Documenti di Didattica
Documenti di Professioni
Documenti di Cultura
2015
Conselleria dEducaci,
Investigaci, Cultura i Esport
24560
Conselleria de Educacin,
Investigacin, Cultura y Deporte
24561
tiva, siendo el punto de partida de redes de trabajo entre equipos docentes y, en su caso, con las universidades o con los diferentes miembros
de la comunidad educativa, como base de una mejora cualitativa de la
educacin.
Conviene, por tanto, dictar instrucciones que concreten el PAF en el
marco temporal del curso 2015-2016, garanticen la elaboracin de los
planes anuales de actuacin de los CEFIRE y la adecuacin de los programas anuales de formacin de los centros educativos, con el objetivo
de evaluar y actualizar el modelo de formacin permanente para mejorar
el impacto y la transformacin educativa a travs de la formacin permanente del profesorado.
En virtud de las competencias establecidas en el Decreto 103/2015,
de 7 de julio, del Consell, por el que establece la estructura orgnica
bsica de la Presidencia y de las consellerias de la Generalitat (DOCV
7566, 08.07.2015), resuelvo:
Apartat nic
Aprovar les instruccions incloses en lannex I i el reconeixement de
litinerari de competncies en lannex II, que establixen i guien el Pla
anual de formaci permanent del professorat i als que hauran dajustar-se les actuacions de formaci permanent del professorat durant el
curs acadmic 2015-2016.
Apartado nico
Aprobar las instrucciones incluidas en el anexo I y el reconocimiento del itinerario de competencias en el anexo II, que establecen
y guan el Plan anual de formacin permanente del profesorado y a
los que debern ajustarse las actuaciones de formacin permanente del
profesorado durante el curso acadmico 2015-2016.
Valencia, 26 de agosto de 2015. El secretario autonmico de Educacin e Investigacin: Miguel Soler Gracia.
ANNEX I
Instruccions
ANEXO I
Instrucciones
24562
les dos llenges cooficials i a ladquisici de, com mnim, una llengua
estrangera.
La formaci plurilinge regulada pel Pla anual de formaci permanent agrupa la formaci lingstica i metodolgica per al professorat.
Aquesta formaci es dirigir tant al professorat de forma individual com
als claustres que desitgen integrar la vehiculaci en llenges cooficials i
estrangeres dins del seu projecte lingstic de centre, a travs dels cursos
dactualitzaci lingstica del centre.
Respecte a la formaci metodolgica, la Conselleria dEducaci,
Investigaci, Cultura i Esport diversificar loferta de cursos sobre tractament integrat de llengua i continguts (TILC), a ms de sobre recursos
didctics que faciliten la gesti de laula a aquells docents que durant el
curs escolar 2015-2016 vehiculen una rea, assignatura o mdul en llengua estrangera. La formaci incidir especialment en aquelles matries
vehiculades en llengua estrangera doferta ms freqent. En el cas de les
llenges cooficials, soferir formaci sobre la metodologia dimmersi
lingstica.
A ms, es desenrotllar formaci especfica per al professorat especialista en llenges, tant cooficials com estrangeres, comprenent les tcniques danimaci lectora, la lectoescriptura, les adaptacions curriculars
o el portfolio europeu de les llenges, entre altres.
4.3. La incorporaci i augment de la presncia de les tecnologies
de la informaci i la comunicaci (TIC) en els processos densenyana/
aprenentatge
El desenrotllament daquesta competncia professional s un dels
factors ms importants per a garantir lactualitzaci cientfic-didctica
dels docents i avanar en la mateixa direcci que el desenrotllament
de la resta de la societat. El professorat ha de conixer i integrar les
ferramentes TIC existents en la seua labor educativa, desplegant-se en
el currculum i incidint en la seua aplicaci en laula. Daquesta manera
es millorar la competncia digital de lalumnat, disminuint la bretxa
digital existent i introduint ls responsable de les TIC i el desenrotllament de la ciutadania digital.
Loferta formativa en aquesta lnia estratgica inclour formaci de
base sobre les ferramentes demandades pel professorat: Moodle com
a entorn virtual daprenentatge, Mestre a Casa com a pgina web del
centre, pissarra digital interactiva i ferramentes de creaci de recursos
digitals com eXe-Learning, entre altres.
