Sobre esta edicin

El libro "Aygo-forts" de Gabriel Maura y Montaner (1842 - 1907) fue publicado en 1892. Recoga seis narraciones ya publicadas en algunas revistas y aada una indita, "Ses Peparrines". Tena un prlogo escrito por Juan Alcover. En 1913, ya muerto el autor, el libro fue nuevamente publicado con varios cambios. El prlogo ya no era el escrito por Juan Alcover, sino que era la transcripcin de una conferencia realizada por Juan Alcover sobre la figura de Gabriel Maura, transcripcin tomada a mano en la conferencia. A los "aygoforts" aada esta edicin, algunos poemas y narraciones recogidas de diversas revistas, intercalndolas entre las siete narraciones originales. De esta manera, el libro tuvo diversas reediciones en aos posteriores: 1920 y 1943. Con otros prlogos y bajo el ttulo "Aigoforts: proses ciutadanes" fue publicado en 1981. Y ya, recogiendo todos los escritos de Gabriel Maura, en cualquiera de las dos lenguas que utiliz, en el libro "Pegaso arando" de 2007. En esta edicin digital recojo las siete narraciones de los "aigoforts" de la edicin de 1913, as como su prlogo. No he copiado los otros textos que aade. He respetado su ortografa, diferente a la estndard actual, que presenta, adems, variaciones en el mismo texto. Los siete "aigoforts" son: "Donya Juanita", publicado en el "Calendario Sarracossano" de 1872. En 1887 aparece en "La Roqueta", I, n 48 (26/11/1887); n 49 (03/12/1887) y n 50 (10/12/1887). "Un homo de ca sua", en el "Calendario Sarracossano" de 1870. En 1887 fue publicado en "La Roqueta", I, n 52 (24/12/1887). "La Sanch", en "L' Ignorncia", n 3 (05/07/1879). "Ses Casetes" en "Revista Balear", III, n 19 (15/10/1874) "Un frach" en "L' Ignorncia", n 53 (19/06/1880) "Escola practica" en "La Roqueta", I, n 4 (22/01/1887), n 5 (29/01/1887), y n 6 (05/02/1887) "Ses Peparrines", sin publicacin anterior, original para "Aygo-forts" (1892)

Gabriel Maura y Montaner

Los que habis asistido a tertulias, redacciones o crculos de amigos, en compaa de Gabriel Maura, recordaris que con frecuencia ilustraba las plticas sabrosas improvisando, en cuatro rasgos a la pluma, retratos de asombroso parecido; porque esta era una de las dotes de su genial temperamento artstico: el don de caracterizar en lneas instantneas la fisonoma de cosas y personas, visibles a los ojos o al pensamiento. Como yo no poseo en tanto grado esta facultad temo que la silueta de Gabriel salga borrosa; pero por fortuna estis aqu muchos que le conocisteis, para colaborar conmigo en el esfuerzo de la evocacin cariosa, y completar e iluminar perfiles imprecisos. Adems, yo no quiero solamente renovar su recuerdo; yo quiero hundir las manos codiciosas en sus cenizas para renovar nuestra vitalidad con el calor de la suya. Si yo fuese digno de tener bigrafo no me importara gran cosa que pasase por alto alguno de los ttulos que debo a la benevolencia de mis contemporneos. Pero hay uno de que me siento avaro, y a cuya omisin no me resigno; ah lo tenis: Fu grande amigo de Gabriel Maura. Conocerle, aquilatarle, graduar la magnitud de su figura, mucho ms excepcional de lo que puedan imaginarse an aquellos que se sintieron deslumbrados por el llamear bravo de su ingenio; saber que aquel ingenio, apenas cultivado, con ser tan admirable, no era ms grande que su corazn; haber experimentado el nervio, la intensidad, el relieve con que el fermento humano palpitaba en aquel varn tan digno de este nombre, y saber que fui amigo suyo, predilecto, es para m, lo confieso, motivo de ufana. El fu el primero en compartir mis tribulaciones y mis alegras, y en esas horas de incertidumbre en que esperamos la solucin de algn problema vital, era yo, el interesado, quien tena que calmar sus nervios excitados por la impaciencia. Ah! Qu precioso bien la estimacin firme y consciente de un hombre de ese temple, porque al sentir uno la amargura de que habla Kempis cuando dice: unas veces te dejar Dios, otras te perseguir el prjimo, y lo que es peor, muchas veces te descontentars de ti mismo y no sers aliviado ni confortado con ningn remedio ni consuelo... entonces esa estimacin interviene maternalmente para dulcificar la severidad de la autocrtica y ampararnos contra el rigor de la propia conciencia. Gabriel Maura, ya lo dije en el breve prlogo de Aigo-forts, es un moderno de vigor antiguo, que produce ante todo la impresin de lo recio, de lo amplio, de lo granado; un ejemplar opuesto a esa desmedrada literatura de saln, cuyo carcter consiste en no tener ninguno. No dir si a mi juicio tiene o no categora de genio, ni l me lo perdonara, ni entiendo que sea lcito adelantarse a la posteridad para hacer semejantes afirmaciones... Pero no hay riesgo en afirmar a buena cuenta que tienen mucho de genial las facultades de Maura, y an podemos aadir que si pasara como buena la clasificacin de Juan Pablo, que llama femeninos a los genios de segundo grado, no sera dudoso el gnero que pertenece la imaginacin de Maura, bastante por s sola para fecundar todo un harn de imaginaciones hembras. Precisamente sus engendros literarios traen el sello de la masculinidad, no exenta de cierta rudeza ni en modo alguno incompatible con esa delicadeza y esa gracia que no son el resultado del trabajo hbil, del savoir faire, ni siquiera del gusto refinado, sino expresin de la fuerza misma...

Gabriel Maura no ha gastado mucho tiempo en aquella oficina de las musas de que nos habla Leopardi, en la cual se ven Gli strumenti dell'arte, e i servigi diversi a che ciascn di loro s'adopra nel lavoro delle prose e de' versi. Pero ese estudio de la parte adjetiva, esa disciplina del arte, apenas le hace falta cuando se inspira de verdad. Surgen, entonces, los prrafos y las estrofas, fuertes y bien construidos, como los cuartetos del canto Avant, que parecen bloques desbastados y labrados pulso, con pocos pero certeros y valientes golpes, sin que el excesivo pulimento amortige las speras y limpias aristas del granito... A veces no estara de ms un poco de lima; ma il tempo manca, contestar el autor, y tendr razn. Porque Maura es industrial desde la adolescencia, con la consiguiente esclavitud de las ocupaciones cotidianas. En medio de la prosa de estas ocupaciones sinti en su frente el fresco beso de la invisible musa... Escribi en esa letra inglesa peculiar de los escritorios de comercio, en horas hurtadas a la diaria labor, sus primeros ensayos; y en la amplitud y bizarra que en ellos campean, no obstante sus incorrecciones, revelse el vuelo desigual del aguilucho, que naturalmente con el tiempo haba de ser guila; pero el guila... se ha sometido a la domesticidad, a la vida burguesa y oscura de las aves de corral, y ah le tenis, a la sombra del nativo campanario, sin levantar el vuelo ms que muy de tarde en tarde, a ruego de algn editor de revista o almanaque. Digo mal; no solamente cuando escribe hace alarde de sus alas esplndidas, sino a todas horas. El que solo conoce a Maura por lo que ha escrito y publicado, no le conoce. Hay que verlo en el trato familiar, en la conversacin de todos los das. Ya se sabe; donde est l, no falta la risa, el asombro ante sus estupendas ocurrencias... No es un ocurrente como tantos otros, improvisadores de chispas, retrucanos, menudos epigramas, no; improvisa imgenes, escenas, entremeses, decoraciones completas... Una palabra, un pormenor cualquiera hiere su cerebro, como Vulcano hiri con el hacha la cabeza de Jpiter, y brota... nada menos que Minerva completamente armada, o cosa parecida. Maura fu por encima de todo un poderoso artista. Pero fijmonos un poco en la significacin de la palabra. El arte, antiguo como el hombre, naci mucho antes de existir eso que se llama pintura y escultura y msica, mucho antes de inventarse los medios de expresin, conocidos y clasificados; y seguramente vendr da que se diversifique en nuevas ramas y se valga de formas e instrumentos que ahora no soamos. As, no realiza el tipo del artista genrico y esencial, el que nace con habilidad para versificar o pintar o esculpir o componer una romanza, o con ingenio algo ms agudo que el comn de los mortales; sino el que antes de especializarse en tal o cual esfera su vocacin, las abarca todas en potencia. Es la encarnacin viva y compleja de la unidad del arte. Es el que tiene bastante con un rasgo para reconstituir tal o cual imagen, todas las imgenes, individuales y colectivas, desde los vecinos de su pueblo, que l sabe como hablan y como viven, hasta los grandes aspectos de la historia y la

