humiliter sancte matris Ecclesie sacramentis perprius recep-
tis, terriginam esse negans, devote ut fidei christicola ab hac luce evanuit,
spiritum suum reddens almifico siderum conditori. Cum igitur principum
corda legi subiaceant naturali, dolemus non paucum et minime abstinere
nos possumus a plangendo, dum certe nos cernimus sic repente tam stre-
nue conjugis laterali consorcio deorbatos. O quantum crudelis huiusmodi

218
La muerte en la Casa Real de Aragón

nobis fuit amisio repentina! O utinam aduch esset ipsius eventus futurus ut
eius presencia corporali, quam mortis absorbuit, nubilum nimio gaudio so-
laremur! Cum itaque filii humilis interesse noscatur depromere suos
cunctos successus adversos et prosperos eius patri absenti, pro tanto, pre-
dicta jamdicte clemencie nunciamus, eidem quo possumus suplicantes hu-
milius quatenus, exultantes in Domino qui sicuti in prosperis est eciam in
adversis laudandus, eundem orare dignemini precibus affectuus, veluti nos
sibi in corde et animo sinceris supplicamus, ut animam sepedicte Regine
cum angelis vivere faciat gloria in perhemni. Et dirigat vestram sanctam
personam altissimus Dominus prospere in longevum. Data Valencie, sub
nostro sigillo secreto, iiiª die januarii anno a Nativitate Domini mº ccccº
viiº. Rex Martinus.
Eius humilis et devotus filius, Martinus, rex Aragonum.
Dominus Rex mandavit michi, Johanni
de Tudela. Probata.

Real Cancillería, Reg. 2.293, fols. 142v-143r. Sigue una carta a los embajadores ante
la curia pontificia.

226
Valencia, 3 de enero 1407
El rey Martín I de Aragón al rey Enrique III de Castilla. Le comunica la muerte
de su mujer la reina María de Luna.
También se escribió a Catalina de Lancaster, reina de Castilla; al infante Fer-
nando de Castilla; al rey Carlos III de Navarra y a la reina su mujer Leonor de
Trastámara; al rey Luis II de Anjou y a la reina su mujer Violante de Aragón; y a
Reforciat de Agoult, pariente de la reina María.

Rey muyt caro e muyt amado sobrino. A nuestro senyor Dios ha plazido
tocar nos con la suya mano, e con grieu dolor visitar las partes intrínsequas
de nuestro cuerpo en la dolorosa e soptada separación que nos ha feyta de
la reyna dona María, muller nuestra, la qual, viniendo de la ciudat de Bar-
chinona e continuando su camino enta nos en aquesta ciudat, fue la vigilia
de Nadal más cerca passada en una villa clamada Villa Reyal, d’aquesto
nuestro regno de Valencia, en do li sobrevino accident de pleuresis, el
qual, con fiebre continua por v días, no·s partié del cuerpo de la dita Rey-
na, en tanto que ella, assín como de Dios fue ordenado, el miércoles aprés
siguient, a dos horas aprés media nueyt, recebidos primerament por ella
con gran contricción los santos sagramentes, pagando el deudo a natura,

219
Archivo de la Corona de Aragón

ha rendido l’esperito a su creador. E yassea, Rey muyt caro e muyt amado


sobrino, aquesta muert sea a nos amargosa e dolorosa, empero loamos e
benedizimos todos tiempos el nombre de Dios, el qual, assín en los casos
adversos como prósperos, deve seyer loado e bendito. E rogamos su divinal
potencia que per la infinida clemencia suya quiera l’ánima de la dita Rey-
na entre los santos suyos en la eternal gloria collocar. Significamos vos
aquesto, Rey muyt caro e muyt amado sobrino, por tal que lo sepades, yas-
sía creamos firmement que·n hauredes sobirano desplazer. E sea todos
tiempos vuestra guarda, Rey muyt caro e muyt amado sobrino, la Sancta
Trinidat. Dada en Valencia, dius nuestro siello secreto, a iii días de janero
del anyo de la Natividat de nuestro Senyor m cccc vii. Rex Martinus.
Dominus Rex mandavit michi, Johanni
de Tudela. Probata.
Dirigitur regi Castelle.
Item similis Regine, eius consorti.
Item similes vi fuerunt expedite:
Primo infanti Ferdinandi [sic] Castelle.
Item regi Navarre. Item Regine, eius consorti.
Item, in ydiomate cathalano, regi Ludovico. Item Regine, eius consorti.
Item similis incipiens ‘Car cosí’, Refforçato de Agout.

Real Cancillería, Reg. 2.293, fol. 143v.96

227
Valencia, 8 de enero 1407
El rey Martín I de Aragón al infante Fernando de Castilla. Acusa recibo de la
comunicación de la muerte del rey Enrique III de Castilla, su hermano, y aprueba la
sucesión en su primogénito, el rey Juan II, aún menor de edad.

Muy caro e muy amado sobrino. Nos, el rey d’Aragón, vos enviamos
muyto a saludar assín como aquel que muyto amamos e por a quien que-
rríamos que diesse Dios tanta honra e buena ventura quanta vos mismo

96
El rey Martín firmó la carta fingiendo ignorar que el rey Enrique de Castilla había
muerto el día de Navidad, lo que sabía al menos desde el primero de enero, mediante la co-
municación hecha por los jurados de Orihuela.

220
La muerte en la Casa Real de Aragón

desseades. Muyt caro e muy amado sobrino, vuestra letra havemos recebi-
da, por la qual nos havedes significada la muert de nuestro sobrino, el
rey de Castiella, hermano vuestro, que Dios haya, de la qual cosa, part la
ordinación de nuestro senyor Dios, el qual deve seyer benedezido e loa-
do en todas cosas, havemos havido muyt gran desplazer. Placia a la po-
tencia divinal que quiera por su sancta piedat collocar entre los sanctos
suyos l’ánima del dito Rey. Otrossí, muyt caro e muy amado sobrino, nos
feytes saber como es succeído en Rey e senyor, vuestro e d’aquexe regno,
nuestro muy caro e muy amado sobrino el príncep don Johan, primogé-
nito del dito Rey, e que nos lo notificades por tal que los buenos deudos,
amoríos e buenas amistades que eran entre el dito Rey vuestro hermano
e nos siempre queden e sean firmes entre nos e el dito Rey, vuestro sobri-
no. Respondemos vos que, yassea a nos sería muyt plazient si de nuestro
senyor Dios fuesse seído ordenado que·l dito Rey vuestro hermano ha-
viesse regnado e vivido luengament, empero havemos muyt gran plazer
como él ha lexado primogénito successor, el qual aprés sus días regne e
succeescha en aquexe regno. E con aquell, e assín mismo con vos, assín
como aquellos que amamos de corazón, entendemos servar los buenos
deudos, amoríos e buenas amistades que havíamos con el dito nuestro
sobrino, el Rey vuestro hermano, e encara mayores, si mayores pueden
seyer ditas. E assín vos lo mostraremos por obra todos tiempos en su caso
e lugar, rogando e aconsellando vos, muyt caro e muy amado sobrino,
que vos assín mismo, que aprés del dito Rey fincades e sodes mayor en
aquexe regno, representedes al dito Rey, por tal que es encara en tiendra
e assín poqua edat, no tant solament tío, mas padre en todas cosas. E con
aquesto fazer n’edes servicio a nuestro senyor Dios, e daredes grant e
buen exiemplo de vos mismo, e viuredes luengament en la tierra, e a
nós, por consiguient, ne faredes muyt gran plazer. E si cosas algunas,
muy caro e muy amado sobrino, vos son plazientes de nuestros regnos e
tierras, scrivit nos en, e nos complir las hemos muyt volenterosament. La
Sancta Trinidat sea todos tiempos vuestra guarda. Dada en Valencia, dius
nuestro siello secreto, a viii días de janero del anyo de la Nativitat de
nuestro senyor Dios mil cccc vii. Rex Martinus.
Dominus Rex mandavit michi, Johanni
de Tudela. Probata.

Dirigitur infanti Ferdinandi [sic] Castelle.

Real Cancillería, Reg. 2.249, fols. 165v-166r.

221
Archivo de la Corona de Aragón

228
Valencia, 26 de enero 1407
El rey Martín I de Aragón a Roberto de Baviera rey de romanos. Le comunica la
muerte de su mujer la reina María de Luna.
También se comunicó a Carlos VI, rey de Francia y a su mujer Isabel de Baviera;
a Juan, duque de Borgoña; y a Felipe, duque de Orleans.

Serenissimo principi domino Rupperto, Dei gracia romanorum regi sem-


per augusto, consanguineo nostro precaro, Martinus eadem gracia rex Ara-
gonum et cetera, salutem et continua auspiciorum felicium incrementa. In-
clinate huc, princeps perlustrissime, aures vestras, et intelligite dolorem
acerrimum et anxiosa suspiria cordis nostri. Atendite et videte huiusmodi
nostre amaritudinis casus eventum: diebus siquidem non longe preteritis,
illustrissimam conthoralem nostram Mariam, reginam Aragonum, civitatem
huiusmodi adeuntem nobiscum Nathalia Domini celebrare festiva solacia, in
Villa Regali, regni nostri huiusmodi valentini, vigilia scilicet Nativitatis nostri
Domini nunc elapsa, ex pleuresi valido cum febre accuto contigit infirmari.
Cuius morbi gravamine lacessita, Regina eadem, die mercurii tunc proxime
subsecuti, receptis per eam humiliter sancte matris Ecclesie sacramentis de-
vote, ut princeps catholica, prout placuit bonitati divine, persolvens debitum
naturale, spiritum suum reddidit almifico siderum conditori. Dolentes igitur,
et non paucum, tante coniugis laterali consorcio sic repente privati, quia in-
terest dileccionis nexibus coniunctorum tam leta quam tristia contingencia
universa sibi invicem derivare, notificamus serenitati vestre casum lugubrem
memoratum, oferentes nos promtos, afectu cum maximo, quecumque ma-
gestati vestre de nostris regnis placibilia liberaliter adimplere. Et dirigat et
conservet vos, serenissime princeps, deitas increata. Data Valencie, sub nos-
tro sigillo secreto, xxviª die januarii anno a Nativitate Domini millesimo
ccccº septimo. Rex Martinus.
Dominus Rex mandavit michi, Johanni
de Tudela. Probata.
Item similis litera, sublato illo ‘domino’, fuit missa regi Francie.
Item similis fuit missa regine Francie.
Item alia incipiens ‘Inclite et magnifice dux, nepos carissime’, fuit mis-
sa duci Burgundie.
Item alia incipiens ‘Inclite et magnifice dux, consanguinee carisime’,
fuit misa duci aurialonensi.

Real Cancillería, Reg. 2.293, fol. 156v.

222
La muerte en la Casa Real de Aragón

229
Valencia, 13 de febrero 1407
El rey Martín I de Aragón a Jaume de Prades, consejero del rey Martín I de Sici-
lia, su primogénito. Le comunica la muerte de su mujer la reina María de Luna.
También se escribió a otros consejeros catalanes y sicilianos.

Lo rey d’Aragó.
Molt car cosí. A nostre senyor Déus ha plagut tocar-nos ab la sua mà, e
ab greu dolor visitar les parts intrínseques de nostre cors en la dolorosa e
soptada separació que·ns ha feta de la reyna dona Maria, muller nostra qui
Déus haja. La qual, vinent de la ciutat de Barchinona, e continuant son
camí vers nós, en aquesta ciutat de València, per tenir ab nós les festes de
Nadal prop passades si a Déus fos vengut en plaer, arribà la vigília de la
dita festa de Nadal en lo loch de Vilareal. En lo qual lo dit dia li sobre-
vench accident de pleuresis, lo qual, ab contínua febre, per v jorns no·s
partí del cors de la dita Reyna, en tant que ella, axí com de nostre senyor
Déus fon ordonat, lo dimecres aprés següent, a xxix del mes de deembre
proppassat, ço és, ii hores aprés miga nit, reebuts primerament per ella ab
gran contricció los sants sagraments, pagant lo deute a natura e faent fort
bona fi, reté l’esperit al seu creador. E jatsia aquesta soptada separació de
la dita Reyna sia a nós fort desplasent e dolorosa, axí com deu esser per
moltes raons, emperò loam e beneïm tots temps nostre senyor Déus, e pre-
gam la sua inefabla potència que vulla l’ànima de la dita Reyna entre·ls
seus sants col·locar. Significam-vos açò per tal que·n conortets nostre molt
car primogènit, lo rey de Sicília, al qual nós n’escrivim, amonestant-lo que
vulla pendre la mort de la dita Reyna ab paciència virtuosa, e fer celebrar
aquí, en aquex regne, per la sua ànima degudes exèquies, segons que deu
fer, és tengut, e a la sua dignitat reginal se pertany. Dada en València, sots
nostre segell secret, a xiii dies de febrer del any de la Nativitat de nostre
Senyor m cccc vii. Rex Martinus.
Dominus Rex mandavit michi, Johanni
de Tudela. Probata.
Dirigitur Jacobo de Pratis.
Similes fuerunt expedite infra sequentibus:
Primo nobili Johanni de Crudillis, militi.
Item Egidio de Podio, militi.
Item alia nobili Bernardo de Capraria.

223
Archivo de la Corona de Aragón

Item alia Johanni Ferdinandi d’Eredia.


Item Sanccio Roderici de Lihori, militi.
Item iiiior similes fuerunt expedite in latino infra sequentibus, scilicet:
Comiti Anthonio de Vintimilia, camerario maiori regni Sicilie.
Item comiti Anthonio de Muncada.
Item Jacobo de Aricio, prothonotario regni predicti, militi, et Bartholo-
meo de Juvenio, militi.

Real Cancillería, Reg. 2.293, fol. 164r-v.

230
Valencia, 20 de febrero 1407
El rey Martín I de Aragón al rey Martín I de Sicilia, su primogénito. Le comuni-
ca la muerte y el entierro de su madre la reina María de Luna. Sigue el memorial de
la embajada encomendada a Andreu Aguiló, camarero real, portador de la carta,
con instrucciones sobre la forma de comunicar la defunción de la reina, la entrega
de la carta, el vestido de duelo que el rey de Sicilia tiene que ponerse, y los funerales.

Lo rey d’Aragó.
Rey molt car primogènit. A nostre senyor Déus ha plagut tocar-nos ab
la sua mà, e ab greu dolor visitar les parts intrínseques de nostre cors en
la dolorosa e soptada separació que·ns ha feta de la reyna dona Maria,
muller nostra e mare vostra qui Déus haja, la qual, vinent de la ciutat de
Barchinona e continuant son camí vers nós, en aquesta ciutat de Valèn-
cia, per tenir ab nós les festes de Nadal proppassades si a Déus fos vengut
en plaer, arribà la vigília de la dita festa de Nadal en lo loch de Vilareal,
lo qual és a una jornada de la dita ciutat, en lo qual loch lo dit dia li so-
brevench accident de pleuresis; lo qual, ab contínua febre, per v jorns
no·s partí del cors de la dita Reyna, en tant que ella, axí com de nostre
senyor Déus fon ordonat, lo dimecres aprés següent, a xxviiii del mes de
deembre proppassat, ço és, a ii hores aprés miga nit, reebuts primera-
ment per ella ab gran contricció los sants sagraments e ordonat son testa-
ment, en lo qual ha instituït a vós hereu universal seu, pagant lo deute a
natura e faent fort bona fi, reté l’esperit al seu creador. E jatsia, Rey molt
car primogènit, sia a nós fort desplasent e dolorosa aquesta soptada sepa-
ració de la dita Reyna, la qual amàvem cordialment per les grans virtuts
que en ella eren, e per la gran e sobirana amor e fe conjugal que ella tots
temps ha mostrada vers nós en los temps passats, emperò loam e beneïm

224
La muerte en la Casa Real de Aragón

tots temps nostre senyor Déus, e pregam la sua inefabla potència que vu-
lla l’ànima de la dita Reyna entre·ls sants seus col·locar. Significam-vos
aquestes coses, Rey molt car primogènit, per tal que per l’ànima de la
dita Reyna façats, e fer façats per tot aquex regne, aquelles exèquies
que·s pertanyen; pregants-vos, Rey molt car primogènit, que aquest cas
axí inopinat de la mort de la dita Reyna vullats pendre ab gran e virtuosa
paciència, loant e beneint-ne tots temps nostre senyor Déus. Rey molt car
primogènit, per ço que a la sepultura del cors de la dita Reyna e a la so-
lempnitat de aquella fossen fets complidament los preparatoris necessa-
ris, fon sobresegut en metre e aportar en aquesta ciutat lo cors de la dita
Reyna tro al vii dia del mes de janer proppassat, lo qual dia fon mes ab
fort gran solempnitat en lo nostre reyal de València, en lo qual stech iii
jorns. Aprés fon aportat al monestir de Sant Vicent, de la dita ciutat, axí
matex ab molt gran solempnitat, en la qual vengueren missatgers de to-
tes les universitats grosses d’aquest regne, en tant que creem que jamés
en mort de Reyna d’aquesta nostra casa d’Aragó no fon feta axí gran so-
lempnitat. E havem delliberat en la nostra partença d’ací, la qual ente-
nem a fer fort prestament, Déus volend, en Cathalunya, tresladar lo cors
de la dita Reyna al monestir de Poblet, on jahen les altres reynes
d’Aragó, en la qual translació havem delliberat que sien presents tots los
prelats, barons e universitats de tots nostres regnes; e de fet los havem ja
escrit que sien prests a la primera letra nostra per entrevenir e esser en la
solempnitat de la translació de la dita Reyna, per tal que ab tot compli-
ment li sia feta aquella honor que·s pertany. Rey molt car primogènit,
per informar-vos pus estesament de la manera de la mort de la dita Rey-
na e de la ordinació del testament de aquella, trametem-vos de present lo
feel cambrer nostre n’Andreu Aguiló, lo qual era de casa de la dita Rey-
na qui Déus haja, ab translat qui se’n porta del testament de la dita Rey-
na, per tal que de tot siats a ple informat; pregants-vos, Rey molt car pri-
mogènit, que al dit Andreu vullats donar plenera fe e creença sobre
certes coses contengudes en un memorial que nós li havem donat. E tin-
ga-us en sa curosa guarda, Rey molt car primogènit, la potència divinal.
Dada en València, sots nostre segell secret, a xx dies de febrer del any de
la Nativitat de nostre Senyor mil cccc vii. Rex Martinus.
Dominus Rex mandavit michi, Johanni
de Tudela. Probata.

Memorial de les coses que deu dir e explicar de part del senyor Rey al
rey de Sicília n’Andreu Aguiló, cambrer del dit senyor, en vigor de la
creença que se’n porta.

225
Archivo de la Corona de Aragón

Primerament, decontinent que haurà presa terra en Sicília, se’n vaja


onsevulla que serà lo Rey. E abans que li faça reverència, haurà secreta-
ment parlament ab mossèn Sancho Roiç, e donar li ha la letra del dit sen-
yor de creença, per vigor de la qual li explicarà largament e per menut la
mort de la senyora Reyna que Déus haja. Johannes secretarius.
Item dirà al dit mossèn Sancho que·l senyor Rey li mana e vol que en
denunciar e dir al dit rey de Sicília la mort de la dita senyora sia servada
per lo dit mossèn Sancho la manera següent, ço és, que sperant hora cap-
tada, la qual sia tres o quatre hores aprés que·l dit Rey serà dinat e haurà
reposat, lo dit mossèn Sancho, ab aquella pus sàvia manera que porà, co-
mençar li ha dir la mort de la dita senyora de part del dit senyor, suplicant-
lo que·s vulla captenir virtuosament e ab gran paciència. E dementre que
ell li dirà aquestes coses, sia prest lo dit Andreu a la porta de la cambra, e
entrarà vestit de màrfegues on serà lo dit Rey, al qual donarà la letra del
dit senyor, e esplicar li ha largament la mort de la dita senyora e la manera
de aquella, e com féu bona e meravellosa fi, e ordonà son testament, en lo
qual instituí hereu seu universal lo dit rey de Sicília, e donar li ha trellat
del dit testament que se’n porta. E aprés d’açò, continuant lo dit mossèn
Sancho ab aquelles mellors maneres que porà, conortarà lo dit Rey dient-li
que vulla pendre la mort de la dita senyora ab paciència virtuosa, loant tots
temps nostre senyor Déus, car axí·s pertany e·s deu fer per los grans prín-
ceps e senyors del món, majorment de les coses que no han reparació. E
en açò servarà tal manera lo dit mossèn Sanxo que lo dit Rey no·n puxa
pendre regirament algú. E en aquestes coses farà que sia present la Reyna,
la qual axí matex deurà conortar lo dit Rey. Johannes secretarius.
Item dirà més avant lo dit Andreu al dit mossèn Sancho que lo dit sen-
yor li mana que de sa part diga al dit rey de Sicília que ell, per la mort de
la dita Reyna, se vesta del pus gros drap negre que·s porà trobar, e fer se’n
ha gramalla e cota longa, e la dita Reyna se vesta de drap tenat escur, e
part açò se vestran del dit drap gros negre tots los officials, oficis e com-
panya de la casa del dit rey e de la dita reyna de Sicília, axí dones com don-
zelles e tots altres, car axí ho feren los de la casa de la dita Reyna, sa muller
qui Déus haja, per la mort de la senyora reyna dona Elienor. Johannes se-
cretarius.
Item serà ordonat gran e solempne anniversari per l’ànima de la dita
senyora, en lo qual convocarà totes les universitats del regne, a les quals
scriurà que trameten lurs missatgers per entrevenir a les dites exèquies
cert dia per lo dit Rey a ells assignat. Les quals exèquies se facen ab aque-
lla major solempnitat que fer se puxa e han acostumat fer les cases
d’Aragó e encara de Sicília, car les exèquies qui·s són fetes ací se són fe-

226
La muerte en la Casa Real de Aragón

tes ab tanta solempnitat que no és memòria d’òmens que jamés per rey-
na d’Aragó s’i fessen semblants, axí per lo dit senyor com per los reyals, e
encara universitats de tots los regnes e terres del dit senyor. E la dita so-
lempnitat se farà en la església major de la ciutat on serà lo dit Rey, e axí
matex n’escriurà als prelats e barons qui seran en la comarcha on lo dit
Rey serà, que vinguen e sien en la solempnitat de les dites exèquies. Jo-
hannes secretarius.
(…).97
Dominus Rex mandavit michi, Johanni
de Tudela. Probata.

Real Cancillería, Reg. 2.293, fols. 162v-163r, y fols. 166r-169r (fol. 166r-v). Carta a
Blanca de Navarra, reina de Sicilia, sin nuevos detalles, en los fols. 163v-164r.

231
Valencia, 20 de febrero 1407
El rey Martín I de Aragón a los oficiales y regidores de las universidades de Sici-
lia. Les comunica la muerte de su mujer la reina María de Luna.

Rex Aragonum.
Dilecti et fideles nostri. Fides preclara et cordialis devocio quas erga
nostram regiam maiestatem experiencia nos docuit vos habere, merito nos
impellunt ut tam leta quam tristia contingencia universa ad vestre fidelita-
tis noticiam derivemus, ut quemadmodum gaudii ita efficiamini participes
passionis. Sane, non sine amaritudine nimia cordis nostri et tristissimo ani-
mo, fidelitati vestre depromimus quod, diebus non longe preteritis, illus-
trissimam conthoralem nostram Mariam, reginam Aragonum, civitatem
huiusmodi adeuntem nobiscum Nathalia Domini celebrare festiva solacia,
in Villa Regali, regni huiusmodi valentini, vigilia scilicet Nativitatis nostri
Domini nunc elepsa [sic], ex pleuresi valido cum febre accuto contigit gra-
viter infirmari, cuius gravamine lacessita, Regina eadem, die mercurii tunc
proxime subsecuti, receptis per eam humiliter sancte matris Ecclesie sacra-
mentis devote, ut fida christicola, prout placuit bonitati divine, persolvens
debitum naturale, spiritum suum reddidit almifico siderum conditori. Et
licet, natura pungente, doleamus multimode tante coniugis laterali consor-

97
El memorial continúa con instrucciones relativas a cuestiones políticas y patrimoniales.

227
Archivo de la Corona de Aragón

cio sic repente privari, quia tamen huiusmodi casus eventus ex disposicio-
ne processit magestatis celestis que, prout vult, largitur et aufert, solamur
in Domino, eundem orantes precibus afectivis quatenus animam memora-
te Regine consortem faciat celestium incolarum; vos rogantes attente
quatenus pro salute anime sepefate Regine exequias, ut sue dignitati re-
ginali convenit, faciatis solempniter celebrari. Data Valencie, sub nostro
sigillo secreto, xx die febroarii anno a Nativitate Domini m cccc viiº.
Rex Martinus.
Dominus Rex mandavit michi, Johanni
de Tudela. Probata.
Dirigitur estretico, juratis et probis hominibus nobilis civitatis Messane.
Item similis fuit missa procuratori, juratis et probis hominibus felicis ur-
bis Panormi.
Item alia capitaneo, juratis et probis hominibus felicis civitatis Cira-
cusie.
Item alia juratis et probis hominibus civitatis Matzare.
Item alia juratis et probis hominibus civitatis Agrigentis.
Item alia juratis et probis hominibus civitatis de Xifello.
Item alia capitulo, juratis et probis hominibus civitatis Catanie.
Item alia juratis et probis hominibus ville de Castro Johannis.
Item alia juratis et probis hominibus ville de Llenti.
Item alia juratis et probis hominibus ville de Trahine.
Item alia juratis et probis hominibus ville de Milaço.
Item juratis et probis hominibus ville de Plaça.
Item juratis et probis hominibus ville de Nicosia.
Item juratis et probis hominibus ville de Mineu.
Item juratis et probis hominibus ville de Torello.
Item juratis et probis hominibus ville de Salem.
Item juratis et probis hominibus ville Liquate.
Item juratis et probis hominibus ville de Noto.
Item juratis et probis hominibus ville de Calatagiro.
Item juratis et probis hominibus ville de Rendaço.

Real Cancillería, Reg. 2.293, fols. 164v-165r.

228
La muerte en la Casa Real de Aragón

232
Valencia, 20 de febrero 1407
El rey Martín I de Aragón al rey Martín I de Sicilia, su primogénito. Le comuni-
ca la muerte del rey Enrique III de Castilla, según una carta recibida del infante
Fernando de Castilla.

Lo rey d’Aragó.
Rey molt car primogènit. Per altres letres les quals vos trametem per
lo feel cambrer nostre n’Andreu Aguiló, vos notificam ab gran dolor lo
cas inopinat de la mort de la Reyna, muller nostra, mare vostra qui Déus
haja, l’ànima de la qual nostre senyor Déus vulla apellar al seu regne. No-
resmenys vos certificam, molt car primogènit, que segons letres que ha-
vem rebudes de nostre molt car nebot l’infant don Ferrando de Castella,
lo rey de Castella, nostre car nebot, cosín germà vostre, passà de la pre-
sent vida la vigília de Nadal proppassat, hora de prim son; de la qual
mort nós havem haüda gran desolació, com lo tenguéssem en reputació
de fill. E ha succeït en Rey lo príncep don Johan, primogènit seu, e
prega’n<t>s lo dit infant molt afectuosament, per les dites sues letres,
que ab lo dit rey de Castella vullam conservar los bons deutes e amistats
que havem costumat haver ab lo dit Rey pare seu; e nós li havem feta res-
posta que havem desplaer de la mort del dit Rey, e que·ns plau, e que
som fort contents, axí com deu esser, servar tots bons deutes ab lo dit
Rey, axí com havíem ab son pare; per l’ànima del qual havem fets ací
gran e solempne anniversari. E par a nós que vós, axí mateix, lo dejats fer
aquí, actès lo gran deute que lo dit Rey havia ab nostra casa e la vostra. E
tinga-us en sa guarda, Rey molt car primogènit, e·us prosper e·us faça
tots vostres fets ben avenir, l’Esperit Sant. Dada en València, sots nostre
segell secret, a xx dies de febrer del any de la Nativitat de nostre Senyor
mil cccc e set. Rex Martinus.
Dominus Rex mandavit michi, Johanni
de Tudela. Probata.

Real Cancillería, Reg. 2.293, fol. 163r-v.98

98
El que la muerte del rey Enrique de Castilla se feche en la vigilia de Navidad parece
un lapsus del escribano

229
Archivo de la Corona de Aragón

233
Weinheim, 8 de julio 1407
Roberto de Baviera, rey de romanos, al rey Martín I de Aragón. Conocida la
muerte de su mujer la reina María de Luna, le hace llegar sus condolencias.

[Al dorso:] Illustrissimo principi domino Martino, Dei gracia regi Arago-
num, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitique Barchinone,
Rossilionis et Ceritanie, consanguineo nostro carissimo.a
Illustrissimo principi domino Martino, Dei gracia regi Aragonum, Valen-
cie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitique Barchinone, Rossilionis et
Ceritanie, consanguineo nostro carissimo, Rupertus, eadem gracia romano-
rum rex semper augustus, sincere dileccionis affectum cum gaudio salutari.
Illustrissime princeps consanguinee carissime. Vidimus diebus proximis su-
blimitatis vestre literas serenissime domine Marie quondam, coniugis vestre
affinisque nostre predilecte, quo ad mortalem vitam interitum deplorantes.
Quarum tenore perspecto, fuimus nedum ex infausto casu, verum eciam
propter amaritudines vestras condicione humane fragilitatis eumdem, ut in-
nuitis, coniunctam, non modicum perturbati. Novimus enim serenitatem
vestram nobis in prosperis congaudere et in adversis, si que occurrerent, cre-
dimus pariter contristari. Sed, princeps inclite, omnes huius legis eventui su-
biacemus, nec quemquam eximit aliqua fatalitas ab eadem; unde, quamvis
naturalem anxietatem vobis de tante consortis privacione causatam non im-
merito fateamur, in hoc tamen singulariter respirare debetis, vestraque sus-
piria temperare, quod salutaribus munita viaticis dicta vestra conthoralis, ut
scribitis, expiravit. Ex hoc namque pie presumendum est huius vite caligi-
nem eam in lucem eternam felici commercio transmutasse, ubi tamdem, Al-
tissimo largiente, peractis votive cursibus transitoriis in hoc mundo, vestre
serenitati cum iocunditate perpetua applaudebit. Magnum autem affeccio-
nis vestre indicium ex huiusmodi literis, licet flebilibus, certo colligimus ar-
gumento, cui utique omni conamine noster animus correspondet, paratus
siquidem vestra desideria possetenus adimplere. Omnipotens serenitatem
vestram prosperitatis successibus felicitet in longevum. Datum Winheim,
anno Domini mccccviimo, die viii julii, regni vero nostri anno septimo.
Ad mandatum domini Regis, Job Ve-
ner, utriusque juris doctor.
a
También al dorso, con letra de un secretario del rey Martín: «Del emperador de
Roma».

Real Cancillería, Pergaminos de Martín I, núm. 375.

230
La muerte en la Casa Real de Aragón

234
Valencia, 14 de septiembre 1407
El rey Martín I de Aragón a Violante de Bar, reina viuda de Aragón, su cuña-
da. Le comunica la muerte de la infanta Juana de Aragón, condesa de Foix.

Senyora e molt cara sor. Ab gran dolor e desplaer de cor vos significam
que la infanta dona Johana, neboda nostra, és estada en los dies passats axí
fort congoxada e agreviada del accident seu acostumat del ventre, que hir
dimarts, a x hores e miga aprés migdia, confessada e combregada primera-
ment, e fet per ella son testament axí com de bona christiana se pertanyia,
reté l’esperit a nostre senyor Déu, axí com per disposició divinal era ja or-
donat. E finà axí com si fos un albat, faent fort notabla e meravellosa fi, de
què havem haüt gran plaer, pux axí de la sua mort era per nostre senyor
Déu ordonat; al qual suplicam humilment que vulla l’ànima de la dita in-
fanta entre·ls sants seus col·locar. E és-se jaquida al monestir de Poblet, on
jaen son pare e sa mare. Pregants-vos, senyora e molt cara sor, que vullats
ab paciència virtuosa pendre la dita mort, attenent que axí és estat per nos-
tre senyor Déus ordonat, segons és dit, e serà cosa de la qual nos complau-
rets singularment. E tinga-us en sa guarda l’Esperit Sant. Dada en Valèn-
cia, sots nostre segell secret, a xiiii de setembre del any mccccvii. Rex
Martinus.
Lo rey d’Aragó, vostre frare.
Dominus Rex mandavit michi, Johanni
de Tudela. Probata.
Dirigitur regine Yolandi.

Real Cancillería, Reg. 2.251, fol. 78r-v.99

235
Valencia, 14 de septiembre 1407
El rey Martín I de Aragón a la noble Elionor de Cervelló. Le comunica la
muerte de la infanta Juana de Aragón, condesa de Foix. Le envía la carta para

99
Publicada por Francisco de Bofarull y Sans, «Generación de Juan I de Aragón»,
Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 6 (Barcelona 1898), págs. 324-325.
También fue publicada por J. M. Roca i Heras, La Medicina catalana en temps del rei Martí,
Barcelona 1919, págs. 105-106.

231
Archivo de la Corona de Aragón

Violante de Bar, reina viuda de Aragón, y le recomienda buscar el momento opor-


tuno para entregársela.

Lo Rey.
Madona Elienor. Ab gran dolor et cetera ut supra, usque ad illam par-
tem, col·locar. On, com nós d’açò scriscam de present a nostra molt cara
sor la reyna dona Yolant, aconortant aquella, pregam e encarregam-vos
que hora captada, e ab aquelles persones e per aquella manera e forma
que a vós ben vist serà, donets la letra a la dita Reyna, la qual letra ensemps
ab la present vos trametem, aconortant aquella ab vostres bones, acostuma-
des e sàvies paraules, que ella vulla ab paciència virtuosa pendre la dita
mort, attenent que axí és estat ordonat per nostre senyor Déus; havent-vos
en açò en aquella manera que·s pertany e de vós confiam, si·ns desijats ser-
vir ne complaure. Dada en València, sots nostre segell secret, a xiiii dies
de setembre del any m cccc vii. Rex Martinus.
Idem [Dominus Rex mandavit michi,
Johanni de Tudela]. Probata.
Dirigitur nobili Alionori de Cervilione.

Real Cancillería, Reg. 2.251, fols. 78v-79r.

236
Valencia, 14 de septiembre 1407
El rey Martín I de Aragón a los consejeros de Barcelona. Les comunica la muerte
de la infanta Juana de Aragón, condesa de Foix, y les ruega que le hagan celebrar
exequias.

Lo Rey.
Prohòmens. Ab gran dolor e desplaer de cor vos significam que la in-
fanta dona Johana, neboda nostra, és estada en los dies passats axí fort
congoxada e agreviada del accident seu acostumat del ventre, que hir di-
marts, a x hores e miga aprés migdia, confessada e conbregada primera-
ment, e fet per ella son testament, axí com de bona christiana se pertanyia,
reté l’esperit a nostre senyor Déu, axí com per disposició divinal era ja or-
donat. E finà axí com si fos un albat, faent fort notabla e meravellosa fi.
On pregam la potència divinal que vulla l’ànima de la dita infanta entre·ls
sants seus col·locar. Pregants-vos que per l’ànima de la dita infanta façats
fer aquí aquelles honorables exèquies que·s pertany, attesa la casa d’on és

232
La muerte en la Casa Real de Aragón

exida, e aquexa ciutat en semblants fets ha notablament e bé acostumat. E


serà cosa de la qual nos servirets molt. Dada en València, sots nostre segell
secret, a xiiii dies de setembre del any m cccc vii. Rex Martinus.
Idem [Dominus Rex mandavit michi,
Johanni de Tudela]. Probata.
Dirigitur juratis et probis hominibus civitatis Barchinone.

Real Cancillería, Reg. 2.251, fol. 78v.

237
Valencia, 20 de septiembre 1407
El rey Martín I de Aragón al rey Martín I de Sicilia, su primogénito. Le comunica
la muerte de la infanta Juana de Aragón, condesa de Foix, el día 13. Le encarga ves-
tirse de duelo y hacerle celebrar exequias. Le anuncia el contenido de su testamento.

Lo rey d’Aragó.
Rey molt car primogènit. Sabents certament que·n haurets gran plaer
e consolació, certificam-vos que en la confecció de les presents érem sans
e en bon punt de nostra persona, per gràcia de nostre senyor Déus. E
desijants ab gran voler saber açò mateix de vós, e de nostra molt cara fi-
lla, la Reyna vostra muller, e de nostre molt car nét l’infant don Martín,
vostre primogènit, pregam-vos afectuosament que contínuament per vos-
tres letres, per totes les fustes que vindran en les parts deçà, nos en certi-
fiquets a nostre singular desig e plaer. Rey molt car primogènit, ab gran
desplaer vos significam que la infanta dona Johana, neboda nostra, es-
tant ací ab nós, en lo nostre Reyal de València, és estada en tant congoxa-
da e agreviada del accident seu acostumat del ventre, que lo dimarts
prop passat, que·s comptava a xiii del present mes de setembre, una
hora e miga ans de miganit, confessada e combregada, e fet per ella son
testament axí com de bona christiana se pertanyia, reté l’esperit a nostre
senyor Déus. E jatsia de la mort de la dita infanta hajam haüt, axí com
devem, molt gran desplaer, emperò consolam-nos com la dita infanta ha
feta fort notabla e maravellosa fi; on pregam la divinal potència que vulla
l’ànima de la dita infanta entre·ls sants seus col·locar. Pregants e aconse-
llants-vos, Rey molt car primogènit, que per l’ànima de la dita infanta ne
façats fer aquí aquelles honorables exèquies que·s pertany, havent es-
guart a la casa d’on és exida; e aportats-ne gramalla grossa xv jorns, e iii
jorns lo caperó vestit, retent-hi lo deute que devets e sots tengut, axí com

233
Archivo de la Corona de Aragón

nós havem fet, qui en les exèquies sues havem feta fer gran solempnitat.
E certificam-vos que en lo dit testament ha lexat hereu a nós, jatsia ab
molts càrrechs, e ha lexat a vós tot ço e quant li pertanyia per part de sa
mare. Si coses algunes, Rey molt car primogènit, vos són plasents de les
parts deçà, scrivits-nos-en, car nós les complirem de bona volentat. E
tinga-us en sa curosa guarda l’Esperit Sant. Dada en València, sots nos-
tre segell secret, a xx de setembre del any de la Nativitat de nostre Sen-
yor m cccc vii. Rex Martinus.
Dominus Rex mandavit michi, Johanni
de Tudela.

Real Cancillería, Reg. 2.294, fols. 57v-58r.100

238
Barcelona, 24 de mayo 1408
El rey Martín I de Aragón a Jaime II, conde de Urgel. Acusa recibo de la notifi-
cación de la muerte de su padre, el conde Pedro II, y le da remedios para consolarse.
También se escribió a su madre, Margarita de Monferrato, y a su mujer, la in-
fanta Isabel de Aragón.

Lo Rey.
Comte car nebot. Per mossèn Pere Roig, prior de Castelló de Farfanya,
havem reebuda vostra letra, ab la qual nos havets notificat lo passament de
la present vida del comte d’Urgell, pare vostre, de què havem haüt fort
gran desplaer. Però per tal com lo dit vostre pare ha reebuts los sancts sa-
graments ecclesiàstichs, e ha fet tot ço que bon e vertader christià devia e
era tengut fer, havem-ne haüda gran consolació; pregants-vos ab efecció
que ho vullats pacientment tollerar, e concordar lo vostre voler ab aquell
de nostre senyor Déus, al qual ha plagut pendre’l a la sua part. E record-
vos de la ley de natura, que ha que alcun no pot néxer qui no muyre; e
usant de san e bon consell, convertits vostres dolors e làgremes en ora-
cions, e almoynes, e altres sufragis a la sua ànima saludables. Nós havem
informat sobre aquestes coses lo dit prior, al qual vos pregam que donets

100
Publicada por Mateu Rodrigo Lizondo, Col·lecció documental de la Cancelleria de la Co-
rona d’Aragó. Textos en llengua catalana (1291-1420), vol. ii, Barcelona 2013, doc. 888.

234
La muerte en la Casa Real de Aragón

creença plenera. Dada en Barchinona, sots nostre segell secret, a xxiiii


dies de maig del any m cccc viii. Rex Martinus.
Dominus Rex mandavit michi, Bernar-
do Medici. Probata.
A nostre car nebot, lo comte d’Urgell.
Similes litere, verbis tamen competenter mutatis, fuerunt misse a la
comtessa d’Urgell et a la infanta dona Isabell, comtessa d’Urgell.

Real Cancillería, Reg. 2.184, fols. 71v-72r.101

239
Mesina, 25 de agosto 1409
Tomasso Crisafi, arzobispo de Messina, al rey Martín I de Aragón. Muestra su
gran sentimiento por la muerte del rey Martín I de Sicilia. Le da remedios para con-
solarse y le recomienda visitar la isla.

[Al dorso:] Sacre regie maiestati.a


Serenissime princeps et excellentissime domine, post terre osculum ante
pedes. Lu casu flebili lu quali avi tenebratu et piagatu tucti li vostri fidili vas-
salli et servituri, di lu sacru transitu di lu graciosu, benignu et excellentis-
simu signuri nostru Re, quantu ammi genera afflictivu duluri intollerabili, la
lingua non sufficit expremiri, et per consequens, minu purria la pinna desig-
nari; et merito, ca lu intellectu humanu tantu plu senti passioni di la priva-
cioni quantu plu di lu habitu richipia favuri, promoccioni et augmenti.
Quandu adunca separatu mi sentu da tantu beni, ki altru pozu concludiri,
exceptu ki tal transitu est mia continua et perpetua morti? Ca a lu dictu be-
nignu signuri fu via di perpetua saluti rendendu lu comuni debitu di la car-
ni, et ammi e disolacioni, mesta et pungenti cultellu ki continuo mi percha
lu cori. Da lu qual duluri mi si dubla plaga acerba quandu consideru la
affliccioni la quali di zo susteni vostra sacra maiestati. Licet, signuri preclaris-
simu, la vostra temperatissima virtuti divi supra zo prindiri debitu remediu,
considerandu la vita nostra essiri repleta di tanti amaritudini, periculi et
affanni ki non bastiria lu tempu a ki vulissi in luctu vacari, ca tuctu est flebili,
et non sulu lu fini quantu forsi lu principiu. Quapropter li sapienti di Trac-
cia la nativitati di chascadunu celebravanu cum luctu et amari pianti, et la

101
Publicada por Andrés Giménez Soler, «Don Jaime de Aragón, último conde de Ur-
gel», en Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 7 (Barcelona 1901), pág. 238.

235
Archivo de la Corona de Aragón

morti cum grandi alligriza et exultacioni, canuxendu lu iniciu di la vita


nostra essiri causa di omni affannu, periculi et doluri, et lu fini remediu di
omni quietu. Ancora, signuri clementissimu, la virtuti firma si experimenta
quandu, depressa da cosi adversi, tantu plu in si midemmi stay constanti,
quantu di plu valida esti conquassata tenpestati; la qual virtuti moderata
tandu reduchi in gloriosu et famosu exemplu, quandu ne per grandi gau-
diu plu di lu justu si exalta ne per duluri si macera; la qual moderanza vere
canuscu plu regnari in vostra clemencia ki in nulla persona altra viventi,
per quellu ki eu conpresi nel tempu ki vostra signuria fu in questu vostru
regnu. Pero, signuri, sia vostra merci considerari la vita di tanti regni et chi-
tati essiri in li vostri sacri manu, et da vui prendiri tali remediu ki a la vostra
maiestati sia conservacioni, et actuti nui, vostri vassalli, salutiferu sustegnu.
Tuctu lu regnu, et precipue questa chitati, Deo gracias, pariter nullo discre-
pante, teni la menti stabili et firma sulu in lu sacratissimu nomu vostru, sucta
lu quali chascadunu firmiter si disponi viviri et muriri, ca debitu mi esti su-
plicandu reduchiri a la vostra excellentissima memoria quellu ki sia perpe-
tuu riparu di questu regnu. Per tantu, fora multu necessaria la vostra vinuta
in questu vostru regnu, ad minus per alcun pichulu tempu, ca zo fora stabili
confortu et perpetua fortiza di tucti vostri vassalli et servituri, et di tucti li po-
puli. Sempri mi accumandu in gracia di la vostra maiestati. Data Messane,
die xxv augusti, secunde indictionis.
Vestre maiestatis humilis servulus, frater Thomas Crisafi, messanensis
archiepiscopus.
a
También al dorso, con letra de un secretario del rey Martín: «Del archabisbe de
Messina».

Real Cancillería, Cartas reales de Martín I, núm. 1.337. Duplicada en el núm. 1.340.

240
Agrigento, 30 de agosto 1409

El juez y dos ciudadanos de Agrigento al rey Martín I de Aragón. Muestran su


gran sentimiento por la muerte del rey Martín I de Sicilia y un gran deseo de su pre-
sencia en la isla.

[Al dorso:] Sacre regie Aragonum et Sicilie maiestati.a


Serenissime princeps et clementissime domine, terre osculum ante pe-
des. Loquimur in amaritudine animarum nostrarum, quia defecit gaudium
cordium nostrorum. Humana sors, que principem gloriosum recolende

236
La muerte en la Casa Real de Aragón

memorie, dominum nostrum regem Martinum, clementissimum Sicilie re-


gem, rapuit, nos desolatos in fletu et merore reliquit. Conmota sunt visce-
ra utriusque sexus siculorum, et conversa sunt in luctum, ob mortem pre-
dicti Regis et domini nostri. Quis enim de tanti gloriosissimi illustris
principis perdicione non languesseret? Vere scribere non valemus quales
et quante fuerunt lacrime quas continuatis diebus mares et femine, maio-
res et minores, cives universi et exteri in hac civitate conmorantes effu-
serunt, et specialiter nos, qui ob tirannicam rebellionem que aptenus [sic]
regnum istud, et specialiter hanc civitatem, pluries invasit, suadentibus yni-
quis rebellibus, plurima sustinuimus incomoda, dampna atque iniurias in
personis et bonis. Querimur igitur consolacionem, et vix valemus reperire.
Profecto tunc inveniemus cum maiestatem vestram oculis propriis intuebi-
mur. Vere erit in nobis illa dies magna securitas et gloria inmensa deside-
rata a cuntis gentibus. Quam ob rem votis omnibus exorabitur a nobis di-
vina potencia ut magestatem vestram in regimine regnorum vestrorum,
et specialiter istius vestri regni, in cuius acquisicione neque sumbtibus
[sic], neque fidelium vestrorum sanguinis effusionibus, atque proprie per-
sone laboribus minime pepercistis, sine defectu sui tempora longiora con-
servet, et nos fidelissimos vassallos fidelitate grandissimos maiestati vestre
faciat esse perpetuo recomissos. Scripta Agrigenti, penultimo augusti iie in-
dictionis.
Vestri humiles servitores et vassalli, Jacobus de Randacio, licenciatus in
jure civili, judex civitatis Agrigenti, Johannes de Randacio, necnon Johan-
nes de Camarino, cives dicte civitatis vestre.
a
También al dorso, con letra de un secretario del rey Martín: «De Jacobo de Randa-
cio, Johan de Randacio e Jacobo de Camerino».

Real Cancillería, Cartas reales de Martín I, núm. 1.341.

241
Barcelona, 22 de septiembre 1409

El rey Martín I de Aragón a los regidores de Messina. Agradece la carta de duelo


que le han remitido y les anuncia que no tomará ninguna decisión de gobierno has-
ta que llegue la embajada que preparan.
También se escribió a los regidores de Marsala.

Rex Aragonum et Sicilie.


Dilecti et fideles nostri. Lamentabilem simulque consolatricem, nedum
libenter sed cupide, literam vestram recepimus, super immenso dolore tran-

237
Archivo de la Corona de Aragón

situs ab hac vita mortali ad superos illustris Martini, regis Sicilie, primogeniti
nostri recordacionis eximie; cuius pretextu, post renovatum vulnus quod
jam ad cicatricem fere pervenerat spiritum, noviter celsitudo nostra ingentis
consolacionis assumpsit. Gratulamur vobis quamplurimum, et vestram invio-
labilem fidei puritatem miramur, eamque mirifice comendamus; experien-
ter etenim didicimus et clare prospicimus quod super actus vestros laudabi-
les et amorem intimum quem ad personam et regiam domum nostram
geritis, nil est supra. Ceterum, quia pro bono et salubri statu regni Sicilie no-
bis humiliter supplicastis, ut super regimine et gubernacione eiusdem nu-
llam provisionem generalem facere dignaremur usque generalis ambassiata,
quam nobis in brevi mittere universitates dicti regni intendunt, excellen-
ciam nostram adiverit, respondemus quod supplicacioni vestre condescen-
dentes benigne, agemus omnimode sicuti supplicastis. Volumus quippe et
cordi multum habemus quod in his et aliis comodum et honorem dicti regni
et vestri tangentibus vota vestra fine votivo claudantur. Data Barchinone, sub
nostro sigillo secreto, vicesima secunda die septembris, tercie indicionis,
anno Incarnacionis Domini mº ccccº viiiiº. Rex Martinus.
Dominus Rex mandavit michi, Bernar-
do Medici. Probata.
Dilectis et fidelibus nostris straticoto, juratis et probis hominibus nobilis
civitatis Messane.
Similis litera, sub eisdem data, signo atque mandato, fuit missa dilectis
et fidelibus nostris juratis et probis hominibus universitatis terre Marsalie.
Real Cancillería, Reg. 2.252, fols. 113v-114r.102 Al fol. 120r-v, con fecha del 3 de octu-
bre, hay una carta idéntica a los regidores de Palermo, también enviada a los de Agri-
gento y Trápani.

242
Barcelona, 21 de octubre 1409
El rey Martín I de Aragón al rey Carlos III de Navarra. Rememora la muerte del
rey Martín I de Sicilia y le explica la situación en la cual queda la reina su viuda,
Blanca de Navarra.

Rey muy caro e muy amado hermano. Con muy grant crebamiento de
coraçón nos conviene sovén renovar la dolor que havemos de la trista e muy
dolorosa muert de nuestro primogénito e fijo vuestro, el rey de Sicilia de

102
Publicada por Martí de Riquer, Obras de Bernat Metge, Barcelona 1959, pág. 213.

238
La muerte en la Casa Real de Aragón

gloriosa recordación; e agora no menos, quando nos conviene scrivir de los


afferes que tocan nuestra muy cara fija e vuestra, la reyna de Sicilia, su mu-
ger, la qual ell sobre todas cosas amava, e nos, por conseguient, amamos
aquella tanto como en vida del dito Rey su marido fazíamos, e la havemos e
hauremos todos tiempos por fija nuestra muy cara. E es muyto consonant a
razón, quar nos la li esleímos por muger, e la saquemos de la vuestra casa pa-
ternal, e la embiemos al dito nuestro primogénito por Reyna e muger suya.
Rey muy caro e muy amado hermano, porque a vos sea bien cierto que todo
lo que desuso es contenido no solament lo havemos a coraçón, antes de fe-
yto lo hemos metido en buena execución, significamos vos que encontinent,
sapida por nos la dita muert muy dolorosa, ordenemos que la dita Reyna fija
vuestra e nuestra fos regidora e lugartenient nuestra en el regno de Sicilia,
en aquella maniera que era vivendo el dito rey de Sicilia su marido, e ahún
con muyto mayor e amplo poder; e ordenemos ahún más que ella estea en
aquellas ciudades, villas e lugares, e vaya por todas aquellas partes del regno
que más li plazerán líberament, e assín como ella esleirá, e que le sea feyta
aquella honor e obediencia que a nos sería feyta si éramos personalment en
aquell regno, en el qual, con la ayuda de nuestro senyor Dios, entendemos
passar muy prestament por visitar la dita Reyna e poner aquell en buen esta-
do. Por que, Rey muy caro e muy amado hermano, en caso que la dita Rey-
na, fija nuestra e vuestra muy cara, plazerá aturar o remaner en el dito regno
de Sicilia, nos ne hauremos muy gran plazer e consolación, e li faremos fa-
zer en aquell tanta honra como a nos mesmo; e si no hi querrá remaner,
mas passar en estas partes, nos la faremos bien e honorablament acompan-
yar; e después, si querrá estar en nuestra cort, hauremos ne muy grant pla-
zer, e la hauremos e tractaremos como a fija nuestra muy cara; e si más que-
rrá tornar en vuestro regno, nos la faremos acompanyar en tal manera que
será devidament satisfeyto a vuestra honra, e a la nuestra, e a la suya. De to-
das estas cosas, Rey muy caro e muy amado hermano, e de otras provisiones
que sobre esto feyto havemos mandado fazer, vos porá informar mossén Ar-
nau de Luçá, al qual ne havemos dito nuestra intención. Rey muy caro e
muy amado hermano, la Sancta Trinidat sea vuestra continua protección.
Dada en Barchinona, dius nuestro siello secreto, a xxi día de octobre del
anyo de la Natividat de nuestro Senyor mil cccc nueve. Rex Martinus.
El rey d’Aragón, hermano vuestro.
Dominus Rex mandavit michi, Bernar-
do Medici. Probata.
Real Cancillería, Reg. 2.252, fol. 123r-v.103

103
Publicada en la Colección de Documentos Inéditos del Archivo general de la Corona de Ara-
gón, vol. i, Barcelona 1847, págs. 160-162.

239
Archivo de la Corona de Aragón

243
Bellesguard, 23 de enero 1410
El rey Martín I de Aragón a su hermanastra la infanta Isabel, condesa de Urgel.
La consuela por la muerte de un hijo recién nacido.

Lo Rey.
Comtessa molt cara sor. De la nativitat del fill que nostre senyor Déus
novellament vos havia dat, de què l’altra dia nos escrivís, haguem tant gran
plaer que a penes vos ho poríem ab scriptura explicar, e la sua mort, que
aprés havem sabuda, és estada a nós aytant de major dolor com més nos
érem alegrats de la nativitat d’aquell. Beneyt sia nostre senyor Déus, a qui
plau que tant pochs en nombre siam romases. Però, molt cara sor, pus la
reparació és en la mà d’aquell qui no sab defallir als esperants en él, spe-
rats-hi fermament, quar ell vos ho retribuirà, e complint vostres desigs vos
farà condigna satisfacció de ço que pendre de vós li ha plagut. E sia lo
Sanct Sperit, molt cara sor, vostra guarda. Dada en la casa de Bellesguard,
a xxiii de janer del any mccccx. Rex Martinus.
Dominus Rex mandavit michi, Bernar-
do Medici. Probata.
A nostre molt cara sor, la comtessa d’Urgell.

Real Cancillería, Reg. 2.238, fol. 5v de la segunda numeración.

244
Bellesguard, 23 de enero 1410
El rey Martín I de Aragón al conde Jaime II de Urgel, su cuñado. Le consuela
por la muerte de un hijo recién nacido.

Lo Rey.
Comte car nebot. Gran plaer haguem l’altra jorn de la nova que sabem
com nostre senyor Déus vos havia dat un fill, e ab subirà desplaer vos signi-
ficam que·ns és estada molt greu la mort d’aquell. Però pus ha axí plagut a
qui·l vos havia dat, regraciats-lo-y, prenent-ho pacientment. E si concordats
lo vostre voler ab lo seu, ultra que farets ço que devets, porets rahonabla-
ment sperar plenera satisfacció de ço que levat vos ha. Dada en la casa de

240
La muerte en la Casa Real de Aragón

Bellesguard, sots nostre segell secret, a xxiii de janer del any mcccc deu.
Rex Martinus.
Dominus Rex mandavit michi, Bernar-
do Medici. Probata.
A nostre car nebot, lo comte d’Urgell.

Real Cancillería, Reg. 2.238, fol. 5r de la segunda numeración.

245
Barcelona, 27 de julio 1410
Ramon Desplà, diputado por el brazo real, a Alfons de Tous, obispo de Vic, diputado
por el brazo eclesiástico. Le comunica la muerte de Jaume Marc, diputado por el brazo
militar, y le ruega que vaya a Barcelona para disponer la designación del sucesor.

Al reverent pare en Christ, lo senyor bisbe de Vich.


Senyor. Ab fort gran despler vos he notificat per altra letra l’accident e
perill de mort en què mossèn en Jacme March, condeputat vostre e meu,
era posat. Ara, per aquesta, ab dolor de cor vos notifich la mort del dit
mossèn en Jacme, lo qual, pagant lo deute de natura, és passat d’esta vida
huy, que és digmenge, hora de vespres, a tres hores, loablement e bé, axí
com a bon christià que era, car la sua fi ha haüda correspondència a la
bona vida que ha tenguda e observada en sos dies. Per què, senyor, de part
mia, aytan humilment e cara com ce ne pux, vos prech, e per part del offi-
ci e administració del bé públich que vós e jo tenim e exercim, vos requir,
que encontinent vista la present, tot lagui e empetxament qualsevol ces-
sants, vos plàcia venir ací, a fi que abdós justats puxam praticar, concordar
e provehir sobre la elecció faedora de bona persona, car per guardar e
preservar vós, e mi, e la administració que tenim, de sinistres, inconve-
nients, perills e dans, és bé necessari de obrir-hi tots los ulls e no passar ab
los ulls cluchs, actès lo temps e cas presents. E plàcie-us que per res no·y
hage falla, car ja, senyor, podets veer la necessitat si·u requer. Scrita en
Barchinona, dicmenge hora de vespres, a xxvii de juliol l’any de la Nativi-
tat de nostre Senyor mcccc deu.
Ramon dez Pla, condeputat ensemps ab vós, senyor, del General de
Cathalunya, a vostra honor e servey apparallat.

Generalitat, vol. 633, fol. 111r.

241
Archivo de la Corona de Aragón

246
Barcelona, 9 de septiembre 1410
Violante de Bar, reina viuda de Aragón, al noble Guerau Alemany de Cervelló.
Le da remedios para consolarse por la muerte de su hermano Berenguer Arnau.

