Documenti di Didattica
Documenti di Professioni
Documenti di Cultura
ARQUEOLGICA LUL1ANA
SEGUNDA
AOS L X X I V - L X X V .
POCA
1958-1959
LA PRIMERA IMPRENTA
LOS IMPRESORES
MALLORQUNA
CALDENTEY Y
CALAFAT
468
JUAN MBNTANER Y
BUJOSA
469
470
JUAN
MUNTANER
BUJOSA
LA PRIMERA IMPRENTA
471
MALLORQUNA
11
13
1 4
de
su
ciencia
original como
honestas
costumbres
tambin
de
sus
-traducimos
laudables
virtudes
del
documento
somos
testigos.
10
472
473
18
19
20
21
474
26
27
475
476
la casa
plena
de infants-,
se le con-
30
91
477
en la casa de Trenitat
el ao 1487.
o Miramar
de
478
ss
LA PRIMERA IMPRENTA
479
MALLORQUINA
480
puede dedicarse a las letras aprovechando la quietud. Va all impulsado por un espritu de emulacin con el fin de que sus discpulos trinitatcnscs - y pase la expresin-, aventajen en mucho
a los puig-randinos. Por esta causa, abandonada la Ciudad, libres
481
C X
m.
482
fcn fcr.ir.purorqjno
Ufr.CU3.
flrcnicochsoiij
QL uofrauarqu.cqu.ODC
monu3.1nnoa1biTx.iqui'
m u . n frcigatilluD ce liw
fueporcitaegte.xiecoi'
tcenccl t tmtoaxncc
pusaofirfojDiDusnccroJ/
I t a n U ? . O l n l l ICC pCCCnt
pon'nftrt C 0 2 0 U 3 . n c ( cr/
lub:in.ncf nojra ojp tn/ minie cragio repefr.it
quincr. jefpcculato: aftar do: pe. o b boc icocptoi
ttfup q n c e ebus oitus
eje. rcplc ru nos lue.pcr
fl.ufq3rct pfpur.ri[ufe
qrJ Dicvorculie nullieruv
pmaucfpetuj.pfapf
o m m actib. p U p f afl
ff *Rs:pfet-fiimufmanmLa
i&uftatt pe od
IXXX
ma, p JEJjrtlwtm1 oeitcta^ f V y u f t a r e Deo aburort
t i f i r m j l c i b i c b u e n i i a I
V ^ f o ubilare to iacob
be art Vmnnu o? q n i jetjrnifepfalmuj.iDare
ucsoorjtUUbcianosDrhiir tt/mprni pfalfiioo odcd
>pcrhr.pf ui floto3cibua otba?a utnatcinccnV
/D>ff uiftipinofo
n atuba.iinficjnioicfoUnt
0rttulii orfl bojt ut fipfe. rat te ufc.Q, n i a ^ f c p r ir
rifa.\).afimamr a s n ' lreO.rrtuotcto t a i o b
vlaton E^rtjfjm'ffrtnra OCe^'niousintorfpbpo'
p ^fffrrnooifm? xt^tf
funlluo.cuj cjrucr oc f . M
nfcfjrrte.Tiue bfmn>
cgKptliguqunnoue/
- ^ frrnitatflunraa
t . u a u D i u i r . x) i'ucrnrab
vJUoibs pottrn qui te^ onoib* t n i f e\9 mav*ci9
gis attvDc lauou3 carica, q icofinofutcft.
mua'
l
483
Jfanctoiafe.
cniqjmif
smm5
p(irtya( D ribla.
tci c(fr ppofir
nfaro>
r n f v i x lances fjftoifit; t u
y a * c e reotre tur. i g i f c
riln fui ano cpimo reoitt
inglt fuRcpr^qsca cle^
ro t po ni c m u o o icrta>
bi fs p l pauros tuce f/
t5 onie i iiinlis fup iiio
DiiflrTc(t?t
jcr6omo.
^oc'ti.
) u pjo notie
Jmmtff.ni rrf
i pGnfs.
j ^ c a t u q i ta.
1 folie,
PP n o b t ' e .
0ni6
/Tiifu.
t u r q u |uff.
0C9^CUI9.
fiat.c.t r n g r i e y .
lt rO.
' (D t u i u b i c .
