Sei sulla pagina 1di 8

Num. 7607 / 03.09.

2015

Conselleria dEducaci,
Investigaci, Cultura i Esport

24560

Conselleria de Educacin,
Investigacin, Cultura y Deporte

RESOLUCI de 26 dagost de 2015, de la Secretaria


Autonmica dEducaci i Investigaci, per la qual sestablix el Pla anual de formaci permanent del professorat
per al curs 2015-2016. [2015/7267]

RESOLUCIN de 26 de agosto de 2015, de la Secretara


Autonmica de Educacin e Investigacin, por la que se
establece el Plan anual de formacin permanente del profesorado para el curso 2015-2016. [2015/7267]

La Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, en larticle 102,


disposa que la formaci permanent constitux un dret i una obligaci de
tot el professorat i una responsabilitat de les administracions educatives
i dels propis centres.
El fi ltim de la formaci permanent del professorat s la millora
de la qualitat educativa i la repercussi en el procs daprenentatge de
lalumnat. Ha destar orientada a la millora de lensenyana de forma
integral i dels resultats escolars i socials de lalumnat, centrant-se en
aquelles competncies professionals que tenen incidncia directa en
lxit escolar, la busca de lxit per a totes i tots, el desenrotllament de
totes les potencialitats i lequitat educativa.
LOrde 64/2012, de 26 doctubre, de la Conselleria dEducaci,
Formaci i Ocupaci, per la qual es desenrotlla el Decret 231/1997, de
2 de setembre, pel qual es regula la creaci, estructura i funcionament
dels centres de formaci, innovaci i recursos educatius de la Comunitat
Valenciana establix el desenrotllament dels plans anuals dactuaci dels
centres de formaci, innovaci i recursos (CEFIRE), aix com lassessorament als centres educatius en el desenrotllament de les activitats
formatives.
LOrde 65/2012, de 26 doctubre, de la Conselleria dEducaci,
Formaci i Ocupaci, que establix el model de formaci permanent del
professorat i disseny, reconeixement i registre de les activitats formatives, establix el Pla anual de formaci permanent del professorat (PAF)
com el document guia que definir les lnies estratgiques dactuaci
aix com els processos davaluaci de limpacte de la formaci permanent del professorat.
Desprs de tres cursos daplicaci del model de formaci permanent, cal fer una anlisi i revisi dels resultats obtinguts per a millorar
limpacte tant en el professorat com en la transformaci duna nova
cultura pedaggica, ms prxima a lalumnat i a la participaci social.

La Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, en el artculo


102, dispone que la formacin permanente constituye un derecho y una
obligacin de todo el profesorado y una responsabilidad de las administraciones educativas y de los propios centros.
El fin ltimo de la formacin permanente del profesorado es la
mejora de la calidad educativa y la repercusin en el proceso de aprendizaje del alumnado. Ha de estar orientada a la mejora de la enseanza
de forma integral y de los resultados escolares y sociales del alumnado,
centrndose en aquellas competencias profesionales que tienen incidencia directa en el xito escolar, la bsqueda del xito para todas y todos,
el desarrollo de todas las potencialidades y la equidad educativa.
La Orden 64/2012, de 26 de octubre, de la Conselleria de Educacin, Formacin y Empleo, por la que se desarrolla el Decreto 231/1997,
de 2 de septiembre, por el que se regula la creacin, estructura y funcionamiento de los centros de formacin, innovacin y recursos educativos
de la Comunitat Valenciana establece el desarrollo de los planes anuales
de actuacin de los centros de formacin, innovacin y recursos (CEFIRE), as como el asesoramiento a los centros educativos en el desarrollo
de las actividades formativas.
La Orden 65/2012, de 26 de octubre, de la Conselleria de Educacin, Formacin y Empleo, que establece el modelo de formacin
permanente del profesorado y diseo, reconocimiento y registro de las
actividades formativas, establece el Plan anual de formacin permanente del profesorado (PAF) como el documento gua que definir las
lneas estratgicas de actuacin as como los procesos de evaluacin del
impacto de la formacin permanente del profesorado.
Tras tres cursos de aplicacin del modelo de formacin permanente, cabe hacer un anlisis y revisin de los resultados obtenidos para
mejorar el impacto tanto en el profesorado como en la transformacin
de una nueva cultura pedaggica, ms cercana al alumnado y a la participacin social.
El Plan anual de formacin es un documento vivo que ha de adaptarse a las necesidades del sistema educativo: tanto de los propios centros educativos como de la red de formacin permanente del profesorado. La consolidacin del modelo de formacin autnoma ha de dar paso
a un incremento en la eficiencia y difusin de los prcticas de referencia
que los centros estn realizando.
La participacin igualitaria de los docentes es fundamental en la
construccin del nuevo Plan anual de formacin: se ha de potenciar
el dilogo igualitario adems de institucionalizar el intercambio de
experiencias dentro del aula y mantener los modelo de formacin en
cascada, acercando la formacin del profesorado a todos los centros
que la requieran y, a la vez, permitiendo experimentar el cambio de
forma progresiva y conjunta. El anlisis de las necesidades formativas
individuales y a nivel de claustro compartidas a travs de la figura de la
coordinadora o del coordinador de formacin permite que la administracin tenga conocimiento de la realidad de los centros.
La formacin permanente, por tanto, se ha de articular en torno a
la reflexin y el debate sobre qu prcticas son las ms adecuadas para
mejorar el desarrollo escolar y personal del alumnado, implicando a
toda la comunidad educativa en el diseo de la formacin. Adems, las
propuestas de actuacin han de estar basadas en la innovacin contrastada en diferentes contextos, con especial atencin a las propuestas de
la comunidad cientfica y la universidad, para mejorar la propia prctica
evitando improvisaciones individuales o la dependencia del conocimiento especfico de solo un grupo de especialistas externos.
El Plan anual de formacin ha de ser, por tanto, una herramienta
para dar respuesta a las necesidades que los centros educativos detectan
dentro de su autonoma, con el objeto de mejorar la prctica educativa
tanto con las propias propuestas como con las propuestas realizadas
desde la conselleria.
Las actuaciones de formacin de este plan, adems, tienen como
objetivo ampliar la vinculacin con la innovacin e investigacin educa-

El Pla anual de formaci s un document viu que ha dadaptar-se a


les necessitats del sistema educatiu: tant dels propis centres educatius
com de la xarxa de formaci permanent del professorat. La consolidaci
del model de formaci autnoma ha de donar pas a un increment en
leficincia i difusi dels prctiques de referncia que els centres estan
realitzant.
La participaci igualitria dels docents s fonamental en la construcci del nou Pla anual de formaci: sha de potenciar el dileg igualitari a ms dinstitucionalitzar lintercanvi dexperincies dins de laula
i mantindre els models de formaci en cascada, acostant la formaci
del professorat a tots els centres que la requerisquen i, al mateix temps,
permetent experimentar el canvi de forma progressiva i conjunta. Lanlisi de les necessitats formatives individuals i a nivell de claustre compartides a travs de la figura de la coordinadora o del coordinador de
formaci permet que ladministraci tinga coneixement de la realitat
dels centres.
La formaci permanent, per tant, sha darticular entorn de la reflexi i el debat sobre quines prctiques sn les ms adequades per a millorar el desenrotllament escolar i personal de lalumnat, implicant a tota la
comunitat educativa en el disseny de la formaci. A ms, les propostes
dactuaci han destar basades en la innovaci contrastada en diferents
contextos, amb especial atenci a les propostes de la comunitat cientfica i la universitat, per a millorar la prpia prctica evitant improvisacions individuals o la dependncia del coneixement especfic de noms
un grup despecialistes externs.
El Pla anual de formaci ha de ser, per tant, una ferramenta per a
donar resposta a les necessitats que els centres educatius detecten dins
de la seua autonomia, amb lobjecte de millorar la prctica educativa
tant amb les prpies propostes com amb les propostes realitzades des
de la conselleria.
Les actuacions de formaci daquest pla, a ms, tenen com a objectiu ampliar la vinculaci amb la innovaci i investigaci educativa, sent

Num. 7607 / 03.09.2015

24561

el punt de partida de xarxes de treball entre equips docents i, si s el


cas, amb les universitats o amb els diferents membres de la comunitat
educativa, com a base duna millora qualitativa de leducaci.

