Lloixa

NM
168
NOV
13

1
ANY

8
XXXIII BUTLLET CULTURAL DE SANT JOAN 1 9

Comercios de la Plaza Maisonnave (2005)

Foto: Alfredo Campello
 LLOIXA hace 25 aos
Boletn 69. Noviembre de 1988
* Los vecinos de las calles del
Doctor Ivorra, Doctor Fle-
ming y aledaos protestaban
por las molestias generadas
por los pubs de la zona.
* Lloixa contaba con 350 so-
cios y mandaba boletines a
ciudades como Alicante, Ma-
drid, Barcelona o Santander.
An as la colaboracin veci-
nal y municipal era escasa.
* Se segua a la espera de
contestacin municipal a los
diferentes temas planteados en boletines anterio-
res. LLOIXA mandaba directamente las preguntas
al Alcalde Francisco Burillo.
* Nacan los Diumenges Lloixa. Su misin era rea-
lizar uan salida al mes a un rincn de nuestra pro-
vincia. El domingo 2 de octubre fue el da elegido
para visitar el Cabe dOr.
* Mara Jos Quereda Baeza repasaba la historia de
la finca Buenavista o Casa Prytz.
* Se relizaban dos recitales de poesa en el Aula de
LLOIXA HACE 25 AOS
Cultura de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante
y en el Colegio Cristo de la Paz con patrocinio de la
CAM. Intervenan Nina Ariso, Silvia Prez Cama-
llonga, Xavier Sala, Isidro Buades, Jos Garca
Ruiz, Jos Len y Ramn Seva Montiel con acom-
paamiento musical de Beatriz Bernabeu y Jos
Francisco Fitor.
* Agustn Pantoja nos hablaba del escudo municipal de
Sant Joan dAlacant y localidades de los alrededores.
* Isidro Buades entrevistaba a Isidro Espins Moi-
nos Isidro el de Espins, nos traa el cuento Men-
jars amb els pobre, Les Coses de Batiste y nos
hablaba del limonero.
* Toms ngel Prez Aracil nos hablaba de la Balsa
de Orgegia en el ao 1869.
Envians les teues col.laboracions incloent les teues dades a aclloixa@hotmail.com
2 Envanos tus colaboraciones incluyendo tus datos a aclloixa@hotmail.com
EDITORIAL
Boletn 168. Noviembre de 2013
El pasado 5 de noviembre salt la noticia. La
Justicia tumbaba el ERE de RTVV obligando a la
readmisin de los ms de mil trabajadores des-
pedidos. La que pareca la noticia del da queda-
ba eclipsada siete horas despus por el anuncio
de cierre del entre pblico valenciano. Los traba-
jadores de Canal 9 se rebelaban contra la deci-
sin unilateral de la Generalitat y repuntaban la
audiencia con programas crticos con el Partido
Popular. Una revolucin que para muchos, can-
sados ya de tanta manipulacin, llegaba tarde,
puesto que haca aos que haban dado la espal-
da a Canal 9.
Con el cierre de la Televisin pblica se pierde
un nexo de unin entre todos los pueblos de la
Comunitat, quedndonos sin el canal de difusin
de nuestra lengua, cultura e historia. Pero sin
duda lo ms triste de todo es ver cmo la ruina y
cierre de la cadena se salva sin culpables. Nadie
pagar por haber hundido un servicio pblico y
habernos dejado endeudados para dcadas.
Otra noticia relativa a la cultura que nos pilla
ms de cerca se produjo hace apenas unos das.
Con la abstencin de los Populares se denegaba
la concesin del ttulo de Hijo Predilecto de Mu-
txamel a Arcadi Blasco, el ceramista que ha de-
jado por las calles de su pueblo algunas de sus
mejores obras. De nuevo se anteponen criterios
polticos a la vala de una persona. Desde aqu
vaya todo nuestro apoyo a los impulsores de esta
iniciativa y les animamos a continuar.
Associaci Cultural LLOIXA
- FUNDADA AL 1981. ANY XXXIII -
Butllet cultural gratut de periodicitat mensual
Edita: A.C. LLOIXA i Ajuntament de Sant Joan
Tirada: 400 exemplars
Disseny i maquetaci: Alfredo Campello
Logotip, bloc i capalera: Rubn Bodewig
 Lolivera (Part 2)
Francisco J. Ramn Martnez
VE DEL NMERO Apleguem a lepoca de la
ANTERIOR collita. Depenent lindret, a
algunes zones, hi ha el costum de la primera oliva
que sarreplega, s per tal de posar-la en conser-
va i que en uns quants dies, ja es podran menjar,
tot i que estiguen prou amargues, pero tot i aix,
diuen que obrin la gana (potser per lamargor).
Uns dies abans de comenar la collita, la part de
dabaix de larbre ha de estar neta dherbes, per
tal de facilitar larreplegada dels fruits. Una vega-
da al bancal, es comena a arreplegar les olives
que laire ha tirat els dies arrere o fins i tot, la
nit dabans (Aquest, era un treball que solen fer
les dones) i desprs, conmena la feina per po-
sar les veles davall de larbre i amb un banquet
o en peu a terra, comenen a tirar-la damunt de
les veles. Per aix, hi ha tres mtodes: el primer,
amb vara o canya; el segon amb un rastell i el
tercer, esmunyint directament de les branquetes.
Aquest ltim, s el mtode menys agresiu per a
larbre i ens estalviar problemes com les ferides
a lolivera que ens pot portar a que apareguen les
berruges, encara que s una mica ms lent. Ac,
solia utilitzar-se una combinaci del primer y ter-
cer mtode. Una vegada sha tirat tota loliva, van
tancant-se les veles i amontonant tot el fruit en
aquestes per posar-ho en un cabs, des don es
trasllada a un sac o se tira al remolc per portarla
al mas o casa de camp. All, es venteja o garbella
per llevar-li la fulla que poguera haver-hi caigut.
Aquesta operaci, es fa deixant caure les olives
amb un cabs per un aparell paregut a un tobo-
gn per en conte de tindre una superficie plana,
est feta de varetes paralleles amb una separaci
entre elles duns pocs milmetres, que s per on
cau la fulla. Amb anterioritat, loliva es venteja-
va, es a dir, sesperava a que moguera laire i es
deixava caure igualment amb un cabs per tal de
que laire fera la seleccin i separara loliva de la
fulla. Per ltim, pel que toca al treball a lera, hem
de dir que quan shavia acavat darreplegar loliva,
les dones comenaven lespelluc, que consista en
arreplegar tot all que poda haver-se quedat b a
terra, b a larbre. Tamb, cal dir, que havia gent
que es dedicava a aqueixa faena i que lamo de
la terra, els deixava pasar per a ferla i quedar-se
