6 Coneixement Medi

Coneixement
del medi
REFOR I AMPLIACI 6PRIMRIA
Fitxes de refor
Fitxa 1 La funci de nutrici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
Fitxa 2 Aliments i nutrients . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
Fitxa 3 El procs digestiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
Fitxa 4 Laparell circulatori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
Fitxa 5 La circulaci de la sang . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
Fitxa 6 La respiraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
Fitxa 7 Lexcreci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
Fitxa 8 La funci de relaci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
Fitxa 9 El sistema nervis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
Fitxa 10 Moviments reflexos i voluntaris . . . . . . . . . . . . . . . . 12
Fitxa 11 La coordinaci interna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
Fitxa 12 Els aparells reproductors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
Fitxa 13 Les cllules sexuals i la fecundaci . . . . . . . . . . . . 15
Fitxa 14 Lembars i el part . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
Fitxa 15 La salut i la malaltia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
Fitxa 16 Riscos per a la salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
Fitxa 17 Les malalties infeccioses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
Fitxa 18 El tractament de les malalties . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
Fitxa 19 Les crregues elctriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Fitxa 20 Els imants i el magnetisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Fitxa 21 El corrent elctric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
Fitxa 22 Els circuits elctrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Fitxa 23 Lenergia i les seues propietats . . . . . . . . . . . . . . . . 25
Fitxa 24 La calor i la temperatura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Fitxa 25 La producci delectricitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
Fitxa 26 Lenergia en la nostra societat . . . . . . . . . . . . . . . . 28
Fitxa 27 Les mquines i els seus usos . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
Fitxa 28 Les parts duna mquina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
Fitxa 29 Els operadors mecnics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
Fitxa 30 Els avanos tcnics i la societat . . . . . . . . . . . . . . . . 32
Fitxa 31 La Terra i els mapes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
Fitxa 32 El planisferi fsic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
Fitxa 33 El planisferi poltic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
Fitxa 34 Les planes i les muntanyes dEuropa . . . . . . . . . . . 36
Fitxa 35 Les costes dEuropa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
Fitxa 36 El clima dEuropa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
Fitxa 37 La vegetaci dEuropa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
Fitxa 38 Els rius dEuropa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
Fitxa 39 Els paisatges dEspanya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
Fitxa 40 La poblaci dEuropa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
Fitxa 41 Les activitats econmiques dEuropa . . . . . . . . . . . 43
Fitxa 42 La poblaci i les activitats
econmiques dEspanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
Fitxa 43 Pasos de la Uni Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
Fitxa 44 La Uni Europea i els seus smbols . . . . . . . . . . . . 46
Fitxa 45 Les institucions europees . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
Fitxa 46 La prehistria. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
Fitxa 47 Ledat antiga . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
Fitxa 48 Ledat mitjana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
Fitxa 49 El descobriment dAmrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
Fitxa 50 Limperi hispnic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
Fitxa 51 La crisi de limperi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
Fitxa 52 La societat i la cultura de ledat moderna . . . . . . . 54
Fitxa 53 El segle XIX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
Fitxa 54 De Primo de Rivera a Franco . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
Fitxa 55 La transici i la democrcia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
Fitxa 56 La vida al segle XIX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
Fitxes dampliaci
Fitxa 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
Fitxa 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
Fitxa 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
Fitxa 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
Fitxa 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
Fitxa 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
Fitxa 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72
Fitxa 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
Fitxa 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76
Fitxa 10 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78
Fitxa 11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80
Fitxa 12 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82
Fitxa 13 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
Fitxa 14 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86
Fitxa 15 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88
Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90
132476 _ 0001-0104.indd 1 17/9/09 16:54:00
Refor i ampliaci Coneixement del medi 6 s una obra collectiva, concebuda,
creada i realitzada en el Departament de Primria de Santillana Educacin, S. L./
Edicions Voramar, S. A., sota la direcci dEnric Juan Redal, Jos Toms Henao
i Immaculada Gregori Soldevila.
Illustraci: Carlos Molinos, Paul Coulbois, Carlos Fernndez, Felipe Lpez, Flix Moreno,
Digitalartis i Jos Santos.
Correcci: Roger Sarri i Neus Vicens.
Edici: Mar Garca.
2009 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Valncia, 44. 46210 Picanya (Valncia)
PRINTED IN SPAIN
Imprs a Espanya per
CP: 132476
Depsit legal:
Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua
propietat intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims
de lobra noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a
material daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos
permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.
132476 _ 0001-0104.indd 2 17/9/09 16:54:00
3
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Refor
1
Data Nom
La funci de nutrici
Mitjanant la funci de nutrici, el cos obt tots els nutrients
que necessita per a viure. La nutrici inclou:
La digesti, mitjanant la qual el cos obt nutrients

dels aliments.
La respiraci, mitjanant la qual obt oxigen.
La circulaci, que fa que els nutrients i loxigen arriben a totes

les parts del cos.
Lexcreci, mitjanant la qual el cos elimina les substncies

de rebuig.
Recorda
1. Indica de quin procs es tracta en cada cas.
2. Escriu V, si s verdader, o F, si s fals, i torna a escriure correctament les oracions falses.
La nutrici serveix per a obtindre dels aliments els nutrients que necessitem.
Les funcions vitals sn la nutrici i la relaci.
La respiraci serveix per a eliminar les substncies de rebuig.
A quina funci vital del cos pertanyen aquests quatre processos?
Serveix per a eliminar
substncies de rebuig.
Serveix per a dur els
nutrients a tot el cos.
Serveix per a obtindre oxigen
de laire.
Serveix per a obtindre
nutrients dels aliments.
132476 _ 0001-0104.indd 3 17/9/09 16:54:00
4
Data Nom
1. Escriu una oraci amb cada parell de paraules.
Aliments i nutrients
Refor
2
Els aliments contenen nutrients que lorganisme necessita

per a viure. Els nutrients principals sn:
hidrats de carboni, que proporcionen energia;
greixos, que tamb aporten energia;
protenes, que sn necessries per a crixer i per a reparar el cos;
vitamines i minerals, nutrients necessaris en quantitats xicotetes
per al funcionament correcte de lorganisme.
Mitjanant la digesti, el cos descompon els aliments

i nobt els nutrients.
Recorda
2. Completa les oracions segents.
Lorganisme necessita i lobt dels hidrats
de i dels . A ms, necessita
amb les quals reparar i crixer, i que obt de les fruites
i de les verdures. Mitjanant la
,
el cos descompon els aliments
per a obtindre aquests .
Digestinutrients
Energiagreixos
3. Relaciona els aliments amb els nutrients que contenen.
Protenes
Vitamines
Hidrats de carboni
Greixos
132476 _ 0001-0104.indd 4 17/9/09 16:54:00

5
Nom Data
El procs digestiu
Refor
3
El procs digestiu consisteix en la transformaci dels aliments
a fi daconseguir els nutrients que contenen. Es du a terme
en laparell digestiu.
La primera fase daquest procs s la digesti, que comena en la boca,

on es trituren, sensaliven i sengulen els aliments; desprs travessen
el tub digestiu fins que arriben a lestmac, on els sucs gstrics els
transformen en una pasta, el quim.
Desprs de la digesti, es produeix labsorci, que t lloc en lintest prim;

en aquesta fase els nutrients passen a la sang.
El procs digestiu acaba amb leliminaci de les substncies de rebuig,

que comprn la formaci dels excrements en lintest gros i lexpulsi
posterior per lanus.
Recorda
1. Completa lesquema.
2. Contesta les preguntes segents.
En quina part del procs digestiu interv lintest prim?
Qu sn els excrements? On es formen?

3. Completa el text.
El procs digestiu consisteix en la dels aliments perqu en puguem
aconseguir els necessaris. Consta de tres fases: ,
dels nutrients i de les substncies de rebuig.
El procs digestiu
comprn
la digesti
que consisteix
que consisteix
que consisteix
132476 _ 0001-0104.indd 5 17/9/09 16:54:00
6
Nom Data
1. Completa les definicions segents.
2. Escriu les paraules emmarcades on corresponga.
3. Observa el dibuix i contesta.
La sang s un lquid roig que transporta i arreplega diverses substncies
nutrients, oxigen i substncies de rebuig per tot el cos.
La sang circula pels vasos sanguinis, que poden ser:

artries, que duen la sang des del cor fins als rgans del cos;
venes, que duen la sang de nou al cor;
capillars, que sn els vasos ms prims i comuniquen les artries
i les venes.
El cor s lrgan que sencarrega dimpulsar el recorregut

de la sang pel cos per mitj dels batecs.
Recorda
Laparell circulatori
Refor
4
La s un lquid roig que transporta ,

i

per tot el cos.
El s lrgan que sencarrega dimpulsar el

de la sang pel cos.
Les transporten la sang des del cor fins als .
En quines parts del cos sagnarem ms si ens

punxrem? Per qu?
Artria
Cor
Capillars
Vena
132476 _ 0001-0104.indd 6 17/9/09 16:54:01
7
Nom Data
Refor
5 La circulaci de la sang
La sang fa un recorregut doble per laparell circulatori:
En la circulaci pulmonar, la sang ix del cor per les artries

pulmonars i hi torna per les venes pulmonars desprs dhaver
agafat oxigen en els pulmons.
En la circulaci general, la sang carregada doxigen ix del cor

per lartria aorta. Al seu pas, arreplega i reparteix per tot el cos
els nutrients, sallibera de les substncies de rebuig i torna al cor
per les venes caves.
Recorda
Ara, escriu quina de les dues circulacions es veu en
el dibuix de la dreta i explica per qu.
2. Llig el text i subratlla de roig el que siga incorrecte. Desprs, copia-ho correctament.
1. Relaciona.
En els pulmons, la sang es carrega doxigen i torna al fetge

En la circulaci general, la sang carregada doxigen ix del cor

Circulaci
pulmonar
Circulaci
general
Del cor a
tot el cos
Del cor
als pulmons
132476 _ 0001-0104.indd 7 17/9/09 16:54:01

8
Nom Data
La respiraci
Refor
6
La respiraci consisteix a obtindre loxigen de laire i expulsar dixid

de carboni. La du a terme laparell respiratori, que est format per:
les vies respiratries: fosses nasals, faringe, laringe, trquea, bronquis
i bronquols, que sn els conductes pels quals entra laire;
els pulmons, que sn dos rgans esponjosos que obtenen loxigen
de laire i expulsen dixid de carboni.
La respiraci es fa en dos moviments:

inspiraci, amb el qual laire entra als pulmons;
expiraci, que s leixida de laire dels pulmons.
Recorda
1. Digues de quins rgans es tracta en cada cas i explica la funci que fan en la respiraci.
2. Observa els dibuixos i ratlla la paraula que no corresponga.
El xiquet est inspirant/expirant aire.
Els pulmons estan unflats/desunflats.
El xiquet est inspirant/expirant aire.
Els pulmons estan unflats/desunflats.
A B
132476 _ 0001-0104.indd 8 17/9/09 16:54:01
9
Nom Data
Lexcreci s la funci que sencarrega deliminar les substncies

de rebuig que hi ha en la sang.
Laparell excretor est format per:

els renyons, que sencarreguen de filtrar la sang i de retindre
les substncies de rebuig per a formar lorina;
la bufeta de lorina, on sacumula lorina fins que sexpulsa;
els urters, que comuniquen els renyons amb la bufeta;
la uretra, mitjanant la qual sexpulsa lorina de lorganisme;
les glndules sudorpares, que sencarreguen deliminar substncies
de rebuig per mitj de la suor.
Recorda
Refor
7 Lexcreci
2. Completa les oracions.
L s la funci que consisteix a eliminar de lorganisme les

substncies de de la sang.
La de lorina s lrgan on sacumula l

fins que sexpulsa.
Els comuniquen els renyons amb la .

3. Marca amb una X loraci verdadera.
Lexcreci s lexpulsi dels excrements.
Lexcreci s leliminaci de les substncies de rebuig de la sang.
1. Completa el dibuix amb les paraules segents.
Urters
Renyons
Bufeta
132476 _ 0001-0104.indd 9 17/9/09 16:54:01
10
Nom Data
La funci de relaci comprn tots els processos mitjanant
els quals un sser viu es relaciona amb altres ssers i amb el medi
que lenvolta. El sistema nervis coordina els aparells
i els sistemes que intervenen en aquesta funci.
Els rgans dels sentits capten la informaci de lexterior

i lenvien al sistema nervis perqu aquest ordene una resposta.
Recorda
La funci de relaci
Refor
8
1. Dibuixa lrgan corresponent a cada sentit.
2. Digues de quina manera duen a terme aquestes persones la funci de relaci.

VISTA
ODA OLFACTE
GUST
132476 _ 0001-0104.indd 10 17/9/09 16:54:01
11
Nom Data
El sistema nervis rep i analitza la informaci de lentorn i del cos
i sencarrega dordenar una resposta adequada. Est format per:
El sistema nervis central, format per lencfal i la medulla

espinal, que sencarrega sobretot de les respostes involuntries.
Les parts de lencfal sn el cervell, el cerebel i el bulb raquidi;
El sistema nervis perifric, format pels nervis, fibres que arriben

a totes les parts del cos i que sencarreguen de transmetre
la informaci.
Recorda
Refor
9 El sistema nervis
2. Escriu.
1. Observa el dibuix dun moviment voluntari i completa les oracions.
Qu sn els nervis i quina funci fan.
Quines sn les parts de lencfal.

1. El xiquet capta la informaci per mitj dels .
2. Els transmeten la informaci al .
3. El decideix xutar el bal amb el peu i ordena
als de la cama que es contraguen.
4. Els

transmeten la informaci
als de la cama.
5. Els msculs es contrauen i la cama .
Com decideix el xiquet xutar el bal, conscientment o sense adonar-sen?
Quina part del sistema nervis ordena una resposta?

Ara, contesta les preguntes:
132476 _ 0001-0104.indd 11 17/9/09 16:54:01
12
Nom Data
1. Observa el dibuix dun moviment reflex i completa les oracions.
2. Relaciona.
Podem fer dos tipus de moviments:
Els moviments voluntaris sn aquells que fem duna manera conscient, com
per exemple crrer. En aquests moviments, lencfal rep i envia un senyal
als nervis motors per originar una resposta en el cos.
Els moviments reflexos sn aquells que fem molt rpidament i sense ser-ne
conscients, com quan apartem el dit duna flama.
En aquest tipus de moviments normalment s la medulla espinal la que
rep la informaci i ordena una resposta.
Recorda
Moviments reflexos i voluntaris
Refor
10
1. La xiqueta capta la informaci mitjanant

2. Els transmeten la informaci.
3. La sencarrega
dordenar una resposta.
4. Els nervis transmeten la informaci als
del bra.
5. Els msculs es contrauen i la xiqueta
.
Com capta informaci la xiqueta quan apropa el dit a la flama?
Quina part del sistema nervis ordena una resposta?

Ara, contesta les preguntes.
Medulla espinal
Encfal
Moviments reflexos
Moviments voluntaris
132476 _ 0001-0104.indd 12 17/9/09 16:54:02
13
Nom Data
Refor
11 La coordinaci interna
Moltes funcions del cos, com el batec del cor o la respiraci, les duen
a terme msculs involuntaris que treballen sense que intervinguem duna
manera conscient i, fins i tot, quan dormim.
Uns altres processos sn controlats pel sistema endocr, que sencarrega

de produir hormones, unes substncies qumiques que serveixen per a
regular funcions com el creixement o lembars. Les glndules endocrines
sencarreguen de segregar aquestes hormones i cada glndula segrega
un tipus concret dhormona. El pncrees, per exemple, segrega la insulina,
que regula la quantitat de sucre en lorganisme.
Recorda
1. En la pell tenim molts msculs xicotets que, en contraures, fan que sens
pose la pell de gallina. Com sn aquests msculs, voluntaris o involuntaris?
Per qu ho saps?
3. Marca quins dels processos segents tenen relaci amb la coordinaci interna.

La nostra temperatura es mant constant.

Produm saliva quan mirem un aliment que ens agrada.

Correm per entrar a classe a hora.
2. Digues com sanomenen els rgans del sistema endocr i les substncies que produeixen.
4. Completa les oracions.
El sistema nervis dirigeix el funcionament intern del cos mitjanant

els msculs i el sistema .
Seria molt greu que els msculs involuntaris deixaren de funcionar perqu
.
132476 _ 0001-0104.indd 13 17/9/09 16:54:02
14
Nom Data
Els aparells reproductors
1. Completa lesquema de laparell reproductor femen.
Els aparells reproductors constitueixen els carcters sexuals primaris.
Els aparells reproductors estan formats pels rgans genitals,

que sencarreguen de la reproducci.
Entre els rgans sexuals femenins hi ha els ovaris i lter.

Entre els rgans sexuals masculins hi ha els testicles i el penis.
Recorda
Refor
12
2. Completa lesquema de laparell reproductor mascul.
vulva ovari trompa de Fallopi vagina ter
conducte deferent uretra
testicles
vescula seminal
prstata
penis
escrot
132476 _ 0001-0104.indd 14 17/9/09 16:54:02
15
Nom Data
1. Observa el dibuix. Desprs, contesta.
Les cllules sexuals i la fecundaci
En els ovaris es produeixen les cllules sexuals femenines, anomenades vuls.
En els testicles es produeixen les cllules sexuals masculines,

anomenades espermatozoides.
La fecundaci t lloc en les trompes de Fallopi i consisteix en la uni

dun vul i un espermatozoide per a formar un zigot, que s la primera
cllula del nou sser. El zigot es divideix per formar un embri.
Recorda
Refor
13
2. Relaciona.
Quina part del dibuix representa la cllula sexual femenina?
Quin nom t aquesta cllula?
Quina part del dibuix representa la cllula sexual masculina?
Quin nom t aquesta cllula?

