Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci.

Grau de Multimdia

Tractament i publicaci dimatge i vdeo

Jaume Reig Carrascosa
Primera Prova dAvaluaci Continuada (PAC 1)

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia

Tractament i publicaci dimatge i vdeo. 1er semestre 2011-2012. PAC1. Jaume Reig Carrascosa

1. Heu estudiat i treballat els diferents tipus de transformades: puntuals, lineals, no lineals , i espacials. Explica la diferncia principal de treball sobre la imatge de cadascuna delles i indica que tipus de transformaci sutilitza en els segents: a. Al realitzar un clipping en la imatge. b. Eliminar soroll uniforme gaussi. c. Realitzar un zoom de la imatge. d. Acolorir una imatge en nivell de grisos. e. Enfocar una la imatge. f. Realar els detalls duna imatge. g. Eliminar objectes foscs de grandria petita no desitjats de la imatge.

a. Al realitzar un clipping en la imatge. Transformaci puntual. s la reducci de la imatge a unes poques tonalitats o normalment a 2 (blanc i negre). En el cas de la reducci a 2 tonalitats (blanc i negre) s la binaritzaci (en Photoshop Umbral). En el cas de ms colors (Posterizar en photoshop)

b. Eliminar soroll uniforme gaussi. Sutilitza una transformaci espacial lineal. Amb una mscara laplaciana de suavitzaci (filtre de mitjana). Aquestes mscares es dissenyen amb la condici que la suma dels seus coeficients sigui 1. Aquesta mscara el que fa s mitjanar els pxels de la finestra de treball amb els seus vens, fent que els pxels extrems es tornin ms grisos i per tan estem difuminant els contorns i tamb difuminant el soroll de fons uniforme. c. Realitzar un zoom de la imatge. s una transformaci espacial geomtrica (una interpolaci). El que estem fer s separar els pxels de tal forma que enmig daquesta separaci que hem creat afegim nous pxels dinformaci de color. Aquests pxels que afegim poden ser calculats de diverses maneres entre les quals: interpolaci lineal, interpolaci bilineal i interpolaci bicbica.

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia

Tractament i publicaci dimatge i vdeo. 1er semestre 2011-2012. PAC1. Jaume Reig Carrascosa

d. Acolorir una imatge en nivell de grisos. s una transformaci puntual. Es tracta dassociar cada nivell de gris a un color mitjanant una paleta de color don agafar el color. (loperaci resultant sanomena pseudocolor). Pot ser considerat tamb com una variant del color indexat, ja que agafa cada nivell de gris i el substitueix per un de la paleta de color i per tant la imatge resultant acolorida pesa el mateix que la imatge en escala de grisos.

e. Enfocar una la imatge. s una transformaci espacial lineal. Hem dutilitzar mscares de realament de contorns o de detecci de contorns (laplacianes) per tractar de definir els contorns dels objectes que estan difuminats. La utilitzaci duna o laltre ser depenent de com desenfocada estigui la imatge.

f. Realar els detalls duna imatge. s una transformaci espacial lineal. Hem dutilitzar mscares de realament de contorns (laplacianes).

g. Eliminar objectes foscs de grandria petita no desitjats de la imatge. s una transformaci espacial no lineal. Hem dutilitzar una erosi o tamb un tancament, encara que millor la darrera el tancament.

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia

Tractament i publicaci dimatge i vdeo. 1er semestre 2011-2012. PAC1. Jaume Reig Carrascosa

2. Com puc saber si una imatge que he pres amb una cmera digital est correctament exposada, amb la illuminaci correcta, i a quins sn els millors ajustaments que es poden aplicar sobre la imatge? Una imatge ben exposada en general observant en lhistograma hauria de tindre una distribuci uniforme i el ms extensa possible per tots els nivells (aix s cert per la majoria dimatges, per es poden donar casos especials com per exemple el cas duna fotografia amb paisatge totalment nevat, on lgicament els nivells blancs seran els predominants en la imatge i els foscos inexistents). Un bon ajustament per illuminaci duna imatge s per exemple llegir els valors mxims i mnims de nivells en lhistograma i aplicar a partir daquests punts una corba de transformaci lineal per parts.

3. Raona a travs del segent histograma si pertany a una imatge contrastada o no:

La imatge no est ben contrastada. Aquesta imatge t molts nivells foscos i els nivells ms clars son prcticament inexistents. Perqu estigus ben contrastada la imatge hauria de tindre una presncia de nivells clars equiparables als foscos i els tons mitjos ms baixos que els foscos i els clars. En lhistograma es pot preveure que la imatge en general s molt fosca.

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia

Tractament i publicaci dimatge i vdeo. 1er semestre 2011-2012. PAC1. Jaume Reig Carrascosa

4. Explica que signifiquen els parmetres que apareixen sota histograma anterior. Quina probabilitat hi ha de trobar un pxel del mateix nivell de gris al seleccionat?

