Sei sulla pagina 1di 43
TENE =| Libre I 4 Antrodvccis om Zz @ (1) Bs el meu desig parla de cossos transformats en formes noves. Oh déus, ja que vosaltres també vau pren- dre part en aquestes randlormacionsinspireu la asca aque he comengat i guiew el meus poema sense interrupeis des dels origens del mén fins als nostrs dies. =pB_céas_al_ Cosmos [Origens del mén) bans que exis mars esi cel que ot ho cobreix,aspecte de la natura era el mateix en tot 'uni- vers. Es el que ha estat anomenat Caos, una massa infor- ‘me i desordenad, no res més que un pes inert i una acu- ‘mulaci6 confusa de les lavors de les coses, encara no gstrutuades, H Sol encara no iMuminava el mén ni Febe! feia reapareixer unes noves banyes en eada erei- ent Tampoc a terra noes trobava suspesaeumg de i- re, envoltada per aquest en equilibr pel seu propi pes, ni Anfitrte? havia ests els seus bragos tot al larg dels li- 1. Lalluns 2: Pesos dl mar. Enea 6 espns de Nepts, que elev ed del ae. 9 ‘Metamonfoss libre 1 mits dela terra ferma. Alla on hi havi terra, hi haviatam- Sema sie barat aguas maners ter 9 ee Ja, aigua era innavegable i aire no tenia Ihum. Ca os ents anallorntabe ne cloments ren se cle per als ales, perqué en un mate cos el feds liuita- ven amb els calents, els humits amb els secs, els tous amb els dur, ils pesants amb els mancats de pes. [Separacié dels elements] [do uo nara ilo, fi gus de acd Wadeligar en eects es terres dl ells ages le les terres t va separar els cels eters de Paice dens, I quan va haver destriat aquess elements i els va haveralli- berat del cec amuntegament, vaassignar un loc per a ca- ddascun i els va unir amb una pau harmoniosa. La subs- tancia gest sense pes dela vola celeste va prciptar-se enlaireivaferse un lloc en el punt més eleva L's és el més proper en lleugeresa i en ubicaci6. La terra, més! densa, va arrossegar amb ella els elements de majors pro porns afer compacta perl seva propia raves ‘aigua que envolta va ocupar la darrera posicis iva ci" comdarelmén solid. ms ; & = __ Aint, quan aquell déu, fos qui fos, va haver separat Vamalgima nical i, un cop separada, la va venir distri ddaen parts, primer de tot va amassat la tea donant-ila forma d’un gran globus, per tal que fos igual per totes andes. Aleshores vx ordenar als mare descampar-e dVinflar-se per la firia dels vents, i 'envoliar el itorls 2 Metamorfosis: ibe 1 de ater srcumdant- Va afege amb fonts nor Sor ennai gg eee neon ee al dessens dels rus; aquest i de manera diversa segons cls llocs, alguns sén absorbits per la terra mateixa i d’al- tress ins slmar Laos ens exten Pat ‘ies més lliures, open contra els litorals, en Iloc de con- fra les riberes. Va ondenartambé als camps d'estendre’s, ‘acid, a les muntanyes pedregoses d’clevar-se. Te la Sa act pin cae aca dues zones per la dreta, dues per Pesquerra, i una cinque- na més ardent que les altres, la providencia d’aquell déu_ a pat fol rape or de zones, i é aquest el nombre de regions que hi ha im- ppreses damuntla terra.3 D'aquestes regions, la central és Inhabitable a causa de la calor; [50] una espessa capa de ‘neu en cobreix dues; les altres dues les va col-locar enmig, d’unes i d’altres, i els va donar un clima temperat, tot barrejant la calor i el fred. Al damunt de tides aba ire que sé ger quela terra que Paigua, en la matetca mesura que és thes pssant que Toc. Alt va manarde fer estate les boizes als mivols, als trons, que haurien de commoure els esperis humans als vents, ue produeixen els lam- pecs els lamps. Fins ito als vents no va permetre Par- Ufex del mén de fer-seamos dels aires amb completa li 3. Segont Ovi cl qu ovo ater stnda a mi. vase vii. caine zones es des oles es dues tmperades aida al entre. La {Grav serdvba despre en sn nombre gl de 2ne, egns apart de Invole cls nib us cad nae obra en contact a ‘Metamoefoss: libre 1 bertat, Encara ara, tt i que cada un d’ellsexerceix el po- der de le seves bufades en una regié diferent, amb prow feines es pot evitar que destrossin el mén; tan gran és la discordia entre els germans. L’Euros es va retirar en di- reccié a "Aurora als regnes nabateus, a Persia als cims que banyen els raigs matinals. L’Occident i els litorals ue tempera el sol ponent sn veins del Z2fir.* horrible Boreas va envair 'Escitia’ jel Septentris La part oposa- da dela terra shumiteja amb els mivols permanents ila pluja de l’Austre.? Per damunt de tot aid va coblocar el fluid Bter, mancat de pes i que no té cap de les impureses terrestres. Poc després d’haver assgnat a tots aquests ele ‘ments una area amb fronteres precses, els estels, que du tant molt de temps havien estat amagats, empresonats sox aque mass primi van comengr aspen per totel cel. I perquino hi hagués cap regié mancada de les seves propies espacies d’éssers vivents, els astres!i les diverses classes de déus van ocupar el sal del cel; les ai- gies van ser estarge que va pertocar als peixos billans; Ta terra va rebre les besties salvatges; Pare bellugadis, els cells 4: Nom ge del vende leant 5: Pobler sate al ond d Abi 6 Nom grec del vee de 7. cl nom gre Sl endl nord Lach rum opis aaa de tal Rats pe tar nor de dl pond vse es 8. Es Set Tins st bus converses ntl, Le gue fren cont del'Ona sats a nod 9: Nom revert dein vest del 10 Elsen condeaven es anes sr vive de atrles dvia. 2 @ 3 @ [Creacié de Phome] aquests, més capactat, que pogués dor home; bé perque va crear-lo dela lc univers, que projectava un mén més perfecte; bé perque Ja terra, separadafeia poc de Pelevat ter, conservava en- cara llavors del cel, restes del seu antic parentiv; i seria questa terra la que el fill de Japet!" va modelas, barre- jant-la amb aigua de pluja, fins a donar-li una figura com {EMels deus que tot ho governen;s mente tors els res “THiTnas mB al cop cot taken vara, va cowarals omnes oar que ie nun leva peed dare cel i d’alcar la cara per contemplar els estels. D’aquesta tnanera is terra, que havi estat pocabans queleom ose isense forma, un cop transformada, va veure’s coberta de figures humanes, fins lavors desconegudes. Les coms de L'Hont [Les quatre edats} La primera a ser engendrada fou a raga de F’edat dor, que, sense cap responsable, espontiniament, sense leis, practicava la Ileilta la justicia. No es coneixien els cis- tigs ni les temences; no es penjaven taules de bronze on poguessin llegir-se frases amenagadores,! ni la multitud 11. Prometu, fil dl Jape ls Tani es Tits eren cine dl sews fil deo Tere, Ge idl Cl, Uraos. "2, Referbecia ales amb el ch perl consiventos, gue een perjadesen pi inserts en tales de bronze. 