Cada 28 dies, ix un vul de lovari i passa a la trompa de Fallopi.

El zigot es divideix diverses vegades per formar lembri.

Com a resultat de la fecundaci es forma el zigot.

Lembri arriba a lter i sadhereix a la seua paret, on continua creixent.

Si lvul es troba amb un espermatozoide en la trompa de Fallopi,
es produeix la fecundaci.
A
B
espermatozoide
vul
menstruaci
semen
3. Ordena les fases del desenvolupament de lembri.
132476 _ 0001-0104.indd 15 17/9/09 16:54:02
16
Nom Data
1. Observa el dibuix. Desprs, llig les definicions i escriu les paraules corresponents.
Lembars s el perode que va des de la fecundaci de lvul

fins al naixement del beb.
El part s el moment en qu el beb ix a lexterior a travs

de la vagina.
Recorda
Lembars i el part
Refor
14
placenta
ter
cord
umbilical
lquid
amnitic
embri
2. Relaciona.
rgan buit molt elstic on es desenvolupa

el beb durant lembars.
Espcie de tub que connecta lembri

amb la placenta de la mare, per on es
transporten els nutrients i loxigen.
Lquid que protegeix lembri.
sser viu en les primeres etapes del seu

desenvolupament.
rgan que es forma en lter durant lembars

a partir del qual lembri rep nutrients i oxigen.
Fase de dilataci
Primera fase del part: sobri a poc a poc leixida de

lter, perqu es puga produir lexpulsi del fetus.
Fase dexpulsi
Deslliurament
Eixida del beb a travs de la vagina.
ltima fase del part, en la qual sexpulsa la placenta.

132476 _ 0001-0104.indd 16 17/9/09 16:54:02
17
Nom Data
La salut i la malaltia
1. Defineix.
Salut
Malaltia
2. Qu penses que significa lexpressi la salut s un estat de benestar fsic,
mental i social? Explica-ho i posan exemples.
La salut s un estat de benestar fsic, mental i social.

Quan saltera, es produeix una malaltia.
Per lorigen, les malalties poden ser infeccioses o no infeccioses.

Recorda
Refor
15
Tipus
de malalties

Segons la causa que les origina.
Segons la quantitat de
persones que afecten.
Segons la forma com

apareixen i la seua duraci.
132476 _ 0001-0104.indd 17 17/9/09 16:54:02
18
Nom Data
1. Observa el dibuix i explica de quina manera el tabac perjudica la salut.
2. Indica i explica dues actituds responsables que poden evitar els accidents de trnsit
i les seues conseqncies.

3. Qu s lalcoholisme? Explica i assenyala les conseqncies que t per a la salut
el consum dalcohol.
Alguns factors que suposen un risc per a la salut sn lalcohol, el tabac,
les drogues o els accidents de trnsit.
Recorda
Riscos per a la salut
Refor
16
cncer de boca,
faringe i laringe
problemes
dentals
cncer
desfag
problemes
cardacs
gastritis
i lceres
infart cerebral
taques
i arrugues
a la pell
malalties
respiratries
cncer
de pulm
bebs
prematurs
132476 _ 0001-0104.indd 18 17/9/09 16:54:02
19
Nom Data
1. Qu s una malaltia infecciosa? Explica-ho i indica com es pot evitar la seua transmissi.
2. Relaciona cada agent infeccis amb la malaltia que pot provocar.
3. Qu significa que una malaltia s contagiosa? Explica-ho amb algun exemple.
4. Per qu no conv beure aigua dun riu o un rierol encara que semble neta i clara?
Pensa-ho i respon.
Les malalties infeccioses estan causades per agents infecciosos: bacteris,
fongs, protozous i virus. La seua transmissi es pot evitar adoptant unes
mesures dhigiene senzilles.
Recorda
Les malalties infeccioses
Refor
17
virus
bacteri
protozou
fong
pallola
peu datleta
pneumnia
malria
132476 _ 0001-0104.indd 19 17/9/09 16:54:03
20
Nom Data
1. Escriu el nom de dues malalties molt comunes en el teu entorn
i la forma de curaci ms usual.

2. Completa.
Les sn uns medicaments preparats amb els agents

que causen la malaltia, per morts o debilitats, que sadministren
a persones sanes per protegir-les daquesta malaltia.
Els sn substncies que resulten txiques per als bacteris,

per que sn inofensives per a les persones.
3. Explica per qu, si ens hem vacunat contra la pallola, ja no podem
contraure aquesta malaltia.
4. Indica el nom de tres tipus de trasplantament que es practiquen en lactualitat.
Hi ha malalties que es poden previndre, alleujar o curar amb medicaments.
Les vacunes i els antibitics sn dos tipus de medicaments.
Per a curar altres malalties es requereix de la cirurgia

o dels trasplantaments drgans.
Recorda
El tractament de les malalties
Refor
18
Malalties Forma de curar-les
132476 _ 0001-0104.indd 20 17/9/09 16:54:03
21
Nom Data
1. Completa les oracions segents.
Les crregues elctriques poden ser o .
Quan un cos perd crregues negatives, queda carregat .
Quan un cos guanya crregues negatives, queda carregat .
Quan un cos cont el mateix nombre de crregues positives que de crregues

negatives, elctricament s .
2. Observa i explica per qu el bolgraf atrau els paperets.
3. Observa els esquemes i explica quin tipus de forces es produeixen en cada cas.
Tota la matria cont crregues elctriques, que poden ser

positives o negatives.
Els cossos carregats amb crregues del mateix tipus es repelleixen.
Els cossos carregats amb crregues de diferent tipus satrauen.

Recorda
Les crregues elctriques
Refor
19
A B
1 1 1 2
132476 _ 0001-0104.indd 21 17/9/09 16:54:03
22
Nom Data
1. Escriu la paraula corresponent en cada cas.
Objecte capa datraure objectes fabricats amb ferro.
Cada una de les dues zones oposades que t un imant.
Propietat dels imants datraure alguns objectes.
Imant artificial que funciona quan es connecta

a un circuit elctric.
2. Escriu davall de cada esquema si els imants satrauen o es repelleixen i explica per qu.
Els imants perqu
Els imants perqu

3. Quin tipus de magnetisme sutilitza en cada cas? Observa i escriu.
Els imants atrauen els objectes elaborats amb ferro, acer i altres metalls.
Aquesta propietat sanomena magnetisme.
Tots els imants tenen dos pols magntics anomenats pol nord i pol sud.
Els pols del mateix tipus es repelleixen i els de diferent
tipus satrauen.
Recorda
Els imants i el magnetisme
Refor
20
N S
N S
N S
S N
132476 _ 0001-0104.indd 22 17/9/09 16:54:03
23
Nom Data
1. Completa.
El consisteix en un moviment ordenat

de crregues elctriques a travs dun material.
Les crregues dun corrent transporten .
Lenergia elctrica es pot transformar en altres formes d ,

com la , la o el
.
Com ms crregues circulen per un material, major s la

del corrent.
2. Dels materials que segueixen, encercla els que sn conductors delectricitat.
Ara, explica la diferncia entre un material conductor i un material allant.
3. Posa un exemple de cada un dels efectes que pot provocar el corrent elctric.
Efecte magntic
Efecte sonor
Efecte calric
Efecte llumins
Efecte mecnic
El corrent elctric consisteix en el moviment ordenat de crregues

elctriques per un material conductor de lelectricitat.
El corrent elctric es pot fer servir per a produir calor, llum, so

o moviment.
Recorda
El corrent elctric
Refor
21
ferro fusta
vidre
coure
llana
plstic
acer
plata
132476 _ 0001-0104.indd 23 17/9/09 16:54:03
24
Nom Data
1. Contesta.
Qu s un circuit elctric?
Quins sn els seus components principals?
Quines diferncies hi ha entre una pila i una bateria recarregable?

2. Indica els components daquest circuit elctric.
3. Observa aquests circuits i marca amb una X el que s un circuit tancat.
Ara, explica qu s un circuit tancat.
Un circuit elctric est format per un generador, cables, peretes,

motors elctrics i altres elements pels quals pot circular el corrent
elctric.
El generador s la part del circuit elctric que produeix el corrent elctric.

Hi ha diversos tipus de generadors: les piles, les bateries recarregables,
les cllules fotovoltaiques i els alternadors o les dinamos.
Recorda
Els circuits elctrics
Refor
22
132476 _ 0001-0104.indd 24 17/9/09 16:54:03
25
Nom Data
2. Escriu el nom del tipus denergia a qu es refereixen aquests textos.
s la que transporta el corrent elctric en un circuit.
s la que tenen els combustibles o els aliments,

o la que emmagatzemen les piles.
s la que transporta el so.
s la que tenen substncies com lurani.
s la que tenen els cossos a causa del seu moviment.
s la que t la llum.
s la que es transmet en forma de calor.
Lenergia causa els canvis que tenen lloc en el nostre entorn.

Hi ha diversos tipus denergia: mecnica, sonora, lluminosa,
calorfica, elctrica, qumica i nuclear.
Algunes de les propietats de lenergia sn que es transfereix

duns cossos a uns altres, que semmagatzema, que es transporta
i que es transforma duns tipus en uns altres.
Recorda
Lenergia i les seues propietats
Refor
23
LENERGIA

Tipus Propietats
132476 _ 0001-0104.indd 25 17/9/09 16:54:03
26
Nom Data
1. Ordena les frases. En acabant, copia-les de forma ordenada.

i que fa que augmente la temperatura dels cossos.

La calor s un tipus denergia que

es transmet a travs dels materials
2. Per qu es fa servir mercuri en els termmetres? Marca el text correcte.

Perqu quan el mercuri es refreda, augmenta el seu volum
i ascendeix pel tub.

Perqu quan el mercuri es calfa, augmenta el seu volum
i ascendeix pel tub.
Ara, explica qu s la dilataci.
3. Quan ser ms fcil llevar-nos un anell metllic del dit, quan fa fred o quan fa calor?
Pensa i explica-ho.
La calor s un tipus denergia que fa que augmente la temperatura

dels cossos.
La calor tamb fa que es dilaten els cossos i que canvien destat.

Recorda
La calor i la temperatura
Refor
24
132476 _ 0001-0104.indd 26 17/9/09 16:54:03
27
Nom Data
1. Completa.
En les centrals elctriques es produeix l que consumim.
La major part de les centrals elctriques produeixen el corrent elctric

grcies a un .
Per a fer girar el generador es fan servir .
Cada tipus de central elctrica utilitza una diferent.

2. Escriu el nom del tipus de central elctrica corresponent.
central
central
central
central
3. Relaciona.
Lelectricitat que consumim es produeix en les centrals elctriques.
Hi ha centrals elctriques de diferents tipus: trmiques, hidroelctriques,

eliques, nuclears, solars trmiques o solars fotovoltaiques.
Recorda
La producci delectricitat
Refor
25
turbines electricitat generador font denergia
Energia mecnica
de laigua
gir duna
turbina
corrent
elctric
Energia qumica
dun combustible
gir duna
turbina
corrent
elctric
Energia mecnica
del vent
gir duna
turbina
corrent
elctric
Calor
del sol
plaques
solars
corrent
elctric
producci
de lenergia elctrica
televisor
transport
del corrent elctric
central elctrica
consum del
corrent elctric
lnies elctriques
132476 _ 0001-0104.indd 27 17/9/09 16:54:04

28
Nom Data
1. Localitza i encercla en la sopa de lletres sis fonts denergia.
Desprs, classifica-les en el lloc corresponent.
H L L E N Y A S
G I R R O P S U
R C A R B B R
A E V C A M N A
L O E P X U L N
A I N Q S R S I
P E T R O L I T
O T Q F L U C E
Indica quines daquestes fonts denergia sn combustibles fssils.
2. Completa la taula.
Problemes En qu consisteixen Solucions

Esgotament
dels combustibles fssils

Calfament global

Pluja cida
La major part de lenergia que fem servir procedeix dels
combustibles fssils.
El seu s causa problemes, com ara lesgotament dels recursos,
el calfament global, la pluja cida i lacumulaci de residus
radioactius.
Recorda
Lenergia en la nostra societat
Refor
26
Fonts
denergia
renovables
Fonts
denergia
no renovables

132476 _ 0001-0104.indd 28 17/9/09 16:54:04
29
Nom Data
1. Observa els dibuixos i encercla la mquina que no s mecnica.
Explica per qu la mquina que has encerclat no s mecnica.
2. Digues quins tipus de mquines sn.
Un telfon
Una cmera fotogrfica
Un ordinador
Les mquines ens estalvien temps i esfor, ens permeten dur a terme
tasques amb precisi, realitzar faenes perilloses per a les persones
o convertir un tipus denergia en un altre.
Hi ha mquines de diferents tipus segons ls que els donem: mecniques,

trmiques o per a comunicar-nos i manejar informaci.
Recorda
Les mquines i els seus usos
Refor
27
serveixen per a... serveixen per a... serveixen per a...
Tipus de mquines
trmiques
132476 _ 0001-0104.indd 29 17/9/09 16:54:04
30
Nom Data
1. Esbrina de quin component duna mquina es tracta i escriu el seu nom.
Serveix per a protegir la mquina i perqu altres

elements de la mquina shi unisquen.
Sencarrega de transmetre el moviment del motor

a altres parts de la mquina.
Condueix lenergia als motors i a altres parts

de la mquina.
Permet a una mquina rebre informaci de lexterior

o de linterior de la mquina.
Element on apareix informaci sobre

el funcionament de la mateixa mquina.
Part sobre la qual recolzen els altres

elements duna mquina.
Component que genera el moviment de la mquina.

2. Identifica les parts assenyalades daquesta mquina.
Les mquines estan formades per una estructura, una carcassa o coberta,
un motor, les parts mbils, els circuits elctrics i electrnics, els sensors
i la pantalla.
Recorda
Les parts duna mquina
Refor
28
132476 _ 0001-0104.indd 30 17/9/09 16:54:04
31
Nom Data
1. Localitza i encercla en la sopa de lletres set tipus doperadors. Desprs, copials.

2. Observa els engranatges segents i digues en quin sentit giren les rodes.
Quan les rodes sacoblen directament

giren en sentit .
Quan les rodes suneixen amb corretges o cadenes

giren en el sentit.
En un engranatge, les rodes menudes

giren en sentit
que les rodes grans.
Els operadors mecnics
Els operadors mecnics sn les peces que susen per a transmetre

el moviment en les mquines. La uni de diferents operadors
rep el nom de mecanisme.
Els engranatges estan formats per dos o ms operadors amb dents

que encaixen entre si.
Recorda
Refor
29
S U X A C E B C S M
C R E M A L L E R A
O I D R O L S I S N
R O A A C T B X H E
R R O D A M N A S T
E O E P R O L N J A
T I N Q B L S I S
J E T P A L A N C A
A T O F N Q C E D S
132476 _ 0001-0104.indd 31 23/9/09 17:47:46
32
Nom Data
1. Completa i relaciona.
Per a qu sutilitzen aquestes mquines?
Quina diferncia hi ha entre les dues mquines?
Per a qu sutilitzen?
Quina diferncia hi ha entre tots dos?
Per a qu sutilitzen?
Quina diferncia hi ha entre tots dos?

Els avanos tcnics han transformat la societat. Han canviat la forma
com treballem, ens desplacem, cuidem la nostra salut, ens comuniquem
i ens divertim.
Recorda
Els avanos tcnics i la societat
Refor
30
132476 _ 0001-0104.indd 32 17/9/09 16:54:04
33
Nom Data
1. Mesura i calcula.
Distncia en quilmetres de Madrid a Saragossa.
Distncia en quilmetres de Valncia a Mrcia.
Distncia de Sevilla a Badajoz.
Distncia de la Corunya a Sant Sebasti.

2. Observa, localitza els punts i completa la taula.
La Terra es representa en globus terraqis i en mapes. Aquests,

quan representen tota la Terra, sanomenen planisferis.
Lescala dels mapes indica quant sha redut un mapa

en relaci amb la realitat.
Les coordenades geogrfiques sn un sistema de lnies, parallels

i meridians, que permeten localitzar punts en un mapa.
Recorda
La Terra i els mapes
Refor
31
P
O
R
T
U
G
A
L
F R A N A
Ma r C a n t b r i c
Mrcia
Madrid
Sevilla
Badajoz
Valncia
Saragossa
La Corunya
Sant Sebasti
OCE
ATL NT I C
OCE AT L NT I C
M
a
r
M
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i
0 170
Quilmetres
Escala
B
C
A
Latitud Longitud Hemisferi
A
B
C
132476 _ 0001-0104.indd 33 17/9/09 16:54:05
34
Nom Data
El planisferi fsic representa lextensi i la forma dels continents
i els oceans.
Hi ha sis continents i cinc oceans.
Els continents sn: Amrica, sia, Europa, frica, Oceania i lAntrtida.
Els oceans sn: oce Glacial rtic, oce Atlntic, oce ndic, oce Pacfic
i oce Glacial Antrtic.
Recorda
El planisferi fsic
Refor
32
1. Pinta segons la clau.
verd Amrica groc Europa
roig frica morat Antrtida
marr sia taronja Oceania
Ara, escriu en el lloc corresponent el nom dels oceans.
0 1.800
Quilmetres
Escala
132476 _ 0001-0104.indd 34 17/9/09 16:54:05
35
Nom Data
El planisferi poltic
1. En qu es diferencia un planisferi fsic dun planisferi poltic? Explica-ho.
2. Observa el planisferi i pinta els pasos que sindiquen.
Un pas dEuropa que s una illa.
Un pas del nord dfrica.
El pas ms extens dOceania.
Un pas dsia que fa frontera

amb la Federaci de Rssia.
El pas dAmrica situat ms al nord.