Promedio: El valor mitj en nivells del 0 al 256 entre tots els pxels de la imatge. Desv. est (Desviaci estndard o tpica): s la mitja aritmtica de les diferencies de la mitjana de tots els pxels. s un indicatiu si la imatge est poc o molt contrastada. Normalment est entre 40 i 90 en imatges normals. Mediana: Mostra el valor mitj en el rang de nivells de la imatge. Pixeles: El nombre total de pxels de la imatge Nivel: El nivell sobre el qual est situat el punter. Cantidad: Mostra el nombre total de pxels corresponents al nivell on tenim situat el punter. Percentil: El percentatge de pxels que hi ha del total del nivell dintensitat on est situat el cursor. Nivel de cach: El nivell de cach utilitzat per a crear lhistograma. La probabilitat hi ha de trobar un pxel del mateix nivell de gris al seleccionat s el Percentil. O sigui el nivell 52 apareix 543 vegades dun total de 65536: 543*100/65536= 0,83%

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia

Tractament i publicaci dimatge i vdeo. 1er semestre 2011-2012. PAC1. Jaume Reig Carrascosa

5. Quina diferncia hi ha entre una transformaci de contrast i lecualitzaci de la imatge? La diferncia s que en una corba de contrast descomprimim tota la gama tonal de tal forma que distribum els tons clars, foscos i mitjos expandint tota la gama tonal. En lequalitzaci agafem el valor ms clar i ms fosc com a referncia i distribum uniformement els tons mitjos. 6. En qu consisteix la indexaci del color? Indica tipus, les seves caracterstiques de funcionament i per a qu es pot usar (posa 3 exemples concrets).

Usualment les imatges en color estan quantificades a 8 bits per canal de color. En el cas dimatges RGB serien 24 bits per pxel (16,7 milions de colors). El color indexat funciona diferent ja que aquest no emmagatzema directament cada pxel dinformaci de color, sin que els agafa duna paleta de colors que est limitada a 256 colors, pel que cada pxel de color es pot guardar en tan sols 8 bits. Quan convertim una imatge de color a color indexat redum la informaci de color de cada pxel i hem de triar la paleta de colors que farem servir i el mtode dassignaci de colors. Per assignar colors poden fer servir el mtode uniforme, que tria el valor mitj en un espai dividit en fraccions iguals o el adaptatiu que tria el valor ms freqent tamb entre un espai dividit en fraccions iguals. En els dos casos la paleta de colors que fem servir s depenent de la imatge original. Tamb hi ha la possibilitat de treballar amb paletes fixes de colors no depennets de la imatge original. Utilitats La primera utilitat concreta per transformar una imatge de color a indexat s per la reducci de pes de la imatge resultant al reduir la informaci de color de cada pxel. Una altra utilitat per exemple s utilitzar el format GIF (que s color indexat), ja que aquest accepta transparncies alfa cosa que s molt til per la web on podem integrar imatges amb el fons de color html. La tercera utilitat pot ser per a destacar zones determinades duna imatge, com podria ser el cas dimatges mdiques canviant-ne el color original de la imatge original.

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia

Tractament i publicaci dimatge i vdeo. 1er semestre 2011-2012. PAC1. Jaume Reig Carrascosa

7. Qu s una mscara de suavitzat? Qu s el parmetre descala que es necessita per a determinar una mscara o filtre daquest tipus en el Photoshop? La mscara de suavitzat s una transformaci espacial lineal. Aquestes mscares suavitzen i difuminen les zones on hi ha contrastos forts (zones on els pxels propers entre si tenen valors molt diferents, fent aquesta mscara que sigualin aquests pxels). Per fer-ho amb una mscara de suavitzaci, hem de pensar com si la mscara fos una quadrcula que agafa els valors de cada porci daquesta quadrcula i en fa la mitjana substitunt el valor central daquesta quadrcula per la mitjana calculada. Les mscares de suavitzaci es dissenyen tenint en compte que la suma dels seus coeficients sigui igual a 1. En Photoshop el valor escala sn els denominadors o total de fraccions en qu sha fraccionat el numerador. 8. Indica que variacions sestan produint a laplicar sobre una imatge les diferents transformades lineals, raonar la diferncia entre elles:

En la primera corba estem enfosquin la imatge en general. Estem expandint els tons mitjos de la imatge fent que passin a ser ms foscos. En la segona imatge estem contrastant aquesta retallant els nivells dentrada. O sigui, si per exemple establim un punt dentrada per les llums a 9 i de sortida a 0, vol dir que tots els pxels per sota de 9 passen a ser 0. I per les ombres el mateix procediment. Aquest tipus de corba recta t linconvenient que provoca o pot provocar reas molt saturades les quals podem visualitzar el lhistograma on sagrupen els pxels en els extrems. En la tercera imatge tamb s una corba de contrast per en aquest cas lefecte s ms suavitzat. A diferncia de lanterior es podem evitar ms fcilment les zones saturades i cremades.

