SIJIV1ARJ

Carta del Alcalde..

3
4
5

XIV PREMIO NACIONAL DE FOTOGRAFA

Programa de Foment de 1'ocupaci

"VILA DE CANALS"
La "Associaci Fotogrfica Canalina d' Aficio nis", con el patrocinio del Ayuntamiento de Ca nals, convoca el XTV Concurso de Fotografa "Vila de Canals" con unos premios de: Premio de Honor: 60.000 ptas. y trofeo a la mejor coleccin de un mismo autor: 3 Accsits de 15.000 ptas. cada uno a las tres mejores fotografas sueltas de entre las presentadas: Premios Sociales: 1. 15.000 ptas.. 2." 12.000 ptas. y 3." 10.000 ptas. El tema ser libre y la tcnica ser en B/N, ad mitindose mampul;:ooe- sobre esta modalidad tales como virados, coloreados.. ec Se admitirn colecciones de tics fotografas con o sin unidad temtica, qae 'f"a la Colec cin de Honor. No habr lmite ea cbMda presen tacin de nmero de coleccoaes. CcfcaktA que no debern haber sido premiadas ea otn concur sos. El tamao de la imagen fotogrfica so fibre. Las fotografas irn enmarcadas librerr-eric ;r ;artulina rgida de 40 x 50 cm. Las obras se admitirn hasta el 1- de c.: eir rre de 1995, a las 15 horas y debern remitirse a: A.EC.A. Apartado de correos n. 98. 46650 CA NALS (Valencia). en El fallo del jurado ser pblico y tencr_ . la Casa de la Cultura, el 16 de diciembre de 1s*c. a las 17 horas. Para ms informacin, dirigirse a AFCA.

ltima fase de la Crisis de Ferrys

Apunts demogrfics de Canals

6 8

Programaci Fira Programaci Esportiva Fira

Al'estiu
Canals cultural Canals il'aigua

11 12
15 18 20
24

Activitat Municipal iLocal

La CREM a la Fira

Festes Stm. Crist de la Salut

26 28

L'EPA: Activitats

Especial Fira Setembre '95

|B U

1 L L I. 1

UN

V EPOCA
ANY XIV
SETEMBRE

DIRECTORI
Especial Fira Setembre '95
CANALS

Butllet d' Informado Municipal

Edita: Excm. Ajuntament de Canals

Organs rectors:

BALL DE
BRBISICIH1A
L'rea de serveis Socio-culturals de 1' Ajunta
ment de Canals avanga en aquest BIM alguns deis actes programats per al mes d' octubre.

Alcalde-President: Vicente Felipe Cuenca Direcci iCoordinaci: Juan Puertas Col.laboradors: Irmina Lpez iRoberto Arnau. Fotografes: J. E. Sancho, V. Gramaje, Cano, F. Tormo, iArxiu. Cartell portada: Josep Llus Alzamora
Disseny Capgalera: Josep Llus Alzamora

Fotocomposici: MARAL, Ind. Grf. Exemplars: 5.000 Deposit Legal: V-1810-1989 Plaa de la Vila, 9 - Apartat de Correus 52 - CANALS Impressi: MARAL, Ind. Grf. Sants de la Pedra, 14 - Tel. 224 01 45 - Fax 224 54 85
46650 CANALS (Valencia)

Entre les diverses activitats destaquem la commemoraci deis "100 ANYS DE CINEMA", perla qual cosa es projectaran quatre pelcules importants de la historia del cinema. >'exposaran cartells de pelcules i a ms. es realitzaran dos concerts on s' interpretaran bandes sonores de (liferents films. A ms. est previst per al concurs de disfresses de la Fira un premit especial al millor disfrag que trete sobre el tema deis 100 ANYS DE CINEMA.

B
FIRA 1995

t)

Una vez ms, con sta van 151, nos disponemos a celebrar la ya ms que centenaria "Fira de Setembre". Me reencuentro con vosotros, a travs del B.I.M., para desearos que disfrutis de las diversas y atracti vas actividades programadas con nimo abierto y con ilusin. Esa ilusin que, pese a los ltimos aconteci mientos, no puede haber perdido un pueblo como Ca nals simpre empeado en ser feliz. Siento una doble satisfaccin. Por un lado, la que me produce la propia fiesta. Por otro, y esto es lo ms importante en estos momentos, la satisfaccin por el comportamiento constructivo de todos los vecinos an te la dura prueba a la que estamos siendo sometidos. Hagamos un parntesis breve estos das y entre guemos lo mejor de nosotros a una convivencia festiva y fraternal que refuerce esa ilusin de la que he habla do antes. El Ayuntamiento que me honra presidir va a su marse con ms entusiasmo que nunca a las celebracio nes. Ser como un necesario descanso en nuestra con tinua preocupacin por dar viabilidad a las soluciones que los problemas actuales exigen.

En las pginas de este B.I.M. especial de Fira vais a

encontrar programas, comentarios y noticias; pero en tre todo lo que en l se recoge ha de considerarse como

lo ms importante la informacin referida al programa de fomento de la ocupacin de la pgina cuatro. Estu dios, ayudas y subvenciones varias vienen a dar res puesta, posiblemente incompleta pero muy positiva, a la demanda especial que la crisis econmica local plantea. De ah que sugiera que intentemos vivir la Fira ms que como el final de un periodo difcil, como el co mienzo de otro mejor. Deseo sinceramente que aquellos que se sientan ms afectados por la situacin encuentren estos das una referencia de optimismo y solidaridad en la diver sin comn. La corporacin que presido va a estar especialmen te con ellos, compartiendo las horas de luces y msica que vamos a vivir. Un abrazo.
Vicente Felipe Cuenca Alcalde de Canals

i:~

PROGRAMA DE FOMENT DE L'OCUPACI

ESTUDIS DE VIABILITAT DE EMPRESES
Aix mateix, el pa PIMFECO, mitjangant el projecte formatiu immediat, vol elaborar plans de viabilitat de projectes empresarials, estudis de planificaci, estructura, organitzaci i productivitat d'empreses. Per aquest motiu es duran a terme cursos de Formaci de Quadres Directius per a la capacitaci tant deis gerents com dels responsables financers, de compres i vendes. En aquest sentit, tamb existeix un projecte de Formaci Ocupacional i Continua en una Escola Ta ller, on es tractaran les noves tecnologies, el diseny i els materials, entre altres temes.

1MILIO DE PESSETES PER AUTONOM

Pel que fa a les ajudes a l'auto-ocupaci, les subvencions concedides sern de fins un mili de pessetes per treballador que s'establisca com autnom iuna subvenci financera de sis punts deis interesos de prstecs per a la inversi en actius fixes.

La Regidora de Promoci Socio-Econmica, srta. Carmen Ferrer.

L'oficina del Servei Valencia d'Ocupaci t previst realitzar en Canals un programa de foment de 1'ocupa do. Aquest programa aprofundir en les ajudes financeres a les empreses, en la creaci de llocs de treball estables o indefinits (mitjanfant ajudes a la contractaci, a l'auto-ocupaci ia l'Economia Social) ien les subvencions per a les prejubilacions.

SUBVENCIONS
Per una altra part ien col.laboraci amb els ajuntaments afectats, les subvencions per a les empreses de

1MILIO DE PESSETES PER SOCIDE TREBALL

Les ajudes a les empreses d' Economia Social es basaran en la subvenci de fins un mili de pessetes per soci de treball, en les subvencions financeres de sis punts deis interessos de prstecs per a actius fixes o circulants, aix com ajudes per a 1'asistencia tcnica o per aconseguir avals.

nova creaci sern fins el 75% de la inversi en actius fixes, fins un mili de pessetes per la contractaci de treballadors per temps indefinit iper ltim, d'una sub venci de cinc-centes mil pessetes per contrete tem poral de dos anys. A ms, pel que fa a les prejubila cions, dins les ajudes a les empreses de nova creaci, el pa preveu una subvenci del cost total del conveni especial de cotitzaci subscrit amb la Seguretat Social. Totes les persones interessades en este Programa de Foment poden apropar-se a l'Ajuntament (dilluns, dimecres idivendres, de 12 a 14 hores) on. la regidora de Promoci Socio-Econmica. Carmen Ferrer, iVicent Abad, de l'Agncia de Desenvolupament Social, els informar sobre totes aquelles qestions o dubtes que es plantegen.

CANALS S LA TEUA CASA 'i MANTIN-LA NETA

ULTIMA FASE DE LA CRISIS DE FERRYS (Continuacin)

Retomando las informaciones pu blicadas en el anterior BIM, la situa cin de Ferrys ha evolucionado como sigue:
7 DE AGOSTO 1995 -Los sindicatos y la direccin de Ferrys retoman las conversaciones sobre el plan de viabilidad en la fac tora de Canals, tratando como punto central el ajuste al convenio nacional textil. - Las negociaciones entre el Co mit de empresa y la direccin de la firma textil Ferrys quedan interrum pidas despus de que el comit de empresa presentara una contraoferta. Los puntos sobre los que se lleg a un acuerdo se refieren a las indemni zaciones -905 millones de pesetes- y al nmero de trabajadores afectados por el expediente de regulacin de emleo que en total ser de 335, de los cuales 40 sern prejubilaciones, 105 correspondrn a bajas incentivadas y 139 a despidos por la empresa. -La oferta de los empleados se ba sa fundamentalmente en que ninguno de los trabajadores que permanecen a Ferrys queden por debajo del conve nio estatal.