2B “Metamorfosis libre 1 suplicants'estremia sota la mirada del jutge, perque vi- vien segurs sense defensor. Mai encara cap piytallatde les. seves muntanyes, no havia baixat a les aigdes per tal de visitar un pais estranger,! ni els homes coneixien altres ribatges que els propis. Mai encara es eiutats no havien estat envoltades amb profunds fossats; no existien les trompetes rectesni els corns corbats de bronze, ni cascos, 1 espases; sense necessitat de cap exércit, els pobles, se urs, vivien en una dolea pau. [100] Fins i tot la terra 'mateixa, lure de tota exigencia, sense ser tocada pel ras- cle, ni ferida per V’arada, ho donava tot espontiniament; iels homes, contents amb aquells aliments produits sense que mings no els exigs, collien cireres 'arbog i madvines sles, cers de sanguinyol, méresarimadesen.as- pres esbarzers i glans que havien caigut de ample arbre de Jupiter La primavera era eterna i plicids zefirs aca- ticiaven amb tabies brses les flors, que naixien sense lla- vor. Perd, a més a més, també la terra produia els cereals sense haver estat llaurada i el eamp, sense necessitat de guaret, es tornava daurat d’espigues carregades de gra. Corrien rius de lei rius de néctar i mels daurades des- tiHlaven de Palzina, sempre verda Després, quan Saturn havia estat enviat al Tartar te- nnebrdsi el mén era sota el comandament de Jupiter, va 13. Hs homes no havien prs esas vega afer val dest, 14. Leng are conga oper ange 15-1 Tarar eral prt de intern destin se Snes dl mals tage en St dep a ea dog del pve da ers pal se fil Jie Satin hans despowt preiaten se pare Granon Cc “msn a Metamorfosis: libre 1 apartixer la generaci6 de plata, pitjor que la d'or, perd ‘més valuosa que la de bronze rogenc. Jpiter va escurcar Ja durada de antiga primavera per mijad’hiverns, des- ius, de tardors varables i d'una bre Primavera a dir any en quatre estacions. Per primer cop, aleshores, aire es va tornar arene crema per una ardor sec ‘van penjar caramell? de gla, produits pels vents. Per pri- mer cop, llavors, van buscar els homes Ia proteccié dunes cases; les seves cases van ser les coves, els matolls ‘espessos i branques entrellagades amb escorga. Aleshores, per primer copes lavors de Ceres van ser plantaes en Tlargs soles i els vedells van gemegar sota el pes del jou Després d’aquesta hi va haver una tereera generac, la de bronze, més cruel de caracter i més presta a enfrontar- se en violents combats, sense ésser, perd, criminal. L’il- tima a apartixer va ser la raga de ferro, i, tot seguit, en questa raga de pitjor metal van fer irrupei6 erims de tota ‘mena; van fogirla modestia, la veritat ia eialtat, il seu loc el van ocupar el frau, engany i els paranys, la tric Ta iolnca un desig eximinal de pss. ls homes des plegaven velcs als vent tor quesls mariners amb prow feines els coneixien, ila fusta de les quilles, que durant molt de temps s’havia drecat ales altes muntanyes, va llangar-se, insolent, a aigies desconegudes. La terra, que fins aleshores havi estat patrimoni de tts, com la ium del sol i aie, va ser dividida amb llargues partions per ‘curosos agrimensors. I no nomeés eren exigits a a terra 16 Desde agricul germans de ptr 2% ‘Metamonfoss libre 1 fecunda els fruits i els aliments necessars per ala subsis- tncia, sind que home va arribar ales entranyes de la wei vera vatreataa hum es gues etl dl mal que cla havia amagat ales ombres estigies.” Va fer la seva RIUM “sparics el ferro pericis, ior, més pernicids que el fer- +0; iva fer la seva aparicié la guerra, que Iluita amb un i altre bandot i que branda en les seves mans sangonoses Jes armes retranyents. Hom viu de la rapinyas un hoste no pot estar segur del scu amfitrié, ni un gendre del so- ‘re; fins i tot é estrany V'afecte entre germans; el marit anja a perdi dela mil, lade Psp: madras ‘tes rerribls preparen beuratges mortals, ie il es dema- na abans de temps quants anys viuri el seu pare. La pi tat jeu venguda i la donzella Astrea, cltima de les divintats a fer-ho, 150] va abandonar la tera, xopa de sang, [Els Gegants) I perqué les altures del cl no fossin un lloc més segur que la terra, diuen que els Gegants™ van voler posseir cl tron celestial ies posaren a apilar muntanyes fine a arribar als astres levats. Fou aleshores que el pare omnipotent? amb un Imp que va llangar va esberlar POlimp i va des- Agencar 17-Lallcane Engi lacuna de ine, 18. Dvn de jus ila de Zou de Tea, Des sbandonar lower va converse a conte ass de Verge, 1 Divina ils de Gey eT Ura ol Cel 23 opie, % Metamorfosis libre 1 prendre el Pelion de l'Ossa®# que li havia estat Ia base. Dien que, monte aqul cossos terse jin esis cr la seva propia mola, la Terra, regada per la sang abun- tsa des seus fills, en va quedar apa va dont vida 4 quell iquid encara calent; i que en va formar, perque quedés algun vestigi d’aquell linatge de fils seus, nous éssers amb aparenga humana. Perd aquesta nova raga també va ser menyspreadora dels déus, violentai vida de cruels carnatges. Era facil reconéixer que eren fills de la sang. 4 Lickon) Xe, [ieion] as Quan el Pare? fill de Saturn, va veure tot aixd des de lasevaelevadacfutadella, va gemegar i recordant-se d'un fet massa recent per haver estat divulgat, Phorible fest serial tala de Lito, va concer en el sexincrir tuna cdlera immensa, digna de Jupiter, iva convocar el consell dels déus. Tots els convocats hi acudiren sense acts. Hi ha un cami ales altures, ficlment visible amb cel srt 6 anomenat Via Lacta, ie dstingex clarament per la mateia blancor que i dna nom. Es aquest el cami {que fan servir els déus per adregar-se a les estances ial Palau real del gran Tonant. A dreta a esquerraes troben cls atrs dls déus més iMlustres, sempre molt concorre- 21, Oli, el Pelion ina in mutans del gi rege Ter ssi "2 Jie. Mésendavan x nomena Tonane peru rd dl wo. 2 Metamorfosis: libre 1 guts i amb les portes obertes; els déus poc importants iuen aun alee. Al davant als cosats han colocat els seus Penats® els déus poderosos, habitants del ce. Aquest és indret que, si més permesa la gosadia de