En el curs 2015-2016, a ms, es desenrotllar loferta de formaci
sobre estratgies ds daquestes ferramentes dins de laula i limpacte
que tenen sobre el treball des de les diferents perspectives de lensenyana: laprenentatge de llenges, el treball collaboratiu, la inclusi
de lalumnat per a disminuir la bretxa digital, el respecte i s responsable de les tecnologies, la convivncia i el desenrotllament de la ciutadania digital.
4.4. Escola inclusiva: convivncia, atenci a la diversitat i tutoria
La Conselleria dEducaci, Investigaci, Cultura i Esport ha
de fomentar el desenrotllament dels processos personalitzadores de
leducaci i una atenci individualitzada de lalumnat com a element
de millora des de les primeres etapes educatives: models deducaci
inclusiva, igualtat, equitat, actuacions enfront de la violncia de gnere,
atenci a la disfria de gnere i respostes a la diversitat de els alumnes i
les alumnes, a leducaci intercultural i a leducaci en valors.
Des daquesta perspectiva, leducaci inclusiva ha dorientar les
actuacions en els projectes educatius de centre, per a integrar valors,
continguts i habilitats que afavorisquen un clima escolar positiu i unes
relacions interpersonals adequades a nivell daula, centre i comunitat.
La formaci del professorat sorganitzar tenint en compte lequitat
i lexcellncia com a factors indissociables per a aconseguir una educaci de qualitat; i latenci a la diversitat dinteressos, motivacions i
capacitats de lalumnat.
Dins daquest marc, es potenciar lestudi de models dinclusi educativa que permeten transformar la cultura del centre per a un millor
aprofitament de la diversitat en laula facilitant estratgies i prctiques
dorganitzaci del centre i laula, i utilitzaci dels recursos disponibles
perqu tots aconseguixen lxit escolar, personal i social.
Daltra banda, es desenrotllaran espais formatius per a posar en
com el treball de centres en xarxa i interetapes, a travs del disseny de
plans de transici entre etapes educatives.
24563
A ms, safavorir la sensibilitzaci en prctiques educatives datenci a lalumnat amb necessitats especfiques de suport educatiu, centrades en potenciar les altes expectatives, laugment i diversificaci de les
seues interaccions respecte al currculum i la detecci i eliminaci de
les barreres que es troben enfront de laprenentatge.
Els orientadors dels centres educatius aix com el personal dels
gabinets psicopedaggics tindran accs a seminaris compartits de formaci on analitzar i investigar les actuacions prioritries daquesta lnia
estratgica.
4.5. La dimensi europea de leducaci: Erasmus+
La dimensi europea de leducaci respon a la convenincia denfortir en els jvens el sentit de la identitat europea i fer comprendre el
valor de la seua civilitzaci, base sobre la qual es fonamenten els principis de la democrcia, la justcia social i el respecte dels drets humans.
Els centres educatius tenen loportunitat dobrir les seues aules a
Europa, iniciant i aprofundint en un procs dinternacionalitzaci en qu
inscriure el seu Pla de Desenrotllament Europeu (PDE). La Conselleria
dEducaci, Investigaci, Cultura i Esport promour la participaci de
la comunitat escolar tant en els projectes collaboratius eTwinning com
en les accions impulsades des del programa Erasmus+.
En aquest sentit, es contemplen tres lnies bsiques dactuaci: la
sensibilitzaci a travs de jornades de difusi de bones prctiques i sessions breus destinades a donar a conixer lesperit fonamental de cada
programa i les seues possibilitats des dun enfocament prctic; la iniciaci, per mitj daccions formatives per a docents interessats a obrir la
seua aula a Europa amb Erasmus+ i/o eTwinning; i laprofundiment, a
travs daccions formatives per a docents que ja coneixen els programes
europeus i desitgen un major grau de destresa en les seues plataformes
i accions.
A ms, en el desenrotllament daquest pla es fomentar ls compartit dels recursos i materials, es potenciaran les jornades i intercanvis de
bones prctiques europees, la collaboraci amb la xarxa dambaixadors
eTwinning i les accions formatives prctiques, presencials i a distncia,
amb mduls destinats a la interacci entre docents de diversos pasos a
travs de la plataforma.
