Sei sulla pagina 1di 383

1

DERECHO CIVIL CATALN


I. INTRODUCCIN
TEMA 1 EL ORDENAMIENTO CIVIL CATALN.
ANTECEDENTES
La formacin del derecho civil cataln va muy unida a los acontecimientos histricopolticos que han tenido lugar en Catalua.
Merece la pena destacar los siguientes antecedentes:
1) Durante los siglos VIII a X rigi en Catalua el Liber Iudiciorum.
2) Durante los siglos XI y XII tuvieron lugar importantes acontecimientos en
Catalua: la aparicin del feudalismo y la unin de Catalua y Aragn, con lo que en esta
poca progresivamente dej de aplicarse el Liber, con lo que con la promulgacin de los
Usatges comenzaron a aplicarse stos, que surgieron por la necesidad de que se creara
un derecho nuevo, pues el Liber haba quedado desfasado, porque aparecen nuevas
situaciones, realidades a las que el Liber no daba solucin.
3) Durante los siglos XIII y XIV se produce el apogeo de la Corona de Aragn y
tiene lugar su expansin mediterrnea, sobretodo a partir de Jaime I.
Las fuentes del derecho en esta poca son:
a) La legislacin emanada de Cortes, que segn de quien surgiera la iniciativa
legislativa se distingua entre, Constitucions y Captols de Corts.
En las Constitucions la iniciativa proceda del monarca, y en los Captols a algunos
de los estamentos que formaban la Corte (clero, nobleza o pueblo).
b) Legislacin real, que proceda del monarca y reciba distintos nombres
(pragmticas, sentencias arbitrales, privilegios).
c) El ius comune que vena a cubrir los vacos que tena la legislacin nacional, y
que estaba formado por:
- El derecho romano. Textos del Digesto y del Codex.
- El derecho cannico. Inicialmente se compuso de costumbres y tradiciones
eclesisticas y posteriormente de textos legales como el Decreto de Graciano o las
Decretales.
- El derecho feudal. Contenido fundamentalmente en el Libri feudorum.
- La doctrina de los comentaristas elaborada en torno a los textos legales.
d) Colecciones de costumbres. Destacan:
- Costumbres de Lrida.
- Llibre de Costums de Tortosa.
- El derecho local de Barcelona, cuyos libros ms importantes fueron:
Recognoverunt prceres y Ordinacions de Sanctacilia.
- El derecho local de Gerona.
- Las costumbres de los valles pirenaicos.
e) El llibre del Consolat del Mar, en el que se regula el derecho martimo y que tuvo
una gran importancia dada la expansin catalana por el mediterrneo.
4) En el siglo XV las caractersticas ms importantes de la produccin del derecho
pueden concretarse en la progresiva importancia que adquiere la legislacin emanada de
Cortes y por el monarca, y e el inicio de la debilitacin de los derechos locales, y adems

2
adquiere una gran importancia el ius comune, lo que hizo necesario una recopilacin, con
lo que la primera Recopilacin de derecho civil cataln se promulg en el ao 1495.
5) Siglos XVI y XVII. Debido a las sucesivas crisis por las que pas Catalua y que
acabaron con la guerra conocida por Guerra dels segadors, Catalua se empobrece y
aquella hegemona mercantil del mediterrneo fue disminuyendo, por lo que hubo una
incidencia en la produccin del derecho en esta poca hasta el Decreto de Nueva Planta,
que se caracteriza porque cada vez es ms escasa la legislacin de Cortes y menor la
importancia de los derechos locales, y por otro lado, en que va tomando auge la doctrina
jurisprudencial y la doctrina cientfica, de la que se dice que tiene su mayor esplendor en
este perodo, con autores como Jaime Cncer y Fontanella.
Hay que destacar tambin que en 1588-1589 se hace una segunda Recopilacin de
la s leyes de Catalua, con lo que se pretende poner al da la legislacin suprimiendo las
normas que haban quedado derogadas.
En una Constitucin de 1599 se estableci el orden de prelacin de las fuentes del
ordenamiento jurdico cataln que prcticamente dur hasta la Compilacin de 1960.
Poco antes del Decreto de Nueva Planta se hace una tercera Recopilacin de la
que se dice que es la definitiva recopilacin de las leyes catalanas, es decir, de las
disposiciones que formaban las Constitucions i altres drets de Catalunya que se finaliz
en 1704. Consisti en una revisin de la anterior e incorpor las pocas disposiciones
dictadas por las Cortes, y sobretodo, se incluy la Constitucin de 1599. Esta recopilacin
estuvo en vigor hasta que se promulg la Compilacin de 1960.
6) Siglo XVIII. La rendicin de Barcelona el 11 de setiembre de 1714 en la guerra de
sucesin espaola comport la inmediata abolicin del rgimen poltico cataln. En
Catalua se impuso el Decreto de Nueva Planta de 16 de enero de 1716, de Felipe V, que
en el mbito del derecho cataln, ste, se vio privado de sus fuentes de produccin y
progresivamente se produjo la desaparicin del derecho civil cataln y su sustitucin por el
derecho castellano (el Decreto de Nueva Planta afect a la organizacin poltico
administrativa de Catalua).
En materia de Administracin de Justicia estaba todo muy centralizado, los jueces
que ejercan en Catalua eran castellanos y no conocan el derecho cataln y por lo tanto
no lo aplicaban.
Adems, se dictaron leyes por parte del poder legislativo central, referidas
exclusivamente a Catalua, y algunas de ellas, lo que hacan era extender a Catalua la
aplicacin de otras leyes que se haban dictado para Castilla.
7) Siglo XIX, es la poca de la Codificacin en la que predomin el ideal de elaborar
un solo Cdigo de leyes civiles.
Esta es una idea que se manifiesta en las Constituciones del siglo XIX.
El Cdigo Civil se elabor partiendo de una Ley de Bases (11-7-88). En esa Ley a
los derechos forales se haca alusin en los artculos:
Artculo 6 de la Ley de Bases:
El Gobierno, oyendo a la Comisin de Cdigos, presentar a las Cortes
un uno o varios proyectos de ley los apndices del Cdigo Civil, en los
que se contengan las instituciones forales que conviene conservar en
cada una de las provincias o territorios donde hoy existen.
Artculo 7 de la Ley de Bases: Hace referencia a la forma de disposicin
de los derechos forales de determinadas provincias e instrucciones para
la aplicacin de los derechos forales (es largo).
Hay que fijarse en la palabra apndices del artculo 6.

3
Se encomend a juristas de las distintas regiones forales que se redactaran
proyectos de ley en los que se contuvieran los apndices correspondientes.
Este sistema no tuvo xito porque los apndices se presentaban como leyes
especiales, accesorias o meramente complementarias del Cdigo Civil y no en pie de
igualdad con respecto de ste.
8) Siglo XX. Existe un nuevo planteamiento del tema de los derechos forales a partir
de la Constitucin de 1931 (II Repblica). Sobre la base de esta Constitucin se reconoca
autonoma a las regiones forales.
Ese reconocimiento de los derechos polticos provoc la posibilidad de que el
derecho civil cataln se desarrollara. Se recoga esta posibilidad en el Estatuto de
Autonoma de 1932.
Tuvo importancia la creacin del Tribunal de Casacin, mediante Ley de 12 de
marzo de 1934, pues muchas de sus sentencias sirvieron de base a los compiladores para
redactar la Compilacin de 1960.
Una ley de 8 de setiembre de 1939 dej sin efecto todas las leyes emanadas del
Parlamento cataln y la doctrina del Tribunal de Casacin, por lo que tuvieron que dejar de
aplicarse, restablecindose en su integridad el derecho existente al promulgarse el Estatuto
de Autonoma.
As las cosas, en 1944 el Consejo de Estudios de Derecho Aragons promovi la
celebracin en Zaragoza de un Congreso Nacional de Derecho Civil, que autorizado por el
Ministerio de Justicia se celebr en 1946.
Su finalidad fue la de solucionar definitivamente el problema de la coexistencia de
los denominados derechos civiles forales con el Cdigo Civil con el fin de evitar la
desaparicin de stos.
Su principal consecuencia fue la promulgacin del Decreto de 23 de mayo de 1947. Este
decreto puso en vigor el sistema de compilaciones dejando de lado el de los apndices, y
adems se crearon las Comisiones de Juristas para el estudio y ordenacin de los
derechos forales.
La Comisin de Juristas catalanes acord en el Acta de su constitucin, de 8 de
marzo de 1948, tomar como base el Proyecto de Apndice de 1930.
La Compilacin del Derecho Civil Especial de Catalua se promulgo por la Ley
40/1960, de 21 de julio.
La Constitucin de 1978 consagra la tradicional pluralidad en materia civil existente
en Espaa estableciendo un sistema de distribucin de competencias entre el Estado y las
Comunidades Autnomas. Esa distribucin se hace sobre la base del reparto de materias
entre las Cortes Generales y los Parlamentos autonmicos. Este sistema est establecido
en el:
Artculo 149.1.8 de la Constitucin Espaola:
El Estado tiene competencia exclusiva sobre las siguientes materias:
8. Legislacin civil, sin perjuicio de la conservacin, modificacin y
desarrollo por las Comunidades Autnomas de los derechos civiles,
forales o especiales, all donde existan.
(El resto del artculo se refiere a las reglas de aplicacin de la legislacin
civil).
que viene a coincidir con el:
Artcle 9.2 de lEstatut dAutonomia:
La Generalitat de catalunya t competncia exclusiva sobre les
matries segents:
2. Conservaci, modificaci i desenvolupament del dret civil catal.
Con fundamento en ello se concluye lo siguiente:

4
a) La Constitucin Espaola abandona de forma definitiva la poltica de elaborar un
Cdigo Civil nico.
b) Las Comunidades Autnomas que tienen competencia en materia civil son:
Galicia, Pas Vasco, Aragn, Navarra, Baleares y Catalua.
c) El derecho civil cataln no es un derecho civil especial o marginal, sino que tiene
la misma consideracin constitucional que el resto de los ordenamientos civiles espaoles y
concretamente la misma consideracin que el Cdigo Civil (estn en pie de igualdad).
Partiendo del artculo 149.1.8 de la C.E. (visto atrs), hay que distinguir entre el
alcance de las competencias civiles de las Comunidades Autnomas con el derecho civil
propio y el alcance de las competencias exclusivas del Estado:

Alcance de las competencia en materia civil de las Comunidades Autnomas


con derecho civil propio
El artculo 149.1.8 del C.E. utiliza la siguiente expresin: sin perjuicio de la
conservacin, modificacin y desarrollo por las Comunidades Autnomas de los
derechos civiles, forales o especiales, all donde existan.
Con esta expresin se atribuye sin perjuicio se atribuye a las Comunidades
Autnomas la posibilidad de conservar, modificar y desarrollar el derecho civil propio.
La interpretacin de estas expresiones la formula el Tribunal Constitucional en la
STC 88/93 de 12 de marzo, confirmada sta por la STC 156/93 de 6 de mayo.
Conservar quiere decir mantener el derecho vigente hasta el momento de la
entrada en vigor de la Constitucin Espaola lo que comporta la integracin de la leyes
reguladoras de las instituciones propias del derecho autonmico y la formalizacin de las
costumbres efectivamente vigentes en el mbito territorial de que se trate.
Modificar quiere decir, poder cambiar esta legislacin.
Desarrollar significa que la legislacin vigente hasta la Constitucin Espaola
puede crecer mediante una accin legislativa, lo que es posible mediante la asuncin de
competencias por parte de las Comunidades Autnomas.
Es esta ltima competencia la que ofrece ms problemas porque la Constitucin
Espaola no precisa el alcance material de las competencias de las Comunidades
Autnomas en materia civil, sino que lo hace forma negativa atribuyendo determinadas
materias concretas al Estado.
Ahora bien, la STC 12/93 considera que no ha de existir un crecimiento ilimitado del
derecho autonmico sino que esta limitado por los principios informadores peculiares del
derecho local de que se trate y admite que las Comunidades Autnomas pueden regular
instituciones conexas con las ya reguladas en la compilacin actualizada o inundando su
contenido conforme a los principios informadores del derecho foral.
Alcance de las competencias exclusivas del Estado
Las materias sobre las que el Estado tiene competencia exclusiva son:
1) La aplicacin de la reglas relativas a la eficacia de las normas jurdicas, dentro de
stas se incluyen las normas de interpretacin, (STC 83/86 de 26 de junio).

5
2) Las relaciones jurdico-civiles relativas a la forma del matrimonio, pero la
reglamentacin sobre las relaciones patrimoniales corresponde a las Comunidades
Autnomas que tengan derecho civil propio.
3) Ordenacin de los Registros e instrumentos pblicos.
El Tribunal Constitucional ha reconocido la competencia de la Generalitat de
Catalunya para regular el uso del cataln en las escrituras pblicas, segn STC 74/89 de
29 de abril.
4) Bases de la obligaciones contractuales.
Es una competencia discutida porque no existe una ley de bases sobre esto, pero
parece que cuando se habla de esto se est haciendo referencia a que es competencia
exclusiva del Estado establecer los principios que podrn ser luego desarrollados por los
respectivos Parlamentos.
5) Las normas para resolver los conflictos de leyes, y aqu se incluyen tanto las
normas reguladoras para resolver los conflictos en el mbito del derecho internacional
como los posibles conflictos interregionales.
En el contexto poltico y social propiciado por la Constitucin Espaola se han
promulgado en Catalua varias leyes sobre materias especficas, el Cdigo de Familia y el
de Sucesiones.
Estos Cdigos junto con el anunciado Cdigo de Derecho Patrimonial estn
llamados a integrarse en el que ha de ser el futuro Cdigo Civil de Catalua.
Hay que tener en cuenta que aunque se llegue a elaborar nunca se regularn en l
todas las materias propias del derecho civil.
FUENTES DEL DERECHO CIVIL CATALN:
INTERPRETACIN E INTEGRACIN
Competencia exclusiva del Estado es la determinacin de las fuentes del derecho
con respeto a las normas de derecho foral especial, por lo tanto, las Comunidades
Autnomas pueden decidir cual es su sistema de prelacin de fuentes y cuales lo van a ser
de un determinado ordenamiento foral lo decidirn ellas.
El sistema de fuentes del Derecho civil cataln resulta de la Compilacin en su:
Article 1 de la Compilaci:
1. De conformitat amb el que estableixen la Constituci i lEstatut
dAutonomia, les disposicions del Dret Civil de Catalunya regiran amb
preferncia al Codi Civil i a les altres disposicions digual aplicaci
general.
2. Per tal dinterpretar i integrar aquesta Compilaci i les altres normes
hom prendr en consideraci les lleis, els costums, la jurisprudncia i la
doctrina que constitueixen la tradici jurdica catalana, dacord amb els
principis generals que inspiren lordenament jurdic de Catalunya.
1) La ley es la principal fuente del Derecho civil cataln.
Solo forman parte del ordenamiento jurdico cataln las leyes aprobadas por el
Parlamento de Catalua, aplicndose el Cdigo Civil solo de forma supletoria.
Los aspectos formales de las leyes catalanas se regulan en la ley 3/82 de 23 de
marzo, sobre el Parlament, el President i el Consell Executiu.
Son leyes vigentes en Catalua entre otras:
a) La Compilacin de Derecho Civil cataln, texto refundido aprobado por el Decreto
1/84 de 19 de julio, que ha sido sucesivamente modificado.
b) Ley 1/82, de 3 de marzo, de Fundaciones Privadas y su reglamento.

6
c) Ley 24/84, de 28 de noviembre, de Contratos de Integracin y su reglamento.
d) Ley 6/90, de 16 de marzo de Censos.
e) Ley 13/90, de 9 de julio, de la Accin negatoria, las inmisiones, servidumbres y
relaciones de vecindad.
f) Ley 22/91 de 29 de noviembre de Garantas posesorias sobre cosa mueble.
g) Ley 37/91, de 30 de diciembre, sobre medidas de proteccin de los menores
desamparados y la adopcin y su reglamento, que ha sido sustituido por lo que ahora hay
en el Cdigo de Familia.
h) Ley 40/91, de 30 de diciembre, del Cdigo de Sucesiones.
i) Ley 8/95, de 27 de julio, de atencin y proteccin de los nios y adolescentes.
j) Ley 7/97, de 18 de junio, de Asociaciones y su reglamento.
k) Ley 9/98, de 15 de julio, del Cdigo de Familia.
l) Ley 10/98, de 15 de julio, de Uniones estables de parejas.
m) Ley 19/98, de 28 de diciembre, sobre situaciones convivenciales de ayuda
mutua.
2) La costumbre.
Diversas disposiciones reconocen la vigencia de la costumbre como fuente del
Derecho civil cataln, por ejemplo, artculos 337 al 339 de la Compilacin, el 148 y 149 del
Cdigo de Sucesiones, el artculo 3 de la Ley de Contratos de integracin.
La:Disposici Final 1 de la Compilaci:Sens perjudici de la competncia exclusiva
de la Generalitat sobre el Dret Civil Catal en relaci a la seva conservaci, la modificaci i
el desenvolupament, les normes del Dret Civil de Catalunya, escrit o consuetudinari,
principal o supletori, vigents en promulgar-se la Llei estatal 40/1960, de 21 de juliol, resten
substitudes per les que hi sn contingudes, sens perjudici de les modificacions introdudes
per la Llei catalana 13/1984, de 20 de mar.
dispone el papel de la costumbre como fuente del Derecho. En el ordenamiento jurdico
cataln es secundario, porque solo ser fuente si la Compilacin u otra norma jurdica lo
prev.
Hay que tener en cuenta lo que sobre el derecho local prev el:
Article 2 de la Compilaci:
El dret local, escrit o consuetudinari peculiar dalgunes poblacions o
comarques, com sn Barcelona, Tortosa o els seus termes, el Camp de
Tarragona, el Bisbat de Girona, la Vall dAran, el Pallars Sobir i la Conca
de Tremp, ser observat al mateix territori que dantic aquelles
comprenien, en la part que aquesta Compilaci el reculli o shi remeti.
Los requisitos para que la costumbre sea considerada fuente del Derecho civil son
los mismos que se establecen en el:
Artculo 1.3 del Cdigo Civil.:
3. La costumbre slo regir en defecto de ley aplicable, siempre que no
sea contraria a la moral o al orden pblico y que resulte probada.
3) Los Principios Generales del Derecho.
Son aquellos cuya existencia se infiere de la debida interpretacin de las normas
vigentes, por ejemplo, el principio de veracidad biolgica en materia de filiacin, el principio
de prohibicin de enriquecimiento injusto, etc.
La aplicacin de estos principios se recoge en el artculo 1.2 de la Compilacin
(visto atrs) y en la:

7
Disposici Final 4 de la Compilaci:
Conformement al que disposa el article 1 daquesta Compilaci, sens
perjudici de les normes de directa aplicaci general, en el que no
preveuen les disposicions de Dret Civil de Catalunya regeixen
supletriament els preceptes del Codi Civil i de les altres lleis estatals de
cracter civil, en la mesura que no soposin a aquelles disposicions o als
principis generals que informen lordenament jurdic catal.
Las funciones que cumplen son bsicamente las siguientes:
a) Colmar las lagunas de la ley.
b) Evitar, en consecuencia, la aplicacin del derecho supletorio.
c) Limitar la tradicin jurdica catalana, ya que no se podr alegar sta para
interpretar una norma si contradice los Principios Generales del Derecho.
4) La jurisprudencia.
No es una fuente del derecho, sino que conforme al:
Artculo 1.6 del Cdigo Civil:
La jurisprudencia complementar el ordenamiento jurdico con la
doctrina que, de modo reiterado, establezca el Tribunal Supremo al
interpretar y aplicar la ley, la costumbre y los principios generales del
derecho.
se desprende que complementa el ordenamiento jurdico, y entre otras cosas, unifica las
normas.
Hay que distinguir tres tipos de jurisprudencia:
1) La jurisprudencia del Tribunal Supremo, que durante muchos aos aplico e
interpret el Derecho civil cataln.
2) La Jurisprudencia del Tribunal de Casacin de la II Repblica, que fue creado por
ley de 10 de marzo de 1934 y actu hasta que una ley de 8 de setiembre de 1939 dispuso
que quedasen sin efectos las doctrinas emanadas del mismo.
Hay que tener en cuenta la:
Disposici Final 2 de la Compilaci:
La doctrina jurisprudencial del Tribunal de Cassaci de Catalunya, en
mteria de Dret Civil Catal, no modificada por aquesta Compilaci o
altres lleis, forma part de la tradici jurdica catalana i pot sser invocada
com a doctrina legal als efectes del recurs de cassaci.
3) La jurisprudencia del Tribunal Superior de Justicia de Catalua que culmina la
organizacin judicial en el mbito de la Comunidad autnoma catalana, siendo el
complemento lgico y natural de la atribucin de competencia legislativa a dicha
Comunidad.
La competencia del Tribunal Superior de Justicia de Catalua, conforme al:

8
Article 19 de lEstatut dAutonomia:
El Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, en el qual sintegrar
lactual Audincia Territorial de Barcelona, es lrgan jurisdiccional en el
qu culminar lorganitzaci judicial en el seu mbit territorial i davant el
qual sesgotaran les succesives instncies processals, en els termes de
larticle 152 de la Constituci i dacord amb el present Estatut
alcanza los recursos de casacin y revisin en materia de Derecho civil cataln, y adems
conforme al:
Article 20.1.e de lEstatut dAutonomia:
1. La competncia dels rgans jurisdiccionals a Catalunya sestn:
e) Als recursos sobre qualificaci de documents referents al dret privatiu
catal que hauran de tenir accs als Registres de la Propietat.
el Tribunal Superior de Justicia de Catalua tambin tiene competencia para resolver los
recursos sobre calificacin de documentos.
La interpretacin: Hay que partir del:
Article 1.2 de la Compilaci:
2. Per tal dinterpretar i integrar aquesta Compilaci i les altres normes
hom prendr en consideraci les lleis, els costums, la jurisprudncia i la
doctrina que constitueixen la tradici jurdica catalana, dacord amb els
principis generals que inspiren lordenament jurdic de Catalunya.
De esta norma hay que destacar:
1) Se trata de una disposicin general que no limita su alcance a la Compilacin
sino que tambin abarca otras leyes catalanas.
2) No excluye la aplicacin del:
Artculo 3 del Cdigo Civil:
1. Las normas se interpretarn segn el sentido propio de sus palabras,
en relacin con el contexto, los antecedentes histricos y legislativo y la
realidad social del tiempo en que han de ser aplicadas atendiendo
fundamentalmente al espritu y finalidad de aqullas.
2. La equidad habr de ponderarse en la aplicacin de las normas, si bien
las resoluciones de los Tribunales slo podrn descansar de manera
exclusiva en ella cuando la ley expresamente lo permita.
3) No se puede aplicar este precepto cuando el resultado interpretativo a que nos
lleve sea contrario a los Principios Generales del Derecho cataln.
4) Las normas sobre cnones interpretativos son indicativas del procedimiento a
seguir, pero no imperativas, una STTSJC de 1997, de 26 de mayo, afirma que este artculo
tiene un carcter enunciativo y programtico, y por tanto, su redaccin es necesariamente
genrica.
Lo que hace es declarar preferente la interpretacin histrica, pero deja libertad al
intrprete para recurrir a otros medios de interpretacin y ello es as desde que el Tribunal
Constitucional ha declarado que no son competencia exclusiva del Estado las normas
interpretativas de las leyes (149.1.8 C.E.).
5) Los cnones interpretativos del 1.2 son:
a) Antiguas leyes, pues es a stas a las que se refiere el precepto. Cabe incluir la
Constituci i altres drets de Catalunya en su redaccin de 1704.

9
b) Antiguas costumbres, si se trata de costumbres que interpretan una norma.
c) La jurisprudencia del Tribunal Supremo y del Tribunal de Casacin.
d) La doctrina cientfica. Cabe incluir la de aquellos autores que se considera que
han contribuido a la formacin del actual derecho cataln actual.
La integracin: Es un sistema para solucionar lagunas de la ley o del ordenamiento
jurdico. Ahora bien, cuando se trata de ordenamientos autonmicos hay que tener en
cuenta junto a las lagunas legales y a las lagunas del derecho, es decir, a las lagunas
internas, las llamadas lagunas externas o conjuntos vacos, que son instituciones que el
legislador deliberadamente no regula, y por ello, no son lagunas en sentido propio. Se trata
de instituciones desconocidas, que no existen, por ejemplo en derecho civil cataln la
institucin de la mejora no existe, no es que haya una laguna en el ordenamiento civil
cataln.
Es normal que en todos los ordenamientos haya lagunas legales, pero la solucin
que se da a las lagunas internas y a las externas es distinta, porque en el primer caso hay
que dar solucin al supuesto de hecho que no est contemplado en la ley, mientras que en
el segundo caso no ha lugar a buscar solucin alguna por la razn de que se trata de
instituciones desconocidas.
Para la solucin de las lagunas en derecho civil cataln se han de distinguir dos
sistemas: la autointegracin y la heterointegracin.
Autointegracin: Se trata de dar solucin a la situacin no prevista en la ley
mediante los recursos que ofrece el mismo derecho civil cataln.
Son:
1) La analoga, aunque no est directamente prevista como sistema de
autointegracin, se puede deducir de:
Article 1.2 de la Compilaci:
2. Per tal dinterpretar i integrar aquesta Compilaci i les altres normes
hom prendr en consideraci les lleis, els costums, la jurisprudncia i la
doctrina que constitueixen la tradici jurdica catalana, dacord amb els
principis generals que inspiren lordenament jurdic de Catalunya.
Disposici Final 4 de la Compilaci:
Conformement al que disposa el article 1 daquesta Compilaci, sens
perjudici de les normes de directa aplicaci general, en el que no
preveuen les disposicions de Dret Civil de Catalunya regeixen
supletriament els preceptes del Codi Civil i de les altres lleis estatals de
cracter civil, en la mesura que no soposin a aquelles disposicions o als
principis generals que informen lordenament jurdic catal.
que las normas catalanas se pueden aplicar analgicamente a supuestos semejantes que
no estn previstos directamente en la ley. La posibilidad de acudir a la analoga se deduce
de la Disposicin Final 4.
2) La tradicin jurdica catalana, segn el 1.2 (visto atrs), sirve tanto para
interpretar como para integrar. Hay que tener en cuenta que el recurso a la tradicin jurdica
catalana no puede hacer revivir normas que no han sido recogidas por el actual derecho
civil cataln, as se ha dicho en STS de 1983 y 1985.
3) Remisin a otros cuerpos legales. Esto solo es posible cuando lo prev el propio
ordenamiento afectado. Podemos encontrar remisiones a conjuntos de normas como en el:

10
Article 3 de la Compilaci:
Els efectes dels estatuts personals, real i formal a Catalunya i per als
catalans, aix com la condici de tals en relaci amb altres territoris i
persones de diferent legislaci civil, es regiran per les normes
establertes en el Ttol preliminar del Codi Civil i en les disposicin
concordants.
que remite en bloque al Ttulo preliminar del Cdigo Civil.
Tambin puede hacerse la remisin a artculos concretos como en el caso del
artculo 320 de la Compilacin que incorpora el artculo 1656 del Cdigo Civil.
Hay que tener presente a estos efectos la:
Disposici Final 3 de la Compilaci:
Les remissions que aquesta Compilaci fa a larticulat del Codi Civil
sentn sempre que sn fetes en la seva redacci actual.
En estos casos no se puede hablar de que se aplican supletoriamente estos
cuerpos legales porque aqu lo que sucede es que determinados artculos del Cdigo Civil
se incorporan al derecho cataln en virtud de la tcnica de la remisin.
Heterointegracin: Consiste en la supletoriedad del derecho del Estado.
Se recoge esta supletoriedad en la Disposicin Final 4. El derecho supletorio
solamente a las lagunas internas, no cuando las instituciones sean desconocidas, por eso
resulta muy difcil en ocasiones esta tcnica de aplicar supletoriamente el derecho estatal y
por ello hay que tener en cuenta las siguientes indicaciones:
1) El derecho supletorio del derecho civil de Catalua lo constituye el Cdigo Civil y
las leyes estatales de carcter general.
2) El derecho supletorio solo se puede aplicar cuando falta la regulacin de una
institucin jurdica prevista en el ordenamiento cataln despus de haber recurrido a todos
los elementos de interpretacin que proporciona el mismo ordenamiento.
3) El derecho supletorio no se puede aplicar cuando las soluciones que comporta
sean contrarias a los Principios Generales del Derecho cataln.
4) El derecho supletorio de las leyes especiales catalanas ser el derecho civil
cataln general integrado por los textos vigentes y los Principios Generales del Derecho
cataln.
MBITO PERSONAL Y TERRITORIAL DE APLICACIN
La coexistencia del derecho civil cataln y otros derechos civiles espaoles plantea
el problema de determinar si el derecho civil cataln solo se aplican a quien tienen
vecindad civil catalana, con fundamento en el principio de personalidad, o si por el contrario
se aplica en Catalua sea cual sea la vecindad de quienes habiten en esta Comunidad
Autnoma, con fundamento en el principio de territorialidad.
Este planteamiento nos lleva a tratar:
1) Vigencia territorial del derecho civil cataln: Segn el:

11
Article 7 de lEstatut dAutonomia:
1. Les normes i disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya
tindrn efic`cia territorial, sens perjudici de les excepcions que puguin
establir-se en cada mteria i de les situacions que shagin de regir per
lestatut personal o altres normes dextraterritorialitat.
2. Els estrangers que adquiriran la nacionalitat espaola quedarn
sotmesos al dret civil catal mentre mantinguin el venatge administratiu
a Catalunya, salvant que manifestessin llur voluntad en contra.
si lo relacionamos con el:
Article 1.1 de la Compilaci:
1. De conformitat amb el que estableixen la Constituci i lEstatut
dAutonomia, les disposicions del Dret Civil de Catalunya regiran amb
preferncia al Codi Civil i a les altres disposicions digual aplicaci
general.
se llega a las siguientes conclusiones:
a) Son de aplicacin inmediata y preferente en Catalua las disposiciones de
derecho civil aprobadas por el Parlamento cataln.
b) Tambin se aplican de forma inmediata en Catalua las normas estatales sobre
aquellas materias cuya competencia tiene reservada en exclusiva el Estado.
c) Tambin se aplican pero con carcter provisional en Catalua, las normas civiles
de origen estatal que regulan materias sobre las que tiene competencia el Parlamento de
Catalua mientras ste no legisle efectivamente, siempre que no se opongan a los
Principios Generales del Derecho cataln.
d) Frente al principio de territorialidad existen excepciones, pues hay materias que
se rigen por el estatuto personal o por otras normas de extraterritorialidad.
2) Aplicacin extraterritorial del derecho civil cataln. El principio de territorialidad
rige siempre que se den cumulativamente una serie de circunstancias que hagan
indiscutible la aplicacin del derecho civil cataln.
Puede suceder que una relacin jurdica aparezca en principio conectada con mas
de un ordenamiento jurdico-civil.
En estos casos habr que decidir cual es la ley aplicable.
En relacin con el derecho civil cataln esto supone una doble posibilidad:
1) Que los rganos jurisdiccionales que se encuentran en Catalua tengan que
resolver el litigio, no segn el derecho civil cataln, sino conforme a las normas de
cualquier otro derecho civil espaol.
2) Aunque en principio el derecho civil cataln rige en Catalua, puede ser que
rganos judiciales que ejerzan sus funciones fuera de la Comunidad Autnoma catalana
tengan que aplicar el derecho civil cataln.
Cmo se resuelven estos conflictos?-Mediante el derecho interregional espaol.
Derecho interregional:
Tiene por objeto determinar el derecho civil que se ha de aplicar en una relacin
jurdica conectada con ms de un ordenamiento jurdico de los que coexisten en Espaa.
Segn el artculo 149.1.8 de la C.E. (visto atrs), las normas sobre derecho interregional
son competencia exclusiva del Estado.
Precepto fundamental es el:

12
Artculo 16 del Cdigo Civil:
1. Los conflictos de leyes que puedan surgir por la coexistencia de
distintas legislaciones civiles en el territorio nacional se resolvern
segn las normas contenidas en el cap. IV con las siguientes
particularidades:
1) Ser ley personal la determinada por la vecindad civil.
2) No ser aplicable lo dispuesto en los aps. 1, 2 y 3 art. 12 sobre
calificacin, remisin y orden pblico.
que remite esencialmente a los: Artculo 9 del Cdigo Civil:
1. La ley personal correspondiente a las personas fsicas es la determinada
por su nacionalidad. Dicha ley regir la capacidad y el estado civil, los
derechos y deberes de familia y la sucesin por causa de muerte.

13
El cambio de ley personal no afectar a la mayora de edad adquirida de
conformidad con la ley personal anterior.
2. Los efectos del matrimonio se regirn por la ley personal comn de los
cnyuges al tiempo de contraerlo; en defecto de esta ley, por la ley
personal o de la residencia habitual de cualquiera de ellos, elegida por
ambos en documento autntico otorgado antes de la celebracin del
matrimonio; a falta de esta eleccin, por la ley de la residencia habitual
comn inmediatamente posterior a la celebracin, y, a falta de dicha
residencia, por la del lugar de celebracin del matrimonio.
La separacin y el divorcio se regirn por la ley que determine el art. 107.
3. Los pactos o capitulaciones por los que se estipule, modifique o
sustituya el rgimen econmico del matrimonio sern vlidos cuando
sean conformes bien a la ley que rija los efectos del matrimonio, bien a la
ley de la nacionalidad o de la residencia habitual de cualquiera de las
partes al tiempo del otorgamiento.
4. El carcter y contenido de la filiacin, incluida la adoptiva y las
relaciones paterno-filiales, se regirn por la ley personal del hijo y si no
pudiera determinarse sta, se estar a la de la residencia habitual del
hijo.
5. La adopcin, constituida por Juez espaol se regir, en cuanto a los
requisitos, por lo dispuesto en la ley espaola. No obstante, deber
observarse la ley nacional del adoptando en lo que se refiere a su
capacidad y consentimientos necesarios:
1) Si tuviera su residencia habitual fuera de Espaa.
2) Aunque resida en Espaa, si no adquiere, en virtud de la adopcin la
nacionalidad espaola.
A peticin del adoptante o del Ministerio Fiscal, el Juez, en inters del
adoptando, podr exigir, adems, los consentimientos, audiencias o
autorizaciones requeridas por la ley nacional o por la ley de la residencia
habitual del adoptante o del adoptando.
Para la constitucin de la adopcin, los Cnsules espaoles tendrn las
mismas atribuciones que el Juez, siempre que el adoptante sea espaol y
el adoptando est domiciliado en la demarcacin consular. La propuesta
previa ser formulada por la entidad pblica correspondiente al ltimo
lugar de residencia del adoptante en Espaa. Si el adoptante no tuvo
residencia en Espaa en los dos ltimos aos, no ser necesaria
propuesta previa, pero el Cnsul recabar de las autoridades del lugar de
residencia de aqul informes suficientes para valorar su idoneidad.
En la adopcin constituida por la competente autoridad extranjera, la ley
del adoptando regir en cuanto a capacidad y consentimientos
necesarios. Los consentimientos exigidos por tal ley podrn prestarse
ante una autoridad del pas en que se inici la constitucin o,
posteriormente, ante cualquier otra autoridad competente. En su caso
para la adopcin de un espaol ser necesario el consentimiento de la
entidad pblica correspondiente a la ltima residencia del adoptando en
Espaa.
No ser reconocida en Espaa como adopcin la constituida en el
extranjero por adoptante espaol, si los efectos de aqulla no se
corresponden con los previstos por la legislacin espaola. Tampoco lo
ser, mientras la entidad pblica competente no haya declarado la
idoneidad del adoptante, si ste fuera espaol y estuviera domiciliado en
Espaa al tiempo de la adopcin.
La atribucin por la ley extranjera de un derecho de revocacin de la
adopcin no impedir el reconocimiento de sta si se renuncia a tal
derecho en documento pblico o por comparecencia ante el encargado
del Registro Civil.

14
6. La tutela y las dems instituciones de proteccin del incapaz se
regularn por la ley nacional de ste. Sin embargo, las medidas
provisionales o urgentes de proteccin se regirn por la ley de su
residencia habitual.
Las formalidades de constitucin de la tutela y dems instituciones de
proteccin en que intervengan autoridades judiciales o administrativas
espaolas se sustanciarn, en todo caso, con arreglo a la ley espaola.
Ser aplicable la ley espaola para tomar las medidas de carcter
protector y educativo respecto de los menores o incapaces abandonados
que se haIlen en territorio espaol.
7. El derecho a la prestacin de alimentos entre parientes habr de
regularse por la ley nacional comn del alimentista y del alimentante. No
obstante, se aplicar la ley de la residencia habitual de la persona que
los reclame cuando sta no pueda obtenerlos de acuerdo con la ley
nacional comn. En defecto de ambas leyes, o cuando ninguna de ellas
permita la obtencin de alimentos, se aplicar la ley interna de la
autoridad que conoce de la reclamacin.
En caso de cambio de la nacionalidad comn o de la residencia habitual
del alimentista, la nueva ley se aplicar a partir del momento del cambio.
8. La sucesin por causa de muerte se regir por la ley nacional del
causante en el momento de su fallecimiento, cualesquiera que sean la
naturaleza de los bienes y el pas donde se encuentren. Sin embargo, las
disposiciones hechas en testamento y los pactos sucesorios ordenados
conforme a la ley nacional del testador o del disponente en el momento
de su otorgamiento conservarn su validez aunque sea otra la ley que
rija la sucesin, si bien las legtimas se ajustarn, en su caso, a esta
ltima. Los derechos que por ministerio de la ley se atribuyan al cnyuge
suprstite se regirn por la misma ley que regule los efectos del
matrimonio, a salvo siempre las legtimas de los descendientes.
9. A los efectos de este captulo, respecto de las situaciones de doble
nacionalidad previstas en las leyes espaolas se estar a lo que
determinen los tratados internacionales, y, si nada estableciesen, ser
preferida la nacionalidad coincidente con la ltima residencia habitual y,
en su defecto, la ltima adquirida.
Prevalecer en todo caso la nacionalidad espaola del que ostente
adems otra no prevista en nuestras leyes o en los tratados
internacionales. Si ostentare dos o ms nacionalidades y ninguna de
ellas fuera la espaola se estar a lo que establece el apartado siguiente.
10. Se considerar como ley personal de los que carecieren de
nacionalidad o la tuvieren indeterminada, la ley del lugar de su
residencia habitual.
11. La ley personal correspondiente a las personas jurdicas es la
determinada por su nacionalidad y regir en todo lo relativo a capacidad,
constitucin, representacin, funcionamiento, transformacin, disolucin
y extincin.
En la fusin de sociedades de distinta nacionalidad se tendrn en cuenta
las respectivas leyes personales.
Artculo 10 del Cdigo Civil:
1. La posesin, la propiedad y los dems derechos sobre bienes
inmuebles, as como su publicidad, se regirn por la ley del lugar donde
se hallen.
La misma ley ser aplicable a los bienes muebles.

15
A los efectos de la constitucin o cesin de derechos sobre bienes en
trnsito, stos se considerarn situados en el lugar de su expedicin,
salvo que el remitente y el destinatario hayan convenido, expresa o
tcitamente, que se consideren situados en el lugar de su destino.
2. Los buques, las aeronaves y los medios de transporte por ferrocarril,
as como todos los derechos que se constituyan sobre ellos, quedarn
sometidos a la ley del lugar de su abanderamiento, matrcula o registro.
Los automviles y otros medios de transporte por carretera quedarn
sometidos a la ley del lugar donde se hallen.
3. La emisin de los ttulos-valores se atendr a la ley del lugar en que se
produzca.
4. Los derechos de propiedad intelectual e industrial se protegern
dentro del territorio espaol de acuerdo con la ley espaola, sin perjuicio
de lo establecido por los convenios y tratados internacionales en los que
Espaa sea parte.
5. Se aplicar a las obligaciones contractuales la ley a que las partes se
hayan sometido expresamente, siempre que tenga alguna conexin con
el negocio de que se trate; en su defecto, la ley nacional comn a las
partes; a falta de ella, la de la residencia habitual comn, y, en ltimo
trmino, la ley del lugar de celebracin del contrato.
No obstante lo dispuesto en el prrafo anterior, a falta de sometimiento
expreso, se aplicar a los contratos relativos a bienes inmuebles la ley
del lugar donde estn sitos, y a las compraventas de muebles corporales
realizadas en establecimientos mercantiles, la ley del lugar en que stos
radiquen.
6. A las obligaciones derivadas del contrato de trabajo, en defecto de
sometimiento expreso de las partes y sin perjuicio de lo dispuesto en el
ap. 1 art. 8, les ser de aplicacin la ley del lugar donde se presten los
servicios.
7. Las donaciones se regirn, en todo caso, por la ley nacional del
donante.
8. Sern vlidos, a efectos del ordenamiento jurdico espaol, los
contratos onerosos celebrados en Espaa por extranjero incapaz segn
su ley nacional, si la causa de la incapacidad no estuviese reconocida en
la legislacin espaola. Esta regla no se aplicar a los contratos relativos
a inmuebles situados en el extranjero.
9. Las obligaciones no contractuales se regirn por la ley del lugar donde
hubiere ocurrido el hecho de que deriven.
La gestin de negocios se regular por la ley del lugar donde el gestor
realice la principal actividad.
En el enriquecimiento sin causa se aplicar la ley en virtud de la cual se
produjo la transferencia del valor patrimonial en favor del enriquecido.
10. La ley reguladora de una obligacin se extiende a los requisitos del
cumplimiento y a las consecuencias del incumplimiento, as como a su
extincin. Sin embargo, se aplicar la ley del lugar de cumplimiento a las
modalidades de la ejecucin que requieran intervencin judicial o
administrativa.
11. A la representacin legal se aplicar la ley reguladora de la relacin
jurdica de la que nacen las facultades del representante, y a la
voluntaria, de no mediar sometimiento expreso, la ley del pas en donde
se ejerciten las facultades conferidas.
Artculo 11 del Cdigo Civil:

16
1. Las formas y solemnidades de los contratos, testamentos y dems
actos jurdicos se regirn por la ley del pas en que se otorguen. No
obstante, sern tambin vlidos los celebrados con las formas y
solemnidades exigidas por la ley aplicable a su contenido, as como los
celebrados conforme a la ley personal del disponente o la comn de los
otorgantes. Igualmente sern vlidos los actos y contratos relativos a
bienes inmuebles otorgados con arreglo a las formas y solemnidades del
lugar en que stos radiquen.
Si tales actos fueren otorgados a bordo de buques o aeronaves durante
su navegacin, se entendern celebrados en el pas de su
abanderamiento, matrcula o registro. Los navos y las aeronaves
militares se consideran como parte del territorio del Estado a que
pertenezcan.
2. Si la ley reguladora del contenido de los actos y contratos exigiere
para su validez una determinada forma o solemnidad, ser siempre
aplicada, incluso en el caso de otorgarse aqullos en el extranjero.
3. Ser de aplicacin la ley espaola a los contratos, testamentos y
dems actos jurdicos autorizados por funcionarios diplomticos o
consulares de Espaa en el extranjero.
a efectos de resolver conflictos de derecho interregional, aunque esos artculos se refieren
a conflictos de leyes internacionales.
Ahora bien, a diferencia de lo que sucede en el derecho internacional conforme al
artculo 16.1.2 del C.C. (visto atrs), no ser aplicable a los conflictos legislativos
interregionales las llamadas excepciones de calificacin, remisin y orden pblico que se
regulan en el artculo 12.1, 2, 3 y 4 del C.C.(visto atrs).
De la lectura de los apartados 1 y 2 se deduce que no ha lugar a aplicar las
excepciones de calificacin y remisin en derecho interregional.
En cuanto al orden pblico, ste es nico en Espaa.
En cambio, como el artculo 16 del C.C.(visto atrs) no hace excepcin alguna al
fraude de ley regula en el artculo 12.4 del C.C.(visto atrs), hay que entender que si que
se aplica esta figura en derecho interregional.
As lo entendi la STS de 1994, de 5 de abril, en la que se declara la nulidad de un
testamento en fraude de ley. Se ha criticado por la doctrina esta solucin.
Conclusin:
La norma de derecho interregional determina la aplicacin de un ordenamiento civil
espaol de acuerdo con el elemento preponderante de una relacin conectada con
diferentes derechos civiles espaoles. El legislador se vale de unos criterios de conexin
personales o territoriales que llevan a establecer el mbito personal y territorial de
aplicacin del derecho civil cataln.
mbito personal
El criterio de conexin personal, segn el:
Artculo 16.1.1 del Cdigo Civil:
1. Los conflictos de leyes que puedan surgir por la coexistencia de
distintas legislaciones civiles en el territorio nacional se resolvern
segn las normas contenidas en el cap. IV con las siguientes
particularidades:
1) Ser ley personal la determinada por la vecindad civil.

17
es la vecindad civil.
Se aplica nicamente a las personas que tienen vecindad civil catalana las normas
que regulan el derecho civil cataln que regulan las cuestiones siguientes:
1) Capacidad y estado civil de las personas, segn el:
Artculo 9.1 del Cdigo Civil:
1. La ley personal correspondiente a las personas fsicas es la
determinada por su nacionalidad. Dicha ley regir la capacidad y el
estado civil, los derechos y deberes de familia y la sucesin por causa de
muerte.
El cambio de ley personal no afectar a la mayora de edad adquirida de
conformidad con la ley personal anterior.
2) Efectos del matrimonio contrado por personas sujetas al derecho civil cataln
segn los:
Artculo 9.2 y 3 del Cdigo Civil:
2. Los efectos del matrimonio se regirn por la ley personal comn de los
cnyuges al tiempo de contraerlo; en defecto de esta ley, por la ley
personal o de la residencia habitual de cualquiera de ellos, elegida por
ambos en documento autntico otorgado antes de la celebracin del
matrimonio; a falta de esta eleccin, por la ley de la residencia habitual
comn inmediatamente posterior a la celebracin, y, a falta de dicha
residencia, por la del lugar de celebracin del matrimonio.
La separacin y el divorcio se regirn por la ley que determine el art. 107.
3. Los pactos o capitulaciones por los que se estipule, modifique o
sustituya el rgimen econmico del matrimonio sern vlidos cuando
sean conformes bien a la ley que rija los efectos del matrimonio, bien a la
ley de la nacionalidad o de la residencia habitual de cualquiera de las
partes al tiempo del otorgamiento.
Artculo 16 del Cdigo Civil:
3. Los efectos del matrimonio entre espaoles se regularn por la ley
espaola que resulte aplicable segn los criterios del art. 9 y, en su
defecto, por el Cdigo Civil.
En este ltimo caso se aplicar el rgimen de separacin de bienes del
Cdigo Civil si conforme a una y otra ley personal de los contrayentes
hubiera de regir un sistema de separacin.
3) Carcter y contenido de la filiacin y de las relaciones paterno-filiales, siempre
que el hijo tenga vecindad catalana, segn el:
Artculo 9.4 del Cdigo Civil:
4. El carcter y contenido de la filiacin, incluida la adoptiva y las
relaciones paterno-filiales, se regirn por la ley personal del hijo y si no
pudiera determinarse sta, se estar a la de la residencia habitual del
hijo.
4) Capacidad y consentimiento necesario para adoptar a un cataln, segn:

18
Artculo 9.5 del Cdigo Civil:
5. La adopcin, constituida por Juez espaol se regir, en cuanto a los
requisitos, por lo dispuesto en la ley espaola. No obstante, deber
observarse la ley nacional del adoptando en lo que se refiere a su
capacidad y consentimientos necesarios:
1) Si tuviera su residencia habitual fuera de Espaa.
2) Aunque resida en Espaa, si no adquiere, en virtud de la adopcin la
nacionalidad espaola.
A peticin del adoptante o del Ministerio Fiscal, el Juez, en inters del
adoptando, podr exigir, adems, los consentimientos, audiencias o
autorizaciones requeridas por la ley nacional o por la ley de la residencia
habitual del adoptante o del adoptando.
Para la constitucin de la adopcin, los Cnsules espaoles tendrn las
mismas atribuciones que el Juez, siempre que el adoptante sea espaol y
el adoptando est domiciliado en la demarcacin consular. La propuesta
previa ser formulada por la entidad pblica correspondiente al ltimo
lugar de residencia del adoptante en Espaa. Si el adoptante no tuvo
residencia en Espaa en los dos ltimos aos, no ser necesaria
propuesta previa, pero el Cnsul recabar de las autoridades del lugar de
residencia de aqul informes suficientes para valorar su idoneidad.
En la adopcin constituida por la competente autoridad extranjera, la ley
del adoptando regir en cuanto a capacidad y consentimientos
necesarios. Los consentimientos exigidos por tal ley podrn prestarse
ante una autoridad del pas en que se inici la constitucin o,
posteriormente, ante cualquier otra autoridad competente. En su caso
para la adopcin de un espaol ser necesario el consentimiento de la
entidad pblica correspondiente a la ltima residencia del adoptando en
Espaa.
No ser reconocida en Espaa como adopcin la constituida en el
extranjero por adoptante espaol, si los efectos de aqulla no se
corresponden con los previstos por la legislacin espaola. Tampoco lo
ser, mientras la entidad pblica competente no haya declarado la
idoneidad del adoptante, si ste fuera espaol y estuviera domiciliado en
Espaa al tiempo de la adopcin.
La atribucin por la ley extranjera de un derecho de revocacin de la
adopcin no impedir el reconocimiento de sta si se renuncia a tal
derecho en documento pblico o por comparecencia ante el encargado
del Registro Civil.
5) Tutela e instituciones de proteccin de las personas que tengan vecindad civil
catalana, segn el:
Artculo 9.6 del Cdigo Civil:
6. La tutela y las dems instituciones de proteccin del incapaz se
regularn por la ley nacional de ste. Sin embargo, las medidas
provisionales o urgentes de proteccin se regirn por la ley de su
residencia habitual.
Las formalidades de constitucin de la tutela y dems instituciones de
proteccin en que intervengan autoridades judiciales o administrativas
espaolas se sustanciarn, en todo caso, con arreglo a la ley espaola.
Ser aplicable la ley espaola para tomar las medidas de carcter
protector y educativo respecto de los menores o incapaces abandonados
que se haIlen en territorio espaol.
6) Alimentos entre parientes siempre que tengan vecindad civil catalana las
personas con derecho a reclamarlos y los obligados a prestarlos, segn el:

19

Artculo 9.7 del Cdigo Civil:


7. El derecho a la prestacin de alimentos entre parientes habr de
regularse por la ley nacional comn del alimentista y del alimentante. No
obstante, se aplicar la ley de la residencia habitual de la persona que
los reclame cuando sta no pueda obtenerlos de acuerdo con la ley
nacional comn. En defecto de ambas leyes, o cuando ninguna de ellas
permita la obtencin de alimentos, se aplicar la ley interna de la
autoridad que conoce de la reclamacin.
En caso de cambio de la nacionalidad comn o de la residencia habitual
del alimentista, la nueva ley se aplicar a partir del momento del cambio.
7) Sucesiones por causa de muerte si el causante de la sucesin tena vecindad
civil catalana en el momento de su fallecimiento, segn el:
Artculo 9.8 del Cdigo Civil:
8. La sucesin por causa de muerte se regir por la ley nacional del
causante en el momento de su fallecimiento, cualesquiera que sean la
naturaleza de los bienes y el pas donde se encuentren. Sin embargo, las
disposiciones hechas en testamento y los pactos sucesorios ordenados
conforme a la ley nacional del testador o del disponente en el momento
de su otorgamiento conservarn su validez aunque sea otra la ley que
rija la sucesin, si bien las legtimas se ajustarn, en su caso, a esta
ltima. Los derechos que por ministerio de la ley se atribuyan al cnyuge
suprstite se regirn por la misma ley que regule los efectos del
matrimonio, a salvo siempre las legtimas de los descendientes.
8) Donaciones, si el donante tiene vecindad civil catalana, segn el:
Artculo 10.7 del Cdigo Civil:
7. Las donaciones se regirn, en todo caso, por la ley nacional del
donante.

mbito territorial
Con carcter general se prev en el:
Article 2 de lEstatut dAutonomia:
El territori de Catalunya com a comunitat autnoma s el de les
comarque compreses en les provncies de Barcelona, Girona, Lleida i
Tarragona, en el moment dsser promulgat el present Estatut.
Los criterios de conexin territorial son:
- Lugar de situacin de la cosa o del bien.
- Lugar del otorgamiento del acto o negocio jurdico.
Desde esta perspectiva se aplican en Catalua las normas de derecho civil que
hacen referencia a:
1) La posesin, la propiedad y los dems derechos reales sobre bienes muebles o
inmuebles, segn el:

20

Artculo 10.1 del Cdigo Civil:


1. La posesin, la propiedad y los dems derechos sobre bienes
inmuebles, as como su publicidad, se regirn por la ley del lugar donde
se hallen.
La misma ley ser aplicable a los bienes muebles.
A los efectos de la constitucin o cesin de derechos sobre bienes en
trnsito, stos se considerarn situados en el lugar de su expedicin,
salvo que el remitente y el destinatario hayan convenido, expresa o
tcitamente, que se consideren situados en el lugar de su destino.
2) Tambin se aplica el derecho civil cataln a los contratos relativos a bienes
inmuebles, a menos que los interesados hayan convenido someter la relacin contractual a
otra ley, segn el:
Artculo 10.5 del Cdigo Civil:
5. Se aplicar a las obligaciones contractuales la ley a que las partes se
hayan sometido expresamente, siempre que tenga alguna conexin con
el negocio de que se trate; en su defecto, la ley nacional comn a las
partes; a falta de ella, la de la residencia habitual comn, y, en ltimo
trmino, la ley del lugar de celebracin del contrato.
No obstante lo dispuesto en el prrafo anterior, a falta de sometimiento
expreso, se aplicar a los contratos relativos a bienes inmuebles la ley
del lugar donde estn sitos, y a las compraventas de muebles corporales
realizadas en establecimientos mercantiles, la ley del lugar en que stos
radiquen.
3) Las formas y las solemnidades de los contratos, testamentos y otros actos
jurdicos que se celebran en Catalua, segn el:
Artculo 11 del Cdigo Civil:
1. Las formas y solemnidades de los contratos, testamentos y dems
actos jurdicos se regirn por la ley del pas en que se otorguen. No
obstante, sern tambin vlidos los celebrados con las formas y
solemnidades exigidas por la ley aplicable a su contenido, as como los
celebrados conforme a la ley personal del disponente o la comn de los
otorgantes. Igualmente sern vlidos los actos y contratos relativos a
bienes inmuebles otorgados con arreglo a las formas y solemnidades del
lugar en que stos radiquen.
Si tales actos fueren otorgados a bordo de buques o aeronaves durante
su navegacin, se entendern celebrados en el pas de su
abanderamiento, matrcula o registro. Los navos y las aeronaves
militares se consideran como parte del territorio del Estado a que
pertenezcan.
2. Si la ley reguladora del contenido de los actos y contratos exigiere
para su validez una determinada forma o solemnidad, ser siempre
aplicada, incluso en el caso de otorgarse aqullos en el extranjero.
3. Ser de aplicacin la ley espaola a los contratos, testamentos y
dems actos jurdicos autorizados por funcionarios diplomticos o
consulares de Espaa en el extranjero.
La eleccin de la ley aplicable se deja en determinados casos a la decisin de los
interesados y ello sobre la base del principio de la autonoma de la voluntad.
Supuestos significativos:

21

1) Posibilidad de pactar antes de la celebracin del matrimonio que sus efectos se


regulen por el derecho civil cataln si los contrayentes no tienen la misma vecindad
civil y cualquiera de ellos tiene vecindad civil catalana o su residencia habitual en Catalua,
segn el artculo 9.2 y 3 del C.C. (visto atrs).
2) Posibilidad de que los contratantes puedan someter la relacin contractual al
orden civil cataln siempre que el contrato tenga alguna conexin con el derecho cataln,
segn el artculo 10.5 del C.C.(visto atrs).
3) Posibilidad de que las formas y solemnidades de contratos, testamentos y otros
actos jurdicos se regulen por el derecho civil cataln aunque se otorguen fuera de
Catalua si su contenido se ha de regular por el derecho civil cataln, o si el otorgante u
otorgantes tienen vecindad civil catalana, o por ltimo, si se trata de actos que se refieran a
bienes inmuebles que se encuentren en Catalua, segn el artculo 11.1 del C.C. (visto
atrs).

22
II. Derecho de la persona
TEMA 2 INSTITUCIONES DE PROTECCIN DE LA PERSONA
El derecho civil cataln no contiene una regulacin completa sobre la persona fsica.
A lo que dedica ms proteccin es al menor de edad y a las instituciones tutelares.
En Catalua rige el sistema de adquisicin de la personalidad previsto en el:
Artculo 30
Para los efectos civiles, slo se reputar nacido el feto que tuviere figura
humana y viviere veinticuatro horas enteramente desprendido del seno
materno.
de acuerdo con la tradicin jurdica catalana que en este punto ha seguido el criterio
romanista del Cdigo Civil.
Hay que distinguir distintas situaciones en las que la persona fsica puede hallarse:
1) Mayora de edad: La plena capacidad se consigue con la mayora de edad por
aplicacin del:
Artculo 322 del Cdigo Civil:
El mayor de edad es capaz para todos los actos de la vida civil, salvo las
excepciones establecidas en casos especiales por este Cdigo.
pero tambin se deduce indirectamente de algunos artculos de las leyes catalanas, como
son los:
Article 158.c del Codi de Famlia:
Sens perjudici del que estableix larticle 136 la potestad del pare i de la
mare sextingeix per:
c) Lemancipaci o la majoritat dels fills.
Article 220.1.a del Codi de Famlia:
1. La tutela sextingeix per:
a) La majoria dedat o lhabilitaci dedat del tutelat o tutelada, llevat que
amb anterioritat hagus estat incapacitat judicialment.
2) Minora de edad: El Cdigo de Familia parte del reconocimiento de la capacidad
natural del menor, segn los:
Article 155.2.b del Codi de Famlia:
2. Sexceptuen de la representaci legal atribuda al pare i a la mare:
b) Els actes que, de conformitat ambs les lleis i segons ledat i la capacitat natural,
pugui fer el fill o la filla per si mateix.
Article 209.2.b del Codi de Famlia:
El tutor i la tutora i, si s el cas, laministrador o administradora patrimonial, en lambit
de les respectives competncies, sn els representants legals del tutelat o tutelada.
2. Sexclouen de la representaci a qu fa referncia lapartat 1 els actes segents:
b) Els que, de conformitat amb les lleis i les condicions de la persona
tutelada, pot fer ella mateixa.
En consecuencia se establece que las limitaciones a su capacidad se ha de
interpretar de forma restrictiva, segn el:

23
Article 133.3 del Codi de Famlia:
3. Les limitacions a la capacitat dobrar dels fills menors shan
dinterpretar de forma restrictiva.
Aquellos actos que exclusivamente crean derechos y no comportan cargas u
obligaciones y para los que basta la capacidad natural del menor, puede realizarlos ste
por s solo, por ejemplo, la adquisicin de la posesin.
Cuando la capacidad natural no es suficiente, entonces, deber actuar a travs de
su representante legal.
La ley legitima al menor para actuar por s solo en determinados actos, como
contraer matrimonio, otorgar testamento, segn el:
Article 104 del Codi de Successions:
Sn incapaos per a testar els menors de catorze anys i els que no tenen
capacitat natural en el moment de latorgament.
constituir asociaciones juveniles, segn el:
Article 4 de la Llei dAssociacions:
1. Poden constituir associacions i sser-ne membres:
c) Les persones menors dedat, quan es tracta dassociacions juvenils.
En otros supuestos se exige la audiencia del menor de edad, que tiene derecho a
expresar su opinin.
Esto tiene relacin en que las decisiones que se tomen en relacin con el menor
han de redundar en su inters.
3) Emancipacin y habilitacin de edad:
La emancipacin tiene su equiparacin en el Cdigo Civil con el beneficio de la
mayor edad. El Cdigo de Familia no alude a los tipos de emancipacin ni regula de forma
completa esta institucin sino que se limita a considerarla como un caso de extincin de la
potestad del padre y de la madre y a regular deficientemente la actuacin del menor
emancipado.
El Cdigo de Familia parece que parte de la admisin de las causas de
emancipacin recogidas en el Cdigo Civil.
Segn el:
Article 159.1 del Codi de Famlia:
1. Els fills emancipats poden actuar, en relaci amb la seva persona i els
seus bns i drets, com si fossin majors dedat, per necessiten que el
pare i la mare o, si tots dos manquen o estan impedits per a exercir
lassistncia que la llei determina, el curador o, si s casat amb una
persona major dedat, el cnjuge, complementin la seva capacitat en els
actes segents:
a) Els determinat per larticle 150.2
b) lacceptaci del crrec dadministrador en qualsevol mena de societat
c) Els actes que excedeixen ladministraci ordinria pel que fa al bns
adquirits pel fill o filla de ms de setze anys amb la seva activitat que
generi benefici.
los actos que necesitan el complemento de capacidad son:
a) Actos determinados por el:

24
Article 150.2 del Codi de Famlia:
2. Els bns i drets assenyalats per la lletra c del article 149 han dsser
administrats pel fill o la filla, que necessita lassistncia del pare i la mare
en els supsits determinats per larticle 159.
que nos remite al:
Article 149.c del Codi de Famlia:
c) Els adquirits pel fill o filla de ms de setze anys amb la seva activitat
que generi benefici, amb relaci amb els quals ha dactuar com si fos
emancipat.
que se refiere a los bienes adquiridos por el hijo/a de ms de 16 aos con su actividad, y
adems el artculo 150 del C.F. nos vuelve a remitir al 159.
Si nos vamos a los antecedentes legislativos parece que la remisin que
originariamente se haca lo era para referirse a los actos en los cuales los padres necesitan
autorizacin judicial. Hay doctrina que entiende que esto tiene ms sentido que no lo que
resulta de la actual redaccin. Habr que ver lo que dice el TSJC.
b) La aceptacin del cargo de administrador en cualquier tipo de sociedades.
c) Los actos que excedan de la administracin ordinaria por lo que hace a los
bienes adquiridos por el hijo/a de ms de 16 aos con su actividad.
Los actos celebrados sin ese complemento son anulables tal como se desprende
del:
Article 245 del Codi de Famlia:
Els actes del prdig o de la persona afectada de incapacidad relativa que
requereixin assistncia de la persona titular de la curatela i shagin fet
sense aquesta assistncia sn anul.lables en la forma establerta per la
llei.
Adems, segn el:
Article 159.2 del Codi de Famlia:
2. La complementaci de capacitat no es pot concedir de manera
general, per es pot donar per a una pluralitat dactes de la mateixa
naturalesa o els referits al mateix negoci, activitat o societat, encara que
siguin futurs, quen sigui convenient ateses les caracterstiques dels dits
actes, les cicumstncies fonamentals dels qual, per, cal especificar.
el complemento de capacidad no se puede conceder de manera general, pero se puede
dar para una pluralidad de actos de la misma naturaleza o que se refieran a un conjunto de
actos, aunque sean futuros.
Destacar que en el artculo 159.3 del C.F. (visto atrs) se prev que en casos de
desacuerdo o de imposibilidad de complementar la capacidad de los padres, sea la
autoridad judicial u otras personas quienes presten dicho complemento.
Esas otras personas son, segn el:

25
Article 138.2 del Codi Famlia:
2. Per acord del pare i de la mare, formalitzat en document pblic, la
intervenci judicial pot sser substutuda per lacord dels dos parents
ms prxims del fill als qual fa referncia larticle 149 del Codis de
Successions, formalitzat tamb en document pblic. A aquests efectes,
els germans del fill no poden intervenir com a parents ms prxims
daquest. Si aquests parents no arribessin a lacord, es pot instar la
intervenci judicial, dacord amb el que disposa lapartat 1.
los dos parientes ms prximos, de tal suerte, que para que puedan intervenir, esto ha de
estar expresamente previsto en documento pblico.
En cuanto al aspecto personal se hace referencia en el Cdigo de Familia al
supuesto de que en el ejercicio de la patria potestad por parte del emancipado, segn el:
Article 141.1.b del Codi de Famlia:
1. El pare o la mare menors exerceixen la potestat sense la necessitat de
cap assistncia en els casos segents:
b) Si estan emancipats i, en el cas que ho estiguin per haver contret
matrimoni, si tenen al menys setze anys o estan casats amb una persona
que gaudexi de plena capacitat.
los emancipados pueden ejercer la potestad sobre sus hijos sin necesidad de asistencia.
El menor de vida independiente (la emancipacin de hecho).
Artculo 319 del Cdigo Civil:
Se reputar para todos los efectos como emancipado al hijo mayor de
diecisis aos que con el consentimiento de los padres viviere
independientemente de stos. Los padres podrn revocar este
consentimiento.
El Cdigo de Familia se limita a recoger en algunas normas aisladas el rgimen de
los bienes adquiridos por el hijo/a de ms de 16 aos.
El Cdigo de Familia viene a decir en los artculos 149 y 150 del C.F. que ese menor
tiene libertad para todo lo relativo a la administracin ordinaria de los bienes que adquiere
con su trabajo, pero para todo lo que exceda de esa administracin necesita la asistencia
de su padre y madre.
En la misma lnea est el:
Article 209.2.e del Codi de Famlia:
1. El tutor i la tutora i, si s el cas, laministrador o administradora patrimonial,
en lambit de les respectives competncies, sn els representants legals del
tutelat o tutelada.
2. Sexclouen de la representaci a qu fa referncia lapartat 1 els actes
segents:
e) Els relatius als bns que el menor que tingui setze o ms anys hagi
adquirit con la seva feina o indstria. Per als actes que excedeixin
ladministraci ordinria, el menor necessita lassistncia del tutor o la
tutora.
La habilitacin de edad, del:

26
Article 217 del Codi de Famlia:
1. Si el menor ha complert setze anys i laccepta, la persona que exerceix
la tutela, sola o conjuntament amb el titular de ladministraci
patrimonial, si s el cas, i amb lautoritzaci prvia judicial o del consell
de tutela, si nhi ha, pot concedir a aquell el benefici de lhabilitaci
dedat, que sha de formalitzar en escriptura pblica.
2. Lhabilitat dedat pot actuar en relaci amb la seva persona i els seus
bns igual que el menor emancipat, si b el complement de capacitat
establert per larticle 159 s prestat per la persona o les persones titulars
de la tutela o de la prestaci patrimonial. Si la tutela havia estat exercida
per dos tutors, pot prestar lindicat complement de capacitat, en tot cas,
com a curadors.
que tiene su homlogo en el beneficio de la myor edad previsto en el:
Artculo 321 del Cdigo Civil:
Tambin podr el Juez, previo informe del Ministerio Fiscal, conceder el
beneficio de la mayor edad al sujeto a tutela mayor de diecisis aos que
lo solicitare.
Entre ambas figuras hay diferencias.
En el caso de la habilitacin de edad no es el Juez quien concede la habilitacin,
sino el tutor con el consentimiento del sujeto a tutela, pues el Juez lo nico que hace es
fiscalizar la decisin del tutor y es por esto por lo que la habilitacin de edad se ha de
formalizar en escritura pblica, que se inscribir en el Registro Civil mediante la escritura,
no con una resolucin judicial como prescribe el Cdigo Civil.
PUIG FERRIOL y ROCA TRIAS en su manual dicen que cuando existan
discrepancias entre el tutor y el administrador patrimonial, parece que habr de recurrirse a
la aplicacin del artculo 321 del C.C. (visto atrs) (el menor ha de acudir al Juez para
solicitar el beneficio de la mayor edad).
4) El incapacitado. En derecho cataln para que una persona sea considerada
incapaz ha de reunir los requisitos del:
Artculo 200 del Cdigo Civil:
Son causas de incapacitacin las enfermedades o deficiencias
persistentes de carcter fsico o psquico, que impidan a la persona
gobernarse por s misma.
y haber sido incapacitada judicialmente.
En el derecho civil cataln, al igual que en el Cdigo Civil, las situaciones de la
persona que dan lugar a un rgimen de proteccin son la minora de edad y la
incapacitacin, y en menor medida la emancipacin.
De la proteccin del menor de edad se encargan sus progenitores mediante la
potestad, slo en ltima instancia entran en juego las instituciones tutelares.
La proteccin de los incapaces la asumen los padres, en ocasiones mediante el
ejercicio de la potestad, o se consigue mediante las instituciones tutelares propiamente
dichas. stas entran en juego siempre que no es posible prorrogar o rehabilitar la
potestad.
En ocasiones el Cdigo de Familia considera que aun siendo posible prorrogar la
potestad es ms aconsejable constituir la tutela o la curatela, segn el:

27
Article 162 del Codi de Famlia:
Lautoritat judicial, no obstant el que disposen els articles 160 i 161, atesa
ledat i la situaci personal i social del pare i de la mare, el grau de
deficincia del fill o filla incapa i les seves relacions personals, pot no
acordar la prrroga o la rehabilitaci de la potestad i ordenar la
constituci de la tutela o de la curatela.
La proteccin de los emancipados tiene lugar mediante la asistencia de sus padres,
curador o cnyuge mayor de edad, segn el 159 C.F. (visto atrs)
Las instituciones tutelares.
En derecho cataln se configuran entorno a dos regmenes estables: la tutela y la
curatela.
En segundo lugar en torno a un rgimen transitorio que es el defensor judicial.
En tercer lugar mediante un rgimen fctico que es la guarda de hecho.
La tutela: Se constituye para la proteccin de los menores no emancipados y para
la proteccin de los incapaces cuando lo establezca una sentencia judicial. Al lado de esta
tutela que es la ordinaria existe la tutela automtica que asume la autoridad pblica
competente en el caso de desamparo de menores.
La curatela: Se constituye para la proteccin de los emancipados o que hayan
obtenido la habilitacin de edad, siempre que los padres no puedan prestar asistencia.
Tambin se constituye para:
1) Proteccin de los incapaces cuando as lo declara una sentencia.
2) Proteccin de los prdigos (segn el 242 del C.F. el curador no tiene la
representacin del prdigo, se limita a completar su capacidad), pero en muchos aspectos
se aplican los:
Artculo 294 del Cdigo Civil:
Podrn pedir la declaracin de prodigalidad el cnyuge, los
descendientes o ascendientes que perciban alimentos del presunto
prdigo o se encuentren en situacin de
reclamrselos, y los
representantes legales de cualquiera de ellos. Si no la pidieren los
representantes legales, lo har el Ministerio Fiscal.
Artculo 296 del Cdigo Civil:
Cuando el demandado por prodigalidad no compareciere en el juicio, le
representar el Ministerio Fiscal, y, si ste fuera parte, un defensor
nombrado por el Juez, sin perjuicio de lo que determina la Ley de
Enjuiciamiento Civil sobre los procedimientos en rebelda.
3) Para la proteccin de los bienes dispuestos a favor de los no concebidos.
Estamos en este caso ante una curatela sui generis o especfica, porque se protegen
espectativas sucesorias, segn los:

28
Article 143.3 del Codi de Successions:
Si el testador institueix genricament els fills o els descendents duna
altra persona, no sn eficaces les crides daquells que, al temps que es
defereixi lherncia, no hagin nascut ni hagin estat concebuts.
Aix no obstant, quan el testador ha llegat lusdefruit universal a favor
dalgun ascendent o daquests fills o descendents sentn que sn
cridats els nascuts o concebuts en extingir-se per causa distinta de la
renncia, lusdefruit o el darrer dels usdefruits successius.
Els no concebuts sn representats per un curador designat pel testador,
amb les facultats que aquest li atribueixi, i, en defecte dell, ho sn pel
mateix legatari dusdefruit universal, amb facultats de disposici i
administraci, que ha dactuar dacord amb els fills o els descendents
nascuts o llurs representants legals.
Article 226 del Codi de Successions:
En cas de possibles fidecomissaris que no hagin nascut ni estat
concebuts la notificaci ha dsser feta als qui serien els seus
ascendents ms inmediats que visquin. Si la personalitat dels possibles
fidecomissaris noms s determinable per algun esdeveniment futur, ha
dsser feta la notificaci a un curador que exerceixi la representaci i la
defensa dels interessos daquests fidecomissaris. El mateix
fidecomitent pot, en disposar el fidecoms, o en testament o en codicil
posteriors, nomenar un o diversos curadors i llurs suplents. Aquest
crrec es regeix per les normes dels marmessors i correspon al seu
nomenament, en defecte del nomenat pel testador o si mancaven els
designats al jutge competent, pels trmits de jurisdicci voluntria.
El crrec de curador subsisteix en cada successi mentre persisteix la
situaci que lha originat. El curador ha de procedir en tot cas amb
autoritzaci judicial prvia, i les despeses que ocasioni la seva actuaci
i, si s el cas, el seu nomenament judicial, sn a crrec del fiecoms.
El defensor judicial:
Se concibe como un cargo transitorio que ha de ser provedo en casos en que
existen conflictos de intereses, ya sea entre los padres y un menor, entre tutores, o en caso
de interinidad, segn el:
Article 247 del Codi de Famlia:
El jutge o jutgessa ha de nomenar un defensor o defensora judicial en els
casos segents:
a) Quan en alguna qesti hi hagi un conflicte dinteressos entre el tutor
o tutora i la persona tutelada, o b entre els tutors entre s, o entre el
curador o curadora i els prdigs o les persones en situaci dincapacitat
relativa, o ladministrador o administradora de bns i el menor o
incapacitat.
b) Quan ho exigeixin les circumstncies del menor o incapacitat mentre
no es constitueixi la tutela o no sigui declarat el desemparament.
c) Mentre no es constitueixi la curatela de prdigs o de persones en
situaci de incapacitat relativa.
d) En els supsits en que per qualsevol causa els titulars de la tutela o de
la curatela no exerceixin llurs funcions, mentre no acabi la causa o no es
designi una altra persona per a lexercici dels crrecs.
e) En la resta de casos determinats per la llei.

29
El guardador de hecho: En el Cdigo de Familia es una persona fsica o jurdica
que tiene acogida transitoriamente a un menor desamparado o a una persona declarada
incapaz o sujeta a curatela, segn el:
Article 253 del Codi de Famlia:
El guardador o guardadora de fet s la persona fsica o jurdica que t
acollit transitoriment un menor que ha estat desemparat per aquella o
aquelles persones que nhan de tenir cura, o qualsevol altra persona que,
per ra de les seves circumstncies personals, pot sser declarada
incapa o subjecta a curatela.

PARTICULARMENTE, DE LOS MENORES DESAMPARADOS:


EL ACOGIMIENTO
La proteccin de los menores desamparados afecta a personas marginadas y que
normalmente no tienen patrimonio, siendo este el motivo determinante de que sea muy
difcil encontrar personas dispuestas a asumir su tutela o la simple guarda, de ah que sea
la entidad pblica la que subsidiariamente ejerza una funcin de proteccin.
Hay que distinguir tres intervenciones:
1) Intervencin de la Administracin (Direccin General de Atencin a la Infancia).
La accin protectora de la Administracin se efecta mediante la declaracin de
desamparo.
En concepto de desamparo se ve en concreto en el:
Article 164 del Codi de Famlia:
1. La resoluci de desemparament de la persona menor que es troba en
una situaci de fet en la qual li manquen els elements bsics per al
desenvolupament integral de la seva personalitat comporta lassumpci
automtica per lentitat pblica de les funcions tutelars sobre el menor,
mentre no sigui reintegrat a qui en tingui la potestad o tutela, no es
procedeixi a la constituci duna tutela per les regles ordinries o el
menor no sigui adoptat, no semancipi o no arribi a la majoria dedat.
2. Lassumpci de les funcions tutelars implica la suspensi de la
potestad o de la tutela ordinria durant el temps daplicaci de la mesura.
Es un concepto que se desarrolla en la ley de proteccin del menor, y a esta ley se
remite el:
Article 166 del Codi de Famlia:
Lentitat pblica ha de prendre les mesures necessries per a assolir la
protecci efectiva dels menors desemparats, dacord amb els principis i
el procediment establerts per la legislaci sobre protecci de menors,
amb aplicaci de les normes del ttol VII en all que no soposi al rgim
propi de lentitat pblica.
Esta ley, la 37/91, de 30 de diciembre, de su:

30
Article 1 de la Llei de protecci de menors y adopci:
La Generalitat de Catalunya, per mitj de lorganisme que tingui atribuda
aquesta competncia, exrceix, dacord amb aquesta llei i amb la Llei
11/1985, del 13 de juny, en la part que resta vigent, la protecci sobre els
menors desemparats domiciliats a Catalunya o que shi trobin
eventualment.
se desprende que tiene eficacia territorial.
Partiendo de esta eficacia territorial del artculo 1, en el:
Article 2 de la Llei de protecci de menors i adopci:
1. Lorganisme competent a qu es refereix larticle 1 ha de prendre les mesures
necessries per a assolir la protecci efectiva dels menors desemparats i,
preventivament, abans de nixer, quan es prevegi clarament la situaci de
desemparament del futur nad.
2. Es considera que el menor est desemparat:
a) Quan manquen les persones a les quals per llei les correspon dexercir les
funcions de guarda, o quan aquestes persones estan
b) impossibilitades per exercir-les o en situaci dexercir-les amb greu perill per al
menor
c) Quan sapreci qualsevol forma dincompliment o dexercici inadequat dels
deures de protecci establerts poer las lleis per a la guarda dels menors o
manquin a aquests els elements bsics per al desenvolupament integral de llur
personalitat.
d) Quan el menor presenta signes de maltractaments fsics o psquics, dabusos
sexuals, dexplotaci o daltres de naturalesa anloga.
3. Als efectes del que estableix lapartat 2, tothom i en especial qui per ra de la
seva professi tingui coneixement de lexistncia de qualsevol maltractament a
menors, ha de posar-ho en coneixement de lautoritat judicial o de lorganisme
competent, el qual ha de garantir la reserva absoluta i lanonimat del comunicant.
4. El desemparament ha dsser apreciat pel mateix organisme competent, en
resoluci motivada, comunicada al ministeri fiscal en el termini mxim de dos dies
i notificada als pares, al tutor, al guardador o als familiars que darrerament hagin
conviscut amb el menor. Aquests tamb han dsser informats dels drets que els
asisteixen i de com poden canalitzar llur oposici.
5. Els centres dacolliment, si sescau, han dexercir latenci inmediata i transitria
dels menors desemparats, a fi danlitzar-ne la problemtica i proposar desprs el
tipus de mesures aplicables.
6. Els jutge, a petici dels pares, del tutor, del guardador, dels familiars esmentats a
lapartat 4 daqust article, del ministeri fiscal o de lorganisme competent, ha de
confirmar o deixar sense efecte la declaraci de desemparament.
se detallan situaciones en las que se considera que el menor est desamparado.
En cuanto al procedimiento para la declaracin de desamparo se regula en el
artculo 2.3 (visto atrs).
Cualquier persona que tenga conocimiento de que un menor se haya en situacin
de desamparo lo tiene que comunicar a la autoridad judicial o a la Administracin
competente.
La Ley, en la misma lnea que el Cdigo Civil ha optado por potenciar el
protagonismo de la Administracin concedindole importantes facultades: la Administracin
declara el desamparo; puede adoptar medidas de proteccin, etc..
Con esto se persigue evitar la lentitud existente en la actualidad en los procesos
judiciales, procurando que la proteccin del menor sea inmediata, sin perjuicio de que se
pueda impugnar la decisin de la Administracin en caso de desacuerdo.
La entidad pblica ha de prestar atencin inmediata a travs de los Centros de
Acogimiento. La declaracin de desamparo se ha de efectuar mediante resolucin
motivada para lo que es competente la DGAI. La declaracin de desamparo ha de ser

31
comunicada al fiscal y notificada a los representantes legales, guardadores o familiares que
hayan vivido ltimamente con el menor.
2) Intervencin del Ministerio Fiscal: El Ministerio Fiscal en tanto que defensor de los
intereses del menor, ejerce el control de los mecanismos de proteccin y asesora a las
entidades pblicas; sirve de enlace entre stas y la organizacin judicial, todo ello
comprobando peridicamente la situacin del menor.
Para cumplir sus funciones se le ha de notificar inmediatamente las medidas de
proteccin que comporta separar al menor de su familia, segn el:
Article 6.1 de la Llei de protecci dels menors y adpoci:
1. Les mesures de protecci han dsser sempre acordades per escrit.
Lorganisme competent ha de comunicar al Ministeri Fiscal ladopci de
les mesures que comportin la separaci dels menors de llur famlia. El
fiscal, a la vista de les actuacions, pot instar a lautoritat judicial la
modificaci o la suspensi de la mesura adoptada.
Se le ha de comunicar tambin la declaracin de desamparo y la prrroga del
acogimiento.
3) Intervencin del Juez: ste, acta garantizando que todas las actuaciones de las
entidades pblicas redunden en el beneficio del menor, aunque su actuacin es a
posteriori, segn los artculos 2.6 y 6.1 (vistos atrs).
Junto a este desamparo cabe hablar de otro:
El desamparo no imputable a los padres, debido a fuerza mayor y de carcter
transitorio, segn el:
Article 9 de la Llei de protecci de menors i adopci:
Si el desemparament es degut a fora major de carcter transitori, no cal
la resoluci formal que lapreci, i s suficient per a legitimar la
intervenci de lorganisme competent la sol.licitud dels pares o els
guardadors. En aquests casos, lorganisme competent exerceix noms la
guarda mentre es mantingui aquella situaci.
y el:
Article 165 del Codi de Famlia:
Si el desemparament es deu a fora major de carcter transitori, lentitat
pblica exerceix noms la guarda mentre es mantingui la situaci.
En este tipo de desamparo la entidad pblica solo asume la guarda de los menores,
en cambio en el acogimiento imputable a los padres, la entidad asume la tutela automtica,
quedando en suspenso la potestad de los padres, o la tutela.
Adopcin de una serie de medidas:
En cada caso la entidad pblica adopta las que considera ms conveniente dentro
del catlogo que contempla el:

32
Article 5.1 de la Llei de protecci de menors i adopci:
1. Les mesures a adoptar, sempre amb informe previ dels eqips tcnics
competents i tenint en compte linters del menor, poden sser:
Primera. Latenci en la propia famlia del menor, mitjanant ajuts de
suport psico-social, de caire personal o econmic, de lAdministraci.
Segona. Lacolliment simple del menor per una persona o una famlia que
puguin substituir, provisionalment o definitivament, el seu nucli familiar
natural.
Tercera. Lacolliment simple en un centre pblic o col.laborador.
Quarta.Lacolliment familiar preadoptiu.
Cinquena. Qualsevol altra millora aconsellable, de carcter assistencial,
educatiu o teraputic, ateses les circumstncies del menor.
Estas medidas suponen necesariamente una interferencia en el ejercicio de la
potestad por parte de los padres o de la tutela por parte del tutor, por lo que la ley dota a la
entidad pblica de los instrumentos necesarios para la efectividad de esas medidas
concedindole la tutela o en su caso la guarda del menor.
La tutela automtica comporta la representacin legal del menor que asume la
entidad pblica, mientras que en la guarda, no.
Se asigna a la DGAI el ejercicio de la guarda y de las funciones tutelares.
Se parte del principio de que siempre que sea posible se han de aplicar medidas
que no comporten la separacin del menor de su hogar, de ah que la primera medida del
artculo 5 (visto atrs) (en la propia familia).
Tiene mucha importancia la medida del acogimiento. El acogimiento familiar lo ha de
adoptar la entidad pblica, aunque tambin lo puede acordar el Juez.
El acogimiento familiar consiste en separar al menor de su propia familia,
integrndole en otra familia o procurndole la convivencia con otra persona, pero
intentando siempre que lleve una vida familiar.
Hay que distinguir el acogimiento simple del preadoptivo.
Con el primero se pretende que el menor vuelva despus de cierto tiempo de
acogimiento con su familia, mientras que con el acogimiento preadoptivo se contempla en
la ley como un perodo de prueba y subsiguiente adopcin.
Acogimiento simple
A) Clases:
El artculo 5 (visto atrs), prev:
1) Acogimiento en institucin.
2) Acogimiento por persona o familia.
1) Acogimiento en institucin: Tiene lugar en los denominados centros residenciales
de accin educativa, segn el:
Article 41 del Reglament de protecci dels menors i adopci:
Lorganitzaci dels Centres es dur a terme de manera que reprodueixi al
mxim possible les condicions de vida duna famlia que permeti al
menor un creixement harmnic i estable. Els grups de convivncia sern
reduts i cada menor tindr un educador tutor de referncia.
del que se desprende que estos centros han de reproducir las condiciones de vida de una
familia que permita al menor un crecimiento armnico y estable.

33

En el:
Article 12.3 de la Llei de protecci de menor i adopci:
3. Les institucions dacolliment han dsse totalment obertes, integrades
en un barri o una comunitat i han dorganitzar-se sempre en unitats que
permetin un tracte afectiu i una vida quotidiana personalitzats.
se dice que las instituciones de acogimiento han de estar integradas en un barrio o
comunidad.
2) Acogimiento por persona o familia:
Hay que distinguir entre:
a) Existencia de vnculo familiar entre el menor y el acogedor:
El acogimiento en familia extensa del menor es aquel que tiene lugar cuando existe
una previa relacin de parentesco entre el menor y los acogedores, segn el:
Article 56 del Reglament de proteeci dels menors i adopci:
Lacolliment en famlia extensa tindr preferncia respecte de lacolliment
en famlia aliena sempre que concorrin les circumstncies establertes en
el article segent.
este acogimiento es el preferente.
b) No existencia de vnculo entre el menor y el acogedor:
Este es el acogimiento en familia ajena, en el cual, el menor es asignado a la
persona o familia con la que sin tener ningn vnculo familiar con el menor, ha presentado
una solicitud de acogimiento y ha obtenido un informe favorable del equipo tcnico en el
proceso de seleccin, segn el:
Article 62 del Reglament de protecci de menors i adopci:
1. El procs destudi i valoraci de la persona o famlia que sofereix per
acollir inclour un mnim de dues entrevistes, de les que al menys una
ser efectuada per un diplomat en treball social i una per un psicleg del
equip tcnic competent. Hi haur una visita domiciliria i tamb es
podran incloure qestionaris i proves psicomtriques.
2. Dins del procs de selecci, hi haur unes sessions informatives que
sestabliran a aquest efecte, consistents en una vessant terica sobre les
caracterstiques fonamentals de lacolliment simple en famlia amb
participaci de professionals relacionats amb la infncia i leducaci, i
una vessant ms prctica que inclour laportaci de persones o famlies
que ja han viscut esta experincia.
3. De lassistncia dels sol.licitants a les sessions esmentades i de les
entrevistes, nha de quedar constncia.
4. Cada menbre del eqip tcnic elaborar els informes de cada fase del
procs i un informe final respecte de les circumstncies que concorren
en la persona o famlia del sol.licitant.
5. Linforme favorable del equip tcnic competent ha de incloure una
valoraci sobre les caracterstiques del menor o menors susceptibles de
ser acollits per cada persona o famlia.
En:

34

Article 10.4 de la Llei de protecci de menors i adopci:


4. Els criteris de selecci de la persona o famlia dacolliment han dsser
establerts per reglament i han de tenir en compte ledat, laptitud
educadora, la situaci familiar i altres circumstncies en inters del
menor.
fija con carcter general criterios que se han de tener en cuenta a la hora de seleccionar a
la persona o familia que llevar a cabo el acogimiento.
Esto est desarrollado por el:
Article 61 del Reglament de protecci de menors i adopci:
Les circumstncies que es tindrn en compte per a la valoraci de les
persones o famlies per a lacolliment simple sn el segents:
a) Caracterstiques personals:
No patir cap malaltia fsica o psquica que impossibiliti latenci del
menor.
Tenir capacitat dadaptaci personal davant noves situacions.
Estabilitat emocional.
Possibilitat de dedicaci.
b) Circumstncies socioeconmiques:
Mitjants de vida suficients.
Habitatge en condicions adequades.c) Capacitat educativa i entorn
familiar directe que pugui donar suport a la tasca educativa:
Motivaci adequada a la finalitat de lacolliment simple.
Voluntad dacollir per tot el nucli familiar que conviu
Acceptaci, si sescau, de la relaci del menor amb la seva famlia
biolgica i de facilitar-hi el retorn, i acceptaci de la histria, identitat i
cultura prpia del menor.
B) Contenido:
Segn el:
Article 10.2 de la Llei de protecci de menors i adopci:
2. Les persones que rebin un menor en acolliment simple tenen
lobligaci de vetllar per ell, tenir-lo em llur companyia, alimentar-lo,
educar-lo i procurar-li una formaci integral, sempre sota la vigilncia,
lassesorament i lajut de lorganisme competent.
La participacin del menor acogido en esa convivencia familiar no afecta al estado
civil, no comporta ningn tipo de parentesco, ni cambio de apellido, ni alteracin en el
orden sucesorio y ni siquiera el acogedor es el representante del acogido.
C) Duracin:
El acogimiento se configura como una medida de carcter transitorio limitada en el
tiempo, adems, segn el:

35
Article 11 de la Llei de protecci dels menors i adopci:
1. Ladopci del acolliment simple en famlia es constitueix per resoluci
del organisme competent. Aquesta resoluci ha dsser motivada i ha
despecificar la forma en qu sha de exercir lacolliment i el temps de
durada, que no pot sser ms dun any, llevat que, havent-ho comunicat
prviament al Ministeri Fiscal, la mesura sigui prorrogada.
2. La resoluci anterior no requereix el consentiment dels pares o del
tutor, llevat del supsit determinat en larticle 9, en el qual els pares o els
tutors han dexpresar llur consentiment.
la duracin no puede ser de ms de un ao, salvo que habindolos nombrado previamente
el Ministerio Fiscal, la medida sea prorrogada.
D) No es necesario el consentimiento de los padres ni del tutor, salvo en los casos
en que la institucin ha intervenido a peticin de stos (casos de fuerza mayor).
El:
Aricle 52 del Reglament de protecci de menors i adopci:
1. La mesura dacolliment simple per una persona o famlia ser
acordada per la Direcci General dAtenci a la Infncia, amb audincia
prvia dels pares, del tutor, del guardador, o dels familiars que hagin
conviscut amb el menor, si estan identificats i localitzables.
2. En la mateixa resoluci que acordi la mesura es podr constituir
lacolliment simple en inters del menor si ja es compta amb una persona
o famlia proposada per a tal fi.
si que prev la audiencia de los padres, tutor, que hayan convivido con el menor, si estn
identificados y localizables, pero solo son escuchados, queda siempre a salvo la
impugnacin judicial de la medida.
E) Impugnacin judicial de la medida: Se puede impugnar, pero como requisito
previo a la va judicial se exige la presentacin de reclamacin administrativa previa ante la
Consellera de Justcia, segn la:

36
Disposici Addicional Primera del Reglament de protecci dels menors i
adopci:
1. Quan es tracti del reconeixement duna adopci constituda a
lestranger sense la intervenci de la Direcci General dAtenci a la
Infncia, aquesta entitat, a petici de lautoritat judicial competent,
procedir a lestudi i valoraci de la persona o personas adoptants, per
determinar si reuneixen les condicions necessries didonetat per tal de
procurar el desenvolupament integral del menor i una aptitud educadora
adequada.
2. Es procedir de la mateixa manera quan shagi pronunciat una mesura
equiparable a lacolliment preadoptiu del menor.
3. Si la valoraci s favorable, es lliurar el certificat didonetat a
lautoritat judicials als efectes del que estableix larticle 9.5 del Codi Civil,
i si la valoraci no es favorable, es comunicar a lautoritat judicial.
Artculo 9.5 del Cdigo Civil:
5. La adopcin, constituida por Juez espaol se regir, en cuanto a los
requisitos, por lo dispuesto en la ley espaola. No obstante, deber
observarse la ley nacional del adoptando en lo que se refiere a su capacidad y
consentimientos necesarios:
1) Si tuviera su residencia habitual fuera de Espaa.
2) Aunque resida en Espaa, si no adquiere, en virtud de la adopcin la
nacionalidad espaola.
A peticin del adoptante o del Ministerio Fiscal, el Juez, en inters del
adoptando, podr exigir, adems, los consentimientos, audiencias o
autorizaciones requeridas por la ley nacional o por la ley de la residencia
habitual del adoptante o del adoptando.
Para la constitucin de la adopcin, los Cnsules espaoles tendrn las
mismas atribuciones que el Juez, siempre que el adoptante sea espaol y el
adoptando est domiciliado en la demarcacin consular. La propuesta previa
ser formulada por la entidad pblica correspondiente al ltimo lugar de
residencia del adoptante en Espaa. Si el adoptante no tuvo residencia en
Espaa en los dos ltimos aos, no ser necesaria propuesta previa, pero el
Cnsul recabar de las autoridades del lugar de residencia de aqul informes
suficientes para valorar su idoneidad.
En la adopcin constituida por la competente autoridad extranjera, la ley del
adoptando regir en cuanto a capacidad y consentimientos necesarios. Los
consentimientos exigidos por tal ley podrn prestarse ante una autoridad del
pas en que se inici la constitucin o, posteriormente, ante cualquier otra
autoridad competente. En su caso para la adopcin de un espaol ser
necesario el consentimiento de la entidad pblica correspondiente a la ltima
residencia del adoptando en Espaa.
No ser reconocida en Espaa como adopcin la constituida en el extranjero
por adoptante espaol, si los efectos de aqulla no se corresponden con los
previstos por la legislacin espaola. Tampoco lo ser, mientras la entidad
pblica competente no haya declarado la idoneidad del adoptante, si ste
fuera espaol y estuviera domiciliado en Espaa al tiempo de la adopcin.
La atribucin por la ley extranjera de un derecho de revocacin de la adopcin
no impedir el reconocimiento de sta si se renuncia a tal derecho en
documento pblico o por comparecencia ante el encargado del Registro Civil.
Para impugnar la declaracin de desamparo no es necesaria la reclamacin
administrativa.

37

F) El cese de estas medidas de proteccin se prev en los:


Article 16 de la Llei de protecci de menors i adopci:
Les mesures de protecci cessen per:
a) Majoritat o habilitaci dedat.
b) Adopci del menor.
c) Resoluci judicial.
d) Acord de lorganisme competent quan hagi desaparegut les
circumstncies que donaren lloc a ladopci de la mesura.
e) Caducitat del temps de durada previst en la resoluci dadopci de la
mesura i, si escau, de la prrroga.
Article 17 de la Llei de protecci dels menors i adopci:
1. A ms de les causes previstes en larticle 16, lacolliment simple i el
preadoptiu cessen per mort, incapacitat o voluntad de la famlia o la
persona acollidora, sens perjudici que, de manera inmediata, hom
procedeixi a un nou acolliment en famlia, en instituci o preadoptiu.
2. Lacolliment preadoptiu cessa tamb per sol.licitud del menor, si t
ms de dotze anys, en el qual cas cal establir tot seguit la mesura de
protecci que escaigui en benefici del menor.
3. Quan hagi transcorregut el temps de durada previst en la resoluci de
constituci, que en cap cas no pot sser superior a un any, sense que
hagi estat revisada la mesura adoptada, o quan ho determine lorganisme
competent, es pot procedir a ladopci del menor dacord amb all que
disposa el Captol II.
Acogimiento preadoptivo:
El elemento decisivo para que se adopte un acogimiento simple o preadoptivo es la
conveniencia y posibilidad de que el menor vuelva con su familia o no.
Tampoco hay inconveniente en que previsto inicialmente un acogimiento simple, la
situacin resulte irrecuperable y que directamente de ese acogimiento simple se pase a la
adopcin, segn el:
Article 117.1.e del Codi de Famlia:
1. Poden sser adoptades les persones menors no emancipades en els
supsits segents:
e) Excepcionalment, les persones que estiguin en situaci dacolliment
simple dels qui els volen adoptar, si les circumstncies han canviat i ja
no s possible el retorn daquelles a la seva famlia, perqu i concorri
alguna de les circumstncies de lacolliment preadoptiu o altres que en
facin impossible el reintegrament.
El:

38
Article 13 de la Llei de protecci de menors i adopci:
1. Es pot adoptar la mesura dacolliment preadoptiu, com a pas previ per
a ladopci:
a) Si el menor presenta signes de maltractament fsic o psquic, dabusos
sexuals, dexplotaci o daltres de naturalesa anloga o si pel qualssevol
motius els pares o els tutors estan sotmesos a una causa de privaci de
la ptria potestad o remoci de la tutela o si no consta qui la t.
b) Si els pares o tutors estan impossibilitats per a exercir llur potestad i
es preveu que aquesta situaci pot sser permanent.
c) Si els pares o tutors ho sol.liciten a lorganisme competent i fan
abandonament dels drets i dels deures inherents a llur condici.

39
d) Si ho determina lautoritat judicial.
2. En els casos determinats en lapartat 1, shan de suspendre les visites
i les relacions amb la famlia biolgica, per tal daconseguir la millor
integraci en la famlia acollidora, si conv a linters del menor.
dice que procede el acogimiento preadoptivo en determinados casos (los del artculo
anterior).
Se aproximan ambos acogimientos en que tampoco es posible el acogimiento
preadoptivo negocial, sino que lo ha de acordar la Administracin o en su caso el Juez.
Tampoco crea un vnculo familiar mientras no se materialice la adopcin
El contenido es el mismo.
En el acogimiento preadoptivo se puede prohibir a los progenitores que vean a sus
hijos.
A diferencia del acogimiento simple, que puede constituirse por el rgano
competente sin necesidad del consentimiento de los padres o tutor, en el acogimiento
preadoptivo, para que se constituya extrajudicialmente es necesario el consentimiento de
los padres o el tutor, segn el:
Article 14.1 de la Llei de protecci de menors i adopci:
1. Lorganisme competent ha dacordar lacolliment preadoptiu, amb
lassentiment dels pares o els tutors que no estiguin privats de la ptria
potestad o remoguts del crrec tutelar i havent escoltat al menor de
dotze anys, si t prou coneixement i s possible. Si el menor t ms de
dotze anys, lacolliment requereix el seu consentiment. Si no sha pogut
conixer el domicili o parador dels pares o els tutors, o si haven estats
citats no compareixen en el termini de trenta dies, o dissenteixen, noms
el jutge, en inters del menor, pot acordar lacolliment preadoptiu.
INSTTUCIONES TUTELARES:
LA TUTELA, LA CURATELA Y EL DEFENSOR JUDICIAL
LA TUTELA: Segn el Cdigo de Familia se prevn dos modalidades, la voluntaria
y la dativa.
A) La tutela voluntaria:
En esta a su vez distinguimos:
1) La tutela deferida por uno mismo.
2) La tutela deferida por el padre o la madre.
1) Se prev en el:

40
Article 172 del Codi de Famlia:
1. Qualsevol persona, en previssi dsser declarada incapa, pot
nomenar, en esciptura pblica, les personas que vol que exerceixin algun
o alguns dels crrecs tutelars establerts per aquest Codi, i tamb
designar-ne substituts o excloren determinades persones. En cas de
pluralitat successiva de designacions, preval la posterior. Tamb pot
establir el funcionament, la remuneraci i el contingut, en general, de la
seva tutela, especialment pel que fa a la cura de la seva persona. Aquests
nomenaments es poden fer tant de forma conjunta com successiva.
2. Els nomenaments i les exclusions poden sser impugnats per les
persones cridades per la llei per a exercir la tutela o pel Ministeri Fiscal,
si en constituir-se la tutela sha produt una modificaci sobrevinguda de
les causes explicitades o que presumiblement hagin estat tingudes en
compte en efectuar la designaci o lexclusi.
En precedentes legislativos se hablaba de autotutela, pues uno mismo prev quien
sea su tutor.
Se ha de otorgar o formalizar en escritura pblica y ha de inscribirse en el Registro
de Consentimientos tutelares no testamentarios, segn el 172 (visto atrs) y el:
Article 251.1 del Codi de Famlia:
1. En el Registre de Nomenaments Tutelars no Testamentaris sinscriuen
les delacions de les tuteles que han estat atorgades en s de les facultats
establertes per larticle 172.
2) Ha de formalizarse, segn el:
Article 173 del Codi de Famlia:
El pare i la mare que no estiguin privats de la potestad poden ordenar es
escriptura pblica, testament o en codicil els nomenaments, les
substitucions i les exclusions a que es refereix larticle 172 i en la forma
que estableix per a cadascun dels seus fills menors, mno emancipats i
per als fills emancipats o majors dedat incapacitats, si en tenen potestad
prorrogada o rehabilitada.
en escritura pblica, testamento o codicilo.
Si el padre o la madre han previsto disposiciones contradictorias se ha de estar a
los criterios de preferencia del:
Article 175 del Codi de Famlia:
En cas de concurrncia de nomenaments o dexclusions fets per pare i
pel la mare, s preferida la voluntad del qui ha exercit darrerament la
potestad, sens perjudici, si s el cas, de leficcia del nomenament fet pel
laltre del titular de ladministraci especial dels bns que ell mateix hagi
disposat per donaci, herncia o llegat a favor del menor o incapa.
B)La tutela dativa:
Cuya delacin corresponde a la autoridad judicial. Se contempla en el:

41
Article 178 del Codi de Famlia:
Si no hi ha tutor o tuora nomenat per la mateixa persona interessada o
pel pare i la mare, o si la persona designada s incapa per a exercir el
crrec, sexcusa o no s remoguda, correspon a lautoritat judicial
aquesta designaci. Tamb li correspon, en els mateixos supsits, la del
titular de ladministraci patrimonial, si ho estima convenient.
y siguientes del Cdigo de Familia (hasta el 182).
El orden de la delacin se recoge en el:
Article 179 del Codi de Famlia:
1. Per a lexerccici de la tutela o, si s el cas, per a ladministraci
patrimonial, sha de preferir:
a) En la tutela dincapa, el seu cnjuge o la persona de sexe diferent
amb qui es conviu en relaci estable de parella, en ambds casos, si la
persona designada conviu amb lncapa.
b) Els descendents de l incapacitat si sn majors dedat o, altrament
ascendents,i, en aquest cas, si sn el pare i la mare, comporta la
prrroga o la rehabilitaci de la potestad dels dos o de qualsevol dells.
c) El cnjuge del pare o de la mare del menor o incapacitat o la persona
que, en morir un o altre, es trobi respecte a aquest en el supsit de
persona de sexe diferent amb qui es conviu en relaci estable de parella;
en ambds casos si la persona designada ha conviscut amb el menor o
incapacitat durant els ltims tres anys.
d) Els gemans del menor o incapacitat.
2. No obstant aix, si ho estima ms convenient per als interessos del
menor o incapacitat, lautoritat judicial, en resoluci motivada, pot alterr
lordre establert o elegir una altra persona, tenint en compte aquelles que
es presentin voluntriament per a assumir els crrecs indicats, si poden
beneficiar al menor.
Hay que destacar que si el Juez lo estima conveniente para los intereses de la
persona tutelada, en resolucin motivada, puede alterar el orden establecido, o nombrar a
otra persona.
1) Constitucin de la tutela:
Se constituye siempre por la autoridad judicial en un procedimiento de jurisdiccin
voluntaria.
En el:

Article 183 del Codi de Famlia:

1. Les persones indicades en larticle 179 i les persones i, si s el cas, les


institucions que tinguin sota llur guarda el menor o incapacitat estan obligades a
promoure la constituci de la tutela; altrament, respon dels danys i prejudicis que
causin al menor o incapacitat si no la promouen.
2. El ministeri fiscal tamb ha de demanar la constituci de la tutela, o disposar-la
dofici lautoritat judicial, si sassabenten que, en lmbit de la seva jurisdicci, hi
ha alguna persona que ha dsser sotmesa a tutela.
3. Qualsevol persona que conegui aquesta circumstncia ha de posar-la en
coneixement del jutjat o del ministeri fiscal.
se hace una relacin de las personas que estn obligadas a promover la constitucin de la
tutela y que son las personas llamadas para ejercerla:

42

- las instituciones que tengan al menor bajo su guarda.


- el Ministerio Fiscal.
- el mismo Juez, de oficio.
- cualquier otra persona que tenga conocimiento de que un sujeto se ha de someter
a tutela tiene el deber de comunicarlo al Juez o al Ministerio Fiscal.
En el procedimiento de constitucin el Juez tiene que pedir certificados al Registro
de Nombramientos Tutelares no testamentarios y al Registro General de Actos de ltima
voluntad, y despus deber de or a una serie de personas:
- al menor.
- a las personas llamadas para ser tutor.
- al Ministerio Fiscal.
- a quien crea conveniente.
Despus de comprobar que a las personas a quien se ha de nombrar tutores tienen
aptitud legal y no estn incursas en causas de inhabilitacin, el Juez proceder al
nombramiento de tutor, segn los:
Article 185 del Codi de Famila:
1. Poden sser tutors o administradors patrimonials les persones fsiques que estiguin en
ple exercici de llurs drets civil i no incorrin en algunes de les causes assenyalades per
larticle 186. Tamb poden sser-ho les persones jurdiques que no tinguin afany de
lucre i es dediquin a la protecci dels menors i dels incapacitats i que reunexin els
requisits establerts per la normativa vigent.
2. Les persones jurdiques han de notificar a lrgan dassesorament i supervisi de
lAdministraci de la Generalitat el nomenament i el cessament com a tutors en el
termini de quinze dies des que han tingut lloc.
3. En el cas dexercici de la tutela per persona jurdica, sentn que lexecuci material
correspon a lrgan que en tingui la representaci o, si aquest es co.legiat, a qui en
tingui la presidncia, llevat que shagi designat especialment algun dels seus membres.
Aquesta designaci sha de formalitzar en escriptura pblica, que sha de inscriure en el
Registre Civil on estigui inscrita la tutela.
Article 186 del Codi de Famlia:
1. No poden sser tutors ni administradors les persones que:
a) No estiguin en ple exercici de llurs drets civils.
b)Per resoluci judicial, estiguin o hagin estat privades o suspeses de lexercici de la
potestad o de una tutela o privades totalment o parcialment de la guarda i leducaci.

43
c) Hagin estat remogudes de una tutela.
d) Estiguin complin una pena privativa de llibertat.
e) Hagin fet fallida o no estiguin rehabilitades de un concurs de creditors,
llevat que la tutela no inclogui ladministraci dels bns.
f) Hagin estat condemnades per qualsevol delicte que faci suposar
fonamentadament que no desenvoluparan la tutela de manera correcta.
g) Per llur conducta puguin perjudicar la formaci del menor o la cura de
lincapacitat.
h) Estiguin en situaci dimpossibilitat de fet per a exercir el crrec.
i) Tinguin enemistad manifesta amb la persona tutelada, tinguin o hagin
tingut amb ella plets o importants conflictes dinteressos o en siguin deutors
pel qualsevol concepte.
j) No disposin de mitjans de vida coneguts.
2. No poden sser tampoc tutors ni administradors patrimonials les persones
jurdiques desqualificades o intervingudes per lAdministraci, o si las
persones a qu es refereix lapartat 3 del article 185 estan en algunes de les
esmentades situacions dincapacitat descrites per lapartat 1 daquest article.
3. Tampoc no poden sser tutors ni administradors patrimonials les persones
fsiques o jurdiques que mantinguin una relaci laboral dassalariat o
contractat o de naturalesa anloga amb lincapacitat. En cas de persones
jurdiques, aquesta incompatibilitat s aplicable quan qualsevol dels
membres que integrin lrgan de representaci o dadministraci mantingui,
directament o indirectament, una relaci daquell tipus amb lincapacitat.
Nombrados los tutores se puede formular oposicin. Adems, los tutores se pueden
excusar de ejercer el cargo por las causa de los:
Article 187 del Codi de Famlia:
1. Es poden al.legar com a excuses per a no exercir la tutela, ledat, la
malaltia, la manca de relaci amb el menor o incapa, les derivades de
les caracterstiques peculiars de locupaci professionall del designat o
qualsevol altra que faci especialment feixuc o pugui afectar el bon
exercici de la tutela.
2. Les persones jurdiques poden excusar-se si no disposen de mitjans
suficients per al desenvolupament adequat de la tutela.
Article 188 del Codi de Famlia:
1. Lexcusa sha dal.legar en la constituci de la tutela, en termini de
quinze dies comptadors de la notificaci del nomenament, i quan
lexcusa sobrev posteriorment, amb la mxima diligncia possible.
2. La persona que sexcusa desprs dhaver acceptat el crrec est
obligada a exercir la seva funci mentre lexcusa no li sigui acceptada
judicialment.
3. Simultniament a ladmissi de lexcusa, lautoritat judicial ha de
procedir al nomenament duna altra persona per a exercir la tutela o, si
s el cas, per a ladministraci patrimonial.
4. Lacceptaci de lexcusa comporta la prdua dall que shagi deixat
en consideraci al nomenament.
El Juez apreciar si procede la excusa o no, y si la admite, nombrar a otra
persona.

2) Intervencin judicial en la constitucin y ejercicio de la tutela:

44
El Juez interviene por diferentes razones y en diferentes momentos en la
constitucin y ejercicio de la tutela:
1) Para constituir la tutela y determinar las condiciones de ejercicio de la misma.
Puede establecer las medidas de control y vigilancia que crea conveniente, segn el:
Article 181.1 del Codi de Famila:
1. En establir la tutela, lautoritat judicial pot establir, en benefici de la
persona tutelada, les mesures de vigilncia i control de la tutela i, si s el
cas, de ladministraci patrimonial que cregui convenients.
por ejemplo, la exigencia de una caucin, segn el:
Article 189.1 del Codi de Famlia:
1. Lautoritat judicial, ateses les circumstncies de la tutela, pot exigir
cauci a la persona designada per a exercir-la, si s el cas, a la
nomenada per a portar ladministraci patrimonial, abas de donar-los la
possesssi del crrec. En qualsevol moment i per justa causa, pot deixarla sense efecte o modificar-la totalment o parcialment.
tambin puede separar los cargos de tutor de la persona y tutor de los bienes.
2) El Juez puede adoptar medidas posteriores de control con el fin de asegurar el
buen funcionamiento de la tutela, segn el:
Article 193 del Codi de Famlia:
Si no hi ha consell de tutela, lautoritat judicial, dofici o a instncia del
ministeri fiscal, de la persona tutelada, del titular de la tutela i, si s el
cas, de qui en tingui al seu crrec ladministraci patrimonial pot
disposar, en qualsevol moment de la tutela, les mesures que estimi
necessries per al control del seu bon funcionament, especialment en
all que faci referncia a la gesti patrimonial.
En el Cdigo de Familia no se atribuyen al Juez poderes inquisitivos tan intensos y
discrecionales como en el Cdigo Civil, y la intervencin del Ministerio Fiscal tambin es
ms diluida.
3) El Juez ha de autorizar actos de cierta relevancia, segn el:
Article 212.1 del Codi de Famlia:
1. El tutor o tutora o , si s el cas, laministrador o administradora patrimonial
necessiten autoritzaci judicial o la del consell de tutela, si nhi ha, per a:
a) Alienar bns inmobles, gravar-los o subrogar-se en un gravamen preexistent
sobre bns inmobles que no comporti ladquisici simultnia de linmoble
gravat per un preu en la fixaci del qual es tingui en compte lexistncia del
gravamen, alienar o gravar embarcacions i aeronaus inscriptibles, establiments
mercantils o industrials o elements que en siguin essencials, drets de propietat
intel.lectual i industrial i objectes dart preciosos, i tamb alienar o renunciar
drets reals sobre els esmentats bns, amb excepci de les redempcions de
censos.
b) Alienar o gravar accions o participacions socials. No cal lautoritzaci, per, per
a alienar, almenys pel preu de cotitzaci les accions cotitzades en borsa ni per
a alienar els drets de subscripci preferent.

45
c) renunciar crdits.
d) Acceptar herncies sense benefici dinventari i renunciar donacions,
herncies o llegats, acceptar llegats i donacions modals o oneroses. La
denegaci de lautoritzaci judicial per a les renncies esmentades
comporta lacceptaci de la transmissi. Si es tracta duna herncia,
sentn sempre acceptada a benefici dinventari.
e) Atorgar arrendaments sobre bns inmobles per a un termini superior a
quinze anys.
f) Donar i prendre diners en prstec.
g) Cedir a terceres persones els crdits que el tutelar o tutelada tingui
contra elles i adquirir a ttol oners els crdits de terceres persones
contra el tutelar o tutelada.h) Avalar o prestar fermana, o constituir drets
de garantia dobligacions alienes per un termini superior a deu anys.
i) Constituir a oadquirir la condici de soci en societats que no limitin la
responsabilitat dels seus socis, i tamb dissoldre, fusionar o escindir
aquestes societats.
j) Transigir en qestions relacionades amb els bns o els actes indicats
en aquest apartat 1 o sotmetre-les a arbitratge.
k) Establir alguna obligaci personal o laboral de la persona tutelada.
stos, son actos que se han de autorizar previamente por el Juez y que son de carcter
ms bien patrimonial.
En los:
Article 215 del Codi de Famlia:
1. En lexercici de les funcions tutelars, sha de proporcionar una
formaci integral al menor.
2. Cal lautoritzaci judicial per a internar al menor en un centre o una
instituci deducaci especial.
3. En les decisions relatives a leducaci del menor, si aquest t almenys
dotze anys i manifesta una opini diversa, el tutor o tutora necessita
tamb lautoritzaci judicial o la del consell de tutela si nhi ha.
Article 219 del Codi de Famlia:
1. La persona titular de tutela necessita autoritzaci judicial per a:
a) internar la persona incapacitada en un establiment adequat.
b) Aplicar a la persona incapacitada tractaments mdics que
fonamentalment puguin posar en greu perill la seva vida o la seva
integritat fsica o psquica.
2. Les mesures indicades per lapartat 1 poden sser preses sense
lautoritzaci prvia si el fet dobtenir-les pot comportar un retard que
implique un greu risc per a la persona tutelada, per a altres persones o
per als bns. En aquest cas, sha de comunicar al jutjat que correspongui
i al consell de tutela, si nhi ha, la decisi adoptada, en el termini de vinti-quatre hores, com a mxim.
se prev la autorizacin judicial para adoptar decisiones de naturaleza personal, como
internar al menor en un centro; decisiones relativas a la educacin del menor si tiene 12
aos si no est de acuerdo con la educacin que recibe, etc..
4) El Juez ha de intervenir en las rendiciones de cuentas de la tutela:
Hay tres tipos:

46
a) Las cuentas anuales, en las que el Juez ha de intervenir si no existe Consejo de
Tutela, segn el:
Article 204 del Codi de Famlia:
1. Si no hi ha consell de tutela, el tutor o tutora i, si s el cas,
ladministrador o administradora patrimonial han de dipositar anualment
el comptes de la tutela dins els sis primers mesos de lexercici segent.
Malgrat tot, si el patrimoni de la persona tutelada s dentidad reduda,
lautoritat judicial, desprs de la primera rendici de comptes anuals, pot
disposar, amb laudincia prvia del tutelat o tutelada, si t prou
coneixement o sempre si al menys t dotze anys i es tracta de tutela de
menor, que les succesives es duguin a terme per perodes ms llargs,
que no ultrapassin els tres anys.
2. El dipsit a qu fa referncia lapartat 1 sha de fer davant el jutge o
jutgessa encarregat del Registre Civil on consta inscrita la tutela.
3. Si hi ha consell de tutela, els ccomptes es reten al consell, en la forma
establerta per larticle 231.1.
b) Rendicin final de cuentas (final de la tutela), segn el:
Article 221 del Codi de Famlia:
1. En acabar la tutela, la persona titular de la tutela i, si s el cas, ella i
ladministrador o administradora patrimonial han de retre comptes finals
de la tutela a lautoritat judicial en el termini de sis mesos comptadors
des de lextinci daquella, prorrogables judicialment, per justa causa,
per un altre perode de tres mesos com a mxim. Lobligaci es transmet
al hereus, si la persona obligada mor abans de la rendici de comptes,
per, en aquest cas, el termini sinteromp entre la defunci i lacceptaci
de lherncia.
2. La rendici de comptes pot sser requerida per la persona tutelada o,
si s el cas, pel seu representant legal o els seus hereus, i tamb per qui
tingui la presidncia del consell de tutela, si s el cas. Lacci de
reclamaci prescriu als tres anys de lextinci del termini establert per a
la rendici. Si escau, el cmput de la prescripci de lacci no sinicia
fins al moment que hagi cessat la convivncia entre la persona tutelada y
el tutor o tutora.
3. Les despesses necessries de la rendici de comptes sn a crrec de
la tutela.
c) Rendicin de cuentas por cese en el cargo del tutor, segn el:
Article 222 del Codi de Famlia:
1. En el cas que, abans de lextinci de la tutela, es produeixi el
cessament de la persona que exerceix el crrec de tutor o, si s el cas,
ladministrador patrimonial, aquests han de retre comptes al jutjat de la
seva gesti, en el termini indicat per larticle 221, comptador des de el
cessament.
2. Si el cessament s per defunci, la rendici de comptes lhan de fer els
hereus i el termini es compta des de lacceptaci de lherncia.