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia

Tractament i publicaci dimatge i vdeo. 1er semestre 2011-2012. PAC1. Jaume Reig Carrascosa

9. Fer una taula resum sobre el funcionament, usos aconsellats i desaconsellats, avantatges i desavantatges dels sistemes de: dilataci, erosi, obertura, tancament.
Dilataci Funcionament Erosi Obertura Tancament duna erosi.

s una operaci mor- s una operaci morfo- s una erosi seguida s una dilataci seguida folgica que retorna el lgica que retorna el va- duna dilataci. valor mxim de nivell lor mnim de nivell de de gris de la finestra de gris de la finestra de tretreball (element estruc- ball (element estructuturant), de tal manera rant), de tal manera que que si hi ha un pxel amb si hi ha un pxel amb ninivell 255 retorna 255 vell 0 retorna 0 fent que fent que es redueixin es redueixin les zones les zones negres. Amb negres. Amb photoshop photoshop s: filtro -> s: filtro -> mnimo mximo

Usos aconsellats

- Unir objectes propers

- Separar objectes pro- - Aillar objectes en imat- - Aillar objectes en imatges sobre fons negre o ges sobre fons blanc o clar.

- Fer contorns ms grui- pers. xuts dobjectes tancats.

- Fer contorns ms fosc.

- Destacar o fer ms prims dels objectes tan- - mfasi general de con- - mfasi general de congrans objectes petits cats. torns. torns.

aillats (per imatges bina- Eliminar o reduir ob- - Eliminar soroll de fons - Eliminar soroll de fons ries) Usos desaconsellats jectes petits aillats. (per impulsional (blanc). imatges binaries) Per imatges acolorides Per imatges acolorides Eliminar soroll de fons Eliminar soroll de fons i imatges monocrom- i imatges monocrom- gaussi. tiques. Avantatges tiques. gaussi. impulsional (negre).

Amb un sol pas podem Amb un sol pas podem Elimina o minimitza els Elimina o minimitza els aplicar la transformaci aplicar la transformaci efectes indesitjats de efectes indesitjats de la i veure els resultats. i veure els resultats. lerosi. dilataci.

Inconvenients

Poden sortir efectes in- Poden sortir efectes in- Hem de fer 2 passos per Hem de fer 2 passos per desitjats en les imatges desitjats en les imatges aplicar la transforma- aplicar la transformatals com: aclariment ge- tals com: enfosquiment ci. neral, aprimament dob- general, engruiximent jectes i desaparici. dobjectes i uni. ci.

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia

Tractament i publicaci dimatge i vdeo. 1er semestre 2011-2012. PAC1. Jaume Reig Carrascosa

10. Explica que procs sha realitzat per a obtenir la imatge A i B, si la segent imatge s loriginal, de partida:

Per la figura A fem servir una obertura. O sigui una erosi (Photoshop: Filtro -> Otro -> Mnimo) seguida duna dilataci (Photoshop: Filtro -> Otro -> Mximo) Per la figura B fem servir un tancament. O sigui una dilataci seguida duna erosi.

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia

Tractament i publicaci dimatge i vdeo. 1er semestre 2011-2012. PAC1. Jaume Reig Carrascosa

11. Explica les diferents formes dobtenci de contorns estudiades. Punts forts i febles de cada sistema. Es pot fer de 3 maneres: mscares laplacianes, mscares de gradient i operacions morfolgiques (per erosi o dilataci restant les imatges originals per la erosionada o dilatada) Mscares laplacianes (detectores de contorns): La mscra es dissenya de tal manera que la suma dels seus coheficients valgui 0, per tant quan en la finestra de treball troba valors en nivells similars prcticament no canvia res en la sortida i noms canvia substancialment quan detecta nivells diferents (contorns). Mscares de gradient: Aquest s un altre tipus de mscares detectores de contorns. Funcionen amb la mateixa lgica que les anteriors de que la suma de coheficients valgui 0, per aquestes sn detectores de contorns selectius, o sigui de detecten contorns horitzontals, verticals i diagonals per separat. Operacions morfolgiques (erosi, dilataci): Aquestes tamb son detectores de contorns. La lgica de funcionament per les imatges erosionades s: la erosi redueix les parts blanques duna imatge, per tant si restem la imatge original per lerosionada nobtenim els contorns. El mateix passa per la dilataci per amb les parts negres.