JTirfuV
|>'
pjia ( n A t i u i t Q f 6 . f i i Rrpb.i
f^a
rarnhum.ai*.
-QIH o r rirgic.poft ( d f r l f j .
j < urge.
|)topiia~bfi
D (9
(onimtrur.fo n ut6.rrf)p6lte
ni rl i pe
fne. j6tuYuirqiTa.
tbb
V f n i r t . 2)ra
pjcrnebe
gh'Cfuc
reir
pe9 pii9.fai.f
rput.fup. _jCeprof ortaba
(
% r a fin rer.
c c c faf
Jurauit.
^ e iD
rt Cp
l ma ui r (. ir. a r.
JTacrroos t prifrx.
a q s bpe cue
utbiifiluettrKfcflb/
(olbc v i r g i g t t n u t
tyxQ tue bUn.ia colmw.ei
Prueba de imprenta del Breviario con >spacios en blanco para la tirada en rojo
Contemplado,
terminada
Francisco Prats que tal
cuando, al descansar de
ledad y el bello paisaje
484
Maioricense.
485
Caldantell
al dit mossen
Llull
49
486
61
487
488
LA PRIMERA IMPRENTA
MALLORQUINA
489
56
490
JUAN MUNTANER Y
BUJ08A
del
Breviario.
68
es
CALDENTEY-CALAFAT
66
2.
3.
Letana
4.
Breviario
en mallorqun.
maioricense.
492
6.
Bula
de indulgencia
plenaria
7.
Bula
de
para
61
de difuntos.
los
cofrades
de la Merced.
Hoja im-
A P N D I C E S
i
Carta de los Jurados de la Ciudad y Reino de Mallorca
a Fernando el Catlico recomendndole la peticin
para que fuera cedido Miramar a los sacerdotes Caldentey y Prats. - s. d.
Letre tremesa al Sor. Rey per Mestre Caldentey.
Senyor molt excelent: Entre les altres coses que nosaltres miram satisfer e
conferir al servici de nostre Senyor Deu e de vostra Reyal Excelencia e molt
a la publica utilitat de aquesta vostra repblica, es certament aquella antiqusima
casa per imposici reyal apellada Trinitat e vulgarment Miramar, scituada en
les muntanyas e termens de la parroquia de Valldemua de aquest vostre Regne
illa, per sanctissimos pensaments e devoci reals fundada e instituida, la qual casa,
Senyor molt excelent, se pot en veritat dir vostre alteza haver feta escola de virtuts
e sanctimonia, car com per molts anys passats sia stada per varias humanes passions
agitada e mal tractada et malment feta casa de pastors e espelunca de mals homens,
are empero per aquella largicio e benignitat de vostre excellncia ocularment,
la qual si era possible vostra excelencia poder ocularment veure, indubitadement
vostra reyal devoci se excitaria en fer hi molt majors almoynes e subvencions.
E som nosaltres informats com en los anys passats vostre Altesa, hauda plena
informaci de la disposici del loch e de la vida e exercici de doctrina qne en
aquella casa se era introdohit, e s continua per dos preveres la ha mestre Barthomea
Caldentey, mestre en theologia de Paris, e mossn Francesc Prats, e feta renunciacio
per alguns qui en aquella dret haver pretenien, havia atorgada aquesta casa als
dessus dits dos preveres, e com remetent aquells los actes a vostra excelencia per
obtenir de aquella lo decret e corraboracio necessries, dits actes per incuria e
negligencia del negociador son stats perduts, per o empero los dits preveres, con
fiants en vostre reyal clemencia, no han volgut cessar de fer e continuar lo efecte
proms, metent e exposant en rehedificacio de aquella lurs pobres facultats e
molt tenue substancia, e no solament quitant e liberant aquella de alguns carrechs
qui la oprimien mes encare de terres aprs en migua conrades, redigir anomalies
com altrement dita casa e capella de aquella foren del tot arrunades, tenint alli
molts fadrins de cascnns staments ab gran disciplina e exercici de letras, sciencia
e virtuts. E en tanta manera, Senyor molt excelent, vehent nosaltres e lo consell
general moguts que de les pauperrimes facultats de aquesta vostre Universitat sia
feta alguna caritativa subvenci a tanta reparaci e continuaci de tant virtus
494
JUAN MUNTANER Y
BUJOSA
exercici. E per o nosaltres qui de tais actes havem plena noticia, e encara vista
ana letra de vostre excelencia dada en Alcal de Enares a deu de decembre any
mil C C C C L X X X sinch, per la qual se mostra clarament la voluntad de vostra excelencia
