Documenti di Didattica
Documenti di Professioni
Documenti di Cultura
2
Seguretat en el muntatge i manteniment d'equips i
instal·lacions. TEMA 1: La prevención de
riesgos laborales
El trabajo y la salud:
3
Seguretat en el muntatge i manteniment d'equips i
instal·lacions. TEMA 1: La prevención de
riesgos laborales
El trabajo y la salud:
EL TRABAJO
El trabajo se puede definir como “toda
actividad social organizada que, a través
de la combinación de recursos de
naturaleza diversa (medios humanos,
materiales, energía, tecnología,
organización), permite alcanzar unos
objetivos y satisfacer unas necesidades”.
5
Seguretat en el muntatge i manteniment d'equips i
instal·lacions. TEMA 1: La prevención de
riesgos laborales
El trabajo y la salud:
6
Seguretat en el muntatge i manteniment d'equips i
instal·lacions. TEMA 1: La prevención de
riesgos laborales
El trabajo y la salud:
8
Seguretat en el muntatge i manteniment d'equips i
instal·lacions. TEMA 1: La prevención de
riesgos laborales
El trabajo y la salud:
LA SALUD
La Organización Mundial de la Salud (OMS)
definió en 1946 la salud como “el estado
de bienestar físico, mental y social
completo y no meramente la ausencia de
enfermedad o dolencia”.
Esta concepción, con este triple equilibrio
somático-psíquico-social, es un tanto
idealista, utópica y, por tanto, difícil de
alcanzar.
Desde el punto de vista de la Medicina, la 9
Seguretat en el muntatge i manteniment d'equips i
instal·lacions. TEMA 1: La prevención de
riesgos laborales
El trabajo y la salud:
10
Seguretat en el muntatge i manteniment d'equips i
instal·lacions. TEMA 1: La prevención de
riesgos laborales
La necesidad de la acción preventiva:
11
Seguretat en el muntatge i manteniment d'equips i
instal·lacions. TEMA 1: La prevención de
riesgos laborales
La necesidad de la acción preventiva:
13
Seguretat en el muntatge i manteniment d'equips i
instal·lacions. TEMA 1: La prevención de
riesgos laborales
La necesidad de la acción preventiva:
14
Seguretat en el muntatge i manteniment d'equips i
instal·lacions. TEMA 1: La prevención de
riesgos laborales
La necesidad de la acción preventiva:
15
Seguretat en el muntatge i manteniment d'equips i
instal·lacions. TEMA 1: La prevención de
riesgos laborales
La necesidad de la acción preventiva:
16
Seguretat en el muntatge i manteniment d'equips i
instal·lacions. TEMA 1: La prevención de
riesgos laborales
La necesidad de la acción preventiva:
18
Seguretat en el muntatge i manteniment d'equips i
instal·lacions. TEMA 1: La prevención de
riesgos laborales
Principios generales de la acción
preventiva:
27
Seguretat en el muntatge i manteniment d'equips i
instal·lacions. TEMA 1: La prevención de
riesgos laborales
Organismos públicos competentes:
ÓRGANOS Y ORGANISMOS DE LA
ADMINISTRACIÓN
El Instituto Nacional de Seguridad e
Higiene en el Trabajo (INSHT)
El Instituto Nacional de Seguridad e
Higiene en el Trabajo es el órgano
científico técnico especializado de la
administración general del estado, según
establece el art. 8 de la Ley de Prevención
de Riesgos Laborales.
28
Seguretat en el muntatge i manteniment d'equips i
instal·lacions. TEMA 1: La prevención de
riesgos laborales
Organismos públicos competentes:
29
Seguretat en el muntatge i manteniment d'equips i
instal·lacions. TEMA 1: La prevención de
riesgos laborales
Organismos públicos competentes:
34
Seguretat en el muntatge i manteniment d'equips i
instal·lacions. TEMA 1: La prevención de
riesgos laborales
Organismos públicos competentes:
La Fundación
La LPRL contempla la creación de una
Fundación adscrita a la Comisión Nacional
de Seguridad y Salud en el Trabajo, con la
finalidad de promover la mejora de las
condiciones de seguridad y salud en el
trabajo, especialmente en las pequeñas
empresas, a través de acciones de
información, asistencia técnica, formación
y promoción del cumplimiento de la
normativa de prevención de riesgos 35
Seguretat en el muntatge i manteniment d'equips i
instal·lacions. TEMA 1: La prevención de
riesgos laborales
Organismos públicos competentes:
Definició d'accident i
incident.
Similituds i diferències.
37
Seguretat en el muntatge i manteniment d'equips i
instal·lacions. TEMA 1: La prevención de
riesgos laborales
Accidente:
38
Seguretat en el muntatge i manteniment d'equips i
instal·lacions. TEMA 1: La prevención de
riesgos laborales
39
Seguretat en el muntatge i manteniment d'equips i
instal·lacions. TEMA 1: La prevención de
riesgos laborales
40
Seguretat en el muntatge i manteniment d'equips i
instal·lacions. TEMA 1: La prevención de
riesgos laborales
Se incluye :
Se excluyen :
Pèrdues danys
materials personals
A T Comú SI SI
A T Rar NO SI
A T Blanc SI NO
Incident NO NO
Enfermetat Professional NO SI
42
Seguretat en el muntatge i manteniment d'equips i
instal·lacions. TEMA 1: La prevención de
riesgos laborales
43
Seguretat en el muntatge i manteniment d'equips i
instal·lacions. TEMA 1: La prevención de
riesgos laborales
Malaltia professional
44
Seguretat en el muntatge i manteniment d'equips i
instal·lacions. TEMA 1: La prevención de
riesgos laborales
INCAPACIDAD TEMPORAL
45
Seguretat en el muntatge i manteniment d'equips i
instal·lacions. TEMA 1: La prevención de
riesgos laborales
INCAPACIDAD PERMANENTE
46
Seguretat en el muntatge i manteniment d'equips i
instal·lacions. TEMA 1: La prevención de
riesgos laborales
La Ley de Prevención de Riesgos Laborales
(LPRL) en su art. 16.3 obliga al empresario
a investigar los hechos que hayan
producido un daño para la salud en los
trabajadores, a fin de detectar las causas
de estos hechos ".
