Gesti de Projectes PAC1 2014-15(1) Estudis dInformtica Multimdia i Telecomunicaci

1

1a Prova dAvaluaci Continuada
Estudiant: Jaume Villarreal Quintana
Exercici 1 (50%)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
A x x x x x
B x x
C x x
D x x x x x

Per a cada pregunta teniu un enunciat amb quatre respostes possibles. Sota de la pregunta hi ha
la casella per a qu hi poseu lidentificador i text de la resposta o respostes seleccionades, i a
continuaci un espai per a les vostres justificacions.















Gesti de Projectes PAC1 2014-15(1) Estudis dInformtica Multimdia i Telecomunicaci


2

Enunciat
Pregunta 1
De les segents caracterstiques, quines sn prpies dun projecte?
A) T recursos limitats.
B) Serveix per a mantenir el negoci.
C) T un inici i un final.
D) s nic i irrepetible.
Resposta
A) T recursos limitats.
C) T un inici i un final.
D) s nic i irrepetible.
Justificaci Si ens remetem a la definici de projecte constatarem una srie de punts
que cal tenir en consideraci:
un projecte s un conjunt d'activitats que es desenvolupa en un
temps concret.
un projecte s un conjunt d'activitats que es desenvolupa per
obtenir un resultat nic.
Aix doncs, es pot afirmar que:
un projecte haur de tenir en compte la temporalitat, sent
aquest un dels elements clau que el diferencien d'altres tipus
d'activitats.
un projecte s'implementar per donar resposta a un problema o
millora concreta, fet que el dotar d'una singularitat prpia.
El tema dels recursos mereix un apunt especial. Bo i que no apareix de
manera directa en la definici de projecte, s forma part de les dimensions
que el conformen.
Derivat d'aquesta premissa, caldr contemplar la limitaci de recursos, ja
que desenvolupar una activitat complexa d'aquestes caracterstiques
comporta una srie de processos que generen costos de tot tipus a una
organitzaci.
Dit aix, no es pot obviar que qualsevol projecte suposa una oportunitat de
millora per a una empresa, fet que incideix directament en el manteniment
d'una empresa. Malgrat tot, aquest apunt cal considerar-lo la conseqncia
natural de la correcta implementaci d'un projecte, no pas una
caracterstica prpia de la seva naturalesa.



Gesti de Projectes PAC1 2014-15(1) Estudis dInformtica Multimdia i Telecomunicaci


3

Enunciat
Pregunta 2
Quines sn les raons ms importants, o ms esmentades, a lhora
denumerar possibles causes de fracs en els projectes TIC?
A) Valoraci incorrecta de labast del projecte.
B) Falta de coneixement tcnic per part de l'equip.
C) Gesti del projecte deficient o inadequada.
D) Falta de comunicaci amb el client/equip de treball.

Resposta
A) Valoraci incorrecta de labast del projecte.
C) Gesti del projecte deficient o inadequada.
D) Falta de comunicaci amb el client/equip de treball.
Justificaci La relaci de causes freqents de fracs en els projectes TIC pot arribar a
ser llarga. Bo i aix, de totes les raons possibles, les tres esmentades a sobre
sn les que, de manera ms estable, es perfilen com les causes ms
importants de fracs en projecte tecnolgic.
La ra ms freqent de les tres s una gesti deficient del projecte, seguida
de la falta de comunicaci amb el client/equip de treball i de la valoraci
incorrecta de l'abast del projecte.
D'aquesta llista es pot deduir que en un projecte hi ha una srie d'elements
crtics que han de ser atesos acuradament, ja sigui per part del director del
projecte, ja sigui per part de les persones implicades en alguns d'aquests
processos.
Parlant en termes de cicle de vida d'un projecte, ser molt important fer un
bon treball de planificaci que permeti traar, de la manera ms ajustada
possible, les caracterstiques del projecte i el seu abast.
s el moment de valorar les caracterstiques objectives del repte i obtenir
un acord sobre els termes del mateix. Un cop arribat a aquest punt caldr
generar el document detallat d'abat o scope definition. Una desviaci
considerable en aquest punt pot convertir l'etapa d'execuci en un fracs
important.
Per altra banda, ser bsic fer un seguiment acurat de la gesti del projecte
en totes les seves etapes, sobretot en l'etapa d'execuci, paper aquest que
recau directament sobre el director i l'equip amb qu es coordina. Tasca
seva ser recollir qualsevol possible desviaci per tal de gestionar i
documentar rigorosament els canvis, reconduint les activitats i la
temporalitat, si s'escau. Una gesti deficient d'aquest aspecte central pot
condemnar un projecte al fracs.
Finalment s'ha de contemplar amb atenci els canals de comunicaci que
Gesti de Projectes PAC1 2014-15(1) Estudis dInformtica Multimdia i Telecomunicaci