El planisferi poltic s un mapa en qu estan representats
la localitzaci, lextensi i els lmits de tots els pasos del mn.
Recorda
Refor
33
0 2.100
Quilmetres
Escala
132476 _ 0001-0104.indd 35 17/9/09 16:54:06
36
Nom Data
1. Escriu, al costat de cada un daquests accidents geogrfics, el nmero corresponent.
Masss Central Alps Vosges
Serralada Escandinava Urals Caucas
Pirineus Selva Negra Carpats
Ara, classifica les unitats de relleu anteriors.
Muntanyes
descassa altitud

Sistemes
muntanyosos

Europa s un continent menut, situat a lhemisferi nord.
El relleu dEuropa est format per:
Planes al centre i a lest.
Sistemes muntanyosos al nord i al sud.

Recorda
Les planes i les muntanyes dEuropa
Refor
34
1
2
3
4
5
6
7
8
9
OCE GL ACI AL RT I C
Mar
del
Nord
Mar Negre
M
a
r

C
a
s
p
i
M a r

M
e d i t e r r a n i
O
C
E

A
T
L
N
T
I
C
Escala
0 392
Quilmetres
132476 _ 0001-0104.indd 36 17/9/09 16:54:07
37
Nom Data
1. Observa el mapa, localitza-hi aquests accidents geogrfics i escriu, al costat
de cada un, el nmero corresponent.

Pennsules
Kola Escandinava De Jutlndia
Ibrica Itlica Balcnica
Crimea

Golfs
de Btnia de Biscaia
del Lle de Gnova

Caps
Nord de Finisterre
de So Vicente de Matapan

Illes
Islndia Irlanda Gran Bretanya
illes Balears illes Canries Crsega
Siclia Sardenya Xipre
Malta Creta
Europa s un continent amb molts quilmetres de costa.
s una costa molt retallada, amb nombrosos entrants i ixents.
Recorda
Les costes dEuropa
Refor
35
1
2
10
20
11
17
18
19
12
13
21
24
25
22
16
23
14
15
3
4
5
27
6
7
8
9
OCE GLACIAL RTIC
Mar
del
Nord
Mar Negre
M
a
r

C
a
s
p
i
M a r

M e d i t e r r a n i
O
C
E

A
T
L
N
T
I
C
Escala
0 392
Quilmetres
132476 _ 0001-0104.indd 37 17/9/09 16:54:08
38
Nom Data
1. Pinta segons la clau.
Climes temperats
verd ocenic
groc continental
taronja mediterrani
Climes freds
morat polar
blau alta muntanya
2. Escriu el nom del clima corresponent.

Propi de les zones banyades per loce Atlntic
i del centre dEuropa. Les temperatures sn suaus.
Les precipitacions sn abundants i regulars.

Propi dels cims ms elevats del continent.
Les temperatures sn molt baixes a lhivern
i fresques a lestiu. Les precipitacions sn abundants.

Propi de la costa mediterrnia. Les temperatures
sn elevades a lestiu i suaus a lhivern.
Les precipitacions sn escasses.

Propi de les zones de lest dEuropa.
Les temperatures sn altes a lestiu i molt baixes
a lhivern. Les precipitacions es donen a lestiu.

Propi del nord dels pasos nrdics i de Rssia.
s el clima ms fred de la Terra. Les precipitacions
sn escasses.
A Europa hi ha dos tipus de climes:
els temperats, com locenic, el mediterrani i el continental;
els freds, com el polar i el de muntanya.

Recorda
El clima dEuropa
Refor
36
M
a
r

C
a
s
p
i
o
OCE GLACIAL RTIC
OCE
ATLNTIC
Mar
del
Nord
Mar Negre
Mar Mediterrani
M
a
r

C
a
s
p
i
132476 _ 0001-0104.indd 38 17/9/09 16:54:08
39
Nom Data
1. Observa el mapa i indica quina lletra es correspon amb cada tipus de vegetaci.

Estepa.

Bosc ocenic.

Taig.

Vegetaci mediterrnia.

Tundra.
2. Completa lencreuat.
1. Tipus darbre que creix a les zones
de clima mediterrani.
2. Gran extensi prpia del clima
ocenic on creixen herbes.
3. Plana de sl pobre on creixen herbes
i matolls, caracterstica de la zona
de clima ocenic.
4. Vegetaci de zones fredes formada
per molses, lquens i alguns
arbustos menuts.
5. Plana de sl pobre on noms
creixen herbes, caracterstica
de la zona de clima continental.
6. Bosc de fulla perenne format
per avets i pins propis
de les zones amb clima
continental.
Cada clima dEuropa t una vegetaci diferent.
Recorda
La vegetaci dEuropa
Refor
37
M
a
r

C
a
s
p
i
o
OCE GLACIAL RTIC
OCE
ATLNTIC
Mar
del
Nord
Mar Negre
Mar Mediterrani
M
a
r

C
a
s
p
i
A
E
C
B
D
6
1
2
3
132476 _ 0001-0104.indd 39 17/9/09 16:54:09
40
Nom Data
1. Completa el mapa amb el nom dels oceans i els mars que banyen Europa.
Ara, escriu el nom de dos rius en cada cas.

Vessant rtic

Vessant atlntic

Vessant mediterrani

Vessant del mar Caspi

Vessant del mar Negre

Els rius dEuropa desemboquen a loce Glacial rtic, a loce Atlntic,
al mar Mediterrani, al mar Caspi i al mar Negre.
Recorda
Els rius dEuropa
Refor
38
P
e
t
x
o
r
a
R
i
u

V
o
l
g
a
R
iu
D on
R
iu
D
a n
u
b
i
R
i
u

R
i
n
F R I C A
Riu Tajo
R
iu
E
b
r
e
R
iu
U
ra
l
Riu Loira
R
iu

S
e
n
a
R
i
u
R
o
i
n
e
R
iu

E
l
b
a
R
iu

O
d
e
r
R
iu
V
s
t
u
l
a
Riu Dvin a Oc
c
id
e
n
ta
l
Riu
R
iu
Dvin
a

S
e
p
t
e
n
t
r
i o
n
a
l

S I A
Riu Po
Riu D
ni
s
t
e
r
Riu Volga
0 450
Quilmetres
Escala
132476 _ 0001-0104.indd 40 17/9/09 16:54:09
41
Nom Data
1. Observa el mapa i indica quina lletra es correspon amb cada una daquestes
unitats del relleu dEspanya.

Sistema Central

Sistema Ibric

Serralada Cantbrica

Pirineus

Serralades Btiques

Depressi del Guadalquivir

Illes Canries

Illes Balears
2. Escriu el nom dels rius que falten. Desprs, pinta segons com sindica en la llegenda.
roig Vessant cantbric
blau Vessant atlntic
verd Vessant mediterrani
Els paisatges dEspanya
Espanya es troba al sud-oest dEuropa. En el seu relleu destaquen

la Meseta, les serralades i les depressions, a la Pennsula;
i els arxiplags de Canries i Balears.
Els climes dEspanya sn ms clids i secs que els dEuropa.
Els rius espanyols sn ms curts i menys cabalosos que els rius

europeus.
Recorda
Refor
39
F R A N A
P
O
R
T
U
G
A
L
ANDORRA
A
B
E
F
G
H
C
D
0 170
Quilmetres
Escala
Ceuta
Melilla
P
O
R
T
U
G
A
L
F R A N A
Ma r C a n t b r i c
R
iu S
e
g
u
ra
R
i u

L
l
o
b
r
e
g
a
t
OCE
ATL NT I C
OCE AT L NT I C
M
a
r
M
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i
R
iu
...............
R
iu
...........
Riu ...............
Ri u ...............
Riu Xquer
R
i
u

M
i
o
R
. N
a
l
n
R
iu

...........
0 170
Quilmetres
Escala
132476 _ 0001-0104.indd 41 23/9/09 17:47:51
42
Nom Data
1. Transforma aquestes oracions perqu siguen correctes.
A Europa, la natalitat s molt alta; s a dir, hi naixen pocs xiquets.
A Europa, lesperana de vida s de 74 anys. Per aix hi ha poques

persones ancianes.
Els immigrants augmenten la poblaci inactiva.

2. Observa el mapa. Desprs, completa.
Tres pasos amb una densitat de poblaci inferior a 10 hab./km

2
.
Tres pasos amb una densitat de poblaci de 10 a 100 hab./km

2
.
Europa est molt poblada, sobretot a la costa atlntica

i al centre del continent.
Les caracterstiques de la poblaci europea sn lenvelliment

i la immigraci.
Recorda
La poblaci dEuropa
Refor
40
PORTUGAL
ESPANYA
FRANA
ITLIA
SUSSA
BSNIA-
HERZEGOVINA
CROCIA
ALBNIA
GRCIA
MACEDNIA
XIPRE
MALTA
BULGRIA
T U R Q U I A
ROMANIA
HONGRIA
ESLOVNIA
USTRIA
REPBLICA
TXECA
ALEMANYA
LUXEMBURG
BLGICA
PASOS
BAIXOS
DINAMARCA
POLNIA
RSSIA
LITUNIA
LETNIA
BIELORSSIA
U C R A N A
ESTNIA
R S S I A
MOLDVIA
SRBIA
ESLOVQUIA
KAZAKHSTAN
GERGIA
AZERBAIDJAN
ARMNIA
FINLNDIA
SUCIA
NORUEGA
MONTENEGRO
KOSOVO
REGNE
UNIT
IRLANDA
Canries
Ceuta
Melilla
ANDORRA
ISLNDIA
OCE GLACIAL RTIC
O C E
AT L N T I C
Mar
del
Nord
Mar Negre
Mar Mediterrani
M
a
r

C
a
s
p
i
De 10 a 100 hab./km
2
De 101 a 500 hab./km
2
DENSITAT DE POBLACI

Menys de 10 hab./km
2
Ms de 500 hab./km
2
Escala
0 600
Quilmetres
132476 _ 0001-0104.indd 42 17/9/09 16:54:11
43
Nom Data
1. Observa el grfic. Desprs, contesta.
Quin sector econmic s el que menys persones ocupa a Europa?
Quines sn les activitats principals a qu es dediquen els treballadors

daquest sector?
En quin sector econmic treballa la majoria de la poblaci ocupada dEuropa?
Quines sn les activitats principals a qu es dediquen els treballadors

daquest sector?
2. Explica quines caracterstiques t el sector secundari a Europa.
En el sector primari dEuropa treballa el 4 % de la poblaci activa,

i hi destaquen lagricultura i la ramaderia.
En el sector secundari treballa el 30 %, i hi destaca la indstria de base.
En el sector terciari treballa el 66 %, i hi destaquen el comer,

els transports i el turisme.
Recorda
Les activitats econmiques dEuropa
Refor
41
Sector
secundari
30 %
Sector primari
4 %
Sector
terciari
66 %
132476 _ 0001-0104.indd 43 17/9/09 16:54:11
44
Data Nom
1. Qu vol dir que la poblaci dEspanya t tendncia a lenvelliment? Explica-ho.
2. Completa.

EL SECTOR PRIMARI
a. Percentatge de la poblaci que treballa en aquest sector a Espanya:
b. Percentatge de la poblaci que treballa en aquest sector a Europa:
c. Principals activitats a Espanya:
d. Principals activitats a Europa:

EL SECTOR SECUNDARI

EL SECTOR TERCIARI
La poblaci dEspanya, igual que leuropea, t tendncia

a lenvelliment.
La poblaci activa dEspanya es reparteix de forma similar a leuropea,

i la majoria es dedica al sector terciari.
Recorda
La poblaci i les activitats
econmiques dEspanya
Refor
42
132476 _ 0001-0104.indd 44 17/9/09 16:54:11
45
Nom Data
1. Escriu el nom dels pasos que integren la Uni Europea.

La Uni Europea (UE) est constituda per 27 estats europeus
democrtics.
Recorda
Pasos de la Uni Europea
Refor
43
Eslovnia
Dinamarca
Eslovquia
Estnia
Litunia
Letnia
Rep.
Txeca
Irlanda
ustria
Grcia
Regne Unit
Hongria
Romania
Bulgria
Finlndia
Alemanya
Pasos
Baixos
Blgica
Luxemburg
Polnia
Itlia
Sucia
Espanya
Frana
P
o
r
t
u
g
a
l
Malta Xipre
O C E
A T L N T I C
O C E G L AC I A L RT I C
Mar
del
Nor d
Mar Negr e
Mar
de Nor uega
Mar M
edi t e
r r a
n
i
Albnia
Noruega
Bsnia i
Hercegovina
Crocia
Kosovo
Srbia
Sussa
Bielorssia
Ucrana
Rssia
Macednia
Moldvia
Montenegro
Islndia
F R I C A
S I A
Escala
0 340
Quilmetres
Pasos de la Uni Europea
Resta de pasos dEuropa
132476 _ 0001-0104.indd 45 17/9/09 16:54:11
46
Nom Data
2. Marca la resposta correcta.
La Comunitat Econmica Europea (CEE) es va constituir en lany:

1957.

1992.

2004.
En 1992, la Comunitat Europea es va convertir en la Uni Europea pel Tractat de:

Pars.

Maastricht.

lHaia.
Espanya va ingressar a la UE en lany:

1957.

1986.

2004.
Lhimne oficial de la UE s:

LOda a lalegria.

No existeix himne oficial.

Visca Europa.
La Uni Europea t com a objectiu principal promoure la unitat poltica

i econmica dels seus membres.
Els estats que formen la Uni comparteixen uns smbols: la bandera

europea, lhimne i el Dia dEuropa.
Recorda
La Uni Europea i els seus smbols
Refor
44
que consisteixen en... que consisteixen en... que consisteixen en...
OBJECTIUS DE LA UE

Econmics

Poltics

Mesures conjuntes
132476 _ 0001-0104.indd 46 17/9/09 16:54:12
47
Nom Data
1. Completa els esquemes.
Membres:
PARLAMENT
EUROPEU
Seu:
Funcions:
Membres:
CONSELL DE LA
UNI EUROPEA
Seu:
Funcions:
Membres:
COMISSI
EUROPEA
Seu:
Funcions:
Membres:
TRIBUNAL
DE JUSTCIA
Seu:
Funcions:
Seu:
TRIBUNAL
DE COMPTES
Funcions:

Les institucions europees
Les institucions principals de la Uni Europea sn: el Parlament Europeu,
el Consell de la Uni Europea, la Comissi Europea, el Tribunal de Justcia
i el Tribunal de Comptes.
Recorda
Refor
45
132476 _ 0001-0104.indd 47 17/9/09 16:54:12
48
Nom Data
1. Relaciona les columnes i escriu les oracions que formes.

1. Persona que no viu en un lloc fix.
2. Perode en qu els ssers
humans van comenar a cultivar
plantes.
3. Metall amb el qual van fabricar
objectes fa 6.000 anys.
4. Material amb el qual fabricaven
vaixelles en el neoltic.
5. Monument megaltic format
per una pedra clavada
verticalment.
6. Perode en qu es van
realitzar les pintures
rupestres.
7. Invent que va posar fi
a la prehistria.
Els ssers humans del paleoltic eren nmades.
En el neoltic, amb laparici de lagricultura i la ramaderia,

es van fer sedentaris i van construir els primers poblats.
En ledat dels metalls van sorgir les ciutats.

Recorda
La prehistria
Refor
46
... les persones vivien de la caa,

la pesca i la recollecci.
En el neoltic...
Durant el paleoltic ...
En ledat dels metalls...

... les persones van aprendre
a fer objectes de metall.
... les persones es van fer

sedentries.
6
1
2
3
4
132476 _ 0001-0104.indd 48 17/9/09 16:54:12
49
Nom Data
2. Escriu en cada cas de quin poble es tracta.

Van arribar a la Pennsula al segle VII aC
i es van installar a la costa andalusa.

Van arribar a la Pennsula al segle VI aC
i es van installar a la costa de Catalunya.

Van arribar a la Pennsula al segle III aC i es van
installar a les illes Balears i a lest de la Pennsula.
3. Completa.
La conquesta romana de la Pennsula va comenar en lany aC
i va acabar en lany aC. Els romans van organitzar Hispnia
en i van posar al capdavant de cada una un
governador. Van imposar les seues lleis i el
va substituir les llenges que es parlaven a la Pennsula; noms va perviure
l . En lany 380, el es va convertir
en la religi oficial de tot limperi rom. La societat hispanoromana estava
formada per i .
Ledat antiga
En ledat antiga, els ibers i els celtes van conviure amb els fenicis,
els grecs i els cartaginesos. Desprs, els romans van conquistar
la Pennsula, la van anomenar Hispnia i la van organitzar en provncies.
Recorda
Refor
47
CELTES I IBERS
Els celtes vivien a:
Els ibers vivien a:
Els celtes i els ibers
sorganitzaven en:
Els celtes es dedicaven a:
Els ibers es dedicaven a:
132476 _ 0001-0104.indd 49 17/9/09 16:54:12
50
Nom Data
1. Escriu verdader o fals segons corresponga. Desprs, transforma les oracions
falses en verdaderes.
La capital del regne visigot era Crdova.
Els musulmans van vncer els romans en lany 711.
De primer, al-ndalus va ser un califat i, ms tard, un emirat.

2. Marca la resposta correcta i copia les oracions completes.
Els primers regnes cristians es van formar

al nord de la Pennsula.

al sud de la Pennsula.
En 1031, al-ndalus es va dividir en

regnes de taifes.

provncies.
En 1212, els exrcits dels regnes cristians van vncer els exrcits musulmans
en la batalla de

Las Navas de Tolosa.

