Documenti di Didattica
Documenti di Professioni
Documenti di Cultura
2017 4873
Prembul Prembulo
I. Conceptes claus I. Conceptos claves
II. Leducaci plurilinge a Europa II. La educacin plurilinge en Europa
III. Situaci sociolingstica i marc legal III. Situacin sociolingstica y marco legal
IV. El valor social IV. El valor social
V. El model proposat V. El modelo propuesto
Captol I. Disposicions generals Captulo I. Disposiciones generales
Article 1. Objecte Artculo 1. Objeto
Article 2. mbit daplicaci Artculo 2. mbito de aplicacin
Captol II. Les llenges en el sistema educatiu Captulo II. Las lenguas en el sistema educativo
Article 3. Les llenges de lensenyament Artculo 3. Las lenguas de la enseanza
Article 4. Les llenges en lAdministraci educativa Artculo 4. Las lenguas en la Administracin educativa
Article 5. Les llenges en el centre Artculo 5. Las lenguas en el centro
Article 6. Les llenges de lalumnat Artculo 6. Las lenguas del alumnado
Article 7. El model lingstic educatiu del sistema educatiu valenci Artculo 7. El modelo lingstico educativo del sistema educativo
valenciano
Captol III. El marc institucional Captulo III. El marco institucional
Article 8. Objectius i nivells bsics de referncia Artculo 8. Objetivos y niveles bsicos de referencia
Article 9. El Programa deducaci plurilinge dinmic Artculo 9. El Programa de educacin plurilinge dinmico
Article 10. Nivells en Educaci Infantil i Primria Artculo 10. Niveles en Educacin Infantil y Primaria
Article 11. Nivells en Educaci Secundria Obligatria Artculo 11. Niveles en Educacin Secundaria Obligatoria
Article 12. Nivells en Batxillerat Artculo 12. Niveles en Bachillerato
Article 13. Formaci Bsica de les Persones Adultes Artculo 13. Formacin Bsica de las Personas Adultas
Article 14. Cicles formatius de Formaci Professional Artculo 14. Ciclos formativos de Formacin Profesional
Article 15. Accions preferents de la Conselleria Artculo 15. Acciones preferentes de la Conselleria
Article 16. El currculum oficial de llenges Artculo 16. El currculo oficial de lenguas
Captol IV. El Projecte lingstic de centre Captulo IV. El Proyecto lingstico de centro
Article 17. Caracterstiques del Projecte lingstic de centre Artculo 17. Caractersticas del Proyecto lingstico de centro
Article 18. Objectius Artculo 18. Objetivos
Article 19. Estructura del Projecte lingstic de centre Artculo 19. Estructura del Proyecto lingstico de centro
Article 20. Procediment delaboraci i aprovaci Artculo 20. Procedimiento de elaboracin y aprobacin
Article 21. Aplicaci: la Programaci general anual Artculo 21. Aplicacin: la Programacin general anual
Article 22. Seguiment, avaluaci i modificaci del Projecte lings- Artculo 22. Seguimiento y evaluacin del Proyecto lingstico de
tic de centre centro
Captol V. La intervenci didctica en laula Captulo V. La intervencin didctica en el aula
Article 23. La intervenci didctica en laula Artculo 23. La intervencin didctica en el aula
Captol VI. Aplicaci del model deducaci plurilinge i intercul- Captulo VI. Aplicacin del modelo de educacin plurilinge e
tural valenci intercultural valenciano
Article 24. La metodologia i lavaluaci Artculo 24. La metodologa y la evaluacin
Article 25. Ls de les llenges densenyament i ds vehicular Artculo 25. El uso de las lenguas de enseanza y de uso vehicular
Article 26. Materials curriculars Artculo 26. Materiales curriculares
Article 27. Continutat entre Primria i Secundria Artculo 27. Continuidad entre Primaria y Secundaria
Article 28. Relacions del centre amb les famlies Artculo 28. Relaciones del centro con las familias
Article 29. Escolaritzaci de lalumnat dincorporaci tardana al Artculo 29. Escolarizacin del alumnado de incorporacin tarda al
sistema educatiu valenci sistema educativo valenciano
Article 30. Relacions del centre amb lentorn Artculo 30. Relaciones del centro con el entorno
Article 31. Assessorament als centres per a lelaboraci, aplicaci i Artculo 31. Asesoramiento a los centros para la elaboracin, aplica-
seguiment dels projectes lingstics de centre cin y seguimiento de los proyectos lingsticos del centro
Article 32. Inspecci dEducaci Artculo 32. Inspeccin de Educacin
Article 33. Personal assessor tcnic docent en matria deducaci Artculo 33. Personal Asesor Tcnico Docente en materia de Edu-
plurilinge cacin Plurilinge
Captol VII. El professorat Captulo VII. El profesorado
Article 34. Acreditaci del coneixement de llenges: requisits espe- Artculo 34. Acreditacin del conocimiento de lenguas: requisitos
cfics per als llocs docents especficos para los puestos docentes
Article 35. Capacitaci del professorat Artculo 35. Capacitacin del profesorado
Article 36. Formaci per a laplicaci del Programa deducaci plu- Artculo 36. Formacin para la aplicacin del Programa de educa-
rilinge dinmic cin plurilinge dinmico
Captol VIII. Lavaluaci global del model lingstic educatiu Captulo VIII. La evaluacin global del modelo lingstico educa-
tivo
Article 37. Finalitat de lavaluaci global del model lingstic edu- Artculo 37. Finalidad de la evaluacin global del modelo lingsti-
catiu valenci co educativo valenciano
Article 38. mbit dactuaci Artculo 38. mbito de actuacin
Article 39. Temporalitat Artculo 39. Temporalidad
Num. 7973 / 06.02.2017 4874
PREMBUL PREMBULO
tors poltics, socials o econmics. En moltes ocasions aix ha generat tud de factores polticos, sociales o econmicos. En muchas ocasiones
situacions de diglssia. Les societats occidentals han reprodut aquest esto ha generado situaciones de diglosia. Las sociedades occidentales
esquema durant segles. Per a mesura que shan modernitzat, assumint han reproducido este esquema durante siglos. Pero a medida que se
els valors poltics de la democrcia, la pluralitat i lestat de dret, ha can- han modernizado, asumiendo los valores polticos de la democracia, la
viat la consideraci de les llenges disponibles en un entorn determinat. pluralidad y el estado de derecho, ha cambiado la consideracin de las
lenguas disponibles en un entorno determinado.
Fet i fet, hui el multilingisme s un fenomen inherent a la natura- A la postre, hoy el multilingismo es un fenmeno inherente a la
lesa oberta, fluctuant i contradictria de les societats avanades. Pre- naturaleza abierta, fluctuante y contradictoria de las sociedades avanza-
senta mltiples dimensions: econmica, tecnolgica, poltica, cultural i das. Presenta mltiples dimensiones: econmica, tecnolgica, poltica,
educativa, entre daltres. De la mateixa manera, el plurilingisme per- cultural y educativa, entre otras. Del mismo modo, el plurilingismo
sonal amplia lhoritz formatiu de la ciutadania, multiplica les relacions personal ampla el horizonte formativo de la ciudadana, multiplica las
personals i collectives i ofereix possibilitats de creixement individual relaciones personales y colectivas y ofrece posibilidades de crecimiento
i professional. Per sense regulaci pot ser tamb un entrebanc per a individual y profesional. Pero sin regulacin puede ser tambin una
les comunitats culturals i lingstiques minoritries, que les aboque, traba para las comunidades culturales y lingsticas minoritarias, abo-
paradoxalment, a la discontinutat i la probable extinci. Per aix s tan cndolas, paradjicamente, a la discontinuidad y la probable extincin.
important que lescola assumisca leducaci lingstica com a integraci Por eso es tan importante que la escuela asuma la educacin lingstica
de competncies comunicatives, les quals es manifesten en les llenges como integracin de competencias comunicativas, las cuales se mani-
copresents a laula. I que ho faa sense perdre de vista els valors que fiestan en las lenguas copresentes en el aula. Y que lo haga sin perder
han dinformar el conjunt de leducaci. de vista los valores que tienen que informar al conjunto de la educacin.
III. Situaci sociolingstica i marc legal III. Situacin sociolingstica y marco legal
El valenci, dins del conjunt de la seua rea lingstica, ha sofert El valenciano, dentro del conjunto de su rea lingstica, ha sufrido
histricament un bandejament sociopoltic i una estigmatitzaci ide- histricamente una marginacin sociopoltica y una estigmatizacin
olgica, encara que tamb sha beneficiat dels canvis sociopoltics i ideolgica, aunque tambin se ha beneficiado de los cambios sociopol-
sociolingstics i de les transformacions culturals i tecnolgiques que ticos y sociolingsticos y de las transformaciones culturales y tecnol-
shan registrat en les darreres dcades. La voluntat poltica davanar gicas que se han registrado en las ltimas dcadas. La voluntad poltica
en el cam de la plena recuperaci de la llengua prpia dels valencians i de avanzar en el camino de la plena recuperacin de la lengua propia de
valencianes es fonamenta en el marc legal vigent, aprovat per un ampli los valencianos y valencianas se fundamenta en el marco legal vigente,
consens de les forces poltiques que en cada moment han gaudit de aprobado por un amplio consenso de las fuerzas polticas que en cada
representaci parlamentria. momento han disfrutado de representacin parlamentaria.
La Constituci Espanyola de 1978 estableix, en larticle 3.1, que el La Constitucin Espaola de 1978 establece, en el artculo 3.1, que
castell s la llengua espanyola oficial de lEstat i que tots els ciutadans el castellano es la lengua espaola oficial del Estado y que todos los ciu-
espanyols tenen el deure de conixer-la i el dret dusar-la. Aix mateix, dadanos espaoles tienen el deber de conocerla y el derecho de usarla.
determina en el punt 3.2 que les altres llenges espanyoles han de ser Asimismo, en el punto 3.2 determina que las otras lenguas espaolas
tamb oficials en les respectives comunitats autnomes dacord amb sern tambin oficiales en las respectivas comunidades autnomas de
els seus estatuts. I en el punt 3.3 estipula que la riquesa de les diferents acuerdo con sus estatutos. Y en el punto 3.3 estipula que la riqueza de
modalitats lingstiques dEspanya s un patrimoni cultural que ha de las diferentes modalidades lingsticas de Espaa es un patrimonio cul-
ser objecte despecial respecte i protecci. tural que ser objeto de especial respeto y proteccin.
Larticle 6 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana El artculo 6 del Estatuto de Autonoma de la Comunitat Valenciana
vigent determina que la llengua prpia de la Comunitat Valenciana s el vigente determina que la lengua propia de la Comunitat Valenciana es
valenci. I en el punt 6.2 precisa que el valenci s oficial a la Comuni- el valenciano. Y en el punto 6.2 precisa que el valenciano es oficial en
tat Valenciana, igual que ho s el castell, que s lidioma oficial a tot la Comunitat Valenciana, igual que lo es el castellano, que es el idioma
lEstat. Tots tenen dret a conixer-los i a usar-los i a rebre lensenya- oficial en todo el Estado. Todos tienen derecho a conocerlos y a usar-
ment del valenci i en valenci. A ms a ms, el punt 6.5 prescriu que los y a recibir la enseanza de valenciano y en valenciano. Adems, el
sha datorgar especial protecci i respecte a la recuperaci del valenci. punto 6.5 prescribe que se otorgar especial proteccin y respeto a la
recuperacin del valenciano.
Aix mateix, la Llei 4/1983, de 23 de novembre, de la Generalitat, Asimismo, la Ley 4/1983, de 23 de noviembre, de la Generalitat,
ds i ensenyament del valenci, dedica tot el ttol segon a la regulaci de uso y enseanza del valenciano, dedica todo el ttulo segundo a la
del valenci en lensenyament. En concret, larticle 18.1 estableix que regulacin del valenciano en la enseanza. En concreto, el artculo 18.1
la incorporaci del valenci a lensenyament s obligatria en tots els establece que la incorporacin del valenciano a la enseanza es obliga-
nivells educatius i que als territoris de predomini lingstic castell, toria en todos los niveles educativos y que en los territorios de predo-
enumerats en larticle 36 de la llei, la incorporaci sha de fer de manera minio lingstico castellano, enumerados en el artculo 36 de la ley, la
progressiva, atenent la situaci sociolingstica particular, de la manera incorporacin se har de manera progresiva, atendiendo a la situacin
que reglamentriament es determine. A ms a ms, larticle 19.2 pres- sociolingstica particular, de la manera que reglamentariamente se
criu que al final dels cicles en qu es declara obligatria la incorpora- determine. Adems, el artculo 19.2 prescribe que al final de los ciclos
ci del valenci a lensenyament, i qualsevol que haja sigut la llengua en los que se declara obligatoria la incorporacin del valenciano a la
habitual en iniciar els estudis, els alumnes han destar capacitats per a enseanza, y sea cual haya sido la lengua habitual al iniciar los estudios,
utilitzar, oralment i per escrit, el valenci en igualtat amb el castell. los alumnos tienen que estar capacitados para utilizar, oralmente y por
escrito, el valenciano en igualdad con el castellano.
El professorat valenci ha estat al llarg daquests anys una de les El profesorado valenciano ha sido a lo largo de estos aos una de
claus en la recuperaci del valenci i un referent en prctiques educati- las claves en la recuperacin del valenciano y un referente en prcti-
ves innovadores amb relaci a lensenyament-aprenentatge de llenges. cas educativas innovadoras relacionadas con la enseanza-aprendizaje
No obstant aix, les dades demolingstiques disponibles i els infor- de lenguas. No obstante, los datos demolingsticos disponibles y los
mes davaluaci educativa confirmen la necessitat de corregir els dese- informes de evaluacin educativa confirman la necesidad de corregir
quilibris de competncia i s del valenci en el conjunt de la poblaci los desequilibrios de competencia y uso del valenciano en el conjunto
escolaritzada, com tamb la manca de domini efectiu de langls com de la poblacin escolarizada, as como la carencia de dominio efectivo
a llengua de comunicaci internacional. Aquest fet, en un context com del ingls como lengua de comunicacin internacional. Este hecho, en
lactual i amb els acords i objectius marcats per les institucions euro- un contexto como el actual y con los acuerdos y objetivos marcados por
pees ja esmentats i la voluntat del govern valenci, ha de ser corregit i las instituciones europeas ya mencionados y la voluntad del gobierno
millorat decididament. valenciano, tiene que ser corregido y mejorado decididamente.
obri portes de futur, millora locupabilitat i enriqueix la ciutadania amb de lenguas genera ms oportunidades, abre puertas de futuro, mejora
un major nombre de competncies professionals. la ocupabilidad y enriquece a la ciudadana con un mayor nmero de
competencias profesionales.
Tampoc laprenentatge de llenges pot quedar relegat a lmbit Tampoco el aprendizaje de lenguas puede quedar relegado al mbito
educatiu. Els mitjans de comunicaci i tots els espais on es produeixen educativo. Los medios de comunicacin y todos los espacios donde se
intercanvis comunicatius han de complir tamb un rol social pel que fa producen intercambios comunicativos tienen que cumplir tambin un
al contacte permanent amb les llenges. Els mitjans de comunicaci han rol social en cuanto al contacto permanente con las lenguas. Los medios
de tindre en compte la funci educativa que efectuen quant a la difusi de comunicacin tienen que tener en cuenta la funcin educativa que
de continguts lingstics. ejercen respecto a la difusin de contenidos lingsticos.
La dimensi transversal de lensenyament i del coneixement de La dimensin transversal de la enseanza y del conocimiento de
llenges sha dincorporar a lacci de les poltiques pbliques, ja que lenguas se tiene que incorporar a la accin de las polticas pblicas,
sn claus per a lxit de les seues actuacions. La coresponsabilitat de puesto que son claves para el xito de sus actuaciones. La correspon-
tots els rgans del govern, la seua coordinaci, collaboraci i complici- sabilidad de todos los rganos del gobierno, su coordinacin, colabo-
tat s imprescindible en aquest nou enfocament. I ms enll dels poders racin y complicidad es imprescindible en este nuevo enfoque. Y ms
pblics, el dileg amb els agents externs i la seua implicaci en aquesta all de los poderes pblicos, el dilogo con los agentes externos y su
nova manera dentendre el valor que ens aporta el coneixement de llen- implicacin, en esta nueva manera de entender el valor que nos aporta
ges, sn irrenunciables i necessaris per a fer de la diversitat lingstica el conocimiento de lenguas, son irrenunciables y necesarios para hacer
motor de noves i majors oportunitats personals i socials. s per aix que de la diversidad lingstica motor de nuevas y mayores oportunidades
aquest decret proposa una mirada global sobre laprenentatge i ls de personales y sociales. Por eso, este decreto propone una mirada global
les llenges i fa passos ms enll de les aules. Per aconseguir lobjectiu sobre el aprendizaje y el uso de las lenguas y da pasos ms all de las
final daquest decret, s a dir, que tot lalumnat valenci siga competent aulas. Para conseguir el objetivo final de este decreto, es decir, que todo
en langls com a llengua de comunicaci internacional i domine de el alumnado valenciano sea competente en el ingls como lengua de
forma efectiva les dues llenges oficials, s imprescindible la implicaci comunicacin internacional y domine de forma efectiva las dos lenguas
del conjunt de la societat. oficiales, es imprescindible la implicacin del conjunto de la sociedad.
Vistes les consideracions anteriors, s evident que la Comunitat Vistas las consideraciones anteriores, es evidente que la Comu-
Valenciana pot avanar collectivament cap a un context de bilingisme nitat Valenciana puede avanzar colectivamente hacia un contexto de
simtric enriquidor per a les dues llenges oficials, en lhoritz duna bilingismo simtrico enriquecedor para las dos lenguas oficiales, en
societat multilinge amb voluntat dadquisici de nous idiomes, ben el horizonte de una sociedad multilinge con voluntad de adquisicin
formada, dinmica, oberta i respectuosa amb la diversitat cultural i lin- de nuevos idiomas, muy formada, dinmica, abierta y respetuosa con la
gstica. diversidad cultural y lingstica.
Fet i fet, lobjectiu final de leducaci plurilinge s respondre a Al fin y al cabo, el objetivo final de la educacin plurilinge es res-
les exigncies de la comunicaci en una societat avanada, actuant de ponder a las exigencias de la comunicacin en una sociedad avanzada,
manera responsable i amb equitat. s a dir, formar persones amb el actuando de manera responsable y con equidad. Es decir, formar per-
mxim de competncia comunicativa en diverses llenges, capaces de sonas con el mximo de competencia comunicativa en varias lenguas,
respondre als reptes de la societat actual i dinteractuar en entorns mul- capaces de responder a los retos de la sociedad actual y de interactuar
tilinges, amb llibertat, imaginaci i sentit crtic. en entornos multilinges, con libertad, imaginacin y sentido crtico.