11DE AGOSTO 1995 -Los sindicatos atribuyen a pro blemas financieros de Ferrys la pos tura de la direccin de la firma que procova la interrupcin de les nego ciaciones sobre el plan de viabilidad. -El SINDICATO INDEPEN DIENTE (SI) destaca que las diferen cias con la empresa se centran en el calendario de cobros y la lista de afectados por la rescisin de ocupa cin, y en la vinculacin de la mode racin salarial a la ampliacin de ca pital. -Los representantes sindicales pretenden que el preacuerdo de mo deracin salarial vigente hasta finales del ao 1998 se vincule al cumpli miento del plan de ampliacin del ca pital. Este plan supone que los accio nistas aporten 100 millones este ao y 300 cada uno de los tres aos si guientes. A pesar de esto, la empresa no quiere sujetarse a este compromi so debido, segn los sindicatos, a problemas financieros.
16 DE AGOSTO 1995 -Representantes de los trabajado res y la direccin de Ferrys se renen con el director general de Ocupacin, Jos Lifante, para tratar la situacin actual de la empresa.

ferndum lanza un resultado contun dente: 772 votos a favor, 45 en con tra, 30 en blanco y 6 nulos.

21 DE AGOSTO 1995 -La direccin de la firma textil Ferrys entrega al comit de empresa el listado con los 139 trabajadores afectados por la baja forzosa, tal y co mo se recoge en el acuerdo ratificado el 18 de agosto. Los criterios para se leccionar a los afectados sern la ba ja eficiencia demostrada, el absentis mo importante y el alto coste laboral. -El listado de los 139 trabajadores que se vern afectados por la baja forzosa que la empresa Ferrys entre g al Comit incluye a cargos medios de la empresa, "y algunos coinciden con los que ms cobran", segn el presidente del Comit de empresa, Vicente Garca. La mayora de los nombres de la lista corresponden , se gn el representante sindical a pues tos de mano de obra indirecta, que son cargos que apoyan a la lnea de produccin y que tiene una funcin complementaria. La lista de las bajas forzosas apenas incluye trabajadores de las seccciones de produccin.
1DE SEPTIEMBRE 1995 -Entra en vigor el acuerdo alcan zado entre la empresa y el comit con la mediacin de la Consellera de Trabajo: 139 trabajadores de Ferrys quedan afectados por los despidos. Despus de ocho largos meses de negociaciones y movilizaciones des de que Ferrys presentara en enero la suspensin de pagos, empresa y sin dicatos han pactado el despido de 335 personas y un plan de contencin sa larial vigente hasta finales del 1998. Ante esta situacin la Consellera de Trabajo destinar 975 millones de pesetas al Plan Integral de Creacin de Empleo en la comarca de La Cos tera, PIMFECO. al que podrn aco gerse los trabajadores de Fenys. El plan tiene por objetivo subsa nar las deficiencias del tejido produc tivo de la comarca y estar orientado en una primera fase a los trabajadores de Ferry s. El PINFECO. que se apli car a partir de septiembre, supone. entre otras medidas, la creacin en Canals de la primera oficina del Ser vicio Valenciano de Empleo.

8 DE AGOSTO 1995 -La direccin del grupo textil Ferrys y los trabajadores llegan a un preacuerdo sobre sus condiciones la borales que permitir a la empresa ahorrar 1.250 millones de pesetas. Los trabajadores aceptan el recorte salarial y el aumento de la jornada para reducir los despidos.
9 DE AGOSTO 1995 -El Comit de empresa y la direc cin de Ferrys piden a la Administra cin la ampliacin en una semana del plazo para la firma del expediente de regulacin de empleo del grupo tex til de Canals. 10 DE AGOSTO 1995 -Los empleados de Ferrys piden a la GENERALITAT VALENCIANA que avale delante de las entitades fi nancieras la concesin de un crdito de 200 millones de pesetas dirigidas a los empleados afectados por la regu lacin de empleo.

17 DE AGOSTO 1995 -La ayuda econmica de la Admi nistracin gestionada por el director general de Trabajo, Jos Luis Colve, es decisiva para la resolucin del conflicto en Ferrys. La decisin de la Generalitat de colaborar con 250 mi llones de pesetes para financiar los adelantos de las indemnizaciones de los 355 trabajadores afectados por el expediente de ocupacin, facilita el acuerdo de los representantes de Ferrys con el comit de la empresa y los sindicatos implicados en las ne gociaciones.
18 DE AGOSTO 1995 -Los trabajadores de Ferrys deci den por medio de un referndum el acuerdo con el plan de viabilidad. En la asamblea informativa celebrada, los sindicatos y el Comit piden a los trabajadores el s en el referndum. -Finalmente los trabajadores de Ferrys ratifican el preacuerdo. El re

6>

_
APUNTS DEMOGRAFICS DE CANALS

A) EVOLUCIO DE NAIXEMENTS I DEFUNCIONS EN ELS LTIMS 20 ANYS (1975-1994)

NAIXEMENTS NAIXEMENTS A. DEFUNCIONS

DEFUNCIONS A.

NAIXIMENTS

MORTALITAT
La mortalitat tamb ha tingut un descens impor
tant: en l'any 75 van morir 88 persones il'any passat 67. Per tant, en l'any 94 ens van deixar 21 canalins

El nombre de naixements ha baixat de 172 a 123. Per tant, a la nostra poblado l'any passat van nixer 45 xiquets ixiquetes menys que fa 20 anys. En els anys 89-90 la nostra poblado va tindre en el primer any un nombre de naixements igual al de defuncions. En este any, la nostra poblado encara va po der fer la renovado generacional necessria per a substituir les generacions que van desapareguent, pero al any segent per primera inica vegada en estes dos decades, el nombre de defuncions va superar al de nai xements, no produint-se la renovado generacional. Les dos caigudes brusques de la natalitat a Canals en els anys 85 i 89 son coincidents amb dos crisis econmiques. Podriem esperar, donades les circumstncies actuals, que en aquest any 95 o en el any vinent es produeixca un altre descens brusc de la nata

litat. En l'acumulat d' aquestos 20 anys s'ha produit un descens d'un 15%, s a dir, si fa 20 anys naixien 100 xiquets ixiquetes, actualment ho fan aproximadament 85.

menys que a l'any 75. El que ms destaca d' aquesta grfica s el fet que presenta una certa regularitat en el seu descens, regularitat que tan sois es veu trencada pel comportament deis anys 83, 88 i92, anys que si ens fixem en la corba de naixements es veu contestat per un creixement de la natalitat en els mateixos anys o els inmediatament segents. Entre altres raons, aquest descens de la mortalitat es pot fonamentar en dues principals: La primera iprincipal s la de la millora de la qualitat de vida, ago es veu reflexat en una elevado significativa de l'esperanca de vida. La segona s que en estes dades s quan comencen a arribar ais 50-60 anys les generacions que van nixer durant la Guerra Civil o en els anys inmediata ment posteriors de la postguerra. S'ha de tindre en compte que en els anys de la guerra la natalitat va ser baixa ien els anys de la postguerra la mortalitat infan til va ser prou alta. La corba de mortalitat s'ha estabilitzat des de fa 10 anys, mantenint-se al voltant d'una mitja de 65 per sones com es pot observar en l'acumulat.

B
B) EVOLUCI DEL MATRIMONI A CANALS (1975-1994)

CIVILS
CANONICS

El ms destacable s el fet que el nombre de matrimonis s'ha reduit en aquestos 20 anys en ms d'un 50% S'ha passat de celebrar 97 matrimonis en l'any 75 a 46 en l'any 94. S' observa que en un principi tots els matrimonis eren religiosos iveiem com els matrimonis civils van algant-se des de zero fins que s'estabilitza en uns 6 6 7 matrimonis anuals dels anys 85, 86, 87. La corba que s'alga fins arribar al mxim de 16 matrimonis en l'any 90 s molt possible que siga producte de 1'aplicado de la llei del divorc de 1981, fins que es va normalitzar la situado d'un determinat nom bre de parelles.

En l'any 90, els matrimonis civils tenen un aug ment que coincideix amb un descens dels matrimonis celebrats per l'esglsia, a partir d'ac torna a tindre variacions que provoquen que en l'any 1993, tan sols es

produeixca un matrimoni civil. Caldria destacar la gran caiguda que es produeix en els matrimonis religiosos, de 97 a l'any 75 passen a celebrar-se 39 a l'any 94. Aqestes oscilacions en el nombre de matrimo nis, tenen tamb el seu reflex en el descens de la natalitat dels anys 90, com podem constatar en la grfica de la natalitat de la pgina 6.

Ajuntament
de

Canals
Vicente Felipe Cuenca
Alcalde de Canals
Se complace en invitarle al acto

de inauguracin de la

Exposicin de Fotografa del

Concurso

"Firade Setembre"
que tendr lugar elprximo da 14 de septiembre, a las 9'15 de 1a noche. en la Sala de Exposiciones de la Casa de la Cultura de Canals.
En el mismo acto, se har entrega de los premios

de dicho certamen.
Canals, septiembre de 1995.

PROGRAMACIO FIRA DE SETEMBRE 1995

DIJOUS, 14 DE SETEMBRE
A les 21'00 hores.

Inaugurado de la Fira '95. Lloc: Plaga Pont del Riu.

Fira 1971. Festeres a la plaa de Bous.

A les 21'15 hores.

Inaugurado exposici de fotografa. XIII Concurs Comarcal de Fotografa. Lloc: Casa de la Cultura.

A les 23 '00 hores. XIX Festival de Bandes de Msica.

Uni Musical "Virgen de Gracia" de Chella. Uni Musical Santa Cecilia de Canals.
Organitza: Uni Musical Santa Cecilia.

Lloc: Plaga del Calvari.

Fira 1984. Vaquetes soltes a la plaa del Mercat.

A les 23'00 hores.

Nit de Rock.
"CHOO CHOO MAMMA".