En virtut de les competncies establides en el Decret 103/2015, de


7 de juliol, del Consell, pel qual establix lestructura orgnica bsica
de la Presidncia i de les conselleries de la Generalitat (DOCV 7566,
08.07.2015), resolc:

tiva, siendo el punto de partida de redes de trabajo entre equipos docentes y, en su caso, con las universidades o con los diferentes miembros
de la comunidad educativa, como base de una mejora cualitativa de la
educacin.
Conviene, por tanto, dictar instrucciones que concreten el PAF en el
marco temporal del curso 2015-2016, garanticen la elaboracin de los
planes anuales de actuacin de los CEFIRE y la adecuacin de los programas anuales de formacin de los centros educativos, con el objetivo
de evaluar y actualizar el modelo de formacin permanente para mejorar
el impacto y la transformacin educativa a travs de la formacin permanente del profesorado.
En virtud de las competencias establecidas en el Decreto 103/2015,
de 7 de julio, del Consell, por el que establece la estructura orgnica
bsica de la Presidencia y de las consellerias de la Generalitat (DOCV
7566, 08.07.2015), resuelvo:

Apartat nic
Aprovar les instruccions incloses en lannex I i el reconeixement de
litinerari de competncies en lannex II, que establixen i guien el Pla
anual de formaci permanent del professorat i als que hauran dajustar-se les actuacions de formaci permanent del professorat durant el
curs acadmic 2015-2016.

Apartado nico
Aprobar las instrucciones incluidas en el anexo I y el reconocimiento del itinerario de competencias en el anexo II, que establecen
y guan el Plan anual de formacin permanente del profesorado y a
los que debern ajustarse las actuaciones de formacin permanente del
profesorado durante el curso acadmico 2015-2016.

Valncia, a 26 dagost de 2015. El secretari autonmic dEducaci


i Investigaci: Miguel Soler Gracia.

Valencia, 26 de agosto de 2015. El secretario autonmico de Educacin e Investigacin: Miguel Soler Gracia.

ANNEX I
Instruccions

ANEXO I
Instrucciones

1. Definici del Pla anual de formaci


El Pla anual de formaci permanent del professorat (PAF) s linstrument que establix les lnies estratgiques i la planificaci de la formaci permanent del professorat amb carcter anual i, en concret, per al
curs 2015-2016. El document afavorix una oferta mplia i diversificada
dactivitats que garantix la possibilitat de millorar les competncies
professionals del professorat i lactualitzaci sobre les temtiques rellevants per a la millora de lxit escolar i personal.
La principal comesa del document s concretar les lnies estratgiques generals dactuaci, les rees prioritries de desenrotllament de
la formaci permanent, establir els nous itineraris formatius aix com
donar instruccions que definixen les guies per al disseny, desenrotllament i avaluaci de les accions formatives impulsades des de la Conselleria dEducaci, Investigaci, Cultura i Esport a travs del Servici de
Formaci del Professorat aix com les arreplegades en els plans anuals
dactuaci dels CEFIRE i en els programes anuals de formaci dels
centres educatius.
En el desenrotllament del Pla anual de formaci permanent del professorat i de totes aquelles actuacions derivades del mateix, treballaran
activament tant el Servici de Formaci del Professorat com la xarxa
dassessories de formaci de CEFIRE, en collaboraci directa amb les
coordinadores i els coordinadors de formaci dels centres sostinguts
amb fons pblics. Les accions desenrotllades estaran sostingudes amb
els pressupostos establits a aquest efecte en la Secretaria Autonmica
dEducaci i Investigaci.

1. Definicin del Plan anual de formacin


El Plan anual de formacin permanente del profesorado (PAF) es el
instrumento que establece las lneas estratgicas y la planificacin de la
formacin permanente del profesorado con carcter anual y, en concreto, para el curso 2015-2016. El documento favorece una oferta amplia y
diversificada de actividades que garantiza la posibilidad de mejorar las
competencias profesionales del profesorado y la actualizacin sobre las
temticas relevantes para la mejora del xito escolar y personal.
El principal cometido del documento es concretar las lneas estratgicas generales de actuacin, las reas prioritarias de desarrollo de la
formacin permanente, establecer los nuevos itinerarios formativos as
como dar instrucciones que definen las guas para el diseo, desarrollo
y evaluacin de las acciones formativas impulsadas desde la Conselleria
de Educacin, Investigacin, Cultura y Deporte a travs del Servicio de
Formacin del Profesorado as como las recogidas en los planes anuales
de actuacin de los CEFIRE y en los programas anuales de formacin
de los centros educativos.
En el desarrollo del Plan anual de formacin permanente del profesorado y de todas aquellas actuaciones derivadas del mismo, trabajarn
activamente tanto el Servicio de Formacin del Profesorado como la red
de asesoras de formacin de CEFIRE, en colaboracin directa con las
coordinadoras y coordinadores de formacin de los centros sostenidos
con fondos pblicos. Las acciones desarrolladas estarn sostenidas con
los presupuestos establecidos al efecto en la Secretara Autonmica de
Educacin e Investigacin.

Conv, per tant, dictar instruccions que concreten el PAF en el marc


temporal del curs 2015-2016, garantisquen lelaboraci dels plans anuals dactuaci dels CEFIRE i ladequaci dels programes anuals de formaci dels centres educatius, amb lobjectiu davaluar i actualitzar el
model de formaci permanent per a millorar limpacte i la transformaci
educativa a travs de la formaci permanent del professorat.

2. Necessitats en matria de formaci permanent del professorat


La detecci de les necessitats del sistema educatiu i de les demandes reals, tant del professorat com dels centres, constitux un element
primordial en el disseny dels plans de formaci permanent.
Durant els cursos 2012-2013, 2013-2014 i 2014-2015, les coordinadores i els coordinadors de formaci han reflectit les necessitats
formatives especfiques dels centres, tant del claustre com dels equips
docents de nivell o departament i de cada docent del centre. A ms, a
travs denquestes dirigides al professorat participant en la formaci
individual i en els itineraris shan detectat aquelles modalitats de formaci permanent que maximitzen els resultats tant entre el professorat
com en laula.
Lanlisi de de les necessitats individuals i collectives dels centres
docents ha perms desenrotllar aquelles lnies dactuaci que asseguren

2. Necesidades en materia de formacin permanente del profesorado


La deteccin de las necesidades del sistema educativo y de las
demandas reales, tanto del profesorado como de los centros, constituye un elemento primordial en el diseo de los planes de formacin
permanente.
Durante los cursos 2012-2013, 2013-2014 y 2014-2015, las coordinadoras y los coordinadores de formacin han reflejado las necesidades
formativas especficas de los centros, tanto del claustro como de los
equipos docentes de nivel o departamento y de cada docente del centro.
Adems, a travs de encuestas dirigidas al profesorado participante en
la formacin individual y en los itinerarios se han detectado aquellas
modalidades de formacin permanente que maximizan los resultados
tanto entre el profesorado como en el aula.
El anlisis de de las necesidades individuales y colectivas de los
centros docentes ha permitido desarrollar aquellas lneas de actuacin