Granada.
Lltim territori dal-ndalus va ser...

el regne nassarita de Granada.

el regne nassarita de Crdova.
En lany 711, els musulmans van conquistar el regne visigot

i van crear al-ndalus.
Els cristians del nord de la Pennsula es van organitzar en regnes

per expulsar els musulmans i ampliar les seues fronteres.
Recorda
Ledat mitjana
Refor
48
132476 _ 0001-0104.indd 50 17/9/09 16:54:12
51
Nom Data
1. Contesta.
Quin mariner genovs va descobrir el continent americ?
Quins reis van finanar la seua expedici?
En quin any es va descobrir el continent americ?
On es pensava Colom que havia arribat?
Qui va demostrar que aquelles terres no formaven part dsia?

2. Indica quines terres van conquistar Hernn Corts i Francisco Pizarro.
3. Llig i completa el mapa amb el nom del poble precolomb corresponent.
Abans de larribada
dels espanyols,
vivien a Amrica
una gran varietat
de pobles anomenats
precolombins.
Els inques ocupaven
el territori actual
del Per, lEquador
i part de Bolvia;
els asteques poblaven
tota la vall de Mxic;
i els maies habitaven
el sud de lactual Mxic,
Guatemala i Hondures.
En 1492, els Reis Catlics van finanar lexpedici de Colom,
en la qual va descobrir el continent americ.
Recorda
El descobriment dAmrica
Refor
49
OCE
OCE
PAC FI C
ATLNTI C
132476 _ 0001-0104.indd 51 17/9/09 16:54:12
52
Nom Data
1. Llig el text i observa el mapa.
Limperi hispnic estava format
per molts territoris diferents:
Espanya, els Pasos Baixos,
gran part dItlia, territoris
al centre dEuropa, les colnies
americanes i nombroses
possessions a frica i a sia.
A ms, en 1580, shi va afegir
el regne de Portugal.
Ara, explica per qu el mapa no s correcte.
2. Situa cada un daquests fets en la lnia del temps.
Al segle XVI, Carles I i Felip II van governar limperi ms extens
de lpoca, amb possessions a Europa, Amrica, frica i sia.
Recorda
Limperi hispnic
Refor
50
OCE
PACFIC
OCE
ATLNTIC
OCE
NDIC
Imperi hispnic
1556 Accs al tron de Felip II.
1516 Accs al tron de Carles I.
1580 Incorporaci del regne
de Portugal.
1588 Derrota de lArmada
Invencible.
1571 Batalla de Lepant.
1520 Revolta de les Comunitats.
1566 Revolta de les provncies
del nord dels Pasos Baixos.
132476 _ 0001-0104.indd 52 17/9/09 16:54:12
53
Nom Data
1. Ciutat en la qual va esclatar un mot en 1808 que va obligar Carles IV
a abdicar en favor del seu fill Ferran VII.
2. Guerra que va enfrontar Castella i Arag, ajudades per diversos pasos europeus
i que es va originar desprs de la mort de Carles II.
3. Fbriques que van crear els monarques espanyols del segle XVIII.
4. Consellers que comptaven amb la confiana dels reis espanyols
i que governaven en nom seu.
5. Primer rei a Espanya de la dinastia dels Borb.
6. Tipus de monarquia en la qual el rei reunia tots els poders de lestat.
7. Rei espanyol que va morir en 1700 sense deixar descendncia.
8. Tractat que va posar fi a la guerra de Successi.
9. Territoris que es van independitzar dEspanya en 1648.
10. Lleis prpies de Catalunya, Arag, Valncia i Mallorca
a les quals va posar fi Felip V.
Al segle XVII, limperi hispnic es va debilitar i va comenar a fragmentar-se.
Desprs, al segle XVIII, van arribar al tron els Borb i van establir
la monarquia absoluta.
Recorda
La crisi de limperi
Refor
51
6
10
1
2
3
4
5
132476 _ 0001-0104.indd 53 17/9/09 16:54:13
54
Nom Data
1. Completa aquest grfic sobre la societat a ledat moderna.
Ara, indica les diferncies entre els privilegiats i els no privilegiats.
2. Classifica cada un daquests escriptors en el segle corresponent.
Santa Teresa de Jess

Francisco de Quevedo

Garcilaso de la Vega
Gaspar Melchor de Jovellanos

Lope de Vega

Miguel de Cervantes
Segle XVI
Segle XVII
Segle XVIII
3. Indica lestil artstic corresponent en cada cas.
Edificis que imitaven els romans.

Edificis amb abundants lnies corbes
i decoraci recarregada.
Edificis austers i amb decoraci escassa.
En ledat moderna la societat es dividia en privilegiats, que eren la noblesa

i el clergat, i en no privilegiats, que eren els camperols i la burgesia.
En aquesta poca va haver-hi un gran desenvolupament artstic, literari i cientfic.

Recorda
La societat i la cultura de ledat moderna
Refor
52
clergat noblesa
camperols burgesia
132476 _ 0001-0104.indd 54 17/9/09 16:54:13
55
Nom Data
1. Subratlla els dos errors que hi ha en cada una daquestes oracions.
En acabant, copia les oracions correctament.
En 1807, Frana i Espanya van firmar un tractat que permetia a les tropes
espanyoles travessar Frana per ocupar Portugal.
Josep Bonaparte, lemperador de Frana, va reemplaar el rei Ferran VII

pel seu germ Napole.
La poblaci de Madrid no va acceptar el rei francs i, el 2 de maig de 1888,

es va revoltar contra els francesos. Aix va comenar la guerra de Successi.

2. Escriu, al costat de cada paraula, el nmero corresponent a la seua definici.

Liberal

Progressista

Patriota

Afrancesat

Moderat
1. Partidari delaborar una Constituci per a limitar el poder del rei.
2. Partidari del retorn de Ferran VII al tron espanyol.
3. Partidari de tindre un rei francs.
4. Partidari de reduir el poder de la Constituci i de donar ms poder a la reina Isabel II.
5. Partidari de disminuir el poder de la reina Isabel II i de donar ms
importncia a la Constituci.
3. Relaciona cada un daquests fets amb lany en qu va ocrrer.
Constituci de Cadis.
1808
Independncia dArgentina.
1812
Guerra de la Independncia.
1816
Ferran VII va establir una monarquia absoluta.
Desprs, durant el regnat dIsabel II, es va consolidar la monarquia constitucional.
Ms tard, es van provar diverses formes de govern.
Recorda
El segle XIX
Refor
53
132476 _ 0001-0104.indd 55 17/9/09 16:54:13
56
Nom Data
1. Ordena aquests fets i escriu lany en qu es van produir.
Dictadura
de Primo de Rivera

Dictadura
de Francisco Franco

Guerra
Civil

Segona
Repblica

Fi de la dictadura
de Francisco Franco

2. Escriu, al costat de cada oraci, Segona Repblica o dictadura de Franco
segons corresponga.
Dret al vot de les dones.
Prohibici dels partits poltics.
Supressi de la Constituci.
Repartiment de terres entre els camperols.
Concessi dels primers Estatuts dAutonomia.
Allament internacional dEspanya.

3. Completa aquest text sobre la Guerra Civil.
El 18 de juliol de , el general Francisco va dirigir
un colp destat per posar fi al govern de la . Aquest fet va ser linici
de la , que es va allargar fins a lany .
La poblaci espanyola es va dividir en dos bndols: el bndol ,
que feia costat al govern de la Repblica, i el bndol revoltat, tamb anomenat
, que va donar suport a lalament de Franco.
En 1923 Primo de Rivera va dirigir un colp destat i va establir una dictadura.
En 1931 es va proclamar la Segona Repblica.
En 1936 va esclatar la Guerra Civil. Desprs, Franco va instaurar una dictadura.

Recorda
De Primo de Rivera a Franco
Refor
54
132476 _ 0001-0104.indd 56 17/9/09 16:54:13
57
Nom Data
1. Relaciona.

Adolfo Surez

President des de 2004.

Leopoldo Calvo Sotelo

President des de 1996 fins a 2004.

Felipe Gonzlez


Jos Mara Aznar


Jos Luis Rodrguez Zapatero

2. Escriu, al costat de cada fet, lany en qu es va produir. Desprs, localitza
aquests anys en la sopa de nombres.

Joan Carles I s coronat rei dEspanya.

Se celebren les primeres eleccions democrtiques
a Espanya des de la Segona Repblica.

Saprova lactual Constituci.

Espanya ingressa a la Comunitat Europea.

Saproven els ltims Estatuts dAutonomia.

Espanya adopta la moneda nica europea
i leuro substitueix la pesseta.
La transici va ser el perode de canvis poltics per a passar

de la dictadura del general Franco a la democrcia. Aquest procs
es va iniciar en 1975 i va acabar en 1982.
Des de 1982, shan succet a Espanya governs del Partit Socialista Obrer
Espanyol (PSOE) i del Partit Popular (PP).
Recorda
La transici i la democrcia
Refor
55
1 9 1 9 8 6
9 1 9 7 5 1
7 2 9 1 8 9
8 9 5 2 0 7
2 0 0 2 7 7
132476 _ 0001-0104.indd 57 17/9/09 16:54:14
58
Nom Data
1. Completa la taula.
Classes altes Classes mitjanes Classes populars
Estaven
integrades per
2. En cada cas, escriu una oraci on apareguen les paraules dels requadres.
revoluci industrial

canvis

segle XIX

transformaren

ferrocarril

transport

aparici

segle XIX

indstria txtil

indstria siderrgica

desenvolupament

3. Aquest s un detall de la faana de la Casa Mil que Antoni
Gaud va construir a Barcelona. Observa la illustraci i explica
per qu s una construcci modernista.
Al segle XIX, la societat es va organitzar en classes socials:

altes, mitjanes i populars.
La revoluci industrial va provocar molts canvis econmics.
En lart, van destacar larquitectura modernista i la pintura impressionista.

Recorda
La vida al segle XIX
Refor
56
132476 _ 0001-0104.indd 58 17/9/09 16:54:14
132476 _ 0001-0104.indd 59 17/9/09 16:54:14
60
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
Nom
Ampliaci
3
Data
La dieta diria ha de ser rica, equilibrada i variada, la qual cosa significa que hem de menjar
tot tipus daliments en les quantitats adequades.
Ampliaci
1
1. Llig la taula i contesta.
Per a qu serveix la informaci daquesta taula?
De quin tipus daliments cal menjar ms racions diries?
Quins nutrients ens aporten la llet i les verdures?
Per qu creus que noms cal menjar setmanalment dues racions darrs i pasta?
Elaborar una dieta equilibrada
ALIMENTS I RACIONS RECOMANADES
Aliments
Xiques Xics
Nombre
de racions
13 a 15
anys
13 a 15
anys
Llet l l 4 diries
Carn, pollastre 125 g 150 g 3 setmanals
Peix 175 g 200 g 4 setmanals
Ous Un Un 3-4 setmanals
Crelles 200 g 250 g 1 diria
Llegums 70 g 80 g 3 setmanals
Verdures 100 g 120 g 2-4 diries
Fruites 300 g 300 g 3-4 diries
Pa 400 g 400 g 1 diria
Arrs 70 g 80 g 2 setmanals
Pasta 70 g 80 g 2 setmanals
Sucre (brioixeria, mel,
melmelada, xocolate,
gelat, llepolies...)
60 g 60 g 1 diria
FONT: Consuelo Lpez Nomdedeu (coord.): Nutricin saludable y prevencin de los trastornos alimentarios.
EQUIVALNCIES:
l = Un got.
125 g de pa = Un panet.
300 g de fruita = Una pea gran (una taronja, una poma, una bresquilla...).
150 g de carn = Un filet de carn.
100 g de llegums, arrs, pasta o verdura = Un plat.
132476 _ 0001-0104.indd 60 17/9/09 16:54:14
61
Desdejuni Dinar Berenar Sopar
2. Completa aquesta taula anotant els aliments i les quantitats aproximades
que menjares ahir. Desprs, contesta la pregunta.
Menges ms o menys peix del que es recomana? I dolos?

3. Tenint en compte els consells que et donem tot seguit, elabora la teua prpia
dieta equilibrada per a un dia: desdejuni, dinar, berenar i sopar.
El desdejuni s lpat ms important del dia, ja que de mat s quan fem

ms activitats.
El dinar i el sopar han de ser complementaris: si al migdia mengem carn,

de nit cal menjar peix.
Si menges aliments fregits, recorda que has dincloure loli entre els productes
que has consumit.
Desdejuni Dinar Berenar Sopar

132476 _ 0001-0104.indd 61 17/9/09 16:54:14
62
Nom
Ampliaci
3
Data
Encara que la sang de totes les persones t els mateixos
components (plasma, glbuls rojos, plaquetes i glbuls
blancs), el tipus de sang varia duna persona a una altra.
La majoria pertanyen a un dels quatre grans grups: A, B,
AB o 0 i la pertinena a un grup o a un altre depn de les
protenes que hi ha en els glbuls rojos i en el plasma en
qu suren.
Una persona no pot rebre ni donar sang a persones de grup
sanguini diferent del seu. Les persones amb grup sanguini 0,
per, sn anomenades donants universals, ja que la seua sang
no provoca rebuig en cap receptor. De la mateixa manera,
les persones amb sang tipus AB sn receptors universals, s a
dir, poden rebre sang de tots els tipus.
Els glbuls rojos dalgunes persones contenen una prote-
na anomenada factor Rh. Daquestes persones es diu que
tenen lRh positiu (Rh+). Els qui no tenen aquest fac-
tor sanomenen Rh negatiu (Rh), i noms poden rebre
sang de tipus Rh, com la seua.
Igual que el color del cabell o dels ulls, heretem el tipus
sanguini dels pares. El tipus de sang tamb varia depe-
nent del lloc dorigen duna poblaci determinada. Per
exemple, quasi tots els indis del Per tenen sang tipus 0 i
a lsia central, el tipus B s el ms com.
Els grups sanguinis
1. Llig el text i contesta.
Ampliaci
2
Quins sn els components principals de la sang?
Quins grups sanguinis hi ha?
Qu s un donant universal? I un receptor universal?

132476 _ 0001-0104.indd 62 17/9/09 16:54:14
63
2. Quins sn el teu grup sanguini i el teu factor Rh?
4. Escriu la paraula que correspon a cada definici.
hematleg

hemopatia

hematoma

hemorrgia

hemoglobina

Malaltia de la sang.

Metge especialitzat en lestudi de
la sang.

Eixida de la sang dels vasos sanguinis
quan es produeix una ferida.

Taca de color morat o groc
que es produeix en la pell per un colp.

Pigment roig contingut en els glbuls rojos
que serveix per a transportar loxigen.
5. Saps qu s un banc de sang? Busca informaci i contesta.
Desprs, escriu per qu creus que s important donar sang.

De quins donants podries rebre sang en una transfusi?
A persones de quin grup sanguini podries tu donar sang?

3. Pensa i explica.
Qu penses que significa el prefix hemo, hema? Contesta.

132476 _ 0001-0104.indd 63 17/9/09 16:54:15
64
Ampliaci
3
Data Nom
Ampliaci
3
1. Defineix les paraules segents.
Con:
Bast:
Ommatidi:
Quasi tots els animals tenen rgans que els permeten captar la llum i percebre imatges del
mn que els envolta, per hi ha diferncies curioses i importants. Hi ha dos tipus de cllules
receptores de llum:
Els cons, que permeten la visi en color i una bona qualitat dimatge, per necessiten llum
per a funcionar.
Els bastons, que funcionen fins i tot amb poca llum, per donen una qualitat molt ms
baixa.
Els animals de visi dirna, com els ssers humans, tenim molts ms cons que bastons; veiem
ms malament que altres animals en la foscor, per a canvi tenim una bona qualitat dimatge.
Els animals nocturns, en canvi, tenen ms bastons que cons i necessiten tindre ulls ms grans.
Les pupilles varien molt duns animals a uns altres. En les persones,
les pupilles sn redones, per els felins les tenen en forma de clavill
vertical.
Altres animals, com la cabra, tenen pupilles amb
forma de clavill horitzontal. Daquesta manera, el
parpelleig no naltera la visi. Per les pupilles ms
estranyes del regne animal pertanyen a la spia, que
les t en forma de W.
Les aus rapaces sn els animals amb ms bona vista. Lrea del cervell
que tenen destinada a interpretar els estmuls visuals s molt gran, tenen
pupilles grans i un nombre elevat de cons i de bastons en la part central de
la retina, per la qual cosa, fins i tot a molta distncia, poden vore amb molta claredat.
Molts invertebrats, com els insectes, tenen ulls compostos. Lull
est format per molts ulls diminuts, els ommatidis. Cada ommatidi
s un ull complet i independent format per unes poques cllules.
Els ommatidis sajunten i formen una espcie de mosaic i cadascun
aporta una informaci puntual. El sistema nervis rep tota aquesta
informaci i crea una sola imatge.
Maneres diferents de vore el mn
132476 _ 0001-0104.indd 64 17/9/09 16:54:15
65
2. Pensa i explica.
4. Utilitza la clau per a desxifrar el missatge secret.
S 5 O 5 L 5 C 5
T 5
El mussol s un animal de costums nocturns. Quin tipus de cllules sn

ms abundants en els seus ulls, els cons o els bastons? Per qu?
Lguila s un dels animals amb visi ms bona de tot el regne animal. Per a qu
utilitza aquesta qualitat? Com sn els seus ulls?
3. Relaciona cada ull amb lsser viu que corresponga.
M U E R P E E R E D .
N E U E
N I B A N E E
132476 _ 0001-0104.indd 65 17/9/09 16:54:15

66
Nom Data
Ampliaci
4
Les tcniques mdiques de diagnstic, com ara les anlisis de sang, les radiografies,
o les ecografies, requereixen ls de sofisticats instruments que la cincia
i la tecnologia han posat a disposici de la medicina.
Lecografia s una tcnica molt utilitzada per a seguir el desenvolupament dels embarassos
ja que no perjudica el fetus ni la mare. Consisteix en un micrfon, anomenat
transductor, que emet ones dultrasons. Aquestes ones, quan reboten en els rgans
interns, produeixen un eco que s recollit pel mateix transductor, que el converteix
en una imatge que es pot vore en una pantalla.
En les ecografies, els ossos reflecteixen
totalment els ultrasons, i proporcionen
una imatge de color blanc brillant.
Altres rgans interns, com el cor
o els renyons, ofereixen una imatge
molt ms fosca i menys ntida perqu
proporcionen un eco ms dbil.
Les ecografies permeten comprovar
lestat de salut del fetus i el seu grau de
desenvolupament, i permeten un diagnstic
preco dalgunes malformacions.
Tcniques mdiques de diagnstic
1. Llig i explica.
Qu s una ecografia?
Per a qu sutilitza?
Quines altres tcniques de diagnstic mdic sesmenten en el text?

