Documenti di Didattica
Documenti di Professioni
Documenti di Cultura
PRIMER PREMIO
Tomás Landázuri
Colegio La Condamine
MI GATA GAIA
117
partir por la ventana. Entonces me puse a pensar en el
significado de su acción y me di cuenta que “ella me
daba un regalo de agradecimiento por cuidarla”. En
otra ocasión me trajo un pajarito vivo y por extraño que
parezca el pajarito no sangraba; esto significaba que
era otro regalo para mí. Luego de dialogar con mi gata
sobre lo importante de vivir en libertad, dejé partir al pa-
jarito hacia el jardín.
120
SEGUNDO PREMIO
Stalin Paúl Yépez Brito
Escuela Quintiliano Sánchez
YO EN LA CIUDAD
Saco una hoja, dibujo ese río que riega nuestros cultivos,
el mismo en el que cada fin de semana salíamos a ba- 123
ñarnos. La profesora me grita “¿Qué haces niño?” y yo
sin recordar contesto “manaima”, escucho otra vez
esas risas, mi rostro se ha tornado rojo, siento como la
sangre se sube a mi cara y me hace avergonzar, esta
vez casi sollozo, ella me dice “¿Qué me has contes-
tado?” un poco molesta, me quita el papel “Vean a
Chumipanga lo que hace en la hora de inglés, siempre
distraído, yo no sé por qué traen a estos niños aquí” Me
mira con desprecio, tal vez los otros niños no son como
yo. “Mañana me traes a tu representante, siempre
dando problemas, además eres muy lento, no aprendes
rápido, tengo que repetir y repetir”.
MENCIÓN DE HONOR
María de la Paz Vela
Colegio IECM SCHOOL ACADEMY
- 14 de noviembre señor!
130
CUENTO 15-17 AÑOS
PRIMER PREMIO
Jennyffer Pfister Torres
Colegio La Condamine
VOLVIÓ…
133
Su mano se había raspado contra la puerta del auto
azul, y tenía una pequeña herida por la que la sangre
presionaba por salir. Levantó pesadamente su brazo y
se llevó la mano a la boca para limpiar el raspón. Miró su
herida. No era sangre lo que salía. Eran palabras. Una a
una fueron saliendo de su cuerpo, a borbotones, incon-
trolablemente, cayendo a sus pies. Asombrada, tapó la
herida con su dedo, pero la presión era fuerte y las pa-
labras siguieron inundando la avenida. Todos a su alre-
dedor habían desaparecido. Los semáforos, los autos,
los paraguas, la lluvia, la gente. Sólo había un océano
de palabras. Cerró los ojos y se dejó caer con los brazos
extendidos hacia el cielo…
Día del libro y de la rosa
SEGUNDO PREMIO
Ana María Guevara,
Colegio El Sauce, valle de los Chillos
DESPECHO
135
Me pregunto si volveré a oler la esencia de sus sueños, o
si ya es tarde, si su sueño eterno estará saturado de sus-
piros, si aún en la muerte no hay espacio para mí.
136
MENCIÓN DE HONOR
Kenny Wladimir Oñate Quiroz
Colegio Municipal Sebastián de Benalcázar
137
A lo largo del filme, Rosa parece amar a Roxanne y pa-
rece ser feliz al lado de ellos, pero eso es sólo lo que la
cámara nos permite ver. A veces para entender una si-
tuación es necesario aprender a abrir la toma. En esta
mañana era el aniversario de bodas de Dano y Amaia,
los padres. En la mesa del desayuno hay pan, jugo de
naranja, huevos, todos están felices y son muy amables
unos con otros, Roxanne baja a desayunar, siente como
si apenas se hubiera levantado de dormir. Roxanne y
Andreas cuchichean, deben estar preparando algo
grandioso para festejar a sus padres en su día tan espe-
cial. Rosa no puede evitar sentirse un poco fuera
de todo esto.
Día del libro y de la rosa
MENCIÓN DE HONOR
Día del libro y de la rosa
EMOCIONES Y TENTACIONES
vadía la habitación.
146
POESÍA 12-14 AÑOS
PRIMER PREMIO
José Adrián Gómez González
Colegio Ángel Polivio Chávez
UN SOLDADO ESPECIAL
148
MENCIÓN DE HONOR
Fátima Martínez Ocaña
Colegio UE Municipal Quitumbe
GUARDA SILENCIO
149
MENCIÓN DE HONOR
Daniela Izurieta Valencia
Colegio Ángel Polivio Chávez
EL ROSTRO Y LA MÁSCARA
150
Al salir al teatro de la vida somos de una manera,
mas, en realidad, muy interiormente
se encuentra nuestro verdadero yo.
