Documenti di Didattica
Documenti di Professioni
Documenti di Cultura
Molecular.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 2
NDICE
Tema 1: La Transcripcin Procariota.
Tema 2: La Transcripcin Procariota: Regulacin.
Problemas.
Tema 3: La Transcripcin Eucariota I.
Problemas.
Tema 4: La Transcripcin Eucariota II.
Problemas.
Tema 5: La Transcripcin Eucariota III.
Extra Tema 5: Tcnicas.
Problemas.
Tema 6: La Transcripcin Eucariota IV.
Problemas.
Tema 7: La Traduccin.
Tema 8: La Replicacin Procariota.
Problemas.
Tema 9: La Replicacin Eucariota.
Tema 10: Reparacin de las Mutaciones en Procariotas I.
Tema 11: Reparacin de las Mutaciones en Procariotas II.
Problemas.
Tema 12: Reparacin de las Mutaciones en Eucariotas.
Problemas.
Tema 13: Recombinacin General: Introduccin.
Tema 14: Recombinacin General: Mecanismo Enzimtico.
Problemas.
Tema 15: Recombinacin de Sitio Especfico.
Tema 16: Transposicin Procariota.
Problemas.
Tema 17: Transposicin Eucariota.
Tema 18: Biologa de los Retrovirus.
Tema 19: Retrotransposones y Retrogenes.
Problemas.
Tema 20: Inmunoglobulinas.
Problemas.
Exmenes.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 3
Pgina 4
2. La Elongacin.
Se aaden los rNTP complementarios al DNA antisense, en
53. Llega un momento en el que se pierde la subunidad
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 5
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 6
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 7
1. EL OPERN ARABINOSA.
Contiene los genes (B, A y D) que metabolizan la arabinosa
para obtener energa. Se activa en presencia de arabinosa
(similar al opern lactosa: sistema de C- inducible por
arabinosa).
Pgina 8
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 9
Pgina 10
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 11
(extracelular)
SPTUM
MADRE
Quinasa
Termosensible
OFF
Quinasa
Termosensible
ON
Quinasa
Termosensible
OFF
SpoA-P ON (prot.
Master)
SpoA OFF
PROESPORA
Quinasa
Termosensible
ON
SpoA-P ON (prot.
Master)
SpoA OFF
inact
inact
AB
AB-F
AB
AB-F
AA
AA-P
Dom. Pasa
AA-AB
act
inact
Pi
act
Transcribe
para 2r
2r
E
Transcribe
para
Dom.
proteasa
act
Transcribe
para
G
act
Transcribe
para 4b
K
inact
4b
K
act
Dom.
proteasa
GENES
QUE
DETERMINAN LA
FORMACIN DE
LA PARED.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 12
4. EL FAGO .
El fago lambda () es un virus atemperado, es decir, que
puede hacer el ciclo ltico (lisis) si decide matar a su
husped cuando se divide y as infectar a las clulas
vecinas, o bien puede hacer el ciclo lisognico (lisogenia)
cuando integra su genoma en el del husped (siempre en el
mismo sitio) cuando no se divide. El genoma de un virus
integrado en el genoma del husped recibe el nombre de
profago (fago = virus; bacterigafo = tipo de virus cuyo
husped es una bacteria).
Su genoma es lineal pero dentro del husped se circulariza
por los extremos cos. Necesita usar la maquinaria del
husped para realizar sus funciones (es decir, los
promotores de sus genes son bacterianos). Se replica por el
modelo del crculo rodante.
Pgina 13
nutL
CI
nutR
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 14
PRE
PL
PRM
PR
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 15
y CI tienen funciones
respectivamente).
opuestas;
ltica
lisognica
PR
CI es una protena lisognica. Se expresa gracias a
CII/CIII desde PRE. Sus dianas son PR y PL (reprimirlos,
igual que Cro pero a muy baja [ ] porque les tiene mucha
afinidad) y estimular su propia sntesis desde PRM (despus
de que CII/CIII la haya estimulado para que empiece a
concentrarse).
Cro y CI tienen acciones opuestas sobre PRM pero iguales
sobre PM y PR.
CII/CIII:PantiQ
LISOGENIA
PRE
Pint
Cro: bloq. PR y PL a mucha [ ]
bloq. PM a poca [ ]
CI: bloq. PR y PL a poca [ ]
bloq. PM a mucha [ ]
estim. PM a poca [ ]
LISIS
LISOGENIA
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 16
Pgina 17
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 18
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 19
PROBLEMA TRANSCRIPCI 1
En absncia de glucosa, E.coli pot metabolitzar l'arabinosa utilitzant un conjunt de gens indubles que estan
disposats en tres grups en el cromosoma. Un d'aquests grups est format pels gens araABCD. Els gens araA, araB
i araD codifiquen enzims implicats en el metabolisme de l'arabinosa, mentre que el gen araC codifica una
protena reguladora que coordina l'expressi dels gens de l'oper arabinosa. (Els altres dos grups de gens
codifiquen protenes implicades en el transport de l'arabinosa a travs de la membrana).
Per entendre les propietats reguladores de la protena araC es va allar un bacteri mutant amb una deleci en el
gen araC. Tal com es mostra a la taula que es dna a continuaci, la soca mutant no expressa el producte del gen
araA quan s'afegeix arabinosa al medi.
A) Penseu que la protena araC s un regulador positiu o un regulador negatiu de l'oper arabinosa?
Resposta: La protena araC s un regulador positiu en presncia darabinosa. Quan la protena araC s funcional
(araC+), laddici darabinosa fa que la transcripci del gen araB augmenti 1000 vegades. Per si el gen araC est
mutat (araC-) i, per tant, no hi ha protena araC funcional, aquest augment dels nivells de transcripci no es
produeix.
B) Com serien els resultats de la taula si la protena araC fos una protena reguladora de tipus contrari?
Resposta: Si araC fos un regulador negatiu, els resultats serien:
Minus Arabinosa
1
1000
Plus Arabinosa
1000
1000
Si fos un regulador negatiu, en estar mutat (araC-) no podria reprimir i, per tant, la transcripci seria mxima fins
i tot en absncia darabinosa.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 20
PROBLEMA TRANSCRIPCI 2
Diferents bacteris amb mutacions a l'oper arabinosa reaccionaran de manera diferent davant de diferents
concentracions de sucres. Completeu el segent quadre suposant que les mutacions que afecten llocs d'uni de
la protena araC no afecten la uni de la RNA polimerasa. Considereu que la concentraci de glucosa s baixa i la
d'arabinosa s alta.
Resposta:
Constitutiva
No
S (regulada)
No
S (regulada)
No
S (regulada)
No
araO1
Explicaci: Una inserci dun nucletid al principi de la pauta de lectura fa que no hi hagi protena. Per tant, araC
no pot reprimir la transcripci del gen araC i aquesta se sintetitza de forma constitutiva. Per com que no es
produeix protena araC, no es transcriuen els gens estructurals que necessiten araC com a activador
transcripcional.
araI s el lloc duni daraC per activar la transcripci dels gens estructurals. Per tant, si est mutat, els gens
estructurals no es transcriuen. En canvi, aquesta mutaci no afecta la transcripci del gen araC, que es transcriu
com sempre (de forma regulada).
Amb al lloc duni de CAP-AMPc passa al mateix. Els gens estructurals necessiten dos activadors: araC y CAPAMPc, i si aquest no es pot unir, no es transcriuen.
Perqu la transcripci del gen araC sigui constitutiva, araO1 ha destar mutat. Aix araC
no es pot unir i no pot inhibir la transcripci del gen araC. Una mutaci a araC tindria el
mateix efecte, per els gens estructurals no es transcriurien i, en canvi, segons el
plantejament del problema, s que ho fan.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 21
PROBLEMA TRANSCRIPCI 3
El bacterifag pot formar una associaci estable amb el cromosoma bacteri perqu el virus produeix un
repressor. Aquest repressor impedeix que el virus repliqui el seu DNA i produeixi lisozimes i tots els altres
elements necessaris per a destruir el bacteri. Quan sindueix el virus amb llum UV, es destrueix el repressor i el
virus entra al seu cicle ltic normal. Aquest repressor s el producte del gen cI i s part del genoma salvatge del
virus. Un bacteri lisognic per + est ple de repressor, i aix li dona immunitat contra qualsevol virus que infecti
aquests bacteris. Aquests virus poden injectar el seu DNA per el repressor del virus resident evita la replicaci
mitjanant la seva uni a loperador del nou virus. Es coneixen diverses mutacions al gen cI. La mutaci ci produeix
un repressor inactiu.
A) Un fag que cont una mutaci ci, pot lisogenitzar? Per qu?
Resposta: No, no pot lisogenitzar perqu per la lisognia s necessria la protena cI activa i ens diuen
que la mutaci ci produeix un repressor (cI) inactiu,
B) Si infecteu un bacteri simultniament amb fags salvatges i mutants ci, es poden obtenir lisgens
estables? Per qu?
Resposta: S, es poden obtenir lisgens estables perque cI actua en trans. Aix vol dir que la protena cI
produda pel fag salvatge pot reprimir tant els operadors del seu propi DNA com els operadors del
DNA del fag mutant.
C) Quin tipus de mutaci hauria de tenir un fag capa dinfectar i lisar un bacteri lisognic?
Resposta: Hauria de tenir una mutaci a la regi operadora que impedeixi luni de cI. Aquests mutants
existeixen, sn els mutants vir, vir per virulents.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 22
PROBLEMA TRANSCRIPCI 4
Quin seria el fenotip dels segents mutants de : cro, N, cII, cIII, Q, int ?
Condicions lisogniques
Condicions ltiques
cro
lisognia
extremes: lisi
no extremes: lisognia
no viable
no viable
La protena N s necessria per passar de la transcipci primerenca a la primerenca retardada, per tant
s necessria tant per a la lisi com per a la lisognia. Sense N, el fag no s capa de desenvolupar cap
dels dos cicles.
cII
lisi
lisi
La protena CII s necessria per engegar la sntesi de CI. Si no hi ha CII no hi pot haver CI i, per tant, no
hi pot haver lisognia. Sempre hi haur lisi.
cIII
lisi
lisi
La protena CIII s necessria per protegir CII i que aquesta pugui engegar la sntesi de CI. Si no hi ha CIII,
not pot haver-hi CII i no hi pot haver CI. Per tant, no pot haver-hi lisognia. Sempre hi haur lisi.
Q
lisognia
extremes: res
no extremes: lisognia
probablement lisi
lisi
La protena Int s necessria per la integraci del profag en el procs de lisognia. Si no hi ha Int, no pot
haver-hi lisognia. En condicions ltiques hi hauria lisi. Per en condicions lisogniques s dificil de
determinar. Potser finalment es fa la lisi o potser el profag es mant sense integrar-se i llavors no seria
viable.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 23
PROBLEMA TRANSCRIPCI 5
A la regi regualdora del fag els promotors PR i PRM estan associats a loperador OR que consta dels
suboperadors OR1, OR2 i OR3.
A) Indiqueu a la taula inferior si a diferents concentracions (alta i baixa) de protena repressora cI i de
protena cro, els suboperadors estarien ocupats (+) o lliures (-), i si els promotors PR i PM
sestimularien () o es reprimirien ().
protena
cI
cI
cro
cro
concentraci
protena
baixa
alta
baixa
alta
suboperador suboperador
OR1 OR2
+
+
+
+
+
+
B) Expliqueu quin seria lefecte duna mutaci en la regi OR2 que impeds la uni de protena.
- No shi podria unir la protena cI (repressor) i, per tant, no hi podria haver transcripci a partir del promotor PM ja
que necessita cI com activador. Aix implicaria que sha de produir lisi. Per altra banda, no afectaria a la uni de la
protena cro, necessria per a la lisis, ja que t ms afinitat per OR3 .
Per tant, seria un fag ltic.
C) Es coneixen diferents tipus de mutants en el fag : els mutants cI, cII, i cIII, que no produeixen protena cI,
cII i cIII funcional, respectivament, i el mutant cy que t una mutaci al promotor que limpedeix utilitzar la
protena cII com a regulador positiu. Indiqueu si les segents parelles dinfeccions fgiques podrien
complementar-se i donar lisgens i expliqueu per qu:
1) cI i cII
2) cII i cIII
3) cy i cI
4) cy i cII
1) cI no sintetitza protena cI per si cII
cII no sintetitza protena cII per s cI, amb lajut de la protena cII produda per laltre fag. Com que
en conjunt es sintetitza cI, es podran donar lisgens estables.
2) cII no sintetitza protena cII per si cIII
cIII no sintetitza protena cIII per s cII. Com que en conjunt es sintetitza protena cII i cIII, es podr
sintetitzar cI i es podran donar lisgens estables.
3) cy no pot fer transcripci a partir de PE ja que no shi pot unir lactivador cII. Per tant, tampoc es
podr fer transcripci a partir de PM. s a dir, aquest fag no sintetitza cI.
cI no pot sintetitzar protena cI funcional. Com que cap dels dos fags pot sintetitzar cI, no es podran
donar lisgens estables.
4) cy no pot fer transcripci a partir de PE ja que no shi pot unir lactivador cII. Per tant, tampoc es
podr fer transcripci a partir de PM. s a dir, aquest fag no sintetitza cI. Per pot sintetitzar cII
cII no pot sintetitzar protena cII per pot sintetitzar cI mitjantjant la protena cII de laltre. Com que
en conjunt es sintetitza cI, es podran donar lisgens estables.
-
D) Per qu els lisgens de no sindueixen per les radiacions UV a les soques recA ?
-
Les soques recA no produeixen protena RecA funcional. Es necessita lactivitat proteoltica de la protena RecA
activada per degradar el represor cI. Per tant, cI no podra ser degradat en les soques recA
E) Indiqueu sobre quins promotors del fag actuen les protenes cI, cII i cro i quina s la seva funci.
cI.- Actua com a repressor sobre PR i PL i com activador sobre PM. A altes concentracions tamb com a repressor
sobre PM
cII.- Actua com a activador sobre PE Pint i Panti-q
cro.- Actua com a repressor sobre PM. A altes concentracions tamb com a repressor sobre PR i PL
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 24
PROBLEMA TRANSCRIPCI 6
Mitjanant experiments de mutagnesi, uns investigadors obtingueren una soca de fag amb
una mutaci sensible a la temperatura en el gen cI, de tal manera que a 30OC la protena cI
funciona normalment, per a 42OC no s funcional. Anomenaren aquest mutant condicional tscI. Lelevada temperatura no afecta els fags salvatges. Obtingueren a ms els segents
mutants:
Mutant ts-Q: Mutant condicional que dna protena Q activa a 30OC i inactiva a 42OC
Mutant ts-cI + ts-Q: Doble mutant condicional que dna protenes cI i Q actives a 30OC i
inactives a 42OC
Mutant OR1: Afecta la subregi operadora O R1 tot impedint la uni de la protena cI per no de
cro
Mutant inv (O L3-O L2-O L1): Presenta una inversi de la regi operadora de loper esquerre
(sense afectar el promotor P L), segons el segent esquema:
Fag normal
N
OL1
OL2
OL3
OL3
OL2
OL1
2.
a)
b)
c)
d)
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 25
3. En co-infectar E.coli amb el fag mutant ts-cI i el fag mutant ts-Q a 42OC,
a) depenent de les condicions, els fags poden seguir tant la via ltica com la lisognica
perqu hi ha compelmentaci
b) els fags sn inviable perqu no poden seguir ni la via ltica ni la via lisognica
c) els fag noms poden seguir la via ltica
d) els fags noms poden seguir la via lisognica
4. En infectar E.coli amb fags portadors de la mutaci a OR1, quin s el fenotip viral
resultant?
a) Predomina la via ltica perqu cal molta ms quantitat de protena cI per activar
el promotor PRM, i en conseqncia s ms probable que simposi lefecte de la
protena cro.
b) Predomina la via lisognica, perqu cal molta ms quantitat de protena cI per
activar el promotor PRM, i en conseqncia s ms probable que simposi lefecte
de la protena cro.
c) Els fags no sn viables perqu cI no pot unir-se a la regi operadora de loper
primerenc dret
d) Cap de les anteriors s correcta
5. En infectar E.coli amb fags portadors de la mutaci inv (O
passar:
pot
I. A diferncia dels fags silvestres, en els estadis inicials de la infecci viral cro
inhibiex la transcripci del gen N a partir del promotor PL quan la concentraci de
cro s encara baixa.
II. De la mateixa manera que els fags silvestres, en els estadis inicials de la
infecci viral cro inhibeix la transcripci del gen cI a partir del promotor PRM.
III. La transcripci a partir de PL no canvia respecte als fags silvestres perqu cro
t la mateixa afinitat per les tres subregions operadores.
a) I i II sn certes, III s falsa
b) I i II sn falses, III s certa
c) I s falsa, II i III sn certes
d) Cap de les tres afirmacions s certa
Soluciones: A, A, A, A, A.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 26
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 27
- mtRNA Polimerasa: es
amanitina. Similar a
- cpRNA Polimerasa: es
-amanitina, similar
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 28
UCE
C.P.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 29
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 30
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 31
Pgina 32
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 33
RESUMEN: LA TBP
- En genes de clase I, est en SL1. Atrae, posiciona y
toca a la RNA polimerasa I. No hay tata box.
- En los genes de clase II, que tienen tata box, TBP
est en TF2D pero toca a la caja tata. Si no hay tata
box, la TBP tiene poca importancia porque la TAF se
une a DPE y hace la funcin de posicionar a la RNA
polimerasa II.