132476 _ 0001-0104.indd 66 17/9/09 16:54:16
67
2. Observa aquestes ecografes i contesta.
Observa lecografia 1. Quines parts del cos

del fetus es poden reconixer?
Observa lecografia 2 i descriu els canvis

que shi han produt.
Qu fa el fetus en la imatge 3?
3. Observa les tres imatges de nou i indica en quina daquestes el fetus t
ms setmanes de desenvolupament i per qu.
1
2
3
132476 _ 0001-0104.indd 67 17/9/09 16:54:16
68
Nom Data
Ampliaci
5
Saps qu s la malaltia? Encara que semble simple,
la malaltia s la falta de salut. Les malalties es poden classificar,
segons lorigen, en quatre grans grups.
Les malalties per carncia sn les causades per la manca

dalgun nutrient bsic en lalimentaci. Per exemple,
lescorbut s una malaltia causada per una manca de vitamina
C en lalimentaci.
Les malalties funcionals sn les causades per un mal

funcionament dalgun rgan. Per exemple, la diabetis
es produeix quan funciona malament el pncrees.
Les malalties degeneratives sn les causades

per lenvelliment o el deteriorament dalgun rgan.
Aix, lAlzheimer s una malaltia degenerativa que afecta
el sistema nervis.
Les malalties infectocontagioses sn les causades per un agent patogen.

Per exemple, la grip s una malaltia causada per un virus.
Les malalties infectocontagioses poden afectar un grup de persones o es poden escampar
de tal forma que afecten una poblaci gran. En aquest cas es parla depidmies o pandmies.
Una epidmia s una malaltia que afecta una comunitat, com ara una ciutat,
un pas o una regi dun continent.
Una pandmia s una malaltia que sescampa a un territori molt gran, com diferents pasos,
un continent o diversos continents.
Malalties, epidmies i pandmies
1. Llig el text i completa la taula.
Malalties segons lorigen
Tipus de malaltia Causa Exemple
132476 _ 0001-0104.indd 68 17/9/09 16:54:16
69
2. Llig i contesta.
En quin grup de malalties classificaries la grip AH1N1? Per qu?
Aquesta malaltia s una epidmia o una pandmia? Per qu?

3. Analitza el teu estat de salut durant lltim any i contesta.
Has tingut cap malaltia? Quina?
Com et vas curar? Quin tractament vas seguir?
Quines precaucions prendrs per evitar patir aquesta malaltia en el futur?

La grip AH1N1, originada a Mxic al final del mes dabril de 2009, va
traspassar les fronteres rpidament i en tots els continents va haver-hi casos
de persones contagiades per aquest virus.
A Amrica: Mxic, EUA, Canad, Costa Rica, El Salvador, Cuba,

Panam, Guatemala, Equador, Colmbia, Argentina, Brasil, Per i Xile.
A Europa: Espanya, Regne Unit, Alemanya, Frana, ustria, Holanda,

Sussa, Dinamarca, Itlia, Irlanda, Portugal, Sucia, Polnia, Blgica,
Noruega i Finlndia.
A sia: Israel, Xina, Corea del Sud, Jap, Tailndia, Malisia i ndia.
A Oceania: Nova Zelanda i Austrlia.

132476 _ 0001-0104.indd 69 17/9/09 16:54:16
70
Nom Data
Ampliaci
6
Des de la descripci dels primers fenmens elctrics
fins a fa poc ms de dos segles, els avanos
en lestudi de lelectricitat es van produir de forma
lenta, per constant.
Al segle xviii, Benjamin Franklin (1706-1790)
va fer volar una milotxa amb la intenci de
capturar lelectricitat dels nvols tempestuosos.
Al cap dun temps, Alessandro Volta (1745-1827)
va desenvolupar un instrument capa de produir
crregues elctriques que va anomenar electrfor.
I cap al 1800 va anunciar que havia trobat una font
delectricitat: era la primera pila elctrica.
En 1820, Hans Christian Oersted (1777-1851)
va demostrar que hi havia una relaci molt
estreta entre els fenmens elctrics i magntics
de la matria. Va sorgir aix lelectromagnetisme
i es va inventar un artefacte fascinant, lelectroimant.
A comenament del segle xix, Michael Faraday
(1791-1867) va realitzar importants descobriments que van permetre
el desenvolupament del generador i el motor elctrics.
En 1870, Thomas Alva Edison (1847-1931) va fabricar peretes i altres elements
per facilitar ls de la llum elctrica a les cases.
Un altre descobriment important va ser el del telgraf, perfeccionat per Samuel Morse
(1791-1872) en 1837.
En 1880, Heinrich Hertz (1857-1894) va provar lexistncia dones que podien ser detectades
a distncia i va construir un aparell per a produir ones de rdio.
I en la dcada de 1960 es van desenvolupar tcniques per a obtindre circuits integrats: va comenar
aix lactual era electrnica.
Inventors molt elctrics
1. Llig el text. Desprs, ordena de ms antic a ms modern.
Michael Faraday
Thomas Alva Edison
Benjamin Franklin
Samuel Morse Hans Christian Oersted
Heinrich Hertz
Alessandro Volta
132476 _ 0001-0104.indd 70 17/9/09 16:54:16
71
2. Relaciona.
3. En el text es diu que Benjamin Franklin va fer volar una milotxa amb la intenci
de capturar lelectricitat dels nvols tempestuosos. A quin invent es fa
referncia? Contesta.
4. Esbrina quins invents va fer Benjamin Franklin i localitzan cinc en aquesta
sopa de lletres.
Per tal que et siga ms fcil, ac en tens unes pistes.
Objecte amb armadura que es colloca prop de lull per a vore millor (dues paraules).
Aparell que es colloca sobre els edificis per protegir-los dels efectes
de lelectricitat dels nvols.
Aparell en linterior del qual es rosteixen, es calfen o es gratinen aliments.
Objecte que sutilitza per a augmentar la humitat de laire.
Dispositiu que registra els quilmetres que shan recorregut.
aparell per a produir ones de rdio.

Alessandro Volta
Thomas Alva Edison
Samuel Morse
Michael Faraday
Heinrich Hertz
Hans Christian Oersted
pila elctrica.
electroimant.
telgraf.
pereta.
els seus estudis van permetre

el desenvolupament del generador
i el motor elctrics.
S Q E W T S I J K O M F S O D
E A M I V C R J A E M H O K R I
L H U M I D I F I C A D O R L Y T
P A D E Y V K P F P N S A R
W B G H P A R A L L A M P S H
C O M P T A Q U I L M E T R E S
O L E N T S B I F O C A L S X R
132476 _ 0001-0104.indd 71 17/9/09 16:54:16
72
Nom Data
Ampliaci
7
Anomenem energies alternatives aquelles
que no fan malb el medi ambient i que, a ms,
sn renovables. s a dir, les que procedeixen
de fonts denergia prcticament inesgotables.
Entre les energies alternatives trobem,
per exemple, lenergia solar, lenergia elica
o lenergia marina.
Lenergia alternativa ms coneguda s la solar.
Aquesta energia es pot aprofitar directament
per dues vies: trmica i fotovoltaica.
En els processos trmics, lenergia solar

sutilitza per a calfar un lquid, generalment
aigua, que semmagatzema i desprs es
distribueix. Aquest procs t lloc en uns
aparells denominats collectors. Lenergia
obtinguda aix saplica fonamentalment
per a obtindre aigua calenta i calefacci ds
domstic. En alguns casos, a altes temperatures,
tamb s possible obtindre energia elctrica.
En els processos fotovoltaics, lenergia solar es transforma directament

en energia elctrica per mitj duns dispositius especials fabricats amb silici,
anomenats panells fotovoltaics. Aquesta energia es pot utilitzar directament
per al consum domstic o b transferir-se a la xarxa elctrica general.
Espanya, pel seu elevat nombre dhores de sol a lany, t un gran potencial
daprofitament daquesta energia.
Energies alternatives
1. Llig el text i contesta.
Qu sn les energies alternatives?
Qu sn les energies renovables?
Per qu Espanya t un gran potencial en laprofitament de lenergia solar?

132476 _ 0001-0104.indd 72 17/9/09 16:54:17
73
2. Pensa i dna la teua opini.
Dels dos processos que se citen en el text per a captar lenergia solar,
quin creus que es pot utilitzar directament als habitatges de forma senzilla?
Per qu?
3. Observa aquest esquema dun collector denergia solar en una casa i pinta
el recorregut que fa laigua.
Ara, explica com funciona aquest sistema de recollida denergia.
4. Quins factors creus que cal tindre en compte a lhora dinstallar un collector solar
o un panell fotovoltaic? Pensa i explica-ho.
Llum del sol
Aigua freda
132476 _ 0001-0104.indd 73 17/9/09 16:54:17
74
Nom Data
Ampliaci
8
Hui tot el mn porta rellotges de quars. Lenergia
que fa funcionar el rellotge procedeix, en aquest cas,
duna xicoteta pila de quars situada en el seu interior.
Per en els antics rellotges de corda les coses eren diferents.
En el cor dels rellotges de corda hi havia una srie
de rodes (engranatges) que giraven conjuntament:
una feia moure les altres.
Les agulles eren accionades per una roda motriu grcies
a un piny adaptat per a girar una vegada cada hora.
El piny feia girar lagulla dels minuts directament.
Lagulla de les hores, en canvi, era moguda per dues sries
dengranatges rectes, que en reduen la velocitat a una
dotzena part de la dels minuts.
Daquesta manera, mentre que la maneta dels minuts feia
dotze voltes, la de les hores nhavia fet una.
Els orgens del rellotge es remunten a lantiga Grcia. All, fa milers danys, utilitzaven
instruments astronmics que funcionaven amb engranatges. I a la Xina feien servir una
espcie de rellotge mecnic basat en el principi de funcionament de la clepsidra.
1. Llig el text i explica com funcionen els rellotges de corda.
2. Per qu no cal donar corda als rellotges de quars perqu funcionen?
Pensa i contesta.
Les rodes del temps
132476 _ 0001-0104.indd 74 17/9/09 16:54:17
75
3. Saps qu s una clepsidra? Esbrina de qu es tracta,
observa el dibuix i explica per a qu sutilitzava
i com funcionava.
4. El dibuix mostra linterior dun rellotge de corda. Observa els engranatges
i dibuixa les fletxes en el sentit que gira cada roda.
5. Llig les definicions i completa lescala de paraules de baix a dalt.
Sense la n, la tercera vocal.
Sense la u, conjunci copulativa.
Sense la t, llar dels ocells.
Sense la m, ajuntat.
Perode de temps de 60 segons.

132476 _ 0001-0104.indd 75 17/9/09 16:54:17
76
Nom Data
Ampliaci
9
Per a representar la superfcie plana del planeta sutilitzen les projeccions cartogrfiques.
Una projecci s una xarxa de parallels i meridians sobre la qual es dibuixen els mapes.
Segons la zona de la Terra que es vulga representar, es poden utilitzar diferents
tipus de projeccions:
Cilndrica. La superfcie de la Terra es projecta en un cilindre que ms tard es desenrotlla.

En aquesta projecci, la zona equatorial es deforma una miqueta i les zones polars apareixen
amb ms dimensi. La projecci cilndrica s la ms usada en els planisferis i va ser inventada
per Mercator.
Cnica. En aquesta projecci se suposa que la Terra est coberta per un con,
que en desenrotllar-lo els meridians suneixen en un punt i els parallels sn semicercles.
Amb aquesta projecci es representen les zones properes als trpics.
Polar o plana. Es representen perfectament les zones polars. Els parallels

sn cercles concntrics, i els meridians, lnies rectes que suneixen en el pol.
Interrompuda de Goode. Es representen les rees continentals sense cap tipus

de deformaci i apareix tallada la superfcie ocenica.
Projecci de Mollweide. Es mostra tota la superfcie terrestre. Els meridians

apareixen com unes lnies corbes que suneixen en els pols, i els parallels, com
unes lnies rectes. Les zones centrals es representen amb certa exactitud, encara
que cap als marges, la superfcie terrestre es va deformant.
Les projeccions cartogrfiques
1. Llig el text i escriu davall de cada projecci el nom corresponent.

60
80
20
40
60
80
20
EQUADOR
20
20
40
40
20
40
60
80
20
20
60
40
40
20
EQUADOR
80
80
20
40
60
60
80
20
40
EQUADOR
20
40
20
132476 _ 0001-0104.indd 76 17/9/09 16:54:17
77
2. Quin tipus de projecci utilitzaries en cada cas? Escriu.
Per a representar lAntrtida
Per a representar la zona dels trpics
Per a realitzar el planisferi

3. Escriu les definicions de les paraules que figuren en lencreuat.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
L P
O A
P L A N I S F E R I T
A G A R
T I L
I T L P
T U M E R I D I
E Q U A D O R L C
D S
5
1
2
3
132476 _ 0001-0104.indd 77 17/9/09 16:54:17
78
Nom Data
Ampliaci
10
El Danubi, el riu dels superlatius, com sha anomenat, t una longitud
de 2.850 quilmetres i llana al mar Negre, on desemboca, dos-cents mil
milions de metres cbics daigua a lany.
s el segon riu ms llarg dEuropa, desprs del Volga, i, a ms,
en el seu llarg recorregut travessa deu pasos: Alemanya, ustria, Eslovquia,
Hongria, Crocia, Srbia, Romania, Bulgria, Moldvia i Ucrana.
Sempre sha considerat que les fonts del Danubi es troben
a Donaueschingen, localitat on conflueixen els rius Breg i Brigach,
la uni dels quals constitueix linici del Danubi. Aquestes fonts estan
al costat del castell dels Frstenberg, en la biblioteca del qual es troben
els manuscrits del Cant dels Nibelungs i Parsifal. Tanmateix, altres estudiosos
opinen que el naixement del Danubi es troba a la ciutat alemanya
de Furtwangen. La controvrsia naix per lafany de ser el lloc on naix
el riu ms europeu.
Claudio Magris
(Adaptaci)
El riu ms europeu
1. Per qu creus que el Danubi s considerat el riu ms europeu? Explica-ho.
2. Ordena les lletres per a formar els noms de les capitals dels pasos
per on passa el Danubi.
Alemanya LEBRN
ustria NIAEV
Eslovquia ARAAISTBLV
Hongria PESTBUDA
Crocia GREZAB
Srbia GRABELD
Romania UTBCERAS
Bulgria FOISA
Moldvia IS A
NUCHI
Ucrana VEK
132476 _ 0001-0104.indd 78 17/9/09 16:54:17
79
3. Esbrina el nombre dhabitants de cada pas.

Alemanya s el pas amb un major
nombre dhabitants.

ustria t 4.000.000 dhabitants
ms que Crocia.

Crocia s el pas amb menor nombre
dhabitants.

Romania t un poc ms de la quarta part
dels habitants dAlemanya.

Srbia t la meitat dels habitants de Romania.

Moldvia t 100.000 habitants ms que Crocia.

Hongria s el cinqu pas en nombre dhabitants.

Eslovquia t dos milions dhabitants menys
que Bulgria i s un dels pasos menys habitats.

Si multipliques el nombre dhabitants dEslovquia
per 10 tixen aproximadament els habitants dUcrana.

Bulgria s el tercer pas menys habitat.
4. Completa el mapa amb el nom dels pasos per on passa el Danubi
i el de les seues capitals.
82.600.000
47.000.000
22.000.000
11.000.000
10.000.000
8.400.000
7.300.000
5.300.000
4.500.000
4.400.000
Nombre dhabitants
O C E
A T L N T I C
O C E G L AC I A L RT I C
Mar
del
Nor d
Mar Negr e
Mar
de Nor uega
Mar Medi t er r a
n
i
F R I C A
S I A
Escala
0 340
Quilmetres
132476 _ 0001-0104.indd 79 23/9/09 17:47:59
80
Nom Data
Ampliaci
11
Lesperana de vida dun pas s la quantitat danys que es preveu que
viur de mitjana una persona.
Aquesta estimaci reflecteix la qualitat de vida de la poblaci dun pas.
Als pasos ms desenvolupats, la poblaci t possibilitats de viure ms anys,
ja que les condicions sanitries i alimentries, a ms dels sistemes mdics eficients,
fan que aix siga possible. En canvi, als pasos menys desenvolupats, lesperana
de vida s menor.
Lestudi de la poblaci per edat i per sexe permet realitzar qualsevol tipus
de planificaci dins dun pas: oferta educativa, sanitria, dhabitatge,
de faena
Lesperana de vida
Rssia
77 anys
Marroc
70 anys
Afganistan
42 anys
Polnia
74 anys
Angola
38 anys
Regne Unit
78 anys
Argentina
76 anys
Romania
72 anys
Bulgria
72 anys
Senegal
58 anys
Camer n u
50 anys
Sierra Leone
39 anys
Canad
80 anys
Sucia
80 anys
Xina
72 anys
Cuba
77 anys
Equador
76 anys
Egipte
71 anys
Espanya
79 anys Estats Units
77 anys

77 anys
Frana
79 anys
Guinea Equatorial
49 anys
ndia
64 anys
Nova Zelanda
78 anys
Sud-frica
Swazilndia
Jap
Mxic
Austrlia
52 anys
0 1.660
Quilmetres
Escala
Estats Units
132476 _ 0001-0104.indd 80 23/9/09 17:47:59
81
1. Observa el mapa i contesta.
Quins pasos tenen la major esperana de vida?
A quins continents pertanyen?
Quin pas t lesperana de vida ms baixa?
A quin continent pertany?