47
Estos dos ltimos tipos de rendicin estn equiparados en cuanto a la manera de
practicarse y se practican, respectivamente, cuando se extingue la tutela y cuando el tutor
cesa por cualquier causa.
3) El Consell de tutela: Es un rgano existente en Catalua.
1) Caracteres:
A) Es un rgano voluntario, ya que tan solo existir si quienes nombran al tutor
deciden establecerlo. Solo cabe en los supuestos del delacin voluntaria de la tutela,
contemplado en las artculos 226 al 236 del Cdigo de Familia.
B) Se formaliza judicialmente en el procedimiento de constitucin de la tutela,
segn el:
Article 226 del Codi de Famlia:
En la tutela deferida per la persona interessada o pel seu pare o pel la
seva mare, hom pot preveure que hi hagi un consell de tutela, que ha
dsser formalitzat pel jutjat en el marc de la constituci daquesta tutela.
C) Es un rgano colegiado que se integra por un mnimo de tres personas y
mximo de cinco, nombrados por el Juez, que ha de funcionar colegiadamente, tanto que
para su vlida constitucin han de estar presentes al menos la mitad de sus miembros,
segn el:
Article 232 del Codi Famlia:
1. Per la deguda constituci del consell de tutela, cal la concurrncia, al
menys, de la meitad dels membres, que no poden delegar-ne
lassistncia.
2. Si no hi assisteix el titular de la presidncia, la reuni s presidida per
la persona de ms edat de les assistents i, si manca el secretario o
secretria, actua com a tal la persona ms jove.
porque sus acuerdos se han de adoptar por mayora simple de sus miembros presentes,
segn el:
Article 233 del Codi de Famlia:
1.Els acords del consell de tutela es prenen per majoria simple dels
membres presents, i el vot de la persona que hagi presidit la reuni es un
vot de qualitat.
2. Al final de la reuni, la persona que nhagi estat secretria esten lacta
corresponent, amb el vistiplau de qui la hagi presidida.
3. Se aplican a sus miembros algunas normas de la tutela, segn el:
Article 229 del Codi de Famlia:
1. Sn aplicables al membres del consell de tutela, en la mesura que
correspongui, les normes de la tutela, especialment quant al
nomenament, a les causes dincapacitat, i en mteria de responsabilitat.
2. La seu del consell de tutela ha dsser el domicili de la persona que en
tingui la presidncia.
2) Funciones:
Se preven en el:

48
Article 234 del Codi de Famlia:
1. El Consell de tutela vetlla pel bon funcionament de la tutela, tant en
laspecte personal com en el patrimonial i, amb aquesta finalitat, la
persona que en tingui la presidncia ha de mantenir una relaci regular
amb la persona que exerceix la tutela i, si s el cas, amb la titular de
ladministraci patrimonial.
2. En especial, correspon al consell de tutela:
a) Modificar la remuneraci de la persona titular de la tutela i la que t
cura de ladministraci patrimonial, sempre que la situaci patrimonial de
la persona tutelada aix ho aconselli, i sens perjudici de la intervenci
judicial que ho deixi sense efecte.
b) Resoldre els desacordss entre tutors, quan nhi ha ms dun, o entre el
tutor o la tutora i laministrador o administradora patrimonial.
c) Atorgar les autoritzacions establertes per les articles 212, 215 i 219.
3. El consell de tutela ha dsser escoltat pel jutge o jutgessa en tots els
casos en qu cal laudincia de la persona titular de la tutela o de la
persona tutelada, i pot adrear-shi en sol.licitud de les mesures que
cregui adquades per al bon desenvolupament de la tutela, inclosa, si s
el cas, la remoci del tutor o tutora de la persona que administra el
patrimoni.
A) El 234.1 dice que el Consejo de tutela, en general vela por el buen
funcionamiento de la tutela.
B) El 234.2 dice que corresponde al Consejo de tutela, en especial:
a) Modificar la remuneracin del titular de la tutela o el administrador patrimonial,
siempre y cuando la situacin patrimonial de la persona tutelada as lo aconseje.
b) Mediacin para resolver desacuerdos entre tutores.
c) En sustitucin del Juez puede otorgar ciertas autorizaciones (arts. 212, 215 y 219
CF.
Sobre esto hay que hacer alguna puntualizacin, puesto que respecto de los
acuerdos referentes a lo dispuesto en los:
Article 215.2 del Codi de Famlia:
2. Cal lautoritzaci judicial per a internar al menor en un centre o una
instituci deducaci especial.
Article 219 del Codi de Famlia:
1. La persona titular de tutela necessita autoritzaci judicial per a:
a) internar la persona incapacitada en un establiment adequat.
b) Aplicar a la persona incapacitada tractaments mdics que
fonamentalment puguin posar en greu perill la seva vida o la seva
integritat fsica o psquica.
2. Les mesures indicades per lapartat 1 poden sser preses sense
lautoritzaci prvia si el fet dobtenir-les pot comportar un retard que
implique un greu risc per a la persona tutelada, per a altres persones o
per als bns. En aquest cas, sha de comunicar al jutjat que correspongui
i al consell de tutela, si nhi ha, la decisi adoptada, en el termini de vinti-quatre hores, com a mxim.
hay autores que opinan y con fundamento, que son errneas:
1) Porque un anlisis de la tramitacin parlamentaria del proyecto de ley del Cdigo
de Familia hace pensar que la remisin que se quera hacer, es en realidad a los:

49
Article 215.3 del Codi de Famlia:
3. En les decisions relatives a leducaci del menor, si aquest t almenys
dotze anys i manifesta una opini diversa, el tutor o tutora necessita
tamb lautoritzaci judicial o la del consell de tutela si nhi ha.
Article 217 del Codi de Famlia:
1. Si el menor ha complert setze anys i laccepta, la persona que exerceix
la tutela, sola o conjuntament amb el titular de ladministraci
patrimonial, si s el cas, i amb lautoritzaci prvia judicial o del consell
de tutela, si nhi ha, pot concedir a aquell el benefici de lhabilitaci
dedat, que sha de formalitzar en escriptura pblica.
2. Lhabilitat dedat pot actuar en relaci amb la seva persona i els seus
bns igual que el menor emancipat, si b el complement de capacitat
establert per larticle 159 s prestat per la persona o les persones titulars
de la tutela o de la prestaci patrimonial. Si la tutela havia estat exercida
per dos tutors, pot prestar lindicat complement de capacitat, en tot cas,
com a curadors.
2) Este razonamiento es confirmado por el hecho de que en los casos del 215.2 y
219 (vistos atrs), parece que siempre ha de intervenir el Juez.
3) Resulta difcil de admitir que el Consejo de tutela pueda autorizar el
internamiento de un menor o incapaz en lugar de la autoridad judicial, por ser medidas que
afectan a derechos fundamentales de la persona.
C) El 234.3 atribuye al Consejo de tutela una funcin de informacin y colaboracin
con el Juez y con los tutores.

3) Intervencin del Juez:


El Juez interviene en la formalizacin de ese rgano, nombra a los miembros del
Consejo de tutela, pero como regla general, no interviene en las decisiones y toma de
acuerdos del Consejo de tutela.

Pero s puede hacerlo en caso de que sea posible tomar algn acuerdo en los
trminos del:
Article 235 del Codi de Famlia:
1. Si no s possible la presa dalgun acord pel consell de tutela, per manca
dassistncia a la reuni o per qualsevol otra causa, el president o
presidenta i, si no ha presidit la reuni, tamb qui lhagi presidit, ha de
posar el fet en coneixement de lautoritat judicial, que ha de resoldre,
desprs descoltar el tutor o tutora, si s el cas, ladministrador o
administradora patrimonial i la persona tutelada, si t prou coneixement, i
sempre, si t ms de dotze anys i es tracta de tutela menor.
2. Poden posar el fet a qu es refereix lapartat 1 en coneixement del jutjat la
persona tutelada, la que exerceix la tutela i, si s el cas, la persona que
porta ladministraci patrimonial i la resta de membres del consell de tutela.
4) Extincin:
El Consejo de tutela acaba sus funciones cuando se extingue la tutela y se
aprueban las cuentas finales, segn el:

50
Article 236 del Codi de Famlia:
El consell de tutela acaba les seves funcions amb lextinci de la tutela,
un cop aprovats els comptes finals i lliurada la documentaci a la
persona interessada o als seus hereus.
4) Extincin de la tutela:
Causas y efectos de la extincin:
A) Causas:
Se recogen en el:
Article 220 del Codi de Famlia:
1. La tutela sextingeix per:
a) La majoria dedat o lhabilitaci dedat del tutelat o tutelada, llevat que
amb anterioritat hagus estat incapacitat judicialment.
b) El matrimoni del tutelat o tutelada menor amb persona capacitada.
c) Ladopci de la persona tutelada.
d) La desaparici de la incapacitat, o la modificaci de la sentencia de
declaraci dincapacitat, de manera que doni lloc a la substituci de la
tutela per la curatela, o si es dicta resoluci judicial dextinci de la
incapacitat.
e) La mort o la declaraci dabsncia o de defunci de la persona
tutelada.
2. En cas dextinci de la tutela. la persona tutelada, la que exerceix la
tutela o la que porta ladministracin patrimonial, si s el cas i, si hi ha
consell de tutela, la persona que en tingui la presidncia han de
comunicar la circumstncia al jutjat on fou constituda la tutela. Pot ferho igualment qualsevol altra persona interessada.
B) Efectos:
1) La rendicin final de cuentas del 221 C.F. (visto atrs). Si este deber del tutor no
es cumplido voluntariamente se puede exigir su cumplimiento mediante accin judicial que
tiene un plazo de prescripcin de tres aos a contar desde la extincin del plazo
establecido para la rendicin (221 C.F).
2) Si las cuentas no son aprobadas, el Juez puede exigir al tutor y en su caso al
administrador patrimonial que presente garantas para la proteccin del inters de la
persona tutelada, adems, ha de comunicar su negativa a aprobar la cuentas al Ministerio
Fiscal para que ste inste, si ha lugar, las acciones oportunas, segn el:

51
Art. 225 del Codi de Famlia:
En el cas de que no hi hagi aprovaci dels comptes, lautoritat judicial
pot demanar al titular de la tutela i, si s el cas, al de ladministraci
patrimonial, o als seus hereus, les garantes que cregui convenient per a
la protecci de linters de la persona tutelada, i, edn tot cas, ho ha de
comunicar al Ministeri Fiscal a fi que insti, si escau, les accions
oportunes, inclosa la de responsabilitat.
LA CURATELA
1) Supuestos en los que procede la constitucin de la curatela:
Segn el:
Article 237 del Codi de Famlia:
Estan sotmesos a curatela:
a) Els menors dedat emancipats o que han obtingut el benefici de la
majoria dedat quan el pare i la mare o els tutors es morin o quedin
impedits per a exercir lassistncia prescrita per la llei, amb excepci de
la persona menor emancipada per matrimoni amb persona major dedat.
b) Els prdigs.
c) Els incapacitats en relaci amb els quals no shagi considerat
adequada la constituci de la tutela.
d) Els bns disposats mortis causa a favor d una persona no concebuda,
en els termes establerts pel Codi de successions.
son:
a) Emancipados o habilitados de edad.
b) Prdigos.
c) Incapacitados.
d) Bienes dispuestos mortis causa a favor de un no concebido.
2) Contenido:
Este resulta del:
Article 242 del Codi de Famlia:
1. El titular de la curatela no t la representaci del prdig o de la
persona que estigui en situaci dincapacitat relativa, i es limita a
completar-ne la capacitat.
2. La sentncia que declari la prodigalitat o la incapacitat relativa ha de
determinar lmbit en el qual la persona afectada pot administrar els seus
bns i aquell en el qual necessita lassistncia de la persona titular de la
curatela. En qualsevol cas, aquesta assistncia s necesssria per als
actes definits per larticle 212 i per a atorgar captols matrimonials.
3. Si el curador o curadora refusa prestar lassistncia en algun dels
actes que la requereixen , la persona afectada pot sol.licitar lautoritzaci
judicial per fer-ho tota sola o, alternativament, la designaci dun
defensor o defensora judicial.
- El titular de la curatela no tiene la representacin del sujeto sometido a la misma,
se limita solo a completar su capacidad.
- En el caso de los emancipados y habilitados de edad, la relacin de los actos en
que necesitan asentimiento del curador se hace segn el:

52

Article 159.1 del Codi de Famlia:


1. Els fills emancipats poden actuar, en relaci amb la seva persona i els
seus bns i drets, com si fossin majors dedat, per necessiten que el
pare i la mare o, si tots dos manquen o estan impedits per a exercir
lassistncia que la llei determina, el curador o, si s casat amb una
persona major dedat, el cnjuge, complementin la seva capacitat en els
actes segents:
a) Els determinat per larticle 150.2
b) lacceptaci del crrec dadministrador en qualsevol mena de societat
c) Els actes que excedeixen ladministraci ordinria pel que fa al bns
adquirits pel fill o filla de ms de setze anys amb la seva activitat que
generi benefici.
- En el caso de los prdigos e incapaces, la relacin de los actos para los que
necesitan asistencia del curador se encuentran en el 242.2 C.F. (visto atrs).
- A diferencia de lo que sucede en el:
Artculo 287 del Cdigo Civil:
Igualmente procede la curatela para las personas a quienes la sentencia
de incapacitacin o, en su caso, la resolucin judicial que la modifique
coloquen bajo esta forma de proteccin en atencin a su grado de
discernimiento.
en el que se deja a la discrecionalidad del Juez en que casos ha de intervenir el curador,
en derecho cataln, en el 242.2 C.F. (visto atrs), se dice que como mnimo es necesaria la
asistencia del curador para los actos dispuestos en el 212 C.F. (visto atrs) y para otorgar
capitulaciones matrimoniales.
3) Intervencin judicial:
Si se compara con la tutela, la intervencin del Juez en el rgimen de la curatela es
similar en la fase de constitucin.
Es mucho ms espordica durante su ejercicio y prcticamente irrelevante en el
momento de su extincin:
1) La constitucin de la curatela tiene lugar ante el Juez y puede ser deferida
voluntariamente y en los mismos casos que la tutela.
El Juez har la designacin del curador teniendo en cuenta la delacin voluntaria o
la delacin dativa. Hay que tener presente el:
Article 241 del Codi Famlia:
Si es tracta de constituir la curatela duna persona que est sotmesa a
tutela, la ha dexercir la persona que ns el tutor o tutora o que t cura
de ladministraci patrimonial, tret que lautoritat judicial ho disposi
altrament.
Adems, se prev en el:

53
Article 240.2 del Codi de Famlia:
2. Lautoritat judicial pot disposar la constituci de la curatela, malgrat
que la petici shagi fet en relaci a la tutela, si aix resulta de les
circumstncies de la persona afectada.
que la autoridad judicial pueda disponer la constitucin de la curatela aunque se haya
pedido la constitucin de la tutela, si as resulta de las circunstancias de la persona
afectada.
2) Durante el ejercicio de la curatela la ley no prev que el Juez adopte medidas de
control anlogas a las de la tutela porque el curador no tiene la representacin del
sometido.
Adems, el curador no tiene que rendir cuentas de su actuacin, y si en algn caso
el curador se niega a prestar la asistencia para algn acto que lo requiere, la persona
afectada puede pedir la autorizacin judicial para realizar el acto ella sola, o
alternativamente, puede pedir que se nombre un defensor judicial, segn el 242.3 (visto
atrs).
3) La extincin de la curatela no comporta ninguna intervencin judicial porque el
procurador no ha de hacer una rendicin final de cuentas.
Esto parece que se contradice con el:
Article 246 del Codi de Famlia:
La curatela sextingeix, ultra els casos dextinci de la tutela, si s
curatela de prdig o la persona s incapacitada per resoluci judicial i
correspon la constituci de la tutela, i, en el cas que sigui curatela de
bns disposats mortis causa a una persona no concebuda, sextingeix en
el moment de nixer aquesta. En aquest ltim cas, en finir la curatela, el
curador o curadora que ha administrat el bns ha de rendir els comptes
finals. Hi sn aplicables les mateixes regles de la rendici de comptes de
la tutela. Pero lo que sucede es que tan solo se prev una rendicin de
cuentas finales para el caso de la curatela dispuesta en proteccin de
bienes que se dejan mortis causa a un no concebido.
EL DEFENSOR JUDICIAL
1) Supuestos en que procede el nombramiento de defensor judicial:
Este cargo es transitorio y ha de estar provisto por el Juez en los supuestos del:

54
Article 247 del Codi de Famlia:
El jutge o jutgessa ha de nomenar un defensor o defensora judicial en els
casos segents:
a) Quan en alguna qesti hi hagi un conflicte dinteressos entre el tutor
o tutora i la persona tutelada, o b entre els tutors entre s, o entre el
curador o curadora i els prdigs o les persones en situaci dincapacitat
relativa, o ladministrador o administradora de bns i el menor o
incapacitat.
b) Quan ho exigeixin les circumstncies del menor o incapacitat mentre
no es constitueixi la tutela o no sigui declarat el desemparament.
c) Mentre no es constitueixi la curatela dels prdigs o de persones en
situaci dincapacitat relativa.
d) En els supsits en qu per qualsevol causa els titulars de la tutela o de
la curatela no exerceixin llurs funcions, mentre no acabi la causa o no es
designi un altra persona per a lexercici dels crrecs.
e) En la resta de casos determinats per la llei.
Estos son:
A) Cuando existe un conflicto de intereses entre quien ejerza algn cargo tutelar y el
sometido a l. Si hay dos tutores y el conflicto se plantea entre uno de ellos y el sometido a
la institucin tutelar, entonces, corresponde actuar al otro tutor, sin necesidad, en ese caso,
de que se nombre un defensor judicial, segn el:
Article 202 del Codi de Famlia:
En el cas doposici dinteressos amb el tutelat o tutelada, si hi ha dos
tutors o tutor o tutora i administrador o administradora patrimonial, la
persona afectada s substituda per laltra. Si noms hi ha un tutor o
tutora o si loposici dinteressos tamb hi s en relaci amb la persona
substituta, el jutge o jutgessa nomena un defensor o defensora judicial.
Si hi ha consell de tutela, correspon a aquest nomenar la persona
substituta.
B) Cuando exista un conflicto de intereses entre aquellos quienes ejercen los cargos
tutelares.
C) Mientras no se constituya la tutela o la curatela, o no sea declarado el
desamparo si as lo exigen las circunstancias del menor o incapacitado.
D) En aquellos supuestos en que por cualquier caso los titulares de la tutela o la
curatela no ejerzan sus funciones.
E) Conforme al:
Article 247 del Codi de Famlia:
El jutge o jutgessa ha de nomenar un defensor o defensora judicial en els
casos segents:
e) En la resta de casos determinats per la llei.
en todos los dems casos determinados por la ley.
Hay que pensar en el caso en que hay conflicto entre el menor y sus padres.
2) Contenido:
La actuacin del defensor judicial se ha de limitar a los actos que se hayan
determinado en su nombramiento.

55

3) Intervencin judicial en el nombramiento y actuacin del defensor judicial:


La designacin tiene lugar en un procedimiento de jurisdiccin voluntaria y se puede
hacer de oficio o a peticin del Ministerio Fiscal. Tambin a peticin del tutor, o de cualquier
persona legitimada para comparecer en juicio, segn el:
Article 248 del Codi de Famlia:
El nomenament de defensor o defensora judicial es fa dofici o a petici
del ministeri fiscal, del tutor o tutora o de qualsevol persona legitimada
per comparixer a judici, i ha de recaure en la persona que lautoritat
judicial cregui ms idnia, tenint en compte el fet determinant del seu
nomenament, o b dentre les que li proposin les parts, o b en ladvocat
o advocada que actu en defensa de la persona incapacitada, en el
mateix procediment, o b en qualsevol altra persona idnia.
El Juez no queda vinculado a lo que le propongan las partes, y si el acto que ha de
llevarse a trmino por parte del defensor judicial requiere autorizacin judicial, segn el:
Article 249 del Codi de Famlia:
Lactuaci del defensor o defensora judicial sha de limitar a lacte o els
actes que nhagin determinat el nomenament. Si aquest acte requereix
autoritzaci judicial, aquesta sha dentendre implcita en el seu
nomenament.
Una vez acabada su gestin, el defensor judicial ha de rendir cuentas al Juez que le
design, segn el:
Article 250 del Codi de Famlia:
Sn aplicables al defensor o defensora judicial les causes dinhabilitaci,
excuses i remoci de la persona que exerceix la tutela i, si escau, la
retribuci. El defensor o defensora judicial ha de donar compte de la
seva gesti a lautoritat judicial una vegada acabada.

56
TEMA 3 PERSONAS JURDICAS
El legislador cataln en ejercicio de las competencias que le atribuye a la
Generalitat el:
Article 9.24 de lEstatut dAutonomia:
La Generalitat de Catalunya t competncia exclusiva sobre les mteries
segents:
24. Fundacions i associacions de cracter docent, cultural, artstic,
benfico-assistencials i similars, que exerceixin principalment llurs
funcions a Catalunya.
ha dictado sendas leyes que regulan las Fundaciones y Asociaciones catalanas.
Las fundaciones:
Las Fundaciones catalanas se regulan en la ley 1/82, de 3 de marzo, modificada por
una ley de 1985, adems, su rgimen jurdico se halla completado por el Decreto 37/87, de
29 de enero, por el que se aprueba la instruccin para la organizacin y el funcionamiento
del Protectorado de la Generalitat sobre las Fundaciones Privadas de Catalua.
La legislacin catalana slo se aplica a Fundaciones Privadas constituidas por
personas naturales o jurdico-privadas y que ejerzan sus funciones principalmente en
Catalua, segn el artculo 1 de la ley de Fundaciones Privadas.
Las asociaciones:
La ley 7/1997, de 18 de junio, que est complementada por el Decreto 206/1999, de
27 de julio, por el que se aprueba el Reglamento de organizacin y funcionamiento del
Registro de Asociaciones.
Esta ley ha sido objeto de un recurso de inconstitucionalidad, bsicamente, por
considerar, que se viola con esta ley el principio de reserva de ley orgnica establecido en
el:
Artculo 81.1 de la Constitucin:
Son leyes orgnicas las relativas al desarrollo de los derechos
fundamentales y de las libertades pblicas, las que aprueben los
Estatutos de Autonoma y el rgimen electoral general y las dems
previstas en la Constitucin.
adems, tambin se considera que se vulneran otras competencias exclusivas del Estado (
las del artculo 22 C.E).
La admisin a trmite del recurso no suspendi la vigencia de esta ley.
Un recurso similar se interpuso contra la ley vasca de Asociaciones y el Tribunal
Constitucional declar inconstitucionales algunos de sus artculos.
Esta ley se aplica a Asociaciones que tienen su domicilio y desarrollan sus
actividades, principalmente, en Catalua, siempre que no estn sometidas a alguna
normativa especfica que establezca la inscripcin de su constitucin en un rgimen
especial, segn el:

57
Article 1.2 de la Llei dAssociacions:
2. Aquesta Llei saplica a les Associacions que tenen el domicili i
desenvolupen llurs activitats principalment a Catalunya i no estan
sotmeses a cap normativa especfica que nestableixi la inscripci de la
constituci en un registre especial.
En virtud de esta ltima exclusin no se aplica la ley de Asociaciones a los partidos
polticos, sindicatos, asociaciones empresariales o religiosas, ni a los clubs ni asociaciones
deportivas.
LAS FUNDACIONES PRIVADAS CATALANAS
A) Concepto:
De acuerdo con el:
Article 1 de la Llei de fundacions privades:
Es regeixen per la present Llei les fundacions privades a qu es refereix
larticle 9, apartat 24, de lEstatut dAutonomia de Catalunya, constitudes
en lexercici del dret de fundaci reconegut en la Constituci per les
persones naturals o jurdiques privades que afectin un patrimoni a la
realitzaci, sense afany de lucre, de finalitats dinters
general i que exerceixin les seves funcions principalment a Catalunya.
la fundacin privada catalana es una organizacin constituida por medio de un acto
celebrado por uno o ms fundadores de afectacin de un patrimonio a la realizacin sin
nimo de lucro de finalidades de inters general.
B) Caracteres:
Las esenciales de una fundacin privada catalana son:
1) La afectacin patrimonial, que segn el:
Article 3.1 de la Llei de fundacions privades:
1. Laportaci del patrimoni fundacional sha de fer per cessi gratuta
entre vius o per successi per causa de mort, i pot consistir en bns i en
drets de qualsevol mena.
se ha de hacer por cesin gratuita entre vivos o por sucesin por causa de muerte y que
puede consistir en bienes o derechos de cualquier tipo, ya sea a ttulo de propiedad o de
uso, e incluso se pueden aportar bienes sujetos a modos o cargas dentro de los lmites
del:
Article 3.4 de la Llei de fundacions privades:
4. Els modes i les crregues que gravin els bns aportats no poden
absorvir llur valor. Tampoc no poden significar unes despeses anuals
que impedeixin el compliment de lobligaci establerta en lapartat 2 de
larticle 5, llevat, en aquest cas, que ho autoritzi el protectorat, ats
linters de la fundaci.
2) Para el cumplimiento de las finalidades de inters general, los rendimientos de
los bienes fundacionales y dems ingresos que pueda obtener la fundacin, segn el:

58

Article 5.2 de la Llei de fundacions privades:


2. A la realitzaci de la finalitat fundacional ha dsser destinat almenys
el vuitanta per cent de les rendes que obtingui la fundaci y dels altres
ingressos que no formin part de la dotaci de la fundaci.
se han de destinar, al menos el 80% de las rentas que obtenga la Fundacin en cada
ejercicio, al cumplimiento de los fines fundacionales.
3) Falta de nimo de lucro. Resulta del:
Article 9.2 de la Llei de fundacions privades:
2. La previsi de la destinaci dels bns sobrants, en cas dextinci de la
fundaci, noms podr fer-se a favor daltres fundacions, dentitats
pbliques o dentitats privades, sense nim de lucre i amb finalitats
anlogues. Si els estatuts no la preveiessin, correspondr al protectorat
de decidirla dintre dels lmits assenyalats.
que dice que si en el momento de extincin de la Fundacin hay bienes sobrantes, stos,
se han de aplicar a otras fundaciones o a entidades pblicas o privadas sin nimo de lucro
y con finalidades anlogas. Tambin se deduce del:
Article 11.5 de la Llei de fundacions privades:
5. Els patrons exerceixen llur crrec gratutament, per poden sser
remborsades de les despeses, degudament justificades, que aquest els
produeixi.
4) Estructura. Se estructura en torno a un nico rgano, el Patronato, segn el:
Article 11 de la Llei de fundacions privades:
1. Qualsevol fundaci ha de comptar almenys amb un rgan de govern amb el
nom de patronat. Els estatuts en determinaran la composici i el
funcionament dacord a lapartat 1.e) de larticle 9. Hauran dajustarse, en
tot cas, a les disposicions que segueixen.
2. El patronat t la representaci de la fundaci, la qual comprn totes
aquelles facultats que siguin necessries per a la realitzaci de les finalitats
fundacionals.
3. El patronat s un rgan col.legiat constitut per tres membres, com a mnim.
Els patrons, persones fsiques, han de gaudir de la plena capacitat civil; les
persones jurdiques hauran de fer-se representar en el patronat per una
persona fsica. Quan la qualitat de patr sigui atribuda al titular de un
crrec, podr actuar en nom seu la persona que reglamentriament el
substitueixi. En cap altre cas els patrons poden delegar llur representaci,
puix lexercici del crrec s personalsim.
4. Si els estatuts no ho prohibeixen, el patronat pot delegar les seves facultats
en un o ms dun, dels seus membres i nomenar apoderats generals o
especials amb funcions i responsabilitat mancomunades o solidries. Mai
no sn delegables laprovaci dels comptes, la formulaci del pressupost,
lalienaci i el grvamen dels bns inmobles i dels valors mobiliaris no
cotizats en borsa ni qualsevol altre acte que necessiti lautoritzaci o
laprovaci del protectorat.
5. Els patrons exerceixen llur crrec gratutament, per poden sser
remborsades de les despeses, degudament justificades, que aquest els
produeixi.
6. Els patrons entren en funcions desprs dhaver acceptat expresament el
crrec. Els que sn nomenats en una reuni del patronat poden acceptar el

59
crrec en el mateix acte, la qual cosa ha de certificar el secretari, sens
perjudici de les altres formes dacceptaci assenyalades a larticle 8.e).
(el artculo 9.1.e contiene la regulacin del Patronato, y el 8.e dice que se podr hacer
constar en escritura pblica el nombramiento de los miembros del patronato).
El Patronato gobierna, administra y representa a la fundacin.
La actuacin de los miembros del Patronato es objeto de una supervisin externa a
cargo del Protectorados de la Generalitat (el Protectorados es un conjunto de rganos
administrativos encargados de examinar las cuentas de la Fundacin y de aprobar o
autorizar actos de ndole patrimonial o estructural de la Fundacin.
C) Constitucin: Tiene lugar mediante una declaracin de voluntad emitida por un
fundador y formalizada en la escritura pblica de carta fundacional, segn el:
Article 6.1 de la Llei de fundacions privades:
1. La fundaci queda constituda amb latorgament de la carta
fundacional en escriptura pblica, sempre que aquella sinscrigui en el
Registre de Fundacions.
La voluntad fundacional tambin se puede manifestar en negocio mortis causa,
caso en el cual el fundador tendr que encargar a otras personas que otorguen la carta
fundacional, segn el:
Article 6.2 de la Llei de fundacions privades:
2. La voluntad fundacional manifestada en testament ha desser
executada per les persones designades pel fundador, les quelas hauran
de completar-la ambs els requisits que sexigeixen per a la carta
fundacional, atorgar aquesta i demanar-ne la inscripci en el Registre. Si
no ho fessin, per qualsevol causa, lomissi ser suplerta pel protectorat.
La carta fundacional, segn el:
Article 8 de la Llei de fundacions privades:
Lescriptura pblica de carta fundacional contindr almenys:
a) Les circumstncies personals del fundadors, siguin persones fsiques
o jurdiques, que determinin llur capacitat per a constituir una fundaci.
b) La voluntad de constituir una fundaci privada, la qual implica la
submissi als preceptes daquesta llei.
c) Els estatuts que regularan el funcionament de la fundaci ajustats a
les disposicions de larticle 9.
d) La dotaci inicial de la fundaci, amb la descripci i la naturalesa dels
bns i els drets que la integran, llur pertinena i llurs crregues i el ttol
daportaci.
e) Els noms de les persones naturals o jurdiques que han de constituir el
patronat inicial de la fundaci. Lacceptaci del crrecs podr fer-se
constar en la mateixa escriptura o en un altra, o en document privat amb
les firmes legitimades.
ha de contener los estatutos de la Fundacin, y su dotacin inicial, a su vez, la Fundacin
ha de ser inscrita en el Registro de Fundaciones de la Generalitat, con lo que una vez
inscrita adquiere personalidad jurdica, segn el artculo 6.1 (visto atrs) y el:

60
Article 2.2 de la Llei de fundacions privades:
2. La personalitat jurdica daquestes fundacions comena en linstant
mateix que, conforme a la present Llei. hauran estat vlidament
constitudes.
La inscripcin es un acto obligatorio para el administrador.
Existe el derecho constitucional a constituir una fundacin, segn el:
Artculo 34 de la Constitucin:
1. Se reconoce el derecho de fundacin para fines de inters general,
con arreglo a la ley.
2. Regir tambin para las fundaciones lo dispuesto en los apartados 2 y
4 del artculo 22.
Artculo 22.2 y 4 de la Constitucin:
2. Las asociaciones que persigan fines o utilicen medios tipificados
como delitos son ilegales.
4. Las asociaciones slo podrn ser disueltas o suspendidas en sus
actividades en virtud de resolucin judicial motivada.
Si se deniega la inscripcin porque los documentos no se ajustan a lo previsto en la
ley, entonces, se puede recurrir en la va administrativa y ante la jurisdiccin contenciosoadministrativa, segn los:
Article 10.2 de la Llei de fundacions privades:
2. La inscripci s obligatria i noms pot sser denegada si els
documents no sajusten a les disposicions daquesta Llei.
Article 16 de la Llei de fundacions privades:
Els acords i les resolucions definitives del protectorat pode sser
recorreguts davant del Conseller competent de la Generalitat, i els
daquest, presos en primera o segona instncia davant de la jurisdicci
contenciosa administrativa.
D) Impugnacin de acuerdos:
La Ley 1/82 no regula el requisito de impugnacin de los acuerdos del Patronato
que sean contrarios a la ley o a los estatutos, o lesivos a los intereses generales a los que
la Fundacin ha de servir.
Ello genera graves problemas de ndole sustantiva porque uno se puede preguntar
a que tipo de ineficacia tienden determinados acuerdos, y de ndole procesal porque hay
que preguntarse quien est legitimado para impugnar dichos acuerdos, etc..
La ley 30/94, de 24 noviembre, de Fundaciones e incentivos fiscales a la
participacin privada en actividades de inters general, en su:
Artculo 32.3 de la Ley 30/94 (ltimo inciso):
....., y para impugnar los actos y acuerdos del Patronato que sean
contrarios a los preceptos legales y estatutarios por los que se rige la
Fundacin.
dispone que para impugnar los actos y acuerdos del Patronato contrarios a los preceptos
legales o estatutarios est legitimado el Protectorado.
La:

61
Disposicin Final 1. de la Ley 30/94:
3. Los artculos 16.3; 20.3, ltimo inciso; 28.3, 30.4, 32.3, 34.3 y 35
constituyen legislacin procesal, dictada al amparo del artculo 149.1.6
de la Constitucin.
de esta ley estatal califica este precepto como una norma procesal dictada al amparo del:
Artculo 149.1.6 de la Constitucin:
1. El Estado tiene competencia exclusiva sobre las siguientes materias:
6) Legislacin mercantil, penal y penitenciaria; legislacin procesal, sin
perjuicio de las necesarias especialidades que en este orden se deriven
de las particularidades del derecho sustantivo en las Comunidades
Autnomas.
y por tanto, de aplicacin general en todo el Estado.
As y todo no se solucionan todas las dudas. Por eso, ante la falta de una
regulacin propia en materia de impugnacin de acuerdos de las Fundaciones hay que
pensar en integrar las lagunas con las disposiciones de la Ley de Asociaciones, o en ltima
instancia, con las normas generales sobre ineficacia de los actos jurdicos.
E) Accin de responsabilidad:
Se hace referencia a esta accin en el:
Article 12.3 de la Llei de fundacions privades:
El components del patronat estan obligats a:
3. Lacci de responsabilitat ser exercida davant dels Tribunals ordinaris
per la mateixa fundaci, pel protectorat o per aquells que seran legitimats
dacord amb les lleis.
Se puede ejercitar esta accin para reclamar responsabilidad a los miembros del
Patronato.
Los legitimados son:
1) el Protectorado.
2) la misma Fundacin (hay que pensar en aquellos miembros del Patronato que se
oponen a los actos que causen perjuicio, o bien los miembros de un Patronato frente a otro
anterior).
3) aquellos que lo estn segn las leyes, lo que permite ejercer esta accin a
cualquier persona individual si la actuacin de los patronos ha lesionado directamente sus
derechos o intereses.
F) Extincin:
La ley 1/82 no recoge las causas de extincin de la Fundacin.
Tan solo dice que la existencia de las Fundaciones ser acordada por el Patronato,
de acuerdo con el:

62
Article 14.1 de la Llei de fundacions privades:
1. La modificaci del estatuts, la fusi o lagregaci duna altra fundaci i
lextinci de les fundacions seran acordades pel patronat, el qual en cada
cas nhaur de justificar la necessitat o la convenincia, tenint sempre en
compte la voluntat fundacional expressa o presumible. Aquests actes no
poden sser executats sense laprovaci del Protectorat.
en el que se dice que el mismo Protectorado puede iniciar los expedientes
correspondientes. Por ello parece que hay que estar a lo que prev el:
Artculo 29 de la Ley 30/94:
La Fundacin se extinguir:
a) Cuando expire el plazo por el que fue constituida.
b) Cuando se hubiese realizado ntegramente el fin fundacional.
c)Cuando sea imposible la realizacin del fin fundacional, sin perjuicio
de lo dispuesto en los artculo 27 y 28 de la presente Ley.
d) Cuando as resulte de la fusin a que se refiere el artculo anterior.
e) Cuando concurra cualquier otra causa prevista en el acto constitutivo
o en los Estatutos.
f) Cuando concurra cualquier otra causa prevista en las leyes.
en el que se mencionan las causas de extincin de la Fundacin.
LAS ASOCIACIONES, EN LA LEY 7/1997, DE 18 DE JUNIO
Partiendo de la ley en su:
Article 2.1 de la Llei dAssociacions:
1. En les associacions, tres o ms persones suneixen de manera
voluntria, lliure i solidria per a conseguir, sense afany de lucre, una
finalitat comuna dinters general o particular i es comprometen per a
aix a posr en com llurs coneixements, activitats o recursos econmics,
amb carcter temporal o indefinit.
del que se extrae el:
A) Concepto:
La Asociacin es una organizacin integrada por un conjunto de personas unidas
para conseguir sin nimo de lucro un fin comn de inters general o particular, poniendo en
comn sus actividades, conocimientos o recursos econmicos.
Partiendo de esta definicin se llega a la conclusin de que la Asociacin tiene los
siguientes:
B) Caracteres:
1) Es una unin de personas (como mnimo tres).
2) Falta de nimo de lucro. Si lo que se tiene es nimo de lucro lo que se
constituye es otra persona jurdica. Esto se pone de manifiesto en el momento de la
extincin porque los socios no se pueden adjudicar el patrimonio resultante de la
liquidacin, segn el:

63
Article 28.e de la Llei dAssociacions:
e) Aplicar el bns sobrants de lassociaci a les finalitats que els statuts
estableixen, els quals mai poden consistir en els repartiments dels bns
entre les persones associades o qualsevol altra persona fsica o jurdica
amb afany de lucre, a excepci de les aportacions condicionals. Si els
estatuts no ho disposen altrament, aquests bns shan de destinar a la
realitzaci de les finalitats anlogues en inters daltres entitats sense
afany de lucre, les finalitats de les quals siguin similars a les de
lassociaci en liquidaci.
Tambin se manifiesta en que el ejercicio de los cargos de gobierno de la
Asociacin es gratuito, segn el:
Article 21.2 de la Llei dAssociacions:
2. Els membres del rgan de govern exerceixen llur crrec gratutament,
per tenen dret a la bestreta i reembossament de les despeses,
degudament justificades, i tamb a lindemnitzaci pels danys que en
derivin. Sactua de la mateixa manera quan un altre associat o associada
duu a terme una funci o un encrrec determinats.
3) La Asociacin tiene un fin comn de inters general o particular, lo que no impide
que puedan tener actividades econmicas que generen beneficios, siempre que los
resultados se dediquen exclusivamente a la finalidad de la Asociacin.
4) Puesta en comn de recursos, ya sean stos prestaciones personales o
patrimoniales.
5) Estructura corporativa. Existen dos rganos imprescindibles:

- La Asamblea General. Es el rgano soberano integrado por todos los socios.


Es a l a quien corresponde tomar las decisiones ms relevantes de la vida de la
Asociacin, segn el:
Article 12.1 de la Llei dAssociacions:
En les asssociacions hi ha dhaver, com a mnim, ells rgans segents:
1. Una assemblea general dassociats i associades, sobirana, que sha de reunir com
a mnim, un cop a lany i ha de tenir les competncies segents:
a) Modificar els estatuts.
b) Elegir i separar els membres de lrgan de govern i contrlar-ne
lactivitat.
c) Aprovar el pressupost anual i la liquidaci de comptes anuals, i
tamb adoptar els acords per a la fixaci de la forma i limport de la
contribuci al sosteniment de les despeses de lassociaci i aprovar
la gesti feta per lrgan de govern.
d) Acordar la dissoluci de lassociaci.
e) Incorporarse altres unions dassociacions o separar-sen.
f) Sol.licitar la declaraci dutilitat pblica.
g) Aprovar el reglament de rgim interior.
h) Acordar la baixa o la separaci definitiva, amb un expedient previ,
dels associats i associades.
i) Conixer les sol.licituds presentades per a sser soci o scia, i
tamb les altes i les baixes dassociats i associades per una ra
distinta a la separaci definitiva.
j) Resoldre sobre qualsevol altra qesti que no estigui directament
atribuda a cap altre rgan de lassociaci.

64

- Un rgano de Gobierno ( Junta de Gobierno, Junta Directiva, etc.) que asume las
funciones de gobierno, gestin y representacin de la Asociacin, segn el:
Article 17.1 de la Llei dAssociacions:
1. Lrgan de govern duna associaci, de cracter col.legiat, s el que la
governa, la gestiona i la representa dins i fora de judici.
Hay que destacar de la Ley de Asociaciones catalana la exigencia de democracia
interna prevista en su:
Article 2.2 de la Llei dAssociacions:
2. Lorganitzaci interna i el funcionament de les associacions han
dsser democrtics, amb ple respecte al pluralisme.
C) Constitucin: Tiene lugar mediante un acuerdo de los socios fundadores, que
se ha de documentar en un Acta pblica o privada que ha de contener como mnimo lo
previsto en el:
Article 4.3 de la Llei dAssociacions:
3. Lacord de constituci ha de constar en acta pblica o privada, la qual,
com a mnim, ha de contenir:
a) El lloc i la data en qu sha ests.
b) La identificaci de socis i scies fundadors, s a dir,, el nom, els
cognoms i el document nacional didentitat de les persones fsiques, i
tamb si sn o no majors dedat, i la denominaci i el nmero
didentificaci fiscal de les persones jurdiques.
c) El document acreditatiu de la personalitat i la nacionalitat, si sn
persones fsiques o jurdiques estrangeres.
d) El domicili de cada persona scia fundadora, ja sigui fsica o jurdica.
e) La voluntad de les persones scies fundadores de constituir
lassociaci. Les persones fsiques acrediten aquesta voluntad amb la
seva signatura de lacta. Les persones fsiques lacrediten mitjanant la
inclusi duna cpia de lacord de formar part de lassociaci, adoptat
vlidament per lrgan competent. Aquest acord ha de contenir tamb la
designaci de la persona fsica que la representa, que ha dsser qui
signi lacta.
f) Laprovaci del text dels estatuts pels quals sha de regir lassociaci.
g) La designaci dels primers membres de lorgan de govern.
en el que se prueba el texto de los estatutos, en los que a su vez ha de constar lo previsto
en el:
Article 5 de la Llei dAssociacions:
( Es un artculo largo donde principalmente se dice que se ha de contener la
denominacin, el domicilio social, la duracin, el mbito territorial el objeto y nueve
requisitos ms)
El acuerdo de constitucin es un negocio jurdico privado, es decir, no est sujeto a
ningn tipo de intervencin administrativa y judicial. Se trata del ejercicio del derecho
fundamental a la libertad de asociacin recogido en la Constitucin.
Las asociaciones se deben de inscribir a efectos de publicidad en el Registro de
Asociaciones de la Generalitat, segn el:

65
Article 9.2 de la Llei dAssociacions:
2. Les associacions que shan de constituir dacord amb el que
estableixen els articles anteriors shan dinscriure, noms als efectes de
la publicitat, en el Registre dAssociacions de la Generalitat. La
inscripci s una garantia tant per a terceres persones que shi
relacionen com per als seus propis membres.
En este artculo el legislador cataln viene a expresar lo previsto en el:
Artculo 22.3 de la Constitucin:
3. Las asociaciones constituidas al amparo de este artculo debern
inscribirse en un registro a los solos efectos de su publicidad.
Tampoco nos dice el legislador cataln si la inscripcin es necesaria para que la
Asociacin adquiera personalidad jurdica, lo que si dice son las consecuencias de la no
inscripcin. En este caso, en el:
Article 11.1 de la Llei dAssociacions:
1. Els qui actuen en nom duna associaci no inscrita responen
personalment i solidriament de les obligacions concretes amb terceres
persones per qualsevol dels seus associats o associades que hagi
manifestat actuar en nom de la col.lectivitat. En tot cas, aquesta
responsabilitat solidria sha daplicar als promotors o fundadors de
lassociaci i als que hagin establerty qualsevol relaci jurdica amb
tercers persones tribuint-se la representaci de lassociaci.
se impone responsabilidad a los que acten en nombre de la Asociacin no inscrita.
En la jurisprudencia y la doctrina predomina la tesis de que es suficiente con el
pacto asociativo para adquirir personalidad jurdica, porque otorgar eficacia constitutiva a la
inscripcin en el Registro no sera compatible con el 22.3 de la Constitucin (visto atrs).
D) Funcionamiento:
Hay que destacar:
1) Convocatoria de la Asamblea: Ha de ser convocada la Asamblea de socios por el
rgano de Gobierno como mnimo una vez al ao, segn el artculo 12.1 (visto atrs). (Los
requisitos y quorums necesarios para la validez de la Asamblea se ven en el artculo 13).
2) Impugnacin de los acuerdos sociales: Los acuerdos de la Asamblea General son
impugnables ante la autoridad judicial si son contrarios a las leyes, a los Estatutos, o si
lesionan los intereses de la Asociacin en beneficio de uno o ms asociados o de terceras
personas.
La legitimacin y el plazo de ejercicio para impugnar los acuerdos varan segn
cual sea la causa de la impugnacin:
a) Para los acuerdos contrarios a las leyes, la legitimacin es ms amplia y es
mayor el plazo de caducidad, segn el:
Article 15.2 de la Llei dAssociacions:
2. Estan legitimats per a impugnar els acords contraris a las lleis els
associats i associades i qualsevol persona que acrediti un inters
legtim.
Lacci caduca al cap dun any dhaver estat pres lacord.
b) Otros casos: Tienen una legitimacin ms restringida y el plazo de caducidad es
menor, segn el:

66

Article 15.3 de la Llei dAssociacions:


3. Estan legitimats per a impugnar qualsevol altre acord, a part dels
esmentats per lapartat 1, els associats i associades assistents a
lassemblea que hagin fet constar en acta llur oposici a lacord, els
associats i associades absents, els que han estat privat il-legtimament
del dret de vot i els membres de lrgan de govern. Lacci caduca al cap
de quaranta dies dhaver estat pres lacord.
3) Impugnacin de los acuerdos del rgano de Gobierno: Se impugnan por los
mismos casos que los acuerdos de la Asamblea General, ahora bien, su impugnacin est
sujeta a un rgimen especfico previsto en el:
Article 20.2 i 3 de la Llei dAssociacions:
2. Els acords de lrgan de govern poden sser impugnats per qualsevol
membre daqust en el termini de trenta dies des de que sadoptin. Tamb
poden sser impugnats por un 10% de les persones associades, les
quals en el termini de trenta dies dena que els han pogut conixer, han
dinstar la convoctoria de lassemblea general amb carcter ordinari o
extraordinari perqu els convalidi o els anul.li, si no hi ha terceres
persones afectades per aquests acords. Si nhi ha anul.laci sha de
instar a lrgan judicial que correspongui. En tot cas, lassemblea pot
acordar la separaci dels membres de lrgan de govern.
3. Les causes, els trmits i el terminis de caducitat per a la impugnaci i
la constncia en el Registre sn els mateixos que els establerts per la
impugnaci dels acords de lassemblea.
4) Responsabilidad de los miembros del rgano de Gobierno: Se puede exigir
responsabilidad a los miembros del rgano de Gobierno por sus actos u omisiones
contrarios a las leyes, a los Estatutos, o realizados con dolo o negligencia en el ejercicio de
su cargo.
La ley distingue a estos efectos una accin social o individual.
La accin social es la ejercida por la Asociacin, y por lo tanto requiere que la
Asamblea General haya adoptado un acuerdo en ese sentido.
La accin individual puede ser ejercitada por cualquier asociado o por terceras
personas, siempre que la actuacin del rgano de Gobierno hayan lesionado directamente
sus intereses, segn el:
Article 21.3 de la Llei dAssociacions:
3. Sens perjudici de la responsabilitat de lassociaci davant de terceres persones, els
membres de lrgan de govern responen davant de lassociaci, els associats i
associades i les terceres persones pels actes o les omissions contraris a la llei o als
estatuts, i tamb pels danys causats dolosa o negligentment que hagin estat comesos
en lexercici de llurs funcions.
5) Potestad disciplinaria de la Asociacin contra sus asociados: Uno de los mbitos
de la vida de la Asociacin que suscita ms litigios es el de los procedimientos disciplinarios
seguidos contra los asociados.
El correcto ejercicio de esta facultad presupone:
a) Que los Estatutos hayan establecido el procedimiento que se debe de seguir
para imponer una sancin a los asociados.

67
b) Que se observen las garantas establecidas en el:
Article 22 Quart de la Llei dAssociacions:
Quart. sser escoltats prviament a ladopci de mesures disciplinries
desprs dhaver estat informats de les cuases que les motiven, les quals
noms es poden fundar en lincompliment dels deures com a associat o
associada. La imposici de les sancions ha dsser sempre motivada.
de l se desprende que las garantas mnimas son:
- Que se informe al asociado de las causas que motivan la sancin.
- Audiencia del asociado, que tenga la oportunidad de defenderse.
- Que la sancin se fundamente en el incumplimiento de los deberes que tiene el
asociado al que se quiere sancionar. Estos deberes se contemplan en el:
Article 23 de la Llei dAssociacions:
1. Comprometres amb les finalitats de lassociaci i participar
activament per a lassoliment daquestes.
2. Contribuir al sosteniment de les despeses de lassociaci amb el
pagament de quotes, derramens i altres aportacions econmiques
previstes pels estatuts i aprovades dacord amb aquests.
3. Complir la resta dobligacions que resultin de les disposicions
estatutries.
4. Acatar i complir els acords vlidament adoptats pels rgans de govern
de lassociaci.
- Motivacin de la sancin, es decir, explicitar las razones de la sancin. Esto es
esencial para que el socio si no est de acuerdo con la sancin pueda impugnar el
acuerdo.
Los Estatutos pueden contemplar otras garantas, como por ejemplo, la tipicidad de
las sanciones.
En derecho cataln la sancin ms grave, la expulsin del asociado, ha de ser
acordada por la Asamblea General, segn el 12.1.h. (visto atrs).
Los acuerdos sancionadores acordados por la Asamblea General o por el rgano
de Gobierno pueden ser impugnados por va interna (recursos previstos en los Estatutos) y
por va judicial. En el caso de la va judicial se tendrn que tener en cuenta las normas
generales correspondientes a la impugnacin de los acuerdos sociales.
E) Extincin:
Se extingue la Asociacin por las causas del:

68
Article 25 de la Llei dAssociacions:
Les associacions es poden dissoldre per les causes segents:
a) Una resoluci judicial ferma.
b)Un acord de lassemblea general.
c) Lexpiraci del termini fixat en els estatuts o la realitzaci del fi per al
qual es van constituir o la impossibilitat dassolir-lo.
d) La baixa dels associats i associades, de manera que quedin reduts a
menys de tres socis o scies.
e) Qualsevol altra causa establerta pels estatuts.
Hay que tener en cuenta que la disolucin de la Asociacin contra la voluntad de
sus miembros solo puede tener lugar en virtud de resolucin judicial motivada, segn el:
Artculo 22.2 de la Constitucin:
4. Las asociaciones slo podrn ser disueltas o suspendidas en sus
actividades en virtud de resolucin judicial motivada.
y de la misma manera por la remisin que a este artculo hace el:
Artculo 34.2 de la Constitucin:
2. Regir tambin para las fundaciones lo dispuesto en los apartados 2 y
4 del artculo 22.
sobre Fundaciones.

69
III. Derecho Patrimonial
TEMA 4 INEFICACIA DEL CONTRATO
El derecho civil cataln no regula con carcter general la invalidez ni la ineficacia del
contrato, a diferencia del Cdigo Civil que lo hace en los artculos 1290 y siguientes con
respecto a la rescisin, y en el 1300 y siguientes con respecto a la anulabilidad, sino que a
estas categoras jurdicas hacen alusin preceptos dispersos, diseminados por el
ordenamiento jurdico catalana.
Los tipos de invalidez e ineficacia recogidos en la ley catalana son:
- Nulidad.
- Anulabilidad.
- Rescisin por lesin.
- Revocacin.
- Reduccin de donaciones.
LA ACCIN DE RESCISIN POR LESIN
Concepto:
Es una institucin que existe en el Derecho civil, pero que en el Derecho civil
cataln tiene una particularidad con respecto al Cdigo Civil.
Es una causa de la ineficacia de los contratos, pero difiere de las otras en que el
contrato a priori es perfecto, vlido y eficaz.
El artculo 1261 del Cdigo Civil establece los elementos del contrato
(consentimiento, objeto y causa), si falta alguno de estos elementos el contrato ser nulo o
anulable, o se puede llegar a la condicin resolutoria del contrato establecida en el artculo
1124 del Cdigo Civil.
La rescisin por lesin se da en el contrato que cumple todos los requisitos y en
apariencia es vlido, pero en el cual una de las partes contratantes sufre una lesin por
desequilibrio econmico en la prestacin recibida que supera ms de la mitad del justo
precio.
Su regulacin esta en los:
Article 321 de la Compilaci:
Els contractes de compra-venda, permuta i altres de carcter oners, relatius a bn
inmobles, en qu lalienant hagi sofert lesin en ms de la meitad del preu just, seran
rescindibles a instncia seva, baldament en el contracte concorrin tots els requisits
necessaria per a la seva validessa.

70
Aquesta acci rescissria no ser procedent en les compravendes o
alienacions fetes mitjanant subhasta pblica, ni en aquells contractes
en els quals el preu ocontra prestaci hagi estat decisivament determinat
pel carcter aleatori o litigis del que sadquireix o pel desig de liberalitat
de lalienant.
En les vendes a carta de grcia o amb pacte de retrovenda no s podr
exercitar la dita acci rescissria fins que shagi extingit o hagi caducat
el dret de redimir, lluir, quitar o recuperar.
Article 322 de la Compilaci:
Lacci rescissria a qu es refereix larticle anterior s de mena
personal, transmissible als hereus, i caduca al cap de quatre anys de la
data del contracte.
Solament ser renunciable desprs de celebrat el contacte lesiu, llevat a
Tortosa i el seu antic territori, on la renncia es podr fer en el mateix
contracte.
Article 323 de la Compilaci:
Alienades diverses coses en el mateix contracte, solament en ser
procedent la rescissi prenent-les en conjunt i per llur valor total, encara
que hom especifiqui el preu o valor de cadascuna delles.
Per tal dapreciar lexistncia de la lesi hom satindr al preu just o sia al
valor de la venda que les coses tiguessin al temps dsser atorgat el
contracte en relaci amb altres diguals o danlogues circumstncies a
la respectiva localitat, baldament el contracte es consums desprs.
En les vendes a carta de grcia, el clcul del preu just sha de fer sobre el
valor de la propietat gravada. Si aquest valor no consta, hom presumeix
que s de dues terceres parts del valor de la propietat lliure del gravamen
del dret de redimir, en el moment de la venda.
Article 324 de la Compilaci:
Ser aplicable a la rescissi el que disposa larticle 1295 del Codi Civil,
per no hauran dsser restituits els fruits o els interessos anteriors a la
reclamaci judicial, i hauran dsser abonades les despeses
extraordinries de conservaci o refecci i les millores tils.
Article 325 de la Compilaci:
El comprador o adquirent demandat podr evitar la rescissi mitjanant
el pagament en diners all venedor o alienant del complement del preu o
valor lesius, ambs els interessos, a comptar des de la consumaci del
contracte.
Requisitos del contrato rescindible:
1) Ha de ser un contrato de compraventa, permuta o cualquier otro de carcter
oneroso, contrato mediante el cual una de las partes se compromete a transmitir la
propiedad de un bien a cambio de una contraprestacin.
Se trata de obligaciones recprocas, hay un nexo de interdependencia causal entre
ellas.
2) El bien objeto del contrato ha de ser inmueble.
3) Se ha de producir una lesin en ms de la mitad del precio justo para el
enajenante.
No todos los contratos en los que se produce una enajenacin dan lugar a la
rescisin por lesin. Excepciona la Compilacin las enajenaciones que provengan de

71
subastas pblicas, contratos de carcter aleatorio o litigioso, o debidos a liberalidad (se
entiende que cuando se celebran estos contratos, debido a la naturaleza de los mismos el
precio del bien objeto del contrato siempre es menor que el de su valor real, pues en otro
caso el enajenante no tendra inters en realizar el contrato), por ejemplo, en la pblica
subasta se adjudican los bienes por un precio inferior al del mercado (no se dan las
condiciones normales del trfico jurdico ordinario). Lo mismo pasa con respecto de los
contratos aleatorios o litigiosos.
Naturaleza jurdica:
Es una accin personal que corresponde a quien la ejercita por el hecho de ser
parte del contrato, y como tal es transmisible a los herederos.
El plazo es de caducidad y es de 4 aos a partir de la fecha en que se celebra el
contrato.
Efectos:
Comporta la ineficacia del contrato.
El artculo 324 de la Compilaci (visto atrs) nos remite al 1295 del Cdigo Civil
(abajo) de los que se desprende que existe la obligacin de devolver las cosas, pero no los
frutos e intereses anteriores a la reclamacin, aunque si se habrn de abonar los gastos
extraordinarios y las mejoras tiles.
El derecho del comprador (adquirente), a que una vez se le demande, de pagar el
complemento del precio con sus intereses, con lo que as se protege al adquirente de
buena fe.
La autntica naturaleza de esta accin es restablecer el desequilibrio econmico
que se haya podido producir en la relacin jurdica contractual entre las partes.
LA REVOCACIN POR FRAUDE DE ACREEDORES
En materia de ineficacia de actos y contratos por fraude de acreedores en lo no
regulado por el derecho civil cataln rige el Cdigo Civil como supletorio.
En concreto para los actos de disposicin de los bienes a ttulo gratuito que sean
vlidos, pero que perjudican a los acreedores, el derecho civil cataln, para esos actos
contiene una regla especfica de proteccin de los acreedores en el:
Article 340.3 de la Compilaci:
3. No perjudicaran els creditors del donant les donacions que aquest
atorgui amb posterioritat a la data del fet o de lacte del qual neixi el
crdit daquells, sempre que manquin altres recursos lrgals per a llur
cobrament.
El ejercicio de esta accin se caracteriza por lo siguiente:
1) Se trata de una accin personal para cuyo ejercicio est legitimado el acreedor
que haya experimentado un perjuicio, y se ha de dirigir la accin contra el deudor donante
y el adquirente a ttulo gratuito (contra cualquier tercero que haya adquirido el bien de mala
fe).
2) Que el crdito que fundamenta esta accin haya nacido antes que el deudor
haya dispuesto de sus bienes a ttulo gratuito.
3) Que se trate de una accin subsidiaria, ya que segn el artculo 340 , ltimo
inciso (visto arriba) se ha de iniciar cuando no haya otros recursos legales.

72

4) El efecto fundamental de esta accin es el de restaurar la responsabilidad que se


poda hacer efectiva sobre el objeto de la enajenacin gratuita.
Se trata de que aunque los bienes sigan en poder del donatario se pueda hacer
efectiva la responsabilidad para poder cobrar el crdito contra esos bienes.
El adquirente tendr que soportar la ejecucin.
Cuando el bien no ha desaparecido del patrimonio del adquirente la accin se
convierte en indemnizatoria por aplicacin del artculo 1295.3 del Cdigo Civil:
Artculo 1295 del Cdigo Civil:
La rescisin obliga a la devolucin de las cosas que fueron objeto del
contrato con sus frutos, y del precio con sus intereses; en consecuencia,
slo podr llevarse a efecto cuando el que la haya pretendido pueda
devolver aquello a que por su parte estuviese obligado.
Tampoco tendr lugar la rescisin cuando las cosas, objeto del contrato,
se hallaren legalmente en poder de terceras personas que no hubiesen
procedido de mala fe.
En este caso podr reclamarse la indemnizacin de perjuicios al
causante de la lesin.
5) En cuanto al trmino o plazo de caducidad la Sta. TSJC. de 30 de enero de 1992
ha establecido que esta accin revocatoria est sometida a un trmino de caducidad de 4
aos, que comienzan a computar desde el momento que el acreedor perjudicado tiene
conocimiento de que se ha realizado el acto dispositivo a ttulo gratuito que le ha
perjudicado.

73
TEMA 5 CONTRATOS ESPECIALES
El Derecho civil cataln define y regula algunos tipos de contratos, entre ellos:
1) La compraventa a carta de gracia.
2) Los contratos de integracin.
3) Los contratos agrarios.
4) Los contratos censales.
5) Los contratos violarios
Sobre estos dos ltimos contratos se ha promulgado la ley 6/2000, de 19 de junio,
de pensiones peridicas.
6) Los contratos de creacin de los censos.
Adems, la Compilacin regula algunos aspectos de determinados
contractuales de forma diferente a como lo hace el Cdigo Civil.
Esto ocurre con el contrato de compraventa, del:

tipos

Article 277 de la Compilaci:


En el contacte de compra-venda, la tradici o el lliurament de la cosa
venuda tindr lloc per qualsevol de las formes admeses en el Codi Civil i
tamb pel pacte en qu el venedor declara que extreu del seu poder i
possessi la cosa venuda i la transfereix al comprador amb facultad a
aquest per a prendre-la per si mateix i constituir-se en linterim possedor
en nom seu. Aix ser tamb daplicaci als contractes anlegs que
requereixen tradici.
Les despeses de lliurament de la cosa venuda seran de compte del
venedor. Les de latorgament de lescriptura, expedici de primera cpia i
altres posteriors a la venda seran a crrec del comprador, llevat pacte
contrari.
que se fija fundamentalmente en la traditio (ha de haber entrega de la cosa para el
perfeccionamiento y consumacin del contrato, en el Cdigo Civil rige la teora del ttulo y el
modo, es decir, la cosa tambin se considera entregada a travs del ttulo, o, por ejemplo,
mediante la entrega de las llaves del inmueble que se adquiere).
Tambin se regulan aspectos especficos de la donacin, en el:
Article 340 de la Compilaci:
Per a la validesa de les donacions, qualsevol que en sigui la quantia, no
ser exigit el requisit de la insinuaci.
Seran nul.les les donacions universals fetes fora dels captols
matrimonials.
No perjudicaran els creditors del donant les donacions que aquest
atorgui amb posterioritat a la data del fet o de lacte del qual neixi el
crdit daquells, sempre que manquin altres recursos legals per a llur
cobrament.
y siguientes de la Compilacin.
Ahora bien, estos contratos con regulacin especfica no tienen una aplicacin
demasiado generalizada.
LA VENTA A CARTA DE GRACIA

74
Consiste en vender un bien reservndose el vendedor el derecho de recuperar el
bien que vende, este derecho se denomina derecho de redencin, que en el derecho
cataln se conoce como el dret de lluir i quitar.
Los artculos que regulan este tipo de contratos fueron modificados por la ley
29/1991, de 13 de diciembre. Son los:

75
Article 326 de la Compilaci:
1. En la venta a carta de grcia el venedor es reserva el dret de redimir o
recuperar la cosa venuda, per un preu determinat, durant un termini
mxim de trenta anys, si s inmoble, o de sis anys, si s moble. En el cas
dinmobles, el termini del dret de redimir es pot fixar per la vida duna o
de dues persones determinades existents en el moment dsser subscrit
el contracte. Per excepci, si el venedors o els seus successor ocupen la
finca venuda amb carta de grcia o la detenen per qualsevol ttol, el dret
de redimir no caduca pel simple transcurs del termini pactat i cal un
requeriment especial, amb fixaci dun nou termini improrrogable, que no
pot sser inferior a tres mesos.
2. El dret de redimir t carcter real i pot sser sotms a condici.
3. El dret de redimir s indivisible, llevat que diferents coses siguin
venudes a carta de grcia en una mateixa compra-venda i shi estableixi
una part del preu individualitzada per a cadascuna. En aquest cas, es pot
obtenir la redempci de cada cosa a mesura que se satisf la part del
preu corresponent.
4. El dret de redimir s susceptible de transmissi i gravamen. En aquest
darrer cas, s directament executable, sense neccesitat de lexercici
previ del dret.
Article 327 de la Compilaci:
1. La propietat gravada s susceptible de transmissi i de gravamen.
Si la redempci es produeix abans de lexecuci, si sescau, del
gravamen, aquest acte ha dsser notificat feafentment al creditor, el
qual pot exigir la consignaci de la quantitat pagada com a preu de la
redempci, la qual queda afectada al pagament del crdit.
Si la cosa venuda a carta de grcia i gravada es deteriora per culpa del
possedor, el creditor pot demanar al jutge de primera instncia, havent
justificat prviament aquell fet, que faci cessar les activitats que
produeixen o poden produir el deteriorament de la cosa. Si continua
labs del possedor o el deterioramet, el jutge pot acordar el
nomenament dun administrador judicial de la cosa.
2. Redimida la cosa venuda a carta de grcia, resta lliure de les
crregues o els gravmens que el comprador o els successius titulars de
la propietat gravada li hagin imposat desde la data de la venda, per el
preu de la redempci resta afecte, fins on absti, a labonament de tals
crregues o gravmens.
No obstant aix, el rediment pot resoldre els arrendaments notriament
gravosos que el propietari hagi realitzat.
3. Al temps de la restituci, el titular de la propietat gravada ha
dindemnitzar el rediment per la disminuci de valor que la cosa hagi
sofert per causa imputable a ell mateix i als anteriors titulars.
Article 328 de la Compilaci:
Per a obtenir la redempci, el rediment ha de satisfer al titular de la
propietat gravada:
1. El preu fixat per a la redempci en el moment de la venda, que pot
sser diferent del preu daquesta. Si no es fixa expresament cap preu per
a la redempci, sentn que aquest s el mateix de la venda, calculats en
pessetes constanst des de la data de la venda.
2. Les addicions posteriors al preu el valor de les quals es justifiqui.
3. Les despeses de reparaci de la cosa, per no pas las de simple
conservaci.

76
4. Les despese tils, estimades en laugment de valor que per elles hagi
experimentat la cosa al temps de la redempci, les quals no poden
excedir el preu de cost ni, en cap cas, el vint-i-cinc per cent del preu fixat
per a la redempci.
5. El cost de les despeses inherents a la constituci de les servituds
adquirides en profit de la cossa inmoble venuda, calculat en pessetes
constants des de la data de la venda.
6. Les despeses de conreu relatives a la producci dels fruits pendents al
temps de la redempci, llevat que el rediment autoritzi el titular de la
propietat gravada a recollir-los al seu temps.
7. Les despeses que hagi ocasionat el contracte de venda a carta de
grcia, inclosos els impostos i el llusme, si ha estat pactat aix.
La compraventa a carta de gracia es un contrato tpico y propio del derecho cataln,
diferente de la venta con pacto de retro que se puede celebrar segn el:
Artculo 1507
Tendr lugar el retracto convencional cuando el vendedor se reserve el
derecho de recuperar la cosa vendida, con obligacin de cumplir lo
expresado en el art. 1518 y lo dems que se hubiese pactado.
y siguientes del Cdigo Civil, porque en derecho civil cataln la posibilidad de redimir es un
elemento estructural de este tipo de contratos, en cambio en el Cdigo Civil, la
compraventa con pacto de retro es una compraventa a la que se aade un pacto.
Esto se ve ms claro si se tiene presente que en la compraventa a carta de gracia,
el derecho de redimir tiene carcter real, mientras que en el Cdigo Civil el pacto tiene
naturaleza obligacional.
Muchas veces el contrato de compraventa a carta de gracia se ha utilizado con fines
de garanta, es decir, para obtener un crdito, por proporcionar una seguridad de
cumplimiento ms eficaz que la que se obtiene mediante los sistemas formales.
Ello es as porque el aparente comprador es en realidad un acreedor que sabe que
si la obligacin no se cumple tiene ya la titularidad del bien dado en garanta.
Se critica este tipo de contratos, as celebrados, porque suponen el eludir la
prohibicin de pacto comisorio.
A veces se utiliza con finalidades de garanta, y esto es lo que mayores problemas
presenta, pues se obtiene una garanta mucho ms fuerte que una hipoteca.
Postura del TSJ Catalua: Ha considerado que no se puede afirmar que la regla
general de un contrato de este tipo encubre una finalidad de garanta, aunque no niega
que puede servir para esta finalidad, ello depender de las circunstancias concurrentes en
cada caso.
1) Elementos objetivos:
Se pueden vender a carta de gracia los bienes muebles y los inmuebles.
En cuanto al precio de la venta hay que tener presente que como el derecho a
redimir es un derecho real tiene un valor en el mercado, por eso el precio de esta
compraventa se suele configurar teniendo en cuenta el valor de la cosa, restndole el valor
del derecho a redimir.
Las partes son libres de fijar el precio que deseen, pero se ha de tener en cuenta la
figura de la rescisin por lesin.
Las partes contratantes pueden pactar para la redencin un precio diferente al de la
venta, siempre que no se vulneren las prohibiciones de usura del artculo 328 de la
Compilacin (visto atrs).
2) Efectos de la compraventa a carta de gracia respecto del comprador:

77

La compraventa a carta de gracia transmite la propiedad, y por tanto el comprador


tiene las siguientes facultades:
a) Transmitir y gravar la propiedad, segn el 327 CDCC (visto atrs).
b) Mejorar la cosa y hacer suyos los frutos que la cosa produce.
c) Administrar el bien.
A pesar de esto, el vendedor tiene derecho a solicitar que se evite el deterioro de la
cosa vendida por falta de actividad o actividad perjudicial del comprador.
Una reclamacin de este tipo puede dar lugar, incluso, al nombramiento de un
administrador judicial, segn el 327.1.3 de la Compilacin (visto atrs).
3) El derecho de redimir:
Es un derecho real que nace a consecuencia de la celebracin de este tipo de
contrato. Esta caracterstica reconocida en el 326 de la Compilacin (visto atrs), y en la
Ley Hipotecaria, en su:
Artculo 107.7 de la Ley Hipotecaria:
7 Los bienes vendidos con pacto de retro o a carta de gracia, si el
comprador o su causahabiente limita la hipoteca a la cantidad que deba
de recibir en caso de resolverse la venta, dndose conocimiento del
contrato al vendedor, a fin de que si se retrajeren los bienes antes de
cancelarse la hipoteca, no devuelva el precio sin conocimiento del
acreedor, a no mediar para ello precepto judicial.
permite que el derecho de redimir sea objeto de hipoteca.
Se trata de un derecho real, temporal, transmisible e indivisible, segn se
desprende del artculo 326 de la Compilacin (visto atrs).
Se puede ejercitar, adems, extrajudicialmente.
Sobre el ejercicio del derecho de redimir hay que hacer las siguientes
observaciones:
a) Estn legitimados activamente para el ejercicio de este derecho, el vendedor, sus
sucesores y todas aquellas personas que traigan causa del vendedor.
b) Estn legitimados pasivamente, el comprador, sus sucesores y quien haya
adquirido el bien, pero si se trata de un tercero hipotecario, ste, resultar inmune frente a
la accin del vendedor, lo nico que se podr ejercitar, en este caso, es una accin
indemnizatoria contra el comprador.
c) El derecho de redimir se ha de ejercitar en un tiempo determinado, el que se
haya pactado. Se trata de un trmino de caducidad, segn el 326.1 de la Compilacin
(visto atrs), que prev un trmino mximo de 30 aos para los bienes inmuebles y 6 aos
para los bienes muebles.
4) Obligaciones y derechos del vendedor y el comprador cuando se ejercita el
derecho de redimir:
A) Vendedor:
Segn el artculo 328 de la Compilacin (visto atrs) est obligado a:
a) Pagar el precio fijado para la redencin. Si no se fija precio se entiende que es el
mismo de la venta, pero actualizado.

78
b) Satisfacer los gastos tiles y las mejoras.
c) Pagar los gastos que ha causado el contrato.
B) Comprador:
La obligacin bsica del comprador es la de no oponerse al ejercicio del derecho a
redimir y en cuanto a derechos, tiene el derecho de retencin mientras el redimente no le
pague, garantice o consigne judicialmente las cantidades por gastos y mejoras.
Se considera que tiene este derecho por aplicacin del:
Article 278 de la Compilaci:
El qui amb bona fe hagi edificat, sembrat, plantat o romput en sl daltri
podr retenir ledificaci, la plantaci o el conreu fin sque lamo reintegri,
fianci o consigni judicialment els preus del materials, llavors o plantes i
dels jornals dels operaris, en la quantia que declari aquell que en
pretengui la retenci, sens perjudici de les comprovacions posteriors.
Aquell qui en edificar, sembrar, plantar o rompre hagi obrat de mala fe
perdr a favor de lamo del sl, ledificaci, la plantaci o el conreu.
si el bien es inmueble, y por aplicacin del:
Article 2 de la Lei de Garanties Possesries:
1. Els efectes del dret de garantia mobiliria sn:
a) La retenci de la possessi de la cosa fins al pagament complet del
dute garantit.
b) La imputaci dels fruits de la cosa als interessosdel dute garantit i, si
sescau, al capital.
c) La realitzaci del valor de la cosa, en els casos previstos legalment.
2. Tant en la imputaci dels fruits com en latribuci del preu obtingut en
la realitzaci del valor de la cosa, el crdit del retenidor se sotmet a les
regles generals sobre la prelaci de crdits.
y siguientes, para los bienes muebles.
5) Liberacin de los gravmenes:
Se parte del presupuesto de que el redimente tiene derecho a obtener de nuevo la
cosa tal como se encontraba jurdicamente en el momento en que la vendi, segn el
artculo 327. de la Compilacin (visto atrs), del que se desprende que para que la cosa se
reciba tal como estaba en el momento de la venta, cualquier gravamen impuesto por el
comprador se extingue.
PARTICULARIDADES DE LA DONACIN
No se regula unitariamente la donacin en el Derecho civil cataln., sin embargo, de
las normas dispersas que hay sobre donaciones en el ordenamiento cataln se puede
deducir una regulacin propia de este contrato, lo que impide la aplicacin del Cdigo Civil,
salvo cuando existe una remisin tcita, como por ejemplo, en materia de causas de
revocacin de las donaciones, que se ve en los:

79
Article 14 del Codi de Famlia:
Les donacions entre cnjuges fetes fora de captols matrimonials sn
revocables en els casos generals de revocaci de donacions, per b que,
en el cas de supervenci de fills, la revocaci noms t efecte si es tracta
de fills comuns.
Article 34 del Codi de Famlia:
Les donacions a qu es refereix larticle 31 tamb es poden revocar per
la causa i en el temini establerts per larticle 22 en mteria de donacions
capitulars.
La regulacin propia de las donaciones se caracteriza por:
1) En Catalua es imposible la distincin entre las donaciones que tienen su causa
en el matrimonio del donatario y las otras donaciones, es imposible desde la perspectiva de
la ineficacia.
2) Las donaciones por causa de muerte se asimilan a los legados, por eso se
establece una normativa separada en los:

80
Article 392 del Codi de Successions:
Les donacions per causa de mort no poden sser universals i es regeixen
per les normes dels llegats tocant a: les causes dincapacitat per a
succeir i la indignitat succesria declarada del donatari; el dret preferent
dels creditors hereditaris per al cobrament de llurs crdits; el dret a
acrixer entre els donataris; la possibilitat de substituci vulgar del
donatari; les condicions, les crregues, els fidecomisos i els modes
imposats al donatari, i la prdua posterior dels bns donats. En tota altra
cosa, es regeixen per les normes de les donacions entre vius, en tant que
ho permiti llur naturalesa especial.
Article 393 del Codi de Successions:
Les donacions atorgades sota la condici suspensiva de sobreviure el
donatari al donant tenen el carcter de donacions per causa de mort, i
estan subjectes al rgim daquestes, sens perjudici de les disposicions
en mteria de heretaments.
Article 394 del Codi de Successions:
Pot atorgar donacions per causa de mort el qui t capacitat per a testar;
per, en cas de no sser attorgades en escriptura pblica, noms sn
vlides si el donant s major dedat. Pot acceptar-les el donatari amb
capacitat per a contractar o els seus representants legals.
Article 395 del Codi de Successions:
En morir el donant, el donatari fa seus els bns donats, independentment
que el hereu accepti lher`ncia i de la validesa o subsistncia del
testament del donant o de les seves disposicions. El donatari es pot
possessionar dels dits bns sense necessitat de lliurament per lhereu o
pel marmessor.
La transmissi de la propietat de la cosa donada est supeditada al fet
que quedi definitivament ferma la donaci, fora que la voluntad de les
parts sigui de transmissi inmediata sota la condici resolutria de
revocaci o premorincia del donatari.
Article 396 del Codi de Successions:
Les donacions per causa de mort resten sense efecte si el donant les
revoca expressament en escriptura pblica, testament o codicil; si aliena
o llega els bns donats; si atorga amb posterioritat heretament no
prelatiu, des del moment en qu aquell produeix efecte; si el donatari
premort al donant, i si aquest no pereix amb ocasi de lespecial perill
determinant de la donaci.
3) La capacidad de las partes se rige se rige por la normativa contractual del:
Article 67.3 del Codi de Succesions:
3. Poden atorgar heretament les persones majors dedat. Nongesmenys,
per a poder atorgar heretaments preventius s suficient la capacitat per a
contreure matrimoni.
4) Se admite la donacin de bienes futuros a diferencia de lo que en general se
prev en el Cdigo Civil, que dice en su:

81
Artculo 635 del Cdigo Civil:
La donacin no podr comprender los bienes futuros.
Por bienes futuros se entienden aquellos de que el donante no puede
disponer al tiempo de la donacin.
que las donaciones no podrn comprender bienes futuros.
LOS CONTATOS DE INTEGRACIN
Concepto:
Se establece en el:
Article 1 de la Llei de Contractes dintegraci:
1. El contracte dintegraci es un contracte s un contracte civil que t
per objecte dobtenir en col.laboraci productes pecuaris per a la
reproducci, la cria o lengreix.
2. En aquest contracte, una de les parts, anomenada integrador, sobliga
a proporcionar el bestiar, els subministraments necessaris a qu fa
referncia aquesta Llei i la direcci tcnica de la producci, i laltra
anomenada integrat, sobliga a facilitar els espais, les instal.lacions i els
serveis necessaris per a la producci, a canvi duna remuneraci que
aquell li ha de satisfer en relaci a la producci obtinguda.
que el contrato de integracin es un contrato civil que tiene por objeto obtener en
colaboracin productos pecuarios para la reproduccin, cra y engorde del ganado.
En esta Ley se tipifica un contrato antes regido por normas consuetudinarias.
Caracteres:
Son los siguientes:
1) Es un contrato civil: Con esta afirmacin se confirma la competencia de la
Generalitat de Catalunya en la regulacin de este tipo de contratos, pues supone un
desarrollo del:
Article 339 de la Compilaci:
Els contractes de soccita o soccida pels quals hom sobliga a menar,
dhuc a pasturar, el bestiar daltri, repartint-se entre ambds els fruits i
els guanys, aix com el conlloc, i altres danlegs, que se solen celebrar
en algunes comarques sobre cria i recria de bestiar, amb dret a utilitzar-lo
o sense, es regiran per les convencions atorgades,i, en llur defecte, pels
usos i costums de les comarques respectives.
en el que se regula la soccita o soccida, modalidad del contrato de integracin.
2) Es un contrato bilateral: Porque tiene dos partes, el integrador, persona que se
obliga a proporcionar el ganado, los suministros necesarios y la tcnica para la produccin,
y el integrado, que facilita los espacios, instalaciones y los servicios necesarios para la
produccin a cambio de una remuneracin. Cada una de las partes puede estar integrada
por una o varias personas fsicas o jurdicas, lo que no convierte este contrato en
plurilateral, segn se desprende del artculo 1.2 (visto atrs).
3) Es un contrato oneroso: Porque la obligacin de cada una de las partes tiene la
contraprestacin en la obligacin de la otra.
4) Es un contrato asociativo: Se desprende del trmino colaboracin del artculo 1
(visto atrs).

82

5) Es un contrato intuitu personae:


Article 12.b de la Llei de Contractes dintegraci:
A ms de fer-ho per les causes generals dextinci de les obligacions, el
contracte dintegraci sextingeix:
a) Pel fet dhaver arribat al terme establert en el contracte, o, en defecte
daquest, un cop acabat lengreix en curs.
b) Per defunci o extinci de qualsevol de les dues parts contactants un
cop acabat lengreix en curs, encara que no hagi transcorregut el perode
de temps pactat inicialment, llevat dun acord entre el contractants
supervivent i els successors del premort o del cas que els successors
del premort siguin professionals de la ramaderia i col.laboradors
principals i directes en la producci afectada a la integraci, en el qual
sopsit tenen dret a succeir el premort en idntiques condicions que les
establertes en el contracte i fins al termini que consta en aquest.
Del artculo anterior se deduce que el contrato de integracin se hace en base a la
confianza entre la personas que contratan, de tal manera que en l se recoge como causa
de extincin la defuncin o extincin de cualquiera de las partes contratantes.
6) Fuentes por las que se regula:
a) La voluntad de las partes:
Article 3.2 de la Llei de Contractes dintegraci:
1. El contracte dintegraci es regeix pels pactes convinguts entre les parts i
pel costum del lloc on radica la instal.laci de lintegrat, sempre que no siguin
contraris a les normes imperatives daquesta Llei o daltres lleis, i,
supletriament, per les normes dispositives daquesta Llei i de la legislaci
general.
2. Sn nuls, en tots els casos, els pactes que fan participar lintegrat en
les prdues en una proporci superior a la que li correspon en els
guanys.
De este artculo se desprende que se pueden realizar los pactos que se tengan por
conveniente siempre que no sean contrarios a las normas imperativas.
b) La costumbre del lugar donde radique la instalacin.
Estructura:
Elementos subjetivos: Son el integrador y el integrado.
Ambas partes han de tener la capacidad general para contratar y obligarse, y el
integrador poder de disposicin sobre el ganado.
Elementos objetivos:
Del:

83
Article 11 de la Llei de Contractes dintegraci:
Si, per un cas fortut o per una altra causa de fora major, es mor una
part del bestiar o cal sacrificar-la, per compensar-ne lintegrat se li ha
dabonar la quantitat que li correspongui, dacord amb el que shagi
estipulat o, si no shavia convingut, dacord amb el costum de la
comarca, per ra dels animals morts o sacrificats i proporcionalment al
temps que ha tingut el bestiar, i restaran a favor de lintegrador les
indemnitzacions que aboni lAdministraci per aquest concepte.
completado con el:
Article 4 de la Llei de Contractes dintegraci:
El contracte dintegraci que t per objecte lengreix de bestiar es regeix
per les normes de aquest captol.
se deduce que el objeto es la obtencin de productos pecuarios mediante la reproduccin,
cra y engorde del ganado.
Elemento formal:
La ley no exige ninguna forma para la validez del contrato por lo que rige el principio
de libertad de forma. Se establece en el:
Article 16 de la Llei de Contractes dintegraci:
1. Els documents pblics o privats en qu consten els contractes
dintegraci es poden presentar al Departament dAgricultura, Ramaderia
i Pesca per a inscriurels en els Registre de Contractes dIntegraci, que
el dit Departament ha de dur amb carcter i amb efectes merament
administratius.
2. Per a obtenir el beneficis que lAdministraci de la Generalitat
concedeix amb relaci amb lactivitat que s objecte dun contracte
dintegraci, s un requisit necessari que el contracte hagi estat inscrit
en el Registre.
3. Qualsevol de les parts pot unilateralment presentar el contracte per a
la inscripci en el Registre de Contractes dIntegraci; s inefica
qualsevol pacte en contrari.
pero se entiende que la inscripcin y por tanto la redaccin escrita de estos contratos,
porque solo en ese caso, se podrn obtener los beneficios que la Administracin concede
con relacin a la actividad que es objeto de estos contratos.
Adems, en el 16.3, se dice que cualquiera de las partes, unilateralmente, puede
presentar el contrato para su inscripcin en el Registro.
Elemento temporal: La duracin del contrato ser la estipulada por las partes.
Hay que tener en cuenta lo previsto en el artculo 12 (visto atrs) y en el:
Article 13 de la Llei de Contractes dintegraci:
Si la durada del contracte no sestableix per perodes dengreix sin per
un termini fix i en vncer aquest hi ha un engreix en curs, el contracte no
sextingeix fins al finiment del perode corresponent.
Efectos:
A) Obligaciones del integrador:

84
Resultan de los:
Article 5 de la Llei de Contractes dintegraci:
Lintegrador s obligat a:
a) Entrar el bestiar en el temps i el lloc convinguts i en les condicions sanitries i de
identificaci degudes.
b) Subministrar, amb carcter exclusiu, el pinso necessari per a lengreix en les
condicions de qualitat degudes.
c) Portar lassessoria tcnico-sanitria de lexplotaci.
d) Retirar el bestiar un cop acabat el perode dengreix.
e) Satisfer a lintegrat el preu o la retribuci convinguts.
f) Efectuar en les condicions sanitries i de qualitat degudes les reposicions de
bestiar que shan convingut.
g) Complir la normativa sanitria establerta o que sestableixi.
h) Complir totes les altres obligacions que deriven del contracte i que tenen per
finalitat el bon funcionament de lengreix.
Article 9.1 de la Llei de Contractes dintegraci:
1. Sn per compte de lintegrador tots els pagaments de dret pblic
corresponet a la propietat del bestiar.
Article 10 de la Llei de Contractes dintegraci:
1. Lintegrador ha de pagar la retribuci convinguda tant bon punt retiri el
bestiar, llevat que no shagi acordat expressament una forma diferent de
pagament.
2. A ms, si, en el cas dun contracte que abasta ms de un engreix,
transcorre un perode de temps superior al pactat o al normal segons el
costum de la comarca ntre la retirada i la nova entrada del bestiar,
lintegrat t dret a una indemnitzaci proporcional al valor de la
superficie desocupada. No t dret a cap indemnitzaci si el perode entre
dos engreixos consecutius sallarga per raos sanitries o per acord
exprs dambdues parts.
y se sistematizan de la siguiente manera:
1) Entrega del ganado: Se trata de la obligacin principal, por lo que si esta no se
cumple, no se pueden cumplir las dems.
Aunque el integrador entrega el ganado mantiene la propiedad sobre el mismo y el
integrado slo adquiere la posesin. El:
Article 8 de la Llei de Contractes dintegraci:
El contracte dintegraci no transfereix la propietat a lintegrat, el qual t
el caps de bestiar en dipsit mentre dura el contracte, i en cap cas no pot
disposar o gravar-los pel seu compte, llevat que no shagi estipulat
altrament en contracte.
habla de depsito, pero el integrado slo tiene la posesin.
2) Suministrar el pienso con carcter exclusivo.
3) Retirar el ganado una vez acabe el periodo de engorde.
4) Pagar la retribucin correspondiente.
5) Asesorar desde un punto de vista tcnico-sanitario la explotacin.
6) Satisfacer los impuestos correspondientes a la propiedad del ganado.
7) Satisfacer indemnizaciones en casos especiales:
a) La indemnizacin prevista en el 10.2 (visto atrs).
b) La del artculo 11 (visto atrs).

85

8) Las obligaciones residuales que se recogen en el 5.h (visto atrs).


B) Obligaciones del integrado:
Hay que relacionar los:
Article 1.2 de la Llei de Contractes dintegraci:
2. En aquest contracte, una de les parts, anomenada integrador, sobliga
a proporcionar el bestiar, els subministraments necessaris a qu fa
referncia aquesta Llei i la direcci tcnica de la producci, i laltra
anomenada integrat, sobliga a facilitar els espais, les instal.lacions i els
serveis necessaris per a la producci, a canvi duna remuneraci que
aquell li ha de satisfer en relaci a la producci obtinguda.
Article 6.1 de la Llei de Contractes dintegraci:
1. Lintegrat s obligat a fer tot all que cal per a lengreix adequat del
bestiar, fins al moment de retirar-lo lintegrador.
de los que se desprende que la Ley establece una obligacin genrica que consiste en
realizar todo aquello que haga falta para el adecuado engorde del ganado y que se
concreta en las siguientes obligaciones especficas que se prevn en el:
Article 6.2 de la Llei de Contractes dintegraci:
2. Especialment, lintegrat s obligat a:
a) Tenir els espais i les intal.lacions en bon estat, especialment pel que fa
al funcionament, a la neteja i a la desinfecci.
b) Disposar la la m dobra necessaria.
c) Efectuar totes les operacions que requereix la cura adequada del
bestiar, seguint les normes dalimentaci, de vacunaci i de medicaci
indicadas per lintegrador.
d) Facilitar laccs del integrador i dels tcnics daquest a les
instal.lacions, i el de les persones i les mquines que lintegrador
destinar per al lliurament i retirada del bestiar o dels subministraments
e) Complir la normativa sanitria establerta o que sestableixi.
f) Complir totes les altres obligacions que deriven del contracte i que
tenen per finalitat el bon funcionament de lexplotaci.
del que se desprende que el integrado ha de:
1) Mantener los espacios e instalaciones en buen estado.
2) Disponer de la mano de obra necesaria.
3) Cuidar del ganado siguiendo las normas de alimentacin, vacunacin, etc.,
indicadas por el integrador.
4) Facilitar el acceso del integrador y de sus tcnicos a las instalaciones.
5) Cumplir la normativa sanitaria.
6) Pagar todo lo correspondiente a los espacios e instalaciones para el desarrollo de
la actividad y al personal necesario para desarrollarla.
7) Con carcter residual lo previsto en el 6.2.f (visto atrs).
Extincin:
Adems de extinguirse por las causas generales de las obligaciones, segn el
artculo 12 (visto atrs), se extingue este contrato, por:

86
a) Por haber llegado el trmino.
b) Por defuncin o extincin de cualquiera de las partes contratantes. En la letra b)
del artculo 12 se prev la sucesin en el contrato de integracin de los sucesores de
cualquiera de las partes contratantes
LOS CONTRATOS AGRARIOS
Segn la Dra. Roca, el rgimen jurdico de los contratos agrarios en Catalua es:
1) Se rigen por la normas imperativas de la Ley de Arrendamientos Rsticos, en lo
relativo a la aparcera.
2) Por las normas de la Compilacin.
3) Por los pactos entre las partes.
4) Por los usos y costumbres de la localidad.
5) Por la Ley de Arrendamientos Rsticos.
Los contratos agrarios se prevn en la Compilacin en los:
Article 337 de la Compilaci:
Els contractes de parcera rstica, en all a que no soposi la legislaci
especial sobre arrendaments rstics, es regiran preferentment pels
pactes dels contractants i, en llur defecte, pels usos i costums de la
localitat.
En la masoveria, llevat pacte contrari, el masover no haur de satisfer al
propietari cap mena de preu de lloguer per la casa i altres dependncies
que ocupi com a tal, dhuc amb la seva famlia; per aquesta ocupaci
seguir la sort del contracte.
Article 338 de la Compilaci:
Els contractes de terratge, bogues, eixarmades i altres danlegs, en els
quals el conreador assumeix com a obligaci principal la de millorar una
finca o posar-la en conreu, es regiran, a manca de pacte, pels usos i
costums del lloc, i acabaran de dret en finalitzar el termini estipulat o, en
defecte seu, lusual a la comarca.
Article 339 de la Compilaci:
Els contractes de soccita o soccida pels quals hom sobliga a menar,
dhuc a pasturar, el bestiar daltri, repartint-se entre ambds els fruits i
els guanys, aix com el conlloc, i altres danlegs, que se solen celebrar
en algunes comarques sobre cria i recria de bestiar, amb dret a utilitzar-lo
o sense, es regiran per les convencions atorgades,i, en llur defecte, pels
usos i costums de les comarques respectives.
1) En el 337.1 se alude a la aparcera.
Hace una remisin a las disposiciones sobre aparcera de la Ley de Arrendamientos
Rsticos.
La aparcera rstica, segn el:

87
Articulo 102.1 de la L.A.R.:
1. Por el contrato de aparcera el titular de una finca rstica cede
temporalmente para su explotacin agraria el uso y disfrute de aqulla o
de alguno de sus aprovechamientos, aportando al mismo tiempo un 25
por 100, como mnimo, del valor total del ganado, maquinaria y capital
circulante y conviniendo con el cesionario en repartirse los productos
por partes alcuotas, en proporcin a sus respectivas aportaciones. El
cedente ser considerado como cultivador directo.
se define, como aquel contrato en el que el titular de una finca rstica cede temporalmente
para su explotacin, el uso y disfrute de aquella, o alguno de sus aprovechamientos,
aportando al mismo tiempo al menos el 25% del valor total del ganado, maquinaria
agrcola y capital circulante, conviniendo con el cesionario el repartirse los productos por
parte alcuotas, en proporcin a sus respectivas aportaciones.
La masovera:
Concepto: Es aquel contrato por el cual una de las partes es al mismo tiempo
aparcero, apoderado y administrador del dueo de la tierra, teniendo ste la obligacin de
proporcionarle la vivienda.
Es uno de los ms tpicos de la agricultura catalana.
Combina elementos de la aparcera, la sociedad y el mandato.
.....................El 337.2 slo se fija en uno de los aspectos ms conflictivos, que es el de la
vivienda,
cuando dice: per aquesta ocupaci seguir la sort del contracte.
Contenido:
Puede variar de comarca a comarca.
Como normas generales se puede decir que genera las siguientes obligaciones:
Masovero:
a) Cultivar la tierra.
b) Vivir en la propiedad. Es a la vez un derecho y un deber.
c) Entregar la parte correspondiente de los frutos, ya que se trata de un contrato
parciario.
d) Actuar como encargado del propietario.
Propietario:
Son obligaciones correlativas a los derechos del masovero.
Hay que destacar la obligacin de pagar los impuestos sobre la finca y satisfacer al
masovero los gastos por mejoras necesarias y tiles hechas durante la vigencia del
contrato. Esta obligacin surge cuando se extingue el contrato.
Extincin: El 337 no establece trmino, por lo que en principio tiene una duracin
indefinida. La vivienda sigue la suerte del contrato.
Contratos especiales sobre tierra de cultivo

88
Segn el 338 la caracterstica comn de estos contratos es que lo que se persigue
con su celebracin es acondicionar la finca para el cultivo, y viene a ser variedades de la
aparcera.
Terratge: Es aquel contrato en virtud del cual el propietario de un terreno lo cede
para que se destine a la plantacin y cultivo de rboles.
Las obligaciones del terratger son las de cultivar la finca y pagar la parte de los
frutos correspondientes.
Entre los usos y costumbres que regulan este contrato se encuentra una, segn la
cual, la duracin normal del mismo es de 20 aos.
Boga: Significa haz de lea y viene a indicar que el terreno objeto del contrato era
forestal.
Consiste este contrato en ceder una pieza de tierra plantada de bosque para que
sea preparada para su cultivo con carcter transitorio. Es el bogaire quien tiene que
cultivar el terreno y pagar los frutos.
Es un contrato de corta duracin al que se le asignan, tradicionalmente, 5 aos.
Aixermades: Procede de yermo, erm. Es un contrato en virtud del cual se prepara
una finca para ser cultivada.
Normalmente las plantaciones son de cereales y legumbres.
El cultivador tiene que dar frutos al propietario.
Su duracin suele ser de 5 aos.
Soccita o soccida:
Segn el 339 es un contrato de integracin que
tradicionalmente ha recibido este nombre.
La soccita era un contrato en virtud del cual una persona se comprometa a llevar
a pastar una ganado repartindose por mitad los productos con el cedente.
Tiene dos modalidades: soccita simple y soccita a mitad.
En la soccita simple una de las partes tan solo se obliga a cuidar y llevar a pastar
el ganado de otro.
En la soccita a mitad ambas partes aportan la mitad de las cabezas de ganado,
comprometindose slo a cuidarlo.
El 339 se refiere al aspecto del reparto de las ganancias. Hay que entender que no
son slo frutos la leche, la lana, etc., sino que tambin las cras son frutos, incluso las
concebidas a la hora de la extincin del contrato.
Este contrato se extingue por el plazo sealado por las partes, o por el establecido
consuetudinariamente.
En la soccita simple se devuelven todos los animales al propietario.
En la soccita a mitad se reparten los animales por mitad.
Adems se mencionan en el 339 otros caracteres de este contrato, pero tienen
carcter consuetudinario.
LOS CENSALES Y LOS VIOLARIOS
Se ha promulgado recientemente la Ley 6/2000, de 19 de junio, de pensiones
peridicas, que actualmente regla reste tipo de contratos.

89
Segn su Prembulo el Derecho cataln a lo largo de su historia ha conocido
diversas instituciones que han supuesto una prestacin de pensiones peridicas, que han
sido de carcter perpetuo o temporal; rescindibles o irrescindibles; y de naturaleza real u
obligacional.
Estas instituciones en el Derecho cataln son:
- El censo enfitutico.
- El censo vitalicio.
- El censal y el violario.
La Compilacin regulaba el censal y el violario en los artculos 330-335, quedando
estos sustituidos por la Ley 6/2000.
Esta ley moderniza la regulacin de las pensiones peridicas con carcter real (el
censo enfitutico u el vitalicio). Pretende acomodar ambas figuras a la realidad actual de la
sociedad catalana.
Esta voluntad de actualizacin queda patente porque se utilizan los trminos
pensin vitalicia como sinnimo de violara, segn los:
Articulo 1 de la Ley de pensiones peridicas:
1. Se rigen por la presente ley los derechos de crdito a percibir una
pensin peridica, establecidos con carcter indefinido o vitalicio.
2. Las pensiones peridicas reguladas en la presente ley pueden
sujetarse a una clusula de estabilizacin monetaria de su valor.
Artculo 2 de la Ley de pensiones peridicas:
Los derechos de crdito de duracin indefinida a percibir una pensin
peridica reciben el nombre de censales y los que consisten en la
percepcin de una pensin peridica durante la vida de una o ms
personas reciben el nombre de violario o pensin vitalicia.
Regulacin del contrato censal:
Concepto:
Se recoge en el:
Artculo 3 de la Ley de pensiones peridicas:
El censal consiste en el derecho de crdito a percibir y la consiguiente
obligacin de pagar indefinidamente una pensin a una persona y sus
sucesores en virtud del capital recibido.
Constitucin:
Los ttulos de constitucin del censal pueden ser, conforme al:

90
Artculo 4 de la Ley de pensiones peridicas:
1. Los ttulos de constitucin pueden ser:
a) El contrato.
b) La donacin.
c) El legado.
2. En el caso de la constitucin a ttulo gratuito, las atribuciones se
efectan al censatario con la obligacin de que pague la pensin al
censualista.
Forma:
Segn el:
Artculo 5 de la Ley de pensiones peridicas:
1. El censal debe de constar en escritura pblica, de la misma forma que
las garantas reales que, en su caso, se establezcan para asegurar el
pago de la pensin.
2. En el ttulo de constitucin, deben constar la forma de pago de la
pensin y su determinacin, as como las eventuales garantas, y, si es
de carcter oneroso, debe de constar el capital recibido.
el censal debe de constar en escritura pblica, y tambin las garantas reales que se
establezcan para asegurar el pago de la pensin.
Las posibles garantas en que piensa la ley son la fianza y la Hipoteca, segn el:
Artculo 6 de la Ley de pensiones peridicas:
1. El censal puede garantizarse con fianza e hipoteca y puede contener
pacto de mejora para garantizarlo o mejorar las garantas que se
hubiesen establecido.
2. Las hipotecas constituidas en garanta del censal no prescriben
mientras no prescriba ste. Sin embargo, puede pactarse la extincin de
la hipoteca.
Hay que entender, que segn esta ley, el censal tiene una naturaleza personal u
obligacional pues genera obligaciones personales, no tiene naturaleza real, porque el
censal no grava directamente el inmueble, como as sucede con los censos, con
independencia de que se puedan pactar garantas con carcter real.
Pago:
Debe de pagarlo el censatario al censualista, al que histricamente se ha llamado
comprador del censal, porque a cambio de la entrega de un capital adquira un derecho de
pensin.
Segn el:
Artculo 8 de la Ley de pensiones peridicas:
1. La pensin del censal debe de pagarse por anualidades vencidas salvo
que exista pacto en contra.
2. Son de aplicacin a los censales las normas de pago de pensiones
atrasadas relativas a los censos.
la pensin salvo que exista pacto en contrario debe de pagarse por anualidades vencidas.
Extincin:
Adems de las causas generales por las que se extinguen las obligaciones, se
regula como causa especfica de extincin del censal su redencin, segn el:

91

Artculo 9 de la Ley de pensiones peridicas:


1. El censatario puede extinguir el censal mediante la redencin. A tal fin
debe de retornar el importe del capital con el que se constituy y debe de
estar al da en las pensiones que hayan vencido. Sin embargo, puede
pactarse que el censal sea irredimible, pero slo temporalmente, con la
aplicacin de los lmites establecidos para los censos.
2. En los censales creados a ttulo gratuito sin expresin de capital, la
determinacin del capital, a efectos de la redencin, se obtiene a partir
de la capitalizacin de la pensin inicial al precio del dinero en el
momento de su constitucin.
3. La redencin parcial del censal requiere la conformidad del
censualista.
y consiste esta causa en que el censatario puede extinguir el censal retornando el importe
del capital que recibi, ello siempre y cuando est al corriente de pago de las pensiones.
Tambin se puede pactar que el censal se irredimible, pero slo temporalmente.
Regulacin del violario:
Concepto:
Resulta del:
Artculo 10 de la Ley de pensiones peridicas:
El violario o pensin vitalicia consiste en el derecho de crdito a percibir
y la consiguiente obligacin de pagar una pensin peridica en dinero,
durante el tiempo definido por la vida de una o ms personas que estn
vivas en el momento de su constitucin.
Constitucin:
La vemos en el:
Artculo 11 de la Ley de pensiones peridicas:
1. La pensin vitalicia puede constituirse a ttulo oneroso, en cuyo caso
tiene como causa la percepcin de un capital en bienes muebles o
inmuebles, o a ttulo gratuito, en cuyo caso tiene como causa la mera
liberalidad.
2. Cuando la pensin vitalicia se constituye a ttulo gratuito, le son de
aplicacin las normas sobre donaciones. El constituyente puede
determinar expresamente en el momento de la constitucin que el
beneficiario no la pueda transmitir.
3. Cuando la pensin se constituye a ttulo oneroso, el transmitente
queda obligado al saneamiento en los mismos trminos que el vendedor.
Forma:
Nada dice esta Ley, pero habr que estar a lo dispuesto para las donaciones o
legados, y si se trata de un contrato en principio regir la libertad de forma.
Duracin:
Conforme al:

92

Artculo 12 de la Ley de pensiones peridicas:


1. La pensin vitalicia puede constituirse sobre la vida del deudor o de la
persona que se obliga a su pago, del acreedor o beneficiario, de quien
eventualmente entrega el capital o de una tercera persona o ms. No
puede constituirse un violario o pensin vitalicia sobre la existencia de
una persona jurdica por un tiempo superior a treinta aos.
2. Si la pensin se constituye sobre la vida de varias personas, el
derecho a percibirla ntegramente subsiste hasta la defuncin de la
ltima de dichas personas.
3. En caso de duda sobre la duracin de la pensin vitalicia se entiende
que es sobre la vida del acreedor.
la pensin vitalicia puede constituirse sobre la vida del acreedor o de otras personas.
Se coge como baremo la vida de una persona.
Si la pensin se constituye sobre la vida de varias personas el derecho a percibirla
ntegramente subsiste hasta la defuncin de la ltima de ellas.
En caso de duda sobre la duracin de la pensin vitalicia, se entiende que es sobre
la vida del acreedor.
Cuando la pensin se constituye sobre la vida de una persona jurdica su duracin
no puede ser superior a 30 aos.
Acreedores o beneficiarios
Artculo 13 de la Ley de pensiones peridicas:
1. Los acreedores o beneficiarios de la pensin vitalicia pueden ser
cualquier persona o personas, as como los concebidos y no naciods en
el momento de su constitucin.
2. No es necesario que el acreedor o beneficiario sea quien, en su caso,
entregue el capital o precio.
3. El acreedor o beneficiario puede ser una persona distinta a la persona
o personas sobre cuya vida se constituye la pensin. En dicho caso, si el
acreedor o beneficiario premuera a dichas personas, transmite el
derecho a cobrar la pensin vitalicia a sus herederos, hasta la extincin
de los mismos.
4. Cuando la pensin se ha constituido a favor de una pluralidad de
acreedores o beneficiarios la designacin puede ser simultnea o
sucesiva. Si la designacin es simultnea, la parte o cuota de cada una
de las personas que fallezca incrementa la de los dems. Si la
designacin es sucesiva, se aplican las limitaciones establecidas para la
sustitucin fideicomisaria.
5. Cuando la pensin se constituye a favor de una tercera persona
distinta de la que entrega el precio o capital, la designacin del
beneficiario puede revocarse antes de ser aceptada. En tal caso y
tambin en el de la renuncia del beneficiario, salvo que exista una
persona sustituta, la pensin se paga a quien entreg el capital.
Conforme al artculo anterior, lo ser cualquier persona, incluso los concebidos no
nacidos en el momento de su constitucin.
No es necesario que sea el acreedor quien entregue el capital, sino que puede ser
una tercera persona. Se dice que en este caso si el acreedor premuere a la persona cuya
vida se tiene en cuenta para fijar la duracin de la pensin, entonces se transmite el
derecho del acreedor a sus herederos.
Cuando la pensin se constituye a favor de varios acreedores hay que distinguir:

93

1) Designados simultneamente, la parte del que fallezca acrece a los dems.


2) Designados sucesivamente se aplican las limitaciones establecidas para la
sustitucin fideicomisaria.
Pago de la pensin:
Artculo 14 de la Ley de pensiones peridicas:
1. Las pensiones se pagan en la forma convenida en el ttulo de
constitucin y, en su defecto, por anticipado y en el domicilio del
acreedor.
2. La pensin correspondiente al periodo dentro del cual se ha producido
la defuncin de la persona o de la ltima de las personas sobre cuya vida
se haba constituido la pensin debe pagarse ntegramente.
3. En caso de duda sobre la periodicidad de la pensin, se estar a la de
los pagos efectuados.
Segn este artculo, las pensiones se han de pagar de la forma prevista en el ttulo
constitutivo, y en su defecto por anticipado, y en el domicilio del acreedor.
En el caso de impago reiterado, segn el:
Artculo 15.2 y 3 de la Ley de pensiones peridicas:
2. En caso de impago reiterado de las pensiones, tambin puede solicitarse a
la autoridad judicial que se adopten las medidas de garanta necesarias para
asegurar el pago de las pensiones futuras.
3. La pensin vitalicia puede asegurarse mediante garanta real. En dicho
caso podr constituirse en escritura pblica.
se puede solicitar al Juez que adopte las garantas necesarias para asegurar el pago de las
pensiones futuras, y siempre puede asegurarse el pago mediante garanta real.
En este caso se tiene que constituir la pensin vitalicia en escritura pblica.
Extincin:
Adems de por las causa generales de la extincin de las obligaciones, se
extinguen especficamente, segn el:
Artculo 16.1 de la Ley de pensiones peridicas:
1 1. El derecho a la pensin vitalicia se extingue por:
2 a) La muerte de las personas en relacin a cuyas vidas se haba
constituido, excepto cuando el deudor o la persona obligada al pago hayan
sido condenados por sentencia firme en su participacin en la causacin
de la citada muerte. En tal caso, y sin perjuicio de la responsabilidad civil
exigible, subsiste ntegro el derecho a percibir la pensin para el
beneficiario o sus sucesores, por toda la vida de ste o stos o por el
tiempo que les quede hasta llegar a la edad de noventa aos.
3 b) La redencin, que puede tener efecto, a voluntad del pagador de la
pensin si est al da del pago de las pensiones vencidas, con la restitucin
ntegra del capital o precio.
1) Por la muerte de las personas en relacin a cuyas vidas se haba contratado
(16.1.a). Se establece una excepcin, cuando el deudor ha sido condenado por haber
participado en la muerte de la persona cuya vida serva de baremo.
2) Por redencin. Por la restitucin del capital o del violario. Si el violario se otorga
gratuitamente se fija un capital como precio de la redencin.
Hay que tener en cuenta el:

94

Artculo 16.2 de la Ley de pensiones peridicas:


2. Es nula la pensin vitalicia constituida sobre la vida de una persona
fallecida a la fecha del otorgamiento o que sufra una enfermedad que
pueda llegar a causarle la muerte durante los dos meses siguientes a la
fecha de su constitucin.
PROTECCIN Y DEFENSA DE LOS CONSUMIDORES
Article 12.1.5 de lEstatut dAutonomia:
1. Dacord amb les base i lordenaci de lactivitat econmica general i la
poltica monetria de lEstat, correspon a la Generalitat, en els termes
dall que disposen els articles 38, 131, i els nmeros 11 i 13 de lapartat
1 del article 149 de la Constituci, la competncia exclusiva de les
mteries segents:
5) Comer interior, defensa del consumidor i de lusuari, sens perjudici
de la poltica general de preus i de la legislaci sobre la defensa de la
competncia. Denominacions dorigen en col.laboraci amb lEstat.
Este artculo atribuye a la Generalitat de Catalunya la competencia sobre la defensa
de los consumidores y del usuario, de acuerdo con las bases y la ordenacin de la
actividad econmica general y la poltica monetaria del Estado.
El Tribunal Constitucional ha delimitado el alcance de las competencias legislativas
de la Generalitat en lo referente a la proteccin de los consumidores.
De sus pronunciamientos se extrae la conclusin de que la defensa de los
consumidores es un materia interdisciplinaria, y que por su carcter, es compartida por el
Estado y las Comunidades Autnomas. Este carcter se debe a que para lograr la defensa
de los consumidores se utilizan remedios de naturaleza civil, mercantil y administrativa.
La legislacin catalana ms importante dictada en defensa de los consumidores,
siguiendo las pautas de la jurisprudencia del Tribunal Constitucional son:
- Ley 1/1983, de 18 de febrero, de regulacin administrativa de estructuras
comerciales y ventas especiales.
- Ley 1/1990, de 1 de enero, de disciplina de mercada y defensa de los
consumidores.
- Ley 23/1991, de 29 de noviembre, de comercio interior.
- Ley 24/1991, de 29 de noviembre, de la Vivienda.
- Ley 3/1993 de 5 de marzo, del Estatuto del Consumidor.
Esta normativa se ha de complementar con regulaciones sectoriales, como puede
ser en lo relativo a talleres de reparacin de vehculos, etc..
La normativa catalana sobre esta materia no regula la totalidad de los problemas
que plantea los derechos de los consumidores, por lo cual tambin es aplicable en
Catalua la Ley 26/1984, de 19 de julio, (LGDCU).
Respecto de los contratos de consumo, se trata normalmente de contratos de
adhesin, en los que son tpicas las condiciones generales de los contratos, regulados en
la Ley 26/1984.
Existen determinadas ventas especiales que pueden producir un perjuicio en el
consumidor, por hallarse ste en una situacin de inferioridad, o desprotegido.
Estas ventas se regulan bsicamente en las leyes 1/1983 y 23/1991, que contienen
una regulacin que tiende a reequilibrar el contrato en beneficio del consumidor.