47
INVESTIGACIÓ D'ACCIDENTS
2.1. DEFINICIÓ I OBJECTIUS:
La investigació d'accidents és
“La tècnica utilitzada per a
l'anàlisi en profunditat d'un
accident laboral, amb la finalitat
de conèixer el desenvolupament
dels esdeveniments i determinar
el perquè ha succeït”. La seva
importància radica en la pròpia
objectivitat.
INVESTIGACIÓ D'ACCIDENTS
Conèixer el perquè ocorren
els accidents és la dada de
major interès, doncs només
coneixent les causes de
l'accident es podran aplicar
les mesures correctores per a
evitar la seva repetició.
INVESTIGACIÓ D'ACCIDENTS
Objectius :
- Directes : Són els quals busquen un
coneixement real dels fets succeïts.
S'ha d'arribar a la deducció rigorosa
de les causes que ho han produït. Es
tracta de conèixer cuales són els
motius de l'accident.
- Derivats : Són aquells que pretenen
eliminar les causes que provoquen els
accidents per a eliminar-los en un
futur. S'aprofita l'experiència per a la
prevenció.
INVESTIGACIÓ D'ACCIDENTS
TIPUS D'ACCIDENTS QUE HAN
D'INVESTIGAR-SE:
Arbrede causes
Mètode Wallach
Tema 2: Análisis de Riesgo
ANÁLISIS DE ÁRBOL DE FALLOS (FTA).
INICIALIZACIÓN BÁSICA
EVENTO BÁSICO DE UNA FALLA
(COMP. DE FALLA)
OCURRE COMO
RESULTADO DE EVENTOS
EVENTO EN UN NIVEL MÁS BAJO,
INTERMEDIO ACTUANDO A TRAVES DE
ENTRADAS LÓGICAS
EVENTOS NO
DESARROLLADOS
NO DEBIDO A LA
DESARROLLADO CARENCIA DE
INFORMACIÓN O
Tema 2: Análisis de Riesgo
Tema 2: Análisis de Riesgo
Evaluación cuantitativa
Precisa conocer la indisponibilidad o probabilidad de
fallo de aquellos sucesos que en el árbol se
representan en un círculo (sucesos básicos) y
determinar valores probabilísticos de fallo a
aquellos sucesos que se representan en un rombo
(sucesos no desarrollados).
Tema 2: Análisis de Riesgo
Para la valoración de la probabilidad global de aparición del
"suceso no deseado" se realizan los siguientes pasos:
Se asignan valores probabilísticos a los sucesos primarios.
Se determinan las combinaciones mínimas de sucesos
primarios cuya ocurrencia simultánea garantiza la aparición del
"suceso no deseado": establecimiento de los "conjuntos
mínimos de fallos".
Se calcula la probabilidad de cada una de las vías de fallo
representada por los conjuntos mínimos de fallos, la cual es
igual al producto (intersección lógica en álgebra de Boole) de
las probabilidades de los sucesos primarios que la componen.
Se calcula la "probabilidad de que se produzca el
"acontecimiento final", como la suma de las probabilidades
(unión lógica de todos los N conjuntos mínimos de fallo en
álgebra de Boole) de los conjuntos mínimos de fallo, como
límite superior, ya que matemáticamente debería restarse la
intersección de éstos.
Tema 2: Análisis de Riesgo
A título de ejemplo, si en el caso del árbol
representado en la fig. 1 asignamos valores
medios de probabilidades de fallo a los
sucesos primarios:
P1 = 5 · 10-3; P2 = 6 · 10-2; P3 = 10-3
77
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
L'empresari, abans de prendre la
decisió de senyalitzar en la seva
empresa, hauria d'analitzar una sèrie
d'aspectes amb la finalitat
d'aconseguir que la seva elecció sigui
el més encertada possible. Entre els
aspectes a considerar es troben:
◦ La necessitat de senyalitzar.
◦ La selecció dels senyals més adequats.
◦ L'adquisició, si escau, de senyals.
◦ La normalització interna de senyalització.
◦ L'emplaçament, manteniment i supervisió
dels senyals.
78
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Per a poder determinar la necessitat
de senyalitzar s'haurien de plantejar
les qüestions següents:
Quan es presenta la necessitat de
senyalitzar?
◦ Quan, com a conseqüència de l'avaluació
de riscos i les accions requerides per al seu
control, no existeixin mesures tècniques o
organitzatives de protecció col·lectiva, de
suficient eficàcia.
◦ Com complement a qualsevol mesura
implantada, quan la mateixa no limiti el
risc en la seva totalitat. 79
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Què s'ha de senyalitzar?
80
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
1. L'accés a totes aquelles zones o
locals per a l'activitat de les quals
es requereixi la utilització d'un
equip o equips de protecció
individual (aquesta obligació no
solament afecta al que realitza
l'activitat, sinó a qualsevol que
accedeixi durant l'execució de la
mateixa: senyalització d'obligació).
81
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
1. Les zones o locals que, per a
l'activitat que es realitza en els
mateixos o bé per l'equip o
instal·lació que en ells existeixi,
requereixin de personal autoritzat
per al seu accés (senyalització
d'advertiment de perill de la
instal·lació o senyals de prohibició
a persones no autoritzades).
82
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
1. Senyalització en tot el centre de
treball, que permeti conèixer a tots
les seves treballadors situacions
d'emergències i/o instruccions de
protecció si escau (La senyalització
d'emergència pot ser mitjançant
senyals acústics o comunicacions
verbals, o bé en zones on la
intensitat de soroll ambiental no ho
permeti o les capacitats físiques
auditives estiguin limitades,
mitjançant senyals lluminosos).
83
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
1. La senyalització dels equips de lluita
contra incendis, les sortides i
recorreguts d'evacuació i la ubicació
de primers auxilis (senyalització en
forma de panell), tal com establix el
RD 485/1997, en l'Annex III, punts 4º
i 5º. La senyalització dels equips de
protecció contra incendis (extintors)
s'ha de senyalitzar per un doble
motiu: en primer lloc per a poder ser
vists i utilitzats en cas necessari i en
segon lloc per a conèixer la seva
ubicació una vegada utilitzats.