"EL NORTE".

"TOREROS MUERTOS". Lloc: Placa Pont del Riu.

A les 02'30 hores.

Vaques Soltes. Lloc: C. P. Calixte m.

CANALS ES LA EUA CASA

Fira 1984. Festival de Bandes. Actuario de l'Associaci Musical Canalense al pati del Col.legi Calixte IH.

PROGRAMACI FIRA DE SETEMBRE 1995

DIVENDRES, 15 DE SETEMBRE
A les 11'00 hores.
Pare d'Atraccions. Espectacle mat ivesprada. Lloc: Placa Pont del Riu.
Fira 1988. Atraccions Fira a la plaga Pont del Riu.

De les 11*00 a les 14'00 hores. De les 18'00 a les 20'00 hores. Tren de viatge. Lloc: A tota la poblaci.

A les 14'00 hores.

Masclet. Pirotecnia Turs, de Turs. Lloc: Pare Jaume I.

A les 17'00 hores.

Vaques soltes. Lloc: C. P. Calixte HI.

A les 23 '00 hores.

Nit de msica idana. Lloc: Placa Pont del Riu.

Fira 1994. Muntatge de la masclet a la avinguda Jaume I.

A les 24'00 hores.

Disco-mbil ikaraoke. Lloc: Pati C. P. Calixte IH.

A les 03'00 hores.

Bou embolat. Lloc: C. P. Calixte III.

CANALS ES IA EUA CASA

Fira 1987. Solta de vaquetes en el dia de les paelles al carrer Llus Vives.

_ _ _
;

PROGRAMACI FIRA DE SETEMBRE 1995

DISSABTE, 16 DE SETEMBRE
A les 11'00 hores.

Exhibido de Trial Indoor. Lloc: Plaga Pont del Riu.

De les 11'00 a les 14'00 hores. De les 18'00 a les 20'00 hores. Tren de viatge. Lloc: A tota la poblaci.

Fira 1984. Concurs de paelles a la xop Gorg de l'Omet.

A les 12'00 hores.

Mostra de Paelles. Lloc: Gorg de l'Omet.

A les 18'00 hores.

Vaques soltes. Lloc: C. P. Calixte HI.

A les 23'30 hores.
Ball de distresses. Orquestra "CARTHAGOS". Lloc: Plaga Pont del Riu.

A les 03'00 hores.

Bou embolat. Lloc: C. P Calixte III.

Fira 1984. Concurs de paelles a la xop Gorg de l'Omet.

DIUMENGE, 18 DE SETEMBRE
De les 11'00 a les 14'00 hores. De les 17'00 a les 19'00 hores.

Circuit de Minimotos. Lloc: Avda. Jaume I.

A les 17'00 hores.

Vaques soltes. Lloc: C. P. Calixte ID.

A les 20'00 hores.
Mostra de Danses. Grup de Danses "La Senyera" de Valencia. Grup de Danses "Pensat iFet" de Canals. Lloc: Placa Pont del Riu.
A les 22'30 hores.
Fira 1994. Entrega de premis del concurs deDisfresses a la plaa Pont del Riu.

Castell de Focs d'artifici. Pirotecnia Turs, de Turs. Lloc: Pare Jaume I.

CAMPIONAT DE VOLEIBOL Organitza: Club Voleibol de Canals. 9 i10 de setembre, al Pavell.

ACTIVITATS DE KARATE Organitza: Club Esportiu Karate-Do. 7 d'octubre, al Pavell.

CAMPIONAT DE NATACI Organitza: Club de Nataci de La Costera. 10 de setembre, a les 10'00 hores al Poliesportiu Municipal.
CARRERA A PEU Organitza: Club d'Atletisme de Canals. 10 de setembre, a les 9'00 hores.

COMPETICI TRIANGULAR DE BAL A MA

Organitza: Club de Bal a M de Canals. 23 i24 de setembre, al Pavell.

CAMPIONAT DE PILOTA A M Organitza: Club de Pilota a M de Canals. 26 i30 d'agost, 2 i9 de setembre, al Poliesportiu Municipal.

TIR DE COLOM 9 de setembre. Eixida des de La Plana (L'Alcudia de Crespins) a les 15'30 hores.

"CACERA DEL ZORRO"

9 de setembre. Eixida des del bar "La Rubia" a les 24'00 hores.

CONCURS D'ESCACS 17 de setembre, a les 10'00 hores en la Lloca.

CARRERA CICLISTA D'ESCOLES Organitza: Club Ciclista "El Piny". 9 de setembre, a les 17:30 hores.

COMPETICI DE PESCA
Organitza: Club de Pesca de Canals. 9 i10 de setembre, a les 7'00 hores en el pon de Gandia iamb les modalitats de majors iinfantils.

CARRERA CICLOTURISTA Organitza: Penya Ciclista "La Forca". 30 de setembre, a les 17:00 hores

COMPETICI DE FRONTEMS
Organitza: Club de Frontenis. 8 i9 de setembre. al Pobesportiu Municipal.

VII EDICIO DELS TALLERS D'ESTIU

Els TALLERS D'ESTIU d'aquest any han estat organitzats pel Centre d'Informaci Jovenil i s'han desenvolupat durant els dies 3 i 14 de juliol al col.legi Jos Molla. Els tallers impartits han estat molt variats, des de pintura, defensa personal icuina infantil, fins a diver sos esports, dansa valenciana iballs. La majoria deis tallers han estat preparats per a xiquets d' entre 6 i9 anys, com el de pintura mural o el de defensa personal, encara que per a altres era necessari que els joves tingueren ms de 14 anys, com ha es tat el cas del taller de bsquet. Els TALLERS '95 han comptat amb l'assitncia de 278 xiquets que han realitzat en total unes 369 activitats.

Amb l'acte de cloenda el dia 14 de juliol iamb l'assistncia deis pares deis xiquets, es van donar per finalitzats aquestos tallers d'estiu per a un proper any.

CAMPAMENT JOVENIL
Dins de les activitats realitzades aquest estiu, l'entitat prestadora de serveis a la juventut de Canals, Quart Creixent, ha organitzat un centre de vacances a la residencia jovenil Santsim Crist de Benicarl. En aquest campament d'estiu desenvolupat al llarg els dies 1 i 15 d'agost es va potenciar la capacitat d'autodescobriment, la relaci en altres persones i l'harmonia amb la natura, aix com la comunicaci, la coo perario ila solidaritat. Per a Vicent Aparici, l'educador social de l'Ajuntament, amb aquesta iniciativa es tracta de possibilitar les vivncies intensives iassolir experincies de tota classe, des d'afectives fins a l'aprenentatge.

tiUU

A L'ESTIU

CAMPANYA VANCANCES PER LA PAU

La CAMPANYA VACANCES PER LA PAU ha perms que setze xiquets saharauis visitaren el nostre pobl iconegueren els nostres costums, vivint en acollida familiar a diverses cases de la localitat. Durant 15 dies els xiquets saharauis s'han integrat totalment amb la vida dels seus companys i fins i tot han fet amies. A ms, els xiquets varen participar activament ais tallers d'estiu. Desprs, diverses activitats els han mants en continu contacte amb la nostra cul tura realitzant vistites a empreses iexcursions cultu ris, a les ciutats del nostre voltant. Per a les setze families que els han acollit durant aquestos dies tamb ha suposat una gran experiencia no sols per mostrar-los la nostra forma de vida, sino perqu a la vegada ha constituit un intercanvi tamb de la cultura del pobl saharaui. patidor de continus conflictes blics amb el Marroc. La gent que no va podo- o voler participar activament en aquest programa va poder colJaborar. a ms. mitjan9ant un compte corrent obert a la Caixa de Pen sions amb la finalitat d'ajudar econmicament al pro grama. A ms. amb l"objectiu de recaptar diners, es va ce lebrar un macroconcert. dins del programa VACAN CES PER LA PAU. El concert va tindre el supon de-

sinteressat de molta gent de Canals, sent l'oganitzaci a crrec de Lloca Jove iQuart Creixent. aix com la col.laboraci de diverses entitats socials icomerciis del pobl. L'acte va ser tot un xit ja que va comptar amb les actuacions de grups isolistes de Canals, a ms de la magnfica veu del tenor Ignacio Giner. El dijous 3 d'agost els saharauis van abandonar la poblaci, desprs de quinze dies de pau. A les 10 de la nit eixia des de l'aeroport internacional de l'Altet (Alacant) l'avi que els conduiria de nou al seu pas de procedencia, el Sahara.

RUTA DE LA PLATA
La penya Cicloturista "Amies del Camf formada per un grup de xics de Canals -Cristian Ballester, Leo Ferrer, Ricardo Carbonell, Alejandro Aparicio, Euge nio Fernndez i Ricardo Requena- ha realitzat aquest any la "Ruta de la Plata", un trajecte que ha comprs des de Sevilla fins Gijn. A ms, enguany han rebut el recolzament econo mic per aquesta activitat de part d'algunes cases co merciis, aix com de 1'Ajuntament de Canals. La penya "Amies del cam" es va formar amb l'objectiu de fer turisme barat iecolgic, per aix promoure l's de la bicicleta ieixir de la rutina de l'estiu. En 1993 van realitzar el "Camino de Santiago" per la ruta francesa, il'any passat aconseguiren en deu dies arribar a Canals partint des de la frontera francesa de Somport. Els joves esportistes aprofiten el seu recorregut per 1'interior de la Pennsula per a fer promoci turstica de Canals mitjancant l'entrega ais mitjans de comuni cado de guies turstiques de la nostra poblaci.