2. Llig i escriu V, si s verdader, o F, si s fals.

Com ms riquesa hi haja en un pas, major s lesperana de vida.

Com ms pobre s un pas, menor s lesperana de vida.

Com ms pobre s un pas, major s lesperana de vida.

Lesperana de vida s ledat mitjana de les persones dun pas
o dun lloc determinat.
3. A qu creus que s degut que els pasos amb una esperana de vida ms baixa
siguen els pasos ms pobres?
4. En aquesta taula sha representat lesperana de vida dalguns pasos
del mn per sexes.
Esperana de vida en nixer
Dones Homes Total
Jap 83 77
Austrlia 81 71
Mxic 76 68
Swazilndia 31 29
Completa la taula amb lesperana de vida del pas. Desprs, escriu
el resultat en el mapa en lespai corresponent.
Per a calcular lesperana de vida dun pas cal traure la mitjana
de lesperana de vida de les dones i dels homes.
132476 _ 0001-0104.indd 81 17/9/09 16:54:19
82
Nom Data
Ampliaci
12
Segons la mitologia grega, Europa era una bella
princesa fencia de la qual es va enamorar Zeus,
el pare dels dus grecs.
Zeus volia conquistar-la, per temia ser refusat.
Un dia, Zeus va vore Europa i les seues germanes com
jugaven divertides a la platja, i es va transformar
rpidament en un bell bou blanc.
Quan el va vore, Europa se li va apropar, li va posar
flors sobre el coll i, en adornar-se que era un bou mans,
es va enfilar al seu llom.
Zeus va aprofitar locasi i es va posar a crrer fins a
arribar a la vora del mar.
La princesa es va quedar sobre el seu llom
i el bou va creuar el mar fins a arribar a lilla
de Creta. All, Zeus li va revelar la seua identitat
i li va declarar amor etern davall dun xiprer.
Per aix, segons conta la llegenda, aquest arbre s
de fulla perenne.
Ms tard, Zeus va proclamar Europa com la reina
de Creta I al cap dun temps, el nom de la jove
princesa fencia va servir per a batejar tot un continent.
El nom dEuropa
1. Llig el text anterior i fes-ne un resum.
2. Qu vol dir que el xiprer s un arbre de fulla perenne? Contesta.
132476 _ 0001-0104.indd 82 17/9/09 16:54:19
83
3. Llig i esbrina quins pasos sn. Desprs, localitzals en la sopa de lletres.

Pas ms extens de la UE. Va ingressar a la UE
en 1986.

Un dels fundadors de la UE, la capital del qual
t el mateix nom que el pas.

Un altre dels fundadors de la UE, la seua capital
s la seu de la Comissi Europea.

El pas ms menut de la UE. Hi va ingressar en 2004.

Forma part de la pennsula de Jutlndia.
Va ingressar a la UE en 1973 i no ha adoptat
leuro com a moneda oficial.

Pas que fa frontera amb Grcia i el mar Negre.
Ha sigut un dels ltims a incorporar-se a la UE.

El pas de la UE situat ms al nord.
Hi va ingressar en 1995.

La capital s Ljubljana. Va ingressar a la UE en 2004.
Ara, escriu les lletres sobrants i descobrirs el nom
dun dels personatges ms importants de la UE.
4. Consulta una enciclopdia o Internet i explica per qu s important
Robert Schuman.
E S L O V N I A L
U N F D E L B S P U
A B I R E S U D E X
L N A M A L T A E
U L L N I G E U M
R G O P E A B
D I N A M A R C A U
S C D R O B I E R R
T A I S C H A U M G
A N A E S P A N Y A
132476 _ 0001-0104.indd 83 17/9/09 16:54:19
84
Nom Data
Ampliaci
13
Els romans eren politeistes, s a dir, adoraven ms dun du.
Cada un dels seus dus protegia una activitat humana diferent.
Els tres ms importants eren Jpiter, Juno i Minerva.
Jpiter era el sobir dels dus. Originalment
du del cel i rei del firmament, Jpiter era venerat
com a du de la pluja, del llamp i del rellamp.
Era el mxim protector de Roma i defensor
de la veritat, de la justcia i de la virtut.
Juno era esposa del du Jpiter i, per tant, la reina
dels dus. Ella era la protectora de les dones.
Presidia els casaments, ajudava les dones en el part
i era consellera i protectora especial de lestat rom.
Minerva era filla de Jpiter. Cruel i bellicosa
era la patrona dels guerrers, la defensora de la llar
i de lestat i lencarnaci de la saviesa, de la puresa
i de la ra. Era tamb patrona de les arts i de lartesania.
Els dus romans
1. Llig el text i marca les respostes correctes.

Minerva era la deessa de la saviesa i la defensora de la llar.

Jpiter era lesps de Juno.

Jpiter era el sobir dels dus.

Jpiter era el du del comer.

Juno era la deessa de la guerra.

Minerva era la protectora de les dones.
2. Escriu el significat de les paraules segents. Desprs, escriu oracions on faces servir
aquestes paraules.
Sobir:
Bellics:
Politeista:
132476 _ 0001-0104.indd 84 17/9/09 16:54:19
85
3. En la mitologia romana, cada du era el mxim representant duna activitat.
Observa les imatges i escriu al costat de cada una letiqueta corresponent.
Nept: du de totes les aiges
i els mars.

Vulc: du del foc i dels metalls.
Mart: du de la guerra.

Mercuri: du del comer.
s el missatger dels dus.
Diana: deessa de la caa.

Jpiter: du dels dus. Els seus atributs
sn el ceptre, lguila i el llamp.

132476 _ 0001-0104.indd 85 17/9/09 16:54:19
86
Nom Data
Ampliaci
14
La civilitzaci maia va nixer fa uns dos mil anys
a la pennsula de Yucatn i en altres terres baixes
de Mxic, Guatemala i Hondures.
Els maies vivien en ciutats-estat, governades
per un cap suprem que residia a Mayapan.
La societat sorganitzava en quatre grups:
nobles, sacerdots, camperols i esclaus.
La major part de la poblaci treballava
al camp. Cultivaven dacsa, cacau, fesols,
tomaca, carabassa, espcies i altres productes.
Els maies tenien uns coneixements sorprenents
dastronomia i matemtiques; per exemple,
coneixien el zero i utilitzaven dos calendaris,
el lunar i el solar. Van ser grans arquitectes
i escultors. Destaquen el seus temples piramidals,
els altars i les esteles esculpides.
Els maies creien en diferents dus, encara que el ms important
per a ells era el du de la pluja, ja que dell depenia la fertilitat de les collites.
El joc favorit dels maies era el joc de pilota, en el qual senfrontaven dos equips.
Guanyava el que aconseguia passar ms vegades una pilota per un crcol de pedra
sense tocar-la amb la m.
La civilitzaci maia
1. Llig el text anterior i completa la ftxa.
Els maies
En quins territoris vivien?
Quins edificis van construir?
Qui els governava?
Quin era el seu du principal?
En quins grups socials sorganitzaven?
En qu treballaven principalment?
Com es divertien?
132476 _ 0001-0104.indd 86 17/9/09 16:54:19
87
2. Els maies van habitar Mxic, Guatemala i algunes zones de Belize, El Salvador
i Hondures. Esbrina on es troben aquests pasos, localitzals en el mapa i pintals.
3. Llig el text.
Desprs contesta.
Quina forma t el temple de les Inscripcions?
Quina funci tenia?
Per a qu sutilitzaven els escalons?
Qu hi havia en linterior de ledifici?

El temple de les Inscripcions
Fa ms de dos mil anys, els maies van construir una
pirmide de pedra a Palenque, al sud-est de Mxic. La
pirmide mesura 23 metres daltura i est formada per
nou escalons que conduen al temple que se situava a
la part superior.
Lexterior est decorat amb inscripcions sobre la his-
tria dels reis de Palenque. En linterior hi ha una
cambra on es va enterrar el rei Pacal, cobert per una
llosa de pedra de cinc tones de pes.
0 3.500
Quilmetres
Escala
0 370
Quilmetres
Escala
132476 _ 0001-0104.indd 87 17/9/09 16:54:19
88
Nom Data
Ampliaci
15
La Illustraci va ser un moviment filosfic, poltic i literari del segle xviii
que es va desenvolupar a Europa i Amrica. Es caracteritzava per la confi-
ana en la ra de lhome per a aconseguir el progrs de la humanitat. Els
pensadors illustrats van ser els pares de les primeres constitucions i de les
democrcies actuals. Entre les figures illustrades ms destacades es troba
Voltaire, un escriptor i filsof francs.
Voltaire va defensar sempre dos principis: la llibertat de pensament i el
respecte cap a tots els homes. Va ser un autor comproms, a travs dels
seus escrits, amb els problemes de la seua poca com ara la desigualtat soci-
al i poltica i la pobresa. A ms, va ser un dels autors que van participar en
la redacci de lEnciclopdia.
La Illustraci i els illustrats
1. Llig el text anterior i marca la resposta correcta en cada cas.
Com sanomena el moviment a qu pertanyia Voltaire?

Illustraci.

Gtic.
On es va desenvolupar la Illustraci?

A Europa i frica.

A Europa i Amrica.
Qu va ser Voltaire, a ms de filsof?

Escriptor.

Msic.
En quin segle es va desenvolupar la Illustraci?

Al segle XVIII.

Al segle XVII.
Quin era el primer dels valors que defensava Voltaire?

La llibertat de pensament.

La llibertat de fer el que passe pel cap, sense respectar ning.
Per qu diem que Voltaire era un home comproms?

Perqu sinteress pels problemes de la seua poca, com la desigualtat i la pobresa.

Perqu es va comprometre en la defensa dels animals.
132476 _ 0001-0104.indd 88 17/9/09 16:54:20
89
2. Qu s una enciclopdia? Explica-ho.
3. Consulta una enciclopdia i esbrina qui eren aquests personatges. Desprs, relacionals
amb lactivitat en qu van destacar.
Immanuel Kant

