OPTATIVA: Petites investigacions

PROGRAMACI DE LA SEQNCIA DIDCTICA DE LA ESO

Cicle, nivell i matria 1r cicle de la ESO, curs 2n ESO, crdit variable cincies. Resum Aquesta seqncia didctica tracta sobre un seguit de sessions prctiques ideades per treballar la naturalesa de la cincia i ms concretament el mtode cientfic. Aquesta seqncia est pensada per a un crdit variable delecci del centre El Forat del Vent de Cerdanyola del Valls . Constar de 10 sessions que tenen com a finalitat principal fer conixer als alumnes el mtode de treball cientfic i la naturalesa de la cincia mitjanant lelaboraci dun seguit dexperincies. Una de les dues tasques avaluables de la seqncia consisteix en lelaboraci duna memria de prctiques, que aniran elaborant cada dia al final de cada experincia i que shaur dentregar a la professora (grup B) o es coavaluaran (grup A) al finalitzar la unitat. Al final de la seqncia tamb es demanar als alumnes que mitjanant unes propostes problema, en grups de 3-4 persones i de forma ms autnoma, siguin capaos de seguir tots els passos del mtode per a resoldrel, aquesta tasca es presentar mitjanant una presentaci oral en mural, que ells mateixos es coavaluaran (grup B) o ser avaluada per la professora (grup A). Context Durant les deu sessions daquesta seqncia didctica, els alumnes realitzaran quatre experiments amb la finalitat principal de que aprenguin el mtode de treball cientfic, tots ells englobats en un mateix context. En aquest context es representar un grup de 6 nois i noies que van junts a linstitut i a partir de diferents preguntes que els hi van sorgint en el seu dia a dia els alumnes han de donar resposta a les seves preguntes mitjanant els experiments. Objectius daprenentatge Conixer i aplicar el mtode cientfic en les diferents situacions proposades. Introduir la naturalesa de la cincia de manera atractiva. Fer una exposici oral a partir dun mural elaborat pels alumnes. Fer i lliurar un gui de prctiques en el es veur reflectit el desenvolupament del mtode cientfic. . Dur a terme diferents experiments al laboratori, tot participant en el seu disseny i treballant el mtode cientfic. Apropiar-se dels criteris davaluaci i co-avaluar-se.

OPTATIVA: Petites investigacions

Treball per competncies Competncia comunicativa, lingstica i audiovisual: Els alumnes treballen aquesta competncia al llarg de la unitat didctica i ho fan a lexpressar-se tant per escrit al contestar el gui de prctiques, com oralment al dur a terme la presentaci del seu problema o al participar en els comentaris que saniran fent a classe entre tots. La presentaci la faran amb un mural prviament dissenyat per ells, de forma que treballaran la competncia audiovisual. Tamb es treballaran aquestes competncies en el disseny dels criteris davaluaci de les rbriques i a lhora de treballar el seu problema i com solucionar-lo. Competncia dautonomia i iniciativa personal: aquesta competncia es treballa al llarg de la unitat didctica al demanar als alumnes que es facin preguntes i intentin donar resposta per si mateixos als problemes presentats a les experincies. A ms es demana que treballin en grups tant per a la realitzaci dalgunes experincies com a lhora dagrupar-se per a realitzar la presentaci. Treballaran les seves habilitats socials, la capacitat de treballar en equip, fer projectes en com, la capacitat de dileg. Al fer les posades en com tamb es treballar lacceptaci de la diferncia i de la diversitat cultural. Competncia en el coneixement i interacci amb el mn fsic: el tema de treball de la unitat didctica t una interacci important amb el mn fsic, ja que tracten temes cientfics des dun punt de vista quotidi i amb un context que ajudi a situar les experincies realitzades en el dia a dia de lalumne. Competncia artstica i cultural: els alumnes treballaran aquesta competncia mitjanant l s de la seva imaginaci i creativitat a lhora de resoldre la pregunta problema que sels proposa. A ms a lelaboraci del gui de prctiques shauran dajudar de dibuixos i esquemes per resumir lexperincia realitzada. Competncia matemtica: mitjanant el tractament dels resultats dels diferents experiments a lhora delaborar unes conclusions slides els alumnes hauran de treballar matemtiques mitjanant clculs i percentatges. I en una de les prctiques tamb sels demana que facin una grfica. Contingut Mtode cientfic: detecci del problema, hiptesi, deducci, experiment, resultats i conclusions. Variables independents i dependents.

OPTATIVA: Petites investigacions

PLANIFICACI DE LA UNITAT DIDCTICA SEQNCIA DE LES ACTIVITATS: Primera sessi ( Grup A i B) Fase del cicle: presentaci i exploraci didees prvies. Descripci: realitzaci duna enquesta inicial sobre les seves impressions vers lassignatura i motivaci (10). A continuaci contestaran un qestionari on es valorar els seus coneixements envers al mtode cientfic i aspectes de naturalesa de la cincia (15). Un cop hagin contestat les qestions, amb el conjunt de la classe es far una posada en com resolent les preguntes i anotant els conceptes ms rellevants (fases del mtode cientfic) (20). Per finalitzar la sessi es presentar el context amb el que treballaran i els objectius a assolir (10). Gesti de laula: al comenar la sessi els alumnes contestaran les preguntes del qestionari sobre les impressions vers lassignatura i motivaci individualment. Posteriorment continuaran treballant individualment explorant les seves idees prvies mitjanant la resoluci dun qestionari. Un cop hagin resolt totes les qestions la professora corregir les preguntes fent participar a tots els alumnes i anir anotant els conceptes ms rellevants a la pissarra. Per acabar la sessi la professora definir quina ser la dinmica de treball en les properes sessions, i quins objectius han dassolir els alumnes. Atenci a la diversitat: mitjanant lexploraci didees prvies es treballar i sexplorar quins sn els diferents nivells cognitius dins del grup. Avaluaci- regulaci: en aquesta sessi noms es valorar lactitud i participaci dels alumnes. Materials i recursos: per aquesta sessi sutilitzaran dos qestionaris. El primer qestionari tipus test ens servir per veure les impressions dels alumnes vers lassignatura i la motivaci. El segon, s un qestionari amb preguntes sobre qu s el mtode cientfic, les seves parts i preguntes relacionades amb la naturalesa de la cincia. Per a respondre aquest segon qestionari els alumnes han dargumentar les seves respostes i aix explorar sobre els seus coneixements i idees prvies. Segona sessi (GRUP A i B) Fase del cicle: al comenament daquesta sessi es realitzar un recordatori dels aspectes ms importants citats a lanterior classe. I es passar a treballar el mtode cientfic amb tot dexemples. Descripci: a liniciar la sessi es far un reps dels conceptes que es van treballar en la sessi anterior (10 min). Un cop hagin recordat les principals fases del mtode cientfic, els alumnes comenaran a treballar principalment la formulaci dhiptesis i