84
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
1. Qualsevol altra situació que, com a
conseqüència de l'avaluació de riscos
i les mesures implantades (o la no
existència de les mateixes), així ho
requereixi, en aquest cas s'haurà de
recórrer a l'Annex VII d'aquest Reial
decret “disposicions mínimes
relatives a diverses senyalitzacions”,
per si les situacions presents es
corresponen amb situacions
contemplades en aquest Annex.
85
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
La selecció dels senyals més
adequats
Una vegada considerades i esgotades
totes les possibilitats de protecció
mitjançant mesures de seguretat
col·lectives, tècniques o
organitzatives, si es requereix la
senyalització com complement
d'altres mesures per a protegir als
treballadors contra certs riscos
existents, l'empresari, abans de
seleccionar un determinat tipus de
senyalització, hauria de procedir a una86
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Entreaquestes característiques es
poden citar:
◦ El nivell d'eficàcia que proporciona el
senyal davant la situació de risc, sent
necessari per a això analitzar paràmetres
com:
L'extensió de la zona a cobrir i el nombre de
treballadors afectats.
Els riscos i circumstàncies que hagin de
senyalitzar-se.
La possibilitat de veure's disminuïda la seva
eficàcia, bé per la presència d'altres senyals, bé
per circumstàncies que dificultin la seva
presència (tant pel receptor, capacitat o facultats
físiques disminuïdes visual i/o auditiva, com per
característiques del lloc on s’ha de implantar,
87
il·luminació, colors de l'entorn, soroll ambiental,
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Basant-se en aquests paràmetres es
determinaran les característiques
exigibles al senyal a utilitzar. En
qualsevol cas, la senyalització dels
riscos, elements o circumstàncies
indicades en l'Annex VII es realitzarà
segons el que es disposa en aquest
Annex. És convenient tenir en compte
que la selecció dels senyals hauria de
fer-se amb la prèvia consulta dels
treballadors o dels seus representants
88
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
La normalització interna de
senyalització Una vegada
seleccionades i adquirides els senyals
més adequats i prèviament a la seva
col·locació, és aconsellable redactar
instruccions sobre tots aquells
aspectes relacionats amb el seu ús
efectiu per a optimitzar la seva acció
preventiva. Per a això s'hauria
d'informar de manera clara i concreta
sobre:
89
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
◦ En quines zones de l'empresa o en
quin tipus d'operacions és preceptiu
l'ocupació de la senyalització.
◦ Quines instruccions s'han de seguir
per a la seva correcta interpretació.
◦ Les limitacions d'ús, en el cas que
les hagués.
◦ Les instruccions de manteniment
dels senyals.
90
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Emplaçament, manteniment i
supervisió dels senyals
91
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
◦ Atregui l'atenció de qui siguin els
destinataris de la informació.
◦ Doni a conèixer la informació amb suficient
antelació per a poder ser complerta.
◦ Sigui clara i amb una interpretació única.
Informe sobre la forma d'actuar en cada
cas concret.
◦ Ofereixi possibilitat real de compliment. La
senyalització hauria de romandre en tant
persisteixi la situació que la motiva.
92
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
L'eficàciade la senyalització no haurà
de resultar disminuïda per la
concurrència de senyals o per altres
circumstàncies que dificultin la seva
percepció o comprensió. Quan en una
determinada àrea de treball, de forma
generalitzada, concorri la necessitat
de senyalitzar diferents aspectes de
seguretat, podran situar-se els senyals
de forma conjunta en l'accés a
aquesta àrea, agrupant-les per tipus
de senyals, per exemple, les de
prohibició separades de les
d'advertiment de perill i de les 93
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Elsmitjans i dispositius de
senyalització haurien de ser
mantinguts i supervisats de manera
que conservin en tot moment les
seves qualitats intrínseques i de
funcionament. Quan el senyal per a la
seva eficàcia requereixi d'una font
d'energia hauria de disposar d'una
font de subministrament d'emergència
per al cas d'interrupció d'aquella.
94
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Hauria d'establir-se un programa de
revisions periòdiques per a controlar el
correcte estat i aplicació de la
senyalització, tenint en compte les
modificacions de les condicions de
treball.
Tot podria estar inclòs en un programa
de revisions generals periòdiques dels
llocs de treball.
Prèvia a la implantació s'haurà de
formar i informar a tots els
treballadors, amb la finalitat de que
siguin coneixedors de la mateixa. 95
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
DISPOSICIONS MÍNIMES DE CARÀCTER GENERAL
RELATIVES A LA SENYALITZACIÓ DE SEGURETAT
I SALUT EN EL LLOC DE TREBALL
L'elecció del tipus de senyal i del nombre i
emplaçament dels senyals o dispositius de
senyalització a utilitzar en cada cas es
realitzarà de manera que la senyalització
resulti el més eficaç possible, tenint en
compte:
◦ a .Les característiques del senyal.
◦ b.Els riscos, elements o circumstàncies que hagin
de senyalitzar-se.
◦ c .L'extensió de la zona a cobrir.d . El nombre de
treballadors afectats.En qualsevol cas, la
senyalització dels riscos, elements o circumstàncies
indicades en l'annex VII es realitzarà segons el que
es disposa en aquest annex. 96
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
L'eficàcia de la senyalització no haurà de
resultar disminuïda per la concurrència de
senyals o per altres circumstàncies que
dificultin la seva percepció o comprensió.La
senyalització de seguretat i salut en el
treball no haurà d'utilitzar-se per a
transmetre informacions o missatges distints
o addicionals als quals constituïxen el seu
objectiu propi. Quan els treballadors als
quals es dirigeix la senyalització tinguin la
capacitat o la facultat visual o auditiva
limitades, inclosos els casos que això sigui a
causa del ús d'equips de protecció
individual, haurien de prendre's les mesures
suplementàries o de substitució necessàries.
97
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
La senyalització haurà de romandre en tant
persisteixi la situació que la motiva.
