TEMA 1. APROXIMACI AL TREBALL O MTODE CIENTFIC Els objectius del tema Aproximaci al r!"all ci!

# $%ic sn: a) Conixer com els cientfics investiguen i arriben a unes conclusions del seu estudi. s a dir, &'i# m( o)! ' ili *!# !l+ ci!# $%ic+ !# !l +!' r!"all ci!# $%ic. b) Incor orar la manera de roduir i acce tar les idees en la ci!ncia a la nostra manera de treballar a la classe. s a dir, ' ili *ar !l r!"all ci!# $%ic a l,-ora )! p!#+ar. !+ ')iar i r!"allar a la cla++!. /ACTI0ITAT 1. A co# i#'aci !xpo+ar!m i !xplicar!m. p!r !+cri . '#a ca+ o# !+ 1a aplicar !l r!"all. i#1!+ i2aci o m( o)! ci!# $%ic. El ci!# $%ic 3! l!4!ll 1a r!ali *ar '# !+ ')i +o"r! '#a !+p(ci! )! papallo#a "a+ a# %r!&5!# !# !l+ "o+co+ !'rop!'+ )! "!)oll+6 la papallo#a )!l "!)oll Biston betularia. D,a&'!+ a papallo#a )!l "!)oll -i -a )'!+ 1ari! a +6 '#a "la#ca i l,al ra #!2ra.

"a allona blanca sobre "a allona blanca sobre "a allona negra una escor#a lena de una escor#a negra de sobre una escor#a l$uens. sutge. negra de sutge.

Els assos seguits er a la investigaci o el m!tode o el treball cientfic van ser els seg%ents:
I 7 AD89I:ICI DE CONEIXEMENT: CIENTFIC:6

& El "!)oll s un arbre caducifoli de fins a '( metres d)altura. Es troba a les *ones fredes d)Euro a, +sia, ,m!rica del nord i al nord d)+frica. El seu tronc est- recobert d)una escor#a blanca. & .a papallo#a )!l "!)oll /Biston betularia) s una es !cie de a allona bastant fre$%ent en els boscos euro eus de bedolls. 0)a$uesta es !cie del bedoll 1i 1a dues varietats: l)una de blanca i l)altra de negra. & , l),nglaterra de comen#aments del segle 2I2 l)ambient no estava contaminat. ,$uesta situaci va canviar dr-sticament a mitjans del segle 2I2 amb la co#+ r'cci );i#)<+ ri!+ $ue utilit*aven el carb com a combustible. ,ix3 va fer $ue augmentara la ol4luci i $ue a les escorces dels bedolls s)acumulara una ca a de sutge negre. II 7 OB:ER0ACI: El cientfic angls 5ettle6ell observ- $ue fins a mitjans del segle 2I2, la varietat de a allona blanca redominava de bon tros sobre la negra er3, a mitjans de segle, en ocs an7s, la ro orci de a allones clares i fos$ues es va invertir en la majoria de les -rees boscoses, altament contaminades el sutge. "er tant, ara redominaven les a allones negres sobre les blan$ues. III 7 PLANTE=AMENT DEL PROBLEMA6 8A qu pot deures un augment tan espectacular de la poblaci de papallona negra?9 I0 7 FORM9LACI D;9NA >IP?TE:I6 5ettle6ell va suggerir /o ensar) $ue otser la varietat de les papallones negres, sobre les escorces negres contaminades, es camuflava front als ocells insectvors. Mentres que la varietat de les papallones blanques no podia camuflar se. !er tant, la poblaci de papallones negres augment" la seua poblaci#. 0 7 EXPERIMENTACI6 5ettle6ell va realit*ar diversos ex eriments er a rovar la seva 1i 3tesi, er3 :nicament descriurem el ms im ortant.