14

A L'ESTIU

CANALS ESPORTIU
El 9 de juliol es celebra a Canals per primera vega da la visita dels participants en una de les etapes del campionat territorial de trial de la Comunitat Valen ciana. L'etapa comenta a les nou del mat al Poliesportiu Municipal, on tots els corredors es van donar cita per a participar en aquesta etapa, una etapa que va transcrrer per Aiacor, Anahuir iel port de 1'Ollera. Per una altra part, el Club de Tenis de Canals va disputar a les pistes del Club de Tenis les finals del X Campionat Provincial de Front Valencia per parelles. Les partides enfrontaren els equips d'Alaqus contra l'Albal "B" en segona categora, el guanyador de la qual va ser l'Alaqus. Mentre que en la primera cate gora els equips de Borbot iCanals van jugar per aconseguir el mxim guard. El campi va ser 1'equip canal format pels segents jugadors: Jos Antonio Chorques, Antonio Barber, Jos Garca Carb iFe derico Ibez. Les finals de front a m comentaren a les 8 de la vesprada ivan estar organitzades per la Federaci de Pilota Valenciana amb el patrocini de la Diputaci de Valencia iel Consell Local d'Esports de l'Ajuntament de Canals, aix com de diverses empreses. Per a finalitzar aquest resum de les activitats esportives dutes a terme durant l'estiu, cal mencionar les 24 hores de futbet de Canals. Aquesta competici es va disputar al Pavell Municipal Ricardo Tormo i va comptar amb la participaci de setze equips. El primer classificat va ser l'equip INSPER iel segon guanya dor fou el grup CRISIS.

"CACERIA DEL ZORRO"

Dins del marc deis actes de la fira, aquest any es realitza per primera vega da la "Cacera del Zorro", en un intent dnar entrada en les festes a una
de les aficions a la qual han donat sobrades mostres d'inters un ampli sector social de la Vila de Canals. La "Cacera del Zorro" esta organitzada per l'Ajunta ment de Canals amb la col.laboraci de la Diputaci Provincial de Valencia itindr un radi de 20 quilmetres; el centre del qual sera la nostra localitat, comprenent per tant, la comarca de la Costera iles comarques del voltant. Es tracta d'un tipus de competici que ja t un alt nombre de seguidors entre els Rdio-aficionats d' al tres localitats, per la qual cosa s'espera una amplia participaci tant pels aficionats de Canals com d' al tres poblacions, podent participar tot aquell que posseeixca una emissora de radio iun vehicle. La "Cacera del Zorro" consisteix en la localitzaci per part dels participants d'un vehicle. En el vehicle es troba la radio baliza que emiteix la senyal que serveix per a guiar ais participants en la cacera. La bsqueda es realitza dins del radi de quilmetres establerts en les normes de la prova. Els partici pants mitjangant la recepci de la senyal han d'anar apropant-se el ms rapidament possible al lloc on es troba amagai el guanyant la prova aquell que el descrobreix amb ms rapidesa.

MIQUEL GARRIDO,
CAMPI PRE-VETERANS
D'ATLETISME
El canalense Miguel Garrido Teserres s'ha proclamat nou campi d'Espanya d'atletisme en la categora de pre-veterans.

CLUB D'ESCACS "ELS VOLTORS"

El club d'escacs Els Voltors de Canals-Alcdia de Crespins torna a celebrar aquest any iper segona ve gada el Torneig d'escacs per equips, Trofeu fira de Setembre de Canals 1995. Este torneig contar amb la participaci de dos equips de la nostra localitat inte gris per membres del club iaficionats del pobl que vulguen jugar ivinguen a la cita. A ms dels grups lo cals, jugaran quatre equips d'altres poblacions, com ara Xtiva, Beingnim o Enguera. La competici es dura a terme el dia 17 de setembre a les 10 del mat en l'esplanada al peu de la Lloca i al finalitzar s'entregraran els trofeus ais equips guanyadors. El club d'escacs ELS VOLTORS espera l'assitncia de tots els aficionats ais escacs del pobl, aix com de la gent que vulga anar a veure cm es practica un esport tan antic ibonic .

Garrido, del Caixa Ontinyent, va participar a la darrera edici d'aquest campionat d'atletisme per a preveterans celebrada en Hosa, imposant-se ais altres atletes en la modalitat de 10.000 metres llisos. Canals reb de nou un ttol en la categora de preveterans, cosa a la qual ja ens estem acostumant desprs que en darreres edicions d'aquest mateix esdeveniment 1' atleta Ximo Llaudes es proclama tamb cam pi d'Espanya en altra modalitat. Miguel Garrido participa normalment en la tempo rada amb diverses curses populars ipertany a un club de primera divisi, la qual cosa li permet pendre part en proves d'lit per a la categora de preveterans.

CANALS CULTURAL

Asociacin Musical Canalense

Iniciamos el ao con la reali zacin de un concierto de nuestra Banda y del Coro de Voces Blan cas de nuestra Escuela de Msica "Joaqun Sells", con motivo de las fiestas de Navidad y Ao Nuevo, concierto que se realiz en la Iglesia Parroquial de San Antonio Abad el da 1 de enero. En las fiestas patronales, y si guiendo el encargo de nuestro Excmo. Ayuntamiento, organi zamos el XIV Festival de Ban das de Msica "Festes Patronals '95", el da 15 de enero en Pabe lln Ricardo Tormo. En este fes tival participaron las bandas de Ontinyent ide 1' Ollera. El da 12 de marzo, con moti vo de la entrega por parte del President de la Generalitat Va lenciana de la Alta Distinci a la Federaci de Sociedades Musi cales de la Comunidad Valencia na, se realiz un concierto en el Saln Patronato, junto con la Unin Musical Santa Cecilia de Canals. Esa misma tarde nos desplazamos a L' Ollera para participar en el Concierto Home naje a D. Liberto Benet. Ya en el mes de abril, tuvo lu gar en los locales de nuestra so ciedad un concierto de percusin ofrecido por el grupo RASGOS. Adems, los das 3 y 4 de mayo el grupo de saxofones de la Es cuela, dirigidos por el profesor Juan Antonio Ramrez, se des

El Magatzem Fotografe

plazaron a Puertollano (Ciudad Real), para participar en el IIEn cuentro de Saxofones. Por otra parte, el da 13 de mayo, el grupo de metales de la Asociacin Mu sical Canalense realiz un con cierto, donde nos ofrecieron una amplia muestra de la msica en el cine, iniciando con este acto las celebraciones del Centenario del Cine. El 3 de junio, en nuestro Lo cal Social se realiz el Concierto Extraordinario, con motivo del relevo en la direccin artstica de nuestra Sociedad en la que D. Juan Ramn Beltrn Tormo dio relevo al nuevo director D. Car los Revert Esp. Finalmente, el BA 30 de junio se efecta la I RRUMBADA MUSICAL, con la actuacin de los alumnos de la escuela de educandos "Joaqun
Sells". Entre las actividades ms im portantes realizadas durante el mes de julio, destacamos el con cierto de piano del da 1, la audi cin del grupo de clarinetes "SCHALMEY-S" y el concierto del RETROBEM LA NOSTRA MSICA en la Torre deis Borja de la Torreta. Por ltimo, la Asociacin Musical Canalense, el da 20 de agosto, viaj a Amposta (Tarra gona) invitada por la LIRA AMPOSTINA para realizar un con cierto en esta ciudad.

ai}rxx

0t
Assocuci Fotocrfica CmauuirAna* vos

LRETRAT .41CARRERA
L'Associaci Fotogrfica Canalina d' Aficionats ja ha tret al carrer el seu primer nmero de la revista EL MAGATZEM FOTOGRFIC, darrere d'haver vist la llum la pri mera prova d'aquest magatzem el passat mes juny. El Magatzem Fotografe s to tal ment gratuit iest dirigit per Jo s Emilio Sancho. En la redacci de la revista aparixen els noms de Jos Mara Sarrio, Mario Rabasco i Andrs Carull, que treballen per a la confecci de la revista amb la col.laborado de Ramn Valls iJo s Calatayud. A banda de la publicaci del magatzem, AFCA va preparar una exposici a la Casa de la Cultura amb el nom de RETRAT FOTO GRFIC.

WT

La Sala A d'arts va obrir una exposici d'olis de MELES" PERONA, les obres del qual es van poder contemplar fins el 30 de juliol. Per una altra part, la Sala A d'arts ha creat un club al qual es pot adherir tota la gent que estiga interessada.

CANALS CULTURAL

La Torre de Canals. Baronia dels Borja

L'Ajuntament de Canals, en col.laborado amb l'lnstitut Tunstic Valencia de la Conselleria de Cultura, ha editat una guia amb informaci turstica sobre un dels barris de Canals ms caracterstics iemblemtics com s el barri de la Torreta. Aquesta guia que rep el nom de "LA TORRE DE CANALS, BA RONIA DELS BORJA", est edi tada a tot color iexclusivament en valencia, encara que s' estudiar la possibilitat d'editar-la tamb en altres llenges. El format de la guia s un trptic iel seu disseny grfic ha estat realitzat per DUET CREATIUS. El text ha estat redactat per 1'historiador, Josep Lluis Cebrian i

BARONIA DELS BORJA

Molina, sent les fotografes de Jo s Emilio Sancho, que a ms ha tingut la col.laboraci de Mario Rabasco. El principal objectiu de la pu blicado d' aquesta guia s la de promoure tursticament la pobla do de Canals. Mitjanant aquesta iniciativa es pretn potenciar ex terna iinternament aquest barri de la Torreta, mostrant tots aquells aspectes ms destacats del monu
ment.

COMUNITAT VALENCIANA

El fullet, a ms, recull la marca turstica "MEDITERRNIA, COMUNITAT VALENCIANA", ies facilitar gratu'itament a totes le persones interessades, en la Casa de la Cultura ien el propi Ajuntament de Canals.