4.6. Organitzaci escolar i participaci social
Els centres educatius, amb el lideratge pedaggic dels seus equips
directius, han davanar cap a un model dautonomia que permeta establir una cultura de centre orientada al canvi, a la millora educativa i a la
inclusi de totes i tots. Lescola ha de fomentar el treball collaboratiu
dels equips docents i estar oberta a lentorn social i cultural, potenciant
el dileg entre lescola, la famlia i la societat en general.
El Pla anual de formaci contempla processos de formaci en
qu participen tant el professorat com les famlies i tota la comunitat
educativa, com a base duna millora qualitativa de leducaci i en les
actuacions safavorir la creaci de xarxes de treball per a lintercanvi
dexperincies i la coordinaci dequips docents, buscant la posada en
prctica dactuacions de referncia en matria de participaci i organitzaci social.
Daquesta manera, simpulsar i aprofundir el coneixement de
propostes organitzatives que promoguen el respecte entre la diversitat
de persones que conformen les comunitats educatives, la participaci
educativa de les famlies i la millora de lxit escolar, personal i social
de lalumnat.
Els equips directius comptaran, a ms, amb seminaris de formaci
especfics a travs de qu es podr accedir de primera m a lactualitzaci normativa i al desenrotllament de les competncies professionals
especfiques del crrec.
4.7. Desenrotllament i implantaci del currculum
Entre la competncies professionals del professorat es troba la planificaci i el disseny del currculum en el nivell de concreci corresponent, i cobra especial rellevncia dins del marc europeu de treball per
competncies clau i professionals.
Els equips docents han delaborar i compartir instruments de programaci i avaluaci adequats, de manera que sassegure la seua efectiva integraci amb la resta delements del currculum i la transici entre
Educaci Primria i Educaci Secundria Obligatria.
Lactuaci principal daquesta lnia estratgica adquirix la forma
ditinerari, a travs fonamentalment de projectes de formaci en centres
24564
24565
centros ofertados por el Servicio de Formacin del Profesorado, desarrollado en el anexo II, sin dejar de apoyar las propuestas adicionales
de trabajo coherentes con el modelo europeo de competencias clave.
6. Gesti de la formaci
La Conselleria dEducaci, Investigaci, Cultura i Esport a travs
de la Secretaria Autonmica dEducaci i Investigaci desenrotllar les
lnies estratgiques dactuaci en matria de formaci del professorat
basant-se en tres actuacions formatives:
6.1. Detectar les necessitats del centre educatiu i integrar les accions
formatives en el projecte educatiu
El centre educatiu s el primer nucli de formaci permanent del
professorat i el Programa Anual de Formaci del Professorat, arreplegat
en la programaci general anual, s una de les ferramentes del centre
per a establir les activitats de formaci permanent que es desenrotllaran
durant el curs escolar. La Conselleria proporcionar recursos especfics
a travs de la convocatria de gesti autnoma.
La direcci de cada centre designar el coordinador de formaci del
centre que sistematitzar el programa anual de formaci durant el mes
de setembre i octubre del present curs escolar, i recopilar les necessitats
del claustre, per mitj de les ferramentes proporcionades pel Servici de
Formaci del Professorat.
La principal actuaci, resultant de lanlisi i detecci de necessitats
del centre, es concretar com un projecte de formaci en centre que
involucrar al claustre en la busca de solucions i el refor de les carncies detectades. Aquesta acci formativa, emmarcada en el programa
anual de formaci del centre, es regir per les instruccions especfiques
arreplegues en la pgina web del Servici de Formaci del Professorat, a
partir del mes de setembre de 2015.
6.2. Permetre una actualitzaci individual del professorat, basant-se
en el seu perfil docent i al desenrotllament de les competncies professionals
Lactualitzaci cientfic-didctica, aix com la millora de certes
competncies professionals de cada docent, tamb sha dabordar des
duna perspectiva individual, que permet adaptar el ritme daprenentatge i desenrotllament a les caracterstiques especfiques del professorat.
El Servici de Formaci del Professorat convocar les accions formatives en lmbit de tota la Comunitat Valenciana, en coordinaci amb
els diferents rgans de la Conselleria dEducaci, Investigaci, Cultura
i Esport.