Poltica
Celestino Mutis

Filosofia
Antonio Vivaldi

Msica
Melchor Gaspar de Jovellanos

Matemtiques
Isaac Newton

Cincies Naturals
Francisco de Goya

Pintura
4. Francisco de Goya va ser un gran pintor de retrats de xiquets. Aquest s el retrat
que va fer al seu nt Mariano. Observa el quadre i descriu-lo.
Digues com s el xiquet, qu reflecteix el seu rostre, com va vestit, quins objectes
hi ha al seu voltant...
132476 _ 0001-0104.indd 89 17/9/09 16:54:20
90
Refor 1: La funci de nutrici
1. A. Excreci.
B. Respiraci.
C. Circulaci.
D. Digesti.
Aquests processos pertanyen a la funci
de nutrici.
2. Fals: La nutrici serveix perqu el cos
obtinga tots els nutrients que necessita
per a viure.
Fals: Les funcions vitals sn nutrici,
relaci i reproducci.
Fals: La respiraci serveix per a obtindre
loxigen de laire.
Refor 2: Aliments i nutrients
1. Resposta model (RM).
Mitjanant la digesti, lorganisme obt
els nutrients dels aliments.
Els greixos proporcionen energia a
lorganisme.
2. Lorganisme necessita energia i lobt dels
hidrats de carboni i dels greixos. A ms,
necessita protenes amb les quals reparar
i crixer, i vitamines que obt de les fruites
i de les verdures. Mitjanant la digesti, el
cos descompon els aliments per a obtindre
aquests nutrients.
3. Protenes carn i peix.
Vitamines fruites i verdures.
Hidrats de carboni pa i crelles.
Greixos oli doliva i mantega.
Refor 3: El procs digestiu
1. El procs digestiu comprn:
La digesti, que consisteix en la
descomposici dels aliments
per a poder aconseguir els nutrients
que contenen.
Labsorci, que consisteix en el pas
a la sang dels nutrients.
Leliminaci de les substncies de rebuig,
que consisteix en la formaci dels
excrements i leliminaci posterior
per lanus.
2. Lintest prim interv durant labsorci dels
nutrients.
Els excrements sn una pasta molt espessa
que es forma en lintest gros a partir del
rebuig de la digesti.
3. El procs digestiu consisteix en la
transformaci dels aliments perqu en
puguem aconseguir els nutrients necessaris.
Consta de tres fases: digesti, absorci
dels nutrients i eliminaci de les
substncies de rebuig.
Refor 4: Laparell circulatori
1. La sang s un lquid roig que transporta
oxigen, nutrients i substncies de rebuig per
tot el cos.
El cor s lrgan que sencarrega dimpulsar
el recorregut de la sang pel cos.
Les artries transporten la sang des del cor
fins als rgans.
2. Desquerra a dreta: artria, vena, cor, capillars.
3. Sagnarem ms si ens punxrem en una
artria, perqu sn els vasos sanguinis
ms grossos i transporten ms sang que
les venes i els capillars.
Refor 5: La circulaci de la sang
1. Circulaci pulmonar del cor als pulmons.
Circulaci general del cor a tot el cos.
En el dibuix es veu la circulaci general.
2. En els pulmons, la sang es carrega doxigen
i torna al cor per les venes pulmonars.
En la circulaci general, la sang carregada
doxigen ix del cor per lartria aorta.
Refor 6: La respiraci
1. Pulmons: sn dos rgans esponjosos que
obtenen loxigen de laire i expulsen dixid
de carboni.
Bronquis: sn els conductes pels quals
laire inspirat arriba fins als alvols
pulmonars.
2. A: El xiquet est expirant aire. Els pulmons
estan desunflats.
B: El xiquet est inspirant aire. Els pulmons
estan unflats.
Refor 7: Lexcreci
1. Urters, bufeta, renyons.
Solucions
132476 _ 0001-0104.indd 90 23/9/09 17:48:02
91
2. Lexcreci s la funci que consisteix a
eliminar de lorganisme les substncies de
rebuig de la sang.
La bufeta de lorina s lrgan on sacumula
lorina fins que sexpulsa.
Els urters comuniquen els renyons
amb la bufeta.
3. Lexcreci s leliminaci de les substncies
de rebuig de la sang.
Refor 8: La funci de relaci
1. Resposta Grfica (RG).
2. RM.
El sentit de loda avisa la xiqueta que
sona el telfon i ella lagafa.
La vista i el tacte avisen el xiquet que plou
i per aix obri el paraigua.
Refor 9: El sistema nervis
1. 1. El xiquet capta la informaci per mitj
dels ulls.
2. Els nervis transmeten la informaci al
cervell.
3. El cervell decideix xutar el bal amb el
peu i ordena als msculs de la cama que
es contraguen.
msculs de la cama.
5. Els msculs es contrauen i la cama xuta
el bal.
El xiquet decideix xutar el bal
conscientment.
La part del sistema nervis que ordena
una resposta s el cervell.
2. Els nervis sn fibres que arriben a totes
les parts del cos i que sencarreguen de
transmetre la informaci.
Les parts de lencfal sn el cervell,
el cerebel i el bulb raquidi.
Refor 10: Moviments reflexos i voluntaris
1. 1. La xiqueta capta la informaci mitjanant
el sentit del tacte.
2. Els nervis transmeten la informaci.
3. La medulla espinal sencarrega dordenar
una resposta.
msculs del bra.
5. Els msculs es contrauen i la xiqueta
aparta el bra.
La xiqueta capta la informaci per mitj
dels rgans dels sentits.
La part del sistema nervis que ordena
una resposta s la medulla espinal.
2. Medulla espinal moviments reflexos.
Encfal moviments voluntaris.
Refor 11: La coordinaci interna
1. Sn msculs involuntaris. Perqu treballen
sense que intervinguem duna manera
conscient.
2. Els rgans del sistema endocr sn les
glndules endocrines. Segreguen una srie
de substncies denominades hormones.
3. La nostra temperatura es mant constant.
Produm saliva quan mirem un aliment que
ens agrada.
4. El sistema nervis dirigeix el funcionament
intern del cos mitjanant els msculs
involuntaris i el sistema endocr.
Seria molt greu que els msculs involuntaris
deixaren de funcionar perqu moltes
funcions vitals del cos tamb deixarien de
fer-ho (com la respiraci, el batec cardac,
el control de la temperatura corporal, etc.).
Refor 12: Els aparells reproductors
1. Ovari, vulva, trompa de Fallopi, ter, vagina.
2. Conducte deferent, testicles, escrot, vescula
seminal, prstata, penis, uretra.
Refor 13: Les cllules sexuals i la fecundaci
1. La cllula sexual femenina est
representada per la lletra B.
Aquesta cllula sanomena vul.
La cllula sexual masculina est
representada per la lletra A.
Aquesta cllula sanomena espermatozoide.
2. Espermatozoide semen.
vul menstruaci.
3. 1, 4, 3, 5, 2.
Refor 14: Lembars i el part
1. ter.
Cord umbilical.
Lquid amnitic.
Embri.
Placenta.
132476 _ 0001-0104.indd 91 17/9/09 16:54:20
92
2. Fase de dilataci Primera fase del part:
sobri a poc a poc leixida de lter, perqu
es puga produir lexpulsi del fetus.
Fase dexpulsi Eixida del beb a travs
de la vagina.
Deslliurament ltima fase del part,
en la qual sexpulsa la placenta.
Refor 15: La salut i la malaltia
1. Salut s un estat de complet benestar fsic,
mental i social.
Malaltia s quan el nostre organisme deixa
de realitzar correctament alguna
de les seues funcions.
2. Resposta Lliure (RL).
3. Segons la forma com apareixen i la seua
duraci: Malalties agudes i crniques.
Segons la causa que les origina: Malalties
infeccioses i no infeccioses.
Segons la quantitat de persones
que afecten: Malalties espordiques,
epidmiques i endmiques.
Refor 16: Riscos per a la salut
1. El consum de tabac causa danys
a laparell respiratori i al circulatori, a ms
de diversos tipus de cncer, sobretot el de
pulm.
2. RM. Respectar els lmits de velocitat
i la distncia de seguretat amb altres
vehicles i posar-se sempre el cintur
de seguretat.
3. Lalcoholisme s una malaltia crnica
causada per labs dalcohol. Lalcoholisme
pot causar danys greus en el fetge i en el
sistema nervis, i perjudicar les relacions
familiars i socials.
Refor 17: Les malalties infeccioses
1. Les malalties infeccioses estan causades
per agents infecciosos: bacteris, fongs,
protozous i virus.
La seua transmissi es pot evitar adoptant
unes mesures dhigiene senzilles.
2. Bacteri pneumnia.
Fong peu datleta.
Virus pallola.
Protozou malria.
3. Les malalties contagioses sn les que
transmeten, duna persona malalta
a una altra, els agents infecciosos que sn
lorigen de la malaltia.
4. RM. Perqu laigua dels rius o dels rierols
no est controlada sanitriament i pot
contindre microbis o altres agents que,
en beure-la, poden causar alteracions en
el nostre organisme, s a dir, malalties.
Refor 18: El tractament de les malalties
1. RL.
2. Vacunes.
Antibitics
3. Perqu la vacuna contra la pallola cont
els agents que causen la malaltia, per morts
o debilitats perqu no siguen perillosos.
Aquests agents sintrodueixen en el nostre
cos. El nostre organisme sadona de la
invasi i la combat. A ms, recorda lagent,
de forma que si ms avant hi t contacte,
el derrota fcilment i evita la malaltia.
4. RL.
Refor 19: Les crregues elctriques
1. Negatives, positives.
Positivament.
Negativament.
Neutre.
2. Quan freguem el bolgraf en la mnega,
aquest adquireix crregues elctriques
negatives. En canvi, els paperets tenen
crregues elctriques positives. Aix, quan
apropem el bolgraf als paperets, com que
tenen crregues elctriques de diferent
tipus, satrauen.
3. En el cas A, quan apropem dos cossos
carregats positivament, aquests es
repelleixen.
En el cas B, quan apropem dos cossos
amb crregues elctriques de diferent tipus,
es produeix una fora datracci.
Refor 20: Els imants i el magnetisme
1. Imant.
Pol.
Magnetisme.
Electroimant.
132476 _ 0001-0104.indd 92 23/9/09 17:48:02
93
2. Els imants satrauen perqu estan enfrontats
pels pols diferents.
Els imants es repelleixen perqu estan
enfrontats pels pols iguals.
3. Banda magntica.
Electroimant.
Refor 21: El corrent elctric
1. Corrent elctric.
Energia elctrica.
Energia.
Llum.
Calor.
Moviment.
Intensitat.
2. Ferro, coure, plata, acer.
Un material conductor s el que condueix
b el corrent elctric. Un material allant
s el que no condueix el corrent elctric.
3. RL.
Refor 22: Els circuits elctrics
1. Un circuit elctric est format per diversos
elements connectats entre si pels quals
circula el corrent elctric.
Els components principals sn els
generadors, els cables, les peretes,
els motors i els interruptors.
Les piles es diferencien de les bateries
recarregables pel fet que, una vegada que
han esgotat la crrega, no es poden tornar a
utilitzar. En canvi, les bateries recarregables,
una vegada que han esgotat la crrega,
es poden recarregar i usar de nou.
2. Motor, generador, interruptor, pereta, cable.
3. Cal marcar el dibuix de la dreta.
Un circuit tancat s aquell en qu tots els
components estan connectats i linterruptor
est tancat, de manera que el corrent pot
eixir del generador per un dels borns
i tornar-hi per laltre.
Refor 23: Lenergia i les seues propietats
1. Tipus denergia: mecnica, sonora,
lluminosa, calorfica o trmica, elctrica,
qumica, nuclear.
Propietats: es transfereix, es pot
emmagatzemar, es transporta,
es transforma.
2. Energia elctrica.
Energia qumica.
Energia sonora.
Energia nuclear.
Energia mecnica.
Energia lluminosa.
Energia calorfica o trmica.
Refor 24: La calor i la temperatura
1. La calor s un tipus denergia que es
transmet a travs dels materials i que fa
que augmente la temperatura dels cossos.
2. Perqu quan el mercuri es calfa, augmenta
el seu volum i ascendeix pel tub.
La dilataci s laugment de mida
que experimenta un cos quan puja
la temperatura.
3. Quan fa fred, perqu amb la calor el dit
sunfla i, per tant, ens costa ms llevar-nos
lanell.
Refor 25: La producci delectricitat
1. Electricitat.
Generador.
Turbines.
Font denergia.
2. Hidroelctrica.
Trmica.
Elica.
Fotovoltaica.
3. Producci de lenergia elctrica central
elctrica.
Transport del corrent elctric lnies
elctriques.
Consum del corrent elctric televisor.
Refor 26: Lenergia en la nostra societat
1. Fonts denergia renovables: llenya, sol, vent.
Fonts denergia no renovables: petroli, urani,
carb.
Els combustibles fssils sn el petroli
i el carb.
2. Esgotament dels combustibles fssils
Consumir fins al lmit els recursos
no renovables com el carb o el petroli
Usar energies renovables i estalviar energia.
Calfament global Augment de
la temperatura del planeta com a
conseqncia de lemissi de gasos
132476 _ 0001-0104.indd 93 17/9/09 16:54:20
94
com el dixid de carboni Estalviar energia
i emetre a latmosfera menys dixid de
carboni.
Pluja cida Emissi a latmosfera de
substncies que es dissolen en laigua
i que perjudiquen les plantes, deterioren
els llacs i fan malb els monuments
Installar filtres en les eixides de
fums, gastar menys energia o fer servir
combustibles ms nets, com el gas natural.
Refor 27: Les mquines i els seus usos
1. Cal encerclar el tornavs.
Un tornavs daquest tipus no s una
mquina mecnica, ja que perqu
funcione utilitza lenergia de les persones.
2. Per a comunicar-nos.
Per a manejar la informaci.
Per a comunicar-nos i manejar informaci.
3. Mecniques Desplaar o alar objectes
pesants o produir moviment.
Trmiques Calfar o refredar.
Per a comunicar-nos o manejar informaci
Comunicar-nos o manipular textos, sons,
fotografies, vdeos, mapes
o jocs.
Refor 28: Les parts duna mquina
1. Carcassa.
Operadors mecnics o peces mbils.
Circuits elctrics o electrnics.
Sensor.
Indicador o pantalla.
Estructura.
Motor.
2. Estructura, motor, peces mbils, carcassa,
circuits elctrics.
Refor 29: Els operadors mecnics
1. Cremallera.
Roda.
Palanca.
Corretja.
Moll.
Eix.
Maneta.
2. Contrari.
Mateix.
Contrari.
Refor 30: Els avanos tcnics i la societat
1. Aquestes mquines sutilitzen per a llaurar
el camp i poder sembrar-lo.
Es diferencien perqu la primera,
laladre, s una mquina manual, amb la
qual es requereix fer ms esfor
i sutilitza ms temps; i la segona
s una mquina mecnica que permet fer
la mateixa tasca amb menys esfor
i fent servir menys temps.
Sutilitzen per a la comunicaci entre
les persones a travs de textos escrits.
Es diferencien perqu la comunicaci
a travs del correu postal tarda molt ms
que utilitzant el correu electrnic.
Sutilitzen per al transport de les persones.
Es diferencien perqu el cotxe, a ms de ser
ms cmode, s ms rpid.
Refor 31: La Terra i els mapes
1. 2 3 170 5 340 km.
1 3 170 5 170 km.
1,3 3 170 5 221 km.
3,4 3 170 5 578 km.
2.
Latitud Longitud Hemisferi
A Nord Oest Nord
B Sud Oest Sud
C Nord Est Nord
Refor 32: El planisferi fsic
1. RG.
Refor 33: El planisferi poltic
1. En el planisferi fsic es representa
lextensi dels oceans i els continents.
A ms, shi informa de la varietat geogrfica
de la Terra: la mida i la forma dels
continents, les zones elevades
i les baixes, i per on discorren els rius
del planeta. I en un planisferi poltic
es representa lextensi, la localitzaci
i els lmits dels pasos de la Terra.
2. RL.
Refor 34: Les planes i les muntanyes
dEuropa
1. 1. Masss Central.
2. Serralada Escandinava.
132476 _ 0001-0104.indd 94 17/9/09 16:54:20
95
3. Carpats.
4. Pirineus.
5. Caucas.
6. Vosges.
7. Alps.
8. Selva Negra.
9. Urals.
Muntanyes descassa altitud: Masss
Central, Vosges, Selva Negra i Urals.
Sistemes muntanyosos: Serralada
Escandinava, Carpats, Pirineus,
Caucas i Alps.
Refor 35: Les costes dEuropa
1. Pennsules:
1. Kola.
5. Ibrica.
10. Crimea.
14. Escandinava.
19. Itlica.
20. De Jutlndia.
15. Balcnica.
Golfs:
3. De Btnia.
7. Del Lle.
11. De Biscaia.
23. De Gnova.
Caps:
4. Nord.
27. De So Vicente.
8. De Finisterre.
16. De Matapan.
Illes:
6. Islndia.
9. Illes Balears.
12. Siclia.
13. Malta.
17. Irlanda.
18. Illes Canries.
21. Sardenya.
22. Creta.
24. Gran Bretanya.
25. Crsega.
2. Xipre.
Refor 36: El clima dEuropa
1. RG.
2. Ocenic.
De muntanya.
Mediterrani.
Continental.
Polar.
Refor 37: La vegetaci dEuropa
1. E. Estepa.
A. Bosc ocenic.
C. Taig.
B. Vegetaci mediterrnia.
D. Tundra.
2. 1. Carrasca.
2. Prat.
3. Landa.
4. Tundra.
5. Estepa.
6. Taig.
Refor 38: Els rius dEuropa
1. RG.
RM.
Vessant rtic: Petxora, Dvina Septentrional.
Vessant atlntic: Elba, Rin.
Vessant mediterrani: Ebre, Roine.
Vessant del mar Caspi: Volga, Ural.
Vessant del mar Negre: Danubi,
Dnister.
Refor 39: Els paisatges dEspanya
1. A. Sistema Central.
E. Sistema Ibric.
C. Serralada Cantbrica.
H. Pirineus.
G. Serralades Btiques.
F. Depressi del Guadalquivir.
D. Illes Canries.
B. Illes Balears.
2. Els rius que falten sn: Duero, Tajo,
Guadiana, Guadalquivir i Ebre.
RG.
Refor 40: La poblaci dEuropa
1. A Europa, la natalitat s molt baixa, s a dir,
hi naixen pocs xiquets.
A Europa, lesperana de vida s de 74 anys.
Per aix hi ha moltes persones ancianes.
Els immigrants augmenten la poblaci
activa.
2. RM. Islndia, Sucia, Noruega.
Irlanda, Espanya, Bielorssia.
132476 _ 0001-0104.indd 95 17/9/09 16:54:20
96
Refor 41: Les activitats econmiques
dEuropa
1. El sector econmic que menys persones
ocupa a Europa s el primari.
Les activitats econmiques daquest sector
sn lagricultura, la ramaderia, la pesca
i lexplotaci forestal.
La majoria de la poblaci ocupada
a Europa treballa en el sector terciari
o de serveis.
El comer, el transport i el turisme.
2. El sector secundari ocupa 30 de cada
100 europeus. Les principals indstries
dEuropa sn la indstria de base, que
fabrica productes metallrgics i qumics; la
indstria de bns dequipament, que fabrica
mquines, autombils i material elctric,
i la indstria de bns de consum, que obt
productes que les persones consumim
directament.
Refor 42: La poblaci i les activitats
econmiques dEspanya
1. RM. Aquesta frase significa que a Espanya
hi ha cada vegada ms persones grans
i menys xiquets. Aix s degut al fet que
les persones vivim molts ms anys i, a ms,
que hi ha una natalitat baixa.
2. Sector primari:
5 %.
4 %.
Agricultura i ramaderia.
Agricultura, ramaderia, pesca i explotaci
forestal.
Sector secundari:
30 %.
30 %.
La indstria de base, la indstria de bns
dequipament i la indstria de bns
de consum.
La indstria de base, la indstria de bns
dequipament i la indstria de bns
de consum.
Sector terciari:
65 %.
66 %.
El transport, el comer i el turisme.
El transport, el comer i el turisme.
Refor 43: Pasos de la Uni Europea
1. Alemanya.
ustria.
Blgica.
Bulgria.
Dinamarca.
Eslovquia.
Eslovnia.
Espanya.
Estnia.
Finlndia.
Frana.
Grcia.
Hongria.
Irlanda.
Itlia.
Letnia.
Litunia.
Luxemburg.
Malta.
Pasos Baixos.
Polnia.
Portugal.
Regne Unit.
Repblica Txeca.
Romania.
Sucia.
Xipre.
Refor 44: La Uni Europea i els seus smbols
1. Objectius econmics: normes comunes en
agricultura, transports, pesca, indstria
A ms, molts pasos de la Uni Europea
tenen leuro com a moneda oficial.
Objectius poltics: possibilitat de residir
en qualsevol pas comunitari, poder votar
i ser candidats en les eleccions municipals
daquests pasos i en les eleccions al
Parlament Europeu.
Mesures conjuntes: protegir el medi
ambient, lluitar contra la delinqncia
i el terrorisme, defensar la igualtat entre
homes i dones i protegir els drets dels
consumidors.
2. 1957.
Maastricht.
1986.
LOda a lalegria.
132476 _ 0001-0104.indd 96 17/9/09 16:54:20
97
Refor 45: Les institucions europees
1. Parlament Europeu
Membres: eurodiputats.
Seu: Estrasburg i Brusselles.
Funcions: aprova les lleis i els pressupostos,
i controla les institucions de la Uni Europea.
Consell de la Uni Europea
Membres: ministres dels governs
de tots els pasos de la Uni Europea.
Seu: Brusselles.
Funcions: aprova les lleis europees
juntament amb el Parlament Europeu;
coordina les normes econmiques
i dirigeix la poltica exterior, de defensa
i de seguretat de la Uni.
Comissi Europea
Membres: 27 comissaris i un president.
Seu: Brusselles.
Funcions: s el govern de la Uni Europea,
proposa lleis al Parlament Europeu i al
Consell de la Uni Europea, gestiona
laplicaci de les normes establides i ls
dels fons econmics de la Uni Europea,
garanteix que es respecten les lleis i els
tractats europeus.
Tribunal de Justcia
Membres: un jutge de cada estat membre
i huit advocats generals designats pels
governs dels pasos de la Uni Europea.
Seu: Luxemburg.
Funcions: socupa del compliment
de les lleis comunitries.
Tribunal de Comptes
Seu: Luxemburg.
Funcions: controla que els diners
de la Uni Europea sutilitzen de forma
correcta i per als fins previstos.
Refor 46: La prehistria
1. Durant el paleoltic les persones vivien
de la caa, la pesca i la recollecci.
En el neoltic les persones es van fer
sedentries.
En ledat dels metalls les persones van
aprendre a fer objectes de metall.
2. 1. Nmada.
2. Neoltic.
3. Coure.
4. Cermica.
5. Menhir.
6. Paleoltic.
7. Escriptura.
Refor 47: Ledat antiga
1. Els celtes vivien a: les terres de la Meseta
i la costa atlntica.
Els ibers vivien a: la costa mediterrnia.
Els celtes i els ibers sorganitzaven en: tribus.
Els celtes es dedicaven a: la ramaderia
i eren especialistes en la fabricaci
dobjectes de metall.
Els ibers es dedicaven a: lagricultura
i la ramaderia i hi havia experts artesans.
2. Fenicis.
Grecs.
Cartaginesos.
3. 218.
19.
Provncies.
Llat.
uscar.
Cristianisme.
Homes lliure.
Esclaus.
Refor 48: Ledat mitjana
1. F La capital del regne visigot era Toledo.
F Els musulmans van vncer els
visigots en lany 711.
F De primer, al-ndalus va ser un emirat
i, ms tard, un califat.
2. Els primers regnes cristians es van formar
al nord de la Pennsula.
En 1031, al-ndalus es va dividir en regnes
de taifes.
En 1212, els exrcits dels regnes cristians
van vncer els exrcits musulmans
en la batalla de Las Navas de Tolosa.
Lltim territori dal-ndalus va ser el regne
nassarita de Granada.
Refor 49: El descobriment dAmrica
1. Cristfor Colom.
Els Reis Catlics.
1492.
Jap.
Amerigo Vespucci.
132476 _ 0001-0104.indd 97 17/9/09 16:54:20
98
2. Hernn Corts va conquistar Mxic
i Francisco Pizarro, el Per.
3. Asteques, maies, inques.
Refor 50: Limperi hispnic
1. El mapa no s correcte perqu noms shi
ha indicat el territori dEspanya, i limperi
hispnic abastava territoris a Europa, frica,
sia i Amrica.
2. RG.
Refor 51: La crisi de limperi
1. 1. Aranjuez.
2. Successi.
3. Manufactures reials.
4. Privats.
5. Felip V.
6. Absoluta.
7. Carles II.
8. Utrecht.
9. Pasos Baixos.
10. Furs.
Refor 52: La societat i la cultura de ledat
moderna
1. Privilegiats.
No privilegiats.
Els privilegiats no pagaven impostos,
ocupaven els principals crrecs del govern
i eren propietaris de la major part de
les terres. Els no privilegiats, en canvi,
pagaven impostos i no podien accedir
als crrecs del govern.
2. Segle XVI: Santa Teresa de Jess, Garcilaso
de la Vega.
Segle XVII: Miguel de Cervantes, Francisco
de Quevedo i Lope de Vega.
Segle XVIII: Gaspar Melchor de Jovellanos.
3. Neoclssic.
Barroc.
Herreri.
Refor 53: El segle XIX
1. En 1807, Frana i Espanya van firmar un
tractat que permetia a les tropes franceses
travessar Espanya per ocupar Portugal.
Napole, lemperador de Frana,
va reemplaar el rei Ferran VII pel seu germ
Josep Bonaparte.
La poblaci de Madrid no va acceptar el
rei francs i, el 2 de maig de 1808, es
va revoltar contra els francesos. Aix va
comenar la guerra de la Independncia.
2. 1. Liberal.
5. Progressista.
2. Patriota.
3. Afrancesat.
4. Moderat.
3. Constituci de Cadis 1812.
Independncia dArgentina 1816.
Guerra de la Independncia 1808.
Refor 54: De Primo de Rivera a Franco
1. 1. Dictadura de Primo de Rivera 1923.
2. Segona Repblica 1931.
3. Guerra Civil 1936.
4. Dictadura de Francisco Franco 1939.
5. Fi de la dictadura
de Francisco Franco 1975.
2. Segona Repblica.
Dictadura de Franco.
Segona Repblica.
Segona Repblica.
3. 1936.
Franco.
Repblica.
Guerra Civil.
1939.
Republic.
Nacional.
Refor 55: La transici i la democrcia
1. Adolfo Surez President des de 1976 fins
a 1981.
Leopoldo Calvo Sotelo President des de
1981 fins a 1982.
Felipe Gonzlez President des de 1982
fins a 1996.
Jos Mara Aznar President des de 1996
fins a 2004.
Jos Luis Rodrguez Zapatero President
des de 2004.
2. 1975.
1977.
1978.
132476 _ 0001-0104.indd 98 23/9/09 17:48:02
99
1986.
1995.
2002.
Refor 56: La vida al segle XIX
1. Classes altes
Els aristcrates i els burgesos.
Classes mitjanes
Els petits comerciants i empresaris,
els petits propietaris de terres i alguns
professionals, com ara els metges, els
advocats o els funcionaris.
Classes populars
Els camperols i els obrers de les fbriques,
els criats i els captaires.
2. Al segle XIX es van produir importants canvis
econmics que reben el nom de revoluci
industrial.
Els mitjans de transport es transformaren
amb laparici del ferrocarril.
Al segle XIX la indstria txtil i la indstria
siderrgica van ser les que van tindre un
desenvolupament ms gran.
3. Les construccions modernistes es caracteritzen
per ls de nous materials, com ara el ferro
i el vidre (els balcons i les finestres), i per la
decoraci que imita les formes de la natura.
Ampliaci 1
1. La informaci de la taula serveix per a saber
el nombre de racions daliments que hem de
menjar.
Llet, pa i fruita.
La llet, protenes, i les verdures, vitamines.
Perqu aporten molta energia.
2. RL.
3. RL.
Ampliaci 2
1. Plasma, glbuls blancs, glbuls rojos
i plaquetes.
Els grups sanguinis sn A, B, AB i O.
Un donant universal s aquella persona
la sang de la qual no provoca rebuig
en cap receptor, com els portadors
del tipus O. Un receptor universal s
aquella persona que pot rebre sang
de tots els tipus, com per exemple
les persones amb tipus AB.
2. RL.
3. RL.
4. Hemopatia.
Hematleg.
Hemorrgia.
Hematoma.
Hemoglobina.
El prefix hemo/hema significa sang.
5. Un banc de sang s un lloc dedicat
a recollir, emmagatzemar, processar
i subministrar sang.
RL.
Ampliaci 3
1. Con: cllula receptora de llum que permet
la visi en color i una bona qualitat
dimatge.
Bast: cllula receptora de llum que aporta
una resoluci baixa dimatge per que s
capa de funcionar amb poca llum.
Ommatidi: cadascun dels ulls diminuts
que suneixen i en formen un de
compost.
2. El mussol t ms bastons que cons en la
retina perqu els bastons funcionen fins
i tot amb molt poca llum i s un animal
nocturn.
Lguila utilitza la vista per a albirar les
preses a molta distncia. Els seus ulls tenen
pupilles grans i un nombre elevat de cons
i de bastons en la part central de la retina.
3. RG.
4. Els cons i els bastons sn cllules
receptores de llum.
Ampliaci 4
1. Una ecografia s una tcnica de diagnstic
que consisteix en un micrfon, anomenat
transductor, que emet ones dultras.
Aquestes ones, quan xoquen contra els
rgans interns produeixen un eco que s
recollit pel transductor. El transductor,
llavors, converteix leco en una imatge
que es pot vore en una pantalla.
Sutilitza fonamentalment per a seguir
el desenvolupament dels embarassos,
ja que no perjudica el fetus ni la mare.
Anlisis de sang i radiografies.
2. El cap, el tronc i les extremitats.
132476 _ 0001-0104.indd 99 23/9/09 17:48:02
100
El fetus est molt ms corbat i t tant
les cames com els braos flexionats.
Aix s aix perqu el fetus s cada vegada
ms gran i disposa de menys lloc.
El fetus sest xuplant un dit.
3. En lecografia 3, perqu s la imatge
en qu es veu un major desenvolupament
del fetus i en qu es pot distingir
prcticament tot el cap.
Ampliaci 5
1. Malalties de carncia
Causa: la manca dalgun nutrient bsic
en lalimentaci.
Exemple: escorbut.
Malalties funcionals
Causa: el mal funcionament dalgun rgan.
Exemple: diabetis.
Malalties degeneratives
Causa: lenvelliment o el deteriorament
dalgun rgan.
Exemple: Alzheimer.
Malalties infectocontagioses
Causa: un agent patogen.
Exemple: grip.
2. La grip AH1N1 es trobaria dins de les
malalties infectocontagioses, perqu est
causada per un agent patogen,
en aquest cas un virus.
Aquesta malaltia s una pandmia perqu
sha escampat per un territori molt extens,
en aquest cas a diversos continents.
3. RL.
Ampliaci 6
1. 1. Benjamin Franklin.
2. Alessandro Volta.
3. Hans Christian Oersted.
4. Michael Faraday.
5. Thomas Alva Edison.
6. Samuel Morse.
7. Heinrich Hertz.
2. Thomas Alva Edison pereta.
Samuel Morse telgraf.
Michael Faraday els seus estudis van
permetre el desenvolupament del generador
i el motor elctrics.
Heinrich Hertz aparell per a produir ones
de rdio.
Alessandro Volta pila elctrica.
Hans Christian Oersted electroimant.
3. Es fa referncia al parallamps.
4. 1. Lents bifocals.
2. Parallamps.
3. Forn.
4. Humidificador.
5. Comptaquilmetres.
Ampliaci 7
1. Les energies alternatives sn les que
no danyen el medi ambient i, a ms,
sn renovables.
Les energies renovables sn les que
procedeixen de fonts denergia prcticament
inesgotables.
Per lelevat nombre dhores de sol a lany
que t.
2. Els processos trmics, perqu noms cal
una installaci senzilla per a obtindre aigua
calenta i calefacci.
3. RG.
Un collector solar recull lenergia del
sol. Amb aquesta energia es calfa
laigua continguda en un depsit, que es
distribueix per tot lhabitatge.
4. RM. El ms important s que el lloc on
es faa la installaci estiga exposat
directament a la radiaci solar.
Ampliaci 8
1. Els rellotges de corda tenen una srie de
rodes (engranatges) que giren conjuntament:
una daquestes fa moure les altres. Les
agulles sn accionades per una roda motriu
grcies a un piny adaptat per a girar
una vegada cada hora. El piny fa girar
lagulla dels minuts directament. Lagulla
de les hores s moguda per dues sries
dengranatges rectes, que en redueixen
la velocitat a una dotzena part de la dels
minuts. Daquesta manera, mentre que la
maneta dels minuts fa dotze voltes, la de
les hores en fa una.
2. Perqu lenergia que necessita el rellotge
per a moure les agulles dels minuts i de les
hores procedeix duna pila.
132476 _ 0001-0104.indd 100 17/9/09 16:54:21
101
3. La clepsidra s un rellotge daigua. Aquest
tipus de rellotge consisteix en un recipient que
sompli daigua fins a un determinat nivell.
A travs dun orifici en la base, laigua va
eixint a un ritme establit, s a dir, en un temps
ja determinat. Aquest recipient disposa en
linterior de diverses marques, de forma que
el nivell daigua indica els diferents perodes.
4. RG.
5. I.
Ni.
Niu.
Unit.
Minut.
Ampliaci 9
1. Cnica, cilndrica i polar.
2. 1. Projecci polar.
2. Projecci cnica.
3. Projecci cilndrica.
3. RM.
1. Representaci de tota la superfcie
de la Terra.
2. Lnia imaginria que uneix els pols.
3. Nom del principal parallel.
4. Distncia que hi ha entre qualsevol punt
de la Terra i la lnia de lequador.
5. Distncia que hi ha des de qualsevol
punt de la Terra fins al meridi
de Greenwich.
6. Lnia que envolta la Terra
i que s parallela a lequador.
7. Nom de dos parallels terrestres:
el de Cncer i el de Capricorn.
Ampliaci 10
1. RM. Perqu s el riu que travessa
ms pasos dEuropa.
2. Alemanya Berln.
ustria Viena.
Eslovquia Bratislava.
Hongria Budapest.
Crocia Zagreb.
Srbia Belgrad.
Romania Bucarest.
Bulgria Sofia.
Moldvia Chis inau.
Ucrana Kev.
3. Alemanya 82.600.000 habitants.
ustria 8.400.000 habitants.
Crocia 4.400.000 habitants.
Romania 22.000.000 habitants.
Srbia 11.000.000 habitants.
Moldvia 4.500.000 habitants.
Hongria 10.000.000 habitants.
Eslovquia 5.300.000 habitants.
Ucrana 47.000.000 habitants.
Bulgria 7.300.000 habitants.
4. RG.
Ampliaci 11
1. Canad i Sucia.
Amrica i Europa.
Angola.
frica.
2. V, V, F, F.
3. RM. Al fet que la poblaci daquests pasos
manca de recursos alimentaris, sanitaris,
higinics
4. Jap 80 anys.
Austrlia 76 anys.
Mxic 72 anys.
Swazilndia 30 anys.
Ampliaci 12
1. RM. Zeus es va enamorar dEuropa i, com
que temia ser refusat, es va transformar
en un bou i la va raptar. En la fugida va dur
Europa a Creta i all li va declarar lamor.
Zeus va proclamar Europa reina de Creta
i al cap dun temps aquest va ser lorigen
del nom del continent Europa.
2. Un arbre de fulla perenne s aquell que t
fulles al llarg de tot lany.
3. Espanya.
Luxemburg.
Blgica.
Malta.
Dinamarca.
Bulgria.
Finlndia.
Eslovnia.
Un dels pares de la Uni Europea
s Robert Schuman.
4. RM. Robert Schuman s una figura molt
important perqu, juntament amb Jean
132476 _ 0001-0104.indd 101 17/9/09 16:54:21
102
Monnet, va ser qui va desenvolupar la
idea de la construcci dEuropa, en la qual
sintegrarien els pasos del continent.
Ampliaci 13
1. Cal marcar:
Minerva era la deessa de la saviesa
i la defensora de la llar.
Jpiter era lesps de Juno.
Jpiter era el sobir dels dus.
2. Sobir: que exerceix o posseeix la mxima
autoritat pblica.
RM. El poble sobir elegeix els seus
representants.
Bellics: guerrer, batallador, combatiu,
agressiu.
RM. Un grup de seguidors bellicosos
es van enfrontar a la policia.
Politeista: que creu en lexistncia
de molts dus.
RM. Els antics romans tenien creences
politeistes.
3. De dalt a baix i desquerra a dreta:
Nept.
Mart.
Diana.
Mercuri.
Vulc.
Jpiter.
Ampliaci 14
1. Vivien a la pennsula de Yucatn
i en altres terres baixes dels actuals Mxic,
Guatemala i Hondures.
Van construir temples piramidals i altars.
Els governava un cap suprem que vivia
a Mayapan.
El seu du ms important era el du
de la pluja.
Sorganitzaven en quatre grups socials:
nobles, sacerdots, camperols i esclaus.
Principalment treballaven al camp.
El seu joc preferit era el joc de pilota.
2. RG.
3. El temple de les Inscripcions t forma
piramidal.
La seua funci era la de monument funerari.
Per a pujar al temple.
En linterior de ledifici hi ha la cambra on va
ser enterrat el rei Pacal, cobert per una llosa
de pedra de cinc tones de pes.
Ampliaci 15
1. Illustraci.
A Europa i Amrica.
Escriptor.
Al segle XVIII.
La llibertat de pensament.
Perqu sinteress pels problemes de
la seua poca, com la desigualtat i la
pobresa.
2. Una enciclopdia s una obra en qu
es recull el coneixement acumulat
per la humanitat al llarg dels segles.
Els enciclopedistes van ser un grup
descriptors i de cientfics francesos
defensors del pensament cientfic i la
ra. Entre aquests van destacar Diderot,
DAlembert i Voltaire.
3. Immanuel Kant Filosofia.
Celestino Mutis Cincies Naturals.
Antonio Vivaldi Msica.
Melchor Gaspar de Jovellanos Poltica.
Isaac Newton Matemtiques.
Francisco de Goya Pintura.
4. RL.
132476 _ 0001-0104.indd 102 17/9/09 16:54:21
132476 _ 0001-0104.indd 103 17/9/09 16:54:21
132476 _ 0001-0104.indd 104 17/9/09 16:54:21

