Documenti di Didattica
Documenti di Professioni
Documenti di Cultura
NDICE
1. INTRODUCCIN .. 1 pgina
2. LIBROS REVISADOS .. 2 pgina
3. RESULTADOS .. 41 pgina
4. CONCLUSIONES . 45 pgina
5. ANEXOS 47 pgina
1. INTRODUCCIN
Sindicato AMES
1
2. LIBROS REVISADOS
2
B) LIBROS REVISADOS DE LA COMUNIDAD DE MADRID
2.15.- Editorial Edelvives. Libro de 6 de Primaria en Comunidad de Madrid
3
obligatorias bsicas de los respectivos planes de estudio, segn estableca el
artculo tercero, primera, del Real Decreto 480/1981, de 6 de marzo (BOE de
21/3/1981). Por su parte, la autonmica Llei 12/2009, del 10 de julio, de educacin
(LEC) (DOGC de 16/7/2009), asigna a los inspectores de educacin la atribucin
de examinar i comprovar ladequaci dels projectes educatius o la resta de
documentaci acadmica, pedaggica i administrativa dels centres, segn
establece el artculo 179, 1. c).
7
2.2.- Editorial Barcanova. Cicle Superior 2 de Primria. 2014. Medi natural,
social i cultural. (ISBN: 978-84-489-2405-8).
8
En la pgina 205, en lugar de decir Reino de Aragn dice Corona
catalanoaragonesa. Adems, en lugar de decir Carlos I de Espaa y V de
Alemania dice Carlos I de Castilla y de Catalua-Aragn. Esto, adems de
inventarse una entidad poltica nueva que denomina Catalua-Aragn, es un
ejemplo ms de los enormes esfuerzos que hacen los autores para no decir
Espaa y as evitar que nadie conozca su existencia.
9
desaparezca el nombre de Espaa y, como nadie puede apreciar lo que no
conoce, se evita que pueda surgir un sentimiento de identidad espaola. Adems,
se dice que Felipe IV quera imponer las leyes de Castilla a Catalua, cuando lo
que queran era que se acabaran los privilegios de los gobernantes de Catalua,
que no queran contribuir con hombres y recursos econmicos a la formacin del
ejrcito, como s hacan las dems provincias y regiones.
10
En la pgina 246, se muestra una foto de Maci en el balcn del Palacio de
la Generalidad dirigindose a los ciudadanos, y se omite que en ese momento, el
14 de abril de 1931, lo que Maci est haciendo es proclamar la Repblica
Catalana, incumpliendo as las leyes vigentes, dado que hasta el 9 de diciembre
de 1931 no se producira la aprobacin de la Constitucin Espaola de 1931, en
la que se estableci a Espaa como Repblica.
En la pgina 246, en las dos ltimas lneas, se dice que Llus Companys
fue designado presidente de la Generalitat, sin decir que, incumpliendo las leyes
vigentes, proclam unilateralmente el Estado cataln, lo cual llev a la
suspensin de la autonoma catalana en 1934 por parte del gobierno de Espaa,
con un enfrentamiento policial que comport ms de 40 muertos.
11
2.3.- Editorial Baula. 5 de Primria. 2014. Cincies socials 5 Primria.
SuPerPixPolis. (Grupo Editorial Luis Vives). (ISBN: 978-84-479-2786-9).
12
2.4.- Editorial Baula. 6 de Primria. 2015. Cincies socials 6 Primria.
SuPerPixPolis. (Grupo Editorial Luis Vives). (ISBN: 978-84-479-2953-5).
13
2.5.- Editorial Crulla de 5 de Primria. 2014. Coneixement del medi.
Cincies socials i cincies naturals. Construm. Cicle superior. 5 Primria.
(ISBN: 978-84-661-3579-5).
En la pgina 143, se dice que la Generalitat aplica las leyes que aprueba el
Parlamento de Catalua, tambin sin ninguna referencia a su obligacin de
cumplir y hacer cumplir las leyes de Espaa.
15
En la pgina 146, se propone una actividad en base a una tabla de
diferentes pases europeos con datos de nmero de habitantes y superficies, en la
que Espaa aparece con sus 47 millones de habitantes, y Catalua aparece con
sus 7,5 millones de habitantes, como si fueran dos Estados distintos. Se pide que
se comparen sus densidades poblacionales, lo cual es poco didctico ya que uno
incluye al otro, mostrando as la intencionalidad de inducir la idea de que son dos
Estados distintos.
