Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci.

Grau de Multimdia

Mercat i legislaci

Jaume Reig Carrascosa Tercera Prova dAvaluaci Continuada PAC3

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia Mercat i legislaci. 2n semestre 2013. PAC3. Jaume Reig

INDEX Primera fase

Activitat 3.1.1 Activitat 3.1.1 Informe de vigilncia estratgica tecnolgica Guia de vigilncia estratgica tecnolgica
4 3

Segona fase
APaRTaT A APaRTaT B

SNTEsIs sOBRE DRETs aUTOR 11

CONcEPTEs Ms DETERMINaNTs EN LaPLIcacI PRcTIca DELs DRETs DaUTOR (cas PRcTIc SOFTONIc) APaRTaT C PROBLEMTIQUEs HaBITUaLs acTUaLs DE La PROTEccI DE La PROPIETaT INTELLEcTUaL I ELs DRETs DaUTOR (cas PRcTIc SOFTONIc) 11

Activitat 3.2.2 Bibliografia

11 12

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia Mercat i legislaci. 2n semestre 2013. PAC3. Jaume Reig

Activitat 3.1.1
QUE caL VIGILaR?

Guia de vigilncia estratgica tecnolgica

A. Comentaris i opinions negatives sobre Softonic a la xarxa (frums, blogs, portals web, xarxes socials,..) B. Noves tecnologies multimdia actuals o emergents C. Competncia. Que fan de nou o diferent a Softonic?

Primera fase

COM VIGILaREM? A. Bsicament el que es diu a la xarxa sobre Softonic: Frums, Blogs, Portals de referncia en hardware, software, comunitats, xarxes i seguretat informtica. B. Recollirem les tecnologies ms innovadores a Internet (mitjanant paraules clau) com tamb en revistes i publicacions sobre noves tecnologies. Finalment ens centrarem en las que creiem ms factibles. C. Cerques per Internet mitjanant paraules clau i directoris. Tamb la prpia base de dades dempreses de la competncia conegudes. COM VERIFIcaR LINFORMacI REcOLLIDa? A. Donat que son comentaris personals dusuaris de webs, portals, frums,. no cal verificar noms constatar que existeixen, recollir-los i tractar la informaci i crtiques. B. Verificarem les tecnologies ms innovadores existents o emergents verificant-les en varies fonts i a poder ser dels propis actors implicats i de fonts de prestigi com Vikipedia, publicacions cientfiques, universitries, bases de dades de patents i articles cientfics. C. Els prpis portals web de la competncia ens donaran linformaci valida de cadascuna delles. COM ELaBORaR La INFORMacI REcOLLIDa? A. Ens limitarem a determinar quins sn els motius de queixa, desacord, crtica,.. ms comuns i freqents envers Softonic per poder elaborar posteriorment un manual de respostes o desgreuges a aquestes crtiques. B. Elaborarem una llista amb les tecnologies multimdia emergents ms interessants de cara al model de negoci de Softonic argument quines possibilitats tenen per poder-ne fer un seguiment. C. Elaborarem una llista amb les tecnologies o coses diferents que fan els nostres competidors per veure si s interessant implantar-los a Softonic.

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia Mercat i legislaci. 2n semestre 2013. PAC3. Jaume Reig

Activitat 3.1.1

Informe de vigilncia estratgica tecnolgica

Quines tecnologies multimdia podria actualitzar lorganitzaci, tenint en compte lestat de lart actual? A) Shan constatat nombroses crtiques i comentaris negatius a Softonic en diferents frums, blogs, portals,..bsicament referents a linstallador Jdownloader. (podem fer una cerca per Internet amb diferents combinacions de paraules on surti: Softonic, virus, Adware, Jdownloader,.. i veurem que malgrat el fort posicionament de Softonic tamb surten pgines alienes a Softonic amb comentaris i articles negatius). Com a recull de portals de referncia on hi ha crtiques podem destacar: Redeszone ADSlzone Security Planet The safe Mac