dir- hho, m'atreviria a anomenar el Palati del eel immens. Axi, ones, quan els déus es van haver assegut en el seat dc mtbr el mates ington un ron ms jevatirecolzant-se en un cepere divor, va agitar repeti- des vegadeslasevacabelleasteridora ab qut a suce- jar la terra el mar ielsastees. Va obrir, aleshores, els seus llavis, plens d’indignaci6, i va parlar de la segient, Se sent un brogit d' 46 i ots van exigir amb zel cnardit el castig de qui shavia atrevit a crims d’aquell sgénere [200]. Una cosa semblant ocorregué quan una cola d'impietosos va enfuriar-se fins a intentaresborrar cel nom de Roma amb el vessament de la sang de César el génere huma va queda esbalait pe terror tan gran que va provocar una ruina tan sobtada i el mén sencer va horro- ritzar-se; ia tu, August, no et va ser menys grata la pietat dels teus, que aquella aitra ho va ser per a Jupiter. Quan aquest, amb la veu i amb el gest, va posar fi als murmurs, tots van guardarsilenci, Un cop deturada Ia eriddria per Fautoritat del sobir, Jdpiter va trencar de nou el sienci amb aquestes paraules: sll cement jaa rebut sou stig no ws pcos peu per aix®. Us explicaré, anmateix, qué ha fet i quina ha estat la punici Hava aribac ales meves odes I mala fama d'aquests temps i, desitjant comprovar la sevafalse- dat, vaig baizar dels cims de P Olimp i, disressat d*home, tot i ésser déu, vaig posar-me a recdrrer la terra. Molt llarg seria d’enumerar tots els delictes que vaig trobar pertot areu; la mala fama era menor que la realitat. Ha- 2. Tos lw visas nein dea ares, mole semblans Les mks sin diviis fermenines ee ales masculis, 2» ‘Metamonfoss libre 1 via travessat cl Ménal, temible pels seus caus de feres, també el CiHlene ielspinars del gelat Liceu,2¥ i per alla vaig atansar-me al casal i als sostres gens hospitalaris del ti de’Arii, Vaigenrar-hi eral momenten qué el ‘repuscle en rtirar-se portava la nit. Vaig fer senyal que hava aribac un déa Tagen haviacomengat a pregar Licion, primer de tot, va mofar-se de les pitoses ofrenes, i després va dir: “Vaig a descobrrir, amb una prova ben evident, si aquest és un dé o un mortal. Nings no podra ddubiarde a veritat”. Havia planejat d'acabar amb mi du- rants nitamb una mort inesperads, mentre jo sera presa dela son. Era questa la manera que i agradava per tal de saber la veritat. Perd no va donar-se per stisfet amb aixd: Dun cop d’espasa va tallarel coll d’un ostatge enviat pel poble molds, i, tot seguit, va estovar amb aigua bullent tuna part dels seus membres, encarapalpitans, Patra la va rostir damunt el foc. Tan aviat com els va porear a taula, jo amb la meva flama venjadora vaig fer eslondrar a casa damunt el seu senyor, uns Penats ben dignes daquell home. Ell fuigateri i en el silenci dels camps comenga a ‘udolari intents inétilment de parlae. Tota la sevarabia se |i acumala a la boca; el seu habitual instine criminal el ‘mena a atacar els ramats, i gaudeix aixi encara amb la sang; Els seus vestits es transformen en pi, els seus bra- gosen potes; esdevé un lop, perd manté traces de la seva forma anterior. Conserva encara els mateixos pes blancs, 2, EL Mal Gite Li in mutans de Arca nod de Peloponse 29, Pole senbicar, ar Hide grec que abitaven Epi, lotro de Gre be 30 2 Metamorfoss libre 1 la mateia expressié violent, els mateixos ulls brillant, la ‘mateixa aparenga de ferocitat. Una sola casa ha estat aba- ‘tuda, pero no era Pnica casa que mereiia peri; lasalvat- ge Ennis regna per tota la terra; hom diria que hi ha una conjuraci6 pera crim. Que tots rebin immediatament el clstig que han merescut de patir. Aquesta és la meva de- Els uns aproven de viva veu les paraules de Jpiter i esperonen sera fora ares compleizen a else dere seni, Tanmati ots senten dolor per pe ddua del genere hum’ i demanen quin seri Paspecte dela terra sense ls homes i qui portaraencens als altar, osies dlisposa a llurar la terra ales feres perque la devastin. {250} A aquestes preguntes el rei del déus respon que ell ja tindra cura de tot; que no han de tenir por, perque els ppromet una nova raga @origen meravellos, en res sem- lant a Panterior. 5-Et TEI diluvi universal) pits iwi t 1 jas’aprestava a langar els seus amps sobre tota la terra quan va tenir por que pogués incendiar-se amb tant de foc Per sagrat i cremar-se la volta del cel en tota la seva extensi6, Va recordar que eldest havia disposat que arribaria un dia en qué el mar, la terra i les mansions ce- 20 Le Eine o Pires een deere vexjulors dl cris desing, so brett del pars Aaa mend mt ait, com un fogs mal que inka cs homes alma at lestials es cremarien, preses d'un incendi i que Punivers sensorraia,coMapsat pel foc. Deixa, doncs, els projectls fabricats per les mans dels ciclops i tria un cistig dife- rent: extingr el genere hum sota ls aigies,enviant pluja intensa des de tots els racons del cel. Tot seguit tanca PAquil6® dins les coves d’EoP i tots els altres vents que dispersen els ndvols compactes i dea nar el Notos.* Esllangaal vol el Novos ami es seves ales hurides am el seu rostre terible cobert d’una foscor tenebrosa; tla barba carregada de plujaiaigua cau abundosa dels seus cabells Blanes en el seu front fan estada els nivols i rega~ Jimen aigua les seves ales els plecs de la seva rob I que prem amb la seva ma els nivols, que s’havien est arreu es produeix un so retronant i les denses auvolades comencen a descarregar des de dalt del cel. Iris, la missat- zera de Juno, amb el seu vestit multicolor, recullaltre cop Te cigies pores nou aiment als advls. Les meses son abatudes a terra Pagricultor plora els seus afanys, ara ar- ruinats ies perd el treball ini de to un llarg any. Per® Japiter no satis la seva cdlera servint-se només del cel, seu reialme, i rep I'ajuda del seu germa blavés,° que afegeix més aigiies. Aquest convoca els rus, i quan els té aplegats en el palau del seu senyor els diu: «No és ara ‘moment per fer llargs discursos. Desplegucu les vostres forces; és necessari. Obriu les vostres portes, retirew tots 31. Gens an sal fle Ura de Ge dias lb de fo, "2. om la dl et del nr uve gre Bien 3 Devvenjoedc ens caret deuce os de dca Nom ps dl yea dl segs lad Aus 25. Nep de del ma 2 ‘Metamowfoss: Hibee 1 cls dies, i deixeu anar sense regnes els vostres corrents». Aixelsho va grdenar Els tomen ffi a brid x fonts ies preipiten cap al