La reyna Yoland.
Mossèn Guerau. Asats indubitadament creem que, hoÿda per vós la mort
del noble mossèn Berenguer Arnau, frare vostre, vós havets haüda infinida
tristícia e dolor; com, verament, aquest és digne de plàyer, car Déus e natura
lo havien favorablament privilegiat de virtuts e bones costumes, en ell e sa vida
molt relluents, e a vós e a tot son linatge de gran consolació e renom; com,
sens null dubte, per aquest vivint foren vengudes a vós e a la vostra casa grans
acreximents de profit e honor. Mas, què farem, pux a nostre senyor Déu ha
plagut en la migania de sos dies tallar la tela de sa vida, encara que per la mort
de aquell, no solament vós, mas tota humana natura hagués perit? Certes, no
s’i pot àls fer. Pensats que no sots vós sols ni primer a qui tals pèrdues e amar-
goses dolors són sdevengudes. E ans que les dites noves plegassen a vós, nos
dolguem molt de aquelles per molts sguarts asats rahonables, e en la present
obmeses scriure per causa de brevitat. E si tots temps vós e·ls vostres benvo-
lents no fèyets sinó plànyer e ploar [sic, por plorar], no poríets recobrar la pèr-
dua ni part de aquella, ans faríets offensa a Déu, ab perill de perdre les altres
coses que·y romanen cares. E devets pensar que la derreria o fi ha esser neces-
sàriament repòs, e per ço usa de gran saviesa e approbat seny aquell qui en
semblants fets, aprés de alguna tristura e plor, inclinat lo cap ab liberal pensa,
ret gràcies a nostre senyor Déu. Digats, mossèn Guerau, a qui ha feta Déu injú-
ria si ha usat de la plenitut de son poder? Car lo sperit que havia comanat al
cos de aquell defunt a cert temps, lo dia que li ha plagut ho ha revocat. Qual
és l’om qui viu e no ha veure la mort? No ha a tornar la pols en pols? Són los
hòmens en lo món sinó ombra trespasable? Certes, lur cors no està en neguna
fermetat. Aconsolats-vos, e mostrats que havets sperit de fortalea, et recordats-
vos ab reposada pensa de tantes e tan singulars persones que de aquesta vida
són entre nós migrats. Si nostre senyor Déu entenés que la verge Maria, qui
era cap de nostra salvació, estigués millor en la vida present que dellà, no fóra
trespasada; e moltes altres santes e loables persones, de gran e insigne me-
mòria, les quals, a parer de nosaltres, lur vida en aquest món era necessària, e
les quals nostre senyor Déu, per sa potència divinal e eternal poder, conexent
–e axí·s deu catòlicament creure e necessària– que lur vida en aquest món ja
no era útil, guardant la fi perquè són creats, los ha de miserabilitat trespasats
en glòria perpetual. ¿No havets lest com Daviu plorà amargosament son fill
malalt e, com fon mort, cessà de dolor e plor per ço que no fos vist contrastar

242
La muerte en la Casa Real de Aragón

a la divinal volentat? E per ço, recordant-vos ab discertiva pensa en les coses


desús dites, e altres que en virtuosa persona deuen caber, consolats primera-
ment vós mateix, qui sots posat en regiment de molts, e manifestats als propin-
ques visible e famosa virtut, e als altres hoïnts sia mostrada doctrina de vós per
renom de bona fama, axí com se pertany; e donats sobre tot gràcies a aquell
qui mata e fa viure, e aprés de gran tristor, muda les coses en mellor. A nós re-
corden, mossèn Guerau, molts virtuosos exemplis e doctrines a vós, si fragilitat
no·us engana, notòries, les quals per tolre prolixitat d’escriptura obmetem en
la present. Et entre les altres, en vostre linatge mateix, e en aquexa matexa ra-
baça vostra, havíem vist coses famoses e dignes de memòria en lo noble baró
mossèn Ramon Alamany, pare vostre, qui de semblants pèrdues fon abeurat,
les quals, ab virtut de fortalesa, com a noble cavaller e de gran renom, les pres
ab gran virtut e confort de famosa e dura constància; per les quals e altres loa-
bles virtuts en ell relluents, aprés sa mort, huy viu en lo món per bona fama, e
vós e los vostres ne sots magníficament honrats. Donchs, jaquida tota matèria
de dolor, la qual no dóna remey negú als defunts, ni menys profit als vivents,
loats nostre senyor Déu de ses obres sens negun murmur, e afferrats-vos ab ell,
qui·us darà compliment de confort, per tal que, per la dita necessitat e volun-
tària obediència, siats digne de haver esmena e recobrament de goigs deçà,
los quals, sens negun dupte, Déu vos darà; e ab continuats sufragis pregats per
la ànima del dit noble defunt, e dels altres qui de vostra sanch són migrats tro
a huy, los quals nostre senyor Déu poderós, per mèrit de la sancta passió e in-
mensa misericòrdia sua, aculla en la glòria dels sants elets. Pregants-vos e amo-
nestants ab special manament e expressió gran, que la dita tristor vullats, per
esguart e conformitat del poder e voler de Déu, mudar en gog, e per honor e
servir de nós lexar; com si per continuar aquella vós podíets haver benifici de
recobrament, nós, per la gran afecció que·us havem, gran temps ha guanyada
per vostres mèrits, hi metríem tal part e hajuda per la qual conexeríets clara-
ment que no com a senyora, mas com a cosa pròpria, vos tractam; sabents que
del contrari nos faríets desplaer gran, al qual no creem vengats acordat volun-
tàriament. Et sentam en vós, per relació dels que vendran ençà, que per es-
guart de nostres letres e pregàries justes havets mès en oblit ço que natura ja
no·us pot reparar. Dada en Barchinona, sots nostre segell secret, a nou dies de
setembre l’any de la Nativitat de nostre Senyor m cccc x. La reyna Yoland.
Creu Jacme Diona.104
Domina Regina mandavit michi, Ber-
nardo de Gallach. Probata.

104
Jaume Diona era el capellán de la reina. En el original, este aviso al destinatario de-
bía ser autógrafo.

243
Archivo de la Corona de Aragón

Al noble e amat nostre mossèn Guerau Alamany de Cervelló, governa-


do [sic] general de Cathaluya [sic].

Real Cancillería, Reg. 2.055, fols. 71v-72v.

247
Sitio de Balaguer, 22 de agosto 1413
El rey Fernando I de Aragón al rey Carlos III de Navarra. Le consuela por la
muerte de la infanta Juana, su hija.

Rey muy caro e muy amado tío. Nos el rey d’Aragón e de Sicilia vos embia-
mos muyto a saludar como aquell que muyto amamos, e por a quin [sic] que-
ramos [sic] que diesse Dios tanta vida, salut e bona ventura quanto vos mismo
deseades, e nos per a nos querríamos, qui por vos faríamos todas las cosas qui
a vos vinguessen en plazer. Rey muy caro e muy amado tío. Segund havemos
sabido, a Dios ha plazido levar desti mundo a la sua sancta gloria a vuestra fija,
la infanta dona Johana, nuestra muy cara e muy amada prima; de la qual cosa
sabe Dios havemos havido muyt grant desplazer en nostre coraçón, por dos ra-
zones, entre les otras: la una por el grand deudo que havía con nos, e la otra
por la gran dolor que a vostre coraçón será legada. E sabet, Rey muy caro e
muy amado tío, que todo lo [sic, por lo que] Dios faze es bien fetzo, e a les vet-
zes da las tribulaciones en esti mundo a los que bien quierie por provar aque-
llos si son firmos en su amor; e aquellos que con paciencia suffren las tribula-
ciones en esti mondo, dando a Dios lahores e gracias per lo que fatze, es los
gran mérito en l’altre mondo. Por que, Rey muy caro e muy amado tío, vos ro-
gamos quanto más podemos que vos placia tirar de vuestra coraçón anoio e
desplazer que hayades por razón de la dita mort, e aconotats [sic, por aconor-
tats] vos della quanto podays. E sobre esto, Rey muyt caro e muyt amado tío,
embiamos a vos el amado nuestra fray Manuel Gonçalves, comendador de
Monroy, al qual sobre todo lo que·us dirá de nuestra part vos rogamos quera-
des dar plena fe e creença, axí con si nos personalment vos lo dizíamos. E si al-
gunas cosas, Rey muy caro e muy amado tío, de nuestros regnos e terres vos
son plazientes que por vos fagamos, enbiat les nos a dezir, car nos les conplire-
mos de bon coraçón. E sia todos tiempos a vuestra guarda la Sancta Trinidat.
Dada en el sitio denant Balaguer, sots nuestro segello secreto, a xxii días
d’agosto del anyo mccccxiii. Rex Ferdinandus.
Gabriel Mascaroni mandato regio fac-
to ad relacionem Didaci Ferdinandi de
Vadillo, secretarii. Probata.

244
La muerte en la Casa Real de Aragón

Al rey de Navarra, nuestro muyt caro e muyt amado tío.

Real Cancillería, Reg. 2.403, fol. 67v.

248
Zaragoza, 19 de abril 1414
El rey Fernando I de Aragón al papa Benedicto XIII. Le consuela por la muerte
del noble Pedro de Luna, su sobrino.

Sanctissime ac beatissime pater. Audita non sine grandi displicencia


cordis nostri morte nobilis Petri de Luna, nepotis vestri, tacti fuimus in-
trinsecus quadam amaritudine cordis nostri, et in dolore quem vos, pa-
ter beatissime, racionabiliter concepistis ex ea, nos ut filius de patre do-
lente utique condolemus. Considerantes tamen quod si bona, tam
nature quam fortune utinam gracie, de manu Dei, eius faciente gracia
divina, suscepimus, mala autem quare utique non sustineamus? Nam in
hoc ei admodum placere confidimus si tribulacionum aspera huiusmo-
di transimus. ‘Dominus siquidem dedit et ipse abstulit’. Ymo pocius ad
meliores mansiones transtulit, et, ut pie credimus, destinavit. Et licet,
beatissime pater, humanum sit in morte suorum pietatis testes lacrimas
fundere, virile tamen est modum illis imponere et, cum aliquamdiu flu-
xerint, racionis freno substrimgere, nec de morte sit nisi de moriente
turpiter condolendum. Licetque eciam cum sanctitate vestra, que in
scrinio sui pectoris scripta cuncta revolvit, supervacuum sit exemplis si-
milium inmorari, unum quidem de Anaxagora decernimus subnotare,
qui cuidam sibi mortem filii nuncianti, ‘Nichil, inquit, novum aut inex-
pectatum audio. Ego enim, cum sim mortalis, sciebam illum esse morta-
lem’. Sed quia fortitudo vestra non est fortitudo lapidis, nec caro vestra
cura [sic], filiali recomendacione premissa, post terre osculum ante pe-
des, suplicamus humiliter et ex corde ut dolendi modus existat tempe-
rancior, nec vos dolor rapiat extra modum, cum de salute eius spem
certissimam habeatis. Et sicut nepos vester, turbato fatalitatis ordine,
vos, beatissime pater, precessit ad mortem, sic ordinato mortalitatis ex-
cussu, ceteros precedatis ad vitam, in qua nos pariter post exilium flebi-
lem huius cui [sic] cum sanctis et electis Dei vivere perempniter valea-
mus. Qui Ecclesie stabilitatem fundavit incomutabiliter supra petram,
almam personam vestram conservare dignetur incolumem, cum suo-
rum triumpho rebellium plennis annis. Data Cesarauguste, sub nostro

245
Archivo de la Corona de Aragón

sigillo secreto, die xviiii a aprilis anno a Nativitate Domini mº ccccº


xiiiiº. Rex Ferdinandus.
Gabriel Mascaroni mandato regio fac-
to per Didacum Ferdinandi de Vadillo,
militem, consiliarium et promotorem.
Probata.

Real Cancillería, Reg. 2.404, fols. 108v-109r.105

249
Montblanc, 27 de septiembre 1414
El rey Fernando I de Aragón al papa Benedicto XIII. Le consuela por la muerte
de su sobrino Pedro de Luna, arzobispo de Toledo.

Sanctissime ac beatissime pater. Creator omnium Deus hominem, dig-


nissimam creaturarum, quem paulo minus minuerat ab angelis, velut supi-
num inhumano sua sui mortalitatis tegmine propagavit. Hinc est, conso-
lande pater, quod de morte venerabilis in Christo patris archiepiscopi
tholetanensis, nepotis vestri, qui (pro dolor!) recenter ab hoc seculo mi-
gravit ad Christum, tum quia dum vita humaniter fruebatur regno Castelle
preerat singulare decus et solamen et proprie prelature solacium, tum
eciam et propter ipsius cumulata obsequia nobis inpensa et virtutes, nos-
tris insitas visceribus, que debita suscipiebant continuo incrementa, non
possimus graviter non dolere. Sane, pater piissime, si debita meditacione
pensemus, si doctrinam dominicam capessere interno cupimus intellectu,
idem venerabilis non obiit, sed abiit, non decessit, sed recessit. Hic est
quem abeuntem ab hac lacrimarum valle Deus elegit in suum, et ita statuit
terminos eius qui preterire non poterant. Hic est qui, votive opere consu-
mato, maluit quiescere quam perpetuo tradere se labori, cuius virtus nus-
quam tecta post funera vivit. Opportet igitur, pater clementissime, ut, erec-
tis non carneis occulis sed mentis, ad vite nostre contagia, qui velut umbra
evanescimus, et quasi aque delabimur super terram, spiritum consolacio-
nis assumere, sine quo, quisquis attenuaret se ita ut os adhereret carni sue,
aut singultuosis meroribus fluvium effunderet lacrimarum. Quid prodesse-

105
‘Dominus dedit, Dominus abstulit’: Job 1, 21. ‘Nichil, inquit, novum aut inexpecta-
tum audio. Ego enim, cum sim mortalis, sciebam illum esse mortalem’: Petrarca, Epistolae fa-
milares, ii, 1.

246
La muerte en la Casa Real de Aragón

ret deffuncto? Cinis erat, et in cinerem conversus est; ad uterum comunis


matris rediit unde exivit. Addite insuper, miserande pater, quod omnipo-
tens Pater proprio Filio non pepercit, quem ut universe carnis fragilitas re-
minisceret, voluit quod mortis calicem pregustaret. Dolemus et compati-
mur, summe patrum, quod nos, laqueantibus negociis inmodicis, venire
teste Deo non possumus apud vos, eandem sanctitatem prout cupimus
consolare. Sed ne in totum videamur medelam consolacionis auferre, pre-
dicte sanctitati dilectum maiordomum nostrum Johannem d’Algadillo, mi-
litem, serio destinamus, ut eandem loco nostri ita valeat consolare, quod
se temperet a merore seseque temperamenti ope abstineat a singultibus et
suspiris; cuius consolatoriis sermonibus tanquam si a nostre vocis organo
emanarent acquiescere benigne dignetur. Speramus etenim, pastor cle-
mentissime, quod grata supervenient post merorem, cum Christus in suos
consimiles inferat lesiones, quos in paciencia predictos, sereno vultu, post
paululum inspicit; et confidimus inter alia quod universalis Ecclesie sancta
unio, in plenum vestre sanctitati solamen, in vestram sacram personam ra-
dicabitur, radicite nefandi scismatis resecata. Almam personam vestram al-
tissimus conservare dignetur incolumem Ecclesie sue sancte regimini feli-
citer et longeve. Data in villa Montisalbi, sub nostro sigillo secreto,
vicesima septima die septembris anno a Nativitate Domini m º ccccº xiiiiº.
Rex Ferdinandus.
Dominus Rex mandavit michi, Paulo
Nicholai. Probata.

Real Cancillería, Reg. 2.388, fols. 34v-35r.

250
Valencia, 12 de marzo 1415
El rey Fernando I de Aragón al rey Carlos III de Navarra. Le consuela por la
muerte de su mujer, la reina Leonor de Trastámara.

Rey muy caro e muyt amado tío. Nos, el rey d’Aragón e de Sicilia, vos
embiamos muyto a saludar como aquel que muyto amamos e apreciamos,
e por a quien querríamos diesse Dios tanta honor, salut e buena ventura
quanta por a nos mismo querríamos, e por a quien de buen coraçón faría-
mos todas las cosas que a vos veniessen en plazer. Rey muyt caro e muy
amado tío. La fragilidat de humana natura no permete con aquella firme-
sa de corazón tomar las dolores e amarguras que los casos occorientes de
todos días e aquesta miserable vida produzen, si la sensualidat e discreción

247
Archivo de la Corona de Aragón

predominant aquella no cohibexe. Sabe Dios con quanto dolor e congoxa


de corazón havemos entendido la dolorosa muert de nuestra muy cara tía
senyora, la Reyna vuestra muller, que por vuestra letra nos havedes intima-
do! Mas consuela nos la notable e cathólica fin que la dita nuestra tía sen-
yora, assí como verdedera christiana ha feyto, por la qual, atendida la suya
pura vida e conversación, speramos que la suya ánima es collocada en la
gloria de paradiso. La qual cosa, Rey muy caro e muy amado tío, deve a
vos, e nos, e otros qui de su absencia eternal sienten alguna amargura, mu-
yto aconsolar, car sin dubda no es muerta, mas viva en la gloria perdura-
ble, e de miseria mondana, en la qual no ha res constant ni de éntegra
perfección, es transportada a perpetual bienaventurança. Por que, Rey
muy caro e muy amado tío, con scudo de paciencia, refrigerio de consola-
ción, captenet vuestro viril e reyal coratge, al qual toda manera de lamen-
tació, como sea exiemplo de todos sos diusmesos, es enterdita, haviendo,
assí como a vuestra reyal dignidat se pertanesse, la ánima de la dita nuestra
tía senyora en piadosas e meritorias obras, e otros beneficios, caramente
comendada. E si algunas cosas, Rey muy caro e muy amado tío, de nues-
tros regnos e tierras vos son plazientes, embiat les nos a dezir, car nos las
compliremos de buena volundat. E sea la vuestra guarda e protección
l’Esperito Sancto. Dada en Valencia, dius nuestro siello secreto, a xii días
de março del anyo mccccxv. Rex Ferdinandus.
Dominus Rex mandavit michi, Paulo
Nicholai. Probata.
Dirigitur regi Navarre.

Real Cancillería, Reg. 2.406, fols. 119v-120r.

251
Valencia, 28 de marzo 1415
El rey Fernando I de Aragón a Alfonso de Aragón, duque de Gandía. Le consue-
la por la muerte de la infanta María de Navarra, su mujer.

Lo Rey.
Car oncle. Ley de natura és que tota cosa creada, axí com hac composi-
ció, haja dissolució; e aquesta és la condició de la humanitat, per la qual,
complexió de la ànima e del cors per mort se disgrega, tornant l’ànima en
sa pròpia pàtria e lo cors elemental en sos premordis. En açò nos mou, car
oncle, lo passament assats dolorós de nostra molt cara tia, vostra muller,

248
La muerte en la Casa Real de Aragón

segons a Déu ha plagut, d’aquesta vida. E creem, segons sa notable e vir-


tuosa vida,a a la glòria celestial, on viurà perpetualment. Per què·us pre-
gam prenats e hajats bon confort e paciència, com tot l’àls sia offendre
nostre Senyor, monstrant haver per desagradables les seues obres. Axí ma-
tex vos pregam que de algun matrimoni a finar no procehiscats tro hajats
parlat ab nós, axí com ja·us havem scrit, car açò haurem en singular plaer,
e lo contrari nos desplauria. Dada en València, sots nostro segell secret, a
xxviii dies de març del any mil cccc xv. Rex Ferdinandus.
Dominus Rex mandavit michi, Paulo
Nicholai. Probata.
Dirigitur duci Gandie.
a
Por el sentido de la frase, faltan algunas palabras.

Real Cancillería, Reg. 2.406, fol. 125r.

252
Gerona, 5 de marzo 1416
El infante Alfonso de Aragón a su madre, la reina Leonor de Alburquerque.
Acusa recibo de la comunicación de la muerte de su hermano el infante Sancho. Co-
menta la conveniencia de ocultarla a su padre, el rey Fernando I.

Molt alta e molt excel·lent senyora, mara e senyora mia molt cara.
De la vostra excel·lència e reebuda susara una letra, per la qual notifica
a mi la dolorosa mort del ínclit infant dom Sanxo d’Aragon e de Sicília,
germà meu molt car, meestre d’Alcàntara, e que jo no·n faça solennitat al-
guna, ans dissimul per ço que no vingue a sabude del senyor Rey. Per què,
senyora molt alta, condolent-me molt de la mort del dit frare meu, et con-
siderant que a tots los en aquest segle presents és imposat terme de morir,
sia mercè de vostra altesa no voler-ne pendre turbació alguna, ans aconso-
lar-se’n segons que de virtuosa e sforsade senyora se pertany, tenint mane-
ra e provehir que·l dit senyor Rey res de la dita mort no senta; e açò per tal
que, turbat en sa persona, no·n prengués alteració alguna, la qual, en lo
cas que ara és, li seria molt dampnosa. En ço, molt alta senyora, que·m ma-
nats sobre la dissimulació que jo faça de la dita mort, certifich vostra celsi-
tud que jo bonament no ho puch fer, car ja abans que·l portant la dita le-
tra hic fos s’ich sabia, e ara lo dit portador qui ho ha publicat, de manera
que a mi no és possible, e per ço he acordat trametre lo present correu cu-

249
Archivo de la Corona de Aragón

ytat a vostra altesa, avisant aquella que entretant staré appartat en ma cam-
bra a no axir d’aquella fins que hage cobrat lo present correu e sia certifi-
cat de vostra celsitud què li serà plasent jo sobre les dites coses faça. Scrita
en Gerona, a sinc de març del any m cccc xvi.

Real Cancillería, Reg. 2.452, fol. 100r-v.106

253
Igualada, 2 de abril 1416
El rey Alfonso V de Aragón a su mujer la reina, María de Castilla. Le comunica
que ese día se ha producido la muerte de su padre, el rey Fernando I. En postdata le
recomienda reconfortarse y vestir de duelo.

Lo Rey.
Reyna, molt cara e molt amada muller. Ab gran dolor de cor vos certi-
ficam com lo dia present, entre onze e xii hores, lo senyor Rey, pare e sen-
yor nostre, és passat d’aquesta vida. Per què·us pregam que ensemps ab los
de consell, e tots los altres, stigats presta per forma que, quant nós vos
scriurem, partiscats e vingats prestament a nós. E haje-us, Reyna molt cara
e molt amada muller, lo Sant Sperit en sa guarda. Dada en la vila de Agua-
lada, a ii dies d’abril l’any m cccc e setze.
E pregam-vos no·us donets desplaer, ans vos aconsolats bé, car certi-
ficam-vos que la senyora Reyna, mare nostra, o pren ab molt bon sforç. E
vestits-vos en la manera que trobarets que la senyora reyna dona Yolant,
quant morí lo senyor rey en Pere, se vestí, car aquí ne serets tantost infor-
mada. Dada com dessús. Rex Alfonsus.
Dominus Rex mandavit michi, Paulo
Nicholai. Probata.
A la Reyna, nostra molt cara e molt amada muller.

Real Cancillería, Reg. 2.410, fol. 59r.107

106
Publicada por Carlos López Rodríguez, Epistolari de Ferran I d’Antequera amb els in-
fants d’Aragó i la reina Elionor (1413-1416), Valencia 2004, núm. 773.
107
Publicada por Joan Segura, Història d'Igualada, vol. i, Barcelona 1905, pág. 181.

250
La muerte en la Casa Real de Aragón

254
Igualada, 2 de abril 1416
El rey Alfonso V de Aragón al noble Pedro Afán de Ribera, adelantado de Anda-
lucía. Le comunica la muerte de su padre el rey Fernando I y le ruega que continúe
velando por los intereses de la casa real.
También se escribió a diversos miembros del consejo real de Castilla y otros nobles.

El rey d’Aragón e de Sicilia et cetera.


Con gran dolor de coraçón vos certificamos que en el present día el
senyor Rey, padre e senyor nuestro muyt caro, es passado d’aquesta vida,
recebidos devotament los santos sagramientes segund de rey cathólico se
pertenesce. Por que, como aquell que con todo coraçón amastes su servi-
cio e honor, e somos sciertos amades lo nuestro, vos certificamos que
l’amor e buena e singular volundat que·l dito senyor Rey, padre e senyor
nuestro muyt caro, vos havía, entendemos a continuar e augmentar.a Ro-
gantes vos afectuosament que assí los negocios de la senyora Reyna, nues-
tra madre senyora, e nuestros, como de nuestros hermanos e servidores,
hayades en aquella special recomendación que notablement e virtuosa ha-
vedes acostumbrado. Dada en la vila de Agualada, a dos díes de abrill del
anyo mil quatrecens setze.
Dominus Rex mandavit michi, Paulo
Nicholai.

Al amado consellero nuestro Pero Afán de Ribera, adele[n]tado de An-


dalusía.
Sub simili forma fuit scriptum infrascriptis:
Al amado nuestro Gutierre Gómez de Tholedo, archidiano de Godala-
jara.
Al amado nuestro Ruiz López de Dávallos, conestable de Castiella.
Al amado e devoto nuestro mossén Diago López d’Estúnyega, justicia
maior del rey de Castiella, nuestro muyt caro e muyt amado primo.
Al amado e devoto nuestro el doctor Pere Yanyes, consellero del rey de
Castella, nuestro muyt caro primo.
Al amado e devoto nuestro el doctor Joha [sic] Rodríguez de Salaman-
cha, consellero del rey de Castiella, nuestro muyt caro primo.
Al amado consellero nuestro mossén Diago Ferrández de Vadiello.b
Al egregio e caro tío nuestro el comte don Frederich.

251
Archivo de la Corona de Aragón

Al noble amado e devoto nuestro mossén García Ferrández Manriques.


Al noble e amado nuestro mossén Johan de Valesco [sic], camarero
maior del rey de Castiella, nuestro muyt caro primo.
Item fuit scriptum:
Al reverend padre en Christo e amado consellero nuestro en Sancho,
por la divinal providencia arcevispe de Toledo, incipiens: Reverend padre
en Christo.
Al amado e devoto nuestro el doctor Pero Sanches del Castiello, conse-
llero del rey de Castiella, nuestro caro primo.
A los amado e fielloc
a
Sigue, rayado, si de dir es.
b
Corregido sobre Al amado e devoto nuestro mossén Diago Ferrández de Quinyones.
c
No continúa.

Real Cancillería, Reg. 2.410, fol. 59v-60r.

255
Igualada, 2 de abril 1416
El rey Alfonso V de Aragón al rey Juan II de Castilla. Le comunica la muerte de
su padre el rey Fernando I.
[Primera redacción:]

Rey muyt caro e muyt amado primo. Nos don Alfonso, por la gracia de
Dios rey d’Aragón, de Sicilia, vos embiamos muyto a saludar como aquell
por a quin querríamos Dios diesse salut, honor e buena ventura, tanta
quanta por a nos mismos. Rey muyt caro e muyt amado primo, con gran
tristeza e dolor de coraçón vos certificamos que huey, joves, a xii horas, el
senyor Rey, padre e senyor nuestro muyt caro, passó de aquesta vida, la
muert del qual ha dexado a nos gran desconsolación e no poqua turba-
ción e amargura. Empero, Rey muyt caro e muyt amado primo, quando
consideramos que·l dito senyor con grant contricción de coraçón ha con-
fessado e recebido con gran devoción los sanctos sagramientes e feyto to-
das las otras cosas que apertenecen a bueno e católico rey e senyor, que
d’aquiel saguero passo de su vida de su propria paraula se es acomendado
a Dios e a la gloriosa viergen santa María, madre suya, qui a los qui humil-
ment la reclaman no sabe fallir, e tenía muyt gran devoción, havemos al-
gún poco de refrigerio, creyendo firmament, attendidas las ditas cosas e

252
La muerte en la Casa Real de Aragón

otras que·s pueden dizir de su virtuosa, loable e devota vida, que su ánima
es collocada entre los santos en la gloria eternal. E por tal que somos cier-
tos que vos, Rey muyt caro e muyt amado primo, por la paternal amor e di-
lección que·l dito senyor Rey, padre e senyor nuestro muyt caro de glorio-
sa memoria, havía con vos, hauredes tristor de su dolorosa muert, por los
ditos sguardes vos devedes aconsolar, no olvidando de fazer rogar Dios por
su ánima. E si algunas cosas, Rey muyt caro e muy amado primo, vos son
plazientes de nuestros regnos e tierras, embiat les nos a dezir, car nos la
[sic] compliremos de buen grado. Certificantes vos, Rey muyt caro e muyt
amadoa primo, que assí como somos tenidos por el deudo grant que es en-
tre vos e nos, e en otra manera, entendemos a vos guardar aquella e indis-
soluble amor e fraternidat que·s pertany e todos tempos es estada entre
aquexa casa e aquesta. La sancta Trinidat, Rey muyt caro e muyt amado
primo, vos tenga en su continua guarda e protección. Dada en la vila de
Agualada, a dos días de abril del anyo mil ccccc [sic, por cccc] setze. Rex
Alfonsus.
Dominus Rex mandavit michi, Paulo
Nicholai. Probata.
Dirigitur regi Castelle.
a
Sigue, rayado, tío.

[Segunda redacción:]
Al muy alto, muyt caro e muyt amado primo don Johan, por la gracia
de Dios rey de Castiella e de León et cetera, don Alfonso, por aquella mis-
ma gracia rey d’Aragón, de Sicilia et cetera, salut e fraternal dilección.
Muyt alto, muyt caro e muyt amado primo, con gran tristeza e dolor de co-
raçón vos certificamos que huey, joves, a xii horas, el senyor Rey, padre e
senyor nuestro muyt caro, passó de aquesta vida, la muert del qual ha
dexado a nos gran desconsolación e no poqua amargura. Empero, muyt
alto, muyt caro e muyt amado primo, quando consideramos que·l dito sen-
yor con grant contricción de coraçón ha confessado e recebido con gran
devoción los sanctos sagramientes e feyto todas las otras cosas que aperte-
necen a bueno e católico rey e senyor, e que d’aquiel saguero passo de su
vida de su propria paraula se es acomendado a Dios e a la gloriosa viergen
santa María, madre suya, qui a los qui humilment la reclaman no sabe fa-
llir, e en la qual, segunt sabe vuestra alteja, havía muyt gran devoción, ha-
vemos algún poco de refrigerio, creyendo firmament, consideradas las di-
tas cosas e otras que·s pueden dizir de su virtuosa, loable e devota vida,
que, ultra la gloriosa perdurable fama que de sus anyos virtuosos en aques-
ti mundo lexa, su ánima es en vía de salvación. E por tal que somos ciertos

253
Archivo de la Corona de Aragón

que vos, muyt alto muy caro e muyt amado primo, por la paternal amor e
dilección que·l dito senyor Rey, padre e senyor nuestro muyt caro de glo-
riosa memoria, havía enta vos, hauredes tristor de su dolorosa muert por
los ditos sguardes; certificantes vos, Rey muyt caro e muyt amado primo,
que assí como somos tenidos por el deudo grant que es entre vos e nos,
entendemos a vos guardar toda aquella e indissoluble amor e fraternidat.
La sancta Trinidat, muyt alto e muyt caro e muyt amado primo, vos tenga
en su continua guarda e protección. Dada en la vila de Agualada, a dos
días de abril del anyo mil cccc setze. Rex Alfonsus.
Dominus Rex mandavit michi, Paulo
Nicholai. Probata.
Dirigitur regi Castelle.
Real Cancillería, Reg. 2.410, fol. 60v. Un primer texto, después de copiado en el re-
gistro, fue reformado con rayas e interlineados. Se editan íntegras las dos redacciones.
A continuación, fol. 61r y 61v, hay cartas similares a la reina Catalina de Lancaster, reina
de Castilla y al infante Enrique de Aragón, maestre de Santiago, hermano del rey Alfon-
so, que también presentan dos redacciones.

256
Igualada, 2 de abril 1416
El rey Alfonso V de Aragón al infante Juan, su hermano. Le comunica la muerte
del su padre el rey Fernando I y le da instrucciones sobre el gobierno de Sicilia.

Lo Rey d’Aragó e de Sicília.


Molt car e molt amat frare. Ab gran tristícia e dolor de cor vos certi-
ficam que uy digous, a xii hores, lo senyor Rey, pare e senyor nostre e vos-
tre de gloriosa memòria, passà de aquesta vida, la mort del qual ha lexat a
nós gran desolació e no poca amargura. Emperò quant consideram que·l
dit senyor ab gran contricció de cor ha confessat e reebut ab gran devoció
los sants sagraments e fetes totes les altres coses qui·s pertanyen a bon e
cathòlich rey e senyor, e fins al derrer pas de sa vida de sa pròpria paraula
s’és recomenat a Déu e a la gloriosa verge Maria, mare sua, qui a tots
aquells qui humilment le reclamen no sab ni pot fallir, en la qual, segons
sabets, havia molt gran devoció, havem un poch de refrigeri, crehents fer-
mament, ateses les dites coses e altres qui·s poden dir de sa virtuosa, loable
e devota vida, que la sua ànima és en via de salvació. E per tal que no és
dubte que vós e los altres infants, nostres frares, fills seus, haurets tristícia
de sa dolorosa mort, emperò per los dits sguarts vos devets aconsolar, no

254
La muerte en la Casa Real de Aragón

oblidant de fer pregar Déu per sa ànima. Item vos certificam que·us treme-
tem poder bastant per pendre la feeltat per nós regir aquex regne, e axí
metex, si delibererets venir deçà per les rahons que mossèn Anthon de
Cardona vos explicarà, lexar e donar poder a aquells que vós ordonarets
de regir aquell. E entre los altres que nós sabem ben disposts en açò, nos
occorra lo bisbe de Leyda, qui és aquí ab vós, lo qual a justícia, virtuts e
bondats ha lo cor molt inclinat, segons som bé informats. E axí matex nos
occorra lo dit mossèn Anthon, e per aquesta rahó lo fem anar allà. Si
aquests, molt car frare, vos semblaran disposts, crehem que, ajunt un altre
ab los demunt dits, qui sia caveller e notable persona e no parcial, serà al
regiment de aqueix regne notablament en vostra absència provehit; sinó,
provehits d’aquellas personas que·us serà ben vist a pau e bé avenir de
aqueix regne, segons de vós tant com de nostra persona confiam. E si algu-
nes coses, molt car e molt amat frare, de nostres regnes e terres vos són
plasents, enviats-les-nos a dir, car nós les complirem de bona voluntat. E sia
en vostra guarda e protecció l’Esperit Sant. Dada en la vila de Agualada,
sots nostre segell secret, a ii dies d’abril del any m cccc xvi. Rex Alfonsus.
Dominus Rex mandavit michi, Paulo
Nicholai.
Real Cancillería, Reg. 2.429, fols. 81v-82r.108

257
Gandía, 8 de abril 1416
Alfonso de Aragón, duque de Gandía, al rey Alfonso V de Aragón. Acusa recibo
de la notificación de la muerte del rey Fernando I y se excusa de asistir a su entierro.

[Al dorso:] A mon senyor, lo senyor Rey.


Mon senyor. De la vostra gran senyoria he reebuda una letra per la qual
me certificats com lo senyor Rey, vostre pare, passà de la present vida a dos
dies del present mes de abril, de què he haüd gran desplaer. Plàcia a nos-
tre senyor Déu lo vulla col·locar en la sua glòria, axí com aquell qui era
bon christià e ver cathòlich. E açò, senyor, en què·m pregats e manats que
sia present a la solemnizació de les exèquies e sepultura del dit senyor, les
quals entenets a fer lo dimecres sant propvinent en lo monestir de Poblet,

108
Publicada per Francesc de Bofarull, «Felipe de Malla», en Revista de Ciencias históri-
cas, 3 (Barcelona 1881), pág. 347.

255
Archivo de la Corona de Aragón

vos responch, senyor, que·m plauria molt volenters si la brevitat del tepms
[sic] ho consentís ni la disposició de la mia persona. Són, senyor, a servey e
manament vostre. Lo Sant Sperit, senyor, sia en vostra protecció e guarda.
Scrita en Gandia, a viii de abril del any mil cccc xvi.
Vostre humil sotzmès e servidor, qui·s comana en vostra gràcia e mercè, lo
duch de Gandia e conestable d’Aragó.109

Real Cancillería, Cartas reales de Alfonso IV, núm. 10.

258
París, 24 de abril 1416
Juan, duque de Berry, al rey Alfonso V de Aragón. Le consuela por la muerte del
rey Fernando I y le exhorta a cerrar definitivamente el cisma.

[Al dorso:] A très hault et puissant prince Alfons, par la grace de Dieu
roy d’Aragon, et mon très cher seigneur et cousin.
Très hault et puissant prince, et très chier et très amé seigneur et cousin.
Pour le grant désir que j’ay de savoir bonnes nouvelles de vous et de vostre
bon estat, je scriz par devers vous en vous priant très affectueusement et de
cuer que par tous messaiges venen pardeça me’n vuilles souvent rescripre
pour ma très grant joye et consolation. Et se du mien estat vous plaist savoir,
très hault et puissant prince et très chier et très amé seigneur et cousin, je
stoye en bon estat de ma personne quant ces lettres furent escriptes, la mer-
cy nostre Seigneur qui ce vous vuille tousiours ottroyer. Très hault et puis-
sant prince et mon très chier et très amé seigneur et cousin. Depuis que les
ambaxadeurs du très hault et puissant prince et mon très chier et très amé
seigneur et frère le roy d’Aragon, vostre feu seigneur et père de bonne mé-
moire que Dieu absoille, sont venus devers mon seigneur le Roy et devers
moy, et exposé moult notablement la cause de leur venue, j’ay sceu a très
grant doleur de mon cuer la mort de vostre dit feu seigneur et père. De la-
quelle mort je suis et ay esté tant tristes et dolens en cuer que plus ne pou-
rroye, pour les grans vertus, prodommie et vaillance qui estoient en sa très
noble personne, et la neccessité que ses royaumes et seigneuries, à présent
vostres, et toute la chrestienté avoient d’un si glorieux prince demourer lon-
guement sur terre au bon gouvernement de toute pollicie et bien publique.
Mais quant je reduis en ma mémoire et ou secret de ma pensée la bonne vie
qu’il a menée comme roy catholique, les grans, vertueux et notables faiz dig-

109
La suscripción es autógrafa.

256
La muerte en la Casa Real de Aragón

nes de mémoire perpétuelle qu’il a faiz en son temps, a très grans peines et
labeurs de son corps, tant ou service de Dieu et de son Église militant com-
me au bien publique de toutes les Espaignes, je prens confort en notre Seig-
neur, pour révérence duquel il a tant labouré qu’il est par ses mérites, selon
ma créance, en sa gloire de paradis. Pourquoy, très hault et puissant prince
et très chier et très amé seigneur et cousin, vous devez aussy louer notre
Seigneur, et prendre pacienment et en bon gré ce qu’il lui a pleu appeller a
sa part l’esperit de si noble prince, et prenre en vous bon confort et avoir
cuer constant et ferme par vertu, laquelle se monstre et parfait en adversité.
De laquelle chose faire et acomplir je vous prie et exhorte charitablement
de tout mon cuer, comme cellui qui suy et veul estre prest a vous conseillier,
conforter et aider en tous voz affaires de très bon cuer, car j’ay aimé le père
loyaulment, et il moy, et aussy aymeray je le filz. Si vous prie derechief, très
hault et puissant prince et très chier et très amé seigneur et cousin, que celle
sainte œuvre de la paix de l’Église par le dit vostre feu père amsy vertueuse-
ment poursuye et mise en telle conclusion par la substraccion faite a P. de
Luna si saintement et par si meure deliberacion de tant de vaillans homens,
vous vuilles entretenir et conduire a la final et désirée conclusion de la paix
de l’Église universelle, et que ce que le père a commencié soit par le filz con-
summé. Et en ce faisant, vous acquerres la gloire de paradis et louenge en ce
monde perpetuelle, car en la fin gist la louenge. Et souvent me vuilles rescrire
de vostre bon estat et de voz nouvelles pour mon singulier plaisir, et je aussy
vous resciray [sic, por rescriray] du mien. Très hault et puissant prince et très
chier et très amé seigneur et cousin, se ces presentes ne sont signées de ma
main ny veulles prendre aucunne desplaisance, car je ne signe plus aucunes
lettres pour la senté de mon corps. Très hault et puissant prince, et très chier
et très amé seigneur et cousin, le Saint Esperit vous ait en sa sainte garde et
vous doint bonne vie et longue. Escript a Paris, le xxiiiie jour d’avril.
Le duc de Berry et d’Auvergne, conte de Poittou, d’Estampes, de Bou-
lougne et d’Auvergne.

Real Cancillería, Cartas reales de Alfonso IV, núm. 37.110 Con data París, 28 de abril,
se expedía una carta prácticamente idéntica a nombre del rey Carlos VI de Francia:
Real Cancillería, Pergaminos de Fernando I, Extrainventario, núm. 4.228.111 Al recibir el
comunicado oficial, el rey de Francia escribió personalmente (ver infra, núm. 260).

110
Publicada por Francesc de Bofarull y Sans, «Antiguos y nuevos datos referentes al
bibliófilo francés Juan de Francia, Duque de Berry», en Revista de Ciencias Históricas, 5 (Barce-
lona 1887), págs. 22-60 (págs. 55-56).
111
Publicada por Jeanne Vielliard; Robert Avezou, «Lettres originales de Charles VI
conservées aux Archives de la Couronne d’Aragon, à Barcelona», en Revue de l’École des Char-
tes, 97 (París 1936), núm. xxiv.

257
Archivo de la Corona de Aragón

259
Constanza, 5 de mayo 1416
Los padres conciliares al rey Alfonso V de Aragón. Le dan motivos para conso-
larse por la muerte de su padre el rey Fernando I y le exhortan a cumplir con los
compromisos contraídos para la extirpación del cisma.

[Al dorso:] Carissimo Ecclesie filio Alfonso, regi Aragonum illustri.a


Sacrosancta et generalis synodus constantiensis, carissimo Ecclesie filio
Alfonso, regi Aragonum illustri, salutem et Dei omnipotentis benedictio-
nem. Preciosa est in conspectu Domini mors sanctorum eius qui, licet vi-
deantur oculis insipientium mori dum gravi solvuntur a corpore, illi tamen
felicitate perpetua in perhenni vita fruuntur. Talibus enim, sicut et Deo
devotis religiosisque principibus, vivere Christus est et mori lucrum, quibus
profecto temporalis obitus natalis est vite perhennis: deserunt quippe vel
pocius abiciunt terreni fragilisque regni aut cuiusvis alterius dignitatis sive
principatus honorem, sed celestis et eterne dominationis bravium conse-
quuntur; subiectam multis discriminibus et mendaci fortune coronam de-
ponunt, sed beatum dyadema regni celestis et eterni gloriosa sorte et felici
commutatione suscipiunt. Unde pium est iusto religiose compati simul et
congaudere defuncto. Congaudemus enim iustorum mortibus sacris, quia
sunt illis non ad excitium sed triumphum, non in finem sed exordium vite
celestis, et ingressus hereditatis eterne. Quibus tamen condolere et compa-
ti tam propria neccessitas quam inclinatio quedam nature compellit. Unde
cum morientes in Domino flere solemus nos, pocius qui tam utili tamque
digna societate privamur, et nostra quam eorum dampna lugemus. Qua-
propter, illustrissime princeps, etsi magno nimis et anxio valde tecum fue-
rimus concruciati dolore, fuimus tamen satis abunde etiam in Domino
consolati, cum primum nobis certitudinaliter innotuit devotissima, et ut
pie confidimus preciosa in conspectu Domini, mors seu transmigratio ca-
rissimi Ecclesie filii Ferdinandi, nuper regis Aragonum serenissimi, tui
amantissimi et honorandissimi genitoris. Doluimus quippe ac tue serenita-
ti condoluimus, condolemusque vehementer, quia fideli et inclitissimo
regno catholice et strenuissime gentis Aragonum illum prefecerat Domi-
nus, virum iuxta cor suum, quem ad faciendum iudicium et iusticiam in
omni tempore illustravit, et abunde dotavit prudentia, clementem reddidit
benemeritis, in dictis veracem effecit, fidelem in promissis, et ceteris que
regem decent et catholicum principem visus est adornasse virtutibus. Non
quidem ut unius duntaxat vel duorum provideret regnorum saluti, sed
quatinus ad extirpandum dampnabile et pestiferum scisma presens, repa-
randum subortas inde ruinas Ecclesie gravissimas, et vivendum reforman-

258
La muerte en la Casa Real de Aragón

dumque in priscis virtutibus et pulchritudine pacis Ecclesiam his luctuosis


calamitosisque diebus pro sua portione operam daret efficacem, quod pro-
vidente ineffabili clemencia salvatoris, non tam verbis quam operibus, nec
minus fideliter quam prudenter effecit, cum tractatum saluberrime pacis
et unionis Ecclesie nuper iniit, et solenni promissione cum voto iuramen-
toque firmavit, una cum carissimo Ecclesie filio Sigismundo, romanorum,
Ungarie et cetera rege semper augusto, qui [...] hac re satis digne comen-
dari, et nostris solennibus ad hoc opus salutare Perpinianum transmissis
oratoribus et legatis. Provide si vita patris impulsu nature diligit omnis fi-
lius, et mortem eius vehementer exhorret, non miramur, sed pia devotio-
ne compatimur, si tua serenitas solita reddens iura nature anxio dolore
perculsa sit, cum se tam catholico rege tantoque patre vidit orbatam. Sed
vir esto, serenissime Rex! Satis iam superque satis exsolvisti tributa nature.
Nunc autem rationi et fidei redde quod debes, nec velis contristari sicut et
ceteri qui spem non habent, et sic patrum suorum funera deflent ut post
hec nullum regnum nullamque vitam celestem illis superesse confidant,
sed pocius in Domino consolationem accipias, fidem habens resurrectionis
premiationisque bonorum et spem non solius vite mortalis, sed eius que
nunc est et future, recogitans preterea quod mortuus est qui necessario
morti erat obnoxius, qui quia vita duxit in conversatione et moribus exem-
plarem, et quantum ex exterioribus convincere valet humana fragilitas,
tanquam devotissimus et fidelis catholicus migravit a presenti seculo ne-
quam. Non ultra lugeas super mortuo, sed bona spe congratuleris erepto
de miserabili servitute, de carcere tetro, et sicut apostolus habet, de corpo-
re mortis huius. Sic enim, iuxta doctrinam apostoli, tuam serenitatem et
nos mutuo consolamur, et consolati sumus in verbis istis, confidentes in
Domino, qui sperantes in se non deserit, quod licet alto sed occulto sue in-
comprehensibilis providentie consilio, virtuosissimum regem et toti Eccle-
sie fructuosum eo tunc nobis auferre voluerit quo maxime neccessarius
erat Ecclesie, et in eius consummanda pace summe deinceps proficere po-
tuisset, non tamen absque magna et optima provisione deseruit opus pacis
et salutis Ecclesie sue sancte, sed clementissima et speciali dispensatione
divina te, religiosissime princeps, tali pro patre in heredem succedere fecit
et regem, ut que pius pater divina, ut pie credimus, inspiratione premotus,
pro quiete totius populi christiani salubriter et fortiter inchoavit, et omni
qua potuit promissionum certitudine roboravit firmavitque pius et fidelis,
filius bonam ab ineunte etate sortitus animam, feliciter adimpleat et con-
summet, verumque sit de tua serenitate illud vetus sapientis proverbium:
‘Mortuus est pater, et quasi non est mortuus: dereliquit enim filium simi-
lem sibi’. Sicut profecto, optime fili Ecclesie, optimo patri per omnia simi-
lis esse probaberis, si non modo regni temporalis sed paterne devotionis

259
Archivo de la Corona de Aragón

virtutumque suarum et clarissimorum gestorum perfectus fueris imitator


et heres, nec deviare quesieris a bene ceptis et ordinationibus preceptioni-
busque paternis. Sed in hoc presertim glorietur tua serenitas quod non re-
centiora sequi consilia nec novis adinventionibus, sed paterno iussui velis
quantum facultas dabitur obedienter et fideliter subservire, nec irrita face-
re solennia pacta patris et propria, presertim in rebus sanctissimis in fede-
re salutis omnium et saluberrimo opere desideratissime unionis Ecclesie,
que iam totum sunt vulgata per orbem. Jam enim cunctis regibus atque
principibus catholicis et huic sancte synodo ex universis pene regionibus
fidelium congregate, per documenta publica litterasque patentes et lega-
tos solennes innotuit prefatus consumande vnionis tractatus; innotuit quo-
que illa Deo grata et toti Ecclesie fructuosa conclusio quam de totali obe-
diencie subtractione facienda Petro de Luna, Benedicto xiii in sua olim
obedientia nuncupato, idem genitor illustrissimus de communi delibera-
tione et assensu maiorum applausuque totius regni cum maxima solennita-
te recepit, publice demandavit executioni, et ubique nunciavit. A quibus
tam digeste et laudabiliter peractis neminem arbitramur resilire posse qui
sane sapiat et Deum pre oculis habens, diuturnis gravissimisque calamitati-
bus Ecclesie et res publice proprieque saluti consulere velit. Nec nobis ca-
dit in mentem quin tuus generosus et fidelis animus tanto ferventius desi-
deret omnia que pacis sunt cum omni celeritate et sinceritate cordis
implere, quanto ardentius concupistis tue regie dominationis exordia in
saluberrimo opere pacis et rebus Deo gratissimis consecrare, ut si bona fe-
ceris tui principatus inicia, prosperos successus habeas et exitum consum-
mationemque felices. Et o felicem regem, o gloriosum principem, et sum-
mis extollendum laudibus omne per evum, si te in hec tempora
reservaverit altissimus ut, tua regali providencia et fideli ministerio, tamdiu
concupitam prestolatamque pacem suo populo largiatur, et tot dudum cas-
sos inanesque patrum labores iuvenis ipse perficias, quorum non ipsi sed
tu fructum gloriosum metere eoque potiri merearis et gaudere. Felix pre-
terea regnum tuum, felices et prelati, nobiles et consiliarii tui, qui se talem
habere regem et principem possunt in Domino gloriari, quique subser-
viunt et subministrant ei ad perfectionem et complementum ecclesiastice
pacis habe[...], comparticipes et consortes effecti meritorum laudis et glo-
rie finem et fructum huius pacis concomitancium. Felix postremo totus
noster cetus fidelium, tantis suffultus ad operandum pacem regie domina-
tionis auxiliis. Etenim secundum multitudinem dolorum et novarum sem-
per occurrentium difficultatum et tribulationum, per consolationes Domi-
ni letificati roboratique fuimus. Nos enim propter multa grandis dolor
grandisque pavor invaserat cum primo de religiosa morte iamdicta sermo
certus nostris auribus insonuit, exhorruimus quid mirum talem eventum,

260
La muerte en la Casa Real de Aragón

et inter cetera timuimus cause Dei et Ecclesie desolate. Sed placuit altissi-
mo, sine cuius nutu nec unus quidem passer cadit in terram, ut illis diebus
nobiscum presens adesset vir magne circunspectionis et amplissime littera-
ture, cum honestissima morum et conversationis gravitate, frater Antonius
Caxal, magister in theologia et generalis ordinis Beate Marie de Mercede
Captivorum, apud nos regie legationis fungens officio, qui facta solemni
per ipsum et disertissima propositione in conspectu totius sancte synodi,
desolatos prius animos nostros, pia valde dulcissima atque gratissima con-
solatione sua confortatos reddidit et pacatos, informans nos plenissime de
tue serenitatis ad bonum universalis Ecclesie et unionis illius devotione sin-
cera. Et quemadmodum totus Deo et Ecclesie devotus sis et affectus opti-
me indolis et affectionis non minus patre, verax et constans in promissis,
nec minus potens et volens ymo certe vehementer aspirans ad ea que pacis
sunt celeriter et potenter exequenda, sicut ut asseruit et ita profecto confidi-
mus omnes, rei probabit eventus. Unde cum magna gratitudine recensemus
quante utilitatis et consolationis nobis sit et fuerit legatus iste solemnis, qui
ad veritatem taliter in omnibus agendis ad laudem Dei, utilitatem Ecclesie,
et tue celsitudinis decus et gloriam se gerit, et continue gessit apud nos, ut
amplissima sit commendatione dignissimus, et sua legatio in magnum re-
dundet legantis honorem. Et quia, Rex benignissime, gloriosa dicta sunt de
te, gloriosa sint quesumus et exhortamur opera tua, et florem egregie iuven-
tutis tue, non perituris caducisque rebus, sed Deo et Ecclesie sancte dedicare
labora, quia sicut divine scripture tradit auctoritas, ‘Bonum est homini cum
portaverit iugum Domini ab adolescencia sua’; et sicut poeta loquitur, ‘Quo
semel fuerit imbuta recens servabit odorem testa diu’. Igitur bonum opus et
pacem operare, cum potes, ut eam in solio regni iugiter possis habere con-
sortem, quam Deus, auctor pacis et amator, serenitati tue feliciter largiri dig-
netur. Data Constantie, iii nonas maii anno a Nativitate Domini millesimo
quadringentesimo sextodecimo, apostolica sede vacante.
Ego Nicolaus, episcopus spoletanensis, presidens Ytaliae nacionis.
J. de Templis (signo).
Jo. Symonis (signo).
a
También al dorso, con letra posterior: «Super consolatione mortis regis Ferdinan-
di, patris regis Alfonsi».

Real Cancillería, Bulas, legajo lx, núm 3.112

112
‘Pretiosa in conspectu Domini mors sanctorum eius’: Salmo 115, 15. ‘Michi vivere
Christus est, et mori lucrum’: Filipenses 1, 21. ‘Ut non contristemini sicut et ceteri qui spem

261
Archivo de la Corona de Aragón

260
París, 8 de mayo 1416
El rey Carlos VI de Francia al rey Alfonso V de Aragón. Acusa recibo de la comu-
nicación de la muerte de su padre el rey Fernando I.

[Al dorso:] Serenissimo principi Alfonso, Dei gracia regi Aragonum, fra-
tri nostro carissimo.
Serenissimo principi Alfonso, Dei gracia regi Aragonum, fratri nostro
carissimo, Karolus eadem gracia francorum rex, salutem et pacem in eo
qui est omnium vera salus, et in adversis pacienciam habere cum fiducia
salvatoris. Serenissime princeps et fratrer amantissime. Litteras vestre celsi-
tudinis mortem inclite recordacionis Ferdinandi olim regis et genitoris ves-
tri nunciantes, non sine grandi nostri cordis amaritudine recepimus. Et
profecto dum virtutes et merita preclarissimaque facta sua memoratu dig-
na, que dum vitam agebat in humanis laboriosissime pro Dei et tocius
christianitatis reverencia et bono utili peregit in mente nostra revolvimus,
quodque antequam suum ad astra emiserit spem cum magna cordis con-
trictione sacramenta ecclesiastica recepit, dolores nostros in paciencia mit-
tigamus; sperantes in Deo quod jam celo vivit qui eum tota devocione ve-
neratus est in terris, nam quis fidelior illo, devocione attencior, elemosinis
largior et copiosior caritate nullibi repertus est. Jam celo vivit, nam ut ait
tragicus, ‘Locum virtus habet inter astra’. Pacienciam igitur, serenissime
Rex, habetote. Exspergiscimini et capescite rem publicam et pacem Eccle-
sie, quam ipse gloriosissimus princeps, genitor vester, suis temporibus tam
virtuose tamque constanter prosequutus est. Ad finem debitum perducatis,
inde namque vobis semper honos laudesque manebunt. Datum Parisius
octava die maii.
Gontier.

Real Cancillería, Pergaminos de Fernando I, Extrainventario, núm. 4.206.113

non habent’: I Tesalonicenses 4, 12. ‘Infelix ego homo, quis me liberabit de corpore mortis
huius?’: Romanos 7, 24. ‘Mortuus est pater eius, et quasi non est mortuus: similem enim reliq-
uit sibi post se’: Eclesiastés 30, 4. ‘Nonne duo passeres asse veneunt, et unus ex illis non cadet
super terram sine Patre vestro?’: Mateo 10, 29. ‘Gloriosa dicta sunt de te, civitas Dei’: Salmo
86, 3. ‘Bonum est viro cum portaverit jugum ab adolescentia sua’: Lamentaciones 3, 27. ‘Quo
semel fuerit imbuta recens servabit odorem testa diu’: Horacio, Epístolas I, 2, 69. Carta indi-
cada por Francisco J. Miquel Rosell, Regesta de letras pontificias del Archivo de la Corona de Ara-
gón. Sección Cancillería Real (pergaminos), Madrid 1948, núm. 786.
113
‘Locum virtus habet inter astra’: Séneca, Hercules Oetaeus, escena vii. Publicada
por Jeanne Vielliard; Robert Avezou, «Lettres originales de Charles VI conservées aux Ar-

262
La muerte en la Casa Real de Aragón

261
Florencia, 29 de mayo 1416.
Los oficiales del común de Florencia al rey Alfonso V de Aragón. Muestran su
sentimiento por la muerte de su padre el rey Fernando I.

[Al dorso:] Serenissimo et gloriossimo [sic] principi et domino, domino


Alfonso Dei gratia inclito regi Aragonum, Sicilie et cetera, benefactori nos-
tro singularissimo.
Serenissime atque gloriosissime princeps et domine, pater ac bene-
factor noster singularissime. Lugubres maiestatis vestre litteras lacrima-
bilem migrationem illustrissimi domini Regis et felicissime recordatio-
nis gloriosissimi patris vestri benefactorisque nostri singularissimi
funesti sermonis serie continentes, devotio nostra admodum mesta per-
cepit. Fuit enim humilitati nostre gravissimum et plus quam dici possit
molestissimum talem patrem et benefactorem amisisse, sed mortalium
non est facultas atque potentia decreto summi judicis obviare: inminet
quidem cunctis ista necessitas et, ut testatur tragicus, nulli iusso cessare
licet. Verum dolenda non est mors que de Dei manu sine medio ve-
niens, reconciliatis sacramentorum ministerio, in claram spem salutis
perpetue cernitur provenire. Tergamus ergo lacrimas, et damna nostra
sperate salutis memoria restauremus. Superminentia vero vestra summe
paterne virtutis memor vivat, et amicitias illius benignitate contractas
nitatur, non modo cum diligentia conservare, sed modis omnibus auge-
re. Ceterum liberalissimas oblationes vestras animis gratissimis accepta-
mus, et hunc vestrum populum et omnes mercatores nostros in amplis-
simo regno vestro negotiantes devotissime conmendamus. Data
Florentie, die xxviiiiº maii mccccxvi.
Sacre maiestatis vestre devotissimi filii, priores artium et vexillifer justi-
tie populi et comunis Florentie.

Real Cancillería, Cartas reales de Alfonso IV, núm. 117.114

chives de la Couronne d’Aragon, à Barcelona», en Revue de l’École des Chartes, 97 (París 1936),
núm. xxv.
114
‘Nulli iusso cessare licet’: Séneca, Hercules furens.

263
Archivo de la Corona de Aragón

262
Catania, 20 de junio 1416
Mateo de Bonifacio, juez de la magna curia de Sicilia, al rey Alfonso V de Ara-
gón. Se duele de la muerte de su padre el rey Fernando I y se consuela con las virtu-
des de quien le ha sucedido.

[Al dorso:] Sacre regie Aragonum et Sicilie maiestati.


Serenissime principum.
Licet Trinacrie natis non sine sungultibus per maiestatem vestram
de morte tanti principis fuerit intimatum, siculi, maxime messanites,
non sine continua animi conmemoraccione dolorum atque cordium
multiplici langore, de tanti clipei clade, de tanto munimine hostium
nunc deserto, de tanta virtutis spe nunc derelicta, crebis vocibus condo-
lescunt, cum inter mundi principes, nec magis probitate sensus, nec vir-
tute decorus, nec gloria, censu aut nobilitate justicie inveniri possit. Ve
tibi, Trinacria, inbecillis effecta, variis trita regentibus! Tota tua fortitu-
do ac spes seu nomen extinctum est. Spes nulla tibi amodo ut magno
principe cuberneris, sed legatorum manibus data, tanquam fumus tua
tota substancia evanescet. Imquam: si sensu loqueris, non respondeo
dolore opressa, quia eius providencia cuncta michi adversa pellebat, ac
ante obitum suas michi non obtemperatas leges edidit; si ratione, cum
mors omnium strages, finbrias heredis jam teneo, ergo possum sub
magno atque bono principe militare. Licet enim quamplurimi pricipes
[sic] antiqui, iusti, probi ac sapientissimi mundo regnarent, ac fatu seu
natura extinguerentur, tamen alii per tempora subcessores equali ac
maiori virtute inventi sunt. Semper enim in spe homines vivunt, semper
cogitant bonum pocius quam malum affuturum. Hac potissima ratione
incedunt. Dicam ergo langores ac singultus mitigari. Spem ergo quero
in principe Alfonso michi a Deo dato, cui nec virtus nec iusticia atque
mensura paterna desinet, unde ipse michi quidquid paterna mors abs-
tulit restituet. In te ergo, regum inclite, spes manet siculorum, cuius
virtutes et laudes, paterna sequens vestigia, jam in adolesencia crebes-
cunt. Humiliter me ante pedes maiestatis vestre recomendo. Data
Cathanie, xx junii viiiie indictionis.
Humilis servitor maiestatis vestre, Matheus de Bonifaciis, vestre magne
curie iudex.

Real Cancillería, Cartas reales de Alfonso IV, núm. 163.

264
La muerte en la Casa Real de Aragón

263
Leeds (Kent), [julio] 1416
Segismundo de Luxemburgo, rey de romanos, al rey Alfonso V de Aragón. Mues-
tra su sentimiento por la muerte de su padre el rey Fernando I.