- En los genes de clase III, que no tienen tata box,
la TBP forma parte del TF3B. Tiene efecto posicionador
de la RNA polimerasa III.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 34
PROBLEMA TRANSCRIPCI 7
Una de les primeres regions promotores que es va analitzar per introducci de mutacions va sser la del gen de
la timidinquinasa (tk) del virus de lherpes simple. Els resultats obtinguts per a la regi 100 del gen es mostren a
la figura, on cada caixa representa la posici d'una regi que cont de 6 a 10 substitucions de nucletids juntes.
a) Indiqueu la posici de regions especfiques importants per a la transcripci eficient del gen tk.
Hi ha tres regions duni de factors de transcripci, que sn aproximadament les
segents:
-100 a -80
-60 a -45
-28 a -23
b) Quin tipus delement de control representa cada una daquestes regions importants per a la
transcripci?
La regi [-28, -23] podria correspondre a la caixa TATA, tamb anomenada caixa GoldbergHogness, que normalment est situada entre 25 i 35 nucletids abans de linici de
transcripci del gen, i que s reconeguda per la protena TBP, un component del factor de
transcripci basal TFIID. Les altres dues regions serien elements de control situats ms
upstream, diana per factors de transcripci no basals.
c) Quina daquestes regions s probable que contingui dos elements de control vens?
La regi [-100, -80] t uns 20 nt de longitud, mentre que les altres no passen de 15. Aquesta s lnica que
per extensi pot contenir dos elements de control vens.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 35
PROBLEMA TRANSCRIPCI 8
Una de les tcniques emprades per identificar elements de control al DNA s lanlisi de lefecte de delecions
sobre la transcripci gnica. A la figura es representen els efectes de diverses delecions sobre la transcripci del
gen 5S-rRNA eucariota. A la part (a) de la figura els mutants que es transcriuen sindiquen amb un signe +, i els
que no es transcriuen, amb un signe -. Els productes resultants daquestes delecions sanalitzaren per
electroforesi i autoradiografia (part (b) de la figura).
a) Direu que la transcripci del gen 5S-rRNA depn de seqncies situades cap a 5?
El gen noms deixa de transcriures quan eliminem la regi situada entre -80 i +63, que inclou tot el
segment situat abans de linici de transcripci. Per tant, les seqncies situades upstream (5) del gen
tindrien poca importncia per a la transcripci.
c) Si la regi de control del gen 5S-rRNA es desplacs 60 pb cap a 5 o cap a 3, quin seria lefecte
probable sobre la producci i la mida del 5S-rRNA?
Abans de respondre a aquesta qesti hem de tenir en compte que lanlisi de delecions seriades indica
que no hi ha cap seqncia situada a 5 o a 3 del gen que sigui important per a la transcripci. Linici de
transcripci est determinat per la ICR, que comena aproximadmant 50 nucletids en direcci 3
respecte a linici de transcripci. Per tant s la posici de la ICR la que determina on sinicia la
transcripci.
Si desplacem aquesta ICR, la transcripci comenaria sempre uns 50 nt abans. La longitud del transcrit
resultant estaria determinada per la posici de la primera seqncia dacabament de la transcripci (una
srie de timines, tpica del gen del RNAr-5S).
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 36
No son
enzimas
Pgina 37
proteina
proteina
Modelo
vlido
para
snRNP-U2 y snRNP-U5.
snRNP-U1,
Pgina 38
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 39
Pgina 40
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 41
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 42
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 43
PROBLEMA TRANSCRIPCI 10
La transcripci del gen de la figura requereix la uni de la protena X a la caixa x. La protena X es troba
a fetge, a ovari i a testicle. A la resta dels teixits no se sintetitza aquesta protena. A l'ovari es produeix la
sntesi constitutiva de la protena OP, que presenta afinitat per la seqncia op. La uni d'aquesta
protena impedeix l'ensamblatge del spliceosoma al lloc 5' de splicing L1. Al testicle se sintetitzen les
protenes OP i TP. Aquesta ltima s'uneix a la caixa tp i s necessria per a la utilitzaci del lloc 5' de
splicing alternatiu L2. Al fetge no se sintetitza ni protena OP ni TP. (R s el lloc 3' d'splicing)
caixa
x
caixa
TATA
+1 ATG
50
60
caixa
op
caixa
tp
L1
L2
120
cod
stop
cod
stop
seq.
poliA
100
pb
R
90
1500
3000
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 44
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 45
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 46
Recordemos
la
clasificacin
de
los
Factores
de
Transcripcin (TF) en Eucariotas:
- GTF: generales/basales. Estn por todo, activos. Ej:
TF2Dtata box.
- TF no basal constitutivo: Slo en algunos tejidos,
ativos. Ej: SP1caja GC.
- TF no basales inducibles: Slo en algunos tejidos,
basalmente inactivos. Ej: AP2, HR
Los no basales tienen dominio de unin al DNA y dominio de
unin al GTF o al complejo mediador (formado por otros TF
no basales, entre el TF unido al DNA y el complejo de
inicio de la transcripcin). El DNA se dobla para poder
hacer todos stos contactos.
Los enhancers son exclusivos de Eucariotas. Son secuencias
que no forman parte del promotor, se encuentran alejadas de
l en upstream o downstream, y tienen la funcin de unirse
a TF no basales a fin de incrementar la tasa de
transcripcin de un gen estimulando a la RNA Polimerasa II.
El TF no basal se une por un dominio al enhancer y por otro
al GTF (raro) o al complejo mediador, curvando el DNA.
Los silencers funcionan igual pero con funcin opuesta, es
decir, reducir la tasa de transcripcin de un gen.
Los insulators son secuencias fuera del promotor, diana de
protenas que se unen y bloquean la accin del enhancer
fuera de su dominio de transcripcin; es decir: los
insulators separan dominios de transcripcin (que contiene
el/los enhancers y el gen). Todo lo que hay entre dos
insulators puede interaccionar. Actan impidiendo que un
enhancer especfico de un gen, active a otro gen que no le
corresponde,
ya
que
al
estar
tan
lejos,
podran
interaccionar. As se consigue que el enhancer active
nicamente al promotor de su gen diana.
Pgina 47
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 48
- Cremalleras
de
Leucina:
Muy
similares
a
los
anteriores, SIEMPRE dimerizan y sn bsicas. La
diferencia es que en el dominio de dimerizacin, cada
monmero tiene una nica hlice anfiptica con
leucinas. Las leucinas estn mirando hacia dentro,
formando la regin hidrofbica, hacia el exterior est
la regin hidroflica y el dominio de unin al DNA
tiene los AA bsicos. Lo tienen, por ejemplo,
CEBP(=EBP) que se une a la caja CAAT, AP1 (=Jun+Fos)
Pgina 49
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 50
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 51
DE
ESTUDIO
DE
LOS
ELEMENTOS
DE
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 52
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 53
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 54
PROBLEMA TRANSCRIPCI 9
Has clonat alguns cDNAs parcials dun factor de transcripci en un vector dexpressi per veure si els fragments
del factor codificats pels cDNAs parcials sn capaos d'unir-se a l' "enhancer" que reconeix a la protena completa.
Tots els cDNAs sestenen des de lextrem 3' fins a punts variables en direcci 5del gen (figura A). Tu transcrius i
desprs tradueixes aquests cDNAs in vitro i desprs barreges els productes de la traducci amb un fragment de
DNA marcat radiactivament, que cont l' "enhancer". Quan s'analitzen les barreges per electroforesi en gels de
poliacrilamida, algunes de les protenes codificades pels cDNAs suneixen al fragment de DNA provocant un
endarreriment en la seva migraci (figura B, carrils 3, 4 i 5). Quan els clons 3 i 4 es barregen abans de la
transcripci i de la traducci, apareixen tres bandes a lassaig de retenci en gel (figura B, carril 6).
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 55
PROBLEMA TRANSCRIPCI 11
Ests estudiant lexpressi del gen AGM, que sexpressa en fetge i rony per no en cervell.
-500
-400
-300
-200
-100
AGM
1.- Fas un estudi de retard en gel (gel shift, EMSA) amb extractes nuclears de fetge (F), rony (R) i cervell (C), i
un carril sense extracte (SE), i utilitzes com a sonda els fragments a, b, c, d i e (delimitats per les fletxes) de 100
pb cadascun. Lnic que et dna un resultat positiu s el fragment c. Aquest s el resultat de lexperiment amb el
fragment c com a sonda:
SE
Resposta:
La mida del gen no hi t res a veure, ja que en aquest experiment noms participa el fragment c
del promotor del gen i no la resta del gen. Per tant, la resposta a) s falsa. La resposta b) tamb
s falsa perque la sonda t la mateixa mida en tots els casos ja que s sempre el fragment c. La
resposta c) s la correcta: si la sonda s sempre la mateixa, la causa de les diferncies en la
migraci electrofortica ha de ser la mida de les protenes que suneixen a la sonda, i que estan
presents als extractes nuclears dels diferents teixits.
2.- Fas un experiment de DNasaI footprinting amb el fragment C i extractes nuclears de fetge i de
cervell. Amb lextracte de fetge sha observat la protecci que sindica amb una lnia contnua, mentre
que amb lextracte de cervell sobserva la protecci indicada amb una lnia de punts:
...GTAGGTCTAATGCTCTTTAGGCGTATGCCGTGTCG...
Dels experiments de retard en gel i DNasaI footprinting, pots deduir que la falta dactivitat en el cervell
es deu, molt probablement, a
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 56
a) heterodimeritzaci.
b) competncia pel DNA.
c) la retenci del factor activador en el citoplasma per part duna protena inhibidora.
d) no es poden extreure conclusions funcionals daquests experiments.
Resposta:
A partir de lexperiment de retard en gel sabem que al cervell suneix una protena diferent (de
mida inferior) que la que suneix al fetge. Els resultats de la DNasaI footprinting sugereixen que
hi ha una competncia pel DNA (resposta b), ja que les dues regions protegides se solapen
parcialment. La uni del factor de cervell (inhibidor) no permetria la uni del factor de fetge
(activador). La resposta c) s falsa perque en aquest cas no hi hauria retenci en lexperiment
de retard en gel ni protecci a la digesti amb DNasaI. La resposta a) s falsa tamb perqu si
lheterodmer no suneix al DNA no hi hauria ni retenci ni protecci (com en el cas de la
resposta c) i si lheterodmer suneix al DNA, la banda de retenci estaria ms amunt. A ms a
ms la interpretaci dels resultats de lexperiment de DNasaI footprinting seria molt ms
complicada que amb la hiptesi b). Per tant, la resposta ms probable es la b).
3.- A continuaci fas un experiment de Northern amb una sonda del gen AGM i RNA de fetge i de
rony. El mRNA de fetge fa 1,4 kb, mentre que el de rony fa 1,1 kb. Quina explicaci li pots donar a
aquest fet? [Es calcula que 0,2 Kb de cada mRNA corresponen a la cua de poliA].
a) Els dos mRNAs tenen un origen de transcripci diferent.
b) Hi ha un splicing alternatiu.
c) Els dos mRNAs tenen un lloc de poliadenilaci diferent.
d) Les tres respostes anteriors sn possibles.
Resposta:
Les tres primeres respostes sn possibles i, per tant, la resposta correcta s la d). Els dos
mRNAs poden tenir mides diferents si tenen diferents orgens de transcripci (el del fetge
estaria 0,3 kb ms a 5), si fan splicing de manera diferent (per exemple, podria ser que en el cas
del rony no sincorpori al mRNA madur un ex de 0,3 kb) o si tenen dos llocs de poliadenilaci
diferents (el de fetge estaria 0,3 kb ms a 3).
4.- Fas diverses PCRs sobre DNA genmic i sobre cDNA de fetge i de rony. Els resultats sn els segents
(F=Forward, R=Revers, els nmeros sn arbritaris):
Primers (encebadors)
F128-R201
F128-R15
F128-R74
F84-R201
F114-R201
DNA genmic
cDNA fetge
cDNA rony
1,2 kb
0,8 kb
0,5 kb
0,7 kb
0,4 kb
0,9 kb
0,5 kb
0,4 kb
2,3 kb
1,6 kb
0,5 kb
1,0 kb
0,4 kb
Amb aquestes dades respon novament a la pregunta anterior. Evidentment, la resposta pot ser similar a all
que has contestat abans o diferent. Et tornem a indicar les opcions:
a) Els dos mRNAs tenen un origen de transcripci diferent.
b) Hi ha un splicing alternatiu.
c) Els dos mRNAs tenen un lloc de poliadenilaci diferent.
d) Les tres respostes anteriors sn possibles.
Resposta:
Sembla que els primers F128 i R201 estan als extrems 5 i 3 respectivament perqu les
amplificacions tenen la llargada total dels mRNAs, segons les dades de la pregunta anterior (1,2
i 0,9 kb, respectivament; sumant 0,2 kb de les cues de poli-A donen 1,4 i 1,1 kb). Utilitzant el
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 57
primer de lextrem 5 (F128) i un primer interior (R74), les mides sn iguals per als dos cDNAs.
Aix elimina la possibilitat que sutilitzin dos orgens de transcripci diferents. En la PCR amb
el primer reverse de ms a 3 (R201) i un primer forward interior (F114), les dues amplificacions
sn de 0,4 kb. Aix elimina la possibilitat que sutilizin dos llocs de poliadenilaci diferents. En
canvi, en utilitzar el primer forward F128 amb el reverse R15 (que est ms a 3 que el R74) no hi
ha amplificaci amb al cDNA de rony. I tampoc si sutilitza el primer forward F84 (que est ms
a 5 que el F114) conjuntament amb el R201. Aquestes dades fan pensar que els primers R15 i
F84 es troben en un ex que selimina al rony per que es mant al mRNA madur de fetge. Per
tant, la resposta correcta s la b).
5.- La informaci bibliogrfica ens indica que uns autors han determinat lestructura del gen a partir duna
mostra heptica, i que hi ha trobat 3 exons. Quines de les segents longituds dexons i introns sn compatibles
amb les teves dades:
a) Ex 1: 0,4 kb. Ex 2: 0,3 kb. Ex 3: 0,5 kb. Intr 1: 0,8 kb. Intr 2: 0,3 kb.
b) Ex 1: 0,5 kb. Ex 2: 0,3 kb. Ex 3: 0,4 kb. Intr 1: 0,8 kb. Intr 2: 0,3 kb.
c) Ex 1: 0,5 kb. Ex 2: 0,8 kb. Ex 3: 0,4 kb. Intr 1: 0,3 kb. Intr 2: 0,3 kb.
d) Cap de les respostes anteriors s compatible amb les meves dades.
Resposta:
El primer ex ha de tenir una llargada de (com a mnim) 0,5 kb perqu s la mida de
lamplificaci amb els primers F128 i R74. Com que hem dedut que lex 2 no est present en el
cDNA de rony, si lex 1 fos de 0,4 kb, el primer R74 estaria a lex 2 i no hauria damplificar-se
a partir del cDNA de rony. Per samplifica. Per tant, lex 1 ha de tenir un mida de 0,5 kb (o
ms). Aix elimina la resposta a). La diferncia entre els dos cDNAs s de 0,3 kb que han de
correspondre a lex 2. Per tant, la resposta correcta s la b) amb lex 2 de 0,3 kb.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 58
PROBLEMA TRANSCRIPCI 12
1.-El gen que codifica lU2snRNA t una regi reguladora una mica especial. Lanlisi daquesta regi
es va fer per introducci de mutacions (caixes grises) i clonatge en un vector que cont un gen
reporter. Els resultats van ser els segents:
-250
-200
-150
-100
-50
+1
Expressi
gen reporter
+++
+
+
+++
+++
+++
Daqu deduireu que la situaci ms exacte dels elements de control s:
a)
b)
c)
d)
Resposta:
La situaci del primer element de control ha de ser entre -225 i -200 perqu quan es muten les
caixes de -275 a -225 i de -200 a -125 lexpressi del gen no queda gens afectada. Aix ens
indica els lmits a -225 a 5 i de -200 a 3. Pel segon element de control el lmit a 5 ve indicat per
la caixa de -150 a -75 i el de 3 per la de -50 a 1. s a dir, est situat entre -75 i -50. Per tant, la
resposta correcta s la d).
2.- Direu que el promotor daquest gen cont una caixa TATA?
a) no, perqu s un gen de classe III
b) no, perqu encara que s un gen de classe II no hi ha cap element de
control a 5 que correspongui a la situaci de la caixa TATA
c) s, perqu s un gen de classe II i un dels elements de control a 5
correspon a la situaci de la caixa TATA
d) s, perqu s un gen de classe III dels que no tenen promotors interns
Resposta:
La resposta correcta s la b) perqu el gen que codifica la U2snRNA, aix com la majoria de
gens dels UsnRNAs (excepte el U6snRNA) sn gens de classe II, s a dir, sn transcrits per la
polimerasa II, i en lestudi de la regi reguladora no hi ha cap element de control situat cap a 25, que s on sol estar situada la caixa TATA.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 59
3.- Al mateix temps es va fer un assaig de retardament en gel (band shift), per identificar la protena
especfica que sunia a lelement regulador de ms a 5. A continuaci es dna lesquema que
representa el resultat de lexperiment (la fletxa indica la direcci de migraci en el gel). Digueu a qu
correspon cada un dels carrils (fragment de DNA de 250 a 175 = Sq.A; fragment de DNA de 175 a
100 = Sq.B)
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 60
4.- El gen que codifica lU2snRNA est implicat en lsplicing. Una mutaci en aquest gen que impliqus
la deleci de la regi complementria a lU6snRNA impediria
a)
b)
c)
d)
Resposta:
Durant el procs dsplicing, un cop sha format lspliceosoma i sha dissociat la U1snRNP, es
promou la reacci cataltica mitjanant lalliberament de la U4snRNP (prviament unida a la
U6nRNP). La U6nRNP lliure pot unir-se a la U2snRNP (que est unida al punt de ramificaci) per
complementarietat, i formar el centre cataltic. Per tant, la deleci de la regi de la U2snRNA
complementria a lU6snRNA impediria la formaci del centre cataltic. La resposta correcta s
la b).
