Grau de Multimdia

Estudis d'Informtica, Multimdia i Telecomunicacions

Xarxes multimdia
Prova d'avaluaci contnua (PAC) 1
Jordi Llonch Esteve

El present qestionari correspon als continguts dels mduls: 1. Conceptes de xarxes de computadors Conceptes de xarxes i comunicacions en Internet Qu s Intermet i qu s un protocol Maquinari de xarxa Dispositius de xarxa Programari de xarxa Jerarquia de protocols i encapalament Interfcies i serveis Models de referncia Breu histria de les comunicacions 2. Les capes de la xarxa de computadors El nivell de transport El nivell de xarxa

Cal lliurar la soluci en un fitxer Word, Writer d'OpenOffice, PDF o RTF dins la bstia Lliurament i registre dAC. La data lmit de lliurament s el: 20 de mar de 2013 fins a les 24 hores. Les respostes shan d'escriure en color blau.

1. Presenteu i descriviu breument les quatre capes del model TCP/IP, contrastant-les amb les set capes del model OSI. Quines considereu que sn les raons mes destacables per les quals TCP/IP s'ha convertit en el model d'interconnexi de xarxes ms ests? El model TCP/IP t quatre capes, algunes de les quals coincideixen amb les set del model OSI. Per una banda, les del model TCP/IP sn: la capa dinterfcie de xarxa, la de xarxa o Internet, la de transport i la daplicaci. Per laltra banda, en el model OSI tenim: la capa fsica, la denlla de dades, la de xarxa, la de transport, la de sessi, la de presentaci i la daplicaci. En la segent taula es pot veure la seva relaci:

PAC 1. Xarxes multimdia Jordi Llonch Esteve

Pg. 1/7

2n semestre curs 2012/13 CC BY-NC-SA

COMPARACI DE CAPES MODEL OSI Aplicaci Presentaci Sessi Transport Xarxa Enlla de dades ANELL DE TESTIMONI FR Fsica Interfcie de xarxa TCP, UDP ICM, IP, ARP Transport Internet TELNET, FTP, HTTP, DNS, RIP, TFTP, DHCP Aplicaci MODEL TCP/IP

Les raons ms destacables per les quals el model TCP/IP sha convertit en el model ms ests sn: El model OSI va entrar en escena massa tard i va trigar anys a definir la seva arquitectura de capes com a estndard. Mentrestant el model TCP/IP va aprofitar per a guanyar terreny en la seva implantaci. La seva arquitectura feia que, tot i tractar-se dun estndard, la interconnexi entre equips duna xarxa era massa complexa, ja que fora cops repetia les mateixes funcions en diferents capes. Per la seva banda, el TCP/IP primer especificava els protocols i desprs els relacionava amb les capes afegint una descripci als protocols ja existents. La guerra entre el software privatiu i el lliure noms feia que comenar: per un costat els productes basats en el model OSI eren dolents i cars a causa de la poca demanda de les empreses desenvolupadores. Per laltre costat, el TCP/IP es va comenar a distribuir de manera gratuta, comenant per lUNIX de Berkely. Aquesta era una batalla que OSI no podia guanyar sense canviar destratgia.

Tot i que el TCP/IP t certes mancances, com ara que no pot distingir entre servei, interfcie i protocol; o que no es un model en si; o tamb que la capa ordinador central (xarxa) s ms aviat una interfcie que una capa, la majoria de raons exposades anteriorment superen amb escreix les possibilitats del model OSI.

PAC 1. Xarxes multimdia Jordi Llonch Esteve

Pg. 2/7

2n semestre curs 2012/13 CC BY-NC-SA

2. Quin tipus de problema resol la commutaci de paquets amb circuit virtual? Com funciona? El problema que aquesta commutaci resol s la prdua dinformaci crtica en transmissions en directe, com ara les trucades telefniques, on larribada o no dun paquet en un moment determinat pot posar en perill la correcta transmissi de la trucada de veu per culpa dun paquet que arribi massa tard, el qual no podr ser descodificat a temps i linterlocutor a laltra banda del telfon notar un tall a la conversa. Per a solucionar aquest problema, la commutaci de paquets amb circuit virtual sencarrega del segent: Abans de transmetre un paquet, sestableix una ruta prvia per mitj de paquets de petici de trucada i de trucada acceptada. Un cop establerta la connexi senvien les dades mitjanant paquets individuals, daquesta manera tots segueixen el mateix cam. Els paquets es reben a dest pel mateix ordre que han estat enviats. Per acabar, es presenta el paquet de petici dalliberament, que indica que la transmissi ha arribat al final.