Recomanacions: Caldria monitoritzar els comentaris en blogs, frums, webs,.. que parlin de Softonic. Una de les millor eines per fer-ho s: www.brandwatch.com Tamb caldria generar unes respostes argumentades a aquestes crtiques per poder-les contrarestar. Destinar recursos humans a realitzar aquesta tasca. B) A partir de cerques per internet i publicacions especialitzades hem trobat una serie de tecnologies multimdia que poden ser interessants a tenir en compte (hem obviat les tecnologies que en principi tenen poc a veure amb les camps multimdia com. Biotecnologia, nanotecnologia, tecnologia nuclear, medicina, etc..). Hem agafat una serie de conceptes relacionats amb les noves tecnologies tals com: impressi 3D, vehicles elctrics online, mobilitat sostenible, smart grids, sensors de distncia, realitat virtual, Google glass, electrnica orgnica, intelligncia artificial, social media temporal, cloud computing, realitat augmentada, internet de les coses. De tots aquests termes i per ser ms concrets ens nhem quedat amb dos per la seva capacitat dinfluncia en la indstria del software en un futur proper: Vehicles elctrics Google Glass Vehicles elctrics: En principi els vehicles elctrics i el software poden semblar camps molt allunyats i de fet ho son. Malgrat tot exposarem com sembla totalment fundat la seva ms que possible relaci en un futur proper. Com s sabut des del 2008 hi ha una directiva europea denominada Eficiencia energtica. Alcanzar el objectivo del 20%. Enlla al text. La directiva europea diu entre daltres coses que sha de reduir les emissions un 20%, estalviar un

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia Mercat i legislaci. 2n semestre 2013. PAC3. Jaume Reig

20% energia i el mix energtic dun 20% en renovables. En aquest punt laparici del cotxe elctric sembla imparable (podem veure com totes les marques estan apostant fort per aquests tipus de vehicles). Recull de cotxes elctrics pel 2014 . Per quina relaci hi ha entre el software en tot aix?? Si sacaba generalitzant com sembla ls de vehicles elctrics seran necessries moltes aplicacions informtiques per a gestionar i racionalitzar les crregues de les bateries que son els elements ms febles daquests vehicles, aix com la seva possible relaci amb el terme smart grids. Podem veure una recopilaci de notcies on es relaciona els vehicles elctrics i el software: http://portal.uc3m.es/portal/page/portal/actualidad_cientifica/actualidad/reportajes/coche_electrico http://www.muyinteresante.es/innovacion/autos/especiales/especial-coches-electricos http://www.eleconomista.es/interstitial/volver/Nuezoct13/ecomotor/motor/noticias/4903963/06/13/Red-Electricadisena-un-software-para-el-sistema-de-vehiculos-electricos.html Recomanacions: Estar atent al possible desenvolupament daquestes tecnologies per donat el cas poder incloure apartat especial dedicat al software per vehicles elctrics i smart grids.

Google glass: http://www.google.com/glass/start/ Si com sembla en el procs de comercialitzaci de Google Glass la idea t xit podria significar una revoluci semblant a la del seu moment els smatphones pel que el potencial de creaci de nous Softwares relacionats seria immens. http://www.siliconnews.es/2013/12/04/los-negocios-que-llegaran-de-la-mano-de-google-glass/

Recomanacions: Avanar-se a la competncia i crear un apartat espefcic a apps per Google Glass. C) Sha eleborat una llista amb competidors nacionals i internacionals de Softonic:

CNET . http://www.cnet.com/es/: Com a continguts diferenciats de Softonic tenen un apartat on analitzen aparells de TV. Bsicament podrien dir que es dediquen ms al hardware que no al software. Todo Programas. http://www.todoprogramas.com/: La lnia de negoci s molt semblant a Softonic, i els continguts estan organitzats de similar manera. (Softonic t una marca molt ms forta que Todo programas) Kioskea. http://es.kioskea.net: La lnia de negoci s bastant semblant. En els continguts tamb trcaten temes diferents al software. Com a nota destacada que Softonic no ofereix s la inclusi de un frum. Filehippo. http://www.filehippo.com/es/: La lnia de negoci s bastant semblant. No ofereixen res de diferent a Softonic. Sourceforge. http://sourceforge.net/: La lnia de negoci s bastant semblant. Estan molt especialitzats en Software Open source.

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia Mercat i legislaci. 2n semestre 2013. PAC3. Jaume Reig

Activitat 3.2.1

Segona Fase

Apartat A Sntesis drets autor

GLOssaRI TERMEs I INFORMacIONs BsIQUEs

Drets autor -> Europa Copyright -> America i pasos Anglosaxons

Norma general -> TRLPI (Text refs de la llei de la propietat intellectual) QUE s UNa OBRa?? s obra qualsevol expressi formal original de la creativitat humana Les paraules clau sn: forma i original.