Els CEFIRE, basant-se en les lnies estratgiques dactuaci i a
la detecci de necessitats realitzada pels coordinadors de formaci en
cada centre educatiu, arreplegaran en els seus plans anuals dactuaci
la concreci de les accions formatives oferides, potenciant la formaci
semipresencial o a distncia i afavorint les actuacions intercentres.
La inscripci, confirmaci i consulta de la participaci en les activitats formatives es realitzar a travs de les pgines web del Servici de
Formaci del Professorat i dels diferents CEFIRE.
6.3. Afavorir el treball collaboratiu del professorat, per a la millora contnua de la prctica educativa i el desenrotllament de continguts
educatius i materials curriculars
6. Gestin de la formacin
La Conselleria de Educacin, Investigacin, Cultura y Deporte a
travs de la Secretara Autonmica de Educacin e Investigacin desarrollar las lneas estratgicas de actuacin en materia de formacin del
profesorado en base a tres actuaciones formativas:
6.1. Detectar las necesidades del centro educativo e integrar las
acciones formativas en el proyecto educativo
El centro educativo es el primer ncleo de formacin permanente
del profesorado y el Programa Anual de Formacin del Profesorado,
recogido en la programacin general anual, es una de las herramientas
del centro para establecer las actividades de formacin permanente que
se desarrollarn durante el curso escolar. La Conselleria proporcionar
recursos especficos a travs de la convocatoria de gestin autnoma.
La direccin de cada centro designar al coordinador de formacin
del centro que sistematizar el programa anual de formacin durante el
mes de septiembre y octubre del presente curso escolar, y recopilar las
necesidades del claustro, mediante las herramientas proporcionadas por
el Servicio de Formacin del Profesorado.
La principal actuacin, resultante del anlisis y deteccin de necesidades del centro, se concretar como un proyecto de formacin en centro que involucrar al claustro en la bsqueda de soluciones y el refuerzo de las carencias detectadas. Esta accin formativa, enmarcada en el
programa anual de formacin del centro, se regir por las instrucciones
especficas recogidas en la pgina web del Servicio de Formacin del
Profesorado, a partir del mes de septiembre de 2015.
6.2. Permitir una actualizacin individual del profesorado, en base
a su perfil docente y al desarrollo de las competencias profesionales
La actualizacin cientfico-didctica, as como la mejora de ciertas
competencias profesionales de cada docente, tambin se ha de abordar desde una perspectiva individual, que permite adaptar el ritmo de
aprendizaje y desarrollo a las caractersticas especficas del profesorado.
El Servicio de Formacin del Profesorado convocar las acciones
formativas en el mbito de toda la Comunitat Valenciana, en coordinacin con los diferentes rganos de la Conselleria de Educacin, Investigacin, Cultura y Deporte.
Los CEFIRE, en base a las lneas estratgicas de actuacin y a la
deteccin de necesidades realizada por los coordinadores de formacin
en cada centro educativo, recogern en sus planes anuales de actuacin la concrecin de las acciones formativas ofertadas, potenciando la
formacin semipresencial o a distancia y favoreciendo las actuaciones
intercentros.
La inscripcin, confirmacin y consulta de la participacin en las
actividades formativas se realizar a travs de las pginas web del Servicio de Formacin del Profesorado y de los diferentes CEFIRE.
6.3. Favorecer el trabajo colaborativo del profesorado, para la mejora continua de la prctica educativa y el desarrollo de contenidos educativos y materiales curriculares
24566
7. Actuacions preceptives
7.1. Centres educatius
En desplegament de lOrde 65/2012, de la Conselleria dEducaci,
Formaci i Ocupaci, i de les corresponents instruccions dinici de curs,
els equips directius de tots els centres educatius pblics que impartixen
ensenyances reglades designaran durant el mes de setembre del curs
escolar un coordinador de formaci, dentre els membres del claustre.
Els centres privats sostinguts amb fons pblics que desitgen participar
en projectes de formaci en centres tamb hauran de designar un coordinador de formaci.
El coordinador de formaci ser el responsable danalitzar i concretar el programa anual de formaci permanent del centre educatiu,
en funci de les necessitats detectades en el claustre i en els diferents
departaments o equips. El procs de sistematitzaci es desenrotllar
durant els mesos de setembre i octubre de 2015.