[Al dorso:] Serenissimo principi Alfoncio, Dei gracia regi Aragonum et


cetera, fratri nostro carissimo.
Serenissimo principi Alfoncio, Dei gracia Aragonum regi et cetera,
fratri nostro carissimo, Sigimundus eadem gracia romanorum Rex sem-
per augustus, ac Hungarie, Dalmacie, Croacie et cetera rex, salutem et
spiritum consolacionis. Serenissime princeps, frater noster carissime.
Cum sedatos undique turbines quos in negociis sacrosancte matris et uni-
versalis Ecclesie calumpniosa temporis procella concreverat, nostris sem-
per faveret affectibus fortune placiditas et nostrorum processuum latera
circuiret, subitus rumor infectus et nubilus claustra nostre iocunditatis
infregit, illas nobis insipidas amaritudinis proposiciones interserens,
quod carissimus frater noster Ferdinandus rex Aragonum, superioris Re-
gis ductus imperio, et in patria que est omni generale mortalium necessi-
tate vocatus, humanitatis commune debitum, quod excepcio que jus alle-
gata non provocat, ex inevitabili lege fatalitatis exsolvit; ex quo tanto nos
pungit doloris ictus acerbius quanto per eius absenciam, qui fratris in no-
bis officium compensabat, et velud nostri pars magna sollicitudinis erga
nos caritatis fraterne non impares dabat affectus. Verum quia semper
irreparabiliter cadere hominis est natura non pena, et morbus iste non
est medicabilis herbis, sed illius est excelsi dextere mutacio qui caput ex-
celsum et humile necessarie amplexibus equalitatis involvit, multa nobis
et vobis sunt exinde Salomonis assumenda consilia, ut et nos decedentis
patris occasum supersticibus consolemur in filiis, et maxime in vobis, in
quibus nobis fraternitatis solide pignora remanserunt, et vos quecumque
vobis tam turpidus casus ingesserit, in nobis reparabilia senciatis detri-
menta, qui tam ex federis unione qua iungimur quam ex dileccionis
eciam vinculo quo unimur vestra et vestrorum negocia non minus liben-
ter quam propria continuis semper profectibus disponimus promovere.
Propter quod fraternitatem vestram inducimus et hortamur attente qua-
tenus, non expectantes ut solandi remedia lassitudo vobis meroris indul-
geat, sed animum resumentes viri fortis, omnem casum lugubrii doloris-
que reliquias quas forte vobis carnalis mollicies reliquit ad lacrimas,
verborum nostrorum levimentis abhorrentes, in firma spe nostre fraterni-
tatis abstergatis. Ad hec nobili Friderico de Peciis, aule nostre familiari
domestico commensali, latori presencium, circa materiam sufficienter in-

265
Archivo de la Corona de Aragón

formato, vestre regie fraternitati placeat nostri parte adhibere credencie


plenam fidem. Datum in Ledes, cantuariensis diocesis in regno Anglie,
regnorum nostrorum anno Hungarie et cetera xxx, romanorum eleccio-
nis sexto, coronacionis vero secundo, die.ª
Ad mandatum domini Regis, Johannes
de Strigonio prepositus et vicecancella-
rius.

ª No continúa.

Real Cancillería, Pergaminos de Fernando I, Extrainventario, núm. 4.221.

264
Castelbuono, 10 de julio 1416
Giovanni de Ventimiglia, conde de Geraci, al rey Alfonso V de Aragón. Expone
el sentimiento general por la muerte de su padre el rey Fernando I y se muestra adic-
to a su persona como sucesor del reino.

[Al dorso:] Sacre regie maiestati.


Serenissime princeps et excellentissime domine.
Per fari ad sapiri a la vostra maiestati lu grandi duluri e displachiri ki
quistu vostru regnu de Sichilia portau, e porta, de la morti de la santa me-
moria de lu passatu serenissimu signuri Re vostru patri, notificu a la vostra
excellencia comu in tuctu lu dictu regnu inde fu factu singulare exequiu e
dolu per tutti generalmenti, comu e debitu fari per li signuri naturali, non
inmerito haviri perdutu un tali e tantu princhipi comu fu lu prefatu signu-
ri Re vostru patri. Postea una singulari consolacioni ni resta haviri rimasu
la vostra alta signuria per nostru princhipi e signuri naturali ki, per la gra-
cia de Deu, la virtuti e la clemencia de vostra alta fama spandi per tuttu, e
maxime in quistu vostru regnu, unde chasquedunu hani firma e certa spi-
ranza a la vostra excellencia ki, si lu dictu signuri vostru patri ressi gubern-
au mantinei quistu regnu in bona justicia e in pachificu e quieta statu, cus-
si speramu esseri gubernati e recti per la vostra serenitati. Certificandu la
vostra signuria comu per la Dei gracia lu illustru signuri infanti, vostru fra-
ti, esti in prospera sanitati de la persuna, et lu dictu vostru regnu sutta lu
vostru gubernu e regimentu esti in pachificu e quietu statu; orandu sem-
pre nostru Signuri per la saluti e prosperitati de vostru statu, attentu sem-

266
La muerte en la Casa Real de Aragón

pre in li servicii e cumandamenti de vostra alta signuria, a la quali humili-


ter mi ricumandu. Scripta in Castrobono, x julii viiii indictionis.
Lu vostru humili vasalu e servituri, lu si acumanda in vostra gracia e
merci, lu comte de Girechi.115

Real Cancillería, Cartas reales de Alfonso IV, núm. 208.

265
Valladolid, 14 de junio 1418.
Beatriz de Portugal, reina de Castilla, viuda de Juan I, al rey Alfonso V de Ara-
gón. Le comunica la muerte de la reina Catalina de Lancaster, viuda de Enrique III
de Castilla, su nuera.

[Al dorso:] Al mi muy caro e muy amado nieto, el rey de Aragón e de Çeçilia.
Rey muy caro e muy amado nieto. Yo la sin ventura doña Beatris, sierva
de los siervos de la madre de Dios, reyna de Castilla, de León e de Portogal,
vos enbío mucho saludar commo aquel para quien querría que Dios diese
tanta vida e salud, con acreçentamiento de muchas más onrras e señoríos
commo vos mesmo deseades. Rey muy caro e muy amado nieto. Bien creo
que ya sabedes commo al señor Dios plogó levar desta vida a la Reyna mi
fija, que Dios dé santo parayso, por lo qual la Reyna mi nieta avrá grande
enojo e desconsolaçión. Por ende, Rey muy caro e muy amado nieto, vos
ruego que vos plega de la querer esforçar e consolar por que pueda pasar
sus enojos con menos trabajo. Otrosí, Rey muy caro e muy amado nieto, vos
ruego que vos plega de me querer sienpre çertificar de la vida e salud e
buen estado de vuestra persona, e de la Reyna mi nieta, con las quales nue-
vas yo seré muy consolada cada que dellas sea çierta. E por que sé bien que
eso mesmo a vos e a ella plaserá de mí oyr, vos çertifico que al presente, el
señor Dios sea loado, el Rey mi nieto e mi señor, e la Reyna mi prima, vues-
tra madre, e yo, e los infantes e infantas mis nietos, vuestros hermanos, so-
mos bien sanos e en buena dispusiçión de nuestras personas. E nuestro se-
ñor Dios e la su muy piadosa madre vos ayan sienpre en su santa guarda.
Scripta en la mi villa de Valladolid, catorse días de junio.
Yo la Reyna.

Real Cancillería, Cartas reales de Alfonso IV, Apéndice, 88.

115
La suscripción es autógrafa.

267
Archivo de la Corona de Aragón

266
Zaragoza, 22 de junio 1418
El rey Alfonso V de Aragón al rey Juan II de Castilla. Le da sus condolencias por
la muerte de la reina Catalina de Lancaster, su madre.

Rey muyt caro e muyt amado primo. Nos el rey d’Aragón e de Sicilia
vos enviamos muyto a saludar, assín como a aquell pora quien querríamos
tanta salut, honra e buena ventura quanta pora nos mismo. Rey muyt caro
e muyt amado primo. Por letras de nuestros ambaxadores e de otros de
ascí havemos, no sin gran desplazer de coraçón, entendida la muert de la
senyora Reyna, vuestra madre a qui Dios perdone; de la separación de la
qual havemos huvido sobirana dolor, e no menos que hauríamos de nues-
tra madre carnal, como en aquella misma reputación la tuviéssemos. Otro-
sí aconsolamos nos e vos, Rey muyt caro e muyt amado primo, assí mismo
devedes tomar consolación como la dita senyora en su fin haya recebidos
devotament los sagramentes de santa madre Esglesia, e muerta como a ca-
tólica e verdedera christiana, de que speramos e creyemos piadosament su
ánima conseguirá la gloria eternal, e instará e supplicará continuament
nuestro senyor Dios vos prospere e mantienga por longos tiempos, e vos
dé gracia de regir e conservar vostros regnos e tierras en paç e justicia
bienaventuradament. E si de nuestros regnos e tierras, Rey muyt caro e
muyt amado primo, algunas cosas vos son plazientes, enviat las nos a dezir,
com nos las compliremos de buen coraçón. Está, Rey muyt caro e muyt
amado primo, en vuestra guarda e protección el Spírito Santo. Dada en
Çaragoça, dius nuestro siello secreto, a xxii días de junio del anyo de la
Natividat de nuestro Senyor mil cccc xviii. Rex Alfonsus.
Dominus Rex mandavit michi, Paulo
Nicholai. Probata.
Al muyt alto príncep don Johan, por la gracia de Dios rey de Castiella e
de León, nuestro muyt caro e muyt amado primo.

Real Cancillería, Reg. 2.664, fols. 129v-130r.

267
Zaragoza, 7 de julio 1418
María de Castilla, reina de Aragón, a su hermano el rey Juan II de Castilla.
Muestra su resignación por la muerte de la reina Catalina de Lancaster, su madre.

268
La muerte en la Casa Real de Aragón

También se escribió a su hermana la infanta Catalina.

Muyt alto e muyt poderoso príncep rey de Castiella e de León, herma-


no nuestro muyt caro. Nos dona María, reyna d’Aragón e de Sicilia e pri-
mogénita de vuestros regnos, vos embiamos muyto assaludar como aquell
que amamos como a nos mesma, e pora quien querríamos tanta de salud e
buena ventura quanta vos mesma [sic] deseades; rogantes vos que toda vía,
la más continuadament que podiéredes, nos certifiquedes de vuestra bona
salut e stamiento de vuestra persona, e será cosa que muyto vos agradare-
mos, por quanto yes una de las principales cosas deste mundo que ama-
mos e deseamos. E porque somos serta que·nde haredes [sic, por havredes]
plaser, vos sertificamos quel muyto alto senyor Rey, marido e senyor nues-
tro muyt caro, e nos, somos bien sanos e en buena prosperidat de nuestras
personas, Dios ne seja loado e sta mesma gracia quiera a vos atorgar todos
tempos. Rey muyt caro hermano. Vista vuestra letra, hemos ovido sobirán
plazer de vuestro buen stamiento e sanidat, e aprés, no sin razón, dolor e
tristor de coraçón grant, de la separación de la muyt alta senyora, la senyo-
ra reyna de Castiella, madre vuestra e nuestra, desti mundo en l’otro; em-
pero, como haya vivido en esti mundo en grant renombre, en amar e ser-
vir nuestro senyor Dios, e en su fin haya recebidos devotament los
sacramentos de santa madre Esglesia como a cathólica e vertadera christia-
na, creemos piadosament su ánima conseguirá la gloria eternal. E vistas les
grandes e buenas consulaciones por vos a nos embiades, les quales muyto
vos agradacemos, nos aconsolamos; rogantes vos que assí mesmo tomedes
pora vos les dites consolaciones, con grant esfuerço, por dar buenos exem-
plos a los otros, e todos ensemble fagamos oraciones e ruegos a nuestro
senyor Dios, por la suya infinida clamencia, que su ánima quiera recebir e
collocar en su santa gloria de paradiso. Rey muyt caro e muyt amado erma-
no. Ya sabedes como ha grant tiempo que los embaxadores del dito senyor
Rey, nuestro marido, e nuestros, son ascí por razón de nuestra dot; porque
vos rogamos affectuosament aquellos mandedes dezembargar prestament
por tal manera quel dito senyor Rey e nos vos hayamos que gradecer, car
luego sean desembargados, el dito senyor nos assignará cambra por sustan-
tación de nuestro stado. Rey muyt caro e amado hermano, la santa Trini-
dat sea sempre vuestra continua protección e guarda. Dada en Saragoça,
dius nuestro siello secreto, a vii días de julio del anyo m cccc xviii.
Domina Regina mandavit michi, Petro
de Colle, alias Lobet. Probata.
La reyna d’Aragó e de Sicilia et cetera.

269
Archivo de la Corona de Aragón

Muyt cara e muyt amada hermana. Nos dona María et cetera e primo-
génita de Castiella, vos embiamos et cetera, ut proxime mutatis mutandis.

Real Cancillería, Reg. 3.162, fol. 219r-v.

268
Barcelona, 12 de noviembre 1418
Violante de Bar, reina viuda de Aragón, a Constança de Pròixida, viuda de
Francesc de Perellós, ahora mujer de Pere de Fenollet, vizconde de Illa y de Canet. La
exhorta a tomar con resignación la desgraciada muerte de su hijo Francí de Perellós.

La reyna Yoland.
Vescomtessa. Fermament creem que, oÿda per vós la mort del noble mos-
sèn Francí de Perellós, fill vostre a qui Déus perdó, sots stada, e no sens cau-
sa segons lo món, molt torbada e plena de tristícia, com nós, qui sabem
abans que vós la dita mort, ne haguéssem e hajam desplaer molt gran, tant
com sens offendre Déu dir se puxe, com aguéssem lo dit vostre fill per servi-
dor. E pensans en vostra tristícia e turbació per la mort e privació de aquell,
bé conexem que havets haüda rahó de plorar e ésser torbada, considerada
la missèria humanal, de la pèrdua de tal fill; mes si vós, oÿda la dita mort, ha-
guéssets volgut usar de virtut e confermar vostre voluntat ab la de Déu, ha-
guérets tantost pensat que lo dit vostre fill ere nat per murir, e que a ell e a
cascun és incerta la hora, la qual està en sola voluntat del creador; per la
qual cosa haguérets temprades, usant de saviesa, vostres làgremes, per no
offendre Déu, en mà del qual està la vida e mort de cascun. Si considerau bé
les santes scriptures, totes coses que Déu fa són bé fetes. Si Déu ha volgut e
permès que vostre fill sie transpassat d’aquesta vida, és presumidor que és
profit de la sua ànima, considerat que és mort per la santa fe cathòlica, bata-
llant infeels e ignorans què és Déu. Déu vo [sic, por vos] ha volguda provar,
donant-vos senyal que·us ama, volent-vos temptar de virtut, de fortelesa e de
paciència. Déu vos ha volgut dar-vos en aquest món purgatori de vostres pec-
cats, com no sia algun qui se’n puxe escusar. Donchs, si per tan evidents co-
ses vós conexets que Déus no·us oblide, ¿devets li’n retre tal guardó que per
plors e làgrames lo vullats offendre, com perseverar en aquells sie
offendre’l? Per ço vos pregam, requerim e amonestam que en açò mostrets
fortalesa e saviesa, per no provocar la sua ira, e per ésser eximpli a altres,
com açò caygue bé en vós, mostrant ésser altre Job, dient: ‘Senyor, tu·m ha-
vies dat fill, tu m’as aquell tolt, sie beneyt ton nom’. Pregam-vos encara que
considerets si per plorar e offendre Déu recobrats res de vostra pèrdua. E si

270
La muerte en la Casa Real de Aragón

Déu no ha volgut perdonar a son propri Fill, deu-se meravellar algun si dels
altres fa a son voler? Certes, sens tota comparació és millor cosa pregar Déu
per los morts que no plorar aquells. Creem fermament que vós, com a vir-
tuosa e sàvia, vos sots arreglada e·us arreglarets per manera que serà a Déu
acceptable, e mostrarets que axí com sots noble de linatge, o sots en virtuts.
Item. Sabuda la dita mort per Yoland, vostra filla, turmentada de doble pas-
sió, ço és, de la privació de son frare e de la gran tristícia vostra que tenia
contínuament denant axí com si·us fos present, ab sobirana instància nos
demanà licència, segons devia, per anar a vós, ymaginant sa anada ésser rele-
vament de vostres dolors, no considerant si sa anada ere a ella segura, atesa
sa flaquesa. Per la qual cosa nós li havem denagada la dita licència de partir
d’ací, per no ajustar a vós, en loch de consolació, més tristícia per lo sinistre
qui·s poguere seguir a sa persona per causa del camí. E no contrestant ella
estigue ferma en son propòsit, postposades les jurisdiccions e rahons per nós
a ella fetes, nós som de ferm propòsit de no lexar-la partir de nós, e per ço
vos ho notifficam, a fi que la’n hajats per escusada; pregans-vos, a major cau-
tela, si sa vida desijats, li manets per vostra letra que per res no emprangués
tal camí, lo qual, segons dit és, no seria sinó ajustar inconvenients e dolors a
tristícies. E veents que vós estaríets millor ací que aquí, vos pregam e donam
de consell hic vingats, per aturar hic, e per repòs de vostra ànima e cors, ha-
vent per ferm que nós no·us deffalirem de nostre poder en cosa alguna a vós
neccessària. Dada en Barchinona, a xii dies de noembre en l’any de la Nati-
vitat de nostre Senyor m cccc xviii. La Reyna.
Domina Regina mandavit michi, Jaco-
bo Valli. Probata.
A la noble e amada nostre, la vescomtessa de Illa e de Canet.

Real Cancillería, Reg. 2.034, fol. 96r-v.116

269
Barcelona, 14 de octubre 1419
Margarita de Prades, reina viuda de Aragón, a Guillem Arnau. Le notifica la
muerte de la noble Joana de Cabrera, su madre.

116
‘Senyor, tu·m havies dat fill, tu m’as aquell tolt, sie beneyt ton nom’: Job 1, 21 (‘Do-
minus dedit, Dominus abstulit. Sicut Domino placuit, ita factum est. Sit nomen Domini bene-
dictum’). Publicada por Mateu Rodrigo Lizondo, Col·lecció documental de la Cancelleria de la
Corona d’Aragó. Textos en llengua catalana (1291-1420), vol. ii, Barcelona 2013, doc. 983.

271
Archivo de la Corona de Aragón

La reyna Margarita.
En Guillem Arnau. No sens amargor de cor, no sens scampament de là-
crimes, no sens impulsió de terible dolor, vos notificam que la egrègia e
cara mare nostre, presos e reebuts axí com a vera cathòlica los sants sagra-
ments de la Sgleya, divendres qui·s comptave vii dias del present mes, en
lo Reyal de la ciutat de València finà sos darrers dias. Dada en Barchinona,
sots lo segell de nostre anell, a xiiii de octubre any mil quatrecens dee-
nou. La reyna Margarita.
Domina Regina mandavit michi, Petro
Suau. Probata.
Al amat nostre Guillem Arnau.

Real Cancillería, Reg. 2.355, fol. 103v.

270
Barcelona, 25 de febrero 1420
Margarita de Prades, reina viuda de Aragón, a Segismundo de Luxemburgo, rey
de romanos. Le comunica la muerte de su madre y promete ocuparse del asunto de
mosén Borra que le ha recomendado.

Illustrissimo, victoriosissimo sacratissimoque principi et domino, domi-


no Sigismundo Dei gracia romanorum regi semper augusto, ac Hungarie,
Boemie, Dalmacie, Croacie et cetera regi, Margarita Regina relicta illustris-
simi ac magnifici principis domini Martini felicis recordacionis, Arago-
num, Sicilie et cetera regis, reverenciam debitam cum honore. Si desiderio
desideravimus, sacratissime princeps et domine, de vestrorum successuum
eventu statusque vestri continencia, quem prosperum desideravimus sem-
perque desideramus, effici per vestrarum literarum visionem cerciores,
quod concupivimus obtinemus, nam literas vestras id nobis indicantes nos
recepisse animo vehementi facieque serena noverit vestra sacratissima ma-
gestas; quia tamen talia continue scire desideramus, magnificienciam ean-
dem id crebo frequentare seu quocienscumque oportunitas se obtulerit
affectuose deprecamur. Nos autem indubie credentes magestati vestre ce-
dere ad gratum, eandem certificamus nos per Dei graciam tempore con-
feccionis huiusmodi votiva corporum vigere suspitate; mater vero nostra
carissima his diebus –proh dolor et nobis amara relacio– dies suos prout
Altissimo placuit clausit extremos; creatorem omnium deprecantes quate-
nus eius anime beatitudinem tribuat et requiem sempiternam. Porro, sa-

272
La muerte en la Casa Real de Aragón

cratissime princeps et domine, percepto ex tenore literarum predictarum


facto seu negocio de micer Borra, nos qui inpresenciarum viagium nos-
trum facimus apud Dertusam, ubi nepos noster carissimus rex Aragonum
curias celebrans personaliter est constitutus, vestri honoris intuitu oferi-
mus partes nostras circa ipsum factum seu negocium taliter interponere
quod obtata per vestram magnificienciam desideratum obtinebunt fi-
nem. Et sumum imperium magestatis divine in persona sacratissima ves-
tra ita suam sacram catholicam fidem sublimare et exaltare dignetur,
quod infidelium gentes fiant omnes et singule, ydolorum necletis ritibus
et censura, orthodoxe fidei cultrices et amatrices. Scripta Barchinone,
xxvª die febroarii anno a Nativitate Domini millesimo cccc vicesimo. La
reyna Margarita.
Domina Regina mandavit michi, Petro
Suau. Probata.
Illustrissimo, victoriosissimo sacratissimoque principi et domino, domi-
no Sigismundo Dei gracia romanorum regi semper augusto, ac Hungarie,
Boemie, Dalmacie, Croacie et cetera regi.

Real Cancillería, Reg. 2.355, fol. 111v.

271
Barcelona, 14 de diciembre 1431
María de Castilla, reina de Aragón, a Pere de Vilaragut, su consejero. Expresa
sus condolencias por la muerte de su mujer y le plantea colocar una de sus hijas con
la condesa de Foix.

La Reyna.
Mossèn Pere. Per letra d’en Guillem Mir havem sabuda la mort de la
nobla na Marquesa, quondam muller vostra, de la qual havem assats des-
plaher, no solament per sguard d’ella, mas per esguart vostre e de vostres
filles. E jatsia plànyer e plorar los morts sia cosa piadosa, emperò a la per-
sona sàvia e que ha bé viscut se pertany haver sperit de fortalesa e mostrar
haver major magnanimitat que les tribulacions no poden ésser, car tots
som entrats ab aqueix pacte, que iscam per aqueixa via. E creem que la vir-
tut que tots temps havets mostrada no leixerets fallir en lo temps que·n ha-
vets major conaxença. De na Marquesa, vostra filla, no hajats ància, car
nós, si plaurà a Déu, li donarem tal recapte que·ns [sic] serets aconsolat.
Solament és neccessari que na Angelina sia mesa o col·locada en alguna

273
Archivo de la Corona de Aragón

bona disposició. E per tal com la comtessa de Foix la vol e·s offer de tenir-
la en aquell stat que son linatge requer e dar-li bon recapte, havem delibe-
rat e nos par bo que li sia tramesa. Per aquesta rahó trametem aquí en Jac-
me Soler, brodador nostre, per adur-la ací, e d’ací que vaja a la dita
comtessa. Per tal com creem que vós no sots en cars de poder suplir a la
despesa, scrivim a·n Guillem Mir que bestrague a la missió d’ella e de una
dona qui la acompany ab lo dit Jacme Soler. E axí, no·us dolga la absència
de la dita Angelina, car més val sia stablida en bon loch on puixa aconse-
guir son bé e honor que leixar-la aquí, en perill e sens recapte. Dada en
Barcelona, sots nostre segell secret, a xiiii dies de deembre del any mil
cccc xxxi. La Reyna.
Domina Regina mandavit michi, Gui-
llermo Bernardo de Brugada. Probata.
Al amat conseller nostre, mossèn Pere de Vilaragut.

Real Cancillería, Reg. 3.172, fol. 52r-v.

272
Barcelona, 5 de junio 1433
María de Castilla, reina de Aragón, a Joan Mercader, baile general del reino de
Valencia. Acusa recibo de la comunicación de la muerte de Jaime II, conde de Urgel.
Le ordena enviarle un memorial de sus libros.

La Reyna.
Batle general. Reebuda vostra letra, nos desplau molt la mort de
don Jayme d’Urgell, però aconsole’ns molt que sia mort com a bon
christià. Del fet del cors e de la sepultura, si a nostre càrrech fos, de-
manàrem de consell a nostre car frare lo rey de Navarra. Bé creem
que·l ne haurets consultat, e axí som de intenció que seguiscats sa ordi-
nació e manament. Per altra letra vos havem scrit que·ns havisàssets per
correu cuytat de la partida de nostres cars frares los infants, e no·u ha-
vets fet, de què si l’infant don Pedro no hagués de Citges presa la via de
Montserrat, fórem stada sobtada e inprovisa de fer-li dar recapte de po-
sades. Per què·us manam que no·u façats axí de la partida de don En-
rich e dona Caterina, mas que en la partida llur per correu cuytat nos
scrivats. Dada en Barchinona, a v dies de juny del any mil cccc xxxiii.
Aprés la data vos pregam que·ns trametats memorial dels libres que te-

274
La muerte en la Casa Real de Aragón

nia lo dit don Jayme, e que no·ls venats fins, haüt lo memorial, vos ha-
jam scrit. Dada ut supra. La Reyna.
Domina Regina mandavit michi, Gui-
llermo Bernardo de Brugada. Probata.
Al feel conseller del senyor Rey e nostre, micer Johan Mercader, batle
general del regne de València.

Real Cancillería, Reg. 3.172, fol. 160r.117

273
Barcelona, 6 de junio 1433
María de Castilla, reina de Aragón, a Isabel (?) de Aragón, hermana de Jaime II,
conde de Urgel. Le notifica la muerte de su hermano y le da razones para resignarse.

La Reyna.
Egrègia e cara cosina. Del batle de Valènciaa haüda una letra ab la qual
nos ha denunciat com don Jayme d’Aragó, vostra frare, reebuts los sancts
segraments ab gran e ardent devoció e ab singular contricció, e fet tot
l’orde e procés que bon christià e catòlich deu fer, ha retuda la sua ànima
al creador, certifficans-vos, per vostra consolació, que la sua fi és de gran
laor a ell e de gran exemple als altres, mas la sua vida era tal que la fi no
podia ésser altra. Bé sabem que de la sua mort haurets dolor, car ley de na-
tura nos costreny plorar les coses cares e conjunctes, e és piadosa cosa plo-
rar e produir làgremes sobre·ls morts, a exemple dels sants pares, qui plo-
raven sobre les coses a ells cares, mas tempradement e sens excés,
recorrents als remeys de conort. Natura fa plorar, e saviesa aconsolar. E si
piadosa cosa és plorar, molt pus piadosa cosa deu ésser alegrar-vos haver
haüt tal germà, lo qual Déu ha tant amat que per dar-li lo regne eternal li
ha fet oblidar lo temporal e de pocha durada. Vullats-vos dispondre en ha-
ver alegre memòria de ses virtuts, e longa, car ab dolor seria curta; ne cre-
gats haver perdut lo germà qui·us va devant, car en seguir-lo no perdrets
jornada, ne·us és interès alcun que·us vaja derrer o primer, pus la via és
bona, car assats viu qui viu fins a la penitència, e no mor cuytat qui peni-
dent mor. E nuncha deuríem star ab tristor, considerants que la via de sa-

117
Publicada por Andrés Giménez Soler, Don Jaime de Aragón, último conde de Urgel, Bar-
celona 1901, pág. 437.

275
Archivo de la Corona de Aragón

lut és en nostra mà. Per ço, egrègia e cara cosina, vullats temprar vostra do-
lor, majorment haver romases tals filles, les quals nostre Senyor ha dotades
de bon seny, e la primera molt bé col·locada; argument és açò gran e bon
senyal de la ànima de son pare. A les altres filles no fallirà la gràcia de Déu,
e lo senyor Rey no·ls fallirà, ne nós per nostre poder, en supplir loch de
pare e de mare. E axí, gran matèria havets de conort. E sia lo Sant Sperit
en vostra consolació. Dada en Barchinona, a vi dies de juny del any mill
quatrecens trentatres. La Reyna.
Domina Regina mandavit michi, Gui-
llermo Bernardo de Brugada. Probata.
A la egrègia e cara cosina nostra, dona Ysabel d’Aragó.
a
Omite, por error, havem.

Real Cancillería, Reg. 3.171, fols. 168v-169r.118

274
Barcelona, 6 de junio 1433
María de Castilla, reina de Aragón, a Margarida de Ribelles, subpriora del mo-
nasterio de Sigena. Le hace llegar la carta en la que se notifica a Leonor de Aragón
la muerte de Jaime II, conde de Urgel, su hermano, y le encarga que se la entregue
cuando lo crea más oportuno.

La Reyna.
Sotsprioressa. Ensemps ab la present vos trametem una letra dreçada a
nostra cara cosina dona Elienor d’Aragó, ab la qual li denunciam la mort
de don Jayme, frare seu que Déu haja, ab algunes peraules de consolació.
Ell ha reebuts los sagraments de santa mare Ecclésia, e fet son orde, e mort
com a bon e ver catòlich christià, e axí li’n scrivim. Per tal com és pascio-
nada e dubtam com ho pendrà, havem manat al portador que do les letres
a vós, qui sentits més en ella. Per què·us pregam que pensets bé si és expe-
dient dar-li la letra o sperar major oportunitat; e si entenets se dege diferir,
pensats si li porà ésser celat, attès que en breu serà divulgat, e si a saber ho

118
Publicada por Andrés Giménez Soler, Don Jaime de Aragón, último conde de Urgel, Bar-
celona 1901, págs. 438-439. Probablemente la destinataria de la carta es Leonor de Aragón,
monja del monasterio de Sigena, figurando por error como Isabel (cf. el documento sigui-
ente).

276
La muerte en la Casa Real de Aragón

ha, més val ho sàpia per letra nostra que per altre. E axí tenits-hi la manera
millor que·us aparega, e rescrivits-nos de ço que haurets fet. Dada en Bar-
chinona, a vi dies de juny del any mº ccccº xxxº iiiº. La Reyna.
Idem [Domina Regina mandavit mi-
chi, Guillermo Bernardo de Brugada].
Probata.
A la religiosa e amada nostra, sor Margarita de Ribelles, sotsprioressa
del monestir de Sexena.

Real Cancillería, Reg. 3.171, fol. 169r.

275
Gaeta, 26 de febrero 1436
El rey Alfonso V de Aragón al infante Pedro, duque de Noto, su hermano. Le comu-
nica una victoria y la muerte de la reina Leonor de Alburquerque, madre de ambos.

Il·lestre [sic, por Il·lustre] nostre car e molt amat frare. Avisats som stats
com certament la ciutat de Hyzernia s’és reduhida a nós ensemps ab molts
barons de aquest reyalme, los quals, reduhits que són stats a nós, deconti-
nent han corregut contra nostres enemichs. Axí mateix vos avisam com
per letres del archebisbe de Çaragoça som informats com a nostre senyor
Déus ha plagut voler fer ses derres [sic, por derreres] voluntats de nostra
molt reverent mare, la qual per voluntat sua és pasada de aquesta vida. Pre-
gam-vos, per ço, que vullau fer ço que de vós se pertany ut eius anima re-
quiescat in pace. Dada en Gayeta, a xxvi de febrer del any mil cccc xxx-
vi. Rex Alfonsus. Post data vos pregam que·ns trametats decontinent los
falconers amb tots los falcons. Dada axí com damunt.
Georgius Catala mandato regio facto
per Petrum Johannem de Puteo. Pro-
bata.
Al il·lustre nostre molt car e molt amat frare, l’infant don Pedro
d’Aragó e de Sicília, duch de Notho.

Real Cancillería, Reg. 2.649, fols. 3v-4r.119

119
Publicada por Andrés Giménez Soler, Itinerario del rey don Alfonso de Aragón y de
Nàpoles, Zaragoza 1909, págs. 134-135.

277
Archivo de la Corona de Aragón

276
Barcelona, 26 de noviembre 1438
María de Castilla, reina de Aragón, a su hermano el rey Juan II de Castilla. En-
tre las congojas que le perjudican la salud, menciona la muerte reciente del infante
Pedro de Aragón, duque de Noto, su cuñado.

Rey muy caro e muy amado hermano. Con gran deseo stamos de saber
de vuestra salut, car después que nos scriviestes de vuestra mano, no have-
mos recebida letra; por ende vos hauremos a gracia singular nos queraes
scrivir. De nuestra persona vos avisamos que nuestro accident es seydo tant
grand que nos ha trayda a punto de morir. Es verdat que, por gracia de
nuestro Senyor, encomençamos de millorar, e creemos que quanto tocha
la infirmedat del cuerpo, Dios mediant, con buen regimento fácilment re-
cobraríamos salut, mas estas congoxas e dubdos e suspechos en que sta-
mos del senyor Rey, qui siempre sta en periglo, nos dan grand empacha-
mento e tristor. Agora, por dos galeas venidas de Levant, havemos sabido,
no con pocha dolor e congoxa, como stando el senyor Rey con su gent en
el sitio de Nápoles, el infant don Pedro es seyido ferido de colpe de bom-
barda en la cabeça, de que luego finó sus días; al qual nuestro senyor Dios
por su mercet quiera perdonar. El senyor Rey ha continuado el sitio. Duch
de Bar es a Apruço con pocho poder. De lo que d’aquí adalant sabremos,
vuestra altesa será avisada; la qual nuestro Senyor quiera luengament man-
tener e exalçar. Dada en Barchinona, a xxvi dies de noviembre del anyo
mil ccccº xxxviiiº. La Reyna.
Domina Regina mandavit michi, Gui-
llermo Bernardo de Brugada. Probata.
Dirigitur regi Castelle.

Real Cancillería, Reg. 2.997, fol. 108v.

277
Barcelona, 26 de noviembre 1438
María de Castilla, reina de Aragón, a Álvaro de Luna, condestable de Castilla.
Le comunica la muerte del infante Pedro de Aragón, duque de Noto, su cuñado.
También se escribió a Rodrigo de Luna, prior de Castilla.

La reyna d’Aragón e de Sicilia et cetera.

278
La muerte en la Casa Real de Aragón

Condestable. Por dos galeas agora venidas de Levant, havemos sabido


como stando el senyor Rey sobre·l citio de la ciudat de Nápoles con su
gent, colpe de bombarda ha ferido el infante don Pedro en la cabeça, de
que luego finó sus días; l’alma del qual nuestro Senyor por su mercet quie-
ra perdonar. Sabe Dios que nos duele mutxo, por el deudo, e porque era
buen cavallero, en la muert del qual el dicho senyor ha mucho perdido. El
dicho senyor ha continuado el sitio, e dize se por algunos que hauría havi-
da la ciudat, e que·l duch de Bar era en Abruço con pocho poder. De las
nuevas que d’aquí adalante se seguirán sereys avisado. Dada en Barchino-
na, a xxvi días de noembre del anyo m cccc xxxviii. La Reyna.
Domina Regina mandavit michi, Gui-
llermo Bernardo de Brugada. Probata.
Al noble e amado nuestro don Álvaro de Luna, conde de Sant Sthevan
e condestable de Castilla.
Similis littera, cum eisdem data, mandato et signatura, fuit expedita di-
recta ‘Al venerable, religioso e amado nuestro don fray Rodrigo de Luna,
prior de Castilla e comendador de Monçón’.

Real Cancillería, Reg. 2.997, fol. 109r.

278
Gaeta, 3 de diciembre 1438
El rey Alfonso V de Aragón al rey Eduardo I de Portugal, su cuñado. Invocando
el parentesco y la amistad, le comunica la muerte accidentada de su hermano el in-
fante Pedro de Aragón, duque de Noto, durante el sitio de Nápoles.
Siguen cartas a las casas reales de Castilla, Portugal y Navarra, y al conde de
Foix.

Muy illustre Rey, nuestro muy caro e muy amado ermano. Nos el rey
d’Aragón e de Sicilia vos embiamos mucho a saludar como a aquel que
mucho amamos e preciamos, e por quien queriemos diesse Dios tanta sa-
lut, prosperitat e buena ventura quanto vos mesmo desseades. Rey muy
caro e muy amado ermano. Ley es de los amigos, e por consiguiente de
aquellos que son conjunctos, no solamente por amicicia mas aún por vin-
clo de sangre, de screvir así de las cosas adversas como prósperas, mayor-
mente que todas prociden por sola voluntat de nuestro senyor Dios, a la
qual no puede alguno resistir. E como nos e vos seamos colligados en estos

279
Archivo de la Corona de Aragón

vinclos de sangre e de amicicia, justo es e razonable vos fagamos partici-


pante de las cosas que nuestro senyor Dios nos embía, con coraçón no tri-
bulado, por non desplazer a su voluntat. Teniendo nos en este mes de oc-
tubre más cerca passado, delant la ciutat de Nápols a nos rebelle, campo
por tierra e por mar, plugo a nuestro senyor Dios que, yendo el illustre in-
fante don Pedro d’Aragón e de Sicilia, nuestro muy caro ermano de me-
moria recordable, enta aquella parte del campo donde tenía su lugar e
traste por al combate ordenado dar a la dicha ciutat, por reconoscer los re-
paros e otras cosas que se apparellavan por el dicho combate que devía-
mos dar prestamente, fue ferido en la cabeça de una piedra de bonbarda
embiada de la ciudat, por la qual ferida, por la divinal disposición, súbita-
mente passó desta vida en la otra. Pensat con quanta tribulación e dolor
tan cruel e inaudito caso podemos recitar! Empero pues a Dios ha plazido,
nos havemos thomado el caso con aquella mayor paciencia que havemos
podido e podemos, por non desplazer e offender a Dios, e judicamos que
así lo tomareys vos, al qual havemos querido avisar particularment deste
caso, así por el deudo que entre nos e vos es, como por darvos a entender
que, en caso que otramente vos fuesse scripto o dicho por otros, sepades la
verdat. E sea, Rey muy caro e muy amado ermano, la sancta Trinidat vues-
tra curosa guarda. Dada en la ciudat de Gayeta, a tres días de deziembre
anyo m ccccxxxviiiº. Rex Alfonsus.
Dominus Rex mandavit michi, Arnal-
do Fonolleda. Probata.

Al muy alto príncipe don Odoardo, por la gracia de Dios rey de Portu-
gal e del Algarve, nuestro muy caro e muy amado ermano.
Sub forma predicta, mutatis mutandis, fuit scriptum sequentibus:
Al rey de Castilla e de León, nuestro muy caro e muy amado primo.
A la muy illustre dona María, reyna de Castilla e de León, nuestra muy
cara e muy amada ermana.
A la muy illustre reyna dona Elienor de Portugal, nuestra muy cara e
muy amada ermana.
Al illustre e ínclito infante don Enrique de Portugal, duque de Viseu e
maestre del maestrado de Christos, nuestro muy caro e muy amado primo.
Al illustre e ínclito don Ferrando, infante de Portugal, maestre del
maestrado de Avís, nuestro muy caro e muy amado primo.
Al illustre e ínclito don Pedro, infante de Portugal e duque de Cohim-
bre, nuestro muy caro e muy amado primo.

280
La muerte en la Casa Real de Aragón

Al illustre e ínclito infante don Enrique, primogénito de Castilla e prín-


cipe de las Esturias, nuestro muy caro e muy amado sobrino.
Al egregi, amat e car cosí nostre don Gastó, comte de Foix e de Bearn.
Al muy illustre príncep don Johan, por la gracia de Dios rey de Nava-
rra, nuestro muy caro e muy amado ermano.
Al illustre infante don Enrique de Aragón e de Sicilia, e maestre de
Santiago, nuestro muy caro e muy amado ermano.

Real Cancillería, Reg. 2.651, fols. 114v-115r.120

279
Zaragoza, 19 de octubre 1439
María de Castilla, reina de Aragón, al rey Juan II de Castilla, su hermano. Le
hace saber que la infanta Catalina, hermana de ambos, ha muerto de parto en ese día.
También se escribió a María de Aragón, reina de Castilla, al rey Juan de Nava-
rra, y a Carlos, príncipe de Viana.

Rey muy caro e muy amado hermano. Con gran e mayor dolor e lágre-
mas que por letras no·s porían explicar, notifficamos a vuestra alteza como
el viernes más cerca passado, de manyana, la ínclita e magnífica infanta
dona Caterina, nuestra muy cara e muy amada hermana que Dios perdo-
ne, començó ir en parto, las dolores del qual siempre le han continuado
fasta el día present, hora de viespras, que ha parido un fillo muerto, e lue-
go ella es passada desta vida. El qual fillo, segund la corrupción, a judicio
de los físigos e otros que lo han visto, havía días que era muerto; era muyt
gruesso e grant. La dita infanta, assí como aquella que era vera católica e
buena christiana, havía recebidos todos sus órdenes sacramentales, e ya su
vida era tal que com la misericordia de nuestro Senyor devemos creer que
su alma es en vía de salvación, e por sus virtudes era tanto amada de todas
las gentes que la conoscían que no es alguno que no·nd aya tomada gran
tristeza e dolor de su muert. Esto, muy caro e muy amado hermano, es
obra divina, e vehemos que no havemos otro remedio de consolación sino
conformar nos con la voluntat de nuestro senyor Dios; el qual exalça e ma-

120
Publicada por Andrés Giménez Soler, Itinerario del rey don Alfonso de Aragón y de
Nàpoles, Zaragoza 1909, págs. 159-160.

281
Archivo de la Corona de Aragón

tienga [sic] vuestra real persona. Dada en Çaragoça, a xviiiiº dies


d’octubre del anyo m cccc xxxviiii. La Reyna.
Domina Regina mandavit michi, Gui-
llermo Bernardo de Brugada. Probata.

Al muy alto príncep don Johan, por la gracia de Dios rey de Castiella e
de Lehón, nuestro muy caro e muy amado hermano.
Similes due littere mutatis mutandis fuerunt expedite, sub eisdem data,
mandato et signatura, directe infrascriptis:
Al muy alto príncep don Johan, por la gracia de Dios rey de Navarra,
nuestro muy caro e muy amado hermano.
A la muy alta princessa dona María, por la gracia de Dios reyna de Cas-
tiella e de León, nuestra muy cara e muy amada hermana.
Al illustre don Karles, príncep de Viana, nuestro muy caro e amado so-
brino.

Real Cancillería, Reg. 3.002, fols. 123v-124r.

280
Zaragoza, 19 de octubre 1439
María de Castilla, reina de Aragón, al infante Enrique de Aragón, su cuñado.
Le comunica que la infanta Catalina, su mujer, ha muerto de parto en ese día.

La reyna d’Aragón e de Sicilia.


Muy caro e muy amado hermano. El viernes más cerca passado, de
manyana, la ínclita e magníffica infanta dona Caterina, nuestra muy cara e
muy amada hermana, vuestra muger, començó ir en parto, las dolores del
qual siempre le han continuado fasta el día present, hora de viespras, que
ha parido hun fillo muerto, e luego ella es passada desta vida; l’alma de la
qual Dios quiera collocar con sus sanctos. Es verdat que la criatura, segund
la corrupción e judicio de los físigos e otros que la han visto, havía días
que era muerta; era muy gruessa e grand. Este caso vos notifficamos con
tanta e mayor dolor que por letra no vos poríamos explicar. Es verdat que
la dita infanta, ansí como a vera cathólica e buena christiana, ha recebidos
todos sus órdens sacramentales; de que, e de su buena vida que sabeys que
fazía, devemos creer que con la misericordia divina su alma es en vía de
salvación, e por sus virtudes tanto amada de todas las gentes que la conos-
cían que no es alguno que no haya tomado muyt grand tristeza e dolor de

282
La muerte en la Casa Real de Aragón

su muert. Esto, muy caro e muy amado hermano, es obra divina en que no
podemos tomar otro remedio ne consolación sino conformarse con la vo-
lundat de Dios, el qual por su mercé nos quiera todos consolar. Dada en
Çaragoça, a xviiiiº días d’octubre del anyo m cccc xxxviiiiº. La Reyna.
Domina Regina mandavit michi, Gui-
llermo Bernardo de Brugada. Probata.

Al ínclito e magníffico el infant don Enrich d’Aragón e de Sicilia, nues-


tro muy caro e muy amado hermano.

Real Cancillería, Reg. 3.007, fol. 3r-v.

281
Zaragoza, 19 de octubre 1439
María de Castilla, reina de Aragón, al infante Enrique, primogénito de Casti-
lla. Le comunica la defunción de la infanta Catalina, tía suya, muerta de parto.
También se escribió al rey Alfonso V de Portugal y al infante Pedro, duque de
Coimbra; y con fecha del 22 de octubre, a Leonor de Aragón, reina viuda de Portu-
gal, y a la duquesa de Borgoña.

Illustre e magnífico príncep e muy caro subrino. Con tanta dolor e


tristeza que por letras non poríamos explicar, vos notifficamos como el
viernes más cerca passado, de manyana, la ínclita e magníffica infanta
dona Caterina, nuestra muy cara e muy amada hermana que Dios perdo-
ne, començó ir en parto, las dolores del qual siempre le han continuado
fasta el día present, que ha parido un fillo muerto, e ella es passada desta
vida; el qual fillo, segund la corrupción e judicio de los físigos e otros
que lo han visto, havía días que era muerto, era muyt gruesso e grand.
La dicha infanta, assí como vera e buena christiana, havía recebidos to-
dos sus órdens sacramentales, e ya su vida era tal que, con la misericor-
dia de Dios, devemos creer que su alma es en vía de salvación, e por sus
virtudes lorada por todas las gentes. En este caso non havemos otro re-
medio ne consolación sino conformarnos con la voluntat divina. E sea,
illustre e magnífico príncep e muy caro sobrino, vuestra special guarda
la sancta Trinidat. Dada en Çaragoça, a xviiiiº días d’octubre del anyo
m cccc xxxviiiiº. La Reyna.
Domina Regina mandavit michi, Gui-
llermo Bernardo de Brugada. Probata.

283
Archivo de la Corona de Aragón

Al illustre e magnífico don Enrich, príncipe de las Sturias e primogéni-


to de Castilla, nuestro muy caro e muy amado sobrino.
Similes:
Al muy alto príncep don Johan [sic, por Alfonso], por la gracia de Dios
rey de Portugal, nuestro muy caro e muy amado sobrino.
Al ínclito e magnífico el infant don Pedro de Potugal [sic], duch de
Cohimbre, nuestro muy caro e muy amado primo.
Similes due littere fuerunt expedite, directe infrascriptis, sub kalanda-
rio xxii diei octobris:
Al [sic] muy alta princessa dona Elienor, por la gracia de Dios reyna de
Portugal, nuestra muy cara e muy amada hermana.
A la illustre e muy cara prima nuestra, la duquessa de Burgunya.
Real Cancillería, Reg. 3.007, fol. 3v-4r.

282
Zaragoza, 20 de octubre 1439
María de Castilla, reina de Aragón, a los jurados de Valencia. Les comunica la
muerte de su hermana la infanta Catalina y les pide que rueguen por su alma y por
sus propias tribulaciones.
También se escribió a los consejeros de Barcelona, a los diputados de Cataluña,
y a los regidores de otras ciudades y villas.

La Reyna.
Prohòmens. Per tal com a la bona affecció e voler que havets al senyor
Rey e a nós se pertany que tots los cassos e successos, axí de adversitat com
de prosperitat, vos sien manifestats, per ço, ab dolor de cor e abundància
de làgremes, vos notifficam com la ínclita e magnífica infanta dona Cateri-
na de gloriosa memòria, nostra molt cara sor, rebuts ab molt gran devoció
e humilitat los sants sagraments de sancta mare Ecclésia, en lo dia de ir e
hora de vespres, aprés que hagué parit hun fill mort, passà desta vida en
l’altra com a catòlica e vertadera christiana. Aquest tan dolorós e trist cas
vos denunciam per tal que, segons vostra bona e loabla costum, axí en de-
votes oracions per la ànima de la dita deffuncta com en nostres tribula-
cions, per piadosa compassió, vullats participar. Dada en Çaragoça, a xx
dies d’octubre del any m cccc xxxviiiiº. La Reyna.
Domina Regina mandavit michi, Gui-
llermo Bernardo de Brugada. Probata.

284
La muerte en la Casa Real de Aragón

Als amats e feels nostres, los jurats e prohòmens de la ciutat de Va-


lència.
Als amats e feels nostres, los consellers de la ciutat de Barchinona.
Als amats e feels nostres, los pahers e prohòmens de la ciutat de Leyda.
Als amats nostres, los deputats del General de Cathalunya.
Als feels nostres, los procuradors e prohòmens de la ciutat de Tortosa.
Als feels nostres, los cònsols e prohòmens de la vila de Perpenyà.
Als feels nostres, los jurats e prohòmens de la ciuta [sic] de Gerona.
Als feels nostres, los jurats e prohòmens de la ciutat de Sogorb.

Real Cancillería, Reg. 3.007, fol. 4v.121

283
Zaragoza. 20 de octubre 1439
María de Castilla, reina de Aragón, al abad y convento del monasterio de San-
tes Creus. Les comunica la muerte de su hermana la infanta Catalina, y solicita
que le celebren sufragios.
También se escribió a doce monasterios y conventos más, y a Antoni Riera, confe-
sor de la reina.

La Reyna.
Venerable, religiosos e amats nostres. Ab dolor de cor e habundàn-
cia de làgremes vos notificam com en lo dia de ir, hora de vespres, la
ínclita e magnífica, la infanta dona Caterina de gloriosa memòria, nos-
tra molt a cara sor, rebuts ab gran humilitat e devoció los sancts sagra-
ments de sancta mare Ecclésia, aprés que agué parit un fill mort, ha re-
tut lo sperit al seu creador com a catòlica e vera christiana. E jassia la
sua vida fos tal e tan exemplar que fermament devem creure que la sua
ànima és en via de salvació, emperò per la humanal fragilitat algú no és
tan perfet que no haja mester los sufragis de les devotes oracions, a la
devoció de vosaltres pregam, axí carament com podem, que en vostres
misses, oracions e officis la sua ànima, la qual axí carament amam com

121
La carta a los consejeros de Barcelona fue publicada en el libro de Pere Joan Comes,
Libre de algunas coses assenyalades (…), Barcelona 1878, págs. 93-94.

285
Archivo de la Corona de Aragón

en vida, vullats haver en aquella commemoració e recomendació que de


vostra bona devoció confiam. Dada en Çaragoça, a xx dies d’octubre del
any m cccc xxxviiiiº. La Reyna.
Domina Regina mandavit michi, Gui-
llermo Bernardo de Brugada. Probata.

Als venerable, religiosos e amats nostres, l’abbat e covent del monestir


de Sentes Creus.
Similes:
Als venerable, religiosos e amats nostres, los abbat e covent del nostre
monestir de Pobblet.
A les venerable, religioses e amades nostres, les prioressa e covent del
monestir de les prehicadoresses de Barchinona.
Al [sic] venerable, religiosos e amats nostres, los prior e covent del mo-
nestir de Scala Dei.
A la egrègia e cara tia nostra, la abbadessa del monastir de Sancta Clara
de València.
Als religiosos e amats nostres, los guardià e convent del monastir de
Sancta Maria de Jhesús, de València.
Als religiosos e amats nostres, los prior e covent del monastir de Sanct
Gerònim de la Vall d’Ebron.
Als religiosos e amats nostres, los guardià e convent del monastir de fra-
res menors prop Sogorb.
Als religiosos e amats nostres, los guardià e convent del monastir de fra-
res menors de Morvedre.
Als religiosos e amats nostres, los guardià e convent del monastir de
Sancta Maria de Jesús, de Barchinona.
Als religiosos e amats nostres, los prior e convent del monastir de Vall
de Christ.
Als religiosos e amats nostres, los prior e convent del monastir de Sanct
Gerònim de la Murta.
Als religiosos e amats nostres, los prior e convent del monastir de Porta
Celi.
Al amat confessor nostre, mossèn Anthoni Riera, prevere.
a
escrito sobre muy, rayado.

Real Cancillería, Reg. 3.007, fols. 4v-5v.

286
La muerte en la Casa Real de Aragón

284
Zaragoza, 21 de octubre 1439
María de Castilla, reina de Aragón, a la reina Blanca I de Navarra. Le comu-
nica la muerte de su hermana la infanta Catalina y manifesta haber dado curso a
la embajada personal que le había enviado.

Reyna muy cara e muy amada hermana. Recebida vuestra letra muy gra-
ciosa, vos respondemos que por el caso muy triste e doloroso de la muert
de la ínclita e magnífica e muy cara hermana nuestra, la infanta dona Ca-
terina de gloriosa memoria, de que con otra letra más largament vos have-
mos scripto, no somos en disposición de oyr don Johan Pérez Mallata, alca-
yde mayor e messatgero vuestro; mas de mandamiento nuestro ha
explicada su creença al reverendo padre en Christo e amado consellero
del senyor Rey e nuestro, el arcebisbo de Çaragoça, el qual de part nuestra
ha dicha al dicho Pérez toda nuestra intención cerca todas las cosas que de
part vuestra le havía explicades, segunt más largament ell mesmo vos reci-
tará. Es verdat que con toda nuestra tristor e dolor, la qual vuestra exce-
llencia deve pensar quienta es, por haver podida [sic, por perdida] tal e tan
virtuosa hermana e el fruyto que della se essperava, havemos algún reme-
dio de consolación de vuestra convalescencia e sfuerço. E sea, Reyna muy
cara e muy amada hermana, vuestra special guarda la Sancta Trinitat. Dada
en Çaragoça, a xxi días d’octubre del anyo m cccc xxxviiiiº. La Reyna.
Domina Regina mandavit michi, Gui-
llermo Bernardo de Brugada. Probata.
A la muy alta princessa dona Blancha, por la gracia de Dios reyna de
Navarra, nuestra muy cara e muy amada hermana.

Real Cancillería, Reg. 3.007, fol. 5v.

285
Zaragoza, 21 de octubre 1439
María de Castilla, reina de Aragón, al infante Enrique de Aragón, su cuñado.
Reitera su sentimiento per la muerte de su mujer, la infanta Catalina, y anuncia
que le envía un mensajero para ordenar la remuneración de sus servidores.

La reyna d’Aragón e de Sicilia et cetera.

287
Archivo de la Corona de Aragón

Muy caro e muy amado hermano. Ya vos havemos scripto por correu de
la desaventurada e cuytada muerte seguida en la persona de nuestra muy
cara e muy amada hermana, la infanta vuestra muger; de que ansí por las
virtudes que en sí eran como por el deudo e amor que le portávamos, nos
ha lexada con muy grand tristicia e dolor. Creemos que ansí como en su
vida le mostrávades amor, agora la mostraredes maior, en su muerte, a su
alma e servidores, como aquella que vos amava e bien quería. Desto have-
mos dado cargo an Alonço de Çapeda, portador de la present, que favle
con vos; por que muy affectuosament vos rogamos le querades dar, sobre
las ditas cosas, fe e creencia ansí como a nos, complindo lo por obra se-
gund de vos confiamos. Dada en Çaragoça, a xxi días d’octubre del anyo
m cccc xxxviiiiº. La Reyna.
Domina Regina mandavit michi, Gui-
llermo Bernardo de Brugada. Probata.
Al ínclito e magnífico el infant don Enrich d’Aragón e de Sicilia, nues-
tro muy caro e muy amado hermano.

Real Cancillería, Reg. 3.002, fol. 124r-v.

286
Zaragoza, 23 de octubre 1439
María de Castilla, reina de Aragón, a un duque innominado. Le comunica la
muerte de la infanta Catalina.

Regina Aragonum et Sicilie et cetera. Illustris et potens dux et con-


sanguinee nobis carissime. Ex debito sanguinis et vere dileccionis affectu
cogimur ut tam tristes quam leti successus nostri excellencie vestre noti-
cie defferantur, nam utriusque fortune verus amor hinc inde participium
non excludit. Sane inclita et magnifica infantissa Caterina memorie cele-
bris, quasi immediate post partum filii mortui quem conceperat, sumptis
cum magna humilitate et devocione sancte matris Ecclesie sacramentis,
die xviiiiª hujus mensis obiit, et verius ad creatorem abiit. Hunc quidem
casum lex nature, et pocius mirabilis virtutis venustate conspicue sororis
privacio, mestum et dolendum nobis indixit, quibus tamen virtutibus
anime sue salutis solamine quodam fidem indubitanter accipimus; que
autem pro deffuncte suffragio et vestre celsitudinis pie compassionis
affectu vestre magnificencie nunciamus, cuius Altissimus vota feliciter

288
La muerte en la Casa Real de Aragón

[sic]. Data Cesarauguste, die xxiii octobris anno a Nativitate Domini mº


ccccxxxviiiiº. La Reyna.
Domina Regina mandavit michi, Gui-
llermo Bernardo de Brugada. Probata.
Illustri et potenti viro.a
a
No continúa.

Real Cancillería, Reg. 3.007, fol. 6r.

287
Zaragoza, 31 de octubre 1439
María de Castilla, reina de Aragón, al infante Enrique de Aragón, su cuñado.
Reitera el sentimiento por la muerte de la infanta Catalina, su mujer, y le recuerda
el pago de sus deudas y servidores.

La reyna d’Aragón e de Sicilia et cetera.


Muy caro e muy amado hermano. Con otras letras nos ha convenido
denunciarvos el tristo e doloroso caso de la muert de la ínclita e magnífica
e muy cara hermana nuestra, la infanta dona Caterina de gloriosa memo-
ria, vuestra muger, la qual nos ha tanto affligida que·l pensar en ella es cu-
chello de dolor qui travessa nuestra alma, haver perdida hermana de tanta
excellencia de virtudes. D’otra part tomamos quanto podemos esfuerço de
consolación por haver havida tal hermana. E yasía produzir lágrimas sobre
la muert de los que hombre ha caros sea cosa piadosa e mandada por ley
de natura, e hahún de scriptura, pero el excés de la dolor e de las lágrimas
se deve remediar en conformarse en la voluntat de nuestro Senyor, que
tanta gracia le ha quesido dar, e fazerla digna de su eternal fruyción; car
todos quantos l’an conoscida, quanto más sabían en su consciencia, tanto
más la reputan perfectísima creatura. Mas porque no·s troba que haya fe-
cho testament e, por conseguient, no ha podido reconocer a los encreedo-
res e servidores suyos, de los quales la consciencia de la deffuncta tiene
cargo, conviene que en suplir e satisfer en esto querays mostrar aquella
bondat e liberalitat que siempre es seyda en vos, e ansí como cordialment
la haveys amada en vida, d’aquell amor que ella vos amava lo mostreys en
muert. E porque este cargo es muy grand e tocha mucho a vostra honor e
descargo, vos embiamos el religioso e amado nuestro fray Gil de Molina,
qui la present vos dará, al qual, sobre esto e sobre todas las otras cosas se-

289
Archivo de la Corona de Aragón

gund son passadas, querades dar fe e creencia assí como a nos. E sea, muy
caro e muy amado hermano, el Sancto Spírito en consolación de nosotros.
Dada en Çaragoça, a xxxi días d’octobre del anyo mil cccc xxxviiiiº. La
Reyna.
Domina Regina mandavit michi, Gui-
llermo Bernardo de Brugada. Probata.

Dirigitur inclito infanti Enrico.

Real Cancillería, Reg. 3.007, fol. 7v.

288
Zaragoza, 31 de octubre 1439
María de Castilla, reina de Aragón, a Inés Enríquez, abadesa del monasterio de
Santa Clara de Toledo. Manifiesta la pena que siente por la muerte de su hermana
la infanta Catalina, que se suma a sus desgracias.

La reyna d’Aragón e de Sicilia et cetera.