naturaleza. Es el que atisba el alma de las cosas, y dilata con el poder de su visin ubicua y penetrante los horizontes de la visin vulgar. Es el intrprete privilegiado del mundo y de la vida. Este mundo en que vivimos no es el mismo para todos, porque ordinariamente se deforma en el espejo, mal azogado y turbio, que lleva cada uno de nosotros en su interior; y slo en ese espejo maravilloso, la conciencia del artista, se refleja el mundo con la mxima claridad y exactitud que es dado a los hombres alcanzar. De manera que sin el auxilio del artista que nos precede en todas partes, linterna en mano, como un cicerone, sera ms dbil y confuso el alcance de nuestros sentidos espirituales. De esta raza de artistas fu Gabriel Maura. Gran observador, en primer trmino; pero no de los que observan recogiendo trabajosamente y por oficio, datos para la descripcin documentada, llmese novela, poema o inventario, sino de los que observan porque s, expontneamente, sin designio alguno, movidos de no se qu sensualismo ilimitado de las cosas, de no se qu ntima solidaridad social y humana, que imprime a cuanto les rodea el inters de un patrimonio de familia y les convierte en consanguneos de todo el mundo. Para no citar ms que uno de sus artculos de costumbres: Quin le ense aquellos rincones, aquellas escenas ntimas, palpitantes de verdad, aquel cmulo de pormenores rpidamente prodigados en la vida y milagros de esas dos mujeres de abolengo celestinesco, que llam Ses Peparrines, boceto de novela en que desfila una serie de pequeos personajes, tan familiares al autor como si hubiera transmigrado en el alma de cada uno. El pudo conocer de ciencia propia alguno de aquellos escondrijos; pero todos, no es posible; algo ha de haber de adivinacin, qu s yo, como si el autor tuviese a su servicio todo un cuerpo de duendes policacos que se filtran por las paredes. La intuicin certera de la realidad y la ruda potencia imaginativa fueron sus dotes ms salientes. No se desentenda de la realidad para lanzarse al desenfreno de fantasmagoras arbitrarias. Su imaginacin relampaguea, electrizada por el sentimiento de lo real, y en la tierra firme de lo real se apoya, como un potro fogoso, para saltar con mpetu ms all de los lmites conocidos. Tiene adems el instinto de la sobriedad de lneas, de la severidad arquitectnica, que preside la pompa barbrica de su fantasa. Es algo as como un brbaro que llega con los ojos llenos de palmeras y desiertos y esfinges y dromedarios y magnificencias orientales; pero pasa por Atenas y se asimila de una ojeada la esencia del mundo clsico, sin preocuparse de pulir las nativas asperezas. Hasta en el aspecto fsico, el aire resuelto y contenido, los ojos pardos y vivaces, el correcto perfil, la tez morena, pareca revelarse un tipo de filiacin helnica y africana. La preparacin escolar de Maura fu bien corta, como que no se propuso adquirir ningn ttulo acadmico. Despus, ley algo por su cuenta, no mucho, que yo sepa; pero le bast un bao de cultura, para que la savia de su pensamiento brotara en tallos de recia fibra, ya densamente floridos, ya grandes y espinosos como cactus. Dibuj, pint, escribi. De sus caprichos de dibujante solo sus ntimos conocen alguna improvisacin, bastante a patentizar a que alturas se hubiera levantado su personalidad con un poco de insistencia. El escritor, el poeta, en el perodo harto breve de su intermitente actividad, redjose a la mnima labor para dejarnos una impresin elegiaca: la impresin de una fuerza que se afirma con fulguraciones esplndidas, para encerrarse luego en una

reserva irreductible. En los primeros vagidos de su musa, romnticos y plaideros, palpita esta fuerza dbilmente; poco despus se hace notoria en trozos de lirismo vigoroso, en prrafos de ardiente causticidad, en estrofas y frases lapidarias; de piedra que ha sido lava, la hirviente lava que salta de lo profundo del sentimiento humano. Probablemente habr cado en manos de algunos de vosotros la coleccin de La Dulzaina, pequeo semanario de literatura, poltica, artes y costumbres. Sus fundadores, noveles periodistas, encargan para encabezarlo una hermosa vieta simbolizando la libertad. La vieta no aparece hasta el nmero sptimo, pero en el nmero primero (18 de Octubre de 1868) se pregona ya resueltamente la fe revolucionaria: flor de un da. El semanario no lleg a vivir un ao, pero aquella fe tard menos todava en marchitarse. Verdad es que los tiernos redactores encarnaban para lo futuro los ms opuestos temperamentos, desde el jacobino al ultramontano, como que fu milagro de cordialidad juvenil que no empezaran por arrojarse el tintero a la cabeza. Entre aquellos mozos, nufragos de la ilusin, se destaca briosamente Al-Majori, que no es otro que Gabriel Maura; y sin dificultad se le adivina en el derroche candoroso de su numen potico, en la manera de metaforizar y en la propensin al pesimismo, ms imaginario que sentido. De todo hay, artculos polticos, segn la retrica de entonces, amiga de la magestad togada; descripciones de tipos del pas en que asoman ya las dotes de costumbrista y psiclogo; asuntos de gacetilla que afectan el vuelo de la oda. Lstima de orquestacin poemtica sobre motivos tales como El ltimo absolutista, Un demagogo de aldea y otros por el estilo, en que el poeta, gran fantaseador y gran humorista, gustaba de darse a si mismo en espectculo cuadros de ampulosidad cmicamente heroica. Otras graciosas muestras del os magna sonaturum volvemos a encontrar en los cantos Glories mortes y Glories ressucitades, homenaje a los antiguos cans. El trompetazo pico les despierta, escarban con sus dedos de caa las sepulturas, despliegan las mortajas a manera de alas de murcilago, y se ciernen sobre la muchedumbre del toril, como sombras de hroes hosinicos, al son de los ladridos precursores del combate perruno. En el perodo siguiente predominan las poesas en castellano, sin que el uso de un lenguaje que no era familiar a Gabriel, amortige la tonalidad caliente de la expresin, a veces dura, nunca incolora ni desgarbada. Se caracteriza este periodo por las relaciones del poeta con D. Toms Aguil, su amigo y su primer maestro, romntico hasta la mdula, espritu flexible y ms abierto que otros de su tiempo a todo linaje de novedades, con tal que naciesen al calor de la inspiracin legtima; pero harto meticuloso en punto a disciplina prosdica para que sus escrpulos conviniesen a las audacias de Maura. Tal vez le impuso cierto freno, cierta condensacin y regularidad en la factura, que no le fueron nocivos, y le inclin a la contemplacin piadosa de paisajes, monumentos y tradiciones locales, preparndole de este modo a la fecundacin del lenguaje materno, saludable y redentora en l como en todos, y con esto a producir lo ms sustancial y duradero de su cosecha literaria. Me llevara demasiado lejos recorrer esta produccin y an clasificarla en grupos. De cada uno de estos grupos se insertarn ejemplares en la nueva edicin de Aigo-forts, aumentada con poesas de tonos y pocas diversos, desde Avant, admirable sntesis de la epopeya humana, representada por la peregrinacin de Israel en busca de la tierra prometida, hasta el scherzo filosfico Historia... natural, donde una tribu de escarabajuelos, bichos de traje negro y cuello de velludo, parodia las miserias de los

hombres; desde L'Espigolera, gentil capullo femenino de rstico perfume, al romance Quimeres, de humorismo bizarro y original. Tiene Gabriel Maura otra composicin, Dues arpes, no ciertamente de las mejores, pero notable como testimonio de la fe, del entusiasmo, de la filial acogida que mereci en el alma del autor la expansin del catalanismo literario al extenderse a nuestra isla. Sea dicho por si a los que discuten todava todava!: cual ha de ser la expresin potica de Mallorca, se les ocurre invocar presuntas opiniones eclcticas de Maura en apoyo de su desamor al lenguaje materno; a bien que, a mi juicio, este desamor no es otra cosa que desamor o indiferencia o incomprensin de la poesa misma, ms claro, de la vida espiritual de nuestro pueblo, confinada en su verbo como nico refugio. Se dir tal vez: esta composicin fu un tributo efmero a la musa floralesca; eco de un sentimiento que no arraig en el nimo del autor. Pues os dar otra prueba decisiva. Siento abusar de los recuerdos personales; pero algo he de contaros de la primera entrevista con Gabriel, en que naci, hace lo menos cuarenta aos, una amistad fraternal, para no entibiarse nunca. Mis ojos de adolescente le haban seguido desde lejos, y al cruzarme con l por la calle del Beato Alonso, ms de una vez me volv a mirarle, atrado por el prestigio de su persona y de su pluma. Escrib en Barcelona mi primer cuentecillo en verso; un compaero mo, Rafael Llobera, quiso enviarlo a su amigo Gabriel Maura. Este contest en trminos amables y efusivos, y por su iniciativa prob, por vez primera, la emocin de verme impreso. A mi llegada a Palma fui a saludarle; llam tmidamente a la puerta de aquel pequeo despacho, en el entresuelo de su casa, donde tantas veces hablan de renovarse las horas de grata confidencia. Recibime con los brazos abiertos. Le estoy viendo todava, con la pequea boina en la cabeza, la enrgica expresin suavizada por leve tinte de socarronera melanclica. Se vaci todo entero; hizo el resumen de su vida literaria; defini a los dems con perspicacia y se juzg a s mismo casi con displicencia. Lament su falta de tiempo, de preparacin y de ejercicio tcnico; y volc sin recato el cajn de sus papeles. Recuerdo un poema en octavas reales, El Angel de la muerte, versificado con infantil inexperiencia, pero de concepcin grandiosa y pinceladas estupendas, que, por cierto, no s lo que habr sido de l, porque no se encuentra entre sus manuscritos. Alud a su poesa Dues arpes, donde se afirma que el habla de Ausias March y Lull y Muntaner, es el lenguaje nico del alma para nosotros. S, quin lo duda? contest; eso no se discute. Lo s por experiencia. En cierta ocasin, estaba yo sentado aqu, ante este bufete, dando vueltas a un asunto para desarrollarlo en castellano; todo eran trasudores y premiosidades: no sala. Di de mano a las cuartillas con hasto; cog otra; escrib casi con saa L'Espigolera, y brot, como un chorro, a borbotones, la poesa, buena o mala, pero expresin fiel y directa de mi sentimiento. Intervencin de Gabriel Maura en la poltica. Juntos hemos convivido largos aos en la misma agrupacin, y mi amor a la paz no me impide sentir un poco de nostalgia por los das ya lejanos de juvenil efervescencia, en que Maura contribuy a imprimir, entre nosotros, al juego de la poltica provinciana, notas y caracteres ms interesantes de los que suele ofrecer. Yo no quisiera volver a los tiempos en que se impona transformar el mapa de la poltica local, para dar ingreso a la fuerza latente que nosotros representbamos, encabritada contra la resistencia; y a los ataques de un lado respondan las represalias de otro. Yo no echo de menos. Dios me libre, la estridencia de ciertas luchas que extraviaban la poltica de sus naturales fines y amenazaban perturbar y emponzoar la atmsfera social, convirtiendo en odios de casta los