;a triar dues *ones <una d)industrial, on redominava la a allona negra, i una altra de rural no contaminada, on redominava la a allona blanca = i en ambds llocs va col4locar a allones blan$ues i negres sobre l>escor#a dels arbres. , continuaci va aconseguir filmar els ocells insectvors en acci i la el4lcula va demostrar $ue = $uan 1i 1avia el mateix nombre de a allones blan$ues i negres = a la *ona contaminada els ocells ca turaven moltes ms a allones blan$ues $ue de negres, mentre $ue a la *ona no contaminada ocorria exactament el contrari. 0I 7 INTERPRETACI DEL: RE:9LTAT:6 5ettle6ell < basant=se en els ex eriments < inter ret- $ue en les *ones no contaminades, les escorces dels arbres estaven cobertes de l$uens i les a allones blan$ues osades en ells resultaven men7s visibles er als ocells $ue les negres? er contra, en les *ones contaminades, on els arbres estaven coberts de sutge, les a allones negres es camuflaven millor i els ocells no odien ca#ar=ne tantes. 0II @ CONCL9:I6 5ettle6el va arribar a la soluci definitiva del roblema lantejat. "rimer, en un ambient no contaminat, la varietat de a allona clara era afavorida er$u! es camuflava sobre les escorces blan$ues dels bedolls, la $ual cosa feia $ue no foren tan ca#ades i redominaven sobre la varietat negra. 0es rs, al osar=se una ca a de sutge sobre les escorces dels bedolls com a conse$%!ncia de la contaminaci de la ind:stria, la varietat de a allona negra era afavorida er$u! es camuflava sobres les escorces negres dels bedolls contaminats, la $ual cosa feia $ue no foren tan ca#ades i redominaven sobre la varietat blanca. 0it d)una altra manera, els ssers vius millor ada tats en un medi ambient seran els $ue sobreviuran i es re roduiran /o er etuaran). s a dir, deixaran un major nombre de descendents de la seua es !cie.

/CTI0ITAT A. Mira am" a !#ci la pr!+!# aci %la+- )! BLa La'ra i !# =oa#C. AD Compl! a !l+ pa++o+ )!l m( o)! ci!# $%ic.
1tt :@@666.gencat.cat@economia@ur@ambits@recerca@ rogramesAactuacions@divulgacio@ciencia Aescoles@recercaAescoles@guies@metodeAcientific.1tml

I 7 AD89I:ICI DE CONEIXEMENT: CIENTFIC:6 E .es lantes er alimentar=se absorbeixen ai2'a i +al+ mi#!ral+ er les arrels, i les trans orten a les fulles. .es fulles absorbeixen ll'm del Bol i COA de l)aire. , les fulles 1i 1a una subst-ncia verda anomenada clorofil4la $ue transforma els $uatre roductes anteriors en dos: alim!# er a la lanta i OA $ue ex ulsar- a l)aire. & Els %ic'+ sn originaris de la *ona de clima ropical on tot l)an7 1i 1a altes tem eratures, i una estaci seca i una estaci 1umida. Camb 1i 1a unes o$ues es !cies en *ones de clima m!)i !rra#i on els 1iverns sn suaus, i els estius secs i calorosos. II 7 OB:ER0ACI6 Dem regat una el ficus i tanmateix les fulles estan grogoses i ansides, el s3l est- 1umit i es onjs. III 7 PLANTE=AMENT DEL PROBLEMA6 8 !er qu les fulles del $icus elastica s%&an pansit encara que l%&"gem regat? 9 I0 7 FORM9LACI D;9NA >IP?TE:I6 "odem ensar $ue otser 8 el /Eicus elastica) t' massa aigua i cal regar lo men(s sovint. 9 0 7 EXPERIMENTACI6 Fr = ,gafem $uatre lantes ficus saludables de la mateixa mida. .es mar$uem com a ,, G, C i 0. Cindran el mateix ti us de test, la mateixa terra i rebran la mateixa $uantitat de llum solar. Hn = .):nica variable /o element $ue canviar-) s la $uantitat d>aigua $ue rebran. .a lanta , no la regarem. .a G la regarem H vegades er setmana. .a C, F vegada er setmana. .a 0, F vegada cada dues setmanes.

'r < ;eiem $u! 1a assat al ca d)un mes. .es lantes , i G fan mala cara, 1an erdut moltes fulles i les $ue $ueden estan grogues i ansides. .a C est- una mica millor. I la 0 es veu erfectaI

"er estar realment segurs 1aurem de realit*ar a$uest ex eriment diverses vegades er evitar $ue accidents o variables $ue no 1em tingut en com te ens uguin afectar: corrents d)aire, augment o baixada de tem eratures, ex osici a massa dies de Bol o de fred, aigua de rec massa freda o calenta... 0I 7 INTERPRETACI DEL: RE:9LTAT:6 Gasant=nos en a$uest ex eriment i en els nostres coneixements revis, com rovem $ue el ficus creix millor en el cas 0: $uan es rega F vegada cada dues setmanes.