mar en una cursa desenfrena- da, El dau maveix va colpejar la trea amb el seu trident; questa va estremir-se i amb la seva sacsejada va donar via Ire ales aigies. Els ius, desbordats,s'escampen pels camps oberts i amb els arbres semporten també ramatsi homes, cases i altars, i amb ells els objectes sagrats. Sial- sana casa ha quedat dempeus i ha pogut resistr una 2 Eitrofe tan gran Vsiguaia cobreefns mes amunt del sostre i les torres noes veuen, cobertes per la inundaci6. ‘No existia ja eap mena de diferencia entre el mari la terra; tot era mar i el mar no tenia ribatges. Un home ‘ocupa elcim d'un taré, un alte seu en una barca corba~ dda mena els rems per alla on fins fa poc llaurava. Aquell navega per damunt de les messes o dels teulats dela seva sgranja submergida, aquest altre agafa un peix al capda- unt d'un omy de vegades succeeix que, per atzar, ’anco- ras clava en ua verd pra, o que les quillescorbades fre- {guen les vinyes que han quedat a sota i alla on poe abans pasturaven les cabreslleugeres, [300] ara hi posen els seus ‘coss0s les foques deformes. Les Nereides'* s’admiren de ‘eure sota Paigua boscos, ciuats i cases; els dofins ocu- pen les selves, fan sltirons entre les branques més ales i sacsegen els roures quan els freguen. El llop neda envol- tat doves; les onades s'emporten Ileons rogenes; les conades s'emporten tigres; de res no serveix al sen 34, Dest marines ils de Neve. 3 6. DEUCALIO TPIRRA ‘Metamosfosis libre 1 sevaforga fulminant, ni al eérvol les seves potesveloces el piven de ser arrossegat; i després d’haver buscat durant molt de temps un pam de terra on poder posar-se, 'au extant, amb les ales extenuads, cau al mar. L'immens desbordament de oce’ havia cobert els turons, i onades ‘ai vistes batien els cims de les muntanyes. La major part dels vivents és arrabassada per les aigies; els que han es- tat perdonats per les aigiies moren per la manca d’ali- ‘ments, després d'un llarg dejuni. La Pocida separa es camps aonis dels eteus}” una ter- seth mente vaser ers ped en aguell moment ea ‘una part del mar, una vasta extensié digits aparegudes de soe. All hi ha una muntanya excarpada que drega capals eel el sus dos is ésanomenada aris cls seus cims s’aixequen per damunt dels ndvols. Quan Deucalié, muntat en una petite bare va arribar amb la sera apoes aquest indrt tows es ales have eat coberts per ls aigies—, va adregar les seves pregiries a les nimfes Cordes ¥ Tes dvintats de a mumtanys a |a profétca Temis, que aleshores transmetia els oracles. 37. La ia ua regi de la Gri central que separa dei dela zona del moot Et Hea even bats chns son de Boe de ‘ade, Caplcara aquest nom states habitants de Bei 538 Aqustes ines rea anomenades pega vireo mon Pari lacova Coin gual pre seu orn ums ciada per Apolo Sufi uma dele Tides fila de Ges Urano ey Metamorfosis libre 1 No ha existit mai un home millor que aquel, ni més amantde la justicia, ni una dona més temorosa dels déus que ella. Quan fpiter veu que el mén s‘ha convertit en un estany, en una bassa immensa, i que de tants milers a°homes com hi havia només nha quedat un de sol, i una sola de tants milers de dones, tots dos innocents, tots dos respectuosos amb la divinitat, dispersa cls mivols i, des- prés de fer que ’Aquiléallunyi les pluges, mostra la terra al cel iel cel ala terra. Tampoc no queda res dela féria ‘del mar; el sobiea de I'ocea deixa el seu trident calma les aigies;erida Trtd, d’aspecte blavés, que es dreca des de les profunditats marines amb les espatlles cobertes de conquilles de porpra,"i li mana de bufar a seva petxina sonora i de fer retrocedir amb aquest senyal les aigies cls rus. El pren la seva trompa buida ien espial, que va erenent en amplada desde Panel inferior, I romp ‘que, quan s'emplena d’aire enmig del mar, omple amb e seu so es litorals que sestenen a banda i banda dela ruta de Febos.#! També aleshores, tan bon punt va tocar la bboca del déo, xopa de 'aigua que regalimava la seva bar- ba, iamb la seva bufada va emetre Pordre de retirada, va ser sentida per totes les aigies dela terra i del mar; i les aigies, en sentr-la, van retirar-se. El mar torna a tenir litoral, els lits dels ius contenen tot el seu cabal, baixa el nivell de les aiges i es veuen sortir els pujol; aparex la terra, ercixen les contrades a mesura que decreixen les 40-Ten un dew mar ile Nepes ie Amite. amt dele ‘wes cspatlespora congue de mses don eres nara de pores ‘AP EISeh Feb un dee nome dl do Apolo fil de oper! de Laos 35 ‘Metamosfoss libre 1 aigies; després de tant de temps, els boscos mostren els extrems nus dels seus arbres ils seves fulles que conser- ven restes de fang. EI mén havia estat restaurat de nou. En veure' buiti ‘en veure es terres desolades i sumides en un profund si- enc, [350] Deucali, amb ligrimes als ulls, va parlar aixi a Pirra: «Oh germana,® oh esposa meva, oh Gnica dona supervivent, a qui m’uneix un Ilinatge com, el parentiu dels nostrs pares, després el matrimony ara tambe ens ‘uneix el compartir els mateixos perills. De votes les terres que el sol contempla, des de levant fins al ponent, nosal- tres dos en som tota la poblaci, Tota la resta és en poder del mar. Ni tan sols no podem estar prou segurs que la nostra vida estigui garantida. Encara ara els navols ens fan estremir el cor. Com et sentries ara nfl, sel des- ti Chagués desllurat a tu dela mort a mi no? ;De quina ‘manera podries tu sola suportar la por? ¢Qui donaria consol al teu dolor? Perque jo, em pots ben creure, sila mar s‘hagués quedat també amb tu, et seguiria, esposa meva, ila mar s*hauria de quedar també amb mi."Tant de bo pogués restabir els pobles amb Fare del meu pare! i infondre una anima ala terra modelada! Pera, ara per a ara, de nosaltres dos depén tote liinatge dels mortals; aixt ho han volgut els déus, som els nies exemplars que queden de la raga humana>. po aecin german dl se ait fl Epi de romete, eapecvamen ele ice german il del i Jee “8. Cal recordar que Promete havi ere Rome modsan ater 36 Metamosfosis:Iibre 1 Axi va parlar i tots dos ploraven. Van decidir implo- rar el poder divi i buscar el seu auxili per mit dels ora- cles sagrats. Sense dilacié es dirigeixen tots dos a les ai- giles del Cefis,* encara no transparents per que ja circulaven pel seu lit habitual. Després de prendre’n unes gotes amb qui