Els mitjans i dispositius de senyalització
haurien de ser, segons els casos, netejats,
mantinguts i verificats regularment, i
reparats o substituïts quan sigui necessari,
de manera que conservin en tot moment les
seves qualitats intrínseques i de
funcionament. Les senyalitzacions que
necessitin d'una font d'energia disposaran
d'alimentació d'emergència que garanteixi el
seu funcionament en cas d'interrupció
d'aquella, tret que el risc desaparegui amb el
cort del subministrament.
98
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
La SENYALITZACIÓ emprada com
tècnica de seguretat pot
classificar-se, segons la seva
forma de manifestació, en:
TIPUS DE SENYALITZACIÓ EN EL
LLOC DE TREBALL
99
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
En forma de panell
Senyals lluminosos
Senyals acústics
Comunicacions verbals
Senyals gestuals(gestos)
10
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
ORDRE D'APRECIACIÓ DE CADA COLOR EN FUNCIÓ DEL
COLOR DE FONS
8
1 BLANCO
NEGRO sobre
sobre ROJO
AMARILLO
9
2* BLANCO
VERDE sobre
sobre VERDE
BLANCO
10
3* BLANCO
ROJO sobre
sobre NEGRO
BLANCO
11
4* ROJO
AZUL sobre
sobre AMARILLO
BLANCO
12
5 VERDE
BLANCO sobre
sobre ROJO
AZUL
13
6 ROJO
NEGRO sobre
sobre VERDE
BLANCO
7*
AMARILLO
sobre
NEGRO
10
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Quan la senyalització d'un element es
realitzi mitjançant un color de
seguretat, les dimensions de la
superfície acolorida haurien de
guardar proporció amb les de
l'element i permetre la seva fàcil
identificació: En senyals de prohibició
el color vermell haurà de cobrir com a
mínim el 35% de la superfície total del
senyal. En els casos de senyals
d'advertiment, obligació, lluita contra
incendis i salvament els colors de fons
respectius groc, blau, vermell i verd
haurien de cobrir com a mínim el 50%10
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
SENYALS EN FORMA DE PANELL.
Característiques intrínseques
◦ La forma i colors d'aquests senyals es defineixen en
l'apartat 3 d'aquest annex, en funció del tipus de
senyal que es tracti.
◦ Els pictogrames seran el més senzills possible, evitant-
se detalls inútils per a la seva comprensió. Podran
variar lleugerament o ser més detallats que els indicats
en l'apartat 3, sempre que el seu significat sigui
equivalent i no existeixin diferències o adaptacions que
impedeixin percebre clarament el seu significat.
◦ Els senyals seran d'un material que resisteixi tan bé
com sigui possible els cops, les inclemències del temps
i les agressions mig ambientals.
◦ Les dimensions dels senyals, així com les seves 10
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Requisits d'utilització.
◦ Els senyals s'instal·laran preferentment a una altura
i en una posició apropiades en relació a l'angle
visual, tenint en compte possibles obstacles, en la
proximitat immediata del risc o objecte que hagi de
senyalitzar-se o, quan es tracti d'un risc general, en
l'accés a la zona de risc.
◦ El lloc d'emplaçament del senyal haurà d'estar bé
il·luminat, ser accessible i fàcilment visible. Si la
il·luminació general és insuficient, s'emprarà una
il·luminació addicional o s'utilitzaran colors
fosforescentes o materials fluorescents.
◦ A fi d'evitar la disminució de l'eficàcia de la
senyalització no s'utilitzaran massa senyals
pròximes entre si.
◦ Els senyals haurien de retirar-se quan deixi d'existir
la situació que les justificava.
10
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Tipus de senyals.
Senyals d'advertiment: un senyal
que adverteix d'un risc o perill
◦ Forma triangular.
◦ Pictograma negre sobre fons groc (el
groc haurà de cobrir com a mínim el
50 per 100 de la superfície del
senyal), vores negres.
10
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
10
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Com excepció, el fons del
senyal sobre «matèries
nocives o irritantes» serà de
color taronja, en lloc de groc,
per a evitar confusions amb
altres senyals similars
utilitzades per a la regulació
del tràfic per carretera.
10
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Senyals de prohibició: un senyal
que prohibe un comportament
susceptible de provocar un perill.
◦ Forma rodona.
◦ Pictograma negre sobre fons blanc,
bords i banda (transversal descendent
d'esquerra a dreta travessant el
pictograma a 45º respecte a
l'horitzontal) vermells (el vermell
haurà de cobrir com a mínim el 35 per
100 de la superfície del senyal).
10
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
10
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Senyals d'obligació: un
senyal que obliga a un
comportament determinat
◦ Forma rodona.
◦ Pictograma blanc sobre fons
blau (el blau haurà de cobrir com
a mínim el 50 per 100 de la
superfície del senyal).
11
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
11
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Senyals relatius als equips de
lluita contra incendis.
◦ Forma rectangular o quadrada.
◦ Pictograma blanc sobre fons
vermell (el vermell haurà de
cobrir com a mínim el 50 per 100
de la superfície del senyal).
11
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
11
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Senyals de salvament o
socors: un senyal que
proporciona indicacions
relatives a les sortides de
socors, als primers auxilis o
als dispositius de salvament.
◦ Forma rectangular o quadrada.
◦ Pictograma blanc sobre fons
verd (el verd haurà de cobrir
com a mínim el 50 per 100 de la
superfície del senyal).
11
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
11
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Els senyals en forma de panell
corresponents a salvament o
socors de forma quadrada amb
una fletxa blanca sobre fons verd
pel seu caràcter de senyals
indicatius addicionals no s'han de
col·locar sense l'acompanyament
de la corresponent de Primers
auxilis, Llitera, Dutxa de
seguretat o Rentat dels ulls doncs
elles soles no indicarien a on
conduïx l'adreça que ha de seguir-
se.
11
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
COLOR
TIPO DE SEÑAL DE FORMA
SEGURIDAD GEOMÉTRICA
PICTOGRAMA FONDO BORDE BANDA
BLANCO O
OBLIGACIÓN REDONDA BLANCO AZUL -
AZUL
11
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
2 . La superfície lluminosa que
emeti un senyal podrà ser de
color uniforme, o dur un
pictograma sobre un fons
determinat. En el primer cas, el
color haurà d'ajustar-se al
disposat en l'apartat 1 de l'annex
II; en el segon cas, el pictograma
haurà de respectar les regles
aplicables als senyals en forma de
panell definides en l'annex III.