Per aix, desprs de la negociaci amb els agents representants de Por ello, despus de la negociacin con los agentes representantes
la comunitat educativa, amb el dictamen preceptiu del Consell Escolar de la comunidad educativa, con el dictamen preceptivo del Consejo
de la Comunitat Valenciana, a proposta del conseller dEducaci, Inves- Escolar de la Comunitat Valenciana, a propuesta del conseller de Educa-
tigaci, Cultura i Esport dacord amb el que es preveu en larticle 28.c cin, Investigacin, Cultura y Deporte de acuerdo con lo previsto en el
de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, artculo 43 de la Ley 5/1983, de 30 de diciembre, de la Generalitat, del
conforme amb el Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat Valenciana, Consell, conforme con el Consejo Jurdico Consultivo de la Comunitat
i amb la deliberaci prvia del Consell, en la reuni del dia 27 de gener Valenciana, y previa deliberacin del Consell, en la reunin del da 27
de 2017, de enero de 2017,
DECRETE DECRETO
CAPTOL I CAPTULO I
Disposicions generals Disposiciones generales
CAPTOL II CAPTULO II
Les llenges en el sistema educatiu Las lenguas en el sistema educativo
Article 4. Les llenges en lAdministraci educativa Artculo 4. Las lenguas en la Administracin educativa
1. En lAdministraci educativa de la Comunitat Valenciana sha 1. En la Administracin educativa de la Comunitat Valenciana se
dutilitzar, de manera general, el valenci. Tamb sha dutilitzar el utilizar, de manera general, el valenciano. Tambin se utilizar el
valenci en les relacions daquesta amb la resta de lAdministraci auto- valenciano en las relaciones de esta con el resto de la Administracin
nmica i amb lAdministraci local, i en les relacions amb les entitats autonmica y con la Administracin local, y en las relaciones con las
Num. 7973 / 06.02.2017 4879
pbliques i privades de la Comunitat Valenciana, sense perjudici del entidades pblicas y privadas de la Comunitat Valenciana, sin perjuicio
dret dopci lingstica davant ladministraci de la ciutadania, dacord del derecho de opcin lingstica ante la administracin de la ciuda-
amb la Llei 4/1983, de 23 de novembre, de la Generalitat, ds i ense- dana, de acuerdo con la Ley 4/1983, de 23 de noviembre, de la Gene-
nyament del valenci, i amb la Llei 39/2015, d1 doctubre, de procedi- ralitat, de uso y enseanza del valenciano, y de acuerdo con la Ley
ment administratiu com de les administracions pbliques. 39/2015, de 1 de octubre, de procedimiento administrativo comn de
las administraciones pblicas.
2. En les actuacions administratives, en la comunicaci institucio- 2. En las actuaciones administrativas, en la comunicacin institu-
nal i en la comunicaci amb les famlies i amb lentorn, en els centres cional y en la comunicacin con las familias y con el entorno, en los
educatius sha dactuar dacord amb la normativa que regule els usos centros educativos se actuar de acuerdo con la normativa que regule
lingstics i administratius. los usos lingsticos y administrativos.
Article 7. El model lingstic educatiu del sistema educatiu valenci Artculo 7. El modelo lingstico educativo del sistema educativo
valenciano
1. LAdministraci educativa, per tal dorganitzar la diversitat de 1. La Administracin educativa, con el fin de organizar la diversidad
llenges, dalumnat i de tractaments metodolgics, estableix, en aquest de lenguas, de alumnado y de tratamientos metodolgicos, establece,
decret, un model lingstic educatiu constitut per tres mbits: el marc en este decreto, un modelo lingstico educativo constituido por tres
institucional, el Projecte lingstic de centre i la intervenci didctica mbitos: el marco Institucional, el Proyecto lingstico de centro y la
a laula. intervencin didctica en el aula.
a) El marc institucional determina els objectius i nivells bsics de a) El marco Institucional determina los objetivos y niveles bsicos
referncia, lorganitzaci del Programa deducaci plurilinge dinmic, de referencia, la organizacin del Programa de educacin plurilinge
la dotaci de recursos i lavaluaci, per part de lAdministraci. dinmico, la dotacin de recursos y la evaluacin, por parte de la Admi-
nistracin.
b) El Projecte lingstic de centre ha dorganitzar lensenyament b) El Proyecto lingstico de centro organizar la enseanza y el uso
i ls vehicular de les llenges i la normalitzaci del valenci atenent vehicular de las lenguas y la normalizacin del valenciano atendiendo
el marc institucional i dacord amb el context en qu es trobe ubicat el al marco institucional y segn el contexto donde se encuentre ubicado
centre. el centro.
c) La intervenci didctica ha de possibilitar entorns daprenentatge c) La intervencin didctica posibilitar entornos de aprendizaje
rics i una gesti estratgica de les llenges a laula, materialitzats en ricos y una gestin estratgica de las lenguas en el aula, materializados
processos densenyament-aprenentatge planificats i mitjanant lactu- en procesos de enseanza-aprendizaje planificados y mediante la actua-
aci idnia del professorat. cin idnea del profesorado.
2. Sempre sha dadoptar una configuraci del Programa dedu- 2. Siempre se adoptar una configuracin del Programa de educa-
caci plurilinge dinmic que sajuste a les necessitats de lalumnat i cin plurilinge dinmico que se ajuste a las necesidades del alumnado
de la situaci sociolingstica i educativa i aplicar-hi una intervenci y de la situacin sociolingstica y educativa y se aplicar una interven-
didctica adequada que garantisca lassoliment dels objectius i nivells cin didctica adecuada que garantice el logro de los objetivos y niveles
de referncia bsics que prescriu aquest decret. de referencia bsicos que prescribe este decreto.
Article 8. Objectius i nivells bsics de referncia Artculo 8. Objetivos y niveles bsicos de referencia
1. El Programa deducaci plurilinge dinmic desenvolupat en 1. El Programa de educacin plurilinge dinmico desarrollado en
aquest decret t els objectius segents: este decreto tiene los objetivos siguientes:
Num. 7973 / 06.02.2017 4880
a) Proporcionar a lalumnat una competncia plurilinge que com- a) Proporcionar al alumnado una competencia plurilinge que com-
prenga el domini elevat i equivalent de les dues llenges cooficials, el prenda el dominio elevado y equivalente de las dos lenguas cooficiales,
domini funcional duna o ms llenges estrangeres i el contacte enri- el dominio funcional de una o ms lenguas extranjeras y el contacto
quidor amb les llenges i cultures no curriculars per prpies duna part enriquecedor con las lenguas y culturas no curriculares pero propias de
de lalumnat. una parte del alumnado.
b) Convertir a lalumnat en usuari especialment preparat per a usar b) Convertir al alumnado en usuario especialmente preparado para
totes i cada una de les llenges del repertori plurilinge personal com usar todas y cada una de las lenguas del repertorio plurilinge personal
a instrument per a ladquisici, construcci i vehiculaci de coneixe- como instrumento para la adquisicin, construccin y vehiculacin de
ments, per a la fruci i creaci esttica, i per a lanlisi crtica i lacci conocimientos, para la fruicin y creacin esttica, y para el anlisis
social a travs del llenguatge. crtico y la accin social a travs del lenguaje.
c) Proporcionar a lalumnat, durant el procs de laprenentatge i s c) Proporcionar al alumnado, durante el proceso del aprendizaje y
de les llenges, competncia en el multialfabetisme i les tecnologies de uso de las lenguas, competencia en el multialfabetismo y las tecnologas
laprenentatge i el coneixement (TAC). del aprendizaje y el conocimiento (TAC).
d) Fer nixer en lalumnat la curiositat per les llenges, i proporci- d) Hacer nacer en el alumnado la curiosidad por las lenguas, y pro-
onar-los coneixements sobre com sn i com funcionen, procediments porcionarles conocimientos sobre cmo son y cmo funcionan, pro-
per a la construcci daquests coneixements a partir de lobservaci, cedimientos para la construccin de estos conocimientos a partir de
manipulaci i comparaci de les diferents llenges presents en laula, i la observacin, manipulacin y comparacin de las diferentes lenguas
una perspectiva crtica sobre com susen. presentes en el aula, y una perspectiva crtica sobre cmo se usan.
e) Convertir a lalumnat en aprenents estratgics, autnoms i moti- e) Convertir al alumnado en aprendices estratgicos, autnomos y
vats per a laprenentatge de les llenges al llarg de la vida. motivados para el aprendizaje de las lenguas a lo largo de la vida.
f) Garantir que tot lalumnat assolisca el seu mxim potencial pel f) Garantizar que todo el alumnado logre su mximo potencial en lo
que fa al coneixement i s de les llenges, i la seua plena integraci que respecta al conocimiento y uso de las lenguas, y su plena integra-
escolar i social, independentment de la procedncia geogrfica, del cin escolar y social, independientemente de la procedencia geogrfica,
nivell sociocultural de les famlies, de les competncies comunicatives del nivel sociocultural de las familias, de las competencias comunica-
i experincies culturals amb qu arriben al centre, i de les seues aptituds tivas y experiencias culturales con las que llegan al centro, y de sus
i estil daprenentatge. aptitudes y estilo de aprendizaje.
g) Formar lalumnat per a la convivncia i per a integrar-se com a g) Formar al alumnado para la convivencia y para integrarse como
ciutadania de ple dret en una societat multilinge i multicultural, tot aju- ciudadana de pleno derecho en una sociedad multilinge y multicul-
dant-los a construir-se una identitat prpia, i que en aquesta construcci tural, ayudndolos a construirse una identidad propia, y que en esta
tinga un paper important el coneixement i experincia profunds de la construccin tenga un papel importante el conocimiento y experiencia
llengua i cultura prpies. profundos de la lengua y cultura propias.
h) Fer presents i promoure en els centres i en el currculum general h) Hacer presentes y promover en los centros y en el currculo gene-
les llenges i cultures de la immigraci. ral las lenguas y culturas de la inmigracin.
i) Normalitzar ls social i institucional del valenci dins del sistema i) Normalizar el uso social e institucional del valenciano dentro del
educatiu. sistema educativo.
j) Collaborar en la consecuci duna societat valenciana multilin- j) Colaborar en la consecucin de una sociedad valenciana multilin-
ge i multicultural, amb especial protecci del valenci com a llengua ge y multicultural, con especial proteccin del valenciano como lengua
dintegraci i cohesi. de integracin y cohesin.
k) Promoure lobertura europea i internacional de les escoles i del k) Promover la apertura europea e internacional de las escuelas y
sistema educatiu. del sistema educativo.
2. Dins del context dels objectius plurilinges i interculturals que 2. Dentro del contexto de los objetivos plurilinges e interculturales
figuren en lapartat 1 daquest article, el model lingstic educatiu con- que figuran en el apartado 1 de este artculo, el modelo lingstico edu-
figurat per aquest decret, pel que fa a les llenges curriculars, ha de cativo configurado por este decreto, en lo que se refiere a las lenguas
garantir que tot lalumnat, en acabar les diferents etapes, aconseguisca curriculares, tiene que garantizar que todo el alumnado, al acabar las
les competncies orals i escrites definides pels nivells bsics de refern- diferentes etapas, consiga las competencias orales y escritas definidas
cia segents del Marc europeu com de referncia per a les llenges: por los niveles bsicos de referencia siguientes del Marco comn euro-
peo de referencia para las lenguas:
a) En acabar els ensenyaments obligatoris: valenci i castell: entre a) Al acabar las enseanzas obligatorias: valenciano y castellano:
un B1 i un B2; primera llengua estrangera: entre un A1 i un A2. entre un B1 y un B2; primera lengua extranjera: entre un A1 y un A2.
b) En acabar els ensenyaments postobligatoris no universitaris: b) Al acabar las enseanzas postobligatorias no universitarias:
valenci i castell: entre un B2 i un C1; primera llengua estrangera: valenciano y castellano: entre un B2 y un C1; primera lengua extranje-
entre un A2 i un B1. ra: entre un A2 y un B1.
Article 9. El Programa deducaci plurilinge dinmic Artculo 9. El Programa de educacin plurilinge dinmico
1. Al sistema educatiu valenci, en tots els centres educatius sostin- 1. En el sistema educativo valenciano, en todos los centros educati-
guts amb fons pblics, sha daplicar el Programa deducaci plurilin- vos sostenidos con fondos pblicos, se aplicar el Programa de educa-
ge dinmic. cin plurilinge dinmico.
2. El Programa deducaci plurilinge dinmic s un programa que 2. El Programa de educacin plurilinge dinmico es un programa
ha dassegurar competncies plurilinges i interculturals ptimes. Es que tiene que asegurar competencias plurilinges e interculturales pti-
dissenya a partir de les necessitats del context i va avanant amb criteris mas. Se disea a partir de las necesidades del contexto y va avanzando
de cohesi social, de no-discriminaci i digualtat a travs dels diferents con criterios de cohesin social, de no discriminacin y de igualdad a
nivells. travs de sus diferentes niveles.
3. El Programa deducaci plurilinge dinmic consta de diferents 3. El Programa de educacin plurilinge dinmico consta de dife-
nivells progressius, que van des del bsic fins a lavanat. rentes niveles progresivos, que van desde el bsico hasta el avanzado.
4. Cada un dels centres sostinguts amb fons pblics ha doptar per 4. Cada uno de los centros sostenidos con fondos pblicos tendr
un mateix nivell amb lobjectiu devitar qualsevol tipus de segregaci que optar por un mismo nivel con el objetivo de evitar cualquier tipo de
de lalumnat dins del mateix centre. segregacin del alumnado dentro del mismo centro.
Article 10. Nivells en Educaci Infantil i Primria Artculo 10. Niveles en Educacin Infantil y Primaria
1. Nivell bsic 1 1. Nivel bsico 1
El nivell bsic 1 en Educaci Infantil i Primria que es contempla en El nivel bsico 1 en Educacin Infantil y Primaria que se contempla
lannex I daquest decret sha darticular de la manera segent: en el anexo I de este decreto se ha de articular de la siguiente manera:
Num. 7973 / 06.02.2017 4881
1.1. Segon cicle dEducaci Infantil: 1.1. Segundo ciclo de Educacin Infantil:
a) Langls sha dincorporar en el segon curs, incls en un enfoca- a) El ingls se incorporar en el segundo curso, incluido en un enfo-
ment dobertura a les llenges o mitjanant la modalitat dincorporaci que de apertura a las lenguas o mediante la modalidad de incorporacin
primerenca, amb un mnim de 2 hores i un mxim de 4 hores de lhorari temprana, con un mnimo de 2 horas y un mximo de 4 horas del hora-
curricular. rio curricular.
b) De la resta de continguts globalitzats del segon cicle, shan dim- b) Del resto de contenidos globalizados del segundo ciclo, se impar-
partir en valenci 4 hores i en castell, la resta del temps. tirn en valenciano 4 horas y en castellano, el resto del tiempo.
1.2. Educaci Primria 1.2. Educacin Primaria
a) El valenci, el castell i langls han de tenir un tractament com a) El valenciano, el castellano y el ingls tendrn un tratamiento
a rea des del primer curs de lEducaci Primria. como rea desde el primer curso de la Educacin Primaria.
b) A partir del primer curs, sha dincorporar langls com a llengua b) A partir del primer curso, se incorporar el ingls como lengua
vehicular, mitjanant el tractament integrat de llengua i continguts en vehicular, mediante el tratamiento integrado de lengua y contenidos en
llengua estrangera (TILC en LE), en una rea a elegir entre Educaci lengua extranjera (TILC en LE), en una rea a elegir entre Educacin
Fsica o Educaci Artstica. En Educaci Artstica es pot optar per Msi- Fsica o Educacin Artstica. En Educacin Artstica se podr optar por
ca, Plstica o ambdues. Msica, Plstica o ambas.
c) En lhorari de la resta drees no lingstiques, sha dimpartir en c) En el horario de las otras reas no lingsticas, se impartir en
valenci una rea a elegir pel centre i la resta drees shan de vehicular valenciano una rea a elegir por el centro, y el resto de reas se vehicu-
en castell. larn en castellano.
d) Almenys una hora de lliure disposici sha de destinar a la d) Al menos una hora de libre disposicin se destinar a la Compe-
Competncia Comunicativa Oral en valenci des de tercer fins a sis. tencia Comunicativa Oral en valenciano desde tercero hasta sexto. Esta
Aquesta rea sha de destinar exclusivament a la competncia oral a rea se destinar exclusivamente a la competencia oral a travs de acti-
travs dactivitats basades en la interacci entre lalumnat. Lobjectiu vidades basadas en la interaccin entre el alumnado. El objetivo de esta
daquesta rea s augmentar la comprensi i lexpressi didees sobre rea es aumentar la comprensin y la expresin de ideas sobre los temas
els temes ms propers; dotar deines comunicatives per desenvolupar-se ms cercanos; dotar de herramientas comunicativas para desenvolverse
amb xit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experin- con xito en la mayora de situaciones cotidianas y describir experien-
cies i desitjos, com tamb expressar lopini mitjanant eines com per cias y deseos, as como expresar la opinin mediante herramientas como
exemple: els projectes interetapa, suports audiovisuals o musicals, jocs por ejemplo: los proyectos interetapa, apoyos audiovisuales o musica-
denginy i dramatitzacions. les, juegos de ingenio y dramatizaciones.
2. Nivell bsic 2 2. Nivel bsico 2
El nivell bsic 2 en Educaci Infantil i Primria que es contempla en El nivel bsico 2 en Educacin Infantil y Primaria que se contempla
lannex II daquest decret sha darticular de la manera segent: en el anexo II de este decreto se ha de articular de la siguiente manera:
2.1. Segon cicle dEducaci Infantil 2.1. Segundo ciclo de Educacin Infantil
a) Langls sha dincorporar en el segon curs, incls en un enfoca- a) El ingls se incorporar en el segundo curso, incluido en un enfo-
ment dobertura a les llenges o mitjanant la modalitat dincorporaci que de apertura a las lenguas o mediante la modalidad de incorporacin
primerenca, amb un mnim de 2 hores i un mxim de 4 hores de lhorari temprana, con un mnimo de 2 horas y un mximo de 4 horas del hora-
curricular. rio curricular.
b) De la resta de continguts globalitzats del segon cicle, shan dim- b) Del resto de contenidos globalizados del segundo ciclo, se impar-
partir en valenci 4 hores en 3 anys, i 6 hores en 4 i 5 anys. En castell, tirn en valenciano 4 horas en 3 aos, y 6 horas en 4 y 5 aos. En cas-
la resta del temps. tellano, el resto del tiempo.