Num. 7607 / 03.09.2015

un impacte directe en laula. La resposta formativa a les necessitats


detectades sha de realitzar tant dins com fora del centre educatiu, a
travs dactivitats que afavorisquen la creaci i manteniment de xarxes
de coneixement entre iguals i la participaci majoritria del claustre i
de la comunitat educativa.
3. Objectius del Pla anual de formaci permanent del professorat
Els objectius del PAF per al curs 2015-2016 es basen en la consolidaci de les lnies estratgiques de poltica educativa, ladaptaci
normativa i el desenrotllament de les necessitats detectades en matria
de formaci permanent del professorat:
1. Concretar les funcions i les actuacions del Servici de Formaci
del Professorat, els CEFIRE i els centres educatius en matria de formaci permanent del professorat.
2. Desenrotllar lautonomia dels centres educatius i el treball intercentres en lrea de formaci permanent del claustre.
3. Afavorir els projectes de formaci en centre com a eix vertebrador de la formaci permanent del claustre.
4. Afavorir la innovaci i la investigaci dins de laula, basant-se en
protocols tics i amb laval cientfic.
5. Establir els procediments per a realitzar des dels CEFIRE lassessorament, coordinaci i avaluaci dels programes anuals de formaci
dels centres.
6. Crear programes de formaci especfica que faciliten ladaptaci
normativa.
7. Potenciar i diversificar loferta formativa en les modalitats a distncia i semipresencial, conciliant la vida familiar i laccs a la formaci
permanent.
8. Prioritzar accions formatives en consonncia amb les lnies estratgiques de formaci permanent del professorat i les necessitats individuals.
9. Avaluar els efectes de la formaci permanent del professorat com
a element de millora de la prctica docent i de lxit escolar, personal
i social de lalumnat, aix com per a revisar i millorar el model de formaci permanent.
4. Lnies estratgiques dactuaci
4.1. Noves metodologies densenyana-aprenentatge com a ferramenta per a aconseguir lxit escolar, personal i social
El professorat de la Comunitat Valenciana ha de desenrotllar i continuar perfeccionant les competncies professionals que li permeten avanar cap a una ensenyana competencial, a fi de millorar lxit escolar,
personal i social. Lalumnat aprn a partir de les interaccions amb altres
persones i per mitj del dileg, transformant les relacions, el seu entorn
i el seu propi coneixement. Davall aquesta concepci dels processos
densenyana i aprenentatge, lalumnat per a aprendre necessita de situacions dinteracci que han de ser nombroses, diverses i igualitries.
En el curs 2015-2016 soferir al professorat formaci en un ampli
ventall destratgies educatives per a potenciar la integraci metodolgica com a construcci conscient i reflexiva de la prctica educativa i
de les seues condicions institucionals. Els docents han de poder millorar la seua prctica a travs del disseny de situacions daprenentatge
adequades a la seua disciplina i etapa educativa. Entre altres propostes, es desenrotllar formaci especfica sobre aprenentatge cooperatiu,
aprenentatge per projectes, tertlies dialgiques, grups de discussi,
prctica guiada, estudis de cas, aprenentatge basat en la resoluci de
problemes, aules invertides (flipped classroom), simulaci o joc de rols,
aprenentatge entre iguals, estmul de la creativitat i models personals
per a laugment de lautoestima.
Amb tot, es pretn potenciar les tasques densenyana i aprenentatge que desenrotllen projectes prxims i reals amb valor cultural, artstic,
social i hum, i prctiques socials que garantisquen la interacci i comunicaci amb lentorn i la comunitat. Lalumnat ha de ser protagonista en
la construcci dialgica i collaborativa del coneixement, desenrotllant
diferents formes de pensament.
4.2. La formaci plurilinge
La formaci plurilinge t com a objectiu potenciar la formaci
lingstica i la capacitaci metodolgica a fi de consolidar el dret real
de tot lalumnat al coneixement amb el mateix grau de competncia de

24562

que aseguran un impacto directo en el aula. La respuesta formativa a


las necesidades detectadas se ha de realizar tanto dentro como fuera del
centro educativo, a travs de actividades que favorezcan la creacin y
mantenimiento de redes de conocimiento entre iguales y la participacin
mayoritaria del claustro y de la comunidad educativa.
3. Objetivos del Plan anual de formacin permanente del profesorado
Los objetivos del PAF para el curso 2015-2016 se basan en la consolidacin de las lneas estratgicas de poltica educativa, la adaptacin
normativa y el desarrollo de las necesidades detectadas en materia de
formacin permanente del profesorado:
1. Concretar las funciones y las actuaciones del Servicio de Formacin del Profesorado, los CEFIRE y los centros educativos en materia
de formacin permanente del profesorado.
2. Desarrollar la autonoma de los centros educativos y el trabajo
intercentros en el rea de formacin permanente del claustro.
3. Favorecer los proyectos de formacin en centro como eje vertebrador de la formacin permanente del claustro.
4. Favorecer la innovacin y la investigacin dentro del aula, en
base a protocolos ticos y con el aval cientfico.
5. Establecer los procedimientos para realizar desde los CEFIRE el
asesoramiento, coordinacin y evaluacin de los programas anuales de
formacin de los centros.
6. Crear programas de formacin especfica que faciliten la adaptacin normativa.
7. Potenciar y diversificar la oferta formativa en las modalidades a
distancia y semipresencial, conciliando la vida familiar y el acceso a la
formacin permanente.
8. Priorizar acciones formativas en consonancia con las lneas estratgicas de formacin permanente del profesorado y las necesidades individuales.
9. Evaluar los efectos de la formacin permanente del profesorado
como elemento de mejora de la prctica docente y del xito escolar, personal y social del alumnado, as como para revisar y mejorar el modelo
de formacin permanente.
4. Lneas estratgicas de actuacin
4.1. Nuevas metodologas de enseanza-aprendizaje como herramienta para alcanzar el xito escolar, personal y social
El profesorado de la Comunitat Valenciana ha de desarrollar y continuar perfeccionando las competencias profesionales que le permitan
avanzar hacia una enseanza competencial, con el fin de mejorar el
xito escolar, personal y social. El alumnado aprende a partir de las interacciones con otras personas y mediante el dilogo, transformando las
relaciones, su entorno y su propio conocimiento. Bajo esta concepcin
de los procesos de enseanza y aprendizaje, el alumnado para aprender
necesita de situaciones de interaccin que deben ser numerosas, diversas e igualitarias.
En el curso 2015-2016 se ofrecer al profesorado formacin en un
amplio abanico de estrategias educativas para potenciar la integracin
metodolgica como construccin consciente y reflexiva de la prctica
educativa y de sus condiciones institucionales. Los docentes han de
poder mejorar su prctica a travs del diseo de situaciones de aprendizaje adecuadas a su disciplina y etapa educativa. Entre otras propuestas, se desarrollar formacin especfica sobre aprendizaje cooperativo,
aprendizaje por proyectos, tertulias dialgicas, grupos de discusin,
prctica guiada, estudios de caso, aprendizaje basado en la resolucin
de problemas, aulas invertidas (flipped classroom), simulacin o juego
de roles, aprendizaje entre iguales, estmulo de la creatividad y modelos
personales para el aumento de la autoestima.
Con todo, se pretende potenciar las tareas de enseanza y aprendizaje que desarrollen proyectos cercanos y reales con valor cultural,
artstico, social y humano, y prcticas sociales que garanticen la interaccin y comunicacin con el entorno y la comunidad. El alumnado
ha de ser protagonista en la construccin dialgica y colaborativa del
conocimiento, desarrollando diferentes formas de pensamiento.
4.2. La formacin plurilinge
La formacin plurilinge tiene como objetivo potenciar la formacin lingstica y la capacitacin metodolgica con el fin de consolidar el derecho real de todo el alumnado al conocimiento con el mismo