en voler rehedificacio e nova instituci de aquesta casa e loch, es stada feta concorde
difinicio e determinaci en lo dit consell e per nosaltres que los dits preveres sian
ajudats e subvinguts en tant sanctes obres de peccunies comunes de aquesta vostra
pobre Universitat e axi ho matem de continent per obre; per quant empero no
volriem que quant aquesta Casa fos en alguna millor disposici que vinguessen
alguns ambiciosos homens qui ab exquisides maneras volguesen obtenir dit loch,
per tant nosaltres, quant mes umilment podem e scebem, suplicam a vostra Reyal
excelencia li placia loar, aprovar, auctorizar e confirmar les dites coses en dita
vostra reyal letra contengudes, de la qual ab la present feta una copia ben provada e prosseguir de algunas reyals favors la dita casa, car axi aquella pendra
tal augment en los actes e exercici dess dit que sera en perpetua gloria e memoria de tant Rey e Senyor conquistador de aquell tant gran regne de Granada,
per la vida e stat de la qual tostemps pregam a la infinida clemencia. Per les
dites coses va a vostra gran excelencia lo dit mestre Barthomeu Caldentey, hun dels
dits dos preveres, al qual nosaltres havem dat carrech de explicar a aquella algunes altres coses molt concernents lo be e utilitat publica de aquesta vostre Ciutat
e Regne. Per o suplicam vostra Magestat li placia dar plena fe e crehena a tot o
que per lo dit mestre Caldentey de part nostra sera dit e explicat a aquella, segons
unes instruccions per nosaltres al dit mestre Caldentey fetes.
2) tem com los dits dos prevers hagen proposat de fer hun collegi de xu
prevers ab lar mestre en theologia quils lige contnuament, per o que fets doctes
en la sagrada scriptura puxen en lo temps de la sancta coresma anar per aquesta
insula predicant e hoint confessions ab molta diligencia per tirar les animes a parads,
los quals dos oficis son molt necessaris entre los crestians, no res menys desigen
per la gran disposici del dit monestir e loch si fes Studi Cenerai de totes sciencies, la qual facultat es ja stade atorgade anequesta Universitat per lo Pape e per la
dita Magestat confirmada: Que lo dit mestre Barthomeu Caldentey suplich a la
prefata Magestat com en aquesta insula tots los quarts de les rectories o gran
part de aquells ja ab antich servissen e eran donats en subvenci dels pobres
studians pero que ab aquells se posquessen algun tant eyentenir en la stade,
jatsia que molts ne son ja units en la mensa capitular e ab los cartoxans, que li
placia favorablement scriura a la Sanctedat del nostre Sant Pare vulla unir are
per levors quant vaguaran tots los qui no son units e son posseyts per singulars
persones, o es lo quart de Sller, que posseiex vuy lo canonge Jacme Heronym
Salom, lo quart d Alcudia, de Sanet lacme e lo de Munthuiri que posseyex raisser
Pere Gual ardiacha, lo de Porreres e lo de Santa Margalida de Muro que posseiex mossn Johan Cardona scrptor apostolich, item lo de la Poble e de Campanet
que posseyei raisser Barthomeu Sureda deg. E no res menys, perqu los studians
pobres fossen sostentats en dit loch e los qui legiran aguessen competent satisfaccio, lo que nos poria fer sols en los dits quarts, que la rectoria de Sller que
es propinque al dit, la qual posseex misser Nicolau Rovira, fos per lo semblant
495
APNDICES
unida a dit Monastir, ara per Iavors, com vagar. E perqu la cambra apostlica
no fos fraudade de sos drets, de quaranta en quaranta anys lo principal de dita
Casa o Monastir fos tengut de pagar la vaguant, segons es de consuetut, perqnant
gran benifici sera de aquest regna quant gran mrit e retribuci ne aconseguiria de
nostron Senyor Deu la prefata Magestat no es destimar
AHCHIVO HISTBICO DE M A L L O R C A ,
Lletres misives
APNDICE
1 4 9 0 - 1 4 9 5 ,
f.