Egregia e religiosa abbadesa e muy cara tía. Vuestra letra, ensemble
con las cosas que nos haveya [sic] embiadas havemos recebido, que tan-
tob vos regraciamos e más que dir e scrivir non poríamos, son venidas en
el tiempo e caso de tristeza, lágrimas e dolor de la muert de la ínclita e
magnífica la infanta dona Caterina, de gloriosa memoria, nuestra muy
cara e muy amada hermana que Dios perdone, de la qual al recebir de
la present creemos sereys certifficada. Este caso nos ha tanto affligida
que non se poría dar entender. Mas pensat: star tantos anyos en absen-
cia del senyor Rey, puesto siempre en guierra e periglos, e essernos vici-
tada a menudo de tantas adolencias e enoyos, e sobrevenir la perdua de
la dicha infanta, que era alguna consolación nuestra, con quanta tribu-
lación de corazón devemos star; mayorment seyer stada de tantas virtu-
des e perfecciones quantas alguna creatura en nuestros días se pueda
trobar. Es verdat que, por seyer tal, creemos firmament seyer collocada
en la gloria celestial, o almenos en vía de salvación; por la qual compli-
dament alcançar vos rogamos, tan carament como podemos, querades
con vuestras monjas haver su alma en special comemoración e recomen-
dación. Mucho nos plazerá que por nuestra consolación nos queraes
scrivir. E sea, egregia e religiosa abbadesa e cara tía, vuestra special

290
La muerte en la Casa Real de Aragón

guarda la Sancta Trinidat. Dada en Çaragoça, a xxxi días d’octubre del


anyo m cccc xxxviiiiº. La Reyna.
Domina Regina mandavit michi, Gui-
llermo Bernardo de Brugada. Probata.

A la egregia e cara tía nuestra, la abbadessa del monastir de Sancta Cla-


ra de Toledo.
a
escrito sobre abeys, rayado.
b
havemos recibido que tanto escrito entre líneas, sobre las quales, rayado.

Real Cancillería, Reg. 3.007, fol. 8r-v.

289
Zaragoza, 31 de octubre 1439
María de Castilla, reina de Aragón, a Leonor de Aragón, reina de Portugal. Le
comunica la muerte de su hermana la infanta Catalina.
También se escribió a Alfonso V rey de Portugal y al infante Pedro, duque de
Coimbra.

Reyna muy cara e muy amada hermana. Con tanta tristeza e dolor que
por letra explicar non poríamos, vos certificamos como viernes más cerca
passado, de manyna [sic, por manyana], la ínclita e magnífica infanta
dona Caterina, de gloriosa memoria, nuestra muy cara e muy amada her-
mana, que Dios perdone, començó ir en parto, las dolores del qual siem-
pre le han continuado fasta el lunes siguient, que ha parido hun fillo
muerto, e ella es passada desta vida. El qual fillo, segund la corrupción e
judicio de los físigos e otros que lo han visto, havía días que era muerto;
era muyt gruesso e grand. La dicha infanta, assí como vera e buena chris-
tiana, havía recebidos todos sus órdens sacramentales, e ya su vida era tal
que, con la misericordia de Dios, devemos creer que su alma es en vía de
salvación, e por sus virtudes lorada por todas las gentes. En este caso non
havemos otro remedio ne consolación sino conformarnos con la voluntat
divina. E sea, Reyna muy cara e muy amada hermana, vuestra special
guarda la Sancta Trinidat. Dada en Çaragoça, a xxxi días d’octubre del
anyo m cccc xxxviiiiº. La Reyna.
Domina Regina mandavit michi, Gui-
llermo Bernardo de Brugada. Probata.

291
Archivo de la Corona de Aragón

A la muy alta princessa dona Elienor, por la gracia de Dios reyna de


Portugal, nuestra muy cara e muy amada hermana.
Similes due littere fuerunt expedite, mutatis mutandis, et sub eisdem
data, mandato et signatura, directe infrascriptis:
Al muy alto príncep dona, por la gracia de Dios rey de Portugal, nuestro
muy caro e muy amado sobrino.
Al ínclito e magnífico el infant don Pedro de Portugal, duch de Cohim-
bre, nuestro muy caro e muy amado primo.
a
Sigue un espacio en blanco.

Real Cancillería, Reg. 3.007, fols. 11v-12r.

290
Zaragoza, 4 de noviembre 1439

María de Castilla, reina de Aragón, a la reina Blanca I de Navarra. Le agrade-


ce sus condolencias por la muerte de su hermana la infanta Catalina, enviadas por
medio de fray Pedro de Beraiz, arzobispo titular de Tiro.
También se escribió a Carlos, príncipe de Viana.

Reyna muy cara e muy amada hermana. Nos, la reyna d’Aragón e de


Sicilia, vos embiamos mucho a saludar de la salut que por a nos mesma
deseamos. E recebida vuestra letra, e hoydas las razones consolatorias por
part de vuestra excellencia a nos recitadas por el reverendo el archebispo
de Tiro, ambaxador vuestro, vos respondemos que vos regraciamos tanto,
e más que no lo poríamos explicar ne dar a entender, el amor e buena e
cordial affección que vos ha plazido mostrar querer participar por vera e
piadosa compassión en nuestras dolores e congoxas. E ahún vos regracia-
mos el buen e notable consiello que nos diestes, de convertir el planto en
oraciones e cosas pías por a la salut del alma de la ínclita e magnífica her-
mana nuestra, la infanta dona Caterina de gloriosa memoria, que Dios
perdone; no ignorantes que de vos non podemos haver sino consolacio-
nes e buenos consellos, los quales, en quanto nuestra fragilitat porá sfor-
çar, entenemos tener e servar, segunt de todo esto el dicho arcebispo se
fa [sic, por va] informado de nuestra intención, la qual por ell vos será
más largament recitada. E sea, Reyna muy cara e muy amada hermana,
vuestra special guarda la Sancta Trinidat, e nos quiera por su gran miseri-

292
La muerte en la Casa Real de Aragón

cordia todos aconsolar. Dada en Çaragoça, a iiii días de noembre del


anyo m cccc xxx viiiiº. La Reyna.
Domina Regina mandavit michi, Gui-
llermo Bernardo de Brugada. Probata.

A la muy alta princessa dona Blancha, por la gracia de Dios reyna de


Navarra, nuestra muy cara e muy amada hermana.
Similis Al illustre príncep e primogénito de Navarra, nuestro muy caro
e muy amado hermano.

Real Cancillería, Reg. 3.002, fol. 129v.

291
Zaragoza, 8 de noviembre 1439

María de Castilla, reina de Aragón, al prior de la cartuja de Escaladei. Le pide


oraciones y sufragios por el alma de su hermana la infanta Catalina, y una copia
de la traducción de las visiones de Ángela de Foligno.

La Reyna.

Venerable prior. Ja devets saber lo trist e dolorós cas de la mort de la


ínclita e magnífica infanta dona Caterina, de bona memòria, germana
nostra, a qui Déus perdó, la qual, jatsia la sua vida sia stada tan loable e
tan exemplar que nós e tots los qui la conexien creem fermament que les
sues virtuts, ab la fe e ab la penitència e sagraments de sancta mare Ec-
clésia, ab la misericòrdia divinal, la han duyta a camí de salvació, però
per nostra fragilitat algú no és tan perfet que no hage mester los suffragis
de les devotes persones. Per què·us pregam carament que vós e los vos-
tres frares, en vostres misses, officis e oracions, vullats haver la sua ànima
en aquella commemoració e recomendació que de vostra devoció se per-
tany e confiam. Aximateix, com hajam entès que hauríets en aqueix mo-
nastir un libre appellat Àngela de Fulgino en pla, molt affectuosament
vos pregam que per servey e alguna consolació nostra lo’ns vullats fer
transladar. E plaurà’ns molt que·l façats scriure a don Nadal, qui dien
que és bell scrivent, si és aquí; e sinó pregam-vos carament nos trame-
tats l’original, e farem-lo ací copiar prestament, e copiat de tot cert

293
Archivo de la Corona de Aragón

lo·us trametrem. Dada en Çaragoça, a viii dies de noembre del any m


cccc xxx viiiiº. La Reyna.
Domina Regina mandavit michi, Gui-
llermo Bernardo de Brugada. Probata.
Al venerable religiós e amat nostre, lo prior del monastir de Scala Dei.

Real Cancillería, Reg. 3.002, fol. 130v.

292
Valencia, 10 de marzo 1445
María de Castilla, reina de Aragón, a los consejeros de Barcelona. Les comunica
la muerte de Leonor de Aragón, reina viuda de Portugal, hermana del rey, y les rue-
ga oraciones por su alma.
También se escribió a las ciudades de Lérida, Mallorca y Zaragoza, y a la villa
de Perpiñán.
Una nota de cancillería indica que se enviaron cartas a los mismos destinatarios
notificando la muerte de María de Aragón, reina de Castilla, hermana del rey, con
fecha del 31 de marzo, y a los diputados de Cataluña con fecha del primero de abril.

La Reyna.
Prohòmens. Per tal com a la bona affecció e voler que havets al senyor
Rey e a nós se pertany que tots los casos e successos, axí de adversitat com
prosperitat, vos sien manifestats, ab dolor de cor e habundància de làgre-
mes vos notifficam com la molt alta dona Eleonor de gloriosa memòria,
reyna de Portugal, germana del dit senyor Rey e de nós, és passada desta
present vida en l’altra axí com a catòlica e verdadera christiana. Aquest cas
dolorós vos denunciam per la dita rahó, e per tal que, segons vostra bona e
loable custum, axí en devotes oracions per ànima de la dita deffuncta, com
en les altres tribulacions, per piadosa compassió vullats participar. Dada en
València, a x dies de març del any mccccxxxxvº.
Domina Regina mandavit Guillermo
Bernardo de Brugada. Probata.
Als amats e feels nostres, los consellers e prohòmens de la ciutat de Bar-
chinona.
Similes:
Als feels nostres los pahers e prohòmens de la ciutat de Leyda.

294
La muerte en la Casa Real de Aragón

Als feels nostres los cònsols e prohòmens de la vila de Perpinyà.


Als feels nostres los jurats e prohòmens de la ciutat de Mallorques.
A los amados e fieles nuestros los jurados e prohombres de la ciudat de
Çaragoça.
Fuerunt dupplicate, mutatis mutandis, pro morte regine Castelle, facta
mencione de morte domine regine Portugalis, sub data xxxi diey marcii
eiusdem anni.
Fuit facta alia similis, mutatis mutandis, directa deputatis Catalonie, sub
data prime diey aprilis anni predicti.

Real Cancillería, Reg. 3.040, fol. 87r.122

293
Valencia, 29 de marzo 1445
María de Castilla, reina de Aragón, a García Aznárez, obispo de Lérida. Le co-
munica la muerte repentina de la reina de Castilla, María de Aragón, hermana del
rey. En previsión de una ruptura de las hostilidades en Castilla, le ruega que venga
a su lado.

La Reyna.
Venerable pare en Christ e amat nostre. Les nostres conguxes encara
no han fi. Ara ha ací venguda nova que la reyna de Castella seria morta sú-
bitament, però entró ací no havem letres si axí és. Ja vets en quants per-
pleixs som, si·s vol per sguart del rey de Castella, nostre frare, qui ultra açò
és ajustat e molt prop del rey de Navarra e del infant don Enrich, qui sem-
blantment són ajustats, de què se spera seguir alguna mala jornada, si·s vol
per lo senyor Rey. Sobre què, per vós mateix podeu pensar quant havem
mester e consell e conort. E perquè·ns és dit que vós, passades les vuytaves,
devíeu anar a Çaragoça per lo matrimoni d’en Queralt, vos pregam e enca-

122
El original de la carta a los consejeros de Barcelona se conserva en el Archivo munici-
pal. Fue indicado por Juan-F. Cabestany Fort, «Repertorio de Cartas Reales conservadas en
el Instituto Municipal de Historia (1269 a 1458)», en Documentos y Estudios, vol. xvi (Barcelo-
na 1966), págs. 57-281, núm. 775. Había sido publicada en el volumen de Pere Joan Comes,
Libre de algunas coses assenyalades (…), Barcelona 1878, págs. 112-113. También en Catalana. Re-
vista, 8 (Barcelona 1924), pág. 95. El original de la carta a los consejeros de Barcelona notifi-
cando la muerte de la reina de Castilla, María de Aragón, también se conserva en el Archivo
municipal. Fue indicado por Cabestany, «Repertorio de Cartas Reales», núm. 780. También
fue publicada en el Libre de algunas coses assenyalades, págs. 113-114.

295
Archivo de la Corona de Aragón

rregam, tan affectuosament e streta com podem, que per los dits sguarts,
passades les dites vuytaves, tots altres affers a part posats, vingau a nós. E
en açò no haja major dilació, car los dits affers no la comporten. Dada en
València, a xxviiiiº de març del any mccccxxxxv. La Reyna.
Domina Regina mandavit michi, Bar-
tholomeo Sellent. Probata.
Al venerable pare en Christ e amat conseller del senyor Rey e nostre, lo
bisbe de Leyda.

Real Cancillería, Reg. 3.230, fol. 25r.

294
Valencia, 30 de marzo 1445
María de Castilla, reina de Aragón, a Dalmau de Mur, arzobispo de Zaragoza.
Le comunica la muerte de la reina de Castilla, María de Aragón, y le encarga que se
lo haga saber a los jurados de la ciudad.

La Reyna.
Reverend pare en Christ e amat nostre. Par que nostres fortunesa tre-
balls, no hagen fi encara, ans cascun dia nos crexen. Certificam-vos que
vuy, dada de la present, havem reebuda una letra del nostre capellà mos-
sèn Ferrando de Riaça, de la mort de la il·lustríssima reyna de Castella,
nostra molt cara e molt amada germana, de la qual <vo>tant nos dolem
que més no poríem. E enviam-vos còpia de la dita letra, pregant e encarre-
gant-vos que ho comuniquets als jurats e altres de aqueixa ciutat perquè
se’n assenyalen, segons se deu fer en tals cassos. Per rahó de les festes e de
aquesta mala nova, no havem pogut entendre en spatxar lo vostre secreta-
ri, mas Déus volent breument hi entendrem. Dada en València, a xxx de
març del any mccccxxxxv.
Domina Regina mandavit michi, Bar-
tholomeo Sellent. Probata
Al reverent pare en Christ e amat conseller e canceller del senyor Rey e
nostre, l’arquebisbe de Çaragoça.
a
Omite, por error, e.

Real Cancillería, Reg. 3.230, fol. 25r.

296
La muerte en la Casa Real de Aragón

295
Valencia, 31 de marzo 1445
María de Castilla, reina de Aragón, a su marido el rey Alfonso V. Le envía la
carta recibida de mosén Fernando de Riaza, en la que le comunica la muerte de su
hermana la reina de Castilla, María de Aragón. Lamenta que no le dé consignas
claras sobre su intervención en los negocios de Castilla.

Molt alt e molt excel·lent senyor.


A Déus no plau yo hage may sinó congoxes e enuigs. De tot sia beneÿt e
loat. E ara aquesta·m fallia: que la il·lustríssima reyna de Castella, vostra e
mia molt cara e molt amada sor, ha finats sos dies, segons me ha scrit lo
meu capellà mossèn Ferrando de Riaça, la letra del qual enviu a vostra
excel·lència. Sap Déus, senyor, que altres noves vos volguera scriure si a ell
plagués, però, senyor, açò és voluntat de Déu, a la qual cascú se deu con-
fermar, ab tot que la carn e sanch ne ha sentiment. Senyor, virtuós sou.
Mostrau vostra virtut en paciència e conort reyal, car açò és de gran mèrit
e plasent a nostre Senyor, lo qual suplich tots temps guart e prosper la vos-
tra persona sobre totes coses. No sé, senyor, si·us ho sabeu: los affers de
Castella stan en lo pus àvol punt que ésser poden, des que vostres frares
han fetes aquestes novitats que, tractant alguna concòrdia, són axí entrats
mà armada en Castella, de què mon frare e los altres de son consell se són
molt e massa agreujats. Déus perdó a qui tal concell los ha dat. De açò
visch tan tribulada que dir no ho poria, e majorment, senyor, que no sé
com m’i he a regir, car may he pogut saber clarament quina és la voluntat
e intenció, ço és, si·us plau me’n entrametés o no, ab tot que Déus, a qui
res no és amagat, sab ab quina e qual intenció m’i só mesa en lo que he
pogut, per sol sguart vostre. E axí, senyor, tant vos soplich que més no
puch que sia mercè vostra scriure’m clar què vol e què mana yo hi faça, car
tots los interesses e voluntats a part posats, per mal que·m vinga, faré lo
que me’n scriureu e manareu, e pus ho sàpia clarament, ne seré aconsola-
da, car pensau, senyor, e hajats per ferm, per la amor e obediència que·us
he, yo seré contenta de tot lo que vós volreu hi faça. E segons axí mateix,
vos soplich en tantes congoxes no·m siau carestiós de vostres letres, car al-
meys com he letres vostres pròpries que no sien per interès de parts, acon-
sol e alegre’m ab aquelles, e conech en ma persona e accidents, los quals
certament, senyor, ab aquests perpleixs e ab les noves de cascun dia males,
me visiten tan sovent que ma vida se’n abreviarà en gran part. Plàcia-us,
senyor, entendre e girar la cara en vostra veguda [sic], la qual és més e tant
necessària que dir no·s pot ni a penes aquí creure. E sia lo Sant Sperit vos-

297
Archivo de la Corona de Aragón

tra guarda e protectió, manant-me lo que·us sia plazent. Scrita en Valèn-


cia, a xxxi de març del any mil cccc xxxxv.
Senyor, vostra humil muller qui en gràcia e mercè vostra me recoman,
la Reyna.
Sellent secretarius.
Dirigitur domino Regi.

Real Cancillería, Reg. 3.191, fol. 55r.

296
Valencia, 31 de marzo1445
María de Castilla, reina de Aragón, a fray Lluís Puig, consejero del rey. Le co-
munica la muerte repentina de la reina de Castilla, María de Aragón, y razona la
falta de crédito del rumor de que habría sido envenenada.

La Reyna.
Religiós e amat nostre. Sab Déus ja no podem les congoxes e perpleixs
qui·ns continuen sostenir, ne nostra persona no·y basta, ans conexem nos-
tra vida se·n abreviarà. Ultra les quotidianes molèsties e enuigs que havem
de Castella, la qual may no foren en tant perill de seguir-se alguna mala
jornada, ans speram de hora en hora oyr-la, car, segons se diu, lo rey de
Castella nostre frare, és ajustat de una part, e lo rey de Navarra e·l infant
de la altra, e·s diu ésser prop. E sobre açò és venguda nova que la reyna de
Castella és morta; e per adobar los affers, met-se en fama que de metzines,
la qual cosa és gran falsia, segons la letra que lo nostre capellà mossèn Fe-
rrando de Riaça nos escriví, la qual enviam al senyor Rey en sa forma, e a
vós còpia. Per què, si·n hoÿu parlar, e encara al senyor Rey, sapiau la veri-
tat, car aquell no la’ns scriuria si en altra manera era; mas Déus los ho per-
dó, qui aquestes fames met e posa, car nohen massa als huns e als altres
per los affers que són entre ells. Pregam e encarregam-vos en açò, si al dit
senyor ne era scrit, hi digau vostre parer, e no vulla creure tals fames, car
la dita Reyna era molt grossa e mal regida, açò és clar e ver. E axí mateix,
on fos morta súbitament, cascun dia se veu que moren persones sobtada-
ment ben dispostes de viure. E ara, lo divendres sant, mossèn Galvany de
Villena fon en l’offici en Sent Steve, e anà’s a dinar, e volent-se dinar sans
e alegre, li vench mal, que·l tingueren mort plus de una hora, e tota Valèn-
cia plena que era mort, e encara jau. E altres n’i ha sovent e menut, per

298
La muerte en la Casa Real de Aragón

peccats nostres, jatsia la dita Reyna no sia morta, segons la dita letra, súbi-
tament, ans ab accidents. E procurau-nos que hajam del dit senyor letres,
car Déus sap ab quant perpleix e ànsia stam de sos affers, e starem tant
com hi serà. Déus li meta en voluntat se’n vinga. Dada en València, a xxxi
de març del any mil ccccxxxxv. La Reyna.
Domina Regina mandavit michi, Bar-
tholomeo Sellent.
Dirigitur a frare Luís Puig.

Real Cancillería, Reg. 3.191, fol. 55v.

297
[Valencia, 31 de marzo 1445]
María de Castilla, reina de Aragón, a su capellán, Fernando de Riaza. Acusa
recibo de la notificación de la muerte de la reina de Castilla, María de Aragón, y le
da instrucciones para su viudo, el rey Juan II.

La Reyna.
Mossén Ferrando. Vostra letra havem reebuda de la mort de la
il·lustríssima reyna de Castella, nostra muy cara e muy amada ermana, de
la qual sabe Dios, por muytas razones que aquí no podemos buenament
explicar, havemos hovida gran congoxa e tristicia en nostre corazón. Dios
empero sea de todo loado. E porque aquí luego se dixo, e manera que
muyto más nos desplasía, affirmando que sería muerta súbitament e con
mezinas, havemos hovido alguna consolación como nos haveys scripto de
la manera que es muerta. E jatsia hayamos por escusado el il·lustríssimo
rey de Castiella, nuestro muy caro e muy amado ermano, porque de la dita
muert no nos ha scripto entro aquí, e speramos nos ende scrivirá, vos man-
damos que de nuestra part digays al dito il·lustríssimo rey de Castiella que
por su honor e descargo nos paresce deva scrivir a nos, e encara al senyor
Rey, nuestro marido e senyor, de la dita muert, e de la manera como es
muerta, largament e extesa. E assimesmo le dezit de nuestra part que nos
le suplicamos tant streytament e affectuosa como podemos le placia guar-
dar e attender bien non casar con alguna de su regno, e guardar su fillo de
cada part de quin viene, e case a voluntat e honor del dito su fillo, e que
no se cuyte en casar, ahún que lo·n solliciten, e le placia sperar nos le ha-
yamos embiado, car breument li entendemos embiar el prior de Sant Ge-
rónim o otra persona cierta, e que nos li hoviéremos scripto desto de nues-

299
Archivo de la Corona de Aragón

tra mano, sino por nuestra indisposición, car estas vendosidades nos han
dado salto en las barras, e con estas nuevas de cadaldía no nos falescen
congoxas. E assí mesmo vos mandamos que vos certifiquedes más larga-
ment e extesa de la muert, e si ha feyto testament, e cómo ha disposado; e
si sabíades yr a dona Beatrís, e que ella nos ende scriva largament de todo.a
a
No continúa.

Real Cancillería, Reg. 3.185, fol. 113r.

298
Valencia, 31 de marzo 1445
María de Castilla, reina de Aragón, a fray Ramon Joan, prior del monasterio de
Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Le expone sus tribulaciones, con las muertes recien-
tes de las reinas de Castilla y Portugal y la guerra en Castilla, que es inminente. Le
ruega que se ponga en camino para venir a su lado.

La Reyna.
Venerable prior. Al rebre de la present haurets sabut com a nostre Sen-
yor ha plagut appellar al seu regne la molt il·lustre e molt cara germana
del senyor Rey e de nós, la reyna de Castella. És al dit senyor Rey e a nós
cas de gran dolor e tristor, majorment ésser tan freschas les làgremes de la
mort de la reyna de Portugal, e en tan poch temps haver perdudes dues
Reynes germanes. E si los qui resten en Castella visquessen en pau e en
concòrdia, no haguérem pus causa de congoxa, sinó que prenguérem
aquell conort que poguérem de ço que nostre Senyor ha ordenat; mas
com veem al denant la gran tribulació que és en aquell regne, e tant com
és major lo grau de la conjuncció tant major se prepara lo scàndel entre
ells, e ésser soltada la regna e lexat tan gran poder al enemich de humana
natura, pensats que açò no és obra de poder-se’n aconortar axí com de ço
que Déu fa, a la voluntat del qual som obligats, majorment on veem los
mals perseverar e encara augmentar. D’altra part nos ha vengut accident
no acostumat, axí que a Déu plau que tingam tribulació en la ànima e en
lo cors. Desijam molt haver persones devotes ab qui·ns puxam en alguna
manera aconsolar. Per què·us pregam, ab tanta afecció com dir se pot, que
hun dia de la setmana qui ve vullats venir a nostra presència; e provehits
entre tant de ço que hajats necessari, car porà ésser que haurets a tornar
en Castella. E axí mateix, per totes aquestes coses e per les ànimes de les
dites Reynes, farets fer comemoracions e specials oracions, e que nostre

300
La muerte en la Casa Real de Aragón

Senyor vulla remediar per sa misericòrdia en les dites congoxes e tribula-


cions. Açò són obres de gran mèrit, e pròpries a vós, e de gran complacèn-
cia a nós. Dada en València, a xxxi dies de març del any m cccc xxxxv.
La Reyna.
Domina Regina mandavit michi, Gui-
llermo Bernardo de Brugada. Probata.
Al venerable, religiós e amat nostre, lo prior del monastir de Sant Gerò-
nim de la Vall d’Ebron.

Real Cancillería, Reg. 3.040, fol. 92r-v.

299
Valencia, 1 de abril 1445
María de Castilla, reina de Aragón, a Joan Olzina, secretario de su marido el rey
Alfonso V. Le comunica la muerte de la reina de Castilla, María de Aragón, hermana
del rey, y le encarga que desmienta el rumor de que habría muerto envenenada.
También se escribió a otros consejeros del rey.

La Reyna.
Secretari. Los mals e affanys nostres no·ns volen lexar, ans cascun dia
nos continuen e·ns vexen. E ara, entre los altres mals, havem ahuda nova
de la mort de la il·lustríssima reyna de Castella, nostra molt cara e molt
amada sor. E perquè alguns volen affermar que seria morta ab metzines, lo
que més nos agreuge, nós enviam al senyor Rey la letra que lo nostre cape-
llà mossèn Ferrando de Riaça nos scriu de la malaltia que ha haüda e com
és morta. Pregam e encarregam-vos, per ço, que si algú volia afermar que
fos morta de metzines, ne diguésseu la manera que veureu en la dita letra
o en la còpia que enviam a frare Puig. Axí mateix vos pregam e encarre-
gam que procureu lo senyor Rey nos scriva quina e qual és sa voluntat e in-
tenció, com nos regirem ni·ns haurem en los affers de Castella car, per
mal que·ns vinga, ne farem lo que ordonarà. De present stan plus mal que
may. E açò·us reputarem a servey gran. Dada en València, lo primer dia de
abril del any m cccc xxxxv. La Reyna.
Domina Regina mandavit michi, Bar-
tholomeo Sellent.
Al feel conseller e secretari del senyor Rey, en Joan Olzina.

301
Archivo de la Corona de Aragón

Sub simili forma fuit scriptum a·n Arnau Fenolleda, a na Argentona, e


a·n Joffre de Monpalau.

Real Cancillería, Reg. 3.191, fol. 55v-56r.

300
Valencia, 18 de junio 1445
María de Castilla, reina de Aragón, a García Aznárez, obispo de Lérida. Acusa
recibo de la comunicación de la mala noticia (la muerte del infante Enrique de Ara-
gón) y le ruega que venga a Valencia para su consuelo y consejo.
También se escribió a fray Lluís Puig y a Mateu Pujades, tesorero real.

La Reyna.
Venerable pare en Christ e amat nostre. Vostra letra havem rebuda, e de la
mala nova en aquella contenguda sab Déus en quina tribulació e conguxa
som posada. Hagués plagut a nostre Senyor, ans de veure e passar tantes tribu-
lacions, nos hagués appellada al seu regne, a fi que ab la derrera fóssem fora
de totes. E és-nos vengut en cas que, ab la jornada que vuy havíem passada del
nostre acostumat accident, ab poch és venguda nostra vida. E perquè som fora
de tot consell e consolació, pregam e encarregam a vós, per quant desijau nos-
tra vida, prestament vingau, si ja donchs, ço que en res no podem pensar, vos-
tra stada aquí no fehia gran fretura al beneffici dels affers per què éreu anat.
Dada en València, a xviii dies de juny del any m cccc xxxxv. La Reyna.
Domina Regina mandavit michi, Bar-
tholomeo Sellent.
Al venerable pare en Christ e amat conseller del senyor Rey e nostre, lo
bisbe de Leyda.
Sub simili forma fuit scriptum thesaurario et fratri Ludovico Puig.

Real Cancillería, Reg. 3.230, fol. 43r.

301
Valencia, 18 de junio 1445
María de Castilla, reina de Aragón, al rey Alfonso V, su marido. Le envía las
cartas recibidas de su tesorero, Mateu Pujades, con malas noticias (la muerte del in-
fante Enrique de Aragón). Le exhorta, con suma congoja, a regresar a España.

302
La muerte en la Casa Real de Aragón

Molt excel·lent senyor.


Aquesta hora he reebuda una letra del vostre tresorer, la qual vos tre-
met inclusa dins la present. Sab Déus en quanta tribulació e extrema con-
guxa ne só posada. Hagués plagut a nostre Senyor, ab la derrera, me ha-
gués treta de totes les que he vistes e passades. Ell ne sia de tot beneÿt e
loat. Com sàpia pus larch la manera, ne scriuré a vostra senyoria; la qual
nostre senyor Déus per sa pietat e clemència guart e deffena de tot sines-
tre. Scrita en València, a xviii de juny del any m cccc xxxxv. Ay, senyor,
grandes son mios pecados, que así vuestra mercé no m’a querido creyer!
Creer! Venir! Por Dios, havet compasión de Spanya! Ell, sea ell, que lo aya
de mi. Senyor, aprés feyta la present, é reebudes altres letres del dit treso-
rer, les quals dins la present tremet a vostra senyoria, e altres que·n havia
rebudes abans de aquesta nova, en què veem scrivien no ti res [sic].
Vostra humil muller, que en vostra gràcia e mercè me recoman, la
Reyna.
Dirigitur domino Regi.

Real Cancillería, Reg. 3.230, fol. 43v.

302
Valencia, 18 de junio 1445
María de Castilla, reina de Aragón, a Galceran de Requesens, gobernador de
Cataluña. Le comunica la muerte del infante Enrique de Aragón, pero le ordena
mantenerlo en secreto e impedir la salida de cualquier correo hacia Roma y Nápoles,
hasta pasada una semana.
También se escribió al baile general de Cataluña.

La Reyna.
Governador. Aquesta hora havem rebuda letra del tresorer del senyor
Rey, de la mala nova del infant don Anrich, la qual volem sia en vós secre-
ta; emperò volem e·us manam proveïscats que correu algú no partesqua
de aquí, ni per a Roma ni menys per a Nàpols, entró passat dijous primer
vinent, a fi que lo correu que de present tremetem al dit senyor haja avan-
tatge dels dits dies. E en açò no haja falla. Dada en València, a xviii de
juny del any m cccc xxxxv. La Reyna.
Domina Regina mandavit michi, Bar-
tholomeo Sellent.

303
Archivo de la Corona de Aragón

Al amat conseller del senyor Rey e nostre, mossèn Galceran de Reque-


sens, governador de Cathalunya.
Sub simili forma fuit scriptum bajulo generali.

Real Cancillería, Reg. 3.230, fol. 44r.

303
Valencia, 18 de junio 1445
María de Castilla, reina de Aragón, a los diputados del General de Cataluña.
Les comunica la muerte del infante Enrique de Aragón, hermano del rey.

La Reyna.
Deputats. Per letra del tresorer del senyor Rey, mossèn Matheu Puja-
des, havem sabuda la desastrosa e dolorosa nova de la mort seguida en la
persona del infant don Enrich, mestre de Santyago, de <de> què sab Déus
som posada en massa gran conguxa. Déus ne sia loat. Avisam-vos-ne per-
què siats participants en la dita nostra conguxa e tribulació. Dada en Va-
lència, a xviii de juny del any m cccc xxxxv. La Reyna.
Domina Regina mandavit michi, Bar-
tholomeo Sellent.
Als noble e amats nostres, los Deputats de Cathalunya.

Real Cancillería, Reg. 3.230, fol. 43v.

304
Barcelona, 28 de diciembre 1451 (Nat. 1452)
María de Castilla, reina de Aragón, a Francesc de Vilanova. Le reconforta por
la muerte de su mujer.

La Reyna.
Noble e amat nostre. Vostra letra havem rebuda, ab la qual nos avisau de
la mort de vostra bona muller, de què segurament Déus sab havem trobat
enug. Ell sia beneyt, que sab per què. És presumidor que per lo millor, e que
ara la ha volguda appellar al seu regne, que la ha trobada en bona disposi-
ció. En semblants fets sta la virtut, en aderir e conformar-se ab la voluntat, e
fer-li’n lahors e gràcies; e fahent lo contrari lo offèn hom grantment. Som

304
La muerte en la Casa Real de Aragón

certa vós haurets pres los fets ab saviesa e constància, axí com se pertany de
semblants de vós. E axí·us pregam e encarregam ho façats, e siau cert que·us
havem per servidor e affectat, e que en res que pertoquàs vostra honor ni
útil, e nós vos poguéssem ajudar, que no·ns hi tarderem. Dada en Barchino-
na, a xxviii dies de deembre del any mil cccc cinquanta dos. La Reyna.
Domina Regina mandavit michi, Bar-
tholomeo Sellent. Probata.
Al noble e amat nostre, mossèn Francesch de Vilanova.

Real Cancillería, Reg. 3.275, fols. 2v-3r.

305
Barcelona, 30 de marzo 1452
María de Castilla, reina de Aragón, a Riambau de Cruïlles, ciudadano de Va-
lencia, servidor suyo. Le consuela por la muerte de su mujer.

La Reyna.
En Cruÿlles. Vostra letra havem reebuda, de la mort de vostra bona mu-
ller, criada nostra, de la qual mostrau dolrre molt, axí com és la rahó. Però
vós sou bon christià. Per què·us pregam e encarregam que, usant del bon
seny e bona rahó que Déus vos ha acomanat, vos conformeu ab la sua volun-
tat, e que hi hajats paciència, e nostro Senyor obrir vos ha portell de consola-
ció, car no defall als qui han bona confiança en Ell. De vostra recomandació,
e de vostres fills, pensau e confiau que·us havem per nostre servidor, e en lo
que porem volentarosament mostrarem la bona voluntat per obra. Dada en
Barchinona, a xxx de març del any mil cccc cinquanta dos. La Reyna.
Domina Regina mandavit michi, Bar-
tholomeo Sellent.
Al amat nostre en Riambau de Cruÿlles, ciutadà de València.

Real Cancillería, Reg. 3.275, fol. 33r-v.

306
Valladolid, 22 de julio 1454
María de Castilla, reina de Aragón, al rey Alfonso V, su marido. Le comunica
la muerte de su hermano el rey Juan II de Castilla, ocurrida en un momento muy

305
Archivo de la Corona de Aragón

tenso en las relaciones entre las dos monarquías. Lamenta que no le haya dado
unas directrices claras sobre la política a seguir.

Molt alt e molt excel·lent senyor. Per moltes letres de mà mia he


scrit a vostra magestat de tots los fets de ací e de tot lo que·s havia trac-
tat e menejat, e com per la mala pràtica e intenció de alguns aquests
fets de la passificació e concòrdia se eren fins ací dilatats e desviats, que
no havien presa alguna bona conclusió; e encara, senyor, ha donada
causa de dilació com vostra magestat no ha tramès a dir particularment
la intenció que ha en aquests fets, e la conclusió que volia se opten-
gués, e encara la forma proseguidora en aquells. E ab tot que fins ací
no·u hagués haüt, me pensava ab lo justícia ho trametéssets, e axí poch
ha res portat, però ell fon ací a xii del present mes, e havia delliberat
per ell fos significada la gran amor e voluntat que vostra senyoria tenia
de confederar-se ab lo dit il·lustríssimo Rey mon frare, e més de manar
la reintregació fahedora al il·lustríssimo rey de Navarra, vostre frare e
meu, de sos béns, e lo fill e los altres foragitats sien restituhits. Però a
nostre Senyor ha plagut que, a vii dies del present mes, lo dit Rey mon
frare hac gran accident que vench en punt de morir, e·l meteren del
monestir del Abrojo en la present vila, e continuant-lo aquell, huy, en
aquesta ora, a nostre Senyor ha plagut appellar-lo a la sua sancta glòria.
Pot pensar vostra excel·lència com per moltes rahons stich massa con-
goxada e desconsolada, axí indisposta com só de ma persona, que per
mos accidents acostumats só detenguda en lo lit bé ha huyt jorns, que
no·l he pogut veure. E axí pens vostra magestat quantes mutacions hi
haurà; e no sabent com succehiran, no sé què delliberàs de mi matexa,
no com se poran tractar ni comunicar los fets, ans recorrech a Déu ell
m’i endreç, axí com és necessari, sempre al servey seu e de vostra ma-
gestat. Bé confiu lo príncep que huy és, havent sguart a moltes coses, e
atenent a la bona voluntat que vostra senyoria ha en conservar tota
bona amor e confederació ab ells se deu portar degudament ves vostra
senyoria, e axí ho significha, e axí ho confiu. Plàcia a nostro Senyor sia,
car ell sab quanta consolació per moltes rahons nos serà. E perquè·ns
par expedient e rahonable de hun tal e tan gran fet vostra excel·lència
ne sia certifficada, faç la present a aquella, de la qual la Santíssima Tri-
nitat sia contínua protectió, e aquella man a mi lo que plasent li sia.
Scrita en Valladolit, a xxii dies de juliol, a x hores de la nit, del any de
la Nativitat de nostre Senyor m cccc liiiie.
Senyor, vostra humil muller que en gràcia e mercè de vostra senyoria
me recoman, la Reyna.

306
La muerte en la Casa Real de Aragón

A la sacra magestat del senyor Rey.

Real Cancillería, Reg. 3.217, fol. 39r-v.123

307
Valladolid, 22 de julio 1454
María de Castilla, reina de Aragón, al rey Juan de Navarra, su cuñado. Le co-
munica la muerte de su hermano el rey Juan II de Castilla. Le ruega que haga llegar
al rey Alfonso V de Aragón la carta que le dirige y le insta a observar la tregua que
el primogénito de Castilla, Enrique, tiene la intención de respetar.

Muy alto príncipe, nuestro muy caro e muy amado hermano. Nos, la
reyna d’Aragón e de las dos Sicilias et cetera, vos embiamos mucho a salu-
dar de la salut que para nós querríamos. Muy alto príncipe, nuestro muy
caro e muy amado hermano. Por otra nuestra carta havemos scrito a vues-
tra altesa que, atendida la grant indisposición del illustríssimo rey de Casti-
llaa nuestro ermano, la qual, a siete del presente, tomó en el monesterio
del Abrojo, e huve [sic, por huvo] a venir aquí, nos seyendo ne certifficada,
partimos de Oterodesillas, e fuemos con él. A do, después que yde somos,
de nuestros accidentes acostumbrados somos, como a nuestro Senyor hab
plazido, stada detenida en la cama assàs atrebajada, e ahún no nos levanta-
mos, basta que su dolencia senyer hida [sic] enc este tiempo, como a nues-
tro Senyor ha plazido, e plaze de bueno en mejor e por el contrario, en sta
ora a nuestro Senyor had plazido appellarlo a su sancta gloria. Pense, Rey
muy caro e muy amado hermano, vuestra altesa, en quanta passión e tribu-
lación nos fallamos al presente <e> por las dichas rasones, e quanta turba-
ción dels fechos en los quales nuestro Senyor por su infinida clemencia,
no sguardando nuestros peccados, es necessario nos hi dé consejo e buena
passiencia. E por quanto es rasón que de hun tal e tanto fecho vuestra alte-
sa sea certificada, fazemos la presente a aquella; la qual rogamos e encar-
gamos que, attendido que puede veyer el tienpo quantas mutaciones dará,
que nos quiera certificar con personas fiables e sin passión poremos comu-
nicar de los fechos, car es muy mucho necessario. Así mesmo que le plu-
gua decontinente enbiar essas cartas al senyor Rey, en las quales certifica-
mos a su excelencia de la dicha muerte. Otrosí nos havemos ovido

123
El día y la hora de la data de la carta fueron escritos posteriormente, con tinta dife-
rente, en un espacio que se había dejado en blanco. Las crónicas no son concordes acerca
del día de la muerte del rey Juan II.

307
Archivo de la Corona de Aragón

sentimiento de los del consejo como el illustre príncipe de Castilla, nues-


tro muy caro e muy amado sobrino, su ficho, ha intención de tenir e ob-
servar el sobrecehimento de guerra de hun anyo que aora es. Porque, cer-
tifficando vos ende, e pareciendo nos bien e spediente, vos rogamos por
muchos respectos vuestra altesa lo deva tener, e fazer tener e observar, si
otro contrario no s’i seguire, como cunple, según de aquella speramos, de
la qual el poderoso Dios sea continua protectión. Dada en la vila de Valla-
dolit, a xxii días de julio, a x horas de la noche, del anyo mccccliiiiº. La
Reyna.
Domina Regina mandavit michi, Bar-
tholomeo Serena. Probata.
Al muy alto príncipe don Johan, por la gracia de Dios rey de Navarra,
nuestro muy caro e muy amado hermano.
a
de Castilla, añadido entre líneas.
b
Sigue, rayado, plagudo; sustituido por plazido, escrito entre lineas.
c
Sigue, rayado, setienbre.
d
Sigue, rayado, plugido; sustituido por plazido, escrito entre líneas.

Real Cancillería, Reg. 3.217, fols. 38v-39r. Al folio 41r hay una carta a Andreu Cata-
là, lugarteniente de tesorero real, instándole igualmente a enviar con rapidez la carta
para el rey Alfonso.

308
Valladolid, 22 de julio 1454
María de Castilla, reina de Aragón, a los representantes de la corte del reino de
Aragón. Les comunica la muerte del rey Juan II de Castilla.
También se escribió a los diputados y gobernadores de Aragón, Cataluña y Va-
lencia, a los regidores de algunas ciudades, y a algunas personalidades.

La Reyna.
Reverent e venarables padres en Christo, nobles, magníficos, amados e
fieles nuestros. A viie del presente mes, al illustríssimo rey de Castilla,
nuestro muy caro e muy amado ermano, en el monasterio del Abrojo, dos
leguas de aquí, huvo gran accident, e vino en punto de morir, e fue puesto
en la presente villa, en la qual sabe Dios decontinente, seyendo ne certiffi-
cada, con quanto trebajo de Oterodecillas, do éramos, venimos. E conti-
nuándole el dicho accidente de bueno en mejor, e por el contrario agora,

308
La muerte en la Casa Real de Aragón

en aquesta ora, a nuestro senyor Dios ha plugido appellarlo a la su sancta


gloria. Podeys pensar con quanta congoxa e tribulación quedamos, e fuera
maiormente de nuestros reynos, por muchos respectos, no sabiendo el
tienpo qué dará, havemos delliberado de vos ne certifficar e fazer la pre-
sente. Dada en Valladolit, a vey<e>nte dos días de julio, a x horas de la no-
che, del anyo mccccliiiiº. La Reyna.
Domina Regina madavit michi, Bartho-
lomeo Serena. Probata.
A los reverend e venerables padres en Christo, nobles, magníficos, ama-
dos e fieles nuestros, las xxxx personas representantes la corte del regno
d’Aragón.
Sub simili forma fuit scriptum, mutatis mutandis, infrascriptis.
Al reverend pare en Christ e amat conseller e canceller del senyor Rey
e nostre, lo archebisbe de Çaragoça.
A los venerables padres en Christo, religiosos, nobles, magníficos e
amados nuestros, los diputados del regno d’Aragón.
Al reverend padre en Christo e amado consellero e cancellero del sen-
yor Rey e nuestro, lo bisbe de Taraçona.
Al magnífico e amado consellero del senyor Rey e nuestro, mossén Jo-
han de Muncayo, governador del regno d’Aragón.
Al magnífich e amat conseller e lochtinent del senyor Rey en lo princi-
pat de Cathalunya, mossèn Galceran de Requesens, cavaller.
Als venerable, religiós, magnífichs e amats nostres, los diputats del prin-
cipat de Cathalunya.
Als amats nostres, los consellers de Barchinona.
Als magnífichs e amats consellers del senyor Rey e nostres, mossèn Be-
renguer de Monpalau, diputat de Cathalunya, e mossèn Johan Çabastida,
cavallers.
Al magnífich e amat secretari del senyor Rey e conseller e prothonotari
nostre, en Berthomeu Sellent.
Als nobles, magnífichs, amats e feels nostres, los del stament militar de
reyne de València.
Als venerables, nobles, magnífichs, e amats e fells nostres, los diputats
de reyne de València.
Als noble, magnífich e amat conseller e camarlench del senyor Rey e
nostre, lo comte de Cocentayna, governador de reyne de València.

309
Archivo de la Corona de Aragón

Al magnífich e amat conseller del senyor Rey e nostre, mossèn Beren-


guer Mercader, batle general de reyne de València.
Als amats nostres, los jurats de la ciutat de València.
Al amat familiar nostre, en Riambau de Cruÿlles.
Al noble, magnífich e amat familiar nostre, mossèn Luís de Catalayú.

Real Cancillería, Reg. 3.217, fol. 40r-v.

309
Zaragoza, 25 de julio 1458
El rey Juan II de Aragón a los consejeros y prohombres de Barcelona. Les notifica
la muerte de su hermano, el rey Alfonso V, y el juramento como rey que ha prestado
en la Seo de Zaragoza. Les ruega que celebren exequias.
También se escribió a las ciudades y villas y a algunos monasterios de Cataluña,
así como a las ciudades y monasterios de la orden del Císter del reino de Aragón.

Lo Rey.
Prohòmens amats e feels nostres. Ab molt gran congoixa e contrista-
ció vos significam com, segons per letres certes e indubitades a nós tra-
meses, e per altres vies, som stats avisats a xxvii dies del mes de juny pro-
passat, una o dues hores ans del jorn, lo sereníssim príncep e molt
poderós senyor, lo senyor Rey nostre frare de inmortal memòria, reebuts
primerament tots los sagraments de sancta mare Sglésia axí com a prín-
cep cathòlic e feel christià que era, e ab senyals de gran contrició, reté
l’esperit a son creador. E per aquesta causa nós som venguts en aquesta
nostra ciutat de Çaragoça, on ab molt gran obediència e honorificència
som stats reebuts per los magnats e altres persones de tots los staments
que en aquella se són trobats, e havem prestat públicament en la Seu de
la dita ciutat lo jurament que per los il·lustríssimos reys d’Aragó prede-
cessors nostres de bona memòria en lo inici del regiment e governació
de lurs regnats és stat acostumat fer e prestar, e apparellam la solennitat
de les exèquies reyals que per lo dit senyor Rey nostre frare per nós
deuen ésser fetes. E per tant vos pregam e encarregam, axí stretament
com podem, que vosaltres axí mateix façats per lo dit senyor Rey les
exèquies acostumades en casos semblants, com a rey e senyor natural vos-
tre, car ultra que en açò fareu vostre dever e ço que sou tenguts fer de
bona rahó, nós vos ho reputarem a molt singular servey e complacència.

310
La muerte en la Casa Real de Aragón

Dada en Çaragoça, a xxv dies de juliol del any mil cccc lviii. Rex Jo-
hannes.
Dominus Rex madavit michi, Antonio
Nogueras. Probata.
Als amats e feels nostres, los consellers e prohòmens de la ciutat de Bar-
chinona.
Alie similes littere, sub eisdem data, signatura atque mandato, fuerunt
expedite directe infrascriptis:
Als amats e feels nostres, los pahers e prohòmens de la ciutat de Leyda.
Als amats e feels nostres, los cònsols e prohòmens de la vila de Perpenyà.
Als amats e feels nostres, los procuradors e prohòmens de la ciutat de
Tortosa.
Als amats e feels nostres, los jurats e prohòmens de la ciutat de Gerona.
Als amats e feels nostres, los consellers e prohòmens de la ciutat de Vich.
Als amats e feels nostres, los cònsols e prohòmens de la ciutat de Tarragona.
Als amats e feels nostres, los pahers e prohòmens de la vila de Cervera.
Als amats e feels nostres, los jurats e prohòmens de Vilafrancha de Pe-
nadès.
Als amats e feels nostres, los consellers e prohòmens de la ciutat de
Manresa.
Als amats e feels nostres, los cònsols e prohòmens de la vila de Puigcerdà.
Als amats e feels nostres, los cònsols e prohòmens de la vila de Campredon.
Item fuerunt expedite alie similes littere, incipientes ‘Venerable, reli-
giosos e amats nostres’, directe infrascriptis:
Als venerable conseller e almoyner, religiosos e amats nostres, los abbat,
monges e convent del monastir de Santa Maria de Poblet.
Als venerable conseller, capellà major, religiosos e amats nostres, los
abbat, monges e convent del monastir de Santes Creus.
Als venerable, religiosos e amats nostres, los abbat, monges e convent
del monastir de Scala Dei, del orde de Cartoixa.
Als venerable, religiosos e amats nostres, los abbat, monges e convent
del monastir de Montalegre, de Cartoixa.
Als venerable, religiosos e amats nostres, los abbat, monges e convent
del monastir de Sant Jerònim de Valdebron.
Als venerable, religiosos e amats nostres, los abbat, monges e convent
del monastir de Sant Jerònim de la Murta.

311
Archivo de la Corona de Aragón

Als venerable, religiosos e amats nostres, los abbat, monges e convent


del monastir de Sant Cugat.
Item fuerunt expedite alie similes littere, sub eisdem datis, signaturis at-
que mandatis, directis civitatibus Osce, Calatajubii, Tirasone, Jacce, Barbas-
tri, Albarrazini, Turolii et Daroce; et monasteriis Beate Marie de Petra, de
Berola, et Sancta Fide, ordinis cisterciensis.

Real Cancillería, Reg. 3.441, fol. 9r-v.

310
Zaragoza, 26 de julio 1458
El rey Juan II de Aragón a Giovanni Antonio Orsini del Balzo, príncipe de Ta-
rento. Lamenta la muerte del rey Alfonso V de Aragón, le dedica un elogio, y aprue-
ba la sucesión de su hijo Fernando I en el reino de Nápoles.
También se escribió a otros magnates, nobles, caballeros y regidores de ciudades y
distritos del reino de Nápoles.

Rex Aragonum, Sicilie, Navarre et cetera.


Illustris et magnifice princeps, devote nobis sincere dilecte. Non sine
contristacione magna atque cordis merore, intelleximus quomodo glorios-
sissimus atque inmortalis memorie princeps dominus Alfonsus, Aragonum
et utriusque Sicilie rex, frater noster colendissimus, vita functus est, omni-
bus primitus petitis et assumptis, prout talem decebat catholicum princi-
pem, sacrosancte matris Ecclesie sacramentis, signisque maxime contric-
cionis ostensis; cuius certe obitus nobis summo dolori fuit: non enim
potuit tanti ac tam singularis et gloriosi principis mors intervenire sine
nostro et plurimorum incomodo ingenti et dolore. Verumtamen cum illo
feliciter actum fateri oportet qui, post tot bello et pace preclarissime res
gestas, post gloriosissimos labores et trihumphos quibus totam vitam suam
onustam gessit, e corporeo carcere ad superos evolarit. Ita enim ex hiis
que per eum tam in omni arta vita quam in fine prudentissime atque cons-
tantissime gesta sunt, sine dubio dijudicare possumus. Ceterum, ingens no-
bis solacium fuit quod serenissimum principem nepotem nostrum, regem
Ferdinandum, tanquam filium nobis carissimum, ipsius divi recordii domi-
ni Regis fratris nostri natum, iuxta sue magestatis voluntatem et disposicio-
nem in Regem vestrum et ipsius regni Sicilie citra Farum legittimum as-
sumpsistis successorem, eidemque fidelitatis juramentum et homagium,
comuni omnium prefati regni fidelium consensu, impendistis. Et propte-

312
La muerte en la Casa Real de Aragón

rea mirum in modum vestram comendantes fidelitatem et devocionem


quas erga prefatum excelse memorie dominum Regem fratrem nostrum,
et successive versus eius filium gessistis et geritis, vos deprecamur ex animo
quatenus prelibatum regem Ferdinandum, nepotem nostrum et tanquam
filium nobis dilectissimum, prossequamini, et pro more vestro colatis et
amplectamini omni cum devocione, veneracione ac fidelitate, perseveran-
do ut cepistis erga sui honoris amplitudinem et regii status conservacio-
nem, quemadmodum non mediocrem de vobis fiduciam gerimus. Nos
enim Regem ipsum tanquam filium nostrum tractare intendimus, resque
suas ut proprias assumere in cunctis que decus et felicitatem suam concer-
nant, prout opere et exemplo dum, quando et quociens id casus postula-
verint, dante Domino, cognoscetis. Data Cesarauguste, die xxviº julii anno
millessimo cccclviiiº. Rex Johannes.
Antonius Nogueras, prothonotarius.
Probata.
Illustri et magnifico viro Johanni Antonio de Baucio de Ursinis, militi,
principi tarentini, regni citerioris Sicilie magno conestabulo, regio collate-
rali consiliario, devoto nobis sincere dilecto.
Sub simili forma fuerunt alie expedite incipientes ‘Illustris et magnifice
princeps, devote nobis sincere dilecte’, subscripte ut sequitur:
Illustri et magnifico viro . . de Marçano, principi Rosani, duci Suesse,
regni citerioris Sicilie admirato, regio collaterali consiliario, devoto nobis
sincere dilecto.
Illustri et magnifico viro Johanni Antonio de Ursinis, principi Salerni et
cetera, magistro iusticiario regni citerioris Sicilie, regio collaterali consilia-
rio, devoto nobis sincere dilecto.
Item alie similes fuerunt expedite incipientes ‘Illustris et magnifice
dux, devote nobis sincere’, subscripte ut sequitur:
Illustri et magnifico viro Francesco de Baucio, duci Andrie, devoto no-
bis sincere dilecto.
Illustri et magnifico viro . . de Baucio, duci Venusii et cetera, devoto no-
bis sincere dilecto.
Illustri et magnifico viro . . de Sancto Severino, duci Sancti Marcii et ce-
tera, devoto nobis sincere dilecto.
Illustri et magnifico viro . . Catelmo, duci Sore et cetera, devoto nobis
sincere dilecto.
Illustri et magnifico viro . . de Sancto Severino, duci Scalee, devoto no-
bis sincere dilecto.

313
Archivo de la Corona de Aragón

Illustri et magnifico viro . . Caratzulo, duci Melfie, devoto nobis sincere


dilecto.
Item alie similie fuerunt expedite incipientes ‘Illustris et magnifice
marchio, devote nobis sincere dilecte’, subscripte ut sequitur:
Illustri et magnifico viro Enneco de Givara, militi, marchioni Vastiay-
monis et cetera, regni citerioris Sicilie magno senescallo, regio collaterali
consiliario, devoto nobis sincere dilecto.
Illustri et magnifico viro Antonio de Vintimilla alias de Scintillis, mar-
chione Cotroni, devoto nobis sincere dilecto.
Illustri et magnifico viro . . de Aquino, marchioni Priscarie, devoto no-
bis sincere dilecto.
Item alie similes fuerunt expedite incipientes ‘Spectabilis et magnifice
comes, devote nobis sincere dilecte’, subscripte ut sequitur:
Spectabili et magnifico viro Honorato Gayetano, militi, comiti Fundo-
rum, regni citerioris Sicilie logotete et prothonotario, regio collaterali con-
siliario, devoto nobis sincere dilecto.
Spectabili et magnifico viro Enneco de Davalos, militi, comiti Motis
Sodorifi, regni Sicilie citra Farum magno camerario, regio collaterali consi-
lairio, devoto nobis sincere dilecto.
Spectabili et magnifico Antonio Candole comiti Triventinis devoto no-
bis sincere dilecto.
Spectabili et magnifico viro . . comiti Sancti Severini, devoto nobis sin-
cere dilecto.
Spectabili et magnifico viro . . Caratzulo, comiti Avellini, devoto nobis
sincere dilecto.
Spectabili et magnifico viro . . de Sancti Severino, comiti Tricarici et ce-
tera, devoto nobis sincere dilecto.
Spectabili et magnifico viro Josie de Aquaviva, comiti Sancti Fabriani et
cetera, devoto nobis sincere dilecto.
Spectabili et magnifico viro . . de Gambatissa, comiti Campibaxii, devo-
to nobis sincere dilecto.
Spectabili et magnifico viro Carulo de Aquaviva, militi, comiti Sancti
Valentini, devoto nobis sincere dilecto.
Spectabili et magnifico viro Petrino Caratzulo, comiti Burgensie, devo-
to nobis sincere dilecto.
Spectabili et magnifico viro . . Aclotzamura, comiti Çelani, devoto nobis
sincere dilecto.

314
La muerte en la Casa Real de Aragón

Spectabili et magnifico viro . . de Cabanyelles, comiti Troye, devoto no-


bis sincere dilecto.
Spectabili et magnifico viro . . de Sancto Severino, comiti Caputacii, de-
voto nobis sincere dilecto.
Spectabili et magnifico viro Carolo de Campobassio, militi, comiti Ter-
mularum, devoto nobis sincere dilecto.
Spectabili et magnifico viro . . Caratzulo, comiti Nicastri, devoto nobis
sincere dilecto.
Spectabili et magnifico viro . . Flander de Ursinis, comiti Manupelli, de-
voto nobis sincere dilecto.
Spectabili et magnifico viro . . Gayetano, comiti Murconi, devoto nobis
sincere dilecto.
Spectabili et magnifico viro Mariano de Alanyo, comiti Buclanici et
Franche Ville, devoto nobis sincere dilecto.
Spectabili et magnifico viro . . de la Rath, comiti Caserte et Sancte Aga-
te, devoto nobis sincere dilecto.
Spectabili et magnifico viro . . Pandono, comiti Venafri, devoto nobis
sincere dilecto.
Spectabili et magnifico viro Merino Curiale, comiti Terrenove, devoto
nobis sincere dilecto.
Spectabili et magnifico viro comiti Arenarum, devoto nobis sincere di-
lecto.
Spectabili et magnifico viro . . comiti Cinopoli, devoto nobis sincere di-
lecto.
Spectabili et magnifico viro Cantelmo, comiti Populi, devoto nobis sin-
cere dilecto.
Spectabili et magnifico viro comiti Cerreti, devoto nobis sincere dilecto.
Spectabili et magnifico viro comiti Montorii, devoto nobis sincere dilecto.
Spectabili et magnifico viro comiti Nocerie et Montisauri, devoto nobis
sincere dilecto.
Spectabili et magnifico viro comiti Marerii, devoto nobis sincere dilecto.
Spectabili et magnifico viro . . de Alamanya, comiti Pulsini, devoto no-
bis sincere dilecto.
Spectabili et magnifico viro . . comiti Altaville, devoto nobis sincere di-
lecto.
Item alie similes fuerunt expedite incipientes ‘Magnifice vir, devote no-
bis sincere dilecte’, et subscripte ut sequitur:

315
Archivo de la Corona de Aragón

Magnifico viro Hugoni del Anyo, militi, regni Sicilie citra Farum cance-
llario, regio collaterali consiliario, devoto nobis sincere dilecto.
Magnifico viro Raymundo de Anequino, militi, devoto nobis sincere di-
lecto.
Magnifico viro Jacobo Gayetano, militi, devoto nobis sincere dilecto.
Magnifico viro Nicholao de la Rath, militi, devoto nobis sincere dilecto.
Magnifico viro . . de la Lagoniça, devoto nobis sincere dilecto.
Magnifico viro Joanni Anthonio Caldole, militi, devoto nobis sincere di-
lecto.
Magnifico viro Jacobo de Montagana, devoto nobis sincere dilecto.
Magnifico viro . . de Sangro, devoto nobis sincere dilecto.
Magnifico viro Jacobo Standardo, militi de Neapoli, nobis devoto since-
re dilecto.
Item alie similes fuerunt expedite pro civitatibus et universitatibus dicti
regni Neapolis suprascripte ut sequitur:
Magnificis, nobilibus et egregiis viris capitaneo, universitati et homini-
bus civitatis Neapolis, devotis nobis sincere dilectis.
Magnificis, nobilibus et egregiis viris capitaneo, universitati et homini-
bus civitatis Aquile, devotis nobis sincere dilectis.
Nobilibus et egregiis viris capitaneo, sep[..]tis universitati et hominibus
civitatis Capue, devotis nobis sincere dilectis.
Nobilibus et egregiis viris capitaneo, iudicibus, universitati et homini-
bus civitatis Caiete, devotis nobis sincere dilectis.
Nobilibus et egregiis viris capitaneo, universitati et hominibus civitatis
Castri ad Mare de Stabia, devotis nobis sincere dilectis.
Nobilibus et egregiis viris capitaneo, universitati et hominibus civitatis
Averse, devotis nobis sincere dilectis.
Nobilibus et egregiis viris capitaneo, universitati et hominibus civitatis
Andrie, devotis nobis sincere dilectis.
Nobilibus et egregiis viris capitaneo, hominibus et universitati Iscli, de-
votis nobis sincere dilectis.
Nobilibus et egregiis viris capitaneo, universitati et hominibus civitatis
Puteolorum, devotis nobis sincere dilectis.
Nobilibus et egregiis viris capitaneo, universitati et hominibus civitatis
Surrenti, devotis nobis sincere dilectis.