OPTATIVA: Petites investigacions formulaci de deduccions amb un joc de caixes (15 min). Desprs sels animar a treballar el mtode cientfic utilitzant diferents exemples contextualitzats (20 min). Gesti de laula: en aquesta sessi treballarem tots junts. En aquesta assignatura es treballa amb grup reduts (12-15 alumnes), ens permet dur a terme sessions on la interacci professor- alumne est present en tot moment. Atenci a la diversitat: mitjanant una bona interacci professor- alumnes, es resoldran tots els dubtes que vaguin sorgint i aix anar assolint els diferents conceptes segons els diferents nivells cognitius. Avaluaci-regulaci: en aquesta sessi savaluar la participaci i actitud, aix com la resoluci dels exemples proposats que tindran els alumnes al comenament del seu gui de prctiques. Materials i recursos: Gui de prctiques. El gui de prctiques laniran treballant utilitzant el seu porttil. Tercera sessi GRUP A Fase del cicle: disseny duna rbrica Descripci: Explicaci de qu s una rbrica i disseny duna rbrica amb els alumnes amb els criteris davaluaci que es tindran en compte per lentrega del dossier que han de complimentar al llarg del desenvolupament dels casos (50 min). Gesti de laula: Els alumnes escoltaran les explicacions de la professora sobre que s una rbrica. Treballaran en grups de tres per fer una proposta inicials dels criteris que consideren importants per lavaluaci. Desprs hi haur una posada en com dels criteris de tot el grup. Avaluaci-regulaci: En aquesta sessi noms savaluar lactitud. Materials i recursos: Una rbrica pre-dissenyada li servir a la professora per a guiar el disseny de la rbrica. GRUP B Fase del cicle: Aplicaci i experimentaci a partir de lexperiment Qui reacciona ms rpid? Descripci: A partir del context prviament descrit els alumnes amb lajuda del professor han de respondre la pregunta Qui reacciona ms rpid?. Amb aquest experiment, els alumnes descobriran si hi ha diferncies en el temps de reacci entre nois i noies i prendran conscincia de la importncia de la mida de la mostra que sestudia. A part, treballaran les diferents fases del mtode cientfic com fer-se hiptesis, experimentar, observar, fer deduccions, treballar amb diferents variables, veure els resultats i extreuren conclusions. Per a poder realitzar lactivitat, els alumnes han danar seguint la guia de treball on aniran contestant un seguit de preguntes i

OPTATIVA: Petites investigacions aniran prenent nota de totes les seves observacions. Gesti a laula: Els alumnes es faran grups de 3 persones i aniran realitzant lexperiment sota la supervisi de la professora alhora que tamb aniran contestant i anotant les observacions en el dossier de treball. Avaluaci- regulaci: Aquesta activitat savaluar a partir del gui de prctiques, participaci en lactivitat i comportament al laboratori. Materials i recursos: Els materials necessaris per a la realitzaci daquesta prctica sn: Un regle de 30cm de fusta o plstic gruixut. A part els alumnes utilitzaran el seu dossier de treball per anar resolent les preguntes plantejades, utilitzant el seu porttil. Quarta sessi (Grup A i B): Fase del cicle: Aplicaci i experimentaci a partir de lexperiment Val la pena rentarse les mans? Descripci: Dins del context anteriorment explicat els alumnes hauran de donar resposta a les preguntes val la pena rentar-se les mans?. Quin sab desinfecta ms? Qui desinfecta ms lalcohol o laigua oxigenada? Amb aquest experiment, els alumnes prendran conscincia del paper dels microorganismes al nostre entorn. A part, treballaran les diferents fases del mtode cientfic com fer-se hiptesis, experimentar, observar, fer deduccions, treballar amb diferents variables, veure els resultats i extreuren conclusions. Per a poder realitzar lactivitat, els alumnes han danar seguint la guia de treball on aniran contestant un seguit de preguntes i aniran prenent nota de totes les seves observacions. Gesti a laula: Els alumnes es faran grups de 3 persones i aniran realitzant lexperiment sota la supervisi de la professora alhora que tamb aniran contestant i anotant les observacions en el dossier de treball. Avaluaci- regulaci: Aquesta activitat savaluar a partir del dossier de treball, participaci en lactivitat i el comportament al laboratori. Materials i recursos: per a realitzar aquesta experincia els alumnes utilitzaran cultius slids (plaques de petri amb agar-agar nutritiu esterilitzades), cinta adhesiva per a precintar, retolador permanent. A part els alumnes utilitzaran el seu dossier de treball per anar resolent les preguntes plantejades utilitzant el seu porttil.

OPTATIVA: Petites investigacions

Cinquena sessi (Grup A i B): Fase del cicle: Observaci i reflexi dels resultats obtinguts. Descripci: Analitzar i exposar a la resta de companys els resultats de lexperiment que es va plantejar en lanterior sessi, i conjuntament tota la classe establir unes conclusions. Individualment cadascun dels alumnes ha danar anotant els resultats saniran anotant al dossier de prctiques tot fent mfasi en els passos del mtode cientfic que han anat treballant. Gesti a laula: al comenar la sessi els alumnes treballaran en grups per exposar els resultats a la resta dels companys. Alhora treballaran individualment per anar anotant els resultats en el seu full de treball. En tot moment la professora anir conduint la sessi per a qu arribar a les conclusions esperades i mitjanant una bona interacci professor-alumne saniran resolent tots els dubtes que vaguin sorgint. Avaluaci- regulaci: aquesta activitat savaluar a partir del dossier de treball, participaci en lactivitat i comportament al laboratori. Materials i recursos: en aquesta sessi necessitarem les plaques de Petri on es va dur a terme lexperiment i el gui de prctiques. Sisena sessi (Grup A i B): Fase del cicle: Aplicaci i experimentaci a partir de lexperiment el pernil porta mido? Descripci: A partir del context prviament descrit els alumnes amb lajuda del professor han de respondre la pregunta El pernil porta mid?. Amb aquest experiment, els alumnes prendran conscincia sobre la qualitat dalguns aliments processats. A part, treballaran les diferents fases del mtode cientfic com fer-se hiptesis, experimentar, observar, fer deduccions, treballar amb diferents variables, veure els resultats i extreuren conclusions. Per a poder realitzar lactivitat, els alumnes han danar seguint la guia de treball on aniran contestant un seguit de preguntes i aniran prenent nota de totes les seves observacions. Atenci a la diversitat: mitjanant una bona interacci professor- alumnes, es resoldran tots els dubtes que vaguin sorgint i aix anar assolint els diferents conceptes segons els diferents nivells cognitius. Gesti a laula:Els alumnes es faran grups de 3 persones i aniran realitzant lexperiment sota la supervisi de la professora alhora que tamb aniran contestant i anotant les observacions en el dossier de treball. Avaluaci- regulaci:Aquesta activitat savaluar a partir del dossier de treball, participaci en lactivitat i el comportament al laboratori. Materials i recursos: Els materials necessaris per a la realitzaci daquesta prctica