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia Mercat i legislaci. 2n semestre 2013. PAC3. Jaume Reig

Noms les obres poden tindre drets dautor. Noms les persones fsiques poden ser els titulars de les obres. Encara que una obra hagi estat feta per encrrec o en un treball, lautoria de lobra s sempre de lautor. Noms el treball final s objecte de drets dautor (no lesbs, material en brut, idees, conceptes, procediments,.. que no poden ser considerades obres) *Originalitat s la paraula que ms defineix els trets caracterstics duna obra. CONcEPTEs FONaMENTaLs OBRa MULTIMDIa NOVEs TEcNOLOGIEs EL SOFTWaRE El Software sacull als drets dautor en general. En concret sels otorga la categoria dobres literaries. Aix si, si li ha atorgat un rgim especial especial i actualment laplicable s: Directiva de drets dautor i afins en la societat de la informaci.
EL RGIM DOMINIcaL

Els programes han destar acollits als drets dautor i per tant no poden ser considerats invencions i patentar-se.
OBJEcTE DE PROTEccI

Com diu la llei de drets dautor no sn objecte de protecci el treball en brut, esbs, idees, conceptes, mtodes,.. i per tant com diu la directiva aplicable als programes: No estarn protegidos mediante derechos de autor con arreglo a la presente ley las ideas y principios en los que se basan cualquiera de los elementos de un programa de ordenador includos los que sirvn de fundamento a sus interfcies. Protecci de codi font tant dalt nivell com de baix nivell. No importa la forma que es presenti tant en hardware com en software. Cal fer una distinci entre programa i programari. El programa sentn com el codi font i el programari com el codi font ms el treball preparatori del programa (la documentaci tcnica preparatria). La documentaci tcnica post producci i els manuals ds tamb sn objecte de protecci. Per altre part les interfcies no sn objecte de protecci.
ELs REQUIsITs DE PROTEccI

Com en el cas del dret general de qualsevol obra el requisit essencial s loriginalitat. En aquest cas per saplica un criteri especial de la noci originalitat aplicada als programes informtics. En aquest sentit la directiva referent al programes informtics diu: El programa de ordenador quedar protegido si fuera original en el sentido sea una cracin intelectual propia de su autor i continua dient: no se aplicar ningn otro criterio, pel que el fet de la originalitat no es veu tan restringit com en el cas dels drets dautor en general. La protecci legal tamb sentn a les versions successives dels programes.
AUTORIa DEL SOFTWaRE?

Aquesta s una de les qestions ms polmiques. En principi la norm, a general no contempla que una persona jurdica pugui ser lautor, per en la directiva al respecte als programes i programari si ho contempla. Error o legislaci feta a mida de la indstria del Software?

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia Mercat i legislaci. 2n semestre 2013. PAC3. Jaume Reig

LEs BasEs DE DaDEs Les bases de dades tot i no ser necessriament fuit de les noves tecnologies tamb poden estar subjectes a un estatus especial. En el cas de les bases de dades per poder ser considerades com a obres limportant en elles s la seva estructura o la forma com es mostren els continguts en si, que poden ser objecte de dret dautor en diferents modalitats. Obres literries, msica, audiovisual,... per s intranscendent per ser considerades com a obra de base de dades. Per tant en una base de bades lobjecte de protecci s la seva estructura bsicament. Caracterstiques generals de les obres de base de dades: s indiferent lestatus jurdic del contingut Els elements de contingut han de ser independents El contingut ha destar organitzat Sha de poder accedir als continguts individualment
RGIM DE LEs BasEs DE DaDEs cOM a OBRa

Sels aplica el rgim general, tot i que hi ha algunes regles especfiques: Drets. Comunicaci pblica i transformaci: Bsicament fa un reformulament al text general perqu sadapti a las caracterstiques de les bases de dades. Lmits(excepcions i limitacions): El mateix que en lanterior, per en aquest aspecte cal destacar la limitaci de Seguretat pblica que fa que es pugui prescindir de lautoritzaci del titular per aquest efecte. En general les bases de dades presenten una bona compatibilitat entre la norma general i el seu prpi dret sui generis i per tant poden tenir els casos segents: Bases de dades objecte de drets dautor i del dret sui generis Bases de dades objecte noms de dret sui generis Bases de dades objecte noms de drets dautor LOBRa MULTIMDIa

Obra multimdia

Digitalitzaci en bits

Possibilitat de fixaxi en mltiples suports tant anlogics com digitals

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia Mercat i legislaci. 2n semestre 2013. PAC3. Jaume Reig

Obra analgica

Paper

Pintura

Cassets

Etc..

