TEMA

4: GENTICA BACTERIANA
La variabilitat gentica de les bactries s molt ms elevada que la dels organismes eucariotes.
Els bacteris sn genticament heterogenis tot i ser de la mateixa espcie.
El concepte despcie t us relatiu poden tenir diferencies gentiques del 10-30%. En canvi en
organismes superiors de la mateixa espcie la component gentica s molt semblant.
La variabilitat bacteriana es deguda a:
1. Alta velocitat de creixement que augmenta la
probabilitat de que hi hagi mutacions espontnies.
En condicions ptimes es divideixen cada 30 minuts.
Hi haur mutacions que afecten a la bactria, Algunes
seran deletries (efecte negatiu) per altres no i
seran transferides a la descendncia.

2. La transferncia de genomes:
Transferncia vertical duna generaci a la segent
Transferncia horitzontal una bactria passa un gen o un conjunt de gens, dun
individu a un altre que coexisteix amb el primer. Sol succeir entre individus duna mateixa
espcie, per no sempre. Aix que es poden intercanviar gens entre individus de diferents
espcies, per en general acostuma a ser entre properes (ex: entre gram+ entre elles i no
duna + a una -). Hi ha 3 mecanismes (transformaci, transducci i conjugaci).
Les mutacions que apareixen espontniament es poden transmetre verticalment (de generaci
en generaci)
Exemple: Quantes bactries duna colnia tenen una mutaci?
Probabilitat de que muti un nucletid o un gen: 10-8 o 10-9 (freqncia de gens mutats)
Cada bactria t un genoma. En un cultiu bacteri, hi ha 108 bactries /mL de cultiu per tant,
en una colnia hi hauria entre 1 i 10 indivius amb una mutaci.
Si parlem duna enterobacteria (Escherichia coli) s una bactria gram negativa que viu a lintest;
t un genoma de 4000 gens. Les protenes normalment tenen entre 200 i 500 aminocids. Si jo
considero que la protena t 333 aa, la mida mitja del gen s 1000 nucletids. Per tant, un genoma
t una longitud de 4106 nucletids.
En un cultiu bacteri, hi ha 1084106 nucletids per mL 41014 nucletids/mL.
Durant el procs replicatiu, se mestan produint 41014 10-9 errors en la replicaci = 4105 errors.
La majoria daquests errors acabaran reparant-se.
Hem de tenir en compte tamb el tipus de mutacions (espontnies o per agents mutagnics), ja
que no totes implicaran un efecte en el fenotip. Hi ha mutacions que sn silencioses. Les
mutacions ms freqents sn la substituci dun nucletid per un que no toca (mutacions
puntuals) i aquestes mutacions puntuals poden comportar:

Considerem com a punt de partida el cod TAC, que codifica per la tirosina.
Mutaci silenciosa: Si el canvi de base afecta a la tercera lletra
del cod i laa continua sent el mateix. Tot i que la mutaci no
es repari, no hi ha cap efecte en la protena final. Hi ha un canvi
en el genoma que no afecta al fenotip final.
Mutaci sense sentit: Introducci dun cod STOP. La traducci
de la protena saturar all on hi ha hagut la mutaci. Donar
lloc a una protena incomplerta que segurament no ser
funcional. Causa efectes fenotpics greus.
Mutaci de canvi de sentit: es canvia un aminocid per un altre
i poden tenir un efecte a nivell de la funci de la protena. Amb
posibles efectes en el fenotip
Canvis en el marc de lectura: la mutaci s una adici o
deleci dun cert nombre de bases nitrogenades. Tenen
conseqncies bastant drstiques sobre la protena, i per
tant, sobre el fenotip. Hi ha bactries que ho fan a posta, ja
que els hi pot aportar certes avantatges.

NOMENCLATURA:
Soca salvatge: Soca natural que allem dun ambient
natural i en la que suposem que no sha produt cap mutaci.
Soca mutant: soca salvatge que ha patit mutacions que poden ser:
- Espontnies: fruit dels errors de la replicaci
- Indudes: per agents mutagnics

Les mutacions poden revertir. Igual que hi ha mutacions que passen de soca salvatge a soca
mutant; pot ser que posteriorment una soca mutant passi a ser una soca salvatge per una altra
mutaci. Aix s una REVERSI. Tot i aix, aix t conseqncies en el fenotip.
Una REVERSI FENOTPICA: s la recuperaci duna activitat manifesta duna protena
(prviament perduda per una mutaci) com a conseqncia duna segona mutaci. Pot ser
causada per:
Una reversi genotpica: Si el genotip retorna a la situaci de partida, el fenotip tamb ho
far.
uposem que tenim una seqencia de partida (soca salvatge) s produeix una
primera mutaci que provoca un canvi en la protena Es fa una segona mutaci en el mateix
punt on hi havia la primera mutaci i la canvia a la base original. Com que em reverteix el
genotip, tamb em revertir el fenotip.

