ADRIÀ I LA SIRENA ENCANTADA

Açò va anar i era un xiquet que s’anomenava Adrià. A Adrià li agradava molt eixir a passejar
amb el seu gosset Pipo, a qui estimava molt. Un dia van anar a caminar per la platja, i mentre
Pipo corria, Adrià agafava petxines a la vora del mar.

En un moment que Adrià es va descuidar, sorprès per la bellesa que cobria de colors a las
petxines, Pipo va començar a bordar. Adrià esglaiat, va mirar què estava passant i es va adonar
que cap al fons de la mar hi havia una cua de peix llarga i brillant que pertanyia a una preciosa
xiqueta d’ulls verds amb una llarga melena negra. Adrià es va quedar bocabadat i es va
enamorar perdudament des del primer instant d’aquella preciosa sirena. Però allò que Adrià
no sabia és que la sirena era víctima d’un malefici: la xiqueta havia sigut enverinada i
condemnada a ser una sirena eternament, a menys que trobara el llibre que amagava la
fórmula secreta que li tornaria les seues cames de persona.

La sirena li va contar el seu misteriós secret a Adrià, confessant-li que ella no havia sigut
sempre una sirena, sinó que abans era una xiqueta amb dos cames com les seues. De sobte,
Pipo, furgant i furgant sobre la terra es va trobar un gran llibre que molt a pressa se’l va donar
a Adrià. Aquest es va posar molt content quan es va adonar que era el llibre que la xiqueta tant
de temps havia estat buscant.

Així va ser com Adrià va pronunciar unes paraules màgiques i la sirena deixà de ser sirena per a
tornar-se un ésser humà. La xiqueta va eixir ràpidament de l’aigua, va abraçar molt contenta a
Adrià, i els dos junt amb Pipo van començar a ballar d’alegria.