La resposta a) s incorrecta perqu lspliceosoma, el complex que cont tots els elements
necessaris per lsplicing, es podria formar. La resposta c) s incorrecta perqu la uni de la
U2snRNP al punt de ramificaci es produeix per una altra regi, que no es veuria afectada.
5.- Lsnurp U2snRNP
a) est implicat en lsplicing dels introns AT-AC
b) necessita el factor U2AF per poder-se unir a una seqncia especfica de
lintr
c) est implicat en lsplicing dels introns del grup II
d) s una protena del tipus SR
Resposta:
La U2snRNP suneix al lloc de ramificaci per complementarietat, desplaant la BBP. Per fer-ho,
necessita que prviament la U1snRNP shagi unit al lloc 5 dsplicing i el factor U2AF al lloc 3
dsplicing. La resposta correcta s la b).
La resposta a) s incorrecta perque la U2snRNP est implicada en lsplicing del introns
majoritaris GU-AG i no en el dels minoritaris AT-AC. La resposta c) s incorrecta perque
lsplicing del introns del grup II no requereix snRNPs. La resposta d) s incorrecta perqu les
protenes SR, tamb implicades en lsplicing, no sn snRNPs.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 61
PROBLEMA TRANSCRIPCI 13
El llevat respon a la presncia o absncia de galactosa i de glucosa en el medi mitjanant la regulaci
coordinada de la transcripci de diversos gens estructurals que codifiquen protenes implicades en el
metabolisme de la galactosa (GAL1, GAL2, GAL7, GAL10), i tamb dels gens reguladors GAL4 i
GAL80. Mitjanant experiments denginyeria gentica es construeixen mutants estables per alguns
daquests gens. Disposem de les segents soques diploides homozigtiques per diversos al.lels del
gen GAL4 (activador transcripcional) o GAL80 (repressor transcripcional).
Soca A: llevat salvatge
Soca B: mutant GAL4 en el domini duni al DNA (GAL4 no s capa dunir-se al DNA)
Soca C: mutant GAL4 en el domini duni a GAL80 (GAL4 no s reconeguda per GAL80)
Soca D: mutant GAL80 en el domini duni a la galactosa (GAL80 no s capa dunir-se a la galactosa)
Soca E: mutant GAL80 en el promotor del gen, a nivell de la seva nica seqncia UAS (que ja no s
reconeguda per GAL4)
Soca F: mutant per la protena MIG1 en el seu domini duni a la seqncia Mig1.
Es disposa tamb del segent plasmidi:
Plasmidi G: cont un cDNA mutat de GAL4 que codifica protena incapa dunir-se a GAL80
1. Sindica a continuaci el possible fenotip de diverses soques mutants en el gen GAL4. Quina frase
s FALSA?
a) La soca B no s capa de transcriure els gens diana de GAL4, encara que hi hagi galactosa
al medi.
b) La soca C transcriu constitutivament els gens diana de GAL4, independentment de
la presncia de galactosa i de glucosa.
c) La soca A transcriu els gens diana de GAL4 en presncia de galactosa i absncia de
glucosa.
d) La soca F no s capa dinhibir la transcripci dels gens diana de GAL4 en presncia de
glucosa (i de galactosa).
Resposta:
Lafirmaci a) s certa perqu a la soca B la protena activadora GAL4 no es pot unir al DNA i
per tant s incapa, en qualsevol situaci (presncia/absncia de galactosa) dactivar la
transcripci. Lafirmaci c) tamb s certa perqu la soca A s salvatge, i per tant s capa de
transcriure els gens GAL quan les protenes repressores GAL80 i MIG1 no estan unides,
respectivament, a GAL80 i al DNA, cosa que passa quan no hi ha galactosa al medi (en el cas de
GAL80) i quan hi ha glucosa (en el cas de MIG1). Lafirmaci d) tamb s certa perqu la soca F
produeix protena repressora MIG1 incapa dunir-se al DNA (sempre que hi hagi galactosa al
medi; si no hi hagus galactosa, la soca s que seria capa dinhibir la transcripci dels gens
GAL). Lnica afirmaci falsa s la b), ja que la soca C, tot i tenir la protena activadora GAL4
constitutivament unida als promotors dels gens GAL, no podr transcriure si la protena
inhibidora MIG1 est unida al DNA, cosa que passa en presncia de glucosa.
2. Sindica a continuaci el possible fenotip de diverses soques mutants en el gen GAL80. Quina frase
s CERTA?
a) A la soca E sactiva constitutivament la transcripci dels gens diana de GAL4 tant en
presncia com en absncia de galactosa al medi (sempre que no hi hagi glucosa)
b) A la soca D sactiva constitutivament la transcripci dels gens diana de GAL4 tant en
presncia com en absncia de galactosa al medi (sempre que no hi hagi glucosa)
c) A la soca E la transcripci dels gens diana de GAL4 est sempre reprimida
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 62
4. Es fa un experiment de gel shift (retard en gel) barrejant un oligonucletid de cadena doble que
cont una seqncia UAS amb extractes de protenes nuclears procedents de diverses soques de
llevat, en absncia de galactosa. Quina de les quatre opcions s correcta?
a)
b)
Soca
A
Soca
C
Soca
A
c)
Soca
C
Soca
A
Soca
C
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 63
Resposta:
La resposta correcta s la a): A la soca salvatge el fragment de DNA suneix a lheterodmer
GAL4 + GAL 80, mentre que a la soca C, que produeix protena GAL4 incapa dunir-se a
GAL80, el fragment de DNA suneix noms a GAL4 i per tant la retenci en el gel no s tan
accentuada. Si hi hagus galactosa, la resposta correcta seria la d), perqu el fragment de DNA
suniria noms a la protena GAL4 dels extractes de la soca A i C.
5. Es construeix un plasmidi que cont un gene reporter (luciferasa) sota el control dun promotor que
cont una sola seqncia UAS. Es fan els segents experiments de transfecci en absncia de
galactosa i de glucosa:
Experiment 1: transfecci de la soca B amb el plasmidi reporter.
Experiment 2: transfecci de la soca B amb el plasmidi reporter i el plasmidi G.
Lemissi de llum s indicativa dactivitat transcripcional. Quina de les segents opcions s correcta?:
a) Experiment 1: llum / Experiment 2: llum
b) Experiment 1: no llum / Experiment 2: no llum
c) Experiment 1: llum / Experiment 2: no llum
d) Experiment 1: no llum / Experiment 2: llum
Resposta:
La resposta correcta s la d). A lexperiment 1, la soca B produeix GAL4 incapa dunir-se al
DNA i per tant incapa dunir-se a la seqncia UAS del gen reporter. A lexperiment 2,
transfectem amb el plsmid G, que produeix protena GAL4 capa dunir-se al DNA (i no
reprimible per GAL80), que suneix la seqncia UAS del plasmidi reporter i dirigeix la
transcripci de la luciferasa.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 64
los
TF
no
basales
inducibles,
mediante
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 65
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 66
El
tipo
de
HR
que
usaremos
de
ejemplo:
GR,
el
Glucocorticoid Receptor. Capta glucocorticoides, un tipo
de hormonas esteroides. Dentro de la familia de los
receptores esteroides, muestran un grado de homologa del
50% aprox por lo que se refleja la especificidad del
receptor por la hormona individual (Genes VII ed).
El TF inducible que las capta tiene 3 dominios:
- NTerminal:
activador
de
la
transcripcin,
sin
consenso.
- CTerminal: unin a la hormona y dimerizacin.
Homologa aprox. de 50%, por lo tanto los receptores
de esteroides tiene especificidad infividual por cada
hormona esteroide (Genes VII ed). Tiene dedos de Zn.
- Unin al DNA: 42-90% de homologa en todas las dianas
de los receptores de hormonas esteroides. Significa
que la mayora de HR reconocen secuencia muy parecidas
o algo parecidas, en el DNA. Tiene dedos de Zn.
De manera basal, es una protena secuestradora (Hsp90,
chaperona que mantiene plegado al receptor) que retiene a
los monmeros de GR en el citosol evitando que dimericen.
Cuando la hormona se une al GR, Hsp90 salta y los
receptores pueden dimerizar en el citosol.
Cuando GR ha dimerizado, y estando unido a la hormona, se
transloca al ncleo y se une a su caja diana: las
secuencias HRE (Hormone Response Element). Hay dos tipos de
HRE: GRE (Glucocorticoid Response Element) que es un
enhancer y nGRE que es un silencer.
La hormona sobre el GR hace el mismo efecto que el calor
sobre HSF. Pero los dmeros de GR pueden desplazar a los
nucleosomas por s solos, mientras que los de HSF
necesitaban a GAGA.
Lo ms frecuente es que GR dimerizado con la hormona se una
a GRE y active la transcripcin, pero a veces, las hormonas
bloquean la transcripcin en lugar de estimularla, es raro
pero sucede. Involucra a la caja nGRE, un silencer.
Basalmente, nGRE est unida a una protena A que permite
que s que se transcriba el gen, pero al unirse GR activado
a nGRE, salta A porque GR es ms afn y se bloquea la
transcripcin del gen.
El GR activado y unido a GRE (o a nGRE) puede desplazar a
las histonas sin ninguna ayuda, as, remodela la cromatina
del DNA. Para ello reclutan al Complejo Remodelador de la
Cromatina (CRC). El CRC contiene enzimas que actan en
diferentes procesos:
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 67
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 68
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 69
Cmo
-
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 70
PROBLEMA TRANSCRIPCI 14
El gen per a la cadena lleugera de les immunologlobulines cont un "enhancer", que regula la seva expressi,
dins dun dels seus introns. Una protena anomenada NF-B, que suneix a aquest "enhacer", es troba en extractes
nuclears de cl.lules B, les quals sintetitzen activament immunoglobulines. Contrriament, a les cl.lules
precursores de les cl.lules B (cl.lules pre-B) que no expressen immunoglobulines, no es detecta activitat NF-B.
Ens interessa estudiar lestratgia per la qual NF-B regula l'expressi del gen de la cadena lleugera .
Si les cl.lules pre-B es tracten amb sters de forbol (que activen la proteina quinasa C, causant la fosforil.laci
dalgunes protenes cel.lulars), en pocs minuts apareix una activitat NF-B paral.lelament a lactivaci
transcripcional del gen de la cadena lleugera . Aquesta activaci de NF-B no es bloqueja per cicloheximida, que
s un inhibidor de la sntesi de protenes.
Descobreixes casualment que extractes citoplasmtics de cl.lules pre-B no estimulades contenen una forma
inactiva de NF-B que pot sser activada per agents desnaturalitzants suaus (els agents desnaturalitzats
destrueixen els enllaos no covalents per no trenquen els covalents). Per intentar entendre la relaci existent entre
lactivaci de NF-B i la regulaci transcripcional del gen de la cadena lleugera , alles fraccions nuclears (N) i
citoplasmtiques (C) de cl.lules pre-B, abans i desprs de lestimulaci amb sters de forbol. Llavors mesures
lactivitat NF-B mitjanant un assaig de retenci en gel, abans i desprs de tractament amb els agents
desnaturalitzants suaus. Els resultats es mostren a la figura.
a) Com canvia la localitzaci intracel.lular de NF-B a les cl.lules pre-B en resposta al tractament amb
sters de forbol?
Abans del tractament amb sters de forbol el factor NF-
B est al citoplasma (carril 6) i desprs
del tractament est al nucli (carril 7).
b) Creus que lactivaci de NF-B en resposta als sters de forbol succeeix perqu NF-B s fosforilat
per la proteina quinasa C?
Tot i que els sters de forbol activen la proteina quinasa C, no sembla probable que el NF-
B
sactivi directament per fosforilaci, ja que tamb es pot activar per agents desnaturalitzants
suaus i, per tant, el NF-
B actiu i linactiu no poden diferir en modificacions covalents.
c) Descriu breument un mecanisme molecular per a lactivaci de NF-B com a conseqncia del
tractament amb sters de forbol.
El NF-
B s inactiu al citoplasma perqu est unit a una protena inhibidora per enllaos no
covalents. Els agents desnaturalitzants suaus poden trencar els enllaos i separar lNF-
de la
protena inhibidora (aix passa en els extractes citoplasmtics).
Qu fan els sters de forbol? Poden activar el NF
B,
perqu fosforilen linhibidor que, aix
fosforilat perdria afinitat per lNF-
B. LNF-
B lliure pot dimeritzar, passar al nucli i unir-se al
DNA.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 71
TEMA 7: LA TRADUCCIN.
Consiste en sintetizar protena a partir de mRNA. No se
puede regular tanto como la transcripcin.
La estructura de los ribosomas es:
- Procariotas: Subunidad grande (5S-rRNA, 23S-rRNA, 30
proteinas)
y
Subunidad
pequea
(16S-rRNA,
20
proteinas). Coef. de sedimentacin: 70S.
- Eucariotas: Subunidad grande (5S-rRNA, 58S-rRNA, 28SrRNA, 50 proteinas) y Subunidad pequea (18S-rRNA, 30
proteinas). Coef. de sedimentacin: 80S.
La S indica la velocidad a la que va sedimentanto la
estructura. Es directamente proporcional a la masa (mucha
masa = tarda poco tiempo en caer = mucha S).
En el ribosoma Procariota, la catlisis del enlace
peptdico (actividad peptidil transferasa) est catalizada
por el 23S-rRNA de la subunidad grande. En Eucariotas, sta
actividad la realiza la subunidad grande al completo (rRNA
y las protenas asociadas).
Los AA los aporta el tRNA. En Procariotas, la transcripcin
y traduccin se dan en el mismo compartimento (protoplasma)
y casi al instante, mientras que en Eucariotas, la
transcripcin se da en el ncleo y la traduccin en el
citoplasma, en momentos separados si hace falta.
El 16S-rRNA Procaritico, de la subunidad pequea, se une
al mRNA gracias a 6 nt conservados el 100% de las veces,
que estn a 3 del 16S-rRNA en el dominio 3 menor. En el
dominio 3 mayor hay la regin de unin al tRNA y al EF-G.
Por el dominio 5 o central se une a la subunidad mayor.
Tiene muchas secuencias palindrmicas, lo que le da una
complejidad elevada.
El 16S-rRNA puede unirse al mRNA gracias a los 6 nt
conservados el 100% de las veces, que son complementarios a
una regin del mRNA llamada Shine-Dalgarno. El S-D se
encuentra a 5 del mRNA.
S-D = RBS (Ribosome Binding Site) = Leader = 5UTR.
El tRNA, como mnimo hay 20 tipos, uno para cada AA. Pero
debido que cada AA puede venir transportado por diferentes
tRNA, hay ms. Estructura en forma de trbol.
La unin de AA al tRNA se realiza en el extremo 3 del
tRNA, mediante un enlace covalente de tipo ster. El grupo
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 72
Pgina 73
Pgina 74
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 75
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 76
Pgina 77
_________________________________________________________
La Pauta de Lectura Abierta (Open Reading Frame, ORF):
(porqu no lo explican en clase?) En Eucariotas, no hay
operones. El mRNA slo codifica para una nica protena.
Los codones (3 nt) se leen linealmente.
A veces se da que en un mismo mRNA hay dos AUG, cada uno de
ellos con su secuencia STOP. Vienen uno tras otro,
linealmente. Es como tener 2 genes diferentes en un mRNA.
Wikipedia
...se llama
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 78
5'
a act gca gta
5' aa ctg cag tac
5' aac tgc agt acg
3' ttg acg tca tgc
3' tt gac gtc atg
3'
t tga cgt cat
cgt
gta
taa
att
cat
gca
aac
acg
cgt
gca
tgc
ttg
gtc a 3'
tca
3'
ca
3'
gt
5'
agt
5'
cag t 5'
_______________________________________________________
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 79
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 80
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 81
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 82
Pgina 83
Pgina 84
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 85
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 86
Slo
cuando
hay
replicacin
RESUMEN DE LA REPLICACIN.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 87
PROBLEMA REPLICACI 1
ENUNCIAT
On es fabriquen els primers (encebadors) de RNA, en punts especfics o en punts a l'atzar de la cadena motllo?
Per estudiar aquesta questi, el DNA del fag M13 s un motllo ideal perqu no t un extrem 3'-OH lliure. Per contestar la
pregunta, es va copiar completament el cercle de M13 en presncia de DNA polimerasa de T4, el primosoma de T4 (un
complex d'helicasa i de RNA primasa), rNTPs marcats radiactivament, i dNTPs tamb marcats. En les condicions
experimentals emprades, per a cada molcula de M13 s'hi fabricava un sol primer. Els productes circulars de cadena doble
es varen digerir amb un enzim de restricci que fa un tall en una nica diana. Els productes de la digesti es varen
desnaturalitzar i analitzar en un gel de seqncia d'alta resoluci. Es varen observar moltes bandes discretes. Si els
productes de la digesti es tractaven amb RNasa abans de l'electroforesi, tots esdevenien cinc nucletids ms curts.
Com que cada producte acabava a l'nica diana de restricci, era possible deduir, a partir de la seva mida, la seqncia del
DNA motllo corresponent a la zona dels seus extrems 5' (la seqncia completa del M13 s coneguda). Algunes d'aquestes
seqncies motllo es mostren a la part esquerra de la figura. La seqncia de DNA de cadascun dels corresponents extrems
5' dels diferents productes va ser determinada desprs d'eliminar els primers de ribonucletids. Aquestes seqncies es
mostren a la part dreta de la figura, aliniades a les respectives seqncies motllo.