2.2. Educaci Primria 2.2. Educacin Primaria
a) El valenci, el castell i langls han de tindre un tractament com a) El valenciano, el castellano y el ingls tendrn un tratamiento
a rea des del primer curs de lEducaci Primria. como rea desde el primer curso de la Educacin Primaria.
b) A partir del primer curs, sha dincorporar langls com a llengua b) A partir del primer curso se incorporar el ingls como lengua
vehicular, mitjanant lenfocament tractament integrat de llengua i con- vehicular, mediante el tratamiento integrado de lengua y contenidos en
tinguts en llengua estrangera (TILC en LE), en una rea a elegir entre lengua extranjera (TILC en LE), en una rea a elegir entre Educacin
Educaci Fsica o Educaci Artstica. En Educaci Artstica es pot optar Fsica o Educacin Artstica. En Educacin Artstica se podr optar por
per Msica, Plstica o ambdues. Msica, Plstica o ambas.
c) En lhorari de la resta drees no lingstiques, sha dimpartir en c) En el horario del resto de reas no lingsticas, se impartir en
valenci una rea des de primer a quart, Cincies Naturals o Cincies valenciano un rea desde primero a cuarto desde tercero hasta sexto,
Socials. De cinqu a sis, dues rees: Cincies Socials i Cincies Natu- Ciencias Naturales o Ciencias Sociales. De quinto a sexto, dos reas:
rals. La resta drees shan de vehicular en castell. Ciencias Sociales y Ciencias Naturales. El resto de reas se vehicularn
en castellano.
d) Almenys una hora de lliure disposici sha de destinar a la d) Al menos una hora de libre disposicin se destinar a la Compe-
Competncia Comunicativa Oral en valenci des de tercer fins a sis. tencia Comunicativa Oral en valenciano. Esta rea se destinar exclu-
Aquesta rea sha de destinar exclusivament a la competncia oral a sivamente a la competencia oral a travs de actividades basadas en la
travs dactivitats basades en la interacci entre lalumnat. Lobjectiu interaccin entre el alumnado. El objetivo de esta rea ser aumentar
daquesta rea s augmentar la comprensi i lexpressi didees sobre la comprensin y la expresin de ideas sobre los temas ms cercanos;
els temes ms propers; dotar deines comunicatives per desenvolupar-se dotar de herramientas comunicativas para desenvolverse con xito en
amb xit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experin- la mayora de situaciones cotidianas y describir experiencias y deseos,
cies i desitjos, com tamb expressar lopini mitjanant eines com per as como expresar la opinin mediante herramientas como por ejemplo:
exemple: els projectes interetapa, suports audiovisuals o musicals, jocs los proyectos interetapa, apoyos audiovisuales o musicales, juegos de
denginy i dramatitzacions. ingenio y dramatizaciones.
3. Nivell intermedi 1 3. Nivel intermedio 1
El nivell intermedi 1 en Educaci Infantil i Primria que es contem- El nivel intermedio 1 en Educacin Infantil y Primaria que se con-
pla en lannex III daquest decret sha darticular de la manera segent: templa en el anexo III de este decreto se ha de articular de la siguiente
manera:
3.1. Segon cicle dEducaci Infantil 3.1. Segundo ciclo de Educacin Infantil
a) Langls sha dincorporar en el segon curs, incls en un enfoca- a) El ingls se incorporar en el segundo curso, incluido en un enfo-
ment dobertura a les llenges o mitjanant la modalitat dincorporaci que de apertura a las lenguas o mediante la modalidad de incorporacin
primerenca, amb un mnim de 2 hores i un mxim de 4 hores de lhorari temprana, con un mnimo de 2 horas y un mximo de 4 horas del hora-
curricular. rio curricular.
Num. 7973 / 06.02.2017 4882
b) De la resta de continguts globalitzats del segon cicle, shan dim- b) Del resto de contenidos globalizados del segundo ciclo, se impar-
partir en valenci 8 hores. En castell, la resta del temps. tirn en valenciano 8 horas. En castellano, el resto del tiempo.
3.2. Educaci Primria 3.2. Educacin Primaria
a) El valenci, el castell i langls han de tindre un tractament com a) El valenciano, el castellano y el ingls tendrn un tratamiento
a rea des del primer curs de lEducaci Primria. como rea desde el primer curso de la Educacin Primaria.
b) A partir del primer curs, sha dincorporar langls com a llengua b) A partir del primer curso se incorporar el ingls como lengua
vehicular, mitjanant el tractament integrat de llengua i continguts en vehicular, mediante el tratamiento integrado de lengua y contenidos en
llengua estrangera (TILC en LE), en una rea a elegir entre Educa- lengua extranjera (TILC en LE), en una rea a elegir entre Educacin
ci Fsica o Educaci Artstica. En Educaci Artstica es pot optar per Fsica o Educacin Artstica. En Educacin Artstica se podr optar por
Msica, Plstica o ambdues. Si la Msica o la Plstica no es vehicula en Msica, Plstica o ambas. Si la Msica o la Plstica no se vehicula en
angls, es pot vehicular en valenci o en castell. ingls, se podr vehicular en valenciano o en castellano.
c) En lhorari de la resta drees no lingstiques, shan dimpartir c) En el horario del resto de reas no lingsticas, se impartirn
en valenci en tots els nivells educatius les rees de Cincies Socials i en valenciano en todos los niveles educativos las reas de Ciencias
Cincies Naturals. En cinqu i sis, a ms de Cincies Socials i Cincies Sociales y Ciencias Naturales. En quinto y sexto, adems de Ciencias
Naturals, tamb es pot vehicular en valenci Educaci Fsica o Educaci Sociales y Ciencias Naturales, tambin se podr vehicular en valenciano
Artstica. La resta drees shan de vehicular en castell. Educacin Fsica o Educacin Artstica. El resto de reas se vehicularn
en castellano.
d) Almenys una hora de lliure disposici sha de destinar a la Com- d) Al menos una hora de libre disposicin se destinar a la Compe-
petncia Comunicativa Oral en valenci o en angls des de tercer fins a tencia Comunicativa Oral en valenciano o en ingls desde tercero hasta
sis. Aquesta rea sha de destinar exclusivament a la competncia oral sexto. Esta rea se destinar exclusivamente a la competencia oral a
a travs dactivitats basades en la interacci entre lalumnat. Lobjectiu travs de actividades basadas en la interaccin entre el alumnado. El
daquesta rea ser augmentar la comprensi i lexpressi didees sobre objetivo de esta rea ser aumentar la comprensin y la expresin de
els temes ms propers; dotar deines comunicatives per desenvolupar-se ideas sobre los temas ms cercanos; dotar de herramientas comunicati-
amb xit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experin- vas para desenvolverse con xito en la mayora de situaciones cotidianas
cies i desitjos, com tamb expressar lopini mitjanant eines com per y describir experiencias y deseos, as como expresar la opinin median-
exemple: els projectes interetapa, suports audiovisuals o musicals, jocs te herramientas como por ejemplo: los proyectos interetapa, apoyos
denginy i dramatitzacions. audiovisuales o musicales, juegos de ingenio y dramatizaciones.
4. Nivell intermedi 2 4. Nivel intermedio 2
El nivell intermedi 2 en Educaci Infantil i Primria que es contem- El nivel intermedio 2 en Educacin Infantil y Primaria que se con-
pla en lannex IV daquest decret sha darticular de la manera segent: templa en el anexo IV de este decreto se ha de articular de la siguiente
manera:
4.1. Segon cicle dEducaci Infantil: 4.1. Segundo ciclo de Educacin Infantil:
a) Langls sha dincorporar al segon curs, incls en un enfocament a) El ingls se incorporar en el segundo curso, incluido en un enfo-
dobertura a les llenges o mitjanant la modalitat dincorporaci pri- que de apertura a las lenguas o mediante la modalidad de incorporacin
merenca, amb un mnim de 2 hores i un mxim de 4 hores de lhorari temprana, con un mnimo de 2 horas y un mximo de 4 horas del hora-
curricular. rio curricular.
b) De la resta de continguts globalitzats del segon cicle, shan dim- b) Del resto de contenidos globalizados del segundo ciclo, se impar-
partir en valenci 9 hores en 3 anys i, entre 8 hores i 9 hores, en 4 i 5 tirn en valenciano 9 horas en 3 aos y, entre 8 horas y 9 horas, en 4 y
anys. En castell, la resta del temps. 5 aos. En castellano, el resto del tiempo.
4.2. Educaci Primria 4.2. Educacin Primaria
a) El valenci, el castell i langls han de tindre un tractament com a) El valenciano, el castellano y el ingls tendrn un tratamiento
a rea des del primer curs de lEducaci Primria. como rea desde el primer curso de la Educacin Primaria.
b) A partir del primer curs, sha dincorporar langls com a llengua b) A partir del primer curso se incorporar el ingls como lengua
vehicular, mitjanant el tractament integrat de llengua i continguts en vehicular, mediante el tratamiento integrado de lengua y contenidos en
llengua estrangera (TILC en LE), en una rea a elegir entre Educaci lengua extranjera (TILC en LE), en una rea a elegir entre Educacin
Fsica o Educaci Artstica. En Educaci Artstica es pot optar per Msi- Fsica o Educacin Artstica. En Educacin Artstica se podr optar por
ca, Plstica o ambdues. Msica, Plstica o ambas.
c) En lhorari de la resta drees no lingstiques, shan dimpartir c) En el horario del resto de reas no lingsticas, se impartirn en
en valenci en primer i segon curs les rees de Cincies Socials i Cin- valenciano en primero y segundo curso las reas de Ciencias Sociales
cies Naturals. De tercer a sis shan de vehicular en valenci les rees y Ciencias Naturales. De tercero a sexto se vehicularn en valenciano
de Cincies Socials, Cincies Naturals i Educaci Fsica o Educaci las reas de Ciencias Sociales, Ciencias Naturales y Educacin Fsica o
Artstica. Si la Msica o la Plstica no es vehiculen en angls, es poden Educacin Artstica. Si la Msica o la Plstica no se vehicula en ingls,
vehicular en valenci o castell. La resta drees shan de vehicular en se podrn vehicular en valenciano o castellano. El resto de reas se
castell. vehicularn en castellano.
d) Almenys una hora de lliure disposici sha de destinar a la Com- d) Al menos una hora de libre disposicin se destinar a la Compe-
petncia Comunicativa Oral en angls des de tercer fins a sis. Aquesta tencia Comunicativa Oral en valenciano o en ingls desde tercero hasta
rea sha de destinar exclusivament a la competncia oral a travs dac- sexto. Esta rea se destinar exclusivamente a la competencia oral a
tivitats basades en la interacci entre lalumnat. Lobjectiu daquesta travs de actividades basadas en la interaccin entre el alumnado. El
rea s augmentar la comprensi i lexpressi didees sobre els temes objetivo de esta rea ser aumentar la comprensin y la expresin de
ms propers; dotar deines comunicatives per desenvolupar-se amb xit ideas sobre los temas ms cercanos; dotar de herramientas comunicati-
en la majoria de situacions quotidianes i descriure experincies i desit- vas para desenvolverse con xito en la mayora de situaciones cotidianas
jos, com tamb expressar lopini mitjanant eines com per exemple: y describir experiencias y deseos, as como expresar la opinin median-
els projectes interetapa, suports audiovisuals o musicals, jocs denginy te herramientas como por ejemplo: los proyectos interetapa, apoyos
i dramatitzacions audiovisuales o musicales, juegos de ingenio y dramatizaciones.
5. Nivell avanat 1 5. Nivel avanzado 1.
El nivell avanat 1 en Educaci Infantil i Primria que es contempla El nivel avanzado 1 en Educacin Infantil y Primaria que se con-
en lannex V daquest decret sha darticular de la manera segent: templa en el anexo V de este decreto se ha de articular de la siguiente
manera:
5.1. Segon cicle dEducaci Infantil 5.1. Segundo ciclo de Educacin Infantil
a) Langls sha dincorporar en el segon curs, incls en un enfoca- a) El ingls se incorporar el segundo curso, incluido en un enfoque
ment dobertura a les llenges o mitjanant la modalitat dincorporaci de apertura a las lenguas o mediante la modalidad de incorporacin tem-
Num. 7973 / 06.02.2017 4883
primerenca, amb un mnim de 2 hores i un mxim de 4 hores de lhorari prana, con un mnimo de 2 horas y un mximo de 4 horas del horario
curricular. curricular.
b) De la resta de continguts globalitzats del segon cicle, shan dim- b) Del resto de contenidos globalizados del segundo ciclo, se impar-
partir en castell 4 hores en tots els nivells, i en valenci, la resta dho- tirn en castellano 4 horas en todos los niveles, y en valenciano, el resto
res. de horas.
c) Els centres amb alumnat majoritriament no valencianoparlant c) Los centros con alumnado mayoritariamente no valencianoha-
poden ajornar la incorporaci del castell com a rea fins al primer curs blante podrn aplazar la incorporacin del castellano como rea hasta
de lEducaci Primria i han daplicar el tractament integrat de llenges el primer curso de la Educacin Primaria y aplicarn el tratamiento inte-
i continguts (TILC) dacord amb la metodologia de segones llenges. grado de lengua y contenidos (TILC), de acuerdo con la metodologa
de segundas lenguas.
5.2. Educaci Primria 5.2. Educacin Primaria
a) El valenci, el castell i langls han de tindre un tractament com a) El valenciano, el castellano y el ingls tendrn un tratamiento
a rea des del primer curs de lEducaci Primria. como rea desde el primer curso de la Educacin Primaria.
b) A partir del primer curs, sha dincorporar langls com a llengua b) A partir del primer curso se incorporar el ingls como lengua
vehicular, mitjanant el tractament integrat de llengua i continguts en vehicular, mediante el tratamiento integrado de lengua y contenidos en
llengua estrangera (TILC en LE), en una rea a elegir entre Educaci lengua extranjera (TILC en LE), en una rea a elegir entre Educacin
Fsica o Educaci Artstica. En Educaci Artstica es pot optar per Msi- Fsica o Educacin Artstica. En Educacin Artstica se podr optar por
ca, Plstica o ambdues. Msica, Plstica o ambas.
c) En lhorari de la resta drees no lingstiques, sha dimpartir c) En el horario del resto de reas no lingsticas, se impartir una
una rea en castell a elegir pel centre entre Matemtiques, Religi o rea en castellano a elegir por el centro entre Matemticas, Religin o
Valors Socials, Educaci Artstica o Educaci Fsica. La resta drees Valores Sociales, Educacin Artstica o Educacin Fsica. El resto de
shan dimpartir en valenci. reas se impartirn en valenciano.
d) Almenys una hora i mitja de lliure disposici sha de destinar a d) Al menos una hora y media de libre disposicin se destinar a la
la Competncia Comunicativa Oral en angls des de tercer fins a sis. Competencia Comunicativa Oral en ingls desde tercero hasta sexto.
Aquesta rea sha de destinar exclusivament a la competncia oral a Esta rea se destinar exclusivamente a la competencia oral a travs
travs dactivitats basades en la interacci entre lalumnat. Lobjectiu de actividades basadas en la interaccin entre el alumnado. El objeti-
daquesta rea s augmentar la comprensi i lexpressi didees sobre vo de esta rea ser aumentar la comprensin y la expresin de ideas
els temes ms propers; dotar deines comunicatives per desenvolupar-se sobre los temas ms cercanos; dotar de herramientas comunicativas
amb xit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experin- para desenvolverse con xito en la mayora de situaciones cotidianas y
cies i desitjos, com tamb expressar lopini mitjanant eines com per describir experiencias y deseos, as como expresar la opinin mediante
exemple: els projectes interetapa, suports audiovisuals o musicals, jocs herramientas como por ejemplo: los proyectos interetapa, apoyos audio-
denginy i dramatitzacions. visuales o musicales, juegos de ingenio y dramatizaciones.
6. Nivell avanat 2 6. Nivel avanzado 2.
El nivell avanat 2 en Educaci Infantil i Primria que es contempla El nivel avanzado 2 en Educacin Infantil y Primaria que se con-
en lannex VI daquest decret sha darticular de la manera segent: templa en el anexo VI de este decreto se ha de articular de la siguiente
manera:
6.1. Segon cicle dEducaci Infantil 6.1. Segundo ciclo de Educacin Infantil
a) Langls sha dincorporar en el segon curs, incls en un enfoca- a) El ingls se incorporar en el segundo curso, incluido en un enfo-
ment dobertura a les llenges o mitjanant la modalitat dincorporaci que de apertura a las lenguas o mediante la modalidad de incorporacin
primerenca, amb un mnim de 2 hores i un mxim de 4 hores de lhorari temprana, con un mnimo de 2 horas y un mximo de 4 horas del hora-
curricular. rio curricular.
b) De la resta de continguts globalitzats del segon cicle, shan dim- b) Del resto de contenidos globalizados del segundo ciclo, se impar-
partir en castell 4 hores en tots els nivells, i en valenci, la resta dho- tirn en castellano 4 horas en todos los niveles, y en valenciano, el resto
res. de horas.
c) Els centres amb alumnat majoritriament no valencianoparlant c) Los centros con alumnado mayoritariamente no valencianoha-
poden ajornar la incorporaci del castell com a rea fins al primer curs blante podrn aplazar la incorporacin del castellano como rea hasta
de lEducaci Primria i han daplicar el tractament integrat de llenges el primer curso de la Educacin Primaria y aplicarn el tratamiento inte-
i continguts (TILC) dacord amb la metodologia de segones llenges. grado de lenguas y contenidos (TILC), de acuerdo con la metodologa
de segundas lenguas.