TRETs IDENTIFIcaDORs DE LOBRa MULTIMDIa Combinaci de diferents mitjans dexpressi. Imatge, text, so, hipertext, vdeo,.. Interactivitat Presentaci mitjanant Software s de bases de dades QUaLIFIcacI JURDIca DE LOBRa MULTIMDIa Donat que una obra multimdia s o pot ser una combinaci de diferents mitjans dexpressi es poden qualificar des de 3 diferents ptiques: Programa dordinador Base de dades Obra audiovisual
COM a PROGRaMa DORDINaDOR:

Lautoria pot ser duna persona jurdica amb tots els avantatges a nivell de drets dexplotaci que aix suposa per a una empresa. No sen pot fer copia per a s privat.
COM a BasE DE DaDEs:

Perqu una obra multimdia pugui ser considerada com a base de dades i per tant tindre els drets sui generis propis daquesta ha de coincidir amb la descripci de les obres de bases de dades: Collecci dobres o altres elements independents disposats de manera metdica i accessibles individualment per mitjans electrnicsAvantatges: No es pot fer cpia per a s privat Dret connex sui generis sobre contingut de les bases de dades
COM a PROGRaMa OBRa aUDIOVIsUaL:

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia Mercat i legislaci. 2n semestre 2013. PAC3. Jaume Reig

Bsicament poden ser considerades les obres multimdia com a audiovisual on els autors siguin: director-realitzador, guionista i autor composici musical. Per qu siguin considerades obres audiovisuals a ms el paper de la interactivitat he de ser totalment secundari i laccs als continguts ha de ser bsicament seqencial.

CONTRacTEs OBRa MULTIMDIa En els contractes per obra multimdia els autors hauran de cedir els drets dautor en favor del productor. Aquests (els autors) en cap cas perdran els drets morals i hauran daparixer en els ttols de crdits. Els drets dexplotaci no es poden cedir globalment i shauran de negociar cadascun dels drets cedits: dret reproducci, dret distribuci, dret reproducci digital i dret de comunicaci pblica.
REMUNERacI aUTORs

En cas dedici de lobra per la seva comercialitzaci els autors tenen dret a rebre una remuneraci proporcional.
OBREs PREEXIsTENTs I UTILITZacI

Si en la creaci dobres multimdia es necessita emprar dobres preexistents, shaur de comptar amb el consentiment dels drets dels titulars. PGINEs WEB Una pgina web podr ser considerada obra pel seu propi disseny i estructura aix com pels seus continguts sempre i quan respecti la norma general doriginalitat. Malgrat tot per ser considerat com a obra una pgina web limportant s el seu disseny i estructura ja que els continguts tot i que tamb puguin ser originals formarien part dobres: literries, audiovisuals, bases de dades,..

ENLLaOs

Hi han dos tipologies denlla contemplades: Lenlla simple que va duna pgina web al home duna altre (aquest tipus denlla s perms) Lenlla profund, que va duna pgina web a una altre pgina web interior. (en la mesura que representa una apropiaci desfor i inversi alliens, poden ser prohibits pel titular de la pgina web enllaada) Aquest punt sota el meu punt de vista no t gaire sentit ja que per exemple Google indexa milions de pgines webs interiors sense consentiment explcit, i a ms la recepci denllaos exteriors s la base per un ptim posicionament en motors de cerca i per tant en la majoria de casos no t sentit prohibirlos. A ms a ms (tericament) s possible tcnicament restringir laccs a certs enllaos mitjanant (.htacces, links nofollow, restricci mitjanant robots.txt).

10

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia Mercat i legislaci. 2n semestre 2013. PAC3. Jaume Reig

Apartat B
CONcEPTEs Ms DETERMINaNTs EN LaPLIcacI PRcTIca DELs DRETs DaUTOR (cas PRcTIc SOFTONIc) Softonic s una empresa que opera prcticament i exclusivament a Internet. Tal i com diu lapartat legal de Softonic: Este sitio web se rige por las leyes espaolas y se encuentra protegido por la legislacin nacional e internacional sobre la propiedad intelectual e industrial. Per tant podem dir que es regeix per la LPI i concretament el marc aplicable s el de drets dautor de bases de dades (no pot ser programes ja que no compleix les caracterstiques de programes informtic i tampoc s cap obra audiovisual). Pel que fa a al portal web (el centre de les seves activitats) pot ser objecte de protecci lestructura de la web (entenent-se com una obra original) i tamb els elements de continguts propis (per exemple el logotip i les icones web com a obra grfica, els continguts en text com articles, tutorials, com a obra literria i els vdeos propis com a obra audiovisual). Pel que fa als continguts alliens (tant de clients en grfics, vdeos, text,.. com dusuaris) aquests necessiten autoritzaci dels propietaris daquests continguts per a Softonic poderne fer comunicaci pblica.