Talvez muchos no sentirán esta máscara que aprisiona
peor que un yelmo o peor que una armadura que no
da libertad;
pero aunque no nos demos cuenta,
nosotros la ponemos como una barrera involuntaria al
mundo…
151
POESÍA 15-17 AÑOS
MENCIÓN DE HONOR
Ana Lucía Moncayo Vicuña
Colegio Sagrado Corazón de Jesús-Betlemitas
MUERTA...POR UN CARIÑO
Quiero morir
Me duele la vida
Día del libro y de la rosa
Morir
sin quejas
ni agonías
Quiero morir
y que mi muerte
sea silente
como si de repente
quedara dormida
Cuando ya inerte
mi cuerpo frío
y maloliente
haré de cuenta
que estoy dormida
Y los sollozos
al lado mío
haré de cuenta
que son un canto
152
Que alguien me canta
para que duerma
como lo hacía
cuando era niña
Mi muerte
no será muerte
haré de cuenta
que estoy dormida
Ni sepultura
mi sepultura
ni ataúd
mi ataúd
Haré de cuenta
que es mi cuna
y que está pequeña
porque he crecido
Después de todo
¡no soy tan niña!
Cuando me cubran
con tierra fría
de sepultura
por la locura
de haber querido
Haré de cuenta
que eso lo hacen
para que pueda
dormir tranquila
153
Después de todo
¡No soy tan niña!
Mejor
Es terminar de morir
Para qué vivir
si sólo soy restos
de un muerto vivo
¡por un cariño!
154
ENSAYO 12-14 AÑOS
PRIMER PREMIO
Felipe Platzer Andrade
Colegio Intisana
PRIMER PREMIO
Michelle Patricia Guevara Cepeda
Colegio de América
Día del libro y de la rosa
159
Signo representativo del Ecuador es la diversidad. En un
espacio geográfico relativamente pequeño se encuen-
tra una gran variedad y multiplicidad de pueblos que
habitan nuestro territorio; formas de vida humana que
dan lugar a la enorme riqueza y singularidad de culturas.
Esto demuestra que el mestizaje ha sido siempre y lo es
ahora, la vocación étnica y cultural del Ecuador. No solo
por la biodiversidad del Ecuador hemos sido declarados
Patrimonio Natural de la Humanidad, sinó también por la
riqueza de nuestros habitantes; gracias a la contribución
de nuestras culturas, tanto de la Costa como de la Sie-
rra, la Amazonía y la región Insular, obtuvimos un legado
tecnológico, económico, social y cultural, que nos ha
permitido formar nuestra identidad. ¿Y en cuanto a lo
religioso? Con el tiempo, las poblaciones indígenas y
Día del libro y de la rosa
161
MENCIÓN DE HONOR
Stefany Castillo Carrillo
Colegio de América
162
riedad étnica y cultural que existe en nuestro país, y
¿por qué sostengo que estamos más familiarizados? Sim-
plemente porque hasta un niño se puede dar cuenta fá-
cilmente, de que en apariencia física no todos los
habitantes del Ecuador somos iguales, pero lo que el
niño no sabe es que estas diferencias físicas se deben a
que formamos parte de diferentes grupos étnicos y cul-
turales tales como: los mestizos, grupo predominante en
nuestro medio y que es el fruto de la mezcla de dos
razas: la indígena, raza propia de nuestra tierra y la otra,
la blanca conquistadora de nuestros pueblos aboríge-
nes; los afroecuatorianos, descendientes de los esclavos
africanos traídos por los españoles hace mucho tiempo
atrás, quienes se asentaron en nuestro territorio, molde-
166
ENSAYO 18-25 AÑOS
MENCIÓN DE HONOR
Erika Andrea Albán Montesinos
ESPE
167
Sin embargo, la imagen de aquel hombre sin memoria
me había impresionado tanto que entre el sueño y la re-
alidad una pregunta había estado divagando en mi
mente (tal vez en espera de una respuesta coherente o
de algunos minutos de reflexión): ¿Qué pasaría si un país
entero perdiera la memoria de un momento a otro?, es-
pecíficamente, ¿qué pasaría si el Ecuador entero per-
diera la memoria de repente? Para mí, una de las
inquietudes más difíciles y alocadas, pero de necesaria
“cavilación concienzuda”, como dice mi mamá.
171
KICHWA 2007
12-14 WATA RIMAY PATA
175
Santiago mana ahaykpipash kasilla kanataka yacharkachu.
Imatapash rurakunlla. Shuk puncha shuk hampikpa
wasiman aparka. Chaypi Santiago wawaka payllatak
yuyarirka, “chaypi sakinkapakmi apakunka, shinapash
mana wakashachu. Sinchimi kana kani” nirka.
178
18 WATAMANTA RIMAY PATA
180
runaka paypak mashiman willarka. “Uyay Luis, Kay misika
mana misichu, mana sumak wiwachu kan. Shuk supaymi
kanka”.