5'
1
2
3
4
5
6
7
8
A
T
A
A
A
A
A
C
3'
T
C
T
C
T
T
A
T
C
T
T
A
T
C
A
A
C
T
C
T
G
T
T
G
T
G
T
G
A
T
A
A
T
T
C
C
C
C
T
A
G
T
T
T
A
C
T
C
C
T
T
A
T
T
T
G
G
G
G
G
G
G
G
G
T
C
T
T
C
T
C
T
T
T
T
T
T
T
T
T
G
C
T
T
A
T
T
A
A
C
G
T
G
T
A
C
A
A
C
A
T
T
T
C
A
G
T
C
T
G
A
C
T
A
C
G
T
G
C
T
5'
A
C
A
C
T
A
T
T
3'
G
A
G
A
C
A
A
C
G
A
A
T
A
G
T
T
A
G
A
G
A
A
T
A
T
A
T
T
T
T
T
G
A) A partir d'aquests resultats deduu el lloc d'inici del primer de RNA en cadascuna de les seqncies motllo.
B) Quin s, probablement, el senyal que indica a la RNA primasa on comenar?
SOLUCI
Lexperiment en qu es basa el problema s una adaptaci dels que realment varen ser publicats a:
Cha, T. & Alberts, B.M., Studies of the DNA helicase-RNA primase unit from Bacteriophage T4, Journal of Biological
Chemistry 261: 7001-7010, 1986.
Cal entendre que per a cada molcula de motlle de M13 (que s un DNA circular, tancat), la primasa noms sintetitza un
sol primer, pero pot fer-ho en llocs diferents: el que precisament demana el problema s si aquests llocs tenen alguna
caracterstica en com. Aquest seria lesquema de 4 casos hipottitcs, amb les molcules circulars tancades (motlles),
els primers que la primasa ha sintetitzat en llocs diferents (segments en zig-zag), i la situaci de la diana per a lenzim
de restricci que utilitzarem per linearitzar (=obrir) aquests DNAs
Pgina 88
Cal suposar que que sha marcat radiactivament les cadenes filles pel seu extrem 5, s a dir han quedat marcats
els primers i els primers nucletids de DNA de la cadena naixent. Per aix el que cal fer s aparellar les
seqncies de cadena motlle amb les respectives seqncies dels extrems 5 dels productes (o sigui les
seqncies de les zones com la que hi ha encerclada en lesquema anterior), desprs allargar el productes en 5
nucletids cap a 5, que s la mida que tenen els primers (segment en zig-zag).
Aix veiem (mireu lesquema de la pgina segent), que en tots els casos, el punt sobre el motlle on ha comenat
cada primer s una T o una C: o sigui una pirimidina (en negreta a lesquema).
Tamb veiem que en la zona dinici dels primers, el motlle presenta una seqncia consens:
5 G Py T 3: aquest seria segurament el senyal que reconeixeria la primasa de T4 per iniciar la sntesis dels
primers.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 89
PROBLEMA REPLICACI 2
ENUNCIAT
El gen dnaB d'E.coli codifica una helicasa (dnaB) que separa les cadenes complementries de DNA a nivell de la forqueta de
replicaci. Les seves propietats s'han estudiat utilitzant substrats artificials com els que es mostren a la Figura 1.
L'aproximaci experimental consisteix en incubar els substrats en diferents condicions i desprs analitzar-los per
electroforesi en gels d'agarosa. La cadena senzilla curta migrar lentament si encara est anellada a la llarga. En canvi,
migrar ms rpid si ja se n'ha separat. La migraci de la cadena senzilla curta pot detectar-se selectivament per
autorradiografia, si s'ha marcat radiactivament. Els resultats de diversos experiments es mostren a la Figura 2. El substrat
n1, l'hbrid sense cues, no va ser separat per la dnaB (Figura 2, carrils 1 i 2). En canvi, quan cadascun dels dos substrats
amb cues s'incubava a 37 C amb dnaB i ATP, l'helicasa separava una quantitat considerable de fragment petit (Figura 2,
carrils 6 i 10). Pel substrat n3, es separava el fragment amb cua 3' (carril 10) i encara es detectava una banda molt dbil
corresponent al fragment amb cua 5. Totes aquestes separacions eren totalment depenents de la hidrlisi d'ATP.
La separaci de cadenes s'incrementava considerablement si s'afegia protena que s'uneix a cadena senzilla (SSB)
(compareu els carrils 5 i 6 i els carrils 9 i 10). Una observaci interessant era que la SSB s'havia d'afegir uns tres minuts
desprs de la dnaB; si no, inhibia la separaci.
SOLUCI
El gen dnaB d'E.coli codifica una helicasa (dnaB) que separa les cadenes complementries de DNA a nivell de la forqueta
de replicaci. Les seves propietats s'han estudiat utilitzant substrats artificials com els que es mostren a la Figura 1.
L'aproximaci experimental consisteix en incubar els substrats en diferents condicions i desprs analitzar-los per
electroforesi en gels d'agarosa. La cadena senzilla curta migrar lentament si encara est anellada a la llarga. En canvi,
migrar ms rpid si ja se n'ha separat. La migraci de la cadena senzilla curta pot detectar-se selectivament per
autorradiografia, si s'ha marcat radiactivament. Els resultats de diversos experiments es mostren a la Figura 2. El
substrat n1, l'hbrid sense cues, no va ser separat per la dnaB (Figura 2, carrils 1 i 2). En canvi, quan cadascun dels dos
substrats amb cues s'incubava a 37 C amb dnaB i ATP, l'helicasa separava una quantitat considerable de fragment petit
(Figura 2, carrils 6 i 10). Pel substrat n3, es separava el fragment amb cua 3' (carril 10) i encara es detectava una banda
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 90
molt dbil corresponent al fragment amb cua 5. Totes aquestes separacions eren totalment depenents de la hidrlisi
d'ATP.
La separaci de cadenes s'incrementava considerablement si s'afegia protena que s'uneix a cadena senzilla (SSB)
(compareu els carrils 5 i 6 i els carrils 9 i 10). Una observaci interessant era que la SSB s'havia d'afegir uns tres minuts
desprs de la dnaB; si no, inhibia la separaci.
SOLUCI:
COMENTARIS A LEXPERIMENT.
Aquest problema illustra el funcionament de lhelicasa dE.coli (protena dnaB), i la seva propietat de
desnaturalitzar el DNA, o sigui separar-ne les dues cadenes complementries.
Els tres tipus de molcules de DNA que es fan servir com a substrat sn:
(A): un DNA on hi ha una petita regi de doble cadena, per no hi ha cues de DNA de cadena senzilla
(B): un DNA on hi ha una petita regi de doble cadena, amb cues de DNA de cadena senzilla als dos extrems: la
cua 5 ms curta que la cua 3
(C): un DNA on hi ha una petita regi de doble cadena, que t un gap (zona oberta) en la seva part central, amb
cues de DNA de cadena senzilla als dos extrems: la cua 5 ms curta que la cua 3
La cadena amb ***** est marcada, i per tant en lautoradiografia noms veurem aquesta cadena o els
fragments que sen derivin
Qu passa en cada substrat ??
Per a cada carril sndica a dalt si sha posat helicasa en la reacci (dnaB), si sha posat protena SSB, i si sha
escalfat el tub (el que significa que hi ha hagut separaci de les dues cadenes de DNA per calor).
Anlisi del substrat (1), carrils 1 a 4.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 91
-Sense helicasa, i sense desnaturalitzar (carril 4): el DNA corre tal qual est en lesquema (les 2 cadenes
hibridades, i la molcula es veu grcies al marcatge de la cadena petita)
-Sense helicasa i desnaturalitzant per calor (carril 3), es separen les dues cadenes i veiem la banda
corresponent a la petita, que s lnica que t marcatge
-Amb helicasa, ja sigui amb SSB (carril 1) o sense SSB (carril 2) , veiem el mateix que al carril 4, o sigui que no
shan separat les cadenes.
Conclusi del substrat (1): lhelicasa no s activa sobre aquest DNA (perqu no hi ha segments de DNA que
estiguin parcialment desnaturalitzats on shagi pogut carregar lhelicasa).
Anlisi del substrat (2), carrils 5 a 8.
Els controls sense helicasa (carrils 7 i 8), sn equivalents al que passava amb el substrat 1 (carrils 3 i 4), per
tant:
-Sense helicasa, i sense desnaturalitzar (carril 8): el DNA corre tal qual est en lesquema (les 2 cadenes
hibridades, i la molcula es veu grcies al marcatge de la cadena petita)
-Sense helicasa i desnaturalitzant per calor (carril 7), es separen les dues cadenes i veiem la banda
corresponent a la petita, que s lnica que t marcatge. Noteu que com que s una mica ms llarga que la
del DNA 1, corre una mica ms amunt en el gel.
-Amb helicasa, en els carrils 5 i 6, veiem el mateix, pero amb diferents intensitats. En el carril 6 (amb helicasa,
pero sense SSB), hi ha part del DNA inicial banda superior-, i hi ha part del DNA substrat on shan separat les
cadenes, i per tant veiem banda inferior. En el carril 5, on hi ha SSB, la proporci de DNA que es
desnaturalitza s ms gran (aix ho veiem per que la intensitat de la banda inferior s major).
Conclusi del substrat (2): lhelicasa s activa, sha pogut carregar sobre el DNA perqu hi ha una regi de
cadenes separades, i ho s ms en presncia de protena SSB.
Anlisi del substrat (3), carrils 9 a 12.
-Els controls sense helicasa (carrils 11 i 12), sn equivalents al que passava amb el substrat 1 i 2, amb la
diferncia que quan desnaturalitzem per calor (carril 11), veiem dues bandes, corresponents als dos
segments separats de DNA marcat (vegeu dibueix: amb cua 5 protuberant i amb cua 3 protuberant).
-Amb helicasa, en els carrils 9 i 10, veiem el mateix, per tamb amb diferents intensitats, com passava en els
carrils 5 i 6. En el carril 10 (amb helicasa, pero sense SSB), hi ha part del DNA inicial banda superior-, i hi ha
part del DNA substrat on shan separat les cadenes, pero de les dues que podriem veure, la que correspon al
fragment que t cua 3 protuberant s molt predominant, o sigui el segment marcat de la dreta. En el carril
9, on hi ha SSB, la proporci de DNA que es desnaturalitza s ms gran (aix ho veiem per que la intensitat de
la banda inferior s major).
Conclusi del substrat (3): lhelicasa s activa, ho s ms en presncia de protena SSB, per dels dos
segments marcats que es podrien separar del DNA no marcat, lhelicasa separa molt preferentment el que t
lextrem 3 protuberant. Aix vol dir una direccionalitat de lhelicasa:
Respecte el DNA de cadena senzilla completa (el que s circular en els substrats 2 i 3, lhelicasa es mou en
direcci 5 3 (aix concorda amb el fet que lhelicasa es carrega sobre la cadena lagging en una forqueta
de replicaci, per on es desplaa per tant en aquest sentit.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 92
B) Recordeu que lhelicasa necessita DNA desnaturalitzat per poder entrar (o sigui que no es carregar per
un extrem rom de DNA). Els dos possibles punts dentrada estan marcats amb les segetes de color. El fet
que la major part de segment marcat alliberat sigui el de la cua 3, vol dir que lhelicasa ha actuat en el
sentit de la segeta vermella.
Aix vol dir que respecte el DNA de cadena senzilla llarg, lhelicasa es mou en direcci 5 3 (la qual cosa
concorda amb el fet que lhelicasa es carrega sobre la cadena lagging en una forqueta de replicaci, per on
es desplaa per tant en aquest sentit).
Si realmente lhelicasa es desplaa sobre una cadena 5> 3 de DNA, per qu no entra tamb pel punt B
(verd)? Segurament s que es pot carregar, per el segment de DNA on es pot carregar lhelicasa s molt
petit respecte laltre cas, que t tota la cadena senzilla de DNA, i per tant baixen molt les probabilitats
daquest segon esdeveniment. De fet en els resultats dels experiments, s que es veu que es desplaa una
petita quantitat daquesta cadena marcada (anomenada banda 5 ).
C) Si la SSB safegeix abans, inhibeix la separaci de les cadenes: per qu recobreix les cadenes senzilles de
DNA i inhibeix lacci de lhelicasa. Si safegeix desprs, millora la tasa de desnaturalitzaci perqu impedeix
la renaturalitzaci (re-hibridaci) posterior de les cadenes de DNA que lacci de lhelicasa ha separat.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 93
PROBLEMA REPLICACI 3
Enunciat
Les mutacions letals condicionals sn molt tils per a l' anlisi gentica i bioqumica de la replicaci del DNA. Les mutacions
sensibles a la temperatura (ts) permeten el creixement a una temperatura determinada (per exemple 30C), per no a una
temperatura ms elevada (per exemple 42C).
A E.coli s'han allat un gran nombre de mutants sensibles a la temperatura.Aquestes bacteries mutants sn deficients en la
replicaci del DNA a 42C per no a 30C. Si la temperatura del medi s'eleva de 30 a 42, aquests mutants deixen de sintetizar
el DNA i ho poden fer de dues maneres diferents. Els mutants de "parada rpida" aturen la sntesi de DNA immediatament,
mentre que els mutants de "parada lenta" no l'aturen fins que han passat alguns minuts.
A) Predieu si les segents protenes, en cas que fossin sensibles a la temperatura, donarien un fenotip de "parada
rpida" o de "parada lenta"
- una DNA topoisomerasa
- una protena implicada en la iniciaci de la replicaci
- la protena DnaA
- una DNA helicasa
- la RNA primasa
- la DNA lligasa
B) Es varen barrejar extractes cel.lulars d'un mutant de la DNA helicasa sensible a la temperatura i d'un altre mutant,
de la DNA lligasa, tamb sensible a la temperatura, i es varen incubar a 42C. Qu esperarieu: que la barreja
presents un fenotip de "parada rpida", de "parada lenta" o b un fenotip no mutant?
Soluci
(A)
Per resoldre el problema hem de tenir en compte que els mutants de parada rpida sn mutants de les protenes implicades
en elongaci, ja que quan aquestes perden la seva funci, immediatament es veu interrompuda la sntesi de DNA.
Contrriament, una mutaci comportar parada lenta si afecta una protena que noms estigui implicada en el procs
diniciaci (i no delongaci), perqu la sntesi de DNA noms es parar quan shagi diniciar un nou cicle de replicaci.
Per tant:
DNA topoisomerasa
Protena iniciaci replicaci
Prot. desestabilitzadora doble hlix (DnaA)
DNA helicasa
DNA primasa
DNA lligasa
Parada rpida
Parada lenta
Parada lenta
Parada rpida
Parada rpida
Parada lenta*
* En aquest cas, cal tenir present que la lligasa es necessita per lligar els diferents fragments dOkazaki que es
van sintetitzant al llarg de lelongaci, per que la manca duni dels fragments dOkazaki entre si no es posar
de manifest fins linici de la propera ronda de replicaci on, si no hi ha hagut lligasa, es desmontar el DNA
sintetitzat (mltiples fragments independents que abans restaven units al seu motllo pels ponts dH entre les
cadenes complementries).
(B)
Lexperiment que sexplica s un experiment de complementaci.
Si en la barreja dextractes cel.lulars dels dos mutant shi aporten totes les protenes (en versi correcta (wt) que
calen per dur a terme un procs o reacci, aleshores es restableix el fenotip salvatge (no mutant) i per tant es
diu que hi ha hagut complementaci. En aquest cas lextracte que prov del mutant dhelicasa, aporta una
helicasa mutant, pero en canvi una lligasa wt, i recprocament, lextracte que prov del mutant de lligasa, aporta
una lligasa mutant, per una helicasa wt. O sigui que en la barreja final hi ha present tant helicasa com lligasa
wt, i per aix presenta un fenotip no mutant.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 94
Pgina 95
vez se han dado las fosforilaciones y activado al preentra el Replisoma Eucariota. Contiene:
RPA: equivale a las SSBP
RFC: equivale al complejo cargador Procariota. Pone
la PCNA detrs de la Polimerasa -.
- PCNA: Equivale a la Spliding clamp Procariota (=anillo
)
- MCM7: La helicasa heterohexamrica. Se activa por
fosforilacin.
- Polimerasas: (es una primasa. No hace proofreading,
hace un primer hbrido) y - (son el core
cataltico
intercambiable,
tiene
actividad
proofreading). En orgnulos, hay la (sustituye a -
en la mitocondria).
El primer hbrido que sintetiza la polimerasa tiene una
parte de RNA en 5 y una parte de DNA en 3.
Aparte, hay otras polimerasas que no participan en
replicacin asociada a divisin celular, sino en
replicacin
asociada
a
reparacin
(por
ejemplo,
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
la
la
la
Pgina 96
de
por
los
es
Pgina 97
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 98
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 99
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 100
Pgina 101
Pgina 102
tericas
Los
complejos
equivalentes
a
missmatch
repair
en
S.cerevisiae son:
- MUT-S MSH2 (siempre est) + MSH3 (para inserciones y
deleciones de todo tipo) MSH6 (pequeas inserciones
y deleciones, mutacin puntual).
- MUT-L MSH1 (siempre est) + PMS2 (para mutaciones
puntuales,
inserciones
y
deleciones)
PMS1
(inserciones y deleciones) MLH (tambin para
inserciones y deleciones).
- MUT-H no se ha encontrado.
Los complejos equivalentes a missmatch repair en humanos
son:
- En clulas somticas:
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 103
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 104
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 105
stos enlaces
normales.
son
transversales
los
enlaces
de
H2
Pgina 106
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 107
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 108
- RecA:
es
imprescincible
para
recombinar
en
Procariotas. Aqu no recombina, sino que aparece
porque tiene mucha afinidad por el ssDNA. Puede
considerarse, en ste contexto, producto de un gen
SOS.
- LexA: Represor constitutivo de los genes de la
respuesta SOS, est unida a la caja SOS del operador
de todos los promotores de los genes SOS. Es un
producto de los genes SOS.
- Genes SOS: reparan el DNA. UVR, UMU, RecA, LexA Todos
estn bajo el control de un promotor con caja SOS,
diana de LexA.