amb aquell escas fruit.
Una vegada neta loliva, es portar a lalmssera
o mol doli. Ac, voldria detindrem una mica per
tal de parlar daquestes construccins. Alguns
de nosaltre, hem conegut lalmssera que hi ha-
via a ledifici de la Cooperativa de Labradores y
Ganaderos Cristo de la Paz, que es trobava al
carrer Cervantes, en front dels jardins de la casa
El Reloj i un poc abans de lescorxador (lloc on
els ltims anys ha estat el retn de la policia,
abans de la seua actual ubicaci a la avinguda
del Comtat de Fabraquer). Per fent una mica
blog: www.aclloixa.blogspot.com
dhistria, podem dir que a lpoca moderna, les
almsserres, com qualsevol altre tipus de mol,
pertanyien als grans senyors i la gent que treba-
llava les terres que dalguna manera li pertenyien,
estaven obligats a portar tots els productes per a
la molta, i pagar per aix taxes abusives. No te-
nim constncia de que aquest sistema sutilitzara
a les nostres terres (Sant Joan dAlacant), per
s sabem dels diferents senyors que hi agueren
per ac, amb la qual cosa, no s desgavellat pen-
sar en que ocorreguera aquesta mateixa situaci.
De qualsevol forma, s que sabem que abans que
sunbiqus aquest mol a lHermandat (o com
solia dir-se-li a la Cooperativa), segons ens va
contar Rafael Pastor, hi havien unes quantes al-
msseres a les rodalies de Sant Joan, com les
de Veln (de dins i de fora), la del Ansaldo, la de
Vicent La Prensa, la de la finca Els Muts, Ca-
puxo, Nazaret i alguna que altra ms. Dies mes
tard des de larxiu de la nostra vila ens comen-
taren que tenien un document amb signatura 1/
c 1 - 12 i remitit a la Comisin Reguladora de
Aceites y Grasas, on es fa una relaci dels molins
doli que hi havia al nostre terme al 16 de dec-
embre de 1939, on apareixen una almssera a la
finca Veln, altra a la finca OGorman, altra a Ca-
puxo, altra a la Senia i la dita de la Prensa. Tot
aix ens diu molt grficament, la gran quantitat
doli que podia fer-se al nostre poble i al mateix
teps, ens parla de la gran importncia que ten-
dria aquest arbre i el seu fruit a la nostra terra,
Sant Joan dAlacant.
COLABORACIONES
Pel que fa lalmssera en si mateix, podem dir
que constava de les segents parts:
La safa o pedra circular de entre 3 i 4 metres
de dimetre amb una squia petita on anava
la pasta; larbre o espig de fusta vertical; el
LLOIXA 168. Noviembre de 2013 3
 rutl que era un boc de pedra cnic atravesat
per un eix central que anava de larbre al ruc o
qualsevol altre animal; la gronsa, era un recipient
piramidal de forma invertida des don se tiraven
les olives per a la molta; el foguer que servia per
tal de calfar aigua per a despegar loli de la pasta;
la premsa, on sapretaven els escofins amb loliva;
alcasseries, on es triava loli per decantaci.
Altre aspecte que envoltava les feines de fer loli
al mol, era per suposat, el menjar. La gent, es
quedaba a aquell indret per tal destalviar-se pro-
blemes amb loli que li donaren. La picaresca,
com en tots els molins funcionava a poc que no te
nadonares. I aix, calia romandre a prop de la
teua oliva. I es clar, hi havia que menjar. Els
plats ms tpics, eren sobretot, els alls (all i oli),
si podia ser amb un bon cap morat i oli recent
fet. Tot dins dun morter i a pegar-li voltes amb
el boix fins que aquest saguantara de peu i fins
i tot al pegar-li la volta al morter, no caiguera ni
el all i oli, ni el boix. Juntament amb els alls,
no podia mancar el salat, la pericana, la sardina
i la carn sal i tot regat amb una bota de vi de la
Condomina.
Pel que fa a les varietats dolivera que tenim a
la nostra terra, segons ens comenta Toms A. P-
rez i Aracil, que t lalmssera a la finca El de Mo-
rote, son: la callosina, que podrem dir que seria
la ms abundant i que fa un oli dol i agradable al
paladar i que en la seua almssera han conseguit
traure percentatges de fins al 20 % depenent del
lloc don siguen les olives; altra varietat, seria la
grossal, ms Grossa que la callosina; i molt pare-
guda a aquesta, seria la dola; tamb, tenim la
busotera o de fulla negra, per tindre les fulles de
verd molt fosc i tenen percentatges de entre el 20
i el 30 %. Tot i aix, cal dir que als ltims anys,
estan plantant-se varietats foranes.
amb registre sanitari: la de la Torre i Lalmssera
de la Finca Morote que es troba darrere del Hogar
Provincial i abans de lSport Club, si no sha do-
nat dalta, hara de poc alguna altra. Abans, te-
nem un altra almssera al costat de lesglesia de
mutxamel, per els dueos daquesta, apleg un
moment, en que no podien mantindre-la oberta i
com que ning es va fer crrec, acab per tancar
fa uns pocs anys.
Tot i la importancia que estem veient que ha
tingut aquest arbre a la nostra societat (de fet,
podriem dir que s laliment ms menjat) cal dir
que si al comenament del segle XX, a Sant Joan
teniem plantades deu hectrees, en front de les
350 ha del ametler o les cinquanta del garro-
fer, segons dades de Figueras Pacheco, en 1977,
lolivera, amb un 9 % continuava quedant per
darrere de lametler amb un 29 % i el garrofer
amb un 10 %, segons Lpez Gmez.
Tot i el dit anteriorment, sembla mentida on
hem arribat. On hui hi ha cement i asfalt, fa uns
trenta o quaranta anys, quan pasaves del quarter
de la Guardia Civil, o per on est ara el trosiu
o per qualsevol altra part de les nostres rodalies,
tot el que hi havia eren finques i ms finques, amb
llimonerals, taronjers, ametlers, hortalisses, ga-
rrofers, oliveres, i quan uno venia del Salt, si es-
tvem en octubre o novembre, o veies les faenes
dels preparatius per a la campanya de loli, o fins
i tot, si era aquesta estaci una mica avanada,
podem veure els cofins de les premses, per la
porta, amb aquell olor a oli i morca que si no el
coneixies, pot ser te fera arrere, per si estaves
familiaritzat, era uno deixos olors del nostres
camps, potser, lolor a la tardor