88
v,',
II
CAPITULAR:
APNDICE
III
Splica de Nicols Calafat solicitando el cargo de custodio del reloj pblico de la Ciudad. 1490.
a) Nouerint universi, quod die tercia mensis septembris anno a Natiuitatc
Domini millessimo ecce 1 xxxx, veniens ad me Anthonium Massanet, auctoritate
regie notarium publicum per totam terram e dominationem illustrissimi domini Aragonum Regis et scribam Universitatis Maiorcarum, Nicholaus Calafat et tradidit
michi dicto notario reqairens legi et intiman magnifico generali Consilio predicte
Universitatis suplicationem tenoris sequentis:
Molts magnifchs e savis consellers:
A les gran magnificencias e saviesas de vosaltres dients humilment e exposse
mestre Nicholau Calafat al qual per los magnifchs Jurats es stat, dat e atorguat lo
offici del tocar les horas ab pacte exprs per liberament proms de fer tocar los
quarts com caseu sab e pot, hon de cascun dia ell ha acabats ab ses propries pecunies
e despesas e noresmeys reparat e adobat lo horolotge, de manera que vuy sta molt
be, lo qual ofici li es stat dat de vida tansolament, per tant lo dit mestre Nicholau
Calafat suplica e demana a les grans magnificncies e savieses vostres vullau de ofici,
atesa la gran andressa e obra que per aquell es stada feta circa dites coses, donar e
496
atorgar a aquell de vida com dit es sua e de hun seu hereu, oferintse circa les obras
de dit horolotge fer algunes particularitats qui faran en gran fama e honra del present
Regne, la qual cosa a be sia de molta raho e justicia per aquell tenir la casa plena de
infants e per haver, com dit es, feta tanta obre en dit horolotge ab ses propries
pecunies, no res menys emper ell vos ho stimara a singular gracie e merc etc.
Quaquidem suplicatione presentata et michi dicto notario tradita, virtutem
cujusquidem requisitionis volendo illam legere per dictum magnificum et generalem
consilium fuit conclusum et determinatum quod remiterentur et fuit remisum
magnificis Juratis predicte Universitaris et personis electis.
E aprs disapte a x x de novembre any M C C C C L X X X X , instant e requerint lo dit
mestre Nicholau Calafat los dits inagnifichs Jurats, ensemps ab les persones aletes,
vista la determinaci per lo Cran e General Consell sots a ui de setembre proppassat
en ques mostra haver remesas les ditas coses a ells e a les persones aletes, vist lo
contengut en la dita suplicacio presentada per lo dit mestre Nicholau Calafat sser
home molt abil e suficient en governar, regir e mantenir lo dit relotge de les dites
hores e quarts de aquellas, en que es gran benefici en aquesta Universitat e vaent
haver sostenguts tan grans e innumerables treballs per fer venir al degut efecte, axi
com ha fet lo dit orolonge qui totalment stava desviat de las ditas horas e fets los
quarta, tan singular obra com ha feta, perso destemtat e veguat gran temps a
despesas suas propries en gran dan seu, perqu semble sser molt justa e condecent
aquell degua sser remunerat e satisfet, per tant los dits magnifichs Jurats, ensemps
ab les persones eletes de consell del magnfic advocat de la casa de la dita Universi
tat, atorguen e donen lo dit ofici de orologer al dit mestre Nicholau Calafat e ha un
seu hereu de tota llur vida, jatsia debans li sia stat donat e atorguat. E are de bell nou
los confirman ab tots los salaris, emoluments e coses pertanyents al dit ofici. E si
fora en sdevenidor aquell volian detraure o son hereu del dit ofici, en tal cars no
puxen sser detrets sens que primerament no li donen e paguan cent Iiures o a son
hereu cinquanta lliures en pague satisfacio e remuneraci dels innumerables trebals
qui son stats fets e sostenguts en metre a punt. lo dit orolonge de las dita casa, ne
fasse e continua la present scriptura.
b) Consignaci feta per N* Calafat relotger a fet a Francesch Vivero capeller.