Basalmente, LexA est expresada. Se une a las cajas SOS del
operador de los promotores de los genes SOS (inlcuyendo su
propio promotor, regula su propia sntesis).
Como hemos visto en Reparacin por recombinacin, la DNA
polimerasa III salta cuando se topa con daos en el DNA y
sigue sintetizando un poco ms adelante. As, hay un
instante en el que hay ssDNA sin proteccin. Es ste ssDNA
el estmulo que activa a RecA, la cual se une al ssDNA.
Entonces RecA pasa a estar activada por contacto con el
ssDNA. Estando activa, se mueve por el DNA del cromosoma
buscando a LexA, la cual est unida a muchos sitios a la
vez. Cuando RecA toca a LexA, se activa la actividad
autoproteoltica de LexA, la cual se degrada a si misma, a
LexA que bloqueaba a los promotores y a toda la nueva LexA
que se pueda producir (estaba bloqueando a su propio
promotor). Es un feedback positivorespuesta masiva.
Uno de los productos de los genes SOS son las DNA
Polimerasas IV y V. La ms conocida es la DNA Polimerasa V.
Tiene subunidades codificadas por los genes UMU-D y C, los
cuales pueden transcribirse cuando LexA se autodegrada.
Pgina 109
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 110
(d1)
(d2)
Xho I
(d3)
Hind III
Hind III
GATC
CTAG
Xho I
100
100
100
300
Figura B:
Hind III
a
Xho I
c
500
400
300
200
100
Digues en qu difereixen a, b i c. Per il.lustrar-ho, fes un esquema equivalent al de la figura A per a cadascuna de
les 3 molcules.
SOLUCI
Punts a tenir en compte per resoldre el problema:
-Els enzims que ens indiquen que fem servir en el nostre assaig in vitro sn els components de la via de reparaci
daparellaments erronis (Mismatch Repair) a E.coli (RAE o MMR). Per tant hem denfocar el problema des
daquest punt de vista.
-Les dianes de tall dels enzims de restricci que es fan servir en lexperiment sn les segents:
Hind III: 5 AAGCTT 3
Xho I: 5 CTCGAG 3
3 TTCGAA 5
3 GAGCTC 5
Cal recordar que una diana de restricci exigeix integritat de la seva seqncia en les dues cadenes de DNA. Per
tant si reprodum la sequncia que hi ha en el punt de la diana 3 (d3) de lesquema, on a la cadena superior hi
ha dhaver la diana per Hind III i a la de baix la diana per Xho I, veurem que tenim:
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 111
.. AAGCTT ..3
.. GAGCTC . 5
I completant la seqncia (per complementeritat de bases), veiem que el punt d3 en la seqncia representa una
posici daparellament erroni, que no ser tallat per cap dels dos enzims, perqu NO reprodueix la seqncia
exacta de cap de les dues dianes (en les dues cadenes!):
5 .. AAGCTTGAG ..3
3 .. TTCGAGCTC ..5
Amb aquests raonaments, ja es pot procedir a resoldre especficament el problema, tot analitzant el producte de
les digestions a travs de les bandes que es visualitzen en lelectroforesi:
Molcula (a):
-Hind III: Bandes de 200 pb i 400 pb: Hind III ha tallat a d2
-Xho I: Bandes de 100 pb i 400 pb: Xho I ha tallat a d1 i TAMBE a d3
Cal pensar que el DNA total t 600 pb: si XhoI nomes hagus tallat a d1 veurem 100 pb i 500 pb. En canvi veiem
400 pb i 100pb, perqu a la banda de 100 pb hi contribueixen de fet dos segments diferents daquesta longitud!
Com que la diana 3 ha estat reconeguda i tallada per XhoI, aix significa que en aquest punt la seqncia ha de
ser:
5 .. AAGCTCGAG ..3
3 .. TTCGAGCTC ..5
I per tant aix implica que el punt daparellament erroni T/G ha estat corregit in vitro pel sistema enzimtic RAE
cap a C/G.
Recordem finalment que el sistema RAE reconeix quina de les cadenes porta la informaci correcta i quina la
incorrecta (i per tant sha de reparar) per lestat de metilacio del DNA. La cadena bona s la que est metilada.
La metilaci es dona en la A de la diana GATC, que est present en el DNA, en el lloc indicat en la figura. Per
tant en aquest DNA, la cadena metilada era la inferior (que no sha reparat).
Molcula (b):
-Hind III: Bandes de 100 pb, 200 pb i 300 pb: Hind III ha tallat a d2 i a d3
-Xho I: Bandes de 100 pb i 500 pb: Xho I ha tallat a d1
Seguint el raonament dabans, i com que la diana 3 ha estat reconeguda i tallada per Hind III, aix significa que
en aquest punt la seqncia ha de ser:
5 .. AAGCTTGAG ..3
3 .. TTCGAACTC ..5
I per tant aix significa que el punt daparellament erroni T/G ha estat corregit in vitro pel sistema enzimtic RAE
cap a T/A.
Per tant en aquest DNA, la cadena metilada era la superior (que no sha reparat).
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 112
Molcula (c):
-Hind III: Bandes de 200 pb i 400 pb: Hind III ha tallat a d2
-Xho I: Bandes de 100 pb i 500 pb: Xho I ha tallat a d1
Com que la diana 3 no ha estat reconeguda ni per Hind III ni per Xho I, aix significa que en aquest punt la
seqncia ha restat la inicial, o sigui que no hi ha hagut reparaci:
5 .. AAGCTTGAG ..3
3 .. TTCGAGCTC ..5
Si no ha pogut actuar el sistema RAE, aquest DNA tenia metilades les seves dues cadenes.
Soluci global:
A la pregunta global de com diferien les molcules a, b i c, cal respondre que eren tres version de la molcula de
600 pb inicial, en diferents estats de metilaci:
DNA (a):
Xho I
Hind III
Hind III
GATC
CTAG
G
100
100
300
Xho I
100
DNA (b):
Xho I
Hind III
Hind III
GATC
TC
CTAG
Xho I
100
100
300
100
DNA (c):
Xho I
Hind III
Hind III
GATC
TC
G
CTAG
Xho I
100
100
300
100
Pgina 113
ENUNCIAT
A E.coli existeixen diversos gens implicats en la reparaci de lesions indudes per UV, tals com uvrA, uvrB, uvrC i recA. Les
soques d' E.coli deficients per algun d'aquests gens sn ms sensibles a la llum UV (moren ms) que les soques salvatges, tal
com es mostra en la Figura (A) per a les soques mutants E.coli uvrA i E.coli recA. Les mutacions individuals en gens diferents
poden combinar-se i crear tots els possibles doble-mutants. Les sensibilitats dels doble-mutants sn molt variables. Per una
banda, les combinacions dels diferents mutants uvr presenten sensibilitats poc augmentades respecte els mutants uvr
senzills. En canvi, la combinaci de recA amb qualsevol dels mutants uvr dna una soca que s moltssim ms sensible a la
UV, com podeu veure per al cas concret de uvrA recA en les figures (A) i (B).
A) Per qu creieu que les combinacions d'una mutaci a recA i una mutaci a algun gen uvr donen soques
bacterianes extremadament sensibles a la UV, mentre que les combinacions de mutacions en dos gens uvr
diferents no donen soques ms sensibles a UV que les mutacions individuals?
B) Per al doble mutant uvrA recA, una irradiaci de 0,04 Joules/m2 constitueix la dosi letal. Calculeu a quants
dmers de pirimidina equival aquesta dosi letal assumint que E.coli t 4x106 parelles de bases en el seu
genoma, que 50% d'aquestes sn Gs i Cs, i que la irradiaci UV a 400 Joules/m2 converteix un 1% del total de
parelles de pirimidines (TT, TC, CT i CC) en dmers de pirimidines.
SOLUCI
A) A E.coli, els diferents gens uvr codifiquen per protenes que intervenen en una mateixa via
de reparaci de DNA: la via NER. Aquesta via s independent de la reparaci per recombinaci,
on actua RecA. Si en una cl.lula estan afectades dues protenes de la mateixa via, aix fa el
mateix efecte que si noms nest afectada una: la via est tallada de totes maneres. En canvi
si estan afectades protenes de vies diferents, estan tallades vies diferents: i aix li resta moltes
possibilitats de resposta a la cl.lula. Concretament en aquets cas: dues mutacions en
protenes uvr suposen la inoperativitat de la via NER, per es pot reparar DNA per la via de
recombinaci. En canvi, la combinaci duna mutaci en un gen uvr i en recA, fa que la cl.lula
no pugui reparar el seu DNA ni per NER ni per REC. De fet, segons la grfica, quasi no pot
reparar les lesions causades en el DNA per la irradiaci, i la tasa de supervivncia a nivells ja
baixos dirradiaci s prcticament nul.la (vegeu la grfica!).
B) Si el DNA t 4 x 106 pb: aix s la longitud duna cadena de DNA.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 114
Dmer
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 115
SOLUCI
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 116
del
NER
Pgina 117
Pgina 118
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 119
extremos
arreglan
Pgina 120
oligo
5'
3'
Cis-Pt
GTG
3'
5'
74 bp
250 bp
L'experiment que s'ha efectuat s el segent: a cada extracte proteic se li ha afegit el fragment de DNA, amb o
sense lesi. Desprs de 30 minuts, s'ha aturat la reacci, s'ha bullit la mostra, s'ha corregut en un gel de
seqenciaci desnaturalitzant, s'ha transferit i s'ha hibridat amb l'oligonucletid complementari, marcat
radioactivament.
A la Figura 2, trobars el resultat de l'autorradiografia del seu experiment.
"+" i "-" indiquen si a l'extracte proteic s'ha afegit el fragment de DNA amb la lesi o sense lesi, respectivament.
HeLa s l'extracte proteic positiu de reparaci NER; MGH-1 sn cl.lules de cncer de melsa; 833K, B329 i B52
sn diferents lnees derivades de cncer de testicle sensibles al cisplat.
FIGURA 2
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 121
1.- Els autors fan una srie dexperiments de complementaci gentica i dedueixen que de totes les possible
protenes implicades en el procs de reparaci per escissi de nucletids, probablement les que estn afectades
en aquestes cl.lules tumorals de testicle sn XPA, XPF i XPG. Decideixen complementar els extractes proteics
amb cadascuna d'aquestes protenes purificades per separat i amb combinaci. Quin conjunt de
complementacions (Figura 2) va donar que es restabls la reparaci per escissi de nucletids en cadascundels
extractes?
a) B52 complementa amb XPA; B329 complementa amb XPG; 833K complementa amb XPF.
b) B52 complementa amb XPF; B329 complementa amb XPG; 833K complementa amb XPA +
XPF + XPG.
c) B52 complementa amb XPG; B329 complementa amb XPF; 833K complementa amb XPA.
d) B52 complementa amb XPF+ XPA; B329 complementa amb XPG + XPA; 833K complementa
amb XPA + XPF + XPG.
RESPOSTA: La resposta correcta s la c). Si es mira el resultat de lautoradiografia es
veu que de les tres lnies de cl.lules tumorals de testicle:
les lnies B52 i B329 produeixen un tall al voltant de la lesi, per no produexien la
mida esperada de 29 nt deguda a lactuaci correcta del sistema NER. Per tant,
hem de suposar que una de les dues endonucleases del sistema NER estan
mutades. Mirant les situacions relatives de la lesi i la sonda respecte al fragment
de DNA, veiem que si est mutat el gen que codifica per lendonucleasa que talla a
3 de la lesi (XPG), la banda que es produir tindr una mida ms gran que si el
gen mutat s el que codifica per lendonucleasa que talla a 5 (XPF). Aix dedum
que B52 t mutat XPF i que 329 t mutat el gen XPG, i que per tant, laddici
daquesta protena als extractes proteics corresponents, permetr restablir la
funcionalitat del sistema NER.
Si, en canvi, ens fixem amb la lnia cel.lular 833K, observem que el patr del DNA a
lautoradiografia no varia si sha afegit cisplat (hi ha lesi al DNA) o no. Podem
deduir que no hi ha pogut actuar cap endonucleasa, pot ser per qu t mutat un
dels gens que codifiquen per les protenes de reconexeixement de la lesi (XPC,
XPE o XPA).
De totes les opcions que ens donen, noms la resposta c) t la nica resposta que inclou aquestes
deduccions.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 122
3.- Els autors arriben a la conclusi que els tumors de testicle que sn curables per cisplat:
a) no els hi funciona correctament el sistema NER.
b) s que els hi funciona el sistema NER, per no poden reparar les lesions del DNA.
c) no els hi funciona ni el sistema NER ni la replicaci i per aix es generen les cl.lules tumorals.
d) no els hi funciona ni el sistema NER ni el sistema de reparaci d'aparellaments erronis .
RESPOSTA: La resposta correcta s la a).
En totes les lnies tumorals de testicle que shan estudiat que responen al tractament al cisplat, hi ha
alguna mutaci dun gen implicat al sistema NER. Per tant, aquesta quimioterpia consisteix en un agent
mutagnic, que el que fa s introudir lesions al DNA que daltres cl.lules poden reparar, per que
aquestes lnies no poden fer-ho ja que els hi falla el sistema de reparaci global del genoma (sistema
NER).
Les altres respostes sn incorrectes, si funciona els sistema NER, es poden reparar les lesions del DNA.
Si no funciona la replicaci, de segur que no poden generar-se cl.lules tumorals, i en cap cas sha dit ni
sha donat informaci per inferir que en aquests tipus de tumors en concret no funcioni el sistema de
reparaci daparellaments erronis.
4.- Dels segents gens implicats en el sistema NER, quina s la correlaci entre gen i funci?
1- XPC
2- XPB
3- XPG
4- XPV
A- polimerasa translesi
B- endonucleasa
C- reconeixement de la lesi
D- helicasa
a) 1- A
2- C
3- B
b) 1- B
2- C
3- D
c) 1- C
2- D
3- B
d) 1- A
2- D
3- B
RESPOSTA: La resposta correcta s la c).
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
4- D
4- A
4- A
4- C
Pgina 123
5.- A eucariotes, el mecanisme d'escissi de nucletids (NER) quan actua sobre un aparellament erroni:
a) pot distingir quina s la cadena que porta la informaci original i quina s la sintetitzada de
nou.
b) no pot distingir quina s la cadena que porta la informaci original i quina s la sintetitzada de
nou.
c) primer reconeix l'aparellament erroni, llavors talla a ambds costats de la mutaci, i desprs
actua una helicasa, escindint un oligonucletid que cont la seqncia errnia.
d) de fet, el sistema NER no actua sobre aparellaments erronis.
RESPOSTA: La resposta correcta s la d).
El sistema NER est involucrat en la reparaci de lesions, no en la reparaci
daparellaments erronis, per tant cap de les respostes t sentit excepte la ltima. A
eucariotes, el sistema encarregat de reparar els aparellaments erronis s el diversos
complex format per diferents heterotetrmers de MutSH i MutSL
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 124
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 125
Otra Clasificacin:
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 126
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 127
Se ha producido ENTRECRUZAMIENTO =
RECOMBINACIN FSICA. ste es el 1er
Intermediario. Es la juntura de
Holliday. La zona con la cruz es el
Branchpoint punto de ramificacin.
Siempre,
los
intermediarios
requieren una resolucin.
Migracin del Branchpoint.
Al moverse el branchpoint por accin
de una helicasa, la cadena de abajo
sube hacia arriba y la de arriba
baja hacia abajo. Se aparean con la
otra porque eran homlogas. Es el 2
intermediario.
sto es un DNA heterodplex: regiones de un dsDNA donde
cada una de las dos cadenas viene de un origen distinto.
El 2 intermediario se estira:
Un enzima gira
la
parte
de
abajo 180 sobre
s misma.
Esto es la cruz
de Holliday.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 128
una
cadena
entre
B.
Invasin
dos dsDNA
premisas.
de
Cruz de Holliday.
Tiene 2 resoluciones, N-S E-O. Cada
una tiene 1/2 de probabilidades.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 129
de que sea
.
Puede reparar la TC
() y hacer alelo b,
o la GA ()y hacer
alelo B
de que repare
.
Puede reparar la AG
() y hacer alelo b,
o la CT () y hacer
alelo B.
Pgina 130
Resolucin
con
Corte
E-O:
endonucleasa corta por fuera y
ligasa
une.
Recombinante
no
gnico. Cambia orden de alelos
en 1 plasmidio.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Se gira la parte
de abajo. Primer
intermediario
Pgina 131
dos
dsDNA
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 132
rpida
de
RecD,
la
cual
Pgina 133
Pgina 134
Pgina 135
50nt
entre
el
Pgina 136
- Se
forma
el
nucleofilamento
(ssDNA
+
RecA)
polimerizando RecA en 53.
- El nucleofilamento captura al dsDNA en principio en
cualquier zona.
- Los dos DNA giran uno respecto al otro hasta que las
regiones homlogas quedan sinapsadas. RecA debe tener
ATP para hacer esto, aunque an no lo hidroliza.
- RecA cataliza la desnaturalizacin del dsDNA (es
helicasa, aunque sigue sin hidrolizar el ATP) formando
una burbuja y une el nucleofilamento (el 3 invasor)
al DNA invadido (el dsDNA circular).
Pgina 137
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 138
Pgina 139
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 140
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 141
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 142
PROBLEMA RECOMBINACI 1
La protena RecA catalitza lalineaci de sequncies homlogues (1er pas en un procs de recombinaci) i tamb
promou la migraci de la branca (etapa subseqent). El seu paper en el procs de recombinaci comena amb la
uni de monmers de RecA a DNAcs i prossegueix amb lalineaci del filament nucleoproteic aix format amb
seqncies homlogues dun DNA dplex. Una de les reaccions ms utilitzades per a lestudi de les activitats de RecA
parteix dun DNAcs circular i dun DNA dplex homleg (com a substrats) i produeix DNA cd circular (que cont un
nick) i DNAcs lineal (vegeu figura lateral). Aquesta reacci ocorre en dues etapes: els cercles saparellen als dplexs
lineals pels extrems daquests; desprs, per migraci de la branca, sassoleix el desplaament complet duna cadena
senzilla lineal.