16
2.6.- Editorial Crulla de 6 de Primria. 2014. Coneixement del medi.
Cincies socials i cincies naturals. Construm. Cicle superior. 6 Primria.
(ISBN: 978-84-661-3825-3).
17
2.7.- Editorial Edeb. 5 de Primria. 2014. Cincies socials 5 Primria.
Projecte global interactiu. (ISBN: 978-84-683-1468-6).
18
2.9.- Editorial La Galera. 2014. Coneixement del medi. Projecte Tram 2.0.
Cicle superior. 5 Primria. (ISBN: 978-84-412-2203-8).
19
2.10.- Editorial La Galera. 2014. Coneixement del medi. Projecte Tram 2.0.
Cicle superior. 6 Primria. (ISBN: 978-84-412-2205-2).
21
que pretende hacer creer que anteriormente Catalua haba sido un reino
independiente.
En la pgina 218, se dice que el viaje de Coln fue financiado por los
Reyes Catlicos, cuando la realidad es que fue financiado solo por Isabel, la reina
de Castilla. Esto es importante ya que explica por qu el posterior comercio con
Amrica se lideraba desde Castilla y no desde Aragn.
22
En la pgina 223, se presenta a los bandoleros, como Joan de Serrallonga,
como personas desesperadas por su situacin econmica, que solo asaltaban a
los ricos y que eran muy bien valorados por la sociedad rural. Es un mensaje poco
instructivo para los nios, ya que con ello se justifica actuar fuera de la ley y vivir
de la delincuencia. Tal vez, con este texto se intente justificar el actual
incumplimiento de las leyes por parte de determinados gobernantes.
23
En la pgina 246, se dice que la guerra de 1936 la iniciaron los
conservadores porque no aceptaron perder sus privilegios. Dice que a estos los
apoyaron la Iglesia Catlica y la Alemania nazi, pero en cambio no se dice nada
de la quema de conventos pocos das despus de proclamarse la Segunda
Repblica, entre el 10 y 13 de mayo de 1931, ni de la no aceptacin por parte de
las izquierdas del gobierno de derechas que limpiamente haba ganado las
elecciones de 1934, ni dice nada de los desafos a la legalidad por parte de
nacionalistas y anarquistas Al mismo tiempo, la presenta como un mero conflicto
de intereses entre buenos y malos. Es una visin poco rigurosa y equilibrada.
24
2.11.- Editorial Santillana. 2014. Coneixement del medi. 5 Primria. (ISBN:
978-84-9047-417-4)
26
es la autntica norma institucional bsica, de la que deriva el Estatuto de
Catalua. Adems, no se habla de las competencias del Gobierno de Espaa y s
se hace, en cambio, de las de la Generalidad.
27
Castilla (discriminacin tambin condenable). No se dice que en aquellos tiempos,
los territorios americanos eran de la Corona de Castilla, no de la Corona de
Aragn, hasta los decretos de Nueva Planta, cuando se hace la unin poltica y
administrativa de las dos coronas. Esto lo reconocen los autores en la pgina 188,
pero luego lo presentan como un agravio.
29
2.13.- Editorial Vicens Vives. 2015. Educaci Primria. 5.1. MEDI. Cincies
Socials.. (ISBN: 978-84-682-1479-5).
2.14.- Editorial Vicens Vives. 2015. Educaci Primria. 6.1. MEDI. Cincies
Socials. (ISBN: 978-84-682-1584-6).
30
En la pgina 63, al hablar del Decreto de Nueva Planta, se dice que se
implant un nuevo impuesto, el catastro, sobre las propiedades y las rentas de
todos los habitantes de Catalua y que se impuso el castellano como idioma
oficial nico. Todo esto es una simplificacin exagerada y descontextualizada:
33
valoracin es partidista ya que muchos ciudadanos, que se sienten catalanes y
tambin espaoles, han visto que con este recorte se han defendido sus
planteamientos. Adems, esos artculos incumplan las leyes que deban respetar,
por lo que la responsabilidad del malestar corresponde a quienes, a sabiendas de
su ilegalidad, introdujeron en el texto del Estatuto artculos inconstitucionales.