OPTATIVA: Petites investigacions sn: Mostres daliments a analitzar (pernil, patata,etc.), safata, tubs dassaig, lugol/ betadine, aigua i bunzen. A part els alumnes utilitzaran el seu gui de prctiques per anar resolent les preguntes plantejades, utilitzant el seu porttil.

Setena sessi: Grup A Fase del cicle: Aplicaci i experimentaci a partir de lexperiment Qui reacciona ms rpid? Descripci: A partir del context prviament descrit els alumnes amb lajuda del professor han de respondre la pregunta Qui reacciona ms rpid?. Amb aquest experiment, els alumnes descobriran si hi ha diferncies en el temps de reacci entre nois i noies i prendran conscincia de la importncia de la mida de la mostra que sestudia. A part, treballaran les diferents fases del mtode cientfic com fer-se hiptesis, experimentar, observar, fer deduccions, treballar amb diferents variables, veure els resultats i extreuren conclusions. Per a poder realitzar lactivitat, els alumnes han danar seguint la guia de treball on aniran contestant un seguit de preguntes i aniran prenent nota de totes les seves observacions. Gesti a laula: Els alumnes es faran grups de 3 persones i aniran realitzant lexperiment sota la supervisi de la professora alhora que tamb aniran contestant i anotant les observacions en el gui de prctiques. Avaluaci- regulaci: Aquesta activitat savaluar a partir del dossier de treball, participaci en lactivitat i comportament al laboratori. Materials i recursos: Els materials necessaris per a la realitzaci daquesta prctica sn: Un regle de 30cm de fusta o plstic gruixut. A part els alumnes utilitzaran el seu dossier de treball per anar resolent les preguntes plantejades, utilitzant el seu porttil.

Grup B Fase del cicle: Disseny duna rbrica Descripci: Explicaci de qu s una rbrica i disseny duna rbrica amb els alumnes amb els criteris davaluaci que es tindran en compte per la presentaci oral del seu cas (50 min). Gesti de laula: Els alumnes escoltaran les explicacions de la professora sobre qu s una rbrica. Treballaran en grups de tres per fer una proposta inicial dels criteris que consideren importants per a lavaluaci de la presentaci oral. Desprs hi haur una posada en com dels criteris de tot el grup. Avaluaci- regulaci: En aquesta activitat noms savaluar lactitud. Materials i recursos: Presentaci power-point per explicar que s una rbrica i amb diferents exemples de rbriques.

OPTATIVA: Petites investigacions Mostra de diferents presentacions fetes per alumnes, que serviran als alumnes per extreure els criteris importants per fer una bona presentaci oral. Rbrica predissenyada per la professora que li servir per guiar el disseny de la rbrica dels alumnes Vuitena sessi (Grup A i B) Fase del cicle: Recontextualitzaci del mtode cientfic. Descripci: En aquesta sessi els alumnes faran grups de 3-4 persones i cada grup escollir un dels 4 experiment proposats. Aquestes prctiques seran desenvolupades de forma ms autnoma pels alumnes amb la finalitat que apliquin el mtode aprs en les sessions anteriors. A continuaci es donaran les instruccions i els passos que han seguir per a elaborar una bona presentaci. Experiments proposats: Tinc mal de cap ( on es treballar com influeix la temperatura de laigua en la dissoluci duna aspirina) On hi ha ms oxigen en laire expirat o inspirat? Perqu els elefants africans tenen les orelles ms grans que els elefants asitics? Quin detergent renta millor la roba? Gesti a laula: Els alumnes es faran grups de 3-4 persones i dissenyaran com faran lexperiment per acceptar o no les hiptesis que faran (40 min). Es donaran les instruccions de lelaboraci del mural (10 min). Atenci a la diversitat: els grups seran formats per la professora de manera que resultin heterogenis tenint en compte els diferents nivells cognitius presenta a laula. Avaluaci- regulaci: en aquesta sessi savaluar el treball que vaguin realitzant a classe i lactitud i participaci de cada membre en el grup. Materials i recursos: gui de prctiques i porttil.

OPTATIVA: Petites investigacions

Novena sessi (Grup A i B): Fase del cicle: Realitzaci de la prctica escollida i preparaci de les presentacions. Descripci: Els alumnes es faran grups de 3-4 persones i aniran realitzant lexperiment de forma autnoma i sota la supervisi de la professora alhora que tamb aniran contestant i anotant les observacions en el dossier de treball (40 min). Un cop acabada la prctica escollida comenaran a preparar la presentaci daquesta (20 min). Gesti a laula: Els alumnes treballaran en grups de 3-4 persones. Avaluaci- regulaci: en aquesta sessi savaluar el treball que vaguin realitzant a classe i lactitud i participaci de cada membre en el grup Materials i recursos: Gui de prctiques, material de cada prctica segons lescollida i material per comenar a fer el mural. Desena sessi (Grup A i B) Fase del cicle: Exposici de les presentacions i coavaluacions del gui de prctiques i de les presentacions. Descripci: Els alumnes exposaran cadascuna de les seves presentacions amb el seu mural. Gesti a laula: Cada grup tindr 5 min per exposar la prctica que han escollit amb la utilitzaci dun mural. Un cop acabades les presentacions sels faran preguntes (30 min). El grup B anir coavaluant les presentacions i el grup A coavaluar els guions de prctiques (20 min). Avaluaci- regulaci: en el cas dels alumnes del grup A les presentacions seran avaluades per la professora, en el cas del alumnes del grup B les presentacions seran coavaluades pels alumnes. Materials i recursos: Mural fet pels alumnes i rbrica per la coavaluaci del gui de prctiques i per la coavaluaci de la presentaci del mural.