es van arruxar els vestts els caps, dirigei- xen els seus passos cap al santuari de la sacra deessa, els teulats del qual tenien un color esmorteit causat per la srdida mols, i els seus altars es drecaven mancats de fo. Quan van arribar a les grades del temple, tots dos van osterar-seamb el frota erraivan besa, emorosos la pedra freda;i van parlar d’aquesta manera: «Si és quela ustos, si es pot mitigar la ira dels déus, gues, Temis, per Guin mij s podria reparar a pbedua del nosteHinatge, i concedeix el teu aut, deessa plena de misericdrdia, al mén submergit». La deessa, commoguda, va donar questa resposta: «Allunyeu-vos del temple, cobriu-vos at cap, desligueu-vos els cenyidors dls vests llancew darrere esquena els oss0s de la vostra gran mare». ‘Van romandre llarg temps astorats, i Pitra va ser la primera a trencar el silenci amb la seva veu ia negar-se a ‘obeir els manaments de la deessa; amb veu tremolosa li [prega que la perdoni is‘esremeix amb la idea de profanar FPesperit dela seva mare escampant els seus ossos. Men- trestant, van meditant els obscurs mots de Poracle,plens de foscos enigmes, i hi van donant volte. Finalment, el fil de Prometeu calma l fillad’Epimeteu amb paraules “4. Riv dela Grtia Cota a nord dl Pars 37 Metamorfosis libre 1 tranguillizadores rot dient: «© myenganya la meva imaginaci6, o les paraules de oracle s'ajusten a la pictat fila no ens manen cap cosa La nora gra mare 6 la terra; rec que es oss0s de qu’ parla, en elcos de la terra s6n les pedres; s6n aquestes que ens mana de lan- sar darrere Pesquena». Encara que la descendent del Tita 3 va impressionar amb les paraules de 'espds, no veu , Ella, que odiava com un erim les torxes oni xavegonyia mosrava else bell ostre envat {e,zubor, enon el col del se pare amb el seus tacos afalagadors, va dr-li: «Atorga’m, pare estimadis- sin de poles pu dune ergata sean Bia parela va concedic abans Diana». El hi seeded: perd tu, Dafne la teva mateiza bellesa Cimpedeix d'aconse~ guir el que desitges, ila teva aparenga no s'adiu gens al feu vot. Febos Mestima; ha vist Dafne i desitja unir-se a ella. Espera aconseguir alld que desitja i els seus propis oracles lenganyen>! Com es eremen ls pallesIleugeres tun cop Ilevades les espigues, com es cremen les tanques amb les torxes que un vianant sense adonar-se ha apropat ‘massa o ha deixat abandonades amb Darribada del dia, aint el déu es consumeix en flames, aixi es crema fins al fons del seu cor, i nodreix amb esperances un amor esté- ril, Mira els cabels della que eauen en desordre pel seu coll ies demana: «:Com serien sels pentinés?>. Veu els seus ulls que brillen com estrelles, vu els seus llavs ino té prou d’haver-los vist; [500] lloa els dits, les mans, els canes il raga ns fins més amunt del ole, Les arts que no veu les imagina millors encara. Ell, perd igmes vlog quela bis lager noes dtura case. tir aquestes paraules que la criden: 5. Apollo conte far el wane sls homes per mi oracles. oura dsb, donc quia aso qe capers seu amor 2 Metamorfoss re 1 Ninf cho supio fila de Peneu atta no pr segueizo an wales intencinnw aids, cares Ale ig ovella del llop, la cérvola del led, axi fugen amb ales sremolose es calmes de liga cadascuna del seus cenemies; jo et sequeizo perqu2 vestimo. Pobre de mil vis en compte de no caure de boca a terra. Que les teves ea- ‘mes, que no ho mereizen, no sentin les ferides dels esbar- za gu ono et sige tan coon de olor. Elg cereus per on Uapresses s6n abruptes; no corris tant, "ho prego, {idan de fog jo matsx ot segucé naa poc apo pigues, tanmatelx, qui has enamorat; jo no s6c pas un Eobiene de les nhuntanyes, no sen pastor nl un d'aquells homes rudes que guardea per aqui bestarira- uate, No saps, no saps, ineonaciene, de qui fapee per tix) fuges, A mi mvobecixen la terra de Delos, Clarosi ‘Tenedos, ila residéncia real de Pitara;® ipiter 6 el meu pare; per ami es revela el que ser, el que ha estar el que 5; per a mi els canis s’acompanyen dels sons de les cor- dessa mova flerra és infallible, tot que ahi ha una més infal‘ible que la meva, la que ha ferit cl meu cor, abans Iliure de cuites. La medicina ha estat una de les meves in- ‘entions a nomena wulindorpertot test cont Jo el poder de les herbes. Ai de mi! El mal d’amor no pot ser guarit amb cap mena Wherbes iles arts que sn dtl a tothom de res no serveixen al seu senyor». Tenia intencions de continuar parlant, perd la fila de PPeneu va fugir amb la seva cusa esporuguida iva de 52 Samus amowos d Apolo: Defos a Grin continental laos ‘Paras Asa Menor, Tenedos al del ate 20m, prop de Troi. 8 Metamorfosis: libre 1 loa el al seu diseurs inacabat. També aleshores li va semblar bella; els vents li descobrrien les formes del cos, Traite de cara li agitava els vestits mentre corra ila brisa Ieugera li tirava enrere els cabells; la fugida augmentava la seva belless.Perd el jove déu no pot suportar més per- deel temps amb paraules afectuoses i, emps per Pamor, segueix les seves petjades amb passos freturosos. Com quan un gos de les Gallies ha vist una lebre en camp ‘bert i, amb les seves potes, l'un cerca d’aconseguir la Bes ale a eri un sembla que Papas, epera engrapar-la d'un moment a Valtre i frega les petjades tribe seller Tala lence eee ae pada, escapa per un pal de les mossegades mateixes i es- gui labo que roar; ai corre el dail don 2ella, ell, mogue per Vesperanga, lla per la por. El Perseguidor,tanmateix, jodat per es ales de amor, és més ripid i no es permet un moment de repos; encalga esquena de lafugitiva i llanga el seu ale sobre els cabells escampats pel seu coll. Ella va empablidir esgotada i, venguda per 'esforg de la vertiginosa fugida, va dr, tot contemplant les aigiies del Peneu: «Ajuda’m, pare, si és veritat que els riusteniu poder div; destrucin,transfor~ mant-la, questa figura meva que mvha fet ser massa de- sitjada» ‘Tot just acabada la pregiria, un pesat entorpiment li envai els membres, ses pits deiascomencen a set envoltats per una fina escorea, [550] els seus cabells cr xen transformant-se en fulles els seus bragos en bran= ques; els peus, suara tan agils, queden fats a terra, con- vertits en arrels immobils, el seu cap esdevé una copa “ ‘Metamoefoss bee 1 és queda della la seva belles resplendent. continua estimant-la; posa lama dreta ened trone i sent com bategaencara