Totes les actuacions incloses en el programa anual de formaci del
centre seran susceptibles de ser reconegudes com a formaci permanent sempre que vagen dirigides directament a la millora de la qualitat
educativa, lincrement de lxit escolar, personal i social de lalumnat
i/o la reducci de laband prematur del sistema educatiu. El Servici de
Formaci del Professorat comunicar als centres aquelles activitats que
seran reconegudes com a formaci permanent.
7. Actuaciones preceptivas
7.1. Centros educativos
En desarrollo de la Orden 65/2012, de la Conselleria de Educacin, Formacin y Empleo, y de las correspondientes instrucciones de
inicio de curso, los equipos directivos de todos los centros educativos
pblicos que imparten enseanzas regladas designarn durante el mes
de septiembre del curso escolar un coordinador de formacin, de entre
los miembros del claustro. Los centros privados sostenidos con fondos
pblicos que deseen participar en proyectos de formacin en centros
tambin habrn de designar un coordinador de formacin.
El coordinador de formacin ser el responsable de analizar y concretar el programa anual de formacin permanente del centro educativo, en funcin de las necesidades detectadas en el claustro y en los
diferentes departamentos o equipos. El proceso de sistematizacin se
desarrollar durante los meses de septiembre y octubre de 2015.
Todas las actuaciones incluidas en el programa anual de formacin
del centro sern susceptibles de ser reconocidas como formacin permanente siempre que vayan dirigidas directamente a la mejora de la
calidad educativa, el incremento del xito escolar, personal y social
del alumnado y/o la reduccin del abandono prematuro del sistema
educativo. El Servicio de Formacin del Profesorado comunicar a los
centros aquellas actividades que sern reconocidas como formacin
permanente.
Al finalizar el curso 2015-2016, en la memoria final se valorar
el grado de satisfaccin de las necesidades formativas recogidas inicialmente en el Programa Anual de Formacin. Este anlisis permitir
establecer las bases para el desarrollo del Programa Anual de Formacin
del siguiente curso escolar.
El coordinador de formacin que no haya desarrollado con anterioridad dicha funcin participar activamente en el programa de formacin inicial diseado al efecto. La actividad se desarrollar a lo largo de
los meses de septiembre y octubre de 2015.
7.2. CEFIRE
Los CEFIRE, en aplicacin de la Orden 64/2012, Conselleria de
Educacin, Formacin y Empleo, desarrollarn su plan anual de actuacin durante los meses de septiembre y octubre de 2015. El plan anual
de actuacin concretar las lneas estratgicas, los programas de formacin especficos y la atencin a los coordinadores de formacin de
los centros.
En el desarrollo del programa de formacin para los coordinadores
de formacin de los centros educativos, todos los CEFIRE establecern
una actuacin conjunta que permita la creacin de redes de formacin
y facilite el trabajo colaborativo entre los coordinadores. La formacin
inicial, semipresencial, comenzar en toda la Comunitat Valenciana el
mes de septiembre y finalizar el mes de octubre de 2015.
El Plan anual de actuacin recoger, adems, el asesoramiento especfico a los coordinadores de formacin, estableciendo la temporalizacin tanto de las actuaciones individuales como de aquellas acciones
conjuntas.
La oferta formativa especfica de los CEFIRE se publicar trimestralmente, a travs de sus pginas web, en tres perodos durante el curso
2015-2016: de septiembre a diciembre, de enero a abril y de mayo a
julio, permitiendo al profesorado planificar su tiempo de formacin con
la suficiente antelacin y, adems, dotando a los programas de flexibilidad para incorporar aquellas necesidades especficas detectadas durante
el curso escolar.
24567
ANNEX II
Itinerari de competncies clau
ANEXO II
Itinerario de competencias clave
1. Definici de litinerari
Litinerari de competncies realitzat durant els cursos 2013/2014 i
2014/2015 ha sigut concebut de manera que els claustres dels centres
educatius disposen de les bases teriques, el coneixement prctic i el
llenguatge com necessari, en definitiva, les competncies professionals
necessries per a desenrotllar les competncies clau.
El pla de formaci contempla, en parallel a la proposta de competncies clau de lalumnat, una aposta pels nous coneixements centrats
en competncies professionals dels docents.