Die xxvmi octobris M C C C C L X X X X I I H : L O die e any demunts dits en Calafa. horolot
ger, per pagar y satisfer a mestre Franci Vivero, capeller, consemblant quantitat de
pecunia en que li es tingut, per raho del dot de sa filla, de grat li consigna les
pensions del seu salari, o es xxv Iiures cascun any per temps de sis anys, comptadors
del dia que ha pres la derrera paga del dit son salari.
0
ARCH.*
HISTHICO
D I
MALLORCA.
Lib.* Extraordinari*
497
APNDICES
APNDICE
IV
del
magnifico
NOTARIAL
DB
PALMA:
Testamentos
Terrers,
APNDICE
498
En 1467 una epidemia de viruela asol la comarca de Miramar y los pocos religiosos que quedaron en aquel monasterio lo tuvieron que abandonar aos despus,
para reemplazar a sus hermanos de religin fallecidos durante la peste de 1475 en el
convento de Santo Domingo de la Ciudad, quedando otra vez solitaria la Casa de la
SSma. Trinidad. Entonces aquel lugar fue erigido en priorato real que Fernando el
Catlico, en 1477, dio a fray Gonzalo de Esplugues, abad de Fitero.
En 1481, los Jurados de la Ciudad y Reino de Mallorca suplicaron al Rey que
cediera tlant bell edifici, que por estar deshabitado andaba hacia la ruina, a las
religiosas agustinas del Puig de Pollensa para fundar un colegio destinado a la
educacin y preparacin de doncellas que quisieran dedicarse a la vida religiosa,
hijas de personas distinguidas pero de no holgados medios econmicos. Este proyecto
no pas de hermoso y bello intento.
Mientras tanto prosegua el largo pleito con el prroco de Muro. En 1484 el abad
de Fitero nombr su procurador en Mallorca al P. Prior de la cartuja de Valldemosa
y no sera extrao que Caldentey y Prats aprovecharan esta coyuntura y gestionaran
la autorizacin para habitar con sus discpulos en la Casa de Trinidad.
Fernando el Catlico cedi poco despus el exmonasterio y terrenos anexos a los
dos sacerdotes, los cuales cuidaron de la restauracin del edificio y del cultivo de
las tierras conforme a los deseos del monarca, segn carta expedida en Alcal de
Henares el 10 de diciembre de 1485, pero hasta el 6 de diciembre de 1492 no obtuvieron el privilegio que confirmara la real donacin, obtenido por el mismo Caldentey, con la recomendacin de los Jurados, en su viaje a la Corte como embajador
de Mallorca.
De las dems vicisitudes de Miramar durante aquella poca nos ocupamos en el
texto de esta monografa.
APNDICE
VI
Convenio entre Caldentey y Calafat. Este se compromete a rehacer algnnos tipos de letras deteriorados y
abrir las matrices de dos nuevos abecedarios. De
mutuo acuerdo Caldentey se hace cargo del utillage
de la imprenta se trata adems de la obra de Dagu
que deban imprimir. - 1489, 4 enero.
Eadem die (4 febrero 1489). - Nos Bartholomeus Caldentey presbiter et in sacra
teologa profesor ex una parte, et Nicholans Calafat impremsor literum Maioricarum
ex altera, excientes et attendentes inter nos mutuo ratione et ocasione impressionis
et stampe litterarum que in domo mei dicti Bartholomei fiebat multa hactenus fuisse
et transibise quorumquidem decrevimus inter nos cum tamen pactis et condicionibus
infrascripte facer infrascriptam mutuam definicionem de mnibus et singulis inter
nos actenus actis.
Ideo gratis et scienter et salvis tamen pactis et condicionibus infrascriptis, diffinimus alter nostri et liberamus mutuo de mnibus et singulis actenus ratione dicte
499
APNDICES
NOTARIAL
na
PALMA,
APNDICE
VII
500
esse debent illius stampe siue litterc qua sunt stampati t r e s libri nuncupati scilicet
Elegantie Aurelii, et Cramaticha Bartholomei, et alter partes cum Catone, qui qui
dem libri sunt suscripti in cohoperta cujuslibet libri manu mei dicti Balthasaris et
vestri Matbei Camora et Johannis de Campos scriptoris rogati.