6.2. Educaci Primria 6.2. Educacin Primaria
a) El valenci, el castell i langls han de tindre un tractament com a) El valenciano, el castellano y el ingls tendrn un tratamiento
a rea des del primer curs de lEducaci Primria. como rea desde el primer curso de la Educacin Primaria.
b) A partir del primer curs, sha dincorporar langls com a llengua b) A partir del primer curso se incorporar el ingls como lengua
vehicular, mitjanant el tractament integrat de llengua i continguts en vehicular, mediante el tratamiento integrado de lengua y contenidos en
llengua estrangera (TILC en LE), en una rea a elegir entre Educaci lengua extranjera (TILC en LE), en una rea a elegir entre Educacin
Fsica o Educaci Artstica. A partir de cinqu, dues rees a elegir entre Fsica o Educacin Artstica. A partir de quinto, dos reas a elegir entre
Educaci Artstica, Educaci Fsica i Cincies Naturals. En Educaci Educacin Artstica, Educacin Fsica y Ciencias Naturales. En Educa-
Artstica es pot optar per Msica, Plstica o ambdues. cin Artstica se podr optar por Msica, Plstica o ambas.
c) En lhorari de la resta drees no lingstiques, sha dimpartir c) En el horario del resto de reas no lingsticas, se impartir una
una rea en castell a elegir pel centre entre Matemtiques, Religi o rea en castellano a elegir por el centro entre Matemticas, Religin o
Valors Socials, Educaci Artstica o Educaci Fsica. La resta drees Valores Sociales, Educacin Artstica o Educacin Fsica. El resto de
shan dimpartir en valenci. reas se impartirn en valenciano.
d) Almenys una hora de lliure disposici sha de destinar a la Com- d) Al menos una hora de libre disposicin se destinar a la Compe-
petncia Comunicativa Oral en angls des de tercer fins a sis. Aquesta tencia Comunicativa Oral en ingls desde tercero hasta sexto. Esta rea
rea sha de destinar exclusivament a la competncia oral a travs dac- se destinar exclusivamente a la competencia oral a travs de activida-
tivitats basades en la interacci entre lalumnat. Lobjectiu daquesta des basadas en la interaccin entre el alumnado. El objetivo de esta rea
rea s augmentar la comprensi i lexpressi didees sobre els temes ser aumentar la comprensin y la expresin de ideas sobre los temas
ms propers, dotar deines comunicatives per desenvolupar-se amb xit ms cercanos, dotar de herramientas comunicativas para desenvolverse
en la majoria de situacions quotidianes i descriure experincies i desit- con xito en la mayora de situaciones cotidianas y describir experien-
jos, com tamb expressar lopini mitjanant eines com per exemple: cias y deseos, as como expresar la opinin mediante herramientas como
els projectes interetapa, suports audiovisuals o musicals, jocs denginy por ejemplo: los proyectos interetapa, apoyos audiovisuales o musica-
i dramatitzacions. les, juegos de ingenio y dramatizaciones.
Num. 7973 / 06.02.2017 4884
Article 11. Nivells en Educaci Secundria Obligatria Artculo 11. Niveles en Educacin Secundaria Obligatoria
1. Nivell bsic 1. Nivel bsico
El nivell bsic en Educaci Secundria Obligatria que es contem- El nivel bsico en Educacin Secundaria Obligatoria que se con-
pla en lannex VII daquest decret sha darticular de la manera segent: templa en el anexo VII de este decreto se ha de articular de la siguiente
manera:
a) Continua el tractament del valenci, el castell i langls com a a) Continuar el tratamiento del valenciano, el castellano y el ingls
matries, i sha dincorporar, com a Segona Llengua Estrangera Optati- como materias, y se incorporar, como Segunda Lengua Extranjera
va doferta obligatria, preferentment, una llengua romnica. Optativa de oferta obligatoria, preferentemente, una lengua romnica.
b) Langls continua com a llengua vehicular, mitjanant el tracta- b) El ingls continuar como lengua vehicular, mediante el trata-
ment integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en miento integrado de lengua y contenidos en lengua extranjera (TILC en
LE), en una matria no lingstica a elegir pel centre. LE), en una materia no lingstica a elegir por el centro.
c) En la resta de matries no lingstiques, el valenci ha de ser c) En el resto de materias no lingsticas, el valenciano ser lengua
llengua vehicular en dues matries. La resta de matries no lingstiques vehicular en dos materias. El resto de materias no lingsticas se impar-
shan dimpartir en castell. tirn en castellano.
2. Nivell intermedi 2. Nivel intermedio
El nivell intermedi en Educaci Secundria Obligatria que es con- El nivel intermedio en Educacin Secundaria Obligatoria que se
templa en lannex VIII daquest decret sha darticular de la manera contempla en el anexo VIII de este decreto se ha de articular de la
segent: siguiente manera:
a) Continua el tractament del valenci, el castell i langls com a a) Continuar el tratamiento del valenciano, el castellano y el ingls
matries, i sha dincorporar, com a Segona Llengua Estrangera Optati- como materias, y se incorporar, como Segunda Lengua Extranjera
va doferta obligatria, preferentment, una llengua romnica. Optativa de oferta obligatoria, preferentemente, una lengua romnica.
b) Langls continua com a llengua vehicular, mitjanant el tracta- b) El ingls continuar como lengua vehicular, mediante el trata-
ment integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en miento integrado de lengua y contenidos en lengua extranjera (TILC en
LE), en una o dues matries no lingstiques a elegir pel centre. LE), en una o dos materias no lingsticas a elegir por el centro.
c) En la resta de matries no lingstiques el valenci ha de ser c) En el resto de materias no lingsticas, el valenciano ser lengua
llengua vehicular en un mnim de tres matries, de les quals una, com vehicular en un mnimo de tres materias, de las cuales una, como mni-
a mnim, ha de ser troncal. La resta de matries no lingstiques shan mo, ser troncal. El resto de materias no lingsticas se impartirn en
dimpartir en castell. castellano.
d) Una hora de lliure disposici sha de destinar a la Competncia d) Una hora de libre disposicin se destinar a la Competencia
Comunicativa Oral en angls. Comunicativa Oral en ingls.
3. Nivell avanat 3. Nivel avanzado
El nivell avanat en Educaci Secundria Obligatria que es con- El nivel avanzado en Educacin Secundaria Obligatoria que se con-
templa en lannex IX daquest decret sha darticular de la manera templa en el anexo IX de este decreto se ha de articular de la siguiente
segent: manera:
a) Continua el tractament del valenci, el castell i langls com a a) Continuar el tratamiento del valenciano, el castellano y el ingls
matries, i sha dincorporar, com a Segona Llengua Estrangera Optati- como materias, y se incorporar, como Segunda Lengua Extranjera
va doferta obligatria, preferentment, una llengua romnica. Optativa de oferta obligatoria, preferentemente, una lengua romnica.
b) Langls continua com a llengua vehicular, mitjanant el tracta- b) El ingls continuar como lengua vehicular, mediante el trata-
ment integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en miento integrado de lengua y contenidos en lengua extranjera (TILC en
LE), en dues matries no lingstiques a elegir pel centre. LE), en dos materias no lingsticas a elegir por el centro.
c) El castell ha de ser llengua vehicular en una matria. La resta de c) El castellano ser lengua vehicular en una materia. El resto de
matries no lingstiques shan dimpartir en valenci. materias no lingsticas se impartirn en valenciano.
d) Una hora de lliure disposici sha de destinar a la Competncia d) Una hora de libre disposicin se destinar a la Competencia
Comunicativa Oral Formal en valenci. Comunicativa Oral Formal en valenciano.
d) Una hora de lliure disposici sha de destinar a la Competncia d) Una hora de libre disposicin se destinar a la Competencia
Comunicativa Oral en angls. Comunicativa Oral en ingls.
3. Nivell avanat 3. Nivel avanzado
El nivell avanat en Batxillerat que es contempla en lannex IX El nivel avanzado en Bachillerato que se contempla en el anexo IX
daquest decret sha darticular de la manera segent: de este decreto se ha de articular de la siguiente manera:
a) Continua el tractament del valenci, el castell i langls com a a) Continuar el tratamiento del valenciano, el castellano y el ingls
matries, i sha dincorporar, com a Segona Llengua Estrangera Optati- como materias, y se incorporar, como Segunda Lengua Extranjera
va doferta obligatria, preferentment, una llengua romnica. Optativa de oferta obligatoria, preferentemente, una lengua romnica.
b) Langls continua com a llengua vehicular, mitjanant el tracta- b) El ingls continuar como lengua vehicular, mediante el trata-
ment integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en miento integrado de lengua y contenidos en lengua extranjera (TILC en
LE), en dues matries no lingstiques a elegir pel centre. LE), en dos materias no lingsticas a elegir por el centro.
c) El castell ha de ser llengua vehicular en una matria. La resta de c) El castellano ser lengua vehicular en una materia. El resto de
matries no lingstiques shan dimpartir en valenci. materias no lingsticas se impartirn en valenciano.
d) Una hora de lliure disposici sha de destinar a la Competncia d) Una hora de libre disposicin se destinar a la Competencia
Comunicativa Oral Formal en valenci. Comunicativa Oral Formal en valenciano.
Article 13. Formaci Bsica de les Persones Adultes Artculo 13. Formacin Bsica de las Personas Adultas
La concreci del Programa dEducaci Plurilinge que es contem- La concrecin del Programa de Educacin Plurilinge que se con-
pla en lannex X daquest decret sha darticular de la manera segent: templa en el anexo X de este decreto se ha de articular de la siguiente
manera:
1. El valenci i el castell han de tindre un tractament com a mduls 1. El valenciano y el castellano tendrn un tratamiento como mdu-
en tots els nivells dels dos cicles. En el cicle II sha dincorporar lan- los en todos los niveles de los dos ciclos. En el ciclo II, se incorporar
gls com a mdul en els dos nivells. el ingls como mdulo en los dos niveles.
2. En els dos nivells del cicle II es pot incorporar langls, priorit- 2. En los dos niveles del ciclo II se podr incorporar el ingls, prio-
riament, o el francs com a llengua vehicular, mitjanant el tractament ritariamente, o el francs como lengua vehicular, mediante el tratamien-
integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en LE), en to integrado de lengua y contenidos en lengua extranjera (TILC en LE),
un mdul a elegir pel centre. en un mdulo a elegir por el centro.
3. En la resta de mduls no lingstics, el valenci ha de ser llen- 3. En el resto de mdulos no lingsticos, el valenciano ser lengua
gua vehicular, com a mnim, en un mdul en GES-1 i en dos mduls vehicular, como mnimo, en un mdulo en GES-1 y en dos mdulos
en GES-2, a elegir pel centre. La resta drees no lingstiques shan en GES-2, a elegir por el centro. El resto de reas no lingsticas se
dimpartir en castell. impartirn en castellano.
Article 14. Cicles formatius de Formaci Professional Artculo 14. Ciclos formativos de Formacin Profesional
1. En els ttols de les famlies professionals relacionades amb les 1. En los ttulos de las familias profesionales relacionadas con las
activitats fsiques i esportives, amb les dadministraci i gesti, amb les actividades fsicas y deportivas, con las de administracin y gestin, con
de comer i mrqueting, amb les dhostaleria i turisme, amb les dimat- las de comercio y marketing, con las de hostelera y turismo, con las de
ge personal, amb les de sanitat i serveis socioculturals i a la comunitat, imagen personal, con las de sanidad y servicios socioculturales y a la
shan dimpartir en valenci un mnim de dos mduls, tant en primer comunidad, se impartirn en valenciano un mnimo de dos mdulos,
com en segon curs, a triar entre tots els que configuren el currculum tanto en primero como en segundo curso, a elegir entre todos los que
del cicle formatiu, tret del mdul professional de Formaci en Centres configuran el currculo del ciclo formativo, excepto el mdulo profesio-
de Treball, com tamb el mdul professional de Projecte. En la resta de nal de Formacin en Centros de Trabajo, as como el mdulo profesio-
titulacions sha de vehicular en valenci, com a mnim, un mdul per nal de Proyecto. En el resto de titulaciones se vehicular en valenciano,
curs en les mateixes condicions. como mnimo, un mdulo por curso en las mismas condiciones.
2. Aix mateix, sha dimpartir en angls, almenys, un mdul per 2. Asimismo, se impartir en ingls, al menos, un mdulo por curso
curs (primer i segon) entre els que formen la totalitat de la titulaci. Els (primero y segundo) entre los que forman la totalidad de la titulacin.
moduls susceptibles de ser impartits en angls son els relacionats amb Los mdulos susceptibles de ser impartidos en ingls son los relaciona-
les unitats de competncia incloses en el ttol. dos con las unidades de competencia incluidas en el ttulo.
En cas que no siga possible impartir un mdul en angls, com a En el caso que no sea posible impartir un mdulo en ingls, como
mnim, i atenent al que prescriu la normativa que regula els currculums mnimo, y segn lo prescrito en la normativa que regula los currculos
a la Comunitat Valenciana, sha dincorporar el mdul dAngls Tcnic en la Comunitat Valenciana, se incorporar el mdulo de Ingls Tcnico
amb 2 hores en primer i 2 hores en segon curs, en els cicles formatius con 2 horas en primero y 2 horas en segundo curso, en los ciclos forma-
de grau mitj, mentre que en els cicles formatius de grau superior la tivos de grado medio, mientras que en los ciclos formativos de grado
crrega horria daquest mdul ha de ser de 3 hores en primer curs i de superior la carga horaria de este mdulo ser de 3 horas en primer curso
2 hores en segon curs. y de 2 horas en segundo curso.
Els corresponents reials decrets de ttol de Tcnic o de Tcnic Supe- Los correspondientes reales decretos de ttulo de Tcnico o de Tc-
rior indiquen en quins ttols de les diferents titulacions sha dincorpo- nico Superior indican en qu ttulos de las diferentes titulaciones se
rar, amb carcter prescriptiu, a ms dels que sha indicat anteriorment, tiene que incorporar, con carcter prescriptivo, adems de los que se ha
el mdul professional dAngls. indicado anteriormente, el mdulo profesional de Ingls.
3. En els ttols el currculum dels quals contempla el mdul de 3. En los ttulos cuyo currculo contempla el mdulo de Segunda
Segona Llengua Estrangera, aquesta ha de ser preferentment una llen- Lengua Extranjera, esta ser preferentemente una lengua romnica.
gua romnica.
Article 15. Accions preferents de la Conselleria Artculo 15. Acciones preferentes de la Conselleria
1. La conselleria competent en matria deducaci ha dinformar les 1. La conselleria competente en materia de educacin informar a
famlies, incentivar el professorat i dotar els centres amb recursos addi- las familias, incentivar al profesorado y dotar a los centros con recur-
cionals perqu tot lalumnat puga aconseguir els objectius i els nivells sos adicionales para que todo el alumnado pueda conseguir los objetivos
de referncia bsics establits. y los niveles de referencia bsicos establecidos.
En relaci amb els centres educatius, sn considerades accions pre- En relacin con los centros educativos, sern consideradas acciones
ferents de la conselleria competent en matria deducaci les segents: preferentes de la conselleria competente en materia de educacin las
siguientes:
Num. 7973 / 06.02.2017 4886
a) Les actuacions realitzades en centres que apliquen el Programa a) Las actuaciones realizadas en centros que aplican el Programa
deducaci plurilinge dinmic a alumnat majoritriament no valenci- de educacin plurilinge dinmico a alumnado mayoritariamente no
anoparlant dels nivells avanat 1 i avanat 2. valencianohablante de los niveles avanzado 1 y avanzado 2.
b) Les actuacions realitzades en centres que escolaritzen alumnat b) Las actuaciones realizadas en centros que escolaricen alumnado
socioeconmicament i socioculturalment vulnerable. socioeconmica y socioculturalmente vulnerable.
c) Les actuacions realitzades en centres que escolaritzen un nombre c) Las actuaciones realizadas en centros que escolaricen un nmero
elevat de lalumnat nouvingut. elevado del alumnado recin llegado.
d) Les actuacions realitzades en centres que imparteixen el Progra- d) Las actuaciones realizadas en centros que imparten el Programa
ma deducaci plurilinge dinmic als territoris de predomini lingstic de educacin plurilinge dinmico en los territorios de predominio lin-
castell i no tenen exempcions. gstico castellano y no tienen exenciones.
e) Les actuacions realitzades en centres que tinguen o estiguen ads- e) Las actuaciones realizadas en centros que tengan o estn adscritos
crits a centres amb nivells significativament diferents del Programa a centros con niveles significativamente diferentes del Programa de
deducaci plurilinge dinmic. educacin plurilinge dinmico.
2. La conselleria competent en matria deducaci adoptar les 2. La conselleria competente en materia de educacin adoptar las
mesures necessries per a garantir la progressivitat del Programa pluri- medidas necesarias para garantizar la progresividad del Programa plu-
linge dinmic i daquesta manera millorar la competncia lingstica rilinge dinmico y de esta manera mejorar la competencia lingstica
de lalumnat. del alumnado.
3. La conselleria competent en matria deducaci organitzar plans 3. La conselleria competente en materia de educacin organizar
especfics de formaci del professorat daquells centres que vulguen planes especficos de formacin del profesorado de aquellos centros
avanar el calendari daplicaci establert en la disposici transitria que quieran avanzar el calendario de aplicacin establecido en la dispo-
primera daquest decret a fi que obtinguen la capacitaci requerida. sicin transitoria primera de este decreto con el fin de que obtengan la
capacitacin requerida.
Article 16. El currculum oficial de llenges Artculo 16. El currculo oficial de lenguas
El currculum oficial de llenges sha delaborar a partir de la nor- El currculo oficial de lenguas se ha de elaborar a partir de la nor-
mativa bsica i de les exigncies de les configuracions possibles del mativa bsica y de las exigencias de las configuraciones posibles del
Programa deducaci plurilinge dinmic amb la finalitat dacomplir Programa de educacin plurilinge dinmico con la finalidad de cumplir
els objectius daquest decret. los objetivos de este decreto.
CAPTOL IV CAPTULO IV
El projecte lingstic de centre El proyecto lingstico de centro
Article 17. Projecte lingstic de centre Artculo 17. Proyecto lingstico de centro
1. Definici 1. Definicin
El Projecte lingstic de centre constitueix el conjunt de decisions El Proyecto lingstico de centro constituye el conjunto de decisio-
consensuades que pren lequip docent per a organitzar lensenyament i nes consensuadas que toma el equipo docente para organizar la ense-
ls de les llenges des duna perspectiva plurilinge, i la promoci de anza y el uso de las lenguas desde una perspectiva plurilinge, y la
ls social i institucional del valenci en el centre. Aquest document ha promocin del uso social e institucional del valenciano en el centro.
de recollir la concreci del nivell del Programa deducaci plurilinge Este documento debe recoger la concrecin del nivel del Programa de
dinmic que aplicar el centre. educacin plurilinge dinmico que aplicar el centro.
2. Tots els centres de la Comunitat Valenciana de nivell no universi- 2. Todos los centros de la Comunitat Valenciana de nivel no univer-
tari sostinguts amb fons pblics han delaborar el seu Projecte lingstic sitario sostenidos con fondos pblicos tendrn que elaborar su Proyecto
de centre. lingstico de centro.
3. Caracterstiques del Projecte lingstic de centre 3. Caractersticas del proyecto lingstico del centro
El Projecte lingstic de centre forma part del Projecte educatiu de El Proyecto lingstico de centro formar parte del Proyecto educa-
centre i ha de presentar les caracterstiques segents: tivo de centro y presentar las siguientes caractersticas:
a) Sha delaborar dins dels parmetres que proporciona el marc ins- a) Se elaborar dentro de los parmetros que proporciona el marco
titucional, per tenint en compte, principalment, les exigncies, expec- institucional, pero teniendo en cuenta, principalmente, las exigencias,
tatives, possibilitats i limitacions del context tant extern com intern del expectativas, posibilidades y limitaciones del contexto tanto externo
centre. como interno del centro.
b) Constitueix el nucli a partir del qual shan delaborar les con- b) Constituir el ncleo a partir del cual se elaborarn las concre-
crecions curriculars atenent tamb la resta de documents del Projecte ciones curriculares atendiendo tambin al resto de documentos del Pro-
educatiu de centre. yecto educativo de centro.