316
La muerte en la Casa Real de Aragón

Nobilibus et egregiis viris capitaneo, universitati et hominibus civitatis


Benaventi, devotis nobis sincere dilectis.
Nobilibus et egregiis viris capitaneo, universitati et hominibus civitatis
Malficie, devotis nobis sincere dilectis.
Nobilibus et egregiis viris capitaneo, universitati et hominibus civitatis
Capri et Annacapri, devotis nobis sincere dilectis.
Nobilibus et egregiis viris capitaneo, universitati et hominibus civitatis
Sulmone, devotis nobis sincere dilectis.
Nobilibus et egregiis viris capitaneo, universitati et hominibus civitatis
Vici, devotis nobis sincere dilectis.
Nobilibus et egregiis viris capitaneo, universitati et hominibus civitatis
Cussencie, devotis nobis sincere dilectis.
Nobilibus et egregiis viris capitaneo universitati et hominibus civitatis
Lucerie Sarracenorum nobis devotis sincere dilectis.
Nobilibus et egregiis viris capitaneo, universitati et hominibus civitatis
Monfradonie, devotis nobis sincere dilectis.
Nobilibus et egregiis viris capitaneo, universitati et hominibus civitatis
Montis Sancti Angeli, devotis nobis sincere dilectis.
Nobilibus et egregiis viris capitaneo, universitati et hominibus civitatis
Trani, devotis nobis sincere dilectis.
Nobilibus et egregiis viris capitaneo, universitati et hominibus civitatis
Juvenacii, nobis devotis sincere dilectis.
Nobilibus et egregiis viris capitaneo, universitati et hominibus civitatis
Ortone ad Mare, nobis devotis sincere dilectis.
Nobilibus et egregiis viris capitaneo, universitati et hominibus civitatis
Sernie, devotis nobis sincere dilectis.
Nobilibus et egregiis viris capitaneo, universitati et hominibus civitatis
Tarami, devotis nobis sincere dilectis.
Nobilibus et egregiis viris capitaneo, universitati et hominibus civitatis
Cutroni, devotis nobis et cetera.a
Nobilibus et egregiis viris capitaneo, universitati et hominibus civitatis
Bisignyani, devotis nobis et cetera.
Nobilibus et egregiis viris capitaneo, universitati et hominibus terre
Barchi, devotis nobis et cetera.
Nobilibus et egregiis viris capitaneo, universitati et hominibus civitatis
terre Fogie, devotis nobis et cetera.

317
Archivo de la Corona de Aragón

Nobilibus et egregiis viris capitaneo, universitati et hominibus terre


Pontiscorbi, devotis nobis et cetera.
Nobilibus et egregiis viris capitaneo, universitati et hominibus civitatis
terre Civitelle, devotis nobis et cetera.
Nobilibus et egregiis viris capitaneo, universitati et hominibus civitatis
terre Sancti Germani, devotis nobis et cetera.
Nobilibus et egregiis viris capitaneo, universitati et hominibus terre An-
gloni, devotis et cetera.
Nobilibus et egregiis viris capitaneo, universitati et hominibus terre
Lançani, devotis et cetera.
Nobilibus et egregiis viris capitaneo, universitati et hominibus terre Ma-
rathee, devotis nobis et cetera.
a
Esta entrada figura repetida literalmente por error.

Real Cancillería, Reg. 3.406, fols. 12r-16r.

311
Zaragoza, 1 de agosto 1458
El rey Juan II de Aragón al rey Fernando I de Nápoles, su sobrino. Se duele de la
muerte del rey Alfonso V de Aragón, acepta su successión en el reino de Nápoles, y le
refiere la pacífica sucesión propia. Le plantea la continuidad de la armada conjun-
ta, bajo la capitanía de Bernat de Vilamarí.

Sereníssimo príncipe e sobrino muy caro e muy amado como fijo. Nos
el rey d’Aragón, de Sicilia, de Navarra et cetera, vos embiamos mucho salu-
dar como aquell a quien querríamos diesse Dios tanta honra, salut e buena
ventura quanta per a nos mesmo deseamos. Sereníssimo príncipe, nuestro
muy caro e muy amado sobrino. Muy pocos dies antes hoviéssemos la triste
e desconsolada nueva de la muerta [sic] del sereníssimo príncipe, digno
de inmortal memoria, el senyor Rey nuestro ermano, nos fue dada una le-
tra vuestra faziendo nos saber por aquella el periglo en que era constituída
su reyal persona por causa de los accidentes de enfermedat, de los quales
era agravada. E pocos días aprés hovimos certitud como a nuestro senyor
Dios havía plazido ordenar de la vida suya, de lo qual ell sabe quanta es sta-
da la congoxa e contristación que dello havemos hovido. De otra parte,
empero, quando consideramos la gloriosa fin que ha fecho, es nos algún
confort, hoviendo por cierto que la ánima suya es en vía de salvación. Los

318
La muerte en la Casa Real de Aragón

ofrecimientos que por vos nos son stados fechos acceptamos con buena vo-
luntad, e vos agradeceremos mucho, conformando nos en todo e por todo
con la disposición e última voluntat del dicho senyor Rey, e con firme pro-
pósito de proseguir vos como fijo propria [sic], con toda amor e benivolen-
cia, confiando que otro tal será fecho por vos en todas las cosas concer-
nientes honra, conservación e acrescentamiento de nuestro stado, toda
hora e quando por la una part e por la otra la exigencia de los casos occo-
rrientes lo requerirá. Certifficando vos que la hora que hovimos la dicha
triste nueva, trobando nos en la nuestra ciudat de Tudela, lugo partimos la
vía de aquesta nuestra ciudat de Çaragoça, en do, justados los magnates e
otras personas de todos los stados de aqueste nuestro regno d’Aragón, fue-
mos recebido con toda honorificencia e obediencia como Rey e senyor na-
tural suyo, e fue fecho e prestado por nos el jurament que por los illustrís-
simos reyes d’Aragón, predecessores nuestros de loable memoria, es
acustumbrado fazer e prestar en el inicio de su regimiento. Semblant obe-
diencia e admissión, con gran amor e fidelitat, en absencia nostra, nos es
stada fecha en los regnos de Valencia e Mallorqua e principado de Catha-
lunya, e islas a aquellas adiacentes, e non dubdamos que lo semblant no
sia stado fecho en las islas e reynos nostros de Sicilia e de Cerdenya. Enten-
demos agora en la celebración de las reyales exequias del dicho senyor Rey
con la solennidat que conviene. Las quales acabades, es nuestra intención
de yr visitar los dichos nuestros reynos de Valencia e principado de Catha-
lunya, e render el deudo que devemos en la administración de la justicia
por el cargo que por nuestro senyor Dios tenemos de aquella. E porque,
segund vuestra altesa bien sabe, el dicho senyor Rey tenía gran e insigna
armada de naus e galeas en la mar, del qual era capitán general e conduc-
tor suyo el magnífico e amado consellero nuestro mossén Bernat de Vila-
marí, governador e capitá general dels condats de Rosselló e de Cerdanya,
por seyer persona assín virtuosa e digna, nos lo havemos confirmado e de
nuevo atorgado la capitanía general de la dicha armada, mandando e dan-
do le special cargo que tome con vos intelligencia en todas cosas que re-
dundar puedan en conservación de les honras e stados de los reynos nues-
tros e vuestros; e assí nos tenemos por dicho que por ell será puesto por
obra e execución. E noresmenos, por conservar la dicha armada en el sta-
do que es, havemos dado special cargo a algunos de los súbditos nuestros,
e encara de los vuestros, residentes en la ciudat de Nápols, que cada e
quando manester sia, aconsellen e adrecen el dicho capitán segunt la exhi-
gencia del tiempo lo requerrá. E por esto, illustríssimo príncipe e sobrino
muy caro e muy amado como fijo, muy affectuosament vos rogamos que
en e sobre las ditas cosas e otras que redunden en honor nuestro, vos ha-
yáys con aquella amor e benivolencia que de vos confiamos; e nos tenemos

319
Archivo de la Corona de Aragón

en voluntat e propósito de fazer en todos los fechos acatantes la honra


vuestra, conservación e augmento de vuestro stado, segunt que por obra e
experiencia, cada e quando menester, si lo verá vuestra alteza, en guarda e
protectión de la qual sia siempre la sancta Trinidat. Dada en Çaragoça, el
primero día de agosto anyo m cccc lviii. Rex Johannes.
Antonius Nogueres.
Al sereníssimo príncipe e sobrino don Ferrando, por la gracia de Dios
rey de Sicilia d’acá Far, de Hungría, de Iherusalem, nuestro muy caro e
muy amado como fijo.

Real Cancillería, Reg. 3.406, fols. 5r-6r.

312
Barcelona, 23 de septiembre 1461
Los diputados del General de Cataluña y su Consejo a sus embajadores ante los
reyes Juan II de Aragón y su mujer Juana Enríquez. Les notifican que esa noche ha
muerto Carlos, príncipe de Viana. De acuerdo con la capitulación de Vilafranca, les
encargan que gestionen el envío a Cataluña del infante Fernando, el nuevo primo-
génito.

Molt reverends, egregi, noble, magnífichs e honorables mossenyors.


No·us poríem explicar quanta és la tristícia e dolor que·ns és sobrevengu-
da per quant a nostre senyor Déu ha plagut, aquesta nit passada, entre tres
e quatre hores aprés miga nit, rebuts los sacraments eclesiàstichs catòlica-
ment e religiosíssima, appellar al seu regne lo il·lustríssimo don Carlos, fill
primogènit del senyor Rey. Mas com sia ordinació divina, conformant-nos
ab aquella, en aquest principat se pren confort. E volents provehir nosal-
tres a la indemnitat, repòs e salut del dit principat, ab summa unitat e con-
formitat és stat deliberat servar a la unlgla [sic] la ley pacionada, e per la
capitulació donada e fermada. E per ço vos pregam e encarregam molt
affectuosament que·us plàcia, ab pertinents humilitat e lamentosa narra-
ció, notifique [sic] la mort a la magestat del senyor Rey e a la sereníssima
senyora Reyna, confortants aquells segons de vosaltres se spere, e suplicant
humilment e devota la clemència del dit senyor Rey sia de mercè sua pres-
tament do orde en trametre en aquest principat lo il·lustríssimo senyor
primogènit don Ferrando, duch de Montblanch, fill seu, juxta e segons
forma e ab íntegra observança de la capitulació, e assenyaladament de dos
capítols en ella contenguts, ço és, xiiii e xvi, parlants de aquesta matèria.

320
La muerte en la Casa Real de Aragón

E significareu a la sua altesa aquest principat star deliberat observar aque-


lla e dits dos capítols intactament, e provehir a tota lur indemnitat. E si al-
guna altra opinió aquí concorrie o·suscitave, vosaltres, mossenyors, desen-
ganau tothom aquest principat esser deliberat no donar loch en cosa
alguna qui tocàs derogació o violació de dita capitulació e dels dits dos ca-
pítols. E en [sic, por si] vostres reverències, noble, magnífichs e honorables
savieses veessen esser expedient a la magestat del senyor Rey, aquesta in-
tenció explicareu, e de la unitat en què està aquest principat fareu testimo-
ni, suplicant sempre la sua excel·lència vulle lunyar e appartar tals oppi-
nions. Per cuyta del negoci no curam scriure de altres coses, mas
pregam-vos decontinent del succés nos façau respostes ab correus volants.
E per quant aquesta ciutat scriu al senyor Rey e a la senyora Reyna, vos plà-
cia, aprés haver notificada la mort del dit il·lustríssimo don Carles, esser
donadós de aquelles. E sia, molt reverends, egregi, noble, magnífichs e ho-
norables senyors, la sancta Trinitat vostra guàrdia. Scrita en Barchinona, a
xxiii del mes de setembre, any m cccc lxi. Manuel de Monsuar, degà de
Leyda.
Los Diputats del General de Cathalunya e Consell et cetera.

Generalitat, vol. 934, fols. 104v-105v.124

313
Barcelona, 23 de septiembre 1461

Los diputados del General de Cataluña y su Consejo a la noble Catalina de


Beaumont, mujer de Juan Fernández de Híjar. Le notifican la muerte de Carlos,
príncipe de Viana, y se muestran satisfechos por la parcialidad de su marido en fa-
vor de Cataluña.

A la molt noble e molt magnífica senyora dona Catharina d’Íxer e de


Beaumunt.
Molt noble e molt magnífica senyora. No sens gran contristació e dolor
vos scrivim com a nostre senyor Déus ha plagut aquesta nit passada, entre
tres e quatre hores aprés la miga nit, appellar al seu regne lo il·lustríssimo
senyor don Carles primogènit, lo qual ha feta christianíssima fi e ha rebuts,

124
Publicada en la Colección de Documentos inéditos del Archivo general de la Corona de Ara-
gón, vol. 18, Barcelona 1860, págs. 40-42.

321
Archivo de la Corona de Aragón

com a christianíssim príncep, los sacraments ecclesiàstichs de la mort; del


qual, considerades les seus [sic, por seues] virtuts, a penes se poria pendre
confort, sinó que per salut de la ànima és necessari conformar-no [sic] ab
la voluntat divina, la qual, se ha a creure, ordona sàviament e per lo millor
totes les coses. Donchs, senyora molt noble e molt magnífica, perquè som
certs vostra noblesa portava e havia singular amor e voluntat a la persona
del dit senyor don Carles, vos pregam e encarregam, segons virtuosament
vos sou haguda en moltes congoxes que lo món dóna, en aquests vos hajau
e·us mostrau la qui sou e d’on veniu, havent sfors e paciència en la dita
mort, car la paciència eforc [sic, por e sforç] catòlich se conformen a la vo-
luntat divina, e vencen totes coses, e preparen lo millor. Aquest principat,
senyora molt noble e molt magníficha, és molt content del servey e volun-
tat que lo noble e magnífich baró, marit vostre, ha fet e porta a aquest
principat. No oblidarà a aquells, ans ho haurà a memòria en les coses qui
sguarden honor e favor d’él e de la sua casa. E sia, molt noble e molt mag-
nífica senyora, la santa Trinitat vostra consolació e guarda. Dada en Bar-
chinona, a xxiii del mes de setembre del any m cccc lxi. Manuel de Mon-
suar, degà de Leyda.
Los Diputats e Consell et cetera.

Generalitat, vol. 934, fols. 105v-106r.125

314
Barcelona, 23 de septiembre 1461
Los diputados del General de Cataluña y su Consejo a los ‘paers’ de Lérida. Les
notifican la defunción de Carlos, príncipe de Viana, y se muestran decididos a recla-
mar la presencia del nuevo primogénito, el infante Fernando, en cumplimiento de
los acuerdos de Vilafranca.
También se escribió a otras ciudades y villas, autoridades eclesiásticas, nobles y
caballeros del principado de Cataluña y de los condados de Rosellón y Cerdaña.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.


Molt honorables e savis senyors. No·us poríem explicar quanta és la tris-
tícia e dolor que·ns és sobrevenguda per ço com ha plagut a la divina po-

125
Publicada en la Colección de Documentos inéditos del Archivo general de la Corona de Ara-
gón, vol. 18, Barcelona 1860, págs. 42-43.

322
La muerte en la Casa Real de Aragón

tència, aquesta nit passada, entre tres e quatre hores aprés miga nit, appe-
llar al seu regne lo il·lustríssimo senyor don Carles primogènit, rebuts per
ell los sagraments ecclesiàstich, cathòlicament e religiosíssima. Mas per
quant és ordinació divina, conformants-nos ab aquella, prenem confort.
Notificants-vos adonchs les dites coses, vos pregam vullau star actens vígils,
com bé e loablement haveu acostumat, en lo benavenir e repòs de aquest
principat, lo qual precípuament sta en ésser servada la capitulació, la qual
en semblant cas ha ja provehit, car nosaltres, representants aquest princi-
pat, entenem e volem aquella servar complidament e intacta, e no perme-
tre en res sia per negun violada o prejudicada, com sia composta e ferma-
da a lah [sic, por lahor] de nostre senyor Déu, servey de la magestat del
senyor Rey e de la sereníssima senyora Reyna e il·lustríssimo senyor primo-
gènit don Ferrando, fill lur, duch de Montblanch, e tranquilitat e repòs
del dit principat e de la república de aquell. Nosaltres havem ja scrit als
embaxadors supliquen la magestat del senyor Rey prestament vullea trame-
tre en aquest principat lo dit il·lustríssimo primogènit don Ferrando, juxta
e segons forma de la dita capitulació. De tot vos havem volguts avisar
perquè·us sia notori. E sia, molt honorables e savis senyós, la santa Trinitat
vostra guarda. Dada en Barchinona, a xxiii de setembre, any m cccc lxi.
Manuel de Monsuar, degà de Leyda.
Los Diputats e Consell et cetera.
Sub simili forma fuit scriptum infrascriptis universitatibus:
Als molt honorables e savis senyors los jurats de la ciutat de Geroron
[sic, por Gerona].
Als molt honorables e savis senyos los consols de Perpinyà.
Als molt honorables e savis senyor [sic] los procuradors de la ciutat de
Tortosa.
Als molt honorables e savis senyors los cònsols de la ciutat de Vich.
Als molt honorables e savis senyors los cònsols de la ciutat de Manresa.
Als molt honorables e savis senyors los cònsols de la ciutat de Tarragona.
Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Als molt honorables e savis senyors los cònsols de la vila de Puigcerdà.
Als molt honorables e savis senyors los [sic] de Vilafranca de Panadès.
Als molt honorables e savis senyors los cònsols de Vilafranca de Con-
flent.
Als molt honorables e savis senyors los consellers de la vila d’Agualada.
Als molt honorables e savis senyors los cònsols de la vila de Campradon.

323
Archivo de la Corona de Aragón

Als molt honorables e savis senyors los cònsols de la vila de Bergua.


Als molt honorables e savis senyors los jurats de la vila de Figueres.
Als molt honorables e savis senyors los jurats de la vila Torroella de
Mongrí.
Als molt honorables e savis senyors los cònsols de la vila de Cobliure.
Als molt honorables los jurats de la vila de Sant Feliu de Guísols.
Als molt honorables los cònsols de la vila de Sanctpedor.
Als honorables senyors los jurats del Arbos.
Als honorables senyors los cònsols e prohomens de la vila de Corsà.
Al molt honorable mossèn vicari general de Leyda sede vacante.
Sub simili forma fuit scriptum sequentibus:
Al molt egregi senyor lo comte de Cardona.
Al molt egregi senyor lo comte de Mòdica.
Al molt noble senyor lo vezcomte de Rocabertí.
Al molt noble senyor lo vezcomte d’Èvol.
Al molt noble senyor lo vezcomte de Roda.
Sub simili forma fuit scriptum sequentibus:
A mossèn molt reverend l’abat de Banyoles.
A mossèn molt reverend l’abat de Roses.
A mossèn molt reverend l’abat d’Àger.
A mossèn molt reverend l’abat de Sanct Quirce.
A mossèn molt reverend l’abat de Vilabertran.
A mossèn molt reverend l’abat de Cuxà.
A mossèn molt reverend l’abat de Besalú.
Als molt honorables e savis senyors los capítol e canonges de la seu de
Tarragona.
Als molt honorables e savis senyors los capítol e canonges de la seu de
Leyda.
Als molt honorables e savis senyors los capítol e canonges de la seu de
Tortosa.
Als molt honorables e savis senyors los capítol e canonges de la seu de
Gerona.
Als molt honorables e savis senyors los capítol e canonges de la seu
d’Urgell.

324
La muerte en la Casa Real de Aragón

Als molt honorables e savis senyors los capítol e canonges de la seu


d’Elna.
Als molt honorables e savis senyors los capítol e canonges de la seu de
Vich.
Al molt noble baró n’Arnau Guillem de Cervelló.
Al molt noble baró en Garau de Queralt.
Al molt noble baró mossèn Dalmau de Queralt.
Al molt noble baró mossèn Garau Alamany de Cervelló.
Al molt noble baró don Hugo de Cardona.
Al molt noble baró mossèn Dalmau de Rocabertí.
Al molt noble baró mossèn Francí d’Arill.
Al molt noble baró n’Arnau Julià d’Orcau.
Al molt noble mossèn Johan de So.
Al molt noble mossèn Francí Anthoni de Ribelles.
Al molt magnifich cavaller mossèn Berenguer d’Olms.
Al molt magnifich cavaller mossèn Pere d’Ortafa.
Al molt magnifich cavaller mossèn Roger Alamany de Bellpuis.
Al molt magnifich cavaller mossèn Belenguer de Monpalau.
Al molt magnifich cavaller mossèn Johan de Pau.
Al molt magnifich cavaller mossèn Anthoni Guillem de Montanyans.
Al molt magnifich cavaller mossèn Luis d’Ivorra.
Al molt magnifich cavaller mossèn Dalmau de Voló.
Al molt magnifich cavaller mossèn Nicolau de Lupià.
Al molt magnifich mossèn Fèlix Albert, donzell.
Al molt magnifich en Francí de Panpertusa, donzell.
Al molt magnifich en Guillem de Viure, donzell.
Al molt magnifich en Guillem de Monpalau alias de Camaso, donzell.
a
Sigue, rayado, provehir.

Generalitat, vol. 934, fols. 106r-108r.126

126
Publicada en la Colección de Documentos inéditos del Archivo general de la Corona de Ara-
gón, vol. 18, Barcelona 1860, págs. 43-44, suprimiendo la relación de destinatarios.

325
Archivo de la Corona de Aragón

315
Vic, 24 de septiembre 1461
Los consejeros de Vic a los diputados del General de Cataluña y su Consejo. De-
sean recibir confirmación de la defunción de Carlos, príncipe de Viana, y piden con-
signas ante la nueva situación.

Als molts reverents, egregis, nobles e magnífichs e de molt gran pru-


dència senyors, los Deputats e Consell representants lo principat de Catha-
lunya residents en Barchinona.
Molts reverends, egregis, nobles, magnífichs e de molt gran prudèn-
cia senyors. Per relació de molts seríem stats informats com a nostre sen-
yor Déu haurà plagut apellar a la sua glòria lo il·lustríssimo don Carles,
fill e primogènit de la magestat del il·lustríssimo senyor nostre, lo senyor
rey d’Aragó, la qual cosa ab molta dolor e tristícia portam. E per ço, sap
Déus, som constituhits e posats en molta angústia e turbació, e desigam
ésser avisats si axí en veritat sta com som informats, e axí mateix saber la
intenció del principat quina serà en lo qui per avant ha a sucehir. Per
tant, senyors molt reverents, egregis, nobles, magnífichs e de molt gran
providència, vos pregam, tant com a nosaltres és possible, vos plàcie avi-
sar-nos de la veritat, e axí mateix de la intenció del principat, e quinas
forma e pràtica haurem d’aquí avant en aquesta universitat tenir e servar,
com la intenció nostra e de la dita universitat sien stades, són e seran tos-
temps unidament e conforma anar ab lo dit principat, e no gens deviar
de aquell. Nosaltres per lo present havem provehit en tancar tots los por-
tals en las nits, e de dies obrir-ne tant solament dos o tres, e en aquells te-
nir nostras guardas fins per vosaltres siam avisats del parer del dit princi-
pat, com e en quina forma nos haurem a regir. E conserve-us molt, molt
reverents, egregis, nobles, magnífichs e de molt gran providència sen-
yors, la Trinitat santa en sa divinal gràcia e comendació. De Vich, a xxiiii
de setembre, any m cccc lxi.
A vostra honor prests e apparellats, lo [sic] consellers de Vich.

Generalitat, vol. 934, fol. 109v.127

127
Publicada en la Colección de Documentos inéditos del Archivo general de la Corona de Ara-
gón, vol. 18, Barcelona 1860, págs. 46-47.

326
La muerte en la Casa Real de Aragón

316
Calatayud, 25 de septiembre 1461
Los embajadores del principado de Cataluña a los diputados del General y su
Consejo. Acusan recibo de la notificación de la muerte de Carlos, príncipe de Viana.
Explican que el rey Juan II de Aragón y su mujer la reina Juana Enríquez se mues-
tran dispuestos a cumplir los acuerdos y piden instrucciones.

Als molt reverends, egregis, nobles, magnífichs e honorables senyors,


los diputats del General e concell lur, representants lo principat de Cata-
lunya.
Molt reverends, egregis, nobles, magnífichs e honorables senyors. Huy,
circa les set ores aprés migjorn, és arribat ací vostre correu, per lo qual ha-
vem reebudes dites letres vostres significant-nos per aquelles la trista nova de
la mort del il·lustríssimo senyor don Karlos, fill primogènit del senyor Rey.
La qual nova ja per altre correu desempatxat de aquí per n’Andreu Català e
tramès al senyor Rey, lo qual era attès entorn vi ores primer que·l vostre, era
pervenguda e nos era stada significada per part del dit senyor Rey. És stada a
nosaltres admiració que avís de persona privada de una tal nova sia primer
vengut, car pareguera’ns més pertinent, e succehir a major honor e reputa-
ció del principat, per part de aquell ésser stat significat. Decontinent, rebu-
des vostres letres, som stats ab la magestat del dit senyor Rey, e és stat per no-
saltres explicat, dit e exequit tot lo en les dites letres contengut. Lo dit
senyor Rey, jatsia tribulat e congoxat per aquesta nova, per la qual no és
dubte les sues entràmenes són stades comogudes per lo amor paternal, ab
molta humanitat e benignitat ha referides e refir gràcies a les reverències,
nobleses e magnificències vostres de tot ço que per nosaltres de part vostra li
és stat explicat, e ha dit ésser e voler ésser molt attent a la observança de la
capitulació, e tal ésser son ferm propòsit e voluntat; e axí, Déu volent, per
obra ho comprobareu. En lo restant que és stat supplicat de trametre aquí lo
il·lustríssimo senyor infant don Ferrando primogènit et cetera, per semblant
lo dit senyor Rey ha dit ésser aqueixa la sua voluntat, car proceheix iuxta sè-
rie de la dita capitulació, e prestament serà deduït en obra. En l’altra part de
la ordinació e disposició de persones de son concell e casa, lo dit senyor per
lo present no·ns ha respost sinó ab la dita generalitat de observança de la
dita capitulació, però vehem sa senyoria disposta a tota complascència vostra
e de aqueixa ciutat, e speram que ho dispondrà en tal manera que lo princi-
pat e la ciutat ne hauran complida contentació. E de tot açò nos ha dit lo dit
senyor scriu a vosaltres e a la dita ciutat per ses letres. Som stats per semblant
ab la il·lustríssima senyora Reyna, a la qual, feta semblant exposició, havem
haüda de sa altesa benigne resposta de voler ésser intercessora ab la mages-

327
Archivo de la Corona de Aragón

tat del dit senyor Rey per la observança de la dita capitulació, la qual per
obra e entreveniment seu és stada feta, e per semblant ésser mediadora e in-
tercessora de totes coses concernents repòs e beneffici de aqueix principat,
per lo qual la sua altesa molt fer desija. D’aquí avant, molt reverends e mag-
nífichs senyors, pus a nostre senyor Déu ha plagut axí dispondre, plàcia-us
fer deliberació què és de fer per nosaltres, e de aquella certificar-nos per vos-
tra letra. E haguera’ns plagut nos haguésseu avisats del parer vostre com nos
devem vestir, e de altres coses que sobre açò concorren. Serà fet per nosal-
tres, pus per vosaltres és stat obmès, segons nostre senyor Déu nos adminis-
trarà e·ns serà vist fer se deja. Tinga-us, molt reverents, egregis, nobles, mag-
nífichs e honorables senyors, la sancta Trinitat en guarda sua, ordenant de
nosaltres lo que·us plàcia. De Calatayú, a vint e cinch de setembre, any mil
cccc sexanta hu.
A tota vostra ordinació prests, los embaxadors del principat de Cata-
lunya.
Les letres de la ciutat de Barchinona són stades ben donades.

Generalitat, vol. 934, fols. 120r-121r.128

317
Calatayud, 25 de septiembre 1461
El rey Juan II de Aragón a los diputados del General de Cataluña y su Consejo.
Acusa la notificación de la muerte de su hijo Carlos, príncipe de Viana, y les asegu-
ra que enviará a Cataluña al primogénito Fernando, de acuerdo con la capitula-
ción de Vilafranca.

Als venerables pares en Christ, nobles, magnífichs, amats e feels nos-


tres, los Diputats del General e Concell lur, representants lo principat de
Catalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ, nobles, magnífichs, amats e feels nostres. E
si ab molta congoixa e enuig ir sabem per vostres letres, a les quals havem
respost, lo perill en què era constituïda per la indisposició e augment de la
sua malaltia la persona del il·lustríssimo príncep don Karlos, nostre molt

128
Publicada en la Colección de Documentos inéditos del Archivo general de la Corona de Ara-
gón, vol. 18, Barcelona 1860, págs. 65-67.

328
La muerte en la Casa Real de Aragón

car e molt amat fill primogènit, ab molta major contristació ara havem en-
tesa la mort de aquell que·ns és stada denunciada per vostres embaxadors,
e per letra dels amats e feels nostres los consellers de Barcelona havem sa-
buda. Car per bé que aquest sia deute comú a tota natura humana, axí de
suprema com de mijana e baixa condició, e no és algú qui a aquell puixa
evadir, no és menys que per lo stret vincle filial que ab nós havia, la perso-
na nostra ab molta rahó no·n haja concebuda gran alteració e molèstia. És-
nos emperò algun conord com havem sabut que lo dit príncep, fill nostre,
ab singular devoció havia reebuts tots los sagraments de la sancta mare
Sglésia e feta fi de catòlich christià. Confiam en la clemència de nostre re-
demptor Ihesuchrist que·l haurà col·locat en la sua glòria eterna ab los
seus benaventurats sants. Axí mateix, per los vostres embaxadors per part
vostra nos fon referit, supplicant-nos ab molta instància que·ns plagués
sempre perseverar en la observació de la capitulació per la il·lustríssima
Reyna, nostra molt cara e molt amada muller, en la vila de Vilafranca en
nom nostre atorgada e fermada, e aprés per nós ací en pròpria persona
confermada e de nou fermada e jurada, e trametre juxta forma e tenor de
aquella en aqueix Principat nostre lo il·lustríssim infant don Ferrando
d’Aragó e de Sicília, fill primogènit nostre molt car e molt amat. E tant
com és al cap primer que·s sguarda a la observació de la dita capitulació,
sempre may aquell és stat e és lo nostre ferm pròposit e intenció, e jens
per occasió de la mort del dit príncep nostre fill lo ànimo nostre no ha
concebut altra diversa oppinió, abans entenem tractar tots los de aqueix
nostre principat e altres súbdits nostres ab tota humanitat, clemència e be-
nignitat, e servar a la letra la dita capitulació, haüdes per oblidades totes
les coses passades, si algunes n’i ha que poguessen causar recel o sospita
en los ànimos de alguns. Tant com se sguarda a la tramesa del dit
il·lustríssim infant don Ferrando, fill nostre primogènit, som molt contents
e·ns plau donar orde ab bona voluntat de fer e deduhir-ho a execució, si
plaurà a nostre senyor Déu, lo pus prest que a nós serà possible, juxta for-
ma de la dita capitulació. E de açò podeu star e viure ab bon repòs, com
no hajam en la pensa nostra altres conceptes sinistres que a açò poguessen
en res obviar ne obstar. Dada en la ciutat de Calatayú, a xxv dies de setem-
bre del any m cccc lxi. Rex Johannes.

Generalitat, vol. 934, fol. 119r-v.129 También se encuentra copiada en Real Cancille-
ría, Reg. 3.411, fols. 17v-18r, donde se indica que una carta similar fue enviada a los con-
sejeros de Barcelona.

129
Publicada en la Colección de Documentos inéditos del Archivo general de la Corona de Ara-
gón, vol. 18, Barcelona 1860, págs. 50-51.

329
Archivo de la Corona de Aragón

318
Lérida, 25 de septiembre 1461

Los ‘paers’ de Lérida a los diputados del General de Cataluña y su Consejo.


Acusan recibo de la notificación de la muerte de Carlos, príncipe de Viana, y solici-
tan que les tengan al corriente de las novedades.

Als molt egregis, nobles e magnífichs senyors, los Diputats del principat
de Catalunya e Concell en virtut de la comissió de la Cort elet e assignat,
residents en Barchinona.
Molt egregis, nobles e magnífichs senyors. Vostra letra notificant la tris-
ta e dolorosa mort del il·lustríssimo senyor don Karlos primogènit havem
rebuda, ab molta tristícia e dolor; mas puix axí és stat plasent a la disposi-
ció divina, conformants-nos ab aquella, prenem confort, ensemps ab vos-
tres reverències e magnificències, regraciants-vos vostres prests e notables
avisos, e pregants vos sia plasent, ab aquella loable voluntat e diligència
acostumada, entendre en lo servey de la magestat el senyor Rey, Reyna e
del il·lustríssim primogènit don Ferrando, benavenir e tranquil·le stat del
principat e de aquesta ciutat. Pregants-vos encara, quant podem, vos plàcia
contínuament avisar-nos de les coses que occorreran, ab aquella celeritat
que los fets occorrents requeran. E fem fi supplicants a la clemència divina
li plàcia col·locar la ànima del dit senyor primogènit en la sua glòria, e ten-
ga a tots en sa contínua protecció. De Leyda, a xxv de setembre, any mil
cccc lx hu.
A vostres beneplàcits e honor prests, los paers de la ciutat de Leyda.

Generalitat, vol. 934, fols. 121v-122r.130

319
Cervera, 25 de septiembre 1461
Los ‘paers’ de Cervera a los diputados del General de Cataluña. Acusan recibo
de la notificación de la muerte de Carlos, príncipe de Viana, y piden instrucciones.

130
Publicada en la Colección de Documentos inéditos del Archivo general de la Corona de Ara-
gón, vol. 18, Barcelona 1860, págs. 67-68.

330
La muerte en la Casa Real de Aragón

Als molt reverend, magnífichs e honorables senyors, los Diputats del


General de Catalunya residents en Barcelona.
Molt reverend, magnífichs e honorables senyors. Una vostra letra ha-
vem rebuda, per la qual nos avisats de la dolorosa mort del il·lustríssim
senyor don Karlos primogènit, rebuts per ell los sagraments ecclesiàstichs,
és passat d’esta vida present. Plàcia a la potència divina lo vulla col·locar
en paradís entre los seus sants àngels. Com nos scriviu que siam attents e
vígils en lo benavenir e repòs de aquest principat, nosaltres e tota aquesta
universitat e lo poble de aquella sempre han acostumat de servar totes les
coses fetes e ordenades a laor de nostre senyor Déu e servey de la magestat
del senyor Rey, e de la sereníssima senyora Reyna, e il·lustríssim primogè-
nit don Ferrando, fill lur, duch de Momblanch, tranquil·litat e repòs del
principat e de la república de aquell. Pregant-vos, si plasent vos serà, voler-
nos informar e avisar de totes les coses que sien necessàries al cars, e enca-
ra quina solennitat devem fer per la mort del dit il·lustríssimo primogènit.
E sia la divinitat protecció e guarda vostra. De Cervera, a xxv de setembre
any mil cccc lxi.
Molt reverend, magnífichs e honorables senyors: los pahers de la vila
de Cervera, apparellats a vostra honor.

Generalitat, vol. 934, fol. 111r.131

320
Igualada, 25 de septiembre 1461
Los consejeros de Igualada a los diputados del General de Cataluña y su Conse-
jo. Acusan recibo de la notificación de la muerte de Carlos, príncipe de Viana, y soli-
citan instrucciones detalladas.

Als molt insignes e molt magnífichs senyors, los Diputats del General e
Consell representants lo principat de Cathalunya.
Molt insignes e molt magnífichs mossenyors. Dimecres prop passat,
aprés pulsació del seny de la avemaria, que·s comptave xxiii del present
mes de setembre, reebem una vostra letra data en Barchinona lo dit die,
ab la qual nos certificats de la trista e dolorosa mort del il·lustríssim senyor

131
Publicada en la Colección de Documentos inéditos del Archivo general de la Corona de Ara-
gón, vol. 18, Barcelona 1860, págs. 49-50.

331
Archivo de la Corona de Aragón

don Carles primogènit, de la qual per semblant restam ab molt gran dol e
tristor, prenets [sic, por prenents] confort la dita mort ésser stada per dis-
posició divina, al juý de la qual per negú no·s pot resistir; encantant-nos en
aquella volguéssem star actents e vígils, segons bé havíem acustumat, en lo
benavenir d’aquest principat, e de altres coses en la dita letra asats stesa-
ment restam certificats. La qual per nós rebuda e ab assats amaritut de cor
lesta, encontinent convocam nostre consell, en lo qual promptament
fonch deliberat, per repòs nostre e de nostra vila, d’aquí avant, axí per tan-
cament de portals en la nit e imposament de guaytes, com per altres mi-
gans, metre’s en tutela e guarda aquella. Emperò, senyors molt magnífi-
chs, jatsie per vostro bon avís nosaltres cuydem star assats vígils e actents
circa lo benavenir del dit principa [sic], si nostra provisió no·us semblarà
assats sufficient, haurem-vos-ho a gràcia e mercè vos plàcie altrament e
plus stesa avisar-nos del que vostra magnificència volrà per nosaltres sie fet,
com sempre siam promptes complir e servar ço que per aquella no [sic, por
nos] serà scrit. E ab tant, molt magnífichs senyors, la santa Trinitat sia vostra
protecció e guarda. Scrita en Agualada, a xxv de setembre any m cccc lxi.
A tota vostra ordinació tostemps prests e apparellats, conseller [sic] de
la vila de Agualada.

Generalitat, vol. 934, fol. 113r-v.132

321
Perpiñán, 26 de septiembre 1461
Los cónsules de Perpiñán a los diputados del General de Cataluña y su Consejo.
Acusan recibo de la notificación de la muerte de Carlos, príncipe de Viana, y mani-
fiestan su conformidad para cumplir la capitulación de Vilafranca.

Als molt reverends, egregis, nobles, magnífichs, honorables e de molt


gran providència mossenyors, los Diputats del General de Catalunya e
Concell en virtut de la comissió de la Cort elegit e assignat, residents en
Barcelona.
Molt reverends, egregis, nobles, magnífichs, honorables e de molt
gran providència mossenyors. Hir, enfre quatre e cinch ores aprés mi-
gjorn, reebem una letra de vostres molt grans reverends, nobles, magnífi-

132
Publicada en la Colección de Documentos inéditos del Archivo general de la Corona de Ara-
gón, vol. 18, Barcelona 1860, págs. 53-54.

332
La muerte en la Casa Real de Aragón

ques e honorables providències, de xxiii del mes present, notificant-nos


com ha plagut a la potència divina appellar al seu regne lo il·lustríssimo
senyor don Karlos primogènit, d’on en quanta dolor e tristícia som cons-
tituïts explicar no·ns és possible. Mes per quant és disposició divina, pre-
nent confort nos confirmam [sic] ab aquella, e manifestam-vos stam at-
tents e pervígils en lo benavenir e repòs de aquest principat, que
precípuament sta en ésser servada la capitulació, la qual en semblant cas
ha provehit. Supplicant la sancta e infinida Trinitat nos vulla dirigir en
tots actes a laor e glòria de nostre senyor Déu, servey de la magestat del
senyor Rey, e de la sereníssima senyora Reyna, e il·lustríssim primogènit
don Ferrando, fill lur, duch de Montblanch, tranquil·litat e repòs del dit
principat e de la república de aquell. E havem a grandíssima consolació
com haveu scrit als embaxadors suppliquen la magestat del senyor Rey
prestament li plàcia trametre lo dit il·lustríssim primogènit don Ferran-
do, iuxta e segons forma de la dita capitulació. E sia, molt reverends,
egregis, nobles, magnífichs, honorables e de molt gran providència sen-
yors, la gràcia del Sanct Sperit vostra direcció e guarda. Scrita en Perpen-
yà, a xxvi de setembre del any mil cccc lxi.
Los cònsols de la vila de Perpenyà, a vostra honor apparellats.

Generalitat, vol. 934, fol. 126r-v.133

322
Tortosa, 28 de septiembre 1461
Ot de Montcada, obispo de Tortosa, a los diputados del General y su Consejo.
Agradece la notificación de la muerte de Carlos, príncipe de Viana, y muestra su vo-
luntad para colaborar en la dirección de los asuntos públicos.

Als molt reverends, egregis, nobles, magnífichs, honorables e molt savis


senyors, los Diputats e Concell del principat de Catalunya, residents en
Barcelona.
Molt reverends, egregis, nobles, magnífichs e honorables senyors. Vos-
tra letra he rebuda, ab aquella significant-me la mort del gloriós e
il·lustríssimo senyor don Karlos, primogènit nostre, per la qual só posat en

133
Publicada en la Colección de Documentos inéditos del Archivo general de la Corona de Ara-
gón, vol. 18, Barcelona 1860, págs. 75-76.

333
Archivo de la Corona de Aragón

tanta congoixa e perpessitat que lo meu cors, per causa de sa crepitat e debi-
litat de forces, sobrevenint una tant dolorosa nova, ha pres grandíssima alte-
ració. Aprés, emperò, roborada algun tant la virtut, recordant tals e tants
senyors, no per mèrits meus mas per lur mera bonitat, voler-se recordar de
mi significant-me les coses occorrents, e encara lo deliberat per
l’esdevenidor, vos faç no aquelles gràcies só tengut e deig, mas quantes mon
poder abasta e puix pensar; supplicant a nostre senyor Déu, qui és cap de
consell, vos don gràcia de regir e administrar la república en tal forma que
sia a glòria sua, servey de la sacra magestat del senyor Rey, de la senyora Rey-
na, del il·lustríssimo primogènit don Ferrando, e repòs del principat de Ca-
talunya. Sap Déu que si ma edat comportàs gens cavalcar, de molt bona vo-
luntat hiria aquí per pendre ma part de les congoxes e treballs, ensemps ab
vosaltres, per los dits respectes; emperò, puix no·m és possible, devotament
supplich nostre senyor Déu vos vulla conservar en hunanimitat de contínua
sanitat de ànima e de cors, ab pròsper augment de vostres magnífichs stats.
Dada en Tortosa, a xxviii de setembre any sexanta hu.
A la ordinació e beneplàcits de vosaltres, mossenyors, prompte, Et [sic,
por Ot] de Muncada, bisbe de Tortosa.

Generalitat, vol. 934, fols. 126v-127r.134

323
Tortosa, 28 de septiembre 1461
El prior y capítulo de la seo de Tortosa a los diputados del General de Cataluña y su
Consejo. Acusan recibo de la notificación de la muerte de Carlos, príncipe de Viana.

Als molt reverend, nobles, magnífichs, honorables e molt savis senyors,


los Diputats del General e Concell, lo insigne principat de Catalunya re-
presentants.
Molt reverend, nobles, magnífichs, honorables e molt savis senyors. Vos-
tres letres havem reebudes, ab les quals les reverències e magnificències vos-
tres nos notifiquen com a la divina Magestat ha plagut appellar al seu sanct
regne lo il·lustríssimo príncep, lo senyor don Karlos, fill primogènit de la
magestat del senyor Rey, la ànima del qual haja sancta glòria. Per què,
prenents nostra part e volents ésser participants en la mestícia que les re-

134
Publicada en la Colección de Documentos inéditos del Archivo general de la Corona de Ara-
gón, vol. 18, Barcelona 1860, págs. 76-77.

334
La muerte en la Casa Real de Aragón

verències vostres han presa per la mort de aquest il·lustríssimo senyor,


restam confortats com a veríssimo e catòlich christià ha finits sos dies, se-
gons vostres letres nos signifiquen. Som certs les reverències e magnifi-
cències vostres, per lur gran prudència, han virtuosament provehit ab la
prefata magestat del senyor Rey, de la senyora Reyna, e ab lo
il·lustríssimo primogènit don Ferrando, duch de Montblanch, fill lur, en
ésser servada la capitulació que en tal cas dispon a tota tranquil·litat e re-
pòs de la república de aquest insigne principat, en observància de la qual
capitulació, e en tot lo que les grans reverències e magnificències vostres
sobre açò ordenaran, serem sempre constants, ferms e unànims; les quals
la sancta Trinitat tinga sempre en sa protecció. Ex capitulo sedis Dertuse,
die xxviiiº septembris millesimo cccc sexagesimo primo.
A tota ordenació de les reverències e magnificències vostres prests, los
prior e capítol de la seu de Tortosa.

Generalitat, vol. 934, fols. 127v-128r.135

324
Barcelona, 28 de septiembre 1461
Los diputados del General de Cataluña y su Consejo al rey Juan II de Aragón. Le
comunican que el cuerpo del difunto Carlos, príncipe de Viana, obra muchos milagros.

Al molt alt e molt excel·lent senyor, lo senyor Rey.


Molt alt e molt excel·lent senyor. De vostra sereníssima altesa havem
cobrada resposta de la letra que a aquella havíem destinada, avisatòria
de la malaltia del il·lustríssimo vostre primogènit de sancta recordació,
e del present en què lesores se trobava. Aprés, per mijà dels embaxa-
dors de aquest principat, vostra magestat serà stada certificada de la
mort e dels miracles per la divinal potència fets e obrats per mijà del
cors del dit vostre primogènit, los quals contínuament se subsegueixen
e augmenten, en tan gran nombre, que no és per creure sinó als qui ho
veen. Per la qual rahó vostra il·lustríssima senyoria dignament pot pen-
dre gran conord e confort de la absentació de hun tal fill, les obres del
qual succeheixen a molta glòria e honor a vostra sereníssima senyoria;
la qual humilment e devota supplicam sia de mercè sua, per contempla-

135
Publicada en la Colección de Documentos inéditos del Archivo general de la Corona de Ara-
gón, vol. 18, Barcelona 1860, págs. 78-79.

335
Archivo de la Corona de Aragón

ció de aquest principat e nostra, vulla condescendre a les coses de què


los dits embaixadors de part de aquell supplicaran vostra dita gran alte-
sa, la qual nostre senyor Déu vulla conservar ab tota felicitat, segons
desija. Scrita en la ciutat de Barchinona, a xxviii del mes de setembre
del any mil cccc lxi.
De vostra magestat humils vassalls e súbdits, qui en gràcia e mercè de
aquella humilment se recomanen, los diputats del General e Concell, re-
presentants lo principat de Catalunya.

Generalitat, vol. 934, fol. 114r-v.136

325
Barcelona, 28 de septiembre 1461
Los diputados del General de Cataluña y su Consejo a sus embajadores ante los
reyes Juan II de Aragón y su mujer Juana Enríquez. Hacen una relación de los mi-
lagros obrados por el cuerpo de Carlos, difunto príncipe de Viana, y los valoran
como un motivo de consuelo para ellos y para el rey.

Als molt reverends, egregi, nobles, magnífichs e honorables mossen-


yors, los embaxadors del principat de Catalunya.
Molt reverends, egregi, nobles, magnífichs e savis senyors. Per dues le-
tres dades a xxiii e xxv del present havem certificades vostres savieses del
que succehit ha en aquesta ciutat, lo que conmemorar sens gran dolor e
contristació e sforç haver no podem. E no sens causa, com fos en lo uni-
vers notori lo qual amor que nosaltres havem haüt al de indelible recorda-
ció don Karlos, primogènit de Aragó, lo sperit del qual plagué a la divina
potència, dimecres matí, cerqua les tres ores, en la sua sancta glòria
col·locar. Descriure-us quant lamentable fon aquella jornada, a nosaltres e
a tota aquesta ciutat, nos par cosa demesiada, com ab compliment scriure
no podíem lo intrínsech dolor e congoixa qui a tots oppreses tenien. E si
considerar plaurà a vostres intel·ligentíssimes providències, la grandíssima
devoció e affecció que al dit don Karlos, de gloriós record, havíem, e a
quants perills, congoxes e despeses per son servey apposats nos érem, fàcil-
ment serà comprés de quant inmensa tribulació siam agitats, veent-nos
apartats de la humana comunicació de tant virtuós senyor, lo qual aquest

136
Publicada en la Colección de Documentos inéditos del Archivo general de la Corona de Ara-
gón, vol. 18, Barcelona 1860, págs. 54-55.

336
La muerte en la Casa Real de Aragón

principat beneficar grantment speràvem. E si no fos lo grandíssim confort,


lo qual Déus omnipotent a nostra desolació ha súbitament preparat, en
molt perilloses congoixes e dolors continuat haguérem; emperò la divina
providència, no fallint als qui ab recta e bona intenció la veritat prosse-
gueixen, ha axí ordenat que lo dit primogènit de loable memòria, religio-
síssimament e christianíssima reté al creador lo que dat li havia, ab profun-
díssima devoció, precehint monicions e obres de grandíssima caritat,
grantment a Déus etern acceptes, segons les operacions aprés miraculosa-
ment seguides. Car ultra que havent emès lo sperit, la sua faç aprés contí-
nuament angèlica paregués, s’és seguit que, essent devallat lo seu cors
benaventurat, de tal ànima vexell, en la gran sala del palau, e stant desca-
rat, vestit de una roba de vellut negra, juxta la consuetut, essent-hi con-
fluència de grandíssima gent, quanta podria compendre la dita sala, dolo-
rosament e ab làgremes acompanyant lo dit cors, per instinch creem diví,
se acostà al dit cors hun affollat, e ab devoció besà la mà, e súbitament fon
sanat de sa infirmitat, de què donà manifestament glòria e laor a Déus om-
nipotent. E decontinent fon gran concurs de persones sostentes diverses
incurables malalties, les quals són manifestament curades, e contínuament
tot jorn nostre senyor Déus miraculosament obra per medi del dit
benaventurat don Karlos, de beata memòria. Tanta era la confluència de
les gents venints a veure los miracles, obres de Déus omnipotent, que con-
vengué fer cancell fort al entorn del dit loch on lo dit beato cors stava. E
encara aprés, per lo molt tocament que en lo dit cors se fahia, ha conven-
gut aquell decontinent en caxa metre, la qual sta en lo mateix loch, e aquí
lo gloriós redemptor universal obra en curar los qui a la dita caixa ab devo-
ció del dit benaventurat primogènit tocament han, e aquí de diverses infir-
mitats contínuament se fan mirables curacions. Aquestes coses stupendes,
senyors de gran providència, en [sic, por han] les grans congoixes que ha-
víem alleujades, e havem pres confort, stimant que en los cels patrocinarà
tant lo dit beneyt don Karlos que molt més podrà aquesta pàtria benificar
que essent en la terra. Reputam-nos per molt gloriosos, havent fet tant
gran smerç com aquest, que ací sia vengut, e ací se sia lexat aquest
benaventurat senyor. E quanta glòria és aquesta al pare qui tal fill ha en-
gendrat! Cert, la magestat del senyor Rey, la qual no dubtam molta contris-
tació haurà presa ésser de tal fill privat, deu molta consolació rebre, sabent
son fill ésser a nostre creador tant accepte, de què fan les obres testimoni
de efficàcia. Açò pot e deu la sua serenitat consolar, e confort pendre de la
gran congoixa que per la privació de tal fill haüda haurà. Stimam nosaltres
en lo pare per les obres de tal fill molta glòria e honor, e a ses tribulacions
e congoixes gran port e refrigeri. E jatsia la magestat sua sia prudentíssima
e molt ordenada a la divina disposició, e de aquestes coses per altres vies

337
Archivo de la Corona de Aragón

creem sia sabedora, encara per nostre descàrrech vos pregam la informeu,
e en aquella forma que·us semblarà, iuxta la prudència e gran eloquència
a vosaltres per Déus comanada, e conforteu e aconorteu per nostra part la
sua excel·lència tantes vegades com vist vos serà degut e necessari, a tot
descàrrech de aquest principat, ajustant al damunt com tantes són les
gents qui·s tornen a Déus e·s confessen moguts per aquestes miraculoses
obres, que han molta pressa los confessors per donar-hi recapte. E nosal-
tres, per lo descàrrech que tenim, ab molta diligència entenem en lo pro-
curar tot lo repòs e assossech en la cosa pública de aquest principat, e ob-
viam degudament per nostres forces en totes coses que alguna conturbació
parturir poguessen (…).137 E plàcia a vostres circunspectes persones de
aquestes e altres coses que·us occórreguen fer-nos avís del que·us succe-
hirà. Pregam-vos imputeu a la gran congoixa e conturbació que teníem
com les coses contengudes en la letra dirigida a la magestat del senyor Rey
sobre la indisposició sobrevenguda al dit senyor primogènit no foren a vo-
saltres dreçades, car certament la gran molèstia e alteració de tots donà
causa alterar aquell orde que servat haguérem. Vostra letra havem rebuda,
de xxiiii del present, a la qual altra resposta no fretura. E sia, molt reve-
rends, egregi, nobles, magnífichs e honorables senyors, la sancta Trinitat
vostra protecció e guarda. Dada en Barchinona, a xxviii del mes de setem-
bre del any mil cccc lxi. Manuel de Monsuar.
Los Diputats del General e Concell, aquest principat de Catalunya re-
presentants, apparellats a vostra honor.

Generalitat, vol. 934, fols. 115v-117v.138

326
Barcelona, 30 de junio 1466
Los diputados del General de Cataluña y su Consejo al capitán del castillo de
Gelida. Le comunican la muerte de Pedro, condestable de Portugal, rey designado de
Aragón, y le exhortan a mantenerse fiel.
También se escribió a otros nueve capitanes.

137
La carta pasa a lamentar los bandos de Felipe de Castro, y protestar por los abusos de
Luis de la Cavallería.
138
Publicada en la Colección de Documentos inéditos del Archivo general de la Corona de Ara-
gón, vol. 18, Barcelona 1860, págs. 57-62.

338
La muerte en la Casa Real de Aragón

Al molt honorable mossèn lo capità del castell de Gilida.


Molt honorable mossèn. A nostre senyor Déu ha plagut apellar al seu
regne lo sereníssimo senyor nostre, lo senyor Rey, lexant a nosaltres e tots
sos fidelíssimos vassalls e servidors en molta congoixa. Però conformants-
nos ab la sua voluntat, prenem conort, creents fermament que tot és per
millor. Avisam-vos-ne ab la present, pregants-vos quant més podem que
per respecte del gran amor que lo dit senyor Rey vos havie, e de la voluntat
que tenim en haver-vos per bé recomenat, vullau bé guardar aqueixa for-
ça, car nosaltres, representants aquest principat, farem vers vós com se me-
reix de hun tal servidor de la sua altesa e afectat al beavenir de la terra, e
segons que lo dit senyor ha ordonat en son testament. E sie nostre senyor
Déu protecció vostra. Dada en Barchinona, a xxx de juny del any mil
cccc lxvi. Francesch Colom, ardiaca.
Los Deputats del General e Consell representants lo principat de
Cathalunya, a vostre honor.
Domini deputati et consilium manda-
verunt michi, Anthonio Lombard. Pro-
bata.
Similis Al molt honorable mossèn lo capità del castell de Sentelles.
Similis Al molt honorable mossèn lo capità del castell de Montsoriu.
Similis Al molt honorable mossèn lo capità del castell de Hostalrich.
Similis Al molt honorable mossèn lo capità de la vila e torre de Hostalrich.
Similis Al molt honorable mossèn lo capità del castell de Campreal.
Similis Al molt honorable mossèn lo capità de la vila de Campreal.
Similis Al molt honorable mossèn lo capità de Castellempurdà.
Similis Al molt honorable mossèn lo capità del castell de Ciurana.
Similis Al molt honorable mossèn Gil de Tahida, capità de Manresa.

Generalitat, vol. 683, fol. 106r-v.

327
Barcelona, 30 de junio 1466
Los diputados del General de Cataluña y su Consejo al capitán Pere de Bell-lloc y a los
procuradores de Tortosa. Les comunican la muerte de Pedro, condestable de Portugal, rey
designado de Aragón, y les exhortan a mantenerse fieles a su causa, que está en peligro.

Als molt magnífich, honorables e molt savis senyors, mossèn Pere de


Belloch, capità, e procuradors de la ciutat de Tortosa.

339
Archivo de la Corona de Aragón

Molt magnífich mossèn e honorables senyors. Ab amaritud de cor e


molta congoixa vos certificam que ir, aprés migjorn, dia de sanct Pere, lo
sereníssimo senyor nostre, lo senyor Rey, reté la ànima al creador en la vila
de Granullers, rebuts primerament los ecclesiàstichs sacraments com a ca-
tòlich christià. E jatsie de la sua mort molta tristícia sie restada, emperò
conformants-nos ab la voluntat divina, prenem conort, creents fermament
tot ésser per lo millor. Adonchs, certificam-vos-ne com aquells qui sempre
sou stats fidelíssimos a la sua altesa e devots al beavenir de la terra, pre-
gants e encarregants-vos, quant més afectuosament e streta podem, que en
custodiar aqueixa ciutat siau vígils e attents, com loablement e virtuosa ha-
veu acustumat. E no·us spanteu per lo falliment del dit senyor Rey, car
Déu mijançant no fallirà camí per lo qual serà satisfet al honor e repòs de
la pàtria, com sempre és stat desijat, e ja s’i entén ab summa diligència. Ve-
nints a la resposta de vostres últimes letres, avisatòries de la perdició de
Emposta e del meneig que aqueixa ciutat vol fer ab lo rey don Johan per
los respectes en vostres letres mencionats a nosaltres, és molta congoixa oyr
tales coses, ne creem per via alguna tanta errada en vosaltres se trobàs, ço és,
voler perdre persones e los béns e, qui pus fort és, dar camí a la perdició del
inmaculat nom de fidelitat per als vinents e successors fins a la fi del món.
Nosaltres, emperò, volents per nostre poder entendre en liberar aqueixa
ciutat de la stretura en què és, decontinent, seguida la mort del senyor Rey,
havem destinades persones qui no tenen càrrech de altres coses sinó del des-
empetxament del socors, e uncha se’n levarà la mà tro sie, Déu mijançant, la
obra complida; e tenim ferma creença serà abans desempatxada que si vis-
qués lo dit senyor Rey, qui per causa de sa indisposició et alias no hi entenie
com necessari ere. E sie nostre senyor Déu protecció vostra. Data en Barchi-
nona, a xxx de juny del any m cccc lxvi. Francesch Colom, ardiaca.
Los Deputats del General e Consell representants lo principat de
Cathalunya, a vostre honor prests.
E per vostre avís vos certificam que tots concordablament havem elegit
en capità d’aqueixa ciutat per lo principat vós, mossèn Pere de Belloch, ab
tals o semblants potestat, drets e prerogatives quals vos eren stades attribuï-
des per lo dit senyor Rey. A present, per cuyta del lahut e grans occupacions,
la provisió no·us és tramesa, mas per lo primer la haureu. Data ut supra.
Domini deputati et consilium mandaverunt
michi, Anthonio Lombard. Probata.

Generalitat, vol. 683, fol. 107r-v.139

139
Publicada por J. Ernesto Martínez Ferrando, Tragedia del insigne condestable Don Pe-
dro de Portugal, Madrid 1942, págs. 330-331.