4

s'estableixen amb el client i amb els equips de treball. En el primer cas
perqu s el client qui determina i aprova en darrer cop els objectius i la
durada, aix com les modificacions que calgui dur a terme. En el segon cas
perqu el desenvolupament del projecte requereix altes dosis de
coordinaci entre els diferents equips de treball. Cal tenir present que hi ha
rees de vital importncia que interactuen entre elles i s'influeixen
mtuament.
La falta de coneixement tcnic per part de l'equip tamb entra dins de la
llista de possibles causes de fracs, bo i que no est inclosa dins de les tres
principals. En aquest cas, aquesta causa afecta ms directament a la
metodologia de producci que no pas a la del projecte.
Una deficient formaci professional de l'equip afecta en primera instncia
al desenvolupament directe de l'activitat requerida. A posteriori, les
incidncies causades per aquest desenvolupament deficient afectaran
altres rees del projecte mateix, com ara el cronograma, el pressupost o la
gesti de la qualitat.




















Gesti de Projectes PAC1 2014-15(1) Estudis dInformtica Multimdia i Telecomunicaci


5


Enunciat
Pregunta 3
Quina de les fases dun projecte t un major cas dincertesa?
A) El tancament.
B) La iniciaci.
C) El seguiment.
D) Lexecuci.

Resposta
D) Lexecuci.
Justificaci Etapes com la d'iniciaci o el tancament estan subjectes a la coordinaci
d'un grup redut de persones on l'adjudicaci de recursos i la gesti
d'equips encara no s un element clau. Per aquest motiu, a diferncia
d'altres etapes amb caracterstiques ms estables, l'etapa d'execuci s un
exercici permanent de preparaci de plans d'acci ms detallats.
Un cop establertes les bases slides al llarg de les etapes anteriors, amb
l'execuci arriba el moment de posar en marxa tot l'engranatge que far
passar el projecte de la teoria a la prctica. Aquesta implementaci
sincronitzada de recursos humans, temporals i materials s la que, de
maner inherent, comporta problemes, desajustos i imprevistos.
Aix doncs, aquesta etapa es converteix en la que t un major grau
d'incertesa i que demanar exercicis de replantejament i maneig de
persones i incidents. La correcta gesti del canvi, tant a nivell de personal
com de recursos o objectius, ser bsica en aquest moment. Aix justifica la
dedicaci de recursos experimentats que puguin donar respostes gils i
acurades als reptes que vagin sorgint.
Queda clar, doncs, que l'execuci s un bany de realitat en qu es progressa
a base d'experincia, repetici i reptes progressius.









Gesti de Projectes PAC1 2014-15(1) Estudis dInformtica Multimdia i Telecomunicaci


6


Enunciat
Pregunta 4
Quin dels segents elements no s un lliurable de la gesti de projectes?
A) El codi font duna aplicaci.
B) El calendari del projecte.
C) El pla de gesti de riscos.
D) El pla de qualitat.