Criteris generals davaluaci -Actitud: 10% referent al comportament adient a classe, la seva participaci en el treball cooperatiu en grups, i la seva participaci en les posades en com. - Producci 70%: 40 % del gui de prctiques. En els criteris davaluaci daquest apartat es tindr en compte la correcta redacci i presentaci. Aix com la detecci del problema plantejat, la formulaci dhiptesis i de deduccions, la correcta definici de les diferents

OPTATIVA: Petites investigacions variables, recollida de resultats i correcta interpretaci i formulaci de conclusions. 30 % de la presentaci del mural. En els criteris davaluaci daquest apartat es tindr en compte que els alumnes a lexposar utilitzin un volum de veu adequat, o facin de forma entenedora i amb les pauses necessries. Tamb sels avaluar la utilitzaci duna bona postura corporal i el contacte visual amb laudincia, que transmetin entusiasme, la duraci de la presentaci sigui la pactada, portin ben preparada la seva exposici oral, la qualitat del mural i que presentin la prctica escollida de forma entenedora per la resta de companys. - 10% participaci en el Moodle. Dins dels criteris davaluaci es trobar la seva participaci i la seva capacitat de relacionar i aplicar els coneixements tractats al llarg de la unitat didctica en altres contextos. - 10% per la qualitat de la co-avaluaci feta. Lavaluaci feta daquest apartat ens permetr comprovar en part si els alumnes han ents els criteris davaluaci que ells mateixos han proposat i si sn capaos daplicar-los per avaluar el treball daltres companys. Connexi amb altres matries Matemtiques: Al dur a terme clculs, percentatges, grfics, etc. Llengua Els alumnes faran la lectura del context de la seqncia. A lexpressar-se i comunicar idees per escrit a la seva memria de prctiques. Al posar en com les idees prvies o els criteris davaluaci. Exposici oral del seu mural. Dibuix Els alumnes hauran de complementar tant la memria de prctiques com el mural amb lajuda desquemes i dibuixos representatius de les experincies realitzades.

OPTATIVA: Petites investigacions

1. En aquesta assignatura en concret Estic satisfet amb les classes rebudes Els experiments eren molt interessants El nivell de dificultat era alt He pogut seguir el ritme de totes les classes fins ara

2. A classe de cincies generalment Mavorreixo, no expliquen coses interessants per a mi De vegades no entenc gaire el vocabulari del professor/a Crec que les cincies sn noms per a gent molt llesta Es necessita tenir molts coneixements per a fer cincia

3. Quan estas aprenent a classe el que ms timporta s: Aprendre tant com pugui i tenir molts coneixements sobre el tema Comprendre el que mexpliquen i adonar-me del meu progrs. Acabar la feina el ms aviat possible per marxar rpidament a classe. Aconseguir que es valori el que faig, tant pel professor com pels meus companys.

4. Quan una cosa tha sortit malament. Quina creus que s la causa? Els profes em tenen mania i no els agrado Tinc mala sort. He tingut algun error i no ho he fet b No mhi he esforat

Classe:

Sexe:

1. Qu s per a tu la cincia?

2. Sequivoca la cincia algun cop? Raona la teva resposta. Quina funci fa la comunitat cientfica en aquest aspecte?

3. Com se sap que un determinat coneixement s cientfic i un altre no?

OPTATIVA: Petites investigacions

4. Quins vincles hi ha entre la cincia i la tecnologia? I entre la cincia i la societat?

5. Saps qu s el mtode cientfic? Per qu serveix i qui el fa servir?

6. Sabries dir de quines parts consta el mtode cientfic? Si pots, fes una petita llista.

OPTATIVA: Petites investigacions

QU S EL MTODE CIENTFIC? El Marc, lHelena, lAlex, la Maria, la Marta i el Jordi sn un grup damics de 2n A de lESO que van plegats cap a linstitut. En el laboratori la professora els ha estat explicant que s el mtode cientc i com a deures els han dit que pensin en alguna situaci quotidiana en la que sense adonar-sen hagin utilitzat el mtode cientc. De cam cap a linstitut han estat comentant algunes de les situacions quotidianes en les han utilitzat el mtode cientc.

Alex

Maria

Marta

Helena

Marc

Jordi

LAlex els explica que laltre dia quan volia imprimir el treball de tecnologia just el dia abans dentregar-lo va tenir problemes amb la impressora. Al donar-li a imprimir li va aparixer el segent missatge a lordenador:

La impressora no t paper o b no est

Al trobar-se amb aquest problema es va recordar que li va passar una cosa semblant ja fa uns mesos quan volia imprimir el treball de social. Aquell cop va trucar a lHelena, lexperta en informtica de la colla, que el va ajudar a resoldre lembolic. Per ara vol intentar primer de solucionar-ho ell sol. El primer pas en tota investigaci cientca s la denici del problema que hem destudiar. Un problema s una qesti relacionada amb un o ms fenmens que requereixen una soluci.

OPTATIVA: Petites investigacions Llavors segons el que em vist sobre el mtode cientc a classe: Quin s el problema de lAlex?

La gent, davant un problema, pensa en una o ms duna explicacions possibles. Abans de comenar a investigar ja es t alguna possible resposta o explicaci al problema que es vol resoldre. Lexplicaci esperada, sanomena hiptesis. Les hiptesis es formulen basant-se en els coneixements previs, en dades i informaci que ja li sn conegudes. Recorda que, en la formulaci de la hiptesi, no s necessari comenar amb la paraula potser, tot i que s convenient fer-ho. Aix s, s imprescindible que la hiptesi sigui coherent amb el problema que sestudia. A ms les hiptesis han de poder ser vericades amb un experiment. 1. Lordinador li proposava dues hiptesis a lAlex, quines sn?