0II 7 CONCL9:I6 Begons els resultats de l)ex eriment, la 1i 3tesi /all3 $ue nosaltres ens-vem $ue era cert) era correcta: reg-vem massa el ficus. ,ra ja odem concloure $ue la lanta $icus elastica creix millor $uan es rega F vegada cada dues setmanes. s a dir, durant l)! oca de fred del nostre clima mediterrani cal regar el $icus elastica F vegada cada dues setmanes er tal $ue uga realit*ar la fotosntesi sense roblemes i aix alimentar=se. BD D!+prF+ )! 1!'r! com la La'ra i !# =oa# -a# )' a !rm! la +!'a i#1!+ i2aci ci!# $%ica. &'( F+ !l MTODE CIENTFICG s el rocs /o assos) $ue 1an de seguir els cientfics de tot el mn en les seues investigacions er tal de demostrar la seua 1i 3tesi /una ro osta, idea o su osici $ue els cientfics ensen $ue ex lica un fenomen).

/CTI0ITAT H. Ima2i#!' &'! 1ol!m !+ ')iar B!l !mp+ &'! ar)a a ca'r! lli'r!m!# '# o"I!c !C. Expli&'!'. ' ili *a# !l m( o)! ci(# $%ic. !l+ pa++o+ &'! -a'r$!' )! %!r p!r al )! r!ali *ar la i#1!+ i2aci. I 7 AD89I:ICI DE CONEIXEMENT: CIENTFIC:6 & .a ma++a d)un objecte s la $uantitat de mat!ria $ue t i es mesura en Jg. & .a Cerra atrau els objectes amb una for#a $ue s)anomena la 2ra1! a . & .) air! est- format nitrogen i oxigen. er una mescla de gasos. "rinci alment

II 7 OB:ER0ACI6 Bi des d)una altura deixem de subjectar un bolgraf, una fruita, una gota d)aigua, = $ualsevol objecte < cauran verticalment ca al s3l. ,lguns objectes $uan cauen giren err-ticament sobre ells i uns cauen amb major o menor tem s $ue els altres. III 7 PLANTE=AMENT DEL PROBLEMA6 !er qu un ob)ecte cau lliurement a ma)or o menor temps que un altre?# I0 7 FORM9LACI D;9NA >IP?TE:I6 "odem ensar $ue otser cau lliurement amb menor temps l%ob)ecte que t' ma)or massa.# 0 7 EXPERIMENTACI6 1r !xp!rim!# 6 0eixem caure lliurement des d)una mateixa altura un tros de guix i un foli de a er. Com rovem $ue el guix arriba molt abans al s3l $ue el foli de a er. Bi mesurem la massa del guix veiem $ue a$uesta s major $ue la massa del a er. A# !xp!rim!# 6 0eixem caure lliurement des d)una mateixa altura un tros de guix i el mateix foli de a er er3 a$uesta vegada arrugat en forma de bola. Com rovem $ue, r-cticament, arriben al

s3l al mateix tem s. I aix3 $ue el guix t major massa $ue la bola de a er. Hr !xp!rim!# 6 0eixem caure lliurement des de la mateixa altura un foli sense arrugar i un altre arrugat en forma de bola. Com rovem $ue el foli arrugat en forma de bola arriba molt abans $ue el foli sense arrugar. ,ra, tant el foli sense arrugar com el foli arrugat en forma de bola tenen la mateixa massa. 0I 7 INTERPRETACI DEL: RE:9LTAT:6 Gasant=nos en els ex eriments H n i ' r , i en els nostres coneixements revis, com rovem $ue la major o menor massa d)un objecte no fa $ue a$uest caiga amb major o menor tem s. 0II 7 CONCL9:I 1a6 Begons els resultats dels ex eriments, la nostra 1i 3tesi inicial /all3 $ue nosaltres ens-vem $ue era cert) era incorrecta: no cau lliurement amb menor tem s l)objecte $ue t major massa. ,ra ja odem concloure $ue est-vem e$uivocats en la nostra 1i 3tesi inicial. "er tant, +i la #o+ ra i#1!+ i2aci -a aca"a +!#+! (xi !#+ -a'r!m )! pla# !Iar '#a al ra -ipJ !+i i or#ar al pa+ I0 )!l m( o)! ci!# $%ic . .a segona 1i 3tesi $ue ens lantejarem ser- $ue otser el temps de caiguda d%un ob)ecte dep'n de la forma.# Cot seguit realit*arem els tres ex eriments anteriors i en inter retar els resultats arribarem a la conclusi seg%ent: 0II 7 CONCL9:I Aa6 El tem s de caiguda d)un objecte de n de la forma d)a$uest. "er exem le, en el cas d)un aracaigudista la seua massa s la mateixa amb el aracaigudes obert $ue sense obrir. Canmateix, cau amb menor tem s si el aracaigudes es troba sense obrir. Cot aix3 er$u! l)aire ofereix una for#a de resist!ncia contr-ria a la de l)objecte $ue cau.