182
15-17 WATA ARAWI PATA
183
18 WATAMANTA ARAWI PATA
ÑUKA WAWAKU
184
ALLIKAYMANTA UNANCHAY
MUSKUKUNIRAK
Kampak piñaywan
Nanachikpipash
Kuyakunirakmi .
Urpiku shina
kikinta kuyanimi,
kay amsa pachapi
maypitak tukuy tukurin,
pipash puñukpika
¡Kuyanallatami yachani!
185
18 WATAMANTA ÑAWPA RIMAY PATA
189
CATALÀ 2007
CONTE DE 12 A 14 ANYS
194
CONTE DE 15 A 17 ANYS
PRIMER PREMI
Nil Oriol Costa
IES Josep Pla
Barcelona (Catalunya)
Any 2250:
Tothom creu els vidents, ningú dubta d'ells.
195
Any 2251:
Any 2252:
Any 2256:
Any 2260:
196
Any 2300:
Se'ns han retallat quasi totes les llibertats. Si ara puc
escriure és perquè el guàrdia és amic meu i fa els ulls
grossos.
Any 2301:
Any 2302:
Any 2307
M'estic posant mol malalt, sóc vell ja, però sembla que
veuré la fi d'aquesta dictadura encoberta (en un principi)
abans de morir. S'estan duent a terme matifestacions en
contra dels YhY. La més important de totes amb el lema
"no sóc vident si predic una cosa que jo mateix creo".
Em trobo molt ma
197
CONTE DE 18 ANYS EN ENDAVANT
DE CINE?
198
ens hem proposat de no recórrer a la veu en off per
explicar el que no es veu. Perquè no hagi d’actuar
l’autor omniscient que no surt a l’escena, ens decanta-
rem per fer parlar el protagonista.
203
CONTE DE 18 ANYS EN ENDAVANT
LA TROBADA
204
Sense cor. Sense més vida que la misèria reflectida en
les putrefactes ànimes que allotgen els seus pits de
negra immundícia. Lladres de jaqueta, corbata i guants
blancs ens roben darrere els taulells. Graven impostos a
les il•lusions. Ens jubilen dels drets a l’ instant de néixer.
Amenaces de diferents èpoques. Les d’ell són del mil
nou-cents. Les d’ella carreguen la data del tercer
mil•lenni.
Dues generacions els separen. Més de vuit dècades mar-
quen la diferència temporal entre aquests personatges.
1910. 2007. Encara que és el de sempre. La vida es
doblega i sembla trencar-se. T’abracen el coll amb
aquesta soga maleïda que penja, estreny, però no et
mata. És justament el que busquen: arraconar-te perquè
209
I silenci, pur i nítid silenci.
Ella va sacsejar el cap i, amb només un gest, va implorar
que el seu avi no l’abandoni. Ell feia el mateix, suplicant
que la seva néta li mostri el camí a la terra promesa. Però
res d’això succeiria. El destí estava marcat per a tots dos.
Cadascú per la seva banda, retroalimentant una passió
de silenciosa connexió.
La trobada s’havia consumat. Així com va arribar,
l ’ i n s tant es va esfumar. Van quedar aclaparats,
una miqueta marejats pel temps d’insuportable lucidesa que
havien viscut. Cap d’ells recordava exactament què
havia passat, però percebien un llegat diferent, superior... una
mica més productiu que el record.
Día del libro y de la rosa
210
MENCIÓ D’HONOR
Mercè Porqueres Quercia
Casal de Catalunya de Paraná (Argentina)
LA NOSTALGIA I L’ALEGRIA
PECES D’UN MATEIX TRENCACLOSQUES
LA CLAU DE LA FADA
218
Poesia 12 - 14 ANYS
PRIMER PREMI
Max Olivella Samper
CEIP MARE NOSTRUM
Barcelona (Catalunya)
219
El menjador, de tots el millor,
amb unes cuineres
que fan el dinar d’allò més bo!
SEGON PREMI
Marta Solé Vendrell
CEIP Mare Nostrum
Barcelona (Catalunya)
Mes de maig
ple de roses,
nenes i nens
i també bon temps.
Ara ve el juny,
que és màgic
amb festes de St. Joan
el més fantàstic.
Vacances d’estiu
al juliol i a l’agost
al campament anem
i al riu ens banyem.
Ui, el setembre,
220
és la Festa Major,
del meu barri Horta,
del districte, el millor.
A l’octubre,
ve la tardor
i el meu arbre,
es torna groc.
Novembre,
la castanyada,
també mengem panellets
i preparem bufandes pel fred.
Pel gener,
arriben els Reis
amb la cavalcada al carrer
fem molt feliços els nens.
El març,
és St. Josep
mengem crema catalana
i ens vestim amb jerseis de pana.