Per comprovar una hiptesi cal dissenyar un experiment que ens permeti vericar si lhiptesi s correcta. 2. Completa els segents requadres:

OPTATIVA: Petites investigacions

Hiptesi :

RESULTATS POSSIBLES RESULTATS POSSIBLES

RESULTATS POSSIBLES

LAlex recorda que no fa gaire va posar paper a la impressora, pel que la primera hiptesi que es formula lAlex s que la impressora no est ben connectada. 3. En aquest cas, quina s la deducci que en fa? Recorda que lestructura hauria de ser Si...(hiptesi), llavors si... (acci), aleshores...(resultat).

4. Si desprs de comprovar-ho la impressora funciona i lAlex pot imprimir. Quin ha estat el resultat?

OPTATIVA: Petites investigacions

5. Llavors quina seria la conclusi?

OPTATIVA: Petites investigacions

QU SN LES VARIABLES? LAlex ha agafat la grip. El Jordi ha anat a veurel i a portar-li els deures. -Si texplico el que ha passat avui a experimentals...- diu lAlex, -Explica, explica...Sempre mhe de posar malat quan passen les coses ms interessants! -Laltre dia vam dissenyar un experiment en grup sobre si la llum inueix en la germinaci de les llenties. Avui la professora ha demanat qui volia explicar el que havia fet i els resultats obtinguts... -Segur que la Marta ha aixecat la m- interromp el Jordi. -Home, era fcil dendevinar! Nosaltres creiem que la llum no afavoreix la germinaci. Pel que vam col!locar un dels pots amb 10 llenties a una zona ben il!luminada del laboratori, i laltre lhem guardat dins un armari on no hi toca la llum. Desprs de cinc dies, hem comptat el nombre de llavors germinades. En el pot que estava a les fosques hi havia nou llavors germinades, i en el pot que rebia llum nhi havia sis. La nostra conclusi s que la foscor afavoreix la germinaci. I llavors ha aixecat la m lUri. -Ostres lUri! Amb la rbia que es tenen des que... -S, noi! I va i li diu: Aquest experiment est mal plantejat. El pot que rebia llum estava a ms temperatura perqu li tocava el sol, i per tant levaporaci era ms gran. Com que laigua s un factor decisiu per a la germinaci de les llavors, si la humitat s menor, aleshores germinen menys llavors. El pot que estava a les fosques de segur que encara t el paper humit, mentre que el de laltre deu estar ben sec. -La Marta devia estar una mica empipada, oi? suposa el Jordi. -Ja pots ben dir-ho respon lAlex-. Sort que la professora ho ha calmat tot. Ens han fet discutir sobre lexperiment i aleshores la Marta sha adonat que la cosa no anava en contra della, sin que noms es tractava danalitzar lexperiment. Respon les segents preguntes: 6. Segons aquesta histria, quins factors inueixen en la germinaci de les llenties?

OPTATIVA: Petites investigacions

Molts factors poden inuir en els resultats dun experiment: sn les variables de lexperiment.

Quan es vol saber com inueix una variable, cal fer un experiment on es mantinguin constants totes les variables excepte la que volem investigar. La variable que s modica per analitzar la seva inuncia s la variable independent. El factor que varia com a resultat dels canvis introduts en la variable independent s la variable dependent. Com ja hem dit sn molts els factors o variables que poden inuir en el procs que sestudia. El cientc xa totes les variables excepte una, la variable independent. En cada ocasi s necessari identicar totes les variables implicades per poder ser capaos darribar a conclusions fermes, basades en lexperimentaci. Respon les segents preguntes: 7. En lexperiment de les llavors quina era la variable independent que volien estudiar el grup den Jordi i la Marta?

8. Quina era la variable dependent?

9. Quines altres variables shavien de tenir en compte en lexperiment?

10.Quins canvis de disseny de lexperiment podrem suggereix al grup den Jordi i la Marta per qu poguessin estudiar la seva variable independent sense interferncies daltres variables?

OPTATIVA: Petites investigacions

Mystery boxes:
Instruccions: Se us ha proporcionat una capsa tancada que no podeu obrir,
dins della hi ha un objecte que vosaltres desconeixeu, mitjanant la experimentaci heu dintentar esbrinar de qu es tracta. De manera individual heu de respondre a les segents qestions, de manera que es puguin contrastar amb les dels vostres companys.

Lobjecte dins de la caixa pesa?

Sona? No sona? Sassembla al so dalgun objecte que coneguis?

De qu creus que est fet?

Quant despai ocupa dins de la caixa?

Com es mou a dins de la caixa?

Quina forma creus que t?

Pots dibuixar el seu aspecte?

OPTATIVA: Petites investigacions

QUI REACCIONA MS DE PRESSA? -Ei vuit! crida la professora deducaci fsica. -Ostres! El vuit sc jo!, es diu a si mateix en Jordi. Immediatament arrenca a crrer cap al Marc, que, dret enmig del pat i amb el bra ben estirat aguanta un mocador. De laltre grup, situat en el canto oposat en surt lHelena. Tots dos arriben davant del mocador. LHelena lagafa primer i surt corren cap al seu cant i en Marc la persegueix tant de pressa com pot, per no aconsegueix agafar-la. -Eliminat en Marc crida la professora. -Estic acabat!- diu en Marc. Acabada la classe, i desprs duna dutxa refrescant, la colla sha trobat de nou al pat. -Apa Marc com tha eliminat lHelena- diu lAlex. -Ha relliscat... se sent que diu lHelena. - s veritat. A ms a ms, ja saps que reacciono ms de pressa que tu. Tots els nois reaccionem ms de pressa que les noies!- diu el Marc. -Que dius, som les noies les que reaccionen ms de pressa. De fet, thas relliscat al veure com lHelena testava guanyant- diu la Maria. Respon les segents preguntes: 1. Quin s el problema que es plantegen a lhora del pat?

2. Quina s la teva hiptesi?

Per resoldre aquest problema la professora de cincies els proposa el segent experiment:

OPTATIVA: Petites investigacions Un de vosaltres agafa pel 0 un regle de 30cm. I laltre es prepara al nal del regle amb dos dits oberts per agafar-lo tant de pressa com pugui un cop el deixi anar el primer.

La distncia que recrrer el regle abans de que el segon laga quedar marcada pels centmetres del regle.

La taula que hi ha a continuaci ens permetr calcular el temps de reacci en funci dels centmetres en que el regle ha estat agafat.