340
La muerte en la Casa Real de Aragón

328
Barcelona, 15 de febrero 1468

Los diputados del General de Cataluña a Pere Guillem Safàbrega, capitán de Sitges.
Acusan recibo con frialdad de la noticia de la muerte de Juana Enríquez, reina de Ara-
gón. Se interesan por la captura de plata robada a unos mercaderes de Barcelona.

Al molt honorable lo sènyer en Pere Guillem ça Fàbregua, capità de la


vila de Citges.
Honorable sènyer. Rebuda havem vostra letra del avís de la mort de la
reyna dona Johana. Agrahim-vos molt lo avís. E perquè havem sabut hau-
ríeu cobrat cert argent qui de ací és stat furtat a certs mercaders, lo qual
argent sens denunciar al General ere stat pres, per ço vos pregam e reque-
rim ab la present, per interès del General, que lo dit argent tingau per no-
saltres, e no·us ne desischau per via alguna sens nostra sabuda e voluntat.
E guardau no fer lo contrari, segons de vós havem plena confiança. Lo fet
d’en Tacho vos plàcie haver en recort. Data en Barchinona, a xv de febrer
del any m cccc lxviii. Ponç Andreu, abbat de Ripoll.
Los Deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Domini deputati mandaverunt michi,
Anthonio Lombard. Probata.

Generalitat, vol. 688, fol. 82r.

329
Barcelona, 16 de diciembre 1470

Los diputados del General de Cataluña a Joan Margarit, obispo de Gerona. Le in-
forman del grave estado de Juan de Lorena, primogénito de Renato de Anjou, rey de-
signado de Aragón, y su lugarteniente general. En postdata, dan noticia de su muerte.

Al molt reverend pare en Christ, lo senyor bisbe de Gerona.


Molt reverend senyor. La causa de la present és solament per avisar-vos
que la persona del il·lustríssimo senyor primogènit sta, al fer de les pre-
sents, en fort punt e perill de la vida, ço que infinidament nos congoixe.
Emperò, nostre senyor Déu pot provehir a la salut sua, de la qual no stam
del tot desconfiats. E per aquesta rahó los egregis comte d’Iscla, por-
tantveus de governador, lo comte de Pallars, los consellers e altres del con-

341
Archivo de la Corona de Aragón

sell reyal nos som congreguats en lo palau, fahents totes les provisions
necessàries per conservar lo stat de la majestat del senyor Rey. E entre les
altres és stat deliberat fer les presents, pregants e encarregants vostra re-
verend paternitat, per qualsevulla nova que aquí anàs, lo negoci del cap
de Cadaquers no prengue alteració alguna, ans sie prosseguit fins a degu-
da conclusió, car nosaltres e lo dit consell provehirem aquí e ací de tot lo
necessari. E per quant vostra reverència és principal en aqueixes parts,
vos plàcie comunicar la present als honorables cònsols d’aqueixa vila de
Castelló, e ab ells e sens ells provehir en confortar e scalfar les gents
d’aqueixa província a tot servey de la majestat del senyor Rey e del dit
senyor primogènit, e dar orde, quant en vós e en ells sia, lo fet de Cada-
quers sie prosseguit fins a deguda conclusió, segons scrivim als egregi
comte de Campobasso e magnífich Jacobo Galeoto, havent-vos en aques-
tes coses ab molta virtut, segons vostra reverend paternitat ha loablament
acostumat. E sie nostre senyor Déu protecció de vostra reverència. Data
en Barchinona, a xvi de deembre del any m cccc lxx. Miquel, abbat de
Sent Salvador.
Los Deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona, als
beneplàcit e honor de vostra reverència apparellats.
Ans de cloure les presents, lo dit senyor ha retuda la ànima al seu cree-
dor. És donchs necessari, ara més que may, les coses de què·us scrivim ha-
jen bon recapte.
Domini deputati mandaverunt michi,
Anthonio Lombard. Probata.

Generalitat, vol. 692, fol. 71v. Las cartas que los diputados mencionan están copia-
das en los folios 71r y 71v. Hay otras a Joan Cervera, baile general de Cataluña, y a Joan
Pere de Vilademany, capitán de Vic, en los folios 72v y 73r.

330
Barcelona, 16 de diciembre 1470
Los diputados del General de Cataluña a Renato de Anjou, rey designado de
Aragón. Le comunican la muerte de Juan de Lorena, su primogénito y lugarteniente
general.

Al molt alt e molt excel·lent senyor, lo senyor Rey.


Molt alt e molt excel·lent senyor. Ab gran amaritud e congoixa quasi
intolerable avisam la magestat vostra com huy matí lo vostre il·lustríssimo e
caríssimo fill primogènit e lochtinent general ha retuda la ànima al seu

342
La muerte en la Casa Real de Aragón

creador, rebuts primerament los sacraments ecclesiàstichs com a cathòlich


christià; de la qual cosa nosaltres, e aquesta ciutat, e tots los fidelíssimos a
vostra alta senyoria stam infinidament torbats e dolorosos. Confiam em-
però en nostre senyor Déu, e en vostra virtuosíssima e gran senyoria, lo stat
seu de part deçà serà talment roborat e dirigit que en breu aquest vostre
principat serà constituït en total repòs; suplicants humilment e devota vos-
tra sereníssima excel·lència per mercè sua vulle pendre bon confort de la
absència del dit senyor primogènit, e provehir, com més prestament fer se
porà, en les coses de part deçà, per propulsar los inimichs qui és cregut fa-
ran tot lo que poran, mas tota via lus serà tenguda la cara ferma com a fi-
delíssimos a vostra magestat. E man-nos vostra gran e excel·lent senyoria lo
que plasent li sie. Scrita en Barchinona, a xvi de deembre del any mil
cccc lxx.
De vostra sereníssima excel·lència humils vassalls e súbdits, qui en grà-
cia e mercè de aquella se comanen, los Deputats del General de Cathalun-
ya residents en Barchinona.
Domini deputati mandaverunt michi,
Anthonio Lombard. Probata.

Generalitat, vol. 692, fol. 69v.

331
Barcelona, 16 de diciembre 1470

Los diputados del General de Cataluña a Juana de Laval, segunda mujer de


Renato de Anjou, rey designado de Aragón. Le comunican la muerte de Juan de Lo-
rena, primogénito y lugarteniente general, y le encargan consolar a su marido, pa-
dre del difunto.

A la molt alta e molt excel·lent senyora.


Molt alta e molt excel·lent senyora. Ab gran amaritud e congoixa quasi
intolerable, avisam la sereníssima excel·lència vostra com huy matí lo
il·lustríssimo e virtuosíssimo senyor primogènit e lochtinent general de la
magestat del senyor Rey ha retuda la ànima al seu creedor, rebuts primera-
ment los sacraments ecclesiàstichs com a cathòlich christià; de la qual cosa
nosaltres, e aquesta ciutat, e tots los fidelíssimos a vostra alta senyoria stam
infinidament torbats e dolorosos. Confiam emperò en nostre senyor Déu e
en la virtuosíssima e gran senyoria del dit senyor Rey, lo stat seu de part

343
Archivo de la Corona de Aragón

deçà serà talment roborat e dirigit que en breu aquest seu e vostre princi-
pat serà constituït en total repòs. E per quant creem la sua reyal persona,
la qual de açò havem certificada, serà molt enugosa de la mort del dit sen-
yor primogènit, caríssimo fill seu, per ço humilment e devota suplicam vos-
tra alta senyoria per mercè sua li plàcie confortar e aconsolar lo dit senyor
Rey, e dar tota endressa e favor en les coses provehidores de part deçà jux-
ta la necessitat, segons és pertinent a tanta Reyna e senyora nostra, la qual
nostre senyor Déu vulla longuament conservar e prosperar. Scrita en Bar-
chinona, a xvi de deembre del any mil cccc lxx.
De vostra sereníssima excel·lència humils vassalls e súbdits, qui en grà-
cia e mercè de aquella se comanen, los Deputats del General de Cathalun-
ya residents en Barchinona.
Domini deputati mandaverunt michi,
Anthonio Lombard. Probata.

Generalitat, vol. 692, fol. 70r.

332
Barcelona, 16 de diciembre 1470
Los diputados del General de Cataluña a Nicolás de Lorena, primogénito y go-
bernador general de Aragón. Le comunican la muerte de Juan de Lorena, su padre.

Al il·lustríssimo e virtuosíssimo senyor, lo senyor don Nicolau, primogè-


nit e governador general d’Aragó, de les Dues Sicílies, marquès de Pont et
cetera.
Il·lustríssimo e virtuosíssimo senyor. Ab gran amaritud e congoixa quasi
intolerable avisam la excel·lència vostra com huy matí lo il·lustríssimo e
virtuosíssimo pare vostre don Johan, primogènit, ha retuda la ànima al seu
creedor, rebuts primerament los sacraments ecclesiàstichs com a catòlich
christià, de la qual cosa nosaltres, e aquesta ciutat, e tots los fidelíssimos a
la magestat del senyor Rey e a vostra excel·lència, stam infinidament tor-
bats e dolorosos. Emperò confiam en nostre senyor Déu e en la alta senyo-
ria del dit senyor Rey, e en vostra excel·lència, lo stat de part deçà serà tal-
ment roborat e dirigit que en breu aquest principat serà constituït en total
repòs; suplicants vostra il·lustríssima senyoria vulle pendre bon confort de
la absència del dit senyor, vostra pare, e donar orde ab lo dit senyor Rey sie
provehit, com més prest fer se porà, en les coses de part deçà per propul-
sar los inimichs, qui és cregut faran tot lo que poran, mas tota via lus serà

344
La muerte en la Casa Real de Aragón

tenguda la cara ferma, com a fidelíssimos al dit senyor Rey e a vostra


excel·lència. E sie nostre senyor Déu contínua protecció e guarda de vos-
tra il·lustríssima senyoria. Scrita en Barchinona, a xvi de deembre del any
mil cccc lxx.
De vostra il·lustríssima senyoria devotíssimos, qui en gràcia de aquella
se comanen, los Deputats del General de Cathalunya residents en Barchi-
nona.
Domini deputati mandaverunt michi,
Anthonio Lombard. Probata.

Generalitat, vol. 692, fol. 70v.

333
Barcelona, 16 de diciembre 1470
Los diputados del General de Cataluña a Dionís de Portugal, duque de Montblanc.
Le comunican la muerte de Juan de Lorena, primogénito y lugarteniente general.

Al il·lustre don Dionís de Portugal, duch de Montblanch, capità et cetera.


Il·lustre senyor. Ab molta congoixa vos avisam com huy matí lo
il·lustríssimo senyor primogènit ha retuda la ànima al seu creedor, cosa
que molt nos congoixa; emperò confiam en nostre senyor Déu e en la ma-
gestat del senyor Rey daran prest remey a nostros treballs, fahents-vos cert
tenim avisos ferms que molt prest haurem de part deçà gran soccors, per
mijà del qual aquest principat serà constituït en repòs. De tot açò avisam
vostra il·lustre senyoria a fi proveescha aqueixa força de Sant Martí ça Re-
yal e les altres stiguen bé guardades, e encara a tot lo que sia conferent a
conservació del stat del dit senyor Rey e beavenir d’aquest principat, se-
gons de vós plenament se confie. E sie nostre senyor Déu protecció de vos-
tra il·lustre senyoria. Scrita en Barchinona, a xvi de deembre del any mil
cccc lxx. Miquel, abbat de Sent Salvador.
Los Deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona, al
beneplàcit de vostra il·lustre senyoria apparellats.
Domini deputati mandaverunt michi,
Anthonio Lombard. Probata.

Generalitat, vol. 692, fol. 75r.

345
Archivo de la Corona de Aragón

334
Barcelona, 16 de diciembre 1470
Los diputados del General de Cataluña a Guerau de Cervelló. Le comunican la
muerte de Juan de Lorena, primogénito y lugarteniente general.
También se escribió a otros capitanes, caballeros y dignidades eclesiásticas.

Al molt noble mossèn Guerau de Cervelló.


Molt noble mossèn. Ab molta congoixa vos avisam com huy matí lo
il·lustríssimo senyor primogènit ha retuda la ànima al seu creedor, cosa
que molt nos congoixa. Emperò confiam en nostre senyor Déu e en la ma-
gestat del senyor Rey daran prest remey a nostros treballs, fahents-vos cert
tenim avisos ferms que molt prest haurem de part deçà gran soccors, per
mijà del qual aquest principat serà constituït en repòs. De tot açò vos avi-
sam a fi proveiau aquexa força de Sanct Martí e les altres stiguen bé guar-
dades e encara a tot lo que sia conferent a conservació del stat del senyor
Rey e beavenir d’aquest principat, segons de vos plenament se confie. E sie
nostre senyor Déu protecció de tots. Data en Barchinona, a xvi de deem-
bre del any mil cccc lxx. Miquel, abbat de Sent Salvador.
Los Deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona, a
vostre honor apparellats.
Domini deputati mandaverunt michi,
Anthonio Lombard. Probata.

Similis Al molt honorable e savi mossèn Johan d’Armendariz, capità et


cetera.
Molt honorable e savi mossèn et cetera, de tot açò vos avisam a fi prove-
hiau aqueixa força de Tamarit e les altres stiguen be guardades et cetera.

Similis Al molt honorable mossèn Johan Soler, capità de la vila de Blanes.


Similis Al molt honorable mossèn en Johan Pere ça Riera, capità de
Hostalrich.
Similis Al molt honorable mossèn en Luis Benet de Foixà, senyor del
castell de Foxà.
Similis Al molt honorable mossèn Barthomeu de Lena, capità et cetera.
Similis Al molt honorable e savi mossèn Jachme Alamany, caveller.
Similis Al molt honorable e savi mossèn en Ramon ça Guerrigua, donzell.
Similis Al molt honorable e savi mossèn Galceran Tafurer, caveller.

346
La muerte en la Casa Real de Aragón

Similis Al molt honorable mossèn en Johan Pere de Viure, donzell.


Similis Al molt honorable mossèn en Roger de Malla, donzell.
Similis Al molt honorable mossèn en Ponç de Malla, donzell.
Similis Al molt honorable mossèn en Jachme de Vallgornera, donzell.
Similis Al molt honorable e savi mossèn Ponç de Viure, caveller.
Similis Al molt honorable e savi mossèn Johan Ramon de Vergós, caveller.
Similis Al molt honorable e savi caveller mossèn Arnau de Foixà
Similis Al molt honorable e savi mossèn Joffre ça Riera, capità de Palamós.
Similis Al molt reverend mossèn lo abbat de Sent Quirce.
Similis Al molt reverend mossèn lo abbat de Sent Pere de Rodes.
Similis Al molt reverend mossèn lo abbat de Amer.
Similis Al molt reverend mossèn lo abbat de Sent Miquel de Fluvià.
Similis Al molt reverend mossèn lo abbat de Sent Pere de Galliguant.
Similis Al reverend mossèn lo prior de Sancta Anna en Palafrugell.
Similis Al molt honorable mossèn en Bernat d’Avinyó, donzell.
Similis Al molt honorable e molt savi mossèn mossèn Francesch Oliver,
deputat del General de Cathalunya.
Similis Al molt honorable mossèn en Francí Anthoni Setantí, ciutedà
de Barchinona.

Generalitat, vol. 692, fols. 75v-76v.

335
Barcelona, 16 de diciembre 1470
Los diputados del General de Cataluña a los jurados de la villa de Blanes. Les
comunican la muerte de Juan de Lorena, primogénito y lugarteniente general.
También se escribió a otras localidades fieles.

Als molt honorables e savis senyors, los jurats de la vila de Blanes.


Molt honorables e savis senyors. Ab molta congoixa vos avisam com vuy
matí lo il·lustríssimo senyor primogènit ha retuda la ànima al seu creedor,
cosa que molt nos congoixa. Emperò confiam en nostre senyor Déu e en
la magestat del senyor Rey daran prest remey a nostres treballs, fahents-vos
certs tenim avisos ferms que molt prest haurem de part deçà gran soccors,

347
Archivo de la Corona de Aragón

per mijà del qual aquest principat serà constituït en repòs. Lo egregi
comte de Campobasso, lochtinent general en los actes de la guerra, creem
vos scriurà e provehirà a tot lo necessari per conservació del stat del dit
senyor Rey. Pregam e encarregam-vos que juxta la voluntat e deliberació
sua façau en confortar aqueixos pobles, e en totes altres coses conferents
al dit stat, ço que de vosaltres se spere e haveu loablament acostumat. E sie
nostre senyor Déu protecció de tots. Data en Barchinona, a xvi de deem-
bre del any mil cccc lxx. Miquel, abbat de Sent Salvador.
Los Deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona, a
vostre honor.
Domini deputati mandaverunt michi,
Anthonio Lombard. Probata.
Similis Als honorables e savis [sic], los capità e jurats de Tossa.
Similis Als honorables e savis senyors, los capità e jurats de la vila de
Sent Feliu de Guíxols.
Similis Als molt honorables e savis senyors, los jurats de la ciutat de Gerona.
Similis Als molt honorables e savis senyors, los capità e cònsols de la vila
de Castelló d’Empúries.
Similis Als molt honorables e savis senyors, los jurats de la vila de Pala-
mors.
Similis Als molt honorables e savis senyors, los capità e cònsols de la vila
de Torroella de Muntgrí.
Similis Als molt honorables e savis senyors, los cònsols de la vila de Pe-
ralada.
Similis Als molt honorables e savis senyors, los capità e jurats de la vila
de Figueres.
Similis Als honorables e savis senyors, los capità e jurats de la vila de
Banyoles.
Similis Als molt honorables e savis senyors, los consellers de la ciutat de
Vich.
Similis Als molt honorables e savis senyors, los consellers de la ciutat de
Manresa.
Similis Als honorables e savis sènyers, los capità e jurats de la vila de
Sent Pere d’Or.
Similis Als honorables e savis sènyers, los capità e jurats de la vila de Se-
llent.

348
La muerte en la Casa Real de Aragón

Similis Als honorables e savis sènyers, los capità e jurats de la vila de


Moyà.
Similis Als molt honorables e savis senyors, los capità e jurats de la vila
de Granullers.
Similis Als molt honorables e savis senyors, los capità e jurats de la vila
de Caules de Muntbuy.
Similis Als molt honorables e savis senyors, los capità e jurats de la vila
de Terraça.
Similis Als molt honorables e savis senyors, los capità e regidors de la
vila de Ciges.
Similis Als molt honorables e savis [sic], los capità e jurats de la vila de
Appiera.
Similis Als molt honorables los procurador e jurats de la vila de Pelafrugell.
Similis Als molt honorables los jurats de la vila de Corçà.
Similis Als honorables sènyers, los capità e prohòmens del castell e vila
de Banyeres.

Generalitat, vol. 692, fols. 76v-77v.

336
Barcelona, 19 de enero 1479
Los diputados del General de Cataluña al rey Fernando II de Aragón. Le comu-
nican la muerte del rey Juan II, su padre.

Al sereníssimo e virtuosíssimo senyor, lo senyor rey don Ferrando, rey


de Aragó, de Sicília, de València et cetera, de Castella, de Leon et cetera,
nostre senyor.
Sereníssimo e virtuosíssimo senyor. Los dies passats, la Cort de aquest
vostre principat de Cathalunya, e nosaltres, ab triplicats correus scrivim a
vostra excel·lència de la indisposició de la persona del sereníssimo senyor
Rey, pare e senyor de vostra altesa. En aquesta emperò hora, senyor molt
alt, convé a nosaltres, ab no pocha tristícia, dolor de cor e effusió de làgri-
mes, significar a aquella com a nostre senyor Déu ha plagut apellar lo dit
senyor a la sua sancta glòria, lo qual senyor, com a vertader catòlich, ha fet
totes ordes de christià. E jatsia de la sua privació restem molt contristats,
aconsolats molt [sic, por molt som] com pensam vós, senyor molt poderós e
virtuós, lo qual dies ha, com a primogènit e fill únich legíttim e natural,

349
Archivo de la Corona de Aragón

del regne de Aragó sou stat jurat e admès, restau nostre indubitat Rey e na-
tural senyor; per la pròspera venguda del qual en aquests dits vostres reg-
nes e principat, per metre aquells en deguda composició e orde, ab molta
afecció suplicam; per la qual successió e venguda speram succehirà lahor a
nostre senyor Déu, servici de vostra gran senyoria, benefici, transquil·litat
[sic] e repòs dels dits vostres regnes e altres dominis de aquella; l’estat de
la qual nostre senyor Déu prospere e exalce. De Barchinona, a xviiiiº dies
de janer, entre vii e viii hores de matí, any m cccc lxx viiiiº.
De vostra gran senyoria humils vassalls e súbdits, qui besant vostres re-
yals mans se recomanen en gràcia e mercè de aquella, los Deputats del Ge-
neral de Cathalunya residents en Barchinona.
Domini deputati mandaverunt michi,
Johanni Solsona

Generalitat, vol. 706, fol. 12r-v.

337
Trujillo, 28 de enero 1479
La reina Isabel I de Castilla a los consejeros de Barcelona. Acusa recibo de la co-
municación de la muerte del rey Juan II de Aragón, su suegro.

La Reyna.
Prohòmens bé amats nostres. No sens gran dolor e congoxa reebem la
letra vostra de xviiiiº del present, ab què·ns denunciàveu la gloriosa mort
del sereníssim Rey, mon senyor e pare, axí per lo molt que en la magestat
sua, lo Rey mon senyor e nós havem perdut, com per lo amor que la senyo-
ria sua nos portave, e inextimable desig que teníem de veure’l ans que mo-
rís. Puiys a Déu axí ha plagut, lo nom seu sia loat. Tenim consolació gran-
díssima sie mort tant cathòlicament com screviu, de què se ha de creure la
sua excel·lent ànima és en la glòria de paradís col·locada. Tenim axí ma-
teix consolació gran per restar en possessió de regnes poblats de tant fide-
líssims vassalls qui, seguint les petjades de vostres antecessors, fidelíssima-
ment servireu al Rey mon senyor. E speram en lo omnipotent Déu que a la
magestat sua e a nós donarà gràcia que·us porem regir e governar a servici
seu, pau e repòs de tots vosaltres. Dada en la ciutat de Trogillo, a xxviii de
janer del any mil cccc lxx viiiiº. Yo la Reyna.
Camanyas, secretarius.

350
La muerte en la Casa Real de Aragón

Als amats e feels del senyor Rey e nostres, los consellers de la ciutat de
Barcelona.

Real Cancillería, Reg. 3.606, fol. 1r.140

338
Trujillo, 28 de enero 1479
El rey Fernando II de Aragón a los diputados del reino de Aragón. Les agradece
la comunicación de la muerte del rey Juan II, su padre.

El Rey.
Reverendo padre en Christo, spectable, nobles, magníficos, amados e fieles
nuestros. Vuestra letra de xxi del presente recebimos en que nos certificáva-
des del glorioso e christianíssimo tránsito de la majestat del Rey mi senyor, el
qual nos fizo sentir aquell entranyable dolor que·l deudo filial, e inextimable
amor que su serenidat siempre nos tovo, e otras muchas legíttimas causas, nos
obliguen. Verdat es que quedamos muy consolados del cathólico fin de su ma-
jestat, y es cierto que tan prudentíssima persona no podía fazer sino conforme
fin a la vida. E assí tenemos firme fe que por Dios nuestro senyor su muy exce-
llente ánima es collocada en la gloria de parayso. La delliberación nuestra es
conferirnos luego en esse reyno por visitar e dar consolación a todos nuestros
vassallos, que somos ciertos, segund su innata fidelidat, quedan desolados. En-
tre tanto, pues a nuestro Senyor plogo que en esta occurrencia de tiempo to-
viéssedes el govierno desse reyno, seet attentos en el buen regimiento e pacífi-
co stado daquel, que bien somos seguros que, seguiendo los passos de sus
antecessores, assí bien como a nuestros progenitores, y mejor si podrán, traba-
jarán en nos lealmente servir. E assí confiamos en la divina providencia nos
dará gracia que los regiremos de tal guisa que su divinidat será servida e todos
nuestros súbditos aconsolados. Dada en la ciudat de Trogillo, a xxviiiº de he-
nero del anyo mil cccc lxx viiiie. Yo el Rey.
Camanyas, secretarius.

140
Publicada por Jaume Vicens i Vives, Ferran II i la ciutat de Barcelona, vol. iii, Barcelo-
na 1937, doc. 7. La carta está a nombre de la reina, pero el registro donde se encuentra está
dedicado a la correspondencia del rey. En el folio de guarda hay una nota, escrita de mano
coetánea, que dice: «Martes, a xviiii de enero anyo mil ccccº lxxviiiiº anyos, entre les seys e
siete horas de manyana, en la ciudat de Barchinona, murió el senyor rey don Joan, rey
d’Aragón et cetera. Vino la nueva al senyor rey don Fernando, rey de Castilla, su fijo primogé-
nito, estando en la ciudat de Trosillo, miércoles, a xxvii del dicho mes, a mediodía».

351
Archivo de la Corona de Aragón

A los reverendo padre en Christo, spectable, nobles, magníficos, ama-


dos e fieles nuestros, los Deputados del reyno d’Aragón.

Real Cancillería, Reg. 3.606, fol. 1r.

339
Trujillo, 30 de enero 1479
El rey Fernando II de Aragón a los criados de su difunto padre, el rey Juan II.
Acusa recibo de la comunicación de su muerte y les da instrucciones.

El Rey.
Magníficos y amados criados del sereníssimo senyor Rey, nuestro sen-
yor y padre que Dios haya, y nuestros. Por vuestra carta specialmente have-
mos sabido la gloriosa fin del Rey, mi senyor e padre, de que Dios sabe
quánto sentimiento havemos havido, assí como fijo que le héramos obi-
dientíssimo. Sean dadas a nuestro senyor Dios gracias que assí lo ha orde-
nado. E como quiera que hayamos havido aquel sentimiento que la natura
nos obliga, empero somos aconsolados de ssu gloriosa fin y cómo assí
cathólicamente ha rendido su ánima a ssu creador. Plégale por su infinida
clemencia recebirlo en su sancta gloria. Lo que de present vos rogamos y
mandamos: que fechas las exequias, assí complidas como por tal príncipe
se requiere e como de vosotros, como de buenos y fidelíssimos criados se
spera, entendáys luego con muy gran diligencia de levar el cuerpo de ssu
senyoría al monesterio de Poblete, pues allí su excellencia se mandó levar;
y esto fazet luego, sin sperar otra carta ni mandamiento nuestro, con la
mayor solempnidat que pudiéredes, e como a ssu real persona pertenesce.
Y porque sabemos la virtut de vosotros ser tal que en esto suplirá como el
caso requiere, no dezimos más. Solo nos queda certifficaros que esteys
aconsolados, que en todo lo que por vosotros e cada uno de vos pudiére-
mos fazer y a vosotros cumplir, lo faremos con muy buena voluntat, acor-
dándonos de los servicios fechos al Rey, mi senyor y padre, cuya ánima
Dios haya. Data ut supra [en Trusillo, a xxx de giner de lxxviiii]. Yo el
Rey.
Ludovicus Gonçalez, secretarius.
A los magníficos y amados criados del sereníssimo senyor Rey, nuestro
senyor e padre qui Dios haya.

Real Cancillería, Reg. 3.520, fol. 48v-49r (1ª numeración).

352
La muerte en la Casa Real de Aragón

340
Trujillo, 30 de enero 1479
El rey Fernando II de Aragón a Gaspar Maymó, escribano de ración. Acusa reci-
bo de la comunicación de la muerte de su padre, el rey Juan II, y le da instrucciones
sobre la guarda de las joyas.

El Rey.
Scrivano de ración. Assí por carta vuestra como por otras havemos sabido
la gloriosa fin de la majestat del Rey, mi senyor e padre, cuya ánima Dios
haya, de que Dios sabe quánto sentimiento havemos havido, assí como fijo
que le héramos obidientíssimo. Sean dadas a nuestro senyor Dios gracias qui
assí lo ha ordenado. Como quiera que hayamos havido aquel sentimiento
que la natura nos obliga, empero somos aconsolados de ssu gloriosa fin e
cómo assí católicamente ha rendido su ánima a ssu creador. Plégale por su
infinida clemencia rebre lo en su sancta gloria. En muy senyalado servicio
vos tenemos la diligencia que haveys dado, assí en las joyas, oro, argent e
otras cosas viniessen en poder de los consellers, como en lo que dezís que
con todo el inventario os verneys. Por agora es nuestra voluntat que todo
esté en poder de los consellers de Barchinona, pues tan affectados e fidelíssi-
mos nos son, y assí se les screvimos, e vos de nuestra parte ge les direys, que
todo lo tengan a buen recaudo fasta que de nos hayan otro mandamiento. Y
vos solo tomat inventario de todo, y luego por servicio nuestro vos disponet
a venir donde quiera que stuviéremos, porque por vos seamos informado de
todo.Nos entendemos muy presto, plaziendo a nuestro Senyor, partir de
aquí, y en tanto set cierto que nos no proveheremos en cosa alguna dessos
reynos asta que allá seamos. Y tenemos vos en servicio vuestro buen consejo.
Data ut supra [en Trusillo, a xxx de giner de lxxviiii]. Yo el Rey.
Ludovicus Gonçalez, secretarius.
Al magnífico e amado consellero e scrivano de ración nuestro, Gaspar
Maymó.

Real Cancillería, Reg. 3.520, fols. 47v-48r (1ª numeración).

341
Trujillo, 30 de enero 1479
El rey Fernando II de Aragón a los consejeros de Barcelona. Acusa recibo de la
notificación de la muerte de su padre, el rey Juan II, y les da instrucciones sobre la
guarda de las joyas.

353
Archivo de la Corona de Aragón

Lo Rey.
Consellers magnífichs, amats e feels nostres. Axí per vostres lletres com per
altras havem sabut la gloriosa fi del Rey, mon senyor e pare qui Déus haje. Sab
nostre Senyor quant sentiment havem hagut, axí com fill que li hérem obi-
dientíssimo. Sien dades gràcies a nostre Senyor que axí ho ha volgut ordonar.
E jatsia hajam hagut aquell sentiment que la natura nos obliga, emperò som
aconsolats de ssa gloriosa fi, e com axí cathòlicament ha retut l’ànima a son
creador, al qual plàcia per sa infinida clemència rebre’l en sa sancta glòria.
Axí mateix havem sabut com vosaltres teniu en poder vostre totes les joyes, ar-
gent e or e altres coses que heren del dit Rey, mon senyor e pare qui Déus
haje, de què havem hagut molt grant plaer, e·us ho tenim en servey molt ac-
cepte. E perquè nós, plaent a nostre Senyor, partirem de ací molt prest per
aqueix principat, és nostra voluntat, e axí·us ho pregam e manam, que de pre-
sent totes les dessús dites joyes, argent, or e altres coses que en poder vostre
són, las tingau e guardeu fins que de nós hajau altre manament, e ab nostre
scrivà de ració nos embieu per inventari tot lo que em poder de vosaltres serà.
Al qual nós scrivim e manam tantost se vinga a nós. Entre tant que nós som en
camí, vos pregam e manam ab quanta voluntat e affecció podem que, per ser-
vey nostre, ab la fidelitat e virtut acostumades, entengau en la pacifficació e
bona administració de la justícia, com bé fins ací acostumat haveu e confiam,
de manera que nostra absència, jatsia serà poca, no faça falta. En lo qual, ultra
que fareu lo degut y ço que de vosaltres s’espera, nós ho reputarem en servey
molt acepte. Data ut supra [en Trusillo, a xxx de giner de lxxviiii].
Ludovicus Gonçalez, secretarius.
Als amats e feels nostres, los consellers de la ciutat de Barchinona.

Real Cancillería, Reg. 3.520, fols. 49v-50 (1ª numeración).141 Sobre el mismo asunto
y en parecidos términos, escribió el rey en la misma fecha al gobernador general de Ca-
talunya, Lluís de Requesens (fol. 49r-v).

342
Córdoba, 30 de octubre 1490
El rey Fernando II al infante Enrique de Aragón, su primo. Acusa recibo de la notifi-
cación de la muerte de su madre, la infanta Beatriz de Pimentel, y de su hijo menor,
Juan, y le da motivos de consuelo. Muestra intención de resituar las tumbas de Poblet.

141
El original se conserva en el Archivo municipal de Barcelona (Sebastià Riera Via-
der, Cartes de Ferran II a la ciutat de Barcelona (1479-1515), Barcelona 1999, núm. 1).

354
La muerte en la Casa Real de Aragón

El Rey.
Illustre infante, nuestro muy caro y muy amado primo y lugarteniente
general. Con don Dimas de Requezens recebimos dos cartas vuestras, la
primera de propria mano, con la qual nos fazeys saber la muerte de vues-
tro fijo el menor, y con la otra la muerte de la illustre infanta doña Beatriz,
madre vuestra y tía nuestra muy amada, de la qual comprendemos, y con
razón, el dolor y sentimiento muy grande que haveys hovido. Y sabe Dios
la parte que a nos della ha cupido y cabe, teniendo causa de condolernos
con vos de tal pérdida, que en no menos stima que vos mismo aquella, por
su valor, teníamos y reputávamos. Mas bien mirado y considerado lo que
en semejante caso considerar se deve, como la muerte sea a todos natural y
la cosa más cierta que en este mundo tengamos, havemos quesido recorrer
al mejor y más sano remedio, que es conformarnos con la voluntat de
nuestro señor Dios, de quien estas cosas proceden, faziendo le gracias de
quanto nos da y le plaze. E como quiere que sea demaziado a persona tan
discreta y prudente como vos haver le dar consejo en cosa alguna, porque
con vuestro saber y descreción soys por tomarlo qual cumple y por darlo a
otri, empero mirando quánta causa teneys de quedar triste viéndoos des-
troydo de persona tan stimada, y porque en las cosas tan proprias a las ve-
zes la passión occupa la razón en no tomar lo que se deuría, ahún que
creemos tal yerro no haver lugar en vos, havemos delliberado recordaros
lo que nos occurre en tal caso como stáys constituido, que non puede ser
sin congoixa, y deziros que la muerte de la illustre infanta, vuestra madre,
no deve traheros alteración alguna, pues sabeys que havía de morir, y lo
que scusar no se puede, viniendo en tiempo que natura lo trahe, no deve
procurar alteración en los ánimos, ahún que sean personas muy co-
niunctas, ca después de haver aquella venido por discurso de natura y lle-
gado al término que en este tiempo pochos alcansan, ha deixado tal
enxemplar de sí misma que·us deve ser consolación muy grande. E jasea
madre hayáys perdida, deveys ser contento de lo que Dios ordena, y ahún
de lo que ella misma, como a cathólica y prudente, desseara, que era, ha-
viendo ya tantos días bibido, y bien bivido, y viendo a vos collocado y con-
tiento en vuestro matrimonio, la gloria de parayso, a la qual havrá plazido
a Dios haverle acogido. E porque sería demaziado sobresto deziros otro,
vos ruego comproveys vuestro saber con la oppinión que de vos se tiene, ca
serviendo vos de lo que teneys, bastáys a mayor cosa que no es esta, ahún
que en sí sea muy grande. De la amor y voluntat que dezýs aquella tenía a
nos y nuestras cosas, siempre le tuvimos d’ella bien conoscido. Quanto a lo
de las consignaciones que a la dicha infanta y a vos juntamente teníamos
fechas en las baylías de Aragón y Valencia, y después muerte del uno que
se pagassen enteramente al que sobreviviría, es gran razón assí se cumpla

355
Archivo de la Corona de Aragón

en vos, e assí lo proveýmos y mandamos de nuevo, con nuestras provisio-


nes, que a vos paguen las dichas consignaciones segund por las dichas pro-
visiones vereys. Vimos el desseo y voluntad que teneys en vuestros díasa la
tumba en la sepultura del illustre infante vuestro padre, de loable memo-
ria, en Poblete, y lo que para ello nos supplicáys acerca el lugar donde se
podría fazer. Ya sabeys como sta allí el cuerpo del sereníssimo rey don
Joan, nuestro padre y senyor de inmortal memoria, el qual fasta·quí no tie-
ne fecha la tumba ni ordenado el lugar donde ha d’estar, y más stan por
traher allí los cuerpos de los sereníssimos reyes don Martín y don Ferran-
do, nuestro agüelo de indelible memoria, los quales han de ser collocados.
E porque nos tenemos voluntad, en todo caso, con la presencia nuestra,
ordenar las sus sepulturas y collocarles cada huna en su lugar com quien
son y es de razón, vos rogamos sobreseáys en la dicha obra fasta aquellas
sean por nos collocadas. E sea, illustre infante, nuestro muy caro y muy
amado primo, vuestra protección la Sancta Trinidad. Dada en Córdova, a
trenta díes de octubre, anyo mil cccc lxxxx.
Post datam. A las otras cosas que de vuestra parte nos ha supplicado el
dicho don Dimas, a boca l’emos respondido. Sea creýdo en lo que de nues-
tra parte os dixere.
Yo el Rey.
Ludovicus Gonçales, secretarius.
Dirigitur illustri infanti Enrici.
a
Parece que falta un verbo como ‘de fazer’ o ‘de fabricar’.

Real Cancillería, Reg. 3.610, fols. 70r-71r.142

343
Medina del Campo, 26 de noviembre 1504
El rey Fernando II de Aragón a Lluís Joan del Milà, cardenal obispo de Lérida.
Le comunica la muerte de la reina Isabel I, su mujer, y le ruega que haga celebrar
exequias.
También se escribió a otras dignidades eclesiásticas.

142
Publicada por Federico Marés Deulovol, Las Tumbas reales de los Monarcas de Cata-
luña y Aragón del Monasterio de Santa María de Poblet, Barcelona 1952, págs. 244-246.

356
La muerte en la Casa Real de Aragón

Molt reverend pare en Christ, cardenal e amich nostre molt car. Nos lo
rey de Castella, de Aragó, de Leó, de Sicília daçà y dellà lo Far, de Hierusa-
lem, de Granada et cetera, vos trametem molt a saludar com aquell que
molt amam e per qui voldríem tanta salut e honor quanta vos mateix desi-
jau, e vos fem saber com a nostre Senyor ha plagut vuy, data de la present,
appellar al seu sanct regne a la sereníssima Reyna, nostra molt chara y
molt amada muller, la qual tinga en sa glòria, rebuts per ella los sancts sa-
graments de la Sglésia ab gran recort e contricció; lo que certament ha en
gran part disminuït e aleujat nostre treball, de què sien fetes gràcies a sa
magestat puix assí li ha plagut. Som certs ne haureu aquell sentiment que
és rahó, e axí vos ho fem saber perquè pregueu a nostre Senyor per la sua
ànima, fent fer les exèquies y sacrificis en aqueixa vostra sglésia y diòcesi
en semblants casos acostumades, en lo qual molt nos complaureu. Molt re-
verent en Christ pare, cardenal e amich nostre molt char, nostre Senyor
vos tinga en sa special recomendació. Dada en la vila de Medina del Cam-
po, a xxvi de noembre del any mil cincents y quatre.
Yo el Rey.
Climent protonotarius.
Dirigitur cardenali episcopo illerdensi.
Sub simili forma, data, signatura et mandato, mutatis mutandis, fuit
scriptum episcopis, abbatis, prioribus et capitulis.

Real Cancillería, Reg. 3.602, fol. 119r.143

344
Medina del Campo, 26 de noviembre 1504
El rey Fernando II de Aragón a Juan II, conde de Ribagorza, lugarteniente real
en Cataluña y en los condados de Rosellón y Cerdaña. Le comunica la muerte de la
reina Isabel I, su mujer, y le ruega que haga celebrar exequias.

El Rey.
Ínclito conde, sobrino y lugarteniente general. A nuestro Señor ha pla-
zido hoy, fecha de la presente, levar para sí la sereníssima Reyna, nuestra

143
Publicada por Antonio de la Torre, Documentos sobre relaciones internacionales de los
Reyes Católicos, vol. 6, Barcelona 1966, año 1504, núm. 28.

357
Archivo de la Corona de Aragón

muy chara e muy amada muger, qu·él tenga en su gloria, recebidos los sa-
cramentos de la Sglesia con mucho recuerdo y contricción, lo que cierto
en gran parte alivia nuestro trabajo. Séanle dadas gracias por todo, que
assí le ha plazido. Fazemos vos lo saber para que rogueys a Dios por su áni-
ma, e proveays en essa ciudat, principado e condados de Rossellón y Cer-
danya, se fagan las exequias y sacrificios que en tal caso es devido y convie-
ne, e no consintays se fagan gastos supérfluos e demasiados de cosas del
mundo sino lo que sea susfragio y bien para su ánima. E proveereys por
todo esse principado e condados no se trayan márraguas, porque así lo ha
dexado mandado en su testamento. Dada en Medina del Campo a xxvi de
noviembre del año mil d iiiiº.
Yo el Rey.
Climent protonotarius.

Real Cancillería, Reg. 3.602, fol. 118v.144

345
Medina del Campo, 26 de noviembre de 1504
El rey Fernando II de Aragón al veguer de Barcelona. Le comunica la muerte de
la reina Isabel I, su mujer, y le encarga que haga celebrar exequias.
También se escribió a los otros vegueres de Cataluña.

Lo Rey.
Veguer. A nostre senyor Déu ha plagut vuy, data de la present, appellar
al seu sanct regne la ànima de la sereníssima Reyna, nostra molt cara y
molt amada muller, la qual tinga en sa glòria, rebuts per ella los sancts sa-
graments de la Yglésia ab gran record y contricció, lo que certament ha en
gran part disminuït nostre treball, de què sien fetes gràties a sa magestat
pus axí li ha plagut. Som certs ne haureu aquell sentiment que és rahó, y
axí vos ho fem saber, perquè pregueu a nostre Senyor per la sua ànima, fa-
hent fer, ensemps ab los consellers de aqueixa ciutat, les exèquies y sacrifi-
cis en semblants casos acostumades. Encarregant-vos molt que solament se
faça lo que satisfarà al sufragi y bé de la sua ànima, apartades totes despe-
ses de màrragues y altres supèrflues del món, car tal és stada sa voluntat;

144
Publicada por Antonio de la Torre, Documentos sobre relaciones internacionales de los
Reyes Católicos, vol. 6, Barcelona 1966, año 1504, núm. 27.

358
La muerte en la Casa Real de Aragón

en lo qual molt nos servireu. Dada en Medina del Campo, a xxvi de


noembre del any mil cincents y quatre.
Yo el Rey.
Climent protonotarius.
Dirigitur vicario Barchinone.
Sub simili forma, data, signatura et mandato fuit scriptum aliis vicariis,
mutatis mutandis.

Real Cancillería, Reg. 3.602, fol. 119r.145

346
Medina del Campo, 26 de noviembre 1504
El rey Fernando II de Aragón a los consejeros de Barcelona. Les comunica la
muerte de la reina Isabel I, su mujer, y les encarga que le dediquen sufragios.
También se escribió a otras autoridades y ciudades.

Lo Rey.
Amats e feels nostres. A nostre Senyor ha plagut vuy, data de la present,
apellar al seu sanct regne la sereníssima Reyna, nostra molt cara e molt
amada muller, la qual tinga en sa glòria, rebuts per ella los sancts sagra-
ments de la Sglésia ab gran recort e contricció, lo que certament ha en
gran part disminuït nostre treball, de què sien fetes gràties a sa magestat,
pus axí li ha plagut. Som certs, com feels y bons vessalls qui sempre haveu
tengudes cares les coses de nostre servey y stat, ne haureu aquell sentiment
qu·és rahó, e axí vos ho fem saber, perquè pregueu a nostre Senyor per la
sua ànima, fent fer les exèquies y sacrificis en semblants casos acostuma-
des. Encarregant-vos molt que solament se faça lo que satisfarà al sufragi y
bé de la sua ànima, apartades totes despeses de màrragues e altres supèr-
flues del món, car tal és stada sa voluntat; en lo qual molt nos servireu.
Dada en Medina del Campo en xxvi de noembre del any mil d iiii.
Yo el Rey.
Climent protonotarius.

145
Publicada por Antonio de la Torre, Documentos sobre relaciones internacionales de los
Reyes Católicos, vol. 6, Barcelona 1966, año 1504, núm. 30.

359
Archivo de la Corona de Aragón

Dirigitur consiliariis civitatis Barchinone.


Sub simili forma, data, signatura et mandato fuit scriptum aliis universi-
tatibus.
Et sub eadem forma, data, signatura et mandato gerentibus vices gene-
ralis gubernatoris et comitatuum Rossilionis et Ceritanie, gubernatori Mi-
noricarum et deputatis.

Real Cancillería, Reg. 3.602, fol. 119v.146

347
Madrigalejo, 24 de enero 1516
Germana de Foix, reina de Aragón, a los diputados del General de Cataluña.
Les comunica la muerte de su marido, el rey Fernando II.

[Al dorso:] A los reverendo, noble, magníficos y amados nuestros, los di-
putados del principado de Cathaluña.
La Reyna.
Diputados. A nuestro Señor ha plazido llevar para sí el Rey mi señor,
que sancta gloria haya, que ha seydo toda nuestra desaventura y desola-
ción; sólo nos queda el consuelo de haver seydo su muerte muy cathólica,
bien conformándose con la vida que hizo. Algunas cosas se han de fazer
que su alteza ha mandado por su testamento a los testamentarios, y special-
mente los suffragios de su ánima; sobre lo qual os scrivirá largamente el
illustre arçobispo, nuestro muy amado fijo. Sea crehido, y entendet por
nuestro amor en el buen conplimiento de todo ello, como de vos se ha de
sperar. Dada en Madrigalejo, a xxiiii días del mes de enero en el año mil
quinientos y diez y seys.
La tryste Reyna.
Climent prothonotarius.

Colecciones, Autógrafos, I-1-p (b).147

146
Publicada por Antonio de la Torre, Documentos sobre relaciones internacionales de los
Reyes Católicos, vol. 6, Barcelona 1966, año 1504, núm. 29.
147
Publicada en las Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, vol 5, 1896,
pág. 325.

360
ÍNDICE*

*
Se da la referencia al número de documento. La negrita indica, en los nombres geográfi-
cos, la data tópica y, en los nombres de persona, el autor del documento; la negrita cursiva, el
destinatario. El subrayado indica que el documento se refiere a su fallecimiento.
A Agoult, Reforciat de (Reforçat d’Agout,
Refforçatus de Agout): 206, 226
A.: v. Morera, Arnau
Agrigento (Agrigentum): 240
Abbate, Riccardo (Rixardus Abbati),
Agrigento, jurados y prohombres de:
maestre racional del reino de Sici-
231, 241
lia: 116
Agualada: v. Igualada
Abrojo, monasterio de El (Scala Coeli):
306, 307, 308 Aguiló, Andreu, camarero de Martín I
de Aragón: 230, 232
Abruzzo (Abruço, Apruço): 276, 277
Aigrefeuille, Guillaume, arzobispo de
Acclozamora, [Leonello ?], conde de Ce- Zaragoza (Guillermus Cesarauguste
lano (Aclotzamura comes Çelani): 310 archiepiscopus): 109
Acquaviva, Carlo, conde de San Valen- Aínsa (Aynsa), jurados y prohombres
tino (Carulus de Aquaviva miles co- de: 74
mes Sancti Valentini): 310
Alagno, Mariano de, conde de Buc-
Acquaviva, Giosia de, conde de San chianico (Mariano de Alanyo comes
Flaviano (Josia de Aquaviva comes Buclanici et Franche Ville): 310
Sancti Fabriani): 310 Alagno, Ugo de (Hugo del Anyo), canci-
Adrià, Mateu (Matheus Adriani), proto- ller de Sicilia citra Faro: 310
notario de Pedro IV de Aragón: 89, Alagón (Alagonum), jurados y prohom-
90, 92, 93, 96, 97, 99, 100, 103, 108, bres de: 74
109, 110, 111, 113 Alagón, Artal de (Artaldus de Alagone): 8
Àger, abad del monasterio de Sant Alagón, Artal de, conde de Mistretta
Pere de: 314 (Artaldus de Alagone comes Ministre-
Agoult, Foulques de (Foulquez d’Agout): ta): 116
206 Alagón, Blasco de: 97
Agoult, Raymond VIII de (mossen de Ba- Alamagna, [Giorgio ?] de, conde de
rret), señor de Barret, padre de Re- Pulcino (de Alamanya comes Pulsi-
forciat y Foulques de Agoult: 206 ni): 310
Agoult, Raymond de, señor de Sault Albano, cardenal de (albanensis cardi-
(Ramon de Agout senyor de Saut): 206 nalis): v. Brancaccio, Niccolò

363
Archivo de la Corona de Aragón

Albarracín (Albarracinum), jurados y Alfonso IV, rey de Portugal: 76, 80, 81,
prohombres de: 8, 220, 309 100, 101, 102, 107, 110
Albert, Fèlix, doncel: 314 Alfonso V (don Johan [sic]), rey de Por-
Albi, Bernard de, cardenal presbítero tugal: 281, 289
de San Ciriaco alle Terme, obispo Alfonso de Molina, infante de León,
de Rodez (Bernardus tituli Sancti Ci- hijo de Alfonso IX (infante de Moli-
riaci in Termis presbitero cardinali; na): 24
cardinalis rutinensis): 102, 108 Alfonso Fadrique de Aragón (Alfonsus
Alcalá de Henares (Alcala de Fenares): 166 Frederici), hijo ilegítimo de Federi-
Alcañiz y sus aldeas (Alcanicium), jura- co II de Sicilia: 63
dos y prohombres de: 74 Algadillo, Juan de (Johannes d’Alga-
Alcira (Algezira, Algetzira), jurados y dillo), mayordomo de Fernando I
prohombres de: 8, 217 de Aragón: 249
Alibert, Pere, trompeta de Juan I de Ara-
Alegre, Pere, abad del monasterio de
gón: 161
Santes Creus (Petrus abbas Sancta-
rum Crucum): 8 Alicante (Alacantum), jurados y pro-
hombres de: 8
Alemany, Jaume (Jachme Alamany), ca-
ballero: 334 Alienora, Alionora: v. Leonor
Alferic, Pere de, abad del monasterio Alison, sierva de la reina María de Lu-
de Santa María de Poblet (Petrus signan: 45
abbas Populeti): 8 Almudévar y sus aldeas, jurados y pro-
Alfonso, hijo del infante de Molina: v. Té- hombres de: 74
llez de Molina, Alfonso Alonso de Aragón, hijo natural de Fer-
Alfonso, hijo del infante don Johan: v. Va- nando II, arzobispo de Zaragoza: 347
lencia, Alfonso de Altavilla, conde de (comes Altaville): 310
Alfonso IV, rey de Aragón: 30, 44, 54, Altura: 204
56, 57, 58, 59, 60, 61, 62, 63, 64, 65, Álvarez de las Asturias, Rodrigo: 24
66, 67, 68, 69, 70, 71, 72, 73, 74, 75,
Amer, abad y convento del monasterio
76, 77, 78, 79, 80, 81, 82, 83
de Santa Maria de: 8, 334
--, hijo muerto al nacer: v. Sancho de
Amposta (Emposta): 327
Aragón
Amposta, castellano de: v. Fernández
Alfonso V, rey de Aragón: 252, 253, de Heredia, Juan
254, 255, 256, 257, 258, 259, 260,
Ampurdán (Ampurda: Empordá): 174
261, 262, 263, 264, 265, 266, 267,
270, 275, 276, 277, 278, 282, 284, Ampurias, conde de (comes Impuria-
288, 292, 293, 294, 295, 296, 297, rum): v. Juan I; Pedro III, condes
298, 299, 300, 301, 302, 303, 306, de Ampurias
307, 309, 310, 311 Anacapri, capitán y universidad de: 310
Alfonso X, rey de Castilla: 1 Andreu, Ponç, abad del monasterio de
Alfonso XI, rey de Castilla: 19, 35, 37, Santa Maria de Ripoll: 328
42, 53, 60, 76, 99, 107, 112, 113 Andria, capitán y universidad de: 310

364
La muerte en la Casa Real de Aragón

Angelina (na Angelina), familiar (?) de cilia; Margarita de Prades; María


Pere de Vilaragut: 271 de Castilla; María de Luna; María
Anglesola, Berenguer de, pseudocar- de Lusignan; María de Navarra; Si-
denal, obispo de Gerona (cardenalis bila de Fortià; Violante de Bar, rei-
Gerunde): 196, 221 nas de Aragón
Angleure, Saladin de (Salatinus Dan- Aragón, reino de: 25, 75, 97, 179, 259,
gleura), consejero del rey de Nava- 311, 336, 338, 342
rra: 78 Aragón, rey de: v. Alfonso IV; Alfonso
Anglona, capitán y universidad de: 310 V; Fernando I; Fernando II; Jaime
Anichino, Raimondo de (Raymundus I; Jaime II; Juan I; Juan II; Martín I;
de Anequino), caballero: 310 Pedro IV, reyes de Aragón
Anjou, duque de: v. Luis I; Luis II, du- Aragón, Alfonso de (el Viejo), conde
ques de Anjou de Denia, duque de Gandía y mar-
qués de Villena (comes Denie; mar-
Anrich: v. Enrique
chio de Billena): 131, 161, 164, 203
Antoni, cocinero de la reina Violante
de Bar: 189 Aragón, Alfonso de (el Joven), duque
de Gandía y condestable de Ara-
Antonia de Aragón, hija de Juan I: 171
gón (dux Gandie): 251, 257
Antonius, Sancte Marie de Albarrazino et
Aragón, Bonifacio Fadrique de (Boni-
sugurbiensis episcopus: v. Muñoz, An-
facius Frederici), hijo de Alfonso Fa-
tonio
drique de Aragón: 118
Anyo, Hugo del: v. Alagno, Ugo de
Aragón, Violante de, hija de Alfonso
Appiera: v. Piera de Aragón (el Viejo), abadesa del
Apulia: 65 monasterio de Santa Clara de Gan-
Aquila, L’, capitán y universidad de: 310 día (abbadessa del monastir de Sancta
Aquino, Francescantonio de, marqués Clara de Valencia): 283
de Pescara (de Aquino marchio Pris- Aragón y Foix, Juan de, conde de Pra-
carie): 310 des (comte de Prades): 196
Aragón, casa de (domus Aragonum): 52, Arboç, L’, jurados de: 314
61, 62, 63, 73, 82, 84, 88, 115, 116, Arborea, casa de (domus Arboree): 59, 73
131, 143, 161, 210, 212, 230, 232, 241
Arborea, juez de: v. Hugo II; Hugo III;
Aragón, diputados de: 308, 338 Mariano IV; Pedro III, jueces de
Aragón, justicia de: 306 Arborea
Aragón, las XXXX personas representantes Arena, conde de (comes Arenarum): 310
la corte de: 308
Arezzo, Giacomo de (Jacobus de Aricio),
Aragón, reina de: v. Blanca de Anjou; protonotario del reino de Sicilia: 229
Constanza de Sicilia; Elisenda de
Argentona (na Argentona): 299
Montcada; Germana de Foix; Isa-
bel I; Juana Enríquez; Leonor de Arill, Franci d’: v. Erill, Francí de
Alburquerque; Leonor de Castilla; Ariza (Faricia) y sus aldeas, jurados y
Leonor de Portugal; Leonor de Si- prohombres de: 74

365
Archivo de la Corona de Aragón

Armagnac, conde de (comes Armaniaci, B


comte d’Armenyach): v. Juan I; Juan
Balaguer, sitio de: 247
II, condes de Armagnac
Balzo, Francesco del, duque de Andria
Armendáriz, Juan de, capitán: 334
(Francesco de Baucio dux Andrie): 310
Arnaldus, gerundensis episcopus: v. Mont-
Balzo, Pino del, duque de Venosa (de
rodon, Arnau de Baucio dux Venusii): 310
Arnaldus, terraconensis archiepiscopus: v. Ses- Banyeres [del Penedès], capitán y pro-
comes, Arnau hombres de: 335
Arnau, Guillem: 269 Banyoles, capitán y jurados de: 335
Arnulfo (frater Arnulfus), confesor de Banyoles, abad y convento del monas-
la reina María de Lusignan: 41 terio de Sant Esteve de (monaste-
Arras: 95 rium Balneolarum): 8, 314
Artés, Pere de (Petrus d’Artes, de Artres), Bar, duch de: v. Renato de Anjou; Ro-
consejero y ujier de armas del du- berto I
que de Gerona (Juan I de Aragón): Barbastro, jurados y prohombres de: 8,
125, 135, 159 74, 220, 309
--, hija de: 125 Barberà, Galceran de (Galcerandus de
--, hijo de: 125 Barberano), preceptor de los infan-
tes Juan y Ramon Berenguer: 30
--, mujer de: 125
Barcelona (Barchinona): 2, 3, 6, 8, 9,
Aurialonensis, dux: v. Carlos I, duque de 10, 11, 12, 13, 20, 21, 22, 23, 24, 25,
Orléans 26, 27, 28, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38,
Autric, Alzias, mensajero de Reforciat y 39, 45, 46, 47, 49, 50, 51, 54, 55, 59,
Foulques de Agoult: 206 75, 76, 77, 78, 86, 96, 97, 98, 99,
Avellaneda, Bartolomé de (Bartholo- 100, 101, 102, 123, 124, 129, 131,
meus de Avellaneda), secretario de 132, 135, 136, 153, 157, 158, 159,
Pedro IV de Aragón: 131 160, 166, 168, 170, 171, 172, 173,
176, 177, 178, 179, 180, 181, 182,
Aversa, capitán y universidad de: 310
183, 184, 185, 186, 187, 188, 189,
Aversó, Bernat de (Bernardus de Averso- 190, 192, 213, 215, 217, 221, 222,
ne), secretario y protonotario de 225, 226, 227, 229, 230, 238, 241,
Jaime II de Aragón: 6, 13, 17, 20, 242, 245, 246, 268, 269, 270, 271,
26, 30, 32, 33, 49, 51, 54, 55 272, 273, 274, 276, 277, 304, 305,
Avinyó, Bernat de, doncel: 334 312, 313, 314, 315, 318, 319, 320,
321, 322, 324, 325, 326, 327, 328,
Aviñón (Avinionum: Avignon): 16, 40,
329, 330, 331, 332, 333, 334, 335,
57, 94, 115, 116, 175
336, 344
Aznares de Fermoselle, Lope (Lope As- --, consejeros y prohombres de: 8, 96,
nares de Aça), caballero de Juan de 97, 109, 111, 126, 139, 140, 148, 151,
Haro: 53 157, 196, 199, 210, 213, 214, 215,
Aznárez, García, obispo de Lérida (bis- 218, 221, 236, 282, 292, 308, 309,
be de Leyda): 293, 300 312, 316, 317, 337, 340, 341, 346

366
La muerte en la Casa Real de Aragón

--, defensores del pariatge residentes Beaumont, Carlos de (Charles de Bell-


en: 194 mont), alférez de Navarra: 184
--, guardián y convento del monaste- Beaumont, Catalina de (Catharina
rio de Santa María de Jesús: 283 d’Ixer e de Beaumunt), señora de Hí-
--, obispo de: v. Ermengol, Joan; Gual- jar, mujer de Juan Fernández de
ba, Ponç de; Planella, Pere de; Ri- Híjar: 313
comà, Miquel de Bellesguard, casa de: 243, 244
--, prior del monasterio de Santa Bell-lloc, Pere de (Pere de Belloch), capi-
Anna de (prior de Sancta Anna en tán de Tortosa: 327
Palafrugell): 334 Bellpuig de les Avellanes (Bellum Po-
--, prior y convento del monasterio de dium), abad y convento de Santa
Sant Jeroni de la Vall d’Hebron: Maria de: 8
283, 309 Bellpuig, Galcerà de (Galcerandus de
--, priora y convento del monasterio Bello Podio), mayordomo de Pedro
de Santa Maria de Montsió (mones- IV de Aragón: 96
tir de les prehicadoresses): 283 Bellpuig, Roger Alemany de (Roger Ala-
--, veguer de: 345 many de Bellpuis): 314