 Supressi intra o intergnica: la segona mutaci no t lloc al punt de la primera mutaci, sin
a un altre punt (sanomena mutaci supressora, ja que suprimeix la primera mutaci).
Aquesta segona mutaci pot afectar al mateix gen on ha tingut lloc la primera mutaci
(supressi intragnica) o pot afectar a un altre gen (supressi intergnica).
Exemple intergnica: Suposem que el punt de partida s duna protena amb dos aminocids
que interaccionen entre ells per donar a la protena una estructura tridimensional per a que
sigui activa. Si ara es canvia un aminocid per un diferent, s molt probable que aquest nou
aminocid no pugui interactuar amb laltre aminocid, provocant que es canvi lestructura
tridimensional de la protena i que no sactivi. Si ara la segona mutaci afecta al segon
aminocid, pot ser que aquests dos nous aminocids puguin tornar a interactuar. La protena
amb una doble mutaci pot recuperar una estructura tridimensional activa.



MUTGENS QUMICS I FSICS
Les mutacions indudes augmenten la taxa de mutaci bacteriana. Els mutgens son substancies
qumiques o situacions fsiques que indueixen mutacions.
BLOC 4-4

Mutgens qumics i fsics i mecanismes dacci:

Acci

Resultat

Incorporat com T
Incorporat com A

AT
AT

GC
GC

cid nitrs
Hidroxilamina
Agents alquilants
(etilmet sulfonat, etc)

Desamina A i C
Reacciona amb C

AT
GC

GC y GC
AT

Metila G

GC

AT

Entrecreuadors
(nitrosoguanidina, mitomicina, etc)

Entrecreuament
cadenes de DNA

Mutacions puntuals i
Delecions

Colorants intercalants
(acridines, bromur detidi, etc)

Inserci entre dos

parells de bases

Microinsercions i
Microdeleccions

Formaci dmers de
pirimidina
Trencament cadena DNA

La reparaci pot originar

errors o delecions
Destrucci del DNA

Agent

Anlegs de bases
5-bromouracil
2-aminopurina

Compostos que reaccionen amb el DNA

AT

Radiacions
Llum UV

Radiacions ionitzants (raig X)

Anlegs de bases: substancies qumiques que sassemblen a les bases nitrogenades originals
per que no ho sn; dalguna manera poden enganyar a la maquinria replicativa.
Ex: 5-bromouracil anleg de la timina, per tant, sincorpora com si fos timina. En comte dun
CH3, la molcula t un Br. Una vegada incorporat com a nucletid en el DNA, t una alta
probabilitat daparellar-se amb guanines (en comptes dadenines).

ALBA GARCIA RIBAS

MICROBIOLOGIA

GENTICA BACTERIANA

Enlloc de incloure una timina, inclou un 5-bromouracil, i la primera generaci

bacteriana no presentar canvis potser, per en la segona replicaci enlloc
dincorporar una adenina, incorpori un guanina. En la segent generaci al haver
tingut una guanina, inclour una citosina.
Per tant, al principi tenem GTC i acaba amb GCC.
Perqu es produeixi el canvi la bactria ha destar aparellant-se activament, en
canvi, les bactries en reps (no es replica) no acumularan mutacions per 5bromouracil, ja que no lincorporaran.
Els anlegs de bases noms son mutagnics
en poblacions bacterianes que sestan
multiplicant activament.
2- aminopurina anleg de la Adenina.
Lesquema seria igual, per saparellaria amb
la citosina enlloc de la guanina.

Compostos que reaccionen amb el DNA: Modifiquen qumicament el DNA i

poden actuar tant en poblacions en reps com en bactries que estan
multiplicant-se.
cid nitrs: Desamina A i C
Hidroxilamina: Reacciona amb C
Agents alquilants: Metilen G (ja no saparella amb la citosina sin amb la timina)
Colorants intercalants: Sn mutagnics tant en bactries com en altres espcies.
Tenen 3 anells benznics i tenen una estructura plana, on el gruix es molt
semblant al gruix del DNA de un nucletid, i per aix es poden intercalar en la
doble hlix de DNA estirant-la, com si tingus un nucletid de ms. Quan la DNA
polimerasa arriba a la zona, introdueix un nucletid de ms (microinsercions), o
salta i es perden nucletids (micordeleccions).