La Casa de la Cultura
La Casa de la Cultura de Canals t previst per al
mes de setembre la inaugurado de l'Exposici de Fo

Grup de Danses "Pensat i Fet"

El grup de danses PENSAT I FET de Canals compleix este any els seus 20 anys d'existencia. Per a commemorar aquest vint aniversari el grup de danses va celebrarar una serie d' actes, entre els quals destaquem el sopar que es realitz al Poliesportiu Rodrigo Sancho el dia 22 de juliol. Per una altra banda, els actes commemoratius continuaren el diumenge 23 de juliol amb una missa ila bendici del nou bander que va estar regalat per Adelina Arnau. Els actes per a la cele brado del seu aniversari van acabar amb una dans popular a l'Avinguda Vicent Ferri.

tografa "FIRA DE SETEMBRE". L'exposici de les fotrafies premiades ide le participants es podr visitar des del dia 14 fins el 19 de setembre a la Casa de la Cultura. Per una altra part, l'rea de serveis Socio-culturals de l'Ajuntament de Canals avanca en aquest BIM alguns dels actes programats per al mes d'octubre. Entre les diverses activitats destaquem la commemoraci deis "100 ANYS DE CINEMA", per la qual cosa es projectaran quatre pelcules importants de la historia del cinema, s'exposaran cartells de pelcules i a ms, es realitzaran dos concerts on s' interpretaran bandes sonores de diferents films. Per al "9 D'OCTUBRE", el dia de la Comunitat Valenciana, estn previstos dos concerts iuna exposici d' alfarera tradicional de Canals. Per ltim, dins de les activitats culturis per al mes d'octubre es realitzar la presentaci del llibre "UN DEU DIGNE DE L'HOME", de Josep Vidal Talens, antic Vicari de la vila de Canals.

Escoles Municipals
Les Escoles Municipal de Manualitats, Tall i Confecci, Pintura, Dibuix i Cuina comencen els seus cursos a partir del 2 d'octubre. Qui vul1 ga matricular-se o demanar informaci pot aproa la Casa de la Cultura de 8 a 14 hones,

>ar-se

CANALS CULTURAL

Llegir en valencia
El nombre de persones que saben llegir iescriure el Valencia ha augmentat a la nostra poblado, segons un estudi presentat recentment a Xtiva. De 1'estudi es desprn que Canals ha incrementat el seu nivell de coneixements de valencia. En un periode de tan sols quatre anys, des de 1986 fins al 1991, a la vila hi ha hagut un augment de 3. 149 persones que sa ben llegir iescriure correctament la nostra llengua. Aquest treball d'investigaci ha estat realitzat per VICENT FERRAN GARCIA, professor de Valencia de la Facultat de periodisme de Valencia, amb seu al CEU SAN PABLO. No obstant aixo, aquest estudi demostra que encara hi han factors que obstaculitzen aquest bon funcionament de l's del valencia, com l'empobriment linguis tic, iels prejudicis linguistics desfavorables per al bon desenvolupament de la llengua propia. Per una altra part, 1' Ajuntament de Canals va editar
el passat mes d' abril el llibre EL VALENCIA COL.LOQUIAL A LA VILA DE CANALS fruit del treball de PELEGR SANCHO CREMADES, profes sor del departament de teoria dels llenguatges a la Universitat de Valencia i que va estar guardonat amb la beca d'investigaci Sivera Font 1994. En aquest llibre 1' autor arreplega tota una serie de expressions, paraules itermes d'utilitzaci quotidiana a Canals iels presenta com un ric conjunt linguistic, com diu 1' autor en la seua presentado "aquest llibre vol donar a conixer les caracterstiques de la nostra parla colloquial, el registre ms espontani ims genu d'una llengua, que sens dubte tots sentim com a pro pia". Tant l'esmentat estudi com aquest llibre son una mostra de 1' inters real per la llengua com a part fonamental de la cultura d'un pobl.

"Mujeres en ruta" a Canals

Canals va contar el passat mes de juny amb el bus de MUJERES EN RUTA. Aquesta iniciativa de la FEDERACI DE DONES PROGRESISTES va oferir la possibilitat que tota aquella dona tinguera informaci, consell iassessorament en temes referents a les dones. El bus es va ubicar a la Plaga del Pont del Riu iva estar visitat per
nombrases dones en busca d'informaci. A ms d' aquest servei, MUJER EN RUTA va oferir dos tallers a la Casa de la Cultura, un al voltant de

Foment de l'artesania tradicional

Entre les diverses personalitats que durant aquests mesos varen visitar Canals, va estar la de Vctor Garca Florez, cap de l'rea d'artesania de la Conselleria d'Industria de la Generalitat Valenciana. Vctor Garc es va entrevistar amb l'alcalde, Vicente Felipe Cuenca, i amb Vicent Abad. Agent de Desenvolupament Local del nostre pobl. D" aquesta reuni varen eixir satisfets tos els participants ja que el foment de l'artesania tradicional de Canals ser una realitat d'ac uns mesos. El projecte de foment inclour un programa d'activitats on s' estudiar realitzar di versos cursos iprogrames dirigits ais joves de Canals al voltant de l'artesa nia. Aquestos cursos comentaran en octubre i comptaran amb la total subvenci de la Conselleria d'Industria. Per una altra part, el cap d'artesania va prometre estudiar l'exposici en l'IVAM de Valncia, durant la fira d'artesania provincial, els diversos aparells artesans que es traben a la Casa de la Cultura.

l'ecologia domstica i l'altre que tract sobre 1'autoestima a les do

nes.

MUJER EN RUTA va deixar Canals per a continuar el seu recorregut per les diverses localitats
que ens envolten, amb la promesa

CANALS ES [A IEUA CASA

MANTIN-LA NETA

de tornar per a continuar la seua 11avor informativa.

CANALS I L'AIGUA

s enregistrat d'aigua
El passat 21 d'agost la producci d'aigua envia da a la xarxa de Canals va ser la ms baixa enregistrada a Canals des de fa molts anys, segons dades facilitades per OMNIUM IBRICO. Per una altra part, de l'estudi realitzat per l'esmentada empresa es desprn que l'aigua produida i enviada a la xarxa de la poblado descendeix considerablement des de l'any 1992, ja que des de novembre del 92 fins juliol d'aquest any el descens de

producci es contabilitza en ms de set-cents mil metres cbics. En l'any 1993 es va produir aproximadament un total d'un mili huitcents mil metres cbics d'aigua. mentres que al 1994, la xifra baix fins un mili tres-centes mil metres cbics. Pel que fa a 1995, la quantitat total d'aigua en viada a Canals continua baixant respecte de l'any anterior en ms de setanta mil metres cbics.

AGUA REGISTRADA ENVIADA A LA RED DE CANALS

AO 1992-1995
MILES

Aigua
- L'aigua enviada per la companyia Omnium Ibrica S.A. a la nostra poblaci ha estat 764.800 metres cbics menys que la produida en novembre de 1992. - S'ha produit una reducci prou drstica del consum de l'aigua, un b tan escs ique hui ms que mai cal guardar com un tresor. - Aquest estalvi ha vingut donat per un consum ms racional per part dels ciutadans, aix com un gran esforg des de els servicis municipals per a que es perda la minor quantitat del lquit durant el seu trasllat des de la font producto ra a les vivendes de la localitat. - s d'agrair l'esforg que suposa aquest estalvi, pero des de la comissi de l'aigua ibenestar social s'insisteix en que l'esfor9 continue per part dels ciutadans donada la llarga sequera que ens ataca. No dubten, que com en altres ocasions que la col.laboraci deis ciutadans ens ajudar a guardar un b tant escs i

necessari.

CANALS I L'AIGUA

Ahorro de agua

CONSEJOS
Guadalquivir, Sur, Segura y Jcar estn en el verano de 1995 entre el 10 y el 15% de su capacidad de embalse. Teniendo en cuenta que cada uno de nosotros consumimos en nuestras casas un media de 300 li tros de agua al da, si queremos seguir disfrutndola, debemos ser conscientes de este problema y
tratar de usarla correctamente y

EN EL CUARTO DE BAO

NINGU SAP EL QUE VAL L'AIGUA FINS QUE FALTA

1. Un bao gasta 15 veces ms

agua que una ducha. Dchate en la gar de baarte.

AEl Concejal de Agua y Bienes

tar Social, D. Antonio Colomer,

no contaminarla. Ahorrar agua es una necesidad y en nuestra mano est no mal gastarla. Para que el agua de cada da llegue a todos en cantidad su ficiente y con la calidad necesa ria.

recomienda a todos los vecinos de Canals la necesidad que hay de hacer el mejor uso posible del
agua.

En este sentido, nos ha remiti do para su publicacin el siguien te informe: El agua es absolutamente ne cesaria para la vida, sin ella el me dio ambiente en el que vivimos se deteriorara de forma irreversible. Desde 1991, estamos atrave sando la ms importante racha de sequa conocida en la Comunidad Valenciana, Andaluca, Extrema dura, Murcia y Castilla-La Man cha. Esta prolongada sequa ha pro vocado que, a pesar de las obras y actuaciones realizadas, las reser vas en las cuencas del Guadiana,

2. Si reemplazas el cabezal de la ducha por otro de bajo consumo re ducirs a la mitad el gasto del agua. 3. Puedes ahorrar hasta 15 litros si cuando te duchas no tardas ms de 5 minutos y mientras te enjabo nas cierras el grifo. 4. El inodoro es lo que ms agua consume de toda la casa. Puedes ahorrar mucha agua colocando una o dos botellas llenas en el interior de la cisterna. Si utilizas el inodoro como cenicero o papelera desperdi cias hasta 10 litros cada vez que ti ras de la cadena. 5. Puedes ahorrar unos 25 litros de agua si no la dejas correr mien tras te lavas los dientes o te afeitas y si te aseguras de cerrar bien los grifos despus de lavarte. 6. Un grifo abierto puede gastar ms de 12 litros por minuto. 7. Una cisterna que pierde agua puede estar desperdiciando ms de 100 litros al da.

