Fonaments de psicoacstica musical

TRACTAMENT I PUBLICACI DUDIO: PAC 1

Jordi Llonch Esteve | CC BY-NC-SA

TRACTAMENT I PUBLICACI DUDIO

PAC 1: Fonaments de psicoacstica musica

ndex
Exercici 1 ..................................................................................................................... 2 Exercici 2 .....................................................................................................................3 Exercici 3..................................................................................................................... 4 Exercici 4 .................................................................................................................... 5 Exercici 5 .................................................................................................................... 5 Bibliografia i altres recursos.................................................................................. 6

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PGINA 1/6

TRACTAMENT I PUBLICACI DUDIO

PAC 1: Fonaments de psicoacstica musica

Exercici 1
Un violinista, abans dun concert, sempre ha dafinar el seu instrument. Quan el piano dna la nota de referncia La3 = 440 Hz, t dues formes dafinar: a) Comparant el so del piano i modificar lafinaci del viol fins que les senti a la mateixa alada (dem per afinar dues cordes consecutives), o b) Comptant els batements per segon que hi ha entre el seu so i el piano (o entre el so generat per dues cordes consecutives). Quins avantatges i inconvenients creus que t cadascun dels dos mtodes? Raona la resposta.

El primer mtode s molt similar al que utilitzen els msics abans de comenar un concert. Enlloc dutilitzar un piano solen emprar un diapas amb la mateixa nota de referncia La3 = 440 Hz. De totes maneres, suposant que el piano de lenunciat est correctament afinat, podem considerar el so resultant igual que el del diapas i, per tant, tindr la mateixa efectivitat. El segon mtode podria ser til, per requereix massa feina. Segons les proves que he portat a terme, al generar dos tons purs de 440 i 445 Hz i reproduir-los conjuntament, es genera un batement de primer ordre i no hi ha manera de comptar els batements sense ls dun sintetitzador dudio o dun ordinador. En aquest cas tindrem la segent freqncia de batement:

Per tant, linterval de temps definit entre dos moments qualsevol en qu lamplitud resultant assoleix el valor inicial seria de:

Com he comentat anteriorment, s un interval de temps massa petit per a poder comptar els batements per segon de manera manual i, tot i que seria una forma daconseguir que la freqncia dels batements disminus fins a zero de manera exacta i precisa, seria necessari ls dun ordinador o sintetitzador dudio. Per tot aix, considero que el primer mtode s el ms efectiu, ja que la oda humana s prou sofisticada com per a percebre aquesta diferncia de freqncies de dos tons purs i afinar el viol sense la necessitat de realitzar clculs matemtics sofisticats.

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PGINA 2/6

TRACTAMENT I PUBLICACI DUDIO

PAC 1: Fonaments de psicoacstica musica

Exercici 2
Estem a laparcament duna atracci turstica, plena de cotxes, autobusos i motocicletes. Els autobusos al ralent tenen un so dintensitat moderada i de molt baixa freqncia. En canvi, les motocicletes tenen un so dalta intensitat i de freqncia elevada. En presncia de quin dels dos vehicles ser ms difcil mantenir una conversa sense haver de pujar massa la veu? Raona la resposta. Un so s una ona mecnica que es transmet a travs dalgun medi elstic (aire, en el nostre cas) i que disposa duna freqncia, intensitat i timbre caracterstics que es transmeten al llarg del temps. La freqncia indica si un so s agut o greu, la intensitat fa referncia a lamplitud de la pressi de loscillaci de lona i resulta en un volum ms baix o ms alt; i el timbre aporta les caracterstiques prpies de lelement sonor amb el que es produeix un so (caracterstica que obviarem per a aquest exercici). Duna banda, el so que produeixen els autobusos al ralent t una intensitat moderada i de molt baixa freqncia, cosa que significa que es tracta dun so greu sonant a un volum baix. De laltra, el so de les motocicletes t una intensitat i freqncia elevada, s a dir, un so agut sonant a un volum elevat. La veu humana se sol situar en el rang de freqncies dentre 75 a 300 Hz, uns valors molt baixos dins lescala de sons perceptibles per loda humana (20 20.000 Hz); i la seva intensitat ve donada per la capacitat pulmonar de cada individu, que comparada amb sons produts per maquinaria, es considera baix. Aix doncs, tenim que tant les freqncies de la veu i dels autobusos al ralent com les seves intensitats se situen en rangs molt propers (tot i que la dels autobusos s superior a la de la veu). Per contra, tant la freqncia com la intensitat de les motocicletes sn molt ms elevades que les de la veu. Si comparem l'amplitud relativa del desplaament de la membrana basilar amb la distncia a la finestra oval per a diferents combinacions de dos tons purs podem comprovar que daquests dos tons, el to greu (f2) emmascara molt ms el to agut (f1), com mostra la grfica segent:

