Full

d Avaluaci del Seminari de Casos Clnics en Insuficincia Cardaca Aguda (#1)

Nom: Joan Miquel

Cognoms: Fernndez Vidal

Grup de Prctiques: 103

Data: 30 de setembre de 2016

Descriu separadament els signes i smptomes d IC esquerra i IC dreta

IC esquerra: dispnea de 2 anys devoluci, ortopnea, expectoraci vermellosa (hemoptisi),

sudoraci, pallidesa cutnia, taquicrdia, edema agut de pulm (estertors humits), taquicrdia
i hipertensi.
IC dreta: edemes membres inferiors
Enumera els Criteris Clnics de Framingham que es compleixen en aquest cas i assenyala cada un d ells
com a major o menor

Majors: edema agut de pulm, tercer soroll.

Menors: dispnea desfor, taquicrdia.
Fes un descripci de l ECG i estableix un diagnstic electrocardiogrfic si s possible

Ritme no sinusal (no tots els QRS venen precedits per una ona P), freqncia duns 130 bpm, RR irregular, compatible amb una fibrillaci auricular.
Descriu quins factors clnics donen suport al diagnstic sindrmic d IC i quina sospita etiolgica pots
establir a partir de les dades del cas clnic

Pel que fa als relacionats amb IC esquerra trobem principalment dispnees desfor, lortopnea i
el 3r soroll. Per part de lIC dreta trobem els edemes dels membres inferiors.
Fes un diagnstic diferencial raonat amb altres patologies que cursin amb clnica de dispnea en fase
aguda

Les dispnees tamb poden aparixer de forma aguda en malalties pulmonars com lasma o
altres com el neumotrax per no solen associar-se a signes com la pallidesa cutnia, entre
daltres signes de IC esquerra.
Quines proves complementaries demanaries en primera instncia (pacient en fase aguda)
Una placa de trax, un ECG i una analtica de sang per a mirar les CK.
Descriu breument l abordatge teraputic en aquesta fase aguda

Per a tractar ledema agut de pulm donaria dirtics i vasodilatadors. Quan a larritmia
(fibrillaci auricular) utilitzaria antiartmics com lamiodarona. Pel que fa a la SaO2 donaria
oxigen al pacient. Finalment, per a la intranquilitat i dolor, donaria algun calmant com la
morfina.
Quines proves complementaries demanaries en segona instncia (pacient ja estable no congestiu)

Un ecocardiograma

Descriu breument l abordatge teraputic en una fase no congestiva

Aplicaria part de la medicaci citada anteriorment com els dirtics i controlaria les possibles
futures artmies amb antiartmics.
Descriu quins instruments usaries per fer dur a terme una adequada orientaci funcional i pronstica
del cas

Classificaria funcionalment amb la classificaci de la New York Hearth Association, el test de 6

minuts, i la prova desfor amb consum doxgen.
Classificaria pronsticament mitjanant la fracci dejecci, ledat, la mateixa classe funcional,
entre altres.