Et dicti libri depositi in posse magistri Antonii Loguater, et diete Pastrane erunt
illius copie siue originalis illarum Pastranarum stampatarum per venerabilem ma
gistrum Caldenteil sub kalendario mensis augusti anno a Nativitatc D omini
M.* C C C C ' L X X X V I I * . Et ex alia parte vendo vobis eidem Matheo Camora viginti
qninque Regulos Carini precio duarum librarum undeeim solidorum et quatuor
denariorum. Et ex alia vendo quindeeim Lunarie precio viginti S e p t e m solidorum
et sex denariorum. Et ex alia parte vendo sexdeeim Tulios siue Tulis de Officis
cum comentis precio duodeeim librarum sexdeeim solidorum. Item vendo vobis
octo Terencios siue Terensis cum comento, precio trium librarum quatuor solidorum.
Item vendo quingentos Septem Psalmos precio octo librarum sex solidorum
octo denariorum. Et omnes libri supranominati esse debent stampe siue de emprenta,
que quidem qaantitates summa capiunt septuaginta Septem librarum quinque soli
dorum et sex denariorum, de quibus confiteor et recognosco habuise et reeepise
viginti quatuor libras in hunc modum, scilicet in duobus pannis nigris, uode renun
cians etc. Et residuas qoinquaginta tres libras quinque solidos et sex denarios vos
dictus Matheus solvere teneamini quocumque vobis tradant omnes libros supra
nominatus.
Et est inter nos conventum quod ego tenear cum effectu et opera compiere
et desempaxare dictas quingentas Pastranas quinto die mensis octobris prexime
presentis anni in civitate Neapolis sub p e n a viginti quinque librarum fischo regio
aplincandorum et cum primo navigio, s i u e fusta, desempaxare e t afferre et consig
liare in presentem Civitatem Majoricarum, tarnen solvendo vos dictus Matheus
omnes expensas tarn de nauleo, siue nolit, quam victigabus et omnibus misionibus
et juribus Civitatis Majoricarum. Et de dictis quingentis Septem per pluris per
me dictum Baltasarem vobis dicto Matheo supra premissis non tenear tradere
v i seu coactus, et si non asserant vobis vel non tradant vobis dictos Septem Psalmos
remaneatur de dictis quinquaginta tribus libris quinque solidos et sex denarios.
Et est conventum quod vos dictus Matheus solvere teneamini solum modo illam
quantitatera per quam excedent libri per vos recepii et dicti libri venient rischo,
periculo et fortuna mei dicti Baltasaris, unde renuntians etc. aurem venditionem
etc., constituens etc., dans et cedens etc., obligo bona etc.
Et ego dictus Matheus Q'amora presens causam quo dicti libri appulerint et
reperentur in presente Civitate Majoricarum pro nunc omnia predicta facere et
compiere et solvere predictas quinquaginta tres libras quinque solidos et sex denarios
i n modum predictum, scilicet solvendo orane id quod reeepero de dictis libris
pro rata omni dilatione et sub pena omni misione etc., super quibus e t c . .
Testes Joannes de Campos et Pasquasius Brondo scriptores et Johannes Serratia
barreterius.
ARCH.* NOTARIAL OB PALMA,
Contratos
de Francisco
Nadal
notorio, b* 1490 s. f.
N O T A S
P. B O B I G A B . Resum d'flistria del Llibre. Col. Popular Barcino n.* 9 0 , 5 7 .
* Tomo Dudosos de lugar de impresin. Adiciones y correcciones. Dicha obra,
que consta de ocho tomos (Madrid 1 9 4 5 - 1 9 5 2 ) , es por todos conceptos valiosa y
meritoria, como lo es igualmente la de J O S M . " M A D U R B L L y J O R G E R U B I O , Documentos
para la Historia de la Imprenta y Librera en Barcelona (1474-1553). Ambas son
dignas del mayor elogio y suponen una ardua labor de investigacin a toda prueba
que ha hecho posible exhumar y reunir un extraordinario nmero de datos y
documentos sobre los primeros pasos de la imprenta en Espaa.
I
'
V I N D E L Obra cit. Tomo de Valencia, Mallorca y Murcia, p. xxxv. Agradecemos al seor Vindel la gentileza tenida al autorizarnos para reproducir algunos de
los grabados que inserta en sus dos obras citadas.