3. Quines sn les diferncies entre un encaminador (o router) i un pont de xarxa (o bridge)? La principal diferncia daquests dos dispositius de xarxa sn les capes en que treballen. Un pont de xarxa s un dispositiu dinterconnexi de xarxes dordinadors que treballa en la capa 2 del nivell OSI (nivell denlla de dades). Permet connectar dos segments de xarxa seleccionant el trnsit que passa dun segment a un altre de manera que noms el trnsit que surt dun dispositiu dun segment i que es dirigeix a laltre es transmet a travs del pont. Lencaminador, per la seva part, treballa en la capa 3 del nivell OSI (nivell de xarxa) i la seva funci principal s la interconnexi de xarxes encaminant paquets. Permet assegurar lencaminament de paquets entre xarxes o determinar la ruta que ha de prendre un paquet de dades qualsevol.

4. Quina s la diferncia entre un servei confirmat i un servei no confirmat? Per a cadascun dels segents casos, indiqueu si podria ser un servei confirmat, no confirmat, d'ambds tipus o de cap tipus. Un servei confirmat sespecifica amb les primitives (operacions) request, indication, response i confirm, mentre que un de no confirmat noms disposa de request i indication. a) Establiment de connexi. Confirmat: lentitat remota ha de donar el vistiplau a lestabliment de la connexi. b) Transmissi de dades. Confirmat / no confirmat: el destinatari pot o no confirmar la recepci de les dades. c) Alliberament de connexi. No confirmat: no es pot indicar la clausura de la connexi.
PAC 1. Xarxes multimdia Jordi Llonch Esteve 2n semestre curs 2012/13 CC BY-NC-SA

Pg. 3/7

5. Destaqueu i descriviu dues dates rellevants de la histria de les comunicacions. A ms per a cada data aportareu algun enlla web, de font contrastada, que complementi la informaci facilitada. Aquesta pregunta l'haureu de respondre en el frum de l'aula per compartir-la amb la resta de companys/as de l'aula (carpeta dates_rellevants). Com a resposta, dins daquesta pregunta, presentareu una captura de pantalla amb la vostra aportaci al frum.

A continuaci afegeixo el text, ja que la captura de pantalla no permet llegir tota laportaci.

Tot i que les dates varien depenent del pas que analitzem, podem parlar de mitjans dels anys 90 del segle passat com a l'poca en que es va implementar la tarifa plana a les connexions d'Internet residencial. Va esdevenir un moment de transici molt important, ja que cada cop hi havia ms informaci a la xarxa i els usuaris comenaven a preocupar-se pels bytes consumits. L'arribada d'una tarifa plana amb accs indiscriminat a tot tipus d'informaci les 24 hores del dia va suposar un canvi en la manera d'entendre Internet i en un canvi de paradigma que fins llavors tarifava segons les dades descarregades per cada usuari. Aix es podria entendre com l'adaptaci d'un cas similar que va succeir als anys 70 (tamb del segle passat) quan Bell System va oferir pagar un extra als seus clients de telefonia fixa per a tenir accs a trucades illimitades, en altres paraules, una tarifa plana de trucades nacionals, quelcom que avui dia tothom dna per fet en qualsevol tarifa d'Internet residencial. Ms info: http://dspace.mit.edu/bitstream/handle/1721.1/1525/history_communications2.pdf

PAC 1. Xarxes multimdia Jordi Llonch Esteve

Pg. 4/7

2n semestre curs 2012/13 CC BY-NC-SA

El lloc Web Megaupload.com (i la seva srie de serveis spin-off) va arribar a ser tan conegut com Google, Facebook o Microsoft. Es tractava d'un servei d'allotjament d'arxius instantani al nvol (als seus propis servidors) i va ser creat el 2005. Tot i que no va ser el primer ni l'nic, el considero important perqu va esdevenir tan ubic, que generava al voltant del 4 % del trnsit de tot Internet durant el seu ltim any en servei i tothom el va fer servir per alguna cosa o altra. Tot i que es va fer popular per la incorrecta gesti i tancament abrupte que van dur a terme les autoritats nord-americanes, s un exemple evident del potencial de l'emmagatzematge al nvol, que a ms va crear tendncia en cyberlockers existents i en els que encara havien d'arribar. Avui en dia tothom fa servir serveis d'allotjament instantani, encara que no tothom en sigui conscient. Em refereixo a serveis com Dropbox, Microsoft Skydrive, Google Drive o eyeOS, entre molts altres que ens ajuden a tenir sincronitzades les nostres dades en cpies de seguretat o, simplement, esdevenen els nostres discos durs virtuals que permeten l'accs a les nostres dades des de qualsevol tipus de dispositiu. Ms informaci: http://en.wikipedia.org/wiki/File_hosting_service

6. Donades les adreces IP de la segent taula, numereu les xarxes: 1,2,... de manera que si dues adreces IP sn d'ordinadors de la mateixa xarxa, tinguin el mateix nmero assignat. Presenteu la classe de cadascuna d'aquestes xarxes (A, B, C,...), detallant quants ordinadors pot tenir com a mxim cada xarxa (dependr del tipus de xarxa). A ms, per a cada adrea IP de la taula, heu d'indicar quina s l'adrea de xarxa, l'adrea del host i l'adrea de broadcast de la xarxa.

Nmero mxim Xarxa Adrea IP Classe d'ordinadors que pot tenir aquesta xarxa 1 2 3 3 4 5 154.13.24.67 88.126.102.103 195.184.160.140 195.184.160.142 220.125.222.21 156.11.75.213 B A C C C B 65.534 16.777.214 254 254 254 65.534 154.0.0 88.0.0.0 195.0 195.0 220.0 156.0.0 0.13.24.67 0.126.102.103 0.184.160.140 0.184.160.142 0.125.222.21 0.11.75.213 154.255.255 88.255.255.255 195.255 195.255 220.255 156.255.255 Adrea de xarxa Adrea del host Adrea de broadcast

PAC 1. Xarxes multimdia Jordi Llonch Esteve

Pg. 5/7

2n semestre curs 2012/13 CC BY-NC-SA

7. Quines sn les diferncies entre els protocols de la capa de transport: UDP i TCP, pel que fa al seu funcionament? Quins sn els controls que realitza TCP que donen fiabilitat a laplicaci? El User Datagram Protocol (UDP) s un protocol de transport no orientat a la connexi. En canvi, el Transmission Control Protocol (TCP) s que est orientat a la connexi. Les diferncies fonamentals entre ells sn: LUDP no garanteix el lliurament de la informaci que transmeti qualsevol aplicaci. LUDP no reordena la informaci en cas que aquesta arribi en un ordre diferent de com sha transms. Pel que fa al seu funcionament, el TCP es diferencia de lUDP perqu en cada extrem duna transmissi TCP es mant una memria intermdia de transmissi i una altra de recepci. Laplicaci empra les crides read() i write() per a llegir i escriure en aquestes memries intermdies. Quan laplicaci ha descriure informaci amb dest a lemissor, aquesta informaci semmagatzema en la memria intermdia de transmissi. Quan aquesta somple la crida write() es bloqueja fins que salliberi la memria. Aix, cada cop que arriben dades al receptor, la crida read() lenvia al nivell superior i un cop confirmades pel receptor, sn esborrades de la memria intermdia de transmissi alliberant, doncs, espai perqu laplicaci continu treballant. Els controls que aporten fiabilitat a laplicaci sn els segents: Control derrors: afegeix els codis de control derrors adequats i sencarrega de retransmetre les trames si hi ha hagut errors. Control de flux: regula la quantitat de dades que senvien per a evitar la prdua de paquets per saturaci de la memria intermdia de recepci. Control de la congesti: la finestra de congesti s un lmit del sistema que adapta la velocitat de lemissor als encaminadors intermedis per evitar la congesti de la xarxa. 8. Quines sn les diferncies entre els dos models de serveis de xarxa: model de circuit virtual i el model de datagrama? Quin dells fa un s ms eficient dels recursos? Justificaho. La diferncia ms destacada s la prioritat denviament dels paquets. En el model de circuit virtual existeix una reserva de recursos i un cam preestablert entre els extrems de la comunicaci que no s present al model de datagrama. Ls ms eficient es dna en el cas del datagrama, ja que al no haver denviar i rebre els paquets en un ordre determinat, pot aprofitar aquests recursos per a enviar i rebre ms dades en el mateix temps. Per tant, tot i ser ms eficient, no existeix cap garantia de qualitat a lhora de fer arribar un datagrama a la seva destinaci.

PAC 1. Xarxes multimdia Jordi Llonch Esteve

Pg. 6/7

2n semestre curs 2012/13 CC BY-NC-SA

9. Quines sn les diferncies ms rellevants entre els protocols IPv4 i IPv6? A efectes prctics, la gran diferncia entre aquests dos protocols rau en el nombre dadreces IP disponibles en cada un dells. IPv4 permet 232 adreces, un nombre que semblava suficient quan es va inventar el protocol, per que a lactualitat no pot donar a labast. Per la seva part, lIPv6 augmenta aquest nombre considerablement canviant els 32 bits que usava la versi 4 per a 128, resultant amb un nombre dadreces de 2128. A part del nombre dadreces disponibles, lIPv6 es diferencia de lIPv4 perqu a part de tenir adreces unidestinaci, de difusi i de multidestinaci, afegeix suport per a les adreces de servei, que serveix perqu les peticions de qualsevol servei siguin respostes per lestaci ms propera. A ms a ms, per tal devitar la generaci de trnsit de difusi que afecti tots els equips duna subxarxa, lIPv6 permet una utilitzaci molt ms intensiva del trnsit multidestinaci dins les xarxes locals. No hem doblidar altres millores menys importants de lIPv6 com el mecanisme dopcions ampliat, les adreces dautoconfiguraci, la facilitat per a lassignaci de recursos i noves capacitats de seguretat. 10. Definiu, en un mxim de deu lnies, cadascun dels segents conceptes o termes: ICMP LInternet Control Message Protocol s lencarregat de proporcionar informaci de control sobre la capa IP. Sencarrega, per exemple, dinformar lequip dorigen dels possibles errors IP que puguin aparixer al llarg del trnsit dun datagrama. A ms a ms, facilita un sistema rudimentari de gesti dencaminament i control de flux, aix com altres serveis como echo o TimeStamp. ARP LAddress Resolution Protocol s un protocol de nivell denlla responsable de trobar ladrea dun equip (MAC) que correspon a una determinada adrea IP. Per fer-ho senvia un paquet a ladrea de difusi de la xarxa emissora que cont ladrea IP per la que es pregunta i sespera a que aquest equip (o el que sigui) respongui (ARP reply) amb ladrea Ethernet corresponent. NDP El Network Discovery Protocol s un protocol que proveeix una forma de transmetre informaci sobre el servei duna xarxa accessible a travs de la xarxa daccs on la informaci sigui retransmesa. Aix permet als diferents provedors de serveis compartir la mateixa xarxa daccs. Aquest protocol s especialment til en xarxes WLAN, on es permet descobrir els vens de la xarxa local amb lenviament de neighbour solicitations i la recepci de neighbour advertisements. Es diferencia de lARP perqu en comptes dutilitzar trnsit de difusi nusa de multidestinaci. DHCP El Dynamic Host Configuration Protocol s un protocol daplicaci de xarxa que permet els administradors gestionar de manera centralitzada una xarxa i automatitzar lassignaci dadreces IP. Cada equip que es connecti a Internet necessita una adrea nica, la qual s assignada automticament quan es crea la connexi per a aquest equip. Sense el DHCP, cal especificar ladrea de forma manual a cada equip i cal escriure aquesta adrea cada cop que lequip es desplaci a una nova situaci. El DHCP permet supervisar i distribuir les adreces IP i assignar-ne de noves quan es connecten nous equips a la xarxa.

PAC 1. Xarxes multimdia Jordi Llonch Esteve

Pg. 7/7

2n semestre curs 2012/13 CC BY-NC-SA