Per suposat , la forma de fer oli ha canviat molt

en uns pocs anys. Sembla increble que des de fa
ms de dos mil o tres mil anys, la manera de fer
oli, havia cambiat poc, per des de fa uns trenta
anys fins als nostres dies, el camvi, ha sigut ra-
COLABORACIONES

dical i la qualitat del producte, no te res a veure

amb lantiga almssera. Tal com ens diu Toms
de la finca El de Morote les diferncies entre les
Almsseres de sang i les actual sn un mn, enca-
ra que el producte qu saconseguix s molt pare-
gut. Hu en dia sha guanyat en neteja. Les olives
saboquen en el descarregador i ja no es toca res.
Tots els procesos estan mecanitzats i coordinats
entre ells, no s necesaria la m humana per a
prcticament res. El moliner nicament super-
visa les mquines i prou. Loli ix quasi net per
a consumir. A les almsseres de sang es feia
tot a m. Una vegada moltes les olives es po-
sava la pasta en cofins i sapretava en la premsa.
Loli eixia mesclat amb la morca (aigua vegetal
de color negra) i per decantaci es separava. A
lalacant hi han dues almsseres donades dalta,

On puc aconseguir el Butllet LLOIXA? Entra a www.aclloixa.blogspot.com

4 Dnde puedo conseguir el Boletn LLOIXA? Entra en www.aclloixa.blogspot.com
 La Plaa Nova de Mutxamel i la Plaa Maisonnave de St. Joan
Jorge Pay Sells (Ajudant del Cronista Oficial de la Vila)
Reflexions al voltant de la presentaci del llibre
Caminant per Mutxamel dAssumpci Brotons
Boix.
El passat 7 de novembre, vam tindrer el plaer
dacudir a Mutxamel, per tal dacompanyar la Cro-
nista Oficial, Suni Brotons, en la presentaci del
seu ltim llibre Caminant per Mutxamel. Lacte
va estar presidit pel Sr. Alcalde de Mutxamel i va
tindrer lloc a lauditori del Centre Social Jos Ber-
nabeu Alberola, que era ple de gom a gom. All
vam saludar molts i bons amics i gaudirem es-
coltant a Vicent Gomis, encarregat de presentar
lacte i a lautora del llibre. La presentaci va ser
amena i feta des de lamor que les persones que
van intervenir senten per Mutxamel.
Tot i que es tracta dun llibre dedicat als carrers
de Mutxamel, la presentaci tingu com a fil con-
ductor la Plaa Nova. Un espai entranyable que
sempre ha estat present a la vida social, religiosa,
festera i qotidiana dels mutxamelers.
Durant lacte, Suni va explicar els can-
vis que, al llarg dels anys, la plaa Nova
havia experimentat. La projecci de fo-
tografies, ens va ajudar a compendrer
i coneixer aquells canvis que afectaren
el traat dels carrers que lenvolten, el
jard central, les cases, comeros i esta-
bliments pblics dels voltants i per des-
comptat el nom oficial de la plaa.
Per, els canvis, tot i ser nombrosos,
mai han privat al poble de Mutxamel de
la seva plaa. Al contrari. Hui, la plaa
Nova apareix amb una renovada i mo-
derna fesonomia, per continua sent un
correu: aclloixa@hotmail.com
lloc dencontre i desplai, on els vens poden con-
versar, passejar i fins i tot, acompanyar la Mare de
Deu de Loreto en la process del dia de la huitava,
cada 8 de mar.
A alguns santjoaners dels que vam assistir a
lacte, ens va resultar inevitable fer un paral.lelis-
me entre la plaa Nova i la plaa Maisonnave (o
el que queda della). Dos espais pblics de gran
importncia per als dos pobles. Dos places que al
llarg de la histria han canviat molt, per, mentre
que a Mutxamel hui trobem un espai digne i cui-
dat, a Sant Joan, al lloc que durant segles va ser
el cor del nostre poble, i tal volta de tota lHorta
dAlacant, tan sols trobem unes poques cases, al-
gun que altre solar i al centre de la plaa una fomi-
gonada i un aparcament per a cotxes. Res queda
ja llevat del record del passat de la plaa mes
antiga del nostre poble. Aquella que durant anys
acoll el mercat dels dijous i dissabtes, la subhasta
de laigua de reg i les transaccions dels llauradors,
el pas de la proces del Cristo del 14 de setem-