Una de les qestions importants sobre lactivitat de RecA s la segent: Es direccional o no la migraci de la branca?
Per estudiar-ho es va realitzar el segent experiment:
- Es van barrejar DNAcs circulars, marcats uniformement amb 32P, i DNAcd lineals, en presncia de RecA.
(A mesura que la cadena senzilla saparella amb la seva complementria del duplex lineal, es va tornant
sensible a lacci dels enzims de restricci, els quals no tallen les cadenes senzilles).
- Es van treure mostres de la reacci a diferents temps.
- Cada mostra es va incubar amb un enzim de restricci.
- Els productes de cada digesti es van separar per electroforesi en gel.
El resultat es mostra a continuaci:
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 143
A) Comparant el temps daparici dels fragments marcats amb el mapa de restricci del DNA circular (al
costat), deduu quin extrem (5 o 3) de la cadena (-) ha estat envat pel DNAcs circular. Deduu
tamb la direcci de la migraci de la branca sobre la cadena (-). (El DNAcd lineal est obert per la
diana que separa el fragment a i c del mapa de restricci).
B) Calculeu la velocitat de migraci de la branca, sabent que la longitud del DNA s de 7 kb.
C) Qu esperareu que passs si el DNAcd lineal ports entre els fragments de restricci a i e una
inserci de 500 nucletids no homlegs al DNA cs? Dibuixeu-ho.
RESPOSTA:
Qestions a tenir en compte per respondre :
-El DNA de cadena senzilla no s digerit pels enzims de restricci: aquests noms reconeixen i tallen cadena
doble. Per tant si es genera un segment de restricci vol dir que el DNA de les dianes flanquejants estava en
forma de cadena doble.
-En lautoradiografia noms es poden veure segments que incloguin marcatge: per tant no poden provenir de la
doble cadena de DNA inicial (s DNA fred), sin que per fora han de provenir de DNA recombinant : la
cadena senzilla circular marcada que saparella amb la complementria lineal.
A) A mesura que apareguin fragments en lautoradiografia vol dir que aquell segment ja existia
com a producte de recombinaci en alguna de les molcules de la reacci. Com que lordre
daparici de segments a mesura que es deixa transcrrer la reacci s : c -> d -> b -> f -> e -> a,
aix vol dir que la cadena que entra ho fa pel seu 3, i la recombinaci va avanant (3 -> 5) de
la cadena entrant, (5 -> 3) de la cadena circular.
B) Si la longitud del DNA s de 7 kb, hem de preguntar-nos quin s el mnim temps en qu veiem que
un molcula ha recombinat totalment, ja que sha de tenir en compte que no totes les molcules
comencen a recombinar immediatament quan comena lexperiment, sin que ho van fent al llarg del
temps. Aix s clarament detectable perqu les bandes en lautoradiografia van apareixent i
intensificant-se progressivament.
La primera recombinaci completa es detecta als 15 min (primer temps on veiem banda (a) que s la darrera) :
per tant :
7 kb / 15 min : uns 467 pb /min ( o 7.8 pb /s) : procs molt rpid !!!!
c) El fet que el segment de 500 pb entre (e) i (a) indicat a la figura anterior sigui present en el DNA lineal, i no en
el DNA circular receptor , significa que s un segment sense DNA homleg amb qu recombinar : la reacci es
pararia en aquest moment. La conseqncia daix en lexperiment seria que mai apareixeria banda
corresponent al segment de resttricci (a) en lautoradiografia.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 144
PROBLEMA RECOMBINACI 2
Quan s'extreu DNA de plasmidi a partir de cl.lules d'E.coli i s'analitza al microscopi electrnic, s'observa una
majoria de cercles monomrics i tamb altres figures diverses com per exemple cercles dimrics i trimrics, i un
1% de les molcules en forma de "8".
Per tal d'esbrinar si els "8" sn veritables figures intermdies del procs de recombinaci homloga, Potter i
Dressler van incubar la mostra de DNA de plasmidi amb un enzim de restricci que reconeix una sola diana en el
monmer. L'anlisi al microscopi electrnic dels productes de la digesti va aportar el segent resultat:
99% monmers lineals
1% figures Xi
Les formes Xi presentaven les segents particularitats:
1 - Cada figura Xi tenia dos braos llargs de mida idntica i dos braos curts tamb de mida igual.
2 - La suma d'un bra llarg i un bra curt corresponia a la mida del monmer.
3 - Les diferents figures Xi tenien el punt d'entrecreuament en posici variable.
A) Potter i Dressler van deduir que aquestes figures Xi provenien de veritables figures intermdies del
procs de recombinaci homloga. En qu es van basar? Fes-ne el raonament.
B) Si l'experiment s'hagus fet utilitzant una soca d'E.coli recA , quins resultats s'esperarien?
C) Quin aspecte tindrien les figures Xi si els "8" fossin figures intermdies d'un procs de recombinaci de
lloc especfic entre monmers?
D) Quin aspecte tindrien les figures Xi si els "8" fossin figures intermdies d'un procs de recombinaci no
homloga i totalment a l'atzar entre monmers?
RESPOSTA:
(A): Per respondre aquest problema s molt convenient que tingueu present les darreres imatges de la lli 13,
corresponents a Model de Holliday aplicat a DNAs circulars. A partir daqu, sentn que una figura en X ha
de provenir de la digesti duna figura en 8 que representi uns DNAs que estiguin realment entrecreuats. Si una
figura en 8 s simplement un DNA circular cargolat sobre si mateix (imagineu una goma elstica doblegada per la
meitat) i sobre en un punt (diana de restricci) es genera un DNA linial. O sigui que les figures en X observades
sn veritables intermediaris de Holliday de DNA recombinants circulars.
Com que la recombinaci s homloga: pot passar en qualsevol regi dels DNA recombinants, per per fora ha
dimplicar la mateixa regi en les dues molcules que hi intervenen. La distncia entre la zona de recombinaci i
la diana de restricci determinar la longitud del bra curt i llarg de la figura resultant. En cada parella de
molcules recombinants, la zona de bescanvi s diferent, i aix s el que determina que la longitud dels braos
llargs i curts pugui ser diferent. Ara b, la suma daquests dos ha de ser constant, perqu sempre representa la
longitud total del plasmidi. A continuaci es mostra un dibuix esquemtic de tres casos on dos plasmidis estan
recombinant per regions diferents, i les figures en X que donarien quan lintermediari fos digerit amb lenzim de
restricci de diana a r.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 145
(C) Com que el punt dintercanvi de DNA entre dos plasmidis intermediaris de recombinaci no tindria cap
restricci de seqncia en una i altra molcula, no hi hauria cap ra perqu els braos curts i llargs de la figura X
tinguessin la mateixa longitud.
En canvi, si la recombinaci fos de lloc especfic : totes les figures en X serien exactament iguals !!!! (Ja que en
aquest cas la distncia del punt de recombinaci i la diana de restricci seria sempre la mateixa).
PROBLEMA RECOMBINACI 3
Les dianes Xi sn seqncies especfiques de DNA que estimulen la recombinaci homloga a E.coli mitjanant
l'enzim RecBCD. Ponticelli et.al. volien estudiar la interacci entre l'enzim i les dianes i per a aix disposaven de
protena RecBCD purificada i d'un DNA dplex lineal que contenia una diana Xi:
400 nucletids
100 nucletids
5'
3'
GCTGGTGG
CGACCACC
ESQUERRE
diana Xi
3'
5'
DRET
En primer lloc es van preparar quatre mostres diferents del DNA. A cadascuna d'elles hi havia un extrem d'una
de les cadenes marcat, aix:
mostra n 1 ..............................marcatge noms a l'extrem 5' ESQ.
mostra n 2 ..............................
"
5' DR.
mostra n 3 ..............................
"
3' ESQ.
mostra n 4 ..............................
"
3' DR.
A continuaci van incubar cada mostra amb l'enzim RecBCD, i tamb van deixar una 5 mostra (igual a la 1) en
incubaci sense enzim (control negatiu).
La reacci es va aturar quan sestimava que RecBCD havia arribat a Xi i les mostres es van bullir durant cinc
minuts per tal de desnaturalitzar el DNA. Tamb en aquest punt es va afegir un control on part de la mostra n 4
no es va bullir.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 146
Les cadenes senzilles resultants es van separar en una electroforesi en gel de poliacrilamida i el gel es va exposar
directament a un film de raigs X. Aquest s el resultat que van obtenir:
A) Els autors van concloure que RecBCD talla el DNA per la diana Xi. Per qu? En quina part del resultat es
van fixar?
B) Creieu que aquests resultats indiquen que es talla una cadena del dplex o les dues? Si creieu que s
una, quina d'elles s? Per qu?
C) Aquests resultats tamb mostren que RecBCD t una activitat helicasa responsable de separar les cadenes d'un
dplex. En quins carrils es troba aquesta evidncia?
SOLUCI:
Per respondre les tres preguntes de lenunciat, s convenient reproduir primer qu ha passat en cada una de les condicions
experimentals. Fixeu-vos que noms ens implica el que succeix fins que RecBCD reconeix Xi, i shi atura momentniament.
Primerament representarem esquemticament les 4 molcules, marcades en els 4 possibles extrems:
DNA n1:
DNA n2:
DNA n3:
DNA n4:
Qu ha passat en cada reacci? Cal tenir en compte tamb que la imatge s duna autoradiografia, i per tant els segments
que es veuen han dincloure marcatge!
-En el carril 1: s un control amb el DNA-1 on no shi ha afegit enzim, i desprs shan separat les cadenes de DNA per
desnaturalitzaci trmica: veiem doncs la cadena superior, sencera, daquest DNA:
500 nt
-En el carril 2: s el DNA-1 on sha deixat actuar recBCD fins a la diana Xi, i desprs dhan separat les cadenes de DNA per
desnaturalitzaci trmica: veiem un segment de 400 pb, en lloc del de 500 pb anterior:
400 nt
Xi 3
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 147
Sha dinterpretar que lacci de RecBCD ha eliminat la resta de 100 nt, i per tant ha dhaver comenat a actuar per lextrem
3 de la cadena que inclou el senyal Xi (recordeu que la seqncia Xi no est en les dues cadenes de DNA, noms en una!).
-En el carril 3: Evidentment encara que lacci de lagregat enzimtic RecBCD ha estat la mateixa, en el DNA-2 no visualitzem
la cadena superior, sin la inferior (s la marcada) desprs de la desnaturalitzaci. El resultat ens diu que aquesta cadena
queda intacta (500 nt) desprs de lacci de RecBCD. Conclusi: els enzims no actuen sobre la cadena que no inclou el
senyal Xi.
-En el carril 4: s el mateix cas que el carril 3, marcatge i visualitzaci de la cadena inferior, que resta intacta, encara que en
aquest cas la cadena estigui marcada en el seu altre extrem.
-En el carril 5: s un carril molt informatiu: noms veiem una banda tnue de 100 nt. Dacord amb el que hem raonat per al
carril 1, lextrem que inclou el marcatge en aquest DNA ha estat objecte de degradaci per RecBCD, que entra
precisament per lextrem amb marcatge (3). Per cal recordar que aquest sistema enzimtic no s una exonucleasa que
actui nt a nt: necessita un extrem lliure per entrar, per tallar a latzar a una certa distncia daquest extrem. Per tant no
ens ha destranyar que en algunes molcules aquest tall shagi produt prop de la diana Xi, la qual cosa produeix uns
segments de 100 nt, sencers, que conserven el marcatge i es veuen. Els segments ms petits formarien un smear en el
gel i lautoradiografia que ja no s detectable.
-En el carril 6, es reprodueixen les condicions del 5 per sense desnaturalitzar el DNA per calor: el resultat s el mateix!
Aquest fet significa que lacci de RecBCD ha de desnaturalitzar per si mateixa el DNA: sin el segment tallat restaria unit a
laltra cadena de DNA per complementeritat i veurem un segment gran i no una lleu banda a 100 nt: conclusi RecBCD
inclou una activitat helicasa.
Per tant, les respostes concretes a les preguntes del problema sn:
A) Es pot concloure que RecBCD talla per Xi a partir dels resultats dels carrils 2 i 5.
B) Noms es talla la cadena que inclou Xi, perqu laltra sempre resta intacta (carrils 3 i 4)
C) Tal com sha raonat, aquesta evidncia la dna el resultat en el carril 6, en comparaci amb el
5.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 148
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 149
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 150
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 151
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 152
ESCISIN.
Entran Int y Xis. Puede entrar
IHF pero NUNCA actuar.
Integracin
Entran Int e IHF. La Xis inhibe
a la Int
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 153
genes. Puede venir del gen H1 H2. Slo hace falta uno de
los dos para que haya flagelina.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 154
En Procariotas
(todos DNA)
Elemento IS
(exclusivo)
Elemento IS estricto
-Slo
-En transposones Compuestos
Compuestos
-Tn5
-Tn10
Complejos Tn3
Pgina 155
Si encontramos
gentico.
sto
en
un
genoma,
es
un
fsil
Pgina 156
Pgina 157
Pgina 158
Pgina 159
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 160
+
La transposasa corta en el donador haciendo
nicks (entre DR e ITR), dejando el Tn3 con 3 libre
(sin separar las dos cadenas),, en el receptor
corta dejando 5 protuberantes (de ssDNA).
+
Tn3 es de dsDNA. Se separan sus dos cadenas. Cada una de las dos cadenas que
forman Tn3 tiene un extremo que finaliza con ITR y el 3 (es como si fuera un extremo
protuberante 3). As, siendo ssDNA separado, se va al receptor que est cortado y los
3 libres del Tn3 se unen a los 5 protuberantes del receptor por un enlace
fosfodister ( en realidad es un ataque nucleoflico,, no se aparea ninguna base).
As, se unen el 3 del ssDNA separado de Tn3 con el 5 del ssDNA protuberante
de la diana del receptor.
Ahora acta la DNA Polimerasa Procariota, la cual aprovecha los extremos 3
libres que quedaban en el cromosoma bacteriano, y polimerizando en 53
como indican las flechas discontinuas,
sintetiza arriba un DNA
complementario a la diana del receptor y al transposn; y abajo tambin: un
DNA complementario a la diana del receptor y al transposn. As se duplica la
diana del receptor y se replica el transposn.
Finalmente, la ligasa une los nicks que quedan. Llegados aqu, sta figura en forma de 8 es el COINTEGRANTE. Es un
intermediario, no producto final, y requiere resolucin. Recordemos que dentro del Tn3 hay la regin de resolucin, cuya
subregin 1 es diana de la Resolvasa. Ahora est duplicado el transposn, por tanto ya hay dos subregiones 1 (cajas de
homologa).
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 161
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Resolvasa
Cortes concertados
4 a la vez
3OH ,, 5P-Res
AA activo: Ser
Pgina 162
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 163
a)
Soluci:
a) Base terica: en un model de transposici no-replicativa la mateixa
cpia de DNA sescindeix dall on s i sintegra en la nova
localitzaci; i en un model de transposici replicativa, es fa un
duplicat del transpos, un queda en lantiga localitzaci i laltre
sintegra en la nova.
Les construccions que tenim sn uns fags que com a tals no es poden
replicar, ni integrar en el genoma dE.coli. De fet lnica funci de
que conserven s el poder infectiu:
+
Lac Z
tet
codifica
per
resistncia
tetraciclina i -galactosidasa
(donar colnies blaves)
Lac Z
tet
codifica
per
resistncia
a
tetraciclina
i
-galactosidasa
inactiva
(donar colnies blanques)
+
r
tet
Lac Z
tet
Lac Z
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 164
Tn10
+
r
Lac Z
tet
Transposici
E.coli
+
r
tet
Lac Z
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 165
E.coli
Tn10
+
Lac Z
tet
Transposici
E.coli
+
r
tet
Integraci
E.coli
Lac Z
E.coli
+
r
tet
Lac Z
E.coli
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 166
2. Qu representen les fletxes? Les IR (repeticions invertides) terminals (25 nt) prpies de
lelement.
3. Qu representen els troos subratllats? Les dianes dinserci (DNA receptor) duplicades: en
repetici directa.
9. En el ttol apareix aquest smbol "?" indicant que s'ha esborrat una paraula. Amb totes les dades
de que disposes, pots reposar la paraula esborrada?
(Com anomenaries aquest element?)
Segons totes les seves caracterstiques s un element IS (seqncia dinserci procariota).
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 167
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 168
A continuaci, els autors fan l'experiment que es mostra a la figura 2. A partir de tres soques
diferents de Bl (anomenades ATCC 13869, recA i R31) obtenen DNA, el digereixen amb
enzims de restricci, fan una electroforesi en gel d'agarosa, transfereixen el material a un filtre i
finalment, l'hibriden amb una sonda marcada que correspon a la seqncia de la figura 1.