Barchi (terra Barchi), capitán y universi- Benedicto XII, papa: 77


dad de: 310 Benedicto XIII, antipapa (Petrus de
Barchilón, David, emisario de la infan- Luna): 159, 180, 185, 201, 225, 248,
249, 258, 259
ta Leonor de Castilla: 42
Benevento (Benaventum), capitán y
Bardají y Ram, Jorge, obispo de Tara-
universidad de: 310
zona (bisbe de Taraçona): 308
Benifassà, abad y convento del monas-
Barret, mossen de: v. Agoult, Raymond
terio de Santa Maria de (monaste-
VIII de
rium de Benifaçano): 8, 221
Bastida, Franciscus de: v. Sabastida,
Benviure, Pere de (Petrus de Beviure), se-
Francesc
cretario de Juan I de Aragón: 155,
Baucio: v. Balzo 162, 169, 171, 172, 174, 176, 178
Beatriç, doña: v. Villena, Beatriz Manuel de Beraiz, Pedro, arzobispo de Tiro, en-
Beatrís, dona, dama de la corte castella- viado de la reina Blanca I de Nava-
na: 297 rra (archebispo de Tiro): 290
Beatriz de Castilla, hija de Sancho IV; Berbegal y sus aldeas (Berbecalis), jura-
reina de Portugal, mujer de Alfon- dos y prohombres de: 74
so IV: 80, 107, 110 Berengarius, tusculanus episcopus: v. Fre-
Beatriz de Portugal, hija de Pedro I; dol, Berenguer de
reina de Castilla, mujer de Juan I; Berengarius, vicensis episcopus: v. Guàr-
reina de Portugal: 149, 265 dia, Berenguer de
Beatriz Pimentel, infanta de Aragón, Berga (Bergua), prohombres; cónsules
mujer del infante Enrique: 342 de: 8, 314

367
Archivo de la Corona de Aragón

Bernardus, elnensis episcopus: v. Forner, Blanca I, reina de Navarra; reina de Si-


Bernat cilia, mujer de Martín I: 205, 208,
Bernardus, gerundensis episcopus: v. Vila- 209, 230, 237, 242, 284, 290
marí, Bernat de --, hijo abortado de: 205
Bernardus, tituli Sancti Ciriaci in Termis Blanca de Anjou, hija de Carlos II de
presbiterus cardinalis: v. Albi, Ber- Nápoles; reina de Aragón, primera
nard de mujer de Jaime II: 7, 8, 9, 10, 11,
12, 13, 14, 15, 16, 42
Berola, Beruela: v. Veruela
Blanca de Aragón, hija de Jaime II,
Berry, duque de: v. Juan, delfín de
abadesa del monasterio de Santa
Francia
María de Sigena: 111
Besalú, abad y convento del monaste- Blanca de Tarento, hija de Felipe de
rio de Sant Pere de (Sanctus Petrus Tarento, mujer del infante Ramón
de Bisulduno): 8, 314 Berenguer de Aragón: 61, 62, 69
Besalú, prior del monasterio de Santa Blanes, jurados de: 335
Maria de (Santa Maria infra castrum
Bohemia, rey de (Boemie rex): v. Juan I,
Bisuldoni): 8
rey de Bohemia
Besalú (Bisuldonum, Bisuldunum), pro- Bolea, jurados y prohombres de: 74
hombres de: 8
Bona de Luxemburgo (Bona ducissa
Besanta, Jaume (Jacobus Besanta), escri- Normannie), duquesa de Norman-
bano de Pedro IV de Aragón: 88 día, primera mujer de Juan II de
Besanta, Pere de (Petrus de Besanta), es- Francia: 91
cribano de la reina Violante de Bonastre, Bernat de (Bernardus de Bo-
Bar: 154, 156, 158, 159, 160, 188 nastre), secretario y protonotario
Besatriu, madona, dama de Mata de Ar- de Pedro IV de Aragón: 121, 126
magnac duquesa de Gerona (=Bea- Bonastre, Lluc de (Luch de Bonastre),
triz de Benavent ?): 134 enviado de Alfonso de Aragón (el
Betaçia, domina: v. Vatatza Viejo) duque de Gandía: 164

Beviure, Petrus de: v. Benviure, Pere de Bonifacio, Mateo de (Matheus de Boni-


faciis), juez de la magna curia de Si-
Béziers, Saurina de (Sibilia [sic] de Bite-
cilia: 262
rris), dama de la infanta Constanza
Bonifacius Frederici: v. Aragón, Bonifa-
de Aragón: 12
cio Fadrique de
Bico, Arnaldus de (A. de Bico), escriba-
Borgoña, duque de (dux Burgundie,
no del papa Clemente VI: 94
duch de Burguya): v. Felipe II; Juan
Biscarra, Domingo de (Dominicus de I; Odón IV, duques de Borgoña
Biscarra), escribano de Alfonso IV y
Borgoña, duquesa de (duquessa de Bur-
Pedro IV de Aragón: 63, 83, 84 gunya): v. Isabel de Portugal, du-
Bisignano (Bisignyanum), capitán y quesa de Borgoña
universidad de: 310 Borja (Burgia, Borga), justicia, jurados y
Biterris, Sibilia de: v. Béziers, Saurina de prohombres de: 74, 179, 188

368
La muerte en la Casa Real de Aragón

Borra, micer: v. Tallander, Antoni Cadaqués (Cadaquers): 329


Boulogne, Guy de, presbítero cardenal Çagarriga (ça Garriga, ça Guerrigua): v.
de Santa Cecilia (cardenal de Bulun- Sagarriga
ya): 122 Cagliari (Castell de Caller): 199
Brancaccio, Landolfo, cardenal diáco- --, fiscal de: 147, 148
no de Sant’Angelo in Pescheria
--, gobernador, consejeros y prohom-
(Landulfus Sancti Angeli diaconus
bres de: 148
cardinalis): 12, 16
Caieta: v. Gaeta
Brancaccio, Niccolò, pseudocardenal,
obispo de Albano (albanensis cardi- Cajal, Antonio (Antonius Caxal), gene-
nalis): 202 ral de la orden de la Merced: 259
Brugada, Guillem Bernat de (Guillermus Calabrie, ducissa: v. Catalina de Habs-
Bernardus de Brugada), secretario de burgo, duquesa de Calabria
María de Castilla, reina de Aragón: Calabrie, dux: v. Carlos, duque de Cala-
271, 272, 273, 276, 277, 279, 280, bria
281, 282, 283, 284, 285, 286, 287, Calatayud (Calataiub, Calataiubium, Ca-
288, 289, 290, 291, 292, 298 latayu, Callataiud): 53, 316, 317,
Brunus, prothonotarius: v. Escagüés, Bru- --, justicia, jurados y prohombres de
no de la villa y aldeas de: 3, 8, 74, 109,
Bulunya, cardenal de: v. Boulogne, Guy de 195, 220, 309
Burgo: 47 Calatayud, Luis, familiar de María de
Burjassot (Burjaçot, Buryaçot): 194, 195, Castilla reina de Aragón: 308
196, 197, 198, 199, 201, 202, 203 Calderó, Guillem, escribano de Pedro
Burriana: 93 IV de Aragón: 123
--, jurados y prohombres de: 8, 217 Caldes de Montbui (Caules de Munt-
buy), capitán y jurados de: 335
C Caldora, Antonio, conde de Trivento
Cabanillas, [Giovanni] de, conde de (Antonius Candola comes Triventi-
Troia (de Cabanyelles comes Troye): 310 nis): 310

Çabastida, Joan: v. Sabastida, Joan Caldora, Giovanni Antonio (Joannes


Anthonius Caldole), caballero: 310
Cabrera, Bernat II de (B. de Cap. consi-
liarium; Bernardus de Capraria), con- Caller, Castell de: v. Cagliari
sejero de Pedro IV de Aragón: 97, Caltagirone (Calatagiro), jurados y pro-
115, 116 hombres de: 231
Cabrera, Bernat IV de (Bernardus de Camañas, Pedro (Camanyas secretarius),
Capraria), consejero de Martín I de secretario de Isabel I de Castilla y
Aragón: 229 Fernando II de Aragón: 337, 338
Cabrera, Bernat Joan de, conde de Camarino, Giovanni de (Johannes de
Modica: 314 Camarino), ciudadano de Agrigen-
Cabrera, Joana de, madre de la reina to: 240
Margarita de Prades: 269, 270 Çamora: v. Zamora

369
Archivo de la Corona de Aragón

Campobasso, Carlo de, conde de Ter- Cardona, Antoni de, virrey de Sicilia:
moli (Carolus de Campobassio miles 256
comes Termularum): 310 Cardona, Esperandeu de (Sperendeus),
Campobasso, comte de: v. Monforte, Nico- vicecanciller de Martín I de Ara-
la di gón: 216, 217, 218, 221, 222, 223
Camp-real, capitán de la villa de: 326 Cardona, Hug de: 314
Camp-real, capitán del castillo de: 326 Carles, de la cancillería Pedro IV de
Camprodon (Campus Rotundus), cón- Aragón: 132
sules y prohombres de: 309, 314 Carlos, duque de Calabria, hijo de Ro-
Camprodon, monasterio de Sant Pere berto I de Nápoles (dux Calabrie): 64
de: 8 Carlos I, duque de Orleans (dux auria-
Canelles, Bertran de, consejero de Jai- lonensis): 228
me II de Aragón: 18 Carlos, hijo nonato de la reina Violan-
Canet, Ferrer de (Ferrarius de Caneto), te de Bar: 154
consejero de Jaime III de Mallorca: Carlos, príncipe de Viana, primogéni-
79 to de Juan II de Aragón: 279, 290,
Cantelmo, [. .], conde de Popoli (Can- 312, 313, 314, 315, 316, 317, 318,
telmus comes Populi): 310 319, 320, 321, 322, 323, 324, 325
Cantelmo, Piegiampaolo, duque de Carlos IV, rey de Francia: 9, 43, 59
Sora (Catelmo dux Sore): 310 Carlos V, rey de Francia: 137, 138
Capri, capitán y universidad de: 310 Carlos VI, rey de Francia: 137, 138,
Capua, capitán y universidad de: 310 200, 228, 258, 260
Caracciolo, [. .], conde de Avellino Carlos I, rey de Hungría (Ungarie rex): 66
(Caratzulo comes Avellini): 310 Carlos II, rey de Nápoles (Karolus rex
Caracciolo, [. .], conde de Nicastro Jherusalem et Sicilie): 5, 6, 7, 11
(Caratzulo comes Nicastri): 310 Carlos III, rey de Nápoles, rey de Hun-
Caracciolo, [. .], duque de Melfi (Ca- gría y duque de Durazzo (Carolus de
ratzulo dux Melfie): 310 Durazzo, Carolus de Duracio): 152, 153
Caracciolo, Petraccone, conde de Carlos II, rey de Navarra: 160
Brienza (Petrinus Caratzulo comes Carlos III, rey de Navarra: 154, 183,
Burgensie): 310 189, 197, 226, 242, 247, 250
Çaragoça, Çaragossa, Saragoça: v. Zara- Castelbuono (Castrum Bonum): 264
goza Castell d’Empordà (Castellempurda), ca-
Carbonell, Berenguer (Berengarius Car- pitán de: 326
bonelli), secretario de Leonor de Si- Castella, Jaume (Jacobus Castella, Caste-
cilia reina de Aragón: 117, 118 llani), camarlengo de la reina Vio-
cardenales, colegio de: 76, 108, 175 lante de Bar: 144, 163
Cardona, conde de: v. Joan Ramon Castellammare di Stabia (Castrum ad
Folc I; Joan Ramon Folc II, condes Mare de Stabia), capitán y universi-
de Cardona dad de: 310

370
La muerte en la Casa Real de Aragón

Castellana (na Castellana), viuda de Català, Andreu, lugarteniente del teso-


Juan Martínez de Eslava: 120 rero real: 307, 316
Castellar (Castlarium), El, jurados y Català, Jordi (Georgius Catala), escriba-
prohombres de: 74 no de Alfonso V de Aragón: 275
Castellnou, Joan de: 176 Català, Pelegrí: 125
--, hermano de: 176 Català, Pere Guillem, camarlengo de
--, sobrino de: 176 Juan I, duque de Gerona: 136

Castelló d’Empúries (Castello, Castello Catalina de Castilla (infanta dona Cate-


rina), hija de Enrique III, duquesa
d’Ampuries): 192, 329
de Villena; mujer del infante Enri-
--, capitán y cónsules de: 335 que de Aragón, maestre de Santia-
Castellón de Burriana (Castilionum go: 267, 272, 279, 280, 281, 282,
Campi Burriane, Castilionum Burria- 283, 284, 285, 286, 287, 288, 289,
ne, Castelló de Burriana: Castellón de 290, 291
la Plana): 119 –, hijo nacido muerto de: 279, 280,
--, jurados y prohombres de: 8, 217 281, 282, 283, 286, 289
Castellon, Guillon de, escudero de Fe- Catalina de Habsburgo, duquesa de
lipe II duque de Borgoña: 138 Calabria, mujer de Carlos de Anjou
Castilla, reina de: v. Beatriz de Portu- (ducissa Calabrie): 47
gal; Catalina de Lancaster; Cons- Catalina de Lancaster, reina de Casti-
tanza de Portugal; Isabel I; Leonor lla, mujer de Enrique III: 226, 255,
de Aragón; María de Aragón; Ma- 265, 266, 267
ría de Molina; María de Portugal, Catalina de Valois, emperatriz titular
reinas de Castilla de Constantinopla y princesa de
Castilla, reino de: 21, 22, 23, 24, 25, 28, Tarento, mujer de Felipe I: 69
40, 42, 125, 249, 295, 296, 298, 299 Cataluña (principat de Catalunya, Catha-
Castilla, rey de: v. Alfonso X; Enrique lunya): 216, 217, 218, 219, 220, 222,
III; Enrique IV; Fernando III; Fer- 223, 230, 311, 312, 313, 314, 315,
nando IV; Juan I; Juan II; Sancho 316, 317, 318, 319, 320, 321, 322,
IV, reyes de Castilla 323, 324, 325, 326, 327, 330, 331,
332, 333, 334, 335, 336, 341, 344
Castilla, Fadrique Enríquez de (comte
don Frederich), conde de Trastáma- --, baile general de: 302
ra: 254 --, diputados del General de: 282, 292,
Castriboni, vicecomitissa: v. Navailles, Ge- 303, 308, 312, 313, 314, 315, 316,
ralda de, vizcondesa de Castellbó 317, 318, 319, 320, 321, 322, 323,
324, 325, 326, 327, 328, 329, 330,
Castro, Felipe de: 325 331, 332, 333, 334, 335, 336, 347
Catrogiovanni (Castrum Johannis: --, embajadores ante Juan II de Aragón
Enna), prohombres de: 231 de los diputados del General de:
Castrum Bonum: v. Castelbuono 312, 314, 316, 317, 321, 324, 325
Castrum ad Mare de Stabia: v. Castellam- Catania (Cathania): 194, 195, 196, 197,
mare di Stabia 198, 200, 201, 202, 262

371
Archivo de la Corona de Aragón

--, cardenal de: v. Serra, Pere Cervera, Joan, baile general de Catalu-
--, prohombres de: 116, 118, 231 ña: 329
--, sitio de: 176 Cervera, Ramon de, deán de Urgel, re-
gente de la cancillería de Pedro IV
Caterina, sierva de la reina María de
de Aragón (decanus Urgelli): 126
Lusignan: 45
Cesaraugusta: v. Zaragoza
Cattaneo, Guido, arzobispo de Arbo-
rea (Guido archiepiscopus Arboree): 59 Cetina y sus aldeas, jurados y prohom-
bres de: 74
Cavallería, Luis de la: 325
Cheni, Guillén de (Guillermus Cheranu),
Cefalú (civitas de Xifello), prohombres
consejero del reino de Navarra: 78
de: 231
Chipre, reina de: v. Leonor de Aragón;
Centelles (Sentelles), capitán del castillo
Isabel de Ibelín, reinas de Chipre
de: 326
Chipre, rey de: v. Enrique II; Pedro II,
Cepeda, Alonso de, enviado de María
reyes de Chipre
de Castilla reina de Aragón: 285
Ciges, Citges: v. Sitges
Cerdeña (Cerdenya): 148, 311
Cima, Pere, obispo de Elna (episcopus
Cerreto Sannita, conde de (comes Cerre-
elnensis): 126
ti): 310
Cinopoli, comes: v. Sinopoli, conde de
Cervelló, casa de: 172, 246
Ciracusa: v. Siracusa
Cervelló, Arnau Guillem: 314
Ciurana: v. Siurana
Cervelló, Berenguer Arnau de, herma-
no de Guerau Alemany de Cerve- Civitella, capitán y universidad de: 310
lló: 246 Clara, viuda de Bernat Messeguer; ma-
Cervelló, Elionor de (Alionora de Cervi- dre de Isabel, viuda de Guillem
Olomar: 144
lione): 235
Clemente V, papa: 12, 15
Cervelló, Elisenda de (Elicsenda de Cer-
vilione, Eligsen de Cervello): v. Que- Clemente VI, papa: 93, 94, 101, 108
ralt, Elisenda de Clemente VII, antipapa: 152, 153, 175
Cervelló, Guerau VIII de (mossen Gue- Climent, Felip, protonotario de Fer-
rau): 172, 173 nando II de Aragón (Climent proto-
Cervelló, Guerau Alemany de, camar- notarius): 343, 344, 345, 346, 347
lengo de Martín I de Aragón; go- Cobliure: v. Cotlliure
bernador general de Cataluña (Ge- Cocentayna, comte de: v. Pérez de Core-
raldus de Cervilione): 203, 246 lla, Jimeno
Cervelló, Ramon Alemany de: 171, 246 Cochi, Bertrán (Bertrandus Cochi), siervo
Cervelló y de Cardona, Guerau Ale- de la reina María de Lusignan: 45
many de: 314, 334 Cochi, Juan (Johannes Cochi), siervo de
Cervera: 70, 319 la reina María de Lusignan: 45
--, prohombres, paers de: 8, 221, 309, Col, Gontier (Gontier), secretario de
314, 319 Carlos VI de Francia: 260

372
La muerte en la Casa Real de Aragón

Coll, Pere de, alias Lobet (Petrus de Co- Copons, Ponç de, abad del monasterio
lle alias Lobet), secretario de María de Santa Maria de Poblet: 92
de Castilla reina de Aragón: 267 Corçà (Corsa), jurados de: 314, 335
Collell, Antoni de (Antonius de Colello), Córdoba (Cordova): 342
procurador de Pedro IV de Aragón Cordubensis, episcopus: v. Gutiérrrez,
en corte romana: 108 Fernando
Colom, Francesc, arcediano: 326, 327 Cornel, Jimeno (Eximinus Cornelii): 8
Comes, Ramon de (Raymundus de Cum- Cornel, Tomás: 97
bis), secretario de Martín I de Ara-
Correale, Marino, conde de Terranova
gón: 166, 168
(Merinus Curiale comes Terranove): 310
Comminges, conde de (comte de Comen- Corrons, Bernat de (Bernardus de Corro-
ge): v. Juan I, conde de Comminges nibus), escribano del infante Jaime
Comminges, Jean Raymond de, carde- de Aragón conde de Urgel: 79
nal obispo de Porto y Santa Rufina Cosenza (Cussencia), capitán y universi-
(Johannes portuensis episcopus): 102 dad de: 310
Conesa, Jaume (Jacobus Conesa), secre- Costa, Nicolau de, confesor de la reina
tario y protonotario de Pedro IV de Violante de Bar: 185
Aragón: 115, 116 Cotlliure (Cobliure), cónsules de: 314
Constantinopla, emperatriz de (impera- Creixell, Ramon de (Raymundum de
trix): v. Catalina de Valois Crexello), embajador de Jaime III de
Constanza (Constantia: Konstanz): 259 Mallorca: 48, 49
--, concilio de: 259 Crisafi, Tommaso, arzobispo de Messi-
Constanza de Aragón, hija de Alfonso na (Thomas Crisafi messanensis ar-
IV; reina de Mallorca, mujer de Jai- chiepiscopus): 239
me III: 76, 79, 85, 88, 89, 90 Crotone (Cutronum), capitán y univer-
sidad de: 310
Constanza de Aragón, hija de Jaime II,
mujer de don Juan Manuel de Cas- Cruïlles, Gilabert de (Gilabertus de Cru-
tilla: 12, 25, 36, 54, 55 diliis), capitán general de la arma-
da de Pedro IV: 132
Constanza de Aragón, hija de Pedro
IV; reina de Sicilia, mujer de Fede- Cruïlles, Joan de (Johannes de Crudillis),
rico III: 93, 105, 114 caballero: 229
Cruïlles, Riambau de (Riambau de Cruy-
Constanza de Portugal, reina de Casti-
lles), cidadano de Valencia: 305, 308
lla, mujer de Fernando IV: 12, 19,
27, 29 --, mujer de; criada de María de Casti-
lla reina de Aragón: 305
Constanza de Sicilia, reina de Aragón,
mujer de Pedro III: 2, 3 Çufaria: v. Zuera

Constanza Manuel de Castilla, hija de Cumbis, Raymundus de: v. Comes, Ra-


mon de
don Juan Manuel; infanta de Por-
tugal, primera mujer del infante Curiale, Merinus: v. Correale, Marino
Pedro (Pedro I): 107 Cussencia: v. Cosenza

373
Archivo de la Corona de Aragón

Cuxa: v. Sant Miquel de Cuixà Días de Soto, Alfonso, escudero de


Leonor de Trastámara reina de Na-
D varra: 167
Dalfin: v. Jaime de Aragón, duque de Díaz, Rodrigo (Rodericus; Rodericus Di-
Gerona dadi), vicecanciller de Pedro IV de
Dangleura, Salatinus: v. Angleure, Sala- Aragón: 70, 79, 82, 100, 101, 102
din de Díaz de Arenós, Violante, duquesa de
Daroca, justicia, jurados y prohombres Gandía, mujer de Alfonso de Ara-
de la villa y aldeas de: 3, 8, 74, 195, gón (el Viejo): 203
220, 309 Diona, Jaume, capellán de la reina Vio-
Dávalos, Íñigo de, conde de Monteo- lante de Bar: 246
dorisio (Ennecus de Davalos miles co- Dionisio I, rey de Portugal: 12
mes Montis Sodorifi): 310 Durazzo (Duracio), Carolus de v. Carlos
Denia, jurados y prohombres de: 8 III, rey de Nápoles
Dertusa: v. Tortosa
Desbac, Hug, abad de Ripoll (Hugo ab-
E
bas monasterii Rivipulli): 109 Eduardo I, rey de Portugal (Odoardo rey
Descamps, Guillem, abad del monaste- de Portugal e del Algarve): 278
rio de Santa Maria de Ripoll (Gui- Egea, Alonso de, obispo de Zamora
llermus abbas Rivipulli): 8 (episcopus de Çamora): 168
Desguànecs, Berenguer (Berengarius Dez- Ejea [de los Caballeros] (Exea), jura-
guanechs), maestro en teología: 185 dos y prohombres de: 74
Desplà, Joan, tesorero de Martín I de Elche (Elchium), jurados y prohombres
Aragón: 199 de: 8
Desplà, Ramon (Ramon dez Pla), dipu- Elienor, Elionor: v. Leonor
tado del General de Cataluña: 245
Elisabet: v. Isabel
Despont, Ramon, obispo de Valencia
Elisenda de Montcada, reina de Ara-
(Raimundus valentinus episcopus): 2, 8
gón, tercera mujer de Jaime II: 109
Despou, Pere Joan (Petrum Johannem de
Elna, cabildo y canónigos de la seo de:
Puteo), escribano de Alfonso V de
314
Aragón: 275
Elna, cónsules y prohombres de: 221
Despuig, Bernat (Bernardus de Podio) ,
escribano de Alfonso IV y Pedro IV Elna, obispo de (episcopus elnensis): v.
de Aragón: 59, 87 Cima, Pere; Forner, Bernat; Peiró,
Despuig, Gil (Egidius de Podio), caballe- Bartomeu
ro: 229 Emposta: v. Amposta
Despuig, Lluís: v. Puig, Lluís Enna: v. Castrogiovanni
Desvall, Bertran (Bertrandus de Vallo), es- Enrique III, rey de Castilla: 167, 169,
cribano de Alfonso IV de Aragón: 67 170, 197, 224, 226, 227, 232

374
La muerte en la Casa Real de Aragón

Enrique IV, rey de Castilla (don Enrique Estany, abad y convento del monaste-
primogénito de Castilla e príncipe de las rio de Santa Maria del (monasterium
Esturias): 278, 281, 297, 307 Stagnensis): 8
Enrique II, rey de Chipre (Enrichus Jhe- Esztergom, Johannes de, vicecanciller
rusalem et Cipri rex): 41, 45 de Hungría (Johannes de Strigonio):
Enrique de Aragón, hijo de Fernando 263
I, maestre de la Orden de Santia- Evice, insula: v. Ibiza
go: 255, 272, 278, 280, 285, 287, Èvol, vizconde de: 314
293, 295, 296, 300, 301, 302, 303,
Exericha: v. Jérica
342
Enrique de Aragón (infante Fortuna), Eximenez, Eximini: v. Jiménez
hijo del infante Enrique, lugarte- Eximinus, cesaraugustanus episcopus: v.
niente general de Fernando II de Martínez de Luna, Jimeno
Aragón: 342
--, hijo de: v. Juan, hijo de Enrique de F
Aragón Fabregua, Pere Guillem ça: v. Safàbrega,
Enrique de Portugal (el Navegante), Pere Guillem
hijo de Juan I; duque de Viseo: 278 Faricia: v. Ariza
Enríquez, Inés, abadesa del convento Federico III, rey de romanos: 66
de Santa Clara de Toledo: 288
Federico II, rey de Sicilia (Fredericus ter-
Entenza, Manuel de: 147 cius, Fredericus Trinaclie rex): 10, 26,
Entenza, Urraca de, hermana de Teresa 59, 63, 76, 84
de Entenza infanta de Aragón: 85 Federico III, rey de Sicilia: 115, 116,
Épila, jurados y prohombes de: 74 117, 118, 128, 132
Erill, Francí de (Franci d’Arill): 314 Felipe II, duque de Borgoña: 138, 198
Ermengol, Joan, obispo de Barcelona Felipe I, príncipe de Tarento: 11, 62, 69
(bisbe de Barchinona): 196, 213, 215, Felipe IV, rey de Francia: 9, 10, 16, 30
221
Felipe V, rey de Francia: 43, 44
Escagüés, Bruno de (Brunus prothonota-
Felipe VI, rey de Francia: 76, 91, 95,
rius, Brun d’Escagues), protonotario
de Violante de Bar; secretario de 100, 114
Mata de Armagnac: 144, 223 Felipe III, rey de Navarra: 76, 78, 83
Escaladei (Scala Dei ordinis Cartusie), Felipe de Castilla, hijo de Sancho IV: 21
prior y convento del monasterio de Felipe de Mallorca, hijo de Jaime II de
Santa Maria de: 8, 283, 291, 309 Mallorca: 87
Escarp (Scarpium), abad y convento del Felipe de Tarento, déspota de Roma-
monasterio de Santa Maria de: 8 nia, hijo de Felipe I príncipe de Ta-
Escrivà, Jaume (Jacme Scriva), mensaje- rento: 61, 62, 65
ro del conde de Foix: 178 Fenollet, Hug de, obispo de Vic y can-
España (Espaignes, Espanya, Spanya, Is- ciller real (Hugo cancellarius): 88,
pania): 32, 37, 258, 301 109

375
Archivo de la Corona de Aragón

Fenollet, Pere de, vizconde de Illa (Pe- 336, 337, 338, 339, 340, 341, 342,
trus de Fenolleto vicecomes Insule): 109 343, 344, 345, 346, 347
Fernández, Juan (Johan Ferrandes), es- Fernando III, rey de Castilla: 1
cribano de la infanta María de Ara- Fernando IV, rey de Castilla: 12, 19,
gón: 53 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 42
Fernández de Heredia, García, arzobis- Fernando I, rey de Nápoles (Ferrando
po de Zaragoza (archiepiscopus Cesa- rey de Sicilia d’aca Far, de Hungría, de
rauguste): 179, 195, 219 Iherusalem): 310, 311
Fernández de Heredia, Juan, castellano Fernando I, rey de Portugal: 149, 150
de Amposta (castella d’Amposta): 122 Fernando de Aragón, hijo de Alfonso
Fernández de Heredia, Juan (Johannes IV; señor de Albarracín: 90, 98, 99,
Ferdinandi d’Eredia): 229 119
Fernández de Híjar, Juan, señor y du- Fernando de Mallorca, hijo de Jaime II
que de Híjar: 313 de Mallorca: 9, 31, 49
Fernández de Híjar, Pedro I (Petrus Fe- Fernando de Portugal, hijo de Juan I;
rrandi dominus de Ixar): 8 maestre de la Orden de Avis: 278

Fernández de Híjar, Pedro IV (Pero Fe- Ferrarius: v. Sayol, Ferrer


rrandez senyor d’Ixar): 97 Ferrer, Jaime (Jayme Ferrer), escribano
del merino: 223
Fernández de Luna, Lope, arzobispo
de Zaragoza (archiepiscopus Cesarau- Ferrer, Jaume (Jacobus Ferrarii), escri-
guste): 125, 126 bano de la reina Violante de Bar:
143, 144
Fernández de Quiñones, Diego (Diago
Ferrandez de Quinyones): 254 Fieschi, Luca, cardenal diácono de
Santa María in Via Lata (Lucha
Fernández de Vadillo, Diego, secreta-
Sancte Marie in Via Lata diaconus
rio de Fernando I de Aragón (Dida- cardinalis): 12
cus Ferdinandi de Vadillo; Diago Fe-
Figueres: 151
rrandez de Vadiello): 247, 248, 254
Figueres, capitán y jurados de: 314, 335
Fernández Manríquez, García (Garcia
Ferrandez Manriques): 254 Fiumarco, señora de (domina de Fiu-
marcho), familiar de Mata de Ar-
Fernández Sarmiento, García (Garcia
magnac: 134
Ferrandes Sarmiento), caballero de
Fiveller, Ramon (Raymundus Fiviller),
Juan de Haro (el Tuerto): 53
escribano de ración: 212
Fernando I, rey de Aragón (infans Fer-
Florencia (Florentia: Firenze): 261
dinandus Castelle; rey d’Aragon e de
Sicilia): 197, 226, 227, 232, 247, --, priores y vexiliario de justicia de:
248, 249, 250, 251, 252, 253, 254, 261
255, 256, 257, 258, 259, 260, 261, Foggia, capitán y universidad de: 310
262, 263, 264, 342 Foix, condado de: 174
Fernando II, rey de Aragón: 312, 314, Foix, conde de (comes fuxensis): v. Ma-
316, 317, 318, 319, 321, 322, 323, teo I; Gastón IV, condes de Foix

376
La muerte en la Casa Real de Aragón

Foix, condesa de: 271; v. también Jua- Galeotto, Giacomo (Jacobo Galeoto),
na de Navarra, condesa de Foix condotiero: 329
Foix, Francesc, del oficio del maestre Gallac, Bernat de (Bernardus de Ga-
racional: 210, 212 llach), secretario de la reina Violan-
Foixà, Arnau de, caballero: 334 te de Bar: 246
Gallifa, Guillem de: 18
Foixà, Lluís Benet de, señor del casti-
llo de Foixà: 334 Gambatesa, Angelo de, conde de Cam-
pobasso (de Gambatissa comes Campi-
Fonollar, Bernat de (Bernardus de Fono-
baxii): 310
llario), consejero de Jaime II de
Aragón: 51 Gandía: 257

Fonolleda, Arnau (Arnaldus Fonolleda, –, abadesa del monasterio de Santa


Arnau Fenolleda), secretario y proto- Clara de: v. Aragón, Violante de
notario de Alfonso V de Aragón: –, duque de: v. Aragón, Alfonso de (el
278, 299 Viejo); Aragón, Alfonso de (el Jo-
ven), duques de Gandía
Forner, Bernat, obispo de Elna (Ber-
nardus elnensis episcopus): 109 –, duquesa de: v. Díaz de Arenós, Vio-
lante; María de Navarra, duquesas
Fortià, Bernat de, hermano de la reina
de Gandía
Sibila de Fortià: 210
--, jurados y prohombres de: 8
Francia, corona de: 95
Garcés, Jimeno (Eximinus Garcesii, Exi-
Francischus, dertusensis episcopus: v. Paul- minus Garces), escribano de Pedro
hac, Francesc de IV de Aragón: 78, 80, 81
Frederich, comte don: v. Castilla, Fadrique Gastón IV, conde de Foix: 278
Enríquez de, conde de Trastámara
Gaufridus, Tirasone episcopus: v. Godo-
Fredol, Berenguer de, cardenal obispo fredo, obispo de Tarazona
tusculano (Berengarius tusculanus
Gayetanus: v. Gaetani
episcopus): 12
Gehenium: v. Jaén
Fuentes del Ebro (Fontes), jurados y
Gelida (Gilida), capitán del castillo de:
prohombres de: 74
326
G Génova (Janua, Jenova): 47, 128, 131,
207
Gaeta (Gayeta, Caieta): 275, 278
Geraci, conde de (comes Gerachii, comte
--, capitán, jueces y universidad de: 310 de Girechi): v. Ventimiglia, Frances-
Gaetani, Giacomo (Jacobus Gayetanus), co; Ventimiglia, Giovanni
caballero: 310 Germana de Foix, reina de Aragón, se-
Gaetani, Onorato, conde de Fondi gunda mujer de Fernando II: 347
(Honoratus Gayetanus miles comes Gerona (Gerunda: Girona): 155, 156,
Fundorum): 310 252
Gaetani, [. .], conde de Morcone (Ga- --, abad y convento del monasterio de
yetanus comes Murconi): 310 Sant Pere de Galligants de (Sanctus

377
Archivo de la Corona de Aragón

Petrus de Gallicantu, Sent Pere de Ga- Gostemps, Pere de, escribano de Pe-
lliguant): 8, 334 dro IV de Aragón: 104, 106, 127,
128, 130
--, cabildo y canónigos de la seo de:
314 Gracia, mossen: v. Castellnou, Joan (her-
mano o sobrino)
--, cardenal de: v. Anglesola, Beren-
guer de Granell, Andreu (Andreas Granelli), escri-
bano de Juan I de Aragón: 133, 134
--, consejeros y prohombres de; jura-
Granollers (Granullers): 327
dos y prohombres de: 3, 8, 109, 126,
148, 196, 221, 282, 309, 314, 335 --, capitán y jurados de: 335
Guadalajara (Guadalfajara): 141
--, obispo de: 2, 126; v. también Mar-
garit, Joan; Mont-rodon, Arnau de Gualba, Ponç de, obispo de Barcelona
(Poncius barchinonensis episcopus): 8
Gerri, abad y convento del monasterio
Guàrdia, Berenguer de, obispo de Vic
de Santa Maria de (monasterium Ge-
(Berengarius vicensis episcopus): 8
rrensis): 8
Guerau, mossen: v. Cervelló, Guerau
Gibraltar (maristrictus Iubaltarii): 32
VIII de
Gioeni, Bartolomeo de (Bartholomeus Guevara, Íñigo de, marqués de Vasto
de Juvenio), caballero: 229 (Ennecus de Givara miles marchio Vas-
Giovinazzo (Juvenacium), capitán y uni- tiaymonis): 310
versidad de: 310 Guido, archiepiscopus Arboree: v. Catta-
Givara, Ennecus de: v. Guevara, Íñigo de neo, Guido
Godofredo, obispo de Tarazona (Gau- Guisabel: v. Isabel
fridus Tirasone episcopus): 109 Guillem, cardenal de Vergey: v. Vergy,
Guillaume de
Gombau, Gabriel, capellán de Martín I
de Aragón: 222 Guillermus, Cesarauguste archiepiscopus:
v. Aigrefeuille, Guillaume
Gómez de Toledo, Gutierre, arzobispo
Guillermus, terrachonensis archiepiscopus:
de Toledo (Gutier arçobispo de Thole-
v. Rocabertí, Guillem de
do): 24
Guillermus, abbas Rivipulli: v. Descamps,
Gómez de Toledo, Gutierre, arcediano
Guillem
de Guadalajara: 254
Gutier, arçobispo de Tholedo: v. Gómez de
Gondissalvus, oscensis episcopus: v. Zapa- Toledo, Gutierre
ta, Gonzalo
Gutiérrez, Fernando, obispo de Córdo-
Gontier: v. Col, Gontier ba (episcopus cordubensis): 32
González, Luis, secretario de Fernando Guzmán, Leonor de, amante de Alfon-
II de Aragón (Ludovicus Gonçalez; so XI de Castilla (doña Leonor):
Gonçales secretarius): 339, 340, 341, 112, 113
342
González, Manuel, comendador de
H
Monroyo (Manuel Gonçalves comen- Haro, Juan de (el Tuerto), hijo del in-
dador de Monroy): 247 fante Juan de Castilla (don Johan): 53

378
La muerte en la Casa Real de Aragón

Haro, Juan Alfonso de, señor de los --, consejeros de: 314, 320
Cameros: 24 Ilerda: v. Lérida
Henrich: v. Enrique Illa, vizcondesa de: v. Pròixida, Cons-
Heredia, Diego de, obispo de Vic (epis- tança de
copus vicensis): 196, 221 Impuriarum, comes v. Ampurias, conde de
Hostalric (Hostalrich): 157 Isabel, viuda de Guillem Olomar: 144
--, capitán de la villa y torre de: 326 --, madre de: v. Clara, viuda de Bernat
--, capitán del castillo de: 326 Messeguer
Huesca (Osca): 17, 18, 42, 113 Isabel I, reina de Castilla; reina de Ara-
--, jurados y prohombres de: 3, 8, 74, gón, mujer de Fernando II: 337,
109, 126, 195, 220, 309 343, 344, 345, 346
--, obispo de: 2, 126, 219, v. también Isabel de Aragón (Guisabel), hija de Pe-
Oscabio, Martín; Zapata, Gonzalo dro III; reina de Portugal, mujer
de Dionisio I: 12, 81
Hug II, vizconde de Cardona (Hugue-
tus vicecomes Cardone): 109 Isabel de Aragón, hija de Jaime II; mujer
de Federico III rey de romanos (Eli-
Hug Roger III, conde de Pallars Sobirà
sabet romanorum regina): 18, 59, 66
(comte de Pallars): 329
Isabel de Aragón, hija de Pedro IV; con-
Hugo, abbas monasterii Rivipulli: v. Des-
desa de Urgel, mujer de Jaime II
bac, Hug
(infantissa Ysabel, infanta dona Ysa-
Hugo, [episcopus] vicensis consiliarius et
bel, infanta dona Isabell comtessa
cancellarius regius: v. Fenollet, Hug de
d’Urgell, dona Ysabel d’Arago): 210,
Hugo II, juez de Arborea (Ugo viceco- 211, 215, 218, 243
mes de Basso judex Arboree): 59, 73
-- hijo de, muerto al nacer: 243, 244
Hugo III, juez de Arborea (jutge
Isabel de Baviera, reina de Francia,
d'Arborea): 147, 148
mujer de Carlos VI: 228
--, hija de: 147, 148
Isabel de Carintia, reina de Sicilia, mu-
Hungría, rey de: v. Carlos I, rey de Hun- jer de Pedro II (Elisabet Sicilie regi-
gría na): 88
Hyzernia: v. Isernia Isabel de Ibelín, reina de Chipre, mu-
jer de Hugo III (Ysabella Jherusalem
I et Cipri regina): 46
Ibáñez de Toledo, Gonzalo (Gonçal Isabel de Mallorca, hija de Jaime II de
Ybannes de Toledo), escribano de Mallorca; mujer de don Juan Ma-
Constanza de Portugal reina de nuel: 4
Castilla: 19 Isabel de Mallorca, hija de Jaime III:
Ibiza (insula Evice), gobernador, jura- 85
dos y prohombres de: 148 Isabel de Portugal, hija de Juan I; du-
Igualada (Agualada): 253, 254, 255, quesa de Borgoña, mujer de Felipe
256, 320 III (duquessa de Burgunya): 281

379
Archivo de la Corona de Aragón

Isabel de Urgel, hermana de Jaime II Jaime II, rey de Mallorca: 6, 9, 17, 18


conde de Urgel: 273 Jaime III, rey de Mallorca: 48, 49, 52,
Isabel de Urgel, hija de Jaime II conde 62, 76, 79
de Urgel: 273 Jaime de Aragón, primogénito de Jai-
Ischia (Iscla), capitán y universidad de: me II (Jacobus primogenitus, fray Jay-
310 me): 30, 33, 70
Iscla, comte d’: v. Torrelles, Joan de, Jaime de Aragón, primogénito de Juan
conde de Ischia I (el dalfin): 162, 163, 164
Isernia (Hyzernia, Sernia), capitán y Játiva (Xativa), jurados y prohombres
universidad de: 275, 310 de: 8, 109, 126, 217
Ispania: v. España Jérica, Jaime II de (Jacobus dominus de
Iubaltarii, maristrictus: v. Gibraltar Xerica): 8
Jérica, Pedro de, gobernador del reino
Ivorra, Lluís de, caballero: 314
de Valencia (Pedro senyor de Exeri-
cha): 96
J
Jherusalem et Sicilie, regina: v. Nápoles,
Jaca, jurados y prohombres de: 3, 8, 74, reina de
109, 220, 309
Jherusalem et Sicilie, rex: v. Nápoles, rey
Jacme: v. Jaime de
Jacmet, hijo (?) de Pere de Artés: 125 Jiménez, Juan (Johan Eximenez): 207
Jacobus: v. Jaime Jiménez de Urrea, Juan (Johannes Exi-
Jacobus, ilerdensis episcopus: v. Sitjó, Jaume mini d’Urrea): 8
Jaén (Gehenium, Jaenium, Jahen): 19, 20, Jiménez de Urrea, Juan, señor de Alca-
26, 28 latén (don Johan Ximenez d’Urrea): 97
Jaime I, conde de Urgel, hijo de Alfon- Jiménez de Urrea, Lope (Luppus Eximi-
so IV de Aragón (infant en Jacme ni d’Urrea): 8
comte d’Urgell): 85, 86, 90, 96, 97, 98, Jiménez de Urrea, Miguel, obispo de
99, 100, 101, 102 Tarazona (Michael tirasonensis epis-
Jaime II, conde de Urgel (don Jacme copus): 8
d’Arago, Jacobus de Aragonia, lo comte Jiménez Galloz, Fernando (Ferran Xi-
d’Urgell): 210, 211, 213, 214, 215, menez, Ferrandus Ximini Galloç), abo-
238, 244, 272, 273, 274 gado fiscal de Martín I de Aragón:
--, hijo muerto al nacer: 243, 244 223
Jaime I, rey de Aragón: 1 Joan Ramon Folc I, conde de Cardona
(comte de Cardona): 196, 221
Jaime II, rey de Aragón: 2, 3, 4, 5, 6, 7,
8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, Joan Ramon Folc II, conde de Cardo-
18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, na (comte de Cardona): 314
28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, Joan, Ramon, prior del monasterio de
38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, Sant Jeroni de la Vall d’Hebron
48, 49, 50, 51, 52, 53, 54, 55, 57, 58, (prior del monastir de Sant Geronim de
59, 60, 61, 62, 63 la Vall d’Ebron): 297, 298

380
La muerte en la Casa Real de Aragón

Joana (madona Johana, Johanneta), mujer Cataluña: 329, 330, 331, 332, 333,
de Pere de Palafolls: 210, 211, 215 334, 335
Jofre (don Jufre), vasallo de Jaime I de Juan (fray Johan), guardián del monas-
Aragón en Sevilla: 1 terio de San Francisco de Guadala-
Johan, Johana, Johannes, Johanna: v. jara: 141
Juan, Juana Juan, hijo de Enrique de Aragón (in-
Johan rey de Portugal: v. Alfonso V, rey fante Fortuna): 342
de Portugal Juan XXII, papa: 32, 40, 57, 58
Johannes, archiepiscopus remensis: v. Vien- Juan I, rey de Aragón (primogenit, duch
ne, Jean de de Gerona, rex Johannes): 117, 122,
Johannes, portuensis episcopus: v. Com- 127, 129, 130, 131, 135, 136, 140,
minges, Jean Raymond de 143, 147, 152, 154, 155, 156, 157,
Johannes, portuensis et Sancte Ruffine epis- 159, 160, 162, 165, 166, 167, 169,
copus: v. Minio da Morrovalle, Gio- 171, 172, 173, 174, 175, 176, 177,
vanni 178, 179, 180, 181, 182, 183, 184,
Johanuço, portero de Martín I de Sici- 185, 186, 187, 188, 190
lia: 204 Juan II, rey de Aragón; rey de Navarra,
Joinville, Nicolás de, conde de Terra- segundo marido de Blanca I: 256,
nova (comes Terrenove), consejero 264, 272, 278, 279, 293, 295, 296,
de Pedro IV de Aragón: 87 306, 307, 309, 310, 311, 312, 314,
315, 316, 317, 318, 319, 321, 322,
Jonquera, Bernat de (Bernardus de Jon-
323, 324, 325, 327, 336, 337, 338,
querio), secretario de Juan I de Ara-
339, 340, 341, 342
gón: 157, 165, 167
--, criados de: 339
Juan I, conde de Ampurias (comes Im-
puriarum): 140, 145, 150, 192 Juan I, rey de Bohemia (Boemie rex): 66
Juan I, conde de Armagnac: 123, 124 Juan I, rey de Castilla: 141, 142, 143,
Juan II, conde de Armagnac (comes Ar- 149, 161, 162, 163, 165, 166, 167,
maniaci, Johan comte d’Armenyach): 168, 169, 170
123, 124, 129 Juan II, rey de Castilla: 227, 232, 255,
Juan I, conde de Comminges (comte de 266, 267, 276, 278, 279, 293, 295,
Comenge): 86 296, 297, 306, 307, 308
Juan II, conde de Ribagorza, lugarte- Juan II, rey de Francia (Johannes princi-
niente de Cataluña: 344 pis Philippi franchorum regis primoge-
nitus, normanensis et Aquitanie dux):
Juan, delfín de Francia, hijo de Carlos
VI; duque de Berry (duc de Berry et 91, 100, 114
d’Auvergne): 258 --, hijo de: 114
Juan I, duque de Borgoña (dux Bur- Juan de Aragón, hijo de Alfonso IV:
gundie): 228 90, 98
Juan II, duque de Lorena; primogéni- Juan de Aragón, hijo de Jaime II, arzo-
to de Renato de Anjou; príncipe de bispo de Toledo (archiepiscopus tole-
Gerona y lugarteniente general de tanensis): 55

381
Archivo de la Corona de Aragón

Juan de Aragón, hijo de Juan I y Mata Juana de Navarra, hija de Carlos III;
de Armagnac: 129, 130 condesa de Foix, mujer de Juan I:
Juan de Arborea, hijo de Hugo II: 73 247
Juan de Castilla, hijo de Alfonso X; se- Juana Enríquez, reina de Aragón y Na-
ñor de Vizcaya: 12, 17, 24, 28, 32, varra, mujer de Juan II: 312, 314,
33, 35, 36, 37, 38, 39, 40 316, 317, 318, 319, 321, 322, 323,
Juan de Durazzo (Johannes dux Durac- 328
ci), hijo de Carlos II de Nápoles: Jufre, don: v. Jofre
71, 72 Juvenacium: v. Giovinazzo
Juan de Sicilia, hijo de Federico II, du- Juvenio, Bartholomeus de: v. Gioeni, Bar-
que de Atenas y marqués de Ran- tolomeo de
dazzo (infans Johannes dux Athena-
rum): 88 K
Juan Manuel de Castilla (don Johan fijo
Karles, Karolus: v. Carlos
del infant don Manuel; Johannes filius
infantis Emanuelis): 4, 12, 17, 22, 35,
54, 55, 67, 76, 82
L
Juana I, duquesa de Calabria y reina Ladernosa, Francesc de, escribano de
de Nápoles (Johanna Calabrie ducis- Leonor de Sicilia, reina de Aragón:
sa): 65 124, 126
Juana II, reina de Navarra: 76, 91, 100 Lagonissa (Lagoniça): v. Leonessa
Juana, sierva de la reina María de Lu- Lanciano (Lançanum), capitán y uni-
signan: 45 versidad de: 310
Juana de Aragón, hija de Juan I y Mata Landulfus, Sancti Angeli diaconus cardi-
de Armagnac; condesa de Foix, nalis: v. Brancaccio, Landolfo
mujer de Mateo I: 129, 158, 174, Lavaix, abad y convento del monaste-
177, 178, 234, 235, 236, 237
rio de Santa Maria de (monasterium
--, hijo de, nacido muerto: 174 de Lavaciis): 8
--, hijo de, abortado: 177, 178 Lazano, Gil de (Gil de Laçano), conseje-
Juana de Aragón, hija de Juan I y Vio- ro de Pedro IV de Aragón: 135
lante de Bar: 189 Leeds (Kent) (Ledis cantuariensis dioce-
Juana de Aragón, hija de Pedro IV: 105 sis in regno Anglie): 263
Juana de Borgoña, reina de Francia, Lena, Bartomeu de, capitán: 334
mujer de Felipe VI: 91, 100 Lentini (Lenti, Llenti): 194, 195, 196,
Juana de Foix, condesa de Ribagorza, 197, 198, 200, 201, 202
mujer del infante Pedro de Ara-
--, jurados y prohombres de: 231
gón: 103, 104
León, reino de: 40
Juana de Laval, condesa de Provenza y
reina de Aragón, mujer de Renato Leonessa, [. .] della (de la Lagoniça): 310
de Anjou: 331 Leonor, doña: v. Guzmán, Leonor de

382
La muerte en la Casa Real de Aragón

Leonor de Alburquerque, reina de del; Ram y Lanaja, Domingo de;


Aragón, mujer de Fernando I: 252, Sagarriga, Pere de
253, 254, 265, 275 --, paers y prohombres de: 3, 8, 109,
Leonor de Anjou, reina de Sicilia, mu- 148, 196, 221, 282, 292, 309, 314,
jer de Federico II (Trinaclie regina): 318
11, 59, 63 --, vicario general: 314
Leonor de Aragón, hija de Fernando I; Licata (Liquata), jurados y prohombres
reina de Portugal, mujer de Eduar- de: 231
do I: 278, 281, 289, 292, 298 Ligardes, Joan de, escudero del conde
Leonor de Aragón, hija de Juan I de de 124
Aragón y Mata de Armagnac: 133, Ligardes, Pere Ramon de, enviado del
134 conde de Armagnac: 123
Leonor de Aragón, hija de Pedro IV; Liria, jurados y prohombres de: 8
reina de Castilla, mujer de Juan I: Lluçà, Arnau de (Arnau de Luça), en-
141, 142, 143, 144 viado de Martín I de Aragón: 242
Leonor de Aragón, hija del infante Pe- Llupià, Nicolau de (Nicolau de Lupia),
dro conde de Ribagorza; reina de caballero: 314
Chipre, mujer de Pedro I: 218 Lombard, Antoni, escribano de la Di-
Leonor de Castilla, hija de Fernando putación General de Cataluña:
IV; reina de Aragón, segunda mu- 326, 327, 328, 329, 330, 331, 332,
jer de Alfonso IV: 39, 42, 67, 99 333, 334, 335
Leonor de Portugal, reina de Aragón, López, Pedro (Petrus Lupi), escribano
segunda mujer de Pedro IV: 96, 97, de Jaime II y Alfonso IV de Aragón:
99, 100, 101, 102, 104, 106, 107, 45, 46, 66
108, 109, 110 López de Ayerbe, Sancho, arzobispo
Leonor de Sicilia, reina de Aragón, ter- de Tarragona (Sanccius Terrachone
cera mujer de Pedro IV: 117, 118, archiepiscopus): 109
119, 124, 126, 127, 128, 230 López de Dávalos, Ruy, condestable de
Leonor de Trastámara, reina de Nava- Castilla (Ruiz Lopez de Davallos): 254
rra, mujer de Carlos III: 160, 167, López de Luna, Fernando (Ferrandus
208, 209, 226, 250 Luppi de Luna): 8
Leonor de Urgel, hermana de Jaime II López de Luna, García, consejero de
conde de Urgel, monja de Sigena: Pedro IV de Aragon: 135
273, 274 López de Luna, Pedro, abad del mo-
Lérida (Ilerda, Leyda: Lleida): 75, 85, nasterio de Montearagón, obispo y
126, 127, 128, 318 arzobispo de Zaragoza (Petrus abbas
Montis Aragonum; archabisbe de Çara-
--, cabildo y canónigos de: 314 goça): 8, 86
--, cardenal de v. Milà, Lluís Joan del López de Padilla, García (fray Garcia
--, obispo y cabildo de: 2; v. también Lopes), maestre de la Orden de Ca-
Aznárez, García; Milà, Lluís Joan latrava: 24

383
Archivo de la Corona de Aragón

López de Zúñiga, Diego, justicia mayor Magallón, jurados y prohombres de: 74


de Castilla (Diago Lopez d’Es tunye- Malla, Ponç de, doncel: 334
ga): 254
Malla, Roger de, doncel: 334
Lucera (Luceria Sarracenorum), capitán
Mallata, Juan Pérez, alcalde mayor y
y universidad de: 310
mensajero de la reina Blanca de
Lucha, Sancte Marie in Via Lata diaconus Navarra: 284
cardinalis: v. Fieschi, Luca
Mallorca (Mallorqua Mayorgas): 17
Ludovicus: v. Luis
--, jurados y prohombres de: 109, 148,
Luis I, duque de Anjou (duc d’Anjou): 196, 221, 292
151
--, obispo de: 109; v. también Prades i
Luis II, duque de Anjou, rey titular de d’Arenós, Lluís de
Nápoles, conde de Provenza: 206,
--, prelados, nobles, caballeros, ciuda-
226
danos, burgueses y universidades
Luis I, duque de Orléans (duch d’Or- del reino de: 51
lenchs): 182
--, reina de: v. Constanza de Aragón;
Luis I, rey de Navarra: 9 María de Aragón, reinas de Mallorca
Luis I, rey de Sicilia: 115, 116, 117, 118 --, reino de: 311
Luis de Évreux, hijo de Felipe III de --, rey de: v. Jaime II; Jaime III; San-
Francia: 9 cho I, reyes de Mallorca
Luna, jurados y prohombres de: 74 Manent, Joan, justicia de Borja: 188
Luna, Álvaro de, conde de San Este- Manfredonia (Monfradonia), capitán y
ban de Gormaz y condestable de universidad de: 310
Castilla: 277 Manresa (Minorisa), prohombres, con-
Luna, Artal de (Artaldus de Luna): 8 sejeros y cónsules de: 3, 8, 196, 221,
Luna, Lope de, señor de Segorbe, go- 309, 314, 335
bernador del reino de Aragón, Manuel, Luis, nieto de don Juan Ma-
conde de Luna: 97, 112, 113 nuel de Castilla: 119
Luna, Pedro de, arzobispo de Toledo, Manuel de Castilla, hijo de Fernando
sobrino de Benedicto XIII (ar- III: 4, 12, 17, 22, 35, 54, 55
chiepiscopus tholetanensis): 249 Maratea (Marathea), capitán y universi-
Luna, Pedro de, noble: 97 dad de: 310
Luna, Pedro de, noble, sobrino de Be- Marc, Berenguer, maestre de la Orden
nedicto XIII: 248 de Montesa (magister Muntesie): 216
Luna, Petrus de: v. Benedicto XIII Marc, Jaume (Jacme March), diputado
Luna, Rodrigo de, prior de Castilla de del General de Cataluña: 245
la Orden de San Juan de Jerusalén: Marerio, conde de (comes Marerii): 310
277 Margarit, Joan, obispo de Gerona (bis-
be de Gerona): 329
M
Margarita de Aragón, hija de Martín I,
Madrigalejo: 347 muerta niña: 155, 156

384
La muerte en la Casa Real de Aragón

Margarita de Prades, reina de Aragón, María de Lusignan, reina de Aragón, se-


segunda mujer de Martín I: 269, gunda mujer de Jaime II: 41, 45, 46
270, María de Molina, reina de Castilla, mu-
María, sierva de la reina María de Lu- jer de Sancho IV: 12, 23, 29, 37, 42
signan: 45 María de Navarra, hija de Carlos II; du-
María I, reina de Sicilia: 132, 194, 195, quesa de Gandía, mujer de Alfonso
196, 197, 198, 199, 200, 201, 202, de Aragón (el Joven): 251
204, 230 María de Navarra, hija de Carlos III:
María de Anjou, reina de Mallorca, 208, 209
mujer de Sancho I: 6, 11, 50 María de Navarra, hija de Juana II; rei-
María de Aragón, hija de Fernando I; na de Aragón, primera mujer de
reina de Castilla, mujer de Juan II: Pedro IV: 91, 92, 93, 94, 95
278, 279, 292, 293, 294, 295, 296, María de Portugal, hija de Alfonso IV;
297, 298, 299 reina de Castilla, mujer de Alfonso
María de Aragón, hija de Jaime II; mu- XI: 107
jer del infante Pedro de Castilla: María de Portugal, hija de Pedro I;
25, 29, 34, 36, 37, 38, 53 mujer del infante Fernando de
María de Aragón, hija de Pedro IV: Aragón: 131
105, 106 María de Valois, hija de Juan II de
María de Blois-Châtillon, madre de Francia, duquesa de Bar, mujer de
Luis II duque de Anjou: 206 Roberto I: 181
María de Calabria, hija póstuma de María de Valois, mujer de Carlos du-
Carlos duque de Calabria: 65 que de Calabria: 65, 68
María de Castilla, hija de Enrique III; Mariano IV, juez de Arborea (Maria-
reina de Aragón, mujer de Alfonso nus de Arborea): 73
V: 253, 265, 267, 271, 272, 273, 274,
Marquesa, hija de Pere de Vilaragut:
276, 277, 279, 280, 281, 282, 283,
271
284, 285, 286, 287, 288, 289, 290,
291, 292, 293, 294, 295, 296, 297, Marquesa, mujer de Pere de Vilaragut:
298, 299, 300, 301, 302, 303, 304, 271
305, 306, 307, 308 Marsala (Marçala, Marsalia), prohom-
--, dux et consanguineus de: 286 bres de: 116, 118, 241

María de Hungría, reina de Nápoles, Martí, Armengol (Ermengaudus Marti-


mujer de Carlos II: 11, 13 ni), enviado de Leonor de Sicilia,
reina de Aragón: 117, 118
María de Luna, condesa de Luna; du-
quesa de Montblanc; reina de Ara- Martí, Pere (Petrus Martini), escribano
gón, primera mujer de Martín I: de Jaime II y Alfonso IV de Aragón:
155, 156, 158, 193, 194, 205, 206, 4, 21, 22, 23, 25, 27, 29, 34, 35, 36,
207, 208, 209, 210, 213, 214, 215, 38, 39, 60
216, 217, 218, 219, 220, 221, 222, Martín I, rey de Aragón (duch de Munt-
223, 225, 226, 228, 229, 230, 231, blanch; rex Aragonum et Sicilie): 155,
232, 233 156, 158, 165, 166, 168, 170, 172,

385
Archivo de la Corona de Aragón

176, 190, 191, 192, 193, 194, 195, Masquefa, Ramon de, de la Orden de
196, 197, 198, 199, 200, 201, 202, Predicadores: 82
203, 204, 205, 206, 207, 208, 209, Mata de Armagnac, duquesa de Gero-
210, 211, 212, 213, 214, 215, 216, na, mujer de Juan I duque de Ge-
217, 218, 219, 220, 221, 222, 223, rona, luego rey de Aragón: 124,
224, 225, 226, 227, 228, 229, 230, 125, 129, 130, 133, 134, 135, 177
231, 232, 233, 234, 235, 236, 237,
238, 239, 240, 241, 242, 243, 244, Mateo I, conde de Foix (comes fuxen-
270, 342 sis): 171, 174, 177