Per concloure podem afirmar que ser ms difcil mantenir una conversa sense haver de pujar la veu a prop dels autobusos amb el motor al ralent ja que la seva intensitat moderada ampliar la zona de freqncies coberta per la seva cua.
JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PGINA 3/6

TRACTAMENT I PUBLICACI DUDIO

PAC 1: Fonaments de psicoacstica musica

Exercici 3
Raona com es veuria en un sonograma (projecci tridimensional dun so) en les segents situacions: a) una bateria tocant la caixa repetidament, i b) un xiulet comenant a molt baixa freqncia i acabant a molt alta freqncia. Pots ajudar-te d'una imatge, per interessa tamb el raonament escrit. En el cas de la bateria tocant la caixa repetidament es veuria una repetici de cops de la baqueta a la caixa gaireb idntics si els cops tenen la mateixa intensitat i es fan al mateix lloc. Aquests presentarien un espectre on sapreciarien gaireb totes les freqncies (molt semblant al sonograma del cop en fusta dels apunts) i en latenuaci es podria veure com alguns components continuen ressonant, mentre que daltres sesmorteeixen abans. Desprs danalitzar un so similar, he obtingut el sonograma segent:

Es pot veure que desprs de cada cop queden ressonant gaireb totes les freqncies, tot i que tenen ms pes les mitjanes. Pel que fa al xiulet que comena a baixa freqncia per acabar en una dalta, es mostraria el so principal representat per una lnia que comena a una baixa freqncia i va pujant a mesura que avana el temps. A ms a ms, hi hauria els harmnics per sobre del to principal. El fonograma segent s el resultant danalitzar un xiulet de caracterstiques similars:

En aquest cas es pot apreciar, tamb, com la intensitat del so varia segons el nivell dopacitat del color en cada moment.
JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PGINA 4/6

TRACTAMENT I PUBLICACI DUDIO

PAC 1: Fonaments de psicoacstica musica

Exercici 4
En una pellcula de cincia ficci, s correcte escoltar explosions a l'espai, o es tracta d'un recurs purament cinematogrfic? Raona la resposta. Com explicava a lexercici 2, el so s una ona mecnica formada per loscillaci de pressi transmesa a travs dun medi elstic, s a dir, un slid, un lquid o un gas. A lespai no hi ha slids, lquids ni gasos, aix que la possibilitat de transmetre so sesvaeix al no complir els requisits daquesta ona. Lnica forma descoltar algun tipus de so seria si els elements implicats en lexplosi collidissin amb alguna nau on se situs lespectador, ja que seria lnica forma de transmetre la variaci de pressi de lona en un medi primer fsic (fuselatge de la nau) i desprs gass (aire dins la nau).

Exercici 5
Raona si la segent afirmaci s vertadera o falsa: Si a un to pur "A" li sumem un to pur "B", la intensitat del so resultant "C" ser sempre ms gran que la intensitat dels dos tons purs originals "A" i "B". En sumar dos tons A i B, la intensitat resultant ser igual a la seva suma, per aix no compleix sempre lafirmaci de lenunciat. En cas sumar dos tons A i B en fase (de mateix valor) es complir que el so resultant C ser lequivalent a la suma dA i B. En cas que els dos tons no estiguin en fase (de valor diferent), el so resultant C seguir tenint un valor superior a la intensitat dels tons purs originals, tot i que no ser tant elevada com en el cas de que estiguin en fase. En el cas que A tingui signe positiu i B tingui el mateix valor, per de signe negatiu, el so obtingut C ser igual a zero, la qual cosa significar que els sons es cancellen i sobtindr silenci (s el principi que apliquen els auriculars amb cancellaci activa de so). Per tant, no es compleix que la intensitat del so resultant de la suma de dos tons purs sigui sempre ms gran que la intensitat individual de cadascun, aix que lafirmaci de lenunciat s falsa.

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PGINA 5/6

TRACTAMENT I PUBLICACI DUDIO

PAC 1: Fonaments de psicoacstica musica

Bibliografia i altres recursos

Berenguer, Josep Manuel. Dalmases i Castellanes, Marc. Jord Puig, Sergi. Marn Atars, Aniol. (2013). Tractament i publicaci dudio. FUOC. Tecnopiano. En lnia. http://www.tecnopiano.com/ [data de consulta: mar 2013] Viquipdia. Emmascarament freqencial. En lnia. http://ca.wikipedia.org/wiki/Emmascarament_freq%C3%BCencial [data de consulta: mar 2013]

La imatge de la portada s dAlessandro Suraci (CC BY 3.0), el logotip de la UOC s propietat de la Universitat Oberta de Catalunya, la imatge de la pgina 3 s de domini pblic i la resta dimatges sn de creaci prpia i regulades per la mateixa llicncia que aquest document.

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PGINA 6/6