Espai recorregut Temps de reacci en el regle (cm) (s) 6 0,109 9 12 15 18 21 24 27 30 0,134 0,154 0,173 0,189 0,204 0,219 0,232 0,244

-Quin s el temps de reacci si agafem el regle als 19cm? Es pregunta la Marta. -Aix s fcil de calcular. Nhi ha prou de fer un grc. contesta la Maria. -Ja ho entenc, un grc en el que en leix horitzontal i consti el temps en segons, i en el vertical, lespai recorregut en el regle en centmetres. Les dades que no tenim a la taula, les podem deduir del grc - diu la Marta. -Si aix volia dir li respon la Maria.

3. Feu el grc que ens proposen la Marta i la Maria (utilitzeu un regle).

OPTATIVA: Petites investigacions 4. 5. Calcula quin srie el temps de reacci als 19cm.

6. Escull una de les teves hiptesis i fes-ne una deducci. Recorda que lestructura hauria de ser Potser si...(hiptesi), llavors si... (acci), aleshores...(resultat).

7. Quines serien les variables independents i dependents daquest experiment? Quines altres variables haureu de controlar perqu no salteri el resultat de lexperiment?

OPTATIVA: Petites investigacions

8. Feu el disseny de lexperiment que fareu?

Un cop denides les variables i el disseny de lexperiment comenteu-les amb la professora abans de comenar a fer lexperiment.

9. Quins resultats heu obtingut al fer lexperiment. Expresseu-los en centmetres i en segons. Calcula la mitja dels nois i la de les noies.

OPTATIVA: Petites investigacions

10.Els resultats conrmen la vostra hiptesi inicial? Quina conclusi en podeu treure?

11.Creieu que la mostra agafada (nombre dalumnes que han fet la prova) s sucientment gran per poder estar segurs de la vostra conclusi?

OPTATIVA: Petites investigacions

11. Tha resultat un experiment interessant?

12. Amb quines dicultats thas trobat a lhora de realitzar aquesta prctica?

13. Creus que ha estat una prctica difcil? O massa fcil?

Resum del mtode:

Problema:

Hiptesi:

Deducci:

Procediment:

Resultats:

Conclusions:

Val la pena rentar-se les mans?

Sona el timbre, s lhora del pati!

OPTATIVA: Petites investigacions La Maria i la Marta agafen els seus esmorzars i surten corrents al pati, all es troben amb tots els seus companys. Abans de comenar a menjar-se lentrep la Maria li diu a la Marta; - Anem al lavabo a rentar-nos les mans? - A rentar-nos les mans? Perqu si jo les tinc netes!- li contesta la Marta. - Tot i que et sembli que les tens netes a les mans hi tens molts bacteris! -li explica la Maria. - Bacteris? Per que dius! Jo no els hi veig pas!- senfada la Marta. La Marta i la Maria es posen a discutir entre elles aviam quina de les dues t la ra. LAlex que est per all els hi diu: - Noies noies no us enfadeu! A la propera hora de classe tenim cincies naturals. Per qu no li preguntem a la professora si s important rentar-se les mans?.

Respon les segents preguntes: 1. Quin s el problema o pregunta a investigar?

2. Quina s la teva hiptesi?

Al arribar a laula la Marta i la Maria li expliquen a la professora el seu problema. La professora els hi diu; - Noies no patiu! Vosaltres mateixes veureu si s important rentar-se les mans, i quin producte s el millor desinfectant. Per a fer aquesta observaci la professora planteja el segent experiment; Material:

- Plaques de petri. - Un retolador. - Sab Sanex.

- Aigua oxigenada. - Alcohol. - Un sab de farmacia.

OPTATIVA: Petites investigacions - Cinta adhesiva.

OPTATIVA: Petites investigacions Procediment:Agafa una placa de Petri i amb un retolador permanent la divideixes en dos parts. En una delles escriu B (mans brutes) i a laltra N ( mans rentades amb sab). 1. Passa el dit polze per sobre de lagar (de manera suau sense prmer ) per la part marcada amb B i tanca la placa. 2. Ara rentat el dit amb sab sanex. 3. Torna a passar el mateix dit igual que has fet anteriorment per a la zona marcada com N i torna a tancar la placa.4. Precinta la placa de Petri i deixa-la cap per avall durant una setmana. A continuaci veurem qu desinfecta millor; laigua oxigenada, lalcohol, el sab de farmacia o el sab sanex.

Per a fer aquest experiment quines variables dependents i independents haurem de tenir en compte?

Fes un esquema o representaci de quin procediment fars servir per a realitzar aquest experiment. Ho podeu fer en parelles.

OPTATIVA: Petites investigacions

Un cop denit lexperiment feu grups de 3/4 persones i compareu si els procediments dels experiments sn els mateixos. Quan arribeu a un acord, consulteu-ho a la professora.

Amb quantes variables treballo? Quines sn les variables dependents i independents?

Quina s la teva hiptesis?

A la segent sessi... la Maria i la Marta estn nervioses per a veure els resultats. Quan la professora els hi ensenya les plaques observen que en elles han crecut... colnies de bacteris!

Qu podeu observa en cadascuna de les plaques de petri? En la placa mans netes/mans brutes:

En la placa aigua oxigenada/alcohol:

En la placa sab farmacia/sab sanex:

Quins sn els resultats obtinguts en lexperiment? Els resultats conrmen la vostra hiptesi inicial? Quina conclusi en podeu treure?

OPTATIVA: Petites investigacions

Tha resultat un experiment interessant?

Amb quines dicultats thas trobat a lhora de realitzar aquesta prctica?

Creus que ha estat una prctica difcil? O massa fcil?

Resum del mtode:

Problema:

Hiptesi:

Deducci:

Procediment:

Resultats:

Conclusions:

OPTATIVA: Petites investigacions

CONTENEN MID ELS EMBOTITS? Context: En Jordi ha tornat avui a classe desps d'uns dies sense venir perqu estava malalt. " Resulta, que fa un parell de dies va tenir una reacci al!lrgica degut a que va menjar pernil dol. " En Jordi t al!lrgia al mid, present a patates, pasta, etc, i el metge li va dir que el pernil que va menjar tenia mid. " El metge li va recomanar que mirs atentament la composici del pernil que menjava, i que no mengs "ambre", sin pernil. " Veient aquesta situaci sorgida a classe, la professora proposa que ajudem al Joan a veure quin pernil pot menjar, ja que a ell li encanta el pernil i no vol deixar de menjar-ne!!