antagonismos de partido. Yo echo de menos el entusiasmo, no la pasin, que es al entusiasmo lo que el pbilo a la llama. Echo de menos el calor, la vida, el comentario, el cambio de impresiones, el inters por los problemas palpitantes de la vida local y nacional, el gusto de estar juntos, la vibracin de los espritus en torno del ideal comn... Cmo contribua Gabriel a mantener aquella vibracin y animar, dramatizar la vida colectiva, con la presencia, con la pluma, con la palabra, con los juegos de mago de la fantasa, con la sensacin de virilidad y firmeza que trascenda de su persona, algo as como la sensacin de refrigerio que nos invade al abrigo de un roble! Pero, Gabriel Maura en realidad era poltico? El lo negaba. Que le dejaran tranquilo, decia. Por qu haban de acudir a l en demanda de auxilio, electores, caciques, pretendientes? Nada sacaran de l. Qu se haban figurado? Y sin embargo, ninguno sala de la casa de aquel hombre, que se pintaba inabordable, sin el apoyo apetecido. El no acept en su vida honores ni cargos pblicos; l pudo serlo todo y no fu nada; l se desentenda de los medros; pero no de los sinsabores y la actividad annima. Jams escatim su intervencin personal ni hurt el cuerpo a las molestias y quebrantos, sobre todo en los das speros de contrariedad y de peligro; y mientras ayudaba a los amigos a escalar puestos y ganar galones, se quedaba de soldado de fila, en la sombra; pero sombra traslcida, porque donde l estuviese, all, a pesar suyo, fulguraba el foco de ms potencia. Deca Goethe, discurriendo sobre esttica, que las intenciones de la naturaleza son siempre buenas, pero suele faltarle el conjunto de circunstancias que son menester para que la intencin pueda realizarse perfectamente; por ejemplo: cuntas condiciones favorables no se requieren para que entre tantas encinas como produce, se forme una bellamente caracterizada? Esta doctrina es aplicable a Maura en dos conceptos; primero, porque como hombre fu el acabado tipo que responde a la intencin de la naturaleza; segundo, porque como artista no imitaba los ejemplares producidos, sino que penetraba en el laboratorio de la naturaleza, para sorprender sus leyes, sus secretos, sus intenciones. La elevacin de espritu suple el tiempo y la distancia, suple las lecciones de la experiencia y la amarga medicina del desengao, y hace innecesaria la posesin de las alturas para tenerlas en poco. Tal vez por eso, Gabriel Maura, con la mayor llaneza y naturalidad, renunci a la conquista segura de la gloria para ser un modesto ciudadano; y jams una sombra de tristeza revel que tal renuncia le pesase, ni su expansiva sociabilidad se resinti un momento de la desproporcin entre su oscura vida y los brillantes destinos a que haba vuelto voluntariamente la espalda. Por qu no tuvo un poco de vanidad? Ms nos hubiera valido. Gracias a ella le hubiera sobrevivido gran parte de los tesoros que malversaba en la conversacin o dejaba evaporarse en silencio. Escribi poco, escribi sin esfuerzo y nunca pretendi salir de la minoridad literaria. Grande hubo de ser su pujanza para sobresalir a despecho de la disciplina con que aceptaba moldes y tutelas. Habis notado a alguno de estos hombres ms altos que los dems, en una vivienda de techo bajo, como se encoge temeroso de topar con dinteles o lmparas colgantes, y lejos de protestar de la angostura del espacio, tiene el aire ruboroso de pedir perdn por haber crecido demasiado? Tal era Gabriel Maura, y si a veces, al coger la pluma, la agilidad no corresponde al vigor de su pensamiento, no es impericia o falta de aprendizaje, como l deca; es que se mueve en marcos harto reducidos para desplegar con desahogo la formidable envergadura de su mentalidad.

Si as no fuera qu chiquituelos y canijos resultaran a su lado muchos que se pavonean como prceres de la repblica literaria, y probablemente al or los apellidos del poeta se encogern de hombros!... Quin es Gabriel Maura? Nosotros, s, le conocemos, y al contestar a esta pregunta, no pretendemos que se nos crea bajo nuestra palabra; pero tampoco nos hace falta la sancin ajena para afirmar, como afirmamos, rotundamente, la gran vala del artista y del hombre. El es para m, como para otros, uno de los muertos que se llevaron consigo a la otra vida gran parte de la luz que iluminaba la nuestra.

Donya Juanita
I Som fiy segon d' un arrendad pags y per fug de terrossos y llegum, vaig caure dins una casa d' estudiants pagesos; pero prest me cans tanta continuaci llegumera. Un onclo meu, germ de mon pare, me recuh quant sab lo malament que me trobava dins aquell niu d' espartans forsats. Aquest onclo es mal gni, avaro y egosta: pero es homo de b: cosa no molt rara, quant ne veym tants que son amables, generosos y caritatius, y no dexan d' ess uns grandissims pillastres, Mon onclo En Mateu es un fadr ms que veyardo, tonsurat per capell, capell de bassinet; aquell trajo li dona es privilegi de pod an brut y despellissat sense perill de tronxades. Sempre ha viscut amb una criada qu' un temps no era tan veya com es ara y que sempre l' ha cuydat com cosa propia. Encara no m' puch esplic es motiu que l' mogu n' aquest sant homo, de carreg amb sos gastos de ten un nebot; y desprs d' haverme romput es cap moltes vegades per endevinarho, no veig altre remey que atribuirho qu' es molt anmal. En quant Na Rosa, sa criada, tench que d, per no falt la veritat, que si b no ha pogut may cuydarme com una mare, sempre m' ha tractat com una tia: cosa que m' ha fet creure si ella en tendra un poch de cama. Estampat aquest clssich empadronament, y desprs de d que mon pare mor de cortanes ' s cap de dos anys que jo viva amb so mu onclo, y que ma mare ja era morta quant vaig pass Palma, me sembla que puch comens correspondre n' es ttol d' aquesta malanada historieta. II No 's que puga d d' una manera certa es temps qu' ha passat desque conech Donya Juanita; pero per lo poch ha de f vint anys, perque me recorda qu' era es prim que jo viva Ciutat, y duya un jaquet de panyo negre molt escanyat de sises, y ja me cridava s' atenci aquesta bona senyora, que en aquell temps era una nina de dues dotzenes de Jans, morena, d' uys st-mesons, afavorida d' espatles y amb sos pus un poch girats pe' ses botigues. Encara que jo 'par que m' fassa trssos per f resalt es sus defectos, no li faltavan certs atractius, y mes d' ax, tena una manera de mir molt espressiva, un conato de mostaxillos que li feyan molta gracia, y crta positura general que dexava endevin que quant fos acabada de f, seria dona de pit, y que no dexara pass cap ocasi sense f tot lo possible per tragin un catlich n' el cl, per s' aspre cam del sant matrimoni.

Poca pena me costara ompl unes quantes planes per don n es mus lectors sa fotografa la menuda d' aquesta nova amiga nostra: pero me sembla qu' es trabay escusad, tota vegada que aquests tipos son molt coneguts Palma, y sobre tot per la vila d' avall. Figurauvos una d' aquelles senyores fetes punta de comps y que per lo mateix heu tnen tot red, tot fora sa llengo, que solen tenirla en forma de llanceta, y moltes d' elles es nas un poch aficionat s' astronoma, perque sempre mira per amunt. Com es temps vola depressa per tothom (fora per ses classes passives,) amb un tanc y obr d' uys vaig trobarme fet un homonet y com no 's b may falt ses santes convenincies socials, vatx ten es gust, grcies sa generositat des meu onclo y sa cantidat que cobrava de ca-mua, de sorti de dins aquell jaquet, amb tanta satisfacci com sa de sa crisilida cuant surt de dins s'estreta ballaruga, per axampl ses ales... d' una levita llarga y fonada, de panyo com. A un homo de desst anys que per certes rahons tan fortes com un bast. no pot beure ni fum, no li queda ms remey qu' enamorarse, perqu aquesta es s' nica gatera que fa sa destrossa de part dedins; y ja qu' havia determinat tri una atlota, vatx f com ets atlots quant van sa Porta de Sant Antoni tri una anyella amb sos pares; la vatx tri de cinch corts, grossa, grassa, ben plantosa y ben morena, amb una paraula, sa que me paresqu ms acabada de tot el mon de senyores que jo conexa; perque es menest sebre que ses columnes d' Hrcules del mon conegut per m, eran ses dues segones de la Su. Mes enll, passavan noves y canonges fent gisc ses sues sedes; atlotes y subtinents, fent renou amb sos ventays sabrets; pero jo no guardava dins sa meua memoria cap fisonomia, fora de ses que cada diumenge y festa miravan l' ofici, ensistades entre el cor y l' alt major, y entre totes elles brillava en mitx, com ses llevs d' un girasol, s' hermosa Donya Juanita. III Desque me vatx determin ess s' adorad de aquella hermosura, es meus uys pagren la festa. Abans mirava de pl l' alt maj y de coua d' uy ses nines; desprs vatx mir de pl sa nina des mus pensaments, y de coua d' uy s' alt. No se torb molts de diumenges mir ella amb mnos devoci ses estampes des su distraccionari, per clavarme ets seus uys negres cada vegada que girava fuya, y les girava ben sovint; sa sua boca ja no se movia tant, perqu confegia ms poch, ni se pegava tantes llepades instantnees n' es mostatxillos quant havia endevinat, sense returarse, una paraula de ms de quatre slabes; fins qu' un dia quant s' axec per ajonoyarse. vaig veure que me mirava fent sa mitjriaya. Donya Juanita era mua!! No puch descriure lo que pass per dins es mu cor. Sa sanch tornava arrera per dins ses mues venes, aturantme sa respiraci; es llums me semblavan estrelles enrevoltades d' espires; ses columnes se bellugavan..., y lo pitj de tot es que me parexa qu' ella sentia lo que jo sentia, qu' ella passava tot lo que jo passava; y fora de m, loco, perdut, mort, enamorat, vaig f una reverencia mal feta, fugint atropellat de l' Iglesia.

Ja era hora! S' ayre pur des Mirad me seren un poch, y totduna que vaig ten conciencia des meus actes, totduna que vaig pod reflexion, no se presenta devant es meus uys esglayats altre cam ms curt per durme dret, dret, sa felicidat, que corre comprarme un capell de copa alta y un bastonet amb borlins. Era precis posarme s' altura de ses circunstancies! Encara no havia acabat l' ofici, y ja estava jo recolzat sa paret de devant es portal d' Almoyna, esperant amb una postura de seductor de novela que sorts ella; y mentres tant, procurava agont s' equilibri des capell, cosa no molt fcil en dia de mestral, per un que 'l tragina per primera vegada. Sort ella donantme totes ses proves d' admiraci y d' amor y fentme veure ses estrelles cada uyada y cada atibada de mosques que feya amb so chal de punt de red. Y tan frgil es s' humanidat, que vaig determin seguirla, fent renou amb sa vergueta!.... En Pau se fu llibertino!!!!