EN LA COCINA
8. Poner el tapn y llenar de agua el fregadero al lavar los pla
D. Antonio Colomer, Concejal de Agua y Bienestar Social.

tos.

Nome

/-

uses como

Ahorrars

papelera.

9. Esperar a que la lavadora y el lavavajillas estn llenos para utili zarlos. 10. Que al utilizar la lavadon puedes prescindir del prelavado porque de esta forma ahorrars tai ta 8 litros de agua.

same slo

Dchate en
lugar de

est lleno. Ahorrars

agua

cuando

baarte. Ahorrars
mucha agua

Cirrame
despus de
utilizarme.
del todo

EN TODA LA CASA
11. No te olvides vigilar si tie nes fugas o prdidas de agaa pon

repararlas cuanto antes

A C T I V I TAT MUNICIPAL I LOCAL

Acord de I'Ajuntament amb els veins de la Zona d'Horts

El conflicte que enfrontava I'Ajuntament i els

veins de la Zona d'Horts ha aplegat a un acord definitiu en materia econmica iurbanstica. Per tant, el consistori canalense sufragar la totalitat del cost de la construcci d'un pare public en els terrenys que en un principi estaven destinis a 1' edifica do d'un centre d'ensenyanga iuna zona esportiva.

El pressupost per a la construcci d'aquest pare s de 53.868.204 pessetes, per la qual cosa es desestimen les impugnacions realitzades pels veins, que tindran que pagar la resta de la infraestructura pblica. Per una altra part, I'Ajuntament tamb ha desestimat l'al.legaci dels veins que denunciaven la falta de

ms de set mil metres de terrny que s'incloien en el projecte ique desprs de la medici no es disponien. El consistori no ha assumit les despeses de 77.160.000 pessetes, que suposava l'assumci del seu cost, perqu alteraven tot el programa d'actuaci urbanstica des de la seua base, assumpte que finalment ha estat acceptat pels propietaris. Encara queden alguns anys per a que este projecte quede finalitzat. ja que actualment hi han algunes fa milies residint sense cap upus d" infraestructura pbli ca. Aquest acord entre I'Ajuntament i els veins agili zar els tramits en beoefici dels veins i de tota la po blado.

Remodelaci de la pla$a Pont del Riu

La plaga del Pont del Riu comengar a remodelar-se definitivament el proper 18 de setembre. Aqestes obres sern financades en la seua totalitat per la Conselleria d'obres pbliques amb uns diners que ha oferit a la poblaci en com pensado per la construcci de la depuradora. El projecte ha estat impulsat en l'anterior legislatura, on es va deci

dir invertir aquesta ajuda en obres per a remodelar el centre de la localitat d'arcord amb la nova configuraci de l'avinguda Vicente Ferri. Aix, la Plaga ser dotada de ms potncia lumnica, ms llocs per aparcaments ila instal.laci de semfors a l'avinguda Blasco Ibez. A ms, segons Tactual alcalde, Vicente Felipe Cuenca, aquesta re modelaci va a aprofitar-se per a

canviar

l'itinerari de la squia DEL PLA que ara travessa la Lloca. La nova configuraci del Centre de Canals comptar tamb amb una font ornamental que ser un monu ment al riu de Sants. Les obres hauran d' estar acabades abans de final d'any i durant aquest temps idegut a elles el tran sit rodat per la zona quedar susps.

A C T I V I T AT MUNICIPAL I LOCAL

Proves Nuclears
PROPOSTA ECOLGICA
L'Ajuntament de Canals re
colza el desarmament nuclear
amb cartes dirigides a Jacques
Chirac ia l'embaixador fran

Recreaci del Consell Economic i Social

La formado del Consell Economic iSocial durant l'any 1993 en Cavils suposa un frum de reuni idebat dels esdeveniments economics isocial que afecten de forma important a la situado socio-econmica de la nostra localitat. El Consell Economic i Social (CES) est representat pels organismes i associacions ms representatives en els aspectes economics de Canals, en e~ qual estn representis tres sindicis ms importants en Canals: Uni Gene ral de Treballadors, Comissions Obreres ila C.T.I.-A.I.T.; les empreses ms importants del sector textil i pl INPELSA, FERRYS, RODRIGO SAN CHO i TENERIAS ARGENT , i l'associaci de comerciants. A ms, el consell est integrat per diversos representants de la for9a poltica que forma part de la corporaci municipal: la regidora de Promoci Socio-Econmica. Carmen Ferrer actual presidenta del CES ; el secretari, Vicente Abad de 1'Agencia de Desenvolupament Local iAntonio Moll, com a vicepresident del Consell. Una de les tasques del Consell Economic iSocial de Canals ser el con tribuir al desenvolupament del Programa de Garanta Social, fonamental per a la representaci de les principals empreses del sector textil, que podran fa cilitar que els programes de prctiques iassessorament puguen dur-se a ter
me.

cs en Madrid. Aquesta ha sigut una proposta del grup eco

logista Greenpeace per evitar

desastres ecologies, concretament referits a la reactivaci de

les proves nuclears a Franca.

El consistori ha posat a dis-

posici de tots els veins dues

cartes ja escrites rebutjant es tos actes nuclearss i que des-

prs de firmades es poden remitre a les esmentades autoritats.

AGRICULTURA: La mosca del Mediterrani

La Regidora d' Agricultura de l'Ajuntament de Canals va posar a disposici d'aquells agricultors que en el seu moment ho demanaren el plagicida per a combatre la MOS CA DEL MEDITERRANI EN CTRICS. Els agricultors es van apropar a la cooperativa agrcola per a arreplegar de forma gratuita aquestos productes. En aquest sentit, la Generalitat Valenciana, a travs de la seua conselleria, va fer pblica una serie de consells per tal de millorar l'eficcia en el tractament contra la mosca de les fruites ique resumim a conti
nuado:

Del text de les cartes es despren que "la reactivaci de les

-Cal protegir totes les varietats durant el periode de maduraci, vi gilar i protegir les plantacions de fruites ictrics, aix com observar els canvis de color per iniciar els
tractaments.

proves suposen un gran dany

ecolgic iuna falta de compromis amb el desarmament i la

no proliferaci nuclear, a ms

de provocar un serios dany a les converses que condueixen a la rpida conclusi d'un Tractat de Prohibido Total de les

-Tamb millora l'eficcia quan els agricultors s' agrupen i fan els tractaments col.lectius procurant evitar que s'estenga la plaga. -s important recollir idestruir la fruita caiguda i la procedent del rebuig, aix com el tractament deis abocadors de fruita cada 15 dies.

Proves Nuclears que estn duguent-se a terme en la Con

ferencia de Desarmament de

ESTALVIA-LA

Ginebra".

A C T I V I TAT MUNICIPAL I LOCAL

Descens de la desocupaci en Canals

El nombre de desocupis ha baixat en catorze de les denou poblacions que formen La Costera, en el segon trimestre de 1995. Noms tres localitats -Vallada, Cerda iLloc Nou- han vist crixer l'atur. Aqestes dades demostren que la nostra comarca ha conseguit mantenir la seua tendencia a la baixa en la disminuci de la desocupa ci. Les tres poblacions en les quals ha decrescut ms l'atur en
termes

relatius han sigut Valls

(-33'33%), la Granja de la Coste ra (-27'2%) iTorrella (-18'8%). Per la seua part, les dos ciutats que han aconseguit majors des cens en el nombre d'inscrits en l'INEM sn Xtiva (-130) i Ca nals (-65). Tanmateix, el percentatge no representa en ningn deis dos casos ms d'un 7% La comarca de La Costera ha sigut capag de crear 270 col.locacions netes entre el segon trimes

tre de 1994 iel del 95. Per sectors d'activitat, s'observa una dismi nuci en el nombre de desocupis del sector industrial, que en ter mes absoluts s'apropa a les doscentes persones. En canvi, en el sector de serveis s'ha incrementat en 28 les demandes d'ocupaci. I pel que fa al sector agrari, ganader ide construcci, el descens de la col.locaci ha sigut de 106 perso

nes.

* ,X

Nou pou d'aigua per a Canals

CANALS S LA IEUA CASA

L'empresa SERVISA obrir a Canals un tanatori a principis del prxim any. El tanatori es cons truir en l'Avinguda de les Corts Valencianes,nmero 17 itindr dos sales velatries perqu les families puguen velar els seus difunts.

La construcci del nou pou d'aigua per a Canals, que ;: menea en 1' abril de 1994, ha finalitzat a principis de gener d'aquest an\ El nou pou s'ha construit a l'altura de l'autovia. prop iel riu de Sants i s'espera que abastisca la vila en els prxims mesos. L'objectiu d' aquesta nova construcci fora e ia poblaci ha estat el d'asegurar que el pou no tingus cap filtraci d' jiges rons iel d'aconseguir que la pressi de l'aigua puge 15 metre- til- que Tactual pou, situat en el carrer Dipsit.

Tanatorio per a Canals

Tanmateix, l'empresa SERVISA veur dificultada aquesta intenci a causa d'alguns veins que s'oposen a aqestes instal.lacions, al.legant que a l'estar situat dins de la pobla do podria ocasionar molsties di verses ais veins i dificultats per a
lestacionament de vehicles ais seus voltants. A hores d'ara, ms de 500 signatures s'han arreplegat per tal de manifestar la seua postura davant 1" Ajuntament.