Num. 7607 / 03.09.2015

les dos llenges cooficials i a ladquisici de, com mnim, una llengua
estrangera.
La formaci plurilinge regulada pel Pla anual de formaci permanent agrupa la formaci lingstica i metodolgica per al professorat.
Aquesta formaci es dirigir tant al professorat de forma individual com
als claustres que desitgen integrar la vehiculaci en llenges cooficials i
estrangeres dins del seu projecte lingstic de centre, a travs dels cursos
dactualitzaci lingstica del centre.
Respecte a la formaci metodolgica, la Conselleria dEducaci,
Investigaci, Cultura i Esport diversificar loferta de cursos sobre tractament integrat de llengua i continguts (TILC), a ms de sobre recursos
didctics que faciliten la gesti de laula a aquells docents que durant el
curs escolar 2015-2016 vehiculen una rea, assignatura o mdul en llengua estrangera. La formaci incidir especialment en aquelles matries
vehiculades en llengua estrangera doferta ms freqent. En el cas de les
llenges cooficials, soferir formaci sobre la metodologia dimmersi
lingstica.
A ms, es desenrotllar formaci especfica per al professorat especialista en llenges, tant cooficials com estrangeres, comprenent les tcniques danimaci lectora, la lectoescriptura, les adaptacions curriculars
o el portfolio europeu de les llenges, entre altres.
4.3. La incorporaci i augment de la presncia de les tecnologies
de la informaci i la comunicaci (TIC) en els processos densenyana/
aprenentatge
El desenrotllament daquesta competncia professional s un dels
factors ms importants per a garantir lactualitzaci cientfic-didctica
dels docents i avanar en la mateixa direcci que el desenrotllament
de la resta de la societat. El professorat ha de conixer i integrar les
ferramentes TIC existents en la seua labor educativa, desplegant-se en
el currculum i incidint en la seua aplicaci en laula. Daquesta manera
es millorar la competncia digital de lalumnat, disminuint la bretxa
digital existent i introduint ls responsable de les TIC i el desenrotllament de la ciutadania digital.
Loferta formativa en aquesta lnia estratgica inclour formaci de
base sobre les ferramentes demandades pel professorat: Moodle com
a entorn virtual daprenentatge, Mestre a Casa com a pgina web del
centre, pissarra digital interactiva i ferramentes de creaci de recursos
digitals com eXe-Learning, entre altres.
En el curs 2015-2016, a ms, es desenrotllar loferta de formaci
sobre estratgies ds daquestes ferramentes dins de laula i limpacte
que tenen sobre el treball des de les diferents perspectives de lensenyana: laprenentatge de llenges, el treball collaboratiu, la inclusi
de lalumnat per a disminuir la bretxa digital, el respecte i s responsable de les tecnologies, la convivncia i el desenrotllament de la ciutadania digital.
4.4. Escola inclusiva: convivncia, atenci a la diversitat i tutoria
La Conselleria dEducaci, Investigaci, Cultura i Esport ha
de fomentar el desenrotllament dels processos personalitzadores de
leducaci i una atenci individualitzada de lalumnat com a element
de millora des de les primeres etapes educatives: models deducaci
inclusiva, igualtat, equitat, actuacions enfront de la violncia de gnere,
atenci a la disfria de gnere i respostes a la diversitat de els alumnes i
les alumnes, a leducaci intercultural i a leducaci en valors.
Des daquesta perspectiva, leducaci inclusiva ha dorientar les
actuacions en els projectes educatius de centre, per a integrar valors,
continguts i habilitats que afavorisquen un clima escolar positiu i unes
relacions interpersonals adequades a nivell daula, centre i comunitat.
La formaci del professorat sorganitzar tenint en compte lequitat
i lexcellncia com a factors indissociables per a aconseguir una educaci de qualitat; i latenci a la diversitat dinteressos, motivacions i
capacitats de lalumnat.
Dins daquest marc, es potenciar lestudi de models dinclusi educativa que permeten transformar la cultura del centre per a un millor
aprofitament de la diversitat en laula facilitant estratgies i prctiques
dorganitzaci del centre i laula, i utilitzaci dels recursos disponibles
perqu tots aconseguixen lxit escolar, personal i social.
Daltra banda, es desenrotllaran espais formatius per a posar en
com el treball de centres en xarxa i interetapes, a travs del disseny de
plans de transici entre etapes educatives.

24563

grado de competencia de las dos lenguas cooficiales y a la adquisicin


de, cmo mnimo, una lengua extranjera.
La formacin plurilinge regulada por el Plan anual de formacin
permanente agrupa la formacin lingstica y metodolgica para el
profesorado. Esta formacin se dirigir tanto al profesorado de forma
individual como a los claustros que deseen integrar la vehiculacin en
lenguas cooficiales y extranjeras dentro de su proyecto lingstico de
centro, a travs de los cursos de actualizacin lingstica del centro.
Respecto a la formacin metodolgica, la Conselleria de Educacin,
Investigacin, Cultura y Deporte diversificar la oferta de cursos sobre
tratamiento integrado de lengua y contenidos (TILC), adems de sobre
recursos didcticos que faciliten la gestin del aula a aquellos docentes
que durante el curso escolar 2015-2016 vehiculen un rea, asignatura
o mdulo en lengua extranjera. La formacin incidir especialmente
en aquellas materias vehiculadas en lengua extranjera de oferta ms
frecuente. En el caso de las lenguas cooficiales, se ofrecer formacin
sobre la metodologa de inmersin lingstica.
Adems, se desarrollar formacin especfica para el profesorado
especialista en lenguas, tanto cooficiales como extranjeras, abarcando
las tcnicas de animacin lectora, la lectoescritura, las adaptaciones
curriculares o el portfolio europeo de las lenguas, entre otros.
4.3. La incorporacin y aumento de la presencia de las tecnologas
de la informacin y la comunicacin (TIC) en los procesos de enseanza/aprendizaje
El desarrollo de esta competencia profesional es uno de los factores
ms importantes para garantizar la actualizacin cientfico-didctica de
los docentes y avanzar en la misma direccin que el desarrollo del resto
de la sociedad. El profesorado ha de conocer e integrar las herramientas
TIC existentes en su labor educativa, desplegndose en el currculo e
incidiendo en su aplicacin en el aula. De esta forma se mejorar la
competencia digital del alumnado, disminuyendo la brecha digital existente e introduciendo el uso responsable de las TIC y el desarrollo de la
ciudadana digital.
La oferta formativa en esta lnea estratgica incluir formacin de
base sobre las herramientas demandadas por el profesorado: Moodle como entorno virtual de aprendizaje, Mestre a Casa como pgina
web del centro, pizarra digital interactiva y herramientas de creacin de
recursos digitales como eXe-Learning, entre otras.
En el curso 2015-2016, adems, se desarrollar la oferta de formacin sobre estrategias de uso de estas herramientas dentro del aula y el
impacto que tienen sobre el trabajo desde las diferentes perspectivas
de la enseanza: el aprendizaje de lenguas, el trabajo colaborativo, la
inclusin del alumnado para disminuir la brecha digital, el respeto y
uso responsable de las tecnologas, la convivencia y el desarrollo de la
ciudadana digital.
4.4. Escuela inclusiva: convivencia, atencin a la diversidad y tutora
La Conselleria de Educacin, Investigacin, Cultura y Deporte ha
de fomentar el desarrollo de los procesos personalizadores de la educacin y una atencin individualizada del alumnado como elemento
de mejora desde las primeras etapas educativas: modelos de educacin
inclusiva, igualdad, equidad, actuaciones frente a la violencia de gnero,
atencin a la disforia de gnero y respuestas a la diversidad de los alumnos y alumnas, a la educacin intercultural y a la educacin en valores.
Desde esta perspectiva, la educacin inclusiva ha de orientar las
actuaciones en los proyectos educativos de centro, para integrar valores, contenidos y habilidades que favorezcan un clima escolar positivo
y unas relaciones interpersonales adecuadas a nivel de aula, centro y
comunidad.
La formacin del profesorado se organizar teniendo en cuenta la
equidad y la excelencia como factores indisociables para conseguir una
educacin de calidad; y la atencin a la diversidad de intereses, motivaciones y capacidades del alumnado.
Dentro de este marco, se potenciar el estudio de modelos de inclusin educativa que permitan transformar la cultura del centro para un
mejor aprovechamiento de la diversidad en el aula facilitando estrategias y prcticas de organizacin del centro y el aula, y utilizacin de los
recursos disponibles para que todos alcancen el xito escolar, personal
y social.
Por otra parte, se desarrollarn espacios formativos para poner en
comn el trabajo de centros en red e interetapas, a travs del diseo de
planes de transicin entre etapas educativas.