IV Cada diumenge acostumava Donya Juanita, acompanyada de sa sua mumay, f un poch de voltera abans de retirarse; y es qui saben com se pesca al bou, no estranyaran ax. Pero aquell dia s' en va an cap dret casua, lo mateix qu'es falcons quant han pogut aferr un colom ms torpe ms atrevit qu' ets altres. Jo, seguintla de ben prop, recuhia amb sa matexa febre qu'En Ney-Ney recuheix ses puntes de xigarro, ses mirades que dexava caure, cada pich que girava cant que se componia es chal, fins qu' es sol des meus pensaments se va pondre dins una escaleta de devant sa Llonja. S' hora-baxa d' aquell mateix dia, vaig pass per devant es su balconet. Per casualidat ella prenia la fresca, encara que mos trobssem mitjan Jan, y me salud amb tal expressi de benaventuransa, que me falt valor per mirarla dues vegades y per volt es cant de sa Dressana. Per lo mateix, vaig passetj y passetj fins que 's f fosch, y llav vaig aturarme saludarla. Ella me contest, li vaig di que feya molta cal, y me respongu que per ax cada dia n' aquella hora prenia la fresca, y qu' havia sortida ms dejorn que de costum perque se trobava afectada des nervis. Ax, naturalment, me don ales, y li vaig mitx d que desitjava parl despay amb ella.

Se pos riure, y sense vol, me mostr dos enflays de perles, preguntantme amb molta gracia amb qui conversava llav. Aquesta sortida tan original me va dex un poch enfrescat. Pero desprs, amb so coratge que sempre m' ha estat caracterstich, li vaig di que desitjava convers amb ella d' una manera tranquila, un' hora que passssen menos inglesos gats y menos pescadores renoueres; y desprs des dilech que en tals circunstancies es de cax, quedrem en que les nou sortiria, aquell mateix vespre, n' es balconet; y tot, per supuesto, d' amagat de sa mare. V Aquesta cita, (y d' amagat), y devant sa Llonja, y les nou d' una nit de Jan, y essent sa primera sa que jo comparexa, era per m y per ses circunstancies que l' acompanyavan, unes cartilles de seductor; y amb s' alegria natural n' es qui se troba en cam d' arrib sa realidat des seus smits, amb quatre gambades vaig trobarme devant sa porta de casa, qu' era una entrada des carr de la Pau. Per ten ms pit, vaig engolirme un tall de talch amb un cant de pa moreno, y ma vaig encapill una madrilea peluda col de pansa, que m' havia costat ms costipats nominals que duros efectius per arrib despenjarla d' un bazar de robes cosides. Mostrant ses gires y ses sota-gires y sortetjant ses ratxes de mestral perque no se desbarats s' embs, vaig prendre es rumbo cap n' es parads terrenal, que p' es vulgo ignorant era una escaleta acubada, ab ratjoles de Valencia plenes de figures grotesques que volan ess nans y nanes. Quant girava es cant des carr des V, es mu cor pegava bots dins es mu pit, lo mateix qu' una gutlera esquiva engabiada de fresch; tanta era s' emoci y es torbament que j senta. A la f vaig consegu arrib devant la casa. S' hora-baxa, quant anava despedirme, me havia dit ella penjantse molt n' es ferros des balc: Quina senya me vol f, Pau? En Figuera tocar les nou. B, pero vea, com vost pot tard un rato anticiparse un breu instant, y.... no'u dich pe' sa serena;.... pero es veynats... Vol di qu' es pass serena no l' incomoda vost? Ja veu, hey estich tan acostumada... quant veraneava Son Tivoli. Que cau la muntanya? No seny, n' es Molin. Diga vost, Juanita, quina senya vol que fassa? Sa que vust vulga. Pot imit qualsevol animal, perque per aqu no n' hi haur d' altre.

Pero, la veritat, encara que jo tench grans disposicions per escarni, d' ase en avall, casi totes ses criatures irracionals, en aquell moment no me sentia inspirat, y mentres procurava prendre un poch d' al, recolzat sa porta de s' escaleta, vaig senti sa mare que li deya baix-baix ella: Que no sia un altre pipioli com es cadete! No, mumay, lo qu' es aquest, me pareix un galan de moltes prendes, molt formal y molt amable.... Es v que li he reparat, la Su, es coll de sa camia y ses solamentes de ses botes, y no hey he vist ni mitjes soles ni rivet de dol... Vols pos qu' encara no t' ha dit amb que conta per mantenirte segons se tua classe?.... Amable, amable!... tamb son amables es potons d' una moxa abans de treure ses ungles!... Pero, mumay, vost se sulfura sense motiu, encara no he tengt temps de sonde ets arcanos de sa sua posici social ... Mira, si vols que t' entenga, conversa cl, pero jo te dich t, que en temps mu, sense gast tants de cortillos amb entregues, y sense parl tant porificat, en veure un enjove, d' una llego lluny ja sabia quin pa l' assaciava y de quants de punts se calsava... Les nou!... Ax te dich: enllepolil, qu' es dols fa gomit... y no 'l m' escalives... Aquesta conversa, en lloch de ferme fug ms que depressa, va ferme enamor ms y ms, per sa senzilla rah de que me f avorr de mort la senyora Catalina (sa mare); y aplanava d' aquesta manera totes ses dificultats que poran aturarme es que jo la pogus mir com sogra mua... Amb una paraula: desde aquell moment vaig comens ess gnre. Es balconet s' obri y comparegu ella quant jo siulava es final de la Luccia, y quant per casualidat molt poch rara en Jan (poca de temporada,) es Don Juan gatuno d' aquell barri cantava un duo de La Traviata amb una moxa viuda, dalt una terrada de sa Llonja. No s per quina senya sort es llumenaret blau de ses mues esperanses, pero lo cert era que ja la saludava tot gojs, y passrem una hora llarga canviant beneytures mues amb coqueteries sues. Qualsevol pescad hagus passat y mos hagus sentit convers du minuts, ja hauria vist ben cl qu' es balconet era sa tenassa, es carr la m, es peix jo, y ella sa tiradora de ray. No passavan instants sense que 'm recomans amb gestos y paraulas que converss molt baix, perque sa mare no prengus qualque sospita; lo qual ajud molt que jo no perds ni una paraula de ses que sa mare li apuntava de derrera ses persianes.

VI

Vengu es temps de ses carxofes, vengu es temps des melons, vengu es temps de ses figues fls, y es setembre amb sos pebres de quatre cornalons y ses llampugues y pmpols; y jo no faltava cap vespre n' es jornalet, festetjant sense planyerme y posant demunt ses armes tota sa mua inteligencia, per no entendre ses indirctes que queyan com calabruix demunt m, y que no m' dexavan prendre al, sobre es mostr cara, es convers des veynats, y s' hivern que s' acostava. Es per dems di que sa mare d' ella no saba res, encara que cada vespre jo li senta dict sa lliss sa mua cndida paloma. Un vespre, (sempre m' recordar, era es dissapte de Sant Miquel,) vaig trobarla ella molt freda, y totduna vaig atribuirho una aygada qu' havia caygut aquell mat; pero desprs d' un instant, era cosa clara, per m y tot, qu' estvam en crisis. A forsa de vomit juraments, protestes, promeses y paraules de desesperat, vaig logr qu' entre llgrimes tendres y gemechs amarchs me digus que jo l' enganava, qu' era un tirano, un asesino de cors amorosos, un vampiro d' nimes pures.... Amb una paraula: puch ferme de la Commune, y estar ben descansat que no hey haur cap no de dues soles que de mi diga lo qu' ella deya de mi. Derrera tot ax, vengu sa part ms llastimosa, vench d, sa part romntica, especie de recopilaci de totes ses ridcules tempestats de s' nima, qu' havia lletgides entre nmeros romans y punts suspensius, ses novelles casi de balde que prou bons dobls li costavan. No hi faltaren tombes fredes, soledats tristes, convents ombrvols ni coves misterioses, ni s' eterna cansoneta que serveix sempre de tr final n' aquests fochs artificials de ses nimes artificioses: Si no som esposa tua, sols heu ser de Jesucrist! La veritat: jo no saba lo que m' passava. May l' havia trobada tan alegre ni tan complacent, ni tan poch fia de sa mare, com es vespre abans; y no vaig caure en que es tigres, lleons, hienes y dems animals elstichs, may s' acalan tant com abans de d un salt per f presa. Quant jo comensava creure qu' all era bilis estentisa y que per molta que n' hagus tenguda, n' hi hava de qued ja ben poca, me sort en qu' encara que no fos ms que pe' sa renyina de sa mare, no tenia un mes de vida; perque pens qu' hava fet tot lo possible perque Donya Catalina no' s sospits, sa mare ja 'u saba tot, y tot lo dia li preguntava si jo era bort fiy de rey, perque b no pora pass envant, tena per menos puj aquella escaleta. He vist braus recelosos y mal intencionats, novillos que la saban llarga; pero no n' he vist sort may cap de viu de dins sa plassa. B vaig tir arena enderrera, b vaig salt sa valla, b vaig f es retgirads; res va val. Si no m' posava b per una estocada, me posava de lo mill per descabellarme; y la fi

vaig envest sa muleta, es d, vaig qued en que l' endem (diada senyalada) mostrara cara! Ma demanau si vaig dorm aquella nit?.... Ni un criminal rom condemnat ses fieras estava ms retgirat que jo. Presentarme jo, pobre estudiant pags, devant una sogra, y de la ribera, y mossona... No tena altre remey: mostr sa cara... mostr un' altra cosa!!

VII Ms pentinat qu un cavallet de rey en dia de gran parada, y tot es cantaranet demunt, vaig entregarme les dotze en punt la casa. Quant sa mua m prengu es cord de sa campaneta per toc, me parexa qu' anava toc sa mua extremonci. Alguns fadrins pot s que s' rigan de aquest temor; pero no 'u lletgir un sol casat sense qu' ets uys li espiretjin, y no ser d' alegra. Se torbaren cinch minuts obrirme, perqu no me penss que m' esperavan, lo cual no atur que abans d' entr, ja hagus vista sa sogra que m' estava l' aguayt per un oual, y me mirava ven amb un vidre d' aument devant la vista, per ferse s' ilusi de que estava ms prop. No hey ha cap castaolera de ses que vnen gallets de pasta real y generals de sucre en mitx de sa Plassa maj, que rbia tan b un nin de casa que pot, com me reb m Donya Catalina. Entre cumpliment y cumpliment, jo mirava aquella casa, ax com un novici deu mir sa sua cella es prim vespre qu' es pri ley acompanya y el dexa tot sol, amb sos temors y ets instruments de sa penitencia futura. En aquell instant fu sa sua sortida, sa ms teatral que veur may, s' encantadora Donya Juanita. Acabats tots es cumpliments possibles, vaig mostr cara, per mill d, elles la me feren mostr tant, que casi la me giraren s' enrevs. Fren com aquells confessors que se confssan p' es seus penitens de st anys, fentlos preguntes que vnen ess respostes amb un gesto de coniet de guix, fet pe' s' atlotet retgirat. Poca pena me costaria ompl tres quatre tomets regulars descriguent aquella casa, aquell niu, amb totes ses pretensions de casa forta y acomodada. Pero aquest article se fa massa llarch, y es hora de fugi de ses descripcions de notari.