Radiacions
Llum UV: Formaci de dmers de pirimidina (T-T). Uni covalent entre les dos
timines, que produeix una distorsi de la doble hlix, que provoca lerror de la
polimerasa en la replicaci.
Radiacions ioanitzants (raigs X): Provoca trencaments en el DNA.
Les mutacions per radiacions normalment no sn reparades, en canvi, els altres
si.

ALBA GARCIA RIBAS

MICROBIOLOGIA

GENTICA BACTERIANA

MECANISME DE REPARACI PER ESCISSI

Es posa com a exemple la formaci de un dmer de timina
per la llum ultraviolada. Aquest dmer distorsiona la doble
hlix, i es detectada pel sistema de reparaci. El primer que
actua s lenzim que talla el DNA en la cadena que esta el
dmer de timina, abans del dmer de timina, es a dir, cap al
extrem 5. Aquest enzim es una endonucleasa perqu talla
el DNA pel mig.
Aquesta mateixa o una altra, produeix un altre tall, per cap
al extrem 5, es a dir, desprs del dmer de timina.
Per tant, queda eliminat el tros de DNA que tenia el dmer de timina. A continuaci una
DNA polimerasa utilitza la cadena complementaria que no estava danyada i que no sha
tallat per incorporar les bases correctes, sense la presencia del dmer de timines.
Per ltim, la lligasa lligar els dos extrems i quedar la cadena de DNA restaurada.
Aquest mecanisme actua en les zones de dmers de timina, per tamb en zones del
DNA on sha afegit un grup metil, alquil o shan distorsionat.
TIPUS DE MUTANTS BACTERIANS
Quan una mutaci no es reparada i queda permanent, es el que comporta un canvi en
el fenotip. Alguns exemples daquests canvis sn:
-

Mutacions que donen resistncia a un a diferents antibitics: Poden aparixer

espontniament. Com es detecten en el laboratori? Sembrem les bactries en un
medi de cultiu on afegim el antibitic. Mentre la bactria normal no creix en
aquest medi, els mutants son capaos de crixer en presencia dantibitic.

Mutants de bactries que en principi poden produir pigments i que les mutacions
impedeixen que produeixin el pigment. Moltes bactries ambientals que viuen a
en la nostra superfcie estan exposades a la llum UV, i poden produir pigments
protectors. Quan aquestes bactries estan en un medi de cultiu veiem que
formen pigments de colors. Quan muten, parlem duna mutaci perjudicial, ja
que no poden protegir-se de la UV i no poden colonitzar la nostra superfcie.

ALBA GARCIA RIBAS

MICROBIOLOGIA

GENTICA BACTERIANA

SELECCI DE MUTANTS AUXOTROFS

Mutants auxtrofs
s un mutant que ha perdut la capacitat de produir un compost
necessari per al seu creixement, i per tant, noms podr crixer en medis de cultiu on
disposi daquest compost que ell ja no pot sintetitzar.
Les bactries necessiten varis enzim si gens per tal de donar lloc a un compost, com per
exemple la histidina. Si un enzim necessari per la seva sntesis no funciona b, ja sigui
per ell mateix, o pel gen que el codifica, parlem dun mutant auxtrof per la histidina.
Exemple amb lisina:
Tenim un cultiu de bactries que suposem que totes elles tenen una ruta biosinttica
complerta per poder obtenir lisina. Tractem aquest cultiu amb un mutagen qumic.
Sembrem una mostra del cultiu en un medi adequat per a que creixin les bactries en
formes de colnies allades.
Ara buscarem el clon bacteri que ha perdut la capacitat de sintetitzar lisina, per tant,
en un medi que no tingui lisina no ser capa de formar colnies, i en un que si que
contingui lisina ser capa de formar colnies.
Repliquem les colnies tal qual ( hi ha aparells que ho fan) en dos medis de cultiu molt
semblants entre s, per un tindr tots els components necessaris incloent la lisina, i
laltre ho tindr tot excepte la lisina.
Per tant, el auxtrof per la lisina, ser lnic que creixer en el medi de la lisina, per no
en el medi que careix de lisina. Aix podem identificar la soca bacteriana auxtrofa per
lisina.