Resposta A) El codi font d'una aplicaci.
Justificaci Dins de l'mbit de la gesti, es consideren lliurables tots aquells resultats
del projecte que seran tangibles en cadascuna de les rees de coneixement
que composen l'arquitectura d'un projecte. Aix doncs:
el calendari constitueix un dels lliurables bsics de l'rea de
gesti del temps.
el pla de gesti de riscos s un dels lliurables bsics de l'rea de
gesti de riscos.
el pla de qualitat s el lliurable ms important de l'rea de gesti
de la qualitat.
Aquesta pregunta, per, podria dur a equvoc si es confonen dos termes
que van de la m per no es poden barrejar: projecte i producte. D'entrada
cal diferenciar entre l'abast del projecte i l'abast del producte final:
l'abast del projecte ha de quedar suficientment definit a l'inici.
l'abast del producte ha de tenir refinaments successius.
El primer gestiona de manera interna tot el funcionament fins arribar al
final. El segon se cenyeix al resultat final i s el que podran gaudir els
usuaris. El codi font queda circumscrit dins de l'mbit del producte, no tant
del projecte en si.








Gesti de Projectes PAC1 2014-15(1) Estudis dInformtica Multimdia i Telecomunicaci


7


Enunciat
Pregunta 5
Durant la gesti dun projecte, la descomposici dels treballs en parts ms
petites o EDT, es porta a terme a letapa de:
A) Execuci.
B) Planificaci.
C) Definici detallada de labast.
D) Seguiment i control.
Resposta B) Planificaci.
Justificaci Durant aquesta etapa s'estableix el full de ruta que marcar tant la direcci
com el temps necessari per a dur a terme el mandat. En molts casos, per,
el projecte pot adquirir unes dimensions tan considerables que es
desaconsella afrontar la seva seqenciaci a nivell 'macro'.
Per aquest motiu, durant l'etapa de planificaci se separa la planificaci
estratgica del projecte de la planificaci operativa, generant les segents
dinmiques:
planificaci estratgica: descomposici dels treballs en base a
una estructura de distribuci de treballs o paquets (EDT).
planificaci operativa: descomposici de l'EDT en activitats, que
al seu torn interactuen amb la gesti de costos mitjanant el
pressupost.
L'etapa d'execuci ser, al seu torn, el moment de dur a terme, segons les
fites establertes, les activitats derivades de l'EDT, dinmica que estar
sotmesa a un control i un seguiment iteratiu i permanent.
Finalment, cal puntualitzar que la definici detallada de l'abast, altrament
coneguda com scope definition, no es pot considerar una etapa com a tal,
sin com el producte ms important resultant de l'etapa de planificaci.









Gesti de Projectes PAC1 2014-15(1) Estudis dInformtica Multimdia i Telecomunicaci


8


Enunciat
Pregunta 6
En quin dels segents grups de processos es crea la definici detallada de
labast?
A) En lexecuci.
B) En la iniciaci.
C) En la de seguiment i control.
D) Cap resposta de les anteriors s correcta.

Resposta D) Cap resposta de les anteriors s correcta.
Justificaci La definici detallada d'abat o scope definition s el document que es
genera desprs de revisar i obtenir un acord sobre els termes principals del
projecte, procs que es desenvolupa durant l'etapa de planificaci.
A partir d'aquesta definici es podr separar la planificaci estratgica de la
planificaci operativa, amb la consegent fragmentaci de la crrega de
treball en paquets (EDT) i activitats. bviament, ni l'etapa d'iniciaci ni
l'etapa d'execuci poden contenir o produir aquest document.
En el primer cas perqu l'etapa d'iniciaci se situa en l'estadi inicial i
comporta l'aprovaci del projecte i la definici inicial de l'abast, pas previ a
l'etapa de planificaci.
En el segon cas perqu l'etapa d'execuci se centra en la gesti diria i t
com a referent el document sorgit de l'etapa de planificaci. Aix tamb
permet descartar l'etapa de seguiment i control, que es desenvolupa de
manera parallela a la resta d'etapes.












Gesti de Projectes PAC1 2014-15(1) Estudis dInformtica Multimdia i Telecomunicaci


9


Enunciat
Pregunta 7
Quines de les segents accions no aplica a la gesti de compres?
A) Administrar contractes.
B) Controlar labast.
C) Planificar les compres.
D) Assegurar que els contractes encaixin amb les necessitats del projecte.