Martín I, rey de Sicilia: 155, 193, 194, Maymó, Gaspar, escribano de ración de
195, 196, 197, 198, 199, 200, 201, Fernando II de Aragón: 340, 341
202, 204, 205, 206, 208, 209, 229, Mazara [del Vallo] (Matzara), prohom-
230, 232, 237, 239, 240, 241, 242 bres de: 116, 118, 231
Martín de Aragón, hijo de Martín I de Medina del Campo: 343, 344, 345, 346
Sicilia: 237 Melfi (Malficia), capitán y universidad
Martínez de Eslava, Juan, alcaide de de: 310
Orihuela: 120 Meneses, Tello Alfonso de (don Tello):
Martínez de Luna, Jimeno, obispo de 24
Zaragoza (Eximinus cesaraugustanus
Menorca (insula Minoricarum), gober-
episcopus): 2, 8, 14
nador, jurados y prohombres de:
Martínez de Luna, Juan: 97 148, 346
Martínez de Luna, Pedro: 8 Mercader, Berenguer, baile general
Martínez de Luna, Pedro: v. Benedicto del reino de Valencia: 308
XIII Mercader, Joan, baile general del rei-
Martínez Noloaquisino, Martín, obispo no de Valencia: 272, 273
de Cartagena (Martinus cartaginen- Messina (Messana): 239
sis episcopus): 8
--, jurados y prohombres de: 116, 118,
Martins, Gomes, prior de Lousã; canci-
231, 241
ller de Leonor de Portugal reina
de Aragón (prior cancellarius): 104, Metge, Bernat (Bernardus Medici), se-
106 cretario de Juan I y Martín I de
Aragón: 173, 208, 209, 213, 214,
Martinus, cartaginesis episcopus: v. Martí-
215, 238, 241, 242, 243, 244
nez Noloaquisino, Martín
Michael, Barchinone episcopus: v. Ricomà,
Martinus, oscensis episcopus: v. Oscabio,
Miquel de
Martín
Marzano, Marino de, príncipe de Ros- Michael, tirasonensis episcopus: v. Jimé-
sano y duque de Sessa (de Marçano nez de Urrea, Miguel
princeps Rosani, dux Suesse): 310 Miedes: 66
Mascaró, Gabriel (Gabriel Mascaroni), Milà, Lluís Joan del, cardenal obispo
escribano de Fernando I de Ara- de Lérida (cardenalis episcopus iller-
gón: 247, 248 densis): 343

386
La muerte en la Casa Real de Aragón

Milazzo (Milaço), jurados y prohom- Montblanc (Mons Albus, Munblanch,


bres de: 231 Muntblanch): 41, 42, 59, 60, 105, 249
Mineo (Mineu), jurados y prohombres Montblanc, prohombres de: 8, 56, 221
de: 231 Montbui, Francesc de (Francesch de
Minio da Morrovalle, Giovanni, carde- Muntbuy): 192
nal obispo de Porto y Santa Rufina Montbui, Joan de (Johannes de Montebo-
(Johannes portuensis et Sancte Ruffine vino), alguacil: 132
episcopus): 12 Montcada: 171
Minorisa: v. Manresa Montcada, Antonio de, conde de Ader-
Miquel, abbat de Sent Salvador: v. Samsó, nó (comes Anthonio de Muncada): 229
Miquel Montcada, Ot de (Ot de Muncada),
Miquel, Bernat (Bernardus Michaelis), obispo de Tortosa: 322
escribano de Pedro IV de Aragón: Monte Pedis: 47
122, 141, 145, 150
Monte Sant’Angelo (Mons Sancti Ange-
Mir, Guillem: 271 li), capitán y universidad de: 310
Moià (Moya), capitán y jurados de: 335 Montisrubeum: v. Monroyo
Molina, Gil de (fray Gil de Molina), en- Montorio, conde de (comes Montorii): 310
viado de María de Castilla reina de Montpalau, Berenguer, diputado de
Aragón: 287 Cataluña: 308, 314
Molina, infante de: v. Alfonso de Molina Montpalau, Guillem de (Guillem de
Moncayo, Juan (Johan de Muncayo), go- Monpalau alias Camaso), doncel: 314
bernador del reino Aragón: 308 Montpalau, Jofre de (Joffre de Monpa-
Monferrato, Margarita de, condesa de lau): 299
Urgel, mujer de Pedro II (comtessa Mont-rodon, Arnau de, obispo de Ge-
d’Urgell): 187, 238 rona (Arnaldus gerundensis episco-
Monforte, Nicola di, llamado conde de pus): 109
Campobasso, condotiero (comte de Montserrat, monasterio de Santa Ma-
Campobasso): 329, 335 ria de (Beata Maria de Monteserrato):
Monroyo y sus aldeas (Montisrubeum), 86, 272
jurados y prohombres de: 74 --, prior y convento de: 8
Montagano, Giacomo de (Jacobus de Montsoriu, capitán del castillo de: 326
Montagana): 310 Montsuar, Manuel de (Manuel de Mon-
Montalbán y sus aldeas, jurados y pro- suar), decano de la seo de Lérida:
hombres de: 74 312, 313, 314, 325
Montalegre, abad, monjes y convento Monzón (Monso, Montisonum, Munso):
del monasterio de Santa Maria de: 130, 149, 150
309 --, jurados y prohombres de: 74
Montanyans, Antoni Guillem de, caba- Morella, jurados y prohombres de: 8,
llero: 314 217

387
Archivo de la Corona de Aragón

Morera, Arnau (A.), vicecanciller de Navarra, reina de: v. Blanca I; Juana II;
Pedro IV: 109 Leonor de Trastámara, reinas de
Muntesie, magister: v. Marc, Berenguer, Navarra
maestre de la Orden de Montesa Navarra, reino de: 242
Muñiz, Diego (Diago Munnez), maestre Navarra, rey de: v. Carlos II; Carlos III;
de la Orden de Santiago: 24 Felipe III; Luis I, reyes de Navarra
Muñoz, Antonio, obispo de Albarracín y Navarre, heraldo de Carlos III de Na-
Sogorbe (Antonius Sancte Marie de Al- varra (rey d’armes Navarre; Navarre lo
barrazino et sugurbiensis episcopus): 8 haraut): 183, 184

Mur, Dalmau de, arzobispo de Zarago- Nicolás, duque de Lorena, hijo de


Juan de Lorena; gobernador gene-
za, canciller (arcebisbo de Çaragoça,
ral de Aragón: 332
conseller e canceller): 275, 284, 294,
308 Nicolás, Pablo (Paulus Nicholai), secre-
tario de Fernando I y de Alfonso V
Murcia: 224
de Aragón: 249, 250, 251, 253, 254,
Murviedro (Morvedre, Muriveteres, Mur- 255, 256, 266
vedre, Murvedro: Sagunto): 120
Nicolaus, episcopus spoletanensis: v. Vivia-
--, guardián y convento de Sant Fran- ri, Nicola
cesc de: 283 Nicosia, jurados y prohombres de: 231
--, jurados y prohombres de: 8 Nocera, conde de (comes Nocerie et Mon-
tisauri): 310
N
Nogent-le-Roi (Nogentum Regis): 114
Nadal, escribano copista (don Nadal): Nogueras, Antoni, protonotario de
291 Juan II de Aragón: 309, 310, 311
Nápoles (Neapolis, Napols: Napoli): 7, Noto, jurados y prohombres de: 231
52, 61, 62, 65, 71, 72, 276, 277, 278, Núñez de Lara, Juan: 24
302, 311
Núñez de Prado, Juan (Johannes Nun-
--, capitán y universidad de: 310 ni), maestre de la Orden de Cala-
--, reina de: v. Juana I; María de Hun- trava: 109
gría; Sancha de Mallorca; Violante
de Aragón, reinas de Nápoles O
--, reino de (Sicilia citra Farum): 310 Odoardo, rey de Portugal e del Algarve: v.
--, rey de: v. Carlos II; Carlos III; Fer- Eduardo I, rey de Portugal
nando I; Luis II de Anjou; Renato Odón IV, duque de Borgoña (dux Bur-
de Anjou; Roberto I, reyes de Ná- gundie): 91
poles Oliver, Francesc, diputado del General
Navailles, Geralda de, vizcondesa de de Cataluña: 334
Castellbó, madre de Mateo I conde Oliver, Guillem (Guillermus Oliverii),
de Foix (vicecomitissa Castriboni): secretario de Pedro IV de Aragón:
177, 178 132, 135

388
La muerte en la Casa Real de Aragón

Olms, Berenguer de: 191 P


Olms, Berenguer de, caballero: 314 Palafolls, Pere de, caballero: 210, 211,
Olomar, Guillem, despensero de la rei- 215
na Violante de Bar: 144 --, mujer de: v. Joana, mujer de Pere
--, viuda de: v. Isabel, viuda de Guillem de Palafolls
Olomar Palafrugell (Pelafrugell): 334
Olzina, Joan, secretario de Alfonso V --, procuradores y jurados de: 335
de Aragón: 299 Palamós (Palamors), jurados de: 335
Olzinelles, Bernat de (Bernardus de Ol- Palermo (Panormus), procurador, jura-
zinellis), doctor en derecho, conse- dos y prohombres de: 231, 241
jero de Pedro IV de Aragón: 93
Pallars, comte de: v. Hug Roger III, con-
Orcau, Arnau Julià de: 314 de de Pallars Sobirà
Orihuela (Oriola), jurados y prohom- Pandone [Scipione ?], conde de Vena-
bres de: 8, 217, 224 fro (Pandono comes Venafri): 310
Oriol, Bernat, médico de la corte de París (Parisius): 43, 114, 258, 260
Juan I: 177 Partanna, barón de (baronus Partanne):
Orlando de Aragón (Orlandus Frederici 116, 118
de Aragonia), hijo ilegítimo de Fe- Pastor, Jaume: 207
derico II de Sicilia: 116, 117, 118
Paternis, carpentoratensis diocesis: v. Per-
Orléans, duque de (duch d’Orlenchs, nes-les Fontaines
dux aurialonensis): v. Carlos I; Luis
Pau, Joan de, caballero: 314
I, duques de Orléans
Paulhac, Francesc, obispo de Tortosa
Orsini, Giovanni Antonio, príncipe de
(Francischus dertusensis episcopus): 8
Salerno (Johannes Antonius de Ursi-
nis princeps Salerni): 310 Peciis, Fridericus de: v. Pezzi, Federico de
Pedro III, conde de Ampurias (Petrus
Orsini, Niccolò Flander, conde de Ma-
d’Ampuries; don Pedro de Impuries):
noppello (Flander de Ursinis comes
192, 196
Manupilli): 310
Pedro II, conde de Urgel (comes Urge-
Orsini del Balzo, Giovanni Antonio,
lli): 140, 145, 146, 196, 221, 238
príncipe de Tarento (Johannes An-
tonio de Baucio de Ursinis princeps ta- --, hijo de, muerto joven: 146
rentinus): 310 Pedro, condestable de Portugal, rey
Ortafà, Pere de: 314 designado de Aragón: 326, 327

Ortona (Ortona ad Mare), capitán y Pedro III, juez de Arborea, vizconde


de Bas (Petrus vicecomes de Basso ju-
universidad de: 310
dex Arboree): 73
Osca: v. Huesca
Pedro IV, rey de Aragón: 70, 74, 75,
Oscabio, Martín, obispo de Huesca 76, 77, 78, 79, 80, 81, 82, 83, 84, 85,
(Martinus oscensis episcopus): 8 86, 87, 88, 89, 90, 91, 92, 93, 94, 95,
Oterodecillas, Oterodesillas: v. Tordesillas 96, 97, 99, 100, 101, 102, 103, 105,

389
Archivo de la Corona de Aragón

107, 108, 109, 110, 111, 112, 113, Perapertusa, Francí de: 314
114, 115, 116, 117, 119, 120, 121, Perellós, Francesc de, primer vizconde
122, 123, 124, 126, 127, 128, 130, de Rueda (vezcomte de Roda): 121
131, 132, 133, 135, 136, 137, 138,
Perellós, Francesc de (mossen Fran-
139, 140, 141, 142, 145, 146, 147,
cesch), hijo de Francesc de Perellós
148, 149, 150, 151, 153, 156, 157,
primer vizconde de Rueda; casado
158, 159, 160, 161, 253
con Constança de Pròixida: 121
Pedro II, rey de Chipre (rey de Xipre):
Perellós, Francí de, hijo de Francesc
145
de Perellós y de Constança de Pròi-
Pedro I, rey de Portugal (infant don Pe- xida: 268
dro de Portogal): 107
Perellós, Ramon de (Raymundus de Pe-
Pedro II, rey de Sicilia: 59, 63, 76, 84 rilionibus), hermano de Francesc
Pedro de Aragón, hijo de Fernando I; de Perellós primer vizconde de
conde de Alburquerque y duque Rueda: 121
de Noto: 272, 275, 276, 277, 278 Perellós, Ramon de, segundo vizconde
Pedro de Aragón, primogénito de Pe- de Rueda, hijo de Francesc de Pe-
dro IV: 91, 93, 95 rellós (vescomte de Roda): 171
Pedro de Ayerbe, hijo de Jaime I de Perellós, Violant de (Yoland), hija de
Aragón: 8 Francesc de Perellós y Constança
Pedro de Castilla, hijo de Sancho IV: de Pròixida: 268
19, 21, 25, 29, 32, 33, 34, 35, 36, 37, Pérez, Gil (Egidius Petri), escribano de
38, 39, 40 Jaime II de Aragón: 42
Pedro de Portugal, hijo de Juan I; du- Pérez, Jimeno (Eximinus Petri), escriba-
que de Coimbra: 278, 281, 289 no de Pedro IV de Aragón: 74, 75,
Pedro de Ribagorza, hijo de Jaime II 76, 77, 82
de Aragón (Petrus Rippacurcie et Im- Pérez Calvillo, Fernando, obispo de
puriarum comes; Rippacurcie et Monta- Tarazona, pseudocardenal (cardi-
nearum de Prades comes; frare Pere nalis Tirasone): 202
d’Arago): 18, 75, 86, 88, 103, 104,
Pérez de Casoas, Garci (Garci Periz de
105, 106, 109, 139, 140
Casoas), al servicio de Pedro IV de
Peiró, Bartomeu, obispo de Elna (epis- Aragón: 97
copus elnensis): 221
Pérez de Corella, Jimeno, conde de
Penna, Pedro, escribano de Hugo II Cocentaina, camarlengo y goberna-
de Arborea: 59 dor del reino de Valencia (comte de
Peralada, cónsules de: 335 Cocentayna): 308
Peralta, comtessa de: v. Randazzo, Eleo- Pérez Sarmiento, Diego, noble castella-
nora de, condesa de Caltabellotta no: 119
Peralta, Guglielmo, conde de Caltabe- Pernes-les Fontaines (Paternis carpento-
llota: 116, 118 ratensis diocesis): 15
Peralta, Nicola, conde de Caltabellotta: Perpiñán (Perpenya, Perpinianum, Per-
193 pinyan: Perpignan): 4, 5, 18, 31, 48,

390
La muerte en la Casa Real de Aragón

117, 118, 174, 196, 209, 222, 259, Podio, Bernardus de: v. Despuig, Bernat
321 Podium Ceritanie: v. Puigcerdà
--, cónsules y prohombres de: 109, Poncius, barchinonensis episcopus: v.
148, 221, 282, 292, 309, 314, 321 Gualba, Ponç de
Pertusa y sus aldeas, jurados y prohom- Ponç, abat del monestir de Poblet: v. Co-
bres de: 74
pons, Ponç de
Petra, Bonanatus de: v. Sapera, Bonanat
Ponç IV, vizconde de Cabrera (Poncius
Petrus: v. Pedro vicecomes Caprarie): 109
Petrus, abbas Montis Aragonum: v. López Ponç, Guillem (Guillermus Poncii), se-
de Luna, Pedro cretario de Martín I de Aragón:
Petrus, abbas Populeti: v. Alferic, Pere de 191, 203, 205, 206
Petrus, abbas Sanctarum Crucum: v. Ale- Pontecorvo (Pontiscorbum), capitán y
gre, Pere universidad de: 310
Petrus, sabinensis episcopus: v. Rodrí- Portaceli, prior del monasterio de (mo-
guez, Pedro nasterium Porte Celi): 8, 283
Pezzi, Federico de (Fridericus de Peciis), Portugal: 149
enviado de Segismundo, rey de ro-
--, casa de: 110
manos: 263
--, reina de: v. Beatriz de Castilla; Isa-
Philippus: v. Felipe
bel de Aragón; Leonor de Aragón,
Piazza Armerina (Plaça), jurados y pro- reinas de Portugal
hombres de: 231
--, rey de: v. Alfonso IV; Alfonso V;
Piedra, abad y convento del monaste-
Dionisio I; Eduardo I; Fernando I;
rio de Santa María de (beata Maria
Pedro I, reyes de Portugal
de Petra): 8, 309
Portugal, Dionís de, duque de Mont-
Piera (Appiera), capitán y jurados de:
blanc: 333
335
Pozzuoli (Puteoli), capitán y universi-
Pisa: 140
dad de: 310
Pla, Joan de (Johannes de Plano), escri-
bano de la reina Violante de Bar: Prades, conde de: v. Aragón y Foix,
188 Juan de

Pla, Ramon dez: v. Desplà, Ramon Prades, Jaume de (Jacobus de Pratis),


consejero de Martín I de Sicilia: 229
Planella, Pere de, obispo de Barcelona
(episcopus Barchinone): 126 Prades, Jaume de, obispo de Valencia
(episcopus valentinus) 126
Poblet, monasterio de Santa Maria de
(Poblet, Poblete Populetum): 92, 105, Prades, Lluís de, obispo de Mallorca
217, 218, 219, 220, 221, 230, 234, (bisbe de Mallorques): 196
257, 339, 342 Prior cancellarius: v. Martins, Gomes
--, abad de: 2, 109, 221, 283, 309; v. Prohome, Francesc de (Franciscus de
también Copons, Ponç de Prohomine), escribano y protonota-
Podio, Egidius de: v. Despuig, Gil rio de Pedro IV de Aragón: 85

391
Archivo de la Corona de Aragón

Pròixida, Constança de, viuda de Fran- Ramón Berenguer de Aragón (Ray-


cesc de Perellós; vizcondesa de Illa mundus Berengarii), hijo de Jaime
y de Canet, mujer de Pere de Feno- II, conde de Prades y de Ampurias:
llet (vescomtessa de Illa e de Canet): 18, 54, 61, 62, 69, 86, 89, 109
268 Ramon Roger II, conde de Pallars So-
Puig, Lluís, consejero de Alfonso V de birà (Raimundus Rotgerii comes Pay-
Aragón (frare Puig, Ludovicus Puig): llariensis): 109
296, 299, 300 Randazzo (Rendaço), jurados y pro-
Puigcerdà (Podium Ceritanie, Puicerda): hombres de: 231
174 Randazzo, Eleonora de, condesa de
Caltabellotta (comtessa de Peralta):
--, cónsules y prohombres de: 221,
193
309, 314
Randazzo, Giovanni de (Johannes de
Pujades, Mateu, tesorero de Alfonso V
Randacio), ciudadano de Agrigen-
de Aragón: 300, 301, 302, 303
to: 240
Puteo, Petrum Johannem de: v. Despou,
Randazzo, Jacobo de (Jacobus de Randa-
Pere Joan cio), juez de Agrigento: 240
Ratta, [Giovanni ?] della, conde de Ca-
Q
serta y de Sant’Agata (de la Rath co-
Queralt (en Queralt): 293 mes Caserte et Sancte Agate): 310
Queralt, Dalmau de: 314 Ratta, Nicola della (Nicholaus de la
Queralt, Elisenda de (Elicsenda de Cervi- Rath), caballero: 310
lione, Eligsen de Cervello): 172, 173 Relat, Berenguer de: 128
Queralt, Guerau de (Guirald de Que- Renato de Anjou, conde de Provenza,
ralt), mariscal y consejero de Juan I duque de Bar, rey titular de Nápo-
de Aragón: 167, 169 les, rey designado de Aragón: 276,
277, 329, 330, 331, 332, 333, 334,
Queralt, Guerau de (Garau de Queralt):
335
314
Requesens, Dimas (Dimas de Reque-
Querol, Ramon: 157
zens): 342
Requesens, Galceran de, gobernador
R
de Cataluña, lugarteniente real:
Raimundus, urgellensis episcopus: v. Tre- 302, 308
bailla, Ramon Riaza, Fernando (Ferrando de Riaça),
Raimundus, valentinus episcopus: v. Des- capellán de María de Castilla reina
pont, Ramon de Aragón: 294, 295, 296, 297, 299
Ram y Lanaja, Domingo, obispo de Lé- Ribelles, Beatriu de, madre de Hug y
rida (bisbe de Leyda): 256 Ponç de Santa Pau: 191
Ramón Berenguer de Anjou (Raymun- Ribelles, Francí Antoni de: 314
dus Berengarii), hijo de Carlos II de Ribelles, Margarita, subpriora del monas-
Nápoles: 5, 6 terio de Santa María de Sigena: 274

392
La muerte en la Casa Real de Aragón

Ribera, Per Afán de, adelantado de Rodríguez de Valbuena, Fernando (Fe-


Andalucía: 254 rrant Rodriguez de Vaylbuena), prior
Ricla, jurados y prohombres de: 74 de Castilla de la Orden del Hospi-
tal de San Juan de Jerusalén: 24
Ricomà, Miquel de, obispo de Barcelona
(Michael Barchinone episcopus): 109 Roig, Pere, prior de Castelló de Farfan-
ya: 238
Riera, Antoni, confesor de María de
Castilla reina de Aragón: 283 Rojas, Sancho de, arzobispo de Toledo
(Sancho arcevispe de Toledo): 254
Riera, ça: v. Sarriera
Roma: 302
Ripoll, abad del monasterio de Santa
Maria de (monasterii Rivipulli): 2, 221; Roma, Bernat (Bernardus Rome), bur-
v. también Andreu, Ponç; Desbac, gués de Perpiñán, embajador de
Jaime III de Mallorca: 48, 49
Hug; Descamps, Guillem
Romania, despotado de (dispotatus Ro-
Roberto I, duque de Bar (duch de Bar):
manie): 69
181
Romero, Alfonso: 53
Roberto I, rey de Nápoles (Robertus rex
Jerusalem et Sicilie): 7, 11, 47, 61, 64, Rosellón y Cerdaña, condados de (co-
65, 69, 71, 76, 87 mitatus Rossilionis et Ceritanie): 344
Roberto III, rey de romanos (Rupertus --, gobernador de: 346
romanorum rex): 228, 233 Roses, abad y convento del monasterio
Roca, Jaume (Jacobus Rocha), médico: 66 de Santa Maria de (Sancta Maria de
Rosis): 8, 314
Rocabertí, Dalmau de: 314
Rosso, Enrico, conde de Aidone (Hen-
Rocabertí, Guillem de, arzobispo de
ricus Rubeo comes Aydoni): 116, 118
Tarragona (Guillermus terrachonensis
archiepiscopus): 8 Rueda, abad y convento del monaste-
rio de Nuestra Señora de (Roda de
Rocabertí, Jofre VII, vizconde de (vez-
Scatron): 8, 219
comte de Rocaberti): 314
Rueda, vizconde de (vezcomte de Roda):
Roda, vescomte de: v. Rueda, vizconde de
314; v. también Perellós, Francesc
Roda de Scatron, abbas de: v. Rueda, abad de; Perellós, Ramon de
de Ruiz, Sancho (Sanxo Roiç): 230
Rodericus: v. Díaz, Rodrigo Ruiz de Miño, Gil (Gil Royz de Minyo),
Rodericus, archiepiscopus Terrachone: v. mayordomo de la infanta Leonor
Tello, Rodrigo de Castilla: 42
Rodríguez, Pedro, cardenal obispo sa- Rutinensis, cardinalis: v. Albi, Bernard
binense (Petrus sabinensis episcopus): de, cardenal, obispo de Rodez
12
Rodríguez de Lihori, Sancho (Sanccius S
Roderici de Lihori), caballero: 229 Sabastida, Francesc (Franciscus de Basti-
Rodríguez de Salamanca, Juan, conse- da), escribano de Jaime II de Ara-
jero de Juan II de Castilla: 254 gón: 41, 44, 47, 50

393
Archivo de la Corona de Aragón

Sabastida, Joan (Johan Çabastida), con- San Juan de la Peña (Sanctus Johannes
sejero de Alfonso V de Aragón y la de Pinna), abad y convento del mo-
reina María: 308 nasterio de: 8, 219
Sacca: v. Sciacca San Victorián (Sanctus Victorianus),
Sádaba (Sadava), jurados y prohom- abad y convento del monasterio
bres de: 74 de: 8
Safàbrega, Pere Guillem (Pere Guillem Sanccius, Terrachone archiepiscopus: v.
ça Fabregua), capitán de Sitges: 328 López de Ayerbe, Sancho
Sagarriga, Francesc (Francesch Çagarri- Sancha de Mallorca, reina de Nápoles,
ga), enviado de la reina Violante mujer de Roberto I (Sancia Jherusa-
de Bar: 179, 190 lem et Sicilie regina): 11, 47, 52, 62,
Sagarriga, Guillem (Guillem Çagarriga): 65, 68, 69, 72
157 Sánchez, Pero, correo de Alfonso IV
Sagarriga, Pere de, obispo de Lérida de Portugal: 80
(episcopus ilerdensis): 221 Sánchez del Castillo, Pedro (Pero San-
Sagarriga, Ramon (Ramon ça Guerri- ches del Castiello), consejero de Juan
gua), doncel: 334 II de Castilla: 254
Sagunto: v. Murviedro Sancho, arcevispe de Toledo: v. Rojas, San-
Saint-Denis, monasterio de (Sanctus cho de
Dyonisius): 114 Sancho IV, rey de Castilla: 21
Salavert, Climent de (Clemens de Salavi- Sancho I, rey de Mallorca: 5, 6, 9, 17,
ridi), escribano de Alfonso IV y Pe- 20, 31, 48, 49, 50, 51, 52
dro IV de Aragón: 59, 68, 69, 86 Sancho de Aragón, hijo de Alfonso IV
Salemi (Salem), jurados y prohombres (filius qui suscepto sacro baptismate
de: 231 post triduum expiravit): 56
Salgues, Raymond de (Raymundus de Sancho de Aragón (Sanxo d’Aragon e de
Salguis): 114 Sicilia), hijo de Fernando I; maes-
Sallent (Sellent), capitán y jurados de: tre de la Orden de Alcántara: 252
335 Sancho de Aragón (Sancius de Arago-
Saluzzo, Felipe de (Philippus de Sa- nia), hijo ilegítimo de Pedro III: 10
luciis): 8 Sancho de Castilla, hijo de Fernando
Samsó, Miquel, abad del monasterio III; arzobispo de Toledo (arçobispo
de Sant Salvador de Breda (Miquel de Toledo): 1
abbat de Sent Salvador): 329, 333,
Sancta Fides: v. Santa Fe
334, 335
Sancta Pace, Hugo de: v. Santa Pau, Hug de
San Esteban de Litera (Sanctus Stepha-
nus de Lithera), jurados y prohom- Sanctae Cruces: v. Santes Creus
bres de: 74 Sanctpedor: v. Santpedor
San Germano (Sanctus Germanus), ca- Sanctus Benedictus de Bagiis: v. Sant Be-
pitán y universidad de: 310 net de Bages

394
La muerte en la Casa Real de Aragón

Sanctus Cucuphas Vallensis: v. Sant Cu- Sant Benet de Bages (Sanctus Benedic-
gat del Vallès tus de Bagiis), abad y convento del
Sanctus Dyonisius: v. Saint-Denis monasterio de: 8
Sanctus Felix Guixolensis: v. Sant Feliu Sant Cugat del Vallès, abad y convento
de Guíxols del monasterio de (Sanctus Cu-
cuphas Vallensis): 2, 8, 109, 221, 309
Sanctus Germanus: v. San Germano
Sant Feliu de Guíxols (Sanctus Felix
Sanctus Johannes de Abbatissis: v. Sant
Guixolensis, Sant Feliu de Guisols,
Joan de les Abadesses
Sent Feliu de Guixols), abad y con-
Sanctus Johannes de Pinna: v. San Juan vento del monasterio de: 8
de la Peña
Sant Feliu de Guíxols, capitán y jura-
Sanctus Laurencius de Monte: v. Sant Llo- dos de: 314, 335
renç del Munt
Sant Jeroni de la Murtra (Sant Jeronim
Sanctus Laurencius de Monte diocesis de la Murta), prior y convento del
Gerunde: v. Sant Llorenç del Mont monasterio de: 283, 309
Sanctus Michael de Fluviano: v. Sant Mi- Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, prior
quel de Fluvià del monasterio de: v. Joan, Ramon
Sanctus Paulus de Maritimo: v. Sant Pol Sant Joan de les Abadesses (Sanctus Jo-
de Mar hannes de Abbatissis), abad y conven-
Sanctus Petrus de Gallicantu: v. Gerona, to del monasterio de: 8
abad y convento del monasterio de Sant Llorenç del Mont (Sanctus Lau-
Sant Pere de Galligants rencius de Monte diocesis Gerunde),
Sanctus Petrus de Rodis: v. Sant Pere de abad y convento del monasterio
Roda de: 8
Sanctus Stephanus de Lithera: v. San Este- Sant Llorenç del Munt (Sanctus Lau-
ban de Litera rencius de Monte), abad y convento
Sanctus Victorianus: v. San Victorián del monasterio de: 8
Sangro, [...] di (de Sangro): 310 Sant Marti ça Reyal, força de: v. Sarral
Sanseverino, conde de (comes Sancti Se- Sant Martí [Sarroca ?], castillo de (for-
verini): 310 ça de Sanct Marti): 334
Sanseverino, [Antonio ?] de, conde de Sant Miquel de Cuixà (Cuxa), abad del
Tricarico (de Sancto Severino comes monasterio de: 314
Tricarici): 310 Sant Miquel de Fluvià (Sanctus Michael
Sanseverino, [Antonio ?] de, duque de de Fluviano), abad y convento del
San Marco (de Sancto Severino dux monasterio de: 8, 334
sancti Marcii): 310 Sant Pere de Roda (Sanctus Petrus de
Sanseverino, [Gaspar ?] conde de Ca- Rodis, Sent Pere de Rodes), abad y
paccio (de Sancto Severino comes Ca- convento del monasterio de: 8, 334
putacii): 310 Sant Pol de Mar, prior del monasterio
Sanseverino, [. .] de, duque de Scalea de (Sanctus Paulus de Maritimo ordi-
(de Sancto Severino dux Scalee): 310 nis Cartusie): 8

395
Archivo de la Corona de Aragón

Sant Quirze de Colera (Sant Quirce), Segismundo de Luxemburgo, rey de


abad del monasterio de: 314, 334 romanos (Sigismundus romanorum,
Santa Fe (Sancta Fides), abad del monas- Ungarie etc. rex): 259, 263, 270
terio de Santa María de: 219, 309 Segorbe (Sugurbium, Sogorb): 107, 108,
Santa Pau, Hug de, consejero y camar- 109, 110, 111
lengo de Martín I de Aragón (mos- --, guardian y convento del monaste-
sen Huc; Hugo de Sancta Pace): 191 rio de San Francisco de: 283
Santa Pau, Ponç de, hermano de Hug --, jurados y prohombres de: 8, 282
de Santa Pau: 191
Sellent, Bartomeu (Bartholomeus Se-
--, madre de: v. Ribelles, Beatriu de llent), secretario y protonotario de
Santes Creus (Sanctae Cruces), monaste- María de Castilla reina de Aragón:
rio de: 58 293, 294, 295, 296, 299, 300, 302,
--, abad del monasterio de: 2, 109, 221, 303, 304, 305, 308
283, 309; v. también Alegre, Pere Sent Pere d’Or: v. Santpedor
Santpedor (Sanctpedor, Sent Pere d’Or), Sentelles: v. Centelles
capitán y jurados de: 314, 335 Sentmenat, Ramon (Ramon Sentma-
Sapera, Bonanat (Bonanatus de Petra), nat), camarero de Martín I: 194
escribano de Alfonso IV de Ara-
Serena, Bartomeu (Bartholomeus Sere-
gón: 58, 59, 60, 63, 73
na), escribano de María de Castilla
Sariñena (Saranyena): 59 reina de Aragón: 307, 308
Sariñena y sus aldeas, jurados y pro- Sernia: v. Isernia
hombres de: 74
Serra, Pere, pseudocardenal, obispo
Sarral (força de Sant Marti ça Reyal): 333 de Catania (cardinalis Catanie): 194,
Sarriera, Joan Pere (Johan Pere ça Rie- 207
ra), capitán de Hostalric: 334 Sescomes, Arnau, arzobispo de Tarra-
Sarriera, Jofre (Joffre ça Riera), capitán gona (Arnaldus terrachonensis ar-
de Palamós: 334 chiepiscopus): 75
Sarta, Berenguer (Berengarius Sarta), Setentí, Francí Antoni (Franci Anthoni
protonotario y secretario de Juan I Setanti), ciudadano de Barcelona:
y Martín I de Aragón: 125, 129, 334
170, 194, 195, 196, 197, 198, 199,
Sevilla (Sivilia, Sivilla): 1
200, 201, 202
Sibila de Fortià (dona Sibilia), reina de
Sault, señor de (mossen de Saut): 206
Aragón, cuarta mujer de Pedro IV:
Sayol, Ferrer (Ferrarius Sayolli), escriba- 142, 149, 210, 211, 212, 213, 214,
no de Pedro IV de Aragón: 117, 118 215
Scala Dei: v. Escaladei Sicilia: 115, 116, 117, 118, 128, 230,
Scarpium: v. Escarp 241, 242, 264, 311; v. también Tri-
Sciacca (terra Sacca, terra saccensis), pro- nacria
hombres de: 116, 118 --, casa de (domus Sicilie): 61, 62, 88,
Scriva, Jacme: v. Escrivà, Jaume 115, 116, 117, 118, 230, 232

396
La muerte en la Casa Real de Aragón

--, reina de v. Blanca I de Navarra; Strigonio, Johannes de: v. Esztergom, Jo-


Constanza de Aragón; Isabel de hannes de
Carintia; Leonor de Aragón; María Suau, Pere (Petrus Suau), escribano de
I, reinas de Sicilia la reina Margarita de Prades: 269,
--, rey de v. Federico II; Federico III; 270
Luis I; Martín I; Pedro II, reyes de Sugurbium: v. Segorbe
Sicilia Sulmona, capitán y universidad de: 310
Sicilia citra Farum v. Nápoles, reino de Symonis, Jo.: 259
Sinopoli, conde de (comes Cinopoli):
310 T
Siracusa (Ciracusa), prohombres de: Tacho, en: 328
116, 118, 231 Tafurer, Galceran, caballero: 334
Sirvent, Bartomeu (Bartholomeus Sir- Tahida, Gil de, capitán de Manresa:
vent), secretario y protonotario de 326
Pedro IV, Juan I y Martín I de Ara-
Tahustum: v. Tauste
gón): 139, 147, 148, 149, 151, 153,
163, 164, 193 Tallander, Antoni, alias mosén Borra
(micer Borra): 270
Sitges (Ciges, Citges): 272, 328
Talteüll (Taltahull: Tautavel), castella-
–, capitán y regidores de: 335
nía de: 121
Sitjó, Jaume, obispo de Lérida (Jacobus Tamarit, castillo de: 334
ilerdensis episcopus): 109
Tamarite de Litera (Tamaritum de
Siurana, capitán del castillo de (Ciura- Lithera), jurados y prohombres de:
na): 326 74
So, Joan de: 314 Taramum: v. Teramo
Soler, Jaume, bordador de María de Tarazona, cardenal de (cardinalis Tira-
Castilla reina de Aragón: 271 sone): v. Pérez Calvillo, Fernando
Soler, Joan, capitán de Blanes: 334 Tarazona (Tirasona), jurados y pro-
Solsona, Joan, escribano de la Diputa- hombres de: 3, 8, 74, 109, 126, 220,
ción General de Cataluña: 336 309
Sorrento (Surrentum), capitán y univer- Tarazona, obispo de: 2, 126, 219; v.
sidad de: 310 también Bardají y Ram, Jorge; Go-
dofredo; Jiménez de Urrea, Mi-
Sos [del rey Católico], jurados y pro-
guel; Pérez Calvillo, Fernando
hombres de: 74
Tarragona (Terrachona): 69, 167
Spanya: v. España
--, arzobispo de v. López de Ayerbe,
Sperendeus: v. Cardona, Esperandeu de Sancho; Rocabertí, Guillem de;
Stagnensis, monasterium: v. Estany, mo- Sescomes, Arnau; Tello, Rodrigo;
nasterio de Santa Maria del Valterra, Ènnec de
Standardo, Giacomo (Jacobus Standar- --, cabildo y canónigos de la seo de:
do), caballero de Nápoles: 310 314

397
Archivo de la Corona de Aragón

--, cónsules, prohombres y consejeros Rojas, Sancho de; Sancho de Casti-


de: 3, 8, 148, 196, 221, 309, 314 lla, hijo de Fernando III; Tenorio,
Tàrrega: 169 Pedro
--, prohombres de: 8 Tordesillas (Oterodesillas, Oterodecillas):
Tauste (Tahustum), jurados y prohom- 307, 308
bres de: 74 Torello (Sicilia), prohombres de: 231
Téllez de Molina, Alfonso, hijo del in- Toribio, fray, custodio de los frailes
fante Alfonso de Molina (Alfonso menores de Palencia, enviado de
fijo del infante de Molina): 24 Juan I de Castilla: 162, 163
Tello, don: v. Meneses, Tello Alfonso de Toro: 53
Tello, Rodrigo, arzobispo de Tarrago- Torrelles, Joan de, conde de Ischia, lu-
na (Rodericus archiepiscopus Terracho- garteniente del gobernador de Ca-
ne): 2 taluña (comte d’Iscla): 329
Temples, Jean des (J. de Templis), dele- Torrelles, Ramon (Raymundus de Turri-
gado por Francia en el concilio de llis), camarero mayor de Martín I
Constanza: 259 de Aragón: 222
Tenorio, Pedro, arzobispo de (archabis-
Torroella de Montgrí (Torroella de
be de Toledo): 166
Muntgri, Turricella de Montegrino),
--, sobrino de: 166 prohombres; jurados; capitán y
Teramo (Taramum), capitán y universi- cónsules de: 8, 314, 335
dad de: 310 Tortosa (Dertusa): 44, 121, 122, 145,
Teresa de Entenza (infantissa Theresia), 146, 147, 148, 270, 322, 323
condesa de Urgel, primera mujer --, cabildo y canónigos de la seo de:
del infante Alfonso de Aragón (Al-
314, 323
fonso IV): 56
--, obispo de: 2, 126, 221; v. también
Terranova, conde de (comes Terrenove):
Montcada, Ot de; Paulhac, Fran-
v. Joinville, Nicolas de
cesc de
Terrassa (Terraça), capitán y jurados
--, paers y prohombres: 3, 8, 221
de: 335
--, procuradores de: 196, 282, 309,
Teruel (Turolum), jurados y prohom-
bres de: 109, 195, 220, 309 314, 327

Teruel y sus aldeas, jurados y prohom- Tossa [de Mar], capitán y jurados de:
bres de: 3, 8, 74 335
Tirasona: v. Tarazona Tous, Alfons de, obispo de Vic, diputa-
do del General de Cataluña (bisbe
Tiro, archebispo de: v. Beraiz, Pedro de
de Vich): 245
Toledo, abadesa del convento de Santa
Clara de: v. Inés, Enríquez Trani, capitán y universidad de: 310

Toledo, arzobispo de: v. Gómez de To- Trapani, prohombres de: 116, 118, 241
ledo, Gutierre; Juan de Aragón, Trebailla, Ramon, obispo de Urgel
hijo de Jaime II; Luna, Pedro de; (Raimundus urgellensis episcopus): 8

398
La muerte en la Casa Real de Aragón

Trinacria (Trinaclia): 262; v. también V


Sicilia
Valencia: 3, 4, 29, 67, 68, 73, 84, 87, 88,
--, reina de: v. Leonor de Anjou, reina 89, 90, 91, 92, 96, 98, 103, 104, 105,
de Sicilia 106, 139, 140, 141, 142, 143, 174,
--, rey de: v. Federico II, rey de Sicilia 200, 206, 210, 211, 212, 213, 214,
Troina (Trahina), jurados y prohom- 215, 216, 217, 218, 219, 220, 221,
bres de: 231 222, 223, 224, 225, 226, 227, 228,
229, 230, 231, 232, 234, 235, 236,
Trujillo (Trogillo): 337, 338, 339, 340,
237, 250, 251, 269, 292, 293, 294,
341
295, 296, 297, 298, 299, 300, 301,
Tudela: 311
302, 303, 305
Tudela, Joan de (Johannes de Tudela),
--, abbadessa del monastir de Sancta Cla-
secretario de Martín I de Aragón:
ra de: v. Aragón, Violante de
192, 207, 210, 211, 212, 216, 217,
218, 219, 220, 221, 222, 223, 224, --, diputados del reino de: 308
225, 226, 227, 228, 229, 230, 231, --, estamento militar del reino de: 308
232, 234, 235, 236, 237 --, guardián y convento del monaste-
Turolum: v. Teruel rio de Santa María de Jesús: 283
--, jurados y prohombres de: 3, 8, 98,
U 109, 126, 148, 165, 166, 282, 308
Ugo, vicecomes de Basso judex Arboree: v. --, obispo de: 109; v. también Des-
Hugo II, juez de Arborea pont, Ramon; Prades, Jaume de
Uncastillo (Unicastrum), jurados y pro- --, reino de: 156, 226, 228, 231, 311,
hombres de: 74 342
Ungarie, rex: v. Carlos I, rey de Hungría Valencia, Alfonso de, hijo del infante
Urbano V, papa: 122 Juan de Castilla (don Alfonso fijo del
infante don Johan): 24
Urgel (Urgell, Urgellum), cabildo y ca-
nónigos de la seo de: 314 Valladolid (Valladolit): 265, 306, 307,
308
–, conde de: v. Jaime I; Jaime II; Pe-
dro II, condes de Urgel Valldaura: 207

–, condesa de: v. Isabel de Aragón; Valldecrist (Vall de Jhesuchrist), cartuja


Monferrato, Margarita de; Teresa de: 205
de Entenza, condesas de Urgel --, prior y convento de: 283
–, consejeros y prohombres de la seo Valldigna (Vallis Digna), abad y con-
de: 221 vento del monasterio de Santa Ma-
–, obispo de: 2, 126; v. también Tre- ria de: 8
bailla, Ramon de; Vilanova, Galce- Vallgornera, Jaume de, doncel: 334
ran de Valli, Jaume (Jacobus Valli), escribano
Urgelli, decanus: v. Cervera, Ramon de de la reina Violante de Bar: 268
Ursinis: v. Orsini Vallo, Bertrandus de: v. Desvall, Bertran

399
Archivo de la Corona de Aragón

Vallossera, Berenguer de (Berengarius --, obispo de (episcopus vicensis): 2,


de Vallossera), secretario de la reina 126; v. también Fenollet, Hug de;
Sibila de Fortià: 142 Guardia, Berenguer de; Heredia,
Valterra, Ènnec de, arzobispo de Ta- Diego de; Tous, Alfons de
rragona (archabisbe de Tarragona): Vico Equense (Vicum), capitán y uni-
196 versidad de: 310
Vasto, marqués de (marchione Vastiay- Vienne, Jean de, arzobispo de Reims
monis): v. Guevara, Íñigo de (Johannes archiepiscopus remensis): 78
Vatatza (domina Betaçia), hija de Eudo- Vilabertran (Villa Bertrandi), abad y
xia Láscaris: 12 convento del monasterio de Santa
Vega, Garcilaso de la (Garcia Lasso de la Maria de: 8, 314
Vega), merino mayor de Castilla: 38 Vilademany, Joan Pere de, capitán de
Velasco, Juan (Johan de Valesco [sic]), Vic: 329
camarero mayor de Juan II de Cas- Vilafranca de Conflent, cónsules de:
tilla: 254 314
Vener, Job (Job Vener utriusque juris doc- Vilafranca del Penedès (Villa Francha
tor), protonotario de Roberto III Penitentium): 165, 317
rey de romanos: 233 --, jurados y prohombres de: 8, 109,
Ventimiglia, Antonio de (Anthonius de 221, 309, 314
Vintimilia), camarero mayor del rei- Vilamarí, Bernat de, gobernador y ca-
no de Sicilia: 229 pitán general de los condados de
Ventimiglia, Antonio de (Antonio de Rosellón y Cerdaña: 311
Vintimilla alias de Scintillis), mar- Vilamarí, Bernat de, obispo de Gerona
qués de Cotrone: 310 (Bernardus gerundenis episcopus): 8
Ventimiglia, Francesco II, conde de Vilana, Ramon de (Raymundus de Vila-
Geraci (Franciscus de Vintemilio co- na), camarlengo de Pedro IV: 127
mes Gerachii): 116, 118 Vilanova, Francesc de: 304
Ventimiglia, Giovanni de, conde de --, mujer de: 304
Geraci (comte de Girechi): 264
Vilanova, Galceran de, obispo de Ur-
Vergós, Joan Ramon de, caballero: 334 gel (episcopus urgellensis): 196, 221
Vergy, Guillaume de, pseudocardenal Vilaragut, Pere de, consejero de María
(Guillem cardenal de Vergey): 186 de Castilla, reina de Aragón: 271
Veruela (Beruela, Berola), abad y con- Villamayor, García de: 24
vento del monasterio de Santa Ma-
Villarreal (Vilareal, Vilareyal, Villa Rega-
ría de: 8, 219, 309
lis, Villa Reyal): 216, 217, 218, 219,
Vic (Vich, Vicum): 315 220, 221, 222, 223, 225, 226, 228,
--, cabildo y canónigos de la seo de: 229, 230, 231
314 Villena, Alfonso de, nieto de Alfonso
--, consejeros, prohombres y cónsules de Aragón (el Viejo), duque de
de: 196, 221, 309, 314, 315, 335 Gandía: 203

400
La muerte en la Casa Real de Aragón

Villena, Beatriz Manuel de (doña Bea- Y


triç), hija de don Juan Manuel: 67
Yáñez, Pedro (Pere Yanyes), consejero
Villena, Galvany de: 296
de Juan II de Castilla: 254
Vinader, Ramon (Raimundus Vinade-
Ybannes de Toledo, Gonçal: v. Ibáñez de
rii), doctor en leyes: 51
Toledo, Gonzalo
Violante de Aragón, hija de Jaime II;
Yoland, Yolanda, Yolans, Yolant: v. Vio-
mujer de Felipe de Tarento déspo-
ta de Romania: 61, 62, 65 lante

Violante de Aragón, hija de Juan I; rei- Ysabel, Ysabella: v. Isabel


na de Nápoles y condesa de Pro-
venza, mujer de Luis II de Anjou: Z
206, 226 Zamora, obispo de (episcopus de Çamo-
Violante de Bar, duquesa de Gerona y ra): v. Egea, Alonso de
reina de Aragón, mujer de Juan I:
Zapata, Gonzalo, obispo de Huesca
143, 144, 154, 155, 156, 157, 158,
(Gondissalvus oscensis episcopus): 109
159, 160, 163, 164, 165, 166, 171,
173, 177, 179, 180, 181, 182, 183, Zaragoza (Çaragoça, Çaragossa, Cesarau-
184, 185, 186, 187, 188, 189, 190, gusta, Saragoça): 14, 30, 56, 63, 64,
234, 235, 246, 253, 268 74, 75, 76, 77, 78, 79, 80, 81, 82, 83,
Viure, Guillem de, doncel: 314 96, 125, 133, 134, 137, 138, 152,
154, 162, 163, 164, 191, 192, 193,
Viure, Joan Pere de, doncel: 334
248, 266, 267, 279, 280, 281, 282,
Viure, Ponç de, caballero: 334
283, 284, 285, 286, 287, 288, 289,
Viviari, Nicola, obispo de Spoleto (Ni- 290, 291, 293, 309, 310, 311
colaus episcopus spoletanensis presidens
--, abadesa y convento del monasterio
Ytaliae nacionis): 259
de dominicas de: 12
Voló, Dalmau de: 314
--, arzobispo de: v. Aigrefeuille, Gui-
W llaume; Alonso de Aragón; Fernán-
dez de Heredia, García; Fernández
Weinheim (Winheim): 233 de Luna, Lope; López de Luna, Pe-
dro; Mur, Dalmau de
X
--, jurados y prohombres de: 3, 8, 109,
Xativa: v. Játiva 126, 148, 195, 220, 292, 294
Xerica: v. Jérica --, obispo de: v. Martínez de Luna, Ji-
Xifello, civitas de: v. Cefalú meno
Ximenez, Ximini: v. Jiménez Zuera, jurados y prohombres de (Çufa-
Xipre: v. Chipre ria): 74

401
IMÁGENES
La muerte en la Casa Real de Aragón

Dibujo de una corona real alusivo al asiento del 22 de julio de 1454,


que registra la muerte del rey Juan II de Castilla, hermano de la reina de Aragón, María.
Vid. Cartas 306, 307 y 308.
ACA, Generalidad, Volúmenes, Serie general (N), núm. 6. fol. 59v (2ª num.)

405
Archivo de la Corona de Aragón

Dibujo de una calavera con tocado y velo a modo de alegoría de la muerte realizado
por el escribano Jaume Safont, ayudante de la Escribanía mayor de la Diputación del General
de Cataluña, en uno de los dietarios de esta institución. Entre los años 1438 y 1472 Safont
trabaja en esta oficina y realiza dibujos alusivos a ciertos asientos del dietario.
Como éste, relativo al fallecimiento en Roma del papa Nicolás V ocurrido
entre el 24 y el 25 de marzo de 1455, a medianoche, como reza Safont.
ACA, Generalidad, Volúmenes, Serie general (N), núm. 6. fol. 80r (2ª num.)

406
La muerte en la Casa Real de Aragón

Dibujo del peto, las espuelas, el yelmo, el escudo, el puñal y la bandera, atributos caballerescos
del monarca Alfonso el Magnánimo, colgados de una barra, alusivo al asiento
del 27 de junio de 1458, que registra el fallecimiento del rey en el Castel Nuovo de Nápoles.
La nota da cuenta del duelo que hicieron todos los oficiales de la Diputación al llegar la noticia
a Barcelona el 12 de julio siguiente.
Vid. Cartas 309, 310 y 311.
ACA, Generalidad, Volúmenes, Serie general (N), núm. 6. fol. 80v (3ª num.)

407
Archivo de la Corona de Aragón

Dibujo del catafalco funerario levantado en la catedral de Barcelona alusivo al asiento


del 28 de julio de 1458, que registra la celebración de la misa de cuerpo presente
del rey Alfonso el Magnánimo, que ofició el obispo de Vic y en la que predicó falsedades
Berenguer Solsona, del convento de Sant Francesc de Barcelona, según la nota de Safont.
Vid. Cartas 309, 310 y 311.
ACA, Generalidad, Volúmenes, Serie general (N), núm. 6. fol. 83r (3ª num.)

408
La muerte en la Casa Real de Aragón

Dibujo del busto de la reina María de Castilla, viuda del rey Alfonso el Magnánimo,
alusivo al asiento del 7 de septiembre de 1458, que registra su fallecimiento
en la ciudad de Valencia.
ACA, Generalidad, Volúmenes, Serie general (N), núm. 7. fol. 4r (1ª num.)

409
Archivo de la Corona de Aragón

Dibujo de los ataúdes que contuvieron los restos funerarios del rey Martín el Humano
y de la reina Violante de Bar, su cuñada, alusivo al asiento del 25 de enero de 1460,
durante su traslado del altar mayor de la Seo de Barcelona al monasterio de Poblet,
con un simple desfile que narra Safont, criticando la falta de interés del rey reinante, Juan II,
en dar solemnidad al acto.
ACA, Generalidad, Volúmenes, Serie general (N), núm. 7. fol. 45v (1ª num.)

410
La muerte en la Casa Real de Aragón

Dibujo del escudo heráldico de la casa real de Francia alusivo al asiento


del 3 de agosto de 1461, que registra la llegada de la noticia del fallecimiento
del rey Carlos VII de Francia, acaecido el 22 de julio anterior,
a causa de un absceso mal curado en la cara.
ACA, Generalidad, Volúmenes, Serie general (N), núm. 7. fol. 1r (2ª num.)

411
Archivo de la Corona de Aragón

Dibujo del escudo heráldico de don Carlos, príncipe de Viana y primogénito de Aragón,
alusivo al asiento del 23 de septiembre de 1461, que registra su fallecimiento
en el Palacio Real Mayor de la ciudad de Barcelona, de pleuresía.
Vid. Cartas 312, 313, 314, 315, 316, 317, 318, 319, 320, 321, 322, 323, 324 y 325.
Generalitat, Volúmenes, Serie general (N), núm. 7. fol. 5r (2ª num.)

412
ÍNDICE GENERAL

Introducción. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Documentos. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

Índice. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 361

Imágenes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 403

413
ÚLTIMOS TÍTULOS DE LA COLECCIÓN
«FUENTES HISTÓRICAS ARAGONESAS»
http://ifc.dpz.es/publicaciones/biblioteca2/id/22

41. MANUEL GÓMEZ DE VALENZUELA


Arte y trabajo en el Alto Aragón (1434-1750)
42. NATIVIDAD HERRANZ ALFARO
El Libro de Actas de la Cofradía de San Jerónimo, de libreros de Zaragoza: 1639-1814
43. COLOMA LLEAL GALCERÁN (dir.) PALOMA ARROYO VEGA, MAR CRUZ PIÑOL,
MAR FORMENT FERNÁNDEZ, MÓNICA VIDAL DÍEZ
Pergaminos aragoneses del Fondo Sástago: siglo XV
44. RAFAEL CONDE Y DELGADO DE MOLINA
Reyes y Archivos en la Corona de Aragón. Siete siglos de reglamentación y praxis archivística
(siglos XII-XIX)
45. JOSÉ MARÍA SÁNCHEZ MOLLEDO
Arbitristas aragoneses de los siglos XVI y XVII. Textos
46. OVIDIO CUELLA ESTEBAN
Bulario de Benedicto XIII. IV. El Papa Luna (1394-1423), promotor de la religiosidad
hispana
47. JUAN MANUEL DEL ESTAL
Itinerario de Jaime II de Aragón (1291-1327)
48. JUAN ABELLA SAMITIER
Selección de documentos de la villa aragonesa de Sos (1202-1533)
49. HERMINIO LAFOZ RABAZA
Actas de la Junta Superior de Aragón y parte de Castilla (1809)
50. MARÍA DE LOS DESAMPARADOS CABANES PECOURT
Documentos de Jaime I relacionados con Aragón
51. MANUEL GÓMEZ DE VALENZUELA
La vida de los concejos aragoneses a través de sus escrituras notariales (1442-1775)
52. MARTÍN ALVIRA CABRER
Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, testimo-
nios y memoria histótica
53. MARÍA ISABEL FALCÓN PÉREZ
Ordinaciones reales otorgadas a la ciudad de Zaragoza en el siglo XV. De Fernando I
a Fernando II
54. MERITXELL BLASCO ORELLANA, COLOMA LLEAL GALCERÁN, JOSÉ RAMÓN
MAGDALENA NOM DE DÉU, MIGUEL ÁNGEL MOTIS DOLADER
Capítulos de la sisa del vino de la aljama judía de Zaragoza (1462-1466)
55. RAFAEL CONDE Y DELGADO DE MOLINA
De Barcelona a Anagni para hablar con el Papa. Las cuentas de la Embajada del Rey de
Aragón a la Corte de Bonifacio VIII (1295)
56. HERMINIO LAFOZ RABAZA
Actas de la Junta Superior de Aragón y parte de Castilla (1810)
57. ANA DEL CAMPO GUTIÉRREZ
El libro de Testamentos de 1384-1407 del notario Vicente de Rodilla. Una introducción a
los documentos medievales de últimas voluntades de Zaragoza
58. OVIDIO CUELLA ESTEBAN
Bulario de Benedicto XIII (1394-1423). V. I. La Curia Cesaraugustana. II. Grupos
privilegiados: servidores del Papa y del Rey
59. HÉCTOR GIMÉNEZ FERRERUELA
El Registro general del archivo del real monasterio de Santa Fe (Zaragoza)
60. CONCEPCIÓN VILLANUEVA MORTE, JOSÉ LUIS CASTÁN ESTEBAN
Acontecimientos que han sucedido en el Mundo. Relación de los naufragios, calamidades,
desventuras y miserias de Teruel
61. SUSANA LOZANO GRACIA
La familia y el trabajo bajo la mirada de un notario de la Zaragoza del siglo XV. El libro de
Bartolomé Roca (1454-1490)
62. ÁNGELA MADRID MEDINA
El Maestre Juan Fernández de Heredia y el Cartulario Magno de la Castellanía de Amposta
(tomo II, vol. 1)
63. FRANCISCO M. GIMENO BLAY
El Compromiso de Caspe (1412). Diario del proceso
64. LEANDRO MARTÍNEZ PEÑAS
Manuscritos aragoneses en la British Library
65. NATIVIDAD ARIAS CONTRERAS
Archivo de Aínsa. Colección de privilegios, escrituras y otros documentos (1245-1753)
66. ROBERTO VIRUETE ERDOZÁIN
La colección diplomática del reinado de Ramiro I de Aragón (1035-1064)
67. ANA ISABEL BRUÑÉN IBÁÑEZ
El Archivo Parroquial de San Pablo (Zaragoza)
68. SANTIAGO GONZÁLEZ SÁNCHEZ
Itinerario de don Fernando, regente de Castilla y rey de Aragón (1407-1416)
69. ANA DEL CAMPO GUTIÉRREZ
Los libros de testamentos de los notarios zaragozanos Tomás Batalla (1344) y Domingo
Aguilón (1362)
70. M.ª TERESA MORET OLIVER y GUILLERMO TOMÁS FACI
El pleito del guiaje ganadero de Ribagorza (1316-1319). Edición y estudio histórico-
lingüístico
71. MANUEL GÓMEZ DE VALENZUELA
Esclavos en Aragón (siglos XV a XVII)
72. HERMINIO LAFOZ RABAZA
Actas de la Junta Superior de Aragón y parte de Castilla (1811)
73. JAVIER COSTA FLORENCIA
Escultores y doradores en el Alto Aragón. Capitulaciones matrimoniales y testamentos
(1668-1838)
74. HERMINIO LAFOZ RABAZA
Actas de la Junta Superior de Aragón y parte de Castilla (1812)
75. ÁNGELA MADRID MEDINA
El maestre Juan Fernández de Heredia y el Cartulario Magno de la Castellanía de Amposta
(tomo II, vol. II)
76. AMPARO PARÍS MARQUÉS
El protocolo de Joan de Morales. Actuación de los notarios en Samper de Calanda (Teruel)
hasta el siglo XVI
77. ELENA ALBESA PEDROLA
Concordia entre la villa de Alcañiz y los barrios de Valdealgorfa, Valjunquera y La Codoñera
(1624). Edición y aproximación lingüística a este texto notarial del Bajo Aragón
78. MANUEL GÓMEZ DE VALENZUELA
Platería y joyería en Zaragoza (1413-1513)
79. ÁNGELA MADRID MEDINA
El maestre Juan Fernández de Heredia y el Cartulario Magnode la Castellanía de Amposta
(tomo II, vol. III)
80. ÁNGELA MADRID MEDINA
El maestre Juan Fernández de Heredia y el Cartulario Magno de la Castellanía de Amposta
(tomo II, vol. IV)
81. MANUEL GÓMEZ DE VALENZUELA
Navegación por el Ebro (1399-1602)
CECEL (CSIC)
I N S TI TUC I ÓN
FERNANDO
EL CATÓL ICO

Potrebbero piacerti anche