Respon a les segents preguntes: Creus que el que diu el metge a en Jordi s veritat? Realment els embotits contenen patata?

12.Quin s el problema que ens plantegen?

13.Quina s la teva hiptesi?

OPTATIVA: Petites investigacions

14.Escull una de les teves hiptesis i fes-ne una deducci. Recorda que lestructura hauria de ser Potser si...(hiptesi), llavors si... (acci), aleshores...(resultat).

15.Quines serien les variables independents i dependents daquest experiment? Quines altres variables haureu de controlar perqu no salteri el resultat de lexperiment?

Materials: Patata Pernil dol de diferents marques/ preus Lugol o Betadine Safata Tubs dassaig Bunzen Aigua

OPTATIVA: Petites investigacions Pensa com a partir daquests materials realitzaries la investigaci. 16.Fes un esquema o representaci del procediment que fars servir en aquesta prctica.

Apunta els resultats obtinguts de cadascuna de les mostres:

Un cop denides les variables i el disseny de lexperiment comenteules amb la professora abans de comenar a fer lexperiment. 17.Quins resultats heu obtingut al fer lexperiment:

OPTATIVA: Petites investigacions

18.Els resultats conrmen la vostra hiptesi inicial? Quina conclusi en podeu treure?

19.Inueix el preu en la qualitat de lembotit? Raona la teva resposta

OPTATIVA: Petites investigacions

9. Tha resultat un experiment interessant?

10. Amb quines dicultats thas trobat a lhora de realitzar aquesta prctica?

11. Creus que ha estat una prctica difcil? O massa fcil?

Resum del mtode:

Problema:

Hiptesi:

Deducci:

Procediment:

Resultats:

Conclusions:

OPTATIVA: Petites investigacions

QUIN DETERGENT RENTA MILLOR LA ROBA?

A lhora del pati lHelena porta un entrep de tonyina que t massa oli i sha tacat la samarreta. La Maria la veu tota preocupada i li pregunta que li passa: - Mhe tacat amb loli de la tonyina. - Diu lHelena. - Ostres! Doncs aix costa molt que marxi. A casa teva ho hauran dintentar treure amb un detergent molt bo- Diu la Maria. -Molt bo?, no se si a casa en tenim. Per el que tenim va aconseguir treure una taca de vi del meu pare. Diu lHelena

Respon les segents preguntes: 1. Quin s problema que volen resoldre la Maria i lHelena?

2. Formula una hiptesi per resoldre aquest problema.

OPTATIVA: Petites investigacions

3. Feu una deducci a partir de la vostra hiptesi? Recorda que lestructura hauria de ser Potser si...(hiptesi), llavors si... (acci), aleshores... (resultat).

4. Descriu lexperiment que faries per comprovar lhiptesi. Com ho fareu per controlar les diferents variables? Per fer lexperiment disposes de: detergent A, detergent B, aigua, peces de roba, vi i oli.

OPTATIVA: Petites investigacions

Abans de comenar a fer lexperiment pregunteu a la professora si el disseny de la prctica s viable. 5. Apunteu els resultats obtinguts:

6. Els resultats conrmen la vostra hiptesi inicial? Quina conclusi en podeu treure?

OPTATIVA: Petites investigacions

7. Tha resultat un experiment interessant? #

8. Amb quines dicultats thas trobat a lhora de realitzar aquesta prctica?

9. Creus que ha estat una prctica difcil? O massa fcil?

Resum del mtode:

Problema:

Hiptesi:

Deducci:

Procediment:

Resultats:

OPTATIVA: Petites investigacions Conclusions:

MAL DE CAP
A classe de llengua, el professor prepara un dictat i est explicant com el puntuar. Mentrestant, el Marc pregunta a la Maria: -No tens pas una aspirina? Tinc mal de cap. -Calla! li respon la Maria. -s que tinc mal de cap. -Doncs demana per sortir de classe! li diu la Maria. Finalment el professor els crida latenci, i el Marc li explica que t molt mal de cap. El professor li dna perms per sortir de classe i anar a consergeria a demanar un analgsic. La Mariona, la conserge, li ofereix una aspirina efervescent i un got de plstic. El Marc vol tornar de seguida a classe, per ser a temps de fer el dictat. Quan arriba al lavabo per posar aigua al got, es troba en Jordi: -Com et trobes? li pregunta. -Tinc un mal de cap terrible- contesta el Marc mentre, distret, obre laixeta de laigua calenta. Omple el got i hi dissolt laspirina. -Ostres tu, que de pressa es desf!-observa el Marc. -s perqu hi ha molta aigua- diu el Jordi. -No , s perqu laigua s calenta- aclareix en Marc.

OPTATIVA: Petites investigacions Respon les segents preguntes: 10.Quin s problema que volen resoldre el Marc i el Jordi?

11.Formula una hiptesi per resoldre aquest problema?

OPTATIVA: Petites investigacions

12.Feu una deducci a partir de la vostra hiptesi? Recorda que lestructura hauria de ser Potser si...(hiptesi), llavors si... (acci), aleshores... (resultat).

13.Descriu lexperiment que faries per comprovar lhiptesi. Com ho fareu per controlar les diferents variables? Per fer lexperiment disposes de: caixa de pastilles efervecents, aigua de laixeta, glaons, aigua calenta en termos, termometres i un conometre.

OPTATIVA: Petites investigacions

Abans de comenar a fer lexperiment pregunteu a la professora si el disseny de la prctica s viable. 14.Apunteu els resultats obtinguts:

15.Els resultats conrmen la vostra hiptesi inicial? Quina conclusi en podeu treure?

OPTATIVA: Petites investigacions 16.Tha resultat un experiment interessant? #

17.Amb quines dicultats thas trobat a lhora de realitzar aquesta prctica?

18.Creus que ha estat una prctica difcil? O massa fcil?

Resum del mtode:

Problema:

Hiptesi:

Deducci:

Procediment:

Resultats:

Conclusions:

OPTATIVA: Petites investigacions

PER QU ELS ELEFANTS AFRICANS... TENEN LES ORELLES MS GRANS QUE ELS ELEFANTS ASITICS?