Num. 7607 / 03.09.2015

A ms, safavorir la sensibilitzaci en prctiques educatives datenci a lalumnat amb necessitats especfiques de suport educatiu, centrades en potenciar les altes expectatives, laugment i diversificaci de les
seues interaccions respecte al currculum i la detecci i eliminaci de
les barreres que es troben enfront de laprenentatge.
Els orientadors dels centres educatius aix com el personal dels
gabinets psicopedaggics tindran accs a seminaris compartits de formaci on analitzar i investigar les actuacions prioritries daquesta lnia
estratgica.
4.5. La dimensi europea de leducaci: Erasmus+
La dimensi europea de leducaci respon a la convenincia denfortir en els jvens el sentit de la identitat europea i fer comprendre el
valor de la seua civilitzaci, base sobre la qual es fonamenten els principis de la democrcia, la justcia social i el respecte dels drets humans.
Els centres educatius tenen loportunitat dobrir les seues aules a
Europa, iniciant i aprofundint en un procs dinternacionalitzaci en qu
inscriure el seu Pla de Desenrotllament Europeu (PDE). La Conselleria
dEducaci, Investigaci, Cultura i Esport promour la participaci de
la comunitat escolar tant en els projectes collaboratius eTwinning com
en les accions impulsades des del programa Erasmus+.
En aquest sentit, es contemplen tres lnies bsiques dactuaci: la
sensibilitzaci a travs de jornades de difusi de bones prctiques i sessions breus destinades a donar a conixer lesperit fonamental de cada
programa i les seues possibilitats des dun enfocament prctic; la iniciaci, per mitj daccions formatives per a docents interessats a obrir la
seua aula a Europa amb Erasmus+ i/o eTwinning; i laprofundiment, a
travs daccions formatives per a docents que ja coneixen els programes
europeus i desitgen un major grau de destresa en les seues plataformes
i accions.
A ms, en el desenrotllament daquest pla es fomentar ls compartit dels recursos i materials, es potenciaran les jornades i intercanvis de
bones prctiques europees, la collaboraci amb la xarxa dambaixadors
eTwinning i les accions formatives prctiques, presencials i a distncia,
amb mduls destinats a la interacci entre docents de diversos pasos a
travs de la plataforma.
4.6. Organitzaci escolar i participaci social
Els centres educatius, amb el lideratge pedaggic dels seus equips
directius, han davanar cap a un model dautonomia que permeta establir una cultura de centre orientada al canvi, a la millora educativa i a la
inclusi de totes i tots. Lescola ha de fomentar el treball collaboratiu
dels equips docents i estar oberta a lentorn social i cultural, potenciant
el dileg entre lescola, la famlia i la societat en general.
El Pla anual de formaci contempla processos de formaci en
qu participen tant el professorat com les famlies i tota la comunitat
educativa, com a base duna millora qualitativa de leducaci i en les
actuacions safavorir la creaci de xarxes de treball per a lintercanvi
dexperincies i la coordinaci dequips docents, buscant la posada en
prctica dactuacions de referncia en matria de participaci i organitzaci social.
Daquesta manera, simpulsar i aprofundir el coneixement de
propostes organitzatives que promoguen el respecte entre la diversitat
de persones que conformen les comunitats educatives, la participaci
educativa de les famlies i la millora de lxit escolar, personal i social
de lalumnat.
Els equips directius comptaran, a ms, amb seminaris de formaci
especfics a travs de qu es podr accedir de primera m a lactualitzaci normativa i al desenrotllament de les competncies professionals
especfiques del crrec.
4.7. Desenrotllament i implantaci del currculum
Entre la competncies professionals del professorat es troba la planificaci i el disseny del currculum en el nivell de concreci corresponent, i cobra especial rellevncia dins del marc europeu de treball per
competncies clau i professionals.
Els equips docents han delaborar i compartir instruments de programaci i avaluaci adequats, de manera que sassegure la seua efectiva integraci amb la resta delements del currculum i la transici entre
Educaci Primria i Educaci Secundria Obligatria.
Lactuaci principal daquesta lnia estratgica adquirix la forma
ditinerari, a travs fonamentalment de projectes de formaci en centres

24564

Adems, se favorecer la sensibilizacin en prcticas educativas de


atencin al alumnado con necesidades especficas de apoyo educativo,
centradas en potenciar las altas expectativas, el aumento y diversificacin de sus interacciones respecto al currculo y la deteccin y eliminacin de las barreras que se encuentran frente al aprendizaje.
Los orientadores de los centros educativos as como el personal de
los gabinetes psicopedaggicos tendrn acceso a seminarios compartidos de formacin donde analizar e investigar las actuaciones prioritarias
de esta lnea estratgica.
4.5. La dimensin europea de la educacin: Erasmus+
La dimensin europea de la educacin responde a la conveniencia
de fortalecer en los jvenes el sentido de la identidad europea y hacer
comprender el valor de su civilizacin, base sobre la cual se fundamentan los principios de la democracia, la justicia social y el respeto de los
derechos humanos.
Los centros educativos tienen la oportunidad de abrir sus aulas a
Europa, iniciando y profundizando en un proceso de internacionalizacin en el que inscribir su Plan de Desarrollo Europeo (PDE). La
Conselleria de Educacin, Investigacin, Cultura y Deporte promover
la participacin de la comunidad escolar tanto en los proyectos colaborativos eTwinning como en las acciones impulsadas desde el programa
Erasmus+.
En este sentido, se contemplan tres lneas bsicas de actuacin: la
sensibilizacin a travs de jornadas de difusin de buenas prcticas y
sesiones breves destinadas a dar a conocer el espritu fundamental de
cada programa y sus posibilidades desde un enfoque prctico; la iniciacin, mediante acciones formativas para docentes interesados en abrir
su aula a Europa con Erasmus+ y/o eTwinning; y la profundizacin, a
travs de acciones formativas para docentes que ya conocen los programas europeos y desean un mayor grado de destreza en sus plataformas
y acciones.
Adems, en el desarrollo de este plan se fomentar el uso compartido de los recursos y materiales, se potenciarn las jornadas e intercambios de buenas prcticas europeas, la colaboracin con la red de embajadores eTwinning y las acciones formativas prcticas, presenciales y
a distancia, con mdulos destinados a la interaccin entre docentes de
diversos pases a travs de la plataforma.
4.6. Organizacin escolar y participacin social
Los centros educativos, con el liderazgo pedaggico de sus equipos
directivos, han de avanzar hacia un modelo de autonoma que permita
establecer una cultura de centro orientada al cambio, a la mejora educativa y a la inclusin de todas y todos. La escuela ha de fomentar el
trabajo colaborativo de los equipos docentes y estar abierta al entorno
social y cultural, potenciando el dilogo entre la escuela, la familia y la
sociedad en general.
El Plan anual de formacin contempla procesos de formacin en los
que participan tanto el profesorado como las familias y toda la comunidad educativa, como base de una mejora cualitativa de la educacin
y en las actuaciones se favorecer la creacin de redes de trabajo para
el intercambio de experiencias y la coordinacin de equipos docentes,
buscando la puesta en prctica de actuaciones de referencia en materia
de participacin y organizacin social.
De esta forma, se impulsar y profundizar el conocimiento de propuestas organizativas que promuevan el respeto entre la diversidad de
personas que conforman las comunidades educativas, la participacin
educativa de las familias y la mejora del xito escolar, personal y social
del alumnado.
Los equipos directivos contarn, adems, con seminarios de formacin especficos a travs de los que se podr acceder de primera mano
a la actualizacin normativa y al desarrollo de las competencias profesionales especficas del cargo.
4.7. Desarrollo e implantacin del currculo
Entre la competencias profesionales del profesorado se encuentra la
planificacin y el diseo del currculo en el nivel de concrecin correspondiente, y cobra especial relevancia dentro del marco europeo de
trabajo por competencias clave y profesionales.
Los equipos docentes han de elaborar y compartir instrumentos de
programacin y evaluacin adecuados, de forma que se asegure su efectiva integracin con el resto de elementos del currculo y la transicin
entre Educacin Primaria y Educacin Secundaria Obligatoria.
La actuacin principal de esta lnea estratgica adquiere la forma
de itinerario, a travs fundamentalmente de proyectos de formacin en