Un mutant auxtrof per la lisina sanomena Lys-, i la bacteri origina seria Lys + i se
lanomena prottrof.
Aquest mutants tenen una utilitat practica molt gran, per tal de detectar mutgens
ambientals. Es fa mitjanant un test que est estandarditzat i acceptat duna manera
general, que sanomena test dAmes.
TEST DAMES
Sutilitza per avaluar la mutagenicitat de compostos qumics. Utilitza bactries
normalment E.Coli o Salmonella typhimurium. El punt de partida son mutants de
6

ALBA GARCIA RIBAS

MICROBIOLOGIA

GENTICA BACTERIANA

algunes daquestes dos soques, auxtrofs per la

histidina, perqu en el laboratori es va induir una
mutaci en la via biosinttica de histidina.
Un mutagen qumic, de la mateixa manera que pot
introduir mutacions que donin lloc a auxotrfia, poden
introduir mutacions que reverteixin aquesta mutaci.
Com es pot detectar aix?
La forma ms bsica del test dAmes, es posa en una placa amb medi de cultiu que no
presenti histidina, sinoculen milions de bactries auxtrofes per la histidina. Aquestes
noms seran capaces de crixer i de formar colnies aquelles bactries que
espontniament reverteixin de auxotrfia a prototrfia. Si afegim un disc de paper on hi
hem posat una substncia qumica no mutagnica, les bactries no es veuran afectades.
Si per contra, fem el mateix i li introdum un paperet amb una substancia qumica
mutagnica, aquesta es passar al medi de cultiu. Per tant, al voltant del paperet
(disquet) hi haur producte qumic mutagnic. Podem observar que al voltant daquest
hi ha un gran creixement de bacteris, per tant, la mutaci induda per la substancia
qumica, ha revertit la mutaci inicial, i per tant, passen de auxtrofes a prottrofes per
la histidina.
RECOMBINACI GENTICA
Existncia dintercanvi gentic entre bactries, i aix implicar la existncia duna
bactria donadora de DNA i duna bactria receptora a travs dun mecanisme de
transferncia, normalment horitzontal (unidireccional generalment).
En un procs de transferncia horitzontal es la transferncia, per un cop el DNA entra
a la bactria receptora, aquest shaur dintegrar en el DNA daquesta.
Si la bactria donadora i la receptora sn genotpicament diferent i aix es manifestava
en diferencies en el fenotip, es pot detectar la transferncia del DNA, perqu la
receptora adquirir un nou fenotip de la donadora.
A la natura hi ha molts casos de transferncia del
DNA del que som capaos de detectar, perqu si
la donadora i receptora sn idntiques
genticament no sobservar cap canvi, i per
tant, no el podrem detectar.
Al recombinaci gentica (transmissi de
material gentic entre bactries) es poden
detectar pels canvis fenotpics.

ALBA GARCIA RIBAS

MICROBIOLOGIA

GENTICA BACTERIANA

MECANISMES DE TRANSFERENCIA DE GENS

Segons com passi el DNA tenim 3 mecanismes:
-

Transformaci: El DNA passa del donador al receptor de forma lliure, no hi ha

cap vector transmissor del DNA. Pot ser que una part de la poblaci de bactries
morin i es lisin, i per tant, el DNA sallibera en fragments que poden interaccionar
amb la superfcie de la bactria receptora i penetrar. Es un procs que es pot
produir de manera espontnia.

Transducci: Existeix un vector transmissor i aquest ser un virus que infectar a

la bactria donadora, injectant el seu DNA, i replicant-lo, i les noves partcules
vriques, incorporen DNA del virus. Pot ser, que enlloc de incorporar el DNA del
virus, incorpori part del DNA de la bactria. Ser aquest, el que infecti a la nova
bactria i injectar el DNA bacteri del seu interior a la receptora.

Conjugaci: El DNA passa de la bactria donadora a la receptora per contacte

directa entre les dos bactries. La donadora li pot transferir a la receptora,
molcules ms petites de DNA circular ms petita que els cromosomes i que son
autoreplicables que sanomenen plasmidis. Aix sanomena transferncia
conjugativa de plasmidis. En altres casos es pot transferir gens del cromosoma.

TRANSFORMACI
El DNA passa de forma lliure, sense cap contacte directe. Lorigen del DNA normalment
son fragments duna bactria donadora que ha mort i sha lisat. Algun daquests
fragments interaccionen amb receptors localitzats en la superfcie de la bactria
receptora. Per a que el fragment pugui entrar, la bactria receptora ha destar en un
estat competent
s aquell estat en que les bactries poden incorporar el DNA. La
paret bacteriana ha de ser permeable per tal que el DNA pugui entrar.
Aix es pot donar de manera espontnia a la natura, per de manera natural la majoria
de les bactries mai entren en estat competent, per hi ha altres espcies que si que hi
poden entrar de forma natural.
8

ALBA GARCIA RIBAS

MICROBIOLOGIA

GENTICA BACTERIANA

Hi ha dos exemples:
-

Pneumococ: Bactria gram+ i es el principal causant de les pneumnies

bacterianes. El seu nom cientfic es Streptococcus pneumoniac.
Meningococ: Bactria gram i es el principal causant de la meningitis bacteriana.
El seu nom cientfic es la Neisseria meningitidis.