Bastar d que si un quimich gegant fs un alamb ahont hey cabssen totes ses mossones y totes ses mossoneres del mon, y ne tregus sa qunta-essencia, estaria molt enrera aquesta, de f es graus mossonescos que feya s' ayre que havan respirat un pich, sa mare sa fia. Ja s que ms de quatre estranyarn que coneguent jo, en cert modo, es defectes qu' he anat diguent, no m' separs d' aquella casa, qu' encara que honrada, tan poch simptica era n' es mu carcte. Tots es qui dirn ax, donarn proves de no hav estat may enamorats; perque es menest sebre qu' un enamorat es com un ca de cassa: com ms bast li donan, ms arreu ensuma. Coneix tots es defctes, pero no 'n veu cap. Y encara que vs totes ses costums ridcules y totes ses inconvenincies, encara servira per enamorarlo ms y ms; perque se feria sa reflexi de que all ahont pareix que no hi plou, no hi poden est de goteres. S' experiencia m' ha fet conexe qu' hey ha sogres, dich, mares qu' aspiran tan dolcssim nom, que fan tot lo que saben y encara ms, per ferse odioses n' es pretendents de ses sues fiyes, perqu axi aquestes guanyan lo que prden aquelles; y si no logran despatxarles per contraste, logran amb ses sues inconsecuncies y amb s' antipatia qu' es futur gnre los cobra, que s' infelis se casi ms prest, per ms prest dexarla de veure; ax, quant es pobre homo no t sa pretensi d' alsarse Topete d' aquella casa, treguent sa fa amb honra de ses arpes tirniques de sa mare. Desprs de tot ax, es menest pens que jo, les hores, tenia devuyt anys, y qu' tal edat mos agrada trob tot lo ms dolent y estravagant, per sa senzilla rah de que ax es lo ms contrari lo que mos han ensenyat y lo qu' han procurat que sempre vssem. Moltes rahons de ms ps podra afeg ses dites; pero me pareix qu' aquestes ja bastan per f entendre que Donya Juanita me tenia etcisat. Com ms de prop la mirava, mnos defectes li veya y ms cario me demostrava; ms d' ax, era d' aquelles atlotes axi, com desjuntades, que caminan fent ones com ses gramaneres, y que saben trure partit de tot, per atur ms y ms es pobre aucell enviscat. Si estava costipada, s' asseya amb sos brassos cayguts y es cap la banda com una Magdalena arrepentida. Si se sentia bona y xalesta, me cantava mitja veu acompanyantse amb sa guitrra y mirantme amb uys de vga estentissa, unes cansons andalusses y seguidilles de pinyol vermey. Qui no adoraria Donya Juanita? De cad' hora, hey anava jo ms abruxat, y per lo mateix m' entregava ms dejorn la casa; y tamb de cada dia Donya Catalina se cuydava d' avans ms y ms s' interrogatori comensat es prim dia, encara que indirectament, sobre es mus germans, es mus possibles, sa mua part, y es testament de mon pare; si b es veritat, que no hey hava sessi en que no me fs descubr qualque nova habilidat de sa sua pubila. Donya Juanita saba f de tot lo que descriuen certs peridichs de modes: canastretes de pap blanch, ventayes de pap de cols, papeleres de pap satinat, flors de pap

trasparent, flors de badana, matrimonis de marisch, barques de vidre, lassos de granissa negra, collars d' azabache, bosses de granissa de cols, assientos de cadira de tisora, amb una lleona de canyams; amb una paraula, saba de tot, dexant sense d s'habilidat que Deu li havia dada per pint demunt vidre sants, que parexan dibuxats p' el dimoni, per brod de cabeys, cifres mocads de npis, per dibux amb cabeys, tombes, desmays y angelets que regavan pensaments, demunt mare-perla. Feya de cabeys, colls, adressos, cadenes, pulseres y tot lo que puga imaginarse s' argent ms enginys. Tot aquest pl, y encara ms, sortia de mi; jo era sa mina qu' ella esplotava perque no li faltassen ses primeres materies. Per bon amor, comens demanarme pl y cabeys, fins qu'arrib un punt que jo parexia un tinys, y ax, que per consey d' ella m' hava dexat sa primerenca barbeta de segay malts, y una poyera (vulgo melena) de money, que no servia, segons deya Na Rosa, ms que per encerol coxineres, colls de vellut y suads de capell. Una vegada, s' empeny en retratarme al temple, demunt una tela de ventay blanca; pero ax com es vespre no s' possible, en lloch d' an escola, anava posarme srio devant ses dues artistes, just un ca de carabinero desenfeynat. Sort es ditxs retrato com si l' hagussen pintat es mus acreedors, y me recorda qu' una amiga de s' autora li va d un dia devant m, sense sospit qu' all fos jo, que parexa un orangutan malalts. No vuy parl d' es frenes que duya en sos cortes de ses salapes y mnegues y amb sos dibuxos d' entreds y ferfelans, modes de cinturons y formes d' escotadura. Sempre me consultava sobre punts tan delicats, y jo no respona may acertat, ms que quant se tractava d' escotadures, que sempre triava sa ms grossa, per darli gust ella. No hey havia cap novedat d' aquelles que no costan res, y modes que s' afican amb guyes, com son lassos vermeys p' es cap, vellutets, barrioles de grans blanchs, y flos de musselina, que no fos observada amb exageraci. Aquell cap era un picadero escola prctica de pentinadores; les feya torn loques forsa de ferles amag cl y estopa tenyida dins bollos, bucles, fregays y trunyelles plenes; ella volia bands, espinetes, rissos per s' esquena y per devant sa cara, y li posavan tants de rissos, que aquell front parexa una paret mal axeubada y mitx tapada d' ura. De polvos y potingos y pintures no n' hem de d res perque aquella tauleta-tocad parexia un taurell de potecari. Colorins per pint morros, tintes per allarg uys, y altres tintes per ses ungles, potets de pomades, cold-cream, polvos d' arrs y de perles orientals, per estucarse sa cara, brassos y mans, que semblava com si Donya Catalina l' hagus feta rod per dins un barril de farina. Tena ella tanta passi per ses fisonomies blanques (encara qu' era tan morena com jo, gracies Deu,) qu' un dia s' empeny omplirme de polvos, fins que la vaig f desist de tal mana, fentli veure qu' all era f ses coses s' enrevs y que tan mateix es polvos no hi aferraran demunt m.

Estich tan enterat de tot ax, perque elles procuravan enterarmen; pero de tot lo que se refereix bens, modo de viure, servici y modo de menj, no 'n s ms sino qu' es pare de Donya Juanita era un empleadet many, y que desprs de mort havian viscut y vivan fent de prestamistes su mensual per duro, duguent sa contabilidat per partida doble amb tayes de canya. Per ms que molts de diumenges estava jo en feyna la casa fins passat la una, may arribava n' es mu nas cap tufillo de cuyna; lo que me feya sospit si s' alimentavan com ses srps; una menjada cada ms pero bona. Cada instant me parlavan d' an un dia f una bauxeta Son Tivoli; pero jo no hauria tengut pit per falt una vegada sa taula de ca-mua. VIII Ja havia passat s' aniversari de s' entrada la casa, y de cad' hora me tractava ms b sa mua futura sogra. Encara no quyan ses primeres brusques de Sant Bernat, y ja me trobava una salefa per emboticarme es pus; en veure moscart prop de mi, ja era perseguit de mort, estadal en ma; en parl de costipats, ja veya totes ses portes tancades. Acostumat com jo estava n' es tracto d' una pagesa vya que en sa sua vida no havia cuydat ms qu' es mu onclo y na Brusca, una cusseta bufona, trobava una gran diferencia de ses moxonies de Donya Catalina ses atencions de Na Rosa, que per segu es cam comensat tota sa vida, havia acabat per ferse beata. Pensava jo que aquella vida duraria fins que essent homo fet y granat, me cass amb Donya Juanita; contant sempre, abans de tot, amb sa mort de Donya Catalina. Perque no me tengussen per desagrahit, feya tot lo que me permetan es mus possibles y ses mues forses; d' hivern les acompanyava cerc betlms, menj bunyols, y qualque vespre veure el Trovador, de dalt sa cassola. D' estiu, anvam (en f lluna) passetj per sa murada, prendre un gelat ca'n Soler, y menj qualque melonet de Guarda-mar baix de sa farola des cap des Moll. Es dissapte de Sant Juan, abans de mostr cara, hava regalat Donya Juanita un medall de plata dorada, que deya eterno amor demunt, y dedins tena sa mua fotografa. Ella me don es su, fet de cabeys mus demunt sat, amb una actitut bastant original. Quant vengu s' any siguent, que ja era mes de casa, li vaig entreg devant sa mare (que me reny) un anell d' r esmaltat, amb un coret blau coronat de prles; y ella per correspondre, m' arregl una trunyella de cabeys mus enrevoltada per una tumbaga de sa mare. Quant frem tres o cuatre dies abans de Santa Catalina, vaig consult sa mua si trobava que estaria b regal un ventay b sa mare, per durla contenta, y ella me contest que de cap manera m' hi atrevs, perque s' incomodaria tant y tant Donya