Resposta B) Control de l'abast.
Justificaci La gesti de compres engloba tota l'administraci del projecte. Aquesta
rea s'encarrega de gestionar les compres i els contractes, tant entre els
provedors i el client com entre els provedors i altres contractistes
involucrats en el projecte, alhora que s'assegura que els contractes
s'ajusten als requeriments del projecte.
Aix doncs, el control de l'abast escapa dels processos propis d'aquesta
rea, procs que recau en l'rea de gesti de l'abast. s en aquesta rea on
s'inclouen tots els processos i activitats necessries per a assegurar el que
s'ha de fer i el que no s'ha de fer.
Cal tenir present que aquesta rea gestiona l'aspecte ms crtic de
qualsevol projecte. s per aix que la definici de l'abast a l'inici del
projecte i el control de canvis al llarg del seu desenvolupament sn els
processos ms importants a tenir en compte.
Tal i com s'ha exposat a la resposta de la pregunta 1, la correcta definici de
l'abast constitueix el procs de planificaci ms important, ja que totes les
altres rees en depenen directament i interactuen segons aquesta definici.











Gesti de Projectes PAC1 2014-15(1) Estudis dInformtica Multimdia i Telecomunicaci


10


Enunciat
Pregunta 8
Quines de les segents consideracions no sn aplicables a lrea de
coneixement de la gesti de temps?
A) Fer el control del cronograma.
B) Desenvolupar el cronograma.
C) Calcular la durada de les activitats.
D) Determinar el pressupost.
Resposta D) Determinar el pressupost.
Justificaci L'rea de gesti del temps inclou els processos necessaris per assegurar que
el projecte i les fites parcials s'assoleixen d'acord amb les restriccions
temporals establertes. A efectes prctics t dues dimensions:
gesti de la duraci de tasques (dimensi interna).
control del cronograma i de les seves fases (dimensi contractual).
A ms, produeix el model de cronograma o calendari que inclou les dades
que s'hi han fet servir i els criteris i mtodes emprats.
Queda clar que no correspon a aquesta rea dur a terme el rgim
pressupostari que regir el projecte. Aquest procs se circumscriu a l'rea
de gesti de costos, que inclou tots els processos relacionats amb
l'estimaci, la preparaci i el control del pressupost.















Gesti de Projectes PAC1 2014-15(1) Estudis dInformtica Multimdia i Telecomunicaci


11

Enunciat
Pregunta 9
De les segents consideracions, quines sn aplicables a lrea de
coneixement de la gesti dels recursos humans?
A) Assignar tcnics al projecte.
B) Establir les tarifes de venda aplicables als recursos emprats en el
projecte.
C) Desenvolupar lequip del projecte.
D) Establir el registre dinteressats.

Resposta A) Assignar tcnics al projecte.
Justificaci L'rea de gesti de recursos humans engloba tots els aspectes
d'organitzaci i distribuci de responsabilitats per a les fites, activitats i
tasques relacionades amb el capital hum, tasques entre la que s'hi inclou
l'assignaci de personal.
La resta de consideracions esmentades en l'enunciat no pertanyen, doncs, a
aquesta rea. L'establiment de tarifes de venda interactua amb les rees de
gesti de compres i gesti de costos, amb el benents que aquests costos
depenen tant de la durada de les tasques com del cronograma a nivell
contractual.
Per la seva banda, l'establiment del registre d'interessats queda emmarcat
dins de l'rea de gesti de la comunicaci. Es duu a terme durant l'etapa
d'iniciaci i tracta d'identificar persones del client que tenen inters o
influncia en el projecte.












Gesti de Projectes PAC1 2014-15(1) Estudis dInformtica Multimdia i Telecomunicaci


12

Enunciat
Pregunta 10
A quina rea de coneixement pertany el procs de fer lassignaci de
recursos del projecte?
A) Gesti de la integraci.
B) Gesti de labast i gesti dels costos.
C) Gesti de la qualitat.
D) Gesti de canvis.