A C T I V I TV\T MUNICIPAL I LOCAL

para riesgo de Inundaciones

Las especiales caractersticas climticas y orogrficas de la Comunidad Valenciana hacen que en otoo se puedan producir fenmenos lluviosos de importancia. Infrmese sobre di cha posibilidad en las zonas a las que se despla-

ACDEMA: Protecci del Medi Ambient

Durant tot l'estiu l'Associaci Canalina pro Defensa del Medi Ambient (ACDEMA) est portant endavant un nou programa amb la fnalitat de protegir els nostres paratges naturals de les agres sions que sofreixen pel seu mal s. Aiximateix, aquest col.lectiu realitza les fun-

Ce"

Si una vez que ha comenzado a llover, el agua cae de manera persistente y torrencial, piense que el riesgo de inundacin existe. En cualquier caso si se encuentra en zonas donde es frecuente este tipo de precipitaciones inten
sas, debe tomar las siguientes precauciones:

Nunca cruce con su vehculo vados que salvan barrancos u otros tramos de carretera si estn inundados. La fuerza del agua puede arrastrarle. Ante fuertes lluvias circule con preferen cia por rutas principales y autopistas, moderan do la velocidad. Si tiene problemas de visibilidad a causa de la lluvia detngase en el arcn sealizando su situacin. No estacione ni acampe en cauces secos ni a la orilla de ros, para evitar ser sorprendido por una sbita crecida de agua o riada. Aljese de la base de las colinas para no verse alcanzado por el agua que discurre por las laderas y que a menudo arrastra barro y res tos de rboles y piedras. Localice los puntos ms altos de la zona donde se encuentra. Dirjase hacia ellos en caso de posible riada. Sintonice las emisoras de radio locales pa- g ra estar informado sobre la posibilidad de llu vias intensas o avenidas, estado de las carrete ras, y, en su caso, medidas de precaucin y consejos de actuacin. Recuerde que no dude en dirigirse al Ayun tamiento o a los diferentes servicios de urgen cia de la Administracin para cualquier infor macin que necesite.

cions de vigilancia davant possibles incendis que en l'poca estiuenca poden produir-se al nostre voltant. Aqestes activitats estn incloses dins d'un projecte presentat a la Conselleria de Medi Ambient. El president d' ACDEMA, Alejandro Aparicio, afirma que per a la realitzaci d' aquest projecte els membres voluntaris d' aquesta associaci es troben dividits en dos grups de treball per tal de facilitar l'eficincia d'aquestes llavors. A ms, aquest projecte ha rebut una ajuda econmica per part de la Conselleria, per la qual cosa ACDEMA s'ha provist d'un vehicle i d'un equip de transmissi per tal de poder realitzar el seu treball de defensa del medi ambient. ACDEMA s una associaci sense nim de lu cre. que funciona grcies a la voluntarietat deis seus membres ia les diverses subvencions locals i oficiis. Recordem que per a fer-se soci d' aquesta entitat sois s neeessari fer efectiva una quota d'inscripci a l'oficina de BANCAIXA de la nostra localitat.

LM CREM A LA FIRA

Canals Radio Emissora Municipal

Canals Radio, emissora muni cipal va complir el passat mes de maig un any d'emissions regulars. Un any de vida on aquesta emis sora ha donat una gran barreja de programes, sempre intentat portar a les seues cases la vida de la comunitat. Una emissora municipal feta per a que la gent del pobl es colte tota la vida quotidiana de Canals. Una radio feta per a que la gent puga expandir la seua creativitat iles seues inquietuds. Canals radio, sempre amb la presencia importantssima deis seus col.laboradors, ha celebrat recentment el seu primer aniversari. Un aniversari que s'ha caracteritzat per la gran participaci de tots el oents de Canals Radio i tamb, com no, de tots els que hui en dia formen la gran familia ra diofnica d' aquesta emissora mu

de programaci regular, on tots els responsables de programes que figuren o figuraven a la rei-

xeta de programacions d'esta casa ens van contar altres aspectes de la seua personalitat i que no coneixem a travs deis micros.

CREM

nicipal. Els actes van comenijar el 28 d'abril de 1995 amb una gran marat de 24 hores ininterrompudes

mt
1074FM
EMISSORA MUNICIPAL

Tamb al llarg de la primera setmana del mes de maig les activitats dutes a terme per la radio van cootmnar amb programacions csprriah la presencia d'una de e> .ea> > ramoses de la histo ria de la radiodifussi espanyola com f Juana Ginzo. CjIs Radio per a tancar tota serie d'actes commemoje! seu aniversari va celerrr a FAvinguda Vicent Ferri un espectacle musical on es va barrer insica deis anys cinquanta fin els noranta. Desprs de complir el seu prirr.er any. Canals Radio Emissora Municipal continua endavant amb an :bjectiu primordial iprincipal, coin s el de ser un servei public al servei del pobl.

L Ai CREM A LA FIRA

Enquesta sobre la programado de la CREM

AUDIENCIA L[Nlfl4545 1701

AUDINCIA PER HORES. SETMANA

CANALS COM EL GAT ACTUALITAT .NOTICIES IELGOS i RADIO 9

160 150 140 130 120 110 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10

NOTICIES RADIO 9

nr
I
16

EL ROTGLE D'AMICS

CANALS ACTUALITAT

NOTCIES RADIO 9

CAF CREM

10

11

12

13

14

15

17

18

......
ESPORTS DIALEG
i

DANCE MUSIC FACTORY

RADIO MANIA SHOW

19

20

21

i 22

i 23

i 24

HORARI

Al llarg de l'ltima setmana de juliol es va passar una enquesta a 350 habitants de Canals, per tal de coneixer quins eren els programes de major audiencia i popularitat dels emitits actualment per Canals Radio Emissora Municipal. Sobre una enquesta de 350 , el que suposa un error de 5 % de la mostra, els programes ms populars ide maxima audiencia son els segents:

Al mateix temps que s'enquestava a la gent tamb se' Is preguntava que tipus de programes desitjaven que foren incluits en una futura programado de la CREM. Els cinc tipus de programes ms desitjats eren els
segents: 1. Programes de debats. 2. Tertlies. 3. Programes especialitzats: - Sexe. - Esoterisme.

PROGRAMES MES POPULARS

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10.

LNIA 4545 EL ROTGLE D'AMICS TEMPS PER A TOT EL GOS COM EL GAT I CANALS ACTUALITAT EL RADIO -PICU RADIOK TU CANALS I DANCE MUSIC FACTORY PINZELLADES POETIQUES

.. .. ..

- Ecologia.
4. Programes monogfics de msica: - Copla. - Heavy. - Rock and Roll. - etc. 5. Programes d'humor.
1. LNIA 4545
2. EL ROTGLE D'AMICS
3. TEMPS PER A TOT

40% 24'6 % 20'9 % 16'6 % 16 % 12 % 9'1 % 9'1 % 7'1% 6'6 %

4. CANALS ACTUALITAT

5. COM EL GAT 1 EL GOS

6. NOTICIES RADIO 9

7. EL RADIO PIC
8. GUATEQUE

PROGRAMES DE MAXIMA AUDIENCIA

1. LNIA 4545 2. EL ROTGLE D'AMICS 3. CANALS ACTUALITAT EL GOS 4. COM EL GAT I 5. NOTICIES RDIO 9 6. TEMPS PER A TOT 7. EL RADIO-PIC 8. GUATEQUE 9. RDIOK T 10. CANALS I

9. RADIO K 10. CANALS 1 T

J*

11. DANCE MUSIC FACTORY

46'5% 34'3 % 30 '9 % 28 '3 % 28% 25 '7 % 25'1 %

23'1% 18'6% 16'9 %

12. DIALEG

_
/

/
i i

* I
JT

wT

13. ESPORTS A LA COSTERA

14. CAFE C.R.E.M.

15. PINZELLADES POTIQUES

16. RADIOMANIA SHOW

17. CANALS ACTUALITAT SETM.

18. 10VES PARAULES

19. PACAMUNT FILMS 20. A L'AIRE EN LA NIT

21. EL MAGATZEM DE LA MSICA

22. LA NOSTRA CULTURA

23. FRMULA DISSABTE

24. OBERT PER A T

25. AL NATI DEL DIUMENGE

- r 4 - f f - r i -r/

1 f

f f f

Audiac

Paojtarrr

lilil
50

lilil I

| I I

FESTES STM. CRIST DE LA SALUT

Stm. Crist de la Salut '95

En Carlos Prez Ferrero Na Josefa Rico Martinez En Jos beda Maset Na Paquita Calatayud Morales En Jos Laparra Carrin Na Brgida Llopis Candel En Vicente Santamara Llaudes Na M.a Vicenta Sistemes Calatayud En Rafael Sancho Prez Na Pepita Ybenes Fernndez En Jose Fayos Ferrer Na Mnica Prez Rico En Francisco Pacheco Gonzlez Na Concha Oliver Levia En Antonio Sez Martnez Na Pepita Garrido Lloret

Programa de Festes
DIUMENGE, 17 DE SETEMBRE
A les 7 hores, "DESPERT".
A les 11hores, MISA en la Ermita irepartiment del PA BENEIT iestampetes. Al fnalitzar, Gran "MASCLET".
I a continuaci, BAIXADA EN PROCESS del SANTSSIM CRIST pel traje te de costum fins a l'Esglsia Parroquial Sant Antoni Abat.

SETMANA DEL 18 AL 23 DE SETEMBRE

A les 20 hores, Es celebrar totes les vesprades, SOLEMNE QUINARI en l'Es glsia Parroquial.