12
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
3 . Si un dispositiu pot
emetre un senyal tant
contínua com intermitent, el
senyal intermitent s'utilitzarà
per a indicar, pel que fa al
senyal continu, un major grau
de perill o una major urgència
de l'acció requerida.
12
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
4 . No s'utilitzaran al mateix
temps dos senyals lluminoses que
puguin donar lloc a confusió, ni un
senyal lluminós prop d'altra
emissió lluminosa tot just
diferent.Quan s'utilitzi un senyal
lluminós intermitent, la durada i
freqüència dels centelleigs
haurien de permetre la correcta
identificació del missatge, evitant
que pugui ser percebuda com
contínua o confosa amb altres
senyals lluminosos.
12
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
5 . Els dispositius d'emissió
de senyals lluminosos per a
ús en cas de perill greu
haurien de ser objecte de
revisions especials o anar
proveïts d'una bombeta
auxiliar.
12
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Característiques i requisits
d'ús dels senyals acústics
12
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
1 . El senyal acústic haurà de
tenir un nivell sonor superior
al nivell de soroll ambiental,
de manera que sigui
clarament audible, sense
arribar a ser excessivament
molest. No haurà d'utilitzar-
se un senyal acústic quan el
soroll ambiental sigui massa
intens.
12
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
2 . El to del senyal acústic o,
quan es tracti de senyals
intermitents, la durada,
interval i agrupació dels
impulsos, haurà de permetre
la seva correcta identificació i
clara distinció enfront
d'altres senyals acústics o
sorolls ambientals.
No haurien d'utilitzar-se dos
senyals acústiques
simultàniament. 12
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
3 . Si un dispositiu pot
emetre senyals acústics amb
un to o intensitat variables o
intermitents, o amb un to o
intensitat continus,
s'utilitzaran les primeres per
a indicar, per contrast amb
les segones, un major grau de
perill o una major urgència de
l'acció requerida.El so d'un
senyal d'evacuació haurà de
ser continu. 12
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Disposicions comunes a les
senyals acùstiques i
lluminosos
12
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
1 . Un senyal lluminós o
acústica indicarà, a l'engegar-
se, la necessitat de realitzar
una determinada acció, i es
mantindrà mentre persisteixi
tal necessitat.AL finalitzar
l'emissió d'un senyal lluminós
o acústica s'adoptaran
immediatament les mesures
que permetin tornar a
utilitzar-les en cas de
necessitat. 12
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
2 . L'eficàcia i bon
funcionament dels senyals
lluminosos i acústiques es
comprovarà abans de la seva
entrada en servei, i
posteriorment mitjançant les
proves periòdiques
necessàries.
13
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
3 . Els senyals lluminosos i
acústiques intermitents
previstes per a la seva
utilització alterna o
complementària haurien
d'emprar idèntic codi.
13
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
COMUNICACIONS VERBALS
◦ Característiques intrínseques
La comunicació verbal s'establix entre un
locutor o emissor i un o diversos oïdors, en
un llenguatge format per textos curts,
frases, grups de paraules o paraules
aïllades, eventualment codificats.
Els missatges verbals seran tan curts,
simples i clars com sigui possible; l'aptitud
verbal del locutor i les facultats auditives de
l'o dels oïdors haurien de bastar per a
garantir una comunicació verbal segura.
La comunicació verbal serà directa
(utilització de la veu humana) o indirecta
(veu humana o sintètica, difosa per un mitjà
apropiat).
13
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Regles particulars d'utilització
◦ Les persones afectades haurien de
conèixer bé el llenguatge utilitzat, a fi
de poder pronunciar i comprendre
correctament el missatge verbal i
adoptar, en funció d'aquest, el
comportament apropiat en l'àmbit de
la seguretat i la salut.
◦ Si la comunicació verbal s'utilitza en
lloc o com complement de senyals
gestuals, caldrà utilitzar paraules tals
com, per exemple:
13
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Començament: per a indicar la presa de
comandament.
Alt: per a interrompre o finalitzar un
moviment.
Fi: per a finalitzar les operacions.
Alçar: per a hissar una càrrega.
Baixar: per a baixar una càrrega.
Avançar retrocedir, a la dreta, a
l'esquerra: per a indicar el sentit d'un
moviment (el sentit d'aquests
moviments ha de, si escau, coordinar-se
amb els corresponents codis gestuals).
Perill: per a efectuar una desocupada
d'emergència.
13
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
En les comunicacions verbals
s'haurà d'evitar l'ús de paraules
de fonètica similar. Per exemple,
per a l'inici i final d'unes
maniobres no s'han d'emprar
paraules tals com DALE, VALE, JA i
VA que, escoltades a distància,
podrien produir confusió. Per
exemple HISSAR-BAIXAR, d'igual
terminació, es recomana
substituir per PUJAR-BAIXAR.
13
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
SENYALS GESTUALS
◦ Característiques
Una senyal gestual haurà de ser precisa,
simple, àmplia, fàcil de realitzar i
comprendre i clarament distingible de
qualsevol altre senyal gestual.
La utilització dels dos braços al mateix
temps es farà de forma simètrica i per a un
sol senyal gestual.
Els gestos utilitzats, pel que fa a les
característiques indicades anteriorment,
podran variar o ser més detallats, a condició
que el seu significat i comprensió siguin,
almenys, equivalents.
13
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Regles particulars d'utilització
La persona que emet els senyals,
denominada «encarregat dels senyals»,
donarà les instruccions de maniobra
mitjançant senyals gestuals al destinatari
de les mateixes, denominat «operador».
L'encarregat dels senyals haurà de poder
seguir visualment el desenvolupament de
les maniobres sense estar amenaçat per
elles.
L'encarregat dels senyals haurà de dedicar-
se exclusivament a dirigir les maniobres i a
la seguretat dels treballadors situats en les
proximitats.
Si no es donen les condicions previstes es
recorrerà a un o diversos encarregats dels
senyals suplementaris.