Resposta A) Gesti de la integraci.
Justificaci A excepci de l'rea de gesti de la integraci, cap altra rea disposa de la
informaci necessria per a fer una assignaci de recursos lgica i eficient.
L'rea de gesti d'abast inclou tots els processos i activitats
necessaris per a assegurar el que s'ha de fer i el que no s'ha de
fer, definint l'abast a l'inici del projecte i el controlant de canvis
al llarg del seu desenvolupament.
L'rea de gesti de costos inclou tots els processos relacionats
amb l'estimaci, la preparaci i el control del pressupost.
L'rea de gesti de la qualitat inclou tots els processos i les
activitats que determinen les poltiques relacionades amb la
qualitat, tant de conformitat amb els estndards com de
satisfacci del client.
A diferncia de la resta d'rees de coneixement, l'rea de gesti de la
integraci inclou els processos necessaris per identificar, definir i coordinar
tots els diferents processos que conformen el projecte, basant-se en la
informaci generada per la resta d'rees implicades.
Donada la seva naturalesa global, aquesta s la tasca per excellncia del
director, ja que aquestes responsabilitats no poden ni han de ser delegades.
Aix doncs, el director i el seu equip sn responsables de:
analitzar i comprendre els problemes sorgits.
identificar les informacions rellevants provinents de cada rea.
dur a terme les activitats que produeixen l'abast del projecte.
mesurar i controlar els rendiments dels projecte per assegurar el
compliment del pla.
Aquest plantejament permet observar que tant el director com el seu equip
tenen una visi panormica de les fortaleses i les febleses que el projecte
experimenta en cada moment.
Gesti de Projectes PAC1 2014-15(1) Estudis dInformtica Multimdia i Telecomunicaci


13

Aix doncs, l'rea d'integraci s'encarrega establir sinergies productives
entre la resta d'rees del projecte i s responsabilitat seva assignar els
recursos disponibles en funci de tota la informaci analitzada.
D'aquesta manera, l'rea de gesti de la integraci interactua amb altres
rees directament involucrades en la gesti de recursos, com ara l'rea de
gesti de costos, de temps o de compres i contractes i pren les decisions
pertinents.


Gesti de Projectes PAC1 2014-15(1) Estudis dInformtica Multimdia i Telecomunicaci


14

Exercici 2
1) Enumereu els quatre elements crtics de la gesti dun projecte, descriviu-los i
analitzeu les seves interrelacions. (20%)

Els quatre elements crtics de la gesti d'un projecte sn l'abast, la qualitat, el temps i
el cost.

ABAST s la declaraci explcita del que es far i del que no es far.
estableix els objectius del projecte i els productes que cal obtenir.
es traa durant l'etapa d'iniciaci i es concreta durant l'etapa de
planificaci.
la seva gesti implica recopilar els requisits, crear l'estructura de
distribuci de treball (EDT), fer constants verificacions i controls i
establir els criteris de tancament.

QUALITAT estableix els criteris de conformitat entre els objectius marcats i
els estndards establerts.
es traa durant l'etapa de planificaci, un cop ha quedat establert
el marc fonamental d'actuaci, delimitat per l'abast i concretat en
els objectius.
la seva gesti implica fer l'assegurament de la qualitat en la resta
de processos i realitzar un control constant i iteratiu de la mateixa
durant l'etapa d'execuci.

TEMPS estableix els lmits temporals del projecte en funci dels
requeriments traats per l'abast.
es traa durant l'etapa de planificaci, un cop ha quedat establert
el marc fonamental d'actuaci, delimitat per l'abast i concretat en
els objectius.
els lmits temporals s'estableixen a nivell contractual i a nivell
intern, s a dir, tant per establir l'inici i final del projecte com per
establir una seqenciaci lgica i eficient de les diferents fites.
Gesti de Projectes PAC1 2014-15(1) Estudis dInformtica Multimdia i Telecomunicaci


15

la seva gesti implica la definici, seqenciaci i durada de les
activitats, l'estimaci de recursos i el desenvolupament i control
del cronograma, sempre durant l'etapa d'execuci.