Apartat C
PROBLEMTIQUEs HaBITUaLs acTUaLs DE La PROTEccI DE La PROPIETaT INTELLEcTUaL I ELs DRETs DaUTOR La problemtica ms habitual en qu senfronta segurament Softonic en la inserci de continguts illcits (sense consentiment dels seus autors originals) per part dels usuaris en els sistemes de comentaris de notcies i avaluaci de software per part dels usuaris. Tot i aix en aquest cas Softonic ho t molt ben resolt ja que en el seu prpi avs legal diu: A travs de la facilitacin de contenidos en los sitios web de SOFTONIC, el usuario se declara titular legtimo de los derechos de propiedad intelectual e industrial o autorizado para la distribucin y comunicacin pblica de los contenidos, y autoriza y por tanto cede expresamente a SOFTONIC el contenido facilitado para su reproduccin distribucin y comunicacin pblica a travs cualquier medio electrnico, principalmente Internet y correo electrnico, para todo el mundo con tiempo ilimitado. Apartat 13 Contenidos facilitados por los usuarios de SOFTONIC A ms a ms tcnicament no permet als usuaris, ni proporcionar links externs a Softonic ni la inserci dimatges en els posts (nicament en lavatar dusuari si en permet que seria lnic punt dbil), per queda fora blindat el sistema i en el cas dun avatar incomplir drets dautor seria fora fcil tindre un sistema automatitzat que substitueixi la imatge.

Activitat 3.2.2
Com sha dit en lactivitat B, Softonic t bastant ben resolt el tema de gesti de drets dautor tan propis com alliens que es difonen pel seu portal. Per tant no hi ha molt afegir i potser si havem dincloure un altre punt conflictiu (a part del dels usuaris que com hem dit est molt ben resolt) seria dels propis continguts en notcies dactualitat, avaluacions de software, respostes freqents, tutorials,.. on moltes vegades sofereix la informaci en text (lgicament escrita pels treballadors de Softonic i que per tan t han cedit els drets dexplotaci) i els grfics que aquests si que podrien estar subjectes a drets dautor (per exemple en el cas de captures de pantalla en tutorials). En aquest cas el ms probable i lgic per part de Softonic s que compti amb un servei jurdic que informi als treballadors creadors de continguts, quines imatges de tercers sn lcites dincloures i quines no. (per exemple tenint un llistat a disposici dels treballadors amb quines empreses tenen acords per poder fer comunicaci pblica dimatges propietat daquestes). Tamb segurament tenint a disposici una base de dades dimatges i recursos a drets de comunicaci pblica a disposici dels treballadors per fer-ne s en moment que les necessitin per la creaci darticles.

11

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia Mercat i legislaci. 2n semestre 2013. PAC3. Jaume Reig

Bibliografia
CASAS, R. Conceptes fonamentals de la propietat intellectual. Barcelona: UOC. CASAS, R., & ESTEVE, A. Propietat intellectual i noves tecnologies. Barcelona: UOC. CEMITEC. Gua prctica de vigilancia estratgica. En lnia: http://www.cemitec.com/index.php/es/publiblog/69guiapractvigilancia.html CNC . Informe sobre la gestin colectica de derechos de propiedad intelectual. http://www.cncompetencia.es/Default. aspx?TabId=105&Contentid=260171&Pag=1

http://portal.uc3m.es/portal/page/portal/actualidad_cientifica/actualidad/reportajes/coche_electrico http://www.muyinteresante.es/innovacion/autos/especiales/especial-coches-electricos http://www.eleconomista.es/interstitial/volver/Nuezoct13/ecomotor/motor/noticias/4903963/06/13/Red-Electricadisena-un-software-para-el-sistema-de-vehiculos-electricos.html http://www.muyinteresante.es/innovacion/autos/especiales/especial-coches-electricos http://www.google.com/glass/start/ http://www.siliconnews.es/2013/12/04/los-negocios-que-llegaran-de-la-mano-de-google-glass/ http://softonic.com http://www.cnet.com/ http://www.todoprogramas.com/ http://es.kioskea.net http://www.filehippo.com http://sourceforge.net/ http://europa.eu/legislation_summaries/energy/energy_efficiency/en0002_es.htm

Webgrafia

12