Asimismo, tampoco se dice que, en el juego democrtico, toda norma aprobada
por los distintos parlamentos, incluso si cuentan con el voto favorable de un
referndum, est sujeta a la supervisin y dictamen del Tribunal Constitucional
para ser definitivamente legales. Nada de esto se dice y no se tiene en cuenta
que en la enseanza obligatoria de cualquier pas, es decir, la dirigida a los nios,
en los libros de texto se deben respetar sus instituciones, como primer paso para
ensear a los nios a respetarlas.
ndice del libro que Baula ofrece para ndice del libro que Edelvives ofrece para la
Catalua. 2015. Comunidad de Madrid. 2015.
ISBN: 978-84-479-2953-5 ISBN: 978-84-263-9662-4
35
Cabe destacar que el libro para la Comunidad de Madrid slo tiene 111
pginas mientras que en el texto para Catalua tiene 151 pginas. Ello se debe a
que en el texto para Madrid a la geografa slo se le dedican 43 pginas, mientras
que en el de Catalua se le dedican 55 pginas. Por otro lado, el libro para
Catalua incluye dos lecciones dedicadas a los sectores Primario, Secundario y
Terciario. Igualmente, a la Historia, lecciones 5 y 6, se dedican 10 hojas menos en
el libro para Madrid que en el libro para Catalua. En resumen, los dos textos son
muy distintos, aunque comparten algunos prrafos y muchas fotografas, ya que
se adaptan a los diseos curriculares de dos comunidades autnomas diferentes.
As los de una comunidad no se pueden utilizar en la otra. Ello hace que en
Catalua, donde la lengua vehicular normal, segn su Consejera de
Enseanza, slo es el cataln, no se pueda utilizar la versin en castellano de la
misma editorial. Tal vez este es motivo por el cual la Consejera de Enseanza ha
establecido tantas diferencias curriculares.
36
En la pgina 86 se presenta otro mapa que vuelve a mostrar la existencia
de Espaa como una unidad en el siglo X, al citar la capitalidad de Crdoba en el
ao 929 con el emir Abderraman III.
37
Espaa haya 17 currculos diferentes y que el del Real Decreto antes mencionado
solo se sigua en las ciudades autnomas de Ceuta y Melilla, que son las dos
nicas ciudades donde las competencias en educacin no han sido transferidas.
Esta situacin hace que las editoriales pequeas no puedan hacer libros para
todas las Comunidades Autnomas y que las grandes ofrezcan de tres a siete
versiones diferentes para que todas las Comunidades encuentren alguna que,
ms o menos, se adapte a lo que ellas han establecido. Como adems tienen que
servirlas en varias lenguas (castellano, cataln, vasco y gallego), e incluso han
pensado ofrecerlas en varios dialectos (andaluz, aragons, leons, etc.), la
rentabilidad de las empresas editoriales no est asegurada. Muchas han dejado
de servir sus libros en algunas Comunidades y solo lo hacen en algunas lenguas,
y muchas de las pequeas solo lo hacen en la suya y en una sola lengua, todo lo
cual encarece el precio de los libros. Es otro ejemplo de cmo el deseo de
gobernar en su comunidad autnoma por parte de los partidos polticos de mbito
autonmico, se antepone a la posibilidad de sobrevivir de sus propias empresas.
ndice del libro que ofrece para Comunidad ndice del libro que ofrece para la
Valenciana solo en castellano. 2015. Comunidad de Madrid. 2014.
ISBN: 9788467578249 ISBN: 9788467574319
El Atlas que se adjunta es en parte diferente El Atlas que se adjunta es en parte diferente
del de la Comunidad de Madrid. del de la Comunidad Valenciana
38
En la pgina 14, deja bien claro que en el siglo VI los visigodos ya
ocuparon casi toda la Pennsula Ibrica, constituyendo un pas, el llamado
Hispania, nombre del que deriva el nombre de Espaa. Se dice que su gente
hablaba en latn, que eran cristianos y que tenan costumbres parecidas a las de
los romanos. Se destaca este punto dado que en algunos textos de Catalua se
insiste en que Catalua es ms antigua que Espaa.
39
2.19.- Editorial SM. 6 Primaria. Savia. 2015. Ciencias sociales. Comunidad
de Madrid. (ISBN: 978-84-675-7582-8).
ndice del libro que ofrece para la ndice del libro que ofrece para la
Comunidad Valencia (valenciano). 2015 Comunidad de Madrid. 2015
ISBN: 9788467579062 ISBN: 978-84-675-7582-8
El Atlas que se adjunta es en parte diferente El Atlas que se adjunta es en parte diferente
del de la Comunidad de Madrid. del de la Comunidad Valenciana
40
ya que es un referente respecto a que en nuestro pas, en plena democracia, no
siempre se han respetado los resultados de las elecciones democrticas.
3. RESULTADOS
41
Contenidos de adoctrinamiento ideolgico partidista en los libros de texto de la materia "Conocimiento del medio (Geografa e
Historia)" de 5 y 6 de Enseanza Primaria de Catalua, durante el curso 2016/2017.
Leyenda:
1. Se dedica una extensin a la Geografa e Historia de Catalua excesivamente superior que a la de Espaa.
2. No cita el concepto de "Provincia" o no lo prioriza sobre el de "Comarca".
42
3. Prioriza trmino "Estado espaol" sobre el trmino "Espaa".
4. No resalta que la Constitucin est por encima del Estatut.
5. Se citan los smbolos de Catalua (bandera, escudo e himno) y no los de Espaa.
6. Se presenta a Catalua y a Espaa, como si fueran dos naciones diferentes.
7. Se presentan mapas en los que Catalua se destaca en color distinto como si fuera un estado independiente.
8. Se introduce la idea de que los beros ya eran catalanes.
9. Se dice que los romanos invadieron Catalua, como si ya existiera Catalua en aquella poca.
10. Se utiliza el trmino "Corona catalanoaragonesa" en vez de "Reino de Aragn", que es lo que realmente exista.
11. Se hace creer que la Catalua inicial tambin comprendia Aragn.
12. Se le otorga a Catalua la categora de Reino.
13. En lugar de decir Carlos I de Espaa se dice Carlos I de Castilla y de Catalua-Aragn (No existe Espaa?).
14. No se cita que Catalua no negoci con Amrica porque no contribuy al viaje de Coln.
15. No se presenta la guerra de "els Segadors" como la consecuencia de no querer contribuir a formar el ejercito.
16. Se habla del bandolerismo cataln, sin hacer una condena explcita del mismo.
17. Victimismo por el decreto de "Nueva Planta", sin citar que Catalua apoy al otro aspirante al Reino.
18. Se presenta la Guerra de Sucesin como una guerra contra Catalua, en vez de guerra entre dos aspirantes.
19. Se presenta la declaracin de Maci del Estatut o/y de Companys del Estado Cataln como un hecho positivo.
20. En la Segunda Repblica se presenta a la derecha como mala y a la izquierda como buena.
21. Se relaciona independencia de excolonias con las Bases de Manresa y luego con el Estatuto de Autonoma.
22. Se hace pensar que antes del franquismo, en Catalua todo el mundo hablaba en cataln y nadie en castellano.
23. Se dice que la lengua propia de Catalua slo es el cataln y no tambin el castellano.
24. Se presenta a Catalua sin ninguna referencia a Espaa, ni a la lengua espaola.
25. No se hace ninguna referencia a la obligacin de cumplir y hacer cumplir las leyes de Espaa.
26. Se habla del Parlament y del President del Govern y no del Congreso, del Rey y del Gobierno de Espaa.
27. Se ridiculiza la prctica religiosa, como algopropio de actitudes supersticiosas.
28. Se critica al Tribunal Constitucional y no se ensea que las leyes se han de cumplir aunque no gusten.
29. Se presenta a Catalunya dentro de la UE, sin hacer referencia a que ello es consecuencia de ser parte de Espaa.
30. Se dice que Barcelona es la capital de Catalua, al igual que Paris lo es de Francia.
31. Predominan las citas a un determinado partido poltico actual, ignorando los dems.
32. Se utiliza el trmino "comunidad" en lugar de "sociedad", para reforzar la unidad colectiva identitaria.
33. Se dice que Catalua y Pas Vasco se sienten naciones, como si todos sus habitantes lo pensaran.
34. Se presenta el uniformismo cataln (catalanidad) como bueno y el espaol (espaolidad) como malo.
35. Se presenta el sentimiento nacionalista cataln como bueno y el espaol como malo.
43
Como se puede observar en la tabla los principales resultados globales son:
c) En tercer lugar estn el resto de textos, que son los que slo contienen 2, 1
o ningn contenido con carga de adoctrinamiento ideolgico partidista.
Estos son los de las editoriales Edeb y Baula en Catalua y las tres
consultadas de fuera de Catalua que son: SM, Edelvives y Santillana.
44
CONCLUSIONES
45
determinadas Comunidades Autnomas deseen independizarse del resto de
Espaa. Hasta este momento la Alta Inspeccin ha estado frenada por el propio
Ministerio de Educacin en su actuacin frente al adoctrinamiento ideolgico
partidista y sin que se haya producido ninguna actuacin significativa por parte del
Ministerio de Educacin.
46
ANEXO
Bloque 4. Las huellas del tiempo. Los contenidos son: El tiempo histrico y su medida.
Las fuentes histricas y su clasificacin. Las Edades de la Historia: Duracin y datacin de los
47
hechos histricos significativos que las acotan. Las lneas del tiempo. La Pennsula Ibrica en
la Prehistoria. La Pennsula Ibrica en la Edad Antigua. Los Reinos Peninsulares en la Edad
Media. La Monarqua Hispnica en la Edad Moderna. Espaa en la Edad Contempornea (I):
el siglo XIX. Espaa en la Edad Contempornea (II): los siglos XX y XXI. Nuestro Patrimonio
histrico y cultural.
3 i 4t. Primria. El mn que ens envolta . Sistema Sol-Terra-Lluna. Relacions entre els
moviments de rotaci i translaci de la Terra, el dia i la nit i les estacions. Relaci entre la
posici del Sol i les ombres. Mesura de la temperatura, direcci i velocitat del vent i quantitat
de precipitaci. Registre, representaci grfica i interpretaci de dades meteorolgiques
bsiques. Formes de relleu i accidents geogrfics. Localitzaci de les formes de relleu i
accidents geogrfics ms rellevants de lentorn. s i elaboraci de plnols i mapes senzills del
poble, barri o ciutat. Aplicaci de tcniques dorientaci. Relaci de les principals
caracterstiques del clima de lentorn amb les varietats climtiques de Catalunya. Comparaci
amb altres climes. Observaci i descripci de diferents tipus de paisatge de lentorn proper i
lluny. Reconeixement dels elements naturals i humanitzats i de limpacte de lactivitat humana
en el paisatge. Identificaci i disseny dactuacions responsables orientades a ls sostenible de
lentorn. Persones, cultures i societats. Elements bsics de lestructura econmica i de
lorganitzaci social, poltica i administrativa dels municipis i les comarques. Valoraci de la
diversitat social, cultural i de gnere i respecte per les diferncies. Identificaci de les
manifestacions culturals com a elements de cohesi social. Identificaci i descripci dalguns
trets demogrfics i econmics de lentorn a partir de lobservaci directa de lentorn proper i de
48
dades i representacions grfiques. Anlisi i comparaci de dades dentorns rurals i urbans.
Anlisi de missatges publicitaris i valoraci de la seva incidncia en la presa de decisions de la
vida quotidiana. Desenvolupament dactituds de consum responsable. Reconeixement de
situacions relatives a la mobilitat viria que poden comportar risc. Mesures que contribueixen a
la seguretat personal i digital. Nocions bsiques per a la cura dun mateix i de les persones de
lentorn. Canvis i continutats en el temps Identificaci dels canvis en les persones al llarg
del temps i de les diferents etapes personals. s de tcniques de registre i representaci de la
histria prpia i del passat familiar proper. s de fonts histriques diverses per obtenir
informaci i evidenciar els canvis i continutats al llarg del temps daspectes de la vida
quotidiana i de lentorn proper. s dunitats de mesura temporal i aplicaci de les nocions de
canvi i continutat. Anlisi de levoluci dalgun aspecte de la vida quotidiana al llarg del temps:
s dunitats de mesura temporal i aplicaci de les nocions de canvi i continutat. Anlisi
diacrnica i sincrnica de levoluci dalguns aspectes de la vida quotidiana (habitatge, vestit,
utillatge...) al llarg del temps i comparant diverses cultures. Identificaci del paper dels homes i
les dones, individualment i collectiva, en la histria. Descoberta i valoraci del patrimoni social
i cultural. Aplicaci de nocions de canvi i continutat en els paisatges.
5 i 6. Primria. El mn que ens envolta. La Terra, planeta del sistema solar. Lectura i
interpretaci de dades del temps atmosfric en diferents representacions. Identificaci de la
relaci entre clima, vegetaci i relleu. Principals riscos mediambientals relacionats amb el
clima. Identificaci i localitzaci de les principals unitats de relleu i la hidrografia de Catalunya,
dEspanya i del mn. Utilitzaci i interpretaci de diferents representacions cartogrfiques
(plnols, fotos aries, croquis...), en diferents suports, per localitzar elements importants del
medi fsic. Reconeixement dels usos socials dalgunes roques i minerals. Anlisi dels elements
naturals i antrpics que influeixen en la configuraci del paisatge. Identificaci dalguns
fenmens naturals: els terratrmols i les avingudes daigua. Valoraci dactuacions que
contribueixen a la protecci del medi. Persones, cultures i societats. Participaci activa a
lescola com a aprenentatge per a la vida en democrcia. Reconeixement de la diversitat
dopinions. s de diferents canals per a lintercanvi dopinions i difusi dinformacions.
Organitzaci territorial de Catalunya, Espanya i Europa. Principals institucions democrtiques i
organitzacions poltiques. Valoraci del paper de les administracions en la garantia dels
serveis pblics. Reconeixement i valoraci de la diversitat cultural i lingstica de Catalunya i
dEspanya. Coneixement dels smbols que identifiquen Catalunya en el marc europeu.
Valoraci dels drets i deures ciutadans i del paper individual i collectiu en la construcci dun
mn ms just i equitatiu. - Valoraci de la necessitat dun comproms per a la resoluci de
problemtiques socials. Rebuig dels estereotips i prejudicis, aix com de les situacions
dinjustcia i discriminaci, per raons de gnere, orientaci afectiva, origen i creences,
desenvolupant sentiments dempatia i respecte amb els altres. Observaci, identificaci i
descripci dalguns trets demogrfics, econmics i culturals i religiosos de la societat catalana i
espanyola. Trets principals de lespai geogrfic mundial relatius als moviments migratoris i la
globalitzaci. El dileg entre cultures i religions. Activitats econmiques del territori i sectors de
49
producci. Tipus dempresa i la seva organitzaci. Valoraci de la influncia de les vies de
comunicaci i transport en el desenvolupament de leconomia del territori. Valoraci de la
viabilitat duna idea emprenedora per mitj del treball cooperatiu i utilitzant diferents fonts
dinformaci. Interpretaci de la realitat a travs dels mitjans de comunicaci. Anlisi crtica de
la influncia de la publicitat sobre els hbits de consum. Consum responsable i valoraci de
ls del diner. Identitat digital. Gesti de la privacitat de les dades. Mesures que contribueixen a
la seguretat personal i digital. Nocions bsiques per a la cura dun mateix i de les persones de
lentorn. Prevenci de la violncia masclista i de qualsevol fanatisme. Canvis i continutats en
el temps Comprensi del temps cronolgic: identificaci de la durada, simultanetat i
successi desdeveniments histrics. s de representacions grfiques per situar fets i etapes
de levoluci histrica. s de diferents fonts histriques (orals, documentals, materials) per
contrastar informacions sobre un mateix esdeveniment i obtenir elements per explicar les
accions humanes. Valoraci de la prpia histria personal i collectiva per a la comprensi del
passat i del present i la construcci del futur. Valoraci de lintercanvi intergeneracional
dexperincies. Anlisi del paper de les dones com a subjectes individuals o collectius de la
histria al llarg del temps i valoraci de la seva aportaci al patrimoni i a la cultura. Anlisi de
levoluci dalgun element patrimonial de lentorn proper mostrant-hi respecte. Caracteritzaci
de les formes de vida prehistriques. Romanitzaci a la pennsula Ibrica. Fets bsics de ledat
antiga al territori actual de Catalunya. Trets bsics de lestructura social, poltica i econmica
de ledat mitjana a la pennsula Ibrica en el marc de lEuropa feudal. Naixement i expansi de
la Catalunya medieval. Trets bsics de lestructura social, poltica i econmica de ledat
moderna a la pennsula Ibrica. Lpoca dels descobriments. Catalunya dins la monarquia
hispnica. Lpoca de les revolucions poltiques i econmiques a Espanya i Europa (segles
XVIII i XIX). La revoluci industrial a Catalunya. El mn contemporani. Anlisi dels fets bsics
de la histria de Catalunya, Espanya i el mn al llarg dels segles XX i XXI per comprendre la
societat actual. Estudi de diferents avenos tecnolgics i cientfics. La seva repercussi en el
mn contemporani.
50