95

Son:
1) Ventas ambulantes: Son aquellas que no tienen carcter sedentario, se hacen
fuera de establecimientos comerciales, en instalaciones comerciales desmontables.
La proteccin del consumidor se justifica por la ausencia de establecimiento
mercantil permanente, que permite identificar al comerciante, y en su caso exigirle
responsabilidad.
La proteccin se consigue mediante un sistema de permisos que han de obtener los
que realicen estas ventas para llevarlas a cabo.
2) Venta a domicilio: En la ley 1/1983 se definen de forma negativa. No se
consideran ventas a domicilio aquellas que se hacen correspondencia o en
establecimientos mercantiles.
La proteccin se intenta conseguir mediante la exigencia de una autorizacin.
La proteccin se justifica por la previsible falta de reflexin del consumidor al
adquirir el producto, porque en este tipo de ventas, el comprador se ve sorprendido en su
intimidad, porque no esperaba ninguna oferta de compra y por eso puede encontrarse
indefenso.
3) Venta por precio inferior:
Hay que distinguir:
A) Venta a prdida: Es aquella que tiene lugar cuando el precio de venta es inferior
al precio por el que se obtuvo la mercanca, o lo que costar reponer ese gnero.
B) Venta en liquidacin: Cuando cesa total o parcialmente el negocio.
C) Venta de saldos: Con la que se intenta dar salida a productos que tienen
defectos o estn deteriorados.
D) Venta a precios rebajados
Con la regulacin de estas ventas
correcto funcionamiento del mercado, y
comerciantes, pero tambin existen normas
como por ejemplo, la prohibicin de poner a
es de escaso valor o calidad.

lo que fundamentalmente se persigue es el


en concreto, la libre competencia de los
puntuales de proteccin de los consumidores,
la venta como gnero rebajado un gnero que

4) Venta con concurso, sorteos o regalos: Con stas, se pretender promocionar


determinados productos. La proteccin del consumidor se fundamenta en que ste, tiende
a rebajar sus exigencias en cuanto a la calidad de los productos ante la perspectiva de
obtener una ventaja.
Se exige que en la venta con sorteos, stos, estn autorizados.
Se prev como infraccin por fraude o engao que el consumidor no reciba el
regalo prometido, etc..
5) Venta sin contacto directo con el consumidor:
A) Venta a distancia: El riesgo principal es que no se reciban los productos que se
han solicitado.
Se exige que las empresas hagan constar en el Registro de Comerciantes una serie
de datos relacionados con la garanta de los productos que se ofrecen; una relacin de los

96
establecimientos que ofrecen esos productos; direcciones donde se atienden
reclamaciones, etc..
Las medidas de proteccin son: prohibicin de enviar mercancas no solicitadas;
que se fije un periodo de reflexin para probar el producto no inferior a 7 das; imposicin
de los gastos de devolucin del producto en caso de disconformidad
B) Venta automatizada: El riesgo es que el producto no est en condiciones.
En las ventas automticas se exigen ms requisitos de garanta que en el caso de
las ventas a distancia.
6) Venta en cadena: La ley 23/1991 la define como cualquier tipo de venta que
consista en ofrecer a los consumidores productos a precios reducidos o gratuitamente,
condicionando esta ventaja al hecho de que le consumidor consiga ms clientes.
Este tipo de venta est prohibido.

97
TEMA 6 ADQUISICIN DE LOS DERECHOS REALES
La regulacin de los derechos reales es muy fragmentaria en Derecho cataln, y por
eso en lo no previsto en l hay que acudir al Cdigo Civil.
Tambin es aplicable en Catalua la regulacin registral.
Los modos de adquirir los derechos reales en Catalua son tambin los previstos en
el:
Artculo 609 del Cdigo Civil
La propiedad se adquiere por la ocupacin.
La propiedad y los dems derechos sobre los bienes se adquieren por la
ley, por donacin, por sucesin testada e intestada y por consecuencia
de ciertos contratos mediante la tradicin.
Pueden tambin adquirirse por medio de la prescripcin.
Con respecto a la sucesin y a la donacin, como modos de adquisicin de
derechos reales, las veremos ms adelante.
Modos de adquirir:
Ocupacin: Considerando que la ocupacin es la toma de posesin de una cosa
sin dueo, con nimo de apropiarsela, este modo de adquirir, lo es de la propiedad, y
limitado a los bienes muebles, incluyendo tambin la caza y la pesca.
La falta de regulacin propia hace hace que sean aplicables los:
Artculo 610 del Cdigo Civil
Se adquieren por la ocupacin los bienes apropiables por su naturaleza
que carecen de dueo, como los animales que son objeto de la caza y
pesca, el tesoro oculto y las cosas muebles abandonadas.
Artculo 611 del Cdigo Civil
El derecho de caza y pesca se rige por leyes especiales.
Artculo 612 del Cdigo Civil
El propietario de un enjambre de abejas tendr derecho a perseguirlo
sobre el fundo ajeno, indemnizando al poseedor de ste el dao causado.
Si estuviere cercado, necesitar el consentimiento del dueo para
penetrar en l.
Cuando el propietario no haya perseguido, o cese de perseguir el
enjambre dos das consecutivos, podr el poseedor de la finca ocuparlo
o retenerlo.

98

El propietario de animales amansados podr tambin reclamarlos dentro


de veinte das, a contar desde su ocupacin por otro. Pasado este
trmino, pertenecern al que los haya cogido y conservado.
Artculo 613 del Cdigo Civil
Las palomas, conejos y peces, que de su respectivo criadero pasaren a
otro perteneciente a distinto dueo, sern propiedad de ste, siempre
que no hayan sido atrados por medio de algn artificio o fraude.
Artculo 614 del Cdigo Civil
El que por casualidad descubriere un tesoro oculto en propiedad ajena,
tendr el derecho que le concede el art. 351 de este Cdigo.
Artculo 615 del Cdigo Civil
El que encontrare una cosa mueble, que no sea tesoro, debe restituirla a
su anterior poseedor. Si ste no fuere conocido, deber consignarla
inmediatamente en poder del Alcalde del pueblo donde se hubiese
verificado el hallazgo.
El Alcalde har publicar ste, en la forma acostumbrada, dos domingos
consecutivos.
Si la cosa mueble no pudiere conservarse sin deterioro o sin hacer
gastos que disminuyan notablemente su valor, se vender en pblica
subasta luego que hubiesen pasado ocho das desde el segundo anuncio
sin haberse presentado el dueo, y se depositar su precio.
Pasados dos aos, a contar desde el da de la segunda publicacin, sin
haberse presentado el dueo, se adjudicar la cosa encontrada o su
valor al que la hubiese hallado.
Tanto ste como el propietario estarn obligados, cada cual en su caso, a
satisfacer los gastos.
Artculo 616 del Cdigo Civil
Si se presentare a tiempo el propietario, estar obligado a abonar, a ttulo
de premio, al que hubiese hecho el hallazgo, la dcima parte de la suma
o del precio de la cosa encontrada. Cuando el valor del hallazgo
excediese de 2000 pesetas, el premio se reducir a la vigsima parte en
cuanto al exceso.
Artculo 617 del Cdigo Civil
Los derechos sobre los objetos arrojados al mar o sobre los que las olas
arrojen a la playa, de cualquier naturaleza que sean, o sobre las plantas y
hierbas que crezcan en su ribera, se determinan por leyes especiales.
aunque alguna normas, de manera puntual, mencionan este mecanismo originario de
adquirir, por ejemplo, los Reglamentos para la ejecucin del Patrimonio de la
Generalitat de Catalua y el del Patrimonio de los Entes locales.
En la actualidad los bienes inmuebles no pueden adquirirse por ocupacin porque
pertenecen al Estado.
Este principio fue adoptado por la Ley de Mostrencos de 1839 y regogido en la
Ley de Patrimonio del Estado. En su da, el artculo 11 de la Ley 11/1981 del Patrimonio
de la Generalitat estableca que la Generalitat puede reivindicar los bienes inmuebles
detentados sin ttulo vlido por entidades o particulares.
Este precepto fue impugnado ante el Tribunal Constitucional y declarado nulo
mediante una sentencia del ao 1987, por considerar que es Ley catalana subrogaba a
la Generalitat en lugar del Estado, y para esto, entendi el Tribunal Constitucional, que
la Generalitat no es competente.

99
Ahora bien, en cambio, en materia de sucesiones, se ha considerado vlida la
llamada de la Generalitat como sucesor en ltima instancia, en el sistema de la
sucesin ab intestato.
Accesin: Es un modo de adquirir la propiedad por ocurrir ciertos hechos, que
segn la ley determinan la adquisicin de la propiedad (son hechos que no menciona el
artculo 609, pero este artculo si menciona la ley).
El Derecho civil cataln tiene una norma especfica sobre accesin inmobiliaria en
el:
Article 278 de la Compilaci:
El qui amb bona fe hagi edificat, sembrat, plantat o romput en sl daltri
podr retenir ledificaci, la plantaci o el conreu fin sque lamo reintegri,
fianci o consigni judicialment els preus del materials, llavors o plantes i
dels jornals dels operaris, en la quantia que declari aquell que en
pretengui la retenci, sens perjudici de les comprovacions posteriors.
Aquell qui en edificar, sembrar, plantar o rompre hagi obrat de mala fe
perdr a favor de lamo del sl, ledificaci, la plantaci o el conreu.
Doctrina y jurisprudencia catalanas entienden que esta norma no se aplica a los
casos de construccin extralimitada.
En estos casos los Tribunales catalanes aplican la doctrina jurisprudencial del
Tribunal Supremo sobre la accesin invertida.
El 278 centra la atencin en el derecho de retencin, y distingue los efectos de
edificar, sembrar, plantar o roturar en suelo de otro, segn sea de buena o mala fe la
persona que ha realizado estas actuaciones.
Buena fe: El Tribunal Superior de Justicia de Catalua ha interpretado el concepto
de buena fe en base a los:
Artculo 433 del Cdigo Civil
Se reputa poseedor de buena fe al que ignora que en su ttulo o modo de
adquirir exista vicio que lo invalide.
Se reputa poseedor de mala fe al que se halla en caso contrario.
Artculo 1950 del Cdigo Civil
La buena fe del poseedor consiste en la creencia de que la persona de
quien recibi la cosa era dueo de ella, y poda transmitir su dominio.
En alguna sentencia se ha considerado que es un poseedor de buena fe quien
construye en terreno ajeno, sabindolo, pero con la aquiescencia y aprobacin del
dueo del terreno.
La buena fe ha de ser valorada en el momento en que se realizan los actos de
incorporacin:
1) En este punto el Derecho cataln sigue el principio mala fides superveniens
nocet (mala fe sobrevenida), que es el principio adoptado por el derecho cannico,
que se sigue tambin en el:
Artculo 435 del Cdigo Civil
La posesin adquirida de buena fe no pierde este carcter sino en el
caso y desde el momento en que existan actos que acrediten que el
poseedor no ignora que posee la cosa indebidamente.
en oposicin al derecho romano.

100

2) Aplicacin del principio superficie solo cedit. Se parte del principio de que lo
que hay en la superficie ha de ceder en favor del dueo del suelo.
El 278 no recoge expresamente este principio porque se fija bsicamente en el
derecho de retencin, pero de su contexto no queda ninguna duda de que recoge este
principio.
Desde este punto de vista, el Derecho cataln llega a una solucin anloga a la
del:
Artculo 361 del Cdigo Civil
El dueo del terreno en que se edificare, sembrare o plantare de buena
fe, tendr derecho a hacer suya la obra, siembra o plantacin, previa la
indemnizacin establecida en los arts. 453 y 454, o a obligar al que
fabric o plant a pagarle el precio del terreno, y al que sembr, la renta
correspondiente.
pero sin reconocer al propietario del terreno la facultad de obligar al poseedor a pagarle
el terreno.
En Derecho cataln solo se contemplan las opciones del 361, por lo tanto deduce
la doctrina que en Catalua, si el propietario del terreno prefiere desprenderse de lo
que se ha construido, sembrado o plantado, tendr que negociarlo con el que realiz
esos actos, pero no podr imponerlo.
Partiendo de la regulacin del Cdigo Civil, entiende la doctrina, que se adquiere
la propiedad una vez que el propietario ejercite la opcin que tiene, mientras que en
Derecho cataln se suele interpretar que el otorgamiento al poseedor de un derecho de
retencin implica un reconocimiento de que el propietario del suelo adquiri desde le
mismo momento de la incorporacin la propiedad de lo que se halla en la superficie.
3) Derecho de retencin: Se configura como una excepcin a la obligacin de
restituir la posesin, y no comporta la facultad de realizar el valor de la cosa, ni ninguna
preferencia para el cobro, a diferencia de lo que se regula en la Ley de Garantas
Posesorias para bienes muebles.
Para dejar sin efecto este derecho, el propietario del suelo ha de reintegrar o
consignar el importe de los materiales y la mano de obra, en la cuanta que declare el
que ejercita el derecho de retencin. Se le concede una facultad unilateral para fijar el
precio, y si el propietario del terreno no est de acuerdo habr que ir a juicio.
4) Consecuencias de la mala fe del propietario del suelo: El 278 no regula esta
situacin. Es de mala fe cuando viendo que otro construye o siembra sobre su terreno,
no le dice nada.
Hay quien sugiere que en este caso hay que mantener los efectos que se aplican
a la buena fe del propietario, mientras que otros autores mantienen, que, adems de
de reintegrar el valor de los materiales y la mano de obra, habr de indemnizar todos
los daos que se produzcan.
Mala fe: El 278 no presenta diferencia respecto de la regulacin del:
Artculo 362 del Cdigo Civil
El que edifica, planta o siembra de mala fe en terreno ajeno, pierde lo
edificado, plantado o sembrado, sin derecho a indemnizacin.
por lo que se prev en el ltimo inciso del 278.

101
Esta norma no menciona el caso en que el propietario del suelo tambin sea de
mala fe.
En este caso la jurisprudencia ha admitido la aplicacin del criterio del:
Artculo 364 del Cdigo Civil
Cuando haya habido mala fe, no slo por parte del que edifica, siembra o
planta en terreno ajeno, sino tambin por parte del dueo de ste, los
derechos de uno y otro sern los mismos que tendran si hubiesen
procedido ambos de buena fe.
Se entiende haber mala fe por parte del dueo siempre que el hecho se
hubiere ejecutado a su vista, ciencia y paciencia, sin oponerse.
del que se desprende de que cuando hay mala fe por ambas partes, sta, se compensa, y
la posicin jurdica de ambas partes es la misma que si tuviesen buena fe.
Tradicin: La aceptacin de la teora del ttulo y el modo como mecanismo para
adquirir derechos reales recogida en el 609 del Cdigo Civil (visto atrs), se concreta en el
Derecho cataln en el:
Article 277 de la Compilaci:
En el contacte de compra-venda, la tradici o el lliurament de la cosa
venuda tindr lloc per qualsevol de las formes admeses en el Codi Civil i
tamb pel pacte en qu el venedor declara que extreu del seu poder i
possessi la cosa venuda i la transfereix al comprador amb facultad a
aquest per a prendre-la per si mateix i constituir-se en linterim possedor
en nom seu. Aix ser tamb daplicaci als contractes anlegs que
requereixen tradici.
Les despeses de lliurament de la cosa venuda seran de compte del
venedor. Les de latorgament de lescriptura, expedici de primera cpia i
altres posteriors a la venda seran a crrec del comprador, llevat pacte
contrari.
y tambin por el pacto.
De acuerdo con los precedentes de este artculo, en el mismo se regula la clusula
constitutum possessoria, que tiene la ventaja de transmitir la posesin inmediata del
adquirente del derecho real.
Usucapin: En Catalua no se distinguen dos tipos de usucapin, tan solo se
regula la conocida en el mbito de aplicacin del Cdigo Civil como usucapin
extraordinaria, porque la usucapin del dominio y otros derechos reales, se adquiere,
segn el:
Article 342 de la Compilaci:
La usucapi del domini i altres drets reals sobre coses inmobles, dhuc
les servituds no compreses a larticle 283, tindr lloc per la possessi en
concepte damo pel temps de tenta anys, sense necessitat de ttol ni de
bona fe. Aix mateix ser aplicable al domini i tots altres drets reals
sobre coses mobles, per el temps ser de sis anys.
por la posesin en concepto de propietario durante 30 aos sin necesidad de ttulo ni de
buena fe, si se trata de inmuebles.
En el caso de bienes muebles basta con la posesin durante 6 aos.
Aunque el 342 nicamente exige expresamente una posibilidad en concepto de
dueo, doctrina y jurisprudencia catalanas entienden, que adems, para que la posesin

102
sea ad usucapionem, ha de ser pblica, pacfica y no interrumpida, integrando lo no
regulado en Derecho cataln con lo previsto en el Cdigo Civil.
Existe en Derecho cataln un rgimen especfico de usucapin en:
1) Servidumbres, en la Ley de la Accin Negatoria, de los:
Article 6 de la Llei 13/1990
Les servituds es constitueixen per ttol, per usucapi i per disposici de
la llei.
Article 11 de la Llei 13/1990
Ladquisici de les servituds per usucapi t lloc mitjanant la possessi,
pblica, pacfica i ininterrompuda, en concepte de titular del dret de
servitud, per un perode de trenta anys.
se desprende que pueden usucapirse todo tipo de servidumbres.
2) Censos, segn el:
Article 3.b de la Llei de Censos
Els ttols de constituci del cens poden sser:
b) La usucapi. La quasi possessi del cens per espai de trenta anys
equival al ttol, si shan percebut les pensions durant aquest temps.
se dispone que se pueden constituir los censos mediante la usucapin, si durante
treinta aos se han percibido las pensiones correspondientes, con lo que en este caso
se llega a la adquisicin por la usucapin, aunque no exista propiamente una posesin
material, sino una cuasi posesin, que se considera apta para usucapir el derecho de
censo.
LIMITES DEL DERECHO DE PROPIEDAD
El legislador cataln no ha regulado el derecho de propiedad en general, por lo
que son aplicables los:
Artculo 348 del Cdigo Civil
La propiedad es el derecho de gozar y disponer de una cosa, sin ms
limitaciones que las establecidas en las leyes.
El propietario tiene accin contra el tenedor y el poseedor de la cosa para
reivindicarla.

103

Artculo 349 del Cdigo Civil


Nadie podr ser privado de su propiedad sino por Autoridad competente
y por causa justificada de utilidad pblica, previa siempre la
correspondiente indemnizacin.
Si no precediere este requisito, los Jueces ampararn y, en su caso,
reintegrarn en la posesin al expropiado.
Artculo 350 del Cdigo Civil
El propietario de un terreno es dueo de su superficie y de lo que est
debajo de ella, y puede hacer en l las obras, plantaciones y
excavaciones que le convengan, salvas las servidumbres, y con sujecin
a lo dispuesto en las leyes sobre Minas y Aguas y en los reglamentos de
polica.
Artculo 351 del Cdigo Civil
El tesoro oculto pertenece al dueo del terreno en que se hallare.
Sin embargo, cuando fuere hecho el descubrimiento en propiedad ajena,
o del Estado, y por casualidad, la mitad se aplicar al descubridor.
Si los efectos descubiertos fueren interesantes para las Ciencias o las
Artes, podr el Estado adquirirlos por su justo precio, que se distribuir
en conformidad a lo declarado.
Artculo 352 del Cdigo Civil
Se entiende por tesoro, para los efectos de la ley, el depsito oculto e
ignorado de dinero, alhajas u otros objetos preciosos, cuya legtima
pertenencia no conste.
S se ha fijado el legislador cataln en algunas modalidades de propiedad, como
la urbanstica; la de inmuebles, cuando se trata de viviendas, o la de los terrenos
forestales privados.
De otro lado la Ley de la Accin Negatoria, contempla las relaciones de vecindad
como lmites de la propiedad, y regula la accin negatoria como mecanismo de tutela
del propietario.
El Captulo IV de la Ley de la Accin Negatoria regula unos lmites bajo la rbrica
de Relaciones de Vecindad, que afectan a la propiedad inmobiliaria en beneficio de los
particulares, con el fin de dar solucin a conflictos de intereses que puedan darse entre
propietarios de predios vecinos.
Por esta razn los lmites del derecho de propiedad establecidos en inters
privado se denominan tambin relaciones de vecindad.
Estos lmites se configuran legalmente como restricciones impuestas al derecho
de propiedad, que en ningn caso suponen la subordinacin de una finca a la otra, que
es lo propio de la servidumbres, sino que las fincas afectadas lo estn, a estos efectos,
en situacin de igualdad y reciprocidad.
La inherencia de estos lmites al derecho de propiedad comporta que no dan
derecho a indemnizacin alguna.
Segn Puig Ferriol tambin se aplican en Derecho cataln los:

104
Artculo 569 del Cdigo Civil
Si fuere indispensable para construir o reparar algn edificio pasar
materiales por predio ajeno, o colocar en l andamios u otros objetos
para la obra, el dueo de este predio est obligado a consentirlo,
recibiendo la indemnizacin correspondiente al perjuicio que se le
irrogue.
Artculo 586 del Cdigo Civil
El propietario de un edificio est obligado a construir sus tejados o
cubierta de manera que las aguas pluviales caigan sobre su propio suelo
o sobre la calle o sitio pblico, y no sobre el suelo del vecino. Aun
cayendo sobre el propio suelo, el propietario est obligado a recoger las
aguas de modo que no causen perjuicio al predio contiguo.
La ley de la Accin Negatoria regula los lmites relativos a las relaciones de
vecindad en los:
1) Al cierre de las fincas. En el:
Article 34 de la Llei 13/1990
1. La mitgeria s forosa en les parets de tanca de patis, dhorts, de
jardins i de solars fins a lalria mnima de dos metres.
2. El sl de la tanca divisria es mitger, per el ve no t lobligaci de
contribuir a la meitad de les despeses de construcci i de manteniment
de la paret fins de que la seva banda hi edifiqui o tanqui la finca.
3. La paret de tanca entre dos predis es presumeix sempre mitgera.
con respecto a la medianeria en patios y huertos, y en el:
Article 36 de la Llei 13/1990
El propietari pot construir una paret i acostar-la o adossar-la de llarg o de
trevs a la paret vena, sense menyscabar-la i amb lobligaci de
respectar les servituds existents.
que se refiere al dret datans, que consiste en arrimar una pared a la del vecino, pero a
diferencia del derecho de medianeria, sin tener ningn derecho sobre la pared del vecino.
2) Distancia en materia de construcciones o plantaciones. Segn el:
Article 35 de la Llei 13/1990
Entre predis separats per una tanca, cap titular no pot mantenir un arbre
o un element de construcci que, por la proximitat a aquella, ninutilitzi la
funci de facilitar laccs al predi ve.
se hace referencia a los rboles y construcciones que estando cerca del cierre del predio
vecino impiden el paso al mismo, stos, no se pueden mantener.
Se hace referencia a los pozos en el:
Article 39 de la Llei 13/1990
Ning no pot obrir cap pou a una distncia menor de 60 cm. duna paret
mitgera o del lmit amb el predi ve. En tot cas, resta sempre salvat el que
disposa la legislaci sobre aiges.
y a las plantaciones de rboles y arbustos en el:

105
Article 41 de la Llei 13/1990
1. Sens perjudici del que disposa larticle 35, el propietari que planti
arbusts o arbres entre predis destinats a la plantaci o cultiu ho ha de
fer a una distncia mnima dun metre o de dos metres, respectivament,
de la lnia de parti.
2. Lacci per a exigir larrencament dels arbres o arbusts plantats en
contravenci del que disposa lapartat 1 prescriu als deu anys.
3. En mteria de plantaci forestal, hom sha de atenir a all que disposa
la legislaci especial.
3) Relativas a las aguas pluviales, en el:
Article 37 de la Llei 13/1990
1. Lamo del predi inferior s obligat a rebre les aiges pluvials que
arriben naturalment del predi superior, per el propietari daquest no pot
posar obstacles als curs de laigua ni alterar-ne el rgim, ni fer-lo ms
carregs.
2. Si en una finca hi ha obres de defensa contra laigua, lamo del predi
superior est obligat a permetre que el propietari del predi inferior faci
les obres de reparaci que siguin necessries.
4) El rgimen de luces y vistas, en concreto, en el:
Article 40 de la Llei 13/1990
1. Ning no pot tenir vistes ni llum sobre el predi ve, ni obrir cap finestra
o construir cap volads ni, tampoc, en la paret prpia que confronti amb
la del ve, si no t constituda una servitud a favor seu, sense deixar en el
terreny propi una androna de lamplada fixada per les ordinacions o pels
costums locals o, a manca daquests, dun metre en quadre, almenys,
comptat des de la paret la lnia ms sortida si hi havia volads.
2. Hom no pot obrir tampoc cap finestra en una paret contigua a la del ve
o que hi formi angle de seixanta graus si no s a una distncia mnima
dun metre i mig comptat des de la lnia duni dambdues parets.
se recoge el rgimen de la androna, que consiste en un espacio vaco que hay que dejar
entre dos fincas, y cuya anchura puede variar, segn la comarca de quer se trate (en
defecto de medida concreta, sta ser de 1 metro cuadrado, como regla general).
LAS INMISIONES Y LA ACCIN NEGATORIA
Inmisiones:
Se regulan en el Captulo I de la Ley de la Accin negatoria, , junto a la accin
negatoria que se concede al afectado para reaccionar contra las inmisiones.
Aunque la denominacin de la ley da un trato individualizado a las inmisiones, en
realidad las inmisiones entraan tambin lmites que se imponen con fundamento en las
relaciones de vecindad.
Este hecho resulta bastante claro del Prembulo de la Ley cuando precisa que
regular dos objetos especficos: las servidumbres y las relaciones de vecindad.
El rgimen de esta Ley resulta de normas de Derecho privado y de normas de
Derecho pblico. La Ley de la Accin Negatoria contiene normas de Derecho Privado, y
normas de Derecho pblico que se ocupan de bienes de inters general (Medioambiente,
Salud Pblica) y no de resolver posibles conflictos de intereses particulares entre vecinos
por razn de las inmisiones.
Derecho Privado de la Ley de la Accin Negatoria:

106
Concepto: Esta Ley no define las inmisiones, ni da ejemplos de inmisiones.
Doctrina y jurisprudencia la suelen definir como injerencias producidas por la
introduccin de materias imponderables procedentes de una finca que es la causante del
dao, y que son conducidas mecnica o fsicamente, ocasionando perjuicios en una finca
vecina. Los supuestos tpicos son: ruidos, olores, calor, vibraciones, radiaciones y otros
parecidos.
Caracteres:
1) Carcter material de las inmisiones: Esas injerencias han de producir
consecuencias fsicamente apreciables (se han de percibir por los sentidos).
2) Carcter indirecto: Han de tratarse de actividades que tienen lugar en la propia
finca de la que proceden y que repercuten perjudicialmente en la finca vecina(las acciones
directas no son inmisiones).
3) Continuidad: El perjuicio que provoca las inmisiones no se agota en un solo acto
sin que ha de tener una continuidad, porque si se agotara en un solo acto no sera
procedente aplicar el rgimen de las inmisiones.
Efectos:
La Ley de la Accin Negatoria distingue entre:
1) Inmisiones inocuas o que causan perjuicios no sustanciales.
2) Inmisiones que causan perjuicios sustanciales.
1) Inocuas:
Ha de soportarlos el vecino sin derecho a indemnizacin, siempre, segn la
doctrina, partiendo del:

107
Article 3 de la Llei 13/1990
1. Les inmission produdes per actes il.legtims del ve que causin danys
a linmoble sn prohibides, i generen responsabilitat pel dany causat. El
propietari de linmoble que s afectat per una inmissi dolosa o culposa
t acci negatria per fer-la cessar i t dret a rebre la indemnitzaci pels
danys causats.
2. Tot propietari ha de tolerar les inmissions provinents duna finca vena,
si aquestes son incues o si causen perjudicis no substancials.
3. Igualment, ha de tolerar les inmissions que produeixen perjudicis
substancials sin sn conseqencies de ls normal del predi ve, segons
el costum local, i si la cessaci comporta una despesa desproporcionada
econmicament. Tanmateix, pot adoptar les mesures procedents per tal
datenuar els danys a crrec del propietari ve.
4. En aquest cas, el propietari afectat t dret a la indemnitzaci pels
danys produts en el passat i a una compensaci econmica, fixada de
com acord o judicialment, pels que els pugui produir en el futur si
auqestes inmissions afecten exageradament al producte del predi o lus
normal daquest, segons el costum local.
5. Les inmissions substancials pronvinents dinstal-lacions autoritzades
administrativament noms faculten el propietari ve afectat per a
sol.licitar ladopci de les messures tcnicament possibles i
econmicament raonables per a evitar les conseqencies danyoses. Si
daquesta manera les conseqencies no es poden evitar, el propietari pot
reclamar la indemnitzaci corresponent pels danys i perjudicis que
sofreixi.
6. Cap propietari no s obligat a tolerar inmissions dirigides especialment
o artificialment vers la seva propietat.
no sean dolosas o culposas, y siempre que no estn dirigidas especial o artificialmente
hacia la propiedad del vecino (3 apartados 1.2.6)
2) Perjudiciales:
a) En estas segundas se puede ejercitar la accin negatoria con el fin de que cesen
las inmisiones.
b) Dan derecho a percibir una indemnizacin.
c) O, pueden dar lugar a ambas cosas.
Para adoptar una determinada solucin se tiene en cuenta el artculo 3 de la Ley de
Accin Negatoria (visto atrs):
1) Si las inmisiones son consecuencia del uso normal del predio, segn la
costumbre local, y si la cesacin comporta un gasto desproporcionado.
2) Si provienen de instalaciones autorizadas administrativamente.
Si concurren estas circunstancias no se puede ejercitar la accin negatoria para hacer
cesar las inmisiones, pero s es posible adoptar medidas para atenuar los daos o evitar
las consecuencias daosas, y en su caso, se puede pedir una indemnizacin.
La accin negatoria:
Concepto:
Se puede definir como aquella accin que se dirige a conseguir el cese de
perturbaciones presentes o la cesacin de perturbaciones futuras a la propiedad, segn el:

108
Article 2.1 de la Llei 13/1990
Lacci negatria t per objecte la protecci de la llibertad del domini
dels inmobles i el restabliment de la cosa a lestat anterior a una
pertorbaci jurdica o material.
Cuando no procede esta accin, procede la reivindicatoria.
De esta definicin resulta que en Derecho cataln, la accin negatoria tiene un
carcter residual y complementario de la accin reivindicatoria.
Presupuestos para su ejercicio:
1) La perturbacin ilegtima.
2) El perjuicio.
1) La perturbacin ilegtima, a su vez ha de reunir los siguientes requisitos:
a) No puede consistir en una privacin o retencin de la posesin , porque de ser
as, la accin pertinente es la reivindicatoria, o bien un interdicto, segn el:
Article 1.1 de la Llei 13/1990
1. El propietari dun inmoble t acci per fer cessar les pertobacions
il.legtimas del seu dret que no consisteixin en la privaci o el reteniment
indeguts de la possessi. Igualment en t per a exigir labstenci de
pertorbacions futures i previsibles daquest mateix gnere.
b) Ha de ser atribuible a una conducta humana.
c) Ha de ser persistente, porque si se origina por un hecho puntual habr que
reclamar una indemnizacin por daos y perjuicios, y si lo que se pretende es la abstencin
de una perturbacin futura, el peligro ha de se permanente.
La perturbacin puede ser jurdica o material (jurdica, puede ser por ejemplo,
cuando alguien que no est legitimado se atribuye un derecho de servidumbre, y material,
cuando se introducen inmisiones en la finca del vecino, o, por ejemplo, entrar en la finca
del vecino y cogerle fruta).
Para que la perturbacin se pueda calificar de ilegtima no es necesario que
concurra con dolo o culpa, es suficiente que el propietario no tenga la obligacin de
soportarla.
No hay perturbacin ilegtima si el propietario perjudicado ha renunciado
contractualmente al ejercicio de la accin, segn el:
Article 1.2.b) de la Llei 13/1990
2. No pertoca lacci:
b) Si, per disposici de la llei, o negoci jurdic, el propietari ha de
suportar la pertorbaci.
2) Este presupuesto resulta del:
Article 1.2.a) de la Llei 13/1990
2. No pertoca lacci:
a) Si els fets actuals que es pretenen fer cessar o els futurs que es
pretenen evitar no perjudiquen linters del propietari en la seva
propietat.

109
El perjuicio puede ser patrimonial o de otra naturaleza.
Legitimacin:
Legitimacin activa:
Corresponde al propietario del inmueble que padece la perturbacin, segn el
artculo 1.1 (visto atrs). La doctrina tambin reconoce esta legitimacin al titular de un
derecho real (usufructuario), y en la jurisprudencia menor, en el caso de las inmisiones
tambin se reconoce legitimacin al arrendatario.
Legitimacin pasiva:
La accin se ha de dirigir contra el responsable del perjuicio. El perjudicado ha de
probar que su propiedad est padeciendo una perturbacin o que existe una amenaza de
que la perturbacin se producir, y sobre la base de que la propiedad se presume libre de
cargas, corresponde al demandado probar que su actuacin es legtima, segn el:
Article 2.3 de la Llei 13/1990
3. En lexercici de lacci negatria, no cal que lactor provi la
il.legtimitat de la pertorbaci.
Contenido de la accin:
1) El contenido esencial de la accin es hacer cesar las perturbaciones ilegtimas o
exigir la abstencin de perturbaciones futuras y previsibles, segn el:
Article 2.2 de la Llei 13/1990
2. En lexercici de lacci negatria, ams de la cessaci de la
pertorbaci, hom pot reclamar la indemnitzaci corresponent pels danys
i perjudicis produts.
2) La posible reclamacin de una indemnizacin.
Hay que tener presente que cuando se pide una indemnizacin mediante el ejercicio
de la accin negatoria, entiende la doctrina que es necesario que exista culpa o
negligencia por parte del perturbador.
Prescripcin de esta accin:
Segn el:
Article 2.5 de la Llei 13/1990
Lacci negatria prescriu als cinc anys, comptadors a partir que el
propietari tingui coneixement de la pertorbaci il-legtima.
esta accin prescribe a los cinco aos, contados a partir del momento en que el propietario
tenga conocimiento de la perturbacin.
Precisiones:
1) Hay autores que entienden que no se puede dar el mismo trato a efectos de
prescripcin a la pretensin de la cesacin de las inmisiones y a la pretensin de
indemnizacin, porque si fundamentalmente lo que se persigue con la accin negatoria es
que cesen las perturbaciones, mientras existan se debe de poder pedir su cese. por eso

110
entienden que el plazo de prescripcin de 5 aos afecta a la pretensin de indemnizacin y
no a la de la cesacin de las perturbaciones.
2) Por lo que se refiere a las perturbaciones jurdicas, la posibilidad de pedir su
cese se agota con la usucapin por parte de la persona que se atribuye un determinado
derecho, en virtud del cual, dice estar legitimada para realizar la perturbacin.
Con esta interpretacin se evita la incongruencia que existe entre el tiempo de
ejercicio de la accin negatoria y el tiempo establecido para usucapir (se piensa en la
usucapin de las servidumbres).
EL USUFRUCTO
No ha sido objeto de regulacin completa por parte del legislador cataln, por lo
tanto resultan de aplicacin los:
Artculo 467 del Cdigo Civil
El usufructo da derecho a disfrutar los bienes ajenos con la obligacin
de conservar su forma y sustancia, a no ser que el ttulo de su
constitucin o la ley autoricen otra cosa.
Artculo 468 del Cdigo Civil
El usufructo se constituye por la ley, por la voluntad de los particulares
manifestada en actos entre vivos o en ltima voluntad, y por
prescripcin.
Artculo 469 del Cdigo Civil
Podr constituirse el usufructo en todo o parte de los frutos de la cosa, a
favor de una o varias personas, simultnea o sucesivamente, y en todo
caso desde o hasta cierto da, puramente o bajo condicin. Tambin
puede constituirse sobre un derecho, siempre que no sea personalsimo
o intransmisible.
Artculo 470 del Cdigo Civil
Los derechos y las obligaciones del usufructuario sern los que
determine el ttulo constitutivo del usufructo; en su defecto, o por
insuficiencia de ste, se observarn las disposiciones contenidas en las
dos secciones siguientes.
y siguientes del Cdigo Civil, en lo referente al usufructo.
El ordenamiento cataln regula algunos usufructos en el mbito del derecho de
familia y en el de sucesiones, limitndose a establecer particularidades del rgimen
general.
En la Compilacin se dedica al usufructo un ttulo especfico, cuando en realidad
se centra en la regulacin de unos determinados usufructos, que son el de rboles y el
de arbustos y el de bosques, en los artculos 279 a 282.
En funcin del objeto se hace una clasificacin de usufructos y se distingue:
1) Usufructo de rboles o arbustos que se renuevan o vuelven a brotar, segn el:

111
Article 279.1 de la Compilaci
Lusufructuari dun predi podr tallar a lpoca i a la ,manera que sigui
costum a la comarca els arbres i els arbusts que es renoven o rebrollen,
pel tronc o les arrels, si doncs no han estat plantats per a ombreig,
ornament o una altra destinaci especfica. En aquest cas noms podr
disposar de llurs productes i de llurs branques, mitjanant podada,
segons el costum.
2) Usufructo de rboles de ribera de crecimiento rpido, segn el:
Article 279.2 de la Compilaci
Als arbres de ribera, de creixena rpida, ser aplicable el que disposa el
pargraf anterior, amb lobligaci de reposar tot el que es talli.
3) Ususfructo de rboles nuevos o arbustos de vivero, segn el:
Article 279.3 de la Llei 13/1990
Lusufructuari podr disposar tamb dels planons o arbusts de viver,
per haur de reposar en temps hbil les tretes efectuades.
4) Usufructo de rboles o arbustos que despus
renacen, segn el:

de talados ni se renuevan ni

Article 280 de la Llei 13/1990


Tocant els arbres o arbusts que tots seguita de tallats no es renoven o
rebrollen, lusufructuari noms podr disposar de llurs productes
mitjanant podes de les branques, segons el costum de la comarca; si li
calia tallar cap arbre per a atendre les necessitats de la finca
usufructuada, necessitar autoritzaci del nu propietari.
5) Usufructo de rboles frutales, segn el:
Article 281.3 de la Llei 13/1990
3. Lusufructuari no pdr disposar de cap arbre fruiter, per podr
disposar del que hagi mort o deperit per accident, amb la obligaci de
reposar-lo.
En funcin de cual sea el objeto especfico, las facultades del usufructuario son
diferentes, por ejemplo, cuando se trata de rboles o arbustos que vuelven a brotar, el
usufructuario puede talar esos rboles.
No se permite la tala de los rboles que una vez talados no se renuevan.
El usufructo de bosque hace la distincin entre bosques que se destina a madera y
otros cuyo destino sea distinto, segn el:

112
Article 282 de la Llei 13/1990
Lusdefruit de boscos per llur naturalesa destinats a fusta donar dret a
efectuar tallades curtes adequades a lexplotaci racional, conformement
a un pla tcnic i amb sujecci als usos i costums de la comarca.
Quan els boscos tinguin una destinaci distinta de la dobtenir fusta,
lusufructuari no podr alterar-la, i, en conseqencia, li ser prohibit de
tallar arbres. Seran compresos en aquesta classe de boscos, entre altres,
els que abans de la constituci de lusdefruit tenien una funci desbarjo
o dornament de una finca, les masses darbrat destinades a fer ombra, a
augmentar laglutinament del sl o a fixar les sorres, a defensar els
predis dels vents, endegar les aiges, a donar fertilitat al sl i els
explotats per tal dobtenir productes distints de la fusta, com s ara la
rena, la saba, lescora i altres.
La regulacin de estos usufructos especficos comporta la inaplicabilidad de los:
Artculo 483 del Cdigo Civil
El usufructuario de vias, olivares u otros rboles o arbustos podr
aprovecharse de los pies muertos, y aun de los tronchados o arrancados
por accidente, con la obligacin de reemplazarlos por otros.
Artculo 484 del Cdigo Civil
Si, a consecuencia de un siniestro o caso extraordinario, las vias,
olivares u otros rboles o arbustos hubieran desaparecido en nmero tan
considerable que no fuese posible o resultase demasiado gravosa la
reposicin, el usufructuario podr dejar los pies muertos, cados o
tronchados a disposicin del propietario, y exigir de ste que los retire y
deje el suelo expedito.
Artculo 485 del Cdigo Civil
El usufructuario de un monte disfrutar todos los aprovechamientos que
pueda ste producir segn su naturaleza.
Siendo el monte tallar o de maderas de construccin, podr el
usufructuario hacer en l las talas o las cortas ordinarias que sola hacer
el dueo, y en su defecto las har acomodndose en el modo, porcin y
pocas, a la costumbre del lugar.
En todo caso har las talas o las cortas de modo que no perjudiquen a la
conservacin de la finca.
En los viveros de rboles podr el usufructuario hacer la entresaca
necesaria para que los que queden puedan desarrollarse
convenientemente.
Fuera de lo establecido en los prrafos anteriores, el usufructuario no
podr cortar rboles por el pie como no sea para reponer o mejorar
alguna de las cosas usufructuadas, y en este caso har saber
previamente al propietario la necesidad de la obra.
como ha dicho el Tribunal Supremo.
Existe un proyecto de ley para la regulacin de los derechos de usufructo, uso y
habitacin.
Se ha de destacar que en este proyecto se recoge una disposicin general que
hace referencia al usufructo de uso y al de habitacin, y es interesante la remisin que en
ltima instancia se hace al Cdigo Civil, para no repetir lo que en l se dice, ya que en el
fondo es derecho romano.
Despus hay disposiciones relativas al usufructo en general en el Captulo II.
Se regula el usufructo con capacidad de disposicin en el Captulo III.

113
En el Captulo IV se regula el usufructo de bosques y plantas de forma similar a lo
previsto en la Compilacin.
Se regula el usufructo de participaciones en fondos de inversin y recuerda al
usufructo de inversiones en Sociedades Annimas en el Captulo V.
En el Captulo VI se regulan los derechos de uso y habitacin.
LAS SERVIDUMBRES
Se regulan en el Captulo II de la Ley de la Accin Negatoria.
Primero se recogen unas disposiciones generales y despus se presta atencin a
varias servidumbres concretas.
Disposiciones generales:
Concepto:
Article 4 de la Llei 13/1990
1. La servitud s un dret real que grava parcialment un inmoble en
benefici dun altre. Linmoble a favor del qual est constituda la servitud
es diu predi dominant, i el que la pateix, predi servent.
2. El titular del predi dominant pot utilitzar el servent en la mesura
determinada pel ttol constitutiu de la llei.
3. El titular del predi servent no pot realitzar els actes ni exercir els drets
per als quals estaria legitimat si no existia la servitud.
partiendo de esta definicin se pueden destacar como:
Caracteres:
1) La servidumbre opera como derecho real sobre inmuebles vecinos, no hace falta
que sean colindantes.
Se regula en esta ley las servidumbres prediales, no las personales, sin embargo,
se ha dicho que sobre la base del principio de numerus apertus, podran pactarse
servidumbres personales.
2) La utilidad es parcial pues no se excluye el uso del predio por parte del titular del
predio sirviente.
3) No se exige que los dos predios pertenezcan a propietarios diferentes, a
diferencia de lo que sucede en el:
Artculo 530 del Cdigo Civil
La servidumbre es un gravamen impuesto sobre un inmueble en
beneficio de otro perteneciente a distinto dueo.
El inmueble a cuyo favor est constituida la servidumbre se llama predio
dominante; el que la sufre, predio sirviente.
En el:
Article 17 de la Llei 13/1990
La servitus no sextingeix pel sol fet que sarribin a reunir en una sola
persona las propietats dels predis dominant y servent, per linteressat
pot manifestar la seva voluntad dextingir-la i dobtenir-ne la cancelaci
registral.
se admite la servidumbre de propietario, por influencia alemana.

114

4) La ley de la Accin Negatoria recoge como clasificacin de las servidumbres de


una lado las servidumbres forzosas y las voluntarias, y de otro, las servidumbres positivas y
las negativas, aunque no las denomina como tales en este ltimo caso.
No se han hecho clasificaciones de servidumbres aparentes y no aparentes,
continuas y discontinuas, como en el:
Artculo 532 del Cdigo Civil
Las servidumbres pueden ser continuas o discontinuas, aparentes o no
aparentes.
Continuas son aquellas cuyo uso es o puede ser incesante, sin la
intervencin de ningn hecho del hombre.
Discontinuas son las que se usan a intervalos ms o menos largos y
dependen de actos del hombre.
Aparentes, las que se anuncian y estn continuamente a la vista por
signos exteriores que revelan el uso y aprovechamiento de las mismas.
No aparentes, las que no presentan indicio alguno exterior de su
existencia.
Se han considerado ajenas al derecho cataln.
Constitucin:
Se constituyen:
1) Por ttulo oneroso o gratuito. intervivos o mortis causa.
2) Por usucapin (posesin pblica, pacfica e ininterrumpida en concepto de dueo
por ms de 30 aos, segn el artculo 11 de la 13/1990).
3) Por disposicin legal. Son aquellas que puede exigir un sujeto por as preverlo la
Ley.
Estos modos se recogen en el:
Article 6 de la Llei 13/1990
Les servituds es constitueixen per ttol, per usucapi i per disposici de
la llei.
Hay que aadir que el propietario de dos fincas, unilateralmente, puede constituir
una servidumbre sobre una de las fincas, en favor de la otra, de manera tcita o expresa.
Esto tiene escasa relevancia, excepto, en el caso de que se enajene una de las fincas.
La mera existencia de un signo aparente que de publicidad sobre una servidumbre
no se considera ttulo suficiente para su continuidad, si el propietario al enajenar el predio
sirviente, no manifiesta que esta es su voluntad.
Este es un aspecto en que el derecho cataln difiere del:
Artculo 541 del Cdigo Civil
La existencia de un signo aparente de servidumbre entre dos fincas,
establecido por el propietario de ambas, se considerar, si se enajenare
una, como ttulo para que la servidumbre contine activa y pasivamente,
a no ser que, al tiempo de separarse la propiedad de las dos fincas, se
exprese lo contrario en el ttulo de enajenacin de cualquiera de ellas, o
se haga desaparecer aquel signo antes del otorgamiento de la escritura.
Contenido:

115

Sobre esto hay que destacar:


1) La servidumbre ha de ejercitarse civiliter, es decir, el titular de la servidumbre
puede tratar de obtener el mximo rendimiento para el predio dominante, pero ocasionando
las mnimas molestias al predio sirviente.
Por eso el:
Article 8 de la Llei 13/1990
La servitud es constitueix per a utilitat exclusiva del predi dominant i no
sestn ms enll del que cal per assolir-la.
Congruentemente con esto, si el titular del predio sirviente considera que el ejercicio
del derecho de servidumbre le resulta demasiado gravoso o incmodo podr exigir las
modificaciones que crea conveniente, siempre que no perjudique el uso de la servidumbre,
o su valor, y que el titular del predio sirviente sufrague los gastos que produzcan las
modificaciones.
Por otra parte se faculta al titular del predio dominante a realizar las obras que
hagan falta pagndolas l, pero si el titular del predio sirviente tambin se beneficia,
debern contribuir al pago proporcionalmente, segn el:
Article 10.2 i 3 de la Llei 13/1990
2. Correspon al propietari del predi dominant el pagament de les
despeses destabliment i manteniment de les instal.lacions necessries
per a ls de la servitud.
3. Nogensmenys, si la instal.laci seveix tamb per a la utilitat del
propietari del predi servent, aquest hi ha de contribuir proporcionalment.
2) El titular del derecho de servidumbre tiene la accin confesoria para mantener
su derecho de servidumbre, o que le sea restituido el ejercicio de su derecho, segn el:
Article 5 de la Llei13/1990
1. El titular del predi dominant t acci real per a mantenir i restituir
lexercici de la servitud establerta per la utilitat del seu predi contra el
titular del predi servent que shi oposi.
2. Lactor ha de provar lexistncia de la servitud i la lesi causada a
aquest dret.
3. Lacci confessria prescriu als trenta anys comptats des de lacte
obstatiu.
Est legitimado para ejercitar esta accin:
Activamente: El titular del predio dominante.
Doctrina y jurisprudencia entienden que tambin puede ejercitar esta accin, el
usufructuario, el censatario, etc..
Pasivamente: El titular del predio sirviente, que es quien normalmente impide el
ejercicio de la servidumbre, pero tambin se reconoce a cualquier tercero que obstaculice
el ejercicio de la servidumbre.
Nada se dice de que si al mismo tiempo que se ejercita la accin confesoria se
puede reclamar la indemnizacin por daos y perjuicios.
Hay autores que entienden que al ejercitar la accin confesoria se puede pedir una
indemnizacin, otros defienden la solucin contraria, basndose en la literalidad de la ley,
que no hace alusin a la indemnizacin, y entienden que la reclamacin de indemnizacin
tendr que ser objeto de una accin independiente, y que slo procedera se concurrieran
los requisitos del:

116

Artculo 1902 del Cdigo Civil


El que por accin u omisin causa dao a otro, interviniendo culpa o
negligencia, est obligado a reparar el dao causado.
Extincin:
Las causas se recogen en el:
Article 13 de la Llei 13/1990
Les servituds sextingeixen:
a) Pel no-s durant trenta anys.
b) Per larribada del terme, en les temporals, o pel compliment de la
condici, en les condicionals.
c) Per renncia del titular del predi dominant.
d) Per redempci convinguda entre els titulars dels predis dominants i
servents.
En el:
Article 14 del la Llei 13/1990
1. Si lexercici de la servitud esdev impossible, el titular del predi
servent en pot exigir lextinci.
2. La impossibilitat dexigir la servitud es determina en funci de la
naturalesa de la servitud a la qual afecta, per en cap cas no es t en
compte la que dura menys dun any complet.
3. El titular del predi que fou dominant t dret a reclamar al titular del que
fou servent el restabliment, sense indemnitzaci, de la servitud si, abans
de transcrrer el temps necessari per a la prescripci, les circumstncies
del predi dominant y servent en permeten novament lexercici.
se recoge como causa de extincin la imposibilidad del ejercicio de la servidumbre.
En ese caso el titular del predio sirviente puede exigir su extincin.
Existen normas especiales sobre extincin de servidumbres de luces y desages en
el:
Article 15 de la Llei 13/1990
1. La servitud de llums consistent en la lluerna, o sia, el buit que mesura
una amplria constant en el parament extern de a2cm i una alria
mnima de 45cm i mxima de 70cm, i la de degots o desgus adquirides
per usucapi sextingeixen si, per voluntad de lamo del predi dominant,
hom en fa desaparixer el signe exterior, finestra, canal o conducci,
mitjantant el qual sexercia.
2. En el cas que les dites servituds hagin estat constituides per ttol,
noms sextingeixen per no-s durant trenta anys.
La servidumbre no se extingue por consolidacin, segn el:
Article 17 de la Llei 13/1990
La servitus no sextingeix pel sol fet que sarribin a reunir en una sola
persona las propietats dels predis dominant y servent, per linteressat
pot manifestar la seva voluntad dextingir-la i dobtenir-ne la cancelaci
registral.

117
El:
Article 16 de la Llei 13/1990
1. La divisi del predi dominant no extingeix la servitud, per tampoc no
en pot fer ms carregs lexercici.
2. Si la servitud noms s til `per a alguna de les finques que resulten
de la divisi, el titular o els titulars del predi servent en poden exigir
lextinci respecte a les altres.
3. En cas de divisi o segregaci, els titulars de la finca o finques
resultants que no tenen cap utilitat per al predi dominant poden exigir
lextinci de la servitud respecte daquelles finques.
recoge el caso en que a consecuencia de la divisin de los predios dominante y sirviente,
las fincas dejen de prestar la utilidad que justifica el mantenimiento de la servidumbre.
Entonces los titulares de los predios sirvientes pueden pedir su extincin.
Servidumbres reguladas en derecho cataln:
La Ley de la Accin negatoria regula algunas servidumbres forzosas, que son
aquellas cuya constitucin puede ser impuesta por el titular del predio beneficiado, por
preverlo as la Ley.
En concreto son:
1) Servidumbre de paso, regulada en los:
Article 18 de la Llei 13/1990
1. El propietari duna finca que, per utilitzar-la con cal, necessita una sortida a un
cam pblic, la pot exigir als seus vens amb lacord previ duna indemnitzaci
pels perjudicis causats.
2. Lamplada i les caracterstiques del pas shan de fixar per les necessitats del
conreu o la utilitzaci normal del predi dominant.
3. La indemnitzaci ha de consistir en el preu del terreny afectat, llevat que la utilitzi
tamb el propietari del predi servent; en aquest cas, la indemnitzaci sha de
reduir proporcionalment a la utilitzaci respectiva prevista.
4. El pas sha de donar pel punt menys perjudicial o incmode per als inmobles
gravats i, alhora, ms beneficis per al predi dominant.
Article 19 de la Llei 13/1990
El titular del predi servent pot exigir lextinci daquestes servituds si la sortida a
la via pblica s inutilitzada per un acte arbitrari del titular del predi dominant;
aqust, per, pot reclamar lestabliment de la servitud tornant a pagar la
indemnitzaci corresonent.
Article 20 de la Llei 13/1990
S, com a conseqncia dun acte de disposici sobre una o ms parts duna
finca, en resulta alguna part sense sortida, els titulars de las que en tenen han de
concedir pas a la part sense sortida.
Article 21 de la Llei 13/1990
1. La servitud de pas s accesria de les servituds principals
daqeducte, de squia, de pastures, de llenyes i de la de xarxes aries i
conduccions superficials i subterrnies a que es refereix larticle 22.
2. Tamb s accesria per a fer les instal.lacions necessries per a
establir una servitud i per a realitzar-hi els treballs de reparaci i
conservaci.
cuya finalidad es la de conseguir tener salida a un camino pblico.

118
El titular del predio sirviente tendr una indemnizacin que consistir en el precio del
terreno afectado.
Si tambin se aprovecha de la construccin de la servidumbre el propietario del
predio sirviente, en ese caso la indemnizacin se tendr que reducir proporcionalmente a la
utilizacin de cada uno de ellos, segn el 18.3 (visto atrs).
2) Servidumbre de redes areas y conducciones superficiales y subterrneas del:
Article 22 de la Llei 13/1990
1. El propietari dun inmoble ha de premetre, a canvi de la indemnitzaci
corresponent, la instal.laci a travs de la seva finca i en benefici duna
altra, de xarxes aries i conduccions seperficials i subterrnies si la
conexi a les conduccions pbliques no es pot fer per un altre lloc sense
despeses desproporcionades i si els perjudicis ocasionats no sn
substancials.
2. Si linteressat necessita noms conectar el seu predi a la conduci que
discorre pel predi ve, t dret a fer-ho si paga les despeses de la
connexi i la part proporcional de la que al principi va a pagar el
propietari afectat.
3. Lamo del predi pel qual ha de discrrer la conducci pot exigir que
aquesta es faci de manera que ell tamb sen pugui servir; en aquest cas,
ha de contribuir proporcionalment a les despeses produdes per la
connexi.
4. Els interessats han de contribuir al manteniment de la instal.laci
proporcionalment a ls que en fan.
5. En cas que les instal.lacions a qu fan referncia els apartats, 1, 2, 3 i
4, produeixin perjudicis, el beneficiat per la servitud els ha dindemnitzar.
Esta servidumbre obliga al titular de la finca gravada a soportar las redes areas y
las conducciones superficiales y subterrneas si no pueden conducirse por otro lugar sin
gastos desproporcionados y si los perjuicios ocasionados no son sustanciales.
El titular de la finca gravada tiene derecho a indemnizacin.
2) Servidumbre de acueducto, segn el:
Article 23 de la Llei 13/1990
1. La servitud forosa daqeducte permet al propietari del predi dominant conduirhi aigua a travs del predi servent.
2. Aquesta servitud atribueix al propietari del predi dominant les facultats
especificades en la llei i en el ttol constitutiu i, en tot cas, les segents:
a) Construir squia, mantenir-la i netejar-la de fang i altres residus i
deixar-los al marge.
b) Fer reparacions i millores que no facin ms carregosa la servitud i no
perjudiquin el predi servent.
3. El titular del predi dominant s responsable dels perjudicis causats, per
inmissions, filtracions i altres defectes de construcci.
Permite al titular del predio dominante conducir el agua a travs del predio sirviente.
Esta servidumbre comporta la construccin, conservacin y limpieza de las acequias, las
reparaciones y mejoras que no hagan ms gravosa la servidumbre.
Como contrapartida el titular del predio dominante es responsable por daos y
perjuicios causados por la construccin, as como de las inmisiones y filtraciones que se
produzcan.
Las dos primeras servidumbres, segn el:

119
Article 24 de la Llei 13/1990
1. Les servituds foroses a qu es refereixen els articles 18 i segents
fins al 22 shan de regular, en all que no determina el ttol constitutiu,
pel que estableixen les normes per a les servituds voluntries
contingudes en els articles 8 i segents fins al 17, que el siguin
aplicables.
2. La servitud forosa daqeducte sha de regir per la legislaci
daiges.
en lo no determinado por el ttulo constitutivo de las mismas, se regularn por las normas
de las servidumbres voluntarias, mientras que la servidumbre de acueducto se regir por la
Ley de Aguas.
Estas servidumbres no son las nicas reguladas por el derecho cataln, pues
existen otras, en otras leyes.
4) Servidumbres de luces y vistas, que se ve en los:
Article 25 de la Llei 13/1990
1. La servitud voluntria de llums permet rebre la llum que entra pel predi
servent i passa al predi dominant.
2. La servitud voluntria de vistes comprn la de llums i permet dobrir
finestres.
Article 26 de la Llei 13/1990
Si un predi t constituda a favor seu una servitud de llums i vistes, lamo
del predi servent que vulgui edificar ha de deixar davant de lobertura
landrona a qu es refereix larticle 40, llevat que el ttol constitutiu
estableixi una altra cosa; pot, per obrir finestres que rebin la llum per la
dita androna.
La servidumbre de luces es aquella que permite recibir la luz que entra por otro
predio, mientras que la de vistas es aquella que permite no slo eso, sino otras cosas.
Lo normal es que se constituya una servidumbre de luces y vistas, cuando esto
ocurre, es necesario respetar la androna.
LOS CENSOS
La ley 6/1990, de 16 de marzo, de los Censos, configura la enfitusis, no como una
divisin de dominio, sino como un derecho real, y la regula junto al censo vitalicio.
Concepto:
Se desprende del:
Article 1 de la Llei de Censos
El cens s una pretaci peridica dinerria anual de carcter perpetu o
temporal que es vincula a la propietat duna finca, la qual respon
directament i inmediata del seu pagament.
Rep el nom de censatari el qui est obligat a pagar la pensi i el de
censalista el qui t dret a rebre-la.
Caracteres:

120
1) Los censos, comportan en Derecho cataln una sujecin directa de la finca, real,
es decir, el acreedor de la pensin, adems de tener una accin personal frente al
censatario, tambin tiene una accin real, pues responde la propia finca.
2) Los censos tienen, en Derecho cataln, una vocacin a durar indefinidamente,
por lo que se prev en el:
Article 8.2 de la Llei de Censos
2. La pensi solament pot consistir en diners. En el ttol de la constituci
del cens, o tamb posteriorment, per acord entre el censalista i el
censatari, es pot determinar una clusula destabilitzaci del valor de la
pensi.
que se puedan pactar clusulas de estabilizacin de la pensin (si no el importe de la
pensin, con el paso del tiempo, podra ser ridculo).
3) El contenido esencial del censo es la pensin, que slo se puede pagar en dinero
(8.2), a diferencia de lo que sucede en el:
Artculo 1613.2 del Cdigo Civil
La pensin o canon de los censos se determinar por las partes al otorgar el
contrato.
2. Podr consistir en dinero o frutos.
que admite que se pueda pagar en dinero o frutos.
Adems, la falta de pago de la pensin, en Derecho cataln, no comporta que la
finca caiga en comiso, segn el:
Article 8.7 de la Llei de Censos
7. La manca de pagaments de les pensions no fa caure la finca en coms.
El coms no pot sser pactat en el ttol de constituci del cens.
a diferencia de lo previsto en el:
Artculo 1648
Caer en comiso la finca, y el dueo directo podr reclamar su
devolucin:
1) Por falta de pago de la pensin durante tres aos consecutivos.
2) Si el enfiteuta no cumple la condicin estipulada en el contrato o
deteriora gravemente la finca.
que dispone que en el caso de impago de la pensin la finca caer en comiso y el dueo
directo podr reclamar su devolucin, por falta de pago de tres aos consecutivos, o si el
enfiteuta no cumple la condicin estipulada en el contrato.
Su pago es anual, sin perjuicio de que se puede pactar un pago fraccionado, segn
el:
Article 8.3 de la Llei de Censos
La pensi ha dsser sempre anual, sens perjudici de que per estipulaci
o per clusula expressa es pugui determinar una forma fraccionada de
pagament.
4) El:

121
Article 6 de la Llei de Censos
1. Els censos sn esencialments divisibles. La divisi duna finca
gravada amb un cens comporta la divisi del gravamen, de manera que
hi hagi tants censos com a finques gravades.
2. La divisi del cens correspon al censatari, el qual distribueix la pensi
equitativament en funci de la superfcie i segons les caracterstiques de
la finca gravada. Quan alguna de les finques resultants de la divisi del
cens estigui constituda en rgim de propietat horitzontal, la pensi que
shi assigni dacord amb el pargraf anterior sha de distribuir entre els
elements que conformen la dita propietat en proporci a la quota
corresponent a cadascun daquests elements.
3. El censatari ha de notificar feafentment la divisi al censalista en el
seu domicili en el termini de tres mesos. En cas que el domicili no sigui
conegut, aquesta circumstncia sha de fer constar en lescriptura
pblica de divisi del cens i el registrador de la propietat, una vegada
inscrita, hja de publicar durant tres mesos edictes que anuncin la dita
divisi a lAjuntament del terme municipal on radiqui la finca dividida.
4. El censalista t un termini de caducitat dun any per a impugnar
judicialment la divisi.
prev que los censos son esencialmente divisibles.
La divisin del censo corresponde al censatario y basta con que le notifique
fehacientemente la divisin al censualista.
En cambio, en el Cdigo Civil, como regla general, no puede dividirse entre dos o
ms personas las fincas gravadas con censo, ya que solo es posible con el consentimiento
expreso del censualista. El fundamento de que esto se as en el Cdigo Civil reside en
evitar problemas al censualista, pues si el censo se divide, el cobro de la pensin se ha de
efectuar a diferentes personas.
Constitucin:
Los ttulos de constitucin de los censos, ya sean enfitutico o vitalicio, son:
1) El contrato.
2) La usucapin.
3) Las disposiciones mortis causa, segn el:
Article 3 de la Llei de Censos
Els ttols de constituci del cens pode sser:
a) El contracte. La constituci contractual dun cens es pot fer:
Primer: Per la transmissi de la titularitat del dret de propietat al
censatari, a canvi de la prestaci peridica anual al censalista. En aquest
cas de constituci del cens es pot determinar el pagament a favor del
censalista i per una sola vegada, al comptat o a terminis, dun quantitat
que sanomena entrada.
Segon: Per revessejats, en virtud de la constituci del cens pel propietari
de la finca i la cessi a tercer del dret a rebre la prestaci peridica
anual.
b) La usucapi. La quasi possessi del cens per espai de trenta anys
equival a ttol, si shan percebut les pensions durant aquest temps.
c) La disposici per causa de mort.
La costitucin negocial exige escritura pblica, ya que se dice en el:

122
Article 4 de la Llei de Censos
La constituci negocial dun cens ha de fer-se necessriament en
escriptura pblica, en la qual sha deexpressar la pensi i sha de fer
constar la valoraci de la finca a lefecte de redempci.
que es requisito de validez (tambin lo es de eficacia). Segn algn autor, Carmen Gete
Alonso, por ejemplo, opinan que si no se otorga escritura pblica el contrato vincular a las
partes, pero con un carcter meramente obligacional, pero que el censo como derecho real
no llegar a nacer.
En la escritura se ha de expresar la pensin y la valoracin de la finca (artculo 4), y
adems, si se constituye en censo enfitutico se tendr que hacer constar el llusme y la
fadiga, si es que ene ese caso concreto existen esos derechos.
El censo como derecho real podr acceder al Registro de la Propiedad, pero la
inscripcin no es constitutiva. El derecho real nace con el otorgamiento de la escritura
pblica.
En el:
Article 7.1 de la Llei de Censos
1. La inscripci de censos al Registre de la Propietat han dexpressar la
classe del cens, la pensi que implica, la valoraci de la finca a efectes
de redempci, el llusme i la fadiga, si shan estipulat, i el ttol de
constituci, a ms de les altres circumstncies exigides per la legislaci
hipotecaria.
se enumeran los conceptos que se deben de expresar en la inscripcin, adems de los
exigidos por la legislacin hipotecaria.
Tambin tiene lugar la constitucin de la usucapin por la cuasi posesin que tiene
lugar por la percepcin del pago de la prestacin peridica durante treinta aos, segn el
artculo 3.b) (visto atrs).
Extincin:
El derecho de censo se extingue por las causas recogidas en el:
Article 10 de la Llei de Censos
El cens sextingeix:
a) Per prdua de la finca:
1. En el cas dexpropiaci forosa sha defectuar necessriament la
redempci del cens.
2. La prdua parcial de la finca no eximeix de pagar la pensi, llevat que
la prdua afecti la major part de la finca, ja que, llavors, es redueix
proporcionalment la pensi.
b) Per expiraci del termini o del compliment de la condici.
c) Per consolidaci.
d) Per prescripci extintiva, que corre des de el dia que el censatari deixa
de pagar la pensi.
e) Per redempci.
f) Per renncia del censalista.
a) Prdida total de la finca.
b) Expiracin del trmino o por el cumplimiento de la condicin.
c) Por consolidacin, al reunirse la calidad de censatario y censualista en una
misma persona.
d) Por prescripcin extintiva.
e) Por redencin.
f) Por renuncia del censualista.

123
La ley de Censos concede especial atencin a la redencin que permite extinguir,
tanto censos perpetuos, como los de carcter temporal en los que se haya pactado
expresamente su redencin. En el:
Article 11 de la Llei de Censos
1. Els censos de carcter perpetu i els de carcter temporal en els quals
shagia estipulat expressament sn redimibles a voluntad del censatari.
2. En els censos de carcter perpetu i en els de carcter temporal
constituts como redimibles en els quals no es determini res diferent en
el ttol de constituci, el censatari no pot imposar la reempci fins que
hagin transcorregut vint anys de la constituci del cens.
3. Aix no obstant, en els censos de carcter perpetu es pot pactar la noredimibilitat del cens per un termini mxim de seixanta anys, o durant la
vida del censalista i una generaci ms. La generaci es considera
extingida en morir el darrer del descendents en primer grau del
censalista.
se establecen unos perodos mximos y mnimos para el ejercicio del derecho de
redencin.
La redencin se ha de formalizar en escritura pblica, no puede ser parcial y tiene
lugar mediante la entrega de una cantidad equivalente al valor de la finca, segn el:
Article 12 de la Llei de Censos
1. La redempci no pot sser parcial, de manera que ha de comprendre
necessariament i ntegrament la pensi i, si esacau, els altres drets
inherents al cens.
2. El censatari no pot imposar la redempci si no est al corrent en el
pagament de tot all que degui al censalista per ra del cens.
3. La redempci es formalitza en escriptura pblica i sefectua, si no hi ha
un acord en contra, amb el lliurament de la quantitat equivalent al valor
de la finca que consti en el ttol de constituci. En el cas que shagi
estipulat el llusme, el preu de redempci ha dincloure tamb limport
dun llusme. En el supsit que el cens shagi adquirit per usucapi, el
valor de la finca ha dsser el que tenia en el moment diniciar-se
lesmentada usucapi.
4. Del preu de redempci, sen dedueix lentrada, si se nha estipulat e
pagament en el ttol de constituci
5. El preu de redempci, si no es pacta el contrari, sha de satisfer en
diner i al comptat.
Clases de censos en derecho cataln:
En el Cdigo civil se regulan tres clases de censos, el enfitutico, en el:
Artculo 1605 del Cdigo Civil
Es enfitutico el censo cuando una persona cede a otra el dominio til de
una finca, reservndose el directo y el derecho a percibir del enfiteuta
una pensin anual en reconocimiento de este mismo dominio.
el consignativo, del:
Artculo 1606 del Cdigo Civil
Es consignativo el censo, cuando el censatario impone sobre un
inmueble de su propiedad el gravamen del canon o pensin que se
obliga a pagar al censualista por el capital que de ste recibe en dinero.

124
y el reservativo, del:
Artculo 1607 del Cdigo Civil
Es reservativo el censo, cuando una persona cede a otra el pleno
dominio de un inmueble, reservndose el derecho a percibir sobre el
mismo inmueble una pensin anual que deba pagar el censatario.
En Derecho civil cataln existen, segn el:
Article 2 de la Llei de Censos
El cens pot sser constitut amb carcter perpetu i redimible a voluntad
del censatari, dacord amb el requisits establerts pels articles 11 i 12, el
qual pren la denominaci de cens entitutic, o amb carcter temporal i
irredimible a voluntat del censatari, sens perjudici que expressament
sen pugui estipular la redimibilitat, el qual pren la denominaci de cens
vitalici.
El censo enfitutico se caracteriza por su vocacin de perpetuidad y su redimibilidad
a voluntad del censatario, y el vitalicio por su carcter temporal y su irremibilidad, aunque
se puede pactar su redimibilidad.
Censo enfitutico: Puede dar derecho, adems de al cobro de la pensin, al
llusme (laudemio), y tambin puede dar derecho a la fadiga, que es un derecho de
adquisicin preferente, que comporta en un primer momento un derecho de tanteo, y ms
tarde un derecho de retracto.
Llusme: Hay que recordar que el llusme es la cantidad que recibe el censualista
en caso de transmisin onerosa de la finca. Esta obligado a satisfacerlo el adquirente,
segn el:
Article 14 de la Llei de Censos
1. Quan sha pactat, el censalista t dret a precebre el llusme per cada
transmissi de la finca, fora dels casos regulats per larticle 15.
2. En cas dusdefruit, el dret a percebre el llusme correspon a
lusufructuari.
En el:
Article 15 de la Llei de Censos
En cap cas no es deu el llusme:
1. En alienacions fetes per expropiaci forosa o per aportaci de la finca
a juntes de compensaci o adjudicaci daquestes als seus mebres.
2. En alienacions fetes a ttol gratut, sigui qui sigui ladquirent, i en les
transmissions per causa de mort.
3. En les adjudicacions de la finca per dissoluci de comunitats
matrimonials de bns o per cessi substitutiva de pensi, en supsits de
divorci o separaci i en el de nul.litat del matrimoni.
4. En lagnici de bona fe, s a dir, la declaraci que, dins de lany de la
signatura del contracte, fa el comprador dhaver fet ladquisici en
inters i amb diner de la persona que designa.
se establecen excepciones con respecto al cobro del llusme, estas son: las
enajenaciones pro expropiacin forzosa, a ttulo gratuito, las transmisiones mortis causa,
etc..
No se diferencia respecto del Cdigo Civil.
Fadiga: El equivalente en el Cdigo Civil es el derecho de retracto.

125
Es un derecho de adquisicin preferente que puede ejercitar siempre el censatario,
y de existir pacto expreso tambin el censualista, segn el:
Article 22.1 de la Llei de Censos
1. El dret de prelaci anomenat fadiga, el qual es reconeix per llei noms
al censatari, pot sser atorgat al censalista si sha determinat
expressament al ttol de constituci.
El Cdigo Civil, en el:
Artculo 1636 del Cdigo Civil
Corresponden recprocamente al dueo directo y al til el derecho de
tanteo y el de retracto, siempre que vendan o den en pago su respectivo
dominio sobre la finca enfitutica.
Esta disposicin no es aplicable a las enajenaciones onerosas por causa
de utilidad pblica.
se prev que corresponden recprocamente al dueo directo y al til el derecho de tanteo
y retracto.
Aqu subyace un poco la distinta configuracin del censo enfitutico en uno y otro
ordenamiento.
En Derecho cataln, en principio, el derecho de fadiga adopta la forma de tanteo,
y nicamente ha lugar al ejercicio del retracto si no se notifica a quien tiene derecho a
ejercitar el derecho preferente de enajenacin, es decir, que si se produce la venta, slo ha
lugar al derecho de retracto si no se produce la notificacin de la que se habla en el:
Article 23.2 de la Llei de Censos
2. Si no hi ha notificaci, el censalista i el censatari tenen, recprocament,
el dret de retracte, que pot sser exercit dins de lany segent a la data
de la inscripci de la alienaci en el Registre de la Propietat.
Se recogen las excepciones al derecho de fadiga en el:
Article 25 de la Llei de Censos
El dret de fadiga no t lloc:
1. En les permutes.
2. En les retrovendes.
3. En les transaccions.
4. En les altres alienacions en les quals el titular del dret no pugui fer o
donar all a qu shagi obligat ladquirent.
Censo vitalicio: Otorga al censualista el derecho a pedir una pensin peridica
anual, durante la vida de una o dos personas que vivan en el momento de la constitucin
del censo, segn el:
Article 28 de la Llei de Censos
El cens vitalici atorga al censalista el dret a rebre una prestaci peridica
anual durant la vida duna o dues persones que visquin en el moment de
la constituci del cens.
Se trata, en principio, de un censo irredimible salvo acuerdo en contra, segn el:

126
Article 29 de la Llei de Censos
El vitalici s irredimible, llevat dacord mutu o disposici en contra.
El censo vitalicio tiene un carcter aleatorio, dado que su duracin depende del
tiempo que vivan una o dos personas, por eso se prev en el:
Article 30.2 de la Llei de Censos
2. Aix no obstant, el cens constitut resta sense efecte si la persona o
persones sobre la vida de les quals sha constitut moren, com a
conseqncia duna malaltia existent en el moment de la constituci,
dins els dos mesos segents a aquesta. Se nexceptua el temps que la
malaltia fos coneguda pel censalista.
que queda sin efecto el censo constituido sobre la vida de una persona o persones que
estuviesen enfermas al tiempo de su constitucin si mueren en los dos meses siguientes a
la misma, con la excepcin del tiempo en que la enfermedad fuese conocida por el
censualista.
Es posible constituir el censo en favor del transmitente de la finca o de otras
personas, en este caso estaremos ante un contrato a favor de terceros, por lo que se
tendr que tener en cuenta el:
Artculo 1257.2 del Cdigo civil
2. Si el contrato contuviere alguna estipulacin en favor de un tercero,
ste podr exigir su cumplimiento, siempre que hubiese hecho saber su
aceptacin al obligado antes de que haya sido aqulla revocada.
En caso de pluralidad de beneficiarios, cuando el nombramiento haya sido conjunto,
si uno de ellos no acepta o muere, su cuota incrementar la de los otros, segn el:
Article 30.3 de la Llei de Censos
En el supsit de cotitularidad del dret de cens, quan la designaci dels
beneficiaris ha estat conjunta, si un dells no accepta o, havent acceptat,
es mor, la seva quota en el dret de cens incrementa la dels altres
beneficiaris.
A la pensin que hay que pagar se refiere el:
Article 31 de la Llei de Censos
1. El pagament de les pensions, amb independncia de la forma de
pagament fraccionat convinguda, si es tracta danualitats venudes, es fa
de manera que la corresponent a lany que mori la darrera de les
persones a favor de les quals sha constitut el cens s pagada als seus
hereus en la part proporcional als dies que hagi viscut. Per, si s per
anualitats avanades, la corresponent al perde de defunci sabona
ntegra sense que el censatari tingui dret a devoluci.
2. No es pot exigir el pagament de la pensi sense acreditar que la
persona per a la vida de la qual sha establert s viva.
que distingue segn se haya pactado el pago de la pensin por anualidades vencidas o
anticipadas.
Como contenido accesorio puede pactarse que quien transmite la propiedad de la
finca a cambio de la pensin (censualista), retenga la posesin mediante un derecho de
usufructo o de habitacin, segn el:

127
Article 32 de la Llei de Censos
Pot pactar-se vlidament que la persona que trnsmet la finca a canvi de
la pensi retingui, amb carcter vitalici o temporal, un dret dusdefruit o
dhabitaci sobre la mateixa finca, la qual es consolida necessriament
amb la propietat quan sextingeix el cens.
Con este pacto se ha pretendido mejorar la situacin econmica de muchos
pensionistas que solo tienen la casa donde habitan.
Rabassa morta: Junto a la enfiteusis, la rabassa morta ha sido una de las
instituciones fundamentales para el desarrollo econmico de la agricultura catalana.
Consiste en la cesin de un terreno para el cultivo de vias por el tiempo que vivan
las primeras cepas, quedando obligado el cesionario al pago de una pensin anual en
frutos o en dinero, se regula, o ms bien se hace alusin a ella, en el artculo 320 de la
Compilacin, que remite directamente al:
Artculo 1656 del Cdigo Civil
El contrato en cuya virtud el dueo del suelo cede su uso para plantar
vias por el tiempo que vivieren las primeras cepas, pagndole el
cesionario una renta o pensin anual en frutos o en dinero, se regir por
las reglas siguientes:
1) Se tendr por extinguido a los cincuenta aos de la concesin,
cuando en sta no se hubiese fijado expresamente otro plazo.
2) Tambin quedar extinguido por muerte de las primeras cepas, o por
quedar infructferas las dos terceras partes de las plantadas.
3) El cesionario o colono puede hacer renuevos y mugrones durante el
tiempo del contrato.
4) No pierde su carcter este contrato por la facultad de hacer otras
plantaciones en el terreno concedido, siempre que sea su principal
objeto la plantacin de vias.
5) El cesionario puede transmitir libremente su derecho a ttulo oneroso
o gratuito, pero sin que pueda dividirse el uso de la finca, a no
consentirlo expresamente su dueo.
6) En las enajenaciones a ttulo oneroso, el cedente y el cesionario
tendrn recprocamente los derechos de tanteo y de retracto, conforme a
lo prevenido para la enfiteusis, y con la obligacin de darse el aviso
previo que se ordena en el art. 1637.
7) El colono o cesionario puede dimitir o devolver la finca al cedente
cuando le convenga, abonando los deterioros causados por su culpa.
8) El cesionario no tendr derecho a las mejoras que existan en la finca
al tiempo de la extincin del contrato, siempre que sean necesarias o
hechas en cumplimiento de lo pactado.
En cuanto a las tiles y voluntarias, tampoco tendr derecho a su abono,
a no haberlas ejecutado con consentimiento por escrito del dueo del
terreno, obligndose a abonarlas. En este caso se abonarn dichas
mejoras por el valor que tengan al devolver la finca.
9) El cedente podr hacer uso de la accin de desahucio por
cumplimiento del trmino del contrato.
10) Cuando despus de terminado el plazo de los cincuenta aos o el
fijado expresamente por los interesados, continuare el cesionario en el
uso y aprovechamiento de la finca por consentimiento tcito del cedente,
no podr aqul ser desahuciado sin el aviso previo que ste deber darle
con un ao de antelacin para la conclusin del contrato.
Sobre su naturaleza, la ambigedad ya resulta del propio Cdigo Civil, porque se
regula la rabassa morta en la Seccin II, bajo la rbrica de los foros y otros contratos

128
anlogos a la enfiteusis, mientras que en el artculo 1656, se califica al cesionario, de
colono, y se concede al propietario la posibilidad de desahuciar la colono como si de un
arrendatario se tratara (reglas 3, 9 y 10 del 1656).
LAS GARANTAS MOBILIARIAS. EL DERECHO DE RETENCIN
En la actualidad, la Ley 22/91, de 29 de noviembre, de Garantas posesorias sobre
cosa mueble regula los derechos de retencin y prenda, calificando ambas figuras como
derechos reales, lo que supone una novedad con respecto a lo previsto en el Cdigo Civil
sobre el derecho de retencin.
Ambas figuras se regulan en el derecho cataln con la idea de adaptarlas al trfico
jurdico actual (esto se ve en el Prembulo de la Ley).
Ambos derechos, retencin y prenda, generan tres efectos comunes:
1) La retencin de la posesin de la cosa hasta el completo pago de la cosa
garantizada, segn el:
Article 2.1.a) de la Llei de GPSCM
1. Els efectes dels drets de garantia mobiliria sn:
a) La retenci de la possessi de la cosa fins al pagament complet del
dute garantit.
2) La imputacin de los frutos al pago de los interese, y si procede al del capital.
Con este segundo efecto se recoge legalmente el pacto anticrtico, segn el:
Article 2.1.b) de la Llei de GPSCM
1. Els efectes dels drets de garantia mobiliria sn:
b) La imputaci dels fruits de la cosa als interessos del deute garantit i, si
sescau, al capital.
3) El efecto comn es el de la realizacin del valor de la cosa en los casos previstos
legalmente, segn el:
Article 2.1.c) de la Llei de GPSCM
1. Els efectes dels drets de garantia mobiliria sn:
c) La realitzaci del valor de la cosa, en els casos previstos legalment.
Adems en el:
Article 2.2 de la Llei de GPSCM
Tant en la imputaci dels fruits com en latribuci del preu obtingut en la
realitzaci del valor de la cosa, el crdit del retenidor se sotmet a les
regles generals sobre prelaci de crdits
se aade que tanto en la imputacin de los frutos, como en la atribucin del precio
obtenido por la realizacin del valor de la cosa, el crdito del retenedor se somete a las
reglas generales de la prelacin de crditos, de los
Artculo 1921 del Cdigo Civil
Los crditos se clasificarn, para su graduacin y pago, por el orden y en los
trminos que en este captulo se establecen.
Artculo 1922 del Cdigo Civil
Con relacin a determinados bienes muebles del deudor, gozan de preferencia:

129
1) Los crditos por construccin, reparacin, conservacin o precio de venta de
bienes muebles que estn en poder del deudor, hasta donde alcance el valor de los
mismos.
2) Los garantizados con prenda que se halle en poder del acreedor, sobre la cosa
empeada y hasta donde alcance su valor.
3) Los garantizados con fianza de efectos o valores, constituida en establecimiento
pblico o mercantil, sobre la fianza y por el valor de los efectos de la misma.
4) Los crditos por transporte, sobre los efectos transportados, por el precio del
mismo, gastos y derechos de conduccin y conservacin, hasta la entrega y durante
treinta das despus de sta.
5) Los de hospedaje, sobre los muebles del deudor existentes en la posada.
6) Los crditos por semillas y gastos de cultivo y recoleccin anticipados al deudor,
sobre los frutos de la cosecha para que sirvieron.
7) Los crditos por alquileres y rentas de un ao, sobre los bienes muebles del
arrendatario existentes en la finca arrendada y sobre los frutos de la misma.
Si los bienes muebles sobre que recae la preferencia hubieren sido sustrados, el
acreedor podr reclamarlos de quien los tuviese, dentro del trmino de treinta das
contados desde que ocurri la sustraccin.
Artculo 1923 del Cdigo Civil
Con relacin a determinados bienes inmuebles y derechos reales del deudor, gozan
de preferencia:
1) Los crditos a favor del Estado, sobre los bienes de los contribuyentes, por el
importe de la ltima anualidad, vencida y no pagada, de los impuestos que graviten
sobre ellos.
2) Los crditos de los aseguradores, sobre los bienes asegurados, por los premios
del seguro de dos aos; y, si fuere el seguro mutuo, por los dos ltimos dividendos
que se hubiesen repartido.
3) Los crditos hipotecarios y los refaccionarios, anotados e inscritos en el Registro
de la Propiedad, sobre los bienes hipotecados o que hubiesen sido objeto de la
refaccin.
4) Los crditos preventivamente anotados en el Registro de la Propiedad en virtud
de mandamiento judicial, por embargos, secuestros o ejecucin de sentencias, sobre
los bienes anotados, y slo en cuanto a crditos posteriores.
5) Los refaccionarios no anotados ni inscritos, sobre los inmuebles a que la
refaccin se refiera, y slo respecto a otros crditos distintos de los expresados en
los cuatro nmeros anteriores.
Artculo 1924 del Cdigo Civil
Con relacin a los dems bienes muebles e inmuebles del deudor, gozan de
preferencia:
1) Los crditos a favor de la provincia o del Municipio, por los impuestos de la ltima
anualidad vencida y no pagada, no comprendidos en el art. 1923 nm. 1.
2) Los devengados:
A) Por gastos de justicia y de administracin del concurso en inters comn
de los acreedores, hechos con la debida autorizacin o aprobacin.
B) Por los funerales del deudor, segn el uso del lugar, y tambin los de su
cnyuge y los de sus hijos constituidos bajo su patria potestad, si no
tuviesen bienes propios.
C) Por gastos de la ltima enfermedad de las mismas personas, causados en
el ltimo ao, contado hasta el da del fallecimiento.
D) Por los salarios y sueldos de los trabajadores por cuenta ajena y del
servicio domstico correspondientes al ltimo ao.
E) Por las cuotas correspondientes a los regmenes obligatorios de subsidios,
seguros sociales y mutualismo laboral por el mismo perodo de tiempo que

130
seala el apartado anterior, siempre que no tengan reconocida mayor
preferencia con arreglo al artculo precedente.
F) Por anticipaciones hechas al deudor, para s y su familia constituida bajo
su autoridad, en comestibles, vestido o calzado, en el mismo perodo de
tiempo.
G) Por pensiones alimenticias durante el juicio de concurso, a no ser que se
funden en un ttulo de mera liberalidad.
3) Los crditos que sin privilegio especial consten:
A) En escritura pblica.
B) Por sentencia firme, si hubiesen sido objeto de litigio.
Estos crditos tendrn preferencia entre s por el orden de antigedad de las fechas
de las escrituras y de las sentencias.

131
Artculo 1925 del Cdigo Civil
No gozarn de preferencia los crditos de cualquiera otra clase, o por
cualquiera otro ttulo, no comprendidos en los artculos anteriores.
Artculo 1926 del Cdigo Civil
Los crditos que gozan de preferencia con relacin a determinados
bienes muebles, excluyen a todos los dems hasta donde alcance el
valor del mueble a que la preferencia se refiere.
Si concurren dos o ms respecto a determinados muebles, se
observarn, en cuanto a la prelacin para su pago, las reglas siguientes:
1) El crdito pignoraticio excluye a los dems hasta donde alcance el
valor de la cosa dada en prenda.
2) En el caso de fianza, si estuviere sta legtimamente constituida a
favor de ms de un acreedor, la prelacin entre ellos se determinar por
el orden de fechas de la prestacin de la garanta.
3) Los crditos por anticipo de semillas, gastos de cultivo y recoleccin,
sern preferidos a los de alquileres y rentas sobre los frutos de la
cosecha para que aqullos sirvieron.
4) En los dems casos el precio de los muebles se distribuir a prorrata
entre los crditos que gocen de especial preferencia con relacin a los
mismos.
Artculo 1927 del Cdigo Civil
Los crditos que gozan de preferencia con relacin a determinados
bienes inmuebles o derechos reales, excluyen a todos los dems por su
importe hasta donde alcance el valor del inmueble o derecho real a que
la preferencia se refiera.
Si concurrieren dos o ms crditos respecto a determinados inmuebles
o derechos reales, se observarn, en cuanto a su respectiva prelacin,
las reglas siguientes:
1) Sern preferidos, por su orden, los expresados en los nms. 1 y 2
art. 1923 a los comprendidos en los dems nmeros del mismo.
2) Los hipotecarios y refaccionarios, anotados o inscritos, que se
expresan en el nm. 3 del citado art. 1923 y los comprendidos en el nm.
4 del mismo, gozarn de prelacin entre s por el orden de antigedad
de las respectivas inscripciones o anotaciones en el Registro de la
Propiedad.
3) Los refaccionarios no anotados ni inscritos en el Registro a que se
refiere el nm. 5 art. 1923, gozarn de prelacin entre s por el orden
inverso de su antigedad.
Artculo 1928 del Cdigo Civil
El remanente del caudal del deudor, despus de pagados los crditos
que gocen de preferencia con relacin a determinados bienes, muebles o
inmuebles, se acumular a los bienes libres que aqul tuviere para el
pago de los dems crditos.
Los que, gozando de preferencia con relacin a determinados bienes,
muebles o inmuebles, no hubiesen sido totalmente satisfechos con el
importe de stos, lo sern, en cuanto al dficit, por el orden y en el lugar
que les corresponda segn su respectiva naturaleza.
Artculo 1929 del Cdigo Civil
Los crditos que no gocen de preferencia con relacin a determinados
bienes, y los que la gozaren, por la cantidad no realizada, o cuando
hubiese prescrito el derecho a la preferencia, se satisfarn conforme a
las reglas siguientes:

132
1) Por el orden establecido en el art. 1924.
2) Los preferentes por fechas, por el orden de stas, y los que la
tuviesen comn, a prorrata.
3) Los crditos comunes a que se refiere el art. 1925, sin consideracin
a sus fechas.
La naturaleza jurdica en el derecho de retencin en el mbito de aplicacin del
Cdigo Civil es discutida, porque ms bien se considera que se trata de una facultad que
refuerza la posicin del acreedor, y tradicionalmente se le ha negado al derecho de
retencin recogido en el Cdigo Civil la naturaleza de derecho real, por eso en Derecho
cataln es una innovacin, porque configura al derecho de retencin como un derecho real,
y como tal tiene los atributos siguientes:
1) Poder inmediato sobre la cosa.
2) La reipersecutoriedad.
3) La facultad de realizacin del valor.
No sucede lo mismo con el derecho de prenda, porque la regulacin en Derecho
cataln de la actual ley de prenda sigue la lnea tradicional del Cdigo Civil, sin perjuicio de
algunas particularidades, por eso se justifica que se centre la atencin en el derecho de
retencin.
Derecho de retencin:
Presupuestos para que suceda:
Han de concurrir:
1) Posesin de buena fe por parte del retenedor.
2) Obligacin de entregar la cosa poseda.
3) Existencia de una deuda a favor de quien retiene.
Ahora bien, esas deudas han de ser las previstas en el:
Article 4.1 de la Llei de GPSCM
1. Les obligacions que originen el dret de retenci sn:
a) El rescabalament de les despeses necessries per a la conservaci i
gesti de la cosa.
b) Els rescabalaments dels danys produts per ra de la cosa a la
persona obligada al lliurament.
c) La retribuci de lactivitat realitzada per ra de la cosa, per encrrec
del possedor legtim, sempre que hi hagi hagut un pressupost acxceptat
i que lactivitat realitzada sadeqi a aquest.
d) Els interessos de les obligacions garantides en aquest article, des de
sigui notificat el dret de retenci en la forma prevista en aquest article.
e) Qualsevol altre deute al qual la llei atorgui expressament aquesta
garantia.
A) La indemnizacin por gastos necesarios, parece que se excluye la de gastos
tiles.
B) Cuando se trata de indemnizaciones por daos producidos por razn de la cosa
a la persona obligado a la entrega.
C) Cuando se trata de retribuciones por la actividad realizada por razn de la cosa.
D) Cuando se trata de intereses de las obligaciones a los que se ha hecho antes
alusin (obligaciones generalizadas de este artculo).
E) Cualquier otra deuda a la que la ley otorgue expresamente esta garanta.

133
4) Hace referencia a la ejecucin del derecho de retencin, y es que para que sea
oponible este derecho ante terceros y se pueda ejercitar, el retenedor ha de hacer la
comunicacin notarial prevista en el:
Article 4.2 de la Llei de GPSCM
2. El retenidor ha de comunicar notarialment al deutor i al propietari, si
fos un altre, la decisi de retenir, la liquidaci practicada i la
determinaci de limport de les obligacions precedents. Aquests poden
oposar-shi judicialment durant el termini de tres mesos, a comptar des
de la data de la notificaci.
Los destinatarios de esa comunicacin notarial son, el deudor y en su caso el
propietario del bien retenido, y el contenido de esa comunicacin ha de se, en esencia el
siguiente:
a) Se ha de incluir la decisin de retener.
b) Se ha de incluir la liquidacin practicada.
c) Se ha de determinar el importe de las obligaciones.
Contenido:
El retenedor ostenta las siguientes facultades:
1) Puede retener la cosa hasta el pago completo de la deuda asegurada, sin
perjuicio del derecho de sustitucin previsto en el:
Article 7.1 de la Llei de GPSCM
1. Durant la retenci, el deutor pot imposar al retenidor la substituci de
la cosa retinguda per una garantia real o fianament solidari de lentitat
de crdit, que siguin suficients.
Se prev esto porque puede existir una grave desproporcin entre el importe de la
deuda y el bien retenido, o puede tener un gran valor de uso para su propietario.
Como la posibilidad de esa sustitucin disminuye la presin sobre el deudor,
supone el derecho de retencin, es posible que el retenedor no lo acepte, en cuyo caso, se
tendr que solicitar judicialmente.
2) Perseguir la cosa. Como derecho real, el derecho de retencin no se extingue
aunque el retenedor pierda la posesin.
Esto suceder si el retenedor devuelve voluntariamente la cosa, segn el:
Article 5.3 de la Llei de GPSCM
3. El dret de retenci sextingeix si el retenidor torna voluntriament la
cosa, encara que posteriorment en recuperi la possessi.
porque puede recuperar la posesin mediante los interdictos.
3) Imputar los frutos a los intereses, y en su caso al capital.
4) Realizar el valor de la cosa retenida.
5) Derecho a cobrar preferentemente con cargo a lo obtenido, ello sometido a las
reglas generales obre prelacin de crditos contenidas en los artculos 1921 al 1929 del
Cdigo Civil (vistos atrs).

134
Como contrapartida, se le impone al retenedor el deber de conservar la cosa
retenida con diligencia y slo le cabe el uso conservativo de la misma, segn el:
Article 5.2 de la Llei de GPSCM
2. El retenidor ha de conservar amb diligncia la cosa retinguda, i no la
pot utilitzar llevat de ls consevatiu. Les despeses necessries
resultants daquesta conservaci queden sotmeses al rgim general de la
retenci.
Ejecucin: El impago de la obligacin asegurada con el derecho de retencin
permite ejecutar la garanta siempre que hayan transcurrido tres meses desde que conste
fehacientemente la retencin, es decir, desde que se haya comunicado notarialmente, pues
constar desde que se haya efectuado la comunicacin notarial.
La ejecucin puede ser de dos tipos:
Notarial: La ley de Garantas posesorias sobre cosas muebles, en su:
Article 6.1 i 2 de la Llei de GPSCM
1. El retenidor, a partir dels tres mesos que consti de manera fefaent la
retenci, feta en la forma prevista en larticle 4, pot procedir a lalienaci
de la cosa per subhasta pblica notarial.
2. s requisit de lexecuci forosa notarial haver procedit a la valoraci
del b, de mutu acord entre el creditor i el propietari, i que no hi hagi
hagut loposici judicial prevista a larticle 4.
se refiere a la comunicacin notarial y a la posibilidad de la enajenacin de la cosa retenida
en subasta pblica, para lo que se han de cumplir dos requisitos:
1) Valoracin del bien de mutuo acuerdo entre acreedor y propietario.
2) Que no haya existido oposicin judicial a la comunicacin notarial.
Judicial: Aunque la Ley de Garantas posesorias slo alude a la ejecucin notarial,
es obvio que tambin cabe la judicial, y ello es as porque ser inevitable la ejecucin
judicial cuando no concurre alguno de los dos requisitos que se exigen para la ejecucin
notarial.

135
IV. Derecho de familia
TEMA 7 MATRIMONIO
Se define el matrimonio en el:
Article 1 del C.F.
1. El matrimoni s una instituci que dna lloc a un vincle jurdic, que
origina una comunitat de vida en la qual el marit i la muller ha nde
respectar-se i ajudar-se mtuament i actuar en inters de la famlia. Els
cnjuges han de guardarse fidelitat i prestar-se socors mutu.
2. El marit i la muller tenen en el matrimoni els mateixos drets i deures.
De este y otros artculos resulta lo siguiente:
1) En Derecho cataln el matrimonio origina una relacin jurdica que genera
derechos y deberes, tanto personales como patrimoniales, y stos, no tienen su origen en
la autonoma de la voluntad de los cnyuges, sino que vienen impuestos por la ley.
2) Los efectos derivados de la relacin jurdica que se crea con el matrimonio se
basan en el principio de igualdad, segn el:
Article 1.2 de la Compilaci
2. Per tal dinterpretar i integrar aquesta Compilaci i les altres normes
hom prendr en consideraci les lleis, els costums, la jurisprudncia i la
doctrina que constitueixen la tradici jurdica catalana, dacord amb els
principis generals que inspiren lordenament jurdic de Catalunya.
En cuanto a la competencia de la Generalitat sobre esta materia se considera que
el:
Artculo 149.1.8 de la Constitucin Espaola:
El Estado tiene competencia exclusiva sobre las siguientes materias:
8. Legislacin civil, sin perjuicio de la conservacin, modificacin y
desarrollo por las Comunidades Autnomas de los derechos civiles,
forales o especiales, all donde existan.
(El resto del artculo se refiere a las reglas de aplicacin de la legislacin
civil).
incluye dentro de la competencia exclusiva del Estado los requisitos de validez del
matrimonio, las formas de celebracin y las causas de nulidad, separacin y divorcio, fuera
de esto tiene competencia la Generalitat.
EFECTOS PERSONALES Y PATRIMONIALES
Efectos personales: Se concretan en los derechos y deberes de los cnyuges de
carcter personal. Estos derechos y deberes son indisponibles, no admiten pacto que los
modifique o suprima, aunque los cnyuges pueden acordar la forma de su ejercicio
mediante capitulaciones matrimoniales.
Los deberes matrimoniales no son una autntica obligacin, no cabe su ejecucin
forzosa, pero su incumplimiento si puede ser objeto de otro tipo de sanciones, como por
ejemplo, ser causa de divorcio, etc..
En concreto los deberes son:
1) Respeto, por ejemplo, a la religin del otro cnyuge, ideas polticas, etc..

136

2) Ayuda y socorro mutuo, por ejemplo, el deber de prestarse alimentos entre


cnyuges, segn el:
Article 260.1 del C.F.
1. Els cnjuges, els descendents, els ascendents i els germans estan
obligats a perstar-se aliments.
3) Fidelidad.
4) Obligacin de actuar en inters de la familia.
5) Deber de convivencia.
Los cuatro primeros se mencionan en el Cdigo de Familia, y el quinto, aunque no
se establece, se ha de considerar implcito, y se cumple, fundamentalmente, en el domicilio
familiar, al que se dedica el:
Article 2 del C.F.
1. El marit i la muller determinan de com acord el domicili familiar.
Davant terceres persones, es presumeix que el domicili familiar s aquell
on els cnjuges conviuen habitualment o b un dells i la major part de la
famlia.
2. En cas de desacord respecte al domicili, qualsevol dels cnjuges pot
acudir a lautoritat judicial, qui el determinar en inters de la famlia als
efectes legals.
Lo previsto en el artculo anterior se presume con carcter iuris tantum.
El domicilio familiar se ha de determinar de comn acuerdo entre los cnyuges, y en
caso de desacuerdo, cualquiera de los cnyuges (2.2), puede acudir a la autoridad judicial
para que lo determine en inters de la familia.
Efectos patrimoniales: La comunidad de vida que genera el matrimonio tiene
consecuencias tambin en la esfera patrimonial de los cnyuges.
Hay que distinguir el rgimen matrimonial primario, del que regir en concreto en
cada matrimonio, que puede ser el que voluntariamente adopten los cnyuges, o en su
defecto el supletorio legal.
Rgimen econmico matrimonial primario: Es un conjunto de normas referidas a
las necesidades bsicas de la familia.
Forma el rgimen econmico matrimonial primario las normas relativas a los
siguientes aspectos:

1) Potestad de direccin, de la que se ocupa bsicamente el:

137
Article 3.1 i 2 del C.F.
1. La direcci de la famlia correspon als dos cnjuges de com acord,
tenint sempre en compte linters de tots els seus membres.
2. En inters de la famlia, qualsevol dels cnjuges pot actuar tot sol per
a atendre les despeses familiars ordinries, i es presumeix que el
cnjuge que actua t el consentiment de laltre.
En este artculo se parte de la necesidad de decisin conjunta a la hora de realizar
gastos, pero en el 3.2 se prev la actuacin individual de uno de los cnyuges para atender
a los gastos familiares ordinarios, presumindose, que ese cnyuge tiene el consentimiento
del otro.
La duda surge de si esta presuncin es iuris tantum o iuris et de iure.
La Doctrina considera que si la presuncin es iuris tantum, esta previsin genera
una gran inseguridad jurdica, por eso parece que hay que considerar que se trata de una
presuncin iuris et de iure, y que slo cabe demostrar que el gasto realizado por uno solo
de los cnyuges no tiene el carcter de familiar, conforme al:
Article 4 del C.F.
1. Tenen la consideraci de despeses familiars les necessries per al
manteniment de la famlia amb adequaci als usos i al nivell de vida
familiar, i en especial:
a) Les originades en concepte daliments en el seu sentit ms ampli,
dacord amb la definici que en fa aquest Codi.
b) La adquisici i millora, si s de titularitat conjunta, dels habitatges i
daltres bns ds de la famlia i, en tots els casos, les despeses de
conservaci.. Les derivades de ladquisici, de pagaments de millores i
de prstecs concedits a la finalitat dadquirir o fer millores a lhabitatge
familiar o a altres bns ds de la famlia nicamente tenen la
consideraci de despeses familiars, en la part que correspongui al valor
del seu s, si es tracta de bns de titularitat dun dels cnjuges en el
rgimen de separaci de bns o si es tracta de bns privatius en els
altres
rgims econmics matrimonials. En tots els casos tamb son despeses
familiars les de conservaci.
c) Les atencions de previsi, mdiques i sanitries.
2. Tamb s considerada despesa familiar loriginada pels aliments en el
sentit ms ampli, dels fills no comuns que convisquin amb el marit i la
muller, i les despeses originades pels altres parents que hi convisquin,
llevat, en ambds casos, que no ho necessitin.
3. No tenen la consideraci de despeses familiars les derivades de la
gesti i la defensa dels bns privatius, excepte les que tenen connexi
directa amb el manteniment familiar. Tampoc no tenen la consideraci de
despese familiars las que responen a linters exclusiu dun dels
cnjuges.
Se impone a los cnyuges el deber de informacin recproca sobre la gestin
patrimonial que lleven a cabo respecto del mantenimiento de los gastos familiares,
conforme al:
Article 6 del C.F.
Els cnjuges tenen lobligaci recproca dinformar-se adequadament de
la gesti patrimonial que duguin a terme en atenci al manteniment de
les despeses familiars.
2) Contribucin a los gastos, y sobre este aspecto habr que ver cuales son los
gastos familiares, por lo que nos hemos de fijar:

138

A) Gastos familiares.
B) Deber de contribuir a los gastos familiares de los cnyuges.
C) Responsabilidad de los cnyuges por la deudas
A) Gastos familiares: En el artculo 4 del Cdigo de Familia (visto atrs) se hace
una enumeracin de gastos familiares que no tienen el carcter de numerus clausus, por
lo que se consideran gastos familiares:
a) Los alimentos, en el sentido ms amplio. Aqu por alimentos no hay que
comprender slo los previstos en el:
Article 259 del C.F
Sentn per aliments tot el que s indispensable per el manteniment,
lhabitatge, el vestit i lassistncia mdica de lalimentat, i tamb les
despeses per a la formaci si aquest s menor, i per a la continuaci de
la formaci, un cop arribat a la majoria dedat, si no lha acabada abans
per causa que no li sigui imputable. Aix mateix, els aliments inclouen les
despeses funerries.
y hay que incluir segn resulta del 4.2, cualquier pago hecho para el sostenimiento de las
personas que convivan con el matrimonio.
b) Adquisiciones y mejoras de las viviendas u otros bienes si son de titularidad
conjunta.
Si resulta que esos bienes son titularidad de uno solo de los cnyuges, el precepto
habla de que en este caso solo se consideran gastos familiares en la parte que
corresponde al valor de su uso.
Los gastos de conservacin, ya sean de bienes de titularidad conjunta o privativa,
que sean de uso familiar se consideran gastos familiares (4.1b).
c) Atenciones de previsin, mdicas y sanitarias. Se incluyen aqu, seguros de
cualquier tipo si se refieren al hogar conyugal, que sean por enfermedad, muerte, etc..
d) Los derivados de la gestin y defensa de los bienes privativos de un cnyuge, si
tienen conexin directa con el mantenimiento familiar.
No se consideran gastos familiares los que responden al inters particular de uno
de los cnyuges.
Una vez establecidos cuales son los gastos familiares hay que tener en cuenta que
el artculo 4 establece un lmite mximo, ms all del cual los gastos no tendrn la
naturaleza de familiares.
Ese lmite es que esos gastos se adecuen a los usos y nivel de vida familiar.
B) Deber de contribucin y forma de contribuir a los gastos familiares: Aunque
ningn artculo impone de forma clara y directa la obligacin de los cnyuges de contribuir
a los gastos familiares, se puede deducir del:

139
Article 5.1 del C.F.
1. En la forma que pactin, els cnjuges contribueixen a les despeses del
manteniment familiar amb laportaci prpia del treball domstic, amb la
seva col.laboraci personal o professional no retribuda o amb retribuci
insuficient en lactivitat professional o empresarial de laltre cnjuge,
amb els recursos procedents de la seva activitat o dels seus bns, en
proporci als seus ingressos i, si aquests no sn suficients, en proporci
als seus patrimonis.
que establece la forma de contribucin, que pueden ser personales, por ejemplo, realizar
las tareas del hogar; ayudar al otro cnyuge en sus actividades profesionales, por ejemplo,
esposa del mdico que atiende las tareas administrativas del consultorio de su marido;
mediante los ingresos propios, sean stos de su actividad o de sus bienes.
En el:
Article 5.2 del C.F.
2. Els fills, mentre conviuen amb la famlia, contribueixen
poroporcionalment a aquestes despeses en la forma establerta per
larticle 146.
se prev que los hijos tambin estn obligados a contribuir a los gastos familiares, tal como
se prev en sede de potestad, y en el:
Article 5.3 del C.F.
3. Els altres parents que conviuen amb la famlia hi contribueixen, si s el
cas, en la mesura de llurs possibilitats i dacord amb les despeses que
generen.
se prev que tambin contribuyan los parientes que convivan con la familia en la medida
de sus posibilidades y en virtud de los pactos que se generen.
Tambin se puede deducir del deber de contribuir a los gastos familiares, del:
Article 7 del C.F.
En cas dincompliment per part duna de les persones obligades,
qualsevol de les altres pot demanar a lautoritat judicial, a part de
lefectivitat dels pagaments pendents, que acordi la prestaci de les
garanties o ladopci de les mesures convenients per a assegurar els
pagaments futurs. Aquestes mesures poden sser modificades o
revocades.
en el queda patente que ante el incumplimiento de uno de los cnyuges se pueden
ejercitar acciones.
C) Responsabilidad de los cnyuges por las deudas familiares:
Se prev en el:

140
Article 8 del C.F.
Davant terceres persones, ambds cnjuges responen solidriament de
les obligacions contretes per ra de les despeses familiars a qu fa
referncia larticle 4, si es tracta de despeses adequades als usos i als
nivell de vida de la famlia; en un altre cas, en respon el cnjuge que ha
contret lobligaci.
que ante terceras personas los cnyuges responden solidariamente de las obligaciones
contradas por los gastos familiares.
Se ha de comparar este artculo con el:
Artculo 1319
Cualquiera de los cnyuges podr realizar los actos encaminados a
atender las necesidades ordinarias de la familia, encomendadas a su
cuidado, conforme al uso del lugar y a las circunstancias de la misma.
De las deudas contradas en el ejercicio de esta potestad respondern
solidariamente los bienes comunes y los del cnyuge que contraiga la
deuda y, subsidiariamente, los del otro cnyuge.
El que hubiere aportado caudales propios para satisfaccin de tales
necesidades tendr derecho a ser reintegrado de conformidad con su
rgimen matrimonial.
En Catalua el rgimen econmico matrimonial legal supletorio es el de separacin
de bienes, mientras que en el resto de Espaa loe el de gananciales.
Responsabilidad relativa a la vivienda familiar:
Article 9 del C.F.
1. Amb independncia de quin sigui el rgim econmic matrimonial
aplicable, el cnjuge titular, sense consentiment de laltre, no pot dur a
terme cap acte dalienaci, gravamen o, en general, de disposici del seu
dret en lhabitatge familiar o en els mobles ds ordinar que en
comprometi ls, encara que es refereixi a quotes indivises. Aquest
consentiment no es pot excloure per pacte ni atorgar-se amb carcter
general. Si manca el consentiment, el jutge o jutgessa pot autoritzar
lacte, ats linters de la familia o si hi concorre una altra causa justa.
2. Lacte efectuat sense el consentiment o lautoritzaci que estableix
lapartat 1 s anul.lable, a instncia de laltre cnjuge o dels seus fills
menors, si conviuen en lhabitatge, dins del termini de quatre anys des
que en tinguin coneixement o des de la seva inscripci en el Registre de
la Propietat.
3. No s procedent lanul.laci quan ladquirent actua de bona fe i a ttol
oners, s, a ms, el titular ha manifestat que linmoble no tenia la
condici de habitatge familiar, encara que sigui manifestaci inexacta.
Tanmateix, el cnjuge que ndisposat respon dels perjudicis que hagi
pogut causar, dacord amb la legislaci aplicable.
4. En els casos de separaci judicial, de nul.litat o de divorci, no cap el
consentiment de laltre cnjuge ni lautoritzaci judicial per a disposar
lliurement del que havia estat habitatge familiar, tret el cas en qu el
cnjuge no titular o els fills tinguin dret a ls de lesmentat habitatge,
llevat que la disposici es faci respectant aquest dret.
Cuestiones:
A) mbito de aplicacin: A los efectos del artculo 9, se han de entender excluidos
de este precepto los locales que no sirvan de residencia habitual de los cnyuges, como

141
las segundas residencias, o los locales utilizados por uno de los cnyuges en el ejercicio
profesional o actividad empresarial. Se incluyen los muebles de uso ordinario.
Es indiferente a efectos de aplicacin de este artculo el ttulo que proporciona el
uso del local destinado a vivienda familiar, pues puede ser un derecho real, personal, etc..
B) Rgimen jurdico que se establece en cuanto a los actos de disposicin del
derecho sobre la vivienda familiar: Se exige el consentimiento del cnyuge no titular para
llevar a cabo cualquier acto de enajenacin, gravamen, o en general de disposicin, si con
ello compromete su uso, lo que si puede hacer el propietario es enajenar la nuda
propiedad, si queda en usufructo para la familia.
Lo establecido en el artculo 9, respecto al consentimiento del cnyuge no titular, se
aplica tanto cuando la vivienda sea de la titularidad de uno de los cnyuges, como si est
repartida entre ambos, porque en este segundo caso, la exigencia del consentimiento hay
que entenderla referida a la disposicin de una cuota.
C) Soluciones del artculo 9 a distintos supuestos en que falta el consentimiento:
1) Que el cnyuge no pueda prestar su consentimiento, o no quiera, de manera
injustificada.
Se establece en el 9.1, que el Juez podra autorizar el acto.
2) Cuando no conste el consentimiento o la autorizacin judicial y se realiza el acto
de disposicin.
En este caso el acto es anulable a instancia del otro cnyuge, o de los hijos
menores si conviven en la vivienda, dentro del trmino de cuatro aos desde que tengan
conocimiento o desde la inscripcin den el Registro de la Propiedad.
La excepcin a esta regla es que no procede la anulacin cuando concurren las
circunstancias previstas en el 9.3:
1) Buena fe del adquirente.
2) Adquisicin a ttulo oneroso.
3) Que el titular haya manifestado que el inmueble no tena la condicin de vivienda
familiar.
Si concurren estas circunstancias la adquisicin se consolida y slo se podran
ejercitar acciones indemnizatorias de acuerdo con el:
Artculo 1902 del Cdigo Civil
El que por accin u omisin causa dao a otro, interviniendo culpa o
negligencia, est obligado a reparar el dao causado.
Segn la doctrina, este sistema se aplica a las disposiciones a ttulo oneroso
(Encarna Roca), con lo que quedan excluidos los realizados a ttulo gratuito, que sern
nulos, o si se ha ocultado la condicin de vivienda familiar.
D) Normas que se refieren a la contratacin entre cnyuges:
Se recoge el principio de libre contratacin entre cnyuges en el:
Article 11 del C.F.
Els cnjuges es poden transmetre bns i drets pel qualsevol ttol i dur a
terme entre ells tot tipus de negocis jurdics. En cas de impugnaci
judicial, es correspon la prova de carcter oners de la transmissi.
y por lo tanto, la validez de los contratos celebrados entre ellos.