Aquestes bactries son transformables noms quan arriben a la fase estacionaria del
seu creixement, s a dir, quan perden la capacitat multiplicativa i entren en estat de
reps.
A altres bactries, nosaltres podem induir la entrada de DNA en bactries, per aix ja
no seria una transformaci de manera natural. Es fa permeabilitzant la membrana de la
bactria receptora. Normalment es fa amb E.Colli.
La entrada implica la interacci entre la envolta de la membrana, i una de les dos
cadenes de DNA. Alguna nucleasa de la paret, degrada una de les dos cadenes i es la
cadena no degradada la que entra dins de la cllula. Per tant, noms hi ha un tros de
DNA monocatenari procedent de la bactria donadora.
Si donadora i receptora son de la mateixa espcie, comparteixen DNA i per tant, aquest
DNA monocatenari tindr seqencia homologa a la del receptor. Grcies a lacci de la
bactria que esta molt conservada RecA que interv en processos recombinatoris de
material gentic, afavorir que la monocadena de DNA que penetra des del exterior, es
produeixi un desplaament on la zona del cromosoma homologa, s a dir, una separaci
de les dos cadenes del cromosoma, de manera que la cadena monocatenria del exterior
saparelli a una de les dos que ha quedat lliure del cromosoma. Podem dir que hi ha un
desplaament de una de les dos cadenes del cromosoma per la monocadena de la
bactria donadora.
Desprs una endonucleasa tallar la cadena
que sha desplaat del cromosoma, i la lligasa
lligar els dos extrems a la monocadena.
Si hi ha una certa diferencia entre les dues
cadenes, el resultat ser un canvi genotpic.
Mitjanant aquest mecanisme, la bactria es
pot tornar ms virulenta.
Experiment de Grifith
Va assentar les bases, perqu anys desprs es demostres que el portador de la
informaci gentica es el DNA.
Es basa en una espcie bacteriana, el pneumococ, que es una de les especies
transformables naturalment, i el seu nom cientfic es el streptococcus pneumoniae. Hi
ha determinades soques virulentes, perqu produeixen cpsula, que s antifagocitria.
9

ALBA GARCIA RIBAS

MICROBIOLOGIA

GENTICA BACTERIANA

Per tant, quan les cllules envaeixen el organisme hum, no poden ser fagocitades, i
per tant, son virulentes.
Per detectar una soca capsulada, veiem que en un medi de cultiu formen colnies llises
(voltant molt regular).
Hi ha mutants del mateix pneumococ que sn incapaos de formar cpsules, i per tant,
aquests seran fcilment fagocitats i no virulents.
Quan els sembrem el medi de cultiu, aquests formaran colnies amb el voltant irregular
(colnies rugoses).
En aquests experiment, va agafar un cultiu de cllules capsulades (virulentes) i els
injectava amb ratolins i morien. Si li injectaven cllules no virulentes el ratol sobrevivia.
A continuaci va agafar un cultiu de les cllules capsulars i els va tractar amb calor, per
tant, va destruir les cpsules i les cllules van morir, i al injectar-lo al ratol aquest
sobrevivia. Per ltim, al agafar cllules virulentes, les tractava per calor, i les mesclava
amb cllules no capsulades per tant no virulentes, al injectar-lo al ratol aquest moria.
Va treure sang dels ratol mor i va trobar cllules no capsulades i daltres capsulades.
Com podia ser aix si els hi havia posat cllules capsulades morta? Per la transformaci,
ja que el DNA de les virulentes arriba a les no virulentes, transformant-les en virulentes.
Temps desprs, altres investigadors, van demostrar que
la molcula transformadora de virulentes a no virulentes
era el DNA.
Aquest experiment ens indica que el fenomen de la
transformaci es pot donar en la natura, en aquest cas
en el interior dels ratolins, i que per exemple, es pot estar
donant contnuament en el nostre organisme (intest).
TRANSDUCCI
El DNA passa a travs dun vector, que en aquest cas ser un virus. Un virus s una entitat
submicrocopica, acellular, format per una coberta proteica, dins de la qual hi ha una
molcula dcid nucleic.
Els virus que afecten bactries sanomenen bacterifags, virus bacterians o fags.
PROCS DINFECCI
-

El virus reconeix receptors de la superfcie de la bactria i injecta el seu DNA al

interior de la bactria.
Aquesta molecula de DNA del virus, es multiplica donant lloc a moltes molcules
iguals a ella, i al mateix temps, es forma dins de la bactria noves cobertes
vriques, que acabaran englobant els DNA.
La bactria al final es converteix en un sac amb molts virus i es lisen alliberant els
virus.
10

ALBA GARCIA RIBAS

MICROBIOLOGIA

GENTICA BACTERIANA

El resultat final es la lisi de la bactria infectada i lalliberament del virus

CICLE LTIC

La coberta vrica sanomena cpsida.