bre o els concerts estiuencs de la
banda de musica. Comeros i vens,
tret duns pocs, fa anys que sen van
anar.
Heus ac dues formes totalment
diferents de concebre i gestionar
el patrimoni dels nostres pobles. El
resultat, duna i laltra, s ben dife-
rent. Que cadasc trie la que ms li
agrade.
Enhorabona a Assumpci Bro-
tons, Cronista Oficial de Mutxamel,
pel seu nou llibre. Unes pgines que
abans de llegir-les ja ens han fet
pensar i reflexionar. I aix, hui en
dia, s molt dagrar.
PUBLICACIONES
LLOIXA 168. Novembre de 2013 5
 La montaa azul
Isidro Buades Ripoll

Jos Jimnez

Era una montaa que en lo ms profundo de
sus entraas tena un tesoro. Lo haba ido decir
muchas veces, y para m era dogma de fe lo del
tesoro y tambin que lo haba depositado all un
moro fugitivo. Y cmo fue que era fugitivo?
Alguien le persegua? Haba cometido un crimen
o era que haba robado el tesoro? Las sencillas
gentes que lo decan no saban por qu motivo
hua el moro y yo que era un nio, pens que si
el moro esconda el tesoro era con la intencin
de volver algn da a por l. Pero el moro no
volvi, ni sus hijos ni sus nietos, y nunca se dijo
que alguien hubiera hallado tesoro alguno en la
montaa. Comprenda yo que debera estar muy
bien escondido.
La Montaa Azul, era diferente a las dems
montaas, o al menos as me lo pareca. Fue para
m una montaa misteriosa, porque despus de
estar varios aos vindola azul, un da que mi pa-
dre me llev al molino de las dos muelas a moler
trigo para la casa, comprob que no era azul, sino
parda. Exactamente del mismo color que los co-
nejos del corral de mi finca de la Condomina.
HISTORIA DE SANT JOAN
se haba vuelto parda, aunque tena mis dudas de
que no era un sueo lo mo, pues aquella maana,
antes de partir para el molino, la haba visto tan
azul como siempre.
Pensando esto, me dorm y estuve todo el tra-
yecto de vuelta durmiendo. Despert cuando mi
padre detuvo el carro en la puerta de mi casa.
Entonces, me puse en pie y vi los picos de la
montaa por encima de los algarrobos, y eran
azules, no poda creer lo del cambio de color a
causa de la distancia. Aunque la experiencia me
produjo cierto desencanto. Aquel ail desvado de
siempre, desde entonces me pareci feo y muy
extrao que algo que ni se ve ni se toca produjera
aquel cambio.
Que el oxigeno la tea de aquel color, eso ya lo
dijo un da el profesor (por este nombre conoca-
mos a un hombre que pareca saberlo todo).
Bobadas del profesor, pens, pero el seor ox-
geno ese, por muy trabajador que fuera no poda
pintar toda una montaa. Confusin grande que
tuve hasta que pasaron unos aos y cre enten-

Con gran desilusin, comprend que no era azul,
pero no por esa desilusin dej de pensar en el
tesoro. Estara guardado en una tinaja en un lu-
gar bien sealizado?, Seran monedas de relucien-
te oro y con unas inscripciones raras que solo ellos
entienden, como aquella que encontr mi herma-
no y que un profesor, amigo de mi padre que saba
leer esos garabatos dijo que deca: Dios es Dios y
Mahoma su profeta. Pues digan lo que digan, si
son de oro y hay muchas, si yo las encontrara, me
comprara una bicicleta de carrera para hacer eso
que llaman entrenarse, porque yo de mayor ser
un buen ciclista y ganar carreras.
derlo perfectamente: Pero qued en el fondo de
mi alma un extrao recelo que antepona la duda
ante cualquier contingencia nueva que encontrara
en la vida. Y tanto fue as que lo consult con el
seor Diego, hombre que saba tres idiomas y ha-
ba corrido medio mundo, cosa que para m, eran
garanta de mucha sapiencia. El seor Diego,
corrobor la teora del oxgeno, pero me advirti
que aquel asunto debera tenerlo presente toda mi
vida y escuch por primera vez de sus labios, ese
famoso refrn de En este mundo traidor, nada es
verdad ni es mentira. Todo es segn del color del
cristal con que se mira