Num. 7607 / 03.09.2015

24565

oferits pel Servici de Formaci del Professorat, desenrotllat en lannex


II, sense deixar de recolzar les propostes addicionals de treball coherents amb el model europeu de competncies clau.

centros ofertados por el Servicio de Formacin del Profesorado, desarrollado en el anexo II, sin dejar de apoyar las propuestas adicionales
de trabajo coherentes con el modelo europeo de competencias clave.

5. Programes especfics de formaci


Durant el curs escolar 2015-2016 sexecutaran, entre altres, els
segents programes de formaci especfica que atenguen a:
1. Equips directius.
2. Inspecci educativa.
3. Coordinadors de formaci dels centres educatius.
4. Coordinadors TIC dels centres educatius.
5. Formaci en llenges.
6. Professorat en centres CAES.
7. Prevenci de riscos laborals.
8. Salut escolar.
9. s responsable de dispositius mbils, tauletes tctils i participaci en xarxes socials.
10. Convivncia.
11. Formaci Professional.
12. Orientaci i tutoria
13. Professorat de nova incorporaci a la Formaci de Persones
Adultes

5. Programas especficos de formacin


Durante el curso escolar 2015-2016 se ejecutarn, entre otros, los
siguientes programas de formacin especfica que atiendan a:
1. Equipos directivos.
2. Inspeccin educativa.
3. Coordinadores de formacin de los centros educativos.
4. Coordinadores TIC de los centros educativos.
5. Formacin en lenguas.
6. Profesorado en centros CAES.
7. Prevencin de riesgos laborales.
8. Salud escolar.
9. Uso responsable de dispositivos mviles, tabletas y participacin
en redes sociales.
10. Convivencia.
11. Formacin Profesional.
12. Orientacin y tutora.
13. Profesorado de nueva incorporacin a la formacin de personas
adultas.

6. Gesti de la formaci
La Conselleria dEducaci, Investigaci, Cultura i Esport a travs
de la Secretaria Autonmica dEducaci i Investigaci desenrotllar les
lnies estratgiques dactuaci en matria de formaci del professorat
basant-se en tres actuacions formatives:
6.1. Detectar les necessitats del centre educatiu i integrar les accions
formatives en el projecte educatiu
El centre educatiu s el primer nucli de formaci permanent del
professorat i el Programa Anual de Formaci del Professorat, arreplegat
en la programaci general anual, s una de les ferramentes del centre
per a establir les activitats de formaci permanent que es desenrotllaran
durant el curs escolar. La Conselleria proporcionar recursos especfics
a travs de la convocatria de gesti autnoma.
La direcci de cada centre designar el coordinador de formaci del
centre que sistematitzar el programa anual de formaci durant el mes
de setembre i octubre del present curs escolar, i recopilar les necessitats
del claustre, per mitj de les ferramentes proporcionades pel Servici de
Formaci del Professorat.
La principal actuaci, resultant de lanlisi i detecci de necessitats
del centre, es concretar com un projecte de formaci en centre que
involucrar al claustre en la busca de solucions i el refor de les carncies detectades. Aquesta acci formativa, emmarcada en el programa
anual de formaci del centre, es regir per les instruccions especfiques
arreplegues en la pgina web del Servici de Formaci del Professorat, a
partir del mes de setembre de 2015.
6.2. Permetre una actualitzaci individual del professorat, basant-se
en el seu perfil docent i al desenrotllament de les competncies professionals
Lactualitzaci cientfic-didctica, aix com la millora de certes
competncies professionals de cada docent, tamb sha dabordar des
duna perspectiva individual, que permet adaptar el ritme daprenentatge i desenrotllament a les caracterstiques especfiques del professorat.
El Servici de Formaci del Professorat convocar les accions formatives en lmbit de tota la Comunitat Valenciana, en coordinaci amb
els diferents rgans de la Conselleria dEducaci, Investigaci, Cultura
i Esport.
Els CEFIRE, basant-se en les lnies estratgiques dactuaci i a
la detecci de necessitats realitzada pels coordinadors de formaci en
cada centre educatiu, arreplegaran en els seus plans anuals dactuaci
la concreci de les accions formatives oferides, potenciant la formaci
semipresencial o a distncia i afavorint les actuacions intercentres.
La inscripci, confirmaci i consulta de la participaci en les activitats formatives es realitzar a travs de les pgines web del Servici de
Formaci del Professorat i dels diferents CEFIRE.
6.3. Afavorir el treball collaboratiu del professorat, per a la millora contnua de la prctica educativa i el desenrotllament de continguts
educatius i materials curriculars

6. Gestin de la formacin
La Conselleria de Educacin, Investigacin, Cultura y Deporte a
travs de la Secretara Autonmica de Educacin e Investigacin desarrollar las lneas estratgicas de actuacin en materia de formacin del
profesorado en base a tres actuaciones formativas:
6.1. Detectar las necesidades del centro educativo e integrar las
acciones formativas en el proyecto educativo
El centro educativo es el primer ncleo de formacin permanente
del profesorado y el Programa Anual de Formacin del Profesorado,
recogido en la programacin general anual, es una de las herramientas
del centro para establecer las actividades de formacin permanente que
se desarrollarn durante el curso escolar. La Conselleria proporcionar
recursos especficos a travs de la convocatoria de gestin autnoma.
La direccin de cada centro designar al coordinador de formacin
del centro que sistematizar el programa anual de formacin durante el
mes de septiembre y octubre del presente curso escolar, y recopilar las
necesidades del claustro, mediante las herramientas proporcionadas por
el Servicio de Formacin del Profesorado.
La principal actuacin, resultante del anlisis y deteccin de necesidades del centro, se concretar como un proyecto de formacin en centro que involucrar al claustro en la bsqueda de soluciones y el refuerzo de las carencias detectadas. Esta accin formativa, enmarcada en el
programa anual de formacin del centro, se regir por las instrucciones
especficas recogidas en la pgina web del Servicio de Formacin del
Profesorado, a partir del mes de septiembre de 2015.
6.2. Permitir una actualizacin individual del profesorado, en base
a su perfil docente y al desarrollo de las competencias profesionales
La actualizacin cientfico-didctica, as como la mejora de ciertas
competencias profesionales de cada docente, tambin se ha de abordar desde una perspectiva individual, que permite adaptar el ritmo de
aprendizaje y desarrollo a las caractersticas especficas del profesorado.
El Servicio de Formacin del Profesorado convocar las acciones
formativas en el mbito de toda la Comunitat Valenciana, en coordinacin con los diferentes rganos de la Conselleria de Educacin, Investigacin, Cultura y Deporte.
Los CEFIRE, en base a las lneas estratgicas de actuacin y a la
deteccin de necesidades realizada por los coordinadores de formacin
en cada centro educativo, recogern en sus planes anuales de actuacin la concrecin de las acciones formativas ofertadas, potenciando la
formacin semipresencial o a distancia y favoreciendo las actuaciones
intercentros.
La inscripcin, confirmacin y consulta de la participacin en las
actividades formativas se realizar a travs de las pginas web del Servicio de Formacin del Profesorado y de los diferentes CEFIRE.
6.3. Favorecer el trabajo colaborativo del profesorado, para la mejora continua de la prctica educativa y el desarrollo de contenidos educativos y materiales curriculares