13
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
L'operador haurà de suspendre la
maniobra que estigui realitzant per a
sol·licitar noves instruccions quan no
pugui executar les ordres rebudes
amb les garanties de seguretat
necessàries.
Accessoris de senyalització gestual.
13
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
L'encarregat dels senyals haurà
de ser fàcilment reconegut per
l'operador.
L'encarregat dels senyals durà un
o diversos elements
d'identificació apropiats tals com
jaqueta, manguitos, brazal o casc
i, quan sigui necessari, raquetes.
Els elements d'identificació
indicats seran de colors vius, si
pot ser iguals per a tots els
elements, i seran utilitzats
exclusivament per l'encarregat 13
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Gestos codificats
Consideració prèvia.
◦ El conjunt de gestos codificats que
s'inclou no impedeix que puguin
emprar-se altres codis, en particular
en determinats sectors d'activitat,
aplicables a nivell comunitari i
indicadors d'idèntiques maniobres.
A) Gestos generals
Significado
Descripción
Ilustración
14
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Començament:
Atenció.Presa de
comandament.
Els dos braços estesos de
forma horitzontal, els
palmells de les mans cap a
endavant.
14
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Alt:
Interrupció.Fi del moviment.
El braç dret estès cap amunt,
el palmell de la mà cap a
endavant.
14
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Fi de les operacions.
Les dues mans juntes a
l'altura del pit.
14
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Hissar.
Braç dret estès cap amunt, el
palmell de la mà dreta cap a
endavant, descrivint
lentament un cercle.
14
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Baixar.
Braç dret estès cap avall,
palmell de la mà dreta cap a
l'interior, descrivint
lentament un cercle.
14
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Distància vertical.Les mans
indiquen la distància.
14
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Avançar.Els dos braços
doblegats, els palmells de les
mans cap a l'interior, els
avantbraços es mouen
lentament cap al cos.
14
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Retrocedir.Els dos braços
doblegats, els palmells de les
mans cap a l'exterior, els
avantbraços es mouen
lentament, allunyant-se del
cos.
14
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Cap a la dreta: Pel que fa a
l'encarregat dels senyals.El
braç dret estès més o menys
en horitzontal, el palmell de
la mà dreta cap avall, fa
petits moviments lents
indicant l'adreça.
14
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Cap a l'esquerra:Pel que fa a
l'encarregat dels senyals.El
braç esquerre estès més o
menys en horitzontal, el
palmell de la mà esquerra cap
avall, fa petits moviments
lents indicant l'adreça.
15
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Distànciahoritzontal.Les
mans indiquen la distància.
15
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Perill:
Alt o desocupada
d'emergència.Els dos braços
estesos cap amunt, els
palmells de les mans cap a
endavant
15
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Ràpid.
◦ Els gestos codificats referits als
moviments es fan amb rapidesa.
Lent.
◦ Els gestos codificats referits als
moviments es fan molt
lentament.
15
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Risc de caigudes, xocs i cops
◦ 1 . Per a la senyalització de
desnivells, obstacles o altres
elements que originin riscos de
caiguda de persones, xocs o
cops podrà optar-se, a igualtat
d'eficàcia, pel panell que
correspongui segons el que es
disposa en l'apartat anterior o
per un color de seguretat, o bé
podran utilitzar-se ambdós
complementàriament.
15
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
◦ 2 . La delimitació d'aquelles
zones dels locals de treball a les
quals el treballador tingui accés
en ocasió d'aquest, en les quals
es presentin riscos de caiguda
de persones, caiguda d'objectes,
xocs o cops, es realitzarà
mitjançant un color de
seguretat.
15
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
◦ 3 . La senyalització per color
referida en els dos apartats
anteriors s'efectuarà mitjançant
franges alternes grogues i
negres. Les franges haurien de
tenir una inclinació aproximada
de 45º i ésser de dimensions
similars d'acord amb el següent
model:
15
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
Ejemplo 2:
En la Fig. 1 se presentan tres pasillos de una planta de oficina que se
desean señalizar para evacuación. El centro de la figura coincide con
un pasillo principal al que concurren otros dos. Si se consideran los
mencionados pasillos como vías de evacuación, sus elementos
tendrían que tener las características de resistencia al fuego y al
humo expuestos según la “Norma Básica de la Edificación.
Condiciones de protección contra incendios en los edificios” NBE-
CPI.96.
Siguiendo lo indicado en el RD 485/1997 y en la mencionada norma
NBE-CPI.96 señalizaríamos el camino hacia la salida de emergencia
con las dos señales tipo panel representadas en la Fig. 2.
Si se quisiera reforzar esta señalización para el caso de que en esta
planta de oficinas hubiese un fallo de iluminación o de aislamiento
contra el humo, se puede considerar como solución la instalación
sobre el eje de cada pasillo de una cinta pintada o pegada de
material fotoluminiscente, como puede verse en la Fig. 2, que
permitiría a las personas orientarse aunque el humo, que tiende a
ocupar la parte alta de los pasillos, dificultase la visibilidad de las 15
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
15
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
15
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
CUESTIONARIO DE SEÑALIZACIÓN DE SEGURIDAD Y SALUD EN
EL TRABAJO
1. ¿Complementa la señalización aplicada las necesarias medidas de
prevención y protección en los lugares de trabajo?
2. ¿Están señalizados los ámbitos de trabajo con las prohibiciones,
advertencias de peligro y obligaciones a seguir?
3. ¿Se emplean señales normalizadas en donde éstas son
necesarias?
4. ¿Están las señales localizadas en los lugares idóneos, permitiendo
su clara visualización o percepción?
5. ¿El tamaño de las señales es acorde con la distancia a la que
deben ser percibidas?
6. ¿Están bien delimitadas las vías de circulación y los ámbitos físicos
en donde es necesario evitar obstrucciones e interferencias?
7. ¿Están claramente identificadas y señalizadas las tuberías por las
que circulan fluidos peligrosos? 16
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
9. La señalización gestual, cuando es necesaria, ¿facilita
la comunicación entre personas implicadas en la tarea a
controlar?
10. ¿Se ha informado debidamente del significado de la
señalización utilizada a todo el personal afectado por la
misma?