6. Guiar lacci educativa en leducaci lingstica en el centre. 6. Guiar la accin educativa en la educacin lingstica en el centro.
7. Promoure ls social i institucional del valenci entre lalumnat, 7. Promover el uso social e institucional del valenciano entre el
en el centre i en les relacions amb lentorn. alumnado, en el centro y en las relaciones con el entorno.
8. Implicar les famlies en el desenvolupament lingstic i educatiu 8. Implicar a las familias en el desarrollo lingstico y educativo de
dels seus fills i filles. sus hijos e hijas.
9. Eradicar, entre les famlies i la resta de la comunitat educativa, 9. Erradicar, entre las familias y el resto de la comunidad educati-
prejudicis i estereotips; facilitar informaci detallada i rigorosa sobre va, prejuicios y estereotipos; facilitar informacin detallada y rigurosa
el model lingstic educatiu que aplica el centre, i promoure un canvi sobre el modelo lingstico educativo que aplica el centro, y promover
dactituds i una motivaci activa envers lensenyament i ls vehicular un cambio de actitudes y una motivacin activa hacia la enseanza y
del valenci. uso vehicular del valenciano.
10. Promoure actituds positives envers lensenyament i laprenen- 10. Promover actitudes positivas hacia la enseanza y el aprendizaje
tatge de les llenges. de las lenguas.
11. Integrar les oportunitats que proporcionen lentorn local i les 11. Integrar las oportunidades que proporcionan el entorno local
famlies (escoles oficials didiomes, acadmies didiomes, planificaci y las familias (escuelas oficiales de idiomas, academias de idiomas,
lingstica familiar, representacions teatrals, visites dautors a la bibli- planificacin lingstica familiar, representaciones teatrales, visitas de
oteca municipal, associacions solidries...) i el context global (viatges i autores a la biblioteca municipal, asociaciones solidarias...) y el con-
intercanvis, participaci en proves pbliques o privades de competncia texto global (viajes e intercambios, participacin en pruebas pblicas o
en diverses llenges, participaci en programes europeus...) per a com- privadas de competencia en varias lenguas, participacin en programas
pletar i enriquir loferta educativa en llenges. europeos...) para completar y enriquecer la oferta educativa en lenguas.
12. Convertir-se en un instrument per a la transparncia, leficcia i 12. Convertirse en un instrumento para la transparencia, la eficacia
el treball conjunt dels centres, les famlies i lAdministraci educativa. y el trabajo conjunto de los centros, las familias y la Administracin
educativa.
Article 19. Estructura del Projecte lingstic de centre Artculo 19. Estructura del Proyecto lingstico de centro
El Projecte lingstic de centre ha dincloure, obligatriament: El Proyecto lingstico de centro incluir, obligatoriamente:
1. Anlisi dels elements del context extern i intern del centre relaci- 1. Anlisis de los elementos del contexto externo e interno del cen-
onats amb leducaci lingstica i les conseqncies i les lnies dacci tro relacionados con la educacin lingstica y las consecuencias y las
que sen deriven per a la planificaci i laplicaci del Projecte lingstic lneas de accin que se derivan para la planificacin y la aplicacin del
de centre. Proyecto lingstico de centro.
2. Objectius concrets que es pretn aconseguir en el termini de 2. Objetivos concretos que se pretenden conseguir en el plazo de
quatre cursos acadmics i criteris dxit transparents que puguen ser cuatro cursos acadmicos y criterios de xito transparentes que puedan
fcilment avaluats. ser fcilmente evaluados.
3. Concreci i adequaci al centre del Programa deducaci plu- 3. Concrecin y adecuacin en el centro del Programa de educacin
rilinge dinmic atenent lanlisi del context i els objectius previstos, plurilinge dinmico atendiendo al anlisis del contexto y los objetivos
mitjanant: previstos, mediante:
3.1. Pla densenyament i s vehicular de les llenges, que ha din- 3.1. Plan de enseanza y uso vehicular de las lenguas, que incluir
cloure les decisions pel que fa a lorganitzaci i el tractament didctic las decisiones referentes a la organizacin y tratamiento didctico de la
de lensenyament i ls vehicular de les llenges: enseanza y uso vehicular de las lenguas:
a) El moment dintroducci de cada una de les llenges curriculars. a) El momento de introduccin de cada una de las lenguas curri-
b) La proporci ds vehicular en cada una daquestes llenges. culares.
b) La proporcin de uso vehicular en cada una de estas lenguas.
c) Enfocaments metodolgics que shan de prioritzar en lensenya- c) Enfoques metodolgicos que se priorizarn en la enseanza y uso
ment i s vehicular de les llenges curriculars. vehicular de las lenguas curriculares.
d) Moment, seqncia i enfocament en la introducci del tracta- d) Momento, secuencia y enfoque en la introduccin del tratamien-
ment sistemtic de lalfabetitzaci inicial en cada una de les llenges to sistemtico de la alfabetizacin inicial en cada una de las lenguas
curriculars. curriculares.
e) Mesures de suport a lensenyament i s vehicular de les llenges e) Medidas de apoyo a la enseanza y uso vehicular de las lenguas
tant dins del centre com en lentorn local i global tanto dentro del centro como en el entorno local y global.
f) Tractament dels migrants i de lalumnat vulnerable (alumnat f) Tratamiento de los migrantes y del alumnado vulnerable (alumna-
procedent dentorns socioculturals deprimits i alumnat amb dificultats do procedente de entornos socioculturales deprimidos y alumnado con
dadquisici i aprenentatge de les llenges). dificultades de adquisicin y aprendizaje de las lenguas).
g) Modalitat de presncia de les llenges i cultures no curriculars en g) Modalidad de presencia de las lenguas y culturas no curriculares
lactivitat educativa del centre. en la actividad educativa del centro.
h) Mesures organitzatives que garantisquen, en lensenyament i ls h) Medidas organizativas que garanticen, en la enseanza y uso
vehicular de les llenges, la coherncia en els diferents nivells i la conti- vehicular de las lenguas, la coherencia en los diferentes niveles y la
nutat entre nivells i etapes, pel que fa als continguts i a la metodologia; continuidad entre niveles y etapas, en lo que se refiere a los contenidos
lorganitzaci i agrupament ptim de lalumnat, i la creaci dentorns y a la metodologa; la organizacin y agrupamiento ptimo del alumna-
daprenentatge ptims, tot utilitzant estratgicament la totalitat dels do, y la creacin de entornos de aprendizaje ptimos, utilizando estrat-
recursos que el centre t o pot aconseguir. gicamente la totalidad de los recursos que posee o que pueda conseguir
3.2. Pla de normalitzaci lingstica (PNL) del centre, que recull les el centro.
decisions pel que fa a la promoci de ls del valenci i que ha dinclou- 3.2. Plan de normalizacin lingstica (PNL) del centro, que reco-
re els mbits dintervenci segents: ger las decisiones referentes a la promocin del uso del valenciano y
a) mbit administratiu que incluir los siguientes mbitos de intervencin:
b) mbit de gesti i planificaci pedaggica a) mbito administrativo
c) mbit social i dinterrelaci amb lentorn. b) mbito de gestin y planificacin pedaggica
4. Proposta per a avaluar lassoliment dels objectius concrets del c) mbito social y de interrelacin con el entorno.
Projecte, relacionar els resultats amb els elements del Projecte que hi 4. Propuesta para evaluar el logro de los objetivos concretos del
hagen pogut influir i aprofitar les conclusions per a introduir-hi modi- Proyecto, relacionar los resultados con los elementos del Proyecto que
ficacions i millores. hayan podido influir y aprovechar las conclusiones para introducir
modificaciones y mejoras.
Num. 7973 / 06.02.2017 4888
Article 20. Procediment delaboraci i aprovaci Artculo 20. Procedimiento de elaboracin y aprobacin
1. El Projecte lingstic de centre sha delaborar per a un termini 1. El Proyecto lingstico de centro ser elaborado para un plazo
mxim de quatre cursos escolars, passats els quals el centre ha de fer mximo de cuatro cursos escolares pasados los cuales el centro tendr
una avaluaci dacord al que sindica en larticle 22 daquest decret. que hacer una evaluacin de acuerdo con lo que se indica en el artculo
22 de este decreto.
2. La proposta de Projecte lingstic de centre sha delaborar de 2. La propuesta de Proyecto lingstico de centro ser elaborada
manera collectiva i democrtica a partir de les aportacions del pro- de manera colectiva y democrtica a partir de las aportaciones del pro-
fessorat dels diferents nivells educatius, dels departaments didctics a fesorado de los diferentes niveles educativos, de los departamentos
lEducaci Secundria, als cicles formatius i a la Formaci Bsica de didcticos en la Educacin Secundaria, en los ciclos formativos y en la
Persones Adultes. La comissi de coordinaci pedaggica ha de coordi- Educacin Bsica de les Personas Adultas. La comisin de coordinacin
nar el procs delaboraci de la proposta de Projecte lingstic de centre, pedaggica coordinar el proceso de elaboracin de la propuesta de
que ha de ser debatuda per part del claustre fins a arribar a un consens Proyecto lingstico de centro, que ser debatido por parte del claustro
que selevar al consell escolar per a laprovaci. hasta llegar a un consenso que se elevar al consejo escolar para su
aprobacin.
3. El consell escolar, o el consell social en el cas dels centres inte- 3. El consejo escolar, o el consejo social en el caso de los centros
grats de Formaci Professional, ha daprovar la proposta de Projecte integrados de Formacin Profesional, aprobar la propuesta de Proyec-
lingstic de centre per majoria qualificada de dos teros dels membres. to lingstico de centro por mayora cualificada de dos tercios de sus
Una vegada aprovada, la direcci del centre lha de remetre a la Ins- miembros. Una vez aprobada, la direccin del centro la remitir a la
pecci dEducaci perqu la valore i, posteriorment, emeta linforme Inspeccin de Educacin para que la valore y, posteriormente, emita el
corresponent. Aquest informe, juntament amb la proposta de Projecte informe correspondiente. Este informe, junto con la propuesta de Pro-
lingstic, sha denviar, pels mecanismes que sestablisquen, la direcci yecto lingstico, se enviar, por los mecanismos que se establezcan, la
general amb competncies en matria deducaci plurilinge per a la direccin general con competencias en materia de plurilingismo para
seua autoritzaci o, si escau, proposta de modificaci. que lo autorice o, si procede, haga una propuesta de modificacin.
4. Si no sarriba a una majoria qualificada de dos teros dels mem- 4. Si no se llega a una mayora cualificada de dos tercios de sus
bres, la conselleria competent en matria deducaci determinar el miembros, la conselleria competente en materia de educacin determi-
nivell que sha daplicar, desprs de linforme previ argumentat atenent nar el nivel que se ha de aplicar, previo informe argumentado atendien-
les avaluacions i el context del centre. do a las evaluaciones y al contexto del centro.
5. En els centres privats concertats, i en aquells a qu fa referncia 5. En los centros privados concertados, y en aquellos a los que hace
larticle 2.3, lelaboraci, la sollicitud dautoritzaci i la coordinaci referencia el artculo 2.3, la elaboracin, la solicitud de autorizacin y
del Projecte lingstic correspon a la titularitat del centre, ot el consell la coordinacin del proyecto lingstico corresponder a la titularidad
escolar. del centro, odo el consejo escolar.
Article 21. Aplicaci: la Programaci general anual Artculo 21. Aplicacin: la Programacin general anual
1. La Programaci general anual ha de recollir les innovacions 1. La Programacin general anual recoger las innovaciones didc-
didctiques i mesures organitzatives previstes en el Projecte lingstic ticas y medidas organizativas previstas en el Proyecto lingstico de
de centre per a cada curs, com tamb el calendari dimplantaci. centro para cada curso, as como su calendario de implantacin.
2. La Comissi de Coordinaci Pedaggica ha dimpulsar les actu- 2. La Comisin de Coordinacin Pedaggica impulsar las actuacio-
acions previstes en la Programaci general anual derivades del Projecte nes previstas en la Programacin general anual derivadas del Proyecto
lingstic de centre i nha de vigilar el compliment. lingstico de centro y vigilar su cumplimiento.
Article 22. Seguiment, avaluaci i modificaci del Projecte lingstic Artculo 22. Seguimiento, evaluacin y modificacin del Proyecto lin-
de centre gstico de centro
1. A partir dels informes de la Comissi de Coordinaci Pedaggica, 1. A partir de los informes de la Comisin de Coordinacin Pedag-
el claustre tindr en compte el progrs de lalumnat en lassoliment dels gica, el claustro tendr en cuenta el progreso del alumnado en el logro
nivells de referncia en llenges, els processos didctics i organitzatius de los niveles de referencia en lenguas, los procesos didcticos y orga-
seguits durant el curs i tamb lxit en lextensi de ls del valenci, i nizativos seguidos durante el curso y tambin el xito en la extensin
plantejar modificacions i propostes per a la Programaci general anual del uso del valenciano, y plantear modificaciones y propuestas para la
de lany segent. Programacin general anual del ao siguiente.
2. Cada quatre cursos escolars, com a mnim, cal fer una avaluaci 2. Cada cuatro cursos escolares, como mnimo, se har una evalua-
dels resultats i del procs daplicaci del Projecte lingstic de centre, cin de los resultados y del proceso de aplicacin del Proyecto lings-
conjuntament amb les concrecions curriculars. tico de centro, conjuntamente con las concreciones curriculares.
3. Dacord amb els resultats del seguiment o de lavaluaci el centre 3. De acuerdo con los resultados del seguimiento o de la evalua-
haur de canviar de nivell o realitzar les modificacions necessries en cin el centro tendr que cambiar de nivel o realizar las modificaciones
el Projecte lingstic de centre, especialment pel que fa a les decisi- necesarias en el Proyecto lingstico de centro, especialmente en lo que
ons relatives a lensenyament i s vehicular de les llenges, per tal de se refiere a las decisiones relativas a la enseanza y uso vehicular de las
garantir que lalumnat haja assolit els objectius deducaci plurilinge lenguas, para garantizar que el alumnado haya logrado los objetivos de
i intercultural i els nivells bsics de referncia corresponents en totes educacin plurilinge e intercultural y los niveles bsicos de referencia
les llenges. correspondientes en todas las lenguas.
4. El centre pot sollicitar canvi de nivell abans dels quatre anys 4. El centro podr solicitar cambio de nivel antes de los cuatro aos
per a la qual cosa ha de modificar el Projecte lingstic de centre en els para lo cual deber modificar el Proyecto lingstico de centro en los
terminis que determine lAdministraci educativa. plazos que determine la Administracin educativa.
5. Tant el Projecte lingstic de centre inicial com les possibles 5. Tanto el Proyecto lingstico de centro inicial como las posibles
modificacions presentades amb posterioritat han destar autoritzats amb modificaciones presentadas con posterioridad deben estar autorizados
anterioritat al procediment dadmissi de lalumnat del curs segent. con anterioridad al procedimiento de admisin del alumnado del curso
6. El procediment per a la modificaci del Projecte lingstic de siguiente.
centre ha de ser el mateix que el que shaur seguit per a la primera 6. El procedimiento para la modificacin del Proyecto lingstico de
aprovaci. centro ser el mismo que se habr seguido para la primera aprobacin.
Num. 7973 / 06.02.2017 4889
CAPTOL V CAPTULO V
La intervenci didctica en laula La intervencin didctica en el aula
Article 23. La intervenci didctica en laula Artculo 23. La intervencin didctica en el aula
1. La prctica pedaggica en laula s lespai privilegiat del model 1. La prctica pedaggica en el aula es el espacio privilegiado del
lingstic educatiu. El professorat, dins del marc del Projecte educatiu modelo lingstico educativo. El profesorado, dentro del marco del
de centre i tenint en compte les caracterstiques lingstiques, acadmi- Proyecto educativo de centro y teniendo en cuenta las caractersticas
ques i culturals de lalumnat i el seu context familiar, ha delaborar i lingsticas, acadmicas y culturales del alumnado y su contexto fami-
aplicar la Programaci daula tenint cura de la idonetat de la proposta liar, elaborar y aplicar la Programacin de aula procurando que la
especialment pel que fa a la metodologia i de ls estratgic de les llen- propuesta sea idnea, especialmente en lo referente a la metodologa
ges curriculars i no curriculars en laplicaci prctica a classe. y el uso estratgico de las lenguas curriculares y no curriculares en su
aplicacin prctica en clase.
2. La intervenci didctica en laula ha de ser objecte despecial 2. La intervencin didctica en el aula ser objeto de especial aten-
atenci i suport per part de lAdministraci educativa i de lequip direc- cin y apoyo por parte de la Administracin educativa y del equipo
tiu i docent del centre, especialment pel que fa a les prctiques a classe directivo y docente del centro, especialmente en lo referente a las prc-
derivades dels documents de planificaci, a lassessorament i suport ticas en clase derivadas de los documentos de planificacin, al aseso-
a aquestes prctiques, a la formaci contnua del professorat per tal ramiento y apoyo a estas prcticas, a la formacin continua del profe-
de realitzar-les de manera ptima i a la reflexi i avaluaci personal sorado para realizarlas de manera ptima y a la reflexin y evaluacin
i en equip daquestes. Per millorar tots aquests processos, els centres personal y en equipo de estas. Para mejorar todos estos procesos, los
disposen del Servei dEducaci Plurilinge, la Inspecci dEducaci i centros contarn con el Servicio de Educacin Plurilinge, la Inspeccin
el Servei de Formaci del Professorat. de Educacin y el Servicio de Formacin del Profesorado.
3. Els resultats de la intervenci didctica en laula sn la base per a 3. Los resultados de la intervencin didctica en el aula sern la
dur a terme lavaluaci completa del sistema: de la mateixa intervenci base para llevar a cabo la evaluacin completa del sistema: de la propia
didctica, del Projecte lingstic del centre i del marc institucional. intervencin didctica, del Proyecto lingstico del centro y del marco
institucional.
CAPTOL VI CAPTULO VI
Aplicaci del model deducaci plurilinge i Aplicacin del modelo de educacin plurilinge e
intercultural valenci intercultural valenciano
c) Tecnologies de laprenentatge i el coneixement, que promouen c) Tecnologas del aprendizaje y el conocimiento, que promueven
els processos de recerca, tractament i difusi de la informaci i la prc- los procesos de investigacin, tratamiento y difusin de la informacin
tica de lalfabetisme mltiple. y la prctica del alfabetismo mltiple.