Num. 7607 / 03.09.2015

24566

La Secretaria Autonmica dEducaci i Investigaci convocar les


modalitats de formaci de grups de treball i seminaris amb objectius
clarament diferenciats:
1. Els grups de treball se centren en lestudi i desenrotllament de
materials de lliure distribuci, daplicaci directa en laula, tant en els
processos densenyana-aprenentatge com en la seua avaluaci.
2. Els seminaris analitzen i estudien en profunditat aspectes concrets
de la prctica docent, interactuant amb especialistes que aporten una
visi externa.
Aquestes modalitats formatives es concretaran a partir de les necessitats especfiques del claustre i, en la mesura que siga possible, daquelles necessitats comunes als diferents centres educatius. Es regiran per
les instruccions especfiques arreplegades en la pgina web del Servici
de Formaci del Professorat, a partir del mes de setembre de 2015.

La Secretara Autonmica de Educacin e Investigacin convocar


las modalidades de formacin de grupos de trabajo y seminarios con
objetivos claramente diferenciados:
1. Los grupos de trabajo se centran en el estudio y desarrollo de
materiales de libre distribucin, de aplicacin directa en el aula, tanto en
los procesos de enseanza-aprendizaje como en su evaluacin.
2. Los seminarios analizan y estudian en profundidad aspectos concretos de la prctica docente, interactuando con especialistas que aportan una visin externa.
Estas modalidades formativas se concretarn a partir de las necesidades especficas del claustro y, en la medida de lo posible, de aquellas
necesidades comunes a los diferentes centros educativos. Se regirn por
las instrucciones especficas recogidas en la pgina web del Servicio
de Formacin del Profesorado, a partir del mes de septiembre de 2015.

7. Actuacions preceptives
7.1. Centres educatius
En desplegament de lOrde 65/2012, de la Conselleria dEducaci,
Formaci i Ocupaci, i de les corresponents instruccions dinici de curs,
els equips directius de tots els centres educatius pblics que impartixen
ensenyances reglades designaran durant el mes de setembre del curs
escolar un coordinador de formaci, dentre els membres del claustre.
Els centres privats sostinguts amb fons pblics que desitgen participar
en projectes de formaci en centres tamb hauran de designar un coordinador de formaci.
El coordinador de formaci ser el responsable danalitzar i concretar el programa anual de formaci permanent del centre educatiu,
en funci de les necessitats detectades en el claustre i en els diferents
departaments o equips. El procs de sistematitzaci es desenrotllar
durant els mesos de setembre i octubre de 2015.
Totes les actuacions incloses en el programa anual de formaci del
centre seran susceptibles de ser reconegudes com a formaci permanent sempre que vagen dirigides directament a la millora de la qualitat
educativa, lincrement de lxit escolar, personal i social de lalumnat
i/o la reducci de laband prematur del sistema educatiu. El Servici de
Formaci del Professorat comunicar als centres aquelles activitats que
seran reconegudes com a formaci permanent.

7. Actuaciones preceptivas
7.1. Centros educativos
En desarrollo de la Orden 65/2012, de la Conselleria de Educacin, Formacin y Empleo, y de las correspondientes instrucciones de
inicio de curso, los equipos directivos de todos los centros educativos
pblicos que imparten enseanzas regladas designarn durante el mes
de septiembre del curso escolar un coordinador de formacin, de entre
los miembros del claustro. Los centros privados sostenidos con fondos
pblicos que deseen participar en proyectos de formacin en centros
tambin habrn de designar un coordinador de formacin.
El coordinador de formacin ser el responsable de analizar y concretar el programa anual de formacin permanente del centro educativo, en funcin de las necesidades detectadas en el claustro y en los
diferentes departamentos o equipos. El proceso de sistematizacin se
desarrollar durante los meses de septiembre y octubre de 2015.
Todas las actuaciones incluidas en el programa anual de formacin
del centro sern susceptibles de ser reconocidas como formacin permanente siempre que vayan dirigidas directamente a la mejora de la
calidad educativa, el incremento del xito escolar, personal y social
del alumnado y/o la reduccin del abandono prematuro del sistema
educativo. El Servicio de Formacin del Profesorado comunicar a los
centros aquellas actividades que sern reconocidas como formacin
permanente.
Al finalizar el curso 2015-2016, en la memoria final se valorar
el grado de satisfaccin de las necesidades formativas recogidas inicialmente en el Programa Anual de Formacin. Este anlisis permitir
establecer las bases para el desarrollo del Programa Anual de Formacin
del siguiente curso escolar.
El coordinador de formacin que no haya desarrollado con anterioridad dicha funcin participar activamente en el programa de formacin inicial diseado al efecto. La actividad se desarrollar a lo largo de
los meses de septiembre y octubre de 2015.
7.2. CEFIRE
Los CEFIRE, en aplicacin de la Orden 64/2012, Conselleria de
Educacin, Formacin y Empleo, desarrollarn su plan anual de actuacin durante los meses de septiembre y octubre de 2015. El plan anual
de actuacin concretar las lneas estratgicas, los programas de formacin especficos y la atencin a los coordinadores de formacin de
los centros.
En el desarrollo del programa de formacin para los coordinadores
de formacin de los centros educativos, todos los CEFIRE establecern
una actuacin conjunta que permita la creacin de redes de formacin
y facilite el trabajo colaborativo entre los coordinadores. La formacin
inicial, semipresencial, comenzar en toda la Comunitat Valenciana el
mes de septiembre y finalizar el mes de octubre de 2015.
El Plan anual de actuacin recoger, adems, el asesoramiento especfico a los coordinadores de formacin, estableciendo la temporalizacin tanto de las actuaciones individuales como de aquellas acciones
conjuntas.
La oferta formativa especfica de los CEFIRE se publicar trimestralmente, a travs de sus pginas web, en tres perodos durante el curso
2015-2016: de septiembre a diciembre, de enero a abril y de mayo a
julio, permitiendo al profesorado planificar su tiempo de formacin con
la suficiente antelacin y, adems, dotando a los programas de flexibilidad para incorporar aquellas necesidades especficas detectadas durante
el curso escolar.