/CTI0ITAT K. El+ ci!# $%ic+ &'a# aca"!# '#a i#1!+ i2aci !xpli&'!# a la r!+ a )! ci!# $%ic+ &'( -a# )!+co"!r i com -o -a# i#1!+ i2a . Normalm!# . !l+ ci!# $%ic+ !+cri'!# a&'!+ !+ )!+co"!r !+ !# %orma );ARTICLE a l!+ r!1i+ !+ !+p!ciali *a)!+ p!r al &'! !l+ al r!+ ci!# $%ic+ p'2'!# ll!2ir@l!+. apr!#)r! i +i 1!'!# !rror+ r!c i%icar@lo+. Ll!2i' l;ar icl! Com afecta el temps meteorolgic al comportament de les gallines - p6LLmo#.'1ic.ca L%!mci!#ciaL%il!+LAM1HLMALAr icl!@ Compor am!# @Nalli#!+.p)% );'#a i#1!+ i2aci r!ali *a)a p!r al'm#!+ )! l;!+cola 0all)!#!'. I)!# i%i&'!' !l+ apar a + O o !+ r'c 'raD )! l;ar icl! ci!# $%ic i !xpli&'!'@lo+. T$ ol6 ex lica de manera molt entenedora de $u! va la investigaci. ,utors: anomena els noms dels cientfics i el lloc de treball. R!+'m6 ex lica la regunta $ue es van fer, $uins instruments de recerca van utilit*ar i $uins resultats van obtenir. Es resenta en la llengua de la revista i en angls. Para'l!+ cla'6 unes o$ues araules er fer=nos una idea sobre $u! va la investigaci. Pr!+!# aci6 ex lica com van comen#ar la investigaci i $uina s la regunta $ue es van fer. 8'( 1a# %!rG Ex lica com van re arar i fer l>ex eriment. 8'( 1a# o"+!r1arG Ex lica $u! van observar una vegada van fer l>ex eriment. s a dir, inter reten els resultats de l)ex eriment. Co#cl'+io#+. Kes on la regunta $ue es van fer inicialment. Com F+ &'! -a pa++a aixJG 0na una ex licaci sobre er$u! 1an assat a$uests resultats.

/CTI0ITAT P. A l;ac i1i a a# !rior -!m 1i+ &'! !l+ ci!# $%ic+ &'a# aca"!# '#a i#1!+ i2aci !xpli&'!# a la r!+ a )! ci!# $%ic+ &'( -a# )!+co"!r i com -o -a# i#1!+ i2a am" '# ARTICLE. Tam"F. !l+ ci!# $%ic+ !+ r!'#!ix!# !# co#2r!++o+ o# %a# '#a PRE:ENTACI ORAL )! l!+ +!'!+ )!+co"!r !+ p!r al &'! !l+ al r!+ ci!# $%ic+ p'2'!# !+col ar@la. apr!#)r! i +i 1!'!# !rror+ r!c i%icar@lo+. 0i+io#!' la pr!+!# aci oral )! BCom a%!c a !l !mp+ m! !orolJ2ic al compor am!# )! l!+ 2alli#!+C )!+ )!l mi#' A6KA al P6PK 1tt :@@666.7outube.com@6atc1LvMrNOeOPEo2NQRfeatureM7outu.be )! la i#1!+ i2aci r!ali *a)a p!r al'm#!+ )! l;!+cola 0all)!#!'. I)!# i%i&'!' !l+ apar a + O o !+ r'c 'raD )! la pr!+!# aci oral i !xpli&'!'@lo+.
8'i +#G ,lumnes de N i S de l)Escola ;alldeneu /Bant Tart de Centelles). 8'( 1oli!# i#1!+ i2arG Bi el com ortament de les gallines de n del tem s meteorol3gic. Com -o 1a# i#1!+ i2arG ,l rinci i volien observar les gallines: amb sol, luja, sol i n:vol, i boira. "er3 no va fer tots els tem s i van fer O observacions amb: sol /H dies), sol i n:vol, i luja. En una graella van marcar a cada minut /durant F( min.) el com ortament de cada gallina. , ms a untaren el tem s meteorol3gic $ue feia, el dia i l)1ora d)observaci. ;an em lenar una taula amb el nombre de vegades $ue les dues gallines feien un com ortament. Cransformaren la taula en un gr-fic de barres: nombre de vegades del com ortament@tem s meteorol3gic. 8'( 1a# )!+co"rirG Els dies de sol i ennuvolats les gallines estan ms actives $ue el dies $ue lou. "er tant, el com ortament de les gallines canvia segons el tem s meteorol3gic.