Aquest cap de setmana la Maria ha anat a fer els deures a casa den Marc. Mentre feien un petit descans en Marc li diu a la Maria; - Vine que tensenyare les fotograes que vaig fer aquest estiu al safari que vaig fer amb la meva famlia a lAfrica. 3.Vas estar a lAfrica? Ostres que interessant!-contesta la Maria. 4.Si, va ser molt divertit, vaig poder muntar en elefant! - exclama en Marc. 5.Jo tamb he muntat en elefant, quan vaig anar de vacances amb els meus pares a lndia. -li respon la Maria. En Marc li comena a ensenyar les fotograes del seu viatge veu que la Maria es queda tota pensativa... -Qu et passa?- li pregunta en Marc. -No res, s que veient les fotograes que vas fer als elefants he vist que tots tenen les orelles molt grans. Els elefants que vaig veure a la ndia les tenien ms petites. - li comenta la Maria. - Ostres qu extrany... I per qu deu ser que els elefants africans tenen les orelles ms grans que els elefants asitics?

Respon les segents preguntes: Quin s problema que volen resoldre el Marc i la Maria?

OPTATIVA: Petites investigacions

Formula una hiptesi per resoldre aquest problema?

3. Feu una deducci a partir de la vostra hiptesi? Recorda que lestructura hauria de ser Potser si...(hiptesi), llavors si... (acci), aleshores...(resultat).

4. Descriu lexperiment que faries per comprovar lhiptesi. Com ho fareu per controlar les diferents variables?Per fer lexperiment disposes de: dues llaunes de refresc, un termmetre, aigua, paper dalumini, tisores, embut i termmetre.

OPTATIVA: Petites investigacions

Abans de comenar a fer lexperiment pregunteu a la professora si el disseny de la prctica s viable. 4.Apunteu els resultats obtinguts:

5.Els resultats conrmen la vostra hiptesi inicial? Quina conclusi en podeu treure?

OPTATIVA: Petites investigacions 6. Tha resultat un experiment interessant?

7. Amb quines dicultats thas trobat a lhora de realitzar aquesta prctica?

8. Creus que ha estat una prctica difcil? O massa fcil?

Resum del mtode:

Problema:

Hiptesi:

Deducci:

Procediment:

Resultats:

Conclusions:

OPTATIVA: Petites investigacions

Prctica Qu cont inspirat o expirat?

ms

oxigen,

laire

Avui la Marta sha adormit i arriba tard a classe, surt de casa tot corrent. Quan arriba a laula est esbufegant, es queixa al professor de que li falta laire, hi ha massa gent a classe i falta oxigen. El professor li diu que si vol pot obrir la nestra per a que entri ms aire, per s hivern i els seus companys es queixen que fa massa fred per a obrir la nestra. Un company li diu que no li cal obrir la nestra, que laire de laula s igual que el de fora, que t el mateix oxigen. Ella es torna a queixar mentre es recupera una mica de lexercici, explica que dins de laula hi ha moltes persones que respiren i gasten loxigen que hi ha. Li demana al professor que li digui al company que no t ra amb el que diu. Aprotant aquest conicte el professor vol realitzar un experiment per a saber quin dels dos t ra; Qu t ms oxigen, laire inspirat (ambiental) o laire expirat (que surt dels pulmons)? A partir de la segent pregunta Qu cont ms oxigen, laire aspirat o expirat? i amb lajuda del professor/a heu de dissenyar un experiment que la respongui mitjanant tots els passos del mtode cientc que hem estudiat a les classes anteriors. La tasca a realitzar s la elaboraci dun mural que haureu de presentar davant dels vostres companys que expliqui lexperiment i tots els passos que heu seguit. A continuaci teniu una pauta per ajudar-vos en la elaboraci del vostre disseny. Materials: Espelma Plastilina (opcional) Got Encenedor o mistos Cronmetre

OPTATIVA: Petites investigacions Respon les segents preguntes: 1. Quin s el problema o pregunta a investigar?

2. Quina s la vostra hiptesi?

3. Feu una deducci a partir de la vostra hiptesi? Recorda que lestructura hauria de ser Potser si...(hiptesi), llavors si... (acci), aleshores...(resultat).

4. Descriu lexperiment que faries per comprovar lhiptesi. Com ho fareu per controlar les diferents variables? Expliqueu el procediment de lexperiment que realitzareu, us podeu ajudar dun esquema.

OPTATIVA: Petites investigacions Quantes mostres/rpliques heu fet ?

Quins son els resultats obtinguts?

A quines conclusions heu arribat mitjanant els resultats?

Abans de comenar a fer lexperiment pregunteu a la professora si el disseny de la prctica s viable. 5. Apunteu els resultats obtinguts:

6. Els resultats conrmen la vostra hiptesi inicial? Quina conclusi en podeu treure?

OPTATIVA: Petites investigacions

7. Tha resultat un experiment interessant?

8. Amb quines dicultats thas trobat a lhora de realitzar aquesta prctica?

9. Creus que ha estat una prctica difcil? O massa fcil?

Resum del mtode:

Problema:

Hiptesi:

Deducci:

Procediment:

Resultats:

Conclusions:

Nom de lalumne:

SI

NO

Demostra inters per la matria

OPTATIVA: Petites investigacions

Qestionari de valoraci de ls de les rbriques Valora de 0 a 10 N 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Situaci A lutilitzar les rbriques creus que lavaluaci ha estat ms objectiva? A lutilitzar les rbriques tha perms conixer millor els criteris davaluaci? Has utilitzat la rbrica per revisar el teu treball abans dentregar-lo? Thas sentit ms responsable de si el teu treball estava b o malament? Quin efecte han tingut les rbriques en la millora del teu aprenentatge quan les has utilitzat de forma autnomament per revisar el meu treball? Quin efecte han tingut les rbriques en la millora del teu aprenentatge quan un/a company/a les ha utilitzat per revisar el meu treball? Quin efecte han tingut les rbriques en la millora del teu aprenentatge quan les he utilitzat per revisar el treball dun/a company/a? A lacabar lavaluaci, la utilitzaci de les rbriques tha perms identicar qu has fet b i qu has fet malament? Saps que has de millorar per elaborar un millor treball? Valoraci

Ara que saps que has de millorar, et veus capa de fer-ho millor a la prxima unitat? Contesta les segents preguntes Qu en penses de ls de les rbriques davaluaci?

Quins suggeriments faries per utilitzar-les de forma ms ecient?

Com thas sentit al participar el lelaboraci dels criteris davaluaci?