142
Como en el Cdigo de Familia hay normas especficas sobre donaciones y
contratos de gestin, no referiremos a ellos.
Donaciones entre cnyuges: Pueden ser de diversas clases, lo que comporta la
aplicacin de regmenes jurdicos diferentes. Tipos:
1) Pactadas en capitulaciones matrimoniales, y que los son por razn de
matrimonio, que se rigen por los:
Article 21 del C.F.
1. Les donacions atorgades pel pare i la mare als fills comuns, sense
designaci de parts, sentenen fetes per totsd dos a mitges.
2. Els bns donats conjuntament als contraents o als cnjuges pertanyen
a tots dos proindivs ordinari i a parts iguals, llevat que el donant no ho
disposi altrament.
Article 22 del C.F.
Les donacions atorgades en captols matrimonials nicament sn
revocables per incompliment de crregues, en el termini duna any,
comptador a partir de lincompliment, si b poden sser redudes, en all
que resultin inoficioses per ra de llegtimes, en cas de supervivncia o
supervenci de fills.
Article 23 del C.F.
1. Sn nuls, encara que satorguin a nom duna persona interposada:
a) les retrodonacions fetes posteriorment per lhereu o donatari a favor
de lheretant o el donant, o dels seus hereus, de bns compresos en un
heretament o en una donaci atorgada en captols matrimonials.
b) Els actes posteriors del donant o de lheretant, en disminuci,
derogaci o perjudici de la donaci o de lheretament, i els de lhereu o
del donatari que els consenti.
2. Es presumeixen fraudulents, en particular, la compra feta pel pare o la
mare a fill o filla de bns compresos en un heretament o en una donaci
atorgada en captols matrimonials, si el pagament del preu consta
solament per confessi i el reconeixement de deutes per als fills a favor
del pare o de la mare, si no en consta la realitat per altres mitjans de
prova.
3. Igualment s inefica qualsevol acte o contracte adereat a eludir les
prohibicions establertes en aquest article.
2) Aquellas que se otorgan por razn de matrimonio fuera de capitulaciones
matrimoniales, que se regulan en los:

143
Article 31 del C.F.
Les donacions atorgades fora de captols matrimonials per un dels
contraents a favor de laltre en consideraci al matrimoni i les que
atorguin altres persones per la mateixa ra es regeixen per les regles
generals de les donacions, llevat del que disposin les articles 32, 33 i 34.
Article 32 del C.F.
1. Les donacions a qu es refereix larticle 31 estan supeditades al fet
que sarribi a celebrar el matrimoni. Si aquest esdev impossible o si no
t lloc en termini dun any des del lliurament del b donat, el donant pot
revocar la donaci i reclamar-ne la restituci, i no s aamissible cap altre
deteriorament que el causat per ls, dacord amb la naturalesa del b.
2. El donant ha dindemnitzar el donatari de les millores necessries i
tils fetes al b donat. Pel que fa a altres millores, el donatari pot
precindir-ne si no resulta dany per a la cosa donada o no es devalua.
Article 33 del C.F.
1. Les donacions per ra de matrimoni, atorgades fora de captols, es
poden sotmetre a condicions i modes.
2. Si el b donat s subjecte a crrega o gravamen, el donant no est
obligat a lalliberament corresponent.
Article 34 del C.F.
Les donacions a qu es refereix larticle 31 tamb es poden revocar per
la causa i en el termini establert per larticle 22 en matria de donacions
capitulars.
3) las dems donaciones, pactadas fuera de capitulaciones matrimoniales y que no
se hacen por razn de matrimonio: Se rigen por las normas generales de las donaciones, y
en concreto hay que destacar el:
Article 14 del C.F.
Les donacions entre cnjuges fetes fora de captols matrimonials sn
revocables en els casos generals de revocaci de donacions, per b que,
en el cas de supervenci de fills, la revocaci noms t efecte si es tracta
de fills comuns.
en el que se establece una especialidad: la revocacin.
La doctrina entiende que hay una remisin explcita al Cdigo Civil.
Contratos de gestin entre cnyuges: Ninguno de los cnyuges se puede atribuir la
representacin del otro si no le ha sido conferida, segn el:
Article 3.3 del C.F.
3. Cap del cnjuges no es pot atribuir la representaci de laltre si no li
ha estat conferida, llevat de les situacions durgncia o dimpossibilitat
que laltre cnjuge presti el seu consentiment.
Este precepto nos lleva a la conclusin de que los cnyuges pueden hacer
contratos de gestin, de manera que se encomiende al otro cnyuge la gestin de los
bienes.
De este mismo artculo y del:

144
Article 3.4 del C.F.
4. A la gesti feta per un dels cnjuges en nom de laltre, li sn aplicables
les regles en matria de gesti de negocis.
resulta que tambin cabe la posibilidad de que un cnyuge acte en nombre del otro sin
estar autorizado. Esto puede suceder, bsicamente, en dos casos:
1) Se puede producir en las situaciones de urgencia o de imposibilidad de prestar el
consentimiento.
En este caso el otro cnyuge se puede encargar de gestionar los bienes, y sus
gestiones, o bien sern ratificadas posteriormente, o se aplicarn las normas del mandato,
segn el:
Artculo 1892 del Cdigo Civil
La ratificacin de la gestin por parte del dueo del negocio produce los
efectos del mandato expreso.
o si no se aplicarn las normas de la gestin de negocios ajenos sin mandato.
2) Cuando uno de los cnyuges gestiona bienes del otro sin su oposicin. En estos
casos puede existir un mandato tcito, segn el 1710 del Cdigo Civil, y si es as se
aplicarn las normas previstas para el mandato, en los:

145
Artculo 1709
Por el contrato de mandato se obliga una persona a prestar algn
servicio o hacer alguna cosa, por cuenta o encargo de otra.
Artculo 1710
El mandato puede ser expreso o tcito.
El expreso puede darse por instrumento pblico o privado y aun de
palabra.
La aceptacin puede ser tambin expresa o tcita, deducida esta ltima
de los actos del mandatario.
Artculo 1711
A falta de pacto en contrario, el mandato se supone gratuito.
Esto no obstante, si el mandatario tiene por ocupacin el desempeo de
servicios de la especie a que se refiera el mandato, se presume la
obligacin de retribuirlo.
Artculo 1712
El mandato es general o especial.
El primero comprende todos los negocios del mandante.
El segundo uno o ms negocios determinados.
Artculo 1713
El mandato, concebido en trminos generales, no comprende ms que
los actos de administracin.
Para transigir, enajenar, hipotecar o ejecutar cualquier otro acto de
riguroso dominio, se necesita mandato expreso.
La facultad de transigir no autoriza para comprometer en rbitros o
amigables componedores.
Artculo 1714
El mandatario no puede traspasar los lmites del mandato.
Artculo 1715
No se consideran traspasados los lmites del mandato si fuese cumplido
de una manera ms ventajosa para el mandante que la sealada por ste.
Artculo 1716
El menor emancipado puede ser mandatario, pero el mandante slo
tendr accin contra l en conformidad a lo dispuesto respecto a las
obligaciones de los menores.
Artculo 1717
Cuando el mandatario obra en su propio nombre, el mandante no tiene
accin contra las personas con quienes el mandatario ha contratado, ni
stas tampoco contra el mandante.
En este caso el mandatario es el obligado directamente en favor de la
persona con quien ha contratado, como si el asunto fuera personal suyo.
Exceptase el caso en que se trate de cosas propias del mandante.
Lo dispuesto en este artculo se entiende sin perjuicio de las acciones
entre mandante y mandatario.
o si no se prueba que haba un mandato, se aplicarn las normas de la gestin de
negocios ajenos sin mandato.
Rgimen concreto aplicable a cada matrimonio:

146

Conforme al:
Article 10 del C.F.
1. El rgin econnic matrimonial s el convingut en captols.
2. Sin hi ha pacte, o en el cas que els captols matrimonials siguin
ineficaos, el rgim econmic s el de separaci de bns.
el rgimen econmico matrimonial concreto pueden convenirlo los cnyuges en
capitulaciones matrimoniales, y si no hay capitulaciones matrimoniales, entonces, el
rgimen que se aplicar ser el de separacin de bienes.
EFECTOS DE LA NULIDAD, SEPARACIN Y DIVORCIO
Hasta que entr en vigor el Cdigo de Familia, el ordenamiento jurdico cataln no
contena regulacin alguna sobre las crisis matrimoniales, a pesar de que el 149.1.8 de la
Constitucin, no reservaba esta materia como exclusiva del Estado.
El legislador cataln se refiere a los efectos de la nulidad, separacin y divorcio, en
los artculo 76 a 86 del Cdigo de Familia.
No contiene una regulacin de las medidas provisionales, y por tanto, admitida la
demanda, se producirn los efectos previstos en el:
Artculo 102
Admitida la demanda de nulidad, separacin o divorcio, se producen, por
ministerio de la ley, los efectos siguientes:
1) Los cnyuges podrn vivir separados y cesa la presuncin de
convivencia conyugal.
2) Quedan revocados los consentimientos y poderes que cualquiera de
los cnyuges hubiera otorgado al otro.
Asimismo, salvo pacto en contrario, cesa la posibilidad de vincular los
bienes privativos del otro cnyuge en el ejercicio de la potestad
domstica.
A estos efectos, cualquiera de las partes podr instar la oportuna
anotacin en el Registro Civil y, en su caso, en los de la Propiedad y
Mercantil.
Segn el derecho cataln las demandas de nulidad, separacin y divorcio pueden
ser consensuadas o contenciosas, segn el procedimiento.
En el primer caso es obligado que se acompae a la demanda un convenio
regulador, en el segundo tendr que resolver el Juez.
CONSENSO: Se deduce que le convenio regulador es obligatorio cuando los
cnyuges llegan a un acuerdo, es decir, actan de comn acuerdo o lo hace uno de ellos
con el consentimiento del otro, segn el:
Article 77 del C.F.
Quan la nul.litat del matrimoni, el divorci o la separaci legal siguin
instats per ambds cnjuges de com acord o per un dells amb el
consentiment de laltre, la demanda o lescrit inicial ha danar
acompanyat dun aproposta de conveni regulador, on es determina els
aspectes indicats per larticle 76
Los sujetos que han de hacer el convenio son los cnyuges, aunque puede afectar
a otras personas, como son los hijos.

147

Contenido del convenio regulador:


existe un contenido imperativo, del:

Se deduce que en el convenio regulador

Article 76 del C.F.


1. En els casos de nul.litat del matrimoni, de divorci o de separaci
judicial, si hi ha fills sotmesos a la potestad del pare i de la mare, cal
establir:
a) Aquell amb qui han de conviure els fills i tamb, si s el cas, el rgim
de visites, destada i de comunicaci amb el pare o la mare amb qui no
convisquin.
b) La forma com ha dsser exercida la potestad dels fills, en els termes
que estableix larticle 139.
c) La quantitat que pel concepte daliments dels fills, dacor amb larticle
143, correspongui satisfer al pare o a la mare i la peridicitat i la forma de
pagament.
d) Les normes per a la actualitzaci dels aliments i, si s el cas, les
garanties per a assegurar-ne el pagament.
2. Si hi ha fills majors dedat o emancipats que convisquin amb un dels
progenitors i que no tinguin ingressos propis, shan de fixar els aliments
que corresponguin en els termes que estableix larticle 259.
3. Els altres aspectes que shan de regular, dacord amb les
circumstncies de cada cas sn els segents:
a) Latribuci de ls de lhabitatge familiar, amb el parament
corresponent, i, si s el cas, de les altres residncies.
b) La pensi compensatria o el aliments, que, si s el cas, correspongui
satisfer a un del cnjuges en favor de laltre.
c) La forma, si correspon, com el cnjuges continuen contribuint a les
despeses familiars.
d) Les normes per a lactualitzaci del aliments i de la pensi
compensatria i, si s el cas, les garantes per a assegurar-ne el
pagament.
e) La liquidaci, si s el cas, del rgim matrimonial i la divisi dels bns
comuns, dacord amb el que estableix larticle 143.
En concreto:
1) En relacin a los hijos sometidos a la patria potestad, se dice en el:
Article 82.1 del C.F.
1. La nul.litat del matrimoni, el divorci o la separaci judicial no
exinmeixen el pare i la mare de les seves obligacions envers els fills,
dacord amb el que disposa el ttol VI.
que la nulidad, separacin o divorcio, no eximen a los padres de sus deberes con los hijos,
y por ello deben de seguir cumpliendo con todo lo relativo a la potestad, segn el artculo
132 y siguientes del Cdigo de Familia.
No obstante, la falta de convivencia con alguno de los cnyuges obliga a pactar
sobre los siguientes aspectos:
- Persona con la que han de convivir los hijos.
- Rgimen de visitas, estancia y comunicacin.
- Ejercicio de la potestad.
- Alimentos. Cantidad que han de satisfacer cada uno de ellos, garantas y reglas de
estabilizacin.

148
2) Alimentos y otros gastos, es decir, entre cnyuges, en el caso de que la crisis
matrimonial sea de separacin.
Tambin habr que pronunciarse sobre los alimentos que se habrn de dar a los
hijos mayores de edad o emancipados que convivan con uno de los cnyuges y no tengan
ingresos propios.
3) Atribucin de la vivienda familiar, se ve en el:
Article 76.3.a) del C.F.
3. Els altres aspectes que shan de regular, dacord amb les
circumstncies de cada cas sn els segents:
a) Latribuci de ls de lhabitatge familiar, amb el parament
corresponent, i, si s el cas, de les altres residncies.
4) Liquidacin del rgimen econmico matrimonial. Si los cnyuges tenan el
rgimen de separacin de bienes, en su caso, tendrn que pactar, si ha lugar a ello, sobre
la compensacin a que se refiere el:Article 41 del C.F.
1. En els casos de separaci judicial, divorci o nul.litat, el cnjuge que,
sense retribuci o amb una retribuci insuficient, ha treballat per a la
casa o per a laltre cnjuge t dret a rebre daquest una compensaci
econmica, en el cas que shagi generat, per aquest motiu, una situaci
de desigualtat en le patrimoni de tots dos que impliqui un enriquiment
injust.
2. La compensaci sha de satisfer en metl.lic, llevat dacord entre les
parts o si lautoritat judicial, per causa justificada autoritza el pagament
amb bns del cnjuge obligat. El pagament ha de tenir efecte en el
termini mxim de tres anys, amb meritaci de inters legal des del
reconeixement, cas en el qual pot acordar-se judicialment la constituci
de garanties a favor del cnjuge creditor.
3. El dret a aquesta compensaci s compatible amb els altres drets de
carcter econmic que corresponen al cnjuge beneficiat, i ha dsser
tingut en compte per a la fixaci daquests altres drets.
Adems, se permite que en el convenio regulador conste la divisin de las cosas
que los cnyuges tengan en comunidad proindiviso. Hay que tener en cuenta el:
Article 43 del C.F.
1. En els procediments de separaci, divorci o nul.litat i dexecuci en
lordre civil de les resolucions o de les decisions eclesistiques a qu fa
referncia larticle 42, de matrimonis subjectes al rgim de separaci de
bns, qualsevol del cnjuges pot exercir simultniament lacci de
divisi de cosa comuna respecte als que tinguin en proindivs. Si els
bns afectats sn ms dun i lautoritat judicial ho estima procedent,
aquells poden sser considerats en conjunt, als efectes de la divisi.
2. Si la sentncia dna lloc a lacci de divisi de la cosa comuna es pot
procedir a la indicada divisi dels bns en el trmit dexecuci de la
sentncia.
5) Pensin compensatoria. Cuando alguno de los cnyuges tenga derecho a la
misma, tendr que pactar la cuanta, forma de pago, etc..
Por ltimo, los cnyuges pueden adoptar las garantas que estimen oportunas para
asegurar el cumplimiento de los pactos.
6) Aprobacin judicial: El convenio ha de ser aprobado judicialmente para que sea
incorporado a la sentencia y tenga valor ejecutivo.

149
Lo contenido en el mismo puede ser exigido por va de apremio, segn el:
Article 81 del C.F.
Les prestacions establertes per la sentncia poden sser exigides per la
via de constrenyiment.
El Juez no aprobar el convenio si de l se deriva un grave perjuicio para los hijos o
para uno de los cnyuges, segn el:
Article 78 del C.F.
1. El conveni regulador esmentat per larticle 77 ha dsser aprovat
judicialment, llevat en all que sigui perjudicial per als fills. En aquest
cas lautoritat judicial ha dindicar els punts que han dsser objecte de
modificaci i fixr-ne el termini.
2. Si els cnjuges no duen a terme la modificaci demanada o si auqesta
tampoc no pot sser aprovada pels mateixos motius a qu fa referncia
lapartat 1, el jutge o jutgessa ho resol.
Adems, aunque la demanda se haya presentado individualmente, el Juez puede
considerar que ciertas cuestiones aun pueden decidirlas los cnyuges mediante acuerdo, y
es que por esto en el:
Article 79.2 del C.F.
2. Si, ateses las circumstcies del cas, lautoritat judicial considera que
els aspectes indicats en larticle 76 encara poden sser resolts
mitjantant acord, pot remetre les parts a una persona o a una entitat
mediadora amb la finalitat que intentin resoldre les diferncies i que
presentin una proposta de conveni regulador, a la qual, si sescau,
saplica el que disposa larticle 78.
se prev que el Juez puede remitir a las partes, a una persona o entidad mediadora con la
finalidad de que intenten resolver sus diferencias, para que se intente evitar el conflicto.
CONTENCIOSO:
Cuando ha de intervenir el Juez, segn el:
Article 79.1 del C.F.
1. En els casos de nul-litat del matrimoni, divorci o separaci judicial
sol.licitada per un sol del cnjuges sense consentiment de laltre,
lautoritat judicial resol directament sobre els aspectes indicats per
larticle 76.
en el artculo 82 y siguientes del Cdigo de Familia se proporciona al Juez unas pautas de
las que no puede prescindir a la hora de decidir sobre las cuestiones sobre las que ha de
pronunciarse. En concreto hemos de fijarnos en:
1) Disposiciones en relacin con los hijos:
A) El Juez tiene la obligacin de resolver los aspectos relativos, segn el 76 (visto
atrs), de acuerdo con dos grandes principios:
- Inters de los hijos.
- Audiencia de los hijos.

150

En el:
Article 82.2 del C.F.
2. A lhora de decidir sobre la cura dels fills i els altres aspectes a qu fa
referncia larticle 76, lautoritat judicial ha de tenir en compte
preferentment linters dels fills i, abans de resoldre, ha descoltar als de
dotze anys o ms, y les de menys, si tenen prou coneixement.
se dice que antes de resolver, el Juez, ha de or a los hijos que tienen doce aos o ms, y
a los menores de doce amos si tienen suficiente conocimiento.
B) El Juez est obligado a fijar los alimentos de los hijos, y no slo a los menores
de edad, sino tambin a los mayores de edad o emancipados que se encuentren en estado
de necesidad.
C) Puede privar de la potestad a uno o a ambos progenitores si se acredita el
incumplimiento grave o reiterado de los deberes que les corresponden, segn el:
Article 136.1 del C.F.
1. El pare i la mare poden sser privats de la titularitat de la potestad
noms per sentncia ferma, fonamentada en lincompliment greu o
reiterat de llurs deures, o por sentncia dictada a cuasa penal o
matrimonial. La privaci no afecta lobligaci de fer tot el que calgui per a
assistir els fills menors ni la de prestar-los aliments en el sentit ms
ampli.
2) Sobre la atribucin de la vivienda familiar: Es uno de los aspectos ms
problemticos.
A) Criterios de atribucin: Se distingue si no hay acuerdo, segn haya o no haya
hijos.
Si hay hijos conforme al:
Article 83.2.a) del C.F.
2. Si manca acord o si aquest s rebutjat, a criteri del jutge o jutgessa,
ateses les circumstncies del cas, decideix, pel que fa a lhabitatge
familiar, en els terme segents:
a) Si hi ha fills, ls satribueix, preferentment, al cnjuge que en tingui
atribuda la guarda, mentre duri aquesta. Si laguarda dels fills es
distribueix entre el cnjuges, resol lautoritat judicial.
Si no hay hijos conforme al:
Article 83.2.b) del C.F.
2. Si manca acord o si aquest s rebutjat, a criteri del jutge o jutgessa,
ateses les circumstncies del cas, decideix, pel que fa a lhabitatge
familiar, en els terme segents:
b) Si no hi ha fills se natribueix ls al cnjuge que en tingui ms
necessitat. Latribuci t lloc amb acrcter temporal, mentre duri la
necessitat que lha motivada, sens perjudici de prrroga, si s el cas.
B) Ttulo de atribucin: Cuando el cnyuge al que se atribuye el uso de la
vivienda familiar es el titular de la misma no hay problema, pero cuando se atribuye el uso

151
de la vivienda al cnyuge que no es titular del derecho sobre la misma, hay que
pronunciarse sobre cual es el ttulo que legitima la atribucin.
La doctrina catalana, entiende en general, que se ha creado un derecho real de uso
en el:
Article 83.3) del C.F.
3. El dret ds regulat en aquest article s inscriptible en el Registre de la
Propietat.
con la consecuencia de que segn este artculo ser inscribible en el Registro de la
Propiedad, y se regular en los artculos:
Artculo 523 del Cdigo Civil
Las facultades y obligaciones del usuario y del que tiene derecho de habitacin se
regularn por el ttulo constitutivo de estos derechos; y, en su defecto, por las
disposiciones siguientes.
Artculo 524 del Cdigo Civil
El uso da derecho a percibir de los frutos de la cosa ajena los que basten a las
necesidades del usuario y de su familia, aunque sta se aumente.
La habitacin da a quien tiene este derecho la facultad de ocupar en una casa ajena
las piezas necesarias para s y para las personas de su familia.
Artculo 525 del Cdigo Civil
Los derechos de uso y habitacin no se pueden arrendar ni traspasar a otro por
ninguna clase de ttulo.
Artculo 526 del Cdigo Civil
El que tuviere el uso de un rebao o piara de ganado, podr
aprovecharse de las cras, leche y lana en cuanto baste para su consumo
y el de su familia, as como tambin del estircol necesario para el abono
de las tierras que cultive.
Artculo 527 del Cdigo Civil
Si el usuario consumiera todos los frutos de la cosa ajena, o el que
tuviere derecho de habitacin ocupara toda la casa, estar obligado a
los gastos de cultivo, a los reparos ordinarios de conservacin y al pago
de las contribuciones, del mismo modo que el usufructuario.
Si slo percibiera parte de los frutos o habitara parte de la casa, no
deber contribuir con nada, siempre que quede al propietario una parte
de frutos o aprovechamientos bastantes para cubrir los gastos y las
cargas. Si no fueren bastantes, suplir aqul lo que falte.
Artculo 528 del Cdigo Civil
Las disposiciones establecidas para el usufructo son aplicables a los
derechos de uso y habitacin, en cuanto no se opongan a lo ordenado en
el presente captulo.
Artculo 529 del Cdigo Civil
Los derechos de uso y habitacin se extinguen por las mismas causas
que el usufructo y adems por abuso grave de la cosa y de la habitacin.
Conforme al 525 (visto atrs) ese derecho de uso tendr carcter personal e
intransferible, intervivos y mortis causa.
Esta configuracin como derecho real de uso origina los siguientes problemas:

152

1) Segn la definicin del 524 (visto atrs), el derecho de uso da derecho a percibir
los frutos de la cosa, por lo tanto, parece que el legislador cataln ha utilizado un concepto
jurdico incorrecto, y que ms que un derecho de uso se trata de un derecho de habitacin.
2) El derecho real de uso no es aplicable cuando la titularidad de la vivienda
consiste en un derecho personal, como lo es el de arrendamiento o comodato.
Cuando la titularidad que ostente el cnyuge sobre la vivienda, al que no se ha
atribuido su uso sea un arrendamiento, es aplicable el artculo 15.1 de la Ley de
Arrendamientos Urbanos, del que se desprende que el cnyuge suprstite se subroga en
todos los derechos que tena el cnyuge fallecido como arrendatario.
Rgimen de actos de disposicin sobre la vivienda:
Cuando el titular del derecho de uso sobre la vivienda sea el que tiene la titularidad,
se le permite disponer de ella libremente, segn el:
Article 9.4 del C.F.
4. En els casos de separaci judicial, de nul.litat o de divorci, no cap el
consentiment de laltre cnjuge ni lautoritzaci judicial per a disposar
lliurement del que havia estat habitatge familiar, tret el cas en qu el
cnjuge no titular o els fills tinguin dret a ls de lesmentat habitatge,
llevat que la disposici es faci respectant aquest dret.
Si se ha atribuido el uso al cnyuge no titular de la vivienda, entonces se aplicar el
rgimen del artculo 9 del Cdigo de Familia, sobre los actos de disposicin de la vivienda
familiar.
C) El Juez se tendr que pronunciar sobre la liquidacin del rgimen econmico
matrimonial, correspondiente al concreto rgimen que tengan los cnyuges.
Si se trata del de separacin de bienes, entonces tendr que tener en cuenta lo
dispuesto en el:
Article 42.1 del C.F.
1. El dret a la compensaci econmica establert per larticle 41 noms es
pot exercir en el primer procediment en el qual se sol.liciti la separaci,
el divorci o la nul.litat, i, per tant, no es pot formular en leventual
procediment subsegent de nul.litat o divorci, llevat que hi hagi hagut
reconciliaci i nova convivncia per ra daquesta.
sobre la compensacin econmica, que slo se puede pedir en un primer procedimiento,
salvo que haya habido nueva convivencia.
Adems, el Juez habr de proceder a la divisin de los bienes que los cnyuges
tengan en comunidad proindiviso, siempre que se ejercite en el procedimiento la accin de
la divisin de la cosa comn del artculo 43 (visto atrs).
D) Pensin compensatoria:
Procede en los supuestos del:

153
Article 84 del C.F.
1. El cnjuge que, com a consecuncia de divorci o de la separaci
judicial, vegi ms perjudicada la seva situaci econmica i, en el cas de
nul.litat, noms quan al cnjuge de bona fe, t dret a rebre de laltre una
pensi compensatria que no excedeixi el nivel de vida del qu gaudia
durant el matrimoni, ni el que pugui mantenir el cnjuge obligat al
pagament.
2. Per a fixar la pensi compensatria, lautoritzat judicial ha de tenir en
compte:
a) La situaci econmica resultant per als cnjuges com a consecuncia
de la nul.litat, el divorci o la separaci judicial i les perspectives
econmiques previsibles per a un i altre.
b) La durada de la convivnciaconjugal.
c) Ledat i la salut dambds cnjuges.
d) Si s el cas, la compensaci econmica regulada per larticle 41.
e) Qualsevol altra circumstncia rellevant.
3. La pensi compensatria ha dsser disminuda si qui la percep passa
a millor fortuna o qui la paga passa a pitjor fortuna.
4. A petici de part, la sentncia pot establir les mesures pertinents per a
garantir el pagament de la pensi i pot fixar els criteris objectius i
automtics dactualitzaci dineraria.

154
en la misma lnea que el:
Artculo 97 del Cdigo Civil
El cnyuge al que la separacin o divorcio produzca desequilibrio
econmico en relacin con la posicin del otro, que implique un
empeoramiento en su situacin anterior en el matrimonio, tiene derecho
a una pensin que se fijar en la resolucin judicial, teniendo en cuenta,
entre otras, las siguientes circunstancias:
1) Los acuerdos a que hubieren llegado los cnyuges.
2) La edad y estado de salud.
3) La cualificacin profesional y las probabilidades de acceso a un
empleo.
4) La dedicacin pasada y futura a la familia.
5) La colaboracin con su trabajo en las actividades mercantiles,
industriales o profesionales del otro cnyuge.
6) La duracin del matrimonio y de la convivencia conyugal.
7) La prdida eventual de un derecho de pensin.
8) El caudal y medios econmicos y las necesidades de uno y otro
cnyuge.
En la resolucin judicial se fijarn las bases para actualizar la pensin y
las garantas para su efectividad.
trata el tema de la pensin compensatoria de forma independiente a los alimentos.
Mientras en el Cdigo Civil se dice que ha lugar a ella en caso de desequilibrio entre
los patrimonios de los cnyuges, en el Cdigo de Familia se requiere que haya un perjuicio
en la situacin econmica de un cnyuge por el que deba de se compensado mediante el
pago de la pensin.
En este caso tiene derecho a recibir una pensin que no exceda del nivel de vida
que tena durante el matrimonio.
En los casos de nulidad slo el cnyuge de buena fe tiene derecho a recibir una
compensatoria, segn el artculo 84.
Caracteres de la pensin compensatoria:
1) No es un derecho de alimentos, pues, puede pedir la pensin compensatoria
quien sin hallarse obligado a pedir alimentos, vea rebajado su nivel de vida.
2) Es un derecho de crdito personalsimo.
3) Rige el principio de rogacin y el Juez no puede imponerla si no la solicita el
cnyuge afectado.
4) En Catalua se puede acordar por un plazo fijo, segn el:
Article 86.1.d) del C.F.
1. El dret a la pensi compensatria sextingeix:
d) Pel transcurs del temps pel qual es va establir.
Parmetros para la fijacin de la cuota.
circunstancias, segn el:

Se pueden tener en cuenta varias

155
Article 84.2 del C.F.
2. Per a fixar la pensi compensatria, lautoritzat judicial ha de tenir en
compte:
a) La situaci econmica resultant per als cnjuges com a consecuncia
de la nul.litat, el divorci o la separaci judicial i les perspectives
econmiques previsibles per a un i altre.
b) La durada de la convivnciaconjugal.
c) Ledat i la salut dambds cnjuges.
d) Si s el cas, la compensaci econmica regulada per larticle 41.
e) Qualsevol altra circumstncia rellevant.
3. La pensi compensatria ha dsser disminuda si qui la percep passa
a millor fortuna o qui la paga passa a pitjor fortuna.
4. A petici de part, la sentncia pot establir les mesures pertinents per a
garantir el pagament de la pensi i pot fixar els criteris objectius i
automtics dactualitzaci dineraria.
Actualizacin y garantas de cumplimiento de la pensin compensatoria
Segn el:
Article 84.4 del C.F.
4. A petici de part, la sentncia pot establir les mesures pertinents per a
garantir el pagament de la pensi i pot fixar els criteris objectius i
automtics dactualitzaci dineraria.
La doctrina ha criticado que tengan que ser a peticin de parte la fijacin de los
criterios objetivos y automticos de actualizacin dineraria.
Pago, modificacin y extincin de la pensin compensatoria
Se ha de pagar en dinero y por mensualidades anticipadas, segn el:
Article 85.1 del C.F.
1. la pensi compensatria sha de pagar en diners i per mensualitats
avanades.
Tambin se prev la posibilidad de sustituir la pensin como tal por la entrega
de bienes en propiedad o usufructo.
En cuanto a la modificacin, del:
Article 80 del C.F.
1. Les mesures establertes per la sentncia poden sser modificades, en
atenci a les circumstncies sobrevingudes, mitjantant resoluci
judicial porterior.
2. El conveni regulador o la sentncia poden preveure anticipadament les
modificacions pertinents.
se desprende que cuando se alteran las circunstancias, se puede modificar la pensin,
conforme al:
Article 84.3 del C.F.
3. La pensi compensatria ha dsser disminuda si qui la percep passa
a millor fortuna o qui la paga passa a pitjor fortuna.

156
supuesto tpico de modificacin por circunstancias sobrevenidas de pasar a mejor o peor
fortuna de los cnyuges.
Se ve la extincin en el:
Article 86 del C.F.
1. El dret a la pensi compensatria sextingeix:
a) Per millora de la situaci econmica del cnjuge creditor, que deixi de
justificar-la o per empitjorament de la situaci del cnjuge obligat al
pagament que justifiqui lextinci.
b) Per matrimoni del cnjuge creditor o per convivncia marital amb una
altra persona.
c) Per la defunci o per la declaraci de mort del cnjuge creditor.
d) Pel transcurs del temps pel qual es va establir.
2. El dret a la pensi compensatria no sextingeix per mort del cnjuge
obligat a prestar-la, per b que els seus hereus poden demanar-ne la
reducci o la exoneraci si la rendibilitat del bns de lherncia no
resulta suficient per a fer-ne el pagament.
que la regula en trminos muy parecidos al:
Artculo 101
El derecho a la pensin se extingue por el cese de la causa que lo
motiv, por contraer el acreedor nuevo matrimonio o por vivir
maritalmente con otra persona.
El derecho a la pensin no se extingue por el solo hecho de la muerte
del deudor. No obstante, los herederos de ste podrn solicitar del Juez
la reduccin o supresin de aqulla, si el caudal hereditario no pudiera
satisfacer las necesidades de la deuda o afectara a sus derechos en la
legtima.
UNIONES ESTABLES DE PAREJA
Es una figura exclusiva del derecho civil cataln, regulada en la Ley 10/1998, de 15
de julio. Es una institucin que supera la institucin matrimonial del:
Artculo 32 de la Constitucin Espaola:
1. El hombre y la mujer tienen derecho a contraer matrimonio con plena
igualdad jurdica.
2. La ley regular las formas del matrimonio, la edad y capacidad para
contraerlo, los derechos y deberes de los cnyuges, las causas de
separacin y disolucin y sus efectos.
El legislador cataln quiso adecuar la realidad jurdica a la social
Esta ley tiene dos Captulos, uno de ellos dedicado a las parejas de hecho
heterosexuales, y el otro a las homosexuales.
Rgimen jurdico de la parejas de hecho heterosexuales:
El artculo 1 contiene los requisitos para ser pareja de hecho heterosexual.
1) Estar formada por un hombre y una mujer, ambos mayores de edad.
2) Que no existan impedimentos para que puedan contraer matrimonio, segn los:

157
Artculo 46
No pueden contraer matrimonio:
1) Los menores de edad no emancipados.
2) Los que estn ligados con vnculo matrimonial.
Artculo 47
Tampoco pueden contraer matrimonio entre s:
1) Los parientes en Inea recta por consanguinidad o adopcin.
2) Los colaterales por consanguinidad hasta el tercer grado.
3) Los condenados como autores o cmplices de la muerte dolosa del
cnyuge de cualquiera de ellos.
En concreto esta ley se refiere a que no sean parientes por lnea resta o adopcin o
por lnea colateral hasta el 4 grado.
3) Que hayan convivido maritalmente durante dos aos o haber otorgado escritura
pblica en la que manifiesten su voluntad de someterse al rgimen establecido en esta ley.
4) Por lo menos uno de ellos ha de tener vecindad catalana.
Vemos la acreditacin de esta situacin en el artculo 2.
1) Mediante documento pblico donde expresamente se pacte.
2) Por cualquier medio de prueba admisible o suficiente.
Se regula la convivencia en el artculo 3.
Produce efectos en cuanto al rgimen econmico de la pareja, que podr pactarse
verbalmente entre ambos, o en un documento pblico o privado.
A falta de pacto se entiende que cada uno de ellos participar en los gastos
comunes en proporcin a sus ingresos o patrimonio.
Los gastos comunes de la pareja se regulan en el artculo 4.
a) Los alimentos, en el sentido ms amplio.
b) La conservacin y mejora de la vivienda y los bienes de uso comn.
c) La prevencin de atenciones mdicas o sanitarias.
Responsabilidad por deudas regulada en el artculo 5.
Responden solidariamente ambos miembros de la pareja de las deudas contradas
por gastos comunes que sean adecuados a los usos y nivel de vida de la parejas, en otro
caso, responder de las deudas quien de los dos las haya contrado.
Adopcin - artculo 6.
Ambos pueden adoptar conjuntamente.
Tutela - artculo 7.
Ambos son tutores recprocos en el caso de declaracin de incapacidad de uno de
ellos.
Alimentos - artculo 8.
Tiene la pareja la obligacin de prestarse alimentos recprocamente.

158

El artculo 9 contiene los beneficios que puede obtener de la Funcin Pblica


un funcionario en situacin convivencial de pareja de hecho.
1) Excedencia voluntaria, por un perodo de dos a quince aos, por obtencin de un
puesto de funcionario del convivente, o de personal laboral, en otro municipio en el que
habr de residir.
2) Permiso de dos das, si es en la misma localidad, o de cuatro das, si es en
diferente localidad, por muerte o enfermedad grave del conviviente.
3) Reduccin de la jornada laboral en los trminos que establece la ley (1/3 o
jornada), con disminucin proporcional del salario, por incapacidad del conviviente,
mientras dure la convivencia.
El artculo 10 contiene la especial acreditacin si no se ha otorgado escritura
pblica para poder hacer valer los derechos del artculo 9.
Hay que aportar acta de notoriedad de la convivencia por el transcurso de dos aos.
Disposicin de la vivienda comn - artculo 11.
El propietario de la vivienda no puede realizar ningn acto de enajenacin o que
comprometa el uso de la vivienda comn si el consentimiento del otro miembro de la
pareja, o por resolucin judicial.
Este artculo es equivalente al:
Artculo 1320
Para disponer de los derechos sobre la vivienda habitual y los muebles
de uso ordinario de la familia, aunque tales derechos pertenezcan a uno
solo de los cnyuges, se requerir el consentimiento de ambos o, en su
caso, autorizacin judicial.
La manifestacin errnea o falsa del disponente sobre el carcter de la
vivienda no perjudicar al adquirente de buena fe.
Se ven la causas de extincin en el:
Article 12.1 de la Llei dUnios estables de parella.
1. Les unios establertes sextingeixen per les cause segents:
a) Per com acord.
b) Per voluntad unilateral dun del smembres de la parella, notificada fefaenment.
(causa subjetiva)
c) Per defunci dun dels membres.
d) Per separaci de fet de ms dun any. (causa objetiva).
e) Per matrimoni dun dels membres.
La ley establece la obligacin a los miembros de la pareja de dejar sin efecto la
escritura pblica que en su caso se haya otorgado.
La extincin comporta la revocacin de poderes que se hayan otorgado entre s la
pareja.
Derechos al cese de la convivencia - artculos 13, 14 y 15.
13) Compensacin econmica al miembro de la pareja que sufra un desequilibrio
patrimonial, en base al principio de enriquecimiento injusto.

159
14) Pensin alimentaria al miembro de la pareja que la necesite para atender
adecuadamente a su sustento. Dos casos:
- Si la convivencia reduce la capacidad del solicitante de obtener ingresos.
- Si tiene a cargo hijos comunes.
15) Se puede pactar, segn prev la ley, el rgimen de visitas, y en caso de que no
haya acuerdo, lo decretar el Juez.
El artculo 16 prev el ejercicio de otros derechos.
Ruptura unilateral - artculo 17.
Se establece en esta artculo la prohibicin, de que una vez extinguida la situacin
convivencial, no se podr volver a inscribir otra igual hasta que hayan transcurrido 6
meses.
Derechos sucesorios - artculo 18.
a) No hay derechos sucesorios como tal, solo se recoge un derecho sobre el ajuar
de la vivienda comn del miembro de la pareja sobreviviente, siempre que no se trate de
bienes de extraordinario valor.
b) Tiene derecho el miembro sobreviviente a vivir en la vivienda comn un ao.
c) Se subroga en el arrendamiento, segn el 15.1 de la L.A.U.
Rgimen jurdico de las parejas de hecho homosexuales:
En principio el rgimen aplicable a estas uniones es prcticamente el mismo que
para las heterosexuales, por lo tanto, solo resaltaremos las diferencias.
El artculo 20 recoge los requisitos.
No pueden constituir la unin estable objeto de esta normativa:
a) Las personas menores de edad.
b) Las que estn ligadas por vnculo matrimonial.
c) Las que formen pareja estable con otra persona.
d) Los parientes en lnea recta por consanguinidad o adopcin
e) Los parientes colaterales por consanguinidad o adopcin dentro del segundo
grado.
Se desprende del apartado e). que el lmite es el segundo grado, por lo tanto, si que
se podr establecer una unin estable dentro del 3er. grado.
A sensu contrario de este artculo se desprende que podrn formar una pareja
estable homosexual aquellas personas que no renan lo requisitos enumerados en l.
Segn el artculo 21, la constitucin de estas uniones solo se podr acreditar por
medio de escritura pblica.

160
- No hay efectos respecto de los hijos.
- No pueden adoptar conjuntamente, pero si individualmente porque lo permite el
Cdigo Civil.
En el artculo 34 se hace referencia a la sucesin intestada y en el 35 a la
sucesin testada.
En la sucesin intestada, la reclamacin de derechos por parte del miembro
superviviente de la pareja prescribe al ao de la muerte del causante.
* El legislador cataln si que incluye derechos sucesorios en el Captulo II de
esta ley, con referencia a las parejas de hecho homosexuales, mientras que no lo
hace as en el Captulo I, respecto de las parejas de hecho heterosexuales.
No queda claro si es que no hay regulacin sucesoria en esta ley nada ms
que para las parejas homosexuales, o bien que se pueden equiparar stas con las
heterosexuales, o que el legislador ha incurrido en un error sistemtico.

161
TEMA 8 CAPTULOS MATRIMONIALES
Rgimen jurdico:
Se encuentran regulados en los:

162
Article 15 del C.F.
1. En els captols matrimonials, hom pot determinar el rgim econmic
matrimonial, convenir heretaments, fer donacions, i establir les
estipulacions i els pactes lcits que es considerin convenientts, dhuc en
previsi duna ruptura matrimonial.
2. Els captols matrimonials es poden atorgar abans o desprs del
casament. Els atorgats abans noms produeixen efectes a partir de la
celebraci del matrimoni.
Article 16 del C.F.
1. Poden atorgar captols matrimonials els qui poden contreure
vlidament matrimoni, per necessiten, si escau, els complements de
capacitat que corresponguin.
2. No cal la intervenci del defensor o defensora judicial en les
disposicions establertes pel pare o la mare a favor dels seus fills menors
no emancipats, encara que hi hagi reserva de drets a favor daquells,
sempre que no hi hagi contraposici dinteressos, cas en que sha
daplicar el que disposa larticle 157.
Article 17 del C.F.
1. Els captols matrimonials i llurs modificacions shan datorgar en
escriptura pblica.
2. Els captols matrimonials, i llurs modificacions, i tamb els pactes, les
resolucions judicials i altres fets que canvin o modifiquin el rgim
econmic matrimonial, no sn oposables a terceres persones mentre no
es facin constar en la inscripci del matrimoni en el Registre Civil, i, si s
el cas, en els altres registres pblics la legislaci dels quals ho
estableixi.
Article 18 del C.F.
1. Per a la modificaci dels captols o per deixar-los sense efecte, cal el
consentiment de totes les persones que els havien atorgat, o dels seus
hereus, si la modificaci afecta drets que aquelles haguessin conferit.
2. La modificaci del rgim econmic matrimonial i dels pactes
successori srecprocs entre cnjuges i llur resoluci, i tamb dels
establerts per ells a favor dels fills, la poden acordar exclusivament els
cnjuges, sense necessitat dacord de les altres persones que hagin
concurregut en els captols ni dels hereus.
Article 19 del C.F.
La modificaci del rgim econmic matrimonial no afecta als drets
adquirits per terceres persones.
Article 20 del C.F.
1. Els captols queden sense efecte si el matrimoni s declarat nul o es
dissol per divorci.
2. Si el matrimoni es dissol per divorci, conserven leficcia:
a) Els heretaments i les donacions a favor dun dels contraents, si
lafavorit o afavorida continua treballant per la casa i hi ha descendncia
del matrimoni. Sn ineficaos lusdefruit vidual i els altres drets que, si
escau, shagin pactat en forma accesria a favor del cnjuge daquell o
daquella. Si no es continua treballant per a la casa o no hi ha
descendncia, i tamb si el cnjuge contreu nou matrimoni, lheretament
o la donaci esdevenen revocables per la sola voluntad de lheretant o
donant.

163
b) Els heretament a favor de la descendncia del matrimoni, en
consideraci al qual es varen atorgar els captols. Els heretaments purs
esdevenen revocables.
c) El reconeixement de fills fet per qualsevol del cnjuges.
En derecho cataln son un negocio jurdico que se puede celebrar antes o despus
de celebrar el matrimonio, pero los otorgados antes slo producen efectos a partir de la
celebracin del mismo, segn el:
Article 15.2 del C.F.
2. Els captols matrimonials es poden atorgar abans o desprs del
casament. Els atorgats abans noms produeixen efectes a partir de la
celebraci del matrimoni.
Elementos subjetivos:
Capacidad:
Article 16.1 del C.F.
1. Poden atorgar captols matrimonials els qui poden contreure
vlidament matrimoni, per necessiten, si escau, els complements de
capacitat que corresponguin.
No coincide la capacidad para contraer matrimonio con la capacidad para otorgar
captulos matrimoniales, segn se desprende de los:
Artculo 46 del Cdigo Civil
No pueden contraer matrimonio:
1) Los menores de edad no emancipados.
2) Los que estn ligados con vnculo matrimonial.
Texto redactado conforme L 30/1981 de 7 julio
Artculo 47 del Cdigo Civil
Tampoco pueden contraer matrimonio entre s:
1) Los parientes en Inea recta por consanguinidad o adopcin.
2) Los colaterales por consanguinidad hasta el tercer grado.
3) Los condenados como autores o cmplices de la muerte dolosa del
cnyuge de cualquiera de ellos.
Artculo 48 del Cdigo Civil
El Ministro de Justicia puede dispensar, a instancia de parte, el
impedimento de muerte dolosa del cnyuge anterior.
El Juez de Primera instancia podr dispensar, con justa causa y a
instancia de parte, los impedimentos del grado tercero entre colaterales y
de edad a partir de los catorce aos. En los expedientes de dispensa de
edad debern ser odos el menor y sus padres o guardadores.
La dispensa ulterior convalida, desde su celebracin, el matrimonio cuya
nulidad no haya sido instada judicialmente por alguna de las partes.
donde la capacidad para contraer matrimonio se establece en la mayora de edad,
emancipacin o a partir de los 14 aos de edad con dispensa, por ello en necesitados
supuestos ser necesario el complemento de capacidad. Supuestos:
1) Captulos otorgados por menores de catorce aos con dispensa antes del
matrimonio. Necesitarn la dispensa de los padres.

164
2) Captulos otorgados por emancipados y habilitados de edad. Hay que tener en
cuenta el:
Article 159 del Codi de Famlia:
1. Els fills emancipats poden actuar, en relaci amb la seva persona i els
seus bns i drets, com si fossin majors dedat, per necessiten que el
pare i la mare o, si tots dos manquen o estan impedits per a exercir
lassistncia que la llei determina, el curador o, si s casat amb una
persona major dedat, el cnjuge, complementin la seva capacitat en els
actes segents:
a) Els determinat per larticle 150.2
b) lacceptaci del crrec dadministrador en qualsevol mena de societat
c) Els actes que excedeixen ladministraci ordinria pel que fa al bns
adquirits pel fill o filla de ms de setze anys amb la seva activitat que
generi benefici.
2. La complementaci de capacitat no es pot concedir de manera
general, per es pot donar per a una pluralitat dactes de la mateixa
naturalesa o els referits al mateix negoci, activitat o societat, encara que
siguin futurs, quen sigui convenient ateses les caracterstiques dels dits
actes, les cicumstncies fonamentals dels qual, per, cal especificar.
3. En els casos de desacord o dimpossibilitat, la complementaci de
capacitat ha dsser substituda per lautoritat judicial o per acord de les
persones indicades per larticle 138.2, amb els requisits que aquest
exigeix.
3) Captulos otorgados por incapacitados. Habr que estar a lo que diga la
sentencia de incapacitacin.
4) Captulos otorgados por el prdigo. Hay que tener presente el:
Article 242 del C. F:
1. El titular de la curatela no t la representaci del prdig o de la
persona que estigui en situaci dincapacitat relativa, i es limita a
completar-ne la capacitat.
2. La sentncia que declari la prodigalitat o la incapacitat relativa ha de
determinar lmbit en el qual la persona afectada pot administrar els seus
bns i aquell en el qual necessita lassistncia de la persona titular de la
curatela. En qualsevol cas, aquesta assistncia s necesssria per als
actes definits per larticle 212 i per a atorgar captols matrimonials.
3. Si el curador o curadora refusa prestar lassistncia en algun dels
actes que la requereixen , la persona afectada pot sol.licitar lautoritzaci
judicial per fer-ho tota sola o, alternativament, la designaci dun
defensor o defensora judicial.
Si se otorgan captulos matrimoniales sin ese complemento, sern anulables, segn
se desprende del:
Article 245 del Codi de Famlia:
Els actes del prdig o de la persona afectada de incapacidad relativa que
requereixin assistncia de la persona titular de la curatela i shagin fet
sense aquesta assistncia sn anul.lables en la forma establerta per la
llei.
En el:

165
Article 16.2 del C.F.
2. No cal la intervenci del defensor o defensora judicial en les
disposicions establertes pel pare o la mare a favor dels seus fills menors
no emancipats, encara que hi hagi reserva de drets a favor daquells,
sempre que no hi hagi contraposici dinteressos, cas en que sha
daplicar el que disposa larticle 157.
se prev la intervencin de defensor judicial de acuerdo con el:
Article 157 del C.F.
Si en algun assumpte hi ha contraposici dinteressos entre els fill y el
pare o la mare, quan la potestad s exercida per ambds, el fill o la filla
s representat, per aquell pare o la mare amb el qual no tingui
contraposici dinteressos. Quan la contraposici es amb el pare i la
mare conjuntament o amb el que exerceixi la potestad, sha de nomenar
el defensor judicial que estableix el ttol VII.
para el caso en que haya contraposicin de intereses entre quien asisten al menor y ste.
En Catalua es tradicional la intervencin de otras personas al otorgar captulos
matrimoniales, por regla general, parientes muy prximos, que hacen aportaciones
patrimoniales sobre las que se asentar la futura economa del matrimonio.
Estas terceras personas han de tener la capacidad necesaria para contratar y para
realizar el concreto acto de que se trate.
Elementos objetivos:
Contenido:
El:
Article 15.1 del C.F.
1. En els captols matrimonials, hom pot determinar el rgim econmic
matrimonial, convenir heretaments, fer donacions, i establir les
estipulacions i els pactes lcits que es considerin convenientts, dhuc en
previsi duna ruptura matrimonial.
hace una descripcin no exhaustiva de lo que puede contenerse en la captulos
matrimoniales, aunque se refiere a su contenido tpico, y ste es:
1) Determinacin del rgimen econmico matrimonial.
2) Convenir heredamientos de acuerdo con el:

166
Article 67 del Codi de Succesions:
1. Lheretament, instituci contractual dhereu, solament pot sser
atorgat en captols matrimonials, personalment o mitjanant poder
especial.
2. Els heretaments poden sser atorgats a favor de qualsevol dels
contraents o dambds; dels fills o descendents daquests, i dels
contraents entre ells amb carcter mutual.
3. Poden atorgar heretament les persones majors dedat. Nongesmenys,
per a poder atorgar heretaments preventius s suficient la capacitat per a
contreure matrimoni.
3) Donaciones, estipulaciones y pactos lcitos que se convenientes, incluso, en
previsin de una ruptura unilateral.
Tambin se puede pactar en capitulaciones matrimoniales lo siguiente:
a) Designacin de tutor, para los hijos del matrimonio.
b) El reconocimiento de un hijo, o prestar consentimiento para una fecundacin
asistida, por parte del marido.
c) Reconocimiento de deudas.
Este artculo se establece como lmite de la autonoma de la voluntad, para que los
pactos y estipulaciones sean lcitos.
Tiene carcter formal, segn el:
Article 17.1 del C.F.
1. Els captols matrimonials i llurs modificacions shan datorgar en
escriptura pblica.
Se trata, pues, de una forma ab sustantiam. Si no se otorgan en escritura pblica
sern nulos.
Para que los captulos sean oponibles frente a terceros, se han de inscribir o hacer
constar en la inscripcin del matrimonio en el Registro Civil, y en su caso en otros registros
pblicos, segn el:
Article 17.2 del C.F.
2. Els captols matrimonials, i llurs modificacions, i tamb els pactes, les
resolucions judicials i altres fets que canvin o modifiquin el rgim
econmic matrimonial, no sn oposables a terceres persones mentre no
es facin constar en la inscripci del matrimoni en el Registre Civil, i, si s
el cas, en els altres registres pblics la legislaci dels quals ho
estableixi.
Modificacin:
Se prev en el:

167
Article 18 del C.F.
1. Per a la modificaci dels captols o per deixar-los sense efecte, cal el
consentiment de totes les persones que els havien atorgat, o dels seus
hereus, si la modificaci afecta drets que aquelles haguessin conferit.
2. La modificaci del rgim econmic matrimonial i dels pactes
successorisrecprocs entre cnjuges i llur resoluci, i tamb dels
establerts per ells a favor dels fills, la poden acordar exclusivament els
cnjuges, sense necessitat dacord de les altres persones que hagin
concurregut en els captols ni dels hereus.
y se ha de diferenciar entre una modificacin de los captulos en general, en cuanto
unidad, y la modificacin de pactos en particular.
En el primer caso (18.1) se necesita la participacin de todos los otorgantes
(teniendo en cuenta que no son otorgantes los que complementan la capacidad del
otorgante.
En el segundo caso (18.2) se dice que basta que la acuerden los cnyuges sin
necesidad del acuerdo de otras personas.
Hay que tener presente, de acuerdo con el:
Article 19 del C.F.
La modificaci del rgim econmic matrimonial no afecta als drets
adquirits per terceres persones.
que la modificacin del rgimen econmico matrimonial no afecta a los derechos adquiridos
por terceras personas.
Ineficacia sobrevenida de los captulos matrimoniales:
Se regulan en el:
Article 20 del C.F.
1. Els captols queden sense efecte si el matrimoni s declarat nul o es
dissol per divorci.
2. Si el matrimoni es dissol per divorci, conserven leficcia:
a) Els heretaments i les donacions a favor dun dels contraents, si
lafavorit o afavorida continua treballant per la casa i hi ha descendncia
del matrimoni. Sn ineficaos lusdefruit vidual i els altres drets que, si
escau, shagin pactat en forma accesria a favor del cnjuge daquell o
daquella. Si no es continua treballant per a la casa o no hi ha
descendncia, i tamb si el cnjuge contreu nou matrimoni, lheretament
o la donaci esdevenen revocables per la sola voluntad de lheretant o
donant.
b) Els heretament a favor de la descendncia del matrimoni, en
consideraci al qual es varen atorgar els captols. Els heretaments purs
esdevenen revocables.
c) El reconeixement de fills fet per qualsevol del cnjuges.

168
del que se desprende que sta se produce por nulidad del matrimonio y por divorcio.
La separacin judicial en principio comporta la extincin del rgimen econmico
matrimonial, pero subsisten los otros pactos de los captulos.
A pesar de lo que dice el artculo 20.1, a rengln seguido se observa que en estos
supuestos en algunos casos se conserva la eficacia de ciertos pactos, en concreto, ciertos
heredamientos y donaciones en favor de los hijos.
EL RGIMEN DE SEPARACIN DE BIENES
Se regula en los artculos 37 y siguientes del Cdigo de Familia.
Caracteres y relevancia de este rgimen econmico matrimonial:
1) Es el rgimen legal supletorio en Catalua, segn el:
Article 10.2 del C.F.
2. Sin hi ha pacte, o en el cas que els captols matrimonials siguin
ineficaos, el rgim econmic s el de separaci de bns.
2) En el rgimen de separacin de bienes, existe el patrimonio privativo del marido y
de la mujer, no existen bienes comunes. No se contradice esta afirmacin por el hecho de
que los cnyuges adquieran bienes en rgimen de cotitularidad, porque en esos casos se
aplicarn las normas de la comunidad de bienes, segn se desprende del:
Article 38 del C.F.
En el rgim de separaci de bns, sn propis de cadascun dels cnjuges
tots el que tenia com a tals quan es va celebrar el matrimoni i els que
adquireixi desprs per qualsevol ttol.
3) En el rgimen econmeico matrimonial se separacin de bienes se establece la
prevalencia de la titularidad formal sobre la subrogacin real, por lo siguiente, partiendo
del:
Article 39 del C.F.
En les adquisicions fetes a ttol oners per un dels cnjuges durant el
matrimoni, si consta la titularitat del bns, la contraprestaci sentn
pagada amb diners de ladquirent. En el cas que la contraprestaci
procedeixi de laltre cnjuge, sen presumeix la donaci.
a) Porque en las adquisiciones hechas a ttulo oneroso, por uno de los cnyuges
durante el matrimonio, si consta la titularidad de los bienes a favor de uno de los cnyuges,
se presume que la contraprestacin la pag el adquirente.
b) En el caso de que la contraprestacin conste de que procede del otro cnyuge,
entonces se presume que hizo donacin al cnyuge adquirente.
4) En el rgimen de separacin de bienes hay una norma de cierre que se
encuentra en el:

169
Article 40 del C.F.
En cas de dubte sobre a quin dels cnjuges pertany algun b o dret,
sentn que correspon a tots dos per meitats indivises, llevat que es
tracti de bns mobles que siguin ds personal o que estiguin
directament destinats al desenvolupament de lactivitat de un dels
cnjuges i que no siguin dextraordinari valor, cas en el qual es
presumeix que pertanyen a aquest.
Hay autores que entienden que esta norma no tiene carcter imperativo, y que por
lo tanto, en captulos matrimoniales se puede establecer una regla distinta para resolver los
supuestos de titularidad dudosa.
Gestin de los bienes privativos:
El rgimen de separacin de bienes comporta una separacin, no slo de los
patrimonios, sino tambin una gestin separada. Se desprende del:
Article 37 del C.F.
En el rgim de separaci de bns, cada cnjuge t la propietat, el gaudi,
ladministraci i la lliure disposici de tots els seus bns, dins els lmits
establerts per la llei.
Sobre la base de este artculo hay que hacer dos precisiones:
1) El rgimen de separacin de bienes no se desnaturaliza por el hecho de que
cualquiera de los cnyuges administre el patrimonio del otro.
2) Todos los rendimientos de los bienes privativos pertenecen al titular de esos
bienes, pero esos rendimientos estn afectos a contribuir al sostenimiento de los gastos
familiares, fundamentalmente, segn los artculos:

170

Article 5 del C.F.


1. En la forma que pactin, els cnjuges contribueixen a les despeses del
manteniment familiar amb laportaci prpia del treball domstic, amb la
seva col.laboraci personal o professional no retribuda o amb retribuci
insuficient en lactivitat professional o empresarial de laltre cnjuge,
amb els recursos procedents de la seva activitat o dels seus bns, en
proporci als seus ingressos i, si aquests no sn suficients, en
proporci als seus patrimonis.
2. Els fills, mentre conviuen amb la famlia, contribueixen
proporcionalment a aquestes despeses en la forma establerta per larticle
146.
3. Els altres parents que conviuen amb la famlia hi contribueixen, si s el
cas, en la mesura de llurs possibilitats i dacord amb les despeses que
generen.
Article 7 del C.F.
En cas dincompliment per part duna de les persones obligades,
qualsevol de les altres pot demanar a lautoritat judicial, a part de
lefectivitat dels pagaments pendents, que acordi la prestaci de les
garanties o ladopci de les mesures convenients per a assegurar els
pagaments futurs. Aquestes mesures poden sser modificades o
revocades.
Article 8 del C.F.
Davant terceres persones, ambds cnjuges responen solidriament de
les obligacions contretes per ra de les despeses familiars a qu fa
referncia larticle 4, si es tracta de despeses adequades als usos i als
nivell de vida de la famlia; en un altre cas, en respon el cnjuge que ha
contret lobligaci.
Extincin y liquidacin:
Cabe deducir como se produce la extincin, partiendo de los:
Article 51 del C.F.
El rgim de participaci en els guanys sextingeix en tot cas per:
a) La dissoluci o la declaraci de nul.litat del matrimoni.
b) La separaci.
c) El pacte en captols matrimonials.
Article 73 del C.F.
El rgim de comunitat de bns sextingeix en tot cas per:
a) La dissoluci o la declaraci de nulitat del matrimoni.
b) La separaci judicial.
2. El rgim de comunitat de bns tamb es pot extingir anticipadament
per decisi judicial, a petici dun dels cnjuges, quan i concorri una de
les circumstncies segents:
a) La separaci de fet per un perode superior a dos anys.
b) La gesti paatrimonial irregular que comprometi greument els
interessos de la famlia.
que regulan la extincin del rgimen de participacin y el de la comunidad de bienes, que
el rgimen de separacin de bienes se extingue:
1) Por muerte o declaracin de fallecimiento de uno de los cnyuges.

171
2) Por nulidad del matrimonio, divorcio y separacin judicial.
3) Cuando los cnyuges establecen un rgimen econmico matrimonial distinto.
La liquidacin puede tener lugar por:
1) Acuerdo de los cnyuges.
2) Decisin judicial en juicio declarativo correspondiente.
3) Procedimiento de separacin, nulidad o divorcio.
En los casos de crisis matrimonial, para evitar que el rgimen de separacin de
bienes al ser liquidado repercuta negativamente sobre el cnyuge que carece de recursos
econmicos, en el:
Article 41 del C.F.
1. En els casos de separaci judicial, divorci o nul.litat, el cnjuge que,
sense retribuci o amb una retribuci insuficient, ha treballat per a la
casa o per a laltre cnjuge t dret a rebre daquest una compensaci
econmica, en el cas que shagi generat, per aquest motiu, una situaci
de desigualtat entre el patrimoni de tots dos que impliqui un enriquiment
injust.
2. La compensaci sha de satisfer en metl.lic, llevat dacord entre les
parts o si lautoritat judicial, per causa justificada, autoritza el pagament
amb bns del cnjuge obligat. El pagament ha de tenir efecte en un
termini mxim de tres anys, amb meritaci dinters legal des del
reconeixement, cas en el qual pot acordar-se judicialment la constituci
de garanties a favor del cnjuge creditor.
3. El dret a aquesta compensaci s compatible amb els altres drets de
carcter econmic que corresponen al cnjuge beneficiat, i ha dsser
tingut en compte per a la fixaci daquests altres drets.
se establece la llamada compensacin econmica por razn de trabajo que opera
como un correctivo legal del rgimen de separacin absoluta de bienes.
Sobre esta compensacin interesa precisar lo siguiente:
1) Slo opera en los casos de liquidacin del rgimen de separacin de bienes
derivado de una separacin judicial, divorcio o nulidad. Segn algunos autores (oca
Sastre), esta compensacin es independiente de la buena o mala fe del cnyuge deudor, y
del acreedor en el caso de nulidad.
2) No se establece esta compensacin con carcter imperativo, sino con la finalidad
de evitar una desigualdad entre los patrimonios de los cnyuges, y por lo tanto, esta
compensacin es renunciable.
3)Esta compensacin se establece para evitar el enriquecimiento injusto de uno de
los cnyuges a expensas del otro, por haberse originado una situacin de desigualdad
entre el patrimonio de ambos, derivada del hecho de que uno de ellos ha trabajado para la
casa, o para el otro, sin retribucin o con una retribucin insuficiente.
4) La compensacin econmica la pueden fijar los interesados y en caso de
discrepancia se puede reclamar por va judicial. Se dice en el:

172
Article 42 del C.F.
1. El dret a la compensaci econmica establert en larticle 41 noms es
pot exercir en el primer procediment en el qual se sol.liciti la separaci,
el divorci o la nul.litat, i, per tant, no es pot formular en leventual
procediment subsegent de nu.litat o divorci, llevat que hi hagi hagut
reconciliaci i nova convivncia i per ra daquesta.
2. En el cas de resolucions dictades pels tribunals eclesistics en qu es
declari la nul.litat del matrimoni cannic o de decisions pontifcies sobre
matrimoni rat i no consumat, el dret establert per larticle 41 noms es
pot exercir en el trmit de la seva execuci, davant de la jurisdicci civil.
que slo se puede ejercitar este derecho en el primer procedimiento en el que se solicita la
separacin, el divorcio, o la nulidad del matrimonio.
5) Cuando la fija el Juez, se le concede un gran arbitrio a la hora de fijar la cuanta.
El Juez deber atenerse a la particularidad de cada caso.
6) La ley dispone que esta compensacin se satisfaga en dinero, salvo que exista
acuerdo entre las partes o que el Juez autorice le pago en bienes (41.2). El pago se ha de
efectuar en un plazo mximo de tres aos.
7) Se dice en el artculo 41.3 que est compensacin es compatible con otros
derechos de carcter econmico; se ha de pensar en la pensin compensatoria, por
ejemplo, pues con la compensacin se intenta indemnizar daos pasados, mientras que
con la pensin compensatoria, lo que se intenta es indemnizar daos futuros.
Proteccin de los acreedores de los cnyuges:
El rgimen de separacin de bienes y tambin el de participacin, junto con la
libertad de contratacin entre los cnyuges, se pueden utilizar para defraudar los derechos
de los acreedores de cualquiera de los cnyuges, pues cada cnyuge responde de sus
propias deudas con su patrimonio privativo, segn el:
Article 13 del C.F.
En cas dembargament de comptes indistints per deutes privatius dun
dels cnjuges, el cnjuge no deutor pot sostreure de lembargament els
imports que acrediti que le pertanyen amb carcter exclusiu, llevat que
hagi consentit expresament lobligaci contreta pel cnjuge deutor.
que se refiere al embargo de las cuentas indistintas de los cnyuges.
Es por esto por lo que el legislador cataln ha atribuido unos sistemas para impedir
el fraude de acreedores, estableciendo presunciones en los:

173
Article 11 del C.F.
Els cnjuges es poden transmetre bns i drets pel qualsevol ttol i dur a
terme entre ells tot tipus de negocis jurdics. En cas de impugnaci
judicial, es correspon la prova de carcter oners de la transmissi.
Article 12 del C.F.
En cas de fallida o concurs de creditors dun dels cnjuges, els bns
adquirits per laltre per ttol oners durant lany anterior a la declaraci o
des de la data de la retroacci shan de presumir donats pel primer, llevat
que sacrediti que, en el moment de ladquisici, el matrimoni estava
separat judicialment o de fet o que ladquirent disposava dingressos o
recursos suficients per a efectuarla.
que se aplican cualquiera que sea el rgimen econmico matrimonial de los cnyuges. No
se regulan junto con el rgimen de separacin de bienes.
Presunciones del artculo 11 del Cdigo de Familia:
Esta disposicin permite considerar, en ocasiones. que ciertos contratos celebrados
por los cnyuges entre s, son simulados o fiduciarios.
De entrada se presumen que son gratuitos.
Esto se entiende mejor si pensamos que esta presuncin es favorable a los
acreedores a los efectos de ejercitar la accin del:
Article 340.3 de la Compilaci:
3. No perjudicaran els creditors del donant les donacions que aquest
atorgui amb posterioritat a la data del fet o de lacte del qual neixi el
crdit daquells, sempre que manquin altres recursos lrgals per a llur
cobrament.
Si el deudor ha hecho una donacin con los bienes que tena que pagar, esa
donacin no ser vlida.
El Tribunal Superior de Justicia de Catalua ha dicho que esta presuncin no puede
ser empleada en lo relativo entre cnyuges, sino slo para facilitar el cobro a los
acreedores.
El principal efecto es de orden procesal, y consiste en la inversin de la carga de la
prueba de la onerosidad del contrato.
Presunciones del artculo 12 del Cdigo de Familia:
Es una disposicin semejante a la del:
Artculo 1442 del Cdigo civil
Declarado un cnyuge en quiebra o concurso, se presumir, salvo
prueba en contrario, en beneficio de los acreedores, que fueron en su
mitad donados por l los bienes adquiridos a ttulo oneroso por el otro
durante el ao anterior a la declaracin o en el perodo a que alcance la
retroaccin de la quiebra. Esta presuncin no regir si los cnyuges
estn separados judicialmente o de hecho.
en sede de rgimen de separacin de bienes.

174

Los requisitos son los siguientes:


1) Quiebra o concurso de acreedores de uno de los cnyuges.
Estos procedimientos han de estar declarados judicialmente. Un acreedor individual
no puede invocar a su favor la presuncin contenida en este artculo, sino que slo lo
pueden hacer los que formen parte de la masa pasiva.
2) Que la adquisicin por el otro cnyuge se haya producido en el perodo de un
ao anterior al concurso o a la quiebra, o durante el perodo de retroaccin de la quiebra.
3) Que el cnyuge no concursado, o que haya adquirido formalmente, a ttulo
oneroso, bienes de un tercero.
4) Que no se haya producido una separacin, sea judicial o de hecho.
5) que el adquirente no tenga bienes o recursos suficiente para la adquisicin.
Los efectos de esta presuncin no provocan la integracin de esos bienes
adquiridos a ttulo onerosos de un tercero en la masa del concurso de acreedores o de la
quiebra, sino que simplemente quedan afectos al pago de las deudas del cnyuge
concursado o quebrado.
Tambin esta presuncin facilita a los acreedores la prueba del carcter gratuito del
contrato y la posibilidad del ejercicio de la accin contenida en el artculo 440.3 (visto
atrs).

LAS COMPRAVENTAS CON PACTO DE SUPERVIVENCIA


Nocin y fundamento:
Nocin:
Se trata de una institucin peculiar del Derecho civil cataln.
Son compraventas celebradas conjuntamente por los cnyuges, que contienen un
pacto por el cual, a la muerte del marido o de la mujer, el superviviente deviene titular nico
del bien que compraron conjuntamente.
As resulta del:

175
Article 44 del C.F.
1. Els cnjuges que, en rgim econmic de separaci, comprin bns
conjuntament i per meitad poden pactar en el mateix ttol dadquisici
que, quan es produexi la mort de qualsevol dells els supervivent
esdevingui titular nic de la totalitat.
2. Mentre visyuin els dos cnjuges, els bns adquirrits amb aquest pacte
shan de regir per les normes segents:
a) No poden sser alienats ni gravats, si no s per acord de tots dos.
b) Cap dels cnjuges no pot transmetre a terceres persones el seu dret
sobre els bns.
c) Cal mantenir necessriament la indivisi dels bns.
3. En els bns comprats per ambds cnjuges amb pacte de
supervivncia, ladquisici de la participaci del premort sha de
computar en lherncia daquest, als efectes del clcul de la llegtima, i, si
s el cas, sha de imputar en pagament a compte de la quarta vidual.
Fundamento:
Est en ser un correctivo establecido por los mismos cnyuges al amparo de la
autonoma de la voluntad, del rgimen de separacin absoluta de bienes.
Slo pueden convenir este tipo de compraventas los cnyuges que tienen
separacin de bienes o de participacin en las ganancias, segn el artculo 44 (visto atrs)
y el:
Article 48.2 del C.F.
2. Aquest rgim sha de convenir en captols matrimonials i es regeix, en
tot all que no shi prevegi, per les disposicions daquest captol. En
darrer terme, durant la seva vigncia es regeix per les normes del rgim
de separaci de bns, incloses les relatives a les compres amb pacte de
supervivncia.
Requisitos de validez y eficacia:
Para la validez se exige lo previsto en el 44.1:
1) Que los compradores sean cnyuges.
2) Que el pacto se inserte en el mismo ttulo que documenta el contrato de
compraventa.
3) Que los dos cnyuges compren por mitad.
Para el requisito de eficacia se exige que ninguno de los cnyuges otorgue unos
determinados tipos de heredamiento, por resultar stos incompatibles, con estas compras,
segn el:
Article 45 del C.F.
El pacte de supervivncia esdev inefica si un dels cnjuges adquirents
ha otorgat un heretament a favor de tercers contraents o ha otorgat un
heretament pur a favor dels seus fills i lheretament resulta efca en
morir lheretant.
Efectos del pacto de supervivencia:
Hay que distinguir:

176
1) Mientras viven los cnyuges.
2) Tras la muerte de uno de los cnyuges.
1) Mientras viven los cnyuges:
Segn el 44.2 (visto atrs), se producen los siguientes efectos:
a) No pueden ser enajenados no gravados los bienes comprados bajo el pacto de
supervivencia, salvo si hay acuerdo de ambos cnyuges.
b) Ninguno de los cnyuges puede transmitir a terceros su derecho sobre los
bienes.
c) Hay que mantener, necesariamente, la individualidad de los bienes.
d) A nivel procesal cuando se suscita cualquier cuestin ante los Tribunales y los
demandados son los cnyuges, existe un litisconsorcio pasivo necesario.
2) Tras la muerte de uno de los cnyuges:
Segn el 44.1 (visto atrs), el cnyuge superviviente expande su titularidad sobre la
titularidad del bien, pero con la condicionalidad de que la participacin del premuerto se ha
de computar a la herencia de ste, a efectos del clculo de la legtima, y si ha lugar, se ha
de computar a cuenta del pago de la quarta vidual, segn el 44.3 (visto atrs).
Extincin del pacto de supervivencia:
Article 46.1 del C.F.
1. El pacte de supervivncia sextingeix per:
a) Lacord dels cnjuges durant el matrimoni.
b) La renncia del supervivent.
c) La declaraci de nulitat del matrimoni, la separaci judicial, el divorci
o la separaci de fet acreditada feafentment.
d) Ladjudicaci de la meitad del b com a conseqncia de
lembargament establert per larticle 47.
1) Por acuerdo de los cnyuges durante el matrimonio, o por la renuncia del
superviviente (46.1. a) y b)), con la consecuencia de que en estos casos, salvo pacto en
contrario, se origina una comunidad ordinaria de bienes.
2) Por la declaracin de nulidad del matrimonio, divorcio, separacin judicial, o de
hecho acreditada fehacientemente
Si a la muerte de uno de los cnyuges, segn el:
Article 46.2 del C.F.
2. Si a la mort dun dels cnjuges hi hagus en trmit una demanda de
separaci, de divorci o de nul.litat del matrimoni, els hereus del premort
poden prosseguir lacci plantejada als efectes de la declaraci
dextinci del pacte de supervivncia.
hubiera en trmite una demanda por crisis matrimonial, los herederos del premuerto
pueden seguir la demanda tramitada.
3) Por la mitad de la adjudicacin del bien a un tercero como consecuencia del
embargo previsto en el artculo 47, segn se desprende del 46.1.d). (visto atrs).
REGMENES DE COMUNIDAD

177
Como en derecho cataln existe la posibilidad de que los cnyuges pacten el
rgimen econmico matrimonial que prefieran, es por lo que al legislador cataln le ha
parecido oportuno regular el rgimen de comunidad y el de participacin.
Los regmenes de comunidad no eran desconocidos en Catalua, pues
anteriormente al Cdigo de Familia, ya se recoga algunos antecedentes legislativos, que
actualmente se recogen el los artculos 61 a 75 del Cdigo de Familia, aunque la realidad
prctica demuestra que estos regmenes pocas veces se constituyen.
1) Rgimen de comunidad de bienes, en general, que se instaura como novedad
en el Cdigo de Familia. Se regula en los artculo 61 a 75.
Se trata de un rgimen de comunidad de bienes que constituye una comunidad
universal de todos los bienes y ganancias.
A pesar de esta configuracin general se distingue en los:
Article 67 del C.F.
1. Sn comns, llevat el que disposa larticle 68, tots els bns i els drets que tinguin
els cnjuges en el moment de convenir el rgim de comunitat de bns, els que
adquireixen per qualsevol ttol durant el matrimoni i els guanys o lucres de tota
mena que nobtinguin.
2. Si ni hi ha pacte en contra, els fruits i els productes dels bns privatius de cada
cnjuge, si nhi ha, sn bns comuns.
3. Qualsevol dels cnjuges pot demanar que, en la inscripci dels bns o dels drets
adquirits per laltre, es faci constar que forma part de la comunitat.
Article 68 del C.F.
1. Sn bns privatius de cada cnjuge:
a) Aquells els quals satribueixi aquesta condici en captols.
b) Els adquirirts per donaci, herncia o llegat.
c) Els adquirits amb clusula reversional o gravats de restituci
fidecomissria.
d) Els adquirits per subrogaci real daltres bns privatius.
e) Les quantitats procedents dindemnitzacions per danys morals.
f) Els necessris per a lexercici de la professi i la roba i els objectes
ds personal que no siguin dun valor extraordinari.
2. Lexclusi dun b o de un dret de la comunitat noms es pot oposar a
terceres persones des de que consti en els reistres pblics o des que la
tercera persona coneix la condici privativa.
los bienes comunes, de los privativos.
Teniendo en cuenta que en este rgimen existen tres posibles patrimonios, se
establecen reglas para la administracin y disposicin de los bienes comunes y de los
privativos, y de la responsabilidad por deudas de cualquiera de los cnyuges y por deudas
contradas por gastos familiares, en los:

178
Article 69 del C.F.
1. Si no hi ha pacte, ladministraci dels bns comuns correspon a tots
dos cnjuges.
2. Qualsevol dels cnjuges pot contreure obligacions amb crrec a la
comunitat i disposar dels bns comuns en atenci al sosteniment de les
despeses familiars a qu fa referncia larticle 4. Per als altres actes, cal
lactuaci conjunta o la dun dells amb el consentiment de laltre.
3. Si un dels cnjuges exerceix una professi, indstria o comer, i ho fa
valent-se de bns comuns amb el consentiment de laltre, pot realitzar tot
sol i amb relaci amb bns mobles els actes, fins i tot de disposici, que
siguin conseqncia de lexercici normal daquelles activitats.
Article 70 del C.F.
Si no hi ha pacte, els actes de disposici dels bns comuns requereixen
el consentiment dambds cnjuges o, si manca, el consentiment dun,
lautoritzaci judicial que es pot atorgar en inters de la famlia, o si hi
concorre una altra causa justa.
Article 71 del C.F.
1. Cadascun dels cnjuges administra i disposa dels bns privatius amb
independncia de laltre.
2. Els bns comuns no responen dels deutes contrets per qualsevol dels
cnjuges, derivats de la tinena i ladministraci dels bns privatius,
llevat del cas dinsuficincia dels bns privatius del cnjuge deutor. En
aquest cas, la persona crteditora pot demanar lembargament dels bns
comuns, que ha dsser notificat a laltre cnjuge, el qual pot exigir la
dissoluci de la comunitat i que lembargament tingui lloc sobre la meitat
corresponent al cnjuge deutor.
Article 72 del C.F.
En el rgim de comunitat de bns, els bns comuns responen
preferentment pels deutes contrets en atenci al manteniment de les
despeses familiars i, sin no sn suficients, saplica el que extableix
larticle 5 en mteria de responsabilitat per aquestes despeses.
A la extincin y liquidacin de este rgimen se refieren los:

179
Article 73 del C.F.
El rgim de comunitat de bns sextingeix en tot cas per:
a) La dissoluci o la declaraci de nulitat del matrimoni.
b) La separaci judicial.
2. El rgim de comunitat de bns tamb es pot extingir anticipadament
per decisi judicial, a petici dun dels cnjuges, quan i concorri una de
les circumstncies segents:
a) La separaci de fet per un perode superior a dos anys.
b) La gesti paatrimonial irregular que comprometi greument els
interessos de la famlia.
Article 74 del C.F.
1. Als efectes de la divisi de la comunitat, la determinaci dels bns
comuns i dels bns privatius es fa en referncia al temps de la
dissoluci.
2. Els bns comuns que es posseeixin en el moment de la dissoluci de
la comunitat es computen segons el valor que tinguin en el moment de
fer-ne la liquidaci.
Article 75 del C.F.
1. En el cas dextinci de la comunitat, els bns comuns es divideixen
entre els cnjuges o entre el cnjuge supervivent i els hereus del premort
en parts iguals, llevat que shagi convingut altrament.
2. En el supsit regulat en en lapartat 1 , si lhabitatge conjugal i els seus
mobles ds ordinari tenen la condici de bns comuns, el cnjuge
supervivent pot demanar que lis sigui atribuda la propietat daquests
bns en pagament de la seva quota. Si el valor s superior al valor de la
seva quota, ladjudicatari ha de pagar la diferncia en diners.
3. En la divisi, el cnjuges poden recuperar el bns que abans de linici
del rgim de comunitat eren de la seva propietat i subsisteixin en el
moment de lextinci, segons lestat inicial. Els altres bns i les millores
fetes en els bns aportats sinclouen en la divisi de la comunitat i, si el
valor daquells bns s superior al valor de la quota, lajudicatari tamb
ha de pagar la diferncia en diners.
2) La asociacin de compras y mejoras, segn Puig Ferriol, es una modalidad del
rgimen de participacin, junto con la cuarta modalidad del rgimen de comunidad de
bienes. Se regula en los:

180
Article 61 del C.F.
1. Lassociaci a compres i millores, prpia del Camp de Tarragona i de
altres comarques, exigeix pacte exprs en captols matrimonials.
2. En tot all que no regulin els pactes de la constituci del rgim ni
aquest captol, lassociaci a compres i millores es regeix pel costum de
la comarca i, si no nhi ha, per les disposicions del rgim de participaci
en els guanys, en la mesura que ho permeti la seva naturalesa especfica.
3. Cada cnjuge pot associar laltre a les compres i ls millores que faci
durant el matrimoni. Tamb es pot establir lassociaci amb carcter
recproc o associant als cnjuges llurs ascendents, tant si els han fet
heretament com si no.
4. Sentn per compres els bns que, constant lassociaci. adquireixi
qualsevol de les persones associades a ttol oners o obtingui per la
seva professi, la seva indstria o el seu treball.
5. Es consideren millores els augments del valor del bns de qualsevol
persona associada deguts a impensas tils, inversi en pagament de
deutes o llegtimes o redempci de censos i censals.
Article 62 del C.F.
1. Ladministraci de lassociaci a compres i millores correspon a la
persona associada que sindiqui en els captols. Si no hi ha designacis,
correspon a tots els associats.
2. Ladministrador nic de l associaci, si escau, pot, amb la sola seva
intervenci, disposar, a ttol oners dels bns que la constitueixen, per
no fianar en nom de lassociaci, si no s per a profit de la famlia.
Article 63 del C.F.
La liquidaci dels guanys de cada persona associada es refereix al
moment de la seva mort o de lextinci del rgim i es pot efectuar en
diners o amb altres bns de lassociaci.
Es el rgimen econmico matrimonial propio del Camp de Tarragona y otras
comarcas. Esta asociacin se rige por los preceptos establecidos en captulos
matrimoniales y por lo que dispone la ley, y en su defecto por la costumbre de la comarca,
y finalmente por las disposiciones del rgimen de participacin en las ganancias. Sin
embargo, otros autores consideran que se trata de un rgimen de comunidad de bienes
diferido, porque al extinguirse ste, se aplicarn las normas del rgimen de comunidad (en
general).
3) Lagermanament o pacte de mig per mig, que se regula en el:
Article 64 del C.F.
1. Lagermanament o pacte de mig per mig, propi del dret de Tortosa, sha de
convenir en captols matrimonials, abans o desprs de la celebraci del
matrimoni.
2. En all que no prevegin els pactes de la cosntituci del rgim, s aplicable el
costum del lloc i, si manca aquest, les normes generals del rgim de comunitat de
bns.
3. La comunitat inclou tots els bns que tinguin els cnjuges en casarse o en
convenir el pacte dagermanament, els que adquireixin pel qualsevol ttol mentre
el matrimoni subsisteixi i els guanys o lucres de tota mena que obtinguin durant
la uni.
4. Qualsevol dels cnjuges pot exigir sempre que en la inscripci dels bns o dels
drets adquirits per laltre es faci constar que formen part de lagermanament.

181
5. Ladministraci de la comunitat correspon a ambds cnjuges.
6. La liquidaci de lagermanament sha de fer adjudicant per meitad els bns
que inclogui entre els cnjuges o entre el cnjuge supervivent o els hereus del
premort.
Este rgimen es propio del derecho de Tortosa y se rige por lo pactado, por la
costumbre del lugar, y a falta de sta por las normas generales del rgimen de comunidad
de bienes.
El 64.3 configura este rgimen como una sociedad universal de bienes y ganancias
de carcter absoluto.
4) El pacte de convinena o mitja guanyaderia, que se regula en el:
Article 65 del C.F.
1. La convinena, o mitja guanyaderia, associaci coneguda a la Vall
dAran, requereix pacte exprs en captols matrimonials.
2. En tot all que no sigui previst en els pactes de la constituci del
rgim ni en aquest article, shan daplicar el costum de la Vall dAran i el
captol X del privilegi anomenat de la Querimnia.
3. Aquest conveni tamb pot sser establert amb el pare o la mare del fill
o la filla, i dhuc amb estranys, pactant que el bns guanyats i els que es
guanyaran quedaran en comunitat mentre subsisteix lassociaci.
4. Els cnjuges han de contribuir per parts iguals al sosteniment de les
despeses derivades del rgim i el govern de la casa i han de dividir, a la
mort dun dells dos, si no hi ha fills, els guanys i els augments.
Es propio del Valle de Aran y se rige por los pactos de su constitucin, lo previsto
legalmente, y en su defecto por la costumbre y el privilegio X, llamado de la Querimonia.
Puede tener este rgimen una doble configuracin, por una parte como rgimen
econmico matrimonial, que se constituye como el rgimen de una comunidad de bienes,
segn deduce la doctrina del 65.4; y, por otra parte, se puede constituir como asociacin
familiar, segn el 65.3, del que resulta que consiste en una comunidad de bienes de la que
puede formar parte el padre o la madre del hijo o la hija, o incluso terceros.
RGIMEN DE PARTICIPACIN
Se regula por primera vez en la ley 8/1993, de 30 de setiembre, de modificacin de
la Compilacin en materia de relaciones patrimoniales entre cnyuges.
En la actualidad se regula en los artculo 48 a 60 del Cdigo de Familia.
La regla bsica de este rgimen es que el cnyuge que ha ganado ms durante el
matrimonio ha de pagar al que ha ganado menos, la mitad del exceso de lo que ha
ganado, segn el:

182
Article 48 del C.F.
1. l rgim econmic matrimonial de participaci en els guanys atribueix a
qualsevol del cnjuges, en el moment de lextinci del rgim, el dret a
participar en els guanys obtinguts per laltre durant el temps que aquest
rgim hagi estat vigent.
2. Aquest rgim sha de convenir en captols matrimonials i es regeix, en
tot all que no shi prevegi, per les disposicions daquest captol. En
darrer terme, durant la seva vigncia es regeix per les normes del rgim
de separaci de bns, incloses les relatives a les compres amb pacte de
supervivncia.
Mientras este vigente este rgimen y subsistente el matrimonio, funciona como el
rgimen de separacin de bienes, y slo al extinguirse entran en juego las
reglas propias de un rgimen de comunidad de bienes.
La configuracin jurdica en derecho cataln es muy similar a la del Cdigo Civil.
Lo ms relevante en derecho cataln es:
1) Dice el:
Article 48.2 del C.F.
2. Aquest rgim sha de convenir en captols matrimonials i es regeix, en
tot all que no shi prevegi, per les disposicions daquest captol. En
darrer terme, durant la seva vigncia es regeix per les normes del rgim
de separaci de bns, incloses les relatives a les compres amb pacte de
supervivncia.
constituyendo una peculiaridad de este rgimen lo relativo a las compras con pacto de
supervivencia.
2) Aunque se hace una remisin a las normas del rgimen de separacin de bienes,
entiende la doctrina que no son aplicables a los cnyuges las normas previstas sobre la
compensacin econmica por trabajo de los artculos 41 y 42.
3) Lo que se prev para el rgimen de separacin de bienes en el:
Article 37 del C.F.
En el rgim de separaci de bns, cada cnjuge t la propietat, el gaudi,
ladministraci i la lliure disposici de tots els seus bns, dins els lmits
establerts per la llei.
se ha de considerar sustituido por lo previsto en el:
Article 49 del C.F.
Constant matrimoni, cada cnjuge t la propietat, el gaudi,
ladministraci i la lliure disposici dels seus bns, per t el deure
dinformar adequadament laltre de la seva gesti patrimonial.
Este deber se establece con carcter general en el:
Article 6 del C.F.
Els cnjuges tenen lobligaci recproca dinformar-se adequadament de
la gesti patrimonial que duguin a terme en atenci al manteniment de
les despeses familiars.
pero que en este rgimen es ms riguroso.

183
El incumplimiento de este deber posibilita que se pueda instar la extincin del
rgimen, si se produce el supuesto del:
Article 52.b del C.F.
El rgim de participaci tamb es pot extingir anticipadament per decisi
judicial, a petici dun dels cnjuges, quan hi concorri alguna de les
circumstncies segents:
b) Lincompliment greu o reiterat del deure dinformar adequadament a
laltre cnjuge, que extableix larticle 49.
Adems. se establecen unos lmites a la autonoma patrimonial que la doctrina
denomina lmites indirectos. Estos son:
a) Necesidad del otro cnyuge para enajenar a ttulo gratuito un bien propio en
atencin a la posible rescisin de ese acto, previsto en el:
Article 60 del C.F.
1. Si el deutor o deutora no t bns suficients per a satisfer el crdit de
participaci, el ctreditor o creditora pot demanar les rescissions de les
alienacions fetes per aquell o aquella a ttol gratut i sense el seu
consentiment durant la vigncia del rgim, llevat de les fetes en favor
dels fills per ra de matrimoni o per facilitar-los una ocupaci, i tamb les
fetes a ttol oners en fau del seu dret.
2. Aquestes accions caduquen al cap de quatre anys des de lextinci del
rgim i no sn procedents quan els bns estiguin en poder de terceres
persones adquirents a ttol oners i de bona fe.
3. El creditor o creditora o els seus successors poden demanar lanotaci
de la demanda de reclamaci del crdit de participaci en els registres
pblics corresponents.
b) Consiste en la prohibicin de enajenar prevista en el:
Article 54.2 del C.F.
2. A partir del moment de lextinci del rgim, i fins que no shagi
determinat el crdit de participaci que en resulti, cap cnjuge no pot
disposar dels seus bns sense el consentiment de laltre cnjuge o dels
seus hereus o, si de cas hi manca, sense autoritzaci judicial, excepte en
all que constitueixi la seva activitat normal de gesti.
4) Las causas de extincin necesarias estn descritas en el:
Article 51 del C.F.
El rgim de participaci en els guanys sextingeix en tot cas per:
a) La dissoluci o la declaraci de nul.litat del matrimoni.
b) La separaci.
c) El pacte en captols matrimonials.
Ahora bien, respecto de la nulidad no se establece que el cnyuge de mala fe se
ver privado de participar en las ganancias del otro, segn el:
Artculo 95.2 del Cdigo Civil
2. Si la sentencia de nulidad declara la mala fe de uno slo de los
cnyuges, el que hubiere obrado de buena fe podr optar por aplicar en
la liquidacin del rgimen econmico matrimonial las disposiciones
relativas al rgimen de participacin y el de mala fe no tendr derecho a
participar en las ganancias obtenidas por su consorte.

184
5) Las causas de extincin que requieren una decisin judicial son las previstas en
el:
Article 52 del C.F.
El rgim de participaci tamb es pot extingir anticipadament per decisi
judicial, a petici dun dels cnjuges, quan hi concorri alguna de les
circumstncies segents:
a) La separaci de fet per un perode superior a un any.
b) Lincompliment greu o reiterat del deure dinformar adequadament a
laltre cnjuge, que extableix larticle 49.
c) La gesti patrimonioal irregualr que comprometi greument els
interessos de qui sol.licita lextinci.
d) Lentrada del cnjuge en una situaci que comprometi greument els
interessos de qui so.licita lextinci.
pero la peculiaridad radica en que estos supuestos la extincin del rgimen se retrotrae al
momento de la presentacin de la demanda, segn el:
Article 53 del C.F.
En els supsits en qu lextinci sigui conseqencia duna sentncia
dictada amb ocasi de les causes establertes pels articles 51 i 52,
lextinci del rgim es retrotreu al moment de presentaci de la demanda.
El:
Artculo 1415
El rgimen de participacin se extingue en los casos prevenidos para la
sociedad de gananciales, aplicndose lo dispuesto en los arts. 1394 y
1395.
remite al:
Artculo 1394
Los efectos de la disolucin prevista en el artculo anterior se producirn
desde la fecha en que se acuerde. De seguirse pleito sobre la
concurrencia de la causa de disolucin, iniciada la tramitacin del
mismo, se practicar el inventario, y el Juez adoptar las medidas
necesarias para la administracin del caudal, requirindose licencia
judicial para todos los actos que excedan de la administracin ordinaria.
se prev que los efectos de la disolucin se producirn desde la fecha en que se acuerden.

DOTE E INSTITUCIONES PARADOTALES


La dote:
El rgimen econmico matrimonial ms usual en Catalua ha sido, histricamente,
el dotal, o de separacin de bienes atemperado con la constitucin de una dote, y de otras
instituciones parecidas.
Bsicamente, con la dote aportada por la esposa, se pretenda mitigar el sistema de
separacin absoluta de bienes, porque al serle restituida la dote al disolverse el
matrimonio, la mujer contaba con unos recursos para hacer frente a la situacin de
viudedad.

185

Tradicionalmente, adems, el legislador cataln ha dejado en manos de los


particulares todo lo relativo a la proteccin del cnyuge superviviente, porque presupona
que todo matrimonio iba acompaado de unos captulos matrimoniales, antes o despus
del matrimonio, y que en esos captulos se prevean suficientes mecanismos de proteccin
para el cnyuge superviviente (caso del ama de casa y el marido que aporta el dinero).
Como en el momento actual se otorgan un nfimo nmero de captulos
matrimoniales, y adems, la dote ha desaparecido en la vida prctica de nuestros das sin
que parezca posible su reaparicin, la mayora de los matrimonios se rige por el sistema de
separacin absoluta de bienes.
Se trata de suavizar este rgimen con compraventas con pacto de supervivencia,
con pacto proindiviso, etc..
Desde una perspectiva legal, a pesar de la afirmacin del prembulo del Cdigo de
Familia, en concreto en el apartado 2, en el ltimo prrafo:
s, finalment, digna de menci, leliminaci de la regulaci del dot, de la
tenuta, de lesponsalici o escreix, del tantunem, de laixovar i del cabalatge i del
pacte de igualtat de bns i guanys, del tractament residual dels quals socupa la
disposici transitria segona de la llei.
si nos atenemos
a la Disposicin Transitoria 2, se llega a la conclusin de que los preceptos que en la
Compilacin regulaban la dote y otras instituciones afines (artculos 26 a 48 y 62), estn
vigentes, por lo siguiente:
1) Porque esta:
Disposici transitria segona
Els dots, les tenutes, els aixovars i els cabalatges, els esponsalicis o
escreixos, els tantundem, els pactes digualtat de bns i guanys i els
altres drets similars constituts i, si s el cas, que es constitueixin, es
regeixen per les disposicions que els sn aplicables fins avui,
contingudes en la Compilaci de dret civil catal.
piensa en que se sigan constituyendo estas instituciones.
2) Porque esto viene a confirmarlo la:
Disposici final primera
Queden substituts pels preceptes correspnents daquest Codi els
articles 6 a 62 de la Compilaci de dret civil de Ctalunya, redactats
dacord amb la Llei 8/1993, de 30 de setembre, de modificaci de la
Compilaci en matria de relacions petrimonials entre cnjuges, tenint
en
compte
all
que
disposa
la
disposici
transitria
segona; ...........................
Breve idea de estas figuras:
La dote: Se regula en los artculos 26 a 37 de la Compilacin.
Ha sido una figura caracterstica del derecho cataln vinculada con el rgimen de
separacin de bienes.

186
Mediante la dote, la mujer, con ocasin del matrimonio, aportaba bienes, fincas o
dinero, para contribuir al mantenimiento de la nueva familia.
Generalmente la aportaban los padres de la novia, y deba de ser restituida, segn
lo previsto en la Compilacin, bsicamente, al disolverse el matrimonio.
En la actualidad este rgimen ha decado.
La tenuta: Se regula en los artculo 38 a 40 de la Compilacin.
Consiste bsicamente en que, la viuda, mientras no le sea pagada la dote y el
esponsalici o escreix poseer y usufructuar todos los bienes del marido, soportando las
cargas con la obligacin de mantener a los hijos menores, los imposibilitados para el
trabajo y los que el marido mantena en la casa.
Laixovar: Regulado en los artculos 41 y 42 de la Compilacin.
Viene a ser una aportacin similar a la dote pero aportada por el marido.
El cabalatge: Regulado en el artculo 43 de la Compilacin.
Es una institucin similar a la anterior, pero propia y caracterstica del Pla dUrgell, la
Segarra y otras comarcas.
Lesponsalici o escreix: Se regula en los artculos 44 al 47 de la Compilacin.
Consiste, en que antes o despus del matrimonio, el prometido o esposo, hace una
donacin a su prometida o esposa. Se dice que antiguamente vena a ser un premio a las
cualidades de la mujer, por ejemplo, la virginidad. Viene a ser un correspectivo a la dote.
El tantundem: Regulado en el artculo 48 de la Compilacin.
Es una institucin propia del antiguo Bisbat de Girona, que consiste en que el
marido promete a la esposa una donacin propter nuptias o tantundem en una cantidad
igual a la dote, en caso de concurrir determinadas circunstancias.
Pacto de igualdad de bienes y ganancias: Regulado en el artculo 62 de la
Compilacin. Es una institucin propia de la Dicesis de Girona.
Por esta institucin los cnyuges acuerdan que los productos de la dote no
consumidos y lo que haya sido adquirido con ellos, sea dividido por partes iguales, entre
los dos.

187
TEMA 9 LA ADOPCIN
RGIMEN JURDICO
1) Capacidad de los adoptantes:
Se exige la misma que en Cdigo Civil, ya que el:
Artculo 115 del C.F.
1. Per a poder adoptar es requereix:
a) Estar en ple exercici dels drets civils.
b) sser major de vint-i-cinc anys i tenir com a mnim catorze anys ms
que la persona adoptada.
2. Noms sadmet ladopci per ms duna persona en el cas dels
cnjuges o de la parella dhome i dona que convisquin maritalment amb
carcter estable. En aquests casos, nhi ha prou que un dels adoptants
hagi complert vint-i-cinc anys.
se exige que el adoptante tenga capacidad de obrar plena, y tambin, una capacidad
especial consistente en ser mayor de 25 aos., adems de tener, como mnimo, 14 aos
ms que la persona adoptada.
El tenor del 115.2, se ve complementado por lo que prev el:
Article 75.1.a) del Reglament de Protecci dels menor i adopci
1. Lassignaci dun menor a una parella o persona que vol adoptar es
far sempre en inters del menor i a partir de les seves necessitats,
dacord amb els criteris de preferncia segents:
a) Es donar prioritat als cnjuges o parella dhome i dona units de forma
estable respecte de les personas individual.
del que se desprende que en derecho cataln se da preferencia a la adopcin, por la
pareja conyugal o de hecho.
En estos casos, bastar con que slo uno de
ellos tenga 25 aos.
De los:
Artculo 116 del C.F.
No poden adoptar:
a) El pare i la mare que hagin estat privats de la potestad o les persones
que hagin estat remogudes dun crrec tutelar mentre estiguin en
aquesta situaci.
b) El tutor o la tutora pel que fa al seu tutelat, fins que no hagi estat
aprovat el compte final de la tutela.
Article 118 del C.F.
No poden sser adoptades les persones segents:
a) Els descendents.
b) Els parents en segon grau de la lnia col.lateral per consanguinitat o
per afinitat, mentre dura el matrimoni que origina aquest parentiu.
resultan las siguientes incapacidades para adoptar en derecho cataln.
Hay que distinguir:

188
Incapacidad absoluta: Segn el 116.a) (visto atrs), no pueden adoptar el padre y
la madre que hayan sido privados de la potestad o que hayan sido removidos de un cargo
tutelar mientras dure esta situacin.
Incapacidad relativa: Segn el 116.b) y el 118 (visto atrs), no pueden adoptar:
1) El tutor o tutora a un tutelado hasta que no haya sido aprobada la cuenta de la
tutela.
2) Los ascendientes a sus descendientes.
3) Los parientes en 2 grado de la lnea colateral por consanguinidad o afinidad,
mientras dura el matrimonio que origina este parentesco.
2) Personas que pueden ser adoptadas:
A) Pueden ser adoptados lo menores no emancipados, segn el:
Article 117.1 del C.F.
1. Poden sse adoptades les persones menors no emancipades en els
supsits segents:
a) Els fills del c`njuge o o de la persona de sexe diferent amb qui
ladoptant conviu maritalment amb carcter estable, sempre que no
estigus determinada legalment la filiaci respecte de laltre progenitor o
que aquest hagus mort o que estigus privat de la potestad o que
estigus sotms a una causa de privaci daquesta o que hi hagus
donat lassentiment.
b) Els orfes i els parents de ladoptant en tercer grau de consanginitat o
afinitat.
c) Les persones que estiguin sota la tutela de qui vol adoptar, un cop
aprovat el compte final de la tutela.
d) Les persones que estiguin en situaci dacolliment preadoptiu, per qui
les t acollides.
e) Excepcionalment, les persones que estiguin en situaci dacolliment
simple dels qui els volen adoptar, si les circumstncies han canviat i ja
no s possible el retorn daquelles a la seva famlia, perqu hi concorri
alguna de les circumstncies de lacolliment preadoptiu o altres que en
facin impossible el reintegrament.
a) De este apartado sorprende que estando incurso en la privacin de la potestad
se permita la adopcin.
b) Hurfanos y parientes del adoptante
afinidad.

en tercer grado de consanguinidad o

La doctrina dice que sobra, despus de hurfanos, la frase y los parientes, porque
se piensa que son parientes hurfanos del adoptante del tercer grado en lnea colateral,
porque en la lnea recta no se puede adoptar ni ser adoptado.
c) Personas que estn bajo la tutela de quien los quiere adoptar, una vez aprobada
la cuenta de la tutela.
d) Personas que estn en situacin de acogimiento preadoptivo, por quienes las
tienen acogidas.
e) Excepcionalmente, se pueden adoptar a menores que estn en situacin de
acogimiento simple.

189
B) Pueden ser adoptados, con carcter limitado, los mayores de edad y los
menores emancipados, segn el:
Article 117.2 del C.F.
2. Es pot adoptar a una persona major dedat o una persona menor
emancipada sempre que en qualsevol dels dos supsits hagi conviscut
ininterrompudamennt amb ladoptant des dabans dhaver complert
catorze anys o si ha estat en situaci dacolliment preadoptiu, o b
simple, si hi concorren les circumstncies de la lletra e) de lapartat 1,
almenys durant lany inmediatament anterior a la majoritat o
lemancipaci i ha continuat convivint-hi sense interrupci.
si concurren los siguientes supuestos:
1) Si ha habido convivencia ininterrumpida con el adoptante desde antes de cumplir
los catorce aos.
2) Si ha estado en situacin de acogimiento preadoptivo o simple, y ha estado
conviviendo sin interrupcin, al menos un ao antes de alcanzar la mayora de edad o la
emancipacin.
3) Constitucin de la adopcin:
Es judicial.
As resulta del:
Article 119 del C.F.
En ladopci sha de tenir en compte sempre linters de la persona
adoptada i es constitueix per resoluci judicial motivada, dacord amb les
normes daquest Codi i amb les de procediment de la Llei
denjudiciament civil.
Hay que distinguir dos supuestos:
1) Si se requiere propuesta previa de la D.G.A.I.
2) Si no se requiere tal propuesta previa.
1)Requisito de la propuesta previa de la D.G.A.I.:
Article 120.1 del C.F.
1. Si hi ha hagut acolliment preadoptiu, o b simple, en les casos de la lletra e) de
larticle 117.1 per a iniciar lexpedient dadopci cal la proposta prvia de lorganisme
competent, en la qual shan de fer constar, degudament acreditades, les dades
segents:
a) La idonetat raonada de la persona o les persones que volen adoptar teses
llurs condicions personals, socials, familiars, econmiques i llur aptitud
educadora. Els qui volen adoptar poden recrrer, mitjanant el corresponent
procediment pels trmits de la jurisdicci voluntria contra la denegaci de la
idonetat per lorganisme competent.
b) Lltim domicili, si s conegut, del pare i la mare, dels tutors o dels
guardadors de ladoptat o adoptada.
Se necesita tal requisito cuando ha habido acogimiento preadoptivo o simple,
concurriendo las circunstancias del preadoptivo, segn la letra e) del artculo 117.1 (visto
atrs).
En este caso:

190

a) Ha de tramitarse un procedimiento administrativo previo, que se inicia con la


solicitud a la DGAI de la persona o familia que quiera adoptar a un menor.
b) Hecha la solicitud se abre un procedimiento de estudio y valoracin de esas
personas, con la finalidad de determinar su idoneidad para adoptar, y en caso afirmativo se
les asigna un menor.
c) Se lleva a cabo el acogimiento preadoptivo, y tras emitir un informe tcnico sobre
la integracin del menor en la familia, la DGAI puede formular la propuesta previa de
adopcin a partir de la cual se iniciar el procedimiento judicial que es el constitutivo de la
adopcin.
En la propuesta previa ha de constar:
1) La idoneidad razonada de la persona o personas que quieren adoptar.
2) El ltimo domicilio, si es conocido, del padre y de la madre, tutores o guardadores
del adoptado o adoptada.
3) En el caso del acogimiento simple en le que se ha producido un cambio de
circunstancia por el que se convierte en un acogimiento preadoptivo, esta propuesta previa
no vincula al Juez, y por ello si considera que no ha lugar a la adopcin puede decidir no
constituirla.
2) Constitucin de la tutela para la que no se requiere propuesta previa de la
D.G.A.I.:
Article 120.3 del C.F.
3. No cal proposta prvia en els casos de les lletres a, b, i c de lapartat 1,
ni en els casos de lapartat 2 de larticle 117, ni si el menor fa ms dun
any que s en situaci dacolliment preadoptiu i no ha estat revisada la
mesura adoptada en el moment diniciar-se lexpedient dadopci.
Este artculo nos remite a las letras a, b, y c del apaartado 1, y al apartado 2 del
artculo 117 (visto atrs).
Son casos en los que el adoptante ya conoce al adoptado.
El procedimiento judicial se inicia por la solicitud formulada al Juez por el adoptante.
4) Consentimiento, asentimiento y audiencia en la adopcin:
El consentimiento se contempla en el:
Article 121 del C.F.
Ladoptant o els adoptants i ladoptat o ladoptada, si t dotze anys o ms, han
de donar el seu consentiment a ladopci davant lautoritat judicial.
Han de prestar su consentimiento para la adopcin las personas que sern parte en
la relacin jurdica de filiacin cuyo origen est en la adopcin, es decir, el o los adoptantes
y el adoptado o adoptada.
En el caso del adoptado/a, ha de tener 12 aos o ms.
El consentimiento se ha de dar ante la autoridad judicial, y tiene carcter
constitutivo, salvo en los casos del:

191
Article 117.3 del C.F.
3. En els supsits de les lletres a, b, c, i d de lapartat 1 es pot constituir
ladopci, encara que un dels adoptants hagi mort si ha donat el seu
consentiment a ladopci davant lautoritat judicial o b en testament,
codicil o escriptura pblica.
que se refiere a la adopcin pstuma, en la cual se permite que el adoptante haya dado su
consentimiento en testamento, codicilo o escritura pblica.
Al asentimiento se dedica el:
Article 122 del C.F.
1. Han de donar el seu assentiment a ladopci, si no estan
impossibilitats per a fer-ho:
a) El cnjuge de ladoptant, llevat del cas de separaci judicial o de fet, o
la persona de sexe diferent amb qui ladoptant conviu maritalment amb
carcter estable.
b) El pare i la mere de ladoptat o ladoptada, llevats que estiguin privats
legalment de la potestad o estiguin sotmesos a una causa de privaci
daquesta, o en el supsit que el menor hagi estat en situaci
dacolliment preadoptiu sense oposici, durant ms dun any, o amb
oposici desestimada judicialment.
2. Lassentiment sha de donar sempre davant lautoritat judicial. La mare
no pot donar-lo fins que hagin passat trenta dies del part.
3. Lassentiment del pare i de la mare no es pot referir a una persona que
vol adoptar determinada, llevat del cas excepcional que una causa
raonable ho justifiqui.
Es una declaracin de voluntad referida a un negocio o acto ajeno, es decir, una
persona emite una declaracin de voluntad respecto de un acto jurdico del que no es
parte.
La cuestin que se plantea es, el asentimiento vincula al Juez?: En derecho
cataln el asentimiento no vincula al Juez.
Segn el 122 (visto atrs) ha de dar su asentimiento:
1) El cnyuge del adoptante, salvo en el caso de separacin judicial o de hecho.
2) El padre y la madre del adoptado, salvo que estn privados de la potestad.
Segn este artculo el asentimiento se ha de dar ante la autoridad judicial, con lo
que se pretende evitar asentimientos precipitados, poco meditados.
Por ello, se prev tambin que la madre no pueda prestar el asentimiento hasta
treinta das despus del parto.
Segn el 122.3 (visto atrs), el asentimiento del padre y de la madre no se puede
referir a una persona concreta, salvo causa razonable que lo justifique. Con esto se
pretende evitar el trfico de nios.
La audiencia. Tambin se tiene que cumplir esta regla ante la autoridad judicial. Se
ha de escuchar, segn el:

192
Article 123 del C.F.
Lautoritat judicial ha descoltar en lexpedient dadopci:
a) El pare i la mare dels majors dedat i de les persones de les quals no
cal lassentiment, llevats dels que estan privats de la potestad.
b)Les persones que exerceixen la tutela o la curatela o tenen la guarda
de fet de ladoptat o ladoptada.
c) Ladoptat o ladoptada menor de dotze anys, si t prou coneixement.
d) Els fills de ladoptant o adoptants i, si s el cas, els de la persona
adoptada, si tenen prou coneixement i s possible.
1) El padre y la madre de los mayores de edad, y de las personas de las que no
hace falta el asentimiento, salvo de los que estn privados de la potestad
Se llega a la conclusin de que hay que or a aquellas personas cuyo asentimiento
no es necesario, y en concreto al padre y a la madre incursos en causa de privacin de la
potestad, y del cnyuge del adoptante separado judicialmente o de hecho.
2) Los tutores, curadores o guardadores de hecho del adoptado.
3) El adoptado menor de 12 aos, si tiene suficiente conocimiento.
4) Los hijos del adoptante o adoptantes, y en su caso, los de la persona adoptada.
5) Efectos de la adopcin:
a) Efectos que se producen respecto del adoptante y de su familia:
Article 127 del C.F.
1. Ladopci origina relacions de parentiu entre el adoptant, els seus
ascendents i descendents, i la persona adoptada i els seus descendents,
i produeix els mateixos efectes que la filiaci per naturalesa, sens
perjudici de les especialitats a les quals fa referncia larticle 113.
2. Ladopci extingeix el parentiu entre ladoptat o adoptada i la seva
famlia dorigen, llevat dels casos dadopci dun fill o filla del cnjuge o
de persona de sexe diferent amb qui ladoptant conviu maritalment amb
carcter estable i dadopci entre parents fins al quart grau.
3. Els vincles de ladoptat o adoptada amb la seva famlia dorigen es
mantenen noms en els casos que estableix la llei i, en especial, als
efectes dels impediments per a contreure matrimoni i en els casos en els
quals es mantenen els drets sucesoris.
Se produce una relacin de parentesco con la lnea recta ascendente y
descendente del adoptante, pero nada se dice de la colateral, es decir, el adoptado no
tendr ni tos ni primos.
Por eso se dice que en derecho cataln se crea con la adopcin un status familiae
limitado.
b) Efectos respecto de la familia de origen: Segn el 127.2 (visto atrs), se
establece que la adopcin extingue el parentesco entre el adoptado y su familia de origen,
salvo:
1) En los casos de adopcin del hijo del cnyuge.
2) En los casos de adopcin entre parientes hasta el 4 grado.
Ahora bien, segn el 127.3 (visto atrs), y de acuerdo con el:

193
Article 128 del C.F.
1. La persona que s adoptada per dues persones porta els cognoms
dels adoptants en lordre que estableix la llei. Ladoptat o adoptada per
una persona porta els cognoms daquesta, llevat el cas a qu es refereix
la lletra del apartat 1 de larticle 117, en el qual conserva el cognom del
pare o de la mare, segons correspongui.
2. Lordre dels cognoms es pot invertir a petici de ladoptant en el
moment de ladopci o de la persona adoptada a partir de lemancipaci
o de la majoritat.
3. Les persones adoptades majors dedat o emancipades poden
conservar els cognoms dorigen, si aix lo sol.liciten en el moment de
ladopci.
los vnculos del adoptado con su familia de origen se mantienen slo en los casos que
establece la ley, y en especial:
1) A efectos de los impedimentos matrimoniales.
2) Respecto de ciertos derechos sucesorios, segn los:
Article 346 del C.S.
En qualsevol cas dadopci, els germans per naturalesa conserven
sempre el dret de succeir-se abintestat entre si.
Article 354 del C.S.
Els fills adoptius i llurs descendents no tenen dret a llegtima en la
successi de llurs pares i ascendents per naturalesa i aquesten resten
exclosos en la llegtima daquells.
Se nexceta el supsit en qu un consort adopti el fill per naturalesa de
laltre consort.
3) Cuando las personas adoptadas son mayores de edad o emancipadas pueden
conservar sus apellidos de origen, segn el 128 (visto atrs).
Adems, segn el:
Article 129 del C.F.
1. La persona adoptada, a partir de la majoritat o de lemancipaci, pot
exercir les accions que condueixin a esbrinar quins han estat el seu pare
i mare biolgics, la qual cosa no afecta la filiaci adoptiva.
2. Ladoptat o adoptada pot sol.licitar, en inters de la seva salut, les
dades biogentiques dels seus progenitors. Tamb ho poden fer els
adoptants mentre ladoptat o adoptada s menor dedat.
3. Lexercici dels drets especificats en els apartats 1 i 2 es duu a terme
sense detriment del deure de reserva de les actuacions
el adoptado tiene derecho a conocer su origen, lo que se concreta en dos acciones
diferentes:
1) Aquella dirigida a conocer quien es su padre y madre biolgicos, cosa que
pueden ejercitar a partir de la mayora de edad o de la emancipacin.
2) La dirigida a conocer los datos biogenticos en inters de la salud del adoptado,
que pueden ejercer los adoptantes mientras el adoptado es menor de edad.
6) Extincin de la adopcin:

194
Se hace referencia sta en los:
Article 130 del C.F.
1. Ladopci es irrevocable. Nongensmenys, lautoritat judicial pot
establir, en inters de ladoptat o ladoptada, lextinci de ladopci, si el
padre o la mare per naturalesa no havien intervingut dacord amb la llei
en lexpedient dadopci per causa que no els fos imputable.
2. El pare o la mare han de exercir lacci dins dels dos anys segents a
ladopci.
Article 131 del C.F.
1. Lextinci de ladopci comporta el restabliment de la filiaci per
naturalesa. Lautoritat judicial pot acordar que el restabliment de la
filiaci ho sigui noms pel progenitor que ha exercit lacci.
2. Els efectes patrimonials de ladopci produts amb anterioritat es
mantenen.
En el 130 se contempla el caso en el que puede tener lugar la extincin de la
adopcin, en el 131 se hace referencia a los efectos de la extincin de la adopcin.
Segn el 130, la adopcin es irrevocable. En cuanto a la extincin propiamente
dicha se prev, que el padre o la madre que no hayan intervenido de acuerdo con la ley en
el expediente de adopcin por causa que no les es imputable, pueden solicitarla, y el Juez
acordarla.
Esta accin se ha de ejercitar dentro de los dos aos siguientes a la adopcin.
Segn el 131, el efecto de la extincin es que se restablece la filiacin por
naturaleza, pero que sta se puede limitar al progenitor que la ha pedido.
Tambin hay que hacer alusin al caso en que el adoptante es privado de la
potestad, siendo declarado en situacin de desamparo el adoptado.
En este caso se puede proceder a una nueva adopcin que supondr la adquisicin
de la anterior.
A pesar del tenor literal del:
Article 117.4 del C.F.
4. En cas de mort de ladoptant individual o, si s conjunta, de tots dos, o
quan sincorri en una causa de prdua de la potestad, s possible una
nova adopci de la persona que es trovaba en procs dsser adoptada
o, en el segon cas, quan es declari extingida ladopci.
la adopcin no se extingue por el mero hecho de que el adoptante est incurso en la
prdida de la potestad.
Por otra parte, cierta doctrina que tambin se pueden ejercitar las acciones de
impugnacin por posible existencia de vicios del consentimiento, incluso del asentimiento.
Las normas de adopcin internacional se recogen en el Codi de Famlia en los
artculo 124 a 126 (mirarlos).