1 4 7 8 , 1 7 octubre: Ego Johannes Jobin nahiperius gratis etc. faci et constituo
advocatum meus vos honorabilem Ferrarium Berardi, legum doctorem, presentero,
et ad omnes meas causas deffendendun... A R C I I . N O T A R I A L D E P A L M A . Contratos del
notario Franci Nadal, 1 4 7 7 - 1 4 7 8 , s. f.
*
JORGE RUBIO:
Una bula xilogrfica... en Butllet de la Biblioteca de Catalunya,
4
( 1 9 2 3 - 1 9 2 7 ) ,
VII
5 .
' La inscripcin deca: Non abhorres peccatores \ sinequibus nunquam fores | tanto digna filio, lo que, segn la doctrina de Santo Toms, era interpretado en el sentido de que la Virgen no hubiera sido la Madre del Hijo de Dios de no haber habido
pecadores. Los lulistas al considerar blasfemia el hecho de supeditar la divina
Maternidad de Mara Santsima al pecado borraron el nunquam, segn puede verse
todava en la bella tabla gtica hoy en el Museo Provincial de la Lonja de Palma.
Para ms detalles sobre este curioso e interesante episodio vanse los artculos
publicados por el Rvdo. P. G A S P A R M U N A R M . SS. CC. en la revista local LLUCH, XI
( 1 9 3 1 ) ,
9 2 y
96.
* Como es sabido basta 1 8 5 5 no se proclam el dogma de la Inmaculada Concepcin de Mara Santsima. Nuestro Ramn Llull fu un acrrimo defensor del
dogma y esta cuestin teolgica tuvo siempre en discordia a dominicos y lulistas.
'
ARCHIVO HISTRICO DE MALLORCA. ( A . H . M . )
Lletres Missives 1 4 8 3 - 1 4 8 8 , 1 8
*
F I D E L F I T A . Escritos de fray
Bernat Boyl en B O L . D E L A R E A L A C A D E M I A D E L A
H I S T O R I A XIX
( 1 8 9 1 ) ,
3 0 3 .
Era hijo de Bernardo, vecino de Felanitx, como consta en el poder que ste
le otorg, en 1 3 de marzo del citado ao 1 4 7 0 . A R C I I . " N O T A R I A L . Contratos de Miguel
Abeyarnot." 1 4 6 5 - 1 4 9 9 .
A R C H . N O T A R I A L . Ibid. En dicho documento se hace constar que entonces
Caldentey era menor de veinticinco aos y mayor de veintitrs.
As consta en el documento del Apndice I.
1 0
1 1
DE M A L L O R C A ,
Libro de Ordenaciones
XX
(1892),
1 2 2
ARCII." HIST.
DIOCESANO
1 4 7 0 - 1 4 9 0 .
"
A B C B . * H I S T . " D I O C . D E M A L L O R C A , Lib. de Colaciones 1 4 8 4 - 1 4 8 9 , f.' 1 0 8 , 2 3 7
y 2 8 9 . En la permuta que hizo en 1 de junio de 1 4 8 9 del beneficio que tena en la
arroquia de Sta. Cruz con otro en la iglesia de Ciudadela acta el discreto Gabriel
lora como procurador de Caldentey Es que en aquella fecha se hallaba ausente de
502
P A S Q U A L : Descubrimiento
de ta Aguja Nutica... Madrid, 1789, 160 y 198.
No existe prueba alguna que permita afirmar que Prats tuviera intenvencin
en la imprenta de su amigo Caldentey.
" T. y J . C A R R E R A S A R T A U . Historia de la Filosofa
Espaola...
Madrid, 1943,
II, 66.
Vid. Apndice I.
P I F I R B R R y Q U A D R A O O . Islas Baleares,
Barcelona 1888, 312, nota.
* 1488, 12 febrero: Festum Snete Eulalie. Aquest die fonc elet per ambaxador de
aquest Regne mestre Barthomeu Caldentey, prever mettre en teulogia, honestssim e
virtus. A . H. M . Extraordinaris Curia overnaci, 1488, 48.
1 4
1 6
" El pueblo acusaba a la nobleza del desgobierno y del malestar social. Contra
ella se diriga, en buena parte, el proyecto de Canet, que intentaba gravarla con
excesivas cargas impositivas. Es posible, pues, que el estamento noble interpusiera
toda su influencia y poder para que fuera repudiado el proyecto. Vase la carta que
Deseos dirigi a fray Boyl. (pg. 470).