el seu cor sota la nova eseorea; estreny amb els seus bragos les brangues com si fossin membres i omple la fusta de besos; la tusta, perd, sefusa els petons. El déu i digué: «Ja que no pots éser la ‘eva esposs, seris, no ho dubtis, el meu arbre; ornaris per sempre, llorer, els meus cabells, la meva lira, el meu buirac; acompanyaris els cabdills romans quan veus ale- res cantn el seu trom el Capitolisigui testimoni de les llargues dsllades. També cu et dresaris com a guardiana fidelissima davant les portes d? August i protegiris la co- rona d’alzina situada enmig;® igual que el meu cap es conserva sempre jove iels meus cabells no s6n mai tallats, rep també tu Phonor de tenir un fullage perenne>, Pei hhaviaacabat de parlar el llocr va assentir amb les bran- gues novell va semblarque havi agit la copa com fos un cap. fide Ia seccié a 53 Per un pile’ del seas, August audi de honor de tei un Nore ends comat dea ports del seu pli damunt, dela porta una ovona alin quel have eva coneeda por se ol evade cit ine SK Sobrenom "Apolo rs rginiriamen un déa de man des pe ait Apolo 55. Nom que cs danava tab eg raga ce Testi 5 108 LLIBRE 3 | 9.- TIRESIES [LLIBRE 3] P [Tiresias] Meentre tot aixd passava ala terra per les Iles del des tiie bressol de Bacus, el déu nascut dues vegades, era fora de perill, conten que Jipiter, alegre a causa del nte- tar,!6 va deixar de banda les seves grans responsabilitats per entretenir-se en passatemps banals amb Juno, que fampoc no tenia res afer, i que li va dr: «Trasseguro jo que el plaer que sentiu vosaltres és molt més intens que el dels homes». Ella ho va negar. Van acordar de demanar Tropinid del saviTirésias que concixa els plaers de Venus des de tots dos cantons, perqué un dia amb un cop del seu basté havia maltractat ls cossos de dues serps que copulaven enmig d’un bose verd, i d’home que era sha- via transformat en dona —prodigi admirable!—i havia passat aixi set tardors; la novena les va tornar a veure una 15. Loe een ene ois eogricn e 16. Lr bogua nde deus 109 Metamorfosis: libre 3 alra vega va dc «5 els cops que rebeu teen tant de poder que s6n capacos de canviar el sexe de qui us els 44Sna ara us tormaréaestovars, Després de colpejar els mmateitos serpents va recuperarVaspecte anterior laf fura que tenia de maixeng. Designat, donc com art tre en aquelladiscussipoc seiosa, va dona la faba) piter.Diuen que la fila de Saturn es va sentir dolgada ‘és enll del normal ide manera desproporcionada smb elma, gue va onderia calle dle ge ua nit eterna. Perd el pare omnipotent —perqut cap deu no pot anublar les accions d'un sire déu en compensaci6 per lallum que li havien pres, liva concedir la facultat de, contixer el futur iva alleugerir el cistig amb aquest ho- 0: WARIS _T ECO [Nareis] sas la fama del qual era ben coneguda ales ciutats adnies,!” donava sempre respostes infallibles ala gent due venia a consultar-lo. La primera a provar la veritatj "eficdcia dels seus oracles va ser la blavosa Liriope,!* que el riu Cefis havia violat enllagant-a en el seu corrent si- :nu68 i empresonant-laen ls sevesaigies. La bellissima nimfa va quedar embarassada i del seu ventre va venir al mén un nen, que jaen aquell moment era capag de des- pertar passions; li va posar el nom de Nareis. En seri 17.De Beil denominaci prow Aon, hi epi dels os ‘ables na aban de Tarbes de Cae 18. Ninf, el nom de gual sige lise rc 110 Metamorfosis: Iibre 3 consultat si el nen viuria molts anys fins a una vellesa avangada, Iendevi va vaticinar: «Sino s’arriba a conti- xer>. Durant molt de temps va semblar que les paraules del vident no tenien sentit, [350] perd va demostrar que fren encertades el dsenllag, els esdeveniments a manera ‘com va morir ila singularitat de la eva bogeria, Narcis, fen efecte, havia afegi¢ un any més als seus quinze i tant ppodia passar per un noi com per un home jove; moltsjo- wes i mioltes noics el desitjaven, perd —tanta arrogancia hi havia en aquella bellesa tan delicada— cap jove ni cap nioia no li havia tocat el cor. ee ‘Un dia, mentre empaitava cap a les xarnes cérvolses- pantas ela veue la nimfa de ve sonors, qui no ha pres a callar quan li paren nia parla a primera, Eco, la del ressd, Eco aleshores encara tenia cos i no era només tuna veu; perd, tanmateix, tot ique era molt xerraire, la boca noms li servia, com ara, per repetir de tote que li deien les darreres paraules. Era aixi per voluntat de Juno, perqué, sempre que podia sorprendre les nimfes en bra- fos del seu Jopiter a la muntanya, cosa que passava so- ‘int, ella, amb asticia, entretenia amb una conversa in- terminable i donava ales nimfes temps de fgir. Quan la filla de Saturn va adonar-se’, iva dir: «Perdras el con trol daquesta lengua amb que m’has enganyat fas un Ais mole limitat de la veu>. El que va passar va confirmar amenaga; Eco només repeteix les darreres paraules ire- producix els mots que sent. m1 Metamorfosis libre 3 Aixi, dones, quan va veure Narefs vagarejant pels camps solaris is ase encesa amor, va coment «seguir els seus passos d’amagat; com més el segueix, més propera sent la flama que Pabrusa igual que quan s'infla- tral sofre que recobrex els exrems de stores en sr- Ii apropada una flama. Quantes vegades va voler abordar- Joamb paraules afectudses i adregar-li dolcessipliques! Peré la seva natura li ho impedeix i no li permet prendre Ja inicitiva; tanmateix, esta disposada afer el que pot: es- pera sons als quals pug respond amb es seve paray- El noi, que per atzar s'havia separat de la colla dels.” seus fidels companys, havi dc: «1 ha alg per aqui?», ico li havia contestat: «Per aqui. Ell, sorprés, va mirar a totes bandes iva eridar amb veu enérgica! «Vine! ella respongué cridanta quia cridava. El va girar-sea mirar ‘len no veure ningé atansar-se va dir: «¢Per que fuges de ri?» iva rebre com a resposta les mateixes paraules que havia dit. El noi insisteix, enganyat per aquella veu que sembla contestar-l, i exclama: «Aqui, reunim-nos!», i Eco, que mai no respondria de més bon grata cap altre $0, va repetir «Reunim-nos!» i, conseqiient amb les seves paraoles, va sortir del bose iva e6rrerallangar els bragos al voltantdel seu col, com tantes vegades havia desitja. Ell fuig, i mentre fuig li diu: «Trew aquests bragos del ‘meu coll; m'estimo més morir. Mai no m’uniria a