221
I ara, l’abril,
ja som a St. Jordi
comprem llibres i roses
fins i tot fem poesies
pel nostre estimat patró
i diem: Visca Catalunya
el millor país del món.
Día del libro y de la rosa
222
POESIA DE 18 ANYS EN ENDAVANT
PRIMER PREMI
Silvia Guerra Salinas
Casal Català de Quito
ALBA
Alba,
Llum del meu dia
Se m’endolceix la boca
223
I acariciaves els meus pits
Amb aquestes manetes
De papallones juganeres.
Alba,
T´estimo tant,
Amb un amor que s’ha impregnat
Als meus teixits
I respira per la meva pell.
Alba,
Nena entranyable,
No coneixes el rancor
Com ho fas?
Te n’oblides tan aviat
Que ahir vaig tenir pressa
Día del libro y de la rosa
I just et mirava,
Vas plorar tant!
M´ensenyes el teu dolor
Amb aquests rampells que em fan riure
A vegades……i després….
Després m´omples de petons
Amb aquesta boca humida encara
De la compota que has dinat.
Alba, vida meva
Si pogués ser com tu!
Si pogués riure tan fàcilment!
I empaitar tot el dia la gata
Que a força d´urpades
T´ha ensenyat
Que la seva cua
No s´ha fet per jugar.
Alba,
Manantial i alegria
Ara dorms
Amb aquesta tranquil•litat
Que apavaiga el meu pit.
224
Què somnies, tresor meu?
Dorm, dorm
Que jo també dormiré
I demà….la feina una altre cop
I mentrestant ja et trobo a faltar.
Alba.
M´has fet mare
I tu seràs sempre la meva petita.
225
CRÒNICA PERSONAL DE 18 ANYS EN ENDAVANT
PRIMER PREMI
Nina Garcia Solano
El Masnou (Catalunya)
226
vaig aparèixer jo, un 27 de març de 1987 cap a les nou
de la nit.
Des del primer moment la meva mare es va relacionar
amb la cultura catalana i a poc a poc va anar aprenent
català i fins i tot el va estudiar en una acadèmia.
Jo em vaig educar en català tot i que conec perfecta-
ment el castellà. A més a més la meva vida sempre ha
anat unida a Equador, un país pel qual jo sento un gran
amor: “la terra sempre crida”.
Des del dia que vaig néixer he anat sovint a l’Equador,
normalment cada dos anys i algun cop cada any, però
últimament cada 4 anys ja que l’economia tampoc està
perfecte en aquest país català.
De quan era petita, ben poc recordo dels meus viatges
228
SEGON PREMI
Elena Granja Barrachina
Casal Català de Quito
229
mare va accedir. Els segons transcorreguts fins arribar,
acompanyada del policia, al lloc on era el meu pare,
em van semblar eterns; sentia por…era la primera
vegada que un estrany agafava la meva ma i em portava
“qui sap on”!
no en són.
234
Día del libro y de la rosa
Anexos
“¿Tú eres un soldado especial?”
Entrevista a José Adrián Gómez González, del Colegio
Ángel Polivio Chaves, ganador en la categoría de poe-
sía de 12 a 14 años del año 2007.
*Robinson Crusoe
236
*Mi planta de naranja lima
237
“Mientras no has penetrado al mundo de los
mitos no entiendes la cultura”
238
me fascina, es que, en primer lugar, es la única forma
de entender una cultura. Puedes hacer una etnografía
fabulosa, pero mientras no has penetrado al mundo de
los mitos no entiendes la cultura, porque ahí está la es-
pecificidad de un pueblo. Ahí está condensada toda su
concepción, su posición ante el universo ¡todo!. A través
de los mitos tu puedes entrar a lo que quieras, a la culi-
naria, a la filosofía, a la religión, a las costumbres, a los sis-
temas de sanciones, al conocimiento de la naturaleza,
a las técnicas. Nada escapa de la mitología. Lo fabu-
loso es que te permite entender ese genio que tiene
cada cultura.
239
y sus aventuras, para plasmar una idea que tratar de
normar un comportamiento social. A través de la pará-
bola se expresa un concepto abstracto.
¿A través de parábolas?
242
Una cosa importante para mí sería estudiar las culturas
ecuatorianas, por lo menos desde la educación media,
aunque sería mejor si se estudia desde la escuela. Se de-
bería tener un conocimiento general, su historia, su tec-
nología, pero con estudios serios, no con esos libros
folklóricos, que te dice, por ejemplo:" Los otavaleños son
artesanos...se visten ...." y no te dan los elementos fun-
damentales para comprender a ese pueblo.
243
¿Por qué?
¿Y a nivel ecuatoriano?
246
¿Y por qué es importante que produzcan literatura?
... ¡tenaz!-
247
Editado en el Instituto Iberoamericano de Patrimonio
Natural y Cultural del Convenio Andrés Bello
Diciembre 2008