6 Coneixement Medi

Caricato da

Informazioni sul documento

Copyright

Formati disponibili

Condividi questo documento

Condividi o incorpora il documento

Opzioni di condivisione

Hai trovato utile questo documento?

Questo contenuto è inappropriato?

Copyright:

Formati disponibili

6 Coneixement Medi

Caricato da

Copyright:

Formati disponibili

Coneixement

La digesti, mitjanant la qual el cos obt nutrients

La respiraci, mitjanant la qual obt oxigen.

La circulaci, que fa que els nutrients i loxigen arriben a totes

Lexcreci, mitjanant la qual el cos elimina les substncies

Els aliments contenen nutrients que lorganisme necessita

Mitjanant la digesti, el cos descompon els aliments

132476 _ 0001-0104.indd 4 17/9/09 16:54:00

La primera fase daquest procs s la digesti, que comena en la boca,

Desprs de la digesti, es produeix labsorci, que t lloc en lintest prim;

El procs digestiu acaba amb leliminaci de les substncies de rebuig,

En quina part del procs digestiu interv lintest prim?

Qu sn els excrements? On es formen?

La sang circula pels vasos sanguinis, que poden ser:

El cor s lrgan que sencarrega dimpulsar el recorregut

La s un lquid roig que transporta ,

El s lrgan que sencarrega dimpulsar el

Les transporten la sang des del cor fins als .

En quines parts del cos sagnarem ms si ens

En la circulaci pulmonar, la sang ix del cor per les artries

En la circulaci general, la sang carregada doxigen ix del cor

En els pulmons, la sang es carrega doxigen i torna al fetge

En la circulaci general, la sang carregada doxigen ix del cor

132476 _ 0001-0104.indd 7 17/9/09 16:54:01

La respiraci consisteix a obtindre loxigen de laire i expulsar dixid

La respiraci es fa en dos moviments:

Lexcreci s la funci que sencarrega deliminar les substncies

Laparell excretor est format per:

L s la funci que consisteix a eliminar de lorganisme les

La de lorina s lrgan on sacumula l

Els comuniquen els renyons amb la .

Els rgans dels sentits capten la informaci de lexterior

El sistema nervis central, format per lencfal i la medulla

El sistema nervis perifric, format pels nervis, fibres que arriben

Qu sn els nervis i quina funci fan.

Quines sn les parts de lencfal.

Com decideix el xiquet xutar el bal, conscientment o sense adonar-sen?

Quina part del sistema nervis ordena una resposta?

Com capta informaci la xiqueta quan apropa el dit a la flama?

Quina part del sistema nervis ordena una resposta?

Uns altres processos sn controlats pel sistema endocr, que sencarrega

El sistema nervis dirigeix el funcionament intern del cos mitjanant

Els aparells reproductors constitueixen els carcters sexuals primaris.

Els aparells reproductors estan formats pels rgans genitals,

Entre els rgans sexuals femenins hi ha els ovaris i lter.

En els ovaris es produeixen les cllules sexuals femenines, anomenades vuls.

En els testicles es produeixen les cllules sexuals masculines,

La fecundaci t lloc en les trompes de Fallopi i consisteix en la uni

Quina part del dibuix representa la cllula sexual femenina?

Quin nom t aquesta cllula?

Quina part del dibuix representa la cllula sexual masculina?

Quin nom t aquesta cllula?

Lembars s el perode que va des de la fecundaci de lvul

El part s el moment en qu el beb ix a lexterior a travs

rgan buit molt elstic on es desenvolupa

Espcie de tub que connecta lembri

Lquid que protegeix lembri.

sser viu en les primeres etapes del seu

rgan que es forma en lter durant lembars

Primera fase del part: sobri a poc a poc leixida de

Eixida del beb a travs de la vagina.

ltima fase del part, en la qual sexpulsa la placenta.

La salut s un estat de benestar fsic, mental i social.

Per lorigen, les malalties poden ser infeccioses o no infeccioses.