LA FILIACIN. ANTECEDENTES Y REGULACIN ACTUAL

195
Antecedentes: La regulacin se encuentra en el Codi de Famlia, arts. 87 a 114, y
en su Disposicin Final 1, la que nos dice que sustituye a la ley catalana 7/1991, de 27 de
abril, de Filiaciones.
Con anterioridad a esta ley, la filiacin se regulaba en los artculos 4 y 5 de la
Compilacin, derogados por sta, que ha su vez ha sido derogada por la regulacin de la
Filiacin contenida en el Codi de Famlia.
Regulacin actual:
Del Prembulo del Codi de Famlia, en su apartado 3, resultan los siguientes:
1) Principios que informan la normativa catalana sobre filiaciones:
1) Libre investigacin de la paternidad y la maternidad con toda clase de pruebas.
2) El favor filii, sin discriminacin entre los naturales y los matrimoniales.
3) Igualdad de los hijos.
No se tiene en cuenta en Catalua la realidad sociolgica que se pone de
manifiesto a travs de la posesin de estado (que en el Cdigo Civil se tiene en cuenta a
efectos de legitimacin).
2) Determinacin extrajudicial de la filiacin matrimonial:
En relacin con la madre, segn el:
Article 87 del C.F.
1. La filiaci pot tenir lloc per naturalesa o per adopci.
2. La filiaci per naturalesa, en relaci a la mare, resulta del naixement;
en relaci amb el pare i la mare, es pot establir pel reconeixement, per
lexpedient registral o per sentncia, i, nicament en relaci al pare, pel
matrimoni amb la mare.
la filiacin, se determina o resulta del nacimiento.
En relacin con el padre, teniendo en cuenta que el:
Article 88 del C.F.
1. El perode legal de la concepci comprn els primers cent vint dies del
perode de gestaci, que es presumeix s de trescents dies.
2. 2. En el cas que proves concloents demostrin que la gestaci ha durat ms
de tres-cents dies, el perode legal comprn els primers cent vint dies del
temps real de gestaci.
establece que el perodo de concepcin comprende los 120 primeros das del perodo de
gestacin, que se presume de 300 das, hay que distinguir los siguientes supuestos:
a) Si el hijo ha sido concebido y ha nacido mientras los padres estaban casados, la
filiacin se determina, respecto del padre, por la presuncin de paternidad matrimonial
recogida en el:

196
Article 89.1 del C.F.
1. Es tenen per fills del marit els nascuts desprs de la celebraci del
matrimoni i dins els tres-cents dies segents a la separaci dels
cnjuges, sigui judicial o de fet, o a la declaraci de nul.litat o a la
dissoluci del matrimoni.
b) Si el hijo nace despus de la celebracin del matrimonio, pero es de concepcin
antenupcial, la filiacin se determina por la presuncin de paternidad matrimonial, con la
particularidad de que ene este caso se facilita la posibilidad de que el marido de la madre
pueda desconocer su paternidad conforme al:
Article 90 del C.F.
1. Si el fill o la filla neix dins els cent vuitanta dies segents a la
celebraci del matrimoni, el marit pot deixar sense efecte ladeterminaci
establerta per larticle 89 declarant que en desconeix la paternitat.
Aquesta declaraci, que ha dsser autntica, ha de tenir entrad en el
Registre Civil en el termini del seis mesos segents al naixement.
2. El desconeixement no s efica si:
a) El marit ha conegut el embars abans de contreure matrimoni, tret que
la declaraci a qu fa referncia lapartat 1 shagus fet amb el
consentiment de la muller.
b) El marit ha adms la paternitat de qualsevol forma.
c) La mare demostra lexistncia de relacions sexuals amb el marit durant
el perode legal de la concepci.
similar al:
Artculo 117 del Cdigo Civil
Nacido el hijo dentro de los ciento ochenta das siguientes a la
celebracin del matrimonio, podr el marido destruir la presuncin
mediante declaracin autntica en contrario formalizada dentro de los
seis meses siguientes al conocimiento del parto. Se exceptan los casos
en que hubiere reconocido la paternidad expresa o tcitamente o hubiese
conocido el embarazo de la mujer con anterioridad a la celebracin del
matrimonio, salvo que, en este ltimo supuesto, la declaracin autntica
se hubiera formalizado, con el consentimiento de ambos, antes del
matrimonio o despus del mismo, dentro de los seis meses siguientes al
nacimiento del hijo.
En este caso el padre, segn el 90 (visto atrs), puede mediante declaracin
autntica desconocer su paternidad.
c) Si el hijo nace despus de los 300 das siguientes a al separacin legal o de
hecho de los cnyuges:
La determinacin de la paternidad matrimonial depende de que se pruebe que el
hijo ha nacido a consecuencia de relaciones sexuales entre los cnyuges, segn el:

197
Article 89.2 del C.F. (primer inciso)
2. Els fills nascuts desprs dels tres-cents dies segents a la separaci
judicial o de fet de losc cnjuges tenen la condici de matrimonials si es
prova que han nascut a conseqencia de les relacions sexuals entre el
cnjuges. .......................................
d) Si el hijo nace despus de los trescientos das siguientes a la nulidad o al
divorcio: Slo tendrn la consideracin de matrimoniales si se prueba que la gestacin ha
durado ms de trescientos das.
e) Si aparece un conflicto de presunciones de paternidad a consecuencia de un
segundo matrimonio de la madre: Entran en juego a la vez las dos presunciones. En este
caso el:
Article 89.3 del C.F.
3. En el perode a qu es refereix lapartat 1, de tres-cents dies posteriors
a la dissoluci per nul.litat o divorci, hi ha hagut, un nou matrimoni de la
mare, decau aquesta presumpci en favor de lestablerta per larticle 90.
atribuye inicialmente la paternidad al segundo marido de la madre.
En el Cdigo Civil no hay ninguna norma de este tipo.
f) Si el hijo ha estado concebido y ha nacido antes del matrimonio de los padres :
Puede adquirir la condicin de matrimonial desde la celebracin del matrimonio, siempre
que la filiacin quede determinada legalmente, segn el:
Article 91 del C.F.
1. Els fills comuns nascuts abans del matrimoni del pare i de la mare
tenen, des de la data de la celebraci daquest, la condici de
matrimonials, sempre que la filiaci quedi determinada legalment.
2. La impugnaci daquesta filiaci es regeix per les regles de la filiaci
no matrimonial.
En este caso la filiacin matrimonial puede quedar determinada por reconocimiento.
Segn el 91.2 (visto atrs), la impugnacin de la filiacin se rige por las reglas de la filiacin
no matrimonial.
g) Si el hijo nace como consecuencia de una fecundacin asistida: Tendr la
condicin de hijo matrimonial del marido de su madre, si se practic dicha fecundacin con
su consentimiento formalizado por escrito en escritura pblica, segn el:
Article 92.1 C.F.
1. Els fils nascuts a conseqencia de la fecundaci assistida de la muller,
practicada amb el consentiment exprs del marit formulat en escriptura
pblica, es consideren fills matrimonials del marit.

198
En este caso, el marido puede prestar el consentimiento para llevar a cabo la
reproduccin asistida con su propio material gentico, o por el de otro donante, por lo cual,
segn el:
Article 111.2 del C.F
2. No sadmet la impugnaci que noms es basi en la fecundaci
assistida de la mare, si sha practicat dacord amb els articles 97 i 92, i,
per tant, encara que el pare no sigui el progenitor biolgic de la persona
la filiaci de la qual simpugna.
en este ltimo caso, el marido no puede impugnar la filiacin.
h) Aquel en que la fecundacin asistida se practic post mortem, fallecido el
marido:
El hijo tendr la condicin de matrimonial, si se cumplen los requisitos del:
Article 92.2 del C.F.
2. En la fecundaci assistida practicada desprs de la mort del marit amb
gmetes daquest, el nascut es t per fill seu, sempre que hi concorrin les
condicions segents:
a) Que consti fefaenment la voluntad expresa del marit per a la
fecundaci assistida desprs de la mort.
b) Que es limiti a un sol cas, comprs el part mltiple.
c) Que el procs de fecundaci sinici en el termini mxim de dos-cents
setanta dies desprs de la mort del marit. Aquest termini pot sser
prorrogat per lautoritat judicial, per una causa justa i per un temps
mxim de noranta dies.
3) Determinacin extrajudicial de la filiacin no matrimonial:
Hay que distinguir:
1) Respecto de la madre la filiacin queda determinada por el nacimiento.
2) En relacin con el padre y la madre, la filiacin puede quedar determinada por
reconocimiento formal.
Sobre el reconocimiento, hay que destacar:
a) Tiene el mismo carcter que tiene en el Cdigo Civil, es decir, unilateral,
irrevocable, etc..
c) Se exige para su validez los requisitos de capacidad del:
Article 95 del C.F.
1. Tenen capacitat per al reconeixement de la paternitat els majors de
catorze anys i, per al de maternitat, la mare des que sacrediti el fet del
part, sigui quina en sigui ledat.
2. 2. Per a la validesa del reconeixement fet per persones menors no
emancipades o persones incapacitades, cal laprovaci judicial, amb
audincia del ministeri fiscal.
c) Para la eficacia del reconocimiento son necesarios los consentimientos que
establece el:

199

Article 96 del C.F.


1. Per a leficcia del reconeixement dun fill o duna filla no matrimonial
major dedat o menor no emancipat, cal el seu consentiment exprs o
tcit.
2. El pare i la mare poden reclamar que es declari judicialment la
paternitat o la maternitat no matrimonials, encara que el fill o la filla hagi
denegat el consentiment a qu es refereix lapartat 1. La sentncia que
ladmeti ha de determinar la filiaci sense cap altre efecte, llevada que
quedi aprovada la ra que justifiqui el retard en el reconeixement.
3. Per a leficcia del reconeixement dun menor o duna persona
incapacitada que no es faci en el termini establert per a la inscripci del
naixement, cal laprovaci judicial, con laudincia del ministeri fiscal i, si
s conegut, de laltre progenitor. La denegaci de laprovaci judicial no
impedeix la reclamaci de la filiaci segons les regles de lapartat 2 i t el
mateix abast.
4. Les regles de lapartat 1, 2 i 3 sapliquen en el cas de reconeixement
dun fill o una filla no matrimonial ja mort i en relaci amb la seva
descendncia de grau ms prxim que ja visquessin en el moment de la
seva mort.
Se prevn tres supuestos:
1) Que el reconocido sea mayor de edad o emancipado:
Hace falta su consentimiento.
2) Que se quiera reconocer a un menor o emancipado fuera del plazo establecido
para la inscripcin de su nacimiento:
Hace falta aprobacin judicial con audiencia del Ministerio Fiscal, y si es conocido
del otro progenitor (consentimiento).
3) Reconocimiento de una persona ya fallecida:
Se necesita el consentimiento de su descendencia de grado ms prximo, que
viviesen en el momento de su muerte.
4) Ha de reunir los requisitos de forma del:
Article 93 del C.F.
1 La filiaci no matrimonial es pot establir per:
a) Reconeixement fet en testament, en escriptura pblica o davant la persona
encarregada del Registre Civil.
b) Resoluci dictada en un expedient tramitat dacord amb la legislaci del
Registre Civil.
c) Sentncia ferma en un procediment civil o penal.
d) Pel que fa a la mare, tamb per linforme mdic o el document que exigeixi
la legislaci del Registre Civil per a la inscripci.
2. En el reconeixement fet en testament, escriptura pblica o davant la persona
encarregada del Registre Civil no es pot manifestar la identitat de laltre
progenitor, si no s que ja ha estat determinada legalment.
que viene a decir lo mismo que el:

200
Artculo 120
La filiacin no matrimonial quedar determinada legalmente:
1) Por el reconocimiento ante el encargado del Registro Civil, en
testamento o en otro documento pblico.
2) Por resolucin recada en expediente tramitado con arreglo a la
legislacin del Registro Civil.
3) Por sentencia firme.
4) Respecto de la madre, cuando se haga constar la filiacin materna en
la inscripcin de nacimiento practicada dentro de plazo, de acuerdo con
lo dispuesto en la Ley de Registro Civil.
pero en el Codi de Famlia se emplea la expresin escritura pblica, que no es tan amplia
como la de documento pblico.
Adems, en derecho cataln, se puede plantear si es posible hacer un
reconocimiento vlido en el codicilo que se prev en el 123 del Codi de Successions.
c) Mediante expediente registral, segn el 49 de la LRC y el 93.b (visto atrs).
d) En el 97 se hacen precisiones sobre la determinacin de la filiacin de los
nacidos mediante tcnicas de fecundacin asistida. Se viene a decir lo mismo que en el
92.2 (visto atrs), al que remite.
4) Determinacin judicial de la filiacin. Reglas comunes a las acciones de
filiacin.
Son:
1) Respecto de los medios de prueba: Se admite toda clase de pruebas, segn el:
Article 98 del C.F.
En els processos de filiaci sadmenten toda classe de proves, llevat del
que disposa larticle 111.2, en matria de fecundaci assistida de la dona.
salvo lo previsto en el:
Article 111.2 del C.F
2. No sadmet la impugnaci que noms es basi en la fecundaci
assistida de la mare, si sha practicat dacord amb els articles 97 i 92, i,
per tant, encara que el pare no sigui el progenitor biolgic de la persona
la filiaci de la qual simpugna.
Si comparamos el 98 con el:
Artculo 127.1 del Cdigo Civil
En los juicios sobre filiacin ser admisible la investigacin de la
paternidad y de la maternidad mediante toda clase de pruebas, incluidas
las biolgicas.
vemos que ambos coinciden, sin embargo, en el:
Artculo 127.2 del Cdigo Civil
El Juez no admitir la demanda si con ella no se presenta un principio de
prueba de los hechos en que se funde.
hay una previsin que no se contiene en el Codi de Famlia.

201
Es aplicable en Catalua el 127.2 del Cdigo Civil?:
La doctrina catalana argumenta que no es aplicable por el principio de
determinacin de la veracidad biolgica, que en derecho cataln se lleva hasta sus ltimas
consecuencias.
Adems durante la tramitacin parlamentaria del Codi de Famlia se present una
enmienda que consista en introducir una norma similar al 127.2 del Cdigo Civil, que no
prosper.
Adems, esto no constituye una laguna legal, sin que estaramos ante un conjunto
vaco, es decir, el legislador deliberadamente ha dejado de regular esta cuestin porque no
ha querido hacerlo.
La cuestin se complicar ms cuando entre en vigor la nueva LEC, ya que en el
767.1 se recoge lo que dice el 127.2 del Cdigo Civil. Teniendo en cuanta que la LEC ser
de aplicacin general en todo el territorio espaol, ser entonces aplicable el 767.1 en
Catalua?. Parece ser que se tendrn que seguir los mismos argumentos que hasta ahora.
El Tribunal Superior de Justicia de Catalua se ha pronunciado sobre esta cuestin.
La ltima sentencia en la que ha rechazado la aplicacin del 127.2 es de 31 de
enero del 2000, por considerar que la ley catalana es autnoma y autosuficiente.
2) Respecto a las personas que intervienen en el proceso: Hay una novedad con
respecto a lo que regula el Cdigo Civil con respecto a la legitimacin pasiva, en lo
regulado en el:
Article 99 del C.F.
1. En tot procs de filiaci han dsser demandades les persones la
paternitat, la maternitat o la filiaci de les qual les sigui reclamada o
estigui legalment determinada.
2. En el cas que una persona que hauria dsser demandada hagi mort,
lacci sha de dirigir en contra dels seus hereus.
Tambin en Catalua ha de ser parte el Ministerio Fiscal, segn el artculo 3.6 del
Estatuto Orgnico del Ministerio Fiscal.
3) Medidas cautelares en los juicios sobre filiacin:
Se ve en el:
Article 100 del C.F.
Mentre dura el procediment de reclamaci o dimpugnaci de la filiaci,
lautoritat judicial pot adoptar les mesures de protecci convenients
sobre la persona i els bns del fill o la filla menor o incapacitat i, fins i tot
en cas de reclamaci, pot acordar aliments provisionals a favor del fill o
la filla.
que es similar al:

202
Artculo 128 del Cdigo Civil
Mientras dure el procedimiento por el que se impugne la filiacin, el Juez
adoptar las medidas de proteccin oportunas sobre la persona y bienes
del sometido a la potestad del que aparece como progenitor.
Reclamada judicialmente la filiacin, el Juez podr acordar alimentos
provisionales a cargo del demandado y, en su caso, adoptar las medidas
de proteccin a que se refiere el prrafo anterior.
en los que se prev que mientras dure el procedimiento se pueden adoptar medidas de
proteccin sobre la persona y bienes del sometido a la potestad.
4) Regla de la exceptio pluri concubentium:
Esta regla es relativa a que las relaciones que haya podido mantener la madre con
otros varones dentro del perodo de la concepcin no es motivo suficiente para destruir la
presuncin de paternidad, segn el:
Article 101 del C.F.
1. La prova de les relacions sexuals de la mare amb un home diferent del
demandat durant el perode legal de concepci no s motiu suficient per
a destruir-ne la presunci de paternitat.
2. En el supsit de lapartat 1, sha de declarar pare aquell la paternitat
del qual resulti ms versemblant en el procs corresponent. Tanmateix, si
la probabilitat de paternitat entre els possibles pares s semblant, no
sen pot declarar la paternitat de cap.
Esta excepcin ha planteado muchos problemas, que se intentan resolver a travs
de lo previsto en el 101.2, que viene a decir que cuando hay un conflicto de presuncin de
paternidad entre dos o ms varones, se declarar la paternidad del que resulte ms
verosmil que sea el padre, y si la probabilidad de ser el padre sea para todos la misma, no
se declarar la paternidad de ninguno.
5) No se puede reclamar la determinacin que contradiga otra declaracin de
filiacin determinada por sentencia firme, segn el:
Article 102.2 del C.F.
2. No es pot reclamar una filiaci que en contradigui una altra que hagi
estat determinada per sentncia ferma.
5) Las acciones de filiacin en particular:
a) Accin de reclamacin de la filiacin matrimonial:

203
Article 103 del C.F.
1. El pare, la mare, els fills, per si mateixos i mitjanant els seus
representants legals, si s el cas, poden exercir lacci de reclamaci de
la filiaci matrimonial durant tota la seva vida.
2. Lacci pot sser exercida o continuada pels fills o pels seus
descendents o hereus, dins del temps que resti per a completar el termini
de dos anys comptadors des de el descobriment de les proves en les
quals sha de fonamentar la reclamaci.
3. Si a la mort del fill o la filla no han transcorregut quatre anys des de la
seva majoria dedat o de la recuperaci de la plena capacitat, lacci pot
exercir-se o continuar dins el temps que resti per a completar aquest
termini, si s superior a lestablert per lapartat 2, de dos anys.
Tiene legitimacin activa, el padre, la madre, los hijos por s mismos o mediante sus
representantes legales, durante toda la vida.
Adems se prev que la accin pueda ser ejercitada o continuada por los hijos,
descendientes o herederos, de los principalmente legitimados en dos supuestos:
1) Cuando se descubran pruebas en las que fundamentar la reclamacin.
2) Cuando el hijo llega a la mayora de edad o recupera la plena capacidad.
Estos legitimados tienen de tiempo lo que falta para completar determinados plazos
(103.3).
b) Accin de reclamacin de la filiacin no matrimonial:
Article 104 del C.F.
1. Els fills o els seus reprersentants legals, si es el cas, poden exercir
lacci de reclamaci de la filiaci no matrimonial durant tota la seva vida
i, en els supsits dels aprtats 2 i 3 de larticle 103, poden exercir o
continuar lacci els seus fills o descendents i els seus hereus, dins el
temps que resti per a completar els terminis esmentats.
2. El pare i la mare poden exercir, durant tota la seva vida, lacci de
reclamaci de paternitat o maternitat no matrimonial, en nom i inters
propi, si el seu reconeixement no ha estat efica per manca del
consentiment dels fills o daprovaci judicial.
Puede el hijo durante toda su vida reclamar la filiacin no matrimonial.
Hay que destacar que el padre y la madre pueden ejercitarla slo si su
reconocimiento no ha sido eficaz.
Se consigue que los progenitores tengan que determinar la filiacin mediante el
reconocimiento, intentando no ir a juicio.
En el:
Article 96.2 del C.F.
2. El pare i la mare poden reclamar que es declari judicialment la
paternitat o la maternitat no matrimonials, encara que el fill o la filla hagi
denegat el consentiment a qu es refereix lapartat 1. La sentncia que
ladmeti ha de determinar la filiaci sense cap altre efecte, llevada que
quedi aprovada la ra que justifiqui el retard en el reconeixement.
se dice que en el caso de que se denieguen los consentimientos, la sentencia determinar
la filiacin, sin ningn otro efecto (los padres no tendrn derechos sucesorios respecto de
los hijos).
Tambin se prev el ejercicio o continuacin de la accin de filiacin por los hijos,
descendientes o herederos del propio hijo.

204
Este artculo 104 es bastante diferente de los artculo 131 y 133 del Cdigo Civil.
Hay que tener en cuenta a efectos de probar la filiacin:
Article 94 del C.F.
1. s presumeix que s pare del fill o la filla no matrimonial:
a) Lhome amb el qual la mare ha conviscut en el perode legal de
concepci.
b) Lhome en el qual la mare ha mantigut relacions sexuals en el perode
de concepci.
c) Lhome que ha reconegut la paternitat tcitament o de forma diferent
de lindicada en larticle 93.
2. Les presumpcions a qu fa referncia lapartat 1 poden sser
destrudes mitjanant tota classe de proves en el judici corresponent.
en el que se establecen en virtud de que se presume la paternidad, que parece que han de
operar cuando se reclama la filiacin. Este artculo viene a ser el homnimo del:
Artculo 135 del Cdigo Civil
Aunque no haya prueba directa de la generacin o del parto, podr
declararse la filiacin que resulte del reconocimiento expreso o tcito, de
la posesin de estado, de la convivencia con la madre en la poca de la
concepcin o de otros hechos de los que se infiera la filiacin, de modo
anlogo.
Hay quien opina que algunas de
extrajudicialmente para demostrar la filiacin.

estas

presunciones

podran

operar

c)Accin de impugnacin de la paternidad matrimonial:


Article 106 del C.F.
1. El marit pot exercir lacci dimpugnaci de la paternitat matrimonial
en el termini de dos anys comptadors des de la data en qu conegui el
naixement del fill o la filla o del descobriment de les proves en les quals
fonamenta la impugnaci.
2. Lacci dimpugnaci es transmet als fills o descendents i als seus
hereus si el marit mor desprs dhaver interposat lacci o abans que
fineixin els terminis establerts per lapartat 1. En aquests casos, lacci
pot sser exercida per qualsevol dels legitimats, dins el temps que resti
per a completar els esmentats terminis.
3. Si el marit mor sense tenir coneixement o de les proves en qu ha de
fonamentar lacci, els dos anys es compten des de la data en qu el
conegui la persona legitimada per a impugnar.
Estn legitimados para impugnar la paternidad matrimonial, el marido de la madre,
conforme al 106, la madre, conforme al:
Article 107 del C.F.
La mare, en nom propi o en inters i representaci del fill o la filla, si s
menor o incapa, pot impugnar la paternitat matrimonial durant el dos
anys comptadors des de la data del naixement daquells o del
descobriment de les proves en les quals es fonamenta la impugnaci.

205
el hijo, segn el:
Article 108 del C.F.
El fill o la filla pot exercir lacci de impugnaci de la paternitat
matrimonial dins els dos anys segents a la majoritat, a la recuperaci de
la plena capacitat o al descobriment de las proves en qu fonamenti la
impugnaci.
y por ltimo, los descendientes o herederos del marido, conforme al 106.2 (visto atrs).
El plazo para impugnar, bsicamente, es de dos aos, salvo en el caso de los
herederos o descendientes.
Lo que difiere es el inicio del cmputo de esos dos aos.
d) Accin de impugnacin de la filiacin no matrimonial:
Article 109 del C.F.
1. Lacci dimpugnaci de la paternitat no matrimonial pot sser
exercida pels qui resultin afectats en el termini de dos anys comptadors
des de lestabliment de la filiaci que simpugna o, si escau, des del
moment en qu es conegui aquest establiment o de laparici de noves
proves contrries a la paternitat.
2. En el cas del fill o la filla, lacci caduca als dos anys comptadors des
de la majoria dedat o des de la recuperaci de la plena capacitat o de
laparici de les proves abans esmentades. Durant la minoria dedat o
incapacitat del fill o la filla , pot exercir lacci la mare, dacord amn el
que estableixin els articles 107 i 108.
Estn legitimados para impugnar aquellos que resulten afectados en el trmino de
dos aos.
A pesar de que el consentimiento es irrevocable, el TSJC admite que alguien pueda
ir contra sus propios actos, es decir, revocar el consentimiento, mediante una accin de
impugnacin.
El TSJC da legitimacin al padre que a sabiendas de que el hijo no es suyo, lo
reconoce como tal.
Sta. TSJC, de a6 de diciembre de 1997. Reconoce este Tribunal, la nulidad absoluta
del reconocimiento hecho por el marido complaciente que reconoce a la hija de su mujer,
sin ser hija biolgica suya.
En materia de prueba, en las acciones de impugnacin, confirma el:
Article 111.1 del C.F.
1. Perqu prosperi qualsevol acci dimpugnaci de la paternitat
matrimonial i no matrimonial, sha de provar de forma concloent que el
presumpte pare no s progenitor de la persona la filiaci de la qual
simpugna.
que se ha de probar de forma concluyente que el presunto padre no es el progenitor.
e) Accin de impugnacin de la maternidad:

206
Article 112 del C.F.
Els fills, per si mateixos o mitjanant els seus representants legals,
durant tota la seva vida, poden exercir lacci dimpugnaci de la
maternitat, si proven la suposici de part o que no s certa la identidad
del fill o la filla. Tamb poden exercir-la la mare i les altres persones
afectades en el termini de dos anys des del naixement o des del
coneixement de les proves que fonamentin la impugnaci.
No se hace distincin de si la filiacin es matrimonial o no.
Se refiere a los supuestos de impugnacin por suposicin de parto o por no ser
cierta la identidad del hijo.
Se concede a los hijos, la madre y a otras personas afectadas.
El plazo es de dos aos.
f) Accin de impugnacin del reconocimiento: En este caso al igual que en el
Cdigo Civil, lo que se pretende es invalidar el ttulo de determinacin de la filiacin porque
adolece de vicios del consentimiento.
No se entra en si el reconocedor es el padre biolgico o no.
Se regula en el:
Article 110 del C.F.
Lacci dimpugnaci del reconeixement fet amb error, violncia o
intimidaci correspon a qui latorgat. Lacci caduca al cap de dos anys,
des de que cessa el vici del consentiment, i pot sser continuada pels
fills, els descendents i els hereus de latorgant o exercida per aquests, si
aquell mor abans de trancrrer els dos anys, durant el termini que resti.
Sapliquen les regles generals als casos dinvalidesa per defectes de
forma o de capacitat o de nul.litat del reconeixement.
y sobre la misma cabe hacer las siguientes precisiones:
1) Procede cuando existe vicio del consentimiento que consista en error, violencia o
intimidacin.
2) La legitimacin corresponde a quien ha otorgado el consentimiento.
3) Caduca en el termino de dos aos desde que cesa el vicio del consentimiento, y
tambin tienen legitimacin los descendientes y herederos del otorgante por el tiempo que
falte para completar dicho trmino.
g) Acumulacin de acciones de reclamacin e impugnacin de la filiacin:
Article 105 del C.F.
Lexercici de lacci de reclamaci de filiaci permet lacumulaci de
lacci dimpugnaci de la filiaci contradictria. En tot cas, s
preeminent el rgim jurdic de lacci de reclamaci.
en trminos parecidos al:

207
Artculo 134 del Cdigo Civil
El ejercicio de la accin de reclamacin, conforme a los artculos
anteriores, por el hijo o el progenitor, permitir en todo caso la
impugnacin de la filiacin contradictoria.
No podr reclamarse una filiacin que contradiga otra determinada en
virtud de sentencia.
Es necesario que prospere la accin de impugnacin, para que prospere la accin
principal, la de reclamacin, y es por esto que se aplican las reglas de la accin de
reclamacin; sobre legitimacin y plazo de caducidad hay que estar a lo previsto para la
accin de impugnacin.
6) Efectos de la filiacin:
Article 113 del C.F.
1. Tota filiaci produeix els mateixos efectes civils, sens perjudici dels
efectes especfics de la filiaci adoptiva, en matria de cognoms i entre
la persona adoptada i els familiars ascendents i col.laterals del pare i de
la mare adoptius en els termes que estableix la legislaci civil a
Catalunya.
2. La filiaci determina la potestad del pare i de la mare, els cognoms, els
aliments, en el seu sentit ms ampli, i els drets successoris i qualsevol
altre expresament assenyalat per les lleis. Els fills, en arribar la majoria
dedat, o en sser emancipats, poden alterar lordre del cognoms.
Article 114 del C.F.
1. Els efectes de la declaraci de filiaci es limiten a la mera
determinaci daquest estat, a petici dels fills majors dedat o
emancipats o del seu representant legal si:
a) El progenitor ha estat condemnat per sentncia ferma en procediment
penal per causa de les relacions que han donat lloc a la filiaci.
b) La filiaci ha estat declarada judicialment amb loposici del
progenitor.
c) El reconeixement sha fet amb mala fe o amb abs de dret.
2. La determinaci de la filiaci en els casos especificats per lapartat 1
no produeix cap efecte civil a favor del progenitor, el qual resta sempre
obligat a vetllar pel fill o la filla i a procurar-li aliments.
En el 113 se establece la igualdad de efectos civiles de toda filiacin, haciendo
inmediatamente la salvedad de que cuando la filiacin es adoptiva se producen efectos
especficos.
En el 114 se establece una restriccin de efectos respecto del progenitor sobre la
base del principio del favor filii, en sentido parecido al del:
Artculo 111 del Cdigo Civil
Quedar excluido de la patria potestad y dems funciones tuitivas y no ostentar
derechos por ministerio de la ley respecto del hijo o de sus descendientes, o en sus
herencias, el progenitor:

208
1) Cuando haya sido condenado a causa de las relaciones a que
obedezca la generacin, segn sentencia penal firme.
2) Cuando la filiacin haya sido judicialmente determinada contra su
oposicin.
En ambos supuestos el hijo no ostentar el apellido del progenitor en
cuestin ms que si lo solicita l mismo o su representante legal.
Dejarn de producir efecto estas restricciones por determinacin del
representante legal del hijo aprobada judicialmente, o por voluntad del
propio hijo una vez alcanzada la plena capacidad.
Quedarn siempre a salvo las obligaciones de velar por los hijos y
prestarles alimentos.
Diferencias entre el 114 y el 111:
1) En el CF, han de pedir la los hijos mayores de edad o emancipados, y esta
declaracin se limita en sus efectos a la determinacin de estado en ciertos casos.
2) En el CF se aade un tercer supuesto en el que procede la restriccin de efectos:
el reconocimiento hecho de mala fe o con abuso de derecho.

209
TEMA 10 EL PARENTESCO.
ALIMENTOS ENTRE PARIENTES
Entre personas que pertenecen a una misma familia existen vnculos de parentesco,
ya sea de sangre, afinidad, adopcin, que genera ciertos efectos jurdicos.
Uno de ellos es el derecho a reclamar alimentos.
Al grado de parentesco se refieren, en derecho cataln, los:
Article 324 del C.S.
La proximitat del parentiu es determina pel nombre de generacions. Cada
generaci forma un grau i cada srie de graus, una lnia. La lnia pot
sser directa o col.lateral.
La lnia s directa si les persones descendeixen luna de laltra, i pot
sser descendent i ascendent. La descendent uneix el progenitor amb els
qui en descendeixen. Lascendent uneix una persona amb aquelles de les
quals descendeix.
La lnia s col.lateral si les persones no descendeixen luna de laltra,
per vnen dun tronc com.
Article 325 del C.S.
En la lnia recta es computen els graus per nombre de generacions,
descomptant la del progenitor. En la lnia col.lateral, es fa sumant les
generacions de cada branca que surt del tronc com.
que regulan el parentesco en sede de sucesin intestada.
A) Concepto. fundamento y presupuestos del derecho de alimentos
Concepto:
Se definen los alimentos por su contenido en el:
Article 259 del C.F.
Sentn per aliments tot el que s indispensable per al manteniment,
lhabitatge, el vestit i lassistncia mdica de lalimentat, i tamb les
despese per a la formaci si aquest s menor, i per a la continuaci de la
formaci, un cop arribat a la majoria dedat, si no lha acabada abans per
causa que no li sigui imputable. Aix mateix els aliments inclouen les
despeses funerries.
Partiendo de esta definicin, la regla es lo que podemos denominar como alimentos
civiles o amplios, frente a los naturales o estrictos, que consisten en lo necesario para la
subsistencia, mientras que los civiles van ms all de lo necesario para la subsistencia.
Los alimentos naturales o estrictos parecen restringirse a los supuestos recogidos
en el:

210
Article 260.3 i 4 del C.F.
3. Els germans majors dedat i no discapacitats noms tenen dret als
aliments necessaris per a la vida, sempre que el demanin per a una
causa que no els sigui imputable.
4. Si la persona que t dret a rebre aliments s descendent de la persona
obligada i la necessitat deriva de causa que li s imputable, mentre
aquesta subsisteixi, noms t dret als aliments necessaris per a la vida.
Lo cierto es que en la prctica resulta muy difcil determinar unos y otros.
Fundamento: Se encuentra en la solidaridad familiar que deriva del parentesco.
Presupuestos:
1) La necesidad, siempre que no sea imputable a quien la padece.
No lo dice expresamente el Codi de Famlia, pero se deduce del 259 y el 260.3 y 4
(vistos atrs).
Con esta exigencia se pretende evitar que sin razn justificada una persona sea
mantenida por sus parientes y no tenga ningn incentivo para trabajar.
Con respecto a esto, existe una excepcin en el 260.4 (visto atrs), para los
descendientes.
2) El parentesco. Habr que respetar el orden del:
Article 263 del C.F.
1. La reclamaci dels aliments, si escau i si ha pluralitat de persones
obligades, sha de fer per lordre segent:
a) Al cnjuge.
b) Als descendents, segons lordre de proximitat en el grau.
c) Als ascendents, segon lordre de proximitat en el grau.
d) Als germans.
2. Si els recursos i les possibilitats de les persones primerament
obligades no resulten suficients per a la prestaci daliments, en la
mesura que correspongui, en la mateixa reclamaci es poden demanar
aliments a les persones obligades en grau posterior.
3) Que el obligado tenga recursos suficientes para cumplir la obligacin.
B) Caracteres:
Conforme al:
Article 270.1 del C.F.
1. El dret dels aliments s irrenunciable, intransmissible i inembargable, i
no pot sser compensat amb el crdit, que, si sescau, lobligat a prestarlo pugui tenir respecte a lalimentat.
el derecho de alimentos es irrenunciable, intransmisible e inembargable, y no puede ser
compensado con el crdito que eventualmente pueda tener el obligado respecto a los
alimentos que tenga que proporciona al alimentado.
Esta configuracin desaparece una vez se haya constituido la deuda alimenticia.
Entonces si es posible la compensacin, la renuncia y la transaccin de las
pensiones atrasadas posteriores a la fecha de su reclamacin, ya sea judicial o
extrajudicial, y adems se puede transmitir por cualquier ttulo el derecho a reclamarlos,
segn el:

211
Article 270.2 del C.F.
2. Lalimentat pot compensar, renunciar i transigir les pensions
endarrerides posteriors a la dat de la seva reclamaci judicial o
extrajudicial i tamb transmetre per qualsevol ttol, el dret a reclamar-les,
tot sens perjudici del dret de repetici establert per larticle 269.1.
C) Personas obligadas a prestar alimentos:
Con carcter general el:
Article 260.1 del C.F.
1. Els cnjuges, els descendents, els ascendents i els germans estan
obligats a prestar-se aliments.
afirma que estn obligados los cnyuges, ascendientes, descendientes y hermanos.
Es el 263 (visto atrs) el que establece el orden en que lo han de hacer.
En concreto se ha de hacer en el orden siguiente:
1) Se han de reclamar al cnyuge, incluyndose los convivientes more uxorio,
segn los artculos 8 y 26 de la Llei de Unions Estables de Parella, estn obligados a
prestarse alimentos.
2) Los descendientes, segn el orden de proximidad en grado, hijos, nietos, etc..
3) Los ascendientes, tambin segn el orden de proximidad en grado, padres,
abuelos, etc..
4) A los hermanos.
El:
Article 260.3 del C.F
3. Els germans majors dedat i no discapacitats noms tenen dret als
aliments necessaris per a la vida, sempre que els demanin per una causa
que no lis sigui imputable.
nos dice que los hermanos mayores de edad no discapacitados tienen derecho a alimentos
(naturales o estrictos), pero no los menores de edad.
En el Codi de Famlia se prev que si el patrimonio del primero de los obligados slo
le permite satisfacer parcialmente las necesidades del alimentado, ste puede reclamar a
los otros obligados siguiendo el orden del 263, segn el 263.2 (vistos atrs).
Partiendo de esto el siguiente obligado no se puede oponer a prestar alimentos
alegando una hipottica o real posibilidad de que un anterior obligado pueda obtener
mayores ingresos, por ejemplo, trabajando ms, porque no se puede obligar a cambiar de
vida al alimentante, pues ira contra el libre desarrollo de su personalidad.
El 263.3 permite formular la reclamacin contra todos los obligados, en abstracto,
sin que sea necesario interponer sucesivas acciones.
Esto supone que se puede establecer una obligacin de alimentos mancomunada
entre parientes de distinto grado.
Qu sucede cuando existe una pluralidad de obligados en un mismo nivel y
cuando hay una pluralidad de reclamaciones a una misma persona?:
a) Pluralidad de obligados:
Se entiende que la obligacin es parciaria, segn el:

212
Article 264.1 del C.F.
1. Si sn ms duna les persones obligades a prestar aliments, lobligaci
sha de distribuir entre elles en proporci amb els seus recursos
econmics i amb les seves possibilitats. Tanmateix, excepcionalment i
ateses les circumst`ncies del cas, lautoritat judicial pot imposar la
prestaci completa a una de les persones de les obligades durant el
temps que ho consideri necessari. Aquesta pot reclamar a cadascuna de
les altres obligades la part que els correspongui amb els interessos
legals.
b) Pluralidad de reclamaciones:
Article 265 del C.F.
Si hi ha dues o ms persones que reclamen aliments a una mateixa
persona obligada a prestar-los i aquesta no disposa de mitjants
suficients per a atendre-les totes, sha de seguir lordre de preferncia
establert per larticle 263, llevat que hi concorrin el cnjuge i un fill o una
filla subjecte a la potestad de la persona obligada. En aquest cas, els fills
han dsser preferits.
4) Cuanta:
Article 267.1 del C.F.
1. La quantia dels aliments es determina en proporci a les necessitats
de lalimentat i als mitjans econmics i a les possibilitats de la persona o
les persones obligades a prestar-los. En sser determinats, les parts, de
mutu acord, o lautoritat judicial poden establir les bases de llur
actualitzaci anual dacord amb les variacions de lndex de preus al
consum o similar, sens perjudici que sestableixin altres bases
complementries dactualitzaci.
Segn este artculo, la cuanta de los alimentos se ha de determinar en proporcin a
las necesidades del alimentado y a los medios econmicos o posibilidades de la persona o
personas obligadas a prestarlos.
Tambin se prevn las bases para su actualizacin en el:
Article 267.2 del C.F.
2. Lautoritat judicial, ateses les circumstncies del cas i per ra
dequitat, pot moderar lobligaci daliments en relaci amb una o ms
persones obligades amb lincrement proporcional de les obligacions de
les restants. El jutge o jutgessa pot disposar aquesta modraci tant en el
moment destablir la quantia com en el cas que sobrevinguin noves
circumstncies.
Qu hay que entender por razones de equidad?:
Por ejemplo, padre que necesita alimentos y ha sido mantenido por uno solo de sus
hijos durante aos, y reclama alimentos a otro u otros de los hijos, por lo que el Juez
atendidas las posibilidades del otro u otros hijos, puede determinar que ste o stos le
presten alimentos, o se los presten en menor medida (aumento o reduccin de alimentos),
segn el:

213
Article 267.3 del C.F.
3. Tan lalimentant com les persones obligades a prestar aliments,
segons les circumstncies, poden demanar-ne laugment o la reducci.
5) Reclamacin judicial o extrajudicial de los alimentos:
Para que nazca una verdadera obligacin jurdica de alimentos han de resultar
determinados el deudor y la cuanta de los alimentos, segn el 267. 1 (visto atrs).
Esto se consigue mediante una reclamacin judicial o extrajudicial.
En el Cdigo Civil parece que se piensa slo en una reclamacin judicial.
Sobre la reclamacin de alimentos veremos los siguientes aspectos:
1) Inicio del derecho:
Article 262 del C.F.
Hom t dret als aliments des que es necessiten, per no es poden
demanar els anteriors a la data de la reclamaci judicial o extrajudicial,
degudament provada.
este artculo nos dice que se tiene derecho desde que se necesitan.
La reclamacin no tiene efectos retroactivos, pues solo se pueden pedir alimentos
desde la fecha de la interposicin de la demanda o desde la reclamacin extrajudicial
debidamente probada.
2) Legitimacin: Puede reclamar alimentos la persona que los necesita, su
representante legal o la entidad pblica o privada que la acoja.
Si los obligados a prestar alimentos son varios habr que reclamrselos a todos en
un nuevo procedimiento.
6) Cumplimiento de la obligacin:
Article 268 del C.F.
1. Lobligaci daliments sha de complir amb diners i per mensualitats
avanades. Si la persona creditora daliments hagus mort, els seus
hereus no han de tornar la pensi corresponent al mes en qu shagi
produt la defunci.
2. El deutor o deutora daliments pot optar per satisfer els aliments
acollint i mantenint a casa seva la persona que t dret a rebrels, llevat
que aquesta shi oposi per una causa raonable o quan la convivncia
sigui inviable. Si hi ha diverses persones obligades i nhi ha ms duna
que vol acollir a casa seva la persona creditora, el jutge o jutgessa
decideix desprs descoltar lalimentat i els diferents obligats. Si la
persona amb dret a rebre aliments t plena capacitat dobrar i ms duna
persona vol acollir-lo a casa seva, es t en compte preferentment la
voluntat daquella.
3. Lautoritat judicial, ateses les circumstncies, pot adoptar les mesures
necessries per a assegurar el compliment de lobligaci de prestar
aliments, si la persona obligada ha deixat de fer efectiu puntualment ms
dun pagament.
1) La obligacin de alimentos se ha de cumplir en dinero y por mensualidades

214
avanzadas, pero en el 268.2, se da al deudor la posibilidad de satisfacer los alimentos en
especie, acogiendo y manteniendo en su casa a la persona alimentada.
Este artculo contempla la posibilidad de que haya varias personas obligadas que
quieran acoger a la persona alimentada en su casa. Ante esto, el Juez decidir oyendo
primero al alimentado.
2) La autoridad judicial atendidas las circunstancias puede adoptar medidas para
que se cumpla la obligacin de prestar alimentos, segn el 268.3 (visto atrs), si la persona
obligada ha dejado de hacer efectivo puntualmente ms de un pago.
7) Prestacin de alimentos por terceros: Los poderes pblicos y las instituciones
asistidas de carcter privado que prestan servicios alimentarios, en el caso de que los
obligados civilmente no cumplan con la obligacin de prestar alimentos, tienen derecho y
accin para recobrar las cantidades satisfechas por alimentos, de los obligados, que
pudiendo, no hayan cumplido con la obligacin, segn el:
Article 269.1 del C.F.
1. Lentitat pblica o privada o qualsevol altre persona que presti
aliments, si la persona obligada no ho fa, pot repetir contra aquesta
darrera o els seus hereus o hereves les pensions corresponents a lany
en curs i a lany anterior, amb els interessos legals, i subrogar-se de ple
dret, fins a limport total assenyalat, en els drets que lalimentat t contra
la persona obligada a prestar-los, llevat que consti que es van donar
desinteresadament i sense nim de reclamar-los.
Esto supone una novedad respecto del Cdigo Civil.
Tambin se da esta solucin en el:
Artculo 148.3 del Cdigo Civil
3. El Juez, a peticin del alimentista o del Ministerio Fiscal, ordenar con
urgencia las medidas cautelares oportunas para asegurar los anticipos
que haga una Entidad pblica u otra persona y proveer a las futuras
necesidades.
y adems, en materia de gestin de negocios ajenos, se prev en el:
Artculo 1894.1 del Cdigo Civil
1. Cuando, sin conocimiento del obligado a prestar alimentos, los diese
un extrao, ste tendra derecho a reclamarlos de aqul, a no constar
que los dio por oficio de piedad y sin nimo de reclamarlos.
Sobre esta cuestin hemos de fijarnos:
A) Presupuestos para que se produzca la accin de repeticin por terceros:
a) Cuando la personas o persona obligados a prestar alimentos no cumplen.
b) Cuando un tercero presta los alimentos por piedad a cualquier otra persona.
c) Cuando ese tercero no lo haga con nimo de liberalidad.
Cuando se trata de una entidad pblica hay que excluir la liberalidad.
B) La accin de reclamacin tiene como lmite cuantitativo el montante de los
alimentos debidos, no el de los gastos efectivamente realizados por el tercero.

215
C) Slo se pueden reclamar las pensiones correspondientes al ao en curso y al
ao anterior, con los intereses legales (lmite temporal).
D) La autoridad judicial, segn el:
Article 269.2 del C.F.
2. A petici de lentitat pblica o privada o de la persona o les persones
que presten els aliments quan lobligat no ho fa o del ministeri fiscal.
lautoritat judicial pot adoptar les mesures que estimi convenients per a
assegurar el reintegrament de les bestretes. Tamb pot disposar les
mesures que estimi oportunes per a assegurar el pagament dels aliments
futurs, desprs descoltar lalimentat i els obligats.
puede adoptar medidas para asegurar el reintegro de los adelantos que haga, y tambin
para asegurar el pago de los alimentos futuros.
8) Extincin del derecho de alimentos entre parientes:
Vemos las causas en el:
Article 271 del C.F.
1. Lobligaci de prestar aliments sextingeix per:
a) La mort de lalimentat o de la persona o les persones obligades a
prestar-los.
b) La reducci de les rendes i del patrimoni dels obligats, de manera que
no faci possible el compliment de lobligaci sense desatendre les
necessitats prpies i de les persones amb dret preferent daliments.
c) El fet que lalimentat, encara que no tingui la condici de legitimari,
incorri en alguna de les causes de desheredament especificades per
larticle 370.1, 2 i 3 del Codi de successions.
d) La privaci de la potestad sobre la persona obligada, si lalimentat s
el pare o la mare, llevat de recuperaci.
2. Les causes assenyalades en la lletra d no tenen efecte si consta el
perd de la persona obligada o la reconciliaci de les parts.

216
Algunas de las causas que se regulan como extincin del derecho de alimentos slo
suponen un cambio de deudor, pero no la obligacin objetiva de prestar alimentos.
Diferente de la extincin de la obligacin de prestar alimentos es la prescripcin
para reclamar pensiones alimenticias atrasadas.
Hay que aplicar el:
Artculo 1966.1 del Cdigo Civil
1. Por el transcurso de cinco aos prescriben las acciones para exigir el
cumplimiento de las obligaciones siguientes:
1 La de pagar pensiones alimenticias.
del que resulta que el plazo de prescripcin es de 5 aos.
Lo que no prescribe es el derecho de alimentos, es imprescriptible.
9) Reglas de subsidiariedad:
Las normas establecidas para el derecho de alimentos entre parientes se aplican
subsidiariamente para los alimentos ordenados en testamento o codicilo, segn el:
Article 272 del C.F.
Las normes establertes en aquest ttol sapliquen subsidiriament als
aliments ordenats en testament o codicil, als convinguts per pacte i als
aliments legals que tenen regulaci especfica, en all que no estableixen
els testaments, els codicils i els pactes o la regulaci corresponent.
LA POTESTAD DE LOS PADRES: RGIMEN JURDICO
1) Antecedentes:
La potestad de los padres se regula en los artculos 132 a 166 del Codi de Famlia.
Esta materia no se regulaba en la Compilacin, y fue regulada por primera vez en la
Ley 12/96, de 29 de julio, de la potestad del padre y de la madre.
Se trataba de una ley especial, que se aprob, segn su propio Prembulo, con la
mirada puesta en la futura elaboracin de un Cdigo de Familia.
El Codi de Famlia vio la luz dos aos despus de esta Ley, que ha seguido muy de
cerca con alguna pequea modificacin.
Su regulacin es bastante prxima a la del Cdigo Civil.
2) Principios reguladores de la potestad del padre y la madre en el C.F.:
No difieren estos principio de los que informan el Cdigo Civil, y de la mayora de
ordenamientos europeos de nuestro entorno.
Hay que destacar:
1) La potestad se configura como un poder compartido por el padre y la madre en
situacin de igualdad, tanto en lo que hace a la titularidad como al ejercicio de la potestad.
2) Se concibe como una funcin que debe de ser ejercida en beneficio del hijo o la
hija, con el fin de facilitar el pleno y libre desarrollo de su personalidad (funcin =
derechos/deberes).
Este principio se pone de relieve, por ejemplo, en el:

217

Article 133.2 del C.F.


2. Abans de prendre decissions que lafectin, el pare i la mare sempre
han dinformar i escoltar al fill de dotze anys o ms i el de menys de
dotze si t prou coneixement.
en le que se dice que el hijo mayor de 12 aos debe de ser escuchado antes de tomar
decisiones que le afecten, y tambin al menor de 12 si tiene juicio suficiente.
Toda la regulacin de la potestad se basa en el beneficio del menor.
3) La autoridad judicial puede intervenir en el ejercicio de la potestad y controlarlo,
tanto desde una perspectiva personal como patrimonial.
4) Son principios propios de la regulacin catalana:
La autonoma que se concede a los padres para establecer pautas sobre el ejercicio
de la potestad y para atribuir parte del control que tendra que ejercer la autoridad judicial a
algunos miembros de la familia.
3) Modalidades del ejercicio de la potestad de los padres y su concreta
determinacin:
En el Codi de Famlia se prevn las siguientes modalidades:
1) Ejercicio conjunto del padre y de la madre.
2) Ejercicio por uno de los dos, sea por delegacin del otro o no.
3) Distribucin de funciones, uno se encarga de unas y otro de otras.
Hay que distinguir tres supuestos, en funcin de quien determina la modalidad de
ejercicio:
A) Cuando es la propia ley quien determina la modalidad de ejercicio.
B) Cuando la ley define que modalidad de ejercicio se har.
C) Cuando es la autoridad judicial la que determina la modalidad de ejercicio.
A) Atribucin legal del ejercicio de la potestad: La regla general segn la ley es el
ejercicio conjunto, segn el:
Article 137.1 del C.F.
1. El pare i la mare exerceixen conjuntament la potestad sobre els fills, , o
lexerceix un dells con el consentiment de laltre. Tanmateix qualsevol
dels dos pot fer els actes que, dacord amb ls social o les
circumstncies familiars, s normal que siguin fet per un de sol, o els
actes que siguin de necesidad urgent.
ahora bien, la propia ley por que la realidad lo impone, admite que cualquiera de los dos
puede actuar con el consentimiento del otro, o incluso sin este consentimiento, cuando se
trate de actos que sean propios de uno solo de ellos, o de necesidad urgente.
En el:

218
Article 137.2 del C.F.
2. En els actes dadministraci ordinria i respecte de les tercers
personas de bona fe, es presumeix que el pare actua amb el
consentiment de la mare o la mare amb el consentiment del pare. En els
actes dadministraci extraordinria, s a dir, aquells que requereixen
lautoritzaci judicial, dacord amb larticle 151, el pare y la mare han
dactuar conjuntament.
se dice que en los actos de administracin ordinaria respecto de terceros de buena fe
podrn actuar ambos cnyuges unilateralmente, presumindose que uno consiente al otro,
aunque para los actos de administracin extraordinaria, los que requieren de autorizacin
judicial, segn el 151, habrn de actuar conjuntamente.
Adems, se prev el ejercicio exclusivo de uno de los progenitores, en los casos de
ausencia, imposibilidad, incapacidad, y cuando por cualquier otra causa no pueda ejercer
el otro progenitor, segn el:
Article 137.3 del C.F.
3. La potestad s exercida exclusivament per pare o per la mare en els
casos dimpossibilitat, absncia o incapacitat de laltre progenitor o per
qualsevol altra causa que impedeixi aquest exercici.
B) Atribucin del ejercicio mediante el acuerdo de los progenitores: La ley permite a
los padres separados llegar a acuerdos sobre el ejercicio de la potestad, segn el:
Article 139.1 del C.F.
1. Si el pare i la mare viuen separats, de com acord formalitzat en
escriptura pblica, poden delegar, tamb de com acord, solemnizat de
la mateixa manera, lexercici de la potestad en aquell que convisqui amb
els fills o acordar que aquest exercici correspongui ambds
conjuntament o la distribuci de funcions entre ells. En qualsevol
moment, el pare o la mare, separadament, poden deixar sense efecte,
mitjanant notificaci notarial, tan aquella delegaci, com aquesta
distribuci.
Esos acuerdos sobre el ejercicio de la potestad se pueden adoptar, segn los
padres estn casados o no, en convenio regulador (casados) o en escritura pblica (no
casados). La fuerza vinculante de estos convenios es diferente en uno y otro caso, porque
si los acuerdos estn recogidos en convenio regulador, para modificarlos ser necesaria la
intervencin judicial o que se haya previsto en el propio convenio, mientras que si los
acuerdos se han recogido en una escritura pblica (139.1), el padre o la madre pueden
dejar sin efecto la delegacin que de la potestad haya hecho el otro, mediante notificacin
notarial.
Con el fin de facilitar el ejercicio de la potestad, en estos casos, en que estando
separados, hayan llegado a un acuerdo, el:
Article 142 del C.F.
A fi de facilitar lexercici de la potestad en els caso determinats per
larticle 140, el pare i la mare poden conferir-se consentiments de
carcter general o especial en escriptura pblica, revocables en tot
moment tamb mitjanant notificaci notarial, llevat que la llei o una
resoluci judicial ferma o disposin altrament. Per a la validesa daquest
consentiment, es requereix que tant la seva concessi com lacceptaci
del cnjuge en qui es delega constin de manera fefaent.
permite que se otorguen poderes de carcter general o especial.

219
Estos poderes se han de otorgar en escritura pblica y son revocables en todo
momento, mediante notificacin notarial.
C) Atribucin del ejercicio de la potestad por la autoridad judicial: La autoridad
judicial puede intervenir diciendo como se ha de ejercitar la potestad de los padres:
1) Si viven separados y no se ponen de acuerdo sobre la potestad, segn el:
Article 139.2 del C.F.
2. En cas de desacord sobre lexercici de la potestad, decideix lautoritat
judicial, escoltat el pare, la mare i els fills de dotze anys o ms i els de
menys si tenen prou coneixement.
2) Cuando existen desacuerdos reiterados o concurre cualquier causa que dificulta
gravemente un ejercicio conjunto, segn el:
Article 138.1 del C.F
1. En cas de desacord ocasional, lautoritat judicial, a instncies del pare
o de la mare i desprs dhaver-los escoltats tot dos i els fills majors de
dotze anys i els de menys si tenen prou coneixement, pot atribuir total o
parcialment lexercici de la potestad al pare o a la mare separadament o
distribuir-ne entre ells les funcions de manera temporal, fins a un termini
mxim de dos anys, quan els desacords siguin reiterats o hi concorri
qualsevol causa que dificulte greument lexercici conjunt de la potestad.
En estos casos el Juez puede atribuir el ejercicio de la potestad al padre o a la
madre, o distribuir entre ellos las funciones, por un plazo mximo de dos aos.
4) Intervencin judicial en el ejercicio de la potestad:
Hay que distinguir los siguientes supuestos:
a) El Juez adopta medidas para evitar perjuicios a los hijos, segn el:
Article 134.1 del C.F. (primer inciso)
1. Lautoritat judicial, dofici i en qualsevol procediment, pot adoptar les
mesures que consideri oportunes per a evitar qualsevol perjudici a la
persona dels fills.
La finalidad tuitiva de esta norma justifica que se le conceda al Juez una
legitimacin muy amplia para la adopcin de estas medidas, tiene poderes muy amplios por
tal de evitar perjuicios a los hijos, y puede actuar de oficio en beneficio de los menores.
b) En el caso de desacuerdos ocasionales:
La ley 12/96, siguiendo la regulacin del:

220
Artculo 156.2 del Cdigo Civil
2. En caso de desacuerdo, cualquiera de los dos podrn acudir al Juez,
quien, despus de or a ambos y al hijo si tuviera suficiente juicio y, en
todo caso, si fuera mayor de doce aos, atribuir sin ulterior recurso la
facultad de decidir al padre o a la madre. Si los desacuerdos fueran
reiterados o concurriera cualquier otra causa que entorpezca gravemente
el ejercicio de la patria potestad, podr atribuirla total o parcialmente a
uno de los padres o distribuir entre ellos sus funciones. Esta medida
tendr vigencia durante el plazo que se fije, que no podr nunca exceder
de dos aos.
distingua entre desacuerdo ocasionales y reiterados.
En los primeros, el Juez, despus de haber escuchado a las partes, atribua al
padre o la madre la facultad de decidir.
En el caso de desacuerdos reiterados el Juez poda modificar la modalidad del
ejercicio de la potestad, atribuyendo el ejercicio a uno de los progenitores o distribuyendo
las funciones.
Esto es los que se viene a regular en el 156.2 (visto atrs).
Ahora bien, en el 138.1 (visto atrs), se fusionaron en un solo precepto la regulacin
de ambos tipos de desacuerdos, al parecer por un error en la tramitacin parlamentaria, por
eso segn ciertos antecedentes, parece que en el caso de desacuerdos reiterados el Juez
ha de atribuir el ejercicio de la potestad a uno de los progenitores parcialmente o distribuirle
las funciones, y en caso de desacuerdos ocasionales, de acuerdo con los antecedentes,
debe de atribuir la facultad de decidir al padre o a la madre, sin ulterior recurso.
Existe la posibilidad en derecho cataln de que se sustituya la intervencin judicial
en caso de desacuerdos, por un pariente de la lnea paterna y otro de la materna,
escogidos segn los criterios del artculo 149 del Codi de Successions.
c) Autorizacin que ha de dar el Juez para la realizacin de ciertos actos por los
padres, segn el 151 del Codi de Famlia.

La lista de actos que requieren autorizacin judicial se recogen el:

221
Article 151.1 del C.F.
1. El pare i la mare, si s el cas, ladministrador especial, en relaci amb
els bns o els drets dels fills, necessiten autoritzaci judicial per a:
a) Alienar bns inmobles, gravar-los o subrogar-se em un gravamen
preexisten si no comporten ladquisici simultnia de linmoble gravat
per un preu en la fixaci del qual es tingui en compte lexistncia del
gravamen, alienar o gravar embarcacions i aeronaus inscriptibles,
establiments mercantils o industrials o elements essencials daquests;
drets de propietat intel.lectual i industrial, patens o marques, bns
mobles de valor extraordinari i objectes dart o preciosos, i tamb alienar
o renunciar drets reals sobre els bns esmentats, amb lexcepci de les
redempcions de censos.
b) Alienar o gravar valors, accions o participacions socials. No cal
lautoritzaci, per, per a alienar, almenys pel preu de cotitzaci, les
accions cotitzades en borsa ni per a alienar els drets de subscripci
preferent.
c) Renunciar crdits.
d) Renunciar donacions, herncies o llegats; acceptar llegats i donacions
modals o oneroses, i acceptar herncies sense benefici dinventari.
e) Donar diners i prendrels amb inters o altres obligacions accesries.
f) Atorgar arrendaments sobre bns inmobles per un termini superior a
quinze anys.
g) Avalar o prestar fiana o constituir drets de garantia dobligacions
alienes.
h) Constituir o adquirir la condici de soci o scia en societats que no
limitin la responsabilitat de les persones que en formin part.
i) Transigir en qestions realcionades amb les bns o els drets indicats
en aquest apartat o sotmetre aquestes qestions a arbitratge.
que es una lista ms larga que la del:
Artculo 166 del Cdigo Civil.
Los padres no podrn renunciar a los derechos de que los hijos sean
titulares ni enajenar o gravar sus bienes inmuebles, establecimientos
mercantiles o industriales, objetos preciosos y valores mobiliarios, salvo
el derecho de suscripcin preferente de acciones, sino por causas
justificadas de utilidad o necesidad y previa la autorizacin del Juez del
domicilio, con audiencia del Ministerio Fiscal.
Los padres debern recabar autorizacin judicial para repudiar la
herencia o legado deferidos al hijo. Si el Juez denegase la autorizacin,
la herencia slo podr ser aceptada a beneficio de inventario.
No ser necesaria autorizacin judicial si el menor hubiese cumplido
diecisis aos y consintiere en documento pblico, ni para la
enajenacin de valores mobiliarios siempre que su importe se reinvierta
en bienes o valores seguros.
- Con el fin de compensar la rigidez de esta regulacin el Codi de Famlia permite
que la autorizacin judicial se pueda dar para una pluralidad de actos de una misma
naturaleza o referidos a un mismo negocio o sociedad, segn el:

222
Article 151.3 del C.F.
Lautoritzaci judicial es pot donar per a una pluralitat dactes de la
mateixa naturalesa o referents al mateix negoci o societat, encara que
siguin futurs, quan sigui convenient per als interessos dels fills, atese les
caracterstiques daquets actes, els quals cal especificar amb les
circumstncies fonamentals. En cap cas aquesta autoritzaci no pot
sser genrica.
- El procedimiento para autorizar la realizacin del acto es de jurisdiccin voluntaria.
- Hay que distinguir si la potestad se ejerce:
Conjuntamente: Han de solicitar la autorizacin el padre y la madre.
Por uno solo: Ser necesario el consentimiento del otro para hacer la peticin.
segn los:
Article 137 del C.F.
1. El pare i la mare exerceixen conjuntament la potestad sobre els fills, , o
lexerceix un dells con el consentiment de laltre. Tanmateix qualsevol
dels dos pot fer els actes que, dacord amb ls social o les
circumstncies familiars, s normal que siguin fet per un de sol, o els
actes que siguin de necesidad urgent.
2. En els actes dadministraci ordinria i respecte de les tercers
personas de bona fe, es presumeix que el pare actua amb el
consentiment de la mare o la mare amb el consentiment del pare. En els
actes dadministraci extraordinria, s a dir, aquells que requereixen
lautoritzaci judicial, dacord amb larticle 151, el pare y la mare han
dactuar conjuntament.
3. La potestad s exercida exclusivament per pare o per la mare en els
casos dimpossibilitat, absncia o incapacitat de laltre progenitor o per
qualsevol altra causa que impedeixi aquest exercici.
Article 139.4 del C.F.
4. Llevat que lautoritat judicial ho disposi altrament, el pare o la mare
que exerceix la potestad necessita el consentiment exprs o tcit de
laltre per a decidir el tipus densenyament, per a variar el domicili del fill
o filla menor de manera que laparti del seu patrimoni ms enll del que
calgui per a atendre les seves necessitats ordinries. Sentn tcitament
conferit el consentiment un cop transcorregut el termini de trenta dies
des de la notificaci que es faci amb la finalitat dobtenir-lo sense que el
pare o la mare que no exerceix la potestad no plantegi el desacord,
conformement al que estableix larticle 138.
Article 138.2 del Codi Famlia:
2. Per acord del pare i de la mare, formalitzat en document pblic, la
intervenci judicial pot sser substutuda per lacord dels dos parents
ms prxims del fill als qual fa referncia larticle 149 del Codis de
Successions, formalitzat tamb en document pblic. A aquests efectes,
els germans del fill no poden intervenir com a parents ms prxims
daquest. Si aquests parents no arribessin a lacord, es pot instar la
intervenci judicial, dacord amb el que disposa lapartat 1.
- La autorizacin siempre se ha de dar, conforme al:

223
Article 151.2 del C.F.
2. Lautoritzaci judicial es concedeix en inters dels fills en cas dutilitat
o necessitat justificades degudament i amb laudincia prvia del
ministeri fiscal.
en inters del hijo, en caso de necesidad o utilidad justificada, con audiencia del Ministerio
Fiscal.
- No hace falta autorizacin judicial cuando se trata de bienes y derechos del hijo
adquiridos por donacin o a ttulo oneroso, si el donante o causante lo han excluido, y
tambin se prev en el:
Article 153 del C.F.
1. No cal autoritzaci judicial en relaci amb els bns i els drets adquirits
per donaci o a ttol successori si el donant o el causant lhan exclos
expresament.
2. Lautoritzaci judicial pot sser substituda pel consentiment de lacte,
manifestat en escriptura pblica:
a) Del fill o la filla, si t al menys setze anys.
b) Dels dos parents ms prxims del fill o la filla, en la forma estblerta en
larticle 138.2.
que la autorizacin judicial puede ser sustituida por el consentimiento, expresado en
escritura pblica, bien del hijo de al menos 16 aos, o bien, por el consentimiento de los
dos parientes ms prximos del hijo, escogidos segn las reglas del 149 del Codi de
Successions. Con esta posibilidad se puede ahorrar gastos y tiempo.
- Hay que destacar, que si esos gastos que en principio requieren autorizacin
judicial o consentimiento se realizan sin dicha autorizacin o consentimiento sustitutivos,
dichos actos son anulables, y la accin para impugnarlos caduca a los cuatro aos, a
contar desde la mayora de edad del hijo, segn el:
Article 154 del C.F.
Els actes determinats per larticle 151.1 sn anul.lables si shan fet sense
lautoritzaci judicial o sense els requisits exigits per larticle 153. La
acci per a impugnar-los caduca als quatre anys dhaver accedit els fills
a la majoritat.
5) Contenido de la potestad: Comporta la atribucin a los padres de ciertos
derechos y deberes, que se han de ejercer en beneficio de los hijos, y que pueden ser de
ndole personal o patrimonial.
Adems, frente a terceros, la ley confiere a los padres la representacin legal de los
hijos.
a) Derechos y deberes de ndole personal:

224
Article 143 del C.F.
1. En virtud de la potestad, el pare i la mare han de tenir cura dels fills i
tenen en relaci amb ells els deures de convivncia, daliments en el
sentit ms ampli, deducaci i de formaci integral.
2. El pare i la mare, amb motiu suficient, poden decidir que els fills,
resideixin en un lloc diferent del domicili familiar.
3. El pare i la mare poden corregir el fills en potestad duna manera
proporcionada, moderable i raonada, amb ple respecte per llur dignitat i
sense imposar-los mai sancions humiliants ni que atemptin contra llurs
drets. A aquest objecte, poden sol.licitar excepcionalment lassitncia i la
intervenci dels poders pblics.
Hay que destacar de estos deberes los de convivencia y educacin.
Convivencia: Comporta la facultad de los padres de fijar el domicilio del hijo.
Pueden decidir los padres, con motivo suficiente, que el hijo resida en un domicilio
diferente del domicilio familiar.
Si la potestad es ejercida slo por uno de los progenitores, segn el 139.4 (visto
atrs), para variar el domicilio del hijo menor de manera que se le aparte de su entorno
habitual, es necesario el consentimiento expreso o tcito del otro progenitor.
La problemtica de fijar el domicilio de los hijos tambin est relacionada con el
internamiento del hijo en un centro psiquitrico.
El derecho cataln no tiene una disposicin semejante al:
Artculo 211 del Cdigo Civil
El internamiento por razn de trastorno psquico, de una persona que no
est en condiciones de decidirlo por s, aunque est sometida a la patria
potestad, requerir autorizacin judicial. Esta ser previa al
internamiento, salvo que razones de urgencia hiciesen necesaria la
inmediata adopcin de la medida, de la que se dar cuenta cuanto antes
al Juez y, en todo caso, dentro del plazo de veinticuatro horas. El
internamiento de menores, se realizar en todo caso en un
establecimiento de salud mental adecuado a su edad, previo informe de
los servicios de asistencia al menor.
El Juez, tras examinar a la persona y or el dictamen de un facultativo por
l designado, conceder o denegar la autorizacin y pondr los hechos
en conocimiento del Ministerio Fiscal, a los efectos prevenidos en el art.
203.
Sin perjuicio de lo previsto en el art. 269,4 el Juez de oficio, recabar
informacin sobre la necesidad de proseguir el internamiento, cuando lo
crea pertinente y, en todo caso, cada seis meses, en forma igual a la
prevista en el prrafo anterior, y acordar lo procedente sobre la
continuacin o no de internamiento.
Si que existe en el:
Article 215.2 del C.F.
2. Cal lautoritzaci judicial per a internar el menor en un centre o en una
instituci deducaci especial.
una previsin en el caso de tutela, por la que se requiere autorizacin judicial para el
internamiento en un centro de educacin especial de los menores sometidos a tutela.
Tambin se considera otra previsin para el caso de los menores sujetos a guarda
de hecho en el 255 (mirar en el C.F), se hayan de internar por trastorno psquico.
De aqu, que cierta doctrina entiende, que como para esos casos se exige
autorizacin judicial, que como esto es una garanta, tambin se ha de hacer extensible a

225
los casos de menores que se encuentren bajo la potestad de sus padres, siempre que ese
internamiento limite efectivamente su libertad.
Educacin: En el 139.4 (visto atrs) se prev que cuando slo uno de los padres
ejerce la potestad, es necesario el consentimiento del otro para decidir el tipo de
enseanza que ha de recibir el menor.
b) Derechos y deberes de ndole patrimonial, que versan sobre la administracin del
patrimonio de los hijos:
Los padres tienen el deber y la facultad de administrar los bienes de los hijos, segn
el:
Article 145.1 del C.F.
1. El pare i la mare que exerceixen la potestad han dadministrar els bns
dels fills amb la diligncia exigible a un bon administrador, segons la
naturalesa i les caracterstiques dels bns.
a no ser que una decisin judicial haya decidido lo contrario para evitar perjuicios al hijo,
segn:
Article 134.1 del C.F. (primer inciso)
1. Lautoritat judicial, dofici i en qualsevol procediment, pot adoptar les
mesures que consideri oportunes per a evitar qualsevol perjudici a la
persona dels fills.
La administracin del patrimonio por los padres, abarca a todo el patrimonio de los
hijos, exceptuando los bienes y derechos del:
Article 149 del C.F.
A ms del cas dadministraci judicial determinat per larticle 134.1
sexceptuen de ladministraci del pare i la mare els bns i els drets
segents:
a) Els adquirits pel fill o la filla per donaci, hrncia o llegat quan el
donant o causant ho hagi ordenat aix de manera expresa, en el qual cas
sha de complir estrictament la voluntad expressada sobre
ladministraci daquests bns i sobre la destinaci de llurs fruits.
b) Els adquirits per ttol successori, si el pare, la mare o tots dos han
estat desheredats justament o nhan estat exclosos per causa
dindignitat.
c) Els adquirits pel fill o filla de ms de setze anys amb la seva activitat
que generi benefici, amb relaci amb els quals ha dactuar com si fos
emancipat.
anlogo al:

226
Artculo 164.2 del Cdigo Civil
Los padres administrarn los bienes de los hijos con la misma diligencia
que los suyos propios, cumpliendo las obligaciones generales de todo
administrador y las especiales establecidas en la Ley Hipotecaria.
Se exceptan de la administracin paterna:
2) Los adquiridos por sucesin en que el padre, la madre o ambos
hubieran sido justamente desheredados o no hubieran podido heredar
por causa de indignidad, que sern administrados por la persona
designada por el causante y, en su defecto y sucesivamente, por el otro
progenitor o por un Administrador judicial especialmente nombrado.
Estos bienes y derechos que se excluyen son administrados siguiendo las reglas
del:
Article 150 del Codi de Famlia:
1. Els bns i drets assenyalats per les lletres a i b de larticle 149 han de
sser objecte duna administraci especial a crrec de la persona
designada pel donant o causant. Si no hi ha designaci, han dsser
administrats pel pare o la mare que no hi hagi estat excls, si s el cas, o,
en darrer terme, per una persona designada per lautoritat judicial a
aquest efecte.
2. Els bns i drets assenyalats per la lletra c del article 149 han dsser
administrats pel fill o la filla, que necessita lassistncia del pare i la mare
en els supsits determinats per larticle 159.
Los caracteres ms relevantes de esta administracin son, segn el 145.1 (visto
atrs):
1) La administracin se ha de realizar con la diligencia exigible a un buen
administrador, segn la naturaleza y caracterstica de los bienes.
Se ha optado por un canon objetivo y riguroso de responsablidad, a diferencia del
Cdigo Civil, en el que se adopta un criterio de diligencia subjetivo, en el:
Artculo 164 del Cdigo Civil
Los padres administrarn los bienes de los hijos con la misma diligencia
que los suyos propios, cumpliendo las obligaciones generales de todo
administrador y las especiales establecidas en la Ley Hipotecaria.
2) Los frutos y rendimientos de los bienes administrados pertenecen al hijo titular de
los mismos, ahora bien, los padres pueden destinar al pago de los gastos familiares la
parte que equitativamente corresponda de esos frutos, segn los:
Article 145.2 del C.F.
2. Pertanyen al fill els fruits i els rendiments dels seus bns i drets, i
tamb els pretanyen els guanys de la seva prpia activitat i els bns o els
drets que en puguin derivar.
y el 146.1, donde se dice que los hijos han de contribuir equitativamente con los gastos
familiares.
Si hubiera bienes o derechos no administrados por el padre, madre o ambos, la
persona que los administra tendr que entregar a los padres la parte correspondiente de
frutos para el levantamiento de las cargas familiares, segn el 146.2.

227
3) El padre, la madre, o ambos, que administra los bienes de los hijos no tiene
derecho a remuneracin, ahora bien, si tiene derecho a ser indemnizado de los daos, con
cargo al patrimonio administrado, de los gastos y perjuicios, segn el:
Article 147.2 del C.F.
2. El pare i la mare no tenen dret a remuneraci per ra de
ladministraci, per si han dsser rescabalats amb crrec al patrimoni
administrat, si el rescabalament no es pot obtenir daltra manera, per les
despeses suportades i els danys i perjudicis que els hagi causat aquella,
si no sn imputables a dol o culpa prpia.
4) Al acabar la administracin, los padres han de restituir la posesin del patrimonio
a los hijos, tambin tendrn que rendir cuentas si el hijo o su representante legal se las
reclaman, y la accin para pedir la rendicin de cuentas prescribe a los dos aos, todo esto
segn el:
Article 148 del C.F.
1. Al final de ladministraci, el pare i la mare han de restituir el patrimoni
administrat. Les despeses de restituci sn a crrec daquests.
2. El pare i la mare estn obligats a retre comptes al final de llur
administraci si el fill o la filla i, si s el cas, el seu representant legal ho
reclamen. En aquest cas, la rendici de comptes sha de fer en el termini
de sis mesos, comptadors des de la data de la reclamaci, termini que
pot sser prorrogat per lautoritat judicial, amb justa causa, per un altre
perode de tres mesos com a mxim.
3. Lacci per a exigir el compliment de lobligaci a qu fa referncia
lapartat 2 prescriu al cap de dos anys.
6) La representacin legal: Para el ejercicio de sus funciones propias los padres
han de relacionarse con terceros, y por ello, se les concede la representacin legal de sus
hijos, segn el:
Article 155.1 del C.F.
1. El pare i la mare titulars de la potestad sobre els fills menors no
emancipats sn els representat legals daquests.
Segn el:
Article 155.2 del C.F.
2. Sexceptuen de la representaci legal atribuda al pare i a la mare:
a) Els actes relatius al dret de la personalitat, llevat que las lleis que els
regulin ho disposin altrament.
b) Els actes que, de conformitat amb les lleis i segons ledat o la
capacitat natural, pugui fer el fill o la filla per si mateix.
c) Els actes en els quals hi hagi un conflicte dinteressos entre el pare o
la mare o els dels dos que exerceixi la potest i els fills.
d) Els actes relatius als bns exclosos de ladministraci del pare o de la
mare.
se excluyen de la representacin legal una serie de actos:
a) Los relativos a los derechos de la personalidad, por ejemplo, los referidos en los
artculo 4.1 y 34 de la Ley de Asociaciones, donde se establece la posibilidad de que los
menores constituyan asociaciones juveniles y que ingresen en ellas.

228
b) Los actos que de conformidad con las leyes puedan realizar por s mismos de
acuerdo con su edad y capacidad.
c) Cuando haya conflicto de intereses entre el padre y la madre, o con uno de los
dos que ejerza la potestad.
d) Los actos relativos a los bienes excluidos de la administracin del padre o de la
madre.

Visicitudes por las que puede atravesar la potestad


A) Extincin de la potestad:
Sus causas se recogen en el:
Article 158 del C.F.
Sens perjudici del que extableix larticle 136, la potestad del pare i de la
mare sextingeisx per:
a) La mort o la declaraci de mort del pare i de la mre del fill o filla.
b) Ladopci del fill o filla, llevat que ho siguin del cnjuge o de la
persona de sexe diferent amb qui ladoptant conviu maritalment de forma
estable.
c) Lemancipaci o majoritat dels fills.
d) La declaraci dabsncia del pare, de la mare o dels fills.
B) Privacin judicial de la potestad y su recuperacin:
A esto se refiere el:
Article 136 del C.F.
1. El pare i la mare poden sser privats de la titularitat de la potestad
noms per sentncia ferma, fonamentada en lincompliment greu o
reiterat de llurs deures, o por sentncia dictada a cuasa penal o
matrimonial. La privaci no afecta lobligaci de fer tot el que calgui per a
assistir els fills menors ni la de prestar-los aliments en el sentit ms
ampli.
2. Lautoritat judicial ha dacordar, en benefici i inters dels fills, la
recuperaci de la titularitat de la potestat quan hagi cessat la causa que
nhavia motivat la privaci.
La privacin de la potestad es una sancin civil y solo puede tener lugar por
sentencia firme.
Tiene carcter temporal y no comporta la extincin de la potestad sino que solo
supone una privacin de facultades inherentes a la potestad hasta que cesa la causa que
la motiv.
En el 136 se alude a las causas que fundamentan la privacin: incumplimiento
grave y reiterado de sus deberes.
Tambin se mencionan dos tipos de procedimiento en los que puede tener lugar esa
privacin, que son los penales y los matrimoniales.

229

Ahora bien, aunque no se diga expresamente tambin es posible promover la


privacin de la potestad en un procedimiento civil ordinario como se desprende del:
Article 6.2 de la Llei de protecci de menors i adopci:
2. Si s el cas, el organisme competent pot demanar, tamb, la privaci
de la ptria potestad o la remoci de la tutela , a part exercir les accions
penals corresponents.
Esta privacin se tendr que hacer valer ante la jurisdiccin civil en un
procedimiento contradictorio.
La privacin no equivale a extincin, pero tambin es distinta de la exclusin de la
potestad y de su suspensin.
C) Exclusin de la potestad:
A esta hace referencia el:
Article 114 del C.F.
1. Els efectes de la declaraci de filiaci es limiten a la mera
determinaci daquest estat, a petici dels fills majors dedat o
emancipats o del seu representant legal si:
a) El progenitor ha estat condemnat per sentncia ferma en procediment
penal per causa de les relacions que han donat lloc a la filiaci.
b) La filiaci ha estat declarada judicialment amb loposici del
progenitor.
c) El reconeixement sha fet amb mala fe o amb abs de dret.
2. La determinaci de la filiaci en els casos especificats per lapartat 1
no produeix cap efecte civil a favor del progenitor, el qual resta sempre
obligat a vetllar pel fill o la filla i a procurar-li aliments.
equivalente al:
Artculo 111 del Cdigo Civil
Quedar excluido de la patria potestad y dems funciones tuitivas y no
ostentar derechos por ministerio de la ley respecto del hijo o de sus
descendientes, o en sus herencias, el progenitor:
1) Cuando haya sido condenado a causa de las relaciones a que
obedezca la generacin, segn sentencia penal firme.
2) Cuando la filiacin haya sido judicialmente determinada contra su
oposicin.
En ambos supuestos el hijo no ostentar el apellido del progenitor en
cuestin ms que si lo solicita l mismo o su representante legal.
Dejarn de producir efecto estas restricciones por determinacin del
representante legal del hijo aprobada judicialmente, o por voluntad del
propio hijo una vez alcanzada la plena capacidad.
Quedarn siempre a salvo las obligaciones de velar por los hijos y
prestarles alimentos.
D) Suspensin de la potestad: Es un efecto legal subsiguiente a la asuncin de la
funciones tutelares sobre los menores desamparados por parte de la entidad pblica
encargada de su proteccin.
As resulta del:

230
Article 164.2 del C.F.
2. Lassumpci de les funcions tutelars implica la suspensi de la
potestad o de la tutela ordinria durant el temps daplicaci de la mesura.
E) Prrroga y rehabilitacin de la potestad: El Codi de Famlia admite la
posibilidad de prorrogar la potestad ms all de la mayora de edad del hijo si ste ha sido
declarado incapaz durante su minora de edad, segn el:
Article 160 del C.F.
La declaraci judicial dincapacitat dels fills menors no emancipats
comporta la prrroga de la potestad del pare i de la mare quan arriben a
la majoria dedat, en els termes que resultin daquella declaraci.
Tambin admite la posibilidad de rehabilitacin la potestad, si la incapacitacin ha
tenido lugar siendo el hijo ya mayor de edad.
Esto se recoge en trminos parecidos al:
Artculo 171.1 del Cdigo Civil
La patria potestad sobre los hijos que hubieran sido incapacitados, quedar
prorrogada por ministerio de la ley al llegar aqullos a la mayor edad. Si el
hijo mayor de edad soltero que viviere en compaa de sus padres o de
cualquiera de ellos fuere incapacitado, se rehabilitar la patria potestad,
que ser ejercida por quien correspondiere si el hijo fuese menor de
edad. La patria potestad prorrogada en cualquiera de estas dos formas se
ejercer con sujecin a lo especialmente dispuesto en la resolucin de
incapacitacin y subsidiariamente en las reglas del presente ttulo.
Pero existe alguna variante, pues en el Codi de Famlia (161) se da preferencia a la
constitucin de la tutela en vez de a la rehabilitacin en una serie de supuestos:
1) Si el incapaz haba constituido una autotutela.
2) Si est casado o convive en pareja, se prefiere que ejerza la tutela el cnyuge.
3) Si tiene descendientes.
Adems la autoridad judicial puede acordar, segn el 162 del C.F., no prorrogar o no
rehabilitar la potestad si considera preferible constituir la tutela.

231
V. Derecho de Sucesiones
TEMA 11 LA SUCESIN POR CAUSA DE MUERTE:
PRINCIPIOS QUE INFORMAN LA SUCESIN MORTIS CAUSA
La sucesin por causa de muerte: La normativa vigente en derecho cataln se
contiene en el Codi de Successions, que se aprob por el Parlamento, mediante la Ley
40/1991, de 30 de diciembre.
Tiene 396 artculos, 10 Disposiciones Transitorias y 4 Disposiciones Finales.
Hay que destacar que en el apartado 1, prrafo 3, final del segundo inciso de su
Prembulo, dice: .., sexclou laplicaci directa i supletria del Codi Civil a
Catalunya.
A pesar de esta declaracin de exclusin de la aplicacin del Cdigo Civil, en
algunas cosas aisladas si procede la aplicacin del mismo, por ejemplo, en materia de
formas testamentarias, segn cierta doctrina.
Principios que informan la sucesin:
Bajo la rbrica Los principios de la Ley en el apartado 2 del Prembulo se alude a
los principios que informan el derecho sucesorio cataln:
1) Principio de continuidad:
El derecho sucesorio cataln organiza la sucesin mortis causa sobre la base de
este principio.
En virtud del mismo, la muerte de una persona no supone la extincin de las
relaciones jurdicas de las que formaba parte, sino que hay una continuidad de las mismas,
aunque modificadas por uno de sus elementos personales, ya que el causante es
sustituido por sus sucesores.Esto se recoge en el:
Article 1.1 del C.S.
1. Lhereu succeeix en tot el dret del su causant. Consegentment,
adquireix els bns i els drets de lherncia i se subroga en les
obligacions del causant que no sextingeixen per la mort. Ha de complir
les crregues hereditries i resta vinculat al actes propis del causant.
2) Principio de necesidad de heredero:
El heredero aparece en derecho cataln como la pieza clave en torno a la cual gira
todo el fenmeno sucesorio, lo que determina que como regla general, en toda sucesin
por causa de muerte tenga que existir al menos un heredero, sin perjuicio de que tambin
puedan concurrir una pluralidad de herederos, como se desprende del:
Article 1.2 del C.S.
2. Si concorren a la successi, simultniament, una pluralitat dhereus
adquireixen el patrimoni hereditari en proporci a les respectives quotes.
Nongenmenys, les obligacions i les crregues de lherncia es divideixen
en proporci a les respectives quotes sense solidaritat entre els hereus.
De esta afirmacin se deriva:
a) Si el causante dispone de su patrimonio mediante un heredamiento, para
despus de su muerte, esencial al mismo es el nombramiento de un heredero, segn el:

232
Article 67 del C.S.
1. Lheretament, instituci contractual dhereu, solament pot sser
atorgat en captols matrimonials, personalment o mitjanant poder
especial.
2. Els heretaments poden sser atorgats a favor de qualsevol dels
contraents o dambds; dels fills o descendents daquests, i dels
contraents entre ells amb carcter mutual.
3. Poden atorgar heretament les persones majors dedat. Nongesmenys,
per a poder atorgar heretaments preventius s suficient la capacitat per a
contreure matrimoni.
b) Cuando el causante otorga testamento, es necesario para su validez la institucin
de heredero, segn el:
Article 136 del C.S.
El testament ha de contenir necessriament instituci dhereu, llevat de
latorgat per persona subjecta al dret de Tortosa.
Son excepciones:
1) No requiere institucin de heredero el testamento otorgado por persona sujeta al
derecho de Tortosa (136).
2) Segn el:
Article 271.4 del C.S.
4. Aix no obstant, el legatari pot prendre per si mateix la referida
possessi quan el testador ho ha autoritzat o el llegat s dsdefruit
universal, i tamb a Tortosa, si tota lherncia est distribuda en llegats.
si es aplicable el derecho local de Tortosa, es posible otorgar testamento distribuyendo
en l toda la herencia en legados sin tener que nombrar albacea.
Tiene un carcter general y es aplicable en todo el territorio cataln. Se trata del
nombramiento de un albacea universal que suple la falta de institucin de heredero.
Los:
Article 315.2 del C.S.
2. El nomenament de marmessor universal substitueix la manca
dinstituci de hereu en el testament, fos quina fos la destinaci de
lherncia.
Article 125.3 del C.S.
3. Tamb sn nuls els testaments que no contenen instituci dhereu,
llevat que continguin nomenament de marmessor universal o siguin
atorgats per persona subjecta al dret de Tortosa.
aluden a ambas excepciones.
c) Si el causante de la sucesin no dispone voluntariamente de sus bienes, las
personas llamadas a sucederle, lo son con el carcter de herederos, segn el:
Article 323.1 del C.S.
1. En la successi intestada, la llei crida com a hereus del difunt els
parents per consanguinitat i per adopci i el consort supervivent en els
termes i amb els lmits i els ordres fixats per aquesta llei, sens perjudici,
si escau, de les llegtimes i de la reserva.

233
Por esta necesidad de la institucin de heredero es por lo que el:
Article 3.1 del C.S.
1. La successi es defereix per heretament, per testament o pel que
disposa la llei.
establece que la sucesin se defiere por heredamiento, testamento o por lo que dispone la
ley, porque mediante estos tres ttulos se puede atribuir la herencia mediante la institucin
de heredero.
3) Principio de universalidad del ttulo de heredero:
En derecho cataln el heredero pasa a ocupar el mismo lugar que corresponda al
causante de la sucesin, por lo que es un sucesor universal.
Esta configuracin del heredero como sucesor universal comporta:
a) Que el heredero ostenta la titularidad sobre los derechos y bienes que
pertenecieron al causante en virtud de los mismos ttulos que tena el causante de la
sucesin.
b) Que el heredero sucede al causante en las obligaciones que tena en vida, en el
sentido de que como preciso el 1.1 (visto atrs), se subroga en las obligaciones que el
causante tena en vida, siempre que stas no se extingan por su muerte, y ello es as, sin
necesidad de que tenga lugar una novacin.
c) Que el heredero sucede al causante en las situaciones posesorias en que ste se
encontraba, pero conforme al:
Article 6 del C.S.
Lhereu que accepta solament t la possessi de lherncia si lha presa, i
sentn que continua la del causant sense interrupci.
es necesario que el heredero tome posesin efectiva de los bienes hereditarios mediante
su apropiacin (esto se diferencia del Cdigo Civil que recoge la posesin civilsima).
d) Que el heredero tambin aparece como continuador de la personalidad del
causante y por eso ha de respetar y por eso ha de respetar sus actos:
Article 1.1 del C.S.
1. Lhereu succeeix en tot el dret del su causant. Consegentment, adquireix
els bns i els drets de lherncia i se subroga en les obligacions del causant
que no sextingeixen per la mort. Ha de complir les crregues hereditries i
resta vinculat al actes propis del causant.
4) Principio de prevalencia del ttulo voluntario:
En derecho cataln el ttulo sucesorio puede tener su origen en la voluntad del
causante, y en su defecto en la ley, ya que segn el 3.1 (visto atrs), la sucesin se defiere
por heredamiento, testamento o por lo que la ley dispone.
En relacin a estos ttulos sucesorios:
a) El heredamiento es un ttulo jurdico bilateral o plurilateral, que se celebra entre el
causante o los causantes y el sucesor, atribuyendo a ste la condicin de heredero de
forma irrevocable.
La vinculacin del heredero es distinta segn el tipo de heredamiento de que se
trate.
b) Tambin puede disponer el causante mediante testamento, que es un negocio
jurdico unilateral que vincula al causante en vida. nicamente confiere un derecho firme a
suceder una vez ha tenido lugar el fallecimiento del testador.

234
A falta de heredamiento y testamento, el ttulo que da derecho a suceder es la ley.
Se dice en el:
Article 3.2 del C.S.
2. La successi intestada noms pot tenir lloc en defecte dhereu institut
i s incompatible amb lheredament i amb la successi testada universal.
que la sucesin intestada slo puede tener lugar en defecto de heredero instituido, y sta
es incompatible con la sucesin testada universal. En el mismo sentido dice el:
Article 322 del C.S.
La successi intestada sobre quan mor una persona sense deixar hereu
testamentari o en heretament, o quan el nomenat o els nomenats no
arriben a sser-ho.
El:Article 3.3 del C.S.
3. La successi testada universal noms pot tenir lloc en defecte
dheretament.
dice que la sucesin testada universal slo puede tener lugar en defecto de heredamiento.
Jerarqua de ttulos sucesorios:
1) Heredamiento.
2) Testamento.
3) Ley.
5) Principio de incompatibilidad de ttulos sucesorios:
Este principio tiene su antecedente en el principio romano nemo pro parte
testatus, pro parte intestatus de cedere potest que significa que en derecho romano
una persona no poda fallecer y regular su sucesin en parte por derecho testamentario y
en parte abintestato.
Segn el derecho sucesorio cataln, la sucesin por causa de muerte se ha de regir
por un nico ttulo, como se desprende de los artculos 3 y 322 (vistos atrs)
Sobre la base de esta normativa hay que precisar:
a) Si el causante de la sucesin slo ha dispuesto de una cuota de lo que ser su
herencia, o si ha dispuesto de la totalidad de sus bienes, pero una o ms de una de las
cuotas quedan vacantes por no devenir heredero el llamado a suceder, se produce la
llamada incrementacin forzosa, que es algo parecido al derecho de acrecer, que segn el:
Article 41 del C.S.
Si el dret dacrixer no pot tenir lloc entre els hereus instituts, la quota o
la
porci
hereditria
vacant
incrementa
necessriament
i
proporcionalment les quotes de altres hereus, en la forma que s
establerta en el primer pargraf de larticle precedent. Saplica la mateixa
norma respecte a la quota hereditria de la qual el testador
no ha disposat.

235
determina que la porcin hereditaria vacante incrementa de forma necesaria y
proporcionalmente las cuotas de los otros herederos.
No se abre la sucesin intestada junto al testamento como sucede en el Cdigo
Civil.
b) Sin embargo se admite la posibilidad de que en una misma sucesin concurran
sucesores universales y particulares por ttulo diferente, como sucede, por ejemplo, en los
casos de sucesin testamentaria o intestada, y se hacen atribuciones a ttulo particular en
codicilo, segn el:
Article 122.1 del C.S.
1. Pel codicil, latorgant disposa dels bns que sha reservat per testar en
captols, addiciona o reforma parcialment el seu testament o, si manca
auest, dicta disposicions succesries a crrec dels seus hereus
abintestat. Tamb pot designar beneficiari dasseguranes de vida o
modificar-ne la designaci.
Tambin es posible en el caso del heredamiento que el causante se reserve bienes
para disponer de ellos en codicilo, segn resulta del:
Article 82.1 de C.S.
1. Lheretant es pot reservar, per disposar-ne lliurement en codicil,
memria testamentria o donaci, el bns o la quantitat que en el mateix
heretament sindiquin.
Adems, de un anlisis del Codi de Successions, resulta que tambin es posible
que una sucesin contractual est regulada por ms de un heredamiento, o incluso por un
heredamiento y un testamento complementario, segn el:
Article 92.1 del C.S. (primer inciso)
1. En els heretaments purs a favor dels fills per nixer o adoptar dels
contraents queda institut hereu el fill que viu en morir lheretant en el
qual es donen les circumstncies determinades en lheretament pur o, en
defecte daquestes, aquell que lheretant ha designat en heretament o
testament complementari.
6) Principio de perdurabilidad del ttulo sucesorio:
Semel heres, semper heres, el que es heredero lo es siempre.
Este principio desde una perspectiva temporal sucesiva tambin se refiere a la
necesidad de la unidad del ttulo sucesorio.
Se regula bsicamente en el:
Article 154 del C.S.
El qui s hereu ho s sempre i, en conseqencia, es tenen per no
formulats en la instituci dhereu la condici resolutria y els terminis
suspensiu i resolutori.
Linstitut hereu sota condici suspensiva que, complerta aquesta,
accepta lherncia, ladquireix amb efecte retroactiu al temps de la mort
dels testador.
Lhereu institut sota condici suspensiva, mentre aquesta estigui
pendent de compliment, pot demanar la possessi provisional de
lherncia.
Se regulan en el Codi de Successions dos supuestos en que el heredero inicial
pierde esta cualidad:
a) En la sustitucin fideicomisaria universal, ya que de los:

236
Article 236 del C.S.
La delaci a favor del fidecomissari li atribueix la condici dhereu o de
llegatari i amb aquest carcter fa seva lherncia o el llegat o una quota
dells, segons el contingut de bns i drets als temps dobrir-se la
successi del fidecomitent, amb aplicaci del principi de subrogaci
real. Aix han dsser lliurats al fidecomissari aquells bns que el
fiduaciari hagi adquirit per compra amb diners procedents de lherncia
fidecomesa.
Article 240.3 del C.S.
Tan bon punt deferit el fidecoms, el fiduciari o els seus hereus tenen
dret a exigir al fidecomissari:
3. El reintegrament de les quantitats que el fiduciari hagi satisfet a crrec
seu per ra de deutes i crregues hereditries, llegtimes, llegats a crrec
de lherncia, ampliacions de capital social i altres conceptes anlegs.
se extrae la conclusin de que el heredero fiduciario pierde esta condicin al llegar el
trmino o cumplirse la condicin de que depende el fideicomiso.
b) En el caso del pacto reversional en los heredamientos, porque si se produce y se
cumple el hecho para el cual esta prevista la reversin (normalmente del heredero sin hijo),
entonces el heredero pierde tal condicin que ser adquirida por las personas favorecidas
por la reversin en calidad de herederos fideicomisarios, salvo que se trate del cnyuge o
de los herederos del heredante, segn los:
Article 87 del C.S.
El pacte reversional produeix efectes en complir-se lenventualitat
prevista, , de manera que retornan a lheretant els bns transmessos,
per sense obligaci de restituir el fruits percebuts. Si no ha estat previst
labast de la reversi, sentn que ha estat establerta per al cas que
lhereu premori a lheretant sense deixar fills.
Llevat de pacte contrari, la reversi deixa subsistents el pacte dunitat
familiar i els sdefruits viduals estipulats a favor de laltre contraent en
els captols, amb el rang previst en aquests aplicant el que preveu
larticle 83.
Article 88 del C.S.
La reversi pot sser pactada a favor dels atorgants o de qualsevol altra
persona. Quan sordena a favor de persona distinta de latorgant, el seu
consort o els hereus daquell, t la consideraci de substituci
fidecomissria. La reversi a favor de lheretant no sestn als seus
hereus, si no ha estat pactat expresament.
La reversi ordenada a favor dels hereus de lheretant sentn que s
atorgada a favor dels testamentaris, o, si manquen aquests, dels parents
que, en el moment de tenir lloc la reversi resultarien cridats abintestat a
la seva herncia.

VOCACIN Y DELACIN HEREDITARIAS


Tambin en derecho cataln hay que distinguir cuatro fases en la adquisicin de la
herencia, que pueden concurrir en el tiempo, que es lo normal, y que se pueden separar
conceptualmente:

237
1) Apertura: Tiene lugar en el momento de la muerte del causante. En esta fase es
cuando se ha de apreciar la existencia y capacidad del causante, entre otras cosas.
2) Vocacin: Que consiste en el llamamiento de un sujeto, o varios, a la herencia.
3) Delacin: Supone dar un paso ms, pues en esta fase alguno de los llamados ya
pueden efectivamente aceptar o repudiar la herencia.
4) Adquisicin: Que tiene lugar con la aceptacin de la herencia.
De la primera fase nos vamos a centrar en la existencia y capacidad para suceder
mortis causa.
1) Capacidad de las personas fsicas:
Partimos del:
Article 9 del C.S.
Tenen capacitat per a succeir totes les persones nascudes o concebudes
al temps de lobertura de la successi i que sobrevisquin al causant.
Llevat de prova en contrari, hom presumeix concebut al temps de
lobertura de la successi el nascut abans dels tres-cents dies segents
a la mort del causant.
Si el causant ha expresat de manera fefaent la seva voluntat de
fecundaci assistida post mortem, el fill que en neixi dins del perode
legal tamb es considera concebut al temps de lobertura de la
successi.
en el que se establece el principio general de capacidad para suceder, y sobre la base de
este precepto podemos hacer las siguientes precisiones:
a) Se presume concebido al nacido dentro de los trescientos das siguientes a la
muerte del causante (9.2).
En el caso de fecundacin asistida post mortem, para saber si ya estaba
concebido el nacido habr que tener en cuenta el plazo correspondiente.
b) Por lo que hace a la capacidad sucesoria de las personas no nacidas, ni
concebidas en el momento de la muerte del causante, en el:
Article 254.2 del C.S.
2. s efica el llegat a favor de persona encara no nascuda ni concebuda
al temps de morir el testador, posat que arribi a nixer, i tamb el
disposat a favor del legatari determinable per un esdeveniment futur i
racionalment possible expressat pel testador. En ambds casos hom
entn que aix enclou una condici suspensiva del llegat.
se establece de forma expresa la capacidad de los concepturus para suceder a ttulo
particular o de legatario.
Hay que entender que no se adopta la misma solucin cuando se trata de
herederos, como se desprende del:
Article 143.3 del C.S.
3. Els no concebuts sn representats per un curador designat pel
testador, amb les facultads que aqest li atribueix, i, en defecte dell, ho
sn pel mateix legatri dusdefruit universal, amb facultads de disposici i
administraci, que ha dactuar dacord amb els fills o els descendents
nascuts o llurs representants legals.
Si se admite que cuando se legue el ususfructo universal a una persona, se
consideren llamados como herederos a los hijos de esta persona, que hayan nacido o
estn concebidos al extinguirse el usufructo, por causa distinta a la renuncia, aunque no
hubieran nacido ni sido concebidos en el momento de apertura de la sucesin, segn el:

238
Article 143.2 del C.S.
2. Aix no obstant, quan el testador ha llegat lusdefruit universal a favor
dalgun ascendent daquests fills o descendents sentn que sn cridats
els nascuts o concebuts en extingir-se per causa distinta de la renncia,
lusdefruit o el darrer dels usdefruits succesius.
c) El requisito de la supervivencia del sucesor al causante, del que comporta la falta
de capacidad en el caso de premoriencia del sucesor o de conmoriencia del causante y del
sucesor.
Hemos de estar al:
Artculo 33 del Cdigo Civil.
Si se duda, entre dos o ms personas llamadas a sucederse, quin de
ellas ha muerto primero, el que sostenga la muerte anterior de una o de
otra, debe probarla; a falta de prueba, se presumen muertas al mismo
tiempo y no tiene lugar la transmisin de derechos de uno a otro.
d) No se exige el requisito de la supervivencia del sucesor al causante en cierto tipo
de heredamientos, ya que del:
Article 71 del C.S.
Lheretament a favor dun contraent li confereix, amb carcter
irrevocable, la qualitat dhereu contractual de lheretant i li transmet els
bns que aquest li ha donat de present.
La promesa dheretar, ordenada en captols, t fora dheretament.
Si no es precisa la naturalesa daquest, sentn que s simple o
dherncia.
resulta que el instituido adquiere con carcter irrevocable la condicin de heredero en vida
del causante, mientras que en otro tipo de heredamientos se exige expresamente que
sobreviva al heredante.
2) Capacidad para suceder de las personas jurdicas:
Article 10 del C.S.
Tenen capacitat per a succeir les persones jurdiques que han quedat
constitudes legalment al temps de lobertura de la successi.
Si el causant ordena crear una persona jurdica en la seva disposici per
causa de mort, que sols quedi constituda legalment desprs de
laobertura de la successi, la persona jurdica t capacitat per a adquirir
les atribucions patrimonials ordenades pel causant des que t
personalitat, per els efectes es retrotreuen al moment de la delaci.
Para poder suceder deben de estar constituidas legalmente en el momento de
apertura de la sucesin, pero en el 10.2 se establece una excepcin, que es la de que el
causante ordene crear una persona jurdica, que quedar constituida despus de la
apertura de la sucesin.
3) La indignidad sucesoria:
Es una sancin civil que se impone a los sucesores mortis causa que han
observado una conducta gravemente incorrecta respecto del causante, y por esto se les
excluye de la sucesin.
Las diferencias bsicas entre al indignidad y la incapacidad para suceder son:

239
a) El incapaz para suceder no puede ser sucesor de ningn causante, mientras que
al indigno se le excluye de la sucesin de un determinado causante.
b) Mientras que la delacin a favor de un indigno puede devenir eficaz si el
causante perdona al indigno, en el caso del incapaz la delacin es ineficaz.
Rgimen jurdico de la indignidad:
A) Las causa de indignidad son las del:
Article 11 del C.S.
s indigne de succeir:
1. El que ha estat condemnat amb sentncia ferma en judici penal per
haver matat o haver intentat matar voluntriament el causant, el seu
cnjuge o un descendent o ascendent daquell.
2. El que ha estat condemnat amb sentncia ferma en judici penal per
calmnies al causant per haver-lo acusat dun delicte per al qual la llei
assenyali una pena no inferior a la pres major.
3. El que ha testificat en judici contra el causant, al quall sigui imputat un
delicte per al qual la llei assenyali una pena no inferior a la pres major,
si el seu testimoni ha estat declarat fals amb sentncia ferma en judici
penal.
4. El qui de forma il.legal ha indut al causant a atorgar, revocar o
modificar un testament o li ha impedit fer-ho; el qui, coneixent aquest
fets, nha fet s; el que ha destrut, amagat o alterat el testament, o els
qui han estat condemnats en sentncia ferma perqu han deixat de pagar
durant tres mesos consecutius o sis alternatius qualsevol tipus de
prestaci econmica establerta a favor del seu cnjuge o els seus fills en
conveni judicialment aprovat o resoluci judicial en els supsits de
separaci legal, divorci o nul.litat del matrimoni.
5. Els pares que han abandonat els seus fills causants o han atemptat
contra la seva dignitat o que per aquests fets han estat condemnats per
sentncia.
B) Las causas de indignidad operan a instancia de las personas favorecidas en el
caso de que sea declarada la indignidad, segn el:
Article 12 del C.S.
Les causes dindignitat successria produeixen efectes si sn invocades
per persones que resultarien afavorides per la successsi en el cas que
fos declarada la indignitat, per, una vegada declarada o reconeguda la
indignitat, els seus efectes es retrotreuran al temps de la delaci.
C) Si se declara la indignidad sucesoria antes de haber aceptado, el indigno ya no
podr aceptar eficazmente la herencia. Si la indignidad se declara despus opera con
efecto retroactivo al tiempo de la delacin hereditaria, lo que supone, segn el:
Article 13 del C.S.
Lindigne de succeir que ha entrat en possessi dels bns de lherncia o
del llegat, els ha de restituir amb llurs fruits i les rendes
percebudes i ha de compensar els danys i els menyscabaments.
que el indigno no puede seguir reteniendo la herencia, y que tendr que restituir los bienes
recibidos con sus frutos y rentas, y que tendr que compensar los daos que se hayan
producido.
D) Segn el:

240
Article 14 del C.S.
Les causes dindignitat succesria no produeixen efectes:
1. Si el causant, coneixent-les en el moment datorgar el testament o
qualsevol altre disposici a favor de lindigne, els atorga.
2. Si el causant, coneixent-les, es reconcilia amb lindigne per actes
indubtables o el perdona en escriptura pblica. La reconciliaci i el
perd sn irrevocables.
las causas de indignidad no producen efectos en dos casos:
- Si en el momento de otorgar el testamento el causante conoce la causa de la
indignidad, y aun as, otorga la disposicin a favor del indigno.
- Cuando el causante se reconcilia con el indigno o lo perdona en escritura pblica.
E) La accin declarativa de la indignidad caduca transcurridos cinco aos desde
que el indigno se encuentra en posesin de los bienes en calidad de heredero o legatario,
segn el:
Article 15 del C.S.
Lacci declarativa de la indignitad caduca transcorreguts cinc anys des
que lindigne de succeir es troba en possessi dels bns en qualitat
dhereu o legatari.
F) Si la sucesin se defiere por heredamiento, so lo tiene lugar, segn el 77, en los
casos que se prevn en los apartados 1, 2, 3 y 5 del artculo 11 (visto atrs).
4) Prohibiciones de suceder:
Se pretende evitar que ciertas personas influencien al testador a la hora de otorgar
su testamento.
Rgimen jurdico:
A) Slo operan en la sucesin testada.
B) No existe la posibilidad de que pueda dejarla sin efecto el testador.
C) No tienen carcter general, ya que slo operan en relacin con un testador
concreto y en relacin con unas personas determinadas.
D) Operan como prohibiciones las del:

241
Article 147 del C.S.
No es pot disposar a favor del notari que autoritzi el testament, del seu
cnjuge, ni dels parents del primer dins el quart grau de consanguinitat i
segon dafinitat, ni tampoc a favor dels testimonis, els facultatius, els
experts i els intrprets quan intervinguin en el testament.
Aquestes prohibicions sn aplicables al rector autorizant i a la persona
que escriu el testament tancat a prec del testador.
No es pot disposar a favor del religis que hagi assistit al testador durant
la seva darrera malatia, ni de lordre, la comunitat, la instituci o la
confessi religiosa a que aquell pertanys.
El testador sotms a tutela no pot disposar a favor del seu tutor abans de
laprovaci dels comptes definitius de la instituci, malgrat que el
testador mori desprs daquesta aprovaci. Sexceptua el cas que el tutor
sigui ascendent, descendent, cnjuge o parent dins el segon grau de
consanguinitat del testador.
E) La disposicin testamentaria otorgada a una persona incursa en una prohibicin
de suceder, es nula, segn el:
Article 126.2 del C.S.
2. Sn nuls la instituci dhereu, el llegat i les alltres disposicions
contingudes en acte de darrera voluntat quean lhereu, el legatari o la
persona afavorida estn afectas per una prohibici de succeir o sn
declarats indignes.
La nulidad pueden declararla las personas legitimadas, conforme al:
Article 128.1 del C.S.
1. La nul.litat o la ineficcia, per qualsevol de les causes expressades,
dels testaments, els codicils i les memries testamentries, o de les
institucions, els llegats o les altres disposicions que continguin,
confereix acci per a demanar-la, una vegada oberta la successi, als
que poden obtenir qualsevol benefici patrimonial en el supsit que es
declari la nul.litat o es reconegui la ineficcia. Aquesta acci es
transmissible als hereus, per no pot sser exercida pels creditors de
lherncia.
a menos que se produzca la convalidacin, y que dicho reconocimiento de la convalidacin
se produzca en escritura pblica (128.3).
VOCACIN:
Concepto: Es el llamamiento de una persona designada para suceder a un
determinado causante.
Antes de la apertura de la sucesin tan slo hay una designacin de sucesin, que
no produce efecto alguno, porque para que halla un llamamiento es necesario que se abra
la sucesin.
En el caso de ciertos heredamientos la simple designacin tiene efectos
vinculantes, por la estructura contractual del ttulo sucesorio.
En el sistema cataln, las vocaciones son simultneas , lo que significa que son
llamados a un mismo tiempo todos los sujetos que podran llegar a ser herederos en virtud
de un ttulo voluntario o legal.
La vocacin no otorga a cada uno de los llamados derecho a aceptar o repudiar la
herencia, porque para ello, adems de ser llamado, es necesario recibir la delacin, que
slo se recibir cuando se renan los caracteres exigidos por el causante o la ley.

242
Ahora bien, en el caso de la delacin, sta se produce sucesivamente, porque
normalmente se ofrece la delacin a uno de los llamados y si ste no hace uso de este
derecho, entonces se ofrece la delacin a otro de los llamados.
Ttulos de la vocacin:
Son: el heredamiento, el testamento y la ley.
Respecto de la ley, sta, puede proporcionar dos tipos de ttulos de vocacin:
a) Ttulo universal para suceder en calidad de heredero abintestato.
b) Ttulos para adquirir determinados beneficios por causa de muerte en
concurrencia con sucesores voluntarios o intestados.
En concreto estos beneficios son:
- Legtimas.
- Quarta vidual.
- Reservas.
- Usufructo universal intestado.
- Derechos sucesorios que reconozca la Ley de Uniones Estables de Pareja (34).
Por el eso el Ttulo V del Codi de Successions se titula: Altres atribucions
successries determinades per la Llei.
c) Llamamiento de un sucesor por ttulos distintos o a partes diferentes de la
herencia:
Llamamiento a una persona por ttulo diferente, es decir, se le llama como heredero
testamentario y como intestado. El problema es que, por ejemplo, si repudiando la sucesin
testamentaria puede aceptar la intestada, o a la inversa.
Segn el:
Article 27 del C.S.
El cridat que repudia lherncia testamentria pot acceptar la intestada,
per amb sujecci als llegats, els fidecomisos i les altres crregues que
el testador hagi imposat.
Si el cridat repudia lherncia intestada amb coneixement que s institut
hereu en testament, sentn que repudia lherncia testada; per, si ho
ignorava, la repudiaci no el perjudica.
el llamado a aceptar por diferente ttulo puede aceptar uno y repudiar el otro, pero
sujetndose a todas las cargas que el testador haya impuesto. Con esto se pretende evitar
que el heredero incumpla con las cargas hereditarias que le quiso imponer el causante.
Si el llamado a la herencia intestada, sabiendo que tambin lo es a la testada, si la
renuncia, se entiende que renuncia a ambas, no obstante, si desconoca que haba sido
llamado a la testada la renuncia de la intestada no le perjudica.
d) Llamamiento de una persona por un mismo ttulo a partes diferentes de la
herencia:
Esto sucede cuando en diferentes clusulas de un mismo ttulo se le llama como
heredero a partes diferentes de la herencia, o cuando se le otorga un prelegado.
En el primer caso, del:

243
Article 25.2 del C.S.
2. Llevat d voluntad contrria del testador, sentn que el cridat en quotes
diferents que naccepta qualsevol daquestes accepta les restants,
encara que li siguin deferides amb posterioritat per via de substituci
vulgar o per compliment de condicions suspensives.
resulta el principio de que si se acepta uno de los ttulos o, partes de la herencia, se
entienden aceptados todos.
Se establece en este artculo una norma interpretativa que deriva del principio de
imposibilidad de aceptacin parcial de la herencia, y adems, es una consecuencia del
principio de universalidad del ttulo de heredero.
En el segundo caso, el del prelegado, la autonoma de las atribuciones es absoluta,
por lo que se expresa en el:
Article 268.3 del C.S.
3. Lhereu afavorit amb un llegat pot acceptar lherncia i repudiar el
llegat, i inversament.
Adems, en el caso de que a una persona se le atribuyan varios legados, segn:
Article 268.2 del C.S.
2. Aix no obstant, el legatari afvorit amb dos llegats pot acceptar-ne un
o repudiar laltre, llevat que el renunciat sigui un llegat oners o que el
testador hagi disposat una altra cosa. Cada col.legatari pot repudiar o
acceptar la seva part en el llegat, amb independncia dels altres.
podr aceptar un legado y repudiar el otro, salvo que el renunciado sea un legado oneroso,
o que el testador haya dispuesto otra cosa.
Derecho de acrecer como vocacin conjunta solidaria:
a) Concepto:
En derecho cataln existen dos conceptos del derecho de acrecer:
1) En sentido estricto, en los:

244
Article 38 del C.S.
Instituts conjuntament dos o ms hereus en una herncia, baldament no
sigui en la mateixa clusula, si per qualsevol causa algun dells no arriba
efectivament a sser-ho, la seva quota hereditria vacant acreix als altres
hereus, tret que el tesatdor hagi prohibit el dret dacrixer.
Instituts conjuntament dos o ms hereus en una mateixa quota o porci
dherncia, si el que no arriba a sser hereu s del mateix grup,
lacreixement t lloc preferentment entre els altres del mateix grup, i
solament en defecte daquests acreix els altres instituts conjuntament.
Quan en lloc de lhereu que falta arriba a sser-ho algun dels seus
hereus per dret de transmissi successria, o ho esdevenen els cridats
per via de substituci vulgar o per fidecoms, no t lloc el dret dacrixer.
Lhereu que accepta la quota dherncia que li correspon directament
adquireix la que acreix a favor seu.
Article 39 del C.S.
Sentenen instituts conjuntament diversos hereus en la mateixa herncia
si el testador omet qualsevol assignaci numrica de parts, i tamb quan
lassignaci de parts alquotes coincideix a la divisi en quotes que seria
procedent en el supsit que la dita indicaci hagus estat omesa.
Igualment senten respecte dels hereus instituts en una mateixa quoata o
part de lherncia, o en una mateixa clusula.
Llevat que el testador concedeixi el dret dacrixer, aquest no t lloc si en
una altra clusula assigna individualment a cada hereu una part alquota,
i tampoc si lhereu no arriba a sser-ho per nul.litat o per revocaci de la
instituci.
Article 40 del C.S.
Lacreixement sempre t lloc en proporci a les respectives quotes o
participacions hereditries i amb subsistncia del llegats i altres
crregues imposades pel causant que afectin la quota vacant, encara que
ho hagin estat determinadament a crrec de lhereu que falti, posat que
no sigin personalsimas daquest.
Els efectes del dret dacrixer es retrotreuen al temps de la delaci a
favor dels hereus.
Els hereus per dret de transmissi, per substituci vulgar o per
fidecoms i els adquirents de lherncia saprofiten, respectivament, del
dret eventual dacrixer de llur causant, hereu anterior o transmitent,
qualsevol que sigui el temps en qu lacreixement tingui lloc, fora que el
causant o hagi disposat o en el ttol de transmissi hom estableixi una
altra cosa.
Article 42 del C.S.
Entre el legataris cridats ensems a un mateix llegat s procedent el dret
dacrixer, si el testador no lha prohibit.
Lacreixement es produeix preferentment entre els legataris que a ms
dsser cridats conjuntament a un mateix llegat ho sn en una mateixa
clusula. El dret dacrixer es renunciable i t lloc subsistin els llegats,
els fidecomisos i les altres crregues no personalsimes imposades pel
testador al legatari que no hagi arribat efectivament a sser-ho.
Si per causa aliena a les expressades en el pargraf 3 de larticle 38 no
pot tenir lloc el dret dacrixer, la part vacant del llegat resta en benefici
de lhereu, del legatari o de la persona gravada amb el dit llegat.
En el que no s previst en aqust article o en altres relatius al llegats,
saplica a aquests el que disposen els articles anteriors daquest Captol,
en tot all perms per la seva naturalesa especfica.