"
Las instrucciones dadas a Caldentey pueden verse en Almanaque para las Islas
Baleares, ao 1892. Palma, Imp. Cuasp, 1891, 25. El seor L L A R R R S public incompleto el documento por haber hecho la transcripcin del borrador original. En el A . H. M .
libro de Llelres Missives 1490-1495 est registrado ntegro el documento del cual
publicamos el apartado 2 que no figura en el borrador. Vase Apndice I.
"
A . H. M . Actes del Gran i General Consell 1493-1496, 61 y 66.
"
Apndice II.
'* J. P O M A R . Ensayo histrico sobre el desarrollo de la Instruccin Pblica en
Mallorca.
Palma, Imp. Soler 1904, 52, nota. Puede que la afirmacin del autor
naciera de una confusin al identificar a otro Nicols Calafat, llamado de la Baduya,
con el impresor, su pariente no lejano.
**
A D O L F O A L B O R K T , La dinasta
de impresores ms antigua del mundo, trabajo
reproducido en La Almudaina (Palma) de 25 de enero 1917.
"
La familia Calafat es una de las ms antiguas de dicha villa y considerada
como una de las primeras que la poblaron despus de la conquista de Mallorca por
Jaime I. El primer representante de dicho apellido en Valldemosa es Arnaldo Calafat
que en 1239 posea la alquera Canadell.
" Este interesante documento fu publicado por don C A B R I B L L L A B R R S Q U I N T A N A
en Bol. Soc. Aro. Lu. XVIII (1920-1921), 275. Nueva transcripcin del original
insertamos en el Apndice VI.
Apndice III.
*> A . H. M. Extraordinari de Jurats 1493-1495, 377.
A R C H . * N O T A R I A L . Contratos de Miguel Mulet notario,
1501, s. f.
"
Hasta el siglo XVIII el nombre de Palma no vino a sustituir al de Ciutat de
Mallorca con el que hasta entonces era conocida la capital de la Balear mayor.
"
Historia General del Reino de Mallorca (edicin M O R A O U B S - B O V B R ) . Palma 1841,
III, 450.
" Del contenido de dicho documento nos ocuparemos al estudiar la cuestin del
Breviario
Mayoricente.
"
F I D E L F I T A . Cartas inditas de Arnaldo Deseos
en B . R . A . H. XIX (1891) 395.
B O L . Soc. Arq. L U L . XVIII (1920-1921), 147.
As consta en el citado convenio de 1489. Vid. Apndice VI.
"
Apndice
"
J . R A M I S D R A V R B F L O R , Catastro de la Ciudad de Mallorca (1576) en B O L . Soc.
A R Q . L U L . XV (1914), 118.
M
9 7
NOTAS
503
4 1
4 >
4 4
4 4
4 4
4 7
4 4
5 0
5 1
1 4
5 4
B I B L I O T E C A V I V O T , XII,
67.
11,154.
B O L . S O C . A R Q . L U L . VI, 220.
A los trabajos y obras que hacen referencia a la primera imprenta mallorquna
citados en esta monografa, hay que aadir: B O V K R , Imprenta* de lat lila*
Baleare*,
Palma, Imp. J . Celabert 1862; J O R G E V E N V . Una gloria para Felanitx. Folleto referente
al establecimiento de la Imprenta en Mallorca en el ao 1485. Felanitx 1885; S A L V A D O R
C A L M E S , Introdcelo
de l'imprenta a Mallorca. Conferencia dada en Valldemosa y pu
blicada en el diario local El Da, en la edicin de 26 de agosto 1924.
**. Algunos de los datos bibliogrficos de este ndice estn tomados de la citada
obra de V I N D E L y del estudio de J . R U B I O : Nove* butlles catalanes
incunable*.
** Esta obra es mejor conocida y a menuda citada por Devota
Contemplado.
As era titulada la edicin impresa en Salamanca el ao 1492 (Vid. V E R ,
Dic. Autores Baleare* II, 66. Sobre otras ediciones de dicha obra, vase tambin Josa
M . C A S A S H O M S : El < Thetauru*
Pauperum de Juan de Pattrana en A N A L E C T A S A C R A
T A B B A C O N E N S I A XXII, 233.
**
6 4
4 7