DIUMENGE, 24 DE SETEMBRE
En Juan Sanz Fabra Na M.aJess Lpez Andreu En Jos Luis Gonzlez Ortega Na Consuelo Aranda Gras En Juan Cuquerella Martnez Na M.a Dolores Guillem Martnez En Antonio Real Saavedra Na Encarna Juan Ballester En Francisco Tortosa Pedrn Na Pepita Sanz Terol En Juan Marchirant Martnez Na Victoria Olmos Sancho En Jos Valls Moll Na Asuncin Sancho Mara En Ricardo A. Calatayud Garca Na M.a Carmen Arnau Gimnez En Juan Bautista Prez Arnau Na Paquita Arnau Sistemes

A Ies 7'30 hores, "DESPERT".

A les 19 hores, PUJADA EN PROCESS del SANTSSIM CRIST DE LA SA LUT al'Ermita.
Tot seguit, Es disparar un monumental i extraordinari CASTELL DE FOCS ARTIFICIALS, a crrec de la Pirotecnia Turs, de Turs.

FESTES

T M.

CRIST DE LA SALUT

Grup de

GAUDIUM
LLOSA
DE
RANES
INTERPRETARAN

Placa del Calvari

DISSABTE, 23 DE SETEMBRE 1995 A LES 11 DE LA NIT
ORGANTIZA: FESTERS DEL STM. CRIST '95

- CANALS

Setembre 1

28

L'EPA: A C T I V I T AT S

Memoria Curs 94/95

Les activitats dutes a terme en el curs passat pel
programa educatiu de l'EPA han estat realitzades amb

Per una altra part, aquest any ha estat clau per posar
en la prctica els valors de tolerana irespecte ja que

els objectius d'informar al major nombre de poblaci

les eleccions municipals han oferit el marc idoni de debat ireflexi al voltant de la situaci socio-poltica i
econmica de Canals.
Pel que fa ais cursos d'alfabetitzaci, s'han format dos grups d" alfa/neo integrats per dones, majoritriament

possible de les actuacions que l'Escola d'Adults de

Canals est efectuant. A ms, l'EPA continua amb les campanyes especifiques dirigides a la poblaci analfa

beta per tal d'aconseguir motivar-la a assisstir a les

classes, prestant major inters a les zones periferiques
com La Torreta, Aiacor iTorre Cerda.

d'edats compreses entre 50 i70 anys, ique preelements que

sentaven una manca de comprensi dels

Durant el curs 94/95 s'han realitzat diverses activi

tats com ara reunions amb antics alumnes per tal de

defineixen el seu medi i una deficiencia d" estructures

bsiques de llenguatge ivocabulari. Per la seua part,

l'Eduaci Base ha comptat aquest curs d'un grup de

donar-los a conixer les noves ofertes educatives del

centre, elaboraci de cartells idptics informatius,

24 alumnes, el Graduat Escolar de dos grups, d'edats

compreses ente els 25 i els 30 anys, i en el grup de

atenci directa a la poblaci marginada de Canals, reu

nions en grups de jubilades itreballadores joves, aix

com dur a terme una Campanya de sensibilitzaci uti-

Postgraduat s'han matriculat 16 persones, de les quals

cinc s'han presentat a l'accs a la Universitat.

litzant la "Radio Municipal".

Aquest programa municipal, desenvolupat al llarg

del curs passat, ha estat qualificat per l'equip de l'EPA de molt possitiu ja que s'han assolit objectius relacionats amb la participaci del alumnes en la campanya

de sensibilitzaci i, a ms, l's del valencia a l'Escola d'Adults a Canals s'ha aplicat ais ambits administra-

tius idocents en un 90%

En este sentit, 1' oferta del Valencia s'ha vist incre

mentada en un nou grup de mestresses que volien re-

colzar els seus filis en l'aprenentatge de la llengua.

EDICACIODE
PERSONES ADLITES

EVOLUCIN DESDE EL CURSO 84/85 HASTA EL 94/95

84/85 Alfabetizacin-Neolectors
Pre-Graduado

87/88
13 53

90/91
9
39

93/94
27 41

94/95
17 24
53 137

7
53 83
"

Graduado
Post-Graduado

52

41

74
52

25

39

L ' EPA: ACTIVITATS

10 anys d'EPA

Aquest any l'EPA ha celebrat el dcim aniversari de l'Escola d'Adults a Canals. En aquestos deu anys d' existencia del servei munici pal s'ha aconseguit el desenvolupament personal dels alumnes i s'ha proporcionat als adults dels instru ments necessaris perqu puguen participar activament en el seu en-

torn social.

L'Eduaci Permanent d'Adults s una via que possibilita el coneiximent dels elements basics del saber a aquelles persones majors de 16 anys que per unes ialtres raons no tingueren una educaci completa. Per aquest motiu, l'EPA ofereix la preparaci per a l'obtenci del Cer-

tificat d'Escolaritat, el Graduat Es colar, la iniciaci iampliado de coneixements en lectura, escriptura i clcul, l'estudi del valencia, la pre paraci per a l'accs a la Universitat i F. P. 2, entre altres possibilitats. La matrcula per al curs s'ha de realitzar des del 9 al 30 de setembre, en el carrer Escoles, 4.

ESTADISTICA ASSISTENCIA 1994/95

Grups
Alfabet /Neole Educaci Base Graduat Postgraduat Valenci-Inici Valencia-Element Valenci-Mitj

Matriculats
17 24 53 25 25 22 15

Assistents
15 28 44 20 20 18 15
142

Baixes
-2 +4 -9 -5 -5 -4 0

% Assistncia
99% 98% 95% 80% 80% 95% 90%
90%

Total...

181

29

L ' PA : ACTI VITATS

Programa de Garanta Social

L"Escola d'Adults de Canals ha dut a terme el Programa de Garanta Social (PGS) durant el passat curs 94/95. Davant l'engreujament de la necessitat d'atenci educativa i de formado laboral bsica, com a conseqncia de la legislado laboral i de l'inici de la escassesa de treball en la poblado, un grup ampli de joves amb edats compreses entre els 14 iels 16 anys necessitaven un altre tipus d'atenci a la rebuda en l'escola. Per aquest motiu, el projecte ha estat dirigit especialment per ais joves amb certs desajustaments en l'mbit educatiu amb l'objectiu de formar-los a nivell laboral en 1' ocupado. Per a realitzar aquest programa no sois era necessari el coneixement de la demanda laboral de la poblado, sino que, a ms, calia connectar amb les empreses de la localitat ide la comarca. Per la qual cosa, tamb es va incorporar a 1'equip 1'Agent de Desenvolupament Local de l'Ajuntament iel Gabinet Psicopedaggic Municipal. L'equip educatiu, finalment va quedar format per: Josefa Garcia, coordinadora del programa (EPA) iresponsable de la formaci bsica; Vicent Abad, responsable de la Formaci Laboral (ADL) i de la connexi de la localitat; Jess Resurreccin, encarregat de l'orientaci pedaggica ipsicolgica de l'alumnat; iPedro Braco, responsable de la For maci en la confecci textil. Pel que fa a la programaci didctica de Tarea de Formaci Especfica, es van tractar temes com la construcci industrial, el coneixement deis diversos txtils, la confecci, el transport dins d'una empre sa, entre altres matries. En l'rea de Formaci B sica es van elegir els temes de la droga ila sida, a partir deis quals es van realitzar activitats dirigides a una correcta expressi personal, a l'autovaloraci deis treballs ial desenvolupament de la capacitat crtica sobre ells. Finalment, en l'rea de Formaci i
Orientado Laboral es va pretendre que els alumnes conegueren totes les caracterstiques del sector tex til, tais com la normativa legal, els drets i deures deis treballadors, les mesures de seguretat i la importncia deis sindicats. Per la seua part, l'Ajuntament de Canals per a estimular la inserci en el mn laboral deis joves que han participat en el Programa de Garanta So cial i mitjanant TA.D.L ha acordat per al mes de setembre iniciar les segents mesures: -Sota la tutela de l'Ajuntament ofertar a sis alumnes del Programa la possibilitat d'utilitzar la infraestructura en maquinaria i si es possible ajudar a gestionar perqu puguen constituir-se com S.A., S.L. o Cooperativa. A ms es pensa ofertar un curs de Auto-ocupaci impartit per l'Ajuntament. -Presentar els certificats deis alumnes a les em preses del sector de la localitat icomarca. -Presentar al Consell Economic iSocial els re sultis del Programa de Garanta Social, per a que les empreses que representen al sector coneguen aquesta m d'obra disponible. -S'inclouran tots els alumnes que no tinguen contrete amb empreses en la borsa de treball de

l'Ajuntament. L'equip educatiu del PGS considera moh positi va l'experincia del projecte pels seu- resultats i "perqu s'ha tingut en compte aquestos joves. la problemtica personal isocial deis quals els mitava enormement les seus possibilita> d'mserci en la societat". En este sentit, tant els teenies del pro e l'Ajunta grama com els responsables pol:: ment creuen que la reinserci al sistema educatiu s possible en Canals ja que es: en :_r.jionament el Centre de Secundria que a com especialitat el Mdul en el seu nivell Mitj Superior de Patronatge Txtil.

Prelaborals dl.nserci S. ocial

.llers

OFERTA 95-96
-Perruqueria -Electricitat -Esttica -Fusteria -Cuina

Per a joves de 14 a 25 anys

INSCRIPCIONS:
De l'l al 15 de setembre, de 8'30 a 14 h. Serveis Socials. Ajuntament de Canals.

CANALS ES [A TEUA CASA

MANTIN-LA NETA
Ajuntament
de

Canals