245
En les substitucions fidecomissries disposades a favor de diversos
fidecomissaris cridats conjuntament, la quota o la part dherncia o els
llegats fidecomesos que, una vegada diferit el fidecoms, hagin
correspost al qui per qualsevol causa no arribi a sser-ho, acreix a
aquest dels altres que efectivament ho sn, tot quedant, per, salvat el
dret de transmissi en les substitucions fideicomissries a termini i la
substituci en fidecoms, expressa o tcita.
Article 327.2 del C.S.
2. Si solament un o alguns dels cridats no arriben a sser hereus, la
quota hereditria que els hauria correspost acreix la dels altres parents
del mateix grau, llevat del dret de representaci, si aquest hi s aplicable.
este ltimo en relacin con el acrecimiento en la sucesin intestada.
2) El incremento sucesorio, regulado en el:
Article 41 del C.S.
Si el dret dacrixer no pot tenir lloc entre els hereus instituts, la quota o
la
porci
hereditria
vacant
incrementa
necessariment
i
proporcionalment les quotes del altres hereus, en la forma que s
establerta en el primer pargraf de larticle precedent.
Saplica la mateixa norma respecte a la quota hereditria de la qual el
testador no ha disposat.
que constituye un efecto del principio de incompatibilidad entre ttulos sucesorios, previsto
en el:
Article 3.2 del C.S.
2. La successi intestada noms pot tenir lloc en defecte dhereu institut
i s incompatible amb lheredament i amb la successi testada universal.
Requisitos para que en derecho cataln exista el acrecimiento en sentido
estricto:
1) Que exista un llamamiento conjunto solidario, que bsicamente tiene lugar, en los
casos del 38 y 39 (vistos atrs):
a) Si el testador omite cualquier asignacin numrica de parte.
b) Cuando se asignan partes, pero la distribucin de la herencia sera la misma si el
testador no hubiera hecho la asignacin de cuotas.
c) Cuando los herederos han sido llamados a una misma cuota.
2) Que alguno de los instituidos herederos, por cualquier causa, no llegue
efectivamente a serlo, ya sea por premoriencia, indignidad, etc..
3) Que no haya prohibido el acrecimiento el testador, o lo haya eliminado, por
ejemplo, mediante una sustitucin vulgar o fideicomisaria (38.1 y 3 vistos atrs).
Efectos del derecho de acrecer:
1) Produce un incremento econmico de las cuotas de los herederos que subsistan,
proporcionalmente a stas.
2) El incremento es automtico y obligatorio para los herederos, no se puede
renunciar a l, segn el 38.4 (visto atrs).

246
3) Subsisten los legados y las cargas impuestas por el testador que afectaban a la
cuota vacante, si no son personalsimas del heredero que falte, segn el 40.1 (visto atrs).
4) Que el incremento econmico que implica el derecho de acrecer se transmite a
los herederos del beneficiado si muere antes de aceptar la herencia, y al comprador de la
herencia.
El acrecimiento entre legatarios y fideicomisarios en la legtima en la sucesin
intestada:
1) Entre legatarios:
El 42.1 (visto atrs), establece que tiene lugar el acrecimiento entre legatarios
llamados a un mismo legado si el testador no lo ha prohibido.
En lo no previsto en el 42, y en materia de legados se aplica lo que hemos visto
respecto del derecho de acrecer entre herederos en el 42.3.
Peculiaridades:
a) Si se duda si un legado es alternativo o conjunto, hay que entender que es
conjunto, segn el:
Article 256.3 del C.S.
3. En el dubte, hom entn que el llegat a favor de diferents persones es
conjuntiu i no alternatiu.
Es una regla favorable al derecho de acrecer.
b) Si faltan todos los legatarios, el legado incrementa la masa hereditaria, con lo que
se impide que entre en juego la sucesin intestada.
Si se trata de un sublegado (legado con el que se grava otro legado), la parte
vacante queda en beneficio de quien hubiera sido gravado si no se hubiera producido la
vacante del legatario, segn el 42.3 (visto atrs).
c) A diferencia de lo que se prev en el acrecimiento cuando se trata de herederos
en el 42.2 (visto atrs), se prev que el derecho de acrecer entre legatarios es renunciable.
d) En el legado de usufructo que se hace a diversas personas, del:
Article 304.4 del C.S.
4. Adquirit lusdefruit llegat a diverses persones, el corresponent a cada
legatari que vagi faltant per mort o per una altra causa incrementa els
dels altres, dhuc el de qui lha renunciat o lha cedit anteriorment, llevat
de quan el testador hagi assenyalat parts.
la progresiva desaparicin de los usufructuarios no comporta una progresiva liberalizacin
de la nuda propiedad, sino que se mantiene la integridad del usufructo a favor de los
usufructuarios que vayan quedando, hasta la desaparicin de todos ellos.
2) Entre fideicomisarios:
Tambin puede tener lugar conforme al 42.5 (visto atrs).
3) En la legtima:
En el:

247
Article 376 del C.S.
La renncia pura i simple de la llegtima, el desheredament just, la
declari dindignitat per a succeir i la prescripci extingeixen la
respectiva llegtima individual. Els mateixos actes en relaci amb lnic o
amb tots el legitimaris lextingeixen totalment.
En tots aquests casos la llegtima sintegra en lherncia sense que mai
acreixi la dels altres legitimaris, sens perjudici del que disposa el segon
pargraf de larticle 357.
se establece que la parte de la legtima vacante se integra en la herencia sin que nunca
acrezca a los legitimarios, por lo tanto, nunca se produce el acrecimiento entre
legitimarios.
4) En la sucesin intestada:
S que se produce siempre el derecho de acrecer, ya que la ley llama conjuntamente
a los herederos de un mismo grupo, segn el 327.2 (visto atrs).
Se aplicarn aqu las normas de los artculos 38 y siguientes (vistos atrs).
DELACIN
Concepto: La delacin es le ofrecimiento concreto del poder de aceptar o repudiar
la herencia.
Vocacin y delacin normalmente coinciden cronolgicamente, pero puede haber
vocacin sin delacin, pero no a la inversa.
El principal efecto que produce la delacin es el ius delationis, es decir, el derecho
de aceptar o repudiar la herencia, del:
Article 16 del C.S.
El cridat a lherncia pot lliurement acceptar-la o repudiar-la, una vegada
t coneixement que sha produt la delaci a favor seu.
Si hi ha una pluralitat de cridats a lherncia, cadascun daquests pot
acceptar-la o repudiar-la amb independncia dels altres.
Clases de delacin:
En materia de delacin no funciona el sistema simultneo de la vocacin, sino que
se produce de forma progresiva.
a) Delacin inmediata, que se produce contemporneamente con la vocacin, y que
suele coincidir con el momento de apertura de la sucesin. En este supuesto est
pensando el:
Article 4 del C.S.
La successi es defereix en tot supsit en el moment de la mort del
causant.
Aix no obstant, en la instituci sotmesa a condici suspensiva,
lherncia es defereix en el moment que es complerix la condici, i en
la substituci vulgar es defereix al substitut quan sha frustrat la crida
anterior.
Els heretaments i els fidecomisos es regeixen per les seves prpies
regles.
b) Delacin diferida, que es la que se produce con posterioridad a la apertura de la
sucesin, por existir en ese momento un obstculo que impide que tenga lugar la delacin.
Estamos en este supuesto, en el caso del concebido y no nacido.
Otro supuesto es el de la fecundacin no constituida, o el caso del heredero sujeto
a condicin suspensiva.

248

c) Delacin eventual, que se produce cuando se llama a una persona para el caso
de que el primer llamado no llegue a ser heredero.
Son casos de delacin eventual el de la sustitucin vulgar, y otro supuesto es el de
los herederos abintestato cuando hay herederos testamentarios.
d) Delacin sucesiva, que es cuando se llama a un heredero para despus de otro.
En este caso todos pueden llegar a ser herederos.
Delacin en el legado, el fideicomiso y las legtimas:
1) En el legado:
Del artculo 265 (que habla de la forma de deferir el legado) en relacin con el 267
(que emplea la palabra adquireix) (mirarlos), se llega a la conclusin, y es la opinin ms
extendida, de que en este caso delacin equivale a adquisicin.
Ahora bien, el legatario siempre puede renunciar el legado siempre que no lo haya
aceptado de forma expresa o tcita, salvo que se trate de legados sometidos a condicin
suspensiva, o en situaciones similares (legado del concebido no nacido legado de cosa
futura).
2) En el fideicomiso:
El sistema de delacin que sirve a los legados se aplica tambin al fideicomiso, de
acuerdo con el:
Article 235.2 del C.S.
Per a adquirir lherncia o el llegat fidecomesos no cal lacceptaci
del fidecomissari, per aquest, mentre no els accepti expresament o
tcita, por renunciar-los.
3) En las legtimas:
La cualidad de legitimario se adquiere de manera inmediata en el momento de
apertura de la sucesin, segn el:
Article 351.1 del C.S.
1. Hom presumeix acceptada la llegtima mentre no sigui renunciada
purament o simplement.
ahora bien, hay un caso en que cabe hablar de delacin deferida, que es cuando se
declara con posterioridad a la muerte del causante la indignidad del legitimario y su lugar
es ocupado por sus hijos y descendientes por derecho de representacin.
El ius transmissionis:
Se regula este derecho en el:

249
Article 29 del C.S.
Mort el cridat sense haver acceptat ni repudiat lherncia deferida el dret
a succeir mitjanant la seva acceptaci i el de repudiar sn transmesos
sempre als hereus.
Els hereus del cridat que hagi mort sense haver acceptat ni repudiat
lherncia poden acceptar ambdues herncies, per no poden acceptar la
primera i repudiar la segona. En cas de sser diversos els hereus que
accepten la segona herncia, cadascun dells pot acceptar o repudiar la
primera, independentment dels altres, i amb dret preferent dacrixer
entre ells.
El legitimari, el legatari o el fidecomissari que, desprs de haver-li estat
deferit el dret de llegtima, llegat o fideicoms, mor sense haver-lo
renunciat ni haver-lo acceptat, el transmet sempre als seus hereus.
En derecho cataln sobre el ius transmissionis hay que precisar:
1) Tiene preferencia sobre la sustitucin vulgar y sobre el derecho de acrecer, en
base a los:
Article 38.3 del C.S.
Quan en lloc de lhereu que falta arriba a sser-ho algun dels seus
hereus per dret de transmissi successria, o ho esdevenen els cridats
per via de substituci vulgar o per fidecoms, no t lloc el dret dacrixer.
Article 327.3 del C.S.
3.El que disposa aquest article sentn sens perjudici del dret de
transmissi de lherncia deferida i no acceptada.
2) Sobre la mecnica de la adquisicin de una herencia, en virtud del ius
transmissionis hay que tener presente el 29.2 (visto atrs), del que resulta que los
herederos del primer llamado a la herencia pueden aceptar las dos herencias, las del
primer causante y las del segundo (el primer llamado), pero lo que no pueden es aceptar la
primera herencia y repudiar la segunda, porque el ius transmissionis forma parte de la
segunda herencia.
3) Del prrafo tercero del 29 (visto atrs) resulta que el ius transmissionis se
produce tambin en la legtima y en el legado, salvo alguna excepcin, y en los
fideicomisos respecto del fideicomisario, pues se excluye respecto del fiduciario, segn se
desprende del:
Article 205 del C.S.
Sempre que el fiduciari cridat no arriba a sser hereu o legatari pel
qualsevol causa, opera en primer lloc la substituci vulgar.
A manca daquesta substituci, el fidecomissari passa a sser fiduciari,
si hi ha fidecomissari posterior, i en defecte daquest passa a sser
hereu o legatari lliure. En aquest cas no t lloc el dret de transmissi.
FASES DE LA ADQUISICIN DE LA HERENCIA
ADQUISICIN:
En relacin con la necesidad de aceptacin para adquirir mortis causa, hay que
precisar lo siguiente:
1) Se exige la aceptacin cuando se trata de un sucesor universal o heredero,
conforme al:

250
Article 5 del C.S.
Lherncia deferida, ladquireix lhereu amb la seva acceptaci, per els
efectes daquesta es retrotrauen al moment de la mort del causant.
con independencia de que el llamamiento se fundamente en una sucesin testamentaria,
legal o derivada de un heredamiento a favor de los hijos de los contrayentes, esto ltimo
segn el:
Article 90 del C.S.
Els heretaments que els contraents atorguen a favor de llurs fills, siguin
purs, preventius o prelatius, solament produeixen efecte si lafavorit o els
afavorits amb ells sobreviuen a lheretant. Els sn aplicables les normes
sobre incapacitat i indignitat per a succeir.
En cas dimposar-se una substituci o un fidecoms regeixen les seves
normes.
2) Si se trata de un heredamiento a favor de los contrayentes, la aceptacin se
produce antes de la apertura de la sucesin, con la consecuencia de que despus de la
muerte del heredante el sucesor ya no puede repudiar la herencia, segn el:
Article 76 del C.S.
Mor lheretant, el contraent a favor del qual hagi estat atorgat
lheretament s hereu i no pot repudiar lherncia, per pot fer s del
benefici dinventari en el temps i en la forma previstos en aquesta llei,
benefici que consta des de la mort de lheretant.
3) En relacin con los legados, no se requiere la aceptacin para adquirirlos, segn
el 267 (mirarlo).
4) El mismo requisito se establece para el fideicomisario en el 235.2 (visto atrs).
5) Tampoco se exige el requisito de la aceptacin por parte del legitimario, segn el:
Article 351.1 del C.S.
1. Hom presumeix acceptada la llegtima mentre no sigui renunciada
purament o simplement.
ya que la legtima se presume aceptada mientras no se manifieste lo contrario.

251
TEMA 12 EL TESTAMENTO
En el derecho cataln, el testamento presenta las siguientes caractersticas:
1) Es un negocio jurdico unilateral. Supone una declaracin de voluntad unilateral y
no recepticia.
2) Es un negocio jurdico personalsimo, es decir, no se puede encomendar su
confeccin a un representante.
3) Es un negocio jurdico solemne. Como regla general el testamento que no cumpla
con las formalidades exigidas por el ordenamiento jurdico es nulo.
4) Es un negocio jurdico revocable, como consecuencia de su unilateralidad, sin
embargo, en la sucesin paccionada o heredamiento, su caracterstica es la
irrevocabilidad, segn el:
Article 71 del C.S.
Lheretament a favor dun contraent li confereix, amb carcter
irrevocable, la qualitat dhereu contractual de lheretant i li transmet els
bns que aquest li ha donat de present.
La promesa dheretar, ordenada en captols, t fora dheretament.
Si no es precisa la naturalesa daquest, sentn que s simple o
dherncia.
porque se trata, en este caso, de un negocio jurdico bilateral o plurilateral, ahora bien,
segn de que tipo sea el heredamiento el alcance de la irrevocabilidad es muy diferente.
5) Es un negocio jurdico mortis causa que producir sus efectos despus de la
muerte de su autor, aunque el testamento se perfeccione y exista jurdicamente desde que
el testador manifieste su ltima voluntad, cumpliendo con los requisitos que exige el
ordenamiento.
6) Ha de contener la institucin de heredero, o herederos, caracterstica que
diferencia al testamento del Cdigo Civil del Codi de Successions.
Por la prevalencia que en derecho cataln tiene la sucesin testamentaria sobre la
intestada se suele aplicar el principio del favor testamenti, con la finalidad de evitar la
apertura de la sucesin intestada. Es por esto que algunas de las caractersticas que se
predican del testamento en derecho cataln, se exigen a veces sin demasiado rigor, con
cierta flexibilidad, por tal de que la sucesin se pueda regir por testamento.
Hay que destacar, entre otras, las manifestaciones ms significativas del principio
del favor testamenti, que son:
a) El mantenimiento en derecho cataln de las sustituciones pupilar y ejemplar,
artculos 171 a 179 (mirarlos), que impide que forzosamente las personas sin capacidad
para testar mueran intestadas.
b) La conversin, por ministerio de la ley, de ciertas disposiciones mortis causa,
que siendo nulas, puedan valer como otro tipo de disposiciones si renen los requisitos que
exige el ordenamiento jurdico, por ejemplo, testamento cerrado que vale como olgrafo,
segn el:
Article 125.2 i 4 del C.S.
2. El testament tancat que s nul per defecte de forma val com a
testament holgraf si compleix els requisits propis daquest.
4. El testament que s nul o inefica per manca dinstituci dhereu val
com a codicil si compleix les condicions de tal.

CAPACIDAD PARA TESTAR


De acuerdo con el principio del favor testamenti, en el:

252
Article 103 del C.S.
Poden testar totes les persones que no siguin incapaces per a fer-ho
segons la llei.
se establece una presuncin general iuris tantum de capacidad para testar.
Esto nos lleva a averiguar que personas son incapaces, segn el:
Article 104 del C.S.
Sn incapaos per a testar els menors de catorze anys i els qui no tenen
capacitat natural en el moment de latorgament.
1) Los menores de catorce aos. Para otorgar testamento olgrafo se exige la
mayora de edad.
2) Las personas que no tienen capacidad natural, que son todas aquellas personas
que no pueden gobernarse por s mismas, lo que engloba tanto a los incapacitados
judicialmente, como a quienes son incapaces aun no habiendo sido incapacitados
judicialmente.
En derecho cataln, por aplicacin del principio del favor testamenti, se prev la
posibilidad de que un incapaz pueda otorgar testamento en un intervalo lcido. Para que
estos sea posible dos facultativos han de certificarlo con la intervencin del Notario, y si
procede de testigos, segn el:
Article 116 del C.S.
Quan el testador t habitualment disminuda la seva capacitat natural per
qualsevol causa, estigui o no incapacitat, pot atorgar testament notarial
obert en interval lcid si dos facultatius acceptats pel notari certifiquen
que el testador t, en el moment de testar, prou lucidesa i capacitat per a
fer-ho. Els facultatius han de fer constar el seu dictamen en el mateix
testament i lhan de signar amb el notari i, si escau, amb els testimonis.
3) La capacidad para testar se ha de tener en el momento de otorgar testamento.
SUSTITUCIONES PUPILAR Y EJEMPLAR
Son figuras jurdicas que establece la ley para suplir la falta de capacidad para
testar.
Se intenta que personas que no tienen capacidad para testar no tengan que regir su
sucesin por las normas de la sucesin intestada.
Sustitucin pupilar:
Tanto la sustitucin pupilar como la ejemplar, se configuran como sustituciones en la
facultad de testar, de origen legal. Se sustituye al testador.
Por lo que hace a la sustitucin pupilar puede otorgar testamento el titular de la
potestad en nombre propio y en inters del hijo impber (menor de 14 aos).
Rgimen jurdico:
1) Puede ordenar esta sustitucin el padre o madre mientras ejerza la potestad.
Hay que distinguir:
- Que tenga la titularidad de la potestad slo uno de los progenitores. Slo ese
podr ordenar una sustitucin pupilar.
- Si la potestad es conjunta, conforme al:

253
Article 172.2 del C.S.
2. Si el pare i la mare ordenen substituci pupil.lar, subsisteixen ambdues
respecte a llurs propis bns, per respecte als dels pupils val solament
lordenada per lltim que mori.
tanto el padre como la madre pueden ordenar una sustitucin pupilar, y subsisten las dos
respecto de los bienes de cada uno, pero respecto de los bienes del hijo, vale solamente la
ordenada por el ltimo que muere.
2) Excepcionalmente, en materia de sustitucin pupilar admite el derecho cataln el
principio de troncalidad, que impone que en la determinacin de la persona del sustituto
del impber se tenga en cuenta de que lnea, si paterna o materna, proceden los bienes.
Aqu se puede hablar de una doble sustitucin, que resulta del:
Article 173 del C.S.
El pare solament pot designar com a substitut pupil.lar en els bns de
limpber procedents de la successi de la mare, si aquesta no ho ha fet,
algun o alguns dels germans materns de limpber i, en defecte dells,
altres parents materns daquest dins del quart grau; per manca dun i
daltres, i quan als altres bns, la designaci del substitut pupil.lar pot
recaure en qualsevol persona capa de succeir. Aquesta norma s
daplicaci recproca quant als bns de procedncia paterna en la
substituci pupil.lar ordenada per la mare.
En cas de no complir el pare i la mare el que disposa aquest article, sn
considerats cridats com a substituts pupil.lar els expressats germans o
parents, per lordre de la successi intestada.
3) Conforme al:
Article 174 del C.S.
La substituci vulgar expressa, si linstitut s impber, comprn la
pupil.lar tcita respecte als bns de lherncia relicta pel sustituent, llevat
en el cas dhaver estat substituts recprocament dos germans, lun pber
i laltre impber; tot aix, tret de disposici contrria del testador.
la sustitucin vulgar expresa, en general, comprende la sustitucin pupilar tcita.
Sustitucin ejemplar:
Sobre la base del:
Article 175 del C.S.
La substituci exemplar solament pot sser ordenada per ascendet de
lincapacitat que sigui legitimari daquest, i comprn, ultra els bns del
testador, els de lincapacitat que no ha atorgat testament ni heretament
universal.
La validesa daquesta substituci requereix que lascendent deixi al
substitut la llegtima que li correspongui i la incapacitat, inclosa la
natural per a testar, sigui declarada judicialment en vida del descendent
substitut, baldament sigui desprs dhaver estat disposada la
substituci.
tambin se configura como una sustitucin en la facultad del testador de origen legal, que
consiste en que un ascendente, en su propio nombre, en inters del descendiente
legitimario incapaz para testar otorga testamento.
Rgimen jurdico:

254
1) La sustitucin ejemplar slo puede ser ordenada por ascendientes del incapaz
que dejan al sustituido la legtima que le corresponda.
Comprende esta sustitucin, adems de los bienes del testador, los del incapacitado
que no ha otorgado testamento ni heredamiento universal.
2) La incapacidad, incluida la natural para testar, ha de haber sido declarada
judicialmente en vida del descendiente sustituido, aunque lo haya sido despus de haber
sido dispuesta la sustitucin, segn el 175.2 (visto atrs).
3) Si diversos ascendientes han ordenado una sustitucin ejemplar, en el:
Article 176 del C.S.
Si diversos ascendents substitueixen exemplarment el mateix
descendent, preval la substituci disposada per lascendent mort de grau
ms prxim, i si aquests sn del mateix grau, succeeixen en la mateixa
herncia de lincapa tots els substituits exemplars designats, en les
quotes que resulten daplicar als ascendents respectius les normes de
lordre successori intestat a favor daquests. En tot cas, els bns
procedents de cadascuna de las herncies dels ascendents que hagin
disposat la substituci corresponen al substitut exemplar respectivament
designat.
se establecen los criterios para resolver los problemas que plantea esta sustitucin.
Se distingue segn sean los ascendientes del mismo grado o del grado ms
prximo.
4) Por lo que se refiere a la designacin del sustituto, hay que estar a lo previsto en
el:
Article 177 del C.S.
La substituci exemplar ha dsser ordenada a favor de descendents de
lincapa; en defecte daquests, a favor de descendents del testador, i, si
hi manquen els uns i els altres, a favor de qualsevol persona capa per a
succeir.
que nos dice que la sustitucin ejemplar ha de ser ordenada en favor de los descendientes
del incapaz; en su defecto, en favor de los descendientes del testador y si faltan unos y
otros a favor de cualquier persona capaz de suceder.
5) En el:
Article 178 del C.S.
La substituci exemplar queda sense efecte en cessar realment lestat
dincapacitat del substitut, encara que desprs no atorgui testament, i
tamb si el substitut premor al testador o a lincapa, o aquest a
lascendent. En cas de diversos ascendents, aquesta norma saplica en
relaci amb la respectiva substituci exemplar.
se prevn supuestos en los que la sustitucin ejemplar queda sin efectos.
Hay que destacar el caso en que cesa el estado de incapacidad del sustituido
aunque despus no otorgue testamento.
6) En el:

255
Article 179 del C.S.
El que s disposat per al cas de la sustituci pupil.lar saplica a
lexemplar, en la mesura que ho permeti la seva naturalesa.
Els legitimaris de limpber o de lincapa unicament tenen dret a la
llegtima en la prpia herncia daquests. En forma part la llegtima que
correspongui a limpber o incapa en les successions en les quals hagi
estat disposada la substituci.
se establece una clusula de cierre, segn la cual, lo dispuesto para la sustitucin pupilar
se aplica a la sustitucin ejemplar, en la medida en que sea posible.
FORMAS TESTAMENTARIAS
El derecho sucesorio cataln permite que el causante pueda manifestar su ltima
voluntad valindose de las siguientes formas:
1) Testamentos ordinarios: Los testamentos comunes ordinarios son aquellas
formas testamentarias que en circunstancias normales estn al alcance de cualquiera.
El Codi de Successions prev:
a) Testamento notarial abierto, en el cual el testador exterioriza su ltima voluntad,
conforme al:
Article 111 del C.S.
En el testament obert, el testador expressa la seva voluntad al notari de
paraula o per escrit, i el mateix notari redacta el testament dacord amb la
voluntad del testador amb expressi del lloc,lany, el mes, el dia i lhora
de latorgament.
Tot esegit, el testament s llegit al o pel testador, signat per ell, o per dos
testimonis, si no sap fer-ho, i autorizat dacord amb la legislaci notarial.
b) Testamento notarial cerrado, en el que el Notario se limita a manifestar que en el
pliego o sobre se contiene el testamento, y lo autoriza y protocoliza, conforme a los:
Article 112 del C.S.
El testament tancat s escrit pel testador, en forma autgrafa o per

256
altres mitjans tcnics, o per una altra persona per encrrec seu, amb
expressi del lloc i la data.
Si lescriu una altra persona a prec del testador, es fa constar aix i
sidentifica aquesta, que firma amb el testador al final del testament.
En tot cas, el testador firma en tots els fulls i al final del testament,
desprs de salvar les paraules esmenades, ratllades, afegides o entre
lnies.
Si el testador no sap o no pot firmar, ho fa per encrrec seu una altra
persona, que firma al final del testament i en tots els fulls, desprs
dhaver fet constar la seva identitat i la causa de la impossibilitat de
firmar el testador.
El document que cont el testament sintrodueix en una coberta tancada
de manera que no pugui sser extret sense esquinar-la.
No poden atorgar testament tancat ni el cec ni el que no sap o no pot
llegir.
Article 113 del C.S.
Per lautoritzaci del testament tancat, el testador presenta el sobre clos
que el cont a un notari hbil i li manifesta que el sobre qui li lliura cont
el testament.
Tot seguit, el notari estn sobre la mateixa coberta del testament una
breu diligncia, en la qual fa constar el nom del testador, que el plec
cont el testament, i que aquest ha estat escrit i signat pel testador, en
forma autgrafa o per altres mitjans tcnics, o, per encrrec seu, per una
tercera persona, la identitat de la qual no cal fer constar.
Sense interrupci, el notari protocol.litza el sobre clos, que queda
incorporat al acta, dacord amb all que disposa la legislaci notarial
i amb la indicaci de lhora de latorgament.
Si el testador declara que no sap o no pot firmar, firmen lacta i la coberta
dos testimonis.
Article 114 del C.S.
Acreditada la mort del testador, el notari que t el testament tancat, a
instncia de part interessada procedeix a obrir el sobre que el cont
davant de dos testimonis idonis, i a protocol.litzar-lo, i autoritza amb
aquesta finalitat una nova acta.
c) Testamento otorgado ante rector, el cual segn el:
Article 117 del C.S.
En ls localitats sense notaria demarcada o amb notaria vacant, pot

257
sser atorgat testament o codicil en forma oberta davant el rector de la
demarcaci parroquial on es troba el testador, o davant qui el substitueixi
o en faci les funcions, toto observant les solemnitats dels testaments
oberts davant notari. En aquests testaments s necessria la presncia
de dos testimonis idonis, que han de firmar juntament amb el rector.
slo puede otorgarse en las localidades sin notara demarcada o vacante (forma especfica
del derecho sucesorio cataln). Han de intervenir dos testigos idneos y para su eficacia
definitiva se exige la protocolizacin notarial, conforme a los:
Article 118 del C.S.
El testament atorgat davant rector s presentat per aquest, per a la seva
protocol.litzaci, a un dels notaris de les localitats ms properes en el
termini ms breu possible, o s custodiat a larxiu parroquial.
En aqust darrer cas, pot sser protocol.litzat en qualsevol temps per
iniciativa del rector autoritzant o del seu successor, o a instncia del
testador. Mort aquest, pot instar la protocol.litzaci qualsevol persona
interessada.
Article 119 del C.S.
Per a la protocol-litzaci del testament autoritzat per rector, aquest o el
seu successor compareixen davant el notari i li manifesten que el plec
que presenten i lliuren cont el testament. Sense interrupci, el notari
autoritza un acta i protocol.litza el testament.
No pot sser lliurada cpia del testament autoritzat per rector si no sha
procedit prviament a protocol.litzar-lo.
d) Testamento olgrafo. Es igual que en el Cdigo civil.
Ha de ser autografiado por el testador. Las formalidades se recogen en los:
Article 120 del C.S.
El testament holgraf noms pot sser atorgat per personas majors
dedat. Perqu sigui vlid. cal:
1. Que sigui escrit i signat de manera autgrafa pel testador amb
expressi del lloc, lany, el mes i el dia de latorgament. Si cont paraules
ratllades, esmenades, afegides o entre lnias, les ha de salvar el testador
amb la seva signatura.
2. Que es presenti davant el jutge competent a fi que nordeni la
protocol.litzaci en el termini de cinc anys comptats de la mort dels
testador.

258
Article 121 del C.S.
El jutge comprova lautenticitat del testament dacord amb la legislaci
processal.
si el jutge estima justificada lautenticitad del testament, ha dacordar la
protocol.litzaci notarial de la resoluci i del testament. En altre cas ha
de denegar la protocol.litzaci.
Qualsevol que sigui la resoluci del jutge, ha dsser complerta, malgrat
que hi hagi oposici. Resten sens perjudici el drets dels interessats, que
els poden exercir en el judici corresponent.
Para su eficacia debe de ser adverado por un juez y protocolizado por un Notario.
(copiado de civil sucesiones del ao pasado)
EL TESTAMENTO OLGRAFO
Concepto:
Nos lo da el:
Artculo 688
El testamento olgrafo slo podr otorgarse por personas mayores de
edad.
Para que sea vlido este testamento deber estar escrito todo l y
firmado por el testador, con expresin de ao, mes y da en que se
otorgue.
Si contuviese palabras tachadas, enmendadas o entre renglones, las
salvar el testador bajo su firma.
Los extranjeros podrn otorgar testamento olgrafo en su propio idioma.
El calificativo de olgrafo proviene del griego y equivale a autgrafo.
Tiene una relativa importancia prctica por las facilidades que presenta su redaccin
para el testador.
Este testamento revocar todos los anteriores, aun siendo notariales.
Inconvenientes: Se ha destacado que es desaconsejable cuando no se tienen unos
mnimos conocimiento jurdicos, porque se corre con el riesgo de no cumplir con todos los
requisitos para la validez del testamento, adems, una vez fallecido el testador, su prdida
o destruccin quedar en mano de uno de sus sucesores.
Para evitar este riesgo es aconsejable que la redaccin del testamento olgrafo
venga acompaada de un acta notarial que refleje su otorgamiento y depsito ante un
Notario. Acta de la que se tomar razn o se anotar en el Registro de Actos de ltima
voluntad.
Requisitos formales:
El legislador establece una cierta serie de requisitos de capacidad y forma:
1) Requisitos de capacidad: Se exige la mayora de edad, segn el 688 (visto atrs).
Hay cierta doctrina que considera tambin capacitado al emancipado, pero esto es
discutible, y lo ms seguro conforme al 688 es que solo los mayores de edad pueden
otorgar este testamento. La razn de esta regla para otorgar testamento (18 aos), es que
el legislador ha querido evitar que los menores pudieran llevar a cabo este tipo de
testamento de forma descuidada o irreflexiva por falta de asesoramiento, y la eventualidad
relativamente frecuente de que los caracteres de la propia grafa no se encuentran aun
completamente definidos.

259
2) Requisitos de forma:
a) Autografa del testamento: Debe de ser ntegramente autgrafo. Debe de estar
plasmado del propio puo u letra del testador, segn el 688.2 (visto atrs).
Esta regla excluye que el testamento olgrafo pueda realizarse mediante la
utilizacin de cualquier medio mecnico de reproduccin, por ejemplo, un ordenador, o de
cualquier otro tipo, por ejemplo, un vdeo.
De ah que se llega a la conclusin de que es requisito imprescindible de que el
testador ha de saber escribir convencionalmente, mediante caracteres alfabticos,
expresados en su propia lengua.
Con relacin a la lengua de utilizacin, prev el 688.4 (visto atrs), que los
extranjeros pueden otorgar testamento en su propio idioma.
Es importante segn el 688.3, que la palabras tachadas, enmendadas o entre
renglones sean salvadas por la firma del testador.
Este requisito no es rgidamente interpretado por el Tribunal Supremo, porque en
ocasiones ha entendido que aunque existan tales correcciones sin salvar, esto no
determina la nulidad del testamento, si tales correcciones no varan de modo sustancial la
voluntad del testador.
b) Fecha del testamento: La determinacin de la fecha es necesaria porque con
relacin a ella se debe de determinar la capacidad del testador. Se exige la fecha con
expresin de ao, mes y da en que se otorgue el testamento. La jurisprudencia ha
considerado que tambin puede ser vlido el testamento olgrafo si se identifica el da que
se otorg testamento con referencia a una festividad, acontecimiento sobresaliente, etc..
c) Firma o rbrica: Es lgico que el Cdigo Civil exija la firma del testador, porque
sin ella, lo escrito por el testador se considera como un borrador.
En principio se ha de entender que se exige la firma y rbrica habituales del
testador.
Hay autores que consideran que la firma ha de constar en todas las hojas del
testamento, y otros que dicen que basta con que se firme al final.
A veces, determinadas personas, por razn de su profesin, utilizan una firma que es ms
fcil de hacer. Hay que apreciar este requisito de la firma segn a las personas a que vaya
dirigido.
Para mayor seguridad, vale ms firmar con la firma completa, porque el Tribunal
Supremo ha conocido de casos en los que al final del testamento solo hay el nombre de la
persona, y a veces ha apreciado la validez del testamento y otras no.
Protocolizacin: Fallecido el testador, antes de la protocolizacin, el documento ha
de ser adverado por la autoridad judicial mediante la concurrencia de los pertinentes
testigos o en su caso cotejo pericial de letra.
2) Testamentos en formas especiales: Son aquellas modalidades de testamento
que se establecen en funcin de circunstancias particulares que concurren en la persona
del testador, o del lugar en el que se ha de otorgar el testamento.
Hay que destacar:
a) Testamento notarial abierto, otorgado por un ciego, el completamente sordo,
mudo o sordomudo, o que por cualquier otra causa est sensorialmente disminuido, segn
el:

260
Article 115 del C.S.
Quan el testador es cec, completament sord, mut o sord-mut o per
qualsevol altra ra s sensorialment disminut, el notari ha de seguir les
determinacions contingudes en la legislaci notarial.
que nos remite a la legislacin notarial. Se trata de evitar con las formalidades adicionales
cualquier tipo de manipulacin de la voluntad testamentaria.
b) Tambin estn vigentes en el derecho sucesorio cataln las normas del Cdigo
Civil para los testamentos militar y martimo, y el otorgado por espaoles en el extranjero.
(copiado de civil sucesiones del ao pasado)
TESTAMENTOS ESPECIALES
Son aquellos que se otorgan con determinados formalismos que no son los
formales. Son los siguientes:
Testamento militar: El Cdigo Civil regula el testamento militar recogiendo una
larga tradicin histrica, teniendo en cuenta los avatares de la vida militar.
Requisitos generales:
Para que sea procedente:
1) Que se otorgue en tiempo de guerra, segn el:
Artculo 716
En tiempo de guerra, los militares en campaa, voluntarios, rehenes,
prisioneros y dems individuos empleados en el ejrcito, o que sigan a
ste, podrn otorgar su testamento ante un Oficial que tenga por lo
menos la categora de Capitn.
Es aplicable esta disposicin a los individuos de un ejrcito que se halle
en pas extranjero.
Si el testador estuviere enfermo o herido, podr otorgarlo ante el
Capelln o el Facultativo que le asista.
Si estuviere en destacamento, ante el que lo mande, aunque sea
subalterno.
En todos los casos de este artculo ser siempre necesaria la presencia
de dos testigos idneos.
2) Pueden otorgarlo los militares voluntarios, rehenes, prisioneros, etc., segn el
716. Si concurren estos requisitos procede el otorgamiento del testamento.
Formas:
1) Testamento abierto, pero con la especialidad de que se podr otorgar ante un
oficial que tenga la categora, por lo menos de Capitn y dos testigos idneos.
2) Siempre ser necesaria la presencia de dos testigos idneos.
3) Bajo la forma de testamento cerrado, donde el autorizante es un Comisario de
guerra, segn el:
Artculo 717
Tambin podrn las personas mencionadas en el artculo anterior otorgar
testamento cerrado ante un Comisario de guerra, que ejercer en este
caso las funciones de Notario, observndose las disposiciones de los
arts. 706 y ss.
4) En situacin extraordinaria de batalla, asalto, etc., se ha de estar al:

261

Artculo 720
Durante una batalla, asalto, combate, y generalmente en todo peligro
prximo de accin de guerra, podr otorgarse testamento militar de
palabra ante dos testigos.
Pero este testamento quedar ineficaz si el testador se salva del peligro
en cuya consideracin test.
Aunque no se salvare, ser ineficaz el testamento si no se formaliza por
los testigos ante el Auditor de guerra o funcionario de justicia que siga al
ejrcito, procedindose despus en la forma prevenida en el art. 718.
5) Mediante testamento cerrado en las situaciones extraordinarias se tendr que
otorgar ante el oficial que tenga categora de Capitn, por lo menos, y ante dos testigos.
Segn el:
Artculo 721
Si fuere cerrado el testamento militar se observar lo prevenido en los
arts.706 y 707; pero se otorgar ante el Oficial y los dos testigos que para
el abierto exige el art. 716, debiendo firmar todos ellos el acta de
otorgamiento, como asimismo el testador, si pudiere.
Ha de tener forzosamente poca aplicacin prctica.
Formalidades posteriores al otorgamiento del testamento militar:
Estos testamentos deben de remitirse al Ministerio de Defensa, segn el:
Artculo 718
Los testamentos otorgados con arreglo a los dos artculos anteriores
debern ser remitidos con la posible brevedad al cuartel general, y por
ste al Ministro de la Guerra.
El Ministro, si hubiese fallecido el testador, remitir el testamento al Juez
del ltimo domicilio del difunto, y, no sindole conocido, al Decano de
los de Madrid, para que de oficio cite a los herederos y dems
interesados en la sucesin. Estos debern solicitar que se eleve a
escritura pblica y se protocolice en la forma prevenida en la Ley de
Enjuiciamiento Civil.
Cuando sea cerrado el testamento, el Juez proceder de oficio a su
apertura en la forma prevenida en dicha ley, con citacin e intervencin
del Ministerio Fiscal, y despus de abierto lo pondr en conocimiento de
los herederos y dems interesados.
dice este artculo al Ministro de la Guerra (esto se ha de actualizar), para que se sigan
todos los trmites previstos legalmente, con el fin de que estos testamentos se eleven a
escritura pblica y se protocolicen en la forma prevista en la Ley de Enjuiciamiento Civil,
artculos 1943 a 1955, bsicamente.
Existe una especialidad respecto del testamento abierto militar, y es que se puede
otorgar de palabra, segn el 720 (visto atrs), y se ha de formalizar previamente por los
testigos ante el Auditor de Guerra o funcionario de Justicia que siga al ejrcito antes de ser
remitido al Ministerio de Defensa.
Caducidad:
1) Caduca el testamento abierto ordinario, a los cuatro meses despus de que el
testador haya dejado de estar en campaa.
2) Caduca el testamento abierto extraordinario que se hace de palabra, que queda
ineficaz si el testador se salva del peligro en cuya consideracin test, o tambin aunque

262
muera si no se formaliza ante el Auditor de Guerra o Ministro de Justicia, segn el 720.2
(visto atrs).
No caduca el testamento cerrado ordinario porque no se dice en ningn sitio.
Se discute si caduca el testamento cerrado extraordinario del 721 (visto atrs), se
discute porque aunque no se dice si caduca, hay autores que razonan que si caduca el
testamento abierto otorgado en circunstancias extraordinarias, por la misma razn debe de
caducar el testamento militar cerrado extraordinario, ahora bien, hay que tener en cuenta
que en el:
Artculo 743
Caducarn los testamentos, o sern ineficaces en todo o en parte las
disposiciones testamentarias, slo en los casos expresamente
prevenidos en este Cdigo.
y como de los testamentos militares cerrados no se dice nada, es difcilmente defendible
que caduquen los testamentos militares cerrados extraordinarios.
Testamento martimo:
Es el otorgado conforme al:
Artculo 722
Los testamentos, abiertos o cerrados, de los que durante un viaje
martimo vayan a bordo, se otorgarn en la forma siguiente:
Si el buque es de guerra, ante el Contador o el que ejerza sus funciones,
en presencia de dos testigos idneos, que vean y entiendan al testador.
El Comandante del buque, o el que haga sus veces, pondr adems su V
B.
En los buques mercantes autorizar el testamento el Capitn o el que
haga sus veces, con asistencia de dos testigos idneos.
En uno y otro caso los testigos se elegirn entre los pasajeros, si los
hubiere; pero uno de ellos, por lo menos, ha de poder firmar, el cual lo
har por s y por el testador, si ste no sabe o no puede hacerlo.
Si el testamento fuera abierto, se observar adems lo prevenido en el
art. 695, y, si fuere cerrado, lo que se ordena en la seccin sexta de este
captulo, con exclusin de lo relativo al nmero de testigos e
intervencin del Notario.
por los que durante un viaje martimo vayan a bordo del buque.
Se ha planteado la cuestin de si este testamento se puede otorgar durante un viaje
fluvial. En principio la doctrina no ve inconveniente.
Requisitos: Solo lo pueden otorgar personas que vayan de viaje a bordo de un
barco.
Formas:
Forma ordinaria: El testamento martimo puede ser abierto o cerrado. La
peculiaridad radica en que el sujeto autorizante no es un Notario, sino que si se ha de
otorgar en un buque de guerra lo habr de autorizar el contador del buque o quien ejerza
sus funciones, y si el barco es mercante, el Capitn.
En ambos casos se requiere la presencia de dos testigos idneos.
Forma extraordinaria: Es el otorgado si hubiere peligro de naufragio, y se permite
por la remisin que hace el:

263
Artculo 731
Si hubiera peligro de naufragio, ser aplicable a las tripulaciones y
pasajeros de los buques de guerra o mercantes lo dispuesto en el art.
720.
Artculo 720
Durante una batalla, asalto, combate, y generalmente en todo peligro
prximo de accin de guerra, podr otorgarse testamento militar de
palabra ante dos testigos.
Pero este testamento quedar ineficaz si el testador se salva del peligro
en cuya consideracin test.
Aunque no se salvare, ser ineficaz el testamento si no se formaliza por
los testigos ante el Auditor de guerra o funcionario de justicia que siga al
ejrcito, procedindose despus en la forma prevenida en el art. 718.
Formalidades:
Las vemos en los:
Artculo 724
Los testamentos abiertos hechos en alta mar sern custodiados por el
Comandante o por el Capitn, y se har mencin de ellos en el Diario de
navegacin.
La misma mencin se har de los olgrafos y los cerrados.
Artculo 725
Si el buque arribase a un puerto extranjero donde haya Agente
diplomtico o consular de Espaa, el Comandante del de guerra o el
Capitn del mercante, entregar a dicho Agente copia del testamento
abierto o del acta de otorgamiento del cerrado, y de la nota tomada en el
Diario.
La copia del testamento o del acta deber llevar las mismas firmas que el
original, si viven y estn a bordo los que lo firmaron; en otro caso ser
autorizada por el Contador o Capitn que hubiese recibido el testamento,
o el que haga sus veces, firmando tambin los que estn
a bordo de los que intervinieron en el testamento.
El Agente diplomtico o consular har extender por escrito diligencia de
la entrega, y, cerrada y sellada la copia del testamento o la del acta del
otorgamiento si fuere cerrado, la remitir con la nota del Diario por el
conducto correspondiente al Ministro de Marina, quien mandar que se
deposite en el Archivo de su Ministerio.
El Comandante o Capitn que haga la entrega recoger del Agente
diplomtico o consular certificacin de haberlo verificado, y tomar nota
de ella en el Diario de navegacin.
Se har llegar al Ministerio de Defensa (actualmente), esos testamentos o copia de
los mismos, donde si procede, se fijarn los trmites legalmente previstos con el fin de
elevar dichos testamentos a escritura pblica y su protocolizacin.
Caducidad:
Artculo 730
Los testamentos, abiertos y cerrados, otorgados con arreglo a lo
prevenido en esta seccin, caducarn pasados cuatro meses, contados
desde que el testador desembarque en un punto donde pueda testar en la
forma ordinaria.

264
Este plazo se ha de contar desde que se produzca realmente el desembarco, es
decir, el final del viaje, no en una escala de dicho viaje.
Adems existe otra ineficacia en el:
Artculo 731
Si hubiera peligro de naufragio, ser aplicable a las tripulaciones y
pasajeros de los buques de guerra o mercantes lo dispuesto en el art.
720.
que nos remite al 720. Quedan ineficaces los testamento en peligro de naufragio:
a) Si el testador se salva del naufragio.
b) Si aunque no se salve, no se formaliza por los testigos a quien corresponda,
procedindose despus a la elevacin a escritura pblica del testamento, y su
protocolizacin.
Testamento otorgado en pas extranjero:
Caben varias posibilidades:
a) Hacer testamento sujetndose a las normas especficas del pas donde se halle
el testador, segn el:
Artculo 732
Los espaoles podrn testar fuera del territorio nacional, sujetndose a
las formas establecidas por las leyes del pas en que se hallen.
Tambin podrn testar en alta mar durante su navegacin en un buque
extranjero, con sujecin a las leyes de la Nacin a que el buque
pertenezca.
Podrn asimismo hacer testamento olgrafo, con arreglo al art. 688, aun
en los pases cuyas leyes no admitan dicho testamento.
b) Pueden otorgar el testamento abierto o cerrado ante el funcionario o diplomtico
consular espaol que ejerza funciones notariales en el lugar del otorgamiento, segn el:
Artculo 734
Tambin podrn los espaoles que se encuentren en pas extranjero
otorgar su testamento, abierto o cerrado, ante el funcionario diplomtico
o consular de Espaa que ejercer funciones notariales en el lugar del
otorgamiento.
En estos casos se observarn respectivamente todas las formalidades
establecidas en las Secciones quinta y sexta de este captulo.
Hay que tener presente la prohibicin de otorgar testamento mancomunado que
establece el:
Artculo 733
No ser vlido en Espaa el testamento mancomunado, prohibido por el
art. 669, que los espaoles otorguen en pas extranjero, aunque lo
autoricen las leyes de la Nacin donde se hubiese otorgado.
c) Otorgar testamento olgrafo segn la ley espaola aunque se encuentre en un
pas que no admite este tipo de testamento, segn el:
Artculo 732.3
Podrn asimismo hacer testamento olgrafo, con arreglo al art. 688, aun
en los pases cuyas leyes no admitan dicho testamento.
3) El codicilo, es un negocio jurdico mortis causa que tiene como finalidad, segn
el:

265
Article 122 del C.S.
Pel codicil, latorgant disposa dels bns que sha reservat per testar en
captols, addiciona o reforma parcialment el seu testament o, si manca
aquest, dicta disposicions succesries a crrec dels seus hereus
abintestat. Tamb pot designar beneficiari dasseguranes de vida o
modificar-ne la designaci.
En codicil no es pot institur hereu, revocar la instituci anteriorment
atorgada, desheretar ni excloure cap hereu. Tampoc es poden establir
substitucions de cap tipus, ni imposar condicions llevat de les
establertes o imposades als legataris.
Els codicils han dsser atorgats amb les mateixes solemnitats externes
que els testaments.
a) Modificar el testamento.
b) Si no hay testamento, ordenar disposiciones a cargo de los herederos
abintestato.
c) Puede utilizarlo el heredante para disponer de bienes que se ha reservado
Estas finalidades tambin resultan para el heredamiento del:
Article 82 del C.S.
Lheretant es pot reservar, per a disposar-ne lliurement en codicil,
memria testamentria o donaci, els bns o la quantitat que en el mateix
heretament sindiquin.
El tot o la part daquest daquells bns de que lheretant no ha disposat a
la seva mort sincorporen a lheretament.
El codicilo ha de reunir los siguientes requisitos:
a) Se ha de otorgar con las mismas formalidades que la ley establece para los
testamentos.
b) En cuanto al contenido el codicilo tiene un contenido negativo y un contenido
positivo.
Contenido negativo: Segn el 122.2 (visto atrs), en codicilo no se puede instituir
heredero, revocar la institucin annetriormente otorgada, desheredar o excluir a un
heredero, establecer sustituciones de ningn tipo ni imponer condiciones, excepto las
impuestas a los legatarios.
Segn la Dra. Roca, conforme al:
Article 93.1 a) del C.F.
1. La filiaci no matrimonial es pot establir per:
a) Reconeixement de fet en testament, en escriptura pblica o davant la
persona encarregada del Registre Civil.
Contenido positivo, es decir, lo que se puede prever en el codicilo:
a) Legados, segn el:
Article 252.1 del C.S.
1. El testador pot ordenar llegats en testament, en codicil o en memria
testamentria.
b) Fideicomisos singulares. Esto se ha de puntualizar, porque en el 122.2 se dice
que no se pueden establecer sustituciones de ningn tipo, pero en el:

266
Article 180.1 del C.S.
Els fidecomissos poden sser disposats en heretaments, en testament,
en codicils i en donaci entre vius o per causa de mort.
se dice que el fideicomiso se puede disponer en codicilo.
Cmo se resuelve esta aparente contradiccin? - Lo hace la doctrina diciendo que
en codicilo slo cabe establecer fideicomisos singulares o particulares, pero nunca
fideicomisos que afecten a la institucin de heredero (fideicomiso singular o particular es el
impuesto al legatario).
Hay que tener en cuenta los artculos 180, 192, 183 y 184 (mirarlos).
c) Entiende la doctrina que en codicilo se pueden eliminar las condiciones
impuestas al heredero, u otras limitaciones porque en 122 (visto atrs) no es tan rgido que
no permita modificar de manera positiva la institucin de heredero.
d) Se permite el nombramiento de albacea universal o particular, segn el:
Article 308 del C.S.
El testador o lheretant poden nomenar en testament, en codicil o en
heretament un o ms marmessors universals o particulars per tal que, en
nom propi i en inters daltri i investit de les facultads pertinents,
executin respecte a la seva successi les ncarrecs que els hagin
conferit.
e) Se permite la designacin de beneficiarios de seguros de vida o modificar la
designacin que ya se haba hecho en el:
Article 122.1 del C.S. (ltimo inciso)
1. ......... Tamb pot designar beneficiari dasseguranes de vida o
modificar-ne la designaci.
f) Se admite la designacin de tutor hecha en codicilo, en el:
Article 171.1.a) del C.F
1. La tutela es defereix per:
a) Testament o codicil.

4) Memorias testamentarias:
Son un negocio jurdico mortis causa que han de reunir unos requisitos mnimos.
Se regulan en el:

267
Article 123 del C.S.
Les memries testamentries signades en tots el fulls pel testador i que
al.ludeixin a un testament anterior valen com a codicil, sigui quina sigui
llur forma, sempre que es demostri o es reconegui en qualsevol temps
llur autenticitat i compleixin, si escau, els requisits formals exigits pel
testador en el seu testament.
Aix no obstant en les memries testamentries noms poden sser
ordenades disposicions referents a diners que no excedeixen la vintena
part del cabal relicte, a objectes personal, joies, roba i parament de casa i
a obligacions de moderada importncia a crrec dels hereus o els
legataris.
En memria testamentria tamb es pot disposar sobre la donaci dels
propis rgans o de la despulla, la incineraci o la forma denterrament.
y son los siguientes:
a) Firma del testador en todas la hojas de las memorias, y en su caso, han de reunir
los requisitos formales exigidos por el testador en su testamento.
b) Referencia a un testamento anterior o a un heredamiento al que complementa,
segn el:
Article 82.2 del C.S.
2. El tot o la part daquest daquells bns de que lheretant no ha disposat
a la seva mort sincorporen a lheretament.
Por esta razn se dice que son un negocio jurdico mortis causa, pero
relativamente, y es por esto que tampoco sern vlidas las memorias testamentarias
impuestas a los herederos abintestato.
c) Sea cual sea su forma se ha de demostrar o reconocer su autenticidad, porque
aunque en el 123 si dice: valen como codicilo, pero esto no significa que tengan
categora formal de codicilo, sino que simplemente tienen la virtualidad de complementar
un testamento anterior o un heredamiento, como sucede con los codicilos
d) Tiene un contenido limitado a lo siguiente, en el:
Article 123.2 del C.S.
2.Aix no obstant en les memries testamentries noms poden sser
ordenades disposicions referents a diners que no excedeixen la vintena
part del cabal relicte, a objectes personal, joies, roba i parament de casa i
a obligacions de moderada importncia a crrec dels hereus o els
legataris.
para los legados de dinero que no excedan de la veintena parte del caudal relicto y a
objetos personales, joyas, ropa y ajuar de la casa y obligaciones de moderada importancia
de los herederos y legatarios.
- Disposiciones personalsimas, segn el:
Article 123.3 del C.S.
En memria testamentria tamb es pot disposar sobre la donaci dels
propis rgans o de la despulla, la incineraci o la forma denterrament.
sobre la donacin de los propios rganos, incineracin o formas de enterramiento.
5) Formas testamentarias prohibidas en derecho sucesorio cataln:
a) El testamento mancomunado otorgado por dos o ms personas en un mismo
documento, tanto si lo hacen en beneficio recproco como de un tercero.
La doctrina lo deduce, conforme al:

268

Article 101 del C.S.


La successi testada es regeix per la voluntad del causant manifestada
en testament atorgat conforme la llei.
donde se hace referencia al testador como a una sola persona.
b) Se prohibe en el:
Article 105.3 del C.S.
3. No sn vlids els testaments atorgats en Catalunya exclusivament
davant de testimonis.
los testamentos otorgados exclusivamente ante testigos.
Por el juego de los:
Artculo 11.1 del Cdigo Civil
1. Las formas y solemnidades de los contratos, testamentos y dems
actos jurdicos se regirn por la ley del pas en que se otorguen. No
obstante, sern tambin vlidos los celebrados con las formas y
solemnidades exigidas por la ley aplicable a su contenido, as como los
celebrados conforme a la ley personal del disponente o la comn de los
otorgantes. Igualmente sern vlidos los actos y contratos relativos a
bienes inmuebles otorgados con arreglo a las formas y solemnidades del
lugar en que stos radiquen.
Si tales actos fueren otorgados a bordo de buques o aeronaves durante
su navegacin, se entendern celebrados en el pas de su
abanderamiento, matrcula o registro. Los navos y las aeronaves
militares se consideran como parte del territorio del Estado a que
pertenezcan.
Artculo 16.1 del Cdigo Civil
1. Los conflictos de leyes que puedan surgir por la coexistencia de
distintas legislaciones civiles en el territorio nacional se resolvern
segn las normas contenidas en el cap. IV con las siguientes
particularidades:
1) Ser ley personal la determinada por la vecindad civil.
2) No ser aplicable lo dispuesto en los aps. 1, 2 y 3 art. 12 sobre
calificacin, remisin y orden pblico.
Article 3.1 de la Compilaci:
Els efectes dels estatuts personals, real i formal a Catalunya i per als
catalans, aix com la condici de tals en relaci amb altres territoris i
persones de diferent legislaci civil, es regiran per les normes
establertes en el Ttol preliminar del Codi Civil i en les disposicin
concordants.
la doctrina llega a la conclusin de que es vlido el testamento otorgado por persona sujeta
a derecho sucesorio cataln otorgado exclusivamente ante testigos, en un territorio en el
que se permita la validez de estas formas testamentarias.
INEFICACIA, INTERPRETACIN Y EJECUCIN DEL TESTAMENTO
INEFICACIA:

269
Puede ser consecuencia de la nulidad, revocacin o caducidad del testamento.
Nulidad del testamento:
Causas:
a) Falta de capacidad del testador.
b) Vicios del otorgamiento:
Article 126.3 del C.S.
3. Sn nuls els testaments, els codicils i les memries testamentries
atorgades amb engany, violncia i intimidaci greu.
Aqu no se tiene en cuenta el error del testador, lo que si se tiene en cuenta son los
actos provenientes de un tercero que puedan influir en la capacidad del testador.
c) Defectos formales, del:
Article 125 del C.S.
Sn nuls els testaments, els codicils o les memries testamentries que
no corresponen a algun dels tipus previstos en aquesta llei o en
latorgament dels quals no han estat observats els respectius requisits i
les formalitats. la manca dexpressi de lhora no anul.la el testament si
el testador no nha atorgat cap altre en aquella data.
El testament tancat que s nul per defecte de forma val com a testament
holgraf si compleix els requisits propis daquest.
Tamb sn nuls els testaments que no contenen instituci dhereu, llevat
que continguin nomenament de marmessor universal o siguin atorgats
per persona subjecta al dret de Tortosa.
El testament que s nul o inefica per manca dinstituci dhereu val com
a codicil si compleix les condicions de tal.
La jurisprudencia ha valorado los distintos tipos de formalidades de manera
diferente, con fundamento en el principio del favor testamenti, por ejemplo, en la STSJC,
de 7 de enero de 1992, se reconoce la validez de un testamento cuya nulidad se pretenda
porque faltaba la firma de un testigo.
Sobre el requisito de los testigos hay que estar al:
Article 107 del C.S.
No s necessaria la intervenci de testimonis en latorgament del
testament notarial llevat que concorrin circunctncies especials en el
testador, o que aquest o el notari ho demanin.
Es consideran que concorren circunstncies especials en el testador
quan aquest s cec o completament sord i quan per qualsevol causa no
sap o no pot signar o declara que no sap o no pot llegir per si mateix el
testament.
del que se desprende que como regla general no es necesaria la intervencin de testigos
en los testamentos notariales.
En el propio Codi de Successions se contiene una excepcin a la regla de la nulidad
por defectos de forma, que se da cuando la formalidad consiste en la hora del
otorgamiento del testamento, que si falta sta, el testamento ser vlido en tanto que el
testador no haya hecho otro testamento en el mismo da (125.1)
d) Falta de institucin de heredero, conforme al 125.3.

270
La institucin de heredero puede faltar por causas originarias o por causas
sobrevenidas, como por ejemplo, la premoriencia del heredero. En este caso el testamento
no ser nulo sino ineficaz.
e) Pretericin errnea, del:
Article 126.1 del C.S.
1. Sn nuls els testaments amb preterici errnia de legitimaris, en els
supsits previstos a larticle 367.
Cierta doctrina, la Dra. Roca, dice que ms bien es un supuesto de ineficacia por lo
siguiente:
- Porque el testamento inicialmente es vlido.
- La circunstancia que provoca la nulidad es posterior al otorgamiento, incluso
puede ser posterior a la muerte del causante.
Efectos de la nulidad del testamento:
Article 127 del C.S.
La nul.litat del testament implica la de tots els codicils i les memries
testamentries atorgats pel testador, llevat que siguin compatibles amb
un testament anterior que hagi de subsistir per la nul.litat del posterior.
La nul.litat duna instituci, dun llegat o de qualsevol altra disposici
testamentria no determina la nul.litat total del testament, el codicil o la
memria testamentria on shagin ordenat, ni perjudica els altres hereus,
els legataris o els altres afavorits no afectats per la causa que determina
la nul.litat.
1) El principal efecto es la declaracin de ineficacia del testamento, que puede tener
como consecuencia, bien que se abra la sucesin intestada, o bien, que si existe
testamento anterior y no es nulo o ineficaz por alguna causa distinta de la revocacin,
entonces la sucesin se regir por ese testamento.
2) La nulidad de los codicilos, memorias testamentarias otorgadas por el testador en
relacin con el testamento que ha sido declarado nulo, salvo lo que se dice en el 127.1:
llevat que siguin compatibles amb un testament anterior que hagi de subsistir per la
nul.litat del posterior.
Si recupera la vigencia el testamento otorgado antes y el codicilo y las memorias
testamentarias anteriores se relacionan con l, no se anulan.
Accin de impugnacin:
Legitimacin activa: Pueden ejercitarla quienes pueden obtener un beneficio
patrimonial en el supuesto de que se declare la nulidad.
Legitimacin pasiva: Se ha de dirigir la accin contra las personas que resulten
beneficiadas en el testamento nulo, y contra las obligadas a mantener la validez del
testamento, como los albaceas, que segn el 316.1, est legitimado para posesionarse de
la herencia hasta su divisin y legitimado procesalmente para ejercitar las acciones
necesarias en defensa de la herencia.
Tiempo de ejercicio: La jurisprudencia ha declarado que le plazo para interponer
esta accin es de 30 aos, pero en el Codi de Successions no se contiene una norma
expresa.
Lo que s que es cierto es que puede ser que los herederos aparentes posean la
herencia durante ms de 30 aos, y entonces adquieren los bienes por usucapin.

271
Tambin es posible que haya prescrito la accin de peticin de herencia para la que
el:
Article 64.5 del C.S.
5. Lacci de petici dherncia prescriu al cap de trenta anys de la mort
del causant.
prescribe un plazo de treinta aos a contar desde la muerte del causante.
La jurisprudencia ha dicho que no procede la declaracin de nulidad del testamento
cuando quien puede impugnarlo de forma directa o indirecta reconocen su validez.
Relativo a sin son vlidas las clusulas del testador que prohiben impugnar el
testamento: Doctrina y jurisprudencia estn de acuerdo en que para que sea admisible
una clusula de este tipo no ha de vulnerar normas imperativas, por ejemplo, la
jurisprudencia ha apreciado que los legitimarios pueden impugnar el testamento cuando se
desconoce su derecho de legtima.
Nulidad del codicilo:
El codicilo es nulo si tiene lugar alguna de las causas por la cual es nulo un
testamento.
En concreto en el Codi de Successions se prevn como causas de nulidad:
- Defectos de forma, del 125.1 (visto atrs).
- Vicios del otorgamiento, del 126.3 (visto atrs).
- Por efecto reflejo de la declaracin de nulidad del testamento.
En el caso de que el testador incluya en el codicilo disposiciones propias de un
testamento, entonces, la clusula en concreto ser nula, pero no el resto del codicilo
(nulidad parcial).
Nulidad de las memorias testamentarias: Sern nulas sino responden al tipo
previsto en el Codi de Successsions, y en concreto, son nulas por las mismas causas que
lo son los codicilos.
En las disposiciones extralimitadas del contenido de las memorias se habla de
nulidad parcial.
Posibilidad de la conversin del testamento:
Clases:
a) Conversin formal, que tiene lugar cuando un testamento nulo por defecto de la
forma inicialmente escogida vale como otro tipo de testamento si rene los requisitos
exigidos por el mismo, segn el 125.2 (visto atrs).
b) Conversin material, que tiene lugar cuando un testamento como tal negocio
jurdico, puede tener efectos jurdicos como otro tipo de negocio jurdico, en concreto como
codicilo.
En este caso se habla de la clusula codicilar, por ejemplo, inicialmente en los
testamentos, como clusula de estilo se estableca que si el testamento era declarado nulo
que valiera como codicilo.
Supuestos en que tiene lugar la clusula codicilar:
1) Cuando falta la institucin de heredero, segn el 125.4 (visto atrs).
2) Cuando el testador haya otorgado un testamento porque crea que el llamado al
anterior haba muerto.
En este ltimo supuesto es heredero llamado en el testamento anterior, pero segn
el 126.5: ..... subsisteixen els llegats i les altres disposicions a ttol particular
ordenades en el darrer testament.

272
3) Cuando el testador declare expresamente su voluntad de que valga el
testamento anterior en todo lo que no sea incompatible con el nuevo.
4) En el caso previsto en el:
Article 27 del C.S.
El cridat que repudia lherncia testamentria pot acceptar la intestada,
per amb sujecci als llegats, els fidecomisos i les altres crregues que
el testador hagi imposat.
Si el cridat repudia lherncia intestada amb coneixement que s institut
hereu en testament, sentn que repudia lherncia testada; per, si ho
ignorava, la repudiaci no el perjudica.
Efectos de la conversin:
El efecto principal es que los herederos llamados en el testamento que haya de
regir la sucesin, o en su caso los intestados tendrn que cumplir lo previsto en el
testamento que se ha convertido en codicilo.
Convalidacin del testamento:
Se prev la convalidacin si concurren los tres requisitos siguientes:
1) Que la causa de la nulidad sea la pretericin errnea, la prohibicin de suceder o
la indignidad del llamado, segn el 125.3 (visto atrs) que se remite a los:
Article 126.1 i 2 del C.S.
1. Sn nuls els testaments amb preterici errnia de legitimaris, en els
supsits previstos a larticle 367.
2. Sn nuls la instituci dhereu, el llegat i les alltres disposicions
contingudes en acte de darrera voluntat quean lhereu, el legatari o la
persona afavorida estn afectas per una prohibici de succeir o sn
declarats indignes.
2) Que la declaracin reconociendo la validez del testamento por los legitimados
para impugnar el testamento se realice en escritura pblica.
3) Que quienes convaliden el testamento conozcan la causa de nulidad, y as se
manifieste en la escritura pblica de convalidacin, segn el:
Article 128.3 del C.S.
3. En els casos previstos en els dos primers apartats de larticle 126, si
desprs de mort el testador tots els interessats que estiguin legitimats
per a exercitar lacci de nul.litat o de ineficcia reconeixen la validessa
del testament, en codicil o la memria testamentria, o la instituci, el
llegat o les altres disposicions que continguin, queden convalidats els
esmentats actes o disposicions, sempre que aquest reconeixement
consti en escriptura pblica, en la qual ha dsser expressada
lassistncia, certa o dubtosa, de la corresponent causa de nul.litat o
dineficcia.
Nulidad parcial del testamento: Se produce cuando determinadas causas de
nulidad afectan, no a todo el testamento, sino slo a algunas de sus clusulas.
Hay que destacar como supuestos de nulidad parcial:
1) Lo previsto en el:

273
Article 127.2 del C.S.
2. La nul.litat duna instituci, dun llegat o de qualsevol altra disposici
testamentria no determina la nul.litat total del testament, el codicil o la
memria testamentria on shagin ordenat, ni perjudica els altres hereus,
els legataris o els altres afavorits no afectats per la causa que determina
la nul.litat.
2) Lo previsto en el:
Article 154.1 del C.S.
El qui s hereu ho s sempre i, en conseqencia, es tenen per no
formulats en la instituci dhereu la condici resolutria y els terminis
suspensiu i resolutori.
respecto de las condiciones resolutorias y de los trminos resolutorio y suspensivo.
3) Lo previsto en el:
Article 158 del C.S.
Les condicions impossibles, les irrisries i les preplexes es tenen per no
formulades.
4) Lo previsto con respecto de las condiciones ilcitas en el:
Article 159 del C.S.
Les condicions ilcites es tenen per no formulades. Nogensmenys si
resulta clarament qu el motiu determinat de la instituci o del llegat s el
compliment de la condici ilcita la instituci o el llegat sn nuls.
5) Se prev la nulidad de los modos de ilcito o imposible cumplimiento en el:
Article 165.1 del C.S.
1. El mode de compliment impossible o ilcit es t per no ordenat, per
sense que aix impliqui la ineficcia de la instituci dhereu o del llegat
gravats amb el mode, llevat que el seu compliment fos el motiu
determinant de la instituci.
6) Sobre la nulidad de las modalidades, cargas o gravmenes impuestas a los
legitimarios habla el:
Article 360.1 del C.S.
1. El causant no pot imposar sobre la llegtima condicions, terminis,
modes, usdefruits, fidecomisos ni altres limitacions o crregues; si els
imposa, han dsser tinguts com a no formulats.
REVOCACIN
El testamento, el codicilo y las memorias testamentarias son negocios jurdicos
esencialmente revocables, segn el:
Article 129.1 del C.S.
1. El testament, els codicils i les memries testamentries, i la instituci,
el llegat i les altres disposicions que continguin, perden leficcia si el
testador les revoca.
Revocacin expresa: Consiste en una declaracin de voluntad dirigida
directamente a privar de eficacia un testamento, codicilo o memoria testamentaria.
Dadas las caractersticas del testamento en Catalua, destacando la necesidad del
nombramiento de un heredero parece que es admisible un testamento meramente
revocatorio.
En materia de revocacin expresa rigen las reglas siguientes:
1) El testamento posterior puede revocar de forma expresa los codicilos y memorias
testamentarias anteriores.

274
2) Las disposiciones de un testamento pueden ser revocadas por un codicilo o una
memoria testamentaria, respecto de lo que constituya su contenido propio.
3) Los testamentos y los codicilos pueden ser revocados por una memoria
testamentaria, en aquello que sea contenido propio de la memoria testamentaria.
4) Un codicilo puede revocar otro codicilo expresamente.
5) Una memoria testamentaria puede revocar expresamente otra memoria
testamentaria.
Estas reglas se deducen bsicamente del 129.1 (visto atrs) y del:
Article 133 del C.S.
Els codicils impliquen la revocaci de la part del testament anterior que
aparegui modificada o hi resulte incompatible.
Latorgament de testament revoca els codicils i les memries
testamentries anteriors, tret que el testador ho disposi altrament.
El codicil posterior solament revoca lanterior en all que hagi estat
modificat o resulti incompatible amb aquell. En cas de coexistir diversos
codicils dun mateix testador, els ms recents prevalen sobre els ms
antics en tot all que hagi estat modificat o resulti incompatible.
La revocaci expressa dun codicil pot sser feta en un altre codicil.
La mateixa norma regeix en les memries testamentries.
Revocacin tcita: Tiene lugar mediante el otorgamiento de otro testamento
vlido. En concreto, en esta materia, rigen las reglas siguientes:
1) El otorgamiento de un testamento vlido revoca de pleno derecho el anterior,
segn el:
Article 130.2 del C.S. (primer inciso)
2. Latorgament dun testament vlid revoca de ple dret el testament
anterior. ...........
En el :
Article 130.3 del C.S.
3. Aix no obstant, si el testador ordena de forma expressa en el
testament anterior subsisteixi totalment o parcialment, val lanterior en
tot lo que no sigui revocat per latorgat posteriorment, o en les parts en
que aquest no soposi o que no contradigui. Aix mateix sobserva quan
el testador ordena expressament en el testament posterior que valgui
lanterior revocat, encara que el testament posterior no contingui
instituci dhereu, sempre que es confirmi la instituci dun, almenys,
dels hereus instituts en el testament anterior.
se prevn casos de subsistencia total o parcial de testamentos anteriores.
2) El otorgamiento de una memoria testamentaria tambin revoca el codicilo y la
memoria testamentaria anterior, salvo que el testador disponga otra cosa.
3) El codicilo posterior puede tambin revocar un testamento anterior en lo que
resulte incompatible o modificado, segn el:
Article 133.1 del C.S.
1. Els codicils impliquen la revocaci de la part del testament anterior
que aparegui modificada o hi resulte incompatible.
4) El otorgamiento de un nuevo codicilo no implica necesariamente la revocacin de
los anteriores, pues slo revoca el anterior en lo que se haya modificado o resulte
incompatible.
5) Lo mismo sucede en el caso de las memorias testamentarias.
Revocacin presunta:
Se distinguen dos supuestos en derecho cataln:

275

1) Destruccin del testamento, segn el:


Article 131 del C.S.
El testament i el codicil holgrafs i la memria testamentria es
presumeixen revocats si apareixen esquinats o inutilizats, o apareixen
esborrades, raspades o esmenades sense salvar les signatures que
lautoritzen, llevat que es provi que els fets esmentats han ocurregut
sense la voluntad ni el coneixement del testador o han estat duts a terme
pel testador en estat de malaltia mental.
2) Disposiciones otorgadas en favor de un cnyuge que quedan revocadas en caso
de crisis matrimonial, segn el:
Article 132 del C.S.
La instituci, el llegat i les altres disposicions ordenades a favor del
cnjuge del testador es presumeixen revocades en els casos de nu-litat,
divorci o separaci judicials posterior a latorgament i en els supsits de
separaci de fet amb trencament de la unitat familiar per alguna de les
causes que permeten la separaci judicial o el divorci, o per
consentiment mutu expressat formalment.
La disposici s efica si del context del testament, el codicil o la
memria testamentria resulta que el testador hauria ordenat la
disposici de darrera voluntad a favor del cnjuge fins i tot en els casos
esmentats a lapartat anterior.
Saplica als supsits previstos en aquest article el que disposa larticle
335.
En el segundo apartado de este artculo se recoge una norma interpretativa de la
que se desprende que estas disposiciones a favor del cnyuge sern eficaces si del
contenido del testamento, codicilo o memoria testamentaria resulta que el testador
igualmente hubiera hecho esas disposiciones en el caso de crisis matrimonial.
Revocacin de las disposiciones testamentarias por heredamiento:
En el:
Article 70 del C.S.
Lheretament vlid revoca el testament, el codicil, la memria
testamentria i la donaci per causa de mort anteriors al seu atorgament.
Els posteriors solament sn eficaos en la mesura que permeti la reserva
per a testar o els bns expressament exclosos de lheretament.
En cap cas els heretaments no quedeb sense efecte per causa de
preterici ni per supervivncia o supervenci de fills, sens perjudici dels
drets dels legitimaris a reclamar llur llegtima.
se establecen dos principios diferentes que son bsicos:
1) Que el heredamiento vlido revoca los testamentos, codicilos y memorias
testamentarias anteriores a su otorgamiento.
2) Que el heredamiento no se puede dejar sin efectos por negocios jurdicos
unilaterales mortis causa posteriores.
Pero lo que s que puede hacer el heredante es disponer de ciertos bienes
mediante codicilo o memoria testamentaria, segn el:

276
Article 82 del C.S.
Lheretant es pot reservar, per a disposar-ne lliurement en codicil,
memria testamentria o donaci, els bns o la quantitat que en el mateix
heretament sindiquin.
El tot o la part daquest daquells bns de que lheretant no ha disposat a
la seva mort sincorporen a lheretament.
La excepcin a estos principios se encuentra en el caso de los heredamientos
preventivos, ya que del:
Article 93 del C.S.
Per mitj del heretament preventiu lheretant institueix un o ms hereus
entre els seus fills nascuts, adoptats o per nixer per al cas de morir
sense successor universal, contractual o testamentari per qualsevol
causa, fins i tot per haver estat destruda, sense possibilitat de
reconstrucci, la disposici atorgada amb posterioritat.
Si linstitut preventivament repudia lherncia, s incapa o s declarat
indigne de succeir, lheretament produeix efecte a favor del qui segueix
en la crida feta, iaix successivament. Hom no obre la successi
intestada fins ha haver esgotats totes les crides.
Si hi ha instituts conjuntament dos o ms fills, baldament no ho siguin
en la mateixa clusula, si per qualsevol causa algun dells no arriba
efectivament a sser-ho, la seva quota hereditria vacant acreix als altres
hereus.
se desprende que la nica finalidad de estos heredamientos es evitar la apertura de la
sucesin intestada.
Disposiciones revocables: En principio todas las disposiciones que forman el
contenido propio de un testamento son revocables, pero son irrevocables aquellas
disposiciones que se pueden realizar en testamento, sencillamente, por las solemnidades o
formalidades que se exigen para tal negocio jurdico, como por ejemplo, para el
reconocimiento de hijos.
Lo declara as, expresamente, el:
Article 129.2 del C.S.
2. En tot cas subsisteix el reconeixement de fills no matrimonials.
CADUCIDAD
Es aquel tipo de ineficacia en virtud de la cual determinados testamentos quedan
sin efecto por el paso del tiempo, si no se cumplen las formalidades exigidas por el
ordenamiento jurdico para despus de la muerte del causante.
Estas formalidades pueden consistir en la protocolizacin y en su caso en la
adveracin.
La protocolizacin es aquella formalidad mediante la cual un testamento en forma
no notarial se transforma en documento pblico.
Se contempla la protocolizacin en el:
Article 114 del C.S.
Acreditada la mort del testador, el notari que t el testament tancat, a
instncia de part interessada procedeix a obrir el sobre que el cont
davant de dos testimonis idonis, i a protocol.litzar-lo, i autoritza amb
aquesta finalitat una nova acta.
la protocolizacin del testamento cerrado, y en el:

277
Article 119 del C.S.
Per a la protocol-litzaci del testament autoritzat per rector, aquest o el
seu successor compareixen davant el notari i li manifesten que el plec
que presenten i lliuren cont el testament. Sense interrupci, el notari
autoritza un acta i protocol.litza el testament.
No pot sser lliurada cpia del testament autoritzat per rector si no sha
procedit prviament a protocol.litzar-lo.
la protocolizacin del testamento otorgado ante rector.
La adveracin es un procedimiento de comprobacin de la autenticidad del
testamento mediante la intervencin judicial y una vez obtenida la adveracin se procede a
la protocolizacin.
La adveracin se exige en el:
Article 120.2 del C.S.
2. Que es presenti davant el jutge competent a fi que nordeni la
protocol.litzaci en el termini de cinc anys comptats de la mort dels
testador.
y en el:
Article 134 del C.S.
Els testaments i els codicils holgrafs caduquen si no sadveren i
protocol.litzen dins el termini de cinc anys comptats des de la mort del
testador.
del que resulta que la protocolizacin ha de tener lugar dentro del plazo de cinco aos
contados a partir de la muerte del testador.
INTERPRETACIN
Criterios legales de interpretacin
Los criterios legales de interpretacin, son partiendo del:
Article 110 del C.S.
En la interpretaci del testament cal atenir-se plenament a la veritable
voluntad del testador, sense haver de subjectar-se necessriament al
significat literal de les paraules emprades.
Les clusules ambiges o fosques sinterpreten en sentit favorable a llur
eficcia, comparant les unes amb les altres , i si existeix contradicci
irreductible no s vlida cap de les que pugnen substancialment entre
elles. Les disposicions inintel.ligibles es consideren no formulades.
En els casos de dubte, la interpretaci es fa en sentit favorable a
lafavorit, i les disposicions que li imposen qualsevol crrega
sinterpreten restrictivament.
1) Principio de prevalencia de la verdadera voluntad del testador, frente a su
manifestacin externa.
Este principio tiene un gran valor porque se trata de un negocio jurdico mortis
causa, que es unilateral.
Esta orientacin marcadamente subjetiva se confirma por muchas de las STSJC.
El intrprete se puede servir a efectos de averiguar la verdadera voluntad del
testador, tanto del propio testamento, como de la llamada prueba extrnseca, por ejemplo,
la conducta del testador, anterior, posterior o coetnea al otorgamiento del testamento, o
cualquiera otra prueba extratestamentaria.
Para que esa prueba extrnseca se pueda tener en cuenta deber tener alguna
expresin, relacin o conexin con el testamento, porque lo que se interpreta es el
testamento.

278
2) Las clusulas ambiguas u oscuras se interpretaran en el sentido favorable a su
eficacia. Se recoge aqu la regla de la conservacin de la eficacia del negocio jurdico,
sobre la base del principio del favor testamenti.
En el caso de que la ambigedad conduzca a que se tenga que escoger entre un
significado adjetivo o el propio de la lengua del testador, se tiene que preferir este ltimo.
3) Si existe una contradiccin irreductible y recae sobre algo sustancial, no ser
vlida esa clusula.
4) Las disposiciones ininteligibles se consideran no formuladas.
5) En los casos de duda la interpretacin se hace en sentido favorable al favorecido,
y las disposiciones que le impongan cualquier carga se interpretan de la forma ms
restrictiva.
Reglas particulares sobre interpretacin
1) Se contiene en el:
Article 144 del C.S.
Llevat que aparegui que s una altra la voluntad del testador, si aquest
crida els seus hereus i legataris o llurs substituts sense designaci de
noms i mitjanant lexpressi fills sentenen inclosos en esta
denominaci tots els fills matrimonials, no matrimonials i adoptats,
homes i dones, i les nts i els descendents i els pares respectius dels
quals hagin mort abans de la delaci, excloent el grau ms prxim al ms
remot i entrant per estirps el de grau segent en lloc del de grau anterior.
Saplica la mateixa regla en el cas en el cas que els fills siguin designats
nominativament per parts iguals.
una regla interpretativa que se refiere al caso de que el testador llame a sus hijos como
herederos. En va interpretativa en el Codi de Successions se establecen dos
consecuencias:
a) En la expresin hijos, se han de incluir todos ellos, sin excepcin.
b) En el caso de que alguno de los hijos haya muerto antes de la delacin opera el
derecho de representacin.
2) La apreciacin, del:
Article 132.2 del C.S.
2. La disposici s efica si del context del testament, el codicil o la
memria testamentria resulta que el testador hauria ordenat la
disposici de darrera voluntad a favor del cnjuge fins i tot en els casos
esmentats a lapartat anterior.
se trata de una regla interpretativa que confirma la Disposicin Transitoria 3 del Codi de
Successions ( hace referencia especial a los actos de voluntad del testador, que habra
hecho de todas maneras, aunque existiese crisis matrimonial entre los cnyuges, como nos
dice el 132 ).
Clases de interpretacin, en funcin de quien sea el intrprete
1) Autntica, que es la que realiza el propio autor en un testamento posterior o en
una memoria testamentaria.
2) Los albaceas universales, que segn el 316.1 est facultado para posesionarse
de la herencia, administrarla, tiene legitimacin procesal sobre las cuestiones que se
susciten sobre los bienes del testamento, y sobre la validez del testamento, lo que se
confirma en el ltimo inciso del primer prrafo, cundo dice: ....,per a interpretar-los.
Parece que no hay ningn inconveniente en que el testador pueda encomendar
esta funcin a un albacea particular, segn el 318.2 (mirarlo al final del tema).

279
3) rbitros. Tambin se puede encomendar la interpretacin a stos, tanto por las
partes afectadas, como por el propio testador, en virtud del artculo 7 de ley 36/88, de 5 de
diciembre, del Arbitraje, en el que se declara vlido el arbitraje establecido por el testador
para resolver diferencias entre herederos no forzosos o legitimarios.
4) Si no es posible realizar la interpretacin por las personas anteriores, tendr que
intervenir la autoridad judicial.
La cuestin prctica ms relevante que se plantea es si las cuestiones sobre
interpretacin del testamento pueden ser objeto de recurso de casacin.
En principio, el TSJC, acogindose a la doctrina del TS, entiende que estas
cuestiones estn reservadas a los tribunales de instancia y no tienen acceso a casacin,
salvo que el juicio interpretativo de los jueces de instancia sea absurdo, ilgico o ilegal.
El propio TSJC distingue entre los que es la interpretacin del testamento y la
funcin de calificacin de las disposiciones contenidas en el testamento.
Lo que son cuestiones de calificacin si tienen acceso al recurso de casacin.
EJECUCIN
Se piensa en el albaceazgo, artculos 308 al 316 (leerlos).
1) Modelo legal de ejecucin del testamento y concepto de albacea en derecho
cataln: En el derecho sucesorio cataln el cumplimiento de los deberes legales derivados
de la apertura de la sucesin y de la ejecucin del testamento o del heredamiento
corresponde al heredero o herederos del causante.
Se considera que los herederos son los ejecutores naturales del testamento.
Ahora bien, el causante puede designar uno o ms albaceas.
Del:
Article 308 del C.S.
El testador o lheretant poden nomenar en testament, en codicil o en
heretament un o ms marmessor universals o particulars per tal que, en
nom propi i en inters daltri i investits de les facultads pertinents,
executin respecte a la seva successi els encrrecs que els hagin
conferit.
resulta que el albacea es una persona nombrada por el causante en el testamento, codicilo
o heredamiento para que ejecute los encargos que le hayan sido conferidos.
2) Distincin entre albacea universal y particular: El Codi de Successions siguiendo
la tradicin histrica distingue entre albacea universal y particular.
Cada uno de estos tipos de albacea tiene sus propios derechos facultades y
deberes.
a) Albacea universal, es aquel que recibe del testador un encargo que tiene por
objeto la universalidad de la herencia. El:
Article 315.1 del C.S.
1. Sn marmessors universals les persones que reben del testador
lencrrec de lliurar lherncia en la seva universalitat a persones
designades per ell, o de destinar-la a les finalitats expressades en el
testament o en la confiana revelada.
dice que la finalidad principal puede ser entregar la herencia a las personas designadas o
destinarlas a las finalidades expresadas en el testamento, o en la confianza revelada.
Por la amplitud de sus facultades, los albaceas universales son equiparables a los
herederos: pueden poseer la herencia, administrarla, disponer de los bienes de la misma y
realizar los actos necesarios para el cumplimiento de lo que se le ha encomendado, todo
esto segn el 316.1, y adems tienen una amplia legitimacin procesal y la facultad de
interpretar el testamento.
Por esta amplitud de facultades del albacea universal, en el:

280
Article 315.2 del C.S.
2. El nomenament de marmessor universal substitueix la manca de
instituci dhereu en el testament, fos quina fos la destinaci de
lherncia.
se prev que cuando exista nombramiento de albacea universal, ste sustituye la falta de
institucin de heredero en el testamento.
b) Albacea particular, es aquel que ha de cumplir uno o ms encargos concretos
relativos a la herencia.
Si el testador se limita a nombrar un albacea particular y no le asigna facultades,
tendr entonces las previstas en el:
Article 318.2 del C.S.
2. Els marmessors particulars exerceixen totes les funcions que els ha
conferit el causant que no siguin contrries a les lleis, amb les facultads
que aquells els atribueixi i que siguin necessries per a realitzar-les. Si el
causant no els ha conferit cap encrrec, els marmessors particulars han
de tenir cura de lenterrament, dels funerals i sufragis piadosos del
causant, de la destinaci dels rgans o de la despulla daquest i tamb
de la incineraci o de la forma denterrament i de demanar el compliment
dels modes que hagi ordenat.
La naturaleza ms limitada de sus funciones hace que en estos casos tenga que
existir un nombramiento de heredero, si no el testamento ser nulo.
En la jurisprudencia se han planteado dudas en la calificacin de un albacea como
universal o particular, lo que tiene trascendencia, entre otras cosas, a efectos de su
remuneracin.

281
TEMA 13 LA INSTITUCIN DE HEREDERO
Constituye el contenido esencial del testamento y del heredamiento en el derecho
sucesorio cataln.
El heredero ha de estar determinado en el momento de la apertura de la sucesin, y
lo normal es determinarlo con el nombre y apellidos, aunque tambin es admisible su
identificacin a travs de la referencia de determinadas circunstancias.
El Codi de Successions regula algunos casos de indeterminacin de la institucin
de heredero o de las cuotas que se asignan.
Casos de indeterminacin:
1) Cuando se hace una institucin para sufragios y obras pas hecha
indeterminadamente, y a favor de los pobres, en general, segn el:
Article 163.1 del C.S.
1. Els bns objecte de disposici per a sufragis i obres pies, si ha estat
fet indeterminadament, i sense especificar la seva aplicaci han dsser
venuts. La meitad de limport correspon a LEsglesia o confessi
religiosa legalment reconeguda a la qual pertanyia el causant, per al dits
sufragis i per atendre a les seves necessitats, i laltra meitad correspon a
la Generalitat de Catalunya, perqu es destini a fins benfics del domicili
del difunt o dabast ms general. Si el testador pertanyia a una confessi
religiosa no reconeguda legalment, la meitad que li hauria correspost
acreix a la Generalitat.
En este supuesto el rgimen es parecido al del Cdigo Civil.
Respecto de la indeterminacin a favor de los pobres en general, dice el:
Article 163.2 del C.S.
2. En la disposici a favor dels pobres en general, la Generalitat de
Catalunya ha de destinar els bns, o limpor de la seva venda, a entitats
assistencials de la poblaci o la comarca del domicili del testador.
2) Institucin a favor de parientes sin designacin de nombres.
Article 145 del C.S.
Quan el testador crida als seus hereus o legataris sense designaci de
noms i mitjanant les expessions hereus meus, hereus legtims,
hereus intestats, parents ms prxims, parents, successors,
aquells a qui per dret correspongui, els meus, o emprant expressions
semblants, sentn que sn cridats com a hereus testamentaris aquells
parents que, al temps de deferirse lherncia o el llegat, haurien succet
abintestat el testador, per sense limitaci de grau, llevat que aparegui
que s una altra la seva voluntad.
En este artculo cuando se dice: (lo subrayado), se entiende que se ha de llamar a
los herederos abintestato sin limitacin de grado.
3) Instituciones fiduciarias.
Son las del heredero de confianza, segn el:

282
Article 150 del C.S.
El testador pot instituir o designar hereus o legataris de confiana
persones individuals perqu donin als bns la destinaci que els hagi
encomanat confidencialment, de paraula o per escrit.
Aquestes persones poden sser facultades pel testador perqu, en cas
que mori alguna delles abans de la revelaci total o del compliment de la
confiana. elegeixin qui la substitueixi, sense que aix impliqui cap nova
instituci o designaci sin una mera subrogaci en el crrec.
Tret duna disposici testamentria en contra, els hereus o legataris de
confiana actuen per majoria, per, si en queda un de sol, aquest pot
actuar per ell mateix.
y siguientes, y la designacin de heredero por el cnyuge o por dos de los familiares ms
prximos, llamados stos herederos distributarios (se recoge este ltimo supuesto en los
artculos 148 y 149 -leerlos-).
4) Cuando no se utiliza el trmino heredero, la indeterminacin recae sobre si a una
determinada persona se le nombra heredero, o como otra cosa.
Hay que tener presente el:
Article 137 del C.S.
La simple utilitzaci pel testador del nom o la qualitat dhereu o la
disposici a ttol universal, baldament hom no empri aquella paraula,
implica instituci dhereu, sempre que sigui clara la instituci del
testador datribuir a lafavorit la condici de successor en tot el seu dret
o en una quota del seu patrimoni.
del que se deduce que hay institucin de heredero en los tres casos siguientes:
a) Si se utiliza el trmino heredero. El empleo de la palabra heredero, ahora bien, el
empleo de la palabra heredero puede no ser suficiente si se instituye al llamado en una
cosa cierta y, concurre con otro u otros herederos, a los que no se les hace la asignacin
de una cosa concreta. En este caso, segn el:
Article 138 del C.S.
1. Lhereu o els hereus instituts solament en cosa certa, quan concorren
amb hereus o amb hereus instituts sense aquesta designaci en sn
simples legataris.
2. Si lhereu nic o tots els hereus instituts ho sn en cosa certa, en son
estimats prelegataris i, exclusi feta de la cosa o de les coses certes,
tenen el carcter dhereus universals per parts iguals, si sn ms dun.
el heredero o herederos instituidos en cosa cierta, son simples legatarios (138.1)
Si todos los herederos lo son en cosa cierta, entonces, se entiende que son
prelegatarios respecto de esa cosa cierta y en lo dems herederos universales por partes
iguales (138.2).
b) Segn el 137 (visto atrs) Hay institucin de heredero si se le atribuye esta
cualidad sin utilizar el trmino de heredero, por ejemplo, si se le atribuye la titularidad de las
deudas u otras cualidades especficas de los herederos.
c) Cuando se hace la disposicin a ttulo universal (137).
5) Heredero instituido en usufructo universal. Esto puede plantear la cuestin de si
se trata de un heredero o de un legatario. El:

283
Article 140 del C.S.
Lhereu institut en usdefruit sequipara a lhereu institut en cosa certa.
En consequncia, si concorre amb hereu universal s legatari.
Si no hi concorre, per per a desprs de la seva mort hi ha institut un
altre hereu, t el carcter dhereu fiduciari, i lhereu posterior t el de
substitut fidecomissari condicional.
Si no hi ha institut hereu posterior ni hereu universal, o linstitut no
arriba a sser-ho, lhereu institut en usdefruit esdev hereu universal,
pur i lliure.
De este precepto se deduce que se habr de estar a las circunstancias
concurrentes.
6) Institucin de heredero sometido a condicin.
Precisiones:
a) El principio romano de la perdurabilidad del derecho sucesorio comporta que no
se admita, segn el:
Article 154 del C.S.
El qui s hereu ho s sempre i, en conseqencia, es tenen per no
formulats en la instituci dhereu la condici resolutria y els terminis
suspensiu i resolutori.
Linstitut hereu sota condici suspensiva que, complerta aquesta,
accepta lherncia, ladquireix amb efecte retroactiu al temps de la mort
dels testador.
Lhereu institut sota condici suspensiva, mentre aquesta estigui
pendent de compliment, pot demanar la possessi provisional de
lherncia.
ni la condicin resolutoria ni el trmino suspensivo o el resolutorio ( con los trminos se
hace alusin al inicial y al final):
a) La consecuencia de esta imposicin es que se tienen por no formuladas, es decir,
la ley convierte en pura una voluntad que el causante hubiera querido como condicional o
sometida a trmino.
b) S se admite la condicin suspensiva, pues segn el 154.2 (visto atrs), sta
opera retroactivamente, lo que significa que el heredero lo es desde ese momento.
Rgimen jurdico de la condicin suspensiva:
- La delacin se produce con el cumplimiento de la condicin, ahora bien, la
adquisicin de la herencia se retrotrae a la muerte del causante.
- Pendente conditione, el heredero puede pedir la posesin provisional de la
herencia, segn el 154.3 (visto atrs).
- La institucin de heredero condicional suspensiva no produce ningn efecto si el
llamado muere antes de que la condicin se cumpla, segn el:
Article 155 del C.S.
La instituci dhereu o el llegat sota condici suspensiva no produeixen
efectes si no es compleix la condici, i tampoc quan lhereu o el legatari
moren abans de complir-se la condici, en els quals casos els seus
hereus no adquireixen cap dret a la herncia.
El termini incert implica, en els testament, condici, llevat que hom pugui
col.legir la voluntad contrria del testador i per tant la instituci dhereu
ordenada per a desprs de la mort duna altra persona sentn que s
feta sota la condici que sobrevisqui linstitut.
c) Cuando el causante ha impuesto, conforme al:

284
Article 158 del C.S.
Les condicions impossibles, les irrisries i les preplexes es tenen per no
formulades.
condiciones imposibles, irrisorias o perplejas, stas se tienen por no puestas.
Lo mismo sucede con las condiciones licitas, segn el:
Article 159 del C.S.
Les condicions ilcites es tenen per no formulades. Nogensmenys si
resulta clarament que el motiu determinat de la instituci o del llegat s
el compliment de la condici ilcita la instituci o el llegat sn nuls.
En el caso del 159, cuando dice, sin embargo, en este punto como el Codi de
Successions guarda silencio, a diferencia del Cdigo Civil, la doctrina se pregunta si es
vlida la condicin absoluta de no contraer matrimonio.
En general, la doctrina considera que esta condicin es ilcita y hay que tratarla
como tal y tenerla por no formulada, porque atenta contra la libertad de contraer
matrimonio del 32 del C.E. En general, la doctrina considera vlidas las condiciones de no
contraer matrimonio o contraerlo con una persona determinada, sobretodo atendiendo a
que en el:
Article 157.1 del C.S.
1. nicament es considera complida la condicin si el compliment es
produeix una vegada ocurreguda la mort del testador llevat que es tracti
de la condici de contraure matrimoni o duna condici que no es pugui
tornar a complir o el compliment de la qual no es pugui reiterar, encara
que en el moment de testar el causant nignors el compliment.
se hace alusin a este tipo de condicin.
Algn autor entiende que la condicin absoluta de no contraer matrimonio ha de
considerarse vlida, porque la sustitucin sera idntica si el causante sencillamente no
hubiera hecho la atribucin.
Tambin se considera, en general, admisible la condicin absoluta de no contraer
matrimonio cuando la imponga el causante a su cnyuge sobreviviente, para que se
mantenga en situacin de viudedad.
- Si la condicin es de las denominadas potestativas negativas (abstencin de
actuar al instituido), conforme al:
Article 156 del C.S.
Imposada a lhereu o al legatari una condici potestaiva negativa en el
supsit que el testador no assenyali termini per el compliment de la
condici, lafavorit ha de fianar el reemborsament del que hagi percebut
i els seus fruits i interessos en el cas de contravenir a la voluntad del
testador.
- Son ilcitas las condiciones captatorias, y por ello la solucin que se da es que
anulan la institucin de heredero o del legado, segn el:
Article 160 del C.S.
Les condiciones captatries anul.len la instituci dhereu o el llegat.
que hay que comparar con el:

285
Artculo 794 del Cdigo civil
Ser nula la disposicin hecha bajo condicin de que el heredero o
legatario haga en su testamento alguna disposicin en favor del testador
o de otra persona.
7) Heredero vitalicio. Es aquel que recibe tal cualidad pero limitada a la duracin de
su propia vida, por esto, segn la Dra. Roca, se trata de una institucin sometida a trmino,
y que por tanto debera de ser ineficaz, conforme al 154 (visto atrs), ahora bien, en este
caso, sobre la base del mantenimiento de la voluntad del causante, se establece en el:
Article 139 del C.S.
Lhereu institut vitalciament, si per a desprs de la seva mort hi ha
institut un altre hereu, t el carcter dhereu fiduciari i lhereu posterior
t el de substitut fidecomissari condicional.
Si no hi ha institut hereu posterior o linstitut no arriba a sser-ho,
lhereu institut vitalciament esdev hereu universal, pur i lliure.
con lo cual habr que estar a las circunstancias concurrentes.
8) Ciertas normas que regulan supuestos de indeterminacin en la fijacin de las
cuotas. Se establecen unas normas interpretativas en el:
Article 141 del C.S.
Els hereus instituts sense assignaci de parts sentenen cridats per
parts iguals.
Quan els hereus instituts sn cridats els un individualment i els altres
col.lectivament, senten atribuda conjuntament a aquests darrers una
part igual a la de cadascun dels designats en forma individual, llevat que
resulti que s un altra la voluntad del testador.
En cas dassignar-se als hereus quotes hereditries que sumin ms o
menys de la totalitat de lherncia, es rebaixen o completen a proporci
entre els instituts lexcs o el defecte.
En cas dsser assenyalades quotes als uns i no als altres, correspon a
aquests darrers la porci sobrant de lherncia per parts iguals; en cas
de no quedar porci sobrant, es redueixen proporcionalment les fixades i
sassenyala als instituts sense quota una digual a la que correspongui
als menys afavorits.
a) Los herederos instituidos sin designacin de partes, se entienden llamados a
partes iguales.
b) Los herederos son llamado unos individualmente y otros colectivamente, y a
estos ltimos se les entiende atribuida conjuntamente una cuota igual a la de cada uno de
los designados individualmente, si no resulta que haya sido otra la voluntad del testador.
c) Si se asignan cuotas, que sumadas en su totalidad no llegan al 100%, sino que el
testador se excede o se queda corto, se completa o reducen las cuotas entre los instituidos
proporcionalmente al exceso o defecto.
d) Si se ha sealado cuotas a unos instituidos y a otros no, corresponde a estos
ltimos la porcin sobrante de la herencia. Si no existiese porcin sobrante se reducen
proporcionalmente las cuotas fijadas y se seala a los instituidos sin cuota una igual que a
los menos favorecidos.
DISPOSICIONES FIDUCIARIAS
Son tpicas del derecho cataln.
Se concretan en unos encargos hechos por el testador a determinadas personas de
confianza sobre el nombramiento de heredero.
Hay que distinguir dos supuestos, los herederos distributarios y los de confianza.

286
1) Herederos distributarios. Se alude a este supuesto bajo la rbrica La instituci
dhereu per fiduciari, y se regula en los artculos 148 y 149 (mirarlos).
Se trata del supuesto de designacin de heredero por la remisin que hace un
tercero o terceros, que pueden ser el cnyuge del causante, o los dos parientes ms
prximos en grado de los que se refiere el 149.
Tanto el consorte como los dos parientes ms prximos son denominados
herederos distributarios, porque son los que deciden a quien va a parar la herencia.
La regulacin es bastante prolija.
Las reglas del 148 y 149 son subsidiarias de la voluntad del testador y de la
costumbre, y es en su defecto cuando se utilizan.
2) Herederos de confianza. Segn el:
Article 150 del C.S.
El testador pot instituir o designar hereus o legataris de confiana
persones individuals perqu donin als bns la destinaci que els hagi
encomanat confidencialment, de paraula o per escrit.
Aquestes persones poden sser facultades pel testador perqu, en cas
que mori alguna delles abans de la revelaci total o del compliment de la
confiana. elegeixin qui la substitueixi, sense que aix impliqui cap nova
instituci o designaci sin una mera subrogaci en el crrec.
Tret duna disposici testamentria en contra, els hereus o legataris de
confiana actuen per majoria, per, si en queda un de sol, aquest pot
actuar per ell mateix.
y siguientes, el testador puede instituir heredero o designar legatario por va confidencial,
es decir, sin revelar la identidad del heredero o legatario, haciendo un encargo a otra u
otras personas sobre el destino que se ha de dar a la herencia.
Esas personas se denominan herederos o legatarios de confianza, que son
herederos meramente formales (las personas jurdicas no pueden ser herederos de
confianza).
Hay que distinguir dos hiptesis:
a) Si las instituciones o legados de confianza caducan, por ejemplo, porque el
heredero de confianza muere sin revelar lo que le dijo el causante, en este caso la herencia
se defiere a quienes en ese momento resultan ser herederos abintestato:
Article 135.2 del C.S.
2. En caducar la instituci dhereu de confiana, lherncia o la part
afectada de caducitat s deferida a favor dels qui en aquest moment
resulten sser hereus abintestat del causant de lherncia o el llegat. En
el cas de caducitat parcial, aquestes persones tenen la condici de
legataris de part alquota en la porci caducada. La caducitat del llegat
de confiana produeix la seva absorci total o parcial de lherncia.
b) Que se revele la confianza.
Revelada la confianza se identifica el destinatario de la herencia, que ha de
aceptarla, y entonces se produce un cambio de cualidad jurdica, segn el:
Article 153.2 del C.S.
2. Una vegada revelada la confiana, i posat que el testador no disposi
cap altra cosa, els hereus i les legataris de confiana tenen,
respectivament, la condici de marmessor universals o particulars.
del que se desprende que una vez revelada la confianza, los nombrados herederos o
legatarios de confianza se transforman en albaceas universales o particulares.
INSTITUCIN PREVENTIVA DE HEREDERO:
LA SUSTITUCIN VULGAR

287

Aunque en el Codi de Successions se usa la expresin tradicional de sustitucin


vulgar, la doctrina entiende que no es correcto hablar en este caso de sustitucin, en
concreto, de un heredero por otro, motivo por el cual considera que se trata ms bien de
una institucin preventiva de heredero.
En la sustitucin vulgar, no es que haya primero un heredero y luego venga otro a
sustituirlo, sino que el primer llamado no llega a ser heredero.
Segn el:
Article 167.1 del C.S.
1. El testador pot instituir un hereu ulterior o segon, per al cas en qu el
primer o lanterior institut no arribi a sser-ho perqu no vulgui o perqu
no pugui
el testador puede instituir un heredero posterior para el caso de que el primero no llegue a
serlo.
La institucin preventiva de heredero tiene como finalidad principal que no se abra
la sucesin intestada, y desde esta perspectiva se puede considerar que es una
manifestacin del principio del favor testamenti.
Relacin de la sustitucin vulgar con otras figuras:
1) Con el derecho de representacin: Es muy frecuente en Catalunya la institucin
preventiva de heredero por la prevalencia de la vocacin testamentaria a la legal, ahora
bien, la sustitucin vulgar slo opera en la sucesin testamentaria, pero no en la intestada,
pero en esta ltima, de alguna manera, viene a ocupar su lugar el derecho de
representacin, segn el:
Article 328 del C.S.
Per dret de representaci, els descendents duna persona premorta,
declarada absent o indigna, sn cridats a ocupar el seu lloc.
El dret de representaci noms saplica als descendents del causant,
sense limitaci de grau, i als fills del germ, per no sestn als
descendents dels fills daquest.
El representant que, per repudiaci o per una altra causa, no arriba a
sser hereu del representant no perd el dret de representaci.
2) Con el ius transmissionis. Conforme al:
Article 29 del C.S.
Mort el cridat sense haver acceptat ni repudiat lherncia deferida el dret
a succeir mitjanant la seva acceptaci i el de repudiar sn transmesos
sempre als hereus.
Els hereus del cridat que hagi mort sense haver acceptat ni repudiat
lherncia poden acceptar ambdues herncies, per no poden acceptar la
primera i repudiar la segona. En cas de sser diversos els hereus que
accepten la segona herncia, cadascun dells pot acceptar o repudiar la
primera, independentment dels altres, i amb dret preferent dacrixer
entre ells.
El legitimari, el legatari o el fidecomissari que, desprs de haver-li estat
deferit el dret de llegtima, llegat o fideicoms, mor sense haver-lo
renunciat ni haver-lo acceptat, el transmet sempre als seus hereus.
los favorecidos con el ius transmissionis reciben la misma delacin sucesoria que tena su
causante, y por tanto no hay una cuota vacante, y por ello hay que concluir que el ius
transmissionis es preferente a la sustitucin vulgar.
3) Con el derecho de acrecer. Conforme al:

288
Article 38.3 del C.S.
Quan en lloc de lhereu que falta arriba a sser-ho algun dels seus
hereus per dret de transmissi successria, o ho esdevenen els cridats
per via de substituci vulgar o per fidecoms, no t lloc el dret dacrixer.
tiene preferencia la sustitucin vulgar, porque no tiene lugar este derecho si existe una
sustitucin vulgar.
4) Con la sustitucin fideicomisaria. Conforme al:
Article 190 del C.S.
Quan es dubta sobre si el testador ha disposat un fidecoms o ha
formulat una recomanaci o un simple prec, s'entn aix darrer. Quan hi
ha dubte respecte a si una substituci es vulgar o fidecomissria,
s'entn que s vulgar.
En el dubte, la substituci fidecomissria s'entn que s ordenada per
a desprs de la mort del fiduciari i amb carcter de condicional per al
cas que mori sense deixar fills.
si se duda si una sustitucin es vulgar o fideicomisaria, se entiende que es vulgar, ello sin
perjuicio que, conforme al:
Article 193 del C.S.
El testador pot disposar una substituci vulgar en fidecoms, o sia
substituir vulgarment el fidecomissari cridat, per al cas que aquest no
arribi a sser-ho efectivament pel fet de no poder o no voler.
Si el testador, amb la mateixa previsi, empra en els fidecomisos el
concepte de dret de representaci o un altre d'anleg, hom presumeix
que ha volgut disposar una substituci vulgar en fidecoms.
La substituci vulgar en fidecoms no implica per si sola, en cap cas,
que el substitut que arribi a adquirir l'herncia o el llegat quedi gravat
fidecomissriament a favor del substitut vulgar.
el testador puede disponer una sustitucin vulgar, es decir, que el fideicomisario llamado
tenga un sustituto vulgar.
Supuestos en que opera la sustitucin vulgar:
Segn el:
Article 167 del C.S.
El testador pot instituir un hereu ulterior o segon, per al cas en que el
primer o l'anterior institut no arribi a sser-ho perqu no vulgui o
perqu no pugui.
Llevat que sembli que es una altra la voluntat del testador, la
substituci vulgar ordenada per a un dels casos esmentats val per a
l'altre, i l'ordenada per al cas de premorincia de l'hereu institut es fa
extensiva a tots els altres casos, incloent-hi el d'instituci sota condici
suspensiva quan l'institut mor abans de complir-se la condici, quan la
condici resta incomplida o quan no arriba a nixer l'institut que ja es
trobava concebut, o quan l'institut ha estat declarat absent.
opera la sustitucin vulgar en:
1) En el caso de repudiacin de la herencia.
2) Cuando no puede el primer llamado llegar a ser heredero.

289
Se comprenden las siguientes situaciones, bsicamente:
a) Premoriencia del primer instituido al testador; conmoriencia, declaracin de
fallecimiento o ausencia del instituido y de premoriencia del instituido al cumplimiento de la
condicin suspensiva a la cual estaba sujeto.
b) Cuando el instituido sea incapaz o indigno para suceder.
c) Que no llegue a nacer el instituido que estaba concebido.
Ahora bien, la incidencia de la voluntad del testador sobre el alcance que se ha de
atribuir a la sustitucin vulgar nos lleva a distinguir la siguientes posibilidades:
A) El caso de la sustitucin vulgar ordenada en trminos generales.
Hay que entender que opera la sustitucin vulgar en cualquiera de los supuestos
anteriores.
B) Que el testador slo duda en uno de los casos en que puede operar la
sustitucin vulgar y luego se da un caso diferente.
Partiendo del 167.2 (visto atrs), parece que la sustitucin ordenada para uno de
los casos tambin vale para los otros.
C) Que el testador ordene la sustitucin vulgar nica y exclusivamente para un
caso. Parece que hay que respetar la voluntad del testador y slo debe de operar la
sustitucin vulgar para el supuesto que l quiso.
Estructura y modalidades:
En cualquier sustitucin vulgar intervienen al menos tres personas: testador,
sustituido y sustituto.
En una misma sustitucin pueden existir pluralidad de sustituidos y sustitutos.
Esto nos lleva a ver las modalidades de sustitucin vulgar:
1) En funcin del nmero de sustitutos la sustitucin puede consistir en designar un
nico sustituto o una pluralidad de sustitutos, segn el:
Article 168 del C.S.
Un hereu pot sser substitut per dos o ms substituts i a l'inrevs. Els
substituts poden sser cridats tots junts o l'un en defecte de l'altre; en
aquest darrer cas, el substitut del substitut s'entn que tamb ho s del
substitut.
Diferents hereus poden sser nomenats substituts vulgars entre ells,
recprocament. Si han estat instituts en quotes desiguals, la del cridat
que no arriba a sser hereu es defereix als altres instituts en proporci
a llurs quotes respectives. Si amb els cohereus es cridada a la
substituci una altra persona, correspon a aquesta una porci viril de la
quota vacant i la resta correspon als hereus, en la proporci
esmentada. En tot cas, preval all que ha ordenat el testador.
y stos, a su vez pueden ser llamados a suceder de forma simultnea o de forma sucesiva.
2) Por la forma de ordenarse la sustitucin, segn el:
Article 169 del C.S.
La substituci vulgar pot sser expressa o tcita.
Les substitucions pupillar, exemplar, fidecomissria i preventiva de
residu enclouen sempre la vulgar tcita; per, quant a les dues
primeres, solament respecte als bns procedents de l'herncia
del substituent.
la sustitucin puede ser expresa o tcita.
En derecho cataln se consideran como supuestos de sustitucin vulgar tcita:

290

- Los del 169.2, en los casos en que se ordena la sustitucin pupilar, ejemplar,
fideicomisaria y preventiva de residuo.
- Los casos del:
Article 142 del C.S.
Instituts hereus una persona determinada i els seus fills, s'entn
que aquests sn cridats com a substituts vulgars, llevat de voluntat
distinta del testador.
3) Cuando emplea el testador en los fideicomisos el concepto de derecho de
representacin u otro anlogo, del:
Article 193.2 del C.S.
2. Si el testador, amb la mateixa previsi, empra en els fidecomisos el
concepte de dret de representaci o un altre d'anleg, hom presumeix
que ha volgut disposar una substituci vulgar en fidecoms.
Efectos:
Destacan como ms significativos los siguientes:
1) El sustituto tiene una expectativa de llegar a ser heredero.
2) A los efectos del:
Article 28.2 del C.S
2. Les persones interessades en la successi, dhuc els creditors
de l'herncia o del cridat, poden obtenir del jutge, tan bon punt
hagin transcorregut trenta dies a comptar de la delaci a favor seu,
que assenyali un termini al cridat perqu manifesti si accepta o repudia
l'herncia. Aquest termini no pot excedir els seixanta dies naturals.
hay que considerar al sustituto vulgar como persona interesada para interpelar al instituido
en lugar preferente, para que ste, manifieste si acepta la herencia.
3) De acuerdo con el:
Article 170 del C.S.
El substitut succeeix el causant amb les mateixes limitacions i
crregues imposades a institut que no ha arribat a sser hereu, llevat
que el testador hagi disposat de forma diferent.
el sustituto sucede al causante con las mismas limitaciones y cargas impuestas al instituido
que no llega a ser heredero, salvo que el testador disponga otra cosa.
4) En el caso de sustitucin vulgar recproca, si cualquiera de los coherederos ha
aceptado la cuota hereditaria en la que inicialmente fue instituido, si tambin se le defiere
otra cuota como sustituto vulgar recproco, no puede repudiar la que se le asigna como
sustituto vulgar, porque conforme al:
Article 25 del C.S.
L'acceptaci i la repudiaci de l'herncia no poden sser fetes parcialment,
ni sota termini o condici. Les condicions i les restriccions s'han de
tenir per no formulades.
Llevat de voluntat contrria del testador, s'entn que el cridat en quotes
diferents que n'accepta qualsevol d'aquestes accepta les restants,

291
encara que li siguin deferides amb posterioritat per via de substituci vulgar
o per compliment de condicions suspensives.
la aceptacin de la herencia no puede ser hecha parcialmente.
LA SUSTITUCIN FIDEICOMISARIA: ESTRUCTURA Y REQUISITOS
Se regula en los artculos 180 al 251 del Codi de Successions.
Es aquella en la que el fiduciario adquiere la herencia o legado con el gravamen de
que finalizado el trmino o cumplida la condicin, transmita la totalidad de la cuota de la
herencia o legado gravada con el fideicomiso a otro sujeto, llamado fideicomisario.
Se trata de una institucin sucesiva de herederos, no son llamados uno en defectos
de otros.
El primer instituido es un heredero, aunque no el definitivo, es el heredero fiduciario.
En derecho cataln se distinguen las siguientes modalidades:
1) A trmino, o a condicin. Los que los son a trmino se defiere al acabar el plazo
establecido por el testador, y los sujetos a condicin, se defiere al cumplirse la condicin.
Entre las sustituciones fideicomisarias sometidas a condicin, en Catalua, tambin ha
tenido gran importancia la condicin para el caso de que el primer instituido muera sin
hijos.
Si el fiduciario muere sin hijos los bienes pasan a un tercero.
Si el fideicomisario muere con hijos ya no hay sustitucin fideicomisaria, porque no
se cumple la condicin.
En Catalua, el problema era que si los hijos puestos como condicin para el caso
de que llegaran a nacer, haba que considerarlos como sustitutos fideicomisarios o no.
Como regla general se niega esta posibilidad en el:
Article 198.1 del C.S.
En les substitucions fidecomissries disposades per al cas de morir el
fiduciari sense deixar fills, siguin o no amb pluralitat de crides de
fidecomissari successius, els fills posats en condici no sn
considerats substituts fidecomissaris si no sn cridats expressament
com a fidecomissaris o substituts vulgars.
y slo excepcionalmente se considera que los hijos puestos como condicin son llamados
como fideicomisarios o sustitutos vulgares, segn el:
Article 198.2 del C.S.
2. Per excepci, els fills posats en condici entn que sn cridats com a
substituts vulgars en fidecoms:
1r Quan amb paraules clares i expresses el fidecomitent imposi al fill
una crrega o una obligaci que no podria complir si no tenia el
carcter de substitut.
2n En cas que, desprs de designar el causant com a fidecomissaris
els seus fills, cridi com a ltim fidecomissari una altra persona.
3r Sempre que el fiduciari i els fidecomissaris siguin fills del causant,
per sense sser designat cap d'ells pel seu nom o per una altra
circumstncia que els individualitzi.
4t Si el causant crida a la substituci els fills del fiduciari o del substitut
fidecomissari ms remot, en el qual cas entn que son cridats els
respectius fills per ordre de proximitat de crida.
Aquests fills entn que son cridats com a substituts vulgars en
fidecoms o com a fidecomissaris, segons que els fills del fiduciari o

292
de ltim fidecomissari hagin estat cridats amb un carcter o l'altre.
2) Fideicomiso expreso y tcito. Cuando se trata de fideicomiso tcito ha de quedar
claro lo que se quiere ordenar es una sustitucin fideicomisaria, segn el:
Article 187 del C.S.
El fidecoms es pot establir expressament o tcitament. Perqu el
fidecoms s'entengui imposat tcitament cal que la voluntat de
disposar-lo s'infereixi clarament de les paraules emprades pel
fidecomitent.
3) Incluso caba hablar, en derecho cataln de una modalidad de fideicomiso
presunto, ya que existen algunas presunciones legales de sustitucin fideicomisaria.
As sucede en los:
Article 188 del C.S.
Implica substituci fidecomissria la prohibici de disposar ordenada
pel testador, per tal que determinada persona adquireixi l'herncia o el
llegat desprs que l'hereu o el legatari subjectes a la prohibici hagin
succet.
Article 189 del C.S.
Si es disposat pel testador que el seu hereu o legatari deixi l'herncia o
el llegat, o una quota d'aquests, a una o ms persones que el mateix
testador indica nominativament o per llurs circumstncies, o s ordenat
pel testador que els conservi per a aquestes persones, s'entn que s
establerta substituci fidecomissria a favor d'elles per a desprs de
morts tals hereus o legataris. Si
el testador ha facultat de ms a ms els dits hereus o legataris per a
elegir entre aquelles persones o per a distribuir entre elles l'herncia o
el llegat, s'ha d'aplicar el que disposa l'article 201.
en materia de heredamientos cumulativos o mixtos, cuando opera el pacto reversional del:
Article 81.1 del C.S.
1. Els heretaments s'entenen sempre atorgats, per l'heretant, amb
reserva de la facultat de dotar i d'acomodar els seus fills, per actes
entre vius o per causa de mort, i de proporcionar-los coneixements i
preparaci segons el poder de la casa i el costum del pas, si no s
que a aquests fins l'heretant ha excls bns de l'heretament, o ha
assenyalat o assignat d'altres bns o diners, en el qual cas noms pot
disposar d'aquests.
Los fideicomisos se extinguen por las causas del:
Article 249 del C.S.
El fidecoms s'extingeix:
1r Quan no resta cap fidecomissari amb dret al fidecoms, ni per via de
substituci vulgar.
2n En incomplir-se la condici en la substituci fidecomissria
condicional.