Catalina; que lo ms, si tan empenyat hey estava, permetria que l' obsequis amb unes recadetes, no perque sa mare no 'n tengus per vendre, sino perque tenia gran afici tals alhaques. Es dia de sa festa, m' hi vaig entreg tot satisfet devs la una, y desprs d' hav felicitat Donya Catalina, li vaig mostr ses recades, que li agradaren molt perque no feyan buyt; afegint jo per ms solemnidat aquest cumpliment piads: Deu fassa que puga usarles molts anys en companyia de Na Juaniteta! Ni si li hagus dit sa veritat. Totduna se pos molt sria, y fentme senya amb sa m, me f entr dins sa quadreta. S'assegu, me f assure y comens: Vost ja deu sebre, Pau, es temps que fa que v pe' sa mua fia. No l' hem anat cerc ni tenim cap quxa de vost ni cap mal informe des su modo de proceh. Abans de vost, sa mua fia ja havia tenguts partits ms bons grapades; pero que hi farm!... 'par que vost li haja donat mal boc... perque, fieta mua!... es un etcisament que du amb vost. Ja fa ms d'un any que vost entr la casa y encara no m' ha dit com va hermano, verbo casament. Jo m' he pensat que vost estava encorregut y ley he volgut di, perque es es cas qu' hey ha un seny molt de ca-sua, que tamb est enamorat de sa mua fia, y que m' ha fet parl per una pressona. Sa mua fia no sab res; pero jo s que totduna ell vol pos fil s' aguya. No se pnsiga que jo tenga sa mua fia molt casadora; pero dem puch acluc ets uys, y ja veu... Ja ley dich: si vost no vol que ax pas envant, es precs que dem venga amb s' onclo 'n Mateu demanarme sa mua fia per cas. Ax veur si vost venia per riuresn de sa mua sanch. Una bomba que cau y rebenta baix des pus d' un quinto, no 'l dxa tan fret com jo vaig qued. Totduna me comparegu una boyra devant la vista, y mitx esglayat vaig contestarli que 'u dira s' onclo. Donant per escusa un mal de cap fort, vaig anarmen casa amb una febrada encesa. IX Aquell dia, na Brusca din per mi. Pass es capvespre, y jo no tenia altre remey que estarme totsol per reflexion. Com havia de d s' onclo ni una paraula de ses qu' havia proms dirli? Jo li hava dat entenent que passava ses vetlades repassant sa lliss amb uns estudiants amichs mus, y, com li havia de di que me demans una atlota per cas?

Sa campana den Figuera tocava aquell vespre, y tot lo dia havia tocat, ms fort y ms espesses vegades; y de tota sa nit no vaig tanc ets uys. Quant romp es dia, ja m' passetjava com un desesperat. S' onclo solia ven les vuit, de plassa, amb dos dits de sa ma passats entre ses ganyes d' una mussla y un dobl de raves devall xella; jo no sortia de casa fins les onze. A les du y mitja, entr per veure si me trobava malalt; li vaig di que si, y es mateix temps me pass p' es cap una idea de desesperat. D' hont te quexas? (me digu aquell sant homo.) Des pit, y m' han dit que prop de sa Llonja hey ha un metje tan fi per ax, qu' ha vengut de Paris fa poch. Vamos id, depressa, post sa levita y anemh. Dit y fet: se passa sa lloba, y amb sa capa mitx embolicada y es capell la miorxa, ja som partits. P' es cam jo no conexia ning, y sense es mu onclo no hauria afinat es portalet. Abans d' arribarhi, ja veya derrera ses persianes mare y fia que mos aguaytavan. Pujam, tocam, brin, y entre mil reverncies d'elles y saludos amb poca gracia de s' onclo, aquest los pregunt p' el seny doct. Elles quedaren fredes... Jo ja feya estona qu' estava gelat. Sa mare, que se sospit cosa, tartamudetj y mos f entr dins sa quadreta, y sense d temps de parl de metje ni de metjessa, tengu manya per di en dos minuts s' onclo 'n Mateu lo que jo no li havia sabut d en ms de vint hores. Aqui hauria de pos punts suspensius per sortirne barato. May havia sentit flastom s' onclo, may li havia vist f un gesto indecent ni una acci indecorosa;... pero llav flastomava, jurava, insultava, feya juus, banyes, y tot lo que pot f y di un inflad des Matadero. S' onclo havia ft per espay de xexanta anys una lladriola de flastomies, males paraules, indecencies y accions grosseres... Y aquell dia la romp demunt es cap de Donya Catalina. Ella no qued malament, perque giscava mes fort y estava ms vermeya. May he sentit dues llengos tan companyeres com aquelles!... Si un la deya grossa, s'altre ley deya ms. Si los faltava un gesto per acompany un insulto, l' inventavan... Y Donya Juanita, ella, sa mua!, havia caygut desmayada dins es brassos de s' nica cadira que 'n tenia y amb una actitut encantadora.

Quant Donya Catalina y s' onclo perderen s' al, repararen s' herona, y amb so tremol y s' atach de nrvis no acertava Donya Catalina ferla torn en si, quant veig desde es rec ahont estava jo amagat, que s' onclo s'alsa sa lloba, tru un trinxet y l' obri en canal... tayant es cordons des cors. No vaig sent res ms qu' un parey de puntades de pu cert lloch, y tres manotades n' es clotell; y vaig trobarme en mitx des carr que estava tot alt. X Es cap de dues hores, ja caminava cap la vila, assegut demunt es terrat d' una diligencia y recolsat cuantre es mu pellet. Un tom de reflexions filosfiques sera poch per d tot lo que jo senta. Abans de part, s' onclo m* havia encarregat n' es diligenci, amb una carta que hava de entreg un amich de la vila, perque totduna le entregs amb jo sa possessi de camua, ahont es germans vivan. Vaig arrib casa les nou. Es germ maj lletg sa carta, y m' envi colg desprs d' haverme dat per sop sopes de lladre, que eran ses qu' ell y es dems menjavan. L' endem demat, me feren axec quant claretjava, y ses entrecavadores ja havian saquetjat es mu baul. Una se posava es guants col de perla; s' altre s' havia posat es lentes de vidres naturals, que jo per consey d' ella havia comprat y usava. Tot ax entre crits, befa y rayes; y quant ja comensava enfadarme, entr es barb, que me f asseure y me dex com un xino sense coua. Melena, mostatxillos, barbeta, tot va ana trra, amb acompanyament de gloses y mansballetes. De sol sol me feyan est en es camp, y parexa que s' onclo havia dat orde de que me cremassen tots es llibres y sa roba de ciutad, perque no tengus perill de torn Palma, suposat qu' ell ja me considerava instrut per dems. Ja havia perdut de vista totes ses relliquies que me podan record aquells vint y tres mesos d' enamorament actiu: sols me quedavan dins es cor ses rls d' aquella herba arrancada tan brutalment. Moltes vegades passava dies y setmanes sense pens amb aquella morena encantadora; y tenia motiu per olvidarla, estant sempre entre ses cuhidores y dems atlotes des camp, que no tnen res de romntiques. Pero sempre l' estimava. D' aquesta manera passaren dos mesos; y un diumenge, quant sortia de l' ofici, es cart de la vila m' entreg una carta molt finament dirigida.

Vaig conexe sa lletra, y es mu cor me trebuc d' alegria. Donya Juanita, aquella pura y hermosa Donya Juanita, que m' havia proms tantes vegades que ning la separara de m, y que sera mua de Jesucrist, comensava cumpl ses sues promeses. Amb aquestas idees vaig obr sa carta, que deya ax: No se afigure V. seor Don Pablo que me haya quedado sin consuelo por la infame conducta de V. y de su tio. Mi corason me disia que V.no habia de ser mi felicidad porque las riquezas y los bienes no sirven para hacer la felicidad de una virgen como yo. Pero para que V. vea que he encontrado las aspiraciones de mi amante corazn le partisipo en la presente que maana me caso y le convido las bodas. Para el consuelo de V. y mio debo desirle que aunque no sea tan hombre de pesetas como V. es hombre mas hombre y que har mas ruido que V. Sin mas etc. etc. Aquesta carta me dex b de tot.Desprs vaig sebre que Donya Juanita tenia rah de d qu' es su homo faria ms renou que jo. S' havia casada... amb un sargent d' artilleria!!

Un homo de ca-sua
I Ja 's sab que no tractant de pint un gitano, difcil ha d' ess pint cap homo que no sia de ca-sua, que ca-sua no sia d' ell. Pero com en aquest mon totes ses coses se fan al revs d' axi com se diuen, y se diuen al revs d' ax com son, ha resultat que per molt que cada homo sia de una casa, n' hi ha molt pochs que se pugan anomen homos de ca-sua. S' homo de ca-sua ja neix homo de ca-sua. Ax pot parexe fatalista; pero es veritat. Y per ms qu' aquest tipo va desapareguent pas de bancarrota, encara tench esperansa de trobarne un per necessari. Un homo de ca-sua quant es infant de mamar, quan es de llet, mama sempre que no dorm y dorm sempre que no mama que no se xupa es punys es dit gros des pu. Es d' aquella casta d' infants que parexen saquetes de carn humana y que fan d sa mare quant los serva y conversa amb ses veynades: Fieta mua estimada, no hey ha brassos que l' aguantin. Y que fa exclam son pare tot gojs: Ser un hombrn mostrals aquexes cuxarrasses... Quant comensa camin, may cau de cara; sempre se dexa caure... d`anques. Quant comensa an costura, parla poch, toca ets orguets amb una llesca de pamboli y se fa es rotlo de sa coua. Si hagus de segu passa passa tota sa sua carrera, sera cosa d' escriure un tom; y com aquest article ha d' ess estampat amb altres un llibret que tot en grs costar nou o du sous, m' assembla que no hey ha motiu perque un escript (donemli bon nom) hey don tota sa sanqueta. Per aquesta rah y per moltes altres, ara que b poreu d que l' heu vist nxe, el vos vuy mostr un homo fet. Deix dins es tint tot quant se refereix sa sua jovintut. Sols vos vuy indic qu' es d' aquells atlots carregats de front, de ceyes y d' espatles, que quant miran sa gent, sempre la miran de coua d' uy, y que abans d'axec es cap, quant no s' en poden escap, solen peg una xucladeta. Tamb es d' aquells que solen cont, fent retxes de carb sa paret de cert lloch escusat, quantes setmanes hey mancan per s' indiot, per sa toissa, p' es temps de ses baldufes y p' es temps de ses pilotes.