3. Lavaluaci ha danar lligada al procs densenyament-aprenen- 3. La evaluacin ir ligada al proceso de enseanza-aprendizaje y
tatge i contribuir a lxit de tot lalumnat. Entre altres, lavaluaci del contribuir al xito de todo el alumnado. Entre otros, la evaluacin del
centre ha de presentar les caracterstiques segents: centro ha de presentar las caractersticas siguientes:
a) Ha dincloure la competncia comunicativa i altres competncies a) Tiene que incluir la competencia comunicativa y otras compe-
i sabers relacionats: competncies interculturals, actituds de respecte tencias y saberes relacionados: competencias interculturales, actitudes
envers les diferncies lingstiques i culturals, capacitat de conviure i de respeto hacia las diferencias lingsticas y culturales, capacidad de
treballar amb persones daltres llenges i cultures, i altres. convivir y trabajar con personas de otras lenguas y culturas, y otras.
b) Ha de considerar no solament all que lalumnat sap fer amb b) Tiene que considerar no solamente lo que el alumnado sabe hacer
cada una de les llenges per separat, sin tamb el que saben fer amb con cada una de las lenguas por separado, sino tambin lo que saben
part o amb totes les llenges alhora. hacer con parte o con todas las lenguas a la vez.
Article 25. Ls de les llenges densenyament i ds vehicular Artculo 25. El uso de las lenguas de enseanza y de uso vehicular
A ms de la utilitzaci dels enfocaments plurilinges que figuren en Adems de la utilizacin de los enfoques plurilinges que figuran
larticle 24, com a regla general: en el artculo 24, como regla general:
1. En lensenyament de les rees lingstiques, la llengua dense- 1. En la enseanza de las reas lingsticas, la lengua de enseanza
nyament ha de ser necessriament la llengua objecte daprenentatge. ser necesariamente la lengua objeto de aprendizaje.
2. En les rees no lingstiques, la comunicaci, tant oral com escri- 2. En las reas no lingsticas, la comunicacin, tanto oral como
ta, sha de fer en la llengua vehicular de lrea. escrita, se har en la lengua vehicular del rea.
3. Els llibres de text i altres materials curriculars han destar redac- 3. Los libros de texto y otros materiales curriculares estarn redac-
tats en la llengua en qu simpartisca o vehicule lrea. tados en la lengua en la que se imparta o vehicule el rea.
4. Les proves davaluaci escrites de les rees no lingstiques vehi- 4. Las pruebas de evaluacin escritas de las reas no lingsticas
culades en llengua estrangera, lalumnat pot contestar-les tamb utilit- vehiculadas en lengua extranjera, el alumnado podr contestarlas tam-
zant qualsevol de les llenges oficials. bin utilizando cualquiera de las lenguas oficiales.
Article 27. Continutat entre Primria i Secundria Artculo 27. Continuidad entre Primaria y Secundaria
1. Els centres dEducaci Primria i els dEducaci Secundria 1. Los centros de Educacin Primaria i los de Educacin Secundaria
Obligatria als quals estiguen adscrits, tant pblics com privats concer- Obligatoria a los cuales estn adscritos, tanto pblicos como privados
tats, han de planificar i desenvolupar processos de coordinaci amb la concertados, planificarn y desarrollarn procesos de coordinacin con
finalitat dassegurar la continutat metodolgica i de continguts curricu- el fin de asegurar la continuidad metodolgica y de contenidos curri-
lars en el pas de lEducaci Primria a lEducaci Secundria. Aquesta culares en el paso de la Educacin Primaria a la Educacin Secundaria.
coordinaci ha dafectar totes les rees del currculum i, molt especial- Esta coordinacin afectar a todas las reas del currculo y, muy espe-
ment, laprenentatge de segones llenges i llenges estrangeres per tal cialmente, al aprendizaje de segundas lenguas y lenguas extranjeras
devitar estancaments en laprenentatge lingstic. para evitar estancamientos en el aprendizaje lingstico.
2. LAdministraci educativa vetlar per la coherncia a travs de 2. La Administracin educativa velar por la coherencia a travs de
les diferents etapes educatives. las diferentes etapas educativas.
Article 28. Relacions del centre amb les famlies Artculo 28. Relaciones del centro con las familias
Els centres i lAdministraci educativa dissenyaran accions espec- Los centros y la Administracin educativa disearn acciones espe-
fiques dinformaci i suport formatiu a les famlies sobre el Programa cficas de informacin y apoyo formativo a las familias sobre el Progra-
deducaci plurilinge dinmic. ma de educacin plurilinge dinmico.
Article 29. Escolaritzaci dels alumnes dincorporaci tardana al sis- Artculo 29. Escolarizacin de los alumnos de incorporacin tarda al
tema educatiu valenci sistema educativo valenciano
1. LAdministraci educativa crear programes especfics per a 1. La Administracin educativa crear programas especficos para la
lacollida de lalumnat dincorporaci tardana. Els programes dacollida acogida del alumnado de incorporacin tarda. Los programas de acogi-
en cada centre tenen com a objectiu ladquisici per part daquest alum- da en cada centro tendrn como objetivo la adquisicin por parte de este
nat dunes competncies bsiques inicials i la seua integraci lingstica alumnado de unas competencias bsicas iniciales y su integracin lin-
i cultural, per tal que puguen incorporar-se a laula de referncia, com gstica y cultural, para que puedan incorporarse al aula de referencia,
tamb la integraci lingstica i cultural de les famlies. as como la integracin lingstica y cultural de las familias.
2. En centres amb alumnat nouvingut duna mateixa llengua no cur- 2. En centros con alumnado recin llegado de una misma lengua
ricular es pot organitzar formaci extraescolar en aquesta llengua. no curricular se puede organizar formacin extraescolar en esa lengua.
Num. 7973 / 06.02.2017 4891
Article 30. Relacions del centre amb lentorn Artculo 30. Relaciones del centro con el entorno
1. Els centres educatius poden crear plans de cooperaci entre els 1. Los centros educativos podrn crear planes de cooperacin entre
diferents agents educadors de la localitat o la zona on es troben ubicats, los diferentes agentes educadores de la localidad o la zona donde se
especialment amb els ajuntaments, les institucions culturals, les empre- encuentran ubicados, especialmente con los ayuntamientos, las institu-
ses, les ONG i el teixit associatiu local, amb la finalitat de collaborar ciones culturales, las empresas, las ONG y el tejido asociativo local, con
en la promoci dun aprenentatge lligat a lentorn i dafavorir la cohesi el fin de colaborar en la promocin de un aprendizaje ligado al entorno
social. y de favorecer la cohesin social.
2. Un dels objectius prioritaris dels plans de cooperaci sha de 2. Uno de los objetivos prioritarios de los planes de cooperacin se
referir a la sensibilitzaci lingstica i intercultural de la comunitat edu- referir a la sensibilizacin lingstica e intercultural de la comunidad
cativa, tot afavorint la collaboraci amb els collectius de persones educativa, favoreciendo la colaboracin con los colectivos de perso-
procedents daltres pasos amb la finalitat de promoure la integraci nas procedentes de otros pases con el fin de promover la integracin
lingstica i social i actituds de respecte i tolerncia envers totes les lingstica y social y actitudes de respeto y tolerancia hacia todas las
persones, independentment de la llengua i cultura dorigen. personas, independientemente de la lengua y cultura de origen.
3. La conselleria competent en matria deducaci promour acords 3. La conselleria competente en materia de educacin promover
amb institucions culturals daltres estats i comunitats autnomes per tal acuerdos con instituciones culturales de otros estados y comunidades
de fomentar laprenentatge en horari extraescolar daltres llenges que autnomas para fomentar el aprendizaje en horario extraescolar de otras
no formen part del currculum oficial. lenguas que no forman parte del currculo oficial.
Article 31. Assessorament als centres per a lelaboraci, aplicaci i Artculo 31. Asesoramiento en los centros para la elaboracin, aplica-
seguiment dels projectes lingstics de centre cin y seguimiento de los proyectos lingsticos de centro
1. LAdministraci educativa proporcionar als centres lassessora- 1. La Administracin educativa proporcionar a los centros el ase-
ment i el suport necessaris per a lelaboraci, laplicaci i el seguiment soramiento y el apoyo necesarios para la elaboracin, la aplicacin y el
dels projectes lingstics de centre. seguimiento de los proyectos lingsticos de centro.
2. Els responsables de lassessorament i el suport necessaris per 2. Los responsables del asesoramiento y el apoyo necesarios para la
a lelaboraci, laplicaci i el seguiment dels projectes lingstics de elaboracin, la aplicacin y el seguimiento de los proyectos lingsticos
centre sn la Inspecci dEducaci i el personal assessor tcnic docents de centro sern la Inspeccin de Educacin y el personal asesor tcnico
en lmbit de leducaci plurilinge. docentes en materia de educacin plurilinge.
Article 33. Personal assessor tcnic docent en matria deducaci Artculo 33. Personal asesor tcnico docente en materia de educacin
plurilinge plurilinge
Dacord amb el que disposa larticle 9.4.i del Decret 155/2015, de De acuerdo con lo que dispone el artculo 9.4.i del Decreto
18 de setembre, del Consell, pel qual aprova el Reglament orgnic i 155/2015, de 18 de setiembre, del Consell, por el que aprueba el Regla-
funcional de la Conselleria dEducaci, Investigaci, Cultura i Esport, mento orgnico y funcional de la Conselleria de Educacin, Investiga-
el personal assessor tcnic docent en matria deducaci plurilinge cin, Cultura y Deporte, el personal asesor tcnico docente en materia
depenen, orgnicament i funcionalment, del servei competent en matria de educacin plurilinge dependen, orgnica y funcionalmente, del
deducaci plurilinge, dins de lAdministraci educativa. Les seues servicio competente en materia de educacin plurilinge, dentro de la
funcions sn les segents: Administracin educativa. Sus funciones sern las siguientes:
1. Informar les famlies i la comunitat educativa sobre les caracters- 1. Informar a las familias y a la comunidad educativa sobre las
tiques, els avantatges i les exigncies de leducaci plurilinge i inter- caractersticas, ventajas y exigencias de la educacin plurilinge e inter-
cultural, i sobre la necessitat i les vies de participaci de les famlies en cultural, y sobre la necesidad y vas de participacin de las familias en
la concreci, aplicaci i seguiment dels projectes lingstics de centre. la concrecin, aplicacin y seguimiento de los proyectos lingsticos
de centro.
2. Assessorar els centres i proporcionar-los tot el suport tcnic 2. Asesorar a los centros y proporcionarles todo el apoyo tcnico
necessari en lelaboraci, aplicaci i seguiment dels projectes lings- necesario en la elaboracin, aplicacin y seguimiento de los proyectos
tics. lingsticos.
Num. 7973 / 06.02.2017 4892
3. Planificar i dur a terme activitats dassessorament metodolgic, 3. Planificar y llevar a cabo actividades de asesoramiento metodo-
sobretot en els centres, pel que fa a lensenyament de llenges i, espe- lgico, sobre todo en los centros, respecto a la enseanza de lenguas y,
cialment, als enfocaments plurilinges. especialmente, a los enfoques plurilinges.
4. Proposar i dur a terme activitats dinnovaci en lensenyament 4. Proponer y llevar a cabo actividades de innovacin en la ense-
de llenges i en la planificaci, aplicaci i seguiment de programes anza de lenguas y en la planificacin, aplicacin y seguimiento de
plurilinges i interculturals. programas plurilinges e interculturales.
5. Collaborar amb la Inspecci dEducaci en el seguiment dels 5. Colaborar con la Inspeccin de Educacin en el seguimiento de
projectes lingstics de centre. los proyectos lingsticos de centro.
6. Donar a conixer les particularitats i caracterstiques prpies del 6. Dar a conocer las particularidades y caractersticas propias del
Programa deducaci plurilinge dinmic. Programa de educacin plurilinge dinmico.
7. Elaborar material de suport per al correcte desenvolupament del 7. Elaborar material de apoyo para el correcto desarrollo del progra-
programa deducaci plurilinge i presentar-lo al professorat. ma de educacin plurilinge y presentarlo al profesorado.
8. Detectar necessitats de materials curriculars i de suport per a la 8. Detectar necesidades de materiales curriculares y de soporte para
correcta aplicaci del Projecte lingstic de centre i per la difusi del la correcta aplicacin del Proyecto lingstico de centro y para la difu-
Programa deducaci plurilinge dinmic. sin del Programa de educacin plurilinge dinmico.
Article 34. Acreditaci del coneixement de llenges: requisits espec- Artculo 34. Acreditacin del conocimiento de lenguas: requisitos
fics per als llocs docents especficos para los puestos docentes
1. Lacreditaci del nivell de coneixement de valenci i castell del 1. La acreditacin del nivel de conocimiento de valenciano y caste-
professorat que assegure la competncia suficient per a realitzar tasques llano del profesorado que asegure la competencia suficiente para llevar
docents s dun nivell C1, dacord amb el Marc europeu com de refe- a cabo tareas docentes es de un nivel C1, de acuerdo con el Marco
rncia per a les llenges. europeo comn de referencia para las lenguas.
2. Lacreditaci del nivell de coneixement dangls del professo- 2. La acreditacin del nivel de conocimiento de ingls del profe-
rat que assegure la competncia suficient per a vehicular rees s dun sorado que asegure la competencia suficiente para vehicular reas es
nivell C1 dacord amb el Marc europeu com de referncia per a les de un nivel C1, de acuerdo con el Marco europeo comn de referencia
llenges. para las lenguas.
3. Pel que fa a la competncia didctica, cal acreditar per a tots 3. En cuanto a la competencia didctica, habr que acreditar para
els llocs de treball el coneixement i domini de la metodologia mnima todos los puestos de trabajo el conocimiento y dominio de la meto-
necessria per al desenvolupament adequat daquest model educatiu, dologa mnima necesaria para el desarrollo adecuado de este modelo
desplegada en larticle 24 daquest decret. educativo, desarrollada en el artculo 25 de este decreto.
Article 35. Capacitaci del professorat Artculo 35. Capacitacin del profesorado
La conselleria competent en matria deducaci regular la capa- La conselleria competente en materia de educacin regular la capa-
citaci del professorat dels nivells densenyament no universitari per a citacin del profesorado de los niveles de enseanza no universitaria
impartir rees, matries o mduls no lingstics en valenci, en angls para impartir reas, materias o mdulos no lingsticos en valenciano,
i en altres llenges. En tot cas, la capacitaci inclour les competncies en ingls y en otras lenguas. En todo caso, la capacitacin incluir las
lingstiques i didctiques esmentades en larticle anterior. competencias lingsticas y didcticas mencionadas en el artculo ante-
rior.
Article 36. Formaci per a laplicaci del Programa deducaci plu- Artculo 36. Formacin para la aplicacin del Programa de Educa-
rilinge dinmic cin Plurilinge Dinmico
1. La conselleria competent en matria deducaci vetlar perqu 1. La conselleria competente en materia de educacin velar para
els plans destudi de les universitats pbliques i privades i els plans de que los planes de estudio de las universidades pblicas y privadas y
formaci de lAdministraci educativa proporcionen, respectivament, los planes de formacin de la Administracin educativa proporcionen,
la formaci inicial i la formaci contnua ptimes al professorat perqu respectivamente, la formacin inicial y la formacin continua ptimas al
es complisquen els requisits daplicaci i el desplegament complet del profesorado para que se cumplan los requisitos de aplicacin y el desa-
programa deducaci plurilinge i intercultural que es regula en aquest rrollo completo del programa de educacin plurilinge e intercultural
decret. Cal garantir: que se regula en este decreto. Se tendr que garantizar:
a) Lassoliment del domini adient en les llenges oficials, valen- a) El logro del dominio adecuado en las lenguas oficiales, valencia-
ci i castell, com tamb, obligatriament, en una llengua estrangera, no y castellano, as como, obligatoriamente, en una lengua extranjera,
preferentment langls, segons el que estableix larticle 34 daquest preferentemente el ingls, segn lo establecido en el artculo 35 de este
decret. Opcionalment, el domini adequat daltres llenges estrangeres decreto. Opcionalmente, el dominio adecuado de otras lenguas extran-
curriculars. jeras curriculares.
b) Coneixements suficients sobre els contextos socials, sociolings- b) Conocimientos suficientes sobre los contextos sociales, sociolin-
tics i poltics en qu funcionen les llenges i les cultures, i els condicio- gsticos y polticos en los que funcionan las lenguas y las culturas y los
nants que aquests contextos imposen a leducaci lingstica plurilinge condicionantes que estos contextos imponen en la educacin lingstica
i intercultural. plurilinge e intercultural.
c) La formaci didctica especfica que requereix un model dedu- c) La formacin didctica especfica que requiere un modelo de
caci plurilinge atenent les competncies didctiques referides ante- educacin plurilinge atendiendo a las competencias didcticas referi-
riorment. das anteriormente.
d) El coneixement sobre planificaci educativa i sobre organitzaci d) El conocimiento sobre planificacin educativa y sobre organiza-
i gesti dels centres, necessaris per a la participaci democrtica en la cin y gestin de los centros, necesarios para la participacin democr-
construcci, aplicaci i avaluaci de leducaci plurilinge i intercul- tica en la construccin, aplicacin y evaluacin de la educacin pluri-
tural. linge e intercultural.
2. La formaci contnua s un dret i un deure del professorat i s 2. La formacin continua es un derecho y un deber del profesora-
responsabilitat de lAdministraci educativa. La conselleria compe- do y es responsabilidad de la Administracin educativa. La conselleria
tent en matria deducaci garantir una oferta formativa institucional i competente en materia de educacin garantizar una oferta formativa
Num. 7973 / 06.02.2017 4893
afavorir que tot el professorat hi accedisca a travs de programes que institucional y favorecer que todo el profesorado acceda a travs de
sajusten a les necessitats lingstiques i didctiques daquest model programas que se ajusten a las necesidades lingsticas y didcticas de
educatiu plurilinge i a les condicions laborals del professorat. Aquest este modelo educativo plurilinge y a las condiciones laborales del pro-
darrer fet implica que loferta formativa pot tindre lloc tant fora com fesorado. Esto ltimo implicar que la oferta formativa podr tener lugar
dins del centre i tamb en modalitat virtual. La formaci tindr carcter tanto fuera como dentro del centro y tambin en modalidad virtual. La
teoricoprctic i estar eminentment orientada al foment de projectes de formacin tendr carcter teoricoprctico y estar eminentemente orien-
recerca i acci, a lintercanvi dexperincies reeixides i a la generaci tada al fomento de proyectos de investigacin y accin, al intercambio
de recursos i materials fonamentats i dacord amb les ltimes perspec- de experiencias exitosas y a la generacin de recursos y materiales fun-
tives metodolgiques i didctiques en matria deducaci plurilinge i damentados y acordes con las ltimas perspectivas metodolgicas y
intercultural. didcticas en materia de educacin plurilinge e intercultural.