Aquel da que fui al molino de las dos muelas Lo de los colores de la montaa, ya estaba re-
con mi padre, regres contento parque haba es- suelto y ahora quedaba esperar cuatro aos has-
tado tan cerca de la Montaa Azul, que era como ta que yo fuera mayor y entonces buscara el
yo la llamaba, parque as la haba soado y que famoso tesoro, aunque dicen que esa sierra

Visita el nostre perfil de Facebook i el bloc www.aclloixa.blogspot.com

6 Visita nuestro perfil de Facebook y el blog www.aclloixa.blogspot.com
 tiene unas cuevas imponentes donde hay os-
curidad total, y alguien me dijo un da, cuan-
do jugbamos en una torre de defensa donde las
escaleras de acceso son angostas, tortuosas y
obscuras que yo era claustrfobo.
Claustro qu? le repuse como asqueado de
ser tal cosa-
Pues que padeces esa enfermedad del miedo a
estar encerrado me respondi-
O a estar en un lugar muy estrecho.
Era verdad, me ocurra una desazn enorme,
como si alguna vez, me haba visto en un lugar
excesivamente estrecho. Por esa razn, de pe-
queo nunca quera entrar en una profunda cueva
que mi familia haba construido para refugiarnos
cuando en la guerra vena la aviacin a bombar-
dear.
Con todo esto, tena yo catorce aos, y aun-
que hay quien dice que un hombre a los catorce
ya sabe lo que est bien y lo que est mal, pues
lo cierto es que yo, criado en el campo, rodeado
de gente buena y trabajadora, creo que no me
encontraba muy capacitado para discernir sobre
ciertas cosas que ahora las veo clarsimas.
Con esta incipiente madurez sufr la desilusin
de saber que la montaa no era en realidad azul,
y tambin, que el tesoro, a pesar de ser cierta su
existencia no era como yo lo imaginaba: veamos
cmo fue eso:
Tenamos un vecino que era aficionado a relatar
muchos pasajes de su vida, y en uno de ellos me ex-
plic cmo era una de esas simas de la Montaa azul.
Fui un da sin que lo supieran mis padres, me
dijo, y con un farol de petrleo. Penetr en uno
de esos forats que tiene la tierra. Al principio
era ancho, pero luego, as como iba bajando, se
Deseas conseguir nmeros atrasados de LLOIXA?
correo: aclloixa@hotmail.com
estrechaba considerablemente y llegu a un tra-
mo de la bajada en que, quiz por falta de aire o
de combustible, se me apag el farol en cosa de
cinco minutos y me qued en plena oscuridad.
Tuve un momento de indecisin y por fin pens
que tanteando las paredes podra ir ascendiendo
hasta llegar a la salida, ero antes de emprender
la retirada hice un descubrimiento, que anterior-
mente, con la luz y caminando, no haba reparado
en l, y era que se escuchaba el rumor de una
corriente de agua, cuyo caudal debera ser impor-
tante a juzgar por el fuerte rumor.
Llegado a ese punto de la historia, se hizo la luz
para mi y entend cmo, cual y donde estaba el
tesoro del moro fugitivo. Respecto a mi vecino,
cabe decir que a pesar de la total oscuridad, lleg
sin mucha dificultad a encontrar la salida, porque
de haber ocurrido lo contrario, no me habra con-
tado su historia la cual me hizo ver claro sobre la
existencia del tesoro, que conociendo la escasez
de agua en aquellos parajes, una importante co-
rriente de agua, como la escuchada por mi vecino
es un tesoro, y la gente as lo entenda sin calcular
la dificultad para moro o cristiano, el aflorarla en
aquellos tiempos desde la profundidad.
As pues, el descubrimiento de mi vecino me
enseo que lo que se dice a veces, no es as ni
parecido a la realidad. Un tesoro si no lo puedes
utilizar, no es tal tesoro, o lo que es lo mismo, no
vale nada.
Con el tiempo, la inteligencia humana ha con-
seguido mquinas que esas aguas profundas que
escuch el novato espelelogo han podido ex-
traerse de las entraas de la tierra y regar cam-
pos ridos y resecos. Aguas que si han resultado
ser un tesoro, vaya usted y pregunte a quienes las
utilizaron y quiz se sorprenda. Y en cuanto a la
bella montaa vestida de azul, valoro lo que anta-
o escuch de mi ilustrado amigo y vecino Diego,
aquello de En este mundo traidor
CUENTO DE ISIDRO
Sabemos que son muchos los que se guar-
dan nuestros boletines desde aquel lejano n-
mero 0 de 1981 y se los encuadernan cual
enciclopedia Espasa.
En la sede de LLOIXA (Antigua Biblioteca
de la Casa de Cultura) disponemos todava de
ejemplares de muchos boletines de la poca
1981-2003, previa a la publicacin del n-
mero 101 con el que se dio inicio esta etapa.
Adems en nuestro blog es posible descargar
en PDF todos los ejemplares desde el men-
cionado nmero 101 de octubre de 2007. Si
os falta algn nmero atrasado no dudis en
pedrnoslo.
LLOIXA 168. Noviembre de 2013 7
 La Plaa de Maisonnave (Part 1)
Vicent Acame Poveda
Al mes de mar de lany 2000 vaig publicar a
la revista Informativo San Juan dirigida per En
Vicente FilloL larticle La plaza de Maissonnave.
Era el segon duna serie de 10 articles que vaig
publicar a aquella revista avui anomenada Villa
de Sant Joan. Des daquell any 2000 fins avui
moltes coses han canviat, i canviaran, seguint
una evoluci natural i lgica dels temps que van
i venen. Tenint com a punt de partida aquell ar-
ticle, he volgut fer aquest nou escrit de la plaa
de Maisonnave per al Butllet Lloixa. Vulc donar-li
les grcies al Senyor Vicente Fillol i a la revista
que dirigeix, per loportunitat que em va donar de
escriure i publicar a les seues pgines aquells ar-
ticles, i omplir un espai cultural en un mitj escrit
al nostre poble.
Sempre s bo saber don venim, per a saber
cap a on volem anar. El que hem fet i el que fe-
ren els avantpassats, sempre s un bon punt de
referncia i inspiraci per als projectes de lavui i
del dem, i una espurna que pot encendre la fla-
ma per a donar llum, on sembla
que de vegades, noms pot haver
incertesa i foscor que ho atura tot.
dominical de mercat, que ms o menys seria aix:
s diumenge, una campana sona en mig de la
foscor i la boira, mentre al lluny horitz clareja
el nou dia. Des de Fabraquer arriben els primers
feligresos caminant encara que s de nit, venen
a la primera missa del dia, que es fa a les sis
del mat. Dos olors potents i agradables es ba-
rregen a la plaa: lolor del caf acabat de fer
que surt de la cuina del Caf Bar Pepe, i lolor
del pa cuit amb forn de llenya del forn de Can-
tonet. Un soroll llauger rtmic i continu sacosta
poc a poc, sn carros dels comerciants tirats
per mules i cavalls, procedents de Fabraquer, el
Salt, Benimagrell, Orgeja, la Condomina i altres
partides rurals de lHorta dAlacant. Els carros
van carregats amb fruites i verdures del temps,
cebes, crelles novelles del riuet, vi, oli i altres
mercaderies. Les tendetes ambulants van instal-
lant-se poc a poc. Arriben caminant dones amb
cistelles plenes dous de corral de les seues fin-
ques.