Mira b la figura 2 i la seva llegenda i respon a les segents preguntes:
10. Com s'anomena aquest experiment? Southern
11. Per qu creus que han fet aquest experiment? Per veure el nombre de cpies de
lelement IS i el seu grau de mobilitat
12. Resumeix el resultat obtingut i digues qu s'en pot concoure. Fixeu-vos en els carrils 5 a
7. EcoRI no t diana dins de lelement (comproveu-ho en lesquema anterior de la
seqncia). Per tant una banda en el Southern es pot interpretar com una cpia de
lelement, i el fragment corresponent es generar per les dianes flanquejants en el punt
del genoma del bacteri on shagi insertat (a latzar). Per tant es conclou que el nombre de
cpies s moderat, i que hi ha discordncia de localitzaci entre diferents soques: per
tant s actiu pel que fa a la seva capacitat de moures.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 169
E.coli
Fragment F
E
attB
3kb
Tn5
lacZ +
circular
lacZ -
- 28kb
Tn5- 5,8 kb
lacZ- 2kb
attP
lineal
attP
Tn5
lacZ +
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 170
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 171
Imagina't que ests treballant amb un transpos Tn3 (5kb) que has modificat mnimament en
el laboratori per fer-lo servir en el segent experiment, i que tens insertat en un plasmidi
bacteri de 8 kb. Aquest Tn3 inclou dues dianes de restricci per a l'enzim RI, separades 3 kb
entre si, mentre que en el plasmidi en qesti no n'hi ha cap (fig. 1). Tamb tens molcules del
plasmidi senseTn3.
Tn3
1 kb
3 kb
1 kb
RI RI
Figura 1
RV
1.-. En un tub d'assaig barreges molcules de plasmidi amb i sense Tn3, i un extracte proteic que cont tots els
elements necessaris perqu es produeixi transposici in vitro, de la mateixa manera que tindria lloc dintre
d'E.coli. Al cap de poc temps, extreus una mostra de DNA, on coexisteixen molcules de plasmidi inicials,
plasmidis receptors de Tn3 i molcules intermediries del procs de transposici. Suposa que els Tn3 que es
transposen ho fan sempre a un plasmidi receptor que no t cap Tn3.
Si fas una digesti amb RI, quines mides de fragments de DNA esperes trobar com a resultat?:
a) 1 kb, 3kb i 10 kb lineals i 8 kb circular
b) 3 kb, 10 kb i 20 kb lineals i 8 kb circular
c) 3 kb i 10 kb lineals i 8 kb circular
d) 3 kb, 10 kb i 20 kb lineals
RESPOSTA: La resposta correcta s la c).
Hem de recordar que el transpos Tn3 s un membre de la famlia de transposons TnA, que transposen
replicativament. Aix vol dir que en el procs de la transposici es generen molcules intermediries o
cointegrats, que suposen la fusi transitria del plasmidi donador i receptor amb els dos transposons Tn3.
Aquesta molcula ser resolta posteriorment per la resolvasa del propi transpos.
La resposta d) queda directament descartada, ja que els plasmidis receptors no tenen cap diana RI i, per tant,
queden com a molcules de 8 kb circulars. Daltra banda, els plasmidis inicials que continguin Tn3, es digeriran
per EcoRI, generant una banda interna a Tn3 de 3 kb i una banda lineal de la resta del plasmidi, que t 10 kb (8
kb + 1 kb + 1 kb, ssent aquests ltims la distncia de cada RI fins al final de Tn3). I els intermediaris de la
transposici, com que sn simtrics respecte a la colocaci de Tn3 i les dianes RI sn internes a Tn3, donaran
sempre la banda de 3 kb i la lineal de 10kb.
2.-. Consideres ara una diana de restricci per a un altre enzim, RV, situada en el plasmidi de la Fig.1 equidistant
a 4 kb de cada extrem de Tn3. Si fas una digesti doble RI+RV de les molcules de plasmidi que han rebut Tn3,
desprs de tot el procs, obtindrs fragments de:
a) 3 kb i 5 kb
b) 1 kb, 3 kb i 4 kb
c) un continu de segments des de 1 kb fins a un mxim de 9 kb, amb un predomini de segments de 3kb
d) un continu de segments des de molt curts fins a un mxim de 9 kb, tots en la mateixa abundncia relativa
RESPOSTA: La resposta correcta s la c).
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 172
Donat que es tracta duna doble digesti RI + RV, i que la banda interna de 3 kb deguda a la digesti de RI es
produir sempre que qui hagi un Tn3, aquesta banda hi ser sempre present, perqu estem coniderant noms
les molcules de plasmidi que han rebut Tn3.
Ara b, com que la transposici de Tn3 no t una diana preferent, sino que s atzarosa, a cada molcula de
plasmidi on shi integri, la posici del Tn3 ser diferent per a cada molcula i, per tant, tot i que en la molcula
inicial Tn3 era equidistant a la diana RV del plasmidi, ara a cada plasmidi que ha rebut un Tn3, la distncia de Tn3
a RV variar. Aix vol dir que tenim una barreja de molcules resultants, des daquelles en que Tn3 estar tocant
a la nica RV del plasmid fins aquelles en que estar tocant a laltre extrem.
En el cas ms extrem, en que la diana RV est tocant a Tn3 (sigui un extrem o laltre) ens generar tres bandes al
fer la doble digesti RI+RV, una banda d1 kb, la interna RI de 3 kb, i una de 9 kb. Des daquesta posici extrema,
qualsevol altra mida intermdia s possible, segons on hagi transposat Tn3. Donat el gran nombre de molcules
que estem analitzant, aix ho observarem com un continu de fragments de mida variable des de 1 kb fins a 9 kb
(amb un extrem RI i laltre RV), ms la banda predominant de 3 kb (RI).
3.- Tamb tens a la teva disposici una sonda de DNA marcada radioactivament que correspon a la regi res de
Tn3. Quins dels segments de DNA de l'apartat (1) detectaries en una prova Southern hibridada amb aquesta
sonda ?
a) 3 kb
b) 3 kb i 8 kb (circular)
c) 3 kb i 10 kb
d) 1 kb i 3 kb
RESPOSTA: La resposta correcta s la a).
La regi res (la sonda) es troba aproximadament al mig del transpos Tn3 i, per tant, segons la Figura 1, dins del
fragment interna de 3 kb generat per la digesti RI. Cap de les altres bandes indicades contenen seqncies res i
no poden ser reconegudes per la sonda.
4.- Quins dels segents enzims que sn presents a l'extracte proteic no han intervingut en la reacci de
transposici in vitro:
a) DNA polimerasa
b) RNA polimerasa
c) Transposasa
d) Resolvasa
RESPOSTA: La resposta correcta s la b).
El transpos Tn3 s un membre de la famlia de transposons TnA, que transposen replicativament. Aix, doncs,
cont els gens de la transposasa i resolvasa que necessita per a transposar i resoldre la molcula intermediria i
depen de la maquinria replicativa de la cl.lula hoste per a produir dues cpies del transpos. Per tant, els
enzims DNA polimerasa, transposasa i resolvasa estan directament implicats en el procs de transposici de Tn3.
5.- Imagina't que repeteixes l'experiment inicial de transposici in vitro amb uns plasmidis que contenen un Tn3
que inclou en uns nucletids d'una de les seves cadenes de DNA un compost qumic fluorescent amb la segent
caracterstica de no interferir en cap procs molecular d'aquest DNA i poder-ne detectar fcilment la seva
localitzaci en les molcules finals de l'experiment. La fig. 2 t'assenyala com estaven colocats aquests
"marcadors". On esperes detectar-los al final de l'experiment ?
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 173
5' A
3'
a)
A
3'
5'
Tn3
b)
A
c)
A
A
d)
A
+
A
RESPOSTA: La resposta correcta s la d). Ja hem comentat que Tn3 s un transpos replicatiu i que
necessita, segons el model de Shapiro:
lactivitat de la transposasa primer per tallar el DNA receptor i el propi,
lactivitat de la DNA polimerasa de lhoste per replicar, ja que fa servir les dues cadenes del transpos original
com a motlle. Enlloc sens indica que els compostos fluorescents poden ser afegits a les noves molcules de
DNA, i molt menys en direccions oposades del DNA, per tant la resposta a) no s correcte. Daltre banda, el
resultat de la replicaci s una molcula intermediria o cointegrat amb dos transposons Tn3 (la molcula
intermediria, doncs, seria similar a la dibuixada a la resposta b). Per com que a lenunciat ens diu que la
transposici ha finalitzat, tamb ha actuat, llavors hem de considerar a
la resolvasa, que efectua una recombinaci de lloc especfic a les dianes res, que es troben aproximadament al
mig del transpos Tn3. El producte del tall i lempalmament daquests dos transposons Tn3 desprs de la
resoluci, implica que els Tn3 resultants, tenen a cada cadena un fragment de Tn3 original i un de nova
sntesi, evidentment amb el mateix sentit 5->3, tal i com est dibuixat a la Figura d) (per no a la c)
SOLUCIONS: C. C, A, B, D.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 174
por
va
RNA
(los
retrotransposones, los retrovirus).
Consideramos las panochas del maz. La panocha es una
infrutescencia. El grano de maz es el fruto. Cada grano
tiene un genoma independiente del grano de al lado. Los
granos provienen de divisin mittica de una clula
original. Si durante el desarrollo de la panocha se da
algn evento que propicia la prdida de un alelo dominante,
entonces los descendientes de sa clula tendrn esa
prdida de alelo: si la prdida del alelo sucede pronto en
el desarrollo, muchas clulas(grano) de la panocha
tendrn la prdida. Si sucede tarde en el desarrollo de la
panocha, entonces pocas clulas (grano) tendrn la
prdida. Ello se explic por movilizaciones del DNA, ya
que no cuadraba ninguna de las otras hiptesis conocidas.
Lo propuso Barbara McClintock en los aos 50 y apenas nadie
se fij en su trabajo. Pero acababa de descubrir los
transposones Eucariotas.
En el grano de maz hay 4 loci con los que se estudi toda
sta teora. Todos tienen un patrn de herencia mendeliano
con relacin de dominancia. El ms importante es C. Tener
el genotipo C_ da un fenotipo lila, porque hay
antocianinas. El genotipo cc da un color blanquecino, no
hay antocianinas.
Las mutaciones ocasionadas pueden mantenerse estables (no
revierten) o inestables (revierten a normal). As, el
transposn es Autnomo cuando procude mutaciones inestables
que pueden revertir a normal, ya que codifica para una
transposasa funcional y si entra en una regin del genoma,
tambin puede salir, por si mismo puede transponer. Por
contraposicin, el transposn es No Autnomo si produce
mutaciones estables que no revierten a normal, ya que
codifica para una transposasa no funcional y si entra en
una regin, no puede salir de ella y queda all
estable(puede entrar porque previamente haba uno Autnomo
que lo ha movido, y podra salir si un autnomo lo mueve),
por si mismo no puede transponer.
La transposasa que codifica el Autnomo puede actuar sobre
el propio autnomo que la codifica y tambin sobre otros
tranposones no autnomos que no pueden producirla, es
decir,
la
transposasa
Eucariota
acta
en
TRANS.La
transposasa la usan para saltar y para insertarse en la
diana, a la cual corta generando como siempre la DR).
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 175
Pgina 176
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 177
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 178
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 179
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 180
Pgina 181
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 182
indicar
que
se
slo
ha
de
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 183
La
el
de
el
el
Pgina 184
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 185
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 186
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 187
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 188
Pgina 189
Pgina 190
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 191
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 192
seleccin
simple
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 193
Alu
porque
al
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 194
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 195
Es va realitzar una anlisi per Northern blot amb les diferents sondes. Les que varen donar hibridaci (+)
amb el RNA-m de 2.6 kb del gen white estan marcades en negre, les que varen donar hibridaci (-) en
blanc.
1) Indiqueu sobre lesquema que se us dna a continuaci, i raoneu desprs la resposta:
- On es situa linici i el final de la transcripci del gen white, segons aquests resultats?.
- Podrieu indicar amb aquestes dades la presncia dalgun intr i on?
Soluci apartat 1):
Per respondre aquestes preguntes s imprescindible que tingueu en compte les notes del final de
lenunciat.
Si la cadena senzilla de DNA que shibrida amb el RNA en el Northern est en direcci 5 3 segons
lesquema, vol dir que el mRNA estava la direcci contrria (3
5):
5
3
DNA
RNA
3
5
Per tant la linici de transcripci est a la dreta de lesquema i el final a lesquerra , i en les
regions que sindiquen en lesquema segent, ja que les sondes que no hibriden assenyalen
segments que no estan presents en el mRNA.
Pel mateix raonament podem assenyalar els lmits dun intr central, ja que hi ha regions senceres
intermdies
que
no
estan
mai
presents
en
el
mRNA.
transcripci
Final
transcripci
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Ex
Intr
Ex transcripci
Pgina 196
2) Es poden realitzar desprs, diferents anlisis per Southern blot a partir del DNA genmic de
diferents soques, i amb les sondes indicades.
Indiqueu quina seria la mida (en kb) de la banda o bandes que observareu en
lautoradiografia corresponent a cada una de les proves segents:
DNA genmic de:
Digerit amb:
Sal I + BamHI
Sal I + BgIII
Sonda emprada
3
3
4,14,15
4,14,15
Mida
2.2 kb
7.2 kb
6 kb
9 kb
-El mutant w (white apricot) est causat per una inserci dun cpia en el punt indicat al mapa (w ),
com que s intern al segment Sal I + BamHI de 2.2 kb, i cpia no inclou cap de les dues dianes, en
les mosques mutants, la banda detectada al Southern passar a tenir 7.5 kb (2.2 kb ms les 5 kb que
t el cpia.
i
-El mutant w (white ivory) est causat per una duplicaci de 3 kb del propi DNA i la seva inserci, en
i
tandem, en el punt w . Com que aquest s intern al segment Sal I + BgIII de 6kb detectat anteriorment,
i el segment duplicat no inclou cap daquestes dues dianes, el segment tindr ara 9kb (6 kb ms les 3
kb de la duplicaci).
6kb
3 kb
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 197
HIS3
Promotor
Per tant en aquestes cllules hi ha Ty que shan transposat (productes de transposici) i amb aquest
material es poden determinar caracterstiques daquest procs.
1.2. Es va constatar que si els transformants es feien crixer en un medi lquid sense galactosa i
desprs es plaquejaven en medi sense histidina, quasi no apareixien colnies. En canvi el
nombre de colnies era molt elevat si els transformants es feien crixer en un medi amb
galactosa. Quina conclusi es deriva d'aquest resultat ?
-Els elements Ty originals, com el que set mostra en el dibuix de la Fig. 1, no tenen el seu mdul 5
funcional, sino que aquest ha estat substitut per un promotor Gal. Aquest s un promotor de llevat
induble per galactosa (o sigui que la presncia de galactosa dispara la transcripci del gen que hi
hagi a continuaci). El resultat de lexperiment ens diu que perqu la transposici sigui efectiva
(recordem que el fet que apareguin colnies reflecteix esdeveniments de transposici), hi ha dhaver
transcripci del Ty original.
1.3. Per estudiar els mduls dels Ty resultat del procs de transposici varen hibridar un
Southern del DNA dels Ty inicials (carril 1) i els Ty finals (carril 3), digerit amb EcoRI i BamHI,
amb una sonda que corresponia a la seqncia 1-237 del mdul . El canal 2 corresponia a un
plasmidi sense cap Ty (control negatiu). El resultat va sser el que s'indica en la Figura 2. Quina
conclusi es deriva d'aquest resultat ?
- La seqncia 1-237 del mdul que es fa servir com a sonda s precisament la que falta en
els mduls -5 dels Ty originals o inicials (pre-transposici). Per tant veiem que en el
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 198
carril 1 del Southern noms apareix una banda, que ha de correspondre al segment que
inclogui el 3 que hibrida amb la sonda (s un segment dunes 2.1 kb). Si en els Ty finals,
resultants de transposici, apareixen dues bandes, vol dir que ara la sonda detecta 2
mduls . El nou, incls en la banda de 9.4 kb, sha dhaver generat com a conseqncia
de la transposici, per tant sembla ser que la transposici genera, o regenera, les
seqncies terminals del nou DNA (recordeu el procs de generaci de LTR en la
retrotranscripci dun retrovirus).
1.4. Per tal d'acabar de concretar la hiptesi postulada a partir dels resultats de l'apartat 1.2., els
autors varen realitzar altres proves Southern, amb els segents DNA's i les segents sondes
radioactives.
El resultat s'indica a la Figura 3. Quina conclusi es deriva d'aquests resultats ?
DNA carrils 1: DNA dels Ty inicials (abans de transposar-se)
DNA dels carrils 2 a 5: DNA dels Ty finals (resultat de transposici)
sonda A : sonda que correspon a tot el DNA de rp51 insertat en Ty (exons i intr)
sonda B : sonda que correspon a l'intr de rp51 insertat en Ty
- Recordem que el Ty inicial contenia un fragment dun intr dun gen (rp51) juntament amb
les seqncies flanquejants necessries perqu es realitzi, en el seu cas, un procs
dsplicing.
Quan analitzem els Ty inicials, les dues sondes emprades reconeixen el mateix segment: un
segment de 8.5 kb (que estar flanquejat per les dianes de lenzim de restricci amb qu
shagi digerit el DNA): aix vol dir que el DNA del segment de lintr est present en
aquesta seqncia).
Per quan sanalitzen els Ty finals, els resultats sn diferents que abans i tamb diferents
entre les dues sondes. Aix vol dir que el DNA dels Ty inicials i Ty finals no t la mateixa
seqncia. Qu podem deduir:
a) que el DNA corresponent a lintr no hi s: la sonda B no hibrida amb els DNA dels Ty
finals.
b) El segment de DNA que abans tenia 8.5 ara es reconegut com un segment de 2.3 kb,
per la sonda A.
c) Per tant: en el procs de transposici, sha produt un splicing que ha eliminat lintr i
ha ajuntat les dues seqncies exniques flanquejants. Lintr tenia doncs 6.2 kb.