Pot passar, que algun virus sequivoqui. Les cpsides vriques enlloc denglobar en el seu
interior una molcula de DNA del virus, pot englobar un fragment del cromosoma
bacteri. Per tant, quan aquest virus infecti una nova bactria, no produir un cicle ltic,
sin que injectar un tros de DNA bacteri procedent de la altra bactria, que tindr la
possibilitat de recombinar-se, substituint la zona del cromosoma equivalent. El resultat
final seria una recombinaci substitutiva, per una transducci generalitzada
Es un
procs totalment al atzar i fruit dun error. Per tant, qualsevol regi del cromosoma t
la mateixa possibilitat de ser transduida.

Hi ha un altre tipus de transducci, que sanomena

transducci especialitzada, on intervenen un subgrup de
bacterifags que quan infecten una bactria enlloc dinduir
un cicle ltic, incorporen el genoma del virus en una regi
especifica del cromosoma bactria, convertint-se en un tros
ms de cromosoma bactria. Una bactria a la que li passa
aix sanomena cllula lisogenitzada.
lisognia
Fenomen mitjanant el qual el virus pot
introduir el seu material gentic en el cromosoma bacteri.
PAS DE LISOGNIA A CICLE LTIC
Aquest fenomen pot ser reversible, es a dir, en determinades substncies, i determinats
factors externs, aquests virus es poden reactivar, s a dir, es pot alliberar el fragment
vric, restaurant ntegrament el cromosoma bacteri, i el del virus per separat. Un cop
alliberat, el DNA del virus es comena a replicar, i es forma cpsida englobant molcules
i el resultat final seria la lisi. Aquest seria el resultat normal.
En certa freqncia, pot produir-se errniament, un loop del DNA del virus unit a un
cromosoma bacteri. Per tant, es formar una molcula circular amb un tros de
cromosoma bacteri dins de la molcula i un tros de genoma vric haur quedat dins
dels cromosoma bacteri. Aquest loop es tornar a duplicar, es crearan cpsides i es

11

ALBA GARCIA RIBAS

MICROBIOLOGIA

GENTICA BACTERIANA

lisar, per amb la peculiaritat, de que ara tots els virus tindran part del cromosoma
bacteri.
CONJUGACI
Contacte directe entre una bactria donadora i una receptora. Es freqent que passi a
part de DNA cromosmic, els plasmids.
Plsmid
Molcula de DNA circular de doble cadena amb capacitat de replicaci
autnoma, independentment de la replicaci del cromosoma. La diferencia entre els
cromosomes i els plasmids es que aquests sn ms petits que els cromosomes, i els
cromosomes son imprescindibles per a la vida, en canvi, els plasmids no, poden ajudar
a la bactria a adaptar-se a ambients, per no es necessari per a la seva vida.
Molts plasmids sn conjugatius, s a dir, que poden passar de una bactria a una altra
per mitj dun contacte amb una bactria que no cont plasmids. Al mateix temps, que
un plasmid passa a la bactria receptora, es fa una replicaci daquest, i una de les cpies
passa al receptor i laltra a la donadora.
MECANISME
Lexemple es fa amb el plasmid F, que es el primer que es va caracteritzar en E.Colli.
-

La bactria donadora que cont el plasmid sanomena F+ i la receptora que no

en t sanomena F-.
Grcies a la presencia del plasmid F, la bactria F+, pot expressar en la seva
superfcie un pili sexual, que es diferent als flagels. Es capa de interactuar amb
la superfcie de la bactria F-.
Un cop feta la interacci es produeix una retaracci daquest pili, que entra en
contacte directe la envolta de la bacteria F+ amb la F-.
Amb aquest contacte es produeix una destrucci controlada i parcial de les
envoltes que sanomena pont conjugatius, on els dos citoplasmes entren en
contacte directe.
En aquest punt comena el procs de transferncia del plasmid. Una de les dos
cadenes del plasmid es tallada per una endonucleada en un punt concret.
Aquesta cadena t un extrem lliure que comena a passar cap a la F-.
A mesura que aquesta cadena passa a la F- una DNA polimerasa va sintetitzant
en la F- la cadena complementaria a la cadena que passa.
Hi ha una altra polimerasa que empleni el buit que quedi en la part de la bactria
F+.
Quan es completa el procs, shaur restaurat el estat de doble cadena del
plasmid de la bactria F+, i tindrem la F- que sha convertit en una F+.

Prcticament tots els plasmids que tenen capacitat conjugativa passen per un cas molt
semblant a aquest.