293
3r En arribar-se a les crides de fidecomissaris que sobrepassin els
lmits legals permesos.
4t Per causes derivades dels preceptes d'aquesta llei.
La substituci fidecomissria que depend de la condici de no atorgar
testament el fiduciari queda sense efecte quan lhereu o el legatari
atorguen testament obert davant notari, salvant que el testador disposi
altrament.
Estructura:
1) Sujetos.
Tambin intervienen por lo menos tres sujetos: fideicomitente, heredero fiduciario
o primer instituido y heredero fideicomisario o heredero sucesivo.
Tambin en esta institucin cabe que haya una pluralidad de fiduciarios o de
fideicomisarios, segn el:
Article 181 del C.S.
Un fiduciari pot sser substitut per diferents fidecomissaris i diferents
fiduciaris per un sol fidecomissari. Si hi ha diferents fidecomissaris,
poden sser designats conjuntament, o l'un per a desprs de l'altre,
segons un ordre successiu de crides. Cada fidecomissari s fiduciari
respecte del fidecomissari que el segueix immediatament.
Els fidecomissaris succeeixen sempre el fidecomitent, encara que ho
siguin l'un per a desprs de l'altre.
Els fiduciaris poden sser recprocament fidecomissaris en la
proporci que fixi el fidecomitent i, en defecte seu, en aquella en que
siguin fiduciaris.
Hay que tener presente el:
Article 186 del C.S.
Per a l'efectivitat de les substitucions fidecomissries cal que el
fidecomissari hagi nascut o sigui concebut en sser deferit el
fidecoms a favor seu.
En la substituci fidecomissria a termini, el fidecomissari que viu o
ha estat concebut quan l'herncia o el llegat son deferits al primer
fiduciari, adquireix el seu dret al fidecoms i aquest forma part de
l'herncia per ell relicta, encara que mori abans de deferir-se l'herncia
o el llegat a favor seu. El testador pot excloure aquesta
transmissibilitat.
En les substitucions fidecomissries condicionals, si el fidecomissari
mor abans de complir-se la condici, encara que sobrevisqui al
fidecomitent, no adquireix cap dret al fidecoms.
En ocasiones la determinacin del fideicomisario resulta problemtica, por ello en el
Codi de Successions se establecen algunas reglas.
Unas en el:
Article 199 del C.S.
Quan sn diversos els fills posats en condici que resulten cridats com
a fidecomissaris per a desprs de llur pare o com a substituts vulgars

294
en defecte d'aquest, entren en el fidecoms per parts iguals, i els
descendents dels morts abans de la delaci fidecomissria per estirps,
llevat que el fidecomitent hagi disposat que els esmentats fills posats
en condici entrin en el fidecoms per l'ordre, el mode o la forma en
que el pare respectiu cridi la seva prpia herncia, o que hagi establert
un altre ordre.
para el caso de que varios hijos puestos en condicin resulten llamados para despus de
su padre, segn el:
Article 201 del C.S
Si el causant atribueix al fiduciari la facultat d'elegir el fidecomissari
entre persones que designa per llurs noms o circumstancies, o que
formen un grup determinat, cal observar el que ell ha disposat i,
supletriament, les regles segents:
1a L'elecci pot recaure en una, en diverses o en totes les persones
designades, per b que, tractant-se de fills, el fiduciari noms pot
escollir nets que siguin fills d'un fill premort.
2a Si elegeix diversos fidecomissaris, els pot fixar quotes iguals o
desiguals; si no ho fa, ho sn per parts iguals.
3a No poden sser imposades a l'elegit condicions, substitucions
fidecomissries, prohibicions de disposar ni cap altra crrega o
limitaci, per li poden sser ordenades substitucions vulgars a favor
d'altres designats.
4a L'elecci ha d'sser efectuada personalment, en testament, codicil o
heretament, en que hom ha d'expressar que es fa s de la facultat
d'elegir, i no s possible delegaci ni poder. Si es fa per acte entre vius,
ha de constar en escriptura pblica, que s irrevocable, salvant la
facultat de nomenar un altre fidecomissari en cas de morir o renunciar
el nomenat abans de deferir-se el fidecoms.
5a En defecte d'elecci, els elegibles sn fidecomissaris per parts
iguals.
que contempla el caso en que el causante atribuye al fiduciario la facultad de elegir
fideicomisario entre las personas que el design.
2) Objeto. Atendiendo a su objeto podemos dividir los fideicomisos en dos tipos:
a) Fideicomiso de herencia o universal, que tiene por objeto la propia herencia o
una cuota de sta.
b) Fideicomiso singular, que se impone al legatario, y tiene por objeto el mismo
legado o una parte de ste.
Requisitos:
1) Los fideicomisos se han de ordenar en heredamiento, testamento, codicilo o en
donacin intervivos o mortis causa, segn el:
Article 180 del C.S.
Els fidecomisos poden sser disposats en heretament, en testament,
en codicil i en donaci entre vius o per causa de mort.
Els fidecomisos ordenats en les donacions es regeixen per les normes

295
establertes per als fidecomisos ordenats en llegats, sempre que ho
permeti llur naturalesa.
Hay que recordar la matizacin sobre le codicilo, mediante el cual slo se pueden
ordenar fideicomisos singulares.
2) Que se respeten los lmites temporales de la sustitucin fideicomisaria.
Tambin en derecho cataln existen lmites porque el legislador ha considerado
contrario a los intereses generales una vinculacin una vinculacin perpetua o indefinida de
los bienes. Sobre los lmites temporales hay que distinguir, conforme al:
Article 204 del C.S.
En les substitucions fidecomissries familiars, o sia aquelles en que
els fidecomissaris sn els fills del fiduciari o els fills del primer
fidecomissari cridat, b ho siguin per lnia recta descendent, de
generaci en generaci, o en lnia collateral de germ a germ o, si fos
el cas, de fills d'aquests, o b combinant-se en ambds sentits,
solament tenen eficcia les crides successives de fidecomissaris a
favor de persones que no passin de la segona generaci, sense
limitaci de nombre entenent com a primera la dels fills propis del
fiduciari. En cas de crida fidecomissria de fills del primer substitut
fidecomissari, aquests sn considerats, als efectes del cmput, com de
segona generaci.
En les substitucions fidecomissries que no siguin familiars, solament
tenen eficcia dues crides de fidecomissaris successius en el qual cas
hom computa nicament les que arriben a sser efectives i no les
frustrades.
En cap cas no hi ha limitaci de nombre en les crides de
fidecomissaris successius a favor de persones que visquin al temps de
morir el testador.
Les crides de fidecomissaris, en all que ultrapassin els lmits que
queden establerts, s'entenen com a no fetes.
- Si se trata de una sustitucin fideicomisaria familiar, solamente tienen eficacia los
llamamientos sucesivos de fideicomisarios que no pasen de la segunda generacin (la
primera es la de los hijos propios del fiduciario).
- Si se tratan de sustituciones fideicomisarias no familiares, nicamente tendran
eficacia dos llamamientos de fideicomisario sucesivos, pero nica y exclusivamente se
computarn las sustituciones que lleguen a ser efectivas.
- En cualquier caso no hay limitacin del nmero de llamamientos de fideicomisario
a favor a favor de personas que vivan al tiempo de morir el testador.
Los llamamientos de fideicomisario que vayan ms all de estos lmites se
entienden como no hechos.
POSICIN JURDICA DEL FIDUCIARIO Y DEL FIDEICOMISARIO
Posicin jurdica del fiduciario:
Aspectos:
1) La apertura de la sucesin del fideicomitente determina que el heredero fiduciario
puede adquirir la herencia mediante aceptacin, segn el:
Article 5 del C.S.
L'herncia deferida, l'adquireix l'hereu amb la seva acceptaci, per

296
els efectes d'aquesta es retrotrauen al moment de la mort del causant.
Conforme al:
Article 205
Sempre que el fiduciari cridat no arriba a sser hereu o legatari per
qualsevol causa, opera en primer lloc la substituci vulgar. A manca
d'aquesta substituci, el fidecomissari passa a sser fiduciari, si hi ha
fidecomissari posterior, i en defecte d'aquest passa a sser hereu o
legatari lliure. En aquest cas no t lloc el dret de transmissi.
si el heredero fiduciario no llega a serlo, operan:
a) La sustitucin vulgar, si la hay.
b) A falta de sta, el fideicomisario pasa a ser fiduciario, si hay aun algn
fideicomisario posterior, y si no lo hay, ste ser heredero o legatario libre.
2) Garantas que debe de presentar el heredero fiduciario.
garantas la de formar inventario y la de prestar caucin, segn los:

La ley prev como

Article 206 del C.S.


El fiduciari ha de prendre inventari dels bns de l'herncia o el llegat
fidecomesos, en la forma i amb els requisits exigits per a detreure la
quarta trebellinica a crrec de la mateixa herncia o llegat.
Article 207 del C.S.
Qualsevol fidecomissari pot exigir al fiduciari, si el testador no ha
disposat el contrari, que presti cauci bastant i a costa seva en
seguretat dels bns mobles fidecomesos, exclosos els no susceptibles
de desaparici o alienaci i els que siguin objecte de dipsit o inversi.
El fiduciari els fidecomissaris immediats del qual siguin els seus fills o
els seus germans no est obligat a prestar-la, llevat que el testador
l'hagi imposada.
Si el fiduciari dissipa o danya greument els bns fidecomesos, el
fidecomissari pot exigir-li cauci en seguretat del pagament de la
indemnitzaci dels danys i perjudicis causats pel seu capteniment. Si el
fidecoms est sotms a termini, el fidecomissari pot optar entre la
cauci en els termes expressats o l'immediat trnsit dels bns
fidecomesos.
La cauci objecte d'aquest article i del segent s hipotecria o
pignoratcia; si no s possible, pot sser personal. En defecte
d'aquesta, es procedeix al dipsit dels bns mobles que havia de
garantir, exceptuant-ne els que calguin per al seu s i el de la seva
famlia, o per a l'explotaci dels bns del fidecoms o per a l'exercici de
la professi o l'ofici que exerceixi el fiduciari.
La no prestaci de cauci mai no pot comportar que el fidecoms es
posi en administraci.
A manca d'acord sobre la prestaci i la quantia de la cauci, el
fidecomissari pot utilitzar el procediment que estableix l'article 165 de
la Llei Hipotecria.

297
3) Deberes del fiduciario. Segn el:
Article 208 del C.S.
El fiduciari est obligat, respecte als bns fidecomesos:
1r A inscriure el ttol successori corresponent en el Registre de la
Propietat i inserir-hi literalment la clusula fidecomissria.
2n A invertir els diners relictes sobrants, o els que s'obtinguin desprs,
en dipsits bancaris, en prstecs amb inters i garantia real o en bns
prudencialment segurs.
3r A dipositar sense demora en una Societat General de Dipsit, o en
una d'altres establiments bancaris o d'estalvi, els valors mobiliaris, tot
fent constar en el resguard corresponent llur condici de fidecomesos.
La garantia establerta en aquest article pot sser substituda a elecci
del fiduciari, per una fiana suficient, salvant disposici contrria del
testador. Si el fiduciari opta per la fiana, ha de prestar-la encara que
els fidecomissaris immediats siguin fills o germans seus.
El compliment de les obligacions establertes en aquest article i en els
segents pot sser exigit en tot temps per qualsevol fidecomissari o
curador. Les despeses ocasionades pel que disposen els nmeros 2n i
3r sn a crrec de l'herncia o del llegat fidecomesos.
los fiduciarios estn obligados a una cierta serie de cosas, y adems, segn el:
Article 216 del C.S
El fiduciari t el deure d'exercitar les accions corresponents a
l'herncia o al llegat fidecomesos. Les sentncies i les altres
resolucions dictades en procediments o expedients en els quals hagi
tingut intervenci el fiduciari, els laudes recaiguts en arbitratges de dret
o d'equitat als quals s'hagi sotms i les transaccions que hagi
convingut no afecten els fidecomissaris que no hagin estat citats o
intervingut llevat que hi assenteixin, siguin favorables al fidecoms o
facin referncia als actes que pugui realitzar el fiduciari per ell sol.
tiene el deber de ejercitar las acciones correspondientes a la herencia o al legado
fideicomitidos.
4) Facultades generales. Segn el:
Article 213 del C.S.
L'hereu fiduciari t l's i el gaudiment dels bns fidecomesos i de llurs
subrogats i accessions, fa seus les rendes i els fruits i gaudeix de tots
els altres drets que la llei atribueix al propietari, dhuc respecte a
tresors, mines, boscos i accions o participacions socials, per all que
adquireix que no siguin fruits o rendes queda incorporat al fidecoms.
Pel que fa als boscos, no sn considerades fruits les tales que
excedeixen els lmits d'una explotaci racional.
Pel que fa a les accions i les participacions en el capital de societats de
tota mena, l'exercici de tots els drets poltics correspon al fiduciari.

298
- El uso y disfrute de los bienes del fideicomiso. Hace suyas las rentas y los frutos, y
goza de todos los otros derechos que la ley atribuye al propietario.
Todo lo que no sea esto, y no lo adquiera, se incorpora la fideicomiso.
- Realizar mejoras en los bienes fideicomitidos. Esas mejoras se incorporan al
fideicomiso, pero al deferirse ste a favor del fideicomisario, el fiduciario o sus herederos
pueden optar, bien por retirar las mejoras, si stas no han sufrido menoscabo o por retirar
su importe, segn:
Article 215 del C.S.
Totes les millores o tots els bns que el fiduciari incorpora materialment
al fidecoms resten afectes al gravamen fidecomissari, si b, en
deferir-se aquell, el fiduciari o els seus hereus poden optar per retirar
les millores o incorporacions, si es pot fer sense detriment dels bns
fidecomesos, o exigir-ne l'import, que s'estima per l'augment de valor
que els bns han experimentat, sense que pugui excedir el preu de cost
actualitzat.
- Puede exigir los crditos en favor de la herencia, segn el:
Article 214.2 del C.S.
2. En conseqncia, pertoca a l'hereu fiduciari el cobrament i el
pagament dels crdits i els deutes a favor o a crrec de l'herncia
fidecomesa, i el pagament a costa seva de les despeses ordinries de
conservaci, els impostos sobre els productes, les pensions de cens,
els censals, el preu d'arrendaments, els interessos de deutes
hereditaris i les crregues anlogues dels bns fidecomesos.
5) Administracin de la herencia.
a) Corresponde al fiduciario la conservacin y administracin de la herencia con la
misma diligencia que emplee en sus propios asuntos, segn el:
Article 214.1 del C.S.
La conservaci i administraci dels bns fidecomesos sn funci
obligada del fiduciari, el qual respon personalment amb la diligncia
que correspon d'esmerar en els bns propis.
b) Puede vender los bienes muebles que no puedan conservarse y hacer otra serie
de cosas, segn los:
Article 220.1 i 2 del C.S
El fiduciari est facultat, respecte als bns fidecomesos, per a realitzar
per si sol, sota la seva responsabilitat, els actes segents:
1r Vendre els bns mobles que no puguin conservar-se i els fruits
relictes pel fidecomitent.
2n Retrovendre bns comprats a carta de grcia o amb pacte de retre,
atorgar les alienacions a qu s'hagi obligat el fidecomitent i les
procedents d'un dret d'opci, redimir censos i censals i consentir la
cancellaci d'inscripcions d'hipoteca o d'altres garanties constitudes
en garantia de crdits hereditaris ja extingits o que se satisfacin,
sempre que els interessats exigeixin els actes expressats.
c) Pagar con cargo al fideicomiso las deudas, gastos extraordinarios de
conservacin, los impuestos sobre el capital y dems cargas anlogas.

299
d) A costa suya, se han de pagar los gastos ordinarios de conservacin, los
impuestos sobre los frutos y otras cargas anlogas.
Todo esto se recoge en los:
Article 214 del C.S.
La conservaci i administraci dels bns fidecomesos sn funci
obligada del fiduciari, el qual respon personalment amb la diligncia
que correspon d'esmerar en els bns propis.
En conseqncia, pertoca a l'hereu fiduciari el cobrament i el pagament
dels crdits i els deutes a favor o a crrec de l'herncia fidecomesa, i el
pagament a costa seva de les despeses ordinries de conservaci, els
impostos sobre els productes, les pensions de cens, els censals, el
preu d'arrendaments, els interessos de deutes hereditaris i les
crregues anlogues dels bns fidecomesos.
Les despeses extraordinries de conservaci o de refacci, els
impostos sobre el capital i les altres crregues anlogues sn satisfetes
pel fiduciari a crrec de l'herncia o del llegat.
Article 220 del C.S.
El fiduciari est facultat, respecte als bns fidecomesos, per a realitzar
per si sol, sota la seva responsabilitat, els actes segents:
1r Vendre els bns mobles que no puguin conservar-se i els fruits
relictes pel fidecomitent.
2n Retrovendre bns comprats a carta de grcia o amb pacte de retre,
atorgar les alienacions a qu s'hagi obligat el fidecomitent i les
procedents d'un dret d'opci, redimir censos i censals i consentir la
cancellaci d'inscripcions d'hipoteca o d'altres garanties constitudes
en garantia de crdits hereditaris ja extingits o que se satisfacin,
sempre que els interessats exigeixin els actes expressats.
3r Concertar convenis en matria d'expropiaci forosa i acceptar
indemnitzacions per sinistres assegurats o per dany rescabalat pel
responsable.
4t Substituir, sense demora i sens detriment del fidecoms, les coses
que es desgastin per l's, i entre elles els objectes del parament de
casa, els utensilis, els mobiliaris, els vehicles, les cavalleries i les
mquines, les eines, els instruments, el bestiar, els animals de treball i
de cria, les mercaderies, les primeres matries, els ormeigs i els altres
elements anlegs propis d'una empresa o explotaci agrcola,
comercial o industrial.
Els bns fidecomesos objecte d'aquests actes queden lliures del
gravamen fidecomissari i, en lloc d'ells, hi queden afectes el diner o els
altres bns obtinguts pel fiduciari.
6) Disposicin de los bienes fideicomitidos por el fiduciario.
Hay que distinguir dos supuestos:
a) Posibilidades de gravar y enejenar los bienes objeto del fideicomiso con
subsistencia del gravamen fideicomisario.
b) Gravar los bienes fideicomitidos en concepto de libres.

300

a) Slo se da esta posibilidad en las sustituciones fideicomisarias condicionales, ya


que pendente condicione, todava no existe ningn derecho firme sobre la herencia.
Si la condicin no llega a cumplirse la adquisicin ser definitiva.
En el:
Article 217.2 del C.S
2. En les substitucions fidecomissries condicionals, en cas de no
haver imposat el fidecomitent una especial prohibici de disposar, el
fiduciari pot realitzar vlidament actes dispositius o de gravamen de
tals bns, per llur eficcia resta supeditada a la possible efectivitat de
la dita substituci, encara que en sser atorgats aquells actes hom hagi
el silenciat el gravamen. En les substitucions
fidecomissries a termini, el fiduciari no t aquesta facultat.
b) Hay que distinguir dos diversas posibilidades:
- Que se autoricen unos actos por el fideicomitente, segn el:
Article 223 del C.S.
El testador pot autoritzar el fiduciari per a alienar i gravar, per actes
entre vius i en concepte de lliures, tots o alguns dels bns
fidecomesos. Quan l'amplitud d'aquesta autoritzaci atribueixi al
fiduciari la facultat de disposar prpia del fidecoms de residu, hom
s'ha d'atenir a les normes que el regulen.
Segn la amplitud de facultades de disposicin podramos estar ante un fideicomiso
de residuo.
- Que se realicen actos de disposicin consentidos por los fideicomisarios.
Si la sustitucin fideicomisaria es condicional es necesaria que se cumpla la
condicin, segn el:
Article 224 del C.S.
El fiduciari pot alienar i gravar en concepte de lliures de fidecoms els
bns que hi estan subjectes, mitjanant el consentiment de futur, de
present o de pretrit, de tots els fidecomissaris que efectivament
arribin a sser en deferir-se el fidecoms.
L'autoritzaci de futur solament allibera els bns que el fiduciari aliena
o grava efectivament, per no implica renncia total al fidecoms.
L'assentiment prestat pel fidecomissari el vincula, per en la successi
fidecomissria condicional aquesta vinculaci nicament t efecte si el
fidecomissari arriba efectivament a sser-ho.
- Por ministerio de la ley. La ley autoriza estos actos cuando el fiduciario ha de
cumplir ciertos deberes u obligaciones que tienen primaca sobre la voluntad del
fideicomitente.
En estos supuestos no es necesario el consentimiento de los fideicomisarios, pero
s se han de notificar esos actos, segn el:
Article 218 del C.S.
El fiduciari est facultat per ministeri de la llei per a alienar o gravar en
concepte de lliures del fidecoms bns de l'herncia o el llegat

301
fidecomesos en els casos segents:
1r Per fer seu el que per llegtima li correspongui en la successi del
fidecomitent, salvant el que disposa l'article 360, i per satisfer les dels
altres legitimaris.
2n Per pagar els deutes i les crregues hereditaris i tamb per satisfer
els llegats.
3r Per efectuar la detracci de la quarta trebellinica.
4t Per atendre les despeses extraordinries de conservaci i de
refacci dels bns del fidecoms i de millores tils i necessries.
5 Per garantir amb penyora o hipoteca el prstec destinat a obres de
construcci, ampliaci i millora de finques rstiques o urbanes o a
extingir un deute hereditari mes oners.
Conforme al:
Article 219.1 del C.S.
En l'aplicaci de l'article anterior han sser observades les regles
segents:
1a Solament quan en l'herncia fidecomesa no hi ha diners suficients
el fiduciari est facultat per a disposar d'altres bns, que pot adjudicarse, adjudicar en pagament, vendre, hipotecar o pignorar.
Les adjudicacions sn fetes pel valor dels bns al temps sser
efectuades.
slo cuando en la herencia fideicomitida no hay dinero suficiente, el fiduciario est
facultado para disponer de otros bienes.
Adems, se ha discutido sobre la posibilidad de que el heredero fiduciario enajene
bienes objeto del fideicomiso con la intencin de obtener otros bienes ms rentables., y
que por el mecanismo de la subrogacin real, esos bienes tambin queden afectos al
gravamen fideicomisario en sustitucin de los enajenados.
El:
Article 221.2 del C.S.
2. No s procedent aquesta subrogaci real si el fidecomitent l'ha
prohibida expressament o ha disposat una especial prohibici de
disposar incompatible amb la subrogaci. Si el fidecomitent ha perms
i regulat la subrogaci, hom s'ha d'atenir al que ell ha disposat.
dice que no ha lugar a esto si el fideicomitente lo ha prohibido expresamente o ha
dispuesto una especial prohibicin de disponer incompatible con la subrogacin.
La ley prev expresamente unos supuestos de subrogacin real, que son:
a) Por voluntad del fiduciario, siempre y cuando obtenga autorizacin judicial, segn
el:
Article 221.1 del C.S.
1. El fiduciari pot alienar com a lliures bns subjectes a fidecoms per
tal de reemplaar-los per d'altres, a fi d'obtenir-ne ms rendiment o
utilitat, a judici i amb autoritzaci prvia del jutge competent.
b) En el caso de expropiacin forzosa.
Tambin puede aceptar indemnizaciones por razn de siniestros.
c) Cuando se trata de cosas que se desgastan por el uso, segn el:

302
Article 220.4 del C.S.
4t Substituir, sense demora i sens detriment del fidecoms, les coses
que es desgastin per l's, i entre elles els objectes del parament de
casa, els utensilis, els mobiliaris, els vehicles, les cavalleries i les
mquines, les eines, els instruments, el bestiar, els animals de treball i
de cria, les mercaderies, les primeres matries, els ormeigs i els altres
elements anlegs propis d'una empresa o explotaci agrcola,
comercial o industrial.
Els bns fidecomesos objecte d'aquests actes queden lliures del
gravamen fidecomissari i, en lloc d'ells, hi queden afectes el diner o els
altres bns obtinguts pel fiduciari.
7) Tambin puede proceder a la determinacin del gravamen fideicomisario cuando
ste no afecte a toda la herencia. Hay que distinguir:
- Supuesto en el que se procede a la particin de la herencia, segn el:
Article 211.1 del C.S.
1. Els hereus fiduciaris de quota d'herncia poden demanar la partici i
practicar-la eficament amb els altres cohereus sense necessitat que hi
intervinguin els fidecomissaris, posat que es tracti d'un pur acte
particional; altrament, cal l'autoritzaci judicial prevista a l'article 221.
- Cuando el fideicomiso recae sobre la cuota parte de una cosa que pertenece a
varios pro indiviso.
Hay que aplicar, lo mismo que en el caso de particin de herencia el:
Article 211.3 del C.S.
Aix que s'ha disposat anteriorment tamb s'aplica a la divisi de cosa
comuna, si alguna participaci indivisa es troba gravada de fidecoms.
Amb tot, si la cosa comuna s indivisible o es desmereix amb la seva
divisi, els comuners poden convenir que s'adjudiqui lliure del
fidecoms a algun o alguns d'ells, el qual ha de satisfer en diners les
quotes dels altres, amb autoritzaci judicial prvia al
fiduciari. Aquest precepte s'aplica quan la partici hereditria regulada
en els pargrafs anteriors implica divisi de cosa pertanyent a
l'herncia.
Se prev una especialidad para el caso de que la cosa comn sea indivisible.
- Cuando el gravamen fideicomisario slo grava una porcin de la herencia y se ha
dejado otra al fiduciario libre de cargas. Segn el:
Article 212 del C.S.
L'hereu o el legatari gravats de fidecoms solament en una part indivisa
de l'herncia o del llegat deferits a favor seu, o en una quota d'aquests,
poden procedir per si sols a dividir en dos lots o porcions l'herncia o
el llegat, un de lliure i l'altre de fidecoms, segons les regles de la
partici i desprs de les notificacions corresponents als
fidecomissaris.
la facultad de que el fiduciario puede por s mismo proceder a determinar sobre que parte
de la herencia que se le ha dejado recae el gravamen.
8) Tiene derecho a la cuarta trevelinica si concurren los requisitos previstos. La
cuarta trevelinica tiene la finalidad de estimular al fiduciario a que acepte la herencia
fideicomisaria, y consiste en otorgar la propiedad definitiva de una parte del caudal
hereditario.
Sobre la cuarta trevelinica nos hemos de fijar en lo siguiente:

303

a) Requisitos para su detraccin.


Resultan de los:
Secci 3a
La quarta trebellinica
Article 229 del C.S.
Qualsevol hereu fiduciari que accepta l'herncia fidecomesa i practica
el degut inventari t dret a la quarta trebellinica, si el testador no l'ha
prohibida.
El testador o l'heretant poden establir les regles a qu s'ha de subjectar
la trebellinica; en defecte d'aquestes, regeixen les normes
contingudes en aquesta secci.
Article 230 del C.S.
L'inventari ha de quedar clos dins els cent vuitanta dies naturals a
comptar de la delaci de l'herncia a favor del fiduciari, o be dins un
any, si el fidecomitent ha mort o ha tingut l'ltima residncia habitual a
l'estranger o si el fiduciari no resideix al domicili on radiquen la major
part dels bns hereditaris.
L'inventari ha sser formalitzat notarialment o judicialment i s'hi han de
ressenyar els bns relictes i llur valor en obrir-se la successi i els
deutes i les crregues hereditaris, amb indicaci de llur import. No cal
detallar els elements del parament de casa, les empreses o els negocis,
les coses universals o el conjunt de coses ni expressar el fi a qu
respon la formaci de l'inventari.
No s considerat com a pres en forma l'inventari quan, a sabuda del
fiduciari, no hi figuren tots els bns i tots els deutes, ni quan ha estat
confeccionat en frau dels fidecomissaris. Per a la formaci de
l'inventari no cal citar cap persona, per hi poden intervenir els
fidecomissaris que ho sollicitin.
L'inventari de l'herncia pres en temps i en forma per qualsevol altra
persona aprofita al fiduciari.
Article 231 del C.S.
La prohibici de la trebellinica solament s efica si el causant ha
manifestat en l'heretament o en el testament la seva voluntat que el
fiduciari no la percebi, o si ha expressat que la substituci s'ha de
produir sense cap detracci, o nicament amb la de determinats bns o
quantitats. No enclou prohibici la simple manifestaci del testador que
la substituci sigui de tots els bns o de tota l'herncia.
Aix no obstant, quan el fiduciari s descendent del testador, solament
s efica la prohibici de la trebellinica feta amb paraules expresses i
no altrament.
El dret a la trebellinica s'extingeix per renncia expressa o tcita.
S'entn renunciada si, amb coneixement d'aquest dret, el fiduciari o els
seus hereus lliuren al fidecomissari la possessi de l'herncia.

304
Article 232 del C.S.
Noms t dret a la quarta trebellinica l'hereu fiduciari que adquireix en
primer lloc l'herncia fidecomesa, el qual pot detreure-la tan bon punt
acceptada i satisfets, consignats o fianats totalment els seus deutes,
crregues i llegtimes, exclosa la del fiduciari, si fos el cas. L'esmentat
dret es transmet als hereus del fiduciari. Si aquest, podent detreure-la,
no ho fa i manifesta la seva voluntat d'afavorir amb ella el fidecomissari
immediat gravat, aquest la pot detreure en el seu dia, i aix
successivament.
Article 233 del C.S.
La trebellinica consisteix en la quarta part dels bns relictes pel
fidecomitent, deduts els seus deutes, les despeses de la seva darrera
malaltia, d'enterrament i funeral, les d'inventari i de defensa dels bns
hereditaris, els llegats per a fins piadosos, benfics o docents i les
llegtimes causades, dhuc la del fiduciari que sigui legitimari. El
fiduciari cohereu t dret a una part de la trebellinica proporcional a la
seva quota hereditria fidecomesa.
Per a determinar la trebellinica no s'inclouen en l'herncia els bns
perduts i els deterioraments soferts per cas fortut desprs de mort el
testador i abans de detreta o reclamada la trebellinica. No sn
imputables els fruits percebuts per l'hereu fiduciari.
La detracci pot sser efectuada d'un cop o en diverses vegades, en
diners o en altres bns de l'herncia que no siguin els de millor
condici, i s regida pel que disposen els articles 218 i 219.
De la trebellinica encara no percebuda han sser dedudes les
indemnitzacions que, si escau, el fiduciari hagi d'abonar per les
responsabilitats que en aquesta qualitat hagi contret.
Article 234 del C.S
Si abans de deferir-se el fidecoms el fiduciari no ha detret la quarta
trebellinica, ell o els seus causahavents poden exigir-ne el pagament
al fidecomissari, amb els interessos venuts d'en de la reclamaci
judicial.
El fidecomissari ha de formar un lot suficient de bns de l'herncia
fidecomesa per a adjudicar-lo en pagament de la trebellinica, el qual
ha de contenir proporcionalment, en tant que sigui possible, bns
hereditaris de la mateixa espcie i de la mateixa qualitat, estimats tots
per llur valor al temps de
morir el fidecomitent.
Tan bon punt aquest lot ha estat format, el fidecomissari pot optar per
satisfer la trebellinica en diners en la quantitat corresponent al valor
actual dels bns components del dit lot, per ats llur estat material en
morir el fidecomitent.
- Que se trate de una sustitucin fideicomisaria universal. Lo deduce la doctrina del
empleo del trmino heredero.
- Que el llamado a la herencia con el gravamen fideicomisario, la acepte en estos
trminos. Slo se puede detraer la cuarta trevelinica una sola vez el fiduciario, no el
fideicomisario.

305
Pero si el fiduciario muere sin haber detraido la cuarta trevelinica, y sin haber
renunciado a ella, su derecho se transmite a sus herederos e incluso a un tercero, segn el
232.
- Que el fiduciario haya practicado un inventario de la herencia fideicomisaria
segn el 230.
- Que el fideicomitente no haya prohibido su detraccin. Si lo hace, ha de hacerlo en
heredamiento o testamento.
b) Clculo de la cuarta trevelinica. Consiste en la cuarta parte de los bienes
relictos una vez deducidas las deudas, segn el 233.
- No se pueden incluir los bienes perdidos y los deterioros sufridos por caso fortuito
despus de la muerte del testador y antes de detraer o reclamar la cuarta trevelinica.
- De la cuarta trevelinica no percibida, se han de deducir las indemnizaciones que
en su caso el fiduciario tenga que abonar por las responsabilidades que haya contrado
como tal, segn el 233.4.
- Puede ser efectuada de una vez o en diversos plazos, y en dinero u otros bienes
de la herencia, adems el heredero fiduciario puede percibir la cuarta trevelinica, segn
el 232, una vez ha satisfecho, consignado o afianzado las deudas, cargas y legtimas.
Posicin jurdica del fideicomisario:
1) Facultades mientras no se ha deferido el fideicomiso. Resultan del:
Article 227 del C.S.
Mentre el fidecoms no sigui deferit al fidecomissari, aquest pot
alienar, gravar, renunciar i assenyalar per a l'embargament el seu dret
d'adquirir l'herncia o el llegat fidecomesos. L'alienaci, el gravamen o
l'embargament s'han de limitar als bns que li corresponguin en deferirse el fidecoms. Si en la substituci condicional hom no arribava a
deferir el fidecoms, els expressats actes queden sense efecte.
Durant aquest perode de pendncia del fidecoms, els fidecomissaris,
o si s el cas el curador, bns. Tamb poden impugnar judicialment els
actes de disposici atorgats pel fiduciari, per mentre no es defereixi el
fidecoms les sentncies que donin lloc a la impugnaci nicament
poden sser executades en la mesura necessria per a salvaguardar
immediatament els interessos dels fidecomissaris.
- Pueden enajenar, gravar, renunciar, etc., su derecho en la herencia.
- Pueden impugnar actos de disposicin realizados por el fiduciario.
2) Segn el:
Article 235 del C.S.
Venut el termini o complerta la condici, t lloc la delaci del
fidecoms a favor del fidecomissari que no ha renunciat abans el seu
dret.
Per a adquirir l'herncia o el llegat fidecomesos no cal l'acceptaci del
fidecomissari, per aquest, mentre no els accepti expressament o
tcita, pot renunciar-los.
En la delaci fidecomissria successiva hom considera que la nova
delaci ha tingut lloc al temps de frustrar-se l'anterior.

306
se defiere el fideicomiso a favor del fideicomisario, vencido el trmino o cumplida la
condicin.
No hace falta la aceptacin del fideicomisario, pero puede renunciarlo, segn el
235, mientras no lo acepte expresamente.
Conforme al:
Article 237 del C.S.
Deferit el fidecoms, el fiduciari o els seus hereus han de lliurar la
possessi de l'herncia o el llegat fidecomesos al fidecomissari dins
els trenta dies naturals segents a aquell en qu rebin el requeriment
notarial o judicial corresponent. Si no ho realitzen, tenen la
consideraci de mers detentors i no fan seus els fruits a partir d'aquell
moment, i el fidecomissari en pot recaptar la possessi dhuc
mitjanant l'interdicte d'adquirir. Si dins el dit termini el fiduciari o els
seus hereus
requereixen notarialment al fidecomissari la constituci d'un dret de
retenci de conformitat amb la Llei per a algun dels crdits a que fa
referncia l'article 240, i n'assenyalen l'import, poden retenir la dita
possessi.
una vez deferido el fideicomiso, el fiduciario o sus herederos deben entregar el objeto del
fideicomiso al fideicomisario.
3) Deberes del fideicomisario.
- Responde de una serie de deudas, conforme al:
Article 239 del C.S.
L'hereu fidecomissari respon, des que adquireix el fidecoms, dels
deutes i les crregues hereditaris que no han estat pagats amb bns de
l'herncia, dels deutes legalment contrets per l'hereu fiduciari a crrec
del mateix fidecoms i dels que determina l'article segent.
Nogensmenys, l'hereu fidecomissari pot acceptar a benefici d'inventari
l'herncia fidecomesa, en el qual cas els terminis compten des de la
delaci del fidecoms, i li aprofita l'inventari que legalment hagi pres
l'hereu fiduciari, si ha acceptat l'herncia amb el dit benefici.
pero en este mismo artculo, en el segundo prrafo, se dice que puede aceptar la herencia
a beneficio de inventario.
- Tiene que pagar ciertos crditos que puede tener contra el fiduciario, recogidos en
el:
Article 240 del C.S.
Tan bon punt deferit el fidecoms, el fiduciari o els seus hereus tenen
dret a exigir al fidecomissari:
1r El lliurament o l'abonament de les millores o les incorporacions
efectuades a crrec del fiduciari en els termes previstos en l'article 215.
2n El reemborsament de les despeses pagades pel fiduciari que siguin
a crrec del fidecoms.
3r El reintegrament de les quantitats que el fiduciari hagi satisfet a

307
crrec seu per ra de deutes i crregues hereditries, llegtimes, llegats
a crrec de l'herncia, ampliacions de capital social i altres conceptes
anlegs.
4t El cobrament dels crdits exigibles que el fiduciari tingui pendents
de cobrament contra el fidecomitent.
El fiduciari no pot pretendre interessos per aquestes quantitats mentre
no les reclami judicialment.
Para asegurar el pago efectivo de estos crditos, segn el 237.2 (atrs) y el:
Article 238 del C.S.
Subsisteix el dret de retenci que estableix l'article anterior mentre la
quantitat total fixada no ha estat consignada, fianada o satisfeta, de
resultes de la seva posterior comprovaci definitiva. La garantia pot
sser personal, pignoratcia o hipotecria. Aquesta ltima pot sser
constituda sobre immobles del fidecoms condicional.
se reconoce al fiduciario un derecho de retencin de la herencia hasta que la cantidad total
no haya sido consignada, afianzada o satisfecha, a resultas de su ulterior comprobacin
definitiva.
4) Puede impugnar actos realizados por el fiduciario. Estos actos se pueden
impugnar en dos momentos distintos:
a) Antes de la delacin, segn el 227 (visto atrs)
b) Una vez haya sido adquirido el fideicomiso.
Cabe impugnar dichos actos conforme al:
Article 241 del C.S.
Un cop adquirit el fidecoms, el fidecomissari pot impugnar per
ineficaos tots els actes alienaci i de gravamen que el fiduciari hagi
efectuat en frau o perjudici de l'herncia o el llegat fidecomesos, i
reivindicar els bns alienats o gravats indegudament a efectes de la
substituci condicional, sens perjudici del que disposen l'article 225 i la
Llei hipotecria, per no pot reclamar els fruits anteriors.
En el:
Article 242 del C.S
Els actes alienaci i de gravamen a qu es refereix l'article anterior sn
eficaos en tant que siguin imputables als conceptes a qu el fiduciari o
els seus hereus tinguin dret o que acreditin contra el fidecoms, en
deferir-se aquest, segons l'article 240, i en la mesura que ho permeti la
quantitat total a qu el fiduciari tingui dret pels conceptes indicats,
desprs de deduir tot el que hagi d'indemnitzar per les seves
responsabilitats en el fidecoms.
En cas que la quantitat indicada no cobreixi el valor dels bns realitzats
i els gravmens imposats, referits sempre a l'estimaci que tenien en
sser atorgats, nicament se sostenen com a eficaos els que, per
ordre cronolgic de ms antiguitat, cpiguen en aquella quantitat, amb
preferncia dels atorgats a ttol oners en escriptura o documents
pblics a favor d'adquirents que no hagin tingut

308
coneixement, sense culpa, per part d'ells, del gravamen fidecomissari
no inscrit en el Registre de la Propietat. D'igual preferncia gaudeixen
els actes atorgats amb la simple invocaci de fer valer aquesta
imputaci, baldament no s'han complert els requisits prescrits en els
articles 218 i 219.
Els tercers adquirents poden oposar aquesta imputaci a les accions
que, segons aquest article, pugui exercitar el fidecomissari. En cas que
aquest negui simplement l'existncia dels expressats crdits o drets del
fiduciari, n'incumbeix la prova als tercers adquirents, que fan valer la
imputaci.
se prevn unos casos en que los actos del fiduciario, en principio, parecen impugnables
conforme al 241, pero que se consideran eficaces, segn el 242.
FIDEICOMISO DE RESIDUO
Es una modalidad de la sustitucin fideicomisaria, que se caracteriza porque se
amplan de forma notable las facultades dispositivas del fiduciario.
En esta modalidad, el fiduciario, aparte de las facultades otorgadas por la ley, tiene
ms facultades dispositivas que slo puede ejercitar por actos intervivos o a ttulo oneroso,
y slo si el fideicomitente lo autoriza puede realizar actos de mera liberalidad que no sean
por causa de muerte.
Segn los:
Article 244.1 del C.S.
L'hereu o el legatari gravats de fidecoms de residu, ultra les facultats
de tot fiduciari subjecte a fidecoms, poden realitzar, respecte als bns
de l'herncia o el llegat, els actes segents:
1r Alienar-los, gravar-los o disposar-ne d'altra manera per actes entre
vius a ttol oners, en concepte de lliures del fidecoms.
Article 246 del C.S.
Si el fidecomitent l'autoritza expressament, el fiduciari pot fer
donacions o altres actes de mera liberalitat que no siguin per causa de
mort.
L'adquisici de bns en virtut d'aquests actes s en concepte de lliure.
Si el fiduciari fa s de la facultat de revocar que s'ha reservat, els bns
resten subjectes al gravamen fidecomissari.
Salvant que el fidecomitent disposi altrament, queden lliures els bns
mobles fidecomesos, o llurs subrogats, que al temps de deferir-se el
fidecoms estiguin incorporats o destinats materialment per voluntat
del fiduciari al seu propi patrimoni, o que siguin possets per altres
persones pblicament i pacficament com a seus, a sabuda del fiduciari.
Article 247.1 del C.S.
1. La substituci fidecomissria de residu subordinada al fet que, en
morir el fiduciari, quedin de l'herncia o el llegat bns dels quals aquest
no hagi disposat, el faculta per a disposar, per actes entre vius a ttol
oners, en concepte de lliures, de tots els bns del fidecoms, sense
limitaci altra que la derivada, si s el cas, del nmero primer de
l'article 245, i per a fer seus el fiduciari els diners i els bns que
s'obtinguin per efecte dels dits actes dispositius.

309
No puede el fiduciario realizar actos dispositivos mortis causa.
Hay que distinguir dos modalidades:
Fideicomiso de residuo eo quod supererit, segn los:
Article 244 del C.S.
L'hereu o el legatari gravats de fidecoms de residu, ultra les facultats
de tot fiduciari subjecte a fidecoms, poden realitzar, respecte als bns
de l'herncia o el llegat, els actes segents:
1r Alienar-los, gravar-los o disposar-ne d'altra manera per actes entre
vius a ttol oners, en concepte de lliures del fidecoms.
2n Transformar-los, esmerar-los o consumir-los per a la satisfacci de
les seves necessitats prpies i les de la seva famlia, sense haver de
procedir a llur reposici.
Si el testador noms autoritza la venda, pot, de ms a ms, realitzar els
actes expressats en el pargraf anterior.
Article 245 del C.S.
La facultat dispositiva esmentada en l'article anterior resta subjecta a
les regles segents:
1a Actuen les especials limitacions, els terminis, les condicions i les
altres prevencions lcites que estableixi el testador.
Llevat de voluntat contrria del testador, si faculta el fiduciari per a
disposar, amb autoritzaci de la persona o de les persones designades
a l'efecte, queda lliure d'aquesta limitaci si les dites persones han
mort, han renunciat o han quedat incapacitades, tret que resulti sser
una altra la voluntat del causant. A aquestes persones, els sn
aplicables els preceptes relatius als marmessors particulars, en tant
que ho permetin la naturalesa i la durada indefinida de la missi que els
ha estat encomanada.
2a El gravamen fidecomissari subsisteix no solament sobre els
mateixos bns relictes pel testador que el fiduciari conservi en sser
deferit el fidecoms, sin tamb sobre els diners o els bns que per
subrogaci real han reemplaat els altres bns fidecomesos, sia o no
per efecte de la dita facultat dispositiva del fiduciari, que s'estn tamb
als bns subrogats.
3a Si el fidecoms de residu s d'herncia, el fiduciari no pot alienar o
gravar la quarta part dels bns hereditaris, que queda reservada per a
desprs de la seva mort a favor dels fidecomissaris que en aquella ra
existeixin, els quals en vida del fiduciari, poden demanar llur
determinaci, conformement a les regles de la reclamaci de la quarta
trebellinica. El fidecomitent pot eliminar aquesta limitaci.
S'entn que l'ha eliminada si ha autoritzat expressament el fiduciari per
a disposar de la totalitat dels bns fidecomesos o per a lliurar-los.
4a En l'exercici de les seves facultats dispositives, el fiduciari ha
d'actuar de bona fe, sense nim de defraudar el fidecoms.
que se caracteriza por:

310
- Opera la subrogacin real, segn el 245.2.
- Al menos, cuando este fideicomiso es de herencia, una cuarta parte de los bienes
hereditarios han de pasar al fideicomisario, salvo que el testador haya dispuesto lo
contrario, segn el 245.3.
Significa que lo que deba de quedar se le pasar al fideicomisario. Algo, hay un
mnimo que debe de pasar al fideicomisario.
Fideicomiso de residuo si aliquid supererit, segn el:
Article 247 del C.S.
La substituci fidecomissria de residu subordinada al fet que, en
morir el fiduciari, quedin de l'herncia o el llegat bns dels quals aquest
no hagi disposat, el faculta per a disposar, per actes entre vius a ttol
oners, en concepte de lliures, de tots els bns del fidecoms, sense
limitaci altra que la derivada, si s el cas, del nmero primer de
l'article 245, i per a fer seus el fiduciari els diners i els bns que
s'obtinguin per efecte dels dits actes dispositius.
Aix que aqu s'ordena s aplicat a la substituci fidecomissria de
residu quan el testador la circumscriu expressament a la resta dels
bns d'una herncia o un llegat que el fiduciari conserva en deferir-se
el fidecoms perqu no n'ha disposat.
Per tal que s'entengui que un fidecoms de residu s d'aquesta classe,
cal que la voluntat del testador no ofereixi dubtes.
Se caracteriza porque no opera la subrogacin real y el fiduciario puede disponer
de todos los bienes del fideicomisario en concepto de libres.
Pasar algo al fideicomisario si es que queda algo .
Distinta es la sustitucin preventiva de residuo, a la que se dedican los:
Article 250 del C.S.
S'entn que s establerta substituci preventiva de residu en el cas a
qu es refereix el pargraf tercer de l'article 243, i tamb quan el
testador, en previsi que algun hereu o legatari mori sense deixar hereu
voluntari, crida una o mes persones per tal que a la mort d'aquelles
facin seus els bns que hagin adquirit amb aquest carcter del testador
i dels quals no hagin disposat per actes entre vius, donaci, instituci
d'hereu, llegat o una altra liberalitat.
La delaci a favor dels substituts preventius de residu solament t lloc
si l'hereu o el legatari moren intestats, i s'entn que aix ha ocorregut
quan moren sense testament o amb testament que sigui nul, revocat o
inefica, o si per una altra causa l'hereu institut no arriba a succeir-los,
llevat que sigui una altra la voluntat del testador. La substituci no t
lloc si moren amb hereu institut en heretament que arribi a sser, per
preval la substituci preventiva de residu en cas sser l'hereu o legatari
substitut cnjuge del causant que, ensems amb aquest, hagi atorgat
heretament preventiu.
Article 251 del C.S.
En totes les modalitats de la substituci preventiva de residu, els bns
dels quals l'hereu o el legatari no hagin disposat per actes entre vius o

311
per causa de mort sn adquirits pels substituts preventius de residu
com a successors del testador.
Salvant la disposici expressa del testador, queden exclosos de la
substituci aquells bns a qu es refereix el darrer pargraf de l'article
246.
La substituci preventiva de residu enclou la vulgar tcita si el testador
no estableix el contrari, i resta sense efecte per renncia o indignitat
successria de tots els substituts, o pel fet de premorir tots aquests a
l'hereu o al legatari substituts.
que se entiende establecida en dos casos:
1) El previsto en el 243.3 que nos remite al 250. En este caso el fiduciario est
autorizado por el testador para disponer libremente de bienes de la herencia o legados,
por actos intervivos a ttulo gratuito u oneroso, o por causa de muerte, pero designa el
testador sustituto o sustitutos para el caso de que el primer instituido no haya dispuesto de
todos los bienes.
2) Cuando el testador en previsin de que algn heredero o legatario, muera sin
dejar heredero voluntario, llama a una o ms personas para que a la muerte de sus
herederos o legatarios, los bienes hagan trnsito a stos ltimos, con lo que se pretende
evitar la apertura de la sucesin intestada.
La delacin a favor de la sustitucin preventiva de residuo slo tiene lugar si el
heredero o legatario mueren intestados.

312
TEMA 14 LOS LEGADOS
La normativa especfica se contiene en los artculos 252 a 307 del Codi de
Successions.
1) Diferencias ms relevantes entre la institucin de heredero y el legado:
a) Igual que en derecho comn el legado es una atribucin patrimonial a ttulo
particular, mientras que en el caso del heredamiento es a ttulo universal.
b) Los legados, segn el:
Article 262.1 del C.S.
Els llegats poden sser disposats eficament sota termini o condici
suspensius o resolutoris.
pueden someterse a trmino o condicin, suspensiva o resolutoria.
c) Mientras el heredero ha de aceptar la herencia para adquirirla, segn el:
Article 5 del C.S.
L'herncia deferida, l'adquireix l'hereu amb la seva acceptaci, per
els efectes d'aquesta es retrotrauen al moment de la mort del causant.
en el caso del legado no es necesaria la aceptacin para adquirirlo, sino que con la
delacin se entiende aceptado, otra cosa es que pueda renunciarse mientras no se acepta.
La aceptacin lo que consigue es consolidar la delacin, segn el:
Article 267 del C.S.
Per la delaci, el legatari adquireix de ple dret la propietat de la cosa
objecte del llegat deficcia real, i es converteix en creditor de la
persona gravada si el llegat s eficcia obligacional, sens perjudici de
poder-los renunciar.
El legatari que accepta expressament o en forma tcita el llegat
consolida la seva adquisici, per si el repudia es considera com si no
li hagus estat deferit, i l'objecte del llegat queda absorbit en herncia o
el patrimoni de la persona gravada, llevat que actu la substituci vulgar
o el dret d'acrixer.
En el llegat eficcia real subjecte a condici suspensiva, els efectes de
la delaci es retrotrauen al temps de la mort del testador, per sense
que el legatari pugui exigir els fruits o les rendes anteriors.
Si la condici suspensiva s potestativa del legatari, el seu compliment
parcial no implica delaci parcial del llegat, per si hi ha una pluralitat
de legataris es defereix la part que els correspon als legataris que vagin
complint parcialment la condici. Si aquesta s indivisible, n'hi ha prou
que la compleixi qualsevol legatari.
Es por esto, que el legado que ha sido deferido pero no aceptado, ni repudiado, se
transmite a los herederos del legatario, segn el:
Article 269.2 del C.S.
2. El llegat deferit i no acceptat ni repudiat per mort del legatari es
transmet als seus hereus amb la mateixa facultat d'acceptar-lo o de
repudiar-lo, llevat de voluntat contrria del testador o llevat que es
tracti de llegats d'usdefruit, de renda, de pensi vitalcia o altres de
carcter personalssim. Cas que existeixi una pluralitat d'hereus,

313
cadascun pot repudiar o acceptar la seva part corresponent.
2) Tiene la consideracin de legado sea cual sea la denominacin que se le haya
dado mediante las siguientes instituciones:
a) La atribucin hecha al heredero instituido en usufructo y al heredero instituido en
cosa cierta cuando concurre con un heredero universal, segn los:
Article 138 del C.S.
L'hereu o els hereus instituts solament en cosa certa, quan
concorren amb hereus o hereus instituts sense aquesta assignaci en
sn simples legataris.
Si l'hereu nic o tots els hereus instituts ho sn en cosa certa, en
sn estimats prelegataris i, exclusi feta de la cosa o de les coses
certes, tenen el carcter d'hereus universals per parts iguals, si sn
ms d'un.
Article 140 del C.S.
L'hereu institut en usdefruit s'equipara a l'hereu institut en cosa
certa. En conseqncia, si concorre amb hereu universal s legatari.
Si no hi concorre, per per a desprs de la seva mort hi ha institut
un altre hereu, t el carcter d'hereu fiduciari, i l'hereu posterior
t el de substitut fidecomissari condicional.
Si no hi ha institut hereu posterior ni hereu universal, o l'institut no
arriba a sser-ho, l'hereu institut en usdefruit esdev hereu universal,
pur i lliure.
b) Los fideicomisos particulares o singulares, conforme al:
Article 184.1 del C.S.
Tenen la consideraci de llegats i es regeixen per les normes d'aquests
els fidecomisos imposats a l'hereu l'objecte dels quals son bns o
drets singulars o conjunts de coses, empreses o bns anlegs, o un
usdefruit, baldament sigui universal, o sobre part alquota de l'herncia.
Si el fidecoms s de part alquota i no de quota hereditria, t la
consideraci de llegat de part alquota.
c) Aunque no se trate propiamente de legados, se rigen supletoriamente por las
normas de los legados:
1) Las atribuciones de los usufructos pactados en las capitulaciones a favor de
cnyuges.
2) Los sealamientos o asignaciones de legtimas o de dote dispuestos tambin en
captulos, segn el:
Article 252.2 del C.S.
Les normes d'aquest captol s'apliquen supletriament a les atribucions
d'usdefruit pactades en captols matrimonials a favor de cnjuges, en
tant que ho permetin llur naturalesa i llur irrevocabilitat, i als
assenyalaments i assignacions de llegtimes o de dots disposats tamb
en captols.
3) A las donaciones por causa de muerte en las materias previstas en el:
Article 392 del C.S.
Les donacions per causa de mort no poden sser universals i es
regeixen per les normes dels llegats tocant a: les causes

314
d'incapacitat per a succeir i d'indignitat successria declarada del
donatari; el dret preferent dels creditors hereditaris per al cobrament
de llurs crdits; el dret d'acrixer entre els donataris; la possibilitat
de substituci vulgar del donatari; les condicions, les crregues,
els fidecomisos i els modes imposats al donatari, i la prdua
posterior dels bns donats. En tota altra cosa, es regeixen per les
normes de les donacions entre vius, en tant que ho permeti llur
naturalesa especial.
4) Al modo, conforme al:
Article 165.4 del C.S.
Les normes referents als llegats s'apliquen tamb als modes, sempre
que ho permeti la seva especial naturalesa.
SUJETOS Y OBJETO
Sujetos:
Igual que en derecho comn entran en juego tres sujetos:
Disponente. Los ttulos de que se puede servir el disponente son: testamento,
codicilo, memoria testamentaria, heredamiento, donacin por causa de muerte y
estipulaciones en favor de un tercero.
Gravado. Es aquel a quien se impone el legado, y puede serlo cualquier persona
que por causa de muerte y voluntad del testador obtenga algn beneficio patrimonial,
segn el:
Article 259 del C.S.
Poden sser gravats amb llegats els hereus, testamentaris o abintestat,
els legataris i els fidecomissaris, els donataris per donaci per causa
de mort i, en general, qualsevol persona que per causa de mort i per
voluntat del testador obtingui algun benefici patrimonial. Tamb podr
ser gravat el tercer beneficiari amb l'estipulaci que amb una altra
persona hagi celebrat el testador en
contemplaci de la seva mort i reservant-se la lliure designaci i el
canvi de beneficiari. Aquest llegat no s reduble per ra de llegtima.
El testador tamb pot gravar amb llegats el seu hereu institut en
heretament, si en aquest s'estableix una reserva per a testar, i sempre
en la mesura que aquesta reserva ho permeti.
s suficient que la persona gravada amb el llegat estigui determinada
en el moment d'sser exigible el llegat.
que menciona en particular a: heredero testamentario, abintestato o heredamiento;
legatario, con lo que estamos ante la figura del sublegado; fideicomisario; donatario por
causa de muerte; el tercero beneficiario de una estipulacin por causa de muerte, de esto
ltimo, el ejemplo tpico es el beneficiario de un seguro de vida.
Cabe la posibilidad de que haya pluralidad de gravados. Corresponde al testador
decidir como se distribuye entre ellos la carga, pero si no dice nada, segn el:
Article 260.2 del C.S.
Cadascuna de les persones gravades amb un mateix llegat ho s en

315
proporci a la respectiva quota hereditria o en proporci a l'import del
que obtingui segons l'article anterior, llevat tamb de voluntat contrria
del testador. No obstant aix, i llevat tamb el cas que sigui una altra la
voluntat del testador, en el llegat ordenat a crrec de dues o mes
persones alternativament, responen solidriament del compliment del
llegat, amb facultat per part de qui l'hagi complert per a exigir a les
altres el reintegrament de la seva part.
prev una distribucin proporcional de la carga.
Si se ha ordenado alternativamente, entonces responden de forma solidaria.
Favorecido o legatario.
Requisitos:
1) Existencia. Si premuere el legatario al causante, el legado es ineficaz, segn el:
Article 254.1 del C.S.
s inefica el llegat ordenat a favor de persona que ja ha mort al
moment de morir el testador.
no obstante, cabe que el legatario no haya llegado a nacer o que ni siquiera haya sido
concebido. En este caso se considera que el legado esta sujeto a condicin, segn el:
Article 254.2 del C.S.
s efica el llegat a favor de persona encara no nascuda ni concebuda
al temps de morir el testador, posat que arribi a nixer, i tamb el
disposat a favor del legatari determinable per un esdeveniment futur i
racionalment possible expressat pel testador. En ambds casos hom
entn que aix enclou una condici suspensiva del llegat.
2) El legatario ha de tener capacidad, que es la misma que se exige al heredero.
3) Que el legatario est determinado o sea determinable.
Pluralidad de legatarios:
A falta de disposicin del testador, en este sentido, el legado se distribuye por partes
iguales, segn el:
Article 256.1 del C.S.
Llevat voluntat contrria del testador, el llegat ordenat conjuntament a
favor de diferents persones els correspon per part iguals, encara que si
haguessin estat instituts hereus fossin desiguals llurs quotes
hereditries.
Tambin cabe el legado a favor de quien sea nombrado heredero: Estamos
ante la figura del prelegado. Ambos ttulos son independientes, autnomos, y por eso,
segn el:
Article 268.3 del C.S.
L'hereu afavorit amb un llegat pot acceptar herncia i repudiar el llegat,
i inversament.
el heredero favorecido puede aceptar el legado y repudiar la herencia, y a la inversa.
Objeto:
Cabe legar cualquier tipo de bien. Ahora bien, se suele exigir al objeto del legado los
caracteres que se predican de la prestacin como objeto de las obligaciones, segn el:

316
Article 261 del C.S.
Pot sser objecte de llegat tot all que pugui atribuir al legatari un
benefici patrimonial i no sigui contrari a les lleis.
L'objecte del llegat ha sser determinat o, almenys, han de resultar de
la mateixa disposici els fets o les circumstncies que el facin
determinable al temps del seu compliment. Si l'objecte del llegat sn
coses futures de possible existncia, s'entn que sn llegades per al
cas que existeixin al temps en que s'ha de complir el llegat o en el
temps que racionalment s'esperaven.
El testador pot encomanar a l'arbitri d'equitat d'un tercer la
determinaci del llegat i de la seva subsistncia, sempre que en els
esmentats casos el testador expressi la finalitat del llegat. Per complir
aquest encrrec, el tercer gaudeix del termini que estableix l'article 319.
El legatari pot demanar al jutge que decideixi, en cas de silenci o de
manca evident a l'equitat per part del tercer.
- Patrimonialidad.
- Posibilidad.
- Licitud.
- Que este determinado o sea determinable. Segn el 261.3, la determinacin del
legado se le puede encomendar a un tercero.
CLASES
Entre otros posibles criterios se clasifican en funcin de su eficacia y de su objeto.
Por su eficacia pueden ser de: eficacia real y eficacia obligacional.
Esta tradicional distincin se recoge en el:
Article 253 del C.S.
Es poden ordenar llegats amb eficcia real o amb eficcia obligacional.
Tenen eficcia real quan, per la sola virtualitat del llegat adquireix el
legatari bns o drets reals o de crdit, determinats i propis del testador,
que no s'extingeixin per la seva mort, i tamb quan el legatari adquireix
un dret real que per ra del mateix llegat es constitueix sobre cosa
prpia del testador.
El llegat t eficcia obligacional quan el testador imposa a la persona
gravada amb aquell una determinada prestaci de lliurar, fer o no fer a
favor del legatari. Si la prestaci s de lliurar els bns o drets que en
compliment del llegat ha d'adquirir el legatari es consideren adquirits
directament del testador.
El legado de eficacia real confiere al legatario la propiedad de un bien o la
titularidad de derechos reales. stos, son adquiridos ipso iure por el legatario.
En general, no puede tomar la posesin de los bienes por su propia autoridad.
Los legados de eficacia obligacional son aquellos que slo atribuyen al legatario
un derecho de crdito para exigir del gravado la realizacin de la prestacin en que
consiste el legado.
Por su objeto, pueden ser:
- De cosa propia del testador. Es el caso tpico del legado de eficacia real. En este
tipo de legados la cosa debe de entregarse en el estado que tena al abrirse la sucesin,
con sus accesorios y con los frutos producidos desde entonces, segn los:

317
Article 265
Els llegats es defereixen al legatari a la mort del testador; per, si s'han
ordenat sota condici suspensiva, la delaci t lloc quan la condici es
compleix.
En el llegat ordenat a favor de persona encara no concebuda al moment
de la mort del testador o quan la personalitat del legatari s'ha de
determinar per un fet futur, la delaci es produeix quan t lloc el
naixement o es produeix el fet que determina la personalitat del legatari.
No obstant aix, si el llegat est subjecte a termini o condici
suspensius, nicament es defereix el llegat a favor dels qui
han nascut o han estat concebuts, o dels qui estan determinats en
arribar el termini o complir-se la condici.
El llegat de cosa futura de possible existncia es defereix quan la cosa
arriba a existir al temps que racionalment es preveia o al fixat pel
testador. El legatari transmet aquest dret als seus successors, encara
que mori amb anterioritat, sempre que hagi sobreviscut al testador.
Article 266
La delaci dels llegats s efica, amb independncia que l'hereu gravat
amb aquests accepti o repudi herncia. Aix no obstant, resta inefica
el llegat que per la seva prpia naturalesa, o per disposici del testador,
nicament podia o havia de complir l'hereu gravat que l'hagi repudiat.
El legatari no pot exigir el compliment del llegat amb eficcia
obligacional a l'hereu gravat amb el mateix llegat mentre aquest no
accepti herncia, per pot exercir el dret que s'estableix a l'article 28.
Article 270
Deferit el llegat i escolat el termini o acabada, si escau, la ra legal de
demora, la persona gravada ha de lliurar la cosa o el dret real objecte
del llegat amb eficcia real, o ha de complir les obligacions que el llegat
li imposa, i ha de fer-ho a crrec seu i sota la seva responsabilitat,
sense lliurament ni abonament de fruits, rendes o interessos anteriors a
la reclamaci judicial del llegat, llevat els eficcia real, a partir de la
delaci o del venciment del termini, sens perjudici del que la llei o el
testador disposin.
En el subllegat, el legatari gravat amb un llegat solament ha de complirlo quan percebi el seu.
- De cosa ajena del testador. En principio, dado que se admiten los legados
obligacionales nada se opone a que se pueda legar algo que no es un bien del disponente.
El Codi de Successions se refiere a las siguientes situaciones:
1) Legado de cosa propia de un tercero. Es eficaz, si se acredita, segn el:
Article 285 del C.S.
El llegat de cosa determinada prpia del gravat o d'un tercer s
inefica, llevat que la voluntat del testador sigui d'atribuir la cosa a
l'afavorit dhuc per al cas que no formi part de la seva herncia. En
aquest darrer cas, el gravat est obligat a adquirir la cosa del tercer i a
transmetre-la al legatari.

318
Si el gravat no pot adquirir la cosa objecte del llegat, o se li n'exigeix un
preu o una contraprestaci desproporcionats, pot alliberar-se'n
mitjanant el pagament del just valor de la cosa llegada.
que la voluntad del disponente fue la de atribuir la cosa legada aunque no formara parte de
su herencia.
Como se trata de un legado obligacional el gravado debe de adquirir la cosa legada
y transmitirla al legatario, y de no ser posible, pagar su justo valor.
2) Legado de cosa propia del gravado. Rige lo previsto en el supuesto anterior,
segn el 285 y el:
Article 286 del C.S.
Si la cosa objecte del llegat no pertanyia al testador quan aquest va
atorgar el testament, per n's propietari al temps de la seva mort, el
llegat s vlid.
3) Legado que consiste en cosa que slo es parcialmente del disponente o del
gravado.
En este caso, segn el:
Article 287 del C.S.
Quan el testador o el gravat noms tenen una part en la cosa objecte
del llegat o un dret sobre aquesta mateixa cosa, el llegat s efica
nicament respecte a aquesta part o aquest dret, llevat que resulti clara
la voluntat de llegar la cosa enterament.
el legado es eficaz, slo en esa parte propia del gravado, salvo que resulte clara la
voluntad de legar la cosa por entero.
4) Legado de cosa propia del legatario.
En el:
Article 288 del C.S.
El llegat d'una cosa que al temps d'atorgar-se el testament ja era
propietat del legatari s inefica, si la cosa s encara de la seva
propietat al moment d'obrir-se la successi.
se dice que el legado de cosa propia del legatario es ineficaz. En otro caso se considerar
como legado de cosa ajena.
Si el disponente leg una cosa propia o ajena, que despus es adquirida por el
legatario, el legado se extingue, salvo si esa cosa la adquiri un tercero a ttulo oneroso,
porque en este caso, segn el:
Article 307.3 del C.S.
Queda tamb extingit el llegat de cosa certa si, desprs d'sser ordenat,
s adquirit pel mateix legatari, per si l'adquireix a ttol oners de
persona que no fos el testador, s'entn que ha estat llegat el preu que
se n'ha pagat com a contraprestaci.

319

se entiende que lo que ha sido legado es el precio que se ha pagado al legatario como
contraprestacin.
- Legado de cosa genrica.
Es un legado obligacional y puede ordenarse, segn el:
Article 294 del C.S.
El testador pot ordenar un llegat de cosa genrica, encara que no hi
hagi coses d'aquest gnere a l'herncia.
La determinaci de la cosa llegada pot correspondre a un tercer o al
legatari, si aix ho estableix el testador; si aquest no ho ha previst, la
facultat de determinaci correspon a la persona gravada amb el llegat,
que ha de lliurar una cosa que no sigui de qualitat inferior ni superior,
excepte si en el patrimoni hereditari sols existeix una cosa que
compleixi les condicions genriques previstes pel testador, en el qual
cas el gravat no pot lliurar-ne una altra.
aunque no haya cosas de ese gnero en la herencia.
Hay que compararlo con el:
Artculo 875 del Cdigo Civil
El legado de cosa mueble genrica ser vlido aunque no haya cosas de
su gnero en la herencia.
El legado de cosa inmueble no determinada slo ser vlido si la hubiere
de su gnero en la herencia.
La eleccin ser del heredero quien cumplir con dar una cosa que no
sea de la calidad inferior ni de la superior.
La determinacin o especificacin puede encomendarse a un tercero o al mismo
legatario si as lo establece el testador, pero si ste no dice nada, la facultad de
determinacin corresponde al gravado, segn el 294 (visto atrs).
- Legado de crdito y de liberacin de deuda. Segn el:
Article 291 del C.S.
El llegat d'un crdit o d'alliberament d'un deute sols s efica en la part
del crdit o del deute subsistent al temps de la mort del testador.
L'hereu resta obligat a lliurar al legatari els documents i els ttols dels
crdits que es trobin en el patrimoni del testador i, en el llegat
d'alliberament, a donar carta de pagament.
el disponente cede un crdito, y en el caso de la liberacin de deuda, se le condona la
deuda al deudor.
- Legado de deuda. Es el legado que ordena un deudor a favor de su acreedor. El
problema est en saber s el legado se ha de considerar hecha en pago de lo que se debe
o no. En derecho cataln, se dice en el:
Article 292 del C.S.
Si el testador, sense fer esment del deute, ordena un llegat a favor del
seu creditor, hom presumeix que el llegat no s'ha fet per tal de pagar el

320
crdit del legatari.
que salvo que se diga, se presume que el legado no se ha hecho para pagar el crdito del
legatario. Hay que tener presente el:
Article 301 del C.S.
En el llegat ordenat a favor del creditor, del seu propi crdit contra el
testador, la repudiaci del llegat no implica, per ella mateixa, la
renncia del crdit. Si el crdit no ha existit mai, hom entn que ha
estat disposat un llegat ordinari de crdit pel mateix import. El llegat s
inefica si el testador creia errniament que era deutor de l'esmentat
crdit i si va manifestar que dubtava si el devia o no.
- Legado de prestaciones peridicas. Se trata de un legado obligacional, y son de
este tipo los legados de alimentos, de educacin y de pensiones peridicas, segn el:

Article 299 del C.S.


En el llegat de pensions peridiques sense expressar-ne la quantia,
s'entn que s la mateixa que el testador ha pagat durant la seva vida al
legatari. Si no s aix, es considera com un llegat d'aliments.
El llegat d'una quantitat de diners o d'una quantitat de coses fungibles
que s'hagin de prestar peridicament faculta l'afavorit per a exigir el
primer perode des de la mort del testador i el legatari t dret a la
totalitat de la prestaci en curs encara que mori abans de finir el
perode comenat.
-Legado de parte alcuota. Se trata de un legado obligacional y que atribuye al
legatario simplemente un crdito de valor.
Tiene derecho a una parte del valor de la herencia.
El heredero puede optar por pagar este legado con bienes de la herencia o con
dinero, pues se rige por las normas de las obligaciones.
Este legatrio no responde de las deudas de la herencia, pero si aparecen nuevas
deudas habr que reajustar lo que se le entreg.
INEFICACIA Y REDUCCIN DE LOS LEGADOS
Ineficacia: Bajo el ttulo genrico de ineficacia de los legados la doctrina suele
incluir la nulidad, la revocacin, la imposibilidad y la reduccin de los legados.
Nulidad: Puede resultar de la falta de capacidad del legatario; de vicios de la
voluntad del disponente; o de las propias caractersticas del objeto del legado, segn los:
Article 126.2 i 4 del C.S.
2. Sn nuls la instituci d'hereu, el llegat i les altres disposicions
contingudes en acte de darrera voluntat quan l'hereu, el legatari o la
persona afavorida estan afectats per una prohibici de succeir o sn
declarats indignes.
4. Sn nuls la instituci d'hereu, el llegat i les altres disposicions que
s'hagin atorgat amb error en la persona o en l'objecte, engany,
violncia i intimidaci greu i en els casos en qu resulti que s'han
atorgat per error en els motius si del testament resulta que el testador

321
no l'hauria atorgat si hagus conegut l'error.
Article 261 del C.S.
Pot sser objecte de llegat tot all que pugui atribuir al legatari un
benefici patrimonial i no sigui contrari a les lleis.
L'objecte del llegat ha sser determinat o, almenys, han de resultar de
la mateixa disposici els fets o les circumstncies que el facin
determinable al temps del seu compliment. Si l'objecte del llegat sn
coses futures de possible existncia, s'entn que sn llegades per al
cas que existeixin al temps en que s'ha de complir el llegat o en el
temps que racionalment s'esperaven.
El testador pot encomanar a l'arbitri d'equitat d'un tercer la
determinaci del llegat i de la seva subsistncia, sempre que en els
esmentats casos el testador expressi la finalitat del llegat. Per complir
aquest encrrec, el tercer gaudeix del termini que estableix l'article 319.
El legatari pot demanar al jutge que decideixi, en cas de silenci o de
manca evident a l'equitat per part del tercer.
Para apreciar la concurrencia de una causa de nulidad y por aplicacin del principio
del favor testamenti, no se atiende al momento en que el legado se ordena, sino al
momento en que se defiere, segn el:
Article 306.1 del C.S.
Els llegats nuls quan es varen ordenar sn vlids si al moment sser
deferits ha desaparegut la causa de nullitat.
Revocacin:
La revocacin de los legados puede derivar de causas generales, como la
revocacin del testamento, o de causas especficas previstas por la ley, segn el:
Article 306 del C.S.
Els llegats nuls quan es varen ordenar sn vlids si al moment sser
deferits ha desaparegut la causa de nullitat.
La revocaci que en termes generals fa el testador de tots els llegats
que ha disposat, llevat que la faci en testament, no afecta els llegats
d'aliments, que requereixen una revocaci especial.
S'entn que ha estat revocat el llegat quan el testador aliena a ttol
oners o gratut la cosa que n's objecte, encara que sigui nulla
alienaci, o quan el testador torna a adquirir la cosa, llevat que el
legatari, en aquest cas, demostri que el testador va fer la readquisici
amb la finalitat de rehabilitar el llegat.
No hi ha revocaci si el testador readquireix la cosa per dret de redimir
en les vendes a carta de grcia que ell hagi atorgat. Tampoc implica
revocaci del llegat alienaci per expropiaci o execuci forosa o per
causa de permuta o d'aportaci a societat, llevat que l'hereu demostri
que la intenci del causant era de revocar el llegat. En els casos abans
esmentats, queda subrogat en el b llegat el que s'ha rebut a canvi.

322
Venuda a carta de grcia la cosa llegada sense readquirir-la el testador,
s'entn que ha estat llegat el dret de redimir.
Puede ser revocacin expresa y revocacin no expresa.
La revocacin expresa puede formularse en trminos generales o de forma
especial. Del 306 se desprende que la revocacin del legado de alimentos se ha de hacer
de forma especial.
La revocacin no expresa. El caso ms tpico es la enajenacin onerosa o gratuita
de la cosa legada.
Imposibilidad. Se ve en el:
Article 307
El llegat s'extingeix en quedar la cosa fora del comer, per prdua de la
cosa o per impossibilitat de la prestaci, si succeeixen abans de la
delaci i sense culpa de la persona gravada.
El canvi d'espcie o la transformaci substancial de la cosa moble
llegada que li faci perdre la forma o la denominaci s'equipara a la
prdua i extingeix el llegat, llevat que es pugui deduir que la voluntat
del testador era de llegar en substituci la cosa nova o, si escau, una
part indivisa d'ella, o la indemnitzaci que sigui escaient en els casos
d'adjunci o de commixti.
Queda tamb extingit el llegat de cosa certa si, desprs d'sser ordenat,
s adquirit pel mateix legatari, per si l'adquireix a ttol oners de
personaque no fos el testador, s'entn que ha estat llegat el preu que
se n'ha pagat com a contraprestaci.
Reduccin:
Los legados cuyo valor exceda de lo que obtenga por causa de muerte la persona gravada
por los mismos son reducibles por ineficaces, salvo que se cumplan a sabiendas, segn el:
Article 273 del C.S.
Els llegats el valor dels quals excedeixi el que obtingui per causa de
mort la persona gravada per voluntat del testador sn reduibles per
ineficaos, llevat que el gravat els compleixi ntegrament sabent que
sn excessius. Quan s procedent la quarta falcdia, s'aplica el que
disposen els articles segents.
La reducci no afecta els llegats imputables a la llegtima en la part que
cobreixen la del legatari que sigui legitimari, ni els que no siguin
redubles per falcdia.
L'hereu pot fer valer aquesta reducci encara que no hagi acceptat
l'herncia a benefici d'inventari o no tingui dret a falcdia.
En cualquier caso el heredero excesivamente gravado con legados podra tener
motivos para no aceptar la herencia, por ello con el fin de estimularle a aceptar, el:
Article 274 del C.S.
L'hereu al qual per ra dels llegats no quedi lliure la quarta part de
l'actiu hereditari lquid t dret a retenir en propietat la dita part,
anomenada falcdia, i amb aquesta finalitat els llegats poden sser
reduts en la mesura necessria.
El testador pot prohibir la retenci de la quarta falcdia i ordenar les

323
regles que hagin de regir-la, per no pot imposar una determinada
valoraci als elements que hagin de servir de base per a calcular-la.
Solament pot detreure la falcdia l'hereu que adquireix herncia en
primer lloc, baldament ho sigui per virtut de substituci vulgar, pupillar
o exemplar.
Per a exercitar aquest dret, l'hereu ha de practicar inventari de herncia
en el temps i en la forma preceptuats per a la trebellinica.
y siguientes acogen la vieja institucin de:
La cuarta falcidia:
Cuestiones:
1) Beneficiarios:
Lo es el heredero, testamentario o intestado y segn algn autor, tambin el
contractual. Si hay varios herederos, cada uno puede retener la cuarta parte de la cuota
que le corresponda, segn el:
Article 275 del C.S.
Si sn diversos els hereus, cada un pot retenir per falcdia la quarta
part de la quota respectiva en l'actiu hereditari, i aix encara que,
sumats tots els llegats disposats pel testador, no excedeixin les tres
quartes parts del total valor hereditari lquid.
Adems, ha de tratarse del heredero que adquiere la herencia en primer lugar,
segn el 274.3 (visto atrs).
2) La cuarta falcidia se rige por el principio de la autonoma de la voluntad:
Puede ser excluida por el testador, expresa o tcitamente, e incluso el testamento
puede prever las reglas que deben de regirla, ahora bien, en el 274.2 (visto atrs), pero lo
que no puede hacer es imponer una determinada valoracin o los elementos que deben de
servir de base para determinarla.
Adems, en cuanto al beneficiario, puede en todo caso renunciar a la cuarta
falcidia, expresa o tcitamente, segn el:
Article 282.3 del C.S.
El dret a la falcdia s'extingeix per la seva renncia expressa o tcita,
que hom estima produda quan l'hereu gravat lliura o compleix
ntegrament, sabent-ho, el llegat excessiu, sense reclamar la falcdia.
3) Rgimen para su detraccin:
a) Que se practique un inventario en tiempo y forma, conforme a las reglas de la
cuarta trevelinica, segn el 274.4 (visto atrs).
b) Que en su caso, los legados sean reducibles. En principio son todos reducibles ,
salvo los regulados en el:
Article 278.2 del C.S.
2. Sn exceptuats de la reducci: els llegats de deute propi del testador,
encara que sigui per restituci de dot; els que sn a favor de legitimaris
en concepte o pagament de llur llegtima en la part que la cobreixin; els
d'aliments, i els que el testador disposa que es compleixin sense cap
reducci.

324
4) Clculo de la cuarta falcidia: Para calcularla se toma como base el Activo
hereditario lquido y los legados reducibles, conforme a lo previsto en el:
Article 276 del C.S.
Per a determinar la quarta falcdia i calcular el percentatge de reducci
dels llegats, hom pren per base l'actiu hereditari lquid i els llegats
reduibles, amb llurs corresponents estimacions i les imputacions,
conformement als articles segents.
La reduccin de los legados ser proporcional, segn el:
Article 280.1 del C.S.
La reducci de llegats ha sser feta en proporci de llur valor
respectant les preferncies de pagament disposades pel causant.
o su valor respectivo, respetando las preferencias de pago dispuestas por el causante.
5) Su compatibilidad con la legtima y con la cuarta trevelinica. Si se trata de un
heredero que adems es legitimario, se pueden compatibilizar.
Respecto de la cuarta trevelinica, la doctrina entiende que primero se reduce la
cuarta falcidia, luego las legtimas y del resto se detrae la cuarta trevelinica.
La compatibilidad se recoge en el:
Article 282 del C.S.
L'hereu gravat excessivament amb llegats, que sigui al seu torn
legitimari del causant, t dret a falcdia a ms de la seva llegtima.
L'hereu fiduciari gravat amb llegats no t dret sin a una quarta per
trebellinica i falcdia, per la part proporcional de cada una d'elles.
El dret a la falcdia s'extingeix per la seva renncia expressa o tcita,
que hom estima produda quan l'hereu gravat lliura o compleix
ntegrament, sabent-ho, el llegat excessiu, sense reclamar la falcdia.
LAS DONACIONES MORTIS CAUSA
Son una institucin de naturaleza jurdica compleja porque participan de una parte
de los negocios jurdicos mortis causa, como se desprende de su propia denominacin;
del requisito de que el donatario sobreviva al donante, segn el:
Article 393 del C.S.
Les donacions atorgades sota la condici suspensiva de sobreviure
el donatari al donant tenen el carcter de donacions per causa de
mort, i estan subjectes al rgim d'aquestes, sens perjudici de les
disposicions en matria d'heretaments.
y de su posible revocacin por la sola voluntad del donante, segn el:
Article 366 del C.S
L'hereu respon personalment del pagament de la llegtima i del
suplement d'aquesta.
El dret a la llegtima no autoritza per a promoure el judici de
testamentaria, per el legitimari pot demanar que sigui anotada
preventivament en el Registre de la Propietat la demanda de
reclamaci de la llegtima o del suplement d'aquesta.
En canvi, la llegtima no dna lloc per ella mateixa a cap altre

325
assentament en l'esmentat Registre, llevat de l'anotaci preventiva
del llegat, si esqueia.
pero por otro lado, tambin participan de la naturaleza de los negocios jurdicos intervivos,
ya que se constituyen mediante acuerdo de donante y donatario, segn el:
Article 394 del C.S.
Pot atorgar donacions per causa de mort el qui t capacitat per a
testar; per, en cas de no sser atorgades en escriptura pblica,
noms sn vlides si el donant s major d'edat. Pot acceptar-les el
donatari amb capacitat per a contractar o els seus representants
legals.

1) Rgimen jurdico:
Segn el:
Article 392 del C.S.
Les donacions per causa de mort no poden sser universals i es
regeixen per les normes dels llegats tocant a: les causes
d'incapacitat per a succeir i d'indignitat successria declarada del
donatari; el dret preferent dels creditors hereditaris per al cobrament
de llurs crdits; el dret d'acrixer entre els donataris; la possibilitat
de substituci vulgar del donatari; les condicions, les crregues,
els fidecomisos i els modes imposats al donatari, i la prdua
posterior dels bns donats. En tota altra cosa, es regeixen per les
normes de les donacions entre vius, en tant que ho permeti llur
naturalesa especial.
se rigen por:
a) Lo dispuesto por el donante.
b) Por la normativa especfica sobre donaciones por causa de muerte (392-396 del
C.S.).
c) Por las normas de los legados en las materias a que se refiere el 392.
d) Por la normas de las donaciones del 340 y 341 de la Compilacin.
e) Por el Cdigo Civil, en lo no regulado (hay quien dice que se regir respecto a la
forma).
2) Requisitos de capacidad:
Article 394 del C.S.
Pot atorgar donacions per causa de mort el qui t capacitat per a
testar; per, en cas de no sser atorgades en escriptura pblica,
noms sn vlides si el donant s major d'edat. Pot acceptar-les el
donatari amb capacitat per a contractar o els seus representants
legals.
3) Efectos:
Article 395 del C.S.
En morir el donant, el donatari fa seus els bns donats,
independentment que l'hereu accepti l'herncia i de la validesa o
subsistncia del testament del donant o de les seves disposicions. El
donatari es pot possessionar dels dits bns sense necessitat de
lliurament per l'hereu o pel marmessor.
La transmissi de la propietat de la cosa donada est supeditada
al fet que quedi definitivament ferma la donaci, fora que la
voluntat de les parts sigui de transmissi immediata sota la

326
condici resolutria de revocaci o premorincia del donatari.
De este precepto se desprende que se producen desde el momento de la muerte
del causante, de manera automtica, con independencia de las vicisitudes de la sucesin.
4) Ineficacia: Adems de por las causas generales de la ineficacia, la donacin
mortis causa, puede producir efectos, segn el:
Article 396 del C.S.
Les donacions per causa de mort resten sense efecte si el donant les
revoca expressament en escriptura pblica, testament o codicil; si
aliena o llega els bns donats; si atorga amb posterioritat heretament
no prelatiu, des del moment en qu aquell produeix efecte; si el
donatari
premor al donant, i si aquest no pereix amb ocasi de l'especial perill
determinant de la donaci.
por:
a) Revocacin expresa que ha de hacerse en escritura pblica, testamento o
codicilo.
b) Revocacin tcita, cuando se produzca por alguno de los siguientes actos del
396:
- Si el donante enajena o lega los bienes donados.
- Si otorga con posterioridad heredamiento no prelativo.
c) Si el donatario premuere al donante.
d) Si el donante no perece con ocasin del especial peligro que determin la
donacin.
DISPOSICIONES MODALES Y PROHIBICIONES DE DISPONER
Disposiciones modales:
Concepto: Son aquellas en las que se impone un modo.
Conforme al:
Article 161 del C.S.
El mode permet al testador imposar a l'hereu i al legatari, o a llurs
substituts, una crrega, una destinaci o una limitaci, que, per la
finalitat a que respon, no atribueix altres drets que el de demanar-ne el
compliment, sense que redundi en profit directe de qui pot demanar-lo.
Si el testador atribueix qualsevol dret diferent a favor d'una persona o
persones determinades, s'entn que ha disposat un llegat o una altra
disposici per causa de mort, i no pas un mode, encara que el
testador es valgui d'aquesta expressi.
Per al cas de dubte sobre si el testador ha imposat una condici o un
mode, o una simple recomanaci, es dona preferncia respectivament,
al mode o a la recomanaci.
se puede definir el modo como una carga que puede imponer el causante en testamento,
heredamiento, codicilo y memoria testamentaria a los herederos, legatarios y a los
donatarios por causa de muerte, que consiste en que el beneficiado con una disposicin
mortis causa otorgada a su favor y gravado con el modo, realice una prestacin a favor
del propio disponente o de un tercero.

327

Caracteres:
1) Obligatoriedad, pues se impone a la persona gravada, que lo ha de cumplir.
2) Accesoriedad, pues siempre es una disposicin accesoria a una atribucin
patrimonial.
3) Se impone en inters ajeno del gravado, y no puede el disponente pedir
directamente su cumplimiento. Si se concediera accin al beneficiado estaramos ante un
legado u otra disposicin por causa de muerte, segn el 161 (visto atrs).
4) Slo se puede imponer en los actos de liberalidad.
5) En caso de duda sobre si lo que se impone en el testamento es una condicin o
un modo, o una simple recomendacin, en el 161.2 (visto atrs), se da preferencia a la
recomendacin, o se da preferencia al modo, si se duda entre ste y la condicin.
Personas legitimadas:
Article 162 del C.S.
Poden exigir el compliment dels modes: el marmessor; l'hereu respecte
al mode imposat a altres partcips en l'herncia; el legatari gravat amb
un llegat subjecte a mode; el cohereu o collegatari respecte als modes
imposats a tots o a determinats cohereus i collegataris, i les persones
que amb aquesta finalitat hagi nomenat el testador.
Cumplimiento e incumplimiento del modo:
Hay que destacar segn los:
Article 164 del C.S.
El testador pot assegurar el compliment dels modes facultant els
marmessors per a llur compliment, o mitjanant caucions de
compliment, sancions a l'obligat o altres mesures escaients.
No s'entn prpiament ordenat un mode si el testador vol garantir-ne el
compliment mitjanant condici suspensiva de la instituci d'hereu o
del llegat.
El testador pot imposar un fidecoms a l'hereu institut o al legatari
gravat amb un mode per al cas que aquest sigui incomplet per causes
imputables al gravat amb la disposici modal.
L'incompliment per culpa del legatari subjecte al mode faculta la
persona gravada pel llegat per a demanar-ne la restituci, sempre que
es demostri que el compliment del mode va sser motiu determinant del
llegat.
Al gravat amb un mode encara no complert per culpa seva que exerciti
qualsevol acci fonamentada en el seu carcter d'hereu o legatari se li
pot oposar, amb la finalitat de suspendre l'exercici de l'acci, l'excepci
de mode no complert.
Article 165 del C.S.
El mode de compliment impossible o illcit es t per no ordenat, per
sense que aix impliqui la ineficcia de la instituci d'hereu o del llegat
gravats amb el mode, llevat que el seu compliment fos el motiu
determinant de la instituci.

328
No es considera que el mode sigui de compliment impossible quan es
pot assolir la mateixa finalitat que perseguia el testador, encara que en
un grau inferior o en termes diferents dels que havia ordenat. En aquest
cas, a instncies de la persona gravada amb el mode o de qualsevol de
les persones legitimades per a demanar-ne el compliment, el jutge
competent pot decretar, en expedient de jurisdicci voluntria, la
commutaci o la conversi del mode. Quan el mode t carcter benfic
o docent, els rgans administratius corresponents n'han d'acordar la
commutaci o la conversi.
Tamb es pot demanar la commutaci o la conversi quan comporta
greus dificultats el compliment del mode en els termes previstos pel
testador o quan, modificant-ne el compliment, es pot assolir una utilitat
molt ms gran.
Les normes referents als llegats s'apliquen tamb als modes, sempre
que ho permeti la seva especial naturalesa.
1) El cumplimiento del modo puede ser voluntario o forzoso.
2) Segn el 164.1, el testamento puede asegurar el cumplimiento del modo
facultando para ello al albacea o estableciendo garantas, etc..
3) Segn el 165.1, el modo de cumplimiento imposible o ilcito se tendr por no
ordenado, salvo que su cumplimiento fuera el motivo determinante de la institucin.
4) La conmutacin del modo, que tiene lugar cuando se cumple el modo de forma
distinta de la inicialmente prevista, segn el 165.2 y 3.
Prohibiciones de disponer:
Es una de las posibles modalidades de las disposiciones modales, segn el:
Article 166 del C.S.
La prohibici o la limitaci de disposar impliquen una minva de la facultat
dispositiva dels bns i nicament sn eficaces si sn temporals
i no
poden excedir els lmits establerts per a la substituci
fidecomissria.
Si la prohibici est condicionada a l'autoritzaci d'una o diverses
persones, perd eficcia quan aquella o totes moren, renuncien o
esdevenen incapaces, llevat que sigui una altra la voluntat del causant.
Les simples recomanacions de no disposar no tenen eficcia jurdica.
que imponen al sucesor una prohibicin o limitacin de disponer de los bienes hereditarios.
Su regulacin en el Codi de Successions se caracteriza por:
1) nicamente son eficaces si son temporales.
2) No pueden exceder de los lmites establecidos para la sustitucin fideicomisaria.
3) Si la prohibicin est condicionada a la autorizacin de una o diversas personas,
pierde eficacia cuando esas personas mueren, renuncian o devienen incapaces, salvo que
sea otra la voluntad del causante, segn el 166.2.
4) Las simples recomendaciones de no disponer no tienen eficacia jurdica.
Adems de estos caracteres, la doctrina destaca:
a) Que razones constitucionales exigen que la imposicin de una prohibicin de
disponer obedezca a una razn lcita, ya que se trata de la exclusin de una de las
facultades del dominio, lo que slo puede hacerse de forma justificada.

329
b) Cuando la prohibicin no respeta los lmites temporales, o cuando no tenga una
razn vlida, la prohibicin no tendr validez, por lo que la institucin ser pura y no tendr
limitacin. Si lo que sucede es que se sobrepasan los lmites impuestos a las sustituciones
fideicomisarias la prohibicin ser eficaz en lo que no excede de esos lmites.

330
TEMA 15 LOS HEREDAMIENTOS
Concepto:
Es el pacto sucesorio destinado a la designacin de heredero que ha de ser
otorgada en captulos matrimoniales, por lo que resulta del:
Article 67 del C.S.
L'heretament, instituci contractual d'hereu, solament pot sser
atorgat en captols matrimonials, personalment o mitjanant poder
especial.
Els heretaments poden sser atorgats a favor de qualsevol dels
contraents o d'ambds; dels fills o descendents d'aquests, i dels
contraents entre ells amb carcter mutual.
Poden atorgar heretament les persones majors d'edat.
Nogensmenys, per a poder atorgar heretaments preventius s suficient
la capacitat per a contreure matrimoni.
Caracteres:
Se ven en el 67 y en los:
Article 68 del C.S.
En els heretaments hom pot estipular tota mena de condicions,
limitacions, substitucions, fidecomisos i reversions lcites, nomenar
administradors i marmessors i confiar, en general, a d'altres
persones tota mena d'encrrecs o funcions, amb la mateixa amplitud
que en els testaments.
Article 69
L'usdefruit universal que es reserva l'heretant o adquireix el
cnjuge supervivent sobre els bns del dit heretant en virtut de
l'heretament, o per pacte adjunt convingut en captols matrimonials
que aquell hagi atorgat, autoritza l'usufructuari per a regir i governar la
casa i tots els seus bns.
Ultra les facultats inherents a tot usdefruit, correspon a l'usufructuari:
1r Pagar les llegtimes i, si escau, els dots amb els bns de l'herncia,
per amb el beneplcit de l'hereu si cal alienar o adjudicar en
pagament o gravar bns mobles d'especial valor o bns immobles.
2n Realitzar millores necessries i tils.
3r Alienar el mobiliari i els semovents que estimi necessari amb
l'obligaci de reposar-los en la mesura que sigui possible i
aconsellable.
L'usufructuari ha de:
1r Donar, amb crrec a l'usdefruit, aliments a l'hereu, al seu consort i als
fills de l'heretant i de l'hereu que visquin a la casa, i proporcionarlos uns coneixements i preparaci d'acord amb el seu rang familiar.
2n Permetre en el seu usdefruit les disminucions necessries per
a dotar i acomodar els susdits fills, i perqu l'hereu efectu en els bns
usufructuats les obres de conservaci encara que siguin
extraordinries, i les millores tils que cregui convenients, mentre no
minvin sensiblement l'usdefruit.
3r Posar en coneixement de l'hereu, dins el ms curt termini
possible, tota usurpaci o novetat danyosa contra els bns de
l'herncia.
4t Defensar, a costa seva, la possessi dels bns, i exercitar les
accions corresponents.
Aquest usdefruit s inalienable, sens perjudici que, amb el

331
consentiment dels nus propietaris, siguin alienats bns determinats,
amb subsistncia de l'usdefruit sobre els bns subrogats no destinats a
millorar el patrimoni o a pagar deutes i llegtimes. Solament s
embargable la part dels fruits que excedeixi el necessari per a
atendre les obligacions prpies de l'usdefruit.
Article 70
L'heretament vlid revoca el testament, el codicil, la memria
testamentria i la donaci per causa de mort anteriors al seu
atorgament. Els posteriors solament sn eficaos en la mesura que
permeti la reserva per a testar o els bns expressament exclosos de
l'heretament.
En cap cas els heretaments no queden sense efecte per causa de
preterici ni per supervivncia o supervenci de fills, sens perjudici del
dret dels legitimaris a reclamar llur llegtima.
1) Se trata de un negocio jurdico que es bilateral o plurilateral.
2) Como regla general es personalsimo, porque ha de ser otorgado personalmente
o mediante poder especial.
3) Es un negocio jurdico solemne porque se otorga en captulos mediante escritura
pblica.
4) Es irrevocable.
5) Es un negocio jurdico mortis causa, porque con el mismo, el causante persigue,
fundamentalmente, regular el destino post mortem de sus bienes.
6) Es contenido esencial del mismo la institucin de heredero.
DOCTRINA GENERAL. CLASES Y RGIMEN JURDICO.
Distinguir:
A) Heredamiento a favor de los contrayentes.
B) Heredamiento a favor de los hijos de los contrayentes.
C) Heredamientos mutuales.
1) El heredamiento a favor de los contrayentes, se regula en los artculos 71 a 89
del Codi de Successions. Son aquellos que permiten al heredante instituir como heredero
de manera irrevocable a la otra parte contratante.
Como aspectos ms importantes de su regulacin general hay que destacar:
a) Conforme al:
Article 76 del C.S.
Mort l'heretant, el contraent a favor del qual hagi estat atorgat
l'heretament s hereu i no pot repudiar l'herncia, per pot fer s del
benefici d'inventari en el temps i en la forma previstos en aquesta llei,
benefici que compta des de la mort de l'heretant.
muerto el heredante, el contrayente nombrado heredero lo es efectivamente y no puede
renunciar a la herencia, ahora bien, puede hacer uso del beneficio de inventario.
b) El heredante puede revocar el heredamiento si el heredante incurre en alguna
causa de indignidad, segn el:

Article 77 del C.S.


En els heretaments a favor dels contraents, la indignitat successria
noms t lloc per les causes previstes en els supsits 1r, 2n, 3r i 5 de
l'article 11.
Si l'hereu incorre en alguna de les damunt dites causes d'indignitat,

332
l'heretant pot revocar l'heretament, per en cas d'existir fills del
matrimoni en consideraci al qual aquell hagi estat atorgat, o
descendents de fills premorts, el susdit heretament subsisteix a favor
dels esmentats fills o descendents. L'heretant pot elegir entre ells,
mitjanant escriptura pblica, que s irrevocable, o en testament, el
nou hereu, i imposar a l'elegit o els elegits les condicions, les
limitacions, les substitucions i els fidecomisos que estimi pertinents a
favor dels altres fills o descendents de fills premorts de l'hereu
indigne.
Si l'heretant, coneixent les causes d'indignitat, mor sense haver fet
revocaci, s'entn que les ha remeses, i l'heretament resta
subsistent. Si no les ha conegudes, aquest queda sense efecte
respecte al fill indigne, per subsisteix a favor dels seus fills o
descendents en la forma ordenada en el mateix heretament o, en
defecte d'aquest, pel que preveu l'heretament pur o preventiu
ordenat per l'hereu indigne i, si manquen les dites prevencions,
per parts iguals entre tots els fills, segons les normes de la
representaci successria.
En tots els supsits anteriors, subsisteixen els drets reconeguts en
els captols matrimonials a favor d'altres persones, dhuc del consort
de l'hereu indigne, amb la limitaci prevista en el pargraf segon
de l'article 83 respecte a l'usdefruit.
c) Adems, cuando lo aconseja la conducta del heredero, y concurran las
circunstancias del:
Article 78 del C.S.
En els heretaments a favor dels contraents, l'heretant, amb
l'aquiescncia de les persones necessries per a la
modificaci dels captols, tret de l'hereu o, si s'escau, dels fills que el
substitueixin en l'heretament, pot, quan a judici seu ho aconsella la
conducta d'aquests, imposar-los, en qualsevol temps i mitjanant
escriptura pblica, limitacions, prohibicions de disposar, fidecomisos i
pactes reversionals, i dhuc designar administrador dels bns
heretats.
el heredante puede imponer en cualquier tiempo y mediante escritura pblica, limitaciones,
prohibiciones de disponer, fideicomisos, pactos reversionales e incluso designar
administrador.
Modalidades:
1) Heredamiento simple o de herencia, que es aquel cuyo rgimen jurdico se
caracteriza por:
a) Confiere al instituido, segn el:
Article 79.1 del C.S.
1. L'heretament simple confereix nicament la qualitat d'hereu
contractual, que s inalienable i inembargable.
nicamente la condicin irrevocable de heredero.
b) El heredante conserva la propiedad de sus bienes, pero se limitan sus facultades
dispositivas para no frustrar la perspectiva sucesoria del instituido, segn el:
Article 79.2 del C.S.

333
2. L'heretant conserva fins a la mort la propietat dels seus bns, per
no en pot disposar a ttol lucratiu sin per fer regals mdics i
liberalitats d's o per llegar all que en l'heretament s'hagi reservat
per a testar, a part la facultat de dotar i d'acomodar els fills i de
disposar a favor d'aquests en els termes previstos a l'article 81.
c) Segn el:
Article 82 del C.S.
L'heretant es pot reservar, per a disposar-ne lliurement en codicil,
memria testamentria o donaci, els bns o la quantitat que en el
mateix heretament s'indiquin.
El tot o la part d'aquells bns de qu l'heretant no ha disposat a la
seva mort s'incorporen a l'heretament.
el heredante se puede reservar, para disponer libremente en codicilo, memoria
testamentaria o donacin los bienes que en el mismo heredamiento se indique.
d) Salvo pacto en contrario, segn el:
Article 83 del C.S.
Llevat de pacte exprs contrari en el mateix heretament, l'hereu, quan
premor a l'heretant, transmet als seus fills, siguin o no siguin del
matrimoni en consideraci del qual hom ha atorgat l'heretament i en la
manera i forma en qu siguin els seus hereus, el seu dret o qualitat
d'hereu contractual. Si els fills hereus de l'hereu premort
abintestat sn diversos, l'heretant pot elegir en escriptura pblica
irrevocable o en testament un d'aquests fills o descendents del fill
premort, com a substitut en l'heretament.
L'heretament queda resolt quan l'hereu premor a l'heretant sense deixar
fills, o si, deixant-ne, cap d'ells no s hereu d'aquell. Nogensmenys,
llevat de pacte contrari, subsisteixen els drets establerts en els
mateixos captols matrimonials a favor del consort de l'hereu
premort, o d'altres persones, per b que l'usdefruit universal que
pugui correspondre a aquell sobre els bns relictes pels heretants
queda, en morir aquest, redut a la meitat.
el derecho o cualidad de heredero contractual se transmite a sus hijos aunque el instituido
premuera al heredante.
2) Heredamiento cumulativo o complejo, es aquel cuyo rgimen jurdico se
caracteriza por:
a) Adems de atribuir al instituido la condicin de heredero contractual, ste
adquiere ya, los bienes que tenga el heredante. Excepciones:
- Bienes muebles de uso personal o adscritos a la explotacin familiar.
- Bienes que se reserve para disponer.
b) Es frecuente el pacto que atribuye al heredante unas facultades dispositivas
limitadas sobre los bienes transmitidos de presente, segn el:
Article 85 del C.S.
En els heretaments cumulatius i en els mixtos els heretants es
poden reservar drets i facultats per a ells o a favor de terceres persones
sobre els bns transmesos de present.
Si manquen bns suficients de lliure disposici i llevat de pacte
contrari, l'heretant t la facultat de gravar o vendre els bns

334
transmesos tota vegada que calgui per a alguna de les finalitats
segents i segons el poder i l'haver de la casa:
1 Satisfer els deutes anteriors a l'atorgament dels captols.
2 Acomodar els seus fills o proporcionar-los coneixements i preparaci
d'acord amb el rang familiar.
3 Realitzar en els bns en qu hom hagi reservat l'usdefruit les
millores tils i les reparacions extraordinries que judiqui
oportunes.
4 Alimentar, en el sentit ms ampli, el mateix heretant i el consort i els
fills.
L'heretant, per a realitzar aquests actes, ha de recaptar l'autoritzaci
de la persona designada a aquest efecte en els captols i, en defecte
seu, la del Jutge competent, segons el que es preveu per als actes
de disposici del fiduciari.
c) Se puede pactar el llamado pacto reversional, segn los:
Article 87 del C.S.
El pacte reversional produeix efectes en complir-se l'eventualitat
prevista, de manera que retornen a l'heretant els bns
transmesos, per sense obligaci de restituir els fruits percebuts. Si
no ha estat previst l'abast de la reversi, s'entn que ha estat
establerta per al cas que l'hereu premori a l'heretant sense deixar fills.
Llevat de pacte contrari, la reversi deixa subsistents el pacte d'unitat
familiar i els usdefruits viduals estipulats a favor de l'altre contraent en
els captols, amb el rang previst en aquests aplicant el que estableix
l'article 83.
Article 88 del C.S.
La reversi pot sser pactada a favor dels atorgants o de qualsevol
altra persona. Quan s'ordena a favor de persona distinta de l'atorgant,
el seu consort o els hereus d'aquell, t la consideraci de
substituci fidecomissria. La reversi a favor de l'heretant no
s'estn als seus hereus, si no ha estat pactat expressament.
La reversi ordenada a favor dels hereus dels heretants s'entn que
s atorgada a favor dels testamentaris, o, si manquen aquests, dels
parents que, en el moment de tenir lloc la reversi resultarien cridats
abintestat a la seva herncia.
Article 89 del C.S.
El pacte reversional no impedeix a l'hereu de reclamar la llegtima que
li correspon.
Els ascendents als quals reverteixen els bns donats en virtut de la
clusula reversional no poden reclamar la llegtima sobre els bns de
lliure disposici de l'hereu compresos en l'heretament.
L'heretant pot deixar sense efecte, en qualsevol temps, el pacte
reversional. S'entn que aix ha tingut lloc si, per testament o en
qualsevol altra forma autntica, confirma com a lliure l'heretament.
Lo normal es que se prevea la reversin de los bienes objeto del heredamiento al
heredante, en el caso de premorir el heredero sin dejar descendencia.
d) Que el heredero aunque premuera al heredante o incurra en causa de indignidad,
segn el:
Article 84.3 del C.S.
3. L'hereu, encara que premori a l'heretant o incorri en causa

335
d'indignitat, transmet als seus successors els bns adquirits de
present per l'heretament cumulatiu i mixt, llevat de pacte reversional.
transmite a sus sucesores los bienes adquiridos de presente.
3) Heredamientos mixto, que segn el:
Article 84 del C.S.
L'heretament mixt s un heretament simple amb donaci singular
de present.
es el heredamiento simple pero con una donacin singular de presente.
Se regulan en la misma seccin que los heredamientos cumulativos y se les aplican
las mismas normas.
B) Los heredamientos a favor de los hijos de los contrayentes se regulan en los
artculos 90 a 98 del Codi de Successions.
Son aquellos que se caracterizan porque con su otorgamiento se instituye heredero
a persona diferente del otorgante. Las nicas personas que pueden ser instituidos
herederos son los hijos de los heredantes.
Hay que destacar:
a) Slo producen efectos si el favorecido o favorecidos sobreviven al heredante,
segn el:
Article 90.1 del C.S.
1. Els heretaments que els contraents atorguen a favor de llurs fills,
siguin purs, preventius o prelatius, solament produeixen efecte si
l'afavorit o els afavorits amb ells sobreviuen a l'heretant. Els sn
aplicables les normes sobre incapacitat i indignitat per a succeir.
b) Conforme al:
Article 91.3 del C.S
3. L'heretant pot revocar els heretaments purs i prelatius per les
causes i en la forma establertes per al desheretament legitimari.
el heredante puede revocar los heredamientos puros y prelativos por las causas y en las
formas establecidas para el desheredamiento legitimario.
Modalidades:
1) Heredamientos puros. En estos se ordena una institucin hereditaria a favor, bien
del hijo que rena las condiciones previstas por los heredantes, o bien del hijo que designe
el consorte superviviente, o los dos parientes que hayan recibido el encargo conforme a
los:
Article 148 del C.S.
El cnjuge pot instituir hereu el descendent que el seu consort
supervivent elegeixi entre els fills comuns i llurs descendents encara
que visqui el seu ascendent o pot instituir-los en les parts iguals o
desiguals que el cnjuge supervivent estimi convenient. En all que
no sigui previst pel testador o el costum regeixen les normes
segents:
1 L'elecci o la distribuci s'ha de fer entre els dits fills i els

336
descendents d'aquests, amb facultat, en cas de distribuci per a limitar
a un o ms fills o descendents la instituci d'hereu i reduir els altres a
la condici de legataris o legitimaris. El consort pot imposar sempre
les condicions, les limitacions de disposar i les substitucions dhuc
fidecomissries i preventives de residu que estimi oportunes, posat
que els afavorits siguin fills o descendents del testador i no
contradiguin les disposades per aquest.
2 L'elecci o la distribuci s'ha d'efectuar expressant que hom fa s
d'una tal facultat, llevat que aix resulti clarament de la mateixa
distribuci o elecci. Noms es pot fer en testament, heretament o
escriptura pblica, i en aquests dos darrers casos s irrevocable.
3 L'herncia no s deferida fins que queda efectuada l'elecci o la
distribuci, per abans d'elles el cnjuge supervivent pot fixar i pagar
les llegtimes i els llegats.
Si el cnjuge supervivent mor sense haver fet l'elecci o la
distribuci, o renuncia en escriptura pblica a la facultat d'efectuarles, s'aplica, si escau, el que disposa l'article segent, i, si no escau,
l'herncia s deferida als fills per parts iguals, i entren en lloc del
mort els seus descendents per estirps; si manquen aquests, els
hereus del mort solament poden reclamar la llegtima que li hauria
correspost.
Mentre no es defereixi l'herncia, aquesta resta sota la curatela de la
persona o de les persones que a aquest efecte el testador hagi
designat, amb les facultats i limitacions que aquest hagi establert i,
en defecte d'elles, amb les prpies del curador a qu es refereix
l'article 143.
Si falta la designaci del testador, exerceix la curatela el cnjuge
supervivent, el qual t la lliure administraci de l'herncia i plenes
facultats dispositives sobre els bns hereditaris per a llur inversi
en altres bns que quedin subrogats i per a satisfer necessitats
de l'herncia, atendre la seva subsistncia personal, la dels fills i la
dels descendents i pagar deutes, crregues i llegtimes, amb les
limitacions establertes pel testador.
Queden incorporats a l'herncia els fruits i les rendes no consumits en
les atencions esmentades.
Article 149 del C.S.
El testador pot instituir hereu aquell dels seus fills que
elegeixin els dos parents ms prxims, sense individualitzar-los,
encara que no hagi confiat aquesta facultat amb carcter preferent al
consort supervivent, de conformitat amb el que ha estat previst pel
testador o pel costum i, supletriament, d'acord amb les regles
segents:
1 Aquesta facultat d'elecci correspon als dos parents consanguinis,
d'un sexe o de l'altre, que, al temps d'exercir-la, gaudeixin de plena
capacitat per a disposar, no hagin renunciat a una tal facultat i
pertanyin l'un a la lnia paterna i l'altre a la materna i, dins cadascuna
d'elles, el de parentiu ms prxim en relaci amb els fills o els
descendents, i amb preferncia el de ms edat.
2 L'elecci ha de recaure en un dels fills o descendents del fill premort
que els dos parents estimin que s el ms apte per a regir la casa,
sense que li puguin sser imposats gravmens ni limitacions de cap
mena, llevat que el causant ho hagi autoritzat, per s'han d'aplicar
les prelacions que resultin del testament o de captols
matrimonials del causant.
3 Ambds parents efectuen l'elecci personalment, sense que calgui

337
fer-la en un mateix acte.
4 L'elecci ha d'sser feta necessriament en escriptura pblica i no
en testament; s irrevocable, per pot sser reiterada sempre que
l'elegit no vulgui o no pugui sser hereu, dhuc en cas que la
designaci anterior hagus estat feta pel cnjuge supervivent. En cas
de divergncia poden delegar a un tercer l'elecci entre els dos
fills o descendents que hagin designat.
5 L'herncia no s deferida fins que queda efectuada l'elecci.
6 L'elecci ha d'sser feta en el termini fixat pel testador. En defecte
d'aquest, si no s'ha fet dins els cinc anys segents a la mort del
causant, qualsevol interessat en la successi pot requerir els parents
electors perqu la facin en els sis mesos segents al requeriment. Els
parents electors poden obtenir de l'Autoritat Judicial una prrroga per a
fer l'elecci, si hi concorre causa justificada.
Conforme al:
Article 92.2 del C.S
2. L'heretant disposa de les facultats prpies d'un heretament
simple i, a ms, de les que concedeixen els preceptes de la secci
primera d'aquest captol.
el heredante dispone de las facultades propias de un heredamiento simple, y adems, las
que les concede las disposiciones generales previstas en los:
Article 90
Els heretaments que els contraents atorguen a favor de llurs fills,
siguin purs, preventius o prelatius, solament produeixen efecte si
l'afavorit o els afavorits amb ells sobreviuen a l'heretant. Els sn
aplicables les normes sobre incapacitat i indignitat per a
succeir. En cas d'imposar-se una substituci o un fidecoms
regeixen les seves normes.
Article 91
Llevat de pacte contrari, en els heretaments purs i prelatius
l'heretant pot deixar als fills o descendents no afavorits, ultra la
llegtima, un llegat que no excedeixi la meitat de la quota legitimria.
Els efectes dels heretaments a favor dels fills s'estenen a tots els
bns que l'atorgant deixa en morir, qualsevol que sigui el ttol de llur
adquisici.
L'heretant pot revocar els heretaments purs i prelatius per les
causes i en la forma establertes per al desheretament legitimari.
2) Heredamientos preventivos, que se ordenan para evitar la sucesin intestada de
los heredantes, y slo devienen eficaces si el heredante no ha dispuesto voluntariamente
de su patrimonio, segn los:
Article 93 del C.S.
Per mitj de l'heretament preventiu l'heretant institueix un o ms
hereus entre els seus fills nascuts, adoptats o per nixer per al cas
de morir sense successor universal, contractual o testamentari per
qualsevol causa, fins i tot per haver estat destruda, sense
possibilitat de reconstrucci, la disposici atorgada amb posterioritat.
Si l'institut preventivament repudia l'herncia, s incapa o s
declarat indigne de succeir, l'heretament produeix efecte a favor del

338
qui segueix en la crida feta, i aix successivament. Hom no obre la
successi intestada fins a haver esgotat totes les crides.
Si hi ha instituts conjuntament dos o ms fills, baldament no ho
siguin en la mateixa clusula, si per qualsevol causa algun d'ells
no arriba efectivament a sser-ho, la seva quota hereditria vacant
acreix els altres hereus.
Article 94 del C.S.
La instituci d'hereu en heretament preventiu es regeix per les
normes de la instituci testamentria d'hereu, per el tal heretament no
pot sser substitut ni revocat per cap altre d'igual naturalesa.
s directe si l'heretant designa l'institut
nominativament o mitjanant expressi de les seves
circumstncies particulars, i s d'elecci quan confia el nomenament al
consort o als seus parents, de conformitat amb els articles 148 i 149.
3) Heredamiento prelativo, que se otorga con la finalidad de atribuir una preferencia
sucesoria a favor de determinados ascendientes, o bien a favor de los hijos de un primer
matrimonio para el caso de que uno de los padres contraiga ulterior matrimonio y tenga
hijos. Se regulan en los:
Article 95 del C.S.
L'heretament prelatiu constitueix una limitaci de la facultat de
designar hereu que els contraents s'imposen a favor de certs fills,
per sense atribuir-los dret successori directe.
Les disposicions contrries a l'heretament prelatiu sn nulles.
Article 96 del C.S.
La prelaci pot sser de nupcialitat, de grau o d'estirp i, en general,
qualsevol altra de lcita i honesta. Pot tamb sser positiva, quan
els contraents s'obliguen a instituir un fill o diversos de determinats, i
negativa, quan s'obliguin a instituir tots llurs fills o els d'un
determinat grup en les parts que siguin fixades.
La prelaci de nupcialitat s absoluta quan els fills d'un determinat
matrimoni, siguin quines siguin llurs circumstncies, gaudeixen
del dret de preferent instituci als d'un altre, i s relativa si est
subordinada a qualsevol altra prelaci.
Article 97 del C.S.
L'heretament prelatiu s'estima, llevat de pacte contrari, d'estirp, i, en
virtut d'ell, si ha premort algun fill deixant altres descendents,
aquests tenen el mateix dret de preferncia que llur pare. Per a
determinar qualsevol prelaci no han d'sser tingudes en
compte les circumstncies dels nts, sin les del fill premort.
Article 98 del C.S.
L'afavorit per un heretament prelatiu pot renunciar a la prelaci, dhuc
en vida de l'heretant. Aquesta renncia produeix tots els seus
efectes encara que el qui la faci premori a l'heretant deixant fills que,
per una tal causa, haurien de succeir directament a aquest.
C) Los heredamientos mutuales, que se regulan en los:
Article 99 del C.S.
L'heretament mutual constitueix una instituci contractual recproca
d'hereu entre els esposos contraents a favor del que sobrevisqui, amb

339
els efectes de l'heretament simple, per el cnjuge que premor no
transmet als seus successors cap dret derivat de l'heretament mutual.
Hom pot pactar que l'heretament resti sense efecte si el cnjuge
premort mor amb fills comuns, i pot subordinar-lo a qualsevol altra
condici.
Tamb pot pactar-se amb carcter preventiu per al supsit de morir
l'heretant sense haver atorgat cap altra disposici a ttol universal.
Article 100 del C.S.
La successi per heretament mutual resta subjecta a all que s
previst en aquesta llei respecte a la capacitat per a succeir, la
indignitat, les reserves, les llegtimes i totes les altres disposicions
successries en la mesura que ho permeti llur naturalesa especfica.
Son una institucin contractual recproca de heredero, otorgada entre los cnyuges
contrayentes a favor del que sobreviva, que se puede hacer con carcter puro o
condicional, y produce los efectos que la ley atribuye a los heredamientos simples.
El cnyuge que premuere, en principio, no transmite a sus sucesores ningn
derecho derivado del heredamiento mutual, aunque se puede pactar que el heredamiento
quede sin efecto si el cnyuge premuerto deja hijos comunes o puede subordinarse a
cualquier otra condicin.
Hay que entender que el heredamiento mutual deviene ineficaz conforme a los
artculos 100, 132 y 334 del Codi de Successions, y 20.1 del Codi de Famlia, si se declara
nulo el matrimonio, se disuelve por divorcio o existe separacin entre los cnyuges (judicial
o de hecho, esta ltima si existe ruptura de la unidad familiar, se dan las causas que
permiten la separacin judicial o el divorcio, o hay consentimiento expreso mutuo).