COST estableix quins sn els lmits dels recursos disponibles, aix com
la manera de fer-ne un s eficient.
es traa durant l'etapa de planificaci, un cop ha quedat establert
el marc fonamental d'actuaci, delimitat per l'abast i concretat en
els objectius.
el pressupost s l'element clau d'aquest mbit, ja que requereix
una estimaci, preparaci i control molt acurat.
la seva gesti implica la confecci del pressupost i el seu control
mentre dura l'etapa d'execuci.

Un cop establerts els criteris sota els que es desenvolupen cadascun d'aquests
elements, les seves interrelacions esdevenen bsiques i mtuament influents.
1) L'abast estableix el marc d'actuaci. Tot el projecte s'articula al seu voltant
i qualsevol modificaci en el mateix genera modificacions temporals,
pressupostries i de qualitat.
Gesti de Projectes PAC1 2014-15(1) Estudis dInformtica Multimdia i Telecomunicaci


16

2) La qualitat estableix els estndards amb qu es treballa, tant a nivell de
projecte com de producte. Qualsevol modificaci d'aquest element
suposar modificacions en els objectius i les activitats especfiques
d'execuci, fet que reportar alteracions en el cronograma i, en
conseqncia, en el pressupost.
3) El temps estableix la cronologia del projecte a tots nivells. Una variaci
temporal a nivell contractual modificar els lmits d'entrega, ja sigui
escurant-los o allargant-los. Aix implicar possibles replantejaments en
els objectius d'abast, aix com en els recursos, tant materials com humans,
que cal destinar. Per altra banda, aquesta reestructuraci pot afectar de
manera seriosa els estndards de qualitat sobre els quals es treballa.
4) El cost marca el lmit dels recursos i la seva gesti. Qualsevol modificaci
pressupostria afecta directament a la durada de les activitats i molt
probablement als equips que les desenvolupen. Aquesta alteraci dur de
maner inherent a un replantejament dels objectius d'abast, alhora que pot
afectar greument els estndards de qualitat si es revisa a la baixa.















Gesti de Projectes PAC1 2014-15(1) Estudis dInformtica Multimdia i Telecomunicaci


17

2) En aquest exercici, es treballa la relaci entre les rees de coneixement i els
grups de processos de gesti del cicle de vida. (30%)
a) Descriviu els dos conceptes i expliqueu les seves relacions i creuaments.
REES sn els mbits de coneixement o aspectes clau que un director
de projecte ha de tenir en consideraci.
aquestes rees, establertes a partir de la reflexi i el treball
conjunt d'experts, desglossa el projecte en nou mbits que sn
bsics per a tenir una visi global del desenvolupament d'un
projecte:
GESTI DE LA INTEGRACI
o inclou els processos necessaris per identificar, definir i
coordinar tots els diferents processos.
GESTI DE L'ABAST
o inclou tots els processos i activitats necessaris per a
assegurar el que s'ha de fer i el que no s'ha de fer.
GESTI DEL TEMPS
o inclou els processos necessaris per assegurar que el
projecte i les fites parcials s'assoleixen d'acord amb les
restriccions temporals establertes.
GESTI DELS COSTOS
o inclou tots els processos relacionats amb l'estimaci, la
preparaci i el control del pressupost.
GESTI DE LA QUALITAT
o inclou tots els processos i les activitats que determinen les
poltiques, els objectius i les responsabilitats relacionats
amb la qualitat
GESTI DELS RECURSOS HUMANS
o inclou els aspectes d'organitzaci i assignaci de
responsabilitats per a les fites, activitats i tasques
relacionades amb el capital hum.
GESTI DE LA COMUNICACI
o inclou els processos de generaci, recollida, distribuci,
Gesti de Projectes PAC1 2014-15(1) Estudis dInformtica Multimdia i Telecomunicaci


18

emmagatzematge, recuperaci i disposici final de la
informaci generada al llarg del projecte.
GESTI DELS RISCOS
o inclou els processos necessaris per a identificar els
esdeveniments potencials que poden tenir un impacte
sobre el projecte.
GESTI DE COMPRES I CONTRACTES
o inclou tota l'administraci del projecte.