3. La conselleria competent en matria deducaci crear una plata- 3. La conselleria competente en materia de educacin crear una
forma especfica que servisca tant com a repositori de recursos didctics plataforma especfica que sirva tanto como repositorio de recursos
com per a la formaci permanent del professorat. didcticos como para la formacin permanente del profesorado.
Article 37. Finalitat de lavaluaci global del model lingstic educa- Artculo 37. Finalidad de la evaluacin global del modelo lingstico
tiu valenci educativo valenciano
Aquesta avaluaci la realitzar lAdministraci educativa i tindr Esta evaluacin la realizar la Administracin educativa y tendr
com a finalitats: como finalidades:
1. Comprovar el grau de compliment dels objectius proposats. 1. Comprobar el grado de cumplimiento de los objetivos propuestos.
2. Millorar la qualitat de leducaci plurilinge i intercultural que 2. Mejorar la calidad de la educacin plurilinge e intercultural que
proporciona. proporciona.
3. Adequar la poltica lingstica educativa a les necessitats de la 3. Adecuar la poltica lingstica educativa a las necesidades de la
societat. sociedad.
4. Optimitzar els recursos del sistema educatiu i augmentar-ne lefi- 4. Optimizar los recursos del sistema educativo y aumentar su efi-
ccia i la transparncia. cacia y transparencia.
5. Facilitar la incorporaci dinnovacions en els processos metodo- 5. Facilitar la incorporacin de innovaciones en los procesos meto-
lgics, organitzatius i de funcionament. dolgicos, organizativos y de funcionamiento.
6. Introduir canvis per a millorar el model lingstic educatiu. 6. Introducir cambios para mejorar el modelo lingstico educativo.
model lingstic educatiu per tal que els objectius i nivells bsics de los niveles del modelo lingstico educativo para que los objetivos y
referncia proposats puguen ser assolits per tot lalumnat en totes les niveles bsicos de referencia propuestos puedan ser logrados por todo
etapes i modalitats densenyament. el alumnado en todas las etapas y modalidades de enseanza.
3. Els resultats de les avaluacions no sutilitzaran per a establir rn- 3. Los resultados de las evaluaciones no se utilizarn para establecer
quings de centres. rankings de centros.
Primera. Aplicaci daquest decret a altres ensenyaments del sistema Primera. Aplicacin de este decreto a otras enseanzas del sistema
educatiu educativo
1. La conselleria competent en matria deducaci determinar 1. La conselleria competente en materia de educacin determinar
reglamentriament, mitjanant decret, la presncia en lensenyament de reglamentariamente, mediante decreto, la presencia en la enseanza de
les llenges curriculars i la proporci de ls vehicular daquestes, en el las lenguas curriculares y la proporcin del uso vehicular de estas, en
primer cicle de lEducaci Infantil, en els centres dEducaci Especial el primer ciclo de la Educacin Infantil, en los centros de Educacin
i en els ensenyaments de rgim especial. Especial y en las enseanzas de rgimen especial.
2. La conselleria competent promour que les universitats pbliques 2. La conselleria competente promover que las universidades
i privades asseguren al seu alumnat la possibilitat de continuar ladqui- pblicas y privadas aseguren a su alumnado la posibilidad de conti-
sici de ms competncies lingstiques, almenys en valenci, castell nuar con la adquisicin de ms competencias lingsticas, al menos en
i angls, en sintonia amb aquest decret, per tal de fomentar leducaci valenciano, castellano e ingls, en sintona con el presente decreto, para
plurilinge com un avantatge per a la competitivitat, mobilitat i ocupa- fomentar la educacin plurilinge como una ventaja para la competiti-
bilitat com a mitj per a reforar el dileg intercultural. vidad, movilidad y ocupabilidad como medio para reforzar el dilogo
intercultural.
Segona. Primer cicle dEducaci Infantil en centres dEducaci Infan- Segunda. Primer ciclo de Educacin Infantil en centros de Educacin
til i Primria Infantil y Primaria
Aquells centres que tinguen autoritzades unitats dInfantil de 2 Aquellos centros que tengan autorizadas unidades de Infantil de
anys del 1r cicle dEducaci Infantil han daplicar en aquestes unitats 2 aos del 1er ciclo de Educacin Infantil aplicarn en estas unidades
el mateix itinerari que tinguen aprovat per al 1r nivell del segon cicle el mismo itinerario que tengan aprobado para el 1er nivel del segundo
dEducaci Infantil. ciclo de Educacin Infantil.
Quarta. El Programa deducaci plurilinge dinmic i el currculum Cuarta. El Programa de educacin plurilinge dinmico y el currculo
1. LAdministraci educativa, en les elaboracions dels currculums 1. La Administracin educativa, en las elaboraciones de los currcu-
prescriptius de llenges de les diferents etapes, tindr en compte les los prescriptivos de lenguas de las diferentes etapas, tendr en cuenta las
caracterstiques del Programa deducaci plurilinge dinmic. caractersticas del Programa de educacin plurilinge dinmico.
2. LAdministraci educativa tindr en consideraci la incorporaci 2. La Administracin educativa tendr en consideracin la incorpo-
del llenguatge acadmic i altres elements del tractament integrat de llen- racin del lenguaje acadmico y otros elementos del tratamiento inte-
ges i continguts en el currculum de les diferents rees no lingstiques grado de lenguas y contenidos en el currculo de las diferentes reas no
en lelaboraci del currculum prescriptiu. lingsticas en la elaboracin del currculo prescriptivo.
5. La conselleria competent en matria deducaci regular el pro- 5. La conselleria competente en materia de educacin regular el
cediment dacreditaci de lalumnat que no complisca els requisits de procedimiento de acreditacin del alumnado que no cumpla los requi-
lapartat 4. sitos del apartado 4.
Sisena. Collaboraci amb altres organismes i entitats Sexta. Colaboracin con otros organismos y entidades
La conselleria competent en matria deducaci establir convenis La conselleria competente en materia de educacin establecer con-
de collaboraci amb aquelles entitats de prestigi reconegut per a la venios de colaboracin con aquellas entidades de reconocido prestigio
dinamitzaci de leducaci plurilinge i intercultural a la Comunitat para la dinamizacin de la educacin plurilinge e intercultural en la
Valenciana tant dins dels centres com, especialment, entre les famlies Comunitat Valenciana tanto dentro de los centros como, especialmente,
i la comunitat educativa. entre las familias y la comunidad educativa.
Desena. Llibres de text i materials curriculars Dcima. Libros de texto y materiales curriculares
Per a donar resposta al que estableix larticle 25.3 daquest decret, Para dar respuesta a lo establecido en el artculo 25.3 de este decre-
els centres pblics que participen en el programa Xarxa Llibres, regu- to, los centros pblicos que participen en el programa Xarxa Llibres,
lat per lOrdre 26/2016, de 13 de juny, de la Conselleria dEducaci, regulado por la Orden 26/2016, de 13 de junio, de la Conselleria de
Investigaci, Cultura i Esport, per la qual es regula el programa de reu- Educacin, Investigacin, Cultura y Deporte, por la cual se regula el
tilitzaci, reposici i renovaci de llibres de text i material curricular, programa de reutilizacin, reposicin y renovacin de libros de texto y
a travs de la creaci i posada en funcionament de bancs de llibres de material curricular, a travs de la creacin y puesta en funcionamiento
text i material curricular en els centres pblics i privats concertats de de bancos de libros de texto y material curricular en los centros pblicos
la Comunitat Valenciana, i es determinen les bases reguladores de les y privados concertados de la Comunitat Valenciana, y se determinan las
subvencions destinades a centres docents privats concertats i centres bases reguladoras de las subvenciones destinadas a centros docentes
docents de titularitat de corporacions locals, renovaran els llibres de privados concertados y centros docentes de titularidad de corporaciones
text dacord amb all que disposa lordre esmentada. En el cas dels cen- locales, renovarn los libros de texto de acuerdo con lo que dispone la
tres privats concertats i els centres de titularitat de corporacions locals, mencionada orden. En el caso de los centros privados concertados y los
aquesta disposici s de carcter voluntari. centros de titularidad de corporaciones locales, esta disposicin ser de
carcter voluntario.
Primera. Calendari dimplantaci i normativa aplicable fins a la Primera. Calendario de implantacin y normativa aplicable hasta la
implantaci del Programa deducaci plurilinge dinmic implantacin del Programa de educacin plurilinge dinmico
1. Aquest decret simplantar de manera progressiva dacord amb el 1. Este decreto se implantar de manera progresiva de acuerdo con
calendari segent: curs 2017-2018, Educaci Infantil; curs 2018-2019, el siguiente calendario: curso 2017-2018, Educacin Infantil; curso
Educaci Primria: 1r i 2n; curs 2019-2020, Educaci Primria: 3r i 4t; 2018-2019, Educacin Primaria: 1. y 2.; curso 2019-2020, Educa-
curs 2020-2021, Educaci Primria: 5 i 6; curs 2021-2022, ESO: 1r cin Primaria: 3. y 4.; curso 2020-2021, Educacin Primaria: 5. y
i 2n, FBPA: cicle 1 i GES 1; curs 2022-2023, ESO: 3r i 4t, FP bsica i 6.; curso 2021-2022, ESO: 1. y 2., FBPA: Ciclo 1 y GES 1; curso
FBPA: GES 2; curs 2023-2024, Batxillerat i cicles formatius de Forma- 2022-2023, ESO: 3. y 4., FP bsica y FBPA: GES 2; curso 2023-2024,
ci Professional. Bachillerato y ciclos formativos de Formacin Profesional.
2. Els programes plurilinges regulats en aquest decret han destar 2. Los programas plurilinges regulados en este decreto debern
implantats, en tot cas, en els cursos escolars i per als nivells i etapes que estar implantados, en todo caso, en los cursos escolares y para los nive-
Num. 7973 / 06.02.2017 4896
concreta el punt 1 daquest article. No obstant aix, sen pot anticipar les y etapas que concreta el punto 1 de este artculo. No obstante, se
la implantaci a altres nivells educatius quan ho preveja el calendari del podr anticipar la implantacin a otros niveles educativos cuando lo
seu projecte lingstic, amb lautoritzaci prvia corresponent per part prevea el calendario de su proyecto lingstico, previa autorizacin
de la conselleria competent en matria deducaci. correspondiente por parte de la conselleria competente en materia de
educacin.
3. La conselleria competent en matria deducaci pot autoritzar 3. La conselleria competente en materia de educacin podr autori-
un calendari ms flexible a aquells centres que vulguen aplicar un zar un calendario ms flexible a aquellos centros que quieran aplicar un
nivell ms avanat del que estan aplicant en el moment de la publicaci nivel ms avanzado del que estn aplicando en el momento de la publi-
daquest decret o tinguen un programa experimental en matria dedu- cacin de este decreto o tengan un programa experimental en materia
caci plurilinge. de educacin plurilinge.
4. Fins a la implantaci del Programa deducaci plurilinge 4. Hasta la implantacin del Programa de educacin plurilinge
dinmic en cada nivell educatiu, dacord amb el calendari daplicaci dinmico en cada nivel educativo, de acuerdo con el calendario de
daquest decret, en els nivells no afectats cal aplicar els programes bilin- aplicacin de este decreto, en los niveles no afectados se aplicarn los
ges i plurilinges regulats per les disposicions normatives vigents en la programas bilinges y plurilinges regulados por las disposiciones nor-
data dentrada en vigor daquest decret. mativas vigentes a la fecha de entrada en vigor de este decreto.
a) En Primria, el Programa plurilinge densenyament en valenci a) En Primaria, el Programa plurilinge de enseanza en valenciano
(PPEV) o el Programa plurilinge densenyament en castell (PPEC), (PPEV) o el Programa plurilinge de enseanza en castellano (PPEC),
regulats pel Decret 127/2012, de 3 dagost, del Consell, pel qual es regulados por el Decreto 127/2012, de 3 de agosto, del Consell, por el
regula el plurilingisme en lensenyament no universitari a la Comunitat cual se regula el plurilingismo en la enseanza no universitaria en la
Valenciana. Comunitat Valenciana.
b) En Secundria, el Programa densenyament en valenci i el Pro- b) En Secundaria, el Programa de enseanza en valenciano y el Pro-
grama dincorporaci progressiva, dacord amb larticle 102 de lannex grama de incorporacin progresiva, de acuerdo con el artculo 102 del
del Decret 234/1997, de 2 de setembre, del Govern Valenci, pel qual anexo del Decreto 234/1997, de 2 de septiembre, del Gobierno Valen-
saprova el Reglament orgnic i funcional dels instituts dEducaci ciano, por el cual se aprueba el Reglamento orgnico y funcional de los
Secundria. institutos de Educacin Secundaria.
c) Els centres dEducaci Secundria que tinguen autoritzat lavan- c) Los centros de Educacin Secundaria que tengan autorizado el
ament de laplicaci dun programa plurilinge regulat pel Decret adelanto de la aplicacin de un programa plurilinge regulado por el
127/2012, de 3 dagost, del Consell, pel qual es regula el plurilingisme Decreto 127/2012, de 3 de agosto, del Consell, por el cual se regula el
en lensenyament no universitari a la Comunitat Valenciana, han dapli- plurilingismo en la enseanza no universitaria en la Comunitat Valen-
car el Programa plurilinge densenyament en valenci o el Programa ciana, aplicarn el Programa plurilinge de enseanza en valenciano o
plurilinge densenyament en castell fins a lautoritzaci del nou nivell el Programa plurilinge de enseanza en castellano hasta la autorizacin
del Programa deducaci plurilinge dinmic. del nuevo nivel del Programa de educacin plurilinge dinmico.
Segona. Acreditaci de la competncia lingstica en angls Segunda. Acreditacin de la competencia lingstica en ingls
Fins al curs acadmic 2026-2027 el coneixement suficient dangls Hasta el curso acadmico 2026-2027 el conocimiento suficiente de
previst en larticle 34 daquest decret s un B2, dacord amb el Marc ingls previsto en el artculo 34 de este decreto ser un B2, de acuerdo
europeu com de referncia per a les llenges. con el Marco europeo comn de referencia para las lenguas.
Tercera. Correspondncia dels nivells amb els regulats pel Decret Tercera. Correspondencia de los niveles con los regulados por el
127/2012 Decreto 127/2012
Fins a laprovaci del nou Projecte lingstic de centre, els centres Hasta la aprobacin del nuevo Proyecto lingstico de centro, los
educatius han daplicar els programes plurilinges que tinguen implan- centros educativos aplicarn los programas plurilinges que tengan
tats en el moment de lentrada en vigor dacord amb el PLC autoritzat implantados en el momento de la entrada en vigor de acuerdo con el
fins el moment. El PPEV sassimilar als nivells avanats i el PPEC PLC autorizado hasta el momento. El PPEV se asimilar a los itinera-
sassimilar als nivells bsics o intermedis dacord amb el que queda rios avanzados y el PPEC se asimilar a los itinerarios bsicos o inter-
establit en lannex XI. medios de acuerdo con lo que queda establecido en el anexo XI.
El conseller dEducaci, Investigaci, Cultura i Esport, El conseller de Educacin, Investigacin, Cultura y Deporte,
VICENT MARZ IBEZ VICENT MARZ IBEZ
Num. 7973 / 06.02.2017 4898
ANNEX I
PROGRAMA DEDUCACI PLURILINGE NIVELL BSIC 1
INFANTIL
ENFOCAMENT GLOBALITZAT
VAL CAST ANG
3A 4h LA RESTA
4A 4h LA RESTA 2 h / 4 h*1
5A 4h LA RESTA 2 h / 4 h*1
PRIMRIA
REES LINGSTIQUES*3 REES NO LINGSTIQUES
VAL CAST ANG VAL CAST ANG*2
1 REA
1r V C A 1 REA LA RESTA DREES
Art/EF
1 REA
2n V C A 1 REA LA RESTA DREES
Art/EF
1 REA
3r V C A 1 REA LA RESTA DREES
Art/EF
1 REA
4t V C A 1 REA LA RESTA DREES
Art/EF
1 REA
5 V C A 1 REA LA RESTA DREES
Art/EF
1 REA
6 V C A 1 REA LA RESTA DREES
Art/EF
ANNEX II
PROGRAMA DEDUCACI PLURILINGE NIVELL BSIC 2
INFANTIL
ENFOCAMENT GLOBALITZAT
VAL CAST ANG
3A 4h LA RESTA
4A 6h LA RESTA 2 h / 4 h*1
5A 6h LA RESTA 2 h / 4 h*1
PRIMRIA
REES LINGSTIQUES*3 REES NO LINGSTIQUES
VAL CAST ANG VAL CAST ANG*2
1 REA 1 REA
1r V C A LA RESTA DREES
CN o CS Art/EF
1 REA 1 REA
2n V C A LA RESTA DREES
CN o CS Art/EF
1 REA 1 REA
3r V C A LA RESTA DREES
CN o CS Art/EF
1 REA 1 REA
4t V C A LA RESTA DREES
CN o CS Art/EF
2 REES 1 REA
5 V C A LA RESTA DREES
CN i CS Art/EF
2 REES 1 REA
6 V C A LA RESTA DREES
CN i CS Art/EF
ANNEX III
PROGRAMA DEDUCACI PLURILINGE NIVELL INTERMEDI 1
INFANTIL
ENFOCAMENT GLOBALITZAT
VAL CAST ANG
3A 8h LA RESTA
4A 8h LA RESTA 2 h / 4 h*1
5A 8h LA RESTA 2 h / 4 h*1
PRIMRIA
REES LINGSTIQUES*3 REES NO LINGSTIQUES
VAL CAST ANG VAL CAST ANG*2
2 REES 1 REA*4
1r V C A LA RESTA DREES
CN i CS Art/EF
2 REES 1 REA*4
2n V C A LA RESTA DREES
CN i CS Art/EF
2 REES 1 REA*4
3r V C A LA RESTA DREES
CN i CS Art/EF
2 REES 1 REA*4
4t V C A LA RESTA DREES
CN i CS Art/EF
2/3 REES
1 REA*4
5 V C A CN i CS; LA RESTA DREES
Art/EF
(opcional) Art/EF
2/3 REES 1 REA*4
6 V C A LA RESTA DREES
CN i CS; (opcional) Art/EF Art/EF
ANNEX IV
PROGRAMA DEDUCACI PLURILINGE NIVELL INTERMEDI 2
INFANTIL
ENFOCAMENT GLOBALITZAT
VAL CAST ANG
3A 9h LA RESTA
4A 8h/9h LA RESTA 2 h / 4 h*1
5A 8h/9h LA RESTA 2 h / 4 h*1
PRIMRIA
REES LINGSTIQUES REES NO LINGSTIQUES
VAL CAST ANG VAL CAST ANG*2
2 REES 1 REA*3
1r V C A LA RESTA DREES
CN i CS Art/EF
2 REES 1 REA*3
2n V C A LA RESTA DREES
CN i CS Art/EF
3 REES 1 REA*3
3r V C A/CCO*4 LA RESTA DREES
CN i CS, i EF/Art Art/EF
3 REES 1 REA*3
4t V C A/CCO*4 LA RESTA DREES
CN, CS i EF/Art Art/EF
3 REES 1 REA*3
5 V C A/CCO*4 LA RESTA DREES
CN, CS i EF/Art Art/EF
3 REES 1 REA*3
6 V C A/CCO*4 LA RESTA DREES
CN, CS i EF/Art Art/EF
ANNEX V
PROGRAMA DEDUCACI PLURILINGE NIVELL AVANAT 1
INFANTIL
ENFOCAMENT GLOBALITZAT
VAL CAST ANG
3A LA RESTA 4h
4A LA RESTA 4h 2 h / 4 h*1
5A LA RESTA 4h 2 h / 4 h*1
ENFOCAMENT GLOBALITZAT*4
VAL CAST ANG
3A LA RESTA
4A LA RESTA 2 h / 4 h*1
5A LA RESTA 2 h / 4 h*1
PRIMRIA
REES LINGSTIQUES REES NO LINGSTIQUES
VAL CAST ANGL VAL CAST*3 ANG*2
1 REA
1r V C A LA RESTA 1 REA
Art/EF
1 REA
2n V C A LA RESTA 1 REA
Art/EF
1 REA
3r V C A/CCO*5 LA RESTA 1 REA
Art/EF
1 REA
4t V C A/CCO*5 LA RESTA 1 REA
Art/EF
1 REA
5 V C A/CCO*5 LA RESTA 1 REA
Art/EF
1 REA
6 V C A/CCO*5 LA RESTA 1 REA
Art/EF
ANNEX VI
PROGRAMA DEDUCACI PLURILINGE NIVELL AVANAT 2
INFANTIL
ENFOCAMENT GLOBALITZAT
VAL CAST ANG
3A LA RESTA 4h
4A LA RESTA 4h 2 h / 4 h*1
5A LA RESTA 4h 2 h / 4 h*1
ENFOCAMENT GLOBALITZAT*4
VAL CAST ANG
3A LA RESTA
4A LA RESTA 2 h / 4 h*1
5A LA RESTA 2 h / 4 h*1
Num. 7973 / 06.02.2017 4901
PRIMRIA
REES LINGSTIQUES REES NO LINGSTIQUES
VAL CAST ANG VAL CAST*3 ANG*2
1 REA
1r V C A LA RESTA 1 REA
Art/EF
1 REA
2n V C A LA RESTA 1 REA
Art/EF
1 REA
3r V C A/CCO*5 LA RESTA 1 REA
Art/EF
1 REA
4t V C A/CCO*5 LA RESTA 1 REA
Art/EF
2 REES
5 V C A/CCO*5 LA RESTA 1 REA
Art/EF
2 REES
6 V C A/CCO*5 LA RESTA 1 REA
Art/EF
ANNEX VII
PROGRAMA DEDUCACI PLURILINGE NIVELL BSIC
* Sha dincorporar com a Segona Llengua Estrangera Optativa doferta obligatria preferentment una llengua romnica.
BATXILLERAT
MATRIES LINGSTIQUES* MATRIES NO LINGSTIQUES
VAL CAST ANG VAL CAST ANG
BATX V C A 2 MATRIES LA RESTA DE MATRIES 1 MATRIA
* Sha dincorporar com a Segona Llengua Estrangera Optativa doferta obligatria preferentment una llengua romnica.
ANNEX VIII
PROGRAMA DEDUCACI PLURILINGE NIVELL INTERMEDI
(*1) Sha dincorporar com a Segona Llengua Estrangera Optativa doferta obligatria preferentment una llengua romnica.
(*2) De les quals sha dimpartir en valenci, com a mnim, una de les matries troncals.
(*3) Una hora de lliure disposici sha de destinar a la Competncia Comunicativa Oral en angls.
BATXILLERAT
MATRIES LINGSTIQUES*1 MATRIES NO LINGSTIQUES
VAL CAST ANG VAL CAST ANG
BATX V C A/CCO*3 Mnim 3 MATRIES*2 LA RESTA DE MATRIES 1 o 2 MATRIES
(*1) Sha dincorporar com a Segona Llengua Estrangera Optativa doferta obligatria preferentment una llengua romnica.
(*2) De les quals sha dimpartir en valenci, com a mnim, una de les matries troncals.
(*3) Una hora de lliure disposici sha de destinar a la Competncia Comunicativa Oral en angls.
Num. 7973 / 06.02.2017 4902
ANNEX IX
PROGRAMA DEDUCACI PLURILINGE NIVELL AVANAT
(*1) Sha dincorporar com a Segona Llengua Estrangera Optativa doferta obligatria, preferentment una llengua romnica.
(*2) Una hora de lliure disposici sha de destinar a la Competncia Comunicativa Oral Formal en valenci.
BATXILLERAT
MATRIES LINGSTIQUES* MATRIES NO LINGSTIQUES
VAL CAST ANG VAL CAST ANG
BATX V/CCOF* 2
C A LA RESTA DE MATRIES 1 MATRIA 2 MATRIES
(*1) Sha dincorporar com a Segona Llengua Estrangera Optativa doferta obligatria preferentment una llengua romnica.
(*2) Una hora de lliure disposici sha de destinar a la Competncia Comunicativa Oral Formal en valenci.
ANNEX X
PROGRAMA DEDUCACI PLURILINGE
Formaci bsica de les persones adultes
CICLE I
Denominaci Camps de coneixement
Nivell Comunicaci*1 Cientificotecnolgic Cincies Socials
Lectoescriptura Programa plurilinge
Nivell 1 Alfabetitzaci VAL CAST El centre ha dimpartir en laltra llengua oficial diferent de la llengua en
qu es realitza bsicament laprenentatge de la lectoescriptura, almenys,
una unitat didctica en el nivell 1 i dues en el nivell 2 dels mduls de NES
Nivell 2 Neolectors/es VAL CAST o de STPH.
El centre ha dimpartir en laltra llengua oficial diferent de la llengua en qu
Nivell 3 Educaci de base VAL CAST es realitza bsicament laprenentatge de la competncia comunicativa,
almenys, el mdul de NES o de STPH.
CICLE II
Nivell Denominaci Camps de coneixement
Comunicaci Cientificotecnolgic Cincies Socials Mdul optatiu
PIM: Processos i CT: Cincies i Tecnologia NES: Naturalesa, Ecologia STPH: Societat, Territori i MT: Mn del Treball
Instruments Matemtics i Salut Processos Historicoculturals
Num. 7973 / 06.02.2017 4903
ANNEX XI
(Infantil i Primria)
PPEV AVANAT I
ANNEX XII
(CALENDARI DIMPLANTACI)
*********
Num. 7973 / 06.02.2017 4904
ANEXO I
PROGRAMA DE EDUCACIN PLURILINGE NIVEL BSICO 1
INFANTIL
ENFOQUE GLOBALIZADO
VAL CAST INGL
3A 4h EL RESTO
4A 4h EL RESTO 2 h / 4 h*1
5A 4h EL RESTO 2 h / 4 h*1
PRIMARIA
REAS LINGSTICAS*3 REAS NO LINGSTICAS
VAL CAST ING VAL CAST INGL*2
1 VV C I 1 REA EL RESTO DE REAS 1 REA Art/EF
2 V C I 1 REA EL RESTO DE REAS 1 REA Art/EF
3 V C I 1 REA EL RESTO DE REAS 1 REA Art/EF
4 V C I 1 REA EL RESTO DE REAS 1 REA Art/EF
5 V C I 1 REA EL RESTO DE REAS 1 REA Art/EF
6 V C I 1 REA EL RESTO DE REAS 1 REA Art/EF
ANEXO II
PROGRAMA DE EDUCACIN PLURILINGE NIVEL BSICO 2
INFANTIL
ENFOQUE GLOBALIZADO
VAL CAST INGL
3A 4h EL RESTO
4A 6h EL RESTO 2 h / 4 h*1
5A 6h EL RESTO 2 h / 4 h*1
PRIMARIA
REAS LINGSTICAS*3 REAS NO LINGSTICAS
VAL CAST ING VAL CAST INGL*2
1 REA
1 V C I EL RESTO DE REAS 1 REA Art/EF
CN o CS
1 REA
2 V C I EL RESTO DE REAS 1 REA Art/EF
CN o CS
1 REA
3 V C I EL RESTO DE REAS 1 REA Art/EF
CN o CS
1 REA
4 V C I EL RESTO DE REAS 1 REA Art/EF
CN o CS
2 REAS
5 V C I EL RESTO DE REAS 1 REA Art/EF
CN y CS
2 REAS
6 V C I EL RESTO DE REAS 1 REA Art/EF
CN y CS
ANEXO III
PROGRAMA DE EDUCACIN PLURILINGE NIVEL INTERMEDIO 1
INFANTIL
ENFOQUE GLOBALIZADO
VAL CAST INGL
3A 8h EL RESTO
4A 8h EL RESTO 2 h /4 h*1
5A 8h EL RESTO 2 h /4 h*1
PRIMARIA
REAS LINGSTICAS*3 REAS NO LINGSTICAS
VAL CAST ING VAL CAST INGL
2 REAS
1 V C I EL RESTO DE REAS 1 REA*4 Art/EF
CN y CS
2 REAS
2 V C I EL RESTO DE REAS 1 REA*4 Art/EF
CN y CS
2 REAS
3 V C I EL RESTO DE REAS 1 REA*4 Art/EF
CN y CS
2 REAS
4 V C I EL RESTO DE REAS 1 REA*4 Art/EF
CN y CS
2/3 REAS
5 V C I CN y CS; EL RESTO DE REAS 1 REA*4 Art/EF
(opcional) Art/EF
2/3 REAS
6 V C I CN y CS; EL RESTO DE REAS 1 REA*4 Art/EF
(opcional) Art/EF
ANEXO IV
PROGRAMA DE EDUCACIN PLURILINGE NIVEL INTERMEDIO 2
INFANTIL
ENFOQUE GLOBALIZADO
VAL CAST INGL
3A 9h EL RESTO
4A 8h/9h EL RESTO 2 h / 4 h*1
5A 8h/9h EL RESTO 2 h / 4 h*1
PRIMARIA
REAS LINGSTICAS REAS NO LINGSTICAS
VAL CAST ING VAL CAST INGL*2
2 REAS
1 V C I EL RESTO DE REAS 1 REA*3 Art/EF
CN y CS
2 REAS
2 V C I EL RESTO DE REAS 1 REA*3 Art/EF
CN y CS
3 REAS
3 V C I/CCO*4 EL RESTO DE REAS 1 REA*3 Art/EF
CN, CS y Art o EF
3 REAS
4 V C I/CCO*4 EL RESTO DE REAS 1 REA*3 Art/EF
CN, CS y Art o EF
3 REAS
5 V C I/CCO*4 EL RESTO DE REAS 1 REA*3 Art/EF
CN, CS y Art o EF
3 REAS
6 V C I/CCO*4 EL RESTO DE REAS 1 REA*3 Art/EF
CN, CS y Art o EF
ANEXO V
PROGRAMA DE EDUCACIN PLURILINGE NIVEL AVANZADO 1
INFANTIL
ENFOQUE GLOBALIZADO
VAL CAST ING
3A EL RESTO 4h
4A EL RESTO 4h 2 h / 4 h*1
5A EL RESTO 4h 2 h / 4 h*1
ENFOQUE GLOBALIZADO*4
VAL CAST ING
3A EL RESTO
4A EL RESTO 2 h / 4 h*1
5A EL RESTO 2 h / 4 h*1
PRIMARIA
REAS LINGSTICAS REAS NO LINGSTICAS
VAL CAST ING VAL CAST*3 ING*2
1 REA
1 V C I EL RESTO 1 REA
Art/EF
1 REA
2 V C I EL RESTO 1 REA
Art/EF
1 REA
3 V C I/CCO*5 EL RESTO 1 REA
Art/EF
1 REA
4 V C I/CCO*5 EL RESTO 1 REA
Art/EF
1 REA
5 V C I/CCO*5 EL RESTO 1 REA
Art/EF
1 REA
6 V C I/CCO*5 EL RESTO 1 REA
Art/EF
ANEXO VI
PROGRAMA DE EDUCACIN PLURILINGE NIVEL AVANZADO 2
INFANTIL
ENFOQUE GLOBALIZADO
VAL CAST ING
3A EL RESTO 4h
4A EL RESTO 4h 2 h / 4 h*1
5A EL RESTO 4h 2 h / 4 h*1
ENFOQUE GLOBALIZADO *4
VAL CAST ING
3A EL RESTO
4A EL RESTO 2 h / 4 h*1
5A EL RESTO 2 h / 4 h*1
Num. 7973 / 06.02.2017 4907
PRIMARIA
REAS LINGSTICAS REAS NO LINGSTICAS
VAL CAST ING VAL CAST*3 ING*2
1 REA
1 V C I EL RESTO 1 REA
Art/EF
1 REA
2 V C I EL RESTO 1 REA
Art/EF
1 REA
3 V C I/CCO*5 EL RESTO 1 REA
Art/EF
1 REA
4 V C I/CCO *5 EL RESTO 1 REA
Art/EF
2 REAS
5 V C I/CCO *5 EL RESTO 1 REA
Art/EF/CN
2 REAS
6 V C I/CCO*5 EL RESTO 1 REA
Art/EF/CN
ANEXO VII
PROGRAMA DE EDUCACIN PLURILINGE NIVEL BSICO
SECUNDARIA
MATERIAS LINGSTICAS* MATERIAS NO LINGSTICAS
VAL CAST ING VAL CAST ING
ESO V C I 2 MATERIAS EL RESTO DE MATERIAS 1 MATERIA
* Se incorporar como Segunda Lengua Extranjera Optativa de oferta obligatoria preferentemente una lengua romnica
BACHILLERATO
MATERIAS LINGSTICAS* MATERIAS NO LINGSTICAS
VAL CAST ING VAL CAST ING
BACH V C I 2 MATERIAS EL RESTO DE MATERIAS 1 MATERIA
* Se incorporar como Segunda Lengua Extranjera Optativa de oferta obligatoria preferentemente una lengua romnica
ANEXO VIII
PROGRAMA DE EDUCACIN PLURILINGE NIVEL INTERMEDIO
SECUNDARIA
MATERIAS LINGSTICAS*1 MATERIAS NO LINGSTICAS
VAL CAST ING VAL CAST ING
Mnimo 3
ESO V C I/CCO*3 EL RESTO DE MATERIAS 1 o 2 MATERIAS
MATERIAS*2
(*1) Se incorporar como Segunda Lengua Extranjera Optativa de oferta obligatoria preferentemente una lengua romnica
(*2) De las cuales se impartir en valenciano, como mnimo, una de les reas troncales
(*3)Una hora de libre disposicin se destinar a la Competencia Comunicativa Oral en ingls.
BACHILLERATO
MATERIAS LINGSTICAS*1 MATERIAS NO LINGSTICAS
VAL CAST ING VAL CAST ING
Mnimo 3
BACH V C I/CCO*3 EL RESTO DE MATERIAS 1 o 2 MATERIAS
MATERIAS*2
(*1) Se incorporar como Segunda Lengua Extranjera Optativa de oferta obligatoria preferentemente una lengua romnica
(*2) De las cuales se impartir en valenciano, como mnimo, una de les materias troncales
(*3)Una hora de libre disposicin se destinar a la Competencia Comunicativa Oral en ingls.
Num. 7973 / 06.02.2017 4908
ANEXO IX
PROGRAMA DE EDUCACIN PLURILINGE NIVEL AVANZADO
SECUNDARIA
MATERIAS LINGSTICAS*1 MATERIAS NO LINGSTICAS
VAL CAST ING VAL CAST ING
ESO V/CCOF* 2
C I EL RESTO DE MATERIAS 1 MATERIA 2 MATERIAS
(*1) Se incorporar como Segunda Lengua Extranjera Optativa de oferta obligatoria preferentemente una lengua romnica
(*2) Una hora de libre disposicin se destinar a la Competencia Comunicativa Oral Formal en valenciano
BACHILLERATO
MATERIAS LINGSTICAS* MATERIAS NO LINGSTICAS
VAL CAST ING VAL CAST ING
BACH V/CCOF* 2
C I EL RESTO DE MATERIAS 1 MATERIA 2 MATERIAS
(*1) Se incorporar como Segunda Lengua Extranjera Optativa de oferta obligatoria preferentemente una lengua romnica
(*2) Una hora de libre disposicin se destinar a la Competencia Comunicativa Oral Formal en valenciano
ANEXO X
PROGRAMA DE EDUCACIN PLURILINGE
Formacin Bsica de las Personas Adultas
CICLO I
Denominacin Campos de conocimiento
Nivel Comunicacin*1 Cientificotecnolgico Ciencias Sociales
Lectoescritura Programa plurilinge
Nivel 1 Alfabetizacin VAL CAST El centro tiene que impartir en la otra lengua oficial diferente de la lengua en
que se realiza bsicamente el aprendizaje de la lectoescritura, al menos,
una unidad didctica en el nivel 1 y dos en el nivel 2 de los mdulos de
Nivel 2 Neolectores/as VAL CAST NES o de STPH.
CICLO II
Denominacin Campos de conocimiento
Nivel Mdulo
Comunicacin Cientificotecnolgico Ciencias Sociales
optativo
Nivel 1 GES-1 VAL CAST ING/FR PIM CT NES STPH MT 2 optativas
El centro tiene que vehicular en valenciano como mnimo cualquiera de
estos mdulos.
Programa plurilinge
Opcionalmente, el centro podr vehicular en ingls, prioritariamente, o en
francs cualquiera de estos mdulos.
Nivel 2 GES-2 VAL CAST ING/FR PIM CT NES STPH MT 1 optativa
El centro tiene que vehicular en valenciano como mnimo dos de
Programa plurilinge estos mdulos. Opcionalmente, el centro podr vehicular en ingls,
prioritariamente, o en francs cualquiera de estos mdulos.
PIM: Procesos e CT: Ciencias y Tecnologa NES: Naturaleza, Ecologa STPH: Sociedad, Territorio y MT: Mundo del Trabajo
Instrumentos Matemticos y Salud Procesos Historicoculturales
Num. 7973 / 06.02.2017 4909
ANEXO XI
(Infantil y Primaria)
PPEV AVANZADO I
ANEXO XII
(CALENDARIO DE IMPLANTACIN)