12

ALBA GARCIA RIBAS

MICROBIOLOGIA

GENTICA BACTERIANA

Un factor F que t capacitat per inserirse en una altra bactria ha de tenir una
regi tra, que per exemple, codifica per
la sntesis dels pilis sexuals. En aquesta
regi tra tamb es troben les molcules
caces de mobilitzar el DNA des de la
donadora a la receptora.
Una altra regi molt important, s la
regi oriT, que indica lorigen de
transferncia, i ser aqu on talli la endonucleasa, i ser lo primer que passi a la F-.
Tamb cont elements mbils, que son seqencies de DNA que tenen capacitat de
moures duna localitzaci a una altra. (IS3-IS2-Tn1000). Es a dir, poden passar duna
zona del plasmid a una altra, o a un altre plasmid, o fins i tot, al cromosoma.
El plasmid t una mida de un 3% de la mida de la bactria, i cont aproximadament 100
gens.

13

ALBA GARCIA RIBAS

MICROBIOLOGIA

GENTICA BACTERIANA

ELEMENTS MBILS
Sn caracterstics de bactries. I poden ser de dos tipus:
-

Seqncia dinserci: s una regi de DNA de petit tamany, entre 800.000 bases,
que presenta en els dos extrems dos regions repetides en seqencia divergent,
s a dir, si llegim en un extrem de dreta a esquerra tindre el mateix que en el
altre extrem llegit al revs. Al mig queda el gen, que codifica per lenzim
transposasa, que permet la mobilitzaci cap a un nou lloc, i la integraci en el
nou lloc.
Els transposons: Sn ms complexes, perqu consten de dos seqencies
dinserci una a la esquerra i laltra a la dreta, i al mig una seqencia de DNA que
cont altres gens que codificaran per diferents funcions. Per tant, un transpos
sempre ser ms gran que la seqncia dinserci.
Els gens dels transposons codifiquen per resistncia a antibitics, per tant, en
molts casos seran aquests els responsables de la resistncia antibitica.
Exemple: IS50 que cont els gens Kan (que dona la resistncia a un determinat
antibitic ) str (dona resistncia a streptomicina?
Quan un transpos passa a una altra bactria, la bactria receptora adquiria
aquests gens i per tant, es tornar resistent.
Tamb sn mutagnics. Quan els
transposons sintegren en un lloc ho fan
al atzar, i hi ha la possibilitat de que ho
faci en mig dun gen, i per tant, aquest
estar partit per la meitat, i aix
provocar la seva inactivitat, i per tant,
parlem duna mutaci per transposici
dun element mbil.

Els elements mbils estan presents en

molts plasmids. Aix t unes implicacions.
El cromosoma bacteri t seqncies
dinserci (IS3) igual que el plasmid, i es
important que siguin iguals entre els dos. Si
aix passa, es produeix una reintegraci
integrativa (lligament encreuat). El resultat
daix s que el factor F acaba integrat en
el cromosoma de la bactria.

14

ALBA GARCIA RIBAS

MICROBIOLOGIA

GENTICA BACTERIANA

Quan aquesta bactria que cont el factor F integrat en el cromosoma, entri en contacte
amb una altra receptora, comenar donant-li el factor F per la regi oriT, per com es
veu lligat al cromosoma, tamb es transferir aquest sencer. Per tant, aquesta bactria
ser capa de transferir el cromosoma, grcies al factor F integrat a una nova bactria.
Una bactria que cont el factor F integrat
sanomena Hfr (high frequency og
recombination),
alta
freqncia
de
recombinaci de gens cromosmics. Quan una
bactria Hfr es junta amb una F-, es capa de
transferir-li el seu cromosoma.
Segons on sintegri el factor F, els gens del
cromosoma passaran amb diferent ordre.
Podria ser que acabs passant tot el
cromosoma, per aix s molt difcil, ja que el pont conjugatiu hauria daguantar tot el
temps necessari (90 minuts), i normalment no s tant estable. Per tant, lo normal es que
passi tot el factor F, per a mesura que comencem amb el cromosoma, es va tancant el
pont i per tant no entrar tot.
En funci del lloc del cromosoma on sintegra el factor F podem classificar les diferents
Hfr. (Hfr1 Hfr2 Hfr 3 Hfr 4)
El resultat de lencreuament entre Hfr amb una F- s que es mant Hfr + F , ja que no
t tot el plasmidi, noms presenta la meitat, i per tant, no presenta totes les funcions,
tot i que presenta benefici ja que cont gens duna altra bactria que contribueix a la
variabilitat.
El plasmid F no s un plasmid tpic, ja que la majoria de plasmid bacterians confereixen
a les bactries algunes propietats que son beneficioses per aquestes, s a dir nous
fenotips beneficiosos. Per el plasmid F no, ja que noms permet que es pugui
autotransferir, per no de resistir als antibitics, o metabolitzar a algun compost etc.
Lexemple tpic sn els factors R, R de resistncia, com per exemple als antibitics. Els
factors de resistncia a antibitics acostumen a ser especfics de la espcie, i per tant,
seran difcilment transmesos a altres especies, lo que no vol dir que mai, ja que en casos
especials ho poden arribar a fer. La majoria sn conjugatius, s a dir, que sn
transferibles, i aix permet que es dispersi conjugativament entre individus de la
mateixa espcie, i que els hi confereixi la resistncia antibitica. Molts factors de
resistncia a antibitics, conten gens que doten residncia a ms dun antibitic, per
tant, quan el factor R passi duna bactria a una altra, aquesta adquirir instantniament
i a la vegada residncia a diferents antibitics. MULTIRESISTNCIA
Exemple: factor R100 de E.Colli.
El factor R100 presenta caracterstiques del factor F, sumant-li noves coses, que seran
els que confereixin la resistncia. Per exemple, presenta la regi tra que igualment
15