tu» Ely rept només: «Mira tur. En eure’ refs la, s'amaga en el bose, oculta,avergonyida, el seu rostre entze les falls des dzquell moment vi en coves sot ries, El seu amor, perd, continua viu i ereix amb el dolor 12 ‘Metamorfoss libre 3 de sentir-se desdenyada; el neguit no la deixa dormir ifa {que e vag aprimant el seu cos infelig a magresa i arugn [a peli fa que tota la substancia del seu cos s’esvaneixi en aire. Només li resten la veu i els ossos; la veu roman; diuen que els oss0s van acabar transformats en pedres. [400] Des e’aleshoress'amaga dins els boscos i mai no se Ta veu a cap muntanya; només se a sent la veu és Pinca ‘cosa della que encaraté vida. ‘Aix é com Narcis havia jugat amb els sentiments ‘aquest, aixi ho havia fet també amb altres nimfes nas- cues de les aigties oles muntanyes iat també, abans, amb una munié d’homes. Va ser aleshores que alg, des- denyat, vaaixeear els bragos al eel iva dir: «Tant de bo ell tambéestimi ain, ino pugui posser mai Pobjecte del seu amor». La deessa de Ramnunt!? va accedir a aquesta pre- garla tan justa, Hi havia una font limpida, aigiies res- plendents com la plata, que ni els pastors, niles cabres {que pasturaven ala muntanya, ni cap altra mena de bes- ar no haven teat mama chp os cp animal aeat- ‘ge ni cap branca caiguda d'un arbre no Vhavien alterat. Eratot envoliada dherba, nods pr la proximita de Paigua, i d’un bose que no permetia que el sol escalfés quell indret. Aqui é on el noi va estirar-se un da, fat- bat per lacacera i per la calor de Fest i atretper la belle- sa de 'indrec i per a font. Quan va voler apaivagar la set, va sentir eréixer dins seu una altra mena de set; mentre bevia va queda corprés per la imatge que veia i va ena- 19, Nomen dea de a vesana que tei temples Ramat prop ates 13 “Metamorfosis: Iibre 3 morar-se d’una illusié sense cos; ereu que és un cos el ‘que és només aigua. Queda esbalait davant dell mateis, resta immobil, amb el rostee immutable, com una estitua tallada en mambre de Paros. Ajagut a tera, contempla els seus ulls, com dos astrs, els seus eabells, dignes de Bacus i dignes d’Apollo, les seves galtes sense pel, el seu coll Tivori, la grica de la boca i aquell rubor que es barreja amb aquella blancor de neu; queda admirat de tot allo que el fa admirable. Es desita ell mateix sense saber-ho, Ti agrada ié ell qui agrada; quan vol tenir-lo, es vol tent cll matex; el foe que vol encendre és el mateix que el ere- ma. Quantes vegades va fer petons, sense reciir-ne, la, font enganyadoral Quantes vegades per agafar aquell coll que veia va ficar els bragos en Paigua i no va poder até- yer res! No sap qué veu, pero alld que veu cl consumeix, ila mateixa iMusié que enganya els seus ull és la que Vexcita. Crédul, aper qué maldes en va per agafar una imatge fugag? El que busques no és enlloc; el que estimes, ‘només que et giis, ho perdras. El que veus és 'ombra reflectida d’una imatge. No és material; ve amb tu iro ‘man mentre tu hi ets se n’aniria quan tu ho fesss, si po- sguessis anar-te’n, No poden arrencar-lo d’alli nila necessitat de Ceres? nila necessitat de dormir; estts,en canvi, damunt Pherba, Yombra, contempla amb un esguard insaciable la imatge enganyadora ise sent morir per uns ulls que sén els seus. Aixecant el cos una mica iestirant els bragos en dieccis 20 Lancet de mene. Cal recordar que Ceres desde agi cau, us “Metamorfosis: bre 3 als boscos que Penvoltaven, va dir: «Fla existt mai, bos- 0s, ning que hagi patit per amor més cruelment que jo? Ho sabeu peeque heu amagat convenientment molts amants. gRecordeu potser, vosaltres que heu viscue tants sogles, alg que en tot aquest temps s'hagi consumit a aquesta manera? M’agrada i pue veure'l perd no pue atényer aquest noi que Veig i que tant m’agrada; aquesta follia tan gran domina el meu amor. [el que fa encara més gran el meu patir és que no ens separa la immensitat del ‘mar, niun larg cami, ni muntanyes, ni murs amb les por- tes tancades; [450] noméss'interposa entre nosaltres una ‘mica daigua. Tambe ell desitja que Pabraci, perqueé cada cop que m’acosto ales aigiesclares per fer-l un pet, ell ‘malda també per apropar-me els avis. Qualsevol creuria {que pc tocat-lo; é tan poc el que s‘interposa en el nos- i qui sigus, sur d’aquis aper qu? jugues amb mi, noi incomparable? ;On et fiques quan et busco? Estie segur que no és el meu aspecte ni la meva edat el que et fa fu ot m’han estimat les nimfes. Amb Trexpressié amical del reu rostre em dénes no s€ quines esperances i quan jo allargo els bragos vers tu, tu també ‘me'ls allargues; quan et somrie, tu em somrius, He vist sovint les teves llageimes quan jo plorava; quan et faig senyals, cu també mous el cap, i, pel que puc deduir del ‘movment dels teus lavis meravellosos, em respons amb pparaules que no arriben a les meves oides. Aquest noi se jo; me avhe adonat; ja no m'enganya la meva imatge. ‘M'abruso d’amor per mi mateix i encenc el foc que em remap dns, Qu pus fer splenic es supliques? 1 qut laura de suplicar? El que desitjo és en Inf maten, i novesitat nex dela meva abundancia 5 Metamorfosis libre 3 ‘Tant de bo pogués separar-me del meu cos! fs aquest un desig ben estrany en un amant, volerseparar-se dela per- sona amada, El patiment esgota les meves forces, no em queda ja mole temps de vida i em vaig extingint en plena joventut. No em sap greu de morir, perque la mort aalliberara dels patiments; voldria que aquest que esti- ‘mo pogués continuar vivint, pero ara tots dos morirem “units, compartint el nostre darrersospir». ‘Aixd va dir i en la seva folia va omar a mirar la seva Jmatge; les sevesIigrimes en caure van moure Paiguaila figura reflectida va enterbolir-se en ser agitada la superfi- cie de Vestany. En veure-la desaparéixer va exclamar: {On fuges? Queda’ no abandons el teu amant,erwel ‘Que pugui veure, com a minim, el que no més perms de tocar, i alimentaraixi la meva follia miserable». Enmig aquests planys va deixar caure el seu vestit de daltabaix i amb les mans blanques com el marbre va colpejar-se cl pit. El pit, en ser colpejat, va agafar un color rosat, sem- Ersncas rats que s6n blancs per un cost vermels per Vatreo als grans de raim quan canvien de eolor i, encara ‘no madurs del tot, es tenyeixen de porpra. Quan va veure tot aixd en laigua, tornada altre cop cristalina, no