Dedique aquest escrit als vens,

als comerciants, clients, viatgers,
turistes i visitants de la plaa,
dahir i davui, i tamb a tots els
que estimeu la Plaa Maisonnave.
Moltes Grcies. Salutacions cor-
dials.

Dia de Mercat a la Plaa de

Maisonnave.

Hi ha racons a Sant Joan

dAlacant on tothom ha trobat
sempre un espai propi de Llibertat
i germanor. Un espai necessari que
HISTORIA DE SANT JOAN

ha donat renom i prestigi a Sant La plaa en dia de mercat. (Postal cedida per Isidro Buades)
Joan dAlacant des de temps im-
memorials; un deixos racons s la Plaa de Mai- El dia clareja i totes les paraetes ja estan mun-
sonnave. Ens conta el Catedrtic En Manuel Sala tades, amb lones de colors que li donen un aire
Prez a la Crnica de San Juan de 1924 que moro, semblant un soc rab. Tamb obrin de bat a
aquesta plaa era en aquells temps, el centre de la bat les portes de les tendes i magatzems ubicats
poblaci, on es concentrava la seua vida, la seua al permetre de la plaa: (nomene seguidament
activitat i el seu moviment pblic i social. Cada comeros que estan al nostre record recent i llun-
dijous i diumenge es celebrava el mercat de pro- y, i que van exercir la seua activitat en diferents
ductes agrcoles i altres menesters, que atenien etapes cronolgiques); La tenda de Elisa Cubell
a les necessitats setmanals del venat; tamb es i la Casa del Mercat de lAigua, on avui tenim la
feia la contractaci de laigua de reg del Pant Heladera Robenove; El Caf Bar Carrasco; La
de Tibi i del Canal de lHorta. Fins a la plaa acu- Carnicera de Jaime Ivorra Calsa avui Carnice-
dien propietaris, arrendataris i vens de totes les ra Ivorra Hermanos; lEstanc de Remedios Juan
partides rurals de lHorta dAlacant i de les pobla- Espins i Toms Poveda Gomis Cantonet (els
cions prximes. Els que no em conegut el que ens meus besavis), la tenda dels quals era estanc i
conta la Crnica, hem de fer un xicotet exercici forn de pa (vegeu Lloixa 100); La tenda de
dimaginaci per a submergir-nos a una jornada teixits de Rubio, (continua la activitat comer-

Envians fotografies antigues de Sant Joan i la seua gent a aclloixa@hotmail.com

8 Envanos fotografas antiguas de Sant Joan y su gente a aclloixa@hotmail.com
 cial al carrer Dr. Ivorra 24, En Juan Jose Ru- miar la imaginaci de xiquets i grans. A les para-
bio Planelles (Pregoner de les festes del Crist des de flors, algun que un altre galant enamorat,
2012, i President del Club Ciclista de Sant Joan est comprant un ramellet de flors per a la seua
fins al mateix any); La Barberia de Paco; la tenda nvia, a la que traur a ballar al vespre, quan to-
dultramarins de Vicent Goslbez (el confiter); la qui la banda del poble al templet La casita en
verdulera de Mara i Pepe Torregrosa (relleuero) Canad i Manolo mo, Manolo de mis amores,
(vegeu lloixa 166); els transports del Telero; la convertint-se la plaa en una popular verbena ju-
Perruqueria Jose Mara, que continua la seua ac- venil, posant-li un delicis punt i final a un dia
tivitat al carrer Colom, amb Jose Mara i Salvador festiu i de mercat, a la Plaa de Maisonnave.
Onofre Sabater; La Caixa dEstalvis del Sureste
de Espaa, posteriorment Ferreteria Salivor; el Eleuterio Maisonnave Cutayar
taller de reparaci de bicicletes de Pepe; la Carni-
ceria de Pablo; la tenda de Manola, posteriorment La Plaa de
Tenda de la Seny Cruz; el taller de bicicletes del Maisonnave va
to Vicent; lEspardenyeria de Consuelo; la tenda ser el retrat viu
de salat de la tia Pepa la Lluna, posteriorment Dro- de la poblaci
gueria de Mila; la Bodega de Ana Maria i Batiste; en moltes po-
la Tenda de Paca els Calces; La Pensi dAngelita; ques de la nos-
El Caf i Bar del seny Pepe, avui Bar Restaurante tra histria local,
Pepe. i lencreuament
de camins de la
Els clients arriben amb cistelles i cabassos i al vies que unien a
mateix temps els venedors alcen la veu oferint el Sant Joan amb
millor del mercat. Els Xarlatans tamb ofereixen Alacant, Xixona,
per un duro: una manta, un mocador i una am- Alcoi, Valncia,
polla de colnia, entre altres especialitats, com les la Vila Joiosa i
pndoles de llet de burra. Els nombrosos clients Benidorm, po-
van recorrent les paraetes i els magatzems de la bles de la Mari-
plaa, regatejant preus, discutint sobre la qualitat na i pobles co-
dels productes, controlant el pesatge a les roma- marcals vens. El trnsit de viatgers, turistes i
nes i bscules, i tafanejant les tpiques xafarde- personalitats il.lustres per la plaa era continu.
ries. Els dolos fan les delcies dels xiquets, que Una daquestes personalitats va ser NEleuterio
es venen a les parades que tamb ofereixen torr Maisonnave Cutayar a qui la Plaa est dedicada.
de nvia i tortes de figues. Era molt tpic comprar Eleuterio Maisonnave va passar per aquesta plaa
el trosset de salat, la melva, i la ganya de bacallar en mes duna ocasi per a dirigir-se a la finca
per a la pericana. OGorman propietat dels seus familiars, ubicada
entre la finca Abril i el Poliespor-
tiu municipal. A la finca OGorman
es va celebrar la boda del poeta
Ramn de Campoamor amb Na
Guillermina OGorman, desprs
de contraure matrimoni a lermita
del Rosari de Fabraquer.

Al llibre Callejero biogrfico

de Sant Joan dAlacant (2008), EL CUENTO DE ISIDRO
escrit pel nostre Alfredo Campe-
llo Quereda, podem veure, a les
pgines 228 a 230, una detallada
biografia dEleuterio Maisonna-
ve Cutayar, i tamb del seu ger-
m Juan; tots dos van ser grans
amants del nostre poble, i van
contribuir a donar renom i prestigi
El Bar Pepe a la primera meitat del segle XX. Tret de Riegos y cultivos en a Sant Joan dAlacant.
las huertas valencianas dAntonio Lpez Gmez publicat a
Cuadernos de Geografa n1 a lany 1964
NEleuterio Maisonnave va
Cap al migdia la plaa ja est en plena bullcia, nixer a Alacant al si duna famlia dorigen fran-
i aleshores apareix un pregoner que, a toc de cs, el 6 de setembre de 1841. Va fer els estudis
trompeta anuncia decrets, bndols i resolucions primaris i de Batxillerat al Seminari de Sant Miquel
de lAlcaldia i del Jurat. Junt al pou, al que viuen dOriola i a lInstitut dEnsenyana dAlacant.
els gendos de la plaa, bohemis narradors de Estudi Dret a les Universitats de Valncia i
contes, enriqueixen el saber cultural i deixen so- Madrid. Va ser un gran defensor de les, en

bloc: www.aclloixa.blogspot.com LLOIXA 168. Novembre de 2013 9

 aquells dies prohibides, idees demcrates,
les quals va propagar des de la Secretaria del
Cercle dArtesans quan tenia 22 anys, i des del pe-
ridic El Fgaro, al mateix temps va prendre part
activa amb el recent creat Partido Demcrata
amb Aureliano Ibarra. Al 1868, amb 27 anys, va
ser nomenat Secretari Inter del Governador Civil,
eixe mateix any va ser nomenat regidor, i amb 29
anys ser nomenat Alcalde dAlacant.
Els segents passos del senyor Maisonnave van
ser: Diputat a Corts, sent lhome de confiana del
republic Emilio Castelar, Seguidament va ser Di-
putat per a les Constituents, Secretari de la Co-
missi encarregada de redactar la Constituci,
desprs de proclamar-se la I Repblica en 1873,
i haver ascendit el Partit Republic al poder. Als
33 anys va entrar al Gabinet de Pi i Margall del
Ministeri dEstat, sent nomenat Ministre de la Go-
bernaci, durant els mandats de Nicols Salmern
i dEmili Castelar.
va fundar un asil de pobres i indigents, i la Casa de
Socors dAlacant.
Home poltic volgut fins i tot pels membres
daltres partits poltics, no va oblidar mai a Sant
Joan, i va ser un gran amant i protector de la
nostra Vila. Els nostres avantpassats van voler
dedicar-li, el que per a ells era el millor rac del
poble, el ms nomenat i transitat, com a millor
homenatge a tan insigne Poltic. A la nostra ciutat
vena dAlacant se li ha dedicat la que avui s la
primera avinguda comercial de la capital provin-
cial, al principi de la qual es troba un monument,
obra de lescultor Vicente Bauls, erigit a Eleu-
terio Maisonnave que mira ara
a la seua prspera avinguda. CONTINUAR

Des de la Governaci va reprimir durament als

seus companys republicans cantonals, i va deixar
Madrid quan va tindre notcies, de que els bucs
insurrectes del cant de Cartagena havien bom-
bardejat Alacant, i va sufragar de la seua butxa-
ca, gran part de les despeses de les vctimes del
bombardeig. Desprs de la restauraci Borbnica
amb Alfons XII, va obtindre lacta de Diputat per
Alacant, obtenint-la tamb al 1881 i 1886, coin-
cidint amb els perodes liberals de Sagasta. Els
Canovistes acudien tamb a ell per a demanar-li
col.laboraci i mediaci conciliadora a nombrosos
assumptes. Va morir a Madrid el 5 de maig de
1890 als quaranta-nou anys, el seu cadver va ser
traslladat a Alacant, al pante familiar del desapa-
regut cementeri de Sant Blai.

El seu bigraf
En Gins Albe-
rola, lha defi-
nit com un boig
enamorat de
la Repblica,
EL CUENTO DE ISIDRO

perqu en ella
veia la forma
natural i prpia
de la Demo-
crcia. La seua
vida va estar
enterament de-
dicada al servei
de la trilogia:
Libertad, De-
mocracia y Re-
pblica. Va ser
un dels Alcal-
des mes joves
dAlacant en
tota la seua histria. Va fundar i presidir la Caja
Especial de Ahorros y Monte de Piedad (anteces-
sora de la Caixa dEstalvis del Mediterrani, CAM),

Para recibir LLOIXA en PDF en tu mail enva SUSCRIPCIN a nuestro correo

10 Per a rebre LLOIXA en PDF al teu mail, envia SUSCRIPCI al nostre correu
 PROGRAMACIN DICIEMBRE
DA 1
17:30 Horas.- Espectculo Infantil EL MUN-
DO DE LOS MUECOS. Tus entradas en tus
comercios: anticipada 5; taquilla 8. Audi-
torio de la Casa de Cultura.
DA 5
18:30 Horas.- Cine Forum Literario. Una
perversin de gnero/ Lo srdido en el Mu-
sical Clsico. Gigi de Vicente Minelli. Ba-
sada en el relato de Colette. Auditorio de la
Casa de Cultura.
DA 7
20:00 Horas.- II Gala Cultural Solidaria y I
Premios de la Cultura de Sant Joan, con la
actuacin de la compaa Jcara que repre- DA 17
sentar Colgados. Entrada-donativo 5 a
beneficio de Cruz Roja.
DAS 9 AL 13
18:00 Horas.- Audiciones de la Banda. So-
ciedad Musical La Paz. Centro Municipal de
Mayores.
DA 13
09:30 Horas.- Taller prctico dentro del pro-
yecto Qu sabes?. Afronta Enthusiasm. En-
tusismate sacando lo mejor de ti mismo:
Fuerza, sabidura y belleza, por Yolanda
Sanz. En el Centro Cultural. Requiere ins-
cripcin previa. Gratuito.
18:00 Horas.- Meriendas Literarias con el li-
bro LOS COLORES DE MATEO - Autor : Mari-
sa Lopez Soria. Casa de Cultura.Entradas en
Llibreria Teorema.
23:00 Horas.- Viernes con sabor a Jazz. Qui-
que Niveiro Bossa Nova. En el Patio de San
Juan. Reservas 965656800.
DA 14
20:00 Horas.- Concierto de la Orquesta de
Pulso y Pa Siente el Pulso de la Navidad.
Auditorio de la Casa de Cultura.
DA 15
20:00 Horas.- Teatro, representacin de la
obra Divorciadas, Evanglicas y Vegetaria-
nas, a cargo del grupo Lapsus-Teatre. Au-
ditorio de la Casa de Cultura. Entrada libre.
DAS 16 AL 18
18:00 Horas.- Audiciones de la Banda. So-
ciedad Musical La Paz. Centro Municipal de
Mayores.
DA 16
20:00 Horas.- Catas Literarias. La Marca
del Meridiano, se contar con la presencia
de Lorenzo Silva, autor del libro y concierto
de Cmara de la Sociedad Musical La Paz.
Sala de Conferencias del Centro Cultural de
Sant Joan.
19:30 Horas.- Concierto Coro Alba Olea
Osavs-Escolana, de la Sociedad Musical La
Paz. Parroquia San Juan Bautista.
DA 19
18:00 Horas.- Audiciones del Jardn Musical
de la Sociedad Musical La Paz. Auditorio la
Casa de Cultura.
DA 20
20:00 Horas.- Concierto de Navidad de la
Sociedad Musical La Paz, con la participa-
cin de todas las agrupaciones polticas.
Auditorio de la Casa de Cultura.
23:00 Horas.- Viernes con sabor a Jazz. M-
sica ao vento. En Restaurante Duetto. Re-
servas 965659061.
DA 21
20:00 Horas.- Concierto de Navidad del Or-
fen San Juan. Auditorio de la Casa de Cul-
tura.
DA 22
17:00 Horas.- Visita de Pap Nol, acompa-
ado por la S.M. La Paz. Casa de Cultura