II Fins ara l' he manetjat ax com he volgut, perque ja's sab qu' ets atlots, amb una betcollada, son bons de f entr en sivella mentres no los mostrin ses dents; pero ara que l' he de tract homo cumplit, ja son figues d'altre sostre, y no s si m' conv an abordarlo ca-sua ... No res: ja som dalt. Son les cinch des mat d' un diumenge d' estiu. Ja fa mitja hora que s' est en calsonets blanchs assegut n' es balc, fumant un xigarret derrera s' altre y escupint n' es carr, fi de trure sa verinada. Quant toca sa mitja den Figuera, s' axca, tira sa punta, escup sa derrera vegada, s'en entra, la crida ella, y se vst. No t tants de trajos com un elegant; pero los t ms variats que molts de cmichs. Ara se posa un calsons de llisteta blava y blanca y jach de lo mateix, un capell de pauma fet n' es presili y amb una trinxa d' hule per floch; ses sabates solen ess de pell massa blanca per perexe negra, y massa negra per parexe blanca. En quant n' es guardapits y sa corbata, no son propis de l' hora; sa cama es de llista morada y may falta demunt ella s' entreforch d' un cord negre amb el qu'est dat fondo, dins es butxac des calsons, un rellotje de plata de tres capses que podran sev per f es ranxo un retgiment. S' en va missa la Su; y tot quant d' amich, conegut benefact troba desde ca-sua fins all, reb es sagramental saludo de Bon dia y bon any que Deu mos d; lo qual no l' atura per entrarsen de passada prende una cama, un jay un nerret ca'n Gil, ca'n Bestard, ses Copies, pero cercant sempre es respectius portals falsos. Tira sa punta dins s' escanzell, pero se lleva sa gorra du passes abans d' arribarhi. Quant pren aygo beneyta, muya tota sa ma y esquita per tot lo red, se fa una creu n' es front amb s' ungla des dit pols y desprs se fa juus amb tota sa ma devant sa fisonoma. Ou sa missa ax com ets altres, pero may dxa de trob lloch n' es banchs, perque amb una colzadeta y una premuda se sab f axamples; lo qual queda tot compost diguent (quant ja est acomodat): Amb llecencia. O si hey ha dones prop: Es banch es fet p' ets homos. En sort de misseta, es de lley anarsen daxo-daxo, amb qualque company antich, cap sa Plassa maj, y desprs d' haverla rodada tota y d' haverse mesclat amb totes ses bregues de criades y de plasseres, desprs de hav fet un covrbo amb cada carnic, an recaure sa Pescatera. All passa revista totes ses taules y pren sa filiaci cada peix, resultant d' aquest examen prctich, que en temps su es peix era altra cosa. Fa quatre vrbes (innocents) amb alguna pescadora d' antiga conexnsa, y li compra un pexet fresch un poch de sanch de tortuga, que s' en d demunt una fuya de col. Abans

de sort de sa Pescatera, mostra totes ses provisions d' aquell dia, que d dins un mocad de llisla de daus, y sa sanqueta qu' acaba de compr, alguns d' ets exclaustrats que solen acud all ahont hey ha peix fresch, qualque celad des reps, d' aquells que no reben may cap regalo per no perdre sa forsa d'autoridat. Ja que l' homo es all, sera de gats no entr n' es Repl prendre un refrs y f un xigarret, y quant arriba ca-sua sempre son les nu tocades. Es fog encs ja l' espera, y es temps qu' ella li planxa sa camia blanca, y li espolsa es pebreb de sa levita de pao, y li passa sa sivella des guardapits de sat, y li lleva es fang des borceguins amb un guinavet vy, y li allisa es pel (si 'n tnen) des calsons negres-verts-satinats, y li pentina es capell alt amb un mocad vy de cresp col de canari; ell arregla sa sanqueta, s' en menja la mitat, beu un cort de vi, fa quatre rots, fa un xigarret, y quant l' ha fumat, ella li renta es coll amb aygordent, y li tru s' arna des cap amb una pinta de banya. Llav se vst, y no l' ha menest ella ms que per posarse sa sivella des borceguins, per embotonarse sa cama, per estreerse es guardapits y per afin sa mnega esquerra de sa levita. En quant lo de f es n correds n' es mocad de sat que serveix de corbata, ax es cosa d' ella. Los es tan natural totes ses done!!! Tota aquesta mudada es de quant se cas; amb aquesta mudada ha anat tots es combregs, vetlatoris, rosaris, entrros, funerals, casaments, batetjos, misses noves, processons y verbals, ahont l' han convidat l' han cridat per testimoni. Aquesta mudada l' ha tret des dol de sos pares, desde dotze cuats y cuades, des de cinch sogres (Deu les haja perdonades) des de ses dues costelles que t devall terra, y... si 'l mon no trebuca, li servir per anarsen en cotxo cap lo qu' es poble soberano diu ses Quatre Campanes, encara qu' mi me parexen sis. Ja son les du y mitja quant surt de ca-sua. Ahont va aquest anacronisme viu? Entrau sa sua iglesia parroquial: hey ha corant' hores. Veys aquell banch forrat de friseta verda amb rivets grochs? Veys aquella taringa d' homos que parexen esttues de cera diputats (des que s' usavan altre temps?) Observaulos b y prest destriareu es nostro amich. All fa lo que fan ets altres: vench d, no fa res. Quant s'ha d' ajonoy, tru de dins s' avench des capell un mocad de seda crua col d' ous amb tomtiga, y quant ha acabat l' Ofici, s' en entra la sacrista per felicit s' orad, y no se descuyda de dirli qu'ell tamb va estudi un poch de retlica Sant Francesch. Cumplides aquestes sagrades obligacions, y desprs d' hav fet una riayeta amb s' escol, desprs d' hav ft una brba amb qualque vice-capell d'aquests qu' hey sol

hav moltes parroquies, y qu' un pags diria capellans de bassiva; saluda al seor Rector y s' en va cap ca-sua cerc s' escayola y llevarse all. All es sa mudada. P' es cam no coneix cap amich des que l' acompanyan f ses estacions ses altres iglesies; y abans de pass vestit per devant una taverna de ses sues, fa volteres de tres y quatre carrs. Desprs d' hav dinat, fuma un xigarret qu' estima ms qu' es menj, y s' en v tomb demunt es llit, diguentli ella per despedida: Ja m' cridars les quatre y mitja.

III Sa mudada des capvespre es sa matexa des mat, es sa de tots es diumenges que no hey ha niguls ni reidero. Una particularidat pero s' ha de not, y es sa que demunt es guardapits de sat negre, hey rellu fent paraleles, diagonals y elptiques, una especie d' antorxat indescifrable. Son ses sis brasses de cordoncillo que li quedan com recort de ses dues dones mortes y de sa que encara Deu li conserva. Aquesta alhaca es de reglament, tractantse d' un dia d' encierro; pero es dia del Corpus y es Dijous Sant, deu hav d' afegirshi un topacio des tamany d' una metla, engastat amb or i formant guyeta. Desde les cinch y mitja, hora en que surt de ca-sua, fins les st y mitja, hora en que comensa sa funci parroquial, es de cax anarsen daxo-daxo, cap La Sanch; mir si entre setmana s' ha afegit cap miracle nou, y desprs d' hav ftes ses devocions, devallarsen per la Rambla, aturarse peg una uyada n' ets anuncis des Teatro, y pass p' es Born mirant de coua d' uy ses pareyes de criades y d' assistents que santifcan ses festes sa sua manera. Es final des su passeig prof, sol ess la Glorieta, ahont fa es derr xigarret, mentres s' entreten mirant com es pexos se menjan es trossos de coca-bamba que ses dides, ses tetes y ses criades los tiran per entreten y f call es patriotes futurs; ni ms ni menos qu' es Govern sol tir promeses y torr a altres pexos per entreten y f call altres patriotes, que casi casi ja son passats. No m' vuy atur descriure lo que se diu un encierro; tots heu sabeu, y ninguns ignorau sa magestat cesrea amb qu' es nostro amich desempea es su crrech. Son detalls dignes de not, es de que va doblement satisfet, ja per lo imponent de s' acte, ja perque casi se pot di que se fa amb ses. Sempre sol d s' atxa faxada amb so mocad de seda crua y s' altari des cordoncillo. Ella no falta may n' aquestes funcions, y no es raro que tots es que no son sords y li estn prop sntin exclam quant passa sa process:

Ax es ell!... ax es es mu! Aquest article se fa ms llarch de lo que conv, y si hagus de pint s' homo de ca-sua en totes ses situacions ms principals de sa vida, sera cosa de may acab. He procurat pintarlo en sos actes pblics y ms caracterstichs que 'l distingexen. L' he descrit xrch, no perqu jo crega que molts d' homos de ca-sua sien xrchs, sino perque s que molts de xrchs son homos de ca-sua. Si tnen infants, solen ess son pare mirat amb uns gemelos s'en revs, vench di, son infants que tenen tots es defectes d' ets homos, y homos que tnen tots es defectes d' els infants. Los fan confess amb un jesuta nou amb un frare vy, y los obligan ess de totes ses confraries, germandats, congregacions y dems sociedats aislatives; quant los obrin sa porta de sa gabia, quant logran rompre un jonch, pgan sa volada molt ms llarga que tots ets altres. Ja que vaig contant, axi com crech que conv, es principals rasgos des nostro amich, no vuy dex de d, que cad' any quant comensan d melons de guardam, quant comparexen ses puses y quant ses mares beneytes compran ramellets de cireres ( de cirera) n' ets infantons, no pot escusarse de ferse dues sangries, desprs d' hav prs en dej per espay de tres setmanes, un bon tass de gram d' herba sanguinaria. Aquesta necessidat sol atribuirla s'homo de ca-sua que en aquest temps comparexen ses sanchs noves. Es tipo de s' homo de ca-sua es ms difcil de descriure que cap altre, perque est enclavat demunt sa frontera de dues classes. D' ell en amunt, tots son senys; d' ell en avall, tots son homos. Per contemplarlo en quant seny, l' han de mir es diumenge de les du en amunt: per contemplarlo en quant homo, l' han de consider tots ets altres dies de sa setmana. Vuy acab aquest escrit diguent que s' homo de ca-sua, si no es molt desgraciat, sol ten bones veyeses forsa de trabay y d' economies: y no vuy dex de d qu' amb so intent descriure aquest tipo tan mallorqu, no he vulgut de cap manera ridiculisarlo. Crech que si sa majoria d' ets homos fos d' homos de ca-sua, hey haura menos juntes directives, menos conseys de vigilancia, menos comissions d' adornos; crech qu' hey hauria menos instrucci y menos noveles cntim sa dsis... Pero s ben cert qu'hey hauria tamb ms cases tranquiles, ms relacions de vertadera amistat, ms educaci y ms homos honrats.