340
TEMA 16 LA SUCESIN INTESTADA
En el derecho sucesorio cataln la ley es ttulo de sucesin universal, en defecto de
testamento y heredamiento, segn el:
Article 3 del C.S.
La successi es defereix per heretament, per testament o pel que
disposa la llei.
La successi intestada noms pot tenir lloc en defecte d'hereu
institut i s incompatible amb l'heretament i amb la successi testada
universal.
La successi testada universal noms pot tenir lloc en defecte
d'heretament.
En el:
Article 322 del C.S
La successi intestada s'obre quan mor una persona sense deixar
hereu testamentari o en heretament, o quan el nomenat o els
nomenats no arriben a sser-ho.
se mencionan unos supuestos en los que se abre la sucesin intestada, que son:
a) Cuando el causante muere sin otorgar testamento o heredamiento, o stos son
nulos o ineficaces.
b) Teniendo en cuenta la exigencia de que se ha de nombrar heredero en el
testamento, tambin se abrir la sucesin intestada si la institucin de heredero es nula o
ineficaz.
c) Cuando la vocacin testamentaria o contractual de la herencia queda frustrada.
LA SUCESIN REGULAR INTESTADA
La determinacin de los herederos abintestato tiene lugar por los procedimientos de
la Ley de Enjuiciamiento Civil.
Primero, rige en Catalua, el sistema de sucesin graduum et ordinum que
comporta la clasificacin de los sucesores abintestato en diferentes rdenes:
descendientes, cnyuges, ascendientes y colaterales, y dentro de cada orden en
grados, los cuales determinan la proximidad del parentesco teniendo en cuenta que cada
generacin forma un grado.
El concepto de parentesco se regula en los:
Article 324 del C.S.
La proximitat del parentiu es determina pel nombre de generacions.
Cada generaci forma un grau i cada srie de graus, una lnia. La lnia
pot sser directa o collateral.
La lnia s directa si les persones descendeixen l'una de l'altra, pot
sser descendent i ascendent. La descendent uneix el progenitor
amb els qui en descendeixen.
L'ascendent uneix una persona amb aquelles de les quals descendeix.
La lnia s collateral si les persones no descendeixen l'una de l'altra,
per vnen d'un tronc com.

Article 325
En la lnia directa es computen els graus pel nombre de generacions,

341
descomptant la del progenitor. En la lnia collateral, es fa sumant les
generacions de cada branca que surt del tronc com.
La delacin hereditaria tiene lugar siguiendo un orden de prelacin diferente al del
Cdigo Civil, pues heredan:
1) Los descendientes.
2) Los cnyuges.
3) Los ascendientes.
4) Los colaterales.
5) La Generalitat.
Dentro de cada orden el llamado de grado ms prximo excluye a los otros, con la
salvedad del derecho de representacin, y si no hay diversas personas llamadas a la
sucesin dentro del mismo orden y con el mismo grado la herencia se defiere
conjuntamente a todos ellos.
Si alguno de ellos no llega a ser heredero su cuota acrece a los otros, dejando a
salvo el derecho de representacin, segn los:
Article 326 del C.S
En la successi intestada, el cridat de grau ms prxim exclou els
altres, llevat dels casos en qu es procedent el dret de representaci.
Article 327 del C.S
Si cap dels parents ms prxims cridats per la llei no arriba a sser
hereu per qualsevol causa o s apartat de l'herncia per indignitat
successria, l'herncia es defereix al grau segent, i aix
successivament, de grau en grau i d'ordre en ordre, fins a arribar a la
Generalitat.
Si solament un o alguns dels cridats no arriben a sser hereus, la
quota hereditria que els hauria correspost acreix la dels altres
parents del mateix grau, llevat del dret de representaci, si aquest hi s
aplicable.
El que disposa aquest article s'entn sens perjudici del dret de
transmissi de l'herncia deferida i no acceptada.
Derecho de representacin en la sucesin intestada:
Opera de forma similar a lo previsto en el Cdigo Civil.
Es una excepcin a la aplicacin estricta del sistema de sucesin de grado y orden,
pues por el derecho de representacin pueden heredar parientes ms remotos.
Slo se aplica en Catalua a los descendientes del causante sin limitacin de grado,
y a los hijos de los hermanos.
Quienes suceden por derecho de representacin lo hacen por estirpes.
Las especialidades estn en el:
Article 339.3 del C.S.
3. Si la porci corresponent a algun dels nebots esdev vacant,
passa a acrixer la dels seus germans. Si el nebot s nic en l'estirp, la
porci vacant acreix la dels oncles vius germans del causant i la dels
altres nebots, els primers com si la divisi es fes per estirps i els
segons per caps.
Sucesin intestada del causante impber:

342

El sistema de sucesin de orden y grado se rompe con esta sucesin.


El Codi de Successions con esta institucin ha mantenido el criterio del derecho
cataln histrico.
Por causante impber hay que entender al causante que muere antes de cumplir los
14 aos, con lo que operar lo previsto en el:
Article 349 del C.S.
La successi intestada del causant impber, s a dir, el menor de
catorze anys, en defecte de substituci pupillar, es regeix per les
normes segents:
1 En els bns procedents del pare o de la mare per naturalesa o
per adopci, o dels altres parents paterns o materns fins al quart grau,
sigui quin sigui el ttol d'adquisici dels dits bns, sn cridats
respectivament a la successi, per llur ordre, els parents ms
prxims de l'impber, dins el quart grau en la lnia de la qual els
bns procedeixen.
2 Si hi ha ascendents d'una altra lnia, conserven llur dret a la
llegtima sobre els dits bns.
3 En els altres bns de l'impber, la successi intestada es regeix
per les regles generals, sense distinci de lnies.
4 A l'efecte d'aquest article, sn considerats de procedncia
paterna el dot estimat i l'esponsalici o escreix, i de procedncia
materna el dot inestimat, el preu de l'estimat i la soldada. Els bns
que en virtut de reserva ha adquirit l'impber resten compromesos
entre els de la lnia de cnjuge premort, si no els ha adquirit per
elecci o distribuci del reservista.
5 No tenen consideraci de troncals els fruits dels bns d'igual
carcter.
siempre que su padre o madre no hayan otorgado la sustitucin pupilar.
Se caracteriza por que rige el principio de troncalidad.
El 349 distingue:
a) Entre bienes que proceden del padre y de parientes paternos hasta el 4 grado, y
b) Entre bienes que proceden de la madre o parientes maternos hasta el 4 grado, y
en ltimo lugar,
c) Los dems bienes del impber
Respecto del primer tipo de bienes son llamados los parientes ms prximos del
padre hasta el 4 grado, y lo mismo en el segundo tipo de bienes.
Respecto de los dems bienes del impber se siguen las reglas generales de la
sucesin intestada.
En cualquier caso, se dice en la 2 regla del 349, que si hay ascendientes de otra
lnea, conservan su derecho a la legtima.
rdenes de familiares llamados a la sucesin intestada:
1) Descendientes: La herencia se defiere en primer lugar a favor de hijos y otros
descendientes por derecho de representacin, segn el:
Article 330 del C.S

343
En la successi intestada, l'herncia es defereix primerament als
fills del causant, matrimonials, no matrimonials i adoptats, per dret
propi, i als seus descendents per dret de representaci, sens
perjudici, si s'escau, de l'usdefruit vidual a qu es refereix l'article
segent.
La adopcin comporta la extincin del parentesco entre el hijo del adoptado y sus
parientes por naturaleza, de manera que el hijo adoptivo no sucede abintestato a sus
ascendientes biolgicos.
Las excepciones se dan en el:
Article 344 del C.S.
En el supsit que un consort adopti el fill per naturalesa de l'altre
consort, es conserva el dret a succeir abintestat entre aquest
i la seva famlia per consanguinitat i el damunt dit fill, sens
perjudici dels drets successoris abintestat que poden
correspondre a l'adoptant.
1) Si una persona adopta al hijo por naturaleza de su consorte o pareja estable.
2) Si una persona es adoptada por otra, con la cual tiene en el momento de la
adopcin un derecho eventual a sucederle abintestato, entonces el adoptado conserva el
derecho a suceder a sus padres o ascendientes por naturaleza, si stos no tienen hijos o
descendientes propios por naturaleza, segn la:
Article 345 (2 regla) del C.S.
Si una persona s adoptada per una altra amb la qual l'adoptat t,
en el moment de l'adopci, un dret eventual a succeir-li abintestat,
conserva el dret de successi intestada entre l'adoptat i els parents
per naturalesa, amb les particularitats segents:
2 En la successi dels pares i en la dels ascendents per naturalesa,
els fills adoptats noms tenen dret a succeir si no hi ha fills per
naturalesa o descendents seus que no tinguin la condici de fills
adoptius.
2) Cnyuge superviviente: A falta de descendientes la herencia se defiere
ntegramente al cnyuge.
a) La sucesin del cnyuge presupone que al momento de morir el causante el
matrimonio subsista, y que no se habr dictado sentencia firme de nulidad o divorcio.
b) Conforme al:
Article 334 del C.S.
El cnjuge supervivent no t dret a succeir:
1r Si, en morir el causant, es troba en estat de separaci per sentncia
ferma.
2n Si est separat de fet amb trencament de la unitat familiar per
consentiment mutu expressat formalment o per alguna de les causes
que permeten la separaci judicial o el divorci.
el cnyuge no tiene derecho a suceder en los supuestos que se especifican en el artculo.
c) Conforme al:
Article 335 del C.S.
Si, en morir el causant, hi ha pendent una demanda de nullitat del
matrimoni, de divorci o de separaci, llevat que hi hagi hagut
reconciliaci entre els cnjuges, els hereus cridats en defecte del

344
cnjuge poden continuar exercint les accions plantejades, i, si ho
fan, s'ha d'esperar el resultat de la sentncia definitiva per a
mantenir o per a negar al cnjuge supervivent el dret a succeir.
si est pendiente demanda de separacin, nulidad o divorcio, los herederos llamados en
defecto del cnyuge pueden continuar estas acciones, con el fin de que con fundamento
en la sentencia se decida si hay que negar o no al cnyuge el derecho a suceder al
causante.
3) Ascendientes: Suceden el padre y la madre por partes iguales, y si slo existe
uno de ellos lo hereda todo, segn el:
Article 336 del C.S.
Si el causant mor sense fills, ni descendents ni cnjuge, li succeeixen
el pare i la mare, a parts iguals. Si solament existeix un d'ells,
aquest succeeix en tota l'herncia.
Si falten pare i mare, succeeixen els ascendents. Si sn de la mateixa
lnia i del mateix grau, succeeixen per caps.
Si sn de lnia diversa i del mateix grau, succeeixen en una meitat els
de la lnia paterna i en l'altra meitat els de la lnia materna, i en cada
lnia la divisi s'ha de fer per caps.
y siguientes.
Si faltan stos suceden los ascendientes del grado ulterior, teniendo en cuenta el
orden de prelacin del grado ms prximo.
Si los ascendientes son de la misma lnea, suceden por cabezas.
Si son de distinta lnea, suceden en una mitad los de una lnea, y en la otra mitad, la
otra lnea, y en cada lnea la divisin de la herencia se hace por cabezas.
Especialidades:
1) En la filiacin no matrimonial o adoptiva, conforme a los:
Article 337 del C.S.
En la successi dels fills no matrimonials morts sense
descendncia, els ascendents noms succeeixen si han donat a
aquells el tracte familiar de descendent d'una manera continuada.

Article 342 del C.S.


Els pares adoptants i llurs ascendents, aquests ltims solament si
han donat a l'adoptat el tracte familiar que correspon als
descendents, ocupen en la successi intestada dels fills adoptius i de
llurs descendents la posici dels ascendents.
la ley excluye del derecho sucesorio abintestato a los ascendientes si no han dado trato
familiar de descendientes de una manera continuada al causante.
2) Una persona es adoptada por un pariente de su familia natural con quien tiene un
derecho eventual de sucederle abintestato, los padres y ascendientes biolgicos del
adoptado conservan el derecho a sucederle abintestato, pero slo si no hay padres o
ascendientes adoptivos con derecho a sucederle abintestato, segn el:
Article 345. 1 del C.S
Si una persona s adoptada per una altra amb la qual l'adoptat t,
en el moment de l'adopci, un dret eventual a succeir-li abintestat,

345
conserva el dret de successi intestada entre l'adoptat i els parents
per naturalesa, amb les particularitats segents:
1 En la successi de l'adoptat i en la dels seus descendents els
pares i els ascendents per naturalesa noms succeeixen si no hi ha
pares adoptius i ascendents d'aquests amb dret a succeir d'acord amb
l'article 342.
4) Colaterales. Reglas:
a) Si concurren hermanos de doble vnculo con hermanos de vnculo nico, stos
ltimos suceden en la mitad de aquellos, segn el:
Article 339.1 del C.S.
Els germans, per dret propi, i els fills de germans, per dret de
representaci, succeeixen amb preferncia als altres collaterals. Si
noms hi ha germans dobles, aquests succeeixen a parts iguals. Si
concorren germans dobles amb germans unilaterals aquests
succeeixen en la meitat que aquells. Si solament hi ha germans
unilaterals, succeeixen tots a parts iguals, sense cap distinci.
b) La filiacin adoptiva no comporta la constitucin de vnculos de parentesco entre
el hijo adoptado y los parientes colaterales, segn el 127 del Codi de Famlia, lo que se
traduce en que entre estas personas tampoco hay derechos de sucesin abintestato.
c) La adopcin extingue el parentesco entre el adoptado y su familia de origen, pero
esto tiene una excepcin en la sucesin abintestato, en la lnea colateral, segn el:
Article 346 del C.S.
En qualsevol cas d'adopci, els germans per naturalesa conserven
sempre el dret de succeir-se abintestat entre si.
d) El Codi de Successions ordena a los parientes colaterales en dos grupos:
- Colaterales preferentes. Hermanos y sobrinos.
- El resto de colaterales.
Suceden con preferencia a los otros colaterales los hermanos por derecho propio y
los sobrinos por derecho de representacin. Si concurren hermanos y sobrinos, el reparto
de la herencia se hace conforme al:
Article 339.2 i 3 del C.S.
2. Si concorren a l'herncia germans i fills de germans i si hi ha una
sola estirp de nebots, aquests perceben, per caps, el que
correspon a l'estirp. Si sn dues o ms, s'acumulen les parts que
corresponen a les estirps cridades i tots els nebots que les integren
succeeixen en el conjunt per caps.
3. Si la porci corresponent a algun dels nebots esdev vacant,
passa a acrixer la dels seus germans. Si el nebot s nic en l'estirp, la
porci vacant acreix la dels oncles vius germans del causant i la dels
altres nebots, els primers com si la divisi es fes per estirps i els
segons per caps.
e) En defecto de hermanos y sobrinos suceden los otros colaterales, segn el:
Article 340 del C.S.
En defecte de germans i de fills de germans o de nebots, succeeixen

346
els altres parents de grau ms prxim en lnia collateral fins al
quart grau, sense dret de representaci, sense distinci de
lnies i sense preferncia per ra de doble vincle.
Sucesin de la Generalitat:
Secci 6
La successi de la Generalitat de Catalunya
Article 347 del C.S.
Si falten les persones assenyalades pels articles anteriors,
succeeix la Generalitat de Catalunya, la qual ha de destinar els bns
heretats o llur producte o valor a establiments d'assistncia social o
a institucions de cultura, preferentment els de la darrera
residncia habitual del causant en territori catal. En defecte
d'aquests, s'han d'aplicar aquells bns o el producte de llur venda o
llur valor als establiments o a les institucions de la comarca o,
si hi manquen, als de carcter general a crrec de la Generalitat.
Article 348 del C.S.
Si correspon d'heretar a la Generalitat de Catalunya, s'ha d'entendre
sempre que l'herencia s acceptada a benefici d'inventari mitjanant
declaraci judicial d'hereu prvia.
Tiene carcter necesario, pero requiere la previa declaracin judicial de heredero.
La Generalitat de Catalunya siempre sucede a beneficio de inventario.
La herencias abintestato que recibe se han de destinar a entidades de inters
general.
EL USUFRUCTO DEL CNYUGE SOBREVIVIENTE
Cuando concurren a la sucesin abintestato los descendientes y el cnyuge del
causantes, los descendientes tienen derecho a la legtima, y al cnyuge se le atribuye el
usufructo de toda la herencia, libre de fianza, por ministerio de la ley, segn el:
Article 331 del C.S.
El vidu o la vdua adquireixen, lliure de fiana, per ministeri de la
llei, l'usdefruit de tota l'herncia, en la successi abintestat de llur
consort difunt.
Aquest usdefruit no es pot estendre a les llegtimes ni a les donacions
per causa de mort o als llegats fets en codicil a favor d'altres
persones.
No tenen dret a gaudir d'aquest usdefruit el vidu o la vdua que es
trobin en algun dels supsits fixats per l'article 334, i el perden si
contrauen nou matrimoni o si passen a viure maritalment de fet amb
una altra persona.
Discute la doctrina sobre su naturaleza.
Para algunos autores, la Dra. Roca, por ejemplo, es un derecho de naturaleza
legitimaria, pero para otros se trata ms bien de un legado.
Sea como fuere, lo cierto es que se trata de un gravamen sobre la herencia y que
cumple una funcin de beneficio viudal.
No tiene carcter alimentario, y adems, es compatible, en principio, con la quarta
vidual, siempre que concurran los requisitos para que sta se otorgue.

347

Extensin objetiva:
En principio, segn el 331 (visto atrs), se habla de un usufructo de toda la
herencia, pero a rengln seguido dice que ese usufructo no se puede extender a las
legtimas, ni a las donaciones por causa de muerte, ni en los legados hechos en codicilo.
Observaciones:
1) Prevalecen las disposiciones hechas voluntariamente por el causante.
2) Las legtimas tambin tienen lugar en la sucesin abintestato, no son, en
Catalua, un simple limite a la libertad de testar del testador.
Extensin subjetiva:
En que circunstancias tiene derecho el viudo a este usufructo:
1) El matrimonio ha de subsistir en el momento de la muerte del causante.
2) No se ha de encontrar el cnyuge viudo en alguno de los supuestos de
separacin que se establecen en el:
Article 334 del C.S.
El cnjuge supervivent no t dret a succeir:
1r Si, en morir el causant, es troba en estat de separaci per sentncia
ferma.
2n Si est separat de fet amb trencament de la unitat familiar per
consentiment mutu expressat formalment o per alguna de les causes
que permeten la separaci judicial o el divorci.
3) Que se pierde el derecho a este usufructo si el viudo contrae nuevo matrimonio, o
pase a vivir maritalmente con otra persona, segn el 331.3.

Aspectos formales:
Este usufructo se ha de atribuir expresamente en la declaracin de herederos
abintestato, segn el:
Article 332
L'usdefruit a qu es refereix l'article anterior s'ha d'atribuir
expressament en les declaracions d'hereu abintestat.
En este caso, la declaracin de heredero, tiene lugar mediante acta notarial.

348
TEMA 17 LAS LEGTIMAS
Las legtimas operan como un lmite a la libertad de testar del causante, pero esto
no es del todo cierto, porque tambin existen derechos legitimarios en la sucesin
abintestato (cuando suceden los hijos con el cnyuge viudo).
El TSJC ha sealado que la legtima es una institucin de derecho necesario para el
testador, y por eso, en el:
Article 377 del C.S.
Sn nuls tota renncia de llegtima no deferida i tot pacte o
contracte de transacci o d'una altra ndole sobre ella. No obstant aix,
sn lcits:
1r El pacte de supervivncia efectuat entre consorts en captols
matrimonials pel qual el qui resulti sobrevivent renuncia la llegtima
que li podria correspondre en la successi intestada de llur fill
impber.
2n El pacte entre ascendents i descendents en escriptura pblica de
captols matrimonials, de constituci dotal o de donaci pel qual el
descendent que rep del seu ascendent bns o diners en pagament
de llegtima futura renuncia el possible suplement. No obstant aix,
aquesta renncia s rescindible per lesi en ms de la meitat del
seu just valor, a partir del seu atorgament, ats l'import a qu
ascendiria la llegtima del renunciant en la data expressada.
se dice que es nula toda renuncia a la legtima, al mismo tiempo que se establecen una
serie de pactos (mirarlos).
NATURALEZA, ATRIBUCIN Y PROTECCIN
Se han formulado diversas teoras sobre naturaleza de la legtima:
1) La legtima es una pars hereditatis, de manera que el legitimario tiene que
recibir el ttulo de heredero.
2) La legtima es una pars bonorum, el legitimario tiene derecho a una parte
concreta de la herencia una vez deducidas las deudas y cargas, por lo que ms bien hay
que considerarlo como un legatario de parte alcuota.
3) La legtima es una pars valoris bonorum. Se considera la legtima como si fuera
un derecho real que grava toda la herencia. Este era el sistema que se recoga en la
Compilacin hasta la reforma de 1990.
4) La legtima es una pars valoris. Se considera que la legtima confiere un simple
derecho de crdito al legitimario, o que otorga a su titular una accin personal contra el
heredero. Este es el sistema que sigue en la actualidad el derecho civil cataln sobre la
base de los:
Article 350 del C.S.
La llegtima confereix per ministeri de la llei a determinades
persones el dret d'obtenir en la successi del causant un valor
patrimonial que aquest els pot atribuir a ttol d'instituci hereditria,
llegat, donaci o de qualsevol altra manera.
Article 366 del C.S.
L'hereu respon personalment del pagament de la llegtima i del
suplement d'aquesta.
El dret a la llegtima no autoritza per a promoure el judici de
testamentaria, per el legitimari pot demanar que sigui anotada
preventivament en el Registre de la Propietat la demanda de
reclamaci de la llegtima o del suplement d'aquesta.
En canvi, la llegtima no dna lloc per ella mateixa a cap altre

349
assentament en l'esmentat Registre, llevat de l'anotaci preventiva
del llegat, si esqueia.
En el Cdigo Civil se sigue el sistema de la pars bonorum.
La atribucin de la legtima, se regula en el 350 (visto atrs).
De este precepto se deduce que se puede atribuir la legtima mediante las
siguientes figuras:
1) A ttulo de heredero. Hay que tener presente el:
Article 358 del C.S
La instituci d'hereu i el llegat a favor de qui resulti sser legitimari
impliquen atribuci de llegtima, baldament no s'expressi aix, i
s'imputen a ella mentre el causant no disposi altra cosa, encara que
el legitimari repudi l'herncia o renunci al llegat.
El llegat disposat en concepte de llegtima o imputable a ella que no
sigui llegat simple de llegtima pot consistir en una suma en
metllic, encara que no n'hi hagi en l'herncia, o en bns d'exclusiva,
plena i lliure propietat del causant, llevat el cas de no haver-n'hi en
aquella, sense comptar a aquest sol objecte els bns mobles d's
domstic. Si els bns no tenen aquella condici, el legitimari pot
optar entre acceptar simplement el llegat o renunciar-lo i exigir all
que per llegtima li correspongui.
La llegtima tamb pot llegar-se en forma simple, emprant la frmula
"all que per llegtima correspongui" o altres d'anlogues o similars.
segn el cual la institucin de heredero y el legado implica la atribucin de la legtima.
2) Mediante un legado. El 358 prev tres tipos de legados para atribuir la legtima:
a) Legado de dinero, siendo indiferente a quien pertenezca el dinero.
b) Legado de bienes, que han de ser de exclusiva, libre y plena propiedad del
causante. Si se hacen estos legados se considera que se hacen en concepto de legtima
aunque no se diga.
c) Legado de legtima, que se hace precisamente en este concepto.
3) Mediante donacin. Puede tratarse de donaciones imputables a la legtima o
donaciones hechas expresamente en concepto de legtima, segn el:
Article 359 del C.S.
Sn imputables a la llegtima dels fills o descendents:
1r El dot o l'aixovar constitut pel causant o les altres donacions
matrimonials fetes per ell.
2n Les quantitats assenyalades o assignades pel causant en captols
matrimonials en concepte de dot, aixovar, donaci o simplement en
concepte de llegtima, quan es facin efectives.
3r En l'herncia dels avis, tot all que han rebut els pares premorts
que hagi estat imputable a llegtima, si aquests haguessin estat
legitimaris.
Sn imputables a la llegtima de qualsevol legitimari les donacions
per causa de mort atorgades al seu favor pel causant, llevat de pacte
en contrari o si el causant ho exceptua en testament o codicil, i
tamb les donacions entre vius atorgades pel donant com a imputables
a ella o que serveixin de pagament o de bestreta a compte de la
llegtima.
En la imputaci de totes aquestes donacions s aplicable el que
disposen les regles 2 i 3 de l'article 355.

350

donde se recogen las donaciones imputables a la legtima. Son especialmente idneas


para atribuir la legtima las donaciones mortis causa.
4) De cualquier otra manera: Segn la doctrina se est haciendo referencia a que
se puede atribuir la legtima mediante sealamiento o asignaciones que son donaciones
hechas en capitulaciones matrimoniales, que se rigen por las normas de los legados, si se
hacen efectivas despus de la muerte del causante, o les son aplicables las normas de la
imputacin de donaciones, si se hacen en vida del causante.
Proteccin de la legtima:
La lesin en los derechos legitimarios puede realizarse, bsicamente, por:
1) Pretericin.
2) Desheredamiento injusto.
3) Gravando la legtima.
4) Atribuyendo un contenido econmico a lo que en concepto de legtima
corresponda al legitimario.
1) Pretericin: Consiste en el olvido del legitimario en el testamento.
La doctrina distingue entre pretericin formal y material.
La formal consiste en la no mencin del legitimario.
La material consiste en la falta de una atribucin concreta al legitimario en
concepto de legtima, o que sea imputable a la legtima.
En derecho cataln se considera preterido al legitimario en ambos casos, segn el:
Article 367.1 del C.S.
1. s preterit el legitimari no esmentat en el testament del seu
causant, sense que abans o desprs aquest li hagi atorgat donaci
en concepte
de llegtima o imputable a ella. Tamb ho s quan,
malgrat sser esmentat, el causant no li fa atribuci en concepte de
llegtima o imputable a ella en el mateix testament, o no el deshereta,
encara que sigui injustament.
Hay que distinguir entre:
a) Pretericin intencional. El efecto (omisin deliberada de legitimario) es el
reconocimiento al legitimario de una accin de reclamacin de la legtima, segn el:
Article 367.2 del C.S.
2. La preterici del legitimari no dna lloc a la nullitat del testament,
per el preterit t dret a exigir all que per llegtima li
correspon.
Esta accin no da derecho al legitimario a impugnar el testamento ni el
heredamiento, segn el:
Article 70.2 del C.S.
2. En cap cas els heretaments no queden sense efecte per causa de
preterici ni per supervivncia o supervenci de fills, sens perjudici del
dret dels legitimaris a reclamar llur llegtima.
b) Pretericin errnea.
Article 367.3 del C.S.
3. Nogensmenys, la preterici del legitimari que s fill o descendent
del testador i ha nascut o ha arribat a sser legitimari desprs
d'atorgar-se el testament, o l'existncia del qual el causant
ignorava en testar, constitueix preterici errnia i confereix al

351
legitimari preterit acci per a obtenir la nullitat del testament,
excepte en els casos segents:
1 Si l'institut ho s en tota l'herncia i es tracta del cnjuge o noms
d'un fill o noms d'un descendent ulterior del testador, si, en atorgarse el testament, aquest tenia ms d'un fill o almenys un fill i una
estirp de fill premort.
2 Si el preterit s una persona que s declarada descendent del
causant desprs de la seva mort.
3 Si el preterit s un descendent del causant que resulta sser
legitimari per dret de representaci. En aquest cas, hom pot
demanar la nullitat del testament si el representat ha sobreviscut
al causant i no ha pogut exercitar l'acci.
Consiste en la omisin de un hijo o descendiente que haya llegado a ser legitimario
despus de haberse otorgado el testamento o ignorando el testador su existencia en el
momento de testar.
Esta pretericin da derecho al preterido a pedir la nulidad del testamento.
Esta accin prescribe a los cinco aos, a contar desde la muerte del causante,
segn el:
Article 368 del C.S.
El desheretament just, aix s el fonamentat en una de les causes
legals, priva el legitimari del seu dret a la llegtima.
El desheretament injust, aix s el fet sense expressi de causa, o per
una causa la certesa de la qual, si fos contradita, no seria
provada, o per una causa que no sigui cap de les assenyalades per la
llei, produeix els efectes de la preterici intencional.
Se establecen en el 367.3 (visto atrs), tres excepciones a la posibilidad de obtener
la nulidad del testamento.
respecto de la primera excepcin hay que decir que se puede pedir la nulidad del
testamento porque en realidad no hay pretericin errnea, porque si el causante tiene ms
de un hijo, no hay error posible.
2) Desheredamiento injusto: El 368.2 (visto atrs), establece que los efectos del
desheredamiento injusto son los mismos que los de la pretericin intencional.
El desheredamiento injusto es el hecho sin expresin de causa, o por una causa
cierta, que si fuese contradicha, no sera probada, o por una causa que no sea ninguna de
las expresadas en la ley.
3) Gravmenes de la legtima: El testador no puede atribuir la legtima gravada.
Es lo que se llama intangibilidad cualitativa de la legtima, segn el:
Article 360.1 del C.S.
1. El causant no pot imposar sobre la llegtima condicions, terminis,
modes, usdefruits, fidecomisos ni altres limitacions o crregues; si
els imposa, han d'sser tinguts com a no formulats.
Por esto no se puede extender el usufructo del cnyuge viudo a la legtima.
A pesar de esta prohibicin se permite legal y excepcionalmente imponer un
gravamen sobre la legtima siempre que el perjuicio que supone ese gravamen quede
expresado con la atribucin con una cantidad compensada a la que corresponda al
legitimario segn ley.
El legitimario puede optar por reclamar la legtima estricta o por admitir ms bienes,
pero gravados.

352
La ley prev dos cautelas a esta posibilidad (cautelas de opcin compensatoria de
la ley):
1) Cautela legal. Se prev en el:
Article 358.2 (limo inciso) del C.S.
2. El llegat disposat en concepte de llegtima o imputable a ella que no
sigui llegat simple de llegtima pot consistir en una suma en
metllic, encara que no n'hi hagi en l'herncia, o en bns d'exclusiva,
plena i lliure propietat del causant, llevat el cas de no haver-n'hi en
aquella, sense comptar a aquest sol objecte els bns mobles d's
domstic. Si els bns no tenen aquella condici, el legitimari pot
optar entre acceptar simplement el llegat o renunciar-lo i exigir all
que per llegtima li correspongui.
Si los bienes no tienen la condicin de ser del causante, el legitimario puede optar
entre aceptar el legado o renunciarlo y exigir lo que por ley le corresponda.
2) Cautela socini. Se prev en el:
Article 360.2 del C.S.
2. No obstant aix, la disposici per causa de mort atorgada en
concepte de llegtima i per un valor superior a aquesta amb la
prevenci expressa que, si el legitimari no accepta les dites limitacions
o crregues, el seu dret es redueix estrictament a la llegtima
faculta aquest per a optar entre acceptar l'esmentada disposici amb
les limitacions o crregues referides o fer seva solament la
llegtima, lliure d'aquestes.
Se da cuando concurren los siguientes requisitos:
a) Cuando se hace una atribucin en concepto de legtima.
b) Que la cuanta sea la atribucin a la que corresponde.
c) Que se establezca expresamente la posibilidad de renunciar a los bienes
atribuidos y de adquirir la legtima estricta.
LEGITIMARIOS
nicamente son legitimarios los descendientes, y para el caso que no existan
descendientes los ascendientes. En todo caso se excluyen los colaterales.
Descendientes. El:
Article 352 del C.S.
Sn legitimaris els fills matrimonials, no matrimonials i adoptius per
parts iguals.
Els fills premorts sn representats per llurs respectius descendents
per estirps.
que en caso de que premuera uno de los legitimarios, stos son representados por sus
descendientes, por estirpes.
Los hijos adoptivos y su descendencia slo tienen derecho a la herencia de la
familia adoptiva, segn el:
Article 354 del C.S.
Els fills adoptius i llurs descendents no tenen dret a llegtima en la
successi de llurs pares i ascendents per naturalesa i aquests
resten exclosos en la llegtima d'aquells.
Se n'exceptua el supsit en qu un consort adopti el fill per naturalesa

353
de l'altre consort.
nicamente se mantiene el derecho de legtima respecto de la familia natural
cuando un cnyuge adopte al hijo por naturaleza del otro consorte.
Progenitores. Si no hay descendencia, son legitimarios el padre y la madre por
mitad. Fallecido uno de los progenitores, el otro ser el nico legitimario (se excluye el
derecho de representacin).
La existencia de descendientes aunque no lleguen a adquirir la herencia excluye
siempre a los progenitores, porque de acuerdo con el:
Article 376.1 del C.S.
1. La renncia pura i simple de la llegtima, el desheretament
just, la declaraci d'indignitat per a succeir i la prescripci
extingeixen la respectiva llegtima individual. Els mateixos actes
en relaci amb l'nic o amb tots els legitimaris l'extingeixen totalment.
la legtima se extingue en estos casos.
Capacidad para ser legitimario: Como cualquier sucesor, los legitimarios han de
tener capacidad para suceder.
En materia de legtimas existe una clusula especfica de incapacidad, que es que
el deheredamiento justo, que es el que se fundamenta en alguna causa legal. El:
Article 368 del C.S.
El desheretament just, aix s el fonamentat en una de les causes
legals, priva el legitimari del seu dret a la llegtima.
El desheretament injust, aix s el fet sense expressi de causa, o per
una causa la certesa de la qual, si fos contradita, no seria
provada, o per una causa que no sigui cap de les assenyalades per la
llei, produeix els efectes de la preterici intencional.
establece que el desheredamiento justo priva al legitimario de su derecho a la legtima.
La accin de impugnacin del desheredamiento caduca a los cinco aos de la
muerte del causante, segn el 372.2 del C.S.
Desheredamiento:
Article 362 del C.S.
L'hereu o les persones facultades per a efectuar la partici, per a
distribuir l'herncia o per a assenyalar i pagar llegtimes poden optar
pel pagament en diners, encara que no n'hi hagi a l'herncia, o en bns
d'aquesta, sempre que per disposici del causant no
correspongui als legitimaris de percebre la llegtima per via
d'instituci, de llegat, d'assenyalament o d'assignaci de cosa
especfica o de donaci.
Comenat el pagament en diners o en bns, el legitimari pot exigir la
resta de la mateixa manera inicial.
y siguientes.
Requisitos:
1) Debe constar el desheredamiento en un testamento o heredamiento, segn el:
Article 369 del C.S.
El desheretament noms pot fer-se en testament o heretament,
amb expressi d'una de les causes assenyalades per la llei i

354
designaci nominada del desheretat.
No se puede desheredar en codicilo, segn el:
Article 122.2 del C.S.
2. En codicil no es pot instituir hereu, revocar la instituci
anteriorment atorgada, desheretar ni excloure cap hereu. Tampoc es
poden establir substitucions de cap tipus, ni imposar condicions llevat
de les establertes o imposades als legataris.
2) Debe de designarse nominativamente al legitimario, segn el 369 (atrs).
3) Debe de expresarse la causa legal en que se fundamente el desheredamiento,
que son las del:
Article 370 del C.S.
Sn causes de desheretament:
1r Les d'indignitat contingudes en l'article 11.
2n Haver negat aliments al testador o al seu cnjuge, o als
ascendents o descendents d'aquell, quan hi ha obligaci de donar-losen.
3r Haver maltractat d'obra o injuriat, greument en ambds casos el
testador o el seu cnjuge.
4t Haver estat privat de la ptria potestat que corresponia al
pare o la mare legitimaris sobre el fill testador, o de la que
corresponia al fill legitimari sobre els seus fills nts del testador, per
sentncia fonamentada en l'incompliment dels deures que comporta.
4) Debe de existir prueba de la causa que se alega para fundamentar el
desheredamiento, segn el:
Article 372.1 del C.S
Si el legitimari desheretat impugna el desheretament allegant
inexistncia de la causa, la prova que aquesta existia correspon a
l'hereu. Si allega reconciliaci o perd, la prova correspon al
desheretat.
Efectos de la desheredacin: Consiste en privar al legitimario de su legtima
(es una sancin civil).
Y, si aun habindolo desheredado, se le hace una atribucin mortis causa, la
recibir como un extrao.
Si el desheredado tiene hijos, stos tienen derecho a la legtima que habra
correspondido a su padre desheredado, segn el:
Article 357.2 del C.S.
2. No obstant aix, els fills o els descendents del desheretat o
declarat indigne, que sigui fill del causant, sn legitimaris per dret de
representaci.
sin que el padre pueda administrar estos bienes si los hijos del desheredado son menores
de edad, segn el:
Article 65 del C.S.
Els bns adquirits per ttol successori per menors d'edat han d'sser
administrats per la persona que el causant hagi designat en
heretament, testament o codicil, o, faltant aquesta designaci, pels
titulars de la ptria potestat o pel tutor.
Si el pare o la mare han estat declarats indignes o han estat

355
desheretats, els bns del menor han d'sser administrats pel
tutor o per l'administrador especialment designat.
y 149.b) del Codi de Famlia.
Reconciliacin y perdn. Dejan sin efecto el desheredamiento, segn el:
Article 371 del C.S.
La reconciliaci del testador amb el legitimari que ha incorregut en
causa de desheretament, sempre que sigui per actes indubtables, i
el perd concedit en escriptura pblica, siguin anteriors o posteriors
al desheretament, el deixen sense efecte.
Si tiene lugar antes que el testador haya formalizado el desheredamiento, ste ya
no puede invocar la causa del desheredamiento en que haba incurrido el legitimario para
desheredarle.
DETERMINACIN Y PAGO
Cuanta global de la legtima y determinacin de la legtima individual:
Article 355 del C.S.
L'import de la llegtima s la quarta part de la quantitat base que resulta
d'aplicar les regles segents:
1 Hom parteix del valor que els bns de l'herncia tenien al temps de
la mort del causant, amb deducci dels seus deutes i de les despeses
de la seva darrera malaltia, de l'enterrament i del funeral.
2 A aquest valor lquid s'ha d'afegir el dels bns donats pel causant,
sense altra excepci que les despeses d'aliments, educaci i
aprenentatge, cura de malalties, equip ordinari o regals de costum,
l'esponsalici o escreix i la soldada.
El valor dels bns objecte de les donacions computables s el que
tenien al temps de morir el causant, feta deducci prvia de les
millores tils costejades pel donatari en els bns donats i de l'import
de les despeses extraordinries de conservaci o reparaci que ell
hagi sufragat, no causades per culpa seva.
En canvi, hom afegeix al valor d'aquests bns l'estimaci dels
deterioraments ocasionats per culpa del donatari que en puguin haver
minvat el valor.
3 Si el donatari ha alienat els bns donats, hom hi afegeix el valor
que tenien en el moment de llur alienaci i, si els bns han deperit per
culpa del donatari, el valor d'aquests al temps en qu es produ llur
destrucci.
De este precepto resulta que la cuanta global de la legtima es parte del caudal
hereditario lquido, que resulta de la aplicacin de las normas sobre la computacin.
Para determinar la legtima individual, se divide la cuanta global por el nmero de
legitimarios.
Conforme al:
Article 356 del C.S.
Tots els legitimaris detreuen la llegtima d'una nica quarta.
todos los legitimarios detraen la legtima de una nica cuarta parte.
Adems, para calcular la legtima individual debe de tenerse en cuenta el:

356
Article 357 del C.S.
Per a determinar la llegtima individual entre diversos legitimaris fan
nombre el que s hereu, el legitimari que l'ha renunciada, el que ha
estat desheretat justament i el declarat indigne de succeir el causant.
No obstant aix, els fills o els descendents del desheretat o
declarat indigne, que sigui fill del causant, sn legitimaris per dret de
representaci.
En el caso del desheredamiento injusto y del indigno, tienen derecho a la legtima
sus descendientes por derecho de representacin, pues nunca tiene lugar el derecho de
acrecer en la legtima, segn el:
Article 376.2 del C.S
2. En tots aquests casos la llegtima s'integra en l'herncia sense que
mai acreixi la dels altres legitimaris, sens perjudici del que
disposa el segon pargraf de l'article 357.
Computacin: En la computacin se realizan 3 operaciones que determinan la
legtima global. Son:
1) Determinacin del caudal hereditario. Segn el 355 (visto atrs), para calcular la
legtima hay que tener en cuenta el valor que los bienes tienen en el momento de la muerte
del causante, atendiendo al valor de la venta.
No se computan los derechos que se extinguen con la muerte del causante, como el
usufructo, la renta vitalicia, etc..
2) Deduccin de ciertas deudas y gastos, segn el 355 (1 regla).
3) Agregar las donaciones. Para evitar que el causante lesiones los derechos de
los legitimarios haciendo donaciones, se establece la necesidad de agregar al caudal
hereditario, a efectos de calcular la legtima, todas las donaciones.
Sobre la valoracin de las donaciones hay que estar al 355, 1 y 2 regla.
Imputacin de las donaciones:
Se trata de una operacin para el clculo de la legtima individual, que consiste en
que lo recibido en concepto de legtima o imputable a ella, disminuye la cantidad que debe
de percibir el legitimario en la sucesin del causante.
Mientras que la computacin se refiere al clculo de la legtima global, y las normas
que la regulan son imperativas, la imputacin opera respecto de la legtima individual y sus
reglas pueden ser modificadas por la voluntad del causante, segn el:
Article 359 del C.S.
Sn imputables a la llegtima dels fills o descendents:
1r El dot o l'aixovar constitut pel causant o les altres donacions
matrimonials fetes per ell.
2n Les quantitats assenyalades o assignades pel causant en captols
matrimonials en concepte de dot, aixovar, donaci o simplement en
concepte de llegtima, quan es facin efectives.
3r En l'herncia dels avis, tot all que han rebut els pares premorts
que hagi estat imputable a llegtima, si aquests haguessin estat
legitimaris.
Sn imputables a la llegtima de qualsevol legitimari les donacions
per causa de mort atorgades al seu favor pel causant, llevat de pacte

357
en contrari o si el causant ho exceptua en testament o codicil, i
tamb les donacions entre vius atorgades pel donant com a imputables
a ella o que serveixin de pagament o de bestreta a compte de la
llegtima.
En la imputaci de totes aquestes donacions s aplicable el que
disposen les regles 2 i 3 de l'article 355.
Pago de la legtima.
Se regula en el:
Article 34.2 del C.S
2. Es consideren crregues hereditries les despeses de darrera
malaltia, d'enterrament o incineraci, funeral del causant i altres
serveis funeraris; les de formaci d'inventari, partici i defensa dels
bns de l'herncia; les dels judicis de testamentaria o d'abintestat
causades en inters com; les de lliurament de llegat, pagament de
llegtimes o retribuci de marmessors, i altres de naturalesa
anloga.
donde se considera a la legtima como una carga de la herencia, y por tanto el heredero
que no haya aceptado a beneficio de inventario responde con sus propios bienes.
Personas obligadas al pago de la legtima:
1) Las personas del:
Article 362 del C.S.
L'hereu o les persones facultades per a efectuar la partici, per a
distribuir l'herncia o per a assenyalar i pagar llegtimes poden optar
pel pagament en diners, encara que no n'hi hagi a l'herncia, o en bns
d'aquesta, sempre que per disposici del causant no
correspongui als legitimaris de percebre la llegtima per via
d'instituci, de llegat, d'assenyalament o d'assignaci de cosa
especfica o de donaci.
Comenat el pagament en diners o en bns, el legitimari pot exigir la
resta de la mateixa manera inicial.
2) El cnyuge, el usufructuario universal nombrado en captulos, segn el:
Article 69.1 del C.S
1. L'usdefruit universal que es reserva l'heretant o adquireix el
cnjuge supervivent sobre els bns del dit heretant en virtut de
l'heretament, o per pacte adjunt convingut en captols matrimonials
que aquell hagi atorgat, autoritza l'usufructuari per a regir i governar la
casa i tots els seus bns.
3) El cnyuge en la institucin de heredero por fiducia, segn el:
Article 148.1 del C.S
El cnjuge pot instituir hereu el descendent que el seu consort
supervivent elegeixi entre els fills comuns i llurs descendents encara
que visqui el seu ascendent o pot instituir-los en les parts iguals o
desiguals que el cnjuge supervivent estimi convenient. En all que no
sigui previst pel testador o el costum regeixen les normes segents:
1 L'elecci o la distribuci s'ha de fer entre els dits fills i els
descendents d'aquests, amb facultat, en cas de distribuci per a limitar a

358
un o ms fills o descendents la instituci d'hereu i reduir els altres a la
condici de legataris o legitimaris. El consort pot imposar sempre les
condicions, les limitacions de disposar i les substitucions dhuc
fidecomissries i preventives de residu que estimi oportunes, posat
que els afavorits siguin fills o descendents del testador i no
contradiguin les disposades per aquest.
Derecho de eleccin: Los autorizados para pagar las legtimas pueden optar entre
pagar en dinero o en bienes de la herencia, ahora bien, esta posible eleccin opera si el
causante no ha atribuido expresamente algo en pago de la legtima.
A partir de la apertura de la sucesin, la legtima devenga inters legal, segn el:
Article 365.2 del C.S.
2. Altrament, la llegtima merita l'inters legal des de la mort del
causant, baldament el pagament s'efectu en bns hereditaris, llevat
que el legitimari visqui a la casa i en companyia de l'hereu o de
l'usufructuari universal de l'herncia i a les seves expenses.
Tamb en merita el suplement, des que s reclamat judicialment.
Esta regla tiene excepciones, que son:
1) Que el causante excluya el pago de intereses o fije su importe.
2) Que el legitimario haya recibido una cosa especfica.
3) Que el legitimario viva en casa o en compaa del heredero o del usufructuario
universal. Se considera que ya recibe alimentos por parte del obligado a pagar la legtima.

Proteccin del contenido econmico del ttulo de legitimario:


Si el legitimario no ha percibido todo aquello a lo que tiene derecho en concepto de
legtima puede ejercitar las siguientes acciones:
1) Accin de suplemento de la legtima.
Los presupuestos para su ejercicio son:
a) Que el causante atribuya al legitimario la legtima mediante un ttulo voluntario
que produzca efectos en el momento de la apertura de la sucesin.
b) Que lo que se obtenga por ese ttulo sea inferior a la cuanta que le corresponda
por ley.
c) Que el legitimario no haya renunciado a la legtima o su suplemento.
d) Que la accin para reclamar el suplemento no haya prescrito.
Esta accin prescribe a los quince aos, a partir de la muerte del causante, segn
el:
Article 378.1 del C.S.
1. L'acci per a exigir la llegtima i el seu suplement prescriu en
tot cas al cap de quinze anys a partir de la mort del causant.
2) Accin de reduccin de legados y donaciones por inoficiosas. Se regula esto en
los:
Article 373 del C.S.

359
Si amb el valor de l'actiu hereditari lquid no resten a l'hereu bns
relictes suficients per al pagament de les llegtimes dels llegats en
concepte de tals o imputables a aquelles i dels suplements, i per a
retenir la prpia llegtima sense detriment, poden sser reduts
per inoficiosos els llegats a favor d'estranys o dels mateixos
legitimaris, en la part que excedeixi llur llegtima, o simplement
suprimits per deixar-la franca.
A aquest efecte tenen el mateix tractament que els llegats les
donacions per causa de mort i les assignacions o els assenyalaments
no fets efectius en vida de l'heretant.
Si efectuada la reducci o la supressi, el passiu supera l'actiu
hereditari o si aquest s encara insuficient, poden tamb sser redudes
o suprimides les donacions computables per al clcul de la llegtima
atorgades pel causant a favor d'estranys i dhuc de legitimaris, en la
part no imputable a aquella.
El legatari o el donatari afectats per la inoficiositat poden evitar la
prdua de la totalitat o d'una part de la cosa llegada o donada, i pagar
als legitimaris en diners l'import que hagin de percebre.
Article 374 del C.S.
La reducci de llegats i d'altres atribucions per causa de mort es fa
en proporci a llur valor, respectant les preferncies de pagament
disposades pel causant.
La reducci o la supressi de donacions comena per la ms recent i
aix successivament, per ordre invers de data, i sn redudes a
prorrata, si aquesta s indeterminada.
El causant no pot alterar l'ordre de prelaci en la reducci de
donacions ni disposar que siguin redudes abans que els llegats.
Article 375 del C.S.
L'acci per inoficiositat de llegats i d'altres disposicions per
causa de mort correspon solament als legitimaris i a llurs hereus, i a
l'hereu del causant, quan no ha acceptat l'herncia a benefici
d'inventari. L'acci per inoficiositat de donacions nicament pot sser
exercida pels legitimaris i per llurs hereus.
Ambdues accions sn irrenunciables en vida del causant.
Els creditors del causant no es poden beneficiar de la reducci o la
supressi de donacions per inoficiositat, sens perjudici de procedir
contra l'hereu que no hagi acceptat l'herncia a benefici d'inventari i
que resultava afavorit per la reducci o la supressi.
Se reducen los legados inoficiosos siempre que no existan bienes suficientes en el
Activo hereditario lquido para pagar las legtimas.
La reduccin de los legados se realiza en proporcin a sus atribuciones o valor.
El causante puede declarar preferente un legado con lo que ste se reducir en
ltimo trmino.
La reduccin de las donaciones tiene lugar donde no haya bienes suficientes en la
herencia para proceder al pago de la legtima una vez que se han reducido los legados.
La reduccin de las donaciones se realiza comenzando por las ms recientemente
efectuadas, y as, en orden inverso a su fecha.
Si la fecha es indeterminada, se reducen a prorrata.

360
El causante no puede alterar el orden de la prelacin, segn el 374.4 (visto atrs),
en la reduccin de donaciones ni disponer que sean reducidas las donaciones antes que
los legados.
La accin para reducir legados y donaciones inoficiosas prescribe a los cinco aos,
a contar desde la muerte del causante, segn el:
Article 378.2 del C.S.
2. L'acci per a demanar la nullitat del testament per causa de
preterici errnia i la reducci o la supressi de disposicions
inoficioses prescriuen al cap de cinc anys a comptar de la mort del
causant.
3) Accin para la reduccin de la legtima. Se trata de una accin personal, segn
el:
Article 376.1 del C.S.
1. La renncia pura i simple de la llegtima, el desheretament
just, la declaraci d'indignitat per a succeir i la prescripci
extingeixen la respectiva llegtima individual. Els mateixos actes
en relaci amb l'nic o amb tots els legitimaris l'extingeixen totalment.
Esta accin prescribe a los 15 aos a partir de la muerte del causante. segn el
378.1 (visto atrs).
4) Entiende la doctrina que los legitimarios tambin pueden interponer acciones de
impugnacin de actos simulados del causante que perjudiquen la legtima.
LA QUARTA VIDUAL
Concepto:
Partiendo del:
Article 379 del C.S.
La quarta vidual atribueix al consort sobrevivent acci de carcter
personal per a exigir als hereus del premort:
1r L'adjudicaci en propietat de bns hereditaris o llur equivalncia
en diners, a elecci dels hereus del premort, en la forma establerta
per al pagament de la quarta trebellinica en la modalitat de
reclamaci.
2n La part proporcional dels fruits i les rendes de l'herncia
percebuts des del dia de la mort del consort o de llur valor en diners,
llevat els corresponents a l'any de plor.
La quarta vidual no confereix al sobrevivent la qualitat d'hereu del
premort ni el dret d'acrixer en la successi d'aquest.
y siguientes, y de la jurisprudencia del TSJC, se puede definir como un derecho sucesorio
o derivado del matrimonio que permite al consorte sobreviviente reclamar como mximo
una cuarta parte de la herencia del cnyuge premuerto, siempre que le falten medios
suficientes para su congrua sustento.
Para cierta doctrina es un beneficio post mortem del matrimonio porque constituye
una compensacin legal por el desequilibrio que acontece en el estado de viudedad.

361

En la ley de Unions estables de parella se otorga un derecho similar al convivente


homosexual (34 y 35).
Presupuestos:
1) Que el consorte sobreviviente no tenga al morir el otro cnyuge medios
econmicos suficientes para su congrua sustentacin, atendido el nivel de vida que haban
mantenido los cnyuges, y el patrimonio relicto, segn el:
Article 380 del C.S.
T dret a reclamar la quarta vidual el consort sobrevivent que amb els
seus bns propis, units als que li puguin correspondre en l'herncia
del premort, encara que no els exigeixi o que els renunci, no tingui,
en morir l'altre cnjuge, mitjans econmics suficients per a la seva
cngrua sustentaci, ats el nivell de vida que havien mantingut els
consorts i el patrimoni relicte.
2) Que existiera convivencia matrimonial y que el consorte viudo no hubiera sido
declarado indigno para suceder al causante.
Este presupuesto resulta del:
Article 381 del c.S.
El consort sobrevivent no t dret a reclamar la quarta vidual:
1r En el cas que, en morir l'altre cnjuge, n'estigui separat
judicialment o de fet, per una causa que li sigui exclusivament
imputable.
Si hi ha pendent demanda de separaci, de divorci o de nullitat del
matrimoni, els hereus del premort poden prosseguir l'acci
plantejada als efectes de la denegaci de la quarta vidual.
2n En cas que sigui declarat indigne de succeir al consort premort.
En el Dret especial de Tortosa, no t dret a la quarta vidual la vdua a
la qual el marit ha atribut escreix o una altra donaci nupcial.
en el que se establece que el cnyuge sobreviviente no tiene derecho a reclamar la quarta
vidual en dos casos:
a) Cuando est separado por las causas expresadas en el precepto.
b) Cuando sea declarado indigno de suceder al cnyuge premuerto.
Cuanta, clculo y pago:
Article 382 del C.S.
La quarta vidual consisteix en la quarta part de l'herncia lquida
del premort.
En qualsevol cas, s'imputen a la quarta vidual, als efectes de la
seva disminuci, els bns o els drets que en la seva herncia el
premort ha atribut al consort, encara que aquest els renunci,
juntament amb els propis del consort i amb les rendes i salaris que
aquest percep, que han d'sser capitalitzats, a aquest efecte, a
l'inters legal del diner.

362
La cuanta es una cuarta parte de la herencia lquida del premuerto, la cual se fija
contablemente de acuerdo con las reglas del:
Article 383 del C.S.
Per a la fixaci de la quarta vidual cal atenir-se al valor dels bns
de l'herncia al temps de determinar-la, deduts les despeses de
darrera malaltia, enterrament i funeral del premort i els deutes
hereditaris.
El consort sobrevivent pot demanar la reducci o la supressi de
les donacions entre vius atorgades pel premort amb el designi de
defraudar la quarta vidual.
Sn aplicables a la determinaci de la quarta vidual, en tant que ho
permeti la seva prpia naturalesa, les regles de la quarta falcdia,
sense prvia deducci de llegtimes ni obligaci de formar inventari.
1) Para determinar la cuarta viudal hay que precisar cuales son las necesidades
del viudo o viuda para su cngrua sustentacin.
2) Hay que ver si tiene el viudo o viuda medios propios suficientes para atender
esas necesidades, incluyendo lo que le corresponda en la herencia del premuerto.
3) Si resulta que sus medios propios no son suficientes, estos se tendrn que
completar hasta conseguir la suficiencia de medios con la cuarta viudal, con el lmite
mximo de la cuarta parte de la herencia lquida del premuerto.
Una vez concretada la cuanta, sta es una cifra a diferencia de la pensin
compensatoria o la pensin de alimentos que se actualizan.
El heredero puede decidir pagar la cuarta viudal con bienes hereditarios o con
dinero, segn el 379.1 (visto atrs).
Extincin y prdida:
Article 389 del C.S.
La reserva no afecta els bns alienats o gravmens constituts pel
cnjuge vidu abans de produt el fet que dna lloc a la reserva, els
quals altrament haurien estat reservables, sens perjudici que la tal
reserva afecti llurs subrogats. En sn exceptuats els casos en qu
hi hagi confabulaci fraudulenta amb l'adquirent, salvant tamb les
accions de simulaci que siguin procedents.
La reserva no afecta tampoc els bns alienats o els gravmens
constituts pel cnjuge supervivent si l'alienaci o el gravamen
s'han fet amb el consentiment unnime de tots els fills o descendents
que en el moment de fer-los tenien el carcter de reservataris, o
amb el consentiment de qui n'exercia la representaci o la defensa
legal. El consentiment prestat no implica la renncia de la condici de
reservataris si no es fa constar altra cosa de manera expressa en el
moment de prestar-lo.
S'aplica als bns mobles reservables all que, per als subjectes a
restituci fidecomissria, estableixen els apartats 2n i 3r de l'article
208.
Se recogen en este precepto las causas de extincin de la cuarta viudal, y en el:
Article 385 del C.S.
El sobrevivent perd el dret a la quarta vidual si abandona o negligeix
greument els fills comuns menors d'edat.

363
Tanmateix, no ha de restituir els fruits percebuts.
se trata autnomamente de la cuarta viudal.
LAS RESERVAS HEREDITARIAS
Se regulan en los:
Captol III
La reserva
Article 387 del C.S.
Llevat del cas en qu el testador, el donant o l'heretant hagin disposat
una altra cosa, els bns que el cnjuge supervivent ha adquirit
per qualsevol d'aquests ttols, directament del seu difunt consort o
per successi intestada d'un fill com o d'un descendent d'aquest,
passen a tenir la qualitat de reservables a favor dels fills comuns
de l'anterior matrimoni o dels fills adoptius tamb comuns, o de llurs
descendents, a partir del moment en qu el dit consort supervivent
contreu noves npcies t un fill no matrimonial o n'adopta un.
En morir el cnjuge supervivent, els bns reservables o llurs
subrogats sn deferits als fills o descendents reservataris que
existeixen en esdevenir-se la dita mort, els quals els adquireixen
com a successors del consort premort, conformement al que estableix
l'article segent, sens perjudici de llur dret a renunciar-los.
Article 388 del C.S.
La delaci dels bns reservables t lloc segons les regles de la
successi intestada, amb exclusi dels que hagin renunciat la
reserva desprs de produt el fet que dna lloc a aquesta i dels
justament desheretats pel cnjuge premort o declarats indignes en la
successi d'aquest. L'exclusi no afecta l'estirp de descendents del
renunciant premort al reservista ni la dels desheretats o declarats
indignes de succeir.
Aix no obstant, el cnjuge pot distribuir per a desprs de la seva
mort entre els reservataris els bns reservables.
Mort el cnjuge reservista amb heretament universal a favor
d'algun dels reservataris, per sense que en atorgar-lo, ni
anteriorment, hagus exercit per actes entre vius la dita facultat de
distribuci, hom considera que pel mer fet d'atorgar l'heretament ha
usat d'aquesta facultat exclusivament a favor de l'hereu contractual
que arribi a sser-ho, el qual, en morir el reservista fa seus els bns
reservables, amb excepci d'aquells que abans de l'heretament
el reservista hagi donat a qualsevol dels reservataris que li
sobrevisquin.
El pargraf anterior s'aplica al reservatari o als reservataris que
resultin sser hereus del reservista per heretament pur o preventiu o
per testament, sempre que el reservista no hagi exercit abans o
desprs de l'heretament o del testament la dita facultat de distribuci.
Igualment s'aplica als reservataris que resultin sser donataris o
legataris de bns reservables, posat que sobrevisquin al reservista.
Article 389 del C.S.
La reserva no afecta els bns alienats o gravmens constituts pel
cnjuge vidu abans de produt el fet que dna lloc a la reserva, els
quals altrament haurien estat reservables, sens perjudici que la tal

364
reserva afecti llurs subrogats. En sn exceptuats els casos en qu
hi hagi confabulaci fraudulenta amb l'adquirent, salvant tamb les
accions de simulaci que siguin procedents.
La reserva no afecta tampoc els bns alienats o els gravmens
constituts pel cnjuge supervivent si l'alienaci o el gravamen
s'han fet amb el consentiment unnime de tots els fills o descendents
que en el moment de fer-los tenien el carcter de reservataris, o
amb el consentiment de qui n'exercia la representaci o la defensa
legal. El consentiment prestat no implica la renncia de la condici de
reservataris si no es fa constar altra cosa de manera expressa en el
moment de prestar-lo.
S'aplica als bns mobles reservables all que, per als subjectes a
restituci fidecomissria, estableixen els apartats 2n i 3r de l'article
208.
Article 390 del C.S.
Quan determinats bns sn en part reservables i en part no
reservables, el jutge, a petici del reservista, autoritza la
determinaci de la reserva en bns concrets; si es tracta d'un nic
b i s susceptible de divisi, el jutge la fa, i assigna a cadascuna
de les porcions que en resultin el carcter de reservable o de lliure.
La resoluci judicial s'ha de fer constar mitjanant nota al marge de
la inscripci dels immobles si la condici de reservables constava en
el Registre de la Propietat.
El procediment s el que s'estableix en matria de subrogaci real
de bns fidecomesos.
Article 391 del C.S.
Cap reserva ni reversi legal no afecta els bns adquirits per herncia o
per donaci, llevat de la reserva establerta en aquest captol.
Del 391 se deduce que slo se regula una reserva.
Tambin se deduce que:
1) No est vigente la llamada reserva lineal o troncal del:
Artculo 811 del Cdigo Civil
El ascendiente que heredare de su descendiente bienes que ste hubiese
adquirido por ttulo lucrativo de otro ascendiente, o de un hermano, se
halla obligado a reservar los que hubiere adquirido por ministerio de la
ley en favor de los parientes que estn dentro del tercer grado y
pertenezcan a la lnea de donde los bienes proceden.
ni su versin catalana que apareca en el 272 de la Compilacin.
2) Tampoco est vigente en Catalua el:
Artculo 812 del Cdigo Civil
Los ascendientes suceden con exclusin de otras personas en las cosas
dadas por ellos a sus hijos o descendientes muertos sin posteridad,
cuando los mismos objetos donados existan en la sucesin. Si hubieren
sido enajenados, sucedern en todas las acciones que el donatario
tuviera con relacin a ellos, y en el precio si se hubieren vendido, o en
los bienes con que se hayan sustituido, si los permut o cambi.
Ahora bien, si est vigente el:

365
Artculo 191 del Cdigo Civil
Sin perjuicio de lo dispuesto en el artculo anterior, abierta una sucesin
a la que estuviere llamado un ausente, acrecer la parte de ste a sus
coherederos, al no haber persona con derecho propio para reclamarla.
Los unos y los otros, en su caso, debern hacer, con intervencin del
Ministerio Fiscal, inventario de dichos bienes, los cuales reservarn
hasta la declaracin del fallecimiento.
porque en sentido tcnico este precepto no establece ninguna reserva aunque en l se
emplea el trmino reservaran.
3) Slo rige en Catalua la reserva del 387 (visto atrs) y siguientes, impuesta al
cnyuge superviviente en casos determinados, que tiene origen romano, y que
tradicionalmente se ha llamado reserva binupcial.
Es una reserva similar a la regulada en los siguientes artculos del Cdigo Civil:
Artculo 968
Adems de la reserva impuesta en el art. 811, el viudo o viuda que pase a segundo
matrimonio estar obligado a reservar a los hijos y descendientes del primero la
propiedad de todos los bienes que haya adquirido de su difunto consorte por
testamento, por sucesin intestada, donacin u otro cualquier ttulo lucrativo; pero
no su mitad de gananciales.
Artculo 969
La disposicin del artculo anterior es aplicable a los bienes que, por los ttulos en l
expresados, haya adquirido el viudo o viuda de cualquiera de los hijos de su primer
matrimonio, y los que haya habido de los parientes del difunto por consideracin a
ste.
Artculo 970
Cesar la obligacin de reservar cuando los hijos de un matrimonio, mayores de
edad, que tengan derecho a los bienes, renuncien expresamente a l, o cuando se
trate de cosas dadas o dejadas por los hijos a su padre o a su madre sabiendo que
estaban segunda vez casados.
Artculo 971
Cesar adems la reserva si al morir el padre o la madre que contrajo segundo
matrimonio no existen hijos ni descendientes del primero.

366
Artculo 972
A pesar de la obligacin de reservar, podr el padre, o madre, segunda vez
casado, mejorar en los bienes reservables a cualquiera de los hijos o
descendientes del primer matrimonio, conforme a lo dispuesto en el art. 823.
Artculo 973
Si el padre o la madre no hubiere usado, en todo o en parte, de la facultad que
le concede el artculo anterior, los hijos y descendientes del primer matrimonio
sucedern en los bienes sujetos a reserva conforme a las reglas prescritas para
la sucesin en lnea descendente, aunque a virtud de testamento hubiesen
heredado desigualmente al cnyuge premuerto o hubiesen repudiado su
herencia.
El hijo desheredado justamente por el padre o por la madre perder todo
derecho a la reserva, pero si tuviere hijos o descendientes, se estar a lo
dispuesto en el art. 857 y en el nm. 2 art. 164.
Artculo 974
Sern vlidas las enajenaciones de los bienes inmuebles reservables hechas
por el cnyuge sobreviviente antes de celebrar segundas bodas, con la
obligacin, desde que las celebrare, de asegurar el valor de aqullos a los hijos
y descendientes del primer matrimonio.
Artculo 975
La enajenacin que de los bienes inmuebles sujetos a reserva hubiere hecho el
viudo o la viuda despus de contraer segundo matrimonio subsistir
nicamente si a su muerte no quedan hijos ni descendientes del primero, sin
perjuicio de lo dispuesto en la Ley Hipotecaria.
Artculo 976
Las enajenaciones de los bienes muebles hechas antes o despus de contraer
segundo matrimonio sern vlidas, salvo siempre la obligacin de indemnizar.
Artculo 977
El viudo o la viuda, al repetir matrimonio, har inventariar todos los bienes
sujetos a reserva, anotar en el Registro de la Propiedad la calidad de
reservables de los inmuebles con arreglo a lo dispuesto en la Ley Hipotecaria, y
tasar los muebles.
Artculo 978
Estar adems obligado el viudo o viuda, al repetir matrimonio, a asegurar con
hipoteca:
1) La restitucin de los bienes muebles no enajenados en el estado que
tuvieren al tiempo de su muerte.
2) El abono de los deterioros ocasionados o que se ocasionaren por su
culpa o negligencia.
3) La devolucin del precio que hubiese recibido por los bienes muebles
enajenados o la entrega del valor que tenan al tiempo de la enajenacin,
si sta se hubiese hecho a ttulo gratuito.
4) El valor de los bienes inmuebles vlidamente enajenados.
Artculo 979
Lo dispuesto en los artculos anteriores para el caso de segundo matrimonio
rige igualmente en el tercero y ulteriores.
Artculo 980

367
La obligacin de reservar impuesta en los anteriores artculos ser tambin
aplicable:
1) Al viudo que durante el matrimonio haya tenido, o en estado de viudez tenga
un hijo no matrimonial.
2) Al viudo que adopte a otra persona. Se excepta el caso de que el adoptado
sea hijo del consorte de quien descienden los que seran reservatarios.
Dicha obligacin de reservar surtir efecto, respectivamente, desde el
nacimiento o la adopcin del hijo.
Hemos de fijarnos en las siguientes cuestiones:
1) Supuestos. Los supuestos en los que opera son los del 387 y son:
a) Si el cnyuge superviviente contrae nuevas nupcias.
b) Si tiene un hijo no matrimonial.
c) Si adopta un hijo.
2) Configuracin jurdica: Parece que la tesis ms apropiada es la de configurar
esta reserva como una institucin que sigue el requisito de las sustituciones
fideicomisarias, con la diferencia que stas tienen su origen en la voluntad del causante.
En el caso de la reserva, el reservista adquiere los bienes que proceden del patrimonio del
premuerto, pero con el gravamen legal de que si concurre cualquiera de los supuestos que
originan la reserva, esos bienes pasarn a los hijos comunes o descendientes ulteriores,
que son los reservatarios.
3) Estructura:
Sujetos:
Sujeto: El causante de la reserva, que normalmente es el cnyuge difunto, pero que
tambin puede ser un hijo comn o un descendiente de ste, segn el 387.
Reservista: Cnyuge superviviente.
Reservatarios: Son los hijos comunes de un anterior matrimonio o los hijos
adoptivos, tambin comunes o sus descendientes.
Objeto:
Los adquiridos por el cnyuge superviviente de manera directa del premuerto por
testamento, donacin o heredamiento.
Tambin los adquiridos de manera indirecta por sucesin intestada de un hijo comn
de un primer matrimonio o de un descendiente de ste.
4) Efectos: Hay que distinguir los que se producen antes de la delacin de los
bienes reservables de los que se producen despus.
Antes: La doctrina catalana suele considerar aplicable las normas de la sustitucin
fideicomisaria.
En lo relativo a inventario y administracin de los bienes, se aplicarn estas normas
de los fideicomisos, adems de la regulacin propia de la reserva de los artculos 388 a
390.
Despus: Se produce con la muerte del reservista, 387.2. En ese momento los
bienes hacen trnsito a los reservatarios, que los adquieren con el carcter de sucesores
del cnyuge premuerto, sin perjuicio de la facultad de poder renunciarlos.

368
TEMA 18 ACEPTACIN Y REPUDIACIN DE LA HERENCIA
El ius delationis confiere a quienes lo reciben el derecho a aceptar o repudiar la
herencia. Es un derecho que conforme al:
Article 28 del C.S.
El dret del cridat a acceptar o repudiar l'herncia prescriu al cap de
trenta anys a comptar d'haver-li estat deferida.
Les persones interessades en la successi, dhuc els creditors de
l'herncia o del cridat, poden obtenir del jutge, tan bon punt hagin
transcorregut trenta dies a comptar de la delaci a favor seu, que
assenyali un termini al cridat perqu manifesti si accepta o repudia
l'herncia. Aquest termini no pot excedir els seixanta dies naturals.
Transcorregut el termini assenyalat sense que el cridat accepti
l'herncia en escriptura pblica o davant del jutge, hom considera
que la repudia.
prescribe a los treinta aos.
Las personas interesadas a la sucesin pueden ejercitar la interrogatio in iure,
para solicitar al Juez que seale un plazo al heredero que haya obtenido la delacin para
que manifieste si acepta o repudia la herencia.
Este plazo no puede exceder de sesenta das.
Transcurrido el plazo sealado por el Juez, se entiende que la repudia, segn el
28.3.
Aceptacin:
Modalidades:
1) Expresa, que es la manifestada en documento pblico o privado, segn el:
Article 18 del C.S.
L'acceptaci expressa ha d'sser feta en document pblic o privat, en
el qual el cridat a l'herncia ha de manifestar la voluntat d'acceptar-la o
assumir el ttol d'hereu.
2) Tcita, que segn el:
Article 19.1 del C.S.
1. S'entn tcitament acceptada l'herncia quan el cridat realitza
qualsevol acte que no pot realitzar si no s a ttol d'hereu.
tiene lugar mediante la realizacin de actos por parte del llamado como heredero, que ste
no podr llevar a cabo si no tuviera le ttulo de heredero, como por ejemplo, actos de
disposicin o actos de administracin extraordinaria.
3) Aceptacin como sancin, regulada en el:
Article 24 del C.S.
El cridat que hagi sostret o ocultat bns de l'herncia perd la facultat
de repudiar-la i esdev hereu pur i simple, encara que manifesti la
seva voluntat de repudiar l'herncia d'acord amb els requisits que
estableix la llei.

369
donde la aceptacin es un efecto jurdico subsiguiente a la realizacin de actos reprobables
por parte del llamado, como pueden ser la sustraccin u ocultacin de bienes de la
herencia.
El efecto adquisitivo se produce ope legis y con los efectos de la aceptacin pura
y simple, segn el:
Artculo 1002 del Cdigo Civil
Los herederos que hayan sustrado u ocultado algunos efectos de la
herencia, pierden la facultad de renunciarla, y quedan con el carcter de
herederos puros y simples, sin perjuicio de las penas en que hayan
podido incurrir.
4) Aceptacin por los acreedores, que tanto en el:
Article 23 del C.S.
Si el cridat repudia una herncia en perjudici dels seus creditors,
aquests poden demanar al jutge que els autoritzi a acceptar-la en nom i
en lloc del renunciant, als nics efectes de fer efectius llurs crdits
sobre el patrimoni hereditari.
Aquest dret dels creditors caduca als quatre anys a comptar de la
renncia.
como en el:
Artculo 1001 del Cdigo Civil
Si el heredero repudia la herencia en perjuicio de sus propios
acreedores, podrn stos pedir al Juez que los autorice para aceptarla en
nombre de aqul.
La aceptacin slo aprovechar a los acreedores en cuanto baste a
cubrir el importe de sus crditos. El exceso, si lo hubiere, no
pertenecer en ningn caso al renunciante, sino que se adjudicar a las
personas a quienes corresponda segn las reglas establecidas en este
Cdigo.
se prev que los acreedores puedan ser autorizados por el Juez para aceptar la herencia si
el llamado renuncia en su perjuicio.
Esta facultad caduca a los cuatro aos a contar desde la renuncia, segn el 23.
5) Aceptacin judicial, que se prev en el Codi de Famlia, para el caso en que el
Juez deniegue a los padres o tutores la autorizacin para repudiar la herencia a un hijo o
persona sujeta a tutela (152 y 212 del C.F.).
Requisitos de la aceptacin:
1) Ha de ser total y no puede estar sujeta a trmino o condicin, Si no es as se
tiene por no formulada, segn el:
Article 25 del C.S.
L'acceptaci i la repudiaci de l'herncia no poden sser fetes
parcialment, ni sota termini o condici. Les condicions i les
restriccions s'han de tenir per no formulades.
Llevat de voluntat contrria del testador, s'entn que el cridat en
quotes diferents que n'accepta qualsevol d'aquestes accepta les
restants, encara que li siguin deferides amb posterioritat per via de
substituci vulgar o per compliment de condicions suspensives.
2) Hay que tener la capacidad necesaria para contratar y obligarse, como regla
general, segn el:
Article 20 del C.S.
Poden acceptar i repudiar l'herncia les persones amb capacitat per
a contractar i obligar-se.

370
Els pares poden acceptar les herncies deferides als fills que es
troben sota la seva potestat, i els tutors les que es defereixin a les
persones subjectes a tutela. Aquestes acceptacions s'entn que sn
fetes a benefici d'inventari. Per a la repudiaci s necessria
l'autoritzaci judicial.
El tutor necessita autoritzaci judicial per a l'acceptaci pura i simple
de l'herncia del seu tutelat.
Els menors emancipats o els que han obtingut l'habilitaci d'edat poden
acceptar, ells sols, les herncies que els han estat deferides.
L'acceptaci de l'herncia deixada per a sufragis o als pobres
correspon a les persones designades pel testador i, subsidiriament,
a la Generalitat de Catalunya i a l'Esglsia o confessi religiosa
legalment reconeguda de qu es tracti, segons les seves prpies
normes.
De una interpretacin conjunta del 20 y del:
Article 21 del C.S.
La capacitat i els requisits per a l'acceptaci i la repudiaci de les
herncies deferides a les persones jurdiques de dret pblic o
privat es regeixen per les seves respectives normes reguladores. A
manca d'aquestes, hom ha d'aplicar les regles referents als actes
de disposici de bns de la persona jurdica per a l'acceptaci
pura i simple i la repudiaci.
la doctrina extrae la conclusin de que si la aceptacin es pura y simple, entonces se ha de
tener la plena capacidad y libre disposicin de los bienes.
Supuestos especficos de capacidad:
a) Menores no emancipados o incapacitados. Han de aceptar por medio d sus
representantes legales. No necesitan autorizacin judicial, salvo que quieran aceptar de
forma pura y simple (20.2 C.S.; 151.1 C.F; 212.1 C.F.).
Hay que tener en cuenta que los menores de edad estn o no emancipados gozan
del pleno derecho del beneficio de inventario.
b) Los incapaces sujetos a curatela y los prdigos, pueden aceptar las herencias
por ellos mismos, si as se lo permite la sentencia de incapacitacin, pero se deduce del
642.2 del Codi de Famlia, que si quieren aceptarla de forma pura requerirn el
asentimiento de su curador.
c) Los emancipados y habilitados de edad, pueden aceptar ellos solos la herencia,
no es necesario el asentimiento del curador, segn el:
Article 33 del C.S.
Gaudeixen de ple dret del benefici d'inventari, encara que no hagin pres
inventari, els hereus menors d'edat, estiguin o no emancipats, els
incapacitats, els hereus de confiana, les entitats o els establiments
benfics, docents o de carcter piets i les entitats de dret pblic.
Tamb es consideren acceptades a benefici d'inventari les herncies
deixades als pobres i, en general, les destinades a finalitats benfiques,
docents o pietoses.
ya que gozan del beneficio de inventario.
d) Capacidad para aceptar la herencia de las personas jurdicas. Se rigen por sus
normas especficas, y en su defecto, por el:
Article 21 del C.S.
La capacitat i els requisits per a l'acceptaci i la repudiaci de les
herncies deferides a les persones jurdiques de dret pblic o
privat es regeixen per les seves respectives normes reguladores. A
manca d'aquestes, hom ha d'aplicar les regles referents als actes

371
de disposici de bns de la persona jurdica per a l'acceptaci
pura i simple i la repudiaci.
Para realizar actos de disposicin necesitarn la capacidad especfica que se
requiera para la aceptacin pura y simple.
3) Que la aceptacin no adolezca de ningn vicio del consentimiento, porque en ese
caso se puede impugnar (violencia, dolo, intimidacin o error).
El plazo de la impugnacin es de 4 aos. segn el:
Article 26 del C.S.
L'acceptaci i la repudiaci de l'herncia fetes vlidament sn
irrevocables.
L'acceptaci i la repudiaci poden sser impugnades per manca de
capacitat, i quan han estat fetes amb intimidaci, violncia, dol o error.
S'entn que hi ha hagut error si amb posterioritat apareix un
testament desconegut.
El termini per a la impugnaci s de quatre anys des de la declaraci
d'incapacitat, i des que hagi cessat la intimidaci o la violncia o
s'hagi tingut coneixement del dol o error.
Efectos de la aceptacin:
Artticle 1.1 del C.S.
1. L'hereu succeeix en tot el dret del seu causant.
Consegentment, adquireix els bns i els drets de l'herncia i se
subroga en les obligacions del causant que no s'extingeixen per la
mort. Ha de complir les crregues hereditries i resta vinculat als
actes propis del causant.
De este precepto se desprende que los efectos bsicos son:
1) Adquisicin de bienes y derechos que integran la herencia.
2) Subrogacin en las obligaciones del causante que no se hayan extinguido por su
muerte.
3) Asuncin de las cargas hereditarias.
4) Vinculacin a los actos propios del causante.
Sobre la responsabilidad por cargas y deudas hay que distinguir:
Aceptacin de forma pura y simple:
El heredero responde de las obligaciones y cargas no slo con los bienes de la
herencia sino tambin con los suyos propios, segn el:
Article 34 del C.S.
Per l'acceptaci de l'herncia pura i simple l'hereu respon de les
obligacions del causant i de les crregues hereditries, no solament
amb els bns relictes, sin tamb amb els seus bns propis,
indistintament.
Es consideren crregues hereditries les despeses de darrera
malaltia, d'enterrament o incineraci, funeral del causant i altres
serveis funeraris; les de formaci d'inventari, partici i defensa dels
bns de l'herncia; les dels judicis de testamentaria o d'abintestat
causades en inters com; les de lliurament de llegat, pagament de
llegtimes o retribuci de marmessors, i altres de naturalesa
anloga.
Esto se explica por el efecto de la confusin de patrimonios que se produce con la
aceptacin de este tipo.

372

Esto se desprende de la interpretacin a sensu contrario del:


Article 35 del C.S.
L'acceptaci de l'herncia a benefici d'inventari produeix els efectes
segents:
1r L'hereu no respon de les obligacions del causant ni de les
crregues hereditries amb els seus bns propis, sin nicament amb
els bns de l'herncia.
2n Subsisteixen, sense extingir-se per confusi, els drets i els crdits
de l'hereu contra l'herncia i les crregues i les obligacions d'aquell a
favor d'aquesta. L'hereu es pot fer pagament dels dits crdits.
3r Mentre no quedin pagats els deutes del causant i les crregues
hereditries, no es poden confondre per a cap efecte en dany dels
creditors hereditaris ni de l'hereu els bns de l'herncia amb els propis
o privatius de l'hereu, i, en conseqncia, els creditors particulars
d'aquest no poden perseguir els bns de l'herncia, de la mateixa
manera que no poden perseguir els bns privatius de l'hereu els
creditors del causant. En previsi que el benefici d'inventari decaigui,
aquests poden, aix no obstant, fer valer simultniament el
benefici de separaci de patrimonis.
4t Vinculen l'hereu els actes propis del seu causant, per, en tant
que aix impliqui deute hereditari, s'ha d'aplicar el que disposa aquest
article.
Aunque suceda esto est clara la preferencia de los acreedores de la herencia para
cobrar con cargo a los bienes que integran el caudal relicto.
Esta preferencia se puede hacer efectiva mediante el beneficio de la separacin de
patrimonios, segn el:
Article 37 del C.S.
Els creditors per deutes del causant i els legataris poden obtenir del
jutge competent que el patrimoni hereditari sigui considerat separat
del privatiu de l'hereu, per tal de salvaguardar el seu dret davant
els creditors particulars d'aquest ltim. El jutge, un cop fet prviament
l'inventari de l'herncia i amb l'adequada justificaci prvia,
concedeix aquest benefici i adopta, si escau, les mesures conduents a
la seva efectivitat.
Els creditors del causant i els legataris que obtinguin el benefici de
separaci tenen dret preferent per al cobrament de llurs crdits i la
percepci de llurs llegats respecte als creditors particulars de
l'hereu, per mentre aquests ltims no resultin pagats, els dits
creditors no poden perseguir els bns privatius de l'hereu.
La responsabilidad ultra vires de los herederos por las deudas del causante no se
extienden a las obligaciones de entrega y pago de los legados.
La doctrina lo argumenta:
a) Que no se menciona esta carga en el 34.2.
b) Que conforme al:
Article 273.3 del C.S.
3. L'hereu pot fer valer aquesta reducci encara que no hagi acceptat
l'herncia a benefici d'inventari o no tingui dret a falcdia.

373

el heredero puede hacer valer la reduccin de los legados aunque no haya aceptado la
herencia a beneficio de inventario.
En el Cdigo Civil, parece que la mayora de la doctrina se inclina por el:
Artculo 1003
Por la aceptacin pura y simple, o sin beneficio de inventario, quedar el
heredero responsable de todas las cargas de la herencia, no slo con los
bienes de sta, sino tambin con los suyos propios.
en el que s responde el heredero que acepta de forma pura y simple del pago de los
legados.
Efectos de la aceptacin a beneficio de inventario:
Todo heredero que observa los requisitos que la ley establece puede aceptar la
herencia a beneficio de inventario.
Se puede acoger a este beneficio tanto el heredero testamentario, como abintestato
y el contractual.
Tambin se puede aceptar a beneficio de inventario la herencia fideicomitida, segn
el:
Article 209 del C.S.
El fiduciari queda deutor per les obligacions del causant, sens perjudici
de poder acceptar l'herncia a benefici d'inventari. Aix mateix ha de
satisfer les llegtimes, els llegats i totes les crregues de l'herncia a
crrec d'aquesta.
Para poder acogerse al beneficio de inventario, es necesario:
a) Una declaracin formal ante Notario o un escrito dirigido al Juez competente.
b) Hay que hacer un inventario.
Al beneficio de inventario se puede acoger todo heredero aunque el causante lo
haya prohibido, segn el:
Article 30 del C.S.
L'hereu pot, encara que el causant ho hagi prohibit, acceptar
l'herncia i gaudir del benefici d'inventari, posat que, amb expressi
d'efectuar-ho amb aquest fi, practiqui abans o desprs l'inventari de
l'herncia.
Aquest inventari ha d'sser practicat en la forma prescrita per a
detreure la quarta trebellinica, sense que calgui la valoraci dels
bns inventariats, en el termini mxim d'un any a comptar de la
delaci. La declaraci de voler acceptar l'herncia a benefici
d'inventari es pot fer en qualsevol cas davant de notari o per escrit
adreat al jutge competent en la successi, i ha d'sser feta en el
termini d'un any a comptar de la delaci, per sempre en el de
trenta dies comptadors des que hagi pres possessi dels bns
hereditaris.
Se pierde este beneficio si el heredero procede fraudulentamente, segn el:
Article 36.3 del C.S
3. Perd el benefici d'inventari l'hereu que procedeixi
fraudulentament en aquests pagaments i en aquestes realitzacions
de bns.

374
Los efectos ms destacados son los del:
Article 35 del C.S.
L'acceptaci de l'herncia a benefici d'inventari produeix els efectes
segents:
1r L'hereu no respon de les obligacions del causant ni de les
crregues hereditries amb els seus bns propis, sin nicament amb
els bns de l'herncia.
2n Subsisteixen, sense extingir-se per confusi, els drets i els crdits
de l'hereu contra l'herncia i les crregues i les obligacions d'aquell a
favor d'aquesta. L'hereu es pot fer pagament dels dits crdits.
3r Mentre no quedin pagats els deutes del causant i les crregues
hereditries, no es poden confondre per a cap efecte en dany dels
creditors hereditaris ni de l'hereu els bns de l'herncia amb els propis
o privatius de l'hereu, i, en conseqncia, els creditors particulars
d'aquest no poden perseguir els bns de l'herncia, de la mateixa
manera que no poden perseguir els bns privatius de l'hereu els
creditors del causant. En previsi que el benefici d'inventari decaigui,
aquests poden, aix no obstant, fer valer simultniament el
benefici de separaci de patrimonis.
4t Vinculen l'hereu els actes propis del seu causant, per, en tant
que aix impliqui deute hereditari, s'ha d'aplicar el que disposa aquest
article.
1) El que acepta a beneficio de inventario slo reesponde con los bienes de la
herencia.
2) Mientras no se paguen las deudas del causante y las cargas hereditarias se
mantienen separadas la herencia y el patrimonio del propio heredero.
3) Como consecuencia de la separacin patrimonial no se extinguen por confusin
los crditos y deudas que podan tener entre s el causante y el heredero.
La repudiacin:
A diferencia de la aceptacin la repudiacin es un negocio jurdico formal, pues ha
de ser hecho en escritura pblica o mediante escrito dirigido al Juez, segn el:
Article 22 del C.S.
La repudiaci de l'herncia ha d'sser feta de forma expressa en
document pblic o mitjanant escrit dirigit al jutge competent.
S'entn que l'herncia ha estat repudiada quan el cridat hi renuncia
gratutament, d'acord amb els requisits de forma assenyalats a
l'apartat anterior, a favor de les persones a les quals hauria de ser
deferida la quota del renunciant.
1) El nico supuesto en el que se da relevancia a la conducta del heredero es en el
caso en el que se ejercita la interrogatio in iure.
2) Al igual que la aceptacin la repudiacin no puede ser hecha en parte o estar
sujeta a trmino o condicin, segn el 25.3.
3) Pueden repudiar la herencia las personas con capacidad para contratar y
obligarse, segn el 20 (visto atrs).
Supuestos especficos:
A) Menores e incapacitados. Han de repudiar a travs de sus representantes
legales, los cuales requieren autorizacin judicial, a no ser que el causante haya excluido
este supuesto.
B) Los emancipados. La doctrina hace una interpretacin correctiva del:
Article 19 del C.S.
S'entn tcitament acceptada l'herncia quan el cridat realitza
qualsevol acte que no pot realitzar si no s a ttol d'hereu.

375
La venda, la donaci o la cessi del dret a l'herncia que el cridat a
aquesta fa a favor d'un estrany o a favor de tots els cohereus o
d'algun d'ells implica l'acceptaci de l'herncia.
La renncia al dret de succeir, si es fa a canvi d'una contraprestaci
o a favor de sols algun o alguns dels cohereus, implica tamb
l'acceptaci de l'herncia.
y entiende que el emancipado requerir el asentimiento de sus padres o del curador.
C) Incapacitado sujeto a curatela, tambin requiere asistencia de su curador para
repudiar.
D) Las personas jurdicas. Se ha de aplicar sus propias y especficas reglas, segn
la persona jurdica de que se trate, y en su defecto el 21 (visto atrs). Se aplican estas
reglas para los actos de disposicin de los bienes.
La repudiacin tambin puede ser impugnada por falta de capacidad y vicios del
consentimiento al igual que la aceptacin, segn el 26 (visto atrs).
Efectos de la repudiacin:
Repudiando la herencia se entiende frustrada la aceptacin por lo que la herencia
se deferir:
1) Al sustituto vulgar, si se ha nombrado.
2) Al coheredero, por el derecho de acrecer, si puede operar.
3) A los herederos abintestato.
LA COMUNIDAD HEREDITARIA, Y LA PARTICIN DE LA HERENCIA
Se origina cuando son llamados simultneamente a la sucesin una pluralidad de
herederos que aceptan la herencia.
Naturaleza jurdica:
Hay que partir del:
Article 1.2 del C.S
2. Si concorren a la successi, simultniament, una pluralitat
d'hereus adquireixen el patrimoni hereditari en proporci a les
respectives quotes. Nogensmenys, les obligacions i les crregues de
l'herncia es divideixen en proporci a les respectives quotes sense
solidaritat entre els hereus.
Cabe deducir que la comunidad hereditaria tiene una naturaleza sui generis,
porque de una parte no reconoce cuotas sobre cada uno de los bienes, sino sobre el
patrimonio en general (sigue el derecho germnico), y de otro lado rechaza la
responsabilidad solidaria por las deudas (sigue el modelo romano).
La ley no se ocupa de regular los requisitos de la comunidad hereditaria dada su
transitoriedad.
Las normas que rigen la comunidad hereditaria son las normas sobre la comunidad
de bienes que se recogen en el Cdigo Civil, artculos 392 y siguientes, con las
adaptaciones correspondientes, por ejemplo, las del:
Article 51 del C.S.
Els cohereus poden exercitar, en proporci a les seves quotes
respectives, els drets de tempteig i retracte quan n'hi hagi algun que
vengui la seva quota hereditria a un estrany.

376
El termini per a l'exercici d'aquests drets s d'un mes des de la
notificaci de la decisi de vendre i les circumstncies de la
venda, o des que s'assabentin d'aquesta, respectivament.
El que disposa aquest article tamb s aplicable als casos de daci en
pagament.
para el caso y dacin de pago de la cuota hereditaria, que se regula como un derecho de
adquisicin preferente, en concreto de tanteo y retracto, sometido al breve plazo de un
mes.
Particin de la herencia:
El legislador centra su atencin en la particin de la herencia:
1) Caracteres de la accin de particin de la herencia:
A) Deduce la doctrina que esta accin es imprescriptible, segn el:
Article 45 del C.S.
Tot cohereu, o el seu representant legtim, pot demanar, en qualsevol
temps, la partici de l'herncia. Tanmateix, el causant pot ordenar,
i els hereus convenir-hi unnimement, que, tant respecte a l'herncia
com a bns concrets d'aquesta, no es procedeixi a la partici durant
un termini que no pot excedir els deu anys a comptar de l'obertura
de la successi. Aquest termini pot arribar als quinze anys respecte de
l'immoble que sigui residncia habitual d'un dels cohereus si aquest
s conjuge o fill del testador. Si es fixa un termini superior, aquest ha
d'sser redut quant a l'excs.
Tot i haver-hi prohibici o pacte d'indivisi, el jutge pot autoritzar la
partici a instncia de qualsevol cohereu, si hi concorre una causa
justa sobrevinguda.
B) No es una accin personalsima, porque puede ejercitarse mediante
representante legal o voluntario.
C) La legitimacin se reconoce a todo coheredero o a su representacin legtima.
Hay que reconocrsela tambin al cesionario, e incluso a los acreedores que aceptan en
nombre de su deudor.
2) Lmites temporales:
El testador puede ordenar la indivisin de la herencia, y tambin puede acordarla
con los herederos como mximo por diez aos, aunque se puede alargar
excepcionalmente este plazo a quince aos, respecto del inmueble que sea residencia
habitual de uno de los coherederos, si este es cnyuge o hijo del testador.
Si se fija un trmino superior, se tiene que reducir en cuanto al exceso.
3) Divisin judicial anticipada: An existiendo prohibicin de divisin por parte del
testador o pacto de indivisin, se puede pedir al Juez la indivisin cuando de forma
sobrevenida concurra justa causa.
4) Suspensin provisional de la divisin: En ciertas situaciones transitorias se
permite exigir la suspensin de la particin de la herencia. Estas situaciones se recogen en
el:
Article 46 del C.S.
La partici de l'herncia se suspn en els casos segents:
1r Si la vdua ha quedat embarassada, fins que s'esdevingui el
part o l'avortament.
2n Si s'ha entaulat una demanda sobre filiaci, fins que sigui dictada
sentncia ferma.

377
3r Si s'ha iniciat un expedient d'adopci, fins que aquest acabi amb
sentncia o resoluci ferma.
4t Si el causant ha expressat de manera fefaent la seva voluntat de
fecundaci assistida post mortem, fins que s'esdevingui el part o
transcorri el termini corresponent segons la llei.
5 Si el causant ha fet alguna disposici a favor d'una fundaci que
ha ordenat crear en el testament, fins que quedi constituda
vlidament de conformitat amb la llei.
que segn la doctrina, son supuestos tasados.
5) Oposicin de los acreedores: Los acreedores no pueden impedir la particin pero
pueden oponerse a que se lleve a cabo, hasta que se les paguen sus crditos o se afiance
el importe de los mismos. segn el:
Article 48 del C.S.
Els creditors del causant poden oposar-se que es porti a terme la
partici de l'herncia fins que se'ls pagui o fianci l'import de llurs
crdits.
6) Procedimientos particionales previstos en la ley:
A) El propio causante los puede realizar. Es importante para evitar litigios, hay que
estar al:
Article 55 del C.S.
La partici pot sser duta a terme pel testador mateix, per acte entre
vius o d'ltima voluntat, i pot comprendre tota l'herncia, o noms
una part del cabal, o bns concrets i determinats.
Si la partici s feta pel testador en l'acte mateix de disposici
hereditria, les clusules de partici prevalen sobre les dispositives
en cas de contradicci. Si s feta en acte separat, prevalen les
clusules dispositives llevat que siguin revocables i puguin sser
efectivament revocades per l'acte de partici.
Per disposici d'ltima voluntat el causant pot, si vol, imposar normes
vinculants per a la partici.
La partici pot sser feta tamb per un marmessor o comptador
partidor, en els termes previstos en la llei.
B) Por contador-partidor, o mediante albacea, 55.4.
Si el albacea es particular, entonces, esa facultad se le ha de atribuir expresamente.
C) Los coherederos tambin la pueden realizar mediante acuerdo unnime. Hay
que tener presente que en el:
Article 57.2 del C.S
2. Si hi ha menors o incapacitats representats legalment en la
partici noms s'exigeix intervenci o aprovaci judicial quan
aquesta representaci correspongui al tutor.
se contempla el supuesto en que intervengan menores o incapacitados.
D) Por contador-partidor dativo. En este caso lo que se pretende es que quede
bloqueada la particin que desean llevar a cabo los coherederos con la oposicin de una
minora. A fin de evitar estos problemas, se ha admitido la posibilidad, segn el:
Article 56 del C.S.
Si el testador no ha fet la partici i no ha nomenat cap comptador
partidor, o el crrec ha quedat vacant, els hereus i els legataris que

378
representin la meitat del cabal hereditari poden sollicitar al jutge la
designaci d'un comptador partidor que practiqui la partici de
l'herncia.
La partici realitzada aix requereix aprovaci judicial, llevat que
sigui ratificada per tots els hereus i legataris.
Les funcions especfiques de comptador partidor no poden sser
atribudes a cap hereu o cap legatari de part alquota, llevat que
aquest darrer sigui un ascendent de tots els hereus o sigui acceptat
en document pblic per tots els que tenen inters en l'herncia.
de obtener el nombramiento judicial de un contador partidor.
Pueden solicitar este nombramiento los herederos legatarios que representen la
mitad del caudal hereditario.
Esta particin requiere aprobacin judicial, salvo que sea ratificada por todos los
herederos y legatarios.
Esta norma es muy parecida al:
Artculo 1057 del Cdigo Civil
El testador podr encomendar por acto "inter vivos" o "mortis causa"
para despus de su muerte la simple facultad de hacer la particin a
cualquier persona que no sea uno de los coherederos.
No habiendo testamento, contador-partidor en l designado o vacante el
cargo, el Juez, a peticin de herederos y legatarios que representen, al
menos, el 50 por 100 del haber hereditario, y con citacin de los dems
interesados, si su domicilio fuere conocido, podr nombrar un contadorpartidor dativo, segn las reglas que la Ley de Enjuiciamiento Civil
establece para la designacin de Peritos. La particin as realizada
requerir aprobacin judicial, salvo confirmacin expresa de todos los
herederos y legatarios.
Lo dispuesto en este artculo y en el anterior se observar aunque entre
los coherederos haya alguno sometido a patria potestad o tutela, o a
curatela por prodigalidad o por enfermedades o deficiencias fsicas o
psquicas; pero el contador partidor deber en estos casos inventariar
los bienes de la herencia, con citacin de los representantes legales o
curadores de dichas personas.
E) Arbitraje.
Se prev en el:
Article 58 del C.S.
Si els cohereus no procedeixen de com acord, qualsevol d'ells pot
instar la partici judicial.
La partici arbitral t lloc quan l'arbitratge ha estat institut per la
voluntat del testador d'acord amb la llei, o de com acord entre tots els
cohereus.
que la particin arbitral tiene lugar cuando el arbitraje se instituye por el testador o por
acuerdo de todos los herederos.
7) Operaciones particionales. Son igual que en el Cdigo Civil:
A) Inventario de los bienes.
B) Valoracin de los bienes con referencia al momento de la adjudicacin, segn el:
Article 59 del C.S.

379
La partici pot sser rescindida per causa de lesi en ms de la meitat
del valor de les coses, ats el temps en qu s'adjudicaren.
Per causa de lesi no pot sser impugnada la partici feta pel causant,
llevat que aparegui o es presumeixi racionalment que no era
aquesta la seva voluntat.
L'acci per demanar la rescissi dura quatre anys, a comptar des
que es fu la partici de l'herncia, i s'ha de dirigir contra tots els
partcips.
C) Liquidacin de la herencia. Pago de gastos, cargas, etc..
D) Formacin de los lotes, segn el:
Article 49 del C.S.
En la partici ha d'sser guardada la possible igualtat, tant si es fan
lots com si s'adjudiquen bns concrets.
Les coses indivisibles o que desmereixin en dividir-se i les
colleccions d'inters histric, cientfic o artstic han d'sser
adjudicades a un cohereu, que, si escau, ha de pagar als altres l'excs
en diners d'acord amb el valor de mercat. Si hi ha diversos
interessats, sn adjudicats al ms afavorit en l'herncia i, si han estat
afavorits igual, decideix la sort. A falta d'interessats en l'adjudicaci,
es ven la cosa i se'n reparteix el preu entre els hereus.
Les disposicions del pargraf anterior s'entenen sens perjudici de la
voluntat del testador o de l'acord unnime dels hereus.
E) En su caso, la colacin, que se regula en los:
Article 43 del C.S.
El descendent que com a hereu concorre amb un altre descendent
tamb hereu en la successi d'un ascendent com noms ha de
collacionar, als efectes de la partici de l'herncia, salvant voluntat
contrria del causant expressada en testament o en codicil, o en
atorgar la donaci o liberalitat, els bns que ha rebut del dit
causant per actes entre vius a ttol gratut per pagar-li la llegtima o
quan en l'atorgament de la liberalitat hom estableix expressament que
sigui collacionable.
El nt hereu en la successi del seu avi ha de collacionar la
donaci o liberalitat que per alguns dels conceptes expressats
hauria rebut i hauria hagut de collacionar en la mateixa successi
el seu pare si visqus, posat que sigui tamb hereu d'aquest el dit nt,
i quant al tot o la part que hagi arribat al seu oder.
Article 44 del C.S.
La collaci no pot aprofitar als cohereus que no sn descendents
del causant ni als legataris i creditors de l'herncia. Els bns
collacionables ho sn pel valor que tenien al temps de morir el
causant, amb aplicaci del que disposa la regla 2a de l'article 355.
En esta operacin se tiene en cuenta lo que recibieron intervivos los legitimarios en
pago de su legtima.
La colacin tiene lugar cuando concurre a la sucesin alguno o algunos de los
descendientes que sean herederos.
La colacin se puede hacer in natura, aportando los bienes que se hubiesen
recibido a la comunidad hereditaria, o por imputacin, es decir, descontando lo que ya se
haya recibido.

380
El Codi de Successions como el Cdigo Civil opta por este 2 criterio, con lo que la
colacin no comporta ningn desplazamiento patrimonial.
8) Efectos:
1) Por la particin cada heredero adquiere la propiedad exclusiva de los bienes
adjudicados, segn el:
Article 52 del C.S.
Per la partici, cada hereu adquireix la propietat exclusiva dels
bns adjudicats.

2) Los coherederos estn obligados recprocamente y en proporcin a su haber


hereditario a la eviccin y saneamiento de los bienes adjudicados, aunque hay
excepciones, segn el:
Article 53 del C.S
Feta la partici, els cohereus queden obligats, recprocament i en
proporci al seu haver, a l'evicci i sanejament dels bns
adjudicats, excepte en els casos segents:
1r Que la partici hagi estat feta pel testador.
2n Que s'exclogui expressament aquesta garantia en la partici.
3r Que l'evicci procedeixi d'una causa posterior a la partici o sigui
soferta pel cohereu adjudicatari per culpa prpia.
La consecuencia del ejercicio de la accin de saneamiento por eviccin es la
indemnizacin, pero no supone la ineficacia ni la repeticin de la particin.
Rige el principio del favor partitionis.
3) Una vez hecha la particin los herederos responden mancomunadamente en
proporcin a sus cuotas frente a los acreedores, segn el:
Article 61 del C.S.
Una vegada feta la partici, els hereus responen
mancomunadament en proporci a les respectives quotes en qu van
sser instituts, si de com acord no disposen altra cosa.
En el:
Article 62.2 del C.S.
2. El cohereu creditor del difunt pot reclamar dels altres el pagament
del seu crdit, deduda la part que li correspongui com a tal
hereu.
se contempla el supuesto de que un coheredero haya pagado ms de lo que le
correspondera.
En ese caso tiene derecho a reclamar de los otros en el plazo de cuatro aos.
9) Ineficacia de la particin: No existe una regulacin especfica completa sobre esta
cuestin, por eso doctrina y jurisprudencia aplican las categoras generales sobre la
ineficacia de los negocios jurdicos.
Nulidad y anulabilidad: Procedern por las causas generales.

381
Nulidad. Se contempla un caso especfico de nulidad en el:
Article 60 del C.S.
No es procedeix a cap altra partici quan els hereus afectats arriben
a un acord de rectificaci o indemnitzaci del perjudici, ni tampoc
quan es completa la partici addicionant els bns omesos, per la que
es fa amb un a qui es va creure hereu, sense ser-ho, s nulla.
que es el de la particin hecha con quien se crea ser heredero sin serlo.
Anulabilidad. Se podr anular la particin por vicios del consentimiento(dolo, error,
intimidacin, violencia).
Rescisin. Se regula en el:
Article 59 del C.S.
La partici pot sser rescindida per causa de lesi en ms de la meitat
del valor de les coses, ats el temps en qu s'adjudicaren.
Per causa de lesi no pot sser impugnada la partici feta pel causant,
llevat que aparegui o es presumeixi racionalment que no era
aquesta la seva voluntat.
L'acci per demanar la rescissi dura quatre anys, a comptar des
que es fu la partici de l'herncia, i s'ha de dirigir contra tots els
partcips.
y tiene lugar por lesin en ms de la mitad del valor de las cosas atendiendo al tiempo en
que se adjudicaron.
Aqu tambin se aprecia el principio del favor partitionis, porque en le caso del
1073 del Cdigo Civil (visto atrs), se prev que las particiones pueden rescindirse por las
mismas cosas que las obligaciones, y en el:
Artculo 1074 del Cdigo Civil
Podrn tambin ser rescindidas las particiones por causa de lesin en
ms de la cuarta parte, atendido el valor de las cosas cuando fueron
adjudicadas.
se hace referencia a la cuarta parte.
As es ms difcil que se da la rescisin en el Codi de Successions que en el Cdigo
Civil.
La accin para pedir la rescisin dura cuatro aos, segn el 59.3.
PROTECCIN DEL DERECHO HEREDITARIO
La accin tpica de proteccin del derecho hereditario es la accin de peticin de
herencia, que a diferencia del Cdigo Civil, en el que slo se menciona de pasada, est
regulada en el:
Article 64 del C.S.
L'hereu t l'acci de petici d'herncia contra qui la posseeix, en tot o
en part, en aquell concepte o sense allegar cap ttol, per tal
d'obtenir el reconeixement de la seva qualitat i la restituci dels
bns com a universalitat, sense haver de provar el dret del seu

382
causant sobre els bns singulars que la constitueixen.
Aquesta acci s procedent tamb contra els hereus del possedor o
hereu aparent i contra els adquirents de la totalitat o d'una quota
d'herncia.
L'hereu aparent de bona fe que ha alienat bns de l'herncia
solament ha de restituir a l'hereu real el preu o la cosa que com a
contraprestaci ha obtingut amb l'alienaci onerosa o el que ha
adquirit amb ells, subrogant-se en les accions per reclamar el preu o
la cosa que hom degui encara.
L'hereu real no pot reivindicar dels adquirents de bona fe i a ttol
oners els bns alienats per l'hereu aparent.
Regeixen les normes de l'acci reivindicatria, distingint, per, segons
que l'hereu aparent ho hagi estat de bona fe o no, per a la devoluci de
fruits, abonaments de millores i les responsabilitats del dit hereu
aparent venut en el judici de petici d'herncia.
L'acci de petici d'herncia prescriu al cap de trenta anys de la mort
del causant.

Partiendo de este precepto se define como aquella accin que tiene la siguiente
doble finalidad:
a) Finalidad declarativa, ya que con su eficacia se persigue que se reconozca la
cualidad de heredero del actor.
b) Finalidad de condena, ya que se persigue la condena a la restitucin de los
bienes hereditarios que poseen indebidamente terceras personas.
Sobre su regulacin:
1) Legitimacin activa. Segn el 64 lo est el heredero, pero la doctrina hace
extensiva dicha legitimacin a las siguientes personas:
a) Al coheredero que de manera individual ejercita la accin en beneficio de la
comunidad hereditaria.
b) El heredero fideicomisario una vez se ha producido la delacin a su favor.
c) Al albacea universal, ya que segn el 316, est legitimado para todos los
litigios que se suscitan sobre los bienes hereditarios sobre los que tenga un
encargo.
2) Del 64, se deduce que la accin de peticin de herencia puede dirigirse contra:
a) El denominado heredero aparente que es aquel que se atribuye la condicin
de heredero sin serlo.
b) La persona que posee en todo o en parte la herencia sin poseer ningn ttulo.
c) Los herederos del heredero aparente y del poseedor de la herencia.
d) El adquirente de la totalidad o de una cuota parte de la herencia.
e) Segn cierta doctrina, tambin el heredero que se atribuya la condicin de
heredero nico cuando hay ms, o se atribuye una cuota superior a la que le
corresponde.
3) Objeto: La propia herencia o una parte de los bienes hereditarios.
Por eso el heredero slo tendr que probar que los bienes reclamados
pertenecen a la herencia, sin tener que acreditar el derecho del causante sobre
cada uno de los bienes singulares que componen la herencia.

383
La reclamacin de bienes singulares slo se hace mediante la accin
reivindicatoria.
4) Tiempo de ejercicio:
Prescribe al cabo de los treinta aos a contar desde la muerte del causante,
segn el 64.
5) Efectos:
Sobre la base del 64 cabe destacar:
a) El efecto total es que se han de restituir los bienes del heredero que ha
ejercido la accin y vencido en juicio.
b) No procede el ejercicio de la accin de peticin de herencia frente al tercero
que ha adquirido bienes a ttulo oneroso y de buena fe, del heredero aparente.
c) Se aplican las reglas sobre la accin reivindicatoria en materia de restitucin
de frutos, mejoras y responsabilidades, debiendo de tener en cuenta, a estos
efectos, la buena o mala fe del heredero aparente.

Potrebbero piacerti anche