Al finalitzar el curs 2015-2016, en la memria final es valorar el


grau de satisfacci de les necessitats formatives arreplegades inicialment en el Programa Anual de Formaci. Aquesta anlisi permetr establir les bases per al desenrotllament del Programa Anual de Formaci
del segent curs escolar.
El coordinador de formaci que no haja desenrotllat amb anterioritat
la dita funci participar activament en el programa de formaci inicial
dissenyat a aquest efecte. Lactivitat sexercir al llarg dels mesos de
setembre i octubre de 2015.
7.2. CEFIRE
Els CEFIRE, en aplicaci de lOrde 64/2012, Conselleria dEducaci, Formaci i Ocupaci, desenrotllaran el seu pla anual dactuaci
durant els mesos de setembre i octubre de 2015. El pla anual dactuaci
concretar les lnies estratgiques, els programes de formaci especfics
i latenci als coordinadors de formaci dels centres.
En el desenrotllament del programa de formaci per als coordinadors de formaci dels centres educatius, tots els CEFIRE establiran una
actuaci conjunta que permeta la creaci de xarxes de formaci i facilite el treball collaboratiu entre els coordinadors. La formaci inicial,
semipresencial, comenar en tota la Comunitat Valenciana el mes de
setembre i finalitzar el mes doctubre de 2015.
El Pla anual dactuaci arreplegar, a ms, lassessorament especfic als coordinadors de formaci, establint la temporalitzaci tant de les
actuacions individuals com daquelles accions conjuntes.
Loferta formativa especfica dels CEFIRE es publicar trimestralment, a travs de les seues pgines web, en tres perodes durant el curs
2015-2016: de setembre a desembre, de gener a abril i de maig a juliol,
permetent al professorat planificar el seu temps de formaci amb la suficient antelaci i, a ms, dotant als programes de flexibilitat per a incorporar aquelles necessitats especfiques detectades durant el curs escolar.

Num. 7607 / 03.09.2015

24567

8. Avaluaci de la formaci permanent


Lavaluaci de les actuacions en matria de formaci permanent
del professorat ha de cobrir una doble finalitat: duna banda, ha de permetre la valoraci dels plans i programes dactuaci, determinant en
quina mesura shan aconseguit els objectius previstos i incorporant els
canvis necessaris; dun altre, ha de valorar la incidncia de la formaci
permanent en el procs densenyana-aprenentatge, dirigit a la millora
del sistema educatiu en el seu conjunt.
Les activitats individuals seran avaluades internament per tots els
seus participants (assistents, professors, tutors i coordinadors) a travs
de les ferramentes posades a disposici pel Servici de Formaci del
Professorat per a valorar el grau de satisfacci, lajust a les necessitats
formatives i la utilitat prctica, aix com la metodologia, la temporalitzaci o la difusi de les activitats.
El Programa anual de formaci dels centres educatius ser avaluat
internament pel claustre, a travs de la memria final. Podr ser avaluat
externament pel Servici de Formaci del Professorat.

8. Evaluacin de la formacin permanente


La evaluacin de las actuaciones en materia de formacin permanente del profesorado debe cubrir una doble finalidad: por un lado, ha
de permitir la valoracin de los planes y programas de actuacin, determinando en qu medida se han conseguido los objetivos previstos e
incorporando los cambios necesarios; por otro, debe valorar la incidencia de la formacin permanente en el proceso de enseanza-aprendizaje,
dirigido a la mejora del sistema educativo en su conjunto.
Las actividades individuales sern evaluadas internamente por todos
sus participantes (asistentes, profesores, tutores y coordinadores) a travs de las herramientas puestas a disposicin por el Servicio de Formacin del Profesorado para valorar el grado de satisfaccin, el ajuste a las
necesidades formativas y la utilidad prctica, as como la metodologa,
la temporalizacin o la difusin de las actividades.
El Programa anual de formacin de los centros educativos ser evaluado internamente por el claustro, a travs de la memoria final. Podr
ser evaluado externamente por el Servicio de Formacin del Profesorado.

ANNEX II
Itinerari de competncies clau

ANEXO II
Itinerario de competencias clave

1. Definici de litinerari
Litinerari de competncies realitzat durant els cursos 2013/2014 i
2014/2015 ha sigut concebut de manera que els claustres dels centres
educatius disposen de les bases teriques, el coneixement prctic i el
llenguatge com necessari, en definitiva, les competncies professionals
necessries per a desenrotllar les competncies clau.
El pla de formaci contempla, en parallel a la proposta de competncies clau de lalumnat, una aposta pels nous coneixements centrats
en competncies professionals dels docents.

1. Definicin del itinerario


El itinerario de competencias realizado durante los cursos
2013/2014 y 2014/2015 ha sido concebido de modo que los claustros de
los centros educativos dispongan de las bases tericas, el conocimiento
prctico y el lenguaje comn necesario, en definitiva, las competencias
profesionales necesarias para desarrollar las competencias clave.
El plan de formacin contempla, en paralelo a la propuesta de competencias clave del alumnado, una apuesta por los nuevos conocimientos centrados en competencias profesionales de los docentes.

2. Actuacions vinculades a litinerari


Les actuacions vinculades a litinerari queden integrades en les convocatries generals del Servici de Formaci del Professorat, segons
corresponga la modalitat formativa. Litinerari de competncies clau es
compon de les activitats segents:
1. CB_1_1: Projecte de formaci en centres de nivell inicial
2. CB_1_2: Curs en lnia de nivell inicial
3. CB_2_1: Projecte de formaci en centres de nivell avanat
4. CB_2_2: Seminari de nivell avanat
5. CB_2_3: Grup de treball de desenrotllament dUnitat Didctica
Integrada
6. CB_2_4: Grup de treball de desenrotllament dinstruments davaluaci
El conjunt dactivitats que conformen litinerari es dividix en dos
fases seqencials:
1. Primera fase. Sha de realitzar una dentre les dos actuacions
CB_1_1 i CB_1_2.
2. Segona fase. Sha dhaver finalitzat la primera fase. Sha de realitzar una actuaci de CB_2_1 i CB_2_2 i una actuaci entre CB_2_3
i CB_2_4.

2. Actuaciones vinculadas al itinerario


Las actuaciones vinculadas al itinerario quedan integradas en las
convocatorias generales del Servicio de Formacin del Profesorado,
segn corresponda la modalidad formativa. El itinerario de competencias clave se compone de las siguientes actividades:
1. CB_1_1: Proyecto de formacin en centros de nivel inicial
2. CB_1_2: Curso on-line de nivel inicial
3. CB_2_1: Proyecto de formacin en centros de nivel avanzado
4. CB_2_2: Seminario de nivel avanzado
5. CB_2_3: Grupo de trabajo de desarrollo de Unidad Didctica
Integrada
6. CB_2_4: Grupo de trabajo de desarrollo de instrumentos de evaluacin
El conjunto de actividades que conforman el itinerario se divide en
dos fases secuenciales:
1. Primera fase. Se ha de realizar una de entre las dos actuaciones
CB_1_1 y CB_1_2.
2. Segunda fase. Se ha de haber finalizado la primera fase. Se ha
de realizar una actuacin de CB_2_1 y CB_2_2 y una actuacin entre
CB_2_3 y CB_2_4.

3. Reconeixement del projecte dinnovaci


La superaci de les dos fases de litinerari implica el reconeixement
de la participaci en el Projecte dInnovaci dIntegraci Curricular.

3. Reconocimiento del proyecto de innovacin


La superacin de las dos fases del itinerario implica el reconocimiento de la participacin en el Proyecto de Innovacin de Integracin
Curricular.
A los docentes que en sus claustros han coordinado la actividad
CB_1_1 y la actividad CB_2_1 se les certificar 60 crditos. Al resto
de participantes, independientemente del tipo de participacin en las
actividades, se les certificar 30 crditos.

Als docents que en els seus claustres han coordinat lactivitat


CB_1_1 i lactivitat CB_2_1 lils certificar 60 crdits. A la resta de
participants, independentment del tipus de participaci en les activitats,
lils certificar 30 crdits.

Potrebbero piacerti anche