AVaNTaTGeS iNcONVeNieNTS De caDaScuNa

MSCARES LAPLACIANES Avantatges: serveix per tot tipus dimatges. Monocromtiques, color, binaries. Desavantatges: Produeix soroll de fons MSCARES DE GRADIENT Avantatges: Pot detectar contorns selectivament en horitzontal, vertical i diagonal. Produeix poc soroll de fons. Desavantatges: s poc efectiu en la detecci de contorns globals i la detecci no s tan fina com en les mscares laplacianes. OPERACIoNS moRFoLGIQUES Avantatges: En imatges monocromtiques i binaries la detecci de contorns s ms fina que en les laplacianes i les de gradient. No produeix soroll de fons. Desavantatges: Produeix un enfosquiment o aclariment general de la imatge. El fons ens queda de color negre.

10

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia

Tractament i publicaci dimatge i vdeo. 1er semestre 2011-2012. PAC1. Jaume Reig Carrascosa

12. Com eliminaries el soroll de tipus salt&pepper duna imatge? Raona la resposta.

Per reduir el soroll de tipus salt&pepper (soroll impusional), la millor manera s utilitzar el filtre de mediana. La mediana s lordenaci duna mostra de nombres enters, llavors el nombre que queda el mig s la mediana. Per tant en una imatge els nivells extrems (que sn els que provoquen el soroll impusional de valors extrems distributs de forma no homognia), sempre estaran al principi o al final de la seqncia ordenada, fent que aquestos desapareixin i produint poc canvis en els valors mitjos. Amb photoshop per aplicar el filtre de mediana: Filtro -> Ruido ->Mediana

11

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia

Tractament i publicaci dimatge i vdeo. 1er semestre 2011-2012. PAC1. Jaume Reig Carrascosa

13. Qu s la resoluci de la imatge i com s el seu sistema de mesura ? Si la resoluci duna imatge escanejada en una A3 s de 500ppp, quin s la grandria de la imatge en pxels?

Bsicament s una mesura per saber quan definida est una imatge. Com ms alt sigui el nombre ms definici tindr la imatge. Si per exemple tenim una imatge a 72 ppp, vol dir que cada polzada t 72 pxels. La formula de clcul de la mida fsica duna imatge s:
mIDA (PoLZADES)

= mIDA (PXELS)/ RESoLUCI (PXELS/PoLZADA)

Per tant per calcular la resoluci ser:

RESoLUCI (PXELS/PoLZADA)

= mIDA (PXELS) * mIDA (PoLZADA)

mida (pxels) -> mida per pantalla mida (polzades) -> mida fsica
CLcuL iMaTGe A3 De 500ppp

Un A3 es: 297 x 420 mm i en polzades - > 11,69 x 16,53 polzades Per tant:
mIDA (PXELS)

= RESoLUCI * mIDA (PoLZADES)

mida amplada = 11,69 * 500 = 5845 pxels mida llargada = 16,53 * 500 = 8265 pxels

12

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia

Tractament i publicaci dimatge i vdeo. 1er semestre 2011-2012. PAC1. Jaume Reig Carrascosa

14. Dels tipus dinterpolaci estudiats indica que tipus sha usat per a cadascuna de les segents imatges si hem quatriplicat la seva grandria, raona la resposta:

Costa bastant didentificar ja que els canvis sn mnims per la imatge primera est lleugerament ms enfocada en els contorns que la segona. Per tant jo diria que la primera ha estat interpolada amb interpolaci bicbica i la segona interpolaci bilineal. En tot cas cap de les dues per interpolaci per ve ms proper ja que no hi ha efecte pxelat. Nota: per veure les diferncies he creat un nou document de photoshop amb les dues imatges una a cada capa i amagant i mostrant capa per veure les diferncies.

13

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia

Tractament i publicaci dimatge i vdeo. 1er semestre 2011-2012. PAC1. Jaume Reig Carrascosa

BIbLIoGRAFIA EXTRA UTILITZADA

Paulo Porta. Destripando el histograma [en lnia]. [data de consulta: 12 de novembre del 2011]. Disponible en <http://www.quesabesde.com/camdig/articulos.asp?articulo=117>. Paulo Porta. Tcnicas de filtrado [en lnia]. [data de consulta: 12 de novembre del 2011]. Disponible en <http://www.quesabesde.com/camdig/articulos.asp?articulo=137>. Adobe Photoshop. Acerca de los histogramas [en lnia]. [data de consulta: 12 de novembre del 2011]. Disponible en <http://help.adobe.com/es_ES/Photoshop/11.0/WSfd1234e1c4b69f30ea53e41001031ab64-768ca.html>. Colaboradores de Wikipedia. Ruido en la fotografa digital [en lnea]. Wikipedia, La enciclopedia libre, 2011 [fecha de consulta: 14 de noviembre del 2011]. Disponible en <http://es.wikipedia.org/w/ index.php?title=Ruido_en_la_fotograf%C3%ADa_digital&oldid=44238140>.

Jaume Reig Carrascosa Novembre de 2011

14