va poder suportar-ho més, i, om sol fondre’s la cera gro- guenca amb una flama suau o el gebre del mati amb la calor del so, elles desfa, consumit per amor, ie seu foc interior el devora a poc a poc. Jano té aquell color, bar- reja de vermellor i de blanc, ni vigoria, ni forces, ni tot allo que tant liagradava de veure, ni el seu cos és el ma- teix que un dia tant havia estimat Eco. Ella, pero, quan el va veure en aquell estat, malgrat la cba i el ressentiment 116 -Metamorfosis res ue experimentava, es va entrstir, i cada vegada que el Pobre fot deeavachaparun sil ella rept sais amb [a seva veu ressonadora, i quan ell es colpejava els mem- bres amb les mans, ell li tornava també el so dels cops. Les seves darreres paraules en dirigir una de les seves continues mirades ales agies van ser aquestes: [500] «Ai, noi, tant the estimat pera res!» i ndret Ii va repetir els ‘mots un per uns va dir «adéu!» ico lva respondre amb tun «adéul>. Va deixar cae el cap esgotat damunt herba verda i la mort va tancar aquells lls que tant s*havien ‘meravellat de la bellesa del seu amo. Fins i tot aleshores, ‘quan ja havia esta acollit als estatgs infernal, continua- ‘va emmirallant-se ales agies de FEstix. Les naiades es seves germanes, el van plorar i van tallar-sc els eabells ‘com a ofrena de dolor en honor del sew germas també el van plorar les driades?? Eco va repetir els seus plors. Ja preparaven la pira, es torxes que es branden als funerals tel feretre, perd cl cos no apareixia en cap banda; en lloc del cos trobaren una flor groga al mig, envoltada de pétals blancs 21.Cal eon go et ides een nme dens que Naseer fil dete Cele 32. Nimfes des boss. 2 Blnaee Gace 7 130 LLIBRE 4 Metamorfosi 41. PiRAM 1 TiSBE {Pica i Tisbe] libre 4 eo—S___=s—= Fide Ia secci 15 “Metamorfoss libre 4 42= HEAMAFRODIT —_CLueRe VT [Salmacis i Hermafrodie] Aid ava epit ia meres histriaava cap- tivat les oides de totes; unes diuen que aix® no ha pogut passa, les altres ee fan recordar que els deus vertables tenen pode er fe-ho tots be Bacu no es frobaenre «lls. Fs demana ara que pari Aleitoe, un cop les germanes han calla Ella mentre fea pasar lllangadora ene cls fils de la roba del seu teler, va dir: «No parlaré pas dels amors tan coneguts de Dafnis, pastor de Ilda, que una nimfa, ada contra una rival va transformar en pedra, tan gran és el sofriment que consumeis els qui estimen; ai ‘explicaré que, en altre temps, per un canvi en les leis de la naturalesa, Sit era un ésser de sexe canviant, de vega- des home ide vegades dona. També et deixo de banda a tu, Celmis, ara d’acer tan fidel a Jpiter quan era infant, ids cureres™ nascus duns plja sbundosa, {Cocos 19, Chiesh convert en lotro, plana qu ia com un iso 2. Tat Cele com els cures van tar eur de Jer quan es pete primer ers un mens de om dedi sine a wba del fare cece rin, re er hc ah Sblesgeres ms petien que ol plany de pes quan ea pte {des del eu pare Satur, qe woh devorac ox 40 Metamorfoss: bred Esmilax, convertts en petites florsvull seduir els vos- tres esperits amb encant de les coses noves. »D’onli vea la font de Salmacis* la seva mala reputa~ i6, per qué treu les forces amb les seves aigies debili- tadores iafebleix els membres amb el seu contact, és el aque aneu a escolar; a causa roman en secret; els poders dela font s6n, perd, ben coneguts. Un nen que la dessa de Citera havia tingut de Mercuri va ser nodrit per les miades ales coves de 'lda la seva cara es podien reco- ndixer fcilment la seva mare i el seu pare; tenia també un rnom que recordava tots dos. Tan aviat com va fer els uinze anys, va abandonar els camps dela seva patria, va deixar Ilda, om havia estat nodrit ili va plaure de viatjar per noves contrades ide visitar rius desconeguts; el seu Many per conéixerfeia més leugeres les fatigues. Visita fins i ot, les ciutats de Licia els cars, veins de Lica; lla veu un estany d'agiescristalines, que deixaven distin~ gir el fons matcix; no hi ha en ell cap canya de panta, ni lgues estrils, ni joncs de punts afilades; [300] Paigua és increiblement transparent; els marges de lestany, perd, s6n envoltats de gespa fresca i d*herbes sempre verdes ‘Una nimfa hi viu, que, tanmateix, no és feta per ala cace- ‘ay ni @s habituada a tensar Fare nia competi en curses; ‘la és Iinica de les naiades desconeguda per gil Diana. 21, Croan sev ia Ea a anormal cn campanctsrenpainent que elie er seu noms siguiiquenn ge, "BFom propersa Hasan, als cota ”Asa Menor. Ea dea qu es seve sige tena propiet de convert els ores en nes “3 Hematol Hermes id’ Atodia noms recs de Mercuri de ut Metamorfoss: bee Hom explica que les seves germanes li deien sovint: “Silmacis, pren una javelin 0 un buirac acolorit i alter- nae teu descans amb el dur exercici de la caga” Ella ni ppren cap javelina, ni cap buirac acolorit, ni alterna el seu Aesans amb el dr exercici dela cas ies imits em cans, a banyar els seus bells membres ala seva font, o aallisar, sovig el seus cabels amb una pinta del Cito aco sular les aigiies emmirallant-s en elles, sobre alld qu queda més bé. De vegades, amb el cos embolcallat en un vel transparent, s’ajeu damunt de fulles toves o d’herbes toves; sovin cull flor Precisamentn’estava collin quan va veure el no, i, en veure'l, va destjar posseir-lo. Tan- mate, abans atansar-se all oti que frisava per atan- sar-s‘hi, va posar-se bé, va donar un cop ull a Pestat del seu vel va cerear una expressi6 adequada i va fer tot el possible per semblar bell. »Alleshores va atrevir-se a parlar d’aquesta manera: “Noi, digne més aviatd’ésser pres per un déus situ ets un ddéu, podries ser perfectament Cupido; si ets un mortal, afortunats aquells que than engendrat,felig el teu germa, i sortosa, fins tot, la teva germana, sien tens cap, ila dida aque et va donar e pit. De tots, perd, la més afortunada i Ta miés felig sera la teva promesa, sien tens, aquella que hagis considerat digna de les torxes nupcials. Si en tens ‘ap aixi, concedeix-me de gavdir d'un plaer secret, sino fen tens cap, anem plegats a compartir el mateix tilem”. La naiade no digué res més; el rubor va cobrir el rostre 24. Mont alanis rep dl nod Asia Menor toca sat Ne pa Aime boieaaquens rp er abcaven mons pnts 2 del noi —car no coneixa encara Yamor— el rabor, perd, Pafavoria, Aquell color era com el dels fruits que pengen