/c i1i a Q. Ela"or!'. a ma#!ra )! r!+'m )!l &'! -!' 1i+ %i#+ ac$. '# mapa co#c!p 'al +o"r! !l m( o)! ci!# $%ic. A co# i#'aci. !xpli&'!'@lo p!r !+cri .
"lantejame nt del roblema U Vbservaci ,d$uisi ci de coneixe ments U cientfic s i tecnol3g ics

WX Kevisi Eormulaci de la Y d>una 1i 3tesi X 1i 3tesi X WX Ex eriment aci WX Inter retaci dels resultats Zo verificac i de la U 1i 3tesi ;erificaci Eormula Comunica de la ci d>una ci de la Y 1i 3tesi Y teoria Y investigaci X X

EL MTODE CIENTFIC I# ro)'cci El m( o)! ci!# $%ic s el rocs / ( assos) $ue 1an de seguir els cientfics de tot el mn en les seues investigacions er tal de demostrar la seua 1i 3tesi /una ro osta, idea o su osici $ue els cientfics ensen $ue ex lica un fenomen). 0)a$uesta manera tots els cientfics oden re roduir la investigaci $ue 1aja fet un altre cientfic.

El+ pa++o+ )!l m( o)! ci!# $%ic Els cientfics $uan a li$uen el m!tode cientfic investigaci 1an de seguir els assos seg%ents:

er realit*ar una

"rimer, els cientfics a)&'ir!ix!# co#!ix!m!# + ci!# $%ic+ i !c#olJ2ic+. Els cientfics obtenen coneixements i a renen estudiant una carrera universit-ria, assistint a cursos i confer!ncies, llegint llibres i articles d)investigaci en revistes es ecialit*ades, informant=se er internet, etc. Beguidament, realit*en una o"+!r1aci d)un fenomen /o fet) $ue ocorre en la naturalesa o al laboratori. En realit*ar una observaci examinen /o estudien) atentament una cosa o un fenomen amb els seus sentits i a arells ade$uats a fi de traure informaci. 0es rs, els cientfics !+ pla# !2!# '# pro"l!ma sobre el fenomen /o fet) $ue volen investigar. El roblema s una situaci difcil i concreta. "er aix3 es lantegen una regunta $ue necessiten resoldre. , continuaci, es %orm'l!# '#a -ipJ !+i. .a 1i 3tesi s una su osici $ue fan els cientfics. s a dir, el $ue ensen, els cientfics, $ue odria ser la soluci del roblema $ue investiguen. .a 1i 3tesi $ue es ro osa 1a de ser cre[ble / ossible, amb sentit), basada en els coneixements de la ci!ncia /o basada en la ra) i contrastable /$ue uns altres cientfics uguen com rovar si s certa o falsa). Cot seguit, els cientfics )i++!#R!# i r!ali *!# !xp!rim!# +. Els ex eriments es fan er tal de saber si s certa o falsa la 1i 3tesi. Quan efectuen els ex eriments arre leguen els resultats i dibuixen gr-fi$ues on s)ordenen els resultats obtinguts. En acabar de realit*ar els ex eriments, els cientfics i# !rpr! !# !l+ r!+'l a +. Estudien els resultats i analit*en la informaci de les roves i les gr-fi$ues. .)an-lisi dels resultats els diu si la 1i 3tesi s vertadera o falsa. En inter retar els resultats oden assar dues coses. "rimera, $ue els resultats de l>estudi #o 1!ri%i&'!# l!+ -ipJ !+i $ue els cientfics 1avien ensat. ,les1ores vol dir $ue s>1avien e$uivocat i r!1i+!# la -ipJ !+i, lantejant una nova 1i 3tesi i estudiant=la de nou, o finalit*ant la

investigaci sense !xit. .a segona cosa $ue ot ocrrer s $ue la 1i 3tesi +$ &'! !+ 1!ri%i&'!. ,les1ores vol dir $ue els cientfics 1an acabat la investigaci amb !xit. "er tant, %orm'l!# '#a !oria $ue ex lica com funciona una cosa /un fenomen) en la naturalesa o al laboratori. Einalment, els cientfics $ue 1an fet la investigaci com'#i&'!# !l+ r!+'l a + als altres cientfics. Comuni$uen la investigaci en revistes /en forma d)articles escrits), en llibres i en congressos /en forma de on!ncies $ue sn resentacions orals, en reunions de cientfics). .a investigaci o treball cientfic no seria ossible sense recursos econ3mics, les noves tecnologies i la formaci d>e$ui s de cientfics.