11. ¿Existe norma o documentación escrita sobre las
prohibiciones y obligaciones a seguir en los diferentes
ámbitos de trabajo en los que se emplea señalización de
seguridad?
12. ¿Han sido consultados o han participado los
trabajadores o sus representantes en el proceso de
selección e implantación de la señalización de seguridad?
13. ¿La señalización ante emergencias permite el acceso a
lugares seguros con suficientes garantías?
14. ¿Se aplican debidamente las señales de tráfico, según
el código de circulación vigente, cuando éstas son
necesarias para asegurar la seguridad vial de vehículos y
personas en el interior del centro de trabajo?
16
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
RECOMENDACIONES AL CUESTIONARIO DE SEÑALIZACIÓN
A continuación se presentan las recomendaciones a las preguntas
anteriores en caso de que las respuestas hubieran sido negativas:
1. La señalización de seguridad complementa, pero nunca
sustituye a las medidas técnicas y organizativas de prevención.
2. Aplicar, en los ámbitos de trabajo en los que existan peligros
que no han podido ser eliminados, las señales de prohibiciones,
advertencias de peligro, obligaciones a seguir y demás informaciones
que sean necesarias.
3. Asegurarse de que las señales de seguridad utilizadas sean
normalizadas.
4. Las señales estarán localizadas estratégicamente en lugares
visibles, en los accesos y en los propios ámbitos de trabajo, de tal
forma que el personal perciba claramente toda la información
contenida en la propia señalización.
5. Las señales serán de tamaño y dimensiones tales que permitan
su clara visibilidad desde el punto más lejano desde el que deban ser16
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
7. Las tuberías por las que circulan fluidos peligrosos estarán
identificadas y señalizadas, especialmente en las válvulas y puntos de
regulación y control a fin de evitar posibles errores o confusiones.
8. Las alarmas y en general las señales acústicas serán claramente
percibidas por el personal que deba actuar ante las mismas desde su
lugar habitual u ocasional de trabajo.
9. Asegurarse de que el personal se comunica gestualmente según
códigos normalizados, cuando precisa recurrir a este tipo de
señalización, especialmente en la elevación y el transporte de cargas.
10. Todo el personal afectado por la señalización de seguridad estará
debidamente informado de su significado y de las actuaciones a
seguir que su aplicación comporta.
11. Toda prohibición u obligación a seguir en el lugar de trabajo, que
esté señalizada, debe estar refrendada por una norma o
documentación escrita a disposición de todos los trabajadores
afectados.
12. Los trabajadores o sus representantes deberán ser consultados y
16
participar tanto en el proceso de selección como en el de implantación
SENYALITZACIÓ DE
SEGURETAT
13. La señalización de emergencia garantizará la
información de acceso a lugares seguros aunque se
produzca el corte del suministro eléctrico.
14. Aplicar las señales de tráfico normalizadas
siempre que sea necesario asegurar la correcta
circulación de vehículos y personas. Realizar las
acciones informativas y formativas necesarias.
16
Tema 2: Análisis de Riesgo
PELIGRO: Fuente o situación con capacidad de daño en términos de posible
lesión o daño para la salud, daños a la propiedad, daños al medio ambiente o
una combinación de ambos.
RIESGO
Probabilidad de que ocurra el accidente
Previsión de consecuencias graves o leves
Frecuencia escasa de repetición del riesgo o de la exposición en él
PELIGRO
Certeza de que ocurrirá en breve
Previsión de graves consecuencias
Frecuencia reiterada de los accidentes, de la repetición del riesgo o de
exposición continua
Tema 2: Análisis de Riesgo
ALGUNAS CUESTIONES DE INTERÉS ACERCA DEL ANÁLISIS DE RIESGOS
¿Porqué?
Es una obligación legal para el empresario (Artículo 16 de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales).
La evaluación de riesgos no es un fin en sí misma. Es un medio para alcanzar un fin: controlar los riesgos para evitar daños a la
salud derivados del trabajo (accidentes y enfermedades laborales) ahorrando costos sociales y económicos al país ya su propia
empresa.
El empresario debe decidir quién llevará a cabo la evaluación de riesgos, aunque la selección deberá llevarse a cabo
consultando con los trabajadores y/o sus representantes.
En cualquier caso, el empresario es, en última instancia, el responsable de garantizar la seguridad y salud de los trabajadores de
su empresa.
¿Cómo ha de hacerse?
A partir de la entrada en vigor de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre de Prevención de Riesgos Laborales, la evaluación de los
riesgos deberá extenderse, inicialmente, a toda la empresa.
Tema 2: Análisis de Riesgo
¿Cómo se hace?
Existen distintas formas de llevar a cabo una evaluación de riesgos, muchas de ellas están contenidas en normativas
específicas; en otros casos, el INSHT puede suministrarle distintas metodologías diseñadas y validadas para ello, e
informarle de cuál puede ser la más idónea según la actividad de su empresa.
Cualquiera que realice una evaluación de riesgos de una empresa deberá tener conocimientos sobre los siguientes aspectos:
- Características de los lugares de trabajo, actividades concretas realizadas por los trabajadores, sustancias químicas,
herramientas, máquinas,
instalaciones y sistemas de transporte utilizados en la empresa, así como conocimientos sobre sus propiedades y estado, y
sobre las instrucciones para su manejo.
- Conocimientos sobre los distintos riesgos existentes en el sector de actividad de que se trate, sus causas más comunes y sus
consecuencias
más probables.
- Requisitos legales y disposiciones, reglamentos y normas relativos al sector al que pertenece su empresa.
En muchos casos, el empresario, con la ayuda de aquellos trabajadores que tengan conocimiento y experiencia en estos temas,
y asesorándose en los Organismos adecuados podrá realizar la evaluación de riesgos de su empresa.
No obstante, en otros casos en los que se realicen en la empresa actividades o se utilicen equipos o productos cuyos riesgos
sean relativamente difíciles de evaluar, si no se dispone de conocimientos o medios técnicos especializados, porque se requieran
análisis o mediciones específicas, será necesario recurrir a Servicios de Prevención externos. En cualquier caso, el pequeño o
mediano empresario dispone de ciertas ventajas para la realización de las evaluaciones
de riesgos por sí mismo, entre ellas se encuentra el conocimiento preciso de las actividades, organización y medios de su propia
empresa y el hecho de que los riesgos son bastante comunes en un mismo sector de actividad y deberían ser conocidos por el
empresario.