La Sanch
I Fora barret! Dem es sa gran diada. Dem es sa gran festa. Dem es qui creuen en tot y es qui no creuen en res; es qui duguren barretina de llana vermeya y es qui duen barretina de seda negra; es marin de clotell amb daus y es pajs de mans acalapotades; sa senyora y sa criada; es mosson y es titulat, s' homo de conexement y es retgid, tots van ajonoyarse devant s' antiga figura que reb adoraci l' iglesia de l' Hospital. No s si es per sa situaci providencial de sa capella de La Sanch, enclavada entre sa Loquera, l' Hospital y la Misericordia, que venen ess tres hospitals, es de s' enteniment, es des cs y es de sa bossa; que pareix, y ms en tal dia de bon demat, que hi reina sa vertadera igualdat social. Es toldo llistat ombretjant es pati, s' aroma de sa murta escampada, es renou d' entornpeus, es moviment des ventays, que vists sense mirarlos, parexen un esbart de papayones pintades, sa fresqueta des mati, es saludos cariosos des cigeos, que truen es traque de llista y es panam nous, ses atlotes que tamb truen es vestit nou d' escambray amb escotadura cuadrada; tot ax f que en aquell pati posat entre el b y el mal, entre es qui patexen y es qui esperan, com un terr neutral entre Deu y el mon s' hi passeig un poch ufanosa sa carn y no deix de ferhi cualque passada el dimoni. A dins l' iglesia es altra cosa. Es llums forfollons devant sa figura adornada amb sa tnica mill entre ses mills, es miracles espolsats, la gent atropellantse per puj ador, es remugament de tantes veus sortides, unes des c, altres de sa boca, totes des llabis, fa que un se senti conmogut devant tanta f per creure, tanta esperansa per res y tanta caritat per pag la festa. Tot lo que se puga d per espress s' universalitat mallorquna de sa devoci La Sanch, es poch. Demunt ses voreres d' aquella pica d' aygo beneyta s' hi posan com palomes que van beure d' estiu un coc, mans blanques just la neu, mans enclitanades amb nus, que parexen de bamb; mans amb ses ungles gastades demunt es mnech d' una eyna; mans que per no perdre sa costum, dexen cinc regates en es mrmol; y mans que si no fan s`aygo sanguinosa es perque no la tocan, tanta sanch duen entre carn y ungla, aplegada graponetjant dins ses entranyes des germ prohisme! En aquesta trra, sa gent ms descreguda creu en La Sanch. Es qui dexan sa cuyera n'es coleg d'es carr de Sant Miquel, fan estudis per anarse gradu Ceuta, se cuydan molt b de ferli part de ses seues economies; es mariners honrats qu'arriban de viatje amb sos cabeys lluents, amb sa saladina des darr cop de mar, si no hi van en pelegr, descalsos y carregats de cadenes, s' hi presentan amb sa dona y es gavinons darli gracies per s' arribada; y de ses sacerdotisses de Vnus no 'n poden di qu' encengan un llum Deu y s' altre n' el dimoni, perqu ca-sua tenen un llant devant s' estampa, y sa capella posan un ciri devant sa figura de La Sanch. La Sanch aqu heu abriga tot, y per ax aquells infants que no son de nig, perque poden ess de tothom, se diuen que son de La Sanch. La Sanch, desprs de tot, t bones espatles.

*** Dins poch temps hem vist caure institucions que parexian etrnes, homos que parexan segs, dinastes qu' estavan arrelades. Unes ides han aufegat altres ides, uns principis han desacreditat altres principis; tot se muda, se crivella s' esbravaeix; pero La Sanch sempre es La Sanch. Jo conech homo que se diu llibre pensador, que vol que l' enterrin s' hortet d' es cementeri, pero amb una estampa de La Sanch dins es bal. He sentit neg Deu, insult es Sants, calumni persones respetables, devant un homo que deya qu' ax no li alsava es ventrey, pero n' es mateix li he vist ompl sa cara de dits un curro forast que pos sa llengo demunt La Sanch. He sentit una definici tan original per explic aquesta devoci, que no puch pass sense dirla. La Porsima, deya aquest, (qu' era un sabater passat per aygordent) es la Sanch des Seoro; El Crpus, es la Sanch de sa gent de ploma y arpa; y La Sanch es la Sanch de tuthom. II Hava fet propsit de no remoure ossos morts. Vola acluc ets uys devant ses ombres respetables que en anomen La Sanch se presentan devant la vista; pero no pot ess; no puch dex de rendirlos amb ma pobre ploma el grat homenatge de sa meua admiraci y de sa meua enveja. Qu s'han fet, ahont son, qui sustitueix aquells homos de ca-sua, menestrals honrats que formavan sa disolta prohomona de La Sanch? Jo no conech s' historia d' es seus servicis; no m' importa conexe ses interioritats d' una associaci sa qu' amb el temps confiava pertanye, pero s que sa process d' es dijous Sant ha perdut tot lo que tena de edificant, d' ens qu' ells hey faltan, encara que hi vajan es bomberos, que casi tots son manobres. Recordaulos; serios, ben plantats, rebassuts estirats de cames, tots tayats amb un patr, lo que prova que ja venan n' el mon predestinats tan alt destino; amb sa satisfacci des seu carrech pintada sa cara, amb patilles retayades, amb sa part baxa de sa fisonoma y es clotell ms s qu' un gra d' ay, afeytats de fresch, amb gotes de suor suplint sa granadura des pels, barret de seda negra amb so borl tirat en derrera, panxeta al ayre, panxeta verge continguda amb sa percinta de plata, neta com sa conciencia des qui le duyan, amb ses cinch llagues repolsades demunt s' escut de la casa servint de blindatje n' aquells llombrigols qu' honravan sa tant desitjada vesta, que parexia ms negre baix d'aquells colls enmidonats y blanchs com la tefa de la neu. Tota Mallorca sab lo gelosos qu'eran per sa seua germandat, y lo que costava arrib ocup un lloch buydat per la mort. No som fort amb etimologes, pero se crt qu' es nom de vestas amb qu' es poble los conexia, venia dret en candela de ses sacerdotisses de Vesta, de ses Vestals, sacerdotisses romanes, que se cuydavan d' afeg estellicons sa flamada que cremava nit y da demunt s' alt de sa diosa. Y segurament deuen aquest nom n'es rigor per ses faltes possibles; y si aquelles verges feyan morir emparedades ses que descuidavan ses seus obligacions, ells, segons deya sa veu pblica, hauran fet morir envidriat n'es qui no hagus estat homo per cumpl amb ses dolses costums y ardents adoracions ne que s' entregavan aquells benemrits devots, que dexavan ses feynes moguts p'el desitx de cultiv sa vinya del Senyor, inflamats amb lo pur amor de l' esperit div.

Ells... Pero no acabara may, si hagus de parl de totes ses seues cualitats y fer mrit de tots es qu' els adornavan. Parlant d' ells he dexat de parl de La Sanch; encara que ben mirat tot v ess , perque entre La Sanch y ells no hey hava pa partit. La Sanch era per ells una especie de germ maj fet de llenyam, que encara que enclavat dins es seu ninxo, los tenia son servici, y per sa seua honra y gloria trabayavan com negres. Ells feyan sa cera y dems sustancies destinades crem, be fos dins sa santa capella, b fos dins ses devotes entranyes que amb tant d' ardor la cuydavan. He dit que no acabara may, y sera v. Tirem sa capa demunt es qu' han caygut. III Es tant y tant lo que hey ha que d sobre ses formes qu' entre sa generalitat pren sa devoci La Sanch, que no es possible parlarne. A dins moltes famlies, La Sanch es es prn de sa moralitat y de ses bones costums sa seua manera. Com una petita mostra, entre mil qu' en pora present, acabar aquest article recordant paraula per paraula una conversa que l' any passat vaig sent, tenguda entre un municipal retirat y un marin amb pelatje de vey-mar. Son les st des mat de sa diada de La Sanch: s' ex-municipal dona sa m n' es majoret, nin de st anys, xato, ben enmidonat y manetjant una vergueta amb pom com de plata. Es marin pren aygo beneyta, ne dona n' es companyeros, desprs d' esquit tothom de cuatre passes voltant, y surten de l' Iglesia. Marin.Qu' hey ha, Toni? Ax que ja 's teu? Ex-municipal. Nat ca-meua, cos 'n Tm; ( s' atlot) digues criat vostro. M . Xel an: no veus que s' atlot no est llat? Ex . Ca hombre! es que no d ms idea que s'estampa qu' he proms que li comprara sa taula. Avuy hem esclafat sa lladriola y vuy cumpl sa paraula. Ell ja 'u sab: mentres me crega, no li faltar res. Ara ja t missa, ms tart vendr la festa, y en haver dinat tornarm. M. Ax es encamin b s' atlot. Ex. Ja 's de rah!! Ja fa dos anys qu' es caperutxa; vaig gast st pessetes amb una llenterna de martiris, y sa mare, ella, li dexa es mocad de nipis qu' es cunyat li envi de Filipines, y li dona una pesseta en pessa, sense cont sa cera, per compr confits, perque s' atlot puga queda b. M. Ax es encamin s' atlot conforme. (Compran s' estampa, y prenen cap sa costa). Ex. Y mira que en el dia d' avuy puja un jovent!! No hey ha cristiandat, ni relligi, ni res nat del mon; tot son cassinos, societats, quedmis y altres herbes. Si aquest pren aquest rumbo, li rompr una espatla. M. Y b que fars; m' agradas perque encaminas b s' atlot. Ex. Cada diumenge y festa, m' agrada don es recreo n'es cs. Si hey ha toros, toros; si hey ha tancats, tancats; si hey ha reidero, reidero; si hey ha tteres, tteres; si no hey ha res d' ax, cap ses Enramades f cuatre ttis y beure mitx aumt; pero es remato, s' atlot ja 'u sab: cap La Sanch.

M. M' agradas. Ax es es toc natural, y encaminas b s' atlot. Y mira que sa capella est punt de pastora ma, dona les dotze y parex una copeta d' or. Ex.Com de facto no hi manca res, y mira que n' hi va de gernaci! M. Hombre, ax es de cada any: una que en no ess moro, heretje, lluter, qui es que no v La Sanch tal dia com' vuy? Ex.Sa meua ja 's deu crem, y ax s, lo qu' es ella por ess tan repropi com vulgas, pero cada dilluns horabaxa heu dexa tot per an La Sanch amb aquest. Cada vegada li mostra sa robeta penjada per miracle; perque, com aquest treya es barram, el tengurem ara badaya ara no badaya... M.Jo tamb hey estich mapat un miracle al oli, que est l' esquerra com pujam; vaig caure la mar, y si no 's per La Sanch, es taurons hauran sopat de qurn catalinera. Jo pens que com ms v, ms devoci t; ni repoblicans, ni federals, ni crups, ni heretjes, ni protestants, ni ning l' han poguda descