Scribd Logo
Carica

Benvenuto in Scribd!

  • Lee

    Caricato da

    Anaïs Madera Roldán
    27 visualizzazioni24 pagine
    Richard Lee

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Formati disponibili

    PDF o leggi online da Scribd

    Hai trovato utile questo documento?

    Questo contenuto è inappropriato?

    Segnala questo documento
    Richard Lee

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Scarica in formato PDF o leggi online su Scribd
    Segnala contenuti inappropriati
    27 visualizzazioni24 pagine

    Lee

    Caricato da

    Anaïs Madera Roldán
    Richard Lee

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Scarica in formato PDF o leggi online su Scribd
    Segnala contenuti inappropriati
    di 24
    R.LEE “Politica sexual ELS_KUNG SAN Entre els I Kung San, cagadors-recol.lectors del sud d“Africa, les dones ecompleixen un important paper en la produccis, oulx de fet eporten una Proporeié més gran de subsisténcia que ele hones. La mteixa sredoninie cia quant a le productivitet he estet observada entre molts altres cage dors-recol.lectors tropicals i de les regions temperedes c&l.1ides, La insortancia econdmica de les dones ha menat els observeders a aiiestio- far el rodel "patrilocal" dominat pels nescles de la societat cacadora i recol.lectors i a reviser 4 eugnanter de grau el paner de le dona en le Prshistirie hurena, La contraposicié de “done/recol.lectora” — *home/caq - dor ha esdevingut part d’un exemen'benvingut 4 forca temps esperat dels [[presudiess masculins implicits 4 explfeits en la teoria ertropotégice,] Le re-evaluacid de 1’stetus de 1a dona en le societat cagadora- Fecol.lectora plenteja el problema més general de la neturaiesa de la pof- tica @ les societats iguelitéries, Existeix une linia basica de relacicns “seciels 0 exolotadores a les societats « petite escala de cacadors-recol jectors o és potser aquest postulat un error cue sorgeix d’una inatge ro- Antica rousseauniana de ‘hone primitiu? : Els estudis recents han intentet destrier desigualtat dstatus afin ales societats a petite escale més senzilles, dominant 1’status dels rascles sobre el de Jes Fenelles i control.lant llur poténcia de treball, control lant els mscles més veils 1a Potencia de. trebell dels mescles més Joves 4 de les dones i 1“ackis als recursos. Els problenes plentejats no'sén en = zills, 1 no s*he erribat a un scord quant a les dades que ens permetin re- soldre els problemes. a La finalitet més rodesta d’aquest capitol és examinar les relacions mascle-famella i el probleme general de le igualtat i la desigueltat a les Societats caradores-recol.lectores emprant dades sobre els Rung San com @ Punt de partida il.lustretiu, Ens trobem anb tres grups de problenes: ‘ z 72- + Mitjancant quina mena de criteris-econdmics, socials, ideoligics- poven aveluar la igueltat dels sexes o la seve abséncie entre els i { Kung, de manera cue hom pugui eplicar els resultats a altres cultu- eae res? Wuina és la representativitat dels {kung entre els altres pobles cagadors-recol.lectors? | 2, Guines formes de lidetage existeixen e le societat Kung i com manejen le paredoza eparent entre lidortatze-seguinent_en una societs: : dqualitaries? 3. Guine correspondancia existeix entre la igualitat dins l‘esfera p0- Utice i-les relacions de produccié dins 1’esfere econdmica? HOKES I DONES A LA RECERCA D"ALINENT 7 PERSPECTIVES CONTEMPORANIES: Encara cue continua la discussié sobre la preséneia, ab- séncia o greu de domindncia masculina e les societats recol.lectores, ha passat el temps en qué les “autoritats” podien ceracteritzer sim- Ploment les societats cacadores-recol.lectores com dominades pels mas- cles 1 agressives 1 contrastar-les amb les cultures dominades per les famelles, obsedides per 1a fertilitat, dels hérticulturalistes neol{- tics. No fa gaire temps que Lewis Mumford va poder afirne: : "Les eines i les ermes paleolitiques estaven adrecades principalrient @ls moviments 4 els esforgos rusculers: instruments per treure estelles, fer forats, fer soles, - . dissecer, exersir fora a distancia; dit breument, to- : tes les menes d’ectivitat agressive. Els ossos i els muscles del mascle dominen les seves contribucions téo- igues. Sota la doninincia de le dora, el perfode neole tic és ple de contenidors: és una énoce d’utensilis de HE pedra i de cerdmca, de gerros, cisternes, greners, co ; ses i aixf mateix els grens contenidors colilectius com 1 > rases d’irrigacié 1 pobles.* : [ Esauenes com aquests fan referéncia als segles XIX i comencaments del XX que equiperaven els cagadors arb el patriarcat i el chorfticulture. i 4 Listes amb el retrtareot | Tannateix, puix que ha existit ferce temps | -3- de controvérsia, hem.de tenir cure amb férmules que inverteixen les w= ciiéneies 4 1liuren tot el poder politic a la dona a-la societat priniti. vale que postulen una perfecta:igualtat entre els mascles 4 les famelies ins del passat agricaia| En lice de conencar anb una evaluacié gencral Ge les relacions sascle-femella « 1a societat iKung; prefereixo trectar el problena per parts discutint les diverses esferes a les quals interac- cionan homes i dones tot demostrant que Ia domingncie d’un sexe a uan es= Fera no implica necessariament le dominincia a una altra esfera. GAGA ENFRONT LA RECOL.LeCcIO ~ * ” : "eis homes kung 4 les dones tkurg reco). Jecten; le recol.tecd 6 porta unesiterceres parts \6e la dicta 4 le cage la tercere pert. Derrere d’aquosta afirnecié senzilia rediquen qualificacione no tan senzk iles. Per exemple, existeixen com a minim tres maneres de calcular les eo tribucions relstives de le caga i la Fecol.leccid a‘la dieta: (1) mitjan-. gant el pes 0 e cohtingut caléric de 1“alinent procedent de ceda font, (2) mitjangant e1 valor que les persones otorguen a les dues nenes de sub- SHeténcia, Segons 1a primera manera de fer calculs, é evident que els elt ments recel-lectats sporten unes dues vegades el valor alinentari dels etl ments cagate ee \ Env un estudd realitzat en Juliol de 1964, els productes vege~ _ ‘els, eoorteren el 69% del pes i el 71% de les calories de 1’alinent nen det, el campament Oobe. En eltres perfodes-4 en altres llocs, com els cam- “paments tenprals de finals d’estiu i de Je terdor ais vergers d“alnetilers de Wagongo 0 als cans dé mongats de Tsin, 1a froporeié d’eliments pot ser fins 4 tot aés alta, erribant fins al-8oy. ~ Fxisteix un temerqué la caca predomina scbre la recol.leccié? A finals de primevera i comencament d’estiu, la Rroporcis de carn pot eugmentar, ca en equesta occa existeixen companents de caga. En un,estudi, els quetre eagadors d’un campament petit formt per 12, materen 29 animals en 17 dies essent el consum per capita de 2 Kg de carn per dia. Aquestes ingestions explosions en le ingestid de carn tendeixen a tenir una durade curta i h@ estimat globalnent que le carn constituiex entre el 30 i el 40% de le die~ “ta 4 els produtes vegetals entre el 60 4 el ‘Wise Evidentment no tote la recol.leccid de plentes és realitzada per les dones. Els homes tanbé re~ i f ONES , HOMES i LA CUBA DELS FILLS peeeeeeeE La aiiestié de 1a curedets(Fitis) infants i sobre com deu i vidir-se entre Ja mare, el pare 4 eltres personatges és’ tin ‘tema’ clau dine del mdn occidental contenoorant { L ‘oterganent do la wajor part de le cura ‘dels infants a Ja dona ha esta considerada come un simbol clau de l‘opres- ‘tribucié equitetiva de les tacques doméstiques, els entrofolegs fominis- tes shan basa’ en dades dé sccietsts no occidentale que palesin una dis- ,tribucid més justa de les responsabilitats existents en 1a cure dels fills i J 1 i ‘516 de le dona dins del nén canitelistal En ergumontar en favor d’uns dis- : i } ‘gn eliguns copectes es dedes sobre els sxung ofereixen Roc Fecolzenent en | " aquest punt de vista, cor “el 50% de Ye feina inpiicaca en Je cura dels ‘ infants és reslitzaca per 1a sere ajudada per altres dones. Aixd Ro equi~ : val a dir ue els pares. tkung ignorin els seus Fine; els ‘Pores etenen els fills i els estinen 4 passen part dels seus Lleures jugant anb"els infants 4 sostenint-los. Perd el pere Kung rerament “edpta 1“Gnica respon nea | sebilitat del fi11 quan 1a mere és absent, perbé due el contrari. s“esdebé Per. Jur benda, les dones no es consideren oprimides per eques- -ta situecis, Estinen molt els infants, s6n exced.: ents meres 4 sovint os * 5 91 uPaayen que no tenen “tants fills com voldrien. 1 En interpreter squestes actituts cal eviter projectar els trets regetius.que essociem a la cura dels fills dins una situacié cultural com ~~ ers \Plletament diferent. Les dones Ikung considreren el reisenent d“infants 4 us 1s cura.dels fills coma 2 ur responsabilitat, i fan per maneres de con- “~wi gnu. Server llurs prerogatives dins daquesta area. Per exenple: el fet que gin al erbus per donar a llum 4 insisteixin en excluir els ~ homes de l’acte de parir es justificat per elles en funcié ds 1a pol.lu= at cid 4 dels tabis, ped 1a rad fonanental oot ser que simolifice les coses 7 ee eetental pot ser que simolifice les coses_ ~6i_hom pren una _decissié en favor de 1“infanticidt. wy ~ Puix que les dones didicuen una part considerable de llur energia @ criar jes. dones * cada fill, examinen cuidadosament el nadé tot buscant defectes; si troben i, Sefectes no permenten que 1“infant visqui i aquest nadé és enterrat des= +2) Pres de nBixer. ititjancant 1‘exclusié dels homes del Loc on pareixen, les + ay : th a lg colecten; la seva feine aporta quasi una cinquena part de tot 1“aliment recol.lectat, Aixi dones, quan sumem la contribucid total de cada sexe, equeste diferéncia queda reduida, El homes produeixen aproximadament el 40% 4 les dones 21 SGé del pes 4 de les calories de L’elinent que entre al campament. é eee Els. considerables esforgos de treball 4 le productivitat efegeixen una altra dimensié a les diferéncies entre els sexes, Al llarg ge Ja setmane els hones presenten 2,7 dies de feina, mentre que les do- mes 2,1, perd la productivitet de la feina de les dones en conjunt i per Persone 4 hore és superior @ le productivitet dels honess Un hone porta ‘a1 campaiment ‘un animal de caga per cada quatre dies de caca, escent le ‘taxa d“éxit del 29%, mentre que la probabilitet que le dore trobi aliment durant un dia ‘de recol.leccié és del 100%. Es veritat que un dnic animal de caga pot aporter Una entrada molt gran d’alinent, tantes ‘calories com $0 dies de recol.1sécts en el cas din kudd gros, Aquestes captures, per’, ‘98n escasses 1 els homes’s “han d“acontenter amb captures més petites. En conjunt 4 per home cada dia de caca aporta 7230 calories en comparacié enb'2es 12000 ‘calories asortades per persone 1 did de recoleccié. Aquestes diferéncies quant @ productivitat expliquen ‘el fet que les do- nes aportin una part més grossa de 1‘aliment encere cue réalitzin menys “treba de subsiténcia, © 1 4 00 8 tenes Dorada la importancia més gran de 1“dliment recol.lectat ‘en Ie dicta, resulta curigs que tots els" !kung, homes 4 dones, valorite zin més Ie’ carn ‘gue no ivaliment vegetal. Yuan la‘carn és escassa totes les personas del camandht expressen un gren'desig de menjar-ne, encare que els elinent vegatals siguin abundossda. Lies odassions en que sén cag~ turats animals grosses venen acomenyades de festeige, dances 1 e) 1iiu- rament de regals de carn, Puix'que els animals de caca sén escassos 1 és Ampassible de predir-los en comparecid amb els aliments vegetels, na ée estrany-que Ja caga estigui investida dnb més importéncia simbélica que vis recoleceid; 4 no cal perdre de vista el fet que le caca eporta nutrients essencials com proteines d‘alta qualitat, que no poden abtenir-se a partir ‘de solament els aliments vegetals. | | Le durada d’aquesta ‘residéncis pot ser de 2, 5 0 10 anys o fins i tot, tota Je vida, El prometatge es troba entre molts dels cacadors~recol.lec~ tors del min 4 es produeix fins i tot en el nord d’Australic, rea que és consi¢rada com el bressol de la Senda petrilocal. Per tant, existeix una peradoxa central en 1a idea de Lévy- Strauss que a les societat senzilles les dones sdn un bé escis i cue co- den _haver funciorat coma mitj§ orioinel ¢intercenvi entre els homes en Ja societat primitive. La mteixa escassetat fe que les dones siguin més desigetbles i els permet un domini considerable per a dictar urs pro- pis termes de mtrimoni. El resultat és’ que encare que’ entre els !kung 1a major part delsprimers matrimonis sén arranjats, molts es trenquen poc després, i el trencament el comenga normalment 1“espoea, no el merit. A més, existeix una relecid de "feddback" (retroalimentacié en llenguatge edibernétic) entre la demografia del matrimoni i ta seva ideologia. Com menys dones existeixin per el retrinoni, més gran és la pressié perque ®6 casin les soles joves. No obstant 1 com més jove sigui la nota, més arg sera el periode de prométatge necesseri per al rarit. Guan el pro- metatge ha este-completet,'els pares del marit poden ser sorts, 4 aquest home decideix de romandre amb el grup de 1a dona., oes Shoe : 7 " El merit eurant el perfode de pronstatge, no de explotat o tractat com e ‘oriat per le fandlia de L’esposa (com s “esvevenia amb le fora dins le familia xinesa prerevoluctotiria). “Preedeanent s‘esdevé al contreri, L‘atmosfera: és\e1 maxim de cordia|”. ‘per tai dafavorir que el \sendre rorangui després; del perfode de Bronetetge., Normelment estableix Miigans forts ert altres homes del grup, espeédalment anb els eeus cun- yets. E1 reclutament de gendres efegeix forca de caca el arup 4 implica més cain per els menbres, tona que sera exnlicat aés endavant. | Eh prometatce i les difetancies d“edat del matrinoni sdn dos deis factors que expliquen perqué les dones fronen el mucli dels grups Skung anb le _mateixa freciiéncie ous elshomes. Estadisticament els 11i- ee tie freciléncie que elshomes gans mare-filla predominen, seguits pels lligams germi-gernana, gerrana— germina, perd tanbés es troben lligans pare-fill 4 gerni-germi. Per tant seria una exagerscié afirrar que 1“estructura del grup tkung és una sine ‘ dones coden dir en tornar del campament que 1“infant va nedxer mort, sen- se témer contradiccions. Perd si linfant és sA i desitjet per la dona, aquesta accenta la responsabilitet de criar-la, 0 “aquesta manera les Una altre raé important per la qual le part de la cure dels fills que acompleixen les dones Kung no és opressive, és que Ja dona _no i dadone no ; e3 trobe ailieca de le conunitet de la nateixa manera que ho estan les fares urbanes. La dona és ajudada per totes ies altres dones del campament ‘A no existelx necessitet de dividir le feina productore d “aliment de ta feina de la cura dels fills. La recol.leccié i el processement sén duts : ‘at terme bo 4 penjant els fills desi costaés (malucs), £1 Fill no reste e0l a casa ani eainaderes (= cangurs). Aixi mateix els hones participen faa emis at Cy ere ae en aspectes, ae ie “eine “domistica que no ten res a veyre arb le cura dels iis: Coroxiasdanent Gel 20 a1 Ao} de 28 Feira condetica es feta pels homes. Per aquestes raons schnexacte efirmar, que les Hones Ikurg estan oprimides per “ie carrege de les responsabilitets de Je cura dels Fills. { | { | FEL iain agate aad | { i : . - Llur contribucid 1 suministre aliments 1 llur control de Ya_neproduccié i de la cura dels fills donen a les cones tkung influéncia Wins d’altres drees com el matrimoni 4 el divorei. Per una ‘Varictat de — eS siveres Taons, incluida le poligdmia, existeix-escassetat entre els Ikéng de dones “efi‘edat‘de casar-se. Els pares “dna noia poden-permetre’s 1“eleceié del vilgéndre. De resiiltés d’eixd els homes han de peleser lur vélua demostrant + si diur compéténcia en la cage i les dctivitats ritual. Aquesta tasca reque- reix molts anys; de manera’que els homes tenen més de 7-15 anys que llurs esposes. Per exemple l“edat tipice’ din matrinoni dels’ Nya Nyce tkung du- “Yet 1a década de 1960 ere de 140 15 perles dones 4 de 22 @ 26 pels ho- er" mes @ 1’@rea Doba una década més tard ere de 16 0 17°per les dones i de ~. = °° 23-290 pels homes, Els parents de 1a noid ‘insisteixen en que la parella i Jove visqui anb ells. Les raons presentades sén de tres menes; primer, ha de procurer que l’home trecte a la done béj segon, 1’hone ha de paleser 1s see cepacitat per e la caca eportant carn i:tercer, la fanelle és nessa dove per’a deixer Ja seva sere, En la rajorie dels satrimonis, ol nerit abandora ©l seu grup propi i pasca a residir enb el crup de 1esposa. ‘ paeee s residir anb el grup de "espace. . -6- ballent els hones méchores en 1s subsistiricie i treballant les dones néghores en les feines de ie casa i le cura dels fills. La feina de sub- = sisténcia de les dones és més eficient 4 productiva que la dels hones, ,88 manera que éporten mgs aliment malgrat que la feina de subsistincia dura menys estona. Les cones exerceixen cert control en els arranjements Pee matrimonials i inicien el divorci,anb nésfreqiiéncia que els hones, Per > @ltra vende, degut @ que elshomes tenen més edat que les seves esposes en i : el satrinoni, el factor de Ledat pob fer incliner L’equilibrd d*influ~ >» + -éneia dintre del matrimoni a favor dels mscles, (Cal observer que en = 70ada yn de cine retrinonis tKung 18 done té més edet que 1hone- fins = tot més de 20 enys~ 4 en aquestes unions. freqilentnent le: |Anflutnese de la 1 dona, éspredomtnant) Poe eee cet 2c D4ns de 1’esfera politice, els homes realitzen més parle- cue mays ments gue les dones. i 1a neva imoressié és que llur influgncia global ES 2 neve imoressié és “que llur influénoia global wer“ FP *7en els afers oblics ds _nés gran, per bé que no pue presenter dades que ctuns™ « Gonfirmin aquest punt, Els homesbresenten més. comportament violent que "5 Les dones,' per bé que les dones sén raramant victimes de conflictes unit greus; le violacié, forma primiria de viltncia contra: les dones en mol- ‘ tes societat, no és coms entre els" Ikung. Bien En eongunt Jes proves derostren Latexistincie a un caper Peletivanent’dgual. per gis dos sexes,4no éxisteix recolzanent en les Ee Ete tistodx’ recolzanent en les _Gades sobre els tkung cer el punt de vista senons els cual les dones “constiituetxen pn estat de la natura oprimit_o dominit pels homes 0 sot- win 4 és a ‘explotacié sewial per part dels mscles. No obetant, les proves Senostren que 1“estatus de les dones IKung pot’ ser més elevat Que el que - Frucixen les dones en d’altres societats dedicades"a la recol.ieccié Ulalifents com le dels esquinals’ i els sborigens australiens. ple inversié del_model_de le vende setritocal, substituint les famelies ; als mascles dins eh qucli del grup. Veiem en canvi que el nucli geneald- | . gic est format cermascledi femelles, 1 cap.mena de regla de residéncie | ~ postmaritel uxerilocel o virilocal exolicera els arrajaments que s‘obser- ven, DONES i PODER POLITIC o 1 paper prodaminant ‘de les dones dins 1s eroduccié, llur t influéncia en el matrimoni i llur participacid com a membres del nucli del grup, condueixen al poder dins 1’érea politica? La resposta en sen= 7 tit ampli és afirmtiva : la particicacié de les dones IKung en les cis- fussions del _rruo 4 en la nrese de decisions és probablement major que la nese Ja_ re jor pai es societats tribals, cameroles 4 indus= triels. Perd el nivell de llur participacié no és igual al .dels homes, <— Els homes semblen realitzar dues terceres parts dels parlaments en-les discussions que impliquen els dos sexes 4 els homes actuen com a porta- sveus del grup amb més frequéncia de les «ones. _ la disparitet entre els homes 4 les dones augmenta quan les discussions 4 ele arguments es tornén violents. En 34 casos de Muites que vaig observar durant el perfode de 1963-1968, 14 implicaven que un hone a@tacava una dona, mentre que | només un implicavea que una dona ataqués an es home. Puix que 11 d “aquests as casos “implicaven un merit a una esposa, é evident que on les Muttes donistiiues 2esposa és victina en le meJo- ria dels casos. “Andloganent, en casas d“homicici existiren 25 assassins i magcles 4 cap assasi famella, encara cue hem de conetatar que 19 de les { victimes eren mscles. z | : ere eee se ieee E q ae Una forma principal de la vidéncia contra 1a dona, la viole- 4 gis, és rera entre els {Kung. Conec nomfs dos casos documentats de vicla- cid entre els {Kung dins de la mendria viva, la qual cosa contresta ach el.que s“esdevd en moltes eltres socictats. En compendiar les croves de les relacions miscle-fenella, .veiem que les dones predominen dins d“elgunes esteres de comportanent 4 els hones en daltres, mentre que el sentit global de jes relectons és de_concessions mitues, Els dos sexes trebalien amb el matcix afany, tre= { : + VIEB GAP AL LIDERATSE : En analitzar els atributs dels livers reconeguts del grups vius de 1’area de Dobe, trobem una amplia verietat de destreses, fonements i _ Besicions genealdgiques. Algunes persohes sin parladors poderosos; alyns diuen poques coses. Alguns liders sin genealaégicament centrals; altres sf foresters que shan casat anbi una dona del nucli, Alguns tenen fills 4 néts; altres terien poca descendincia o cap. La'major part dels 1iders sén mascles, perd les femelles també poden ser liders. Gom @ mimim 4 atri- buts poden contribuir al lideratge i la major part dels liders presenten diverses d’aquestes caracteristiques en graus variables: 1. Grau de més vell en una familia gran. 2, Propietat de terres (Nfore) oan 3. Matrimond anb un ‘propietard dé terres. |. 4 Qualétats personals. 7 Grau de més vel. Aquest greu “gota a la persona que el posseix d“una po- eicié de respecte dins de la famflia. Si la famflie és ‘prou gran, el cam panent sencer pot estar format per descendents de les persones anb aquest grou, els descendents dels seus germans i Murs ésposes, No obstant, aquest grau.no és suficient rer adoptar el paper de Iter. - ‘Proptetat de terres, Aquest és un criteri incortent, Si una persona és el descendent. ngs vell d’una linia Marga de propictaris de terres, pot re~ cloner 1 dlideretge anb prou forsment. Per’ exeiple, "Sa gain! a", cue va sorir’én 1871, era‘un descendent do diverses ‘generacioris de propicteris red imei" i encare que ere (e128) ura persona poc capacitada per a par- “lar, eré el Tider reconegut del eeu canpanent, posicié comertida an el sue ‘merit, La seve neboda Beunia (morta en 1966) podia també reclemer le propietat de terres, peré puix que era una dona dona forta era eixt ma~ EA teix un Lider del seu grup “xai xai". Els.seu fill Tsau esdevingué el portavel principal dels’ xai xai San en llurs reaccdons amb els-negres. nés_freqient cep Werimoni_erb un provieteri de terres. Aquesta és le vi i & posicions de lideratge entre els tkung. Normalment implica que un home endrgic 4 capscitat d’una eltra masse d’aigue. es case anf ‘una dona d“une ! Grup propieteri de terres. El millér exemple d’aquesta mena del lider és LIDEAATSE &s dificil esbrinar com es realitzen decisions grupals 4 individuals i dins d“una societat sense institucions politiques o judicials forms. A les ‘societats igualitéries com ls dels {Kung veiem que activitats crusale s6n dutes a terme, hom fa clans, 4 hom arriba 'e decisions, ‘sense que exis- ul . teixi un focus d“eutoritat o influtncia, L“examen’ més atent revela lexis ‘téncia d’un Lideretse. Guen es menciona una massa d’éigue, el grup que hi viu rep el nom d’un dnic home o'd“una Gneiea dona, per exemple el cancemert : “de Bon i de tKangva o el cémpament de Kxerunia de date. Aquest individus sdn sovint persones d’edat’ que hi han viscut forca’ temas o que s“han cesat emb'un membre del grup que posseeix le massa d“eigua, ‘i que presenten cer- fl ~ “tes quelitats oersonais ‘com e conferenciatn, arqurentedor, esvecielitista “Fituel_o cacador, En les discussions grupals aquestes persones' coden per— Jer més que les altres, poden ser delegedes per altres, i tino 1a inpressii $4e_les seves opinions tenen més pes que les opinions daltres persones. Qualsevol que siguin les séves capacitats, els liders IKung no tenen au~ ctoritet formal, Nonés paden persuadir perd mai, forcar, Fins i tot el voca- rbulari dels llideratge és limitat. Le parpula ‘que design lider, *Kaiha", Rene -devivada.de le paraula "Kei" (riquesa) s“aplica els caps negres fins i tot ey els reis i reines britanécs, perd rerement s,‘aplica a d’altres tkung, i @leshores d’una manera, ridiculitzedora. Un hone “xai" "xai" enomenat *Kaihan { a" que significe Gran Gap, ens comté que equest nom era una bro- fa, car des de que ere jovd tendia’e infasudr-ee. TEL" EuPtie Ste’ (veil & gren) 6 “afegeix ai’ noa‘d-und persona quan <5 Ts qnuesta ha surerat L’edat’ de a0 sys. Quan una persona dun canpanent CAPS EN ELS SAN? : cette ae - eae ie eee i +> © San, La exist&ncia ce caps San fou constadada fa molt temps per Fourie, i - qui. va escriure: ; : “Cada grup presenta un cap. Encara que de cap nonés té el nom ae +. 4 no 86 autoritet sobfe els membres del grup, de fet exerceix “: y+ + au°* 4 2 luna dnfluneie considerable sobre la vide de le comunitat de- gut.a que se 11 atribuix le realitzacié de certes funcions, que Sta iete tenen una importéncia vital per el benestar de.la seve gent. - La famfliaiaixi mateix el suministre d’aigue 4 d’aliment i de a-f06 li-pertanyen. Entre. lestribus del Kalahari es- succeit per "un F411, © pel parent mascle més préxta." ” Coona Hershel oneis sous escrits inicials tanbé parla de cop heredi= EELS seus csorits inicials tabs parla de cao herediz pls, fitigen e2 qual emve @ redicar 1a propietat dels ‘recursos del grup i ‘que heratava acuesta posicié patrilinialnent, punt de vista que Fried oy he Silestionat, tarshall ha canviat desorés de ount de viste { ha afirmt Fecentment que"cep és ure perdfrasi equiveca 4 desgracieda" de K “xaunta, ¢ _ qué Bignifics gren propicteri. Els seu pensanent revisat sobre cl tema de cap fa que les dades sobre els ilyae Nyae tkung s“ejustin a les dades 1 96, 2"@rea Dobe, pubx ous an aquesta area és evident gu 1a instituess, del iy ap ere conpietanent absent entre els kting. A més a nés, existesxen boves i probes que el: concepte de cab fomés esdevingué mornd despres de l‘arri- Z bada dels Negres. > 7 , Després de legir 1’article de tershell 1960 4 cls priners escrits d valtres Persones, he fet snvestigacions @,1rea Dobe per tal a‘ estrirar cue era.el cap (keina) en cada massa d “aigua. tes respostes foren, Guaisi comletarent negatives. ta gent més jove no sabia qui era @1 cap, 4 le gent més\elle quedaren desconcertats per la pregunta. Algunes persones oferiren una varietat de noms, perd la majorie respon -@ueren que l“unic era Isak, el cap Sotsvana escollit pelcap provincial. Finalment, vaig discutir el tem anb K* su, hone vell ‘xed xei" procedent de Gam. “Tond_nive, un dels principals informadors de Lorna farshell de Gausha. &s cas& amb {U, una dona del grup germi propietari de terres i esdevin- gué el lider del campanent Geusha, mentre que el germ més vell d“1u, Gao, se n’ané a viure a l’area Dobe. Toma és conegut pels estudiants Wanteopologia com el més gran de quatre cacadors de girefes del film classic de John vershall, The Hunters (els cacadors), Una altre exemole | de persona arribada 1 lideretge mitjangant un metrimoni és Toma "gua" de Dobe, que es va casar amb "Koka" del grup propieteri de terres 4-s’este- ; b1f 2 Dobe per un grup de quatre fills casats i llurs esposes 4 uuit néts. Tome gue és consideret pos assenyat per altres IKung, perd la seva gran fam{lia més la seva relecié acb el grup dd propicteris déna vali- desea la ‘Lideretge. Qualitats personls_. Alguns 1iders com Toma n 1 wa de Gausha presuaten qualitats ce lideratge ovidents, essent excel.lents perladors, 4 mitjan= cers diplositics, 0’aitres com Tora gws son grollors 4 poo essenyats, pe- r& tenen unes personalitats fortes. Tore Leonard, ‘a Lider jove del grup Seat xei", és encisador per coléric 4 forga independent,” mente que Yomrunta de Bate 4 Sa gainis de “ai sai" tenen bon caracter 4 bonos na- ; “nares. Gap tisus de personalitat o cap tret de personalited predonina en” tre els Liders. Precicament el que ‘els liders conperteixen ds 1’abséneia do carncteristiques en comi, Gap lider és arrogant o aclan-nidor, presunit So titer Ss arrogant o eclannrndor, presunit ra © eltiu, En termes dels fKung aquests trets desqualifiquen unepersona com @ lider 4 poden menar fins 1 tot a sancions nés fortes. Algns homes extre= _—_ ee "nevament agressius hen eatat morts per le cominita’ EE mts per 8 cominitat. Un altre tret que noes troba entre els. 1‘iders tradicionils dels campanent és el desig de riguesa, Els lfders de 15 grups, més 0 meynys, : que no estan Felecionsts anb dentres de bestiars dels regres, viuen en " “eabanes na nds grans 4 porten vestits no més luxasos, que ele d’eltres noabres del camenent. Qualesevel que siguin'Ilurs ‘extravagincies cuen a Serle, Mur estil cersonal de vida es modest 4 llur ecumulecié de béns és i inima, Qualsevol que siguin liurs influéneies sobre les decisions de Grup, aquestes influéncies ‘sebr.no es tradueixen mai en més riquesa o en | “més lieure que les dels altres membees del grup. : Els liders !Kurg compleixen fidelment la imtge de redistribuidor igua- literd observada per Herris o del lider de bande obervada per Fried com : @ caractar{stiques de les scotetat igualitéries. : gue el seu germ& petit Lame Gao no era el cap; que els {Kung no tenien caps, i que si en tinguessin, Kasupe seria el cap de Karu, no de Gaushe, dones el primer lioc era la terra del seu pare. Finelment vs pregunter a Kasupe, com era que essent un cap vivie pobrement a Dobe mentre que el seu Germ 4 les seves germanes vivien luxo sament a la colénia sudefricana de Chum ft kwe? : _, _}@ Soprese genuina de Kasupe en ser identificat coma cap de Gaushe, ensens que les proves procedents d’eltres informdors, em conven ceren cue els !Kung no poseeixer-cap. Anys més tard, vaig parler anb Twi! Sun, un dels propietaris de 1 Kangua, 4 d’una sanera casua 1 vaig pregun- tar-li si els Ikung tenien ceps. “~ tant cue en temim- replic& amb sorpresa meva-. De fet tots sém caps. C.da_u és cap “d’ell mateix." SOR caps. Cda u és cap "cvell mateix." IDEPATSE | KNG EN L “ESTAGLIVENT OE CONTACTES Donada 1s natura conflictiva de les probes scbre le Qestis dels caps, podem preguntar-nos legitimament sobre le génesi de le * idjlusis del lideratge. La resposta deu de cercer-se en els contactes dels 1 Kung amb els Negres i els Europeus des de finsls dels s.xIX. Els Tswana. eren un poble jerarquicanent organitzat, en expansié, que econseguizen sot- metre'e diverses societats tribals de 1”oest i del nord de Botswana. A l’ém [ta que aconseguiren 1“Grea de Dobe’en 1990, els Tswana havien esdevingut pa Bart del protectorat colonial britanic de Bechuanaland. Com els britancics, “Gis Tevana empraren un=sistema que combinava @loments de comandament di- recte 4 indirecte. Gap a finals dels segle els Tswera Kubu 4 els ¥hape re- “beren l’assignacié de 1“area Dobe per part del cap Tswana principal, perd degut e que 1‘érea Bebe per pert del eap Fewemea era grand llurs niimeros escassos, intentaren reclutar Kung locels per ¢ ser portaveus dels campa— nents. Sen existents @ diverses msses d’aigue: tiés tard quan tresLledaren el bestier fins a “xi xai", Gam i Kangwa, posaren a homes IKung locals a carrec del bestiar, Gradualment es cred un sistera de lfders que foren re- PD concguts com a TKaihas" pels Tswana eerd que no tenien ung categoria equi- valent entre els ‘kung. ~ Abans que els Tswana vinguessin aqui-vaig preguntar-, tenien els San caps? - No -replicd ell-. No teniem ningd a1 quedestrigrem coma cap; tots viviem de la terra, fs i “= Gua em digueu de Gaunia? Era el cap dels “xai xai"?-vaig-preguntar, esmentant el nom d“un home a que els Hereros havien ‘nencionat come cap dels San. moe ee . 5m Aixd:no és veritat-va respondre K" au-. Estan-equivocats. Ente els Nle- {res el poble del cap és fixe; t‘adreces a ell, parles i t’en vas, Altres venen, parlen i sen van, Pera en el nostre cas, nosaltres estem aviu aqui, dend elif 4 passat ded ef d’altres Mocs. Com poder tenir dones cap? ia ~ Si-els San no'tenen cap-vaig'proguntar-, com ds possible que Gaunt fora denominat cap? meee fers PSDP oe ~ Puc eaplicar-vos-ho. Gaunia vivia al Twahaba,a Lest dels "xed xai", quan vingueresn els Negres. “Trobaren probes ‘d“altres: campaments 4 1’ano~ Twenaren "Keiha", Perd 1i fociron ‘un nom que cap Kung no reconedx, Perd tot aixd sén mentides—" cenit el vell= cer Gaunta’ro era el propicta~ “pi real“ce Twehaba, te ‘seve terra és Ni-untea, a°1“ est de Gan, Twihsba pera en reelitat @ la fenflia d’un Tém ele descendents del qua viuen pai catearsste we Batt Pats. “Lorna Wershall hevie ‘enarat de massa d“eigue Causa ‘chin'a exemple ori- nari; €1 lider dela “wanda Gausha | era Toma ntva, del que parlarem an- ‘teriorment, que havia entrat al nucli del grup mitjangant el satrénoni; per’ segons Lorna ershait #2 cap de Gousha nb era Toma sind el gernd “més jove ae la Seve esposiy un home Liaiet enoimenat Lame Geo, que segons Vershalll, “renuncia al lideratge ia Y viure ‘amb els parent’ ae la seva esposa’en la banda 21. No obstent, si Geo canviés d Popinis i tornés a le banda, “Ontendria eutomticasent el lideratge, car ell és el fill més eran." El Gao de Marshall resulté ser K" au-kasupe, un’ resident de Hobe que procddia originalment ce Nyae Ayae. Quan en 1964 14 veig preguntar com "1d sentave ser el cap dbsent de Gausha, expressa sérpresa, shok, nanca de creure-s “ho i rialles, Amb un sentit molt egut de la ironia de la si- stuscid, Kasupe ve insirtir en que no era de cap sanere @i cap de Gausha; oA ie am = 10.- Polly Wiessner ha senyalst (conunicacié personal, 1976) cue a le co~ i -lanies Chumdkwe situades a la frontera de Tore niwa (el #feder de Gaushe) je fou inicialment escollit cap per.a representer els {Kung en llurs trac- i «(tes amb les autoriters sudafricanes, perd fou derrotat a 1“eleccis se- | “quent (cosa que també ha passat a la mijoria dels seus successors), | “ura. vegada que comencd a exercir eutoritat d’una manera no tradicional. 1 ~~ Eis models convients de lideretye entre els San revelen 1“exis- i tancia de dos sistemes contradictoris de poli a pistena, basat en le geneslogia i le provintet de terres, efavori un 4 “<7. Lider que era ‘de caoteniment modest, forca’ goneré i iqualitari, le le- ica entre ells! £1 vell _Gitimitat del quel sorgf de la propietat de terres. El nou sistema reque- via_un home que denegués la majoria ¢aquestes virtuts velles. L’arena politica dels consells de districte, les oficines de terres, i le polf- tica nacionaliste requerien una persona que fos mascle, agressiva, erti- _Sulade 4 intel.ligent segons els patrons d’un mén méS ampli. Com els Nelors tradicionais dels !kung sén oposats a equestes caracteristiques: | | 1 ete { : Ja din&mica de llur incorporecié raoida el sistena cavitaliste de Bots= Sires Ge Dur Sncorporess répids o) sisters caottaliste de ots- 4 | ‘ , Wena fa inevitable que eparequin equests nous liders. 7 6 ype. % BELAGTONS SOCTALS DE PROOUCGIO 4 Une ceracteristica contra det tinue de produccié dels tkung | és Lebstncia d“ecumiecié de riquesa 1 de direrenciacis social encere que hom disposi de mitjans per aconseguir-la, temps lliure i matéries “-+ primes > sorgeix dels requeriments de le vide_némada. Per a ag uestes Hee eaae persones ‘seria ‘une _follia reunir més bens que. els que poden ser trans uw 7 Portats quan-el grup es trasllade. El pes total d’una propietat per- sonal individual és de menys de 25 lliures 4 pot ser trensportat d‘un i "=" “les a L’atre amb facilitat. iy i 7 La imodeste inversié dn béns capitals 4 1’abséncia de desigual- eee tats quant @ riguesa contribueixen a 1estil distintiu de les relacions EEEEEEE socials dels San. Amb una propietat persoan'] tan facilment transporte— “ble, no ésroblema que les oersones es tresizadia culty culo. Exis- i i | _ ~ teix una caréncia senblat d“inver'sié en coses com centres per a cons~ { { Aquesta céntrediccié entre el que podriem anorsnar liders interns i 1i- gers extern, encara é5_vicerl eviui die, Els 1iders interns aconsegueixen el seu status per ser horesvells, propieteris de terres, 0 esposes de , propieteris de terrés combinat tot eixd amb qualitats nersorals de lide~ ratge. Els liders externs sobresurten per la seva capacitet de tracter enb Z els negres i els Europeus i per les seves destreses, Rarament les dues menes de guelitets estem conbinades en una sole persone. Per exemple Dobe en 1973 existien dos campanets, un dirigit per Toma gwe, que hi he- via viscut solts anys 1 un grup direigit per IXora, hore vigerés 4 capa- i citet que iavia treballat molt tesos per els Negres i Européus perd cue i; no reclamave la propietet de‘Dobe, Oegut als seus coneixements ia la se~ 1 va Sensibilitat respecte al mén extern, !Xoma ‘era molt estimt per les Persones del govern, els antropdlégs i els missioners, pero sempre que i els foresters eren absents, els veins I Kang de ‘oma mostraven molta a i hostilitat i ressentiment envers ell. i 7 La hostilitat arriba a palesar-se quan a mitjans de 1“épo- ca de 1970 es presate un projecte patrocinat pel govern d“excaver un eo], Pou @ Dobe per tal de millorer 4 estabilitzer el suministre d’aigue 4 ‘per tant, fer possible. le cria de bestier per als residents de Qobe. Yuan erribé el temps de donar un nom el pou, els agents forastérs afavoriren EE el fom de !Xoma, que ere corrent a Setswana i podria afavarir Ja posicié zt . dels tkung davant del consell del cistricte existent a weun, le capitel del districte. Anb desconcert per els forasters, els IKting de Dobe esco~ : +, lldgen com,a.lider un.home trenguil i no egressiu anometat Dau, que po- dia reclemar el peper de lider per tal com ere descendent de “Oauhwanedum" 4 = (au llepa el 11it del riu) el propietari vell de Dobe 50 anys abans. | oe zl + Ales reunions Margues 1 plenes de discussions celebrades per a discu- { tir el tem del pou, Dau s“asseia silencids tot escoltent; nonés rarament i intercalava un comentari, en camparaci end Xora, que s“éstenis nolt en els. seus parlanents, i { 4 | El fet que la gent de Dobe escollfs el primer nome i no el segon indica i que eren plenament coneisedors de les amenaces de le seguretat de llur q » terre, i per tant no foren capacos de movilitzar-se contra aquestes ame i races." : see DAA a Cl esau ant ne AREA in Peas : ; ees : moore : -Degut a-le returelesa'de le produccié en le societat cecsdore-recolec- ae tora, la manera principal d’eugmenter. la produccié és iacorporar perso- rel; ‘per tant una estretégia social primiria de molts cacadors-recol.lec~ tors és reclutor gendres per sugnentar la caoacitat de nenjer carn dei sow r+ grup, mentre que el mateix tems s“intenta retenir- els fills. El efecte dvaquesta.ectratégia es que molts dels sescles de quelsevol grup son foresters i no estan emparentats uis amb altres: 22 von 7. LA_IEOLOGTA BD" ZBUALTAT A nievell politic dquestes carecteristiques de 1a vida col.lec- "re" Conduedxen a fosar'en réileu Jes relacions Socials iquelitaries. No és" tracta’ sinplenent de L’abséncié de ceo i d’eltres' eutoritats, sind Senet. «dha insisténcia positiva en le igualtat essenciel de totes les perso- 1° “hes ie) retuig de vinclar 1esquena davent de Lautoritet deltres, expressat’ en la senténcia: "Evidentment tenim caps... Crda u de nosal~ + "bres “és"cap dell sateix." Els livers existeixen.perS lur influsncie +. "8 'és ‘subtil”i indirecta. lai no manen'o obliguen 4 llur acuculacis de ‘béns ‘raterials hei no és superior, i sovint és inferior 6 1“ecumlacid imitjena d’altres families de llurs camaments, GONTRADICCIONS EN LA VIDA SUGIAL DELS _IKUNG wore’ Dues practiques culturale notables a tall de le conciéncia Eq mmecompanyen 17ideal politic igualitari. Aquestes prictiques es produeixen +az jh ssientre els {Kung 4 molts eltres cagadors-recol.lectors. Les acussacions v1 méS_greus que un tkung pot presenter contre altre sdn les de_mesquinesa “una manera gelosa i se~ + ish 4 Merrogancie, Ser esaui es guerdar els bén ereta, com si actuds com una hiena. El correctiu és.1a donacid generosa xide les seves propietats, fins:que tothom veg cue esta ben net, Per tal d’assogurer l’acomplinent d’aquesta regla cordial, els !Kung demanen que 4 vels altres siguin més generosos i no es cepmssin en les seves petites _ Poropictats| La inortancia cultural de le comparticié i de la donacié 2° ha estat documenteda per Lorna Marshall.) a ta Perd de le wateixa manera que critiquen le mesquinese, tan- + bé critiquen una eltra limitacié més greu: el crim de 1”errogancia (twi). ‘truir pobles, magatzems i closes, Guant els grups entren en conflicte | | ésmés senzill separer-se de 1a conpanyia que romandre junts i resoldre | les ‘diferénoies mitjangent 1’adjudicacié o le luita. . Une ginémica de noviment’ conforma le vida diaria dels individus i dels grups. La provistet de terres’ radica no ‘sols en un dine individu, sind_en un col.iectiu de KYausi, mascles i femelles, gue for- men el nucli del campament i alls quaisle gent ha d’acudir per a usar els recursos dun area. Ei _dret d’eccés récioroc als recursos alinenteris ds } ~ un pincioi fonamentel de l‘us de le terra. Si un grup A visita un grup 8 6n un perfode, cal esperar que el grup &-cls tornard la visita en el periéde segtient. Aquests nidels de visite tendeixen a‘mantenir lesperso- pase ces oi teeta tener 6 enee nan Wee perens de-companyie, Els perents prireris d’un individy estan’ senpre-distribuits “en diferents masses d’digua ie trevés de lligalis de parentesc 1indivi~ : dé pot estsblir 1ligans estrets en altres masses d’aigud. El recultat d’aquestes cpcions miltiples és que un individu pot-utilitzer els recur- “'s65 alimentevis de diverses masses d’aaigue sempre‘ quan Sbdervi les bo- wy Ate ¥ ’ - nes’ maneres fonamentals de comparticid anb ‘elsmenbres dels

    Potrebbero piacerti anche