* Val a dir que, tot i ser un estndard, no s obligatori ni necessari desplegar totes
nou rees. Cada projecte requerir les seves prpies estratgies.

PROCESSOS sn totes aquelles actuacions necessries per a desenvolupar el
cicle de vida d'un projecte en la seva totalitat.
en un nivell acurat de concreci el PMBOK descriu un total de 42
projectes especfics, compostos per uns nputs, unes tcniques
d'implementaci i uns outputs.
en un nivell general de concreci el PMBOK descriu un total de 5
processos bsics per a la gesti del cicle de vida d'un projecte.
Aquests processos coincideixen amb els diferents estadis del
cicle de vida d'un projecte:
Iniciaci
Planificaci
Execuci
Seguiment i control
Tancament

Per tal de racionalitzar el procs d'implementaci d'un projecte, el PMBOK estableix tot
un seguit de relacions entre els processos bsics de gesti del seu cicle de vida i les
grans rees de coneixement. D'aquesta manera, es facilita la tasca d'ubicar cada procs
especfic en funci de dos criteris:
1) fase de gesti a qu pertanyen.
2) rea de coneixement on es desenvolupa.
Gesti de Projectes PAC1 2014-15(1) Estudis dInformtica Multimdia i Telecomunicaci


19

b) Definiu la relaci de lrea de gesti de temps del projecte i de la gesti dels
recursos humans amb els seus grups de processos corresponents.

REA DE GESTI DEL TEMPS
Aquesta rea inclou tots els processos necessaris per assegurar que el projecte i les
fites parcials s'assoleixen d'acord amb les restriccions temporals establertes.
Ja des de l'etapa de planificaci cal contemplar les seves dues dimensions:
dimensi interna
se centra en la gesti temporal de les activitats derivades de l'estructura
de distribuci del treball (EDT). Un cop definides les activitats, caldr
seqenciar-les, estimant els recursos amb qu es dotaran i la durada
requerida per dur-les a terme. Correspondr a aquest grup de processos,
establerts a l'etapa de planificaci, analitzar el rendiment del projecte i dels
recursos assignats.
Un cop iterats els processos i establerts tots aquests requisits, es
conforma el model de cronograma o calendari, que inclou les dades que
s'hi han fet servir, aix com els criteris i mtodes emprats.
dimensi contractual
se centra en el control del cronograma i de les seves fases. Correspondr
a aquest procs, establert a l'etapa de seguiment i control, realitzar l'anlisi
de compliment de fites per justificar-la davant de tercers.

Iniciaci Planificaci Execuci Seguiment Tancament

1) Definir activitats
2) Seqenciar
activitats
3) Estimar els
recursos de les
activitats
4) Estimar la
duraci de les
activitats
5) Desenvolupar
el cronograma

6) Fer el control del
cronograma

Gesti de Projectes PAC1 2014-15(1) Estudis dInformtica Multimdia i Telecomunicaci


20

REA DE GESTI DELS RECURSOS HUMANS
Aquesta rea inclou tots els processos relacionats amb els aspectes d'organitzaci i
assignaci de responsabilitats per a les fites, activitats i tasques vinculades amb el
capital hum.
La finalitat ltima dels processos d'aquesta rea ser la d'organitzar, gestionar i
conduir l'equip. Per aix, esdevindr bsic assegurar la incorporaci, entrenament,
desenvolupament, avaluaci i progrs de l'equip de projecte, entenent com a equip de
projecte el conjunt de persones que tenen assignat un rol i una o ms responsabilitats
requerides per a finalitzar el projecte.

Iniciaci Planificaci Execuci Seguiment Tancament

1) Desenvolupar
el pla de
RRHH.
2) Incorporar l'equip
de projecte
3) Desenvolupar
l'equip de
projecte
4) Dirigir l'equip de
projecte