ALBA GARCIA RIBAS

MICROBIOLOGIA

GENTICA BACTERIANA

codifica per als pilis sexuals, tamb la regi oriT, i

presenta dos transposons, i entre ells, una srie
de gens que codifiquen per resistncia
antibitica. Pot ser que noms contingui un gen,
o que continguin ms. Hi ha un gen que confereix
la resistncia al mercuri, per tant, a part dels
antibitics, tamb donen resistncia a altres
substncies txiques per ales bactries.
VERSATILITAT ESTRUCTURAL DELS PLASMIDS
Estructuralment els factors R sn molt verstils, s a dir, es poden modificar, fent-se ms
petits o ms grans. Que es faci ms gran pot significar que rebi un altre transpos duna
altra bactria i que sinsereixi al factor R propi de la bactria, i per tant, el plasmid es
far ms gran. Aquest creixement no s illimitat, ja que com ms gran sigui el plasmid
ms inestabilitat tindr, ja que ser ms complicat la seva replicaci i per tant ser ms
fcil que es perdin fragments.
Aix es deu a la alta capacitat intramolecular daquests factors de resistncia, pels
transposons que tenen zones de recombinaci.
Plsmid cointegrat: Quan sintegren dos plsmids que originalment estaven separats.
Eventualment un cointegrat tamb es pot resoldre, s a dir, es pot separar en dos
plsmids ms petits. Quan sintegra, produeix que la regi Tn es dupliqui, i per tant, al
separar-se, els dos plsmids rebran una regi Tn.
Quan en una bactria t un o ms plsmids diferents amb origen del mateix plasmid
parlem dun agregat de plsmids.
No es el mateix que una bactria presenti tots els
seus gens integrats en un sol plasmid, que els
tingui distribut en ms dun plasmid, perqu si
transfereix el plasmid una bactria amb un sol
plasmid, donar a la nova bactria tots els seus
gens, per si la bactria t repartits els gens, la
bactria receptora noms rebr una part
daquests.
INTEGRONS
Sn elements gentics caracterstics de bactries i amb implicacions biomdiques. No
estan presents en altres organismes.
s una zona on es pot anar integrant DNA de diferents orgens. Element gentic que
recull i expressa gens transportat en casetes de DNA (no transposons).
Es troben en els plsmids o dins dels transposons, tot i que tamb podem trobar-los en
els cromosomes bacterians.
16

ALBA GARCIA RIBAS

MICROBIOLOGIA

GENTICA BACTERIANA

Exemple: dos integrons de Pseudomonas aeruginosa

In0: Cont un gen a la esquerra que codifica per la integrasa i sanomena intl1. La
integrasa permetr la integraci del DNA. El triangle representa el promotor i a a
continuaci el lloc on entrar el DNA i desprs un DNA que donar resistncia per a
sulfonamida.
In7: Deriva del anterior. Comena igual, amb el intl1 que codifica per la integrasa. Tamb
el promotor que fa falta per a que sexpressi el gen de resistncia. Tamb hi ha el lloc
dintegraci del DNA. Entre el DNA que codifica per sulfonamida i el lloc dintegraci a
DNA en aquest cas es troba un altre DNA que dona resistncia a aminoglicsids. Per tant,
aquesta bactria presenta un integr ms complex. En aquest cas, tenim dos gens i
noms un promotor, s a dir, que una caracterstica distintiva dels gens bacterians, es
que molts gens poden compartir un nic promotor a diferencia dels humans. Aix s
grcies a que noms hi ha una sola molcula de RNAm.
En els integrons es poden integrar diferents gens de resistncia donant la complexitat.

17