Tema 2: Análisis de Riesgo
¿Y después, qué?
- Establecer las prioridades preventivas. Definir un orden de actuación sobre riesgos en función de
su gravedad y el n° de trabajadores afectados.
- Una vez establecido el orden de actuación, deben adoptarse las medidas preventivas con el orden
de prioridad siguiente:
- Combatir los riesgos en su origen.
- Eliminar los riesgos {sustitución de elementos peligrosos por otros seguros).
- Reducir los riesgos que no pueden ser eliminados, implantando los sistemas de control
adecuados.
- Aplicar medidas de protección colectiva antes que individuales.
Recuerde que estas actuaciones no deben considerarse accesorias sino que deben englobarse en
la actividad habitual de la empresa, ya que las situaciones de riesgo en el lugar de trabajo pueden
general daños a las personas, pero también defectos en la producción, averías y diversidad de
incidentes, todos ellos generadores de costes para su empresa.
Tema 2: Análisis de Riesgo
I. Información
II. Identificación de peligros
III. Identificación de trabajadores expuestos
IV. Valoración global de riesgos
V. Evaluación específica de ciertos riesgos
Tema 2: Análisis de Riesgo
I. Información
Donde conseguirla:
Como identificarlos
Como identificarles
Hay riesgos para los que no existe una legislación que los contemple.
Sin embargo existen normas o guías técnicas que establecen el
procedimiento de evaluación e incluso niveles máximos
recomendados. (Ej. Exposición a campos magnéticos. Norma Europea
ENV 50166 para frecuencias comprendidas entre 0 y 10 KHz. Y entre
10 KHz y 300 GHz. La norma facilita el procedimiento de medida de
campos magnéticos, los niveles de exposición recomendados y los
métodos de control de la exposición)
Tema 2: Análisis de Riesgo
Para cada actividad de trabajo puede ser preciso obtener información, entre otros, sobre los siguientes
aspectos:
Tareas a realizar. Su duración y frecuencia.
Lugares donde se realiza el trabajo.
Quien realiza el trabajo, tanto permanente como ocasional.
Otras personas que puedan ser afectadas por las actividades de trabajo (por ejemplo: visitantes,
subcontratistas, público).
Formación que han recibido los trabajadores sobre la ejecución de sus tareas.
Procedimientos escritos de trabajo, y/o permisos de trabajo.
Instalaciones, maquinaria y equipos utilizados.
Herramientas manuales movidas a motor utilizados.
Instrucciones de fabricantes y suministradores para el funcionamiento y mantenimiento de
planta, maquinaria y equipos.
Tamaño, forma, carácter de la superficie y peso de los materiales a manejar.
Distancia y altura a las que han de moverse de forma manual los materiales.
Energías utilizadas (por ejemplo: aire comprimido).
Sustancias y productos utilizados y generados en el trabajo.
Estado físico de las sustancias utilizadas (humos, gases, vapores, líquidos, polvo, sólidos).
Contenido y recomendaciones del etiquetado de las sustancias utilizadas.
Requisitos de la legislación vigente sobre la forma de hacer el trabajo, instalaciones, maquinaria
y sustancias utilizadas.
Medidas de control existentes.
Tema 2: Análisis de Riesgo
2.- Análisis de riesgos
Para llevar a cabo la identificación de peligros hay que preguntarse tres cosas:
Complementariamente se puede desarrollar una lista de preguntas, tales como: durante las actividades de
trabajo, ¿existen los siguientes peligros?
golpes y cortes.
caídas al mismo nivel.
caídas de personas a distinto nivel.
caídas de herramientas, materiales, etc., desde altura.
espacio inadecuado.
peligros asociados con manejo manual de cargas.
peligros en las instalaciones y en las máquinas asociados con el montaje, la consignación, la
operación, el mantenimiento, la modificación, la reparación y el desmontaje.
peligros de los vehículos, tanto en el transporte interno como el transporte por carretera.
incendios y explosiones.
sustancias que pueden inhalarse.
sustancias o agentes que pueden dañar los ojos.
sustancias que pueden causar daño por el contacto o la absorción por la piel.
sustancias que pueden causar daños al ser ingeridas.
energías peligrosas (por ejemplo: electricidad, radiaciones, ruido y vibraciones).
trastornos músculo-esqueléticos derivados de movimientos repetitivos.
ambiente térmico inadecuado.
Tema 2: Análisis de Riesgo
2.2.- Estimación del riesgo
Para cada peligro detectado debe estimarse el riesgo, determinando la potencial severidad del daño (consecuencias) y la
probabilidad de
que ocurra el hecho.
La probabilidad de que ocurra el daño se puede graduar, desde baja hasta alta, con el siguiente criterio:
Probabilidad alta: El daño ocurrirá siempre o casi siempre
Probabilidad media: El daño ocurrirá en algunas ocasiones
Probabilidad baja: El daño ocurrirá raras veces
A la hora de establecer la probabilidad de daño, se debe considerar si las medidas de control ya implantadas
son adecuadas. Los requisitos legales y los códigos de buena práctica para medidas específicas de control,
también juegan un papel importante. Además de la información sobre las actividades de trabajo, se debe
considerar lo siguiente:
Trabajadores especialmente sensibles a determinados riesgos (características personales o estado biológico).
Tema 2: Análisis de Riesgo
Tema 2: Análisis de Riesgo
2.3.- Valoración de riesgos: Decidir si los riesgos
son tolerables
Combatir los riesgos en su origen
Adaptar el trabajo a la persona, en particular en lo que respecta
a la concepción de los puestos de trabajo, así como a la elección
de los equipos y métodos de trabajo y de producción, con miras,
en particular a atenuar el trabajo monótono y repetitivo y a
reducir los efectos del mismo en la salud.
Tema 2: Análisis de Riesgo
2.5.- Revisar el plan
FIN
19