Ty inicial
Intr
8.5 kb
Ty final
2.3 kb
EN RESUM: durant el procs de transposici els elements Ty necessiten transcriures, i els
elements integrats en un nou lloc sn producte de retrotranscripci dun RNA transcrit
processat: sn totes les caracterstiques dun retrotranspos: transposici =
transcripci/processament del transcrit/retrotranscripci i integraci del nou DNA
resultant. En aquest procs es generen uns terminals repetits (tipus LTR) a ambdos
extrems.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 199
En un treball publicat a Science (Kobayashi et al., Science 304, p.82, 2004), sestudiava la base molecular de la
pigmentaci dels grans de ram de tres soques productores de vi, una delles blanca (It) i les altres dues
negres (Ru, Fl). Els autors sabien que el producte dun gen anomenat Vmyb est implicat en la sntesi dels
pigments (antocianines) que donen color al ram, i per tant varen analitzar la regi genmica que inclou
aquest gen en el DNA de les tres soques, detectant que el gen Vmyb era idntic en totes tres, per la regi
immediatament a 5 del gen podia presentar dues estructures possibles (a) i (b):
Pgina 200
I per tant dedueixen que la ra molecular ms probable del color dels grans de ram en aquestes soques s la
inserci en la regi 5 de Vmyb dun element de DNA anomenat Gret1 (10,4 Kb) que interfereix amb la seva
expressi.
1.- Segons lestructura indicada en lesquema, Gret1 s del tipus:
a) pseudogen processat de Vmyb
b) retrotranspos homleg a Ty de llevat
c) element LINE, homleg a L1 hum
d) transpos de DNA, homleg a Ds de blat de moro
Resposta:
Les regions que es senyalen en lelement Gret1 sn les regions codificadores gag i pol, i
uns extrems tipus LTR. Aix correspon doncs a un element mbil de la famlia dels
retrotransposons (transposons via RNA) de classe I, o semblants als retrovirus,
retrovirus-like, tal com els elements Ty de llevat. Per tant la resposta correcta s la (b).
2.- Els autors detecten la presncia de Gret1 de totes les soques de ram productores de vi que analitzen, i
daqu dedueixen que la seva presncia en el genoma del ram s molt antiga. Desprs, hipotitzen que en
algun cas, a partir de lestructura genmica (a) es deuria generar la (b), segons un mecanisme de:
a) retrotransposici
b) transposici via DNA
c) recombinaci entre seqncies repetides invertides
d) recombinaci entre seqncies en repetici directa
Resposta:
Els terminals LTR flanquejants de retrovirus i dels retrotransposons amb estructura
semblant a retrovirus sn capses de seqncia idntica en repetici directa, i per tant sn
substrats per a reaccions de recombinaci que originen la deleci de la seqncia intermitja.
El resultat s que queda una capsa en la localitzaci original del DNA que sha escindit, que
s exactament el que sobserca en lestructura genmica (b). Per tant la resposta correcta s
la (d).
3.- Quins sn els enzims i protenes que van intervenenir en aquestes reaccions:
a)
b)
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 201
c)
d)
Resposta:
Lestructura genmica (a) es va generar quan un retrotranspos Gret1 es va mobilitzar,
segons el seu mecanisme de mobilitzaci que equival a un cicle de retrovirus intracellular, i
es va la nova cpia es va integrar just a 5 del gen Vmyb. Per tant els enzims que varen
entrat en joc sn els enzims tpics de retrovirus, codificats per pol (transcriptasa inversa,
integrasa i proteasa) i les protenes de partcules VLPs, codificades per gag.
Lestructura genmica (b) es va generar per recombinaci, com hem explicat en lapartat
anterior, i per tant requereix protenes que intervinguin en recombinaci.
Per tant la resposta correcta s la combinaci (c).
4.- Els autors fan una PCR amb els primers (b) i (c) indicats en lesquema inicial sobre el DNA
duna gran varietat de soques de ram productores de vi, amb els resultats que sindiquen a
continuaci (noms analitzen els segments menors de 5000 pb):
M 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
carril
soca
1
Italia
2
Ruby Okuyama
3
Muscat Alexandria
4
Flame Muscat
5
Pinot blanc
6
Chardonnay
7
Riesling
8
July Muscat
9
Rosario Bianco
10
Neo Muscat
11
Green Summer
12
Riesling Lion
13
Pinot noir
14
Cabernet Sauvignon
15
Muscat Hamburg
16
Emperor
17
Trollinger
18
Cardinal
19
Seneca
20
Golden Muscat
Per tant, segons aquests resultats:
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
color ram
blanc
rosat
blanc
rosat
blanc
blanc
blanc
blanc
blanc
blanc
blanc
blanc
negre
negre
negre
rosat
rosat
rosat
blanc
blanc
Pgina 202
Resposta:
Les varietats Ruby Okuyama i Flame Muscat donen lloc a unes bandes de PCR
clarament superiors a les varietats 13 a 18. Aix vol dir que el segment amplificat
per la PCR amb els primers s ms llarg. Si analitzem on es situen aquests
primers, veurem que (b) shibrida a una reuni genmica prpia del DNA de ram,
just abans del punt dinserci de Gret1, i (c) hibrida a una regi interna al gen
Vmyb. Per tant un segment ms petit vol dir que aquesta regi est intacte en el
genoma de ram (no hi ha i mai hi ha hagut retrotranspos integrat), i una banda
una mica ms gran correspon a lestructura genmica (b), on abans de Vmyb ha
quedat una capsa LTR, testimoni duna anterior presncia aqu dun Gret1.
Per tant la resposta correcta s: (a).
SOLUCIONES: B, D, C, A, A.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 203
se
clasifican
segn
los
AA
de
la
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 204
- Tipo :
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 205
Pgina 206
Pgina 207
Es fundamental que haya las cajas de homologa HeptmeroNonmero-(cosa a delecionar)-Nonmero-Heptmero. Cada una
tiene 7-9-X-9-7 bases, respectivamente. Siempre se deben
conservar las distancias de 23pb entre las 7-9 y de 12pb
entre las 9-7. No son distancias arbitrarias, son
reconocidas por Rag1 y Rag2 ya que corresponden con los
giros del DNA. stas cajas, son elementos en Cis de
recombinacin. 1 heptmero + 1 nonmero = 1 RSS. Se
necesitan 2 RSS para recombinar. Los dos RSS estn en
repeticin invertida.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 208
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 209
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 210
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 211
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 212
PROBLEMA IMMUNOGENTICA 1
ENUNCIAT
La sntesi d'un nombre molt elevat d'anticossos diferents en el ratol i l'home s'assoleix per un
procs recombinacional que reuneix segments de diversos blocs de seqncies. Les
seqncies reordenades dicten la sntesi de cadenes lleugeres i pesades diferents.
1. Indiqueu esquemticament sobre les lnies assenyalades a) una reordenaci productiva de
cadena lleugera i
b) una reordenaci no productiva assenyalant les causes.
a)
_________________________________________________________________
b)
_________________________________________________________________
2. Sobre les senyals de reconeixement de le(s) recombinase(s) implicades en les
reordenacions anteriors indiqueu, referit a cadenes pesades, a) la seva estructura i b) on es
troben en relaci als segments de cada bloc de seqncies.
Feu un esquema per respondre a ambdues qestions
3. Canvi de classe de cadenes pesades, a) per qu s important aquest fenomen i b) quan es
produeix?
4. Quin tipus de seqncies apareixen en les regions frontera entre els segments recombinats
que no eren presents abans de la reordenaci? Quines conseqncies positives i negatives t
aquest fenomen?
5. La combinaci a l'atzar entre segments que pertanyen a blocs de seqncies diferents, la
combinaci entre qualsevol cadena lleugera i qualsevol pesada, el nombre elevat de segments
V de cadenes lleugeres i pesades, expliquen l'elevat nombre de molcules d'antics que
sintetitza un mamfer al llarg de la seva vida.
Podria anomenar altres dues causes de variabilitat? Descriviu-los breument.
RESPOSTES
1.
LV200J4
J5
Vk
a) _________________________________________
J4
b) _______LV__________________________________ deleci de tots els segments J
En la reordenaci productiva sha format una seqncia LV200J4 Vk que dictar la sntesi de una cadena
lleugera funcional
En la reordenaci no productiva, per error en el reconeixement de les seqncies senyal shan escindit
totes les seqncies J i per tant es sintetitzar una cadena defectiva
2.
a)
b ) Les senyals de reconeixement son heptmers i nonmers que es troben a 3 de les regions V, a 5i 3
de D i a 5 de J 3.
s important perqu explica la sntesi danticossos que tenen la mateixa especificitat i per
actuen localitzant i destruint lantigen en diferents teixits.
4.
Apareixen els nucletids P que safegeixen als extrems protuberants que es generen despres
del trencament per RAG1 i RAG2, i els nucleotids N afegits per la nucleotidiltransferasa als
exptrems 3OH. Si laddici no s multiple de 3 es trencar la pauta de lectura i aquest
reordenament produira una cadena no funcional.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 213
5.
a) Primera causa. La variabilitat que es genera per addicions de nucletids en les regions
frontera (apartat 4). Aquesta s la base de loptimitzaci de lafinitat de la molcula dantics
vers lantgen
b) Segona causa: hipermutaci somtica. Opera sols en les regions V dels segments
reordenats de cadenes pesades i lleugeres. Consisteix en la substituci de bases de les
regions dinteracci directa amb lantgen. El procs depn dun enhancer que activa la
transcripci del locus IG implicat, sinicia per lacci duna citidina deaminasa i una uracil-DNA
glicosilasa.
PROBLEMA IMMUNOGENTICA 2
ENUNCIAT
Imagina una espcie de mamfer on la regi genomica del DNA que inclou les regions
codificadores per a una cadena lleugera de les immunoglobulines t la segent estructura:
(Atenci el dibuix no esta fet a escala)
Sindica la presncia de dianes de restricci (EcoRI, E i BamHI, B) i la situaci de dos fragments de DNA que
utilitzes com a sondes (a) i (b).
Indiqueu quina sera la mida de les bandes dels experiments segents:
1. Southern amb DNA duna cl.lula heptica digerit amb enzim B i hibridat amb sonda (a)
2. Southern amb DNA duna lnia de mieloma (derivada de limfcits B) que expressa una
immunopglobulina amb la regi variable V2, la regi de juntura J3 i la regi constant
C1, digerit amb enzim B i hibridat amb sonda (a). Considereu que la regi equivalent
del cromosoma homleg s absent)
3. Southern amb DNA duna cl.lula heptica digerit amb enzim B i hibridat amb sonda (b)
4. Southern amb DNA duna lnia de mieloma (derivada de limfcits B) que expressa una
immunopglobulina amb la regi variable V2, la regi de juntura J3 i la regi constant
C1, digerit amb enzim B i hibridat amb sonda (b)
5. Northern de mRNAs totals duna cl.lula heptica, hibridat amb sonda (a)
6. Northern de mRNAs totals de la lnia mielmica de lapartat 2, hibridat amb sonda (a)
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 214
RESPOSTES
1) una cl.lula heptica no sintetitza anticossos per tant no hi reordenaci de cap al.lel de
cadena pesada i lleugera.
Sobservar una nica banda de 780 pb (50+30+100+200+400)
2) Considerant que la regi del cromosoma homleg s absent, la reordenaci
V2J3C1 donar un fragment de:
50+30+100+200+45+1000+1200+1500= 4.125 pb
3) No hi ha hagut cap reordenaci per tant el fragment contindra les regions L3V3 J1J2J3
C1 i les regions espaiadores, en total
50+30+100+200+1400+45+20+45+20+45+1000+1200+1500=5.655 pb
4) Seguint el mateix argument de lapartat 2, la sonda b) hibridar el mateix fragment que
la sonda a), s a dir un fragment de 4.125 pb
5) el Northern no donara cap banda perqu en les cl.lules heptiques no es trancriuen
els gens de cadenes lleugeres ni pesades
6) les cl.lules de mieloma s que sinteitzen molcules dantics, per tant la reordenaci
de cadena lleugera de lapartat 2 es transcriura i el producte del RNA madur ser el
fragment de 4.125 nucletids sense els extrems i els introns (50+100+ 1000+1500=
2.650)
4.125- 2.650= 1.475 nucletids
PROBLEMA IMMUNOGENTICA 3
A la figura SEGENT es representa l'estructura de la regi genmica de la cadena lleugera tipus d'un antics
(ATENCI: el dibuix no est fet a escala):
EcoRI
EcoRI
EcoRI
L1
V1
L2
V2
L3
30
200
30
200
30
V3
EcoRI
Ln
Vn
30
200 nt
EcoRI
J1 J2
J3 J4 J5
10
10
5000 nt
100
450
100
450
200 nt
100 nt
100 nt
2500 nt
10
10
10 nt
300 nt
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 215
2. Per mutaci somtica es podria perdre alguna de les dianes per EcoRI
a) tant de la regi variable (V) com de la regi constant (C)
b) de la regi constant (C) per no de la regi variable (V)
c) de la regi variable (V) per no de la regi constant (C)
d) cap de les possibilitats anteriors s certa
3. Si fssim un Northern de l'RNA total obtingut dels hepatcits o dels limfcits, la banda que hibridaria
amb la mateixa sonda de l'apartat 1 tindria una mida de
a) 540 nucletids en ambds casos
b) 300 nucletids en ambds casos
c) no hi ha hibridaci en el RNA de hepatcits i una banda de 300 nt pels limfcits
d) no hi ha hibridaci en el RNA de hepatcits i una banda de 540 nt pels limfcits
4. La recombinaci somtica est lligada a l'activaci de la transcripci del gens de les immunoglobulines
perqu:
a) el promotor situat a 5' de la regi L-V queda activat per un enhancer situat entre les
regions J i C
b) la recombinaci somtica produeix l'activaci de factors de transcripci especfics dels
limftics B
c) la recombinaci somtica activa la RNA polimerasa II
d) el promotor situat a 5' de la regi L-V queda activat per un enhancer situat entre la
regi L i V
5. Les reordenacions dels gens que codifiquen pels receptors de les cl.lules T sn semblants a les
reordenacions dels gens de les immunoglobulines perqu:
a) la combinaci de les regions V/J/C o V/D/J/C genera variabilitat
b) en ambds casos hi han sequncies heptmer i nonmer involucrades en el procs
de recombinaci somtica
c) es produeix variabilitat en la juntura per la introducci de nucletids P i N
d) les tres anteriors sn correctes
RESPOSTES
A la figura es representa lestructura de la regi genmica de la cadena lleugera tipus
1. resposta correcta a)
La reordenacio dels diferents blocs de seqncies daquest fragment condueix a la sntesi duna cadena
lleugera dantics. Aquesta reordenaci s especfica de teixit, sols t lloc en els limfcits. Per tant es descarten
les respostes c) i d). Donat que la reordenaci sempre implica perdua de DNA, la resposta correcta s la a)
2. Tenint en compte que la mutaci somtica opera en les regions reordenades que es transcriuen i es
concentra en les regions variables, la resposta correcta s la c).
3. per la mateixa ra que lexposada en lapartat 1, la resposta correcta s la c).
4. seguint la teoria, la resposta correcta s la a), les altres sn falses
5. seguint la teoria, la resposta correcta s la d).
SOLUCIONS: A, C, C, A, D.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 216
PROBLEMA IMMUNOGENTICA 4
RAG1 i RAG2 codifiquen per dues protenes que participen en el procs de la recombinaci somtica.
Per demostrar-ho es poden obtenir ratolins mutants per aquests gens en els quals RAG1 i RAG2 han
estat delecionats.
1. Si fem un Southern de DNA dels linfcits B d'aquests ratolins, digerit amb un enzim de restricci i
hibridat amb una sonda de la regi constant d'una cadena pesada d'un antics
a) obtindrem una banda d'hibridaci de mida diferent de la que obtindrem en un southern fet a partir de
DNA d'un hepatcit del mateix ratol
b) obtindrem una banda d'hibridaci de la mateixa mida de la que obtindrem en un southern fet a partir
de DNA d'un hepatcit del mateix ratol
c) no obtindrem cap banda doncs RAG1 i RAG2 estan delecionats
d) cap de les possibilitats anteriors s certa
2. Per allar RAG1 i RAG2 i demostrar la seva capacitat de produir aquesta recombinaci, el grup de
David Baltimore va fer experiments de transfecci de cllules. Varen utilitzar una lnia cellular incapa
de reordenar segments V(D)J que contenia un fragment de DNA que codificava per un gen de
resistncia a un antibitic. Insertat en aquest gen i trencant la pauta de lectura, hi havia un fragment de
DNA falnquejat per seqncies hetamriques i nonamriques. Aquestes cllules varen ser
transfectades amb un DNA que expressava RAG1 i RAG2. El resultat que esperaries i que
demostraven que RAG1 i RAG2 eren els responsables de la recombinaci somtica varen ser
cllules no transfectades
A) sensibles a l'antibitic
B) sensibles a l'antibitic
C) resistents a l'antibitic
D) resistents a l'antibitic
3. Un altre prova de que RAG1 i RAG2 participen en la recombinaci somtica es pot aconseguir
transfectant fibroblastes de ratol amb aquests gens. Aquesta lnia cellular, que no pateix recombinaci
somtica, quan es transfectat amb aquest gens presenta fenmens de recombinaci. Per veure aix es
poden fer southerns blots de DNA purificats de diferentes lnies cellulars digerits amb el mateix enzim
de restricci i hibridat amb una sonda de la regi constant de la cadena lleugera L_. Quin seria el
resultat esperat?
1: DNA de fibroblastes sense transfectar
2. DNA de fibroblastes transfectats
3. DNA de linfcits B
1
4. Assumint que aquestes lnies cellulars tenen els factors necessaris per l'expressi dels gens
funcionals de les immunoglobulines, el northern que obtindries hibridant amb la mateixa seria:
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 217
SOLUCIONS: C, B, C, D, B!.
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 218
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 219
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 220
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 221
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 222
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 223
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 224
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 225
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 226
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 227
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 228
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 229
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 230
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 231
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 232
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 233
PROBLEMA 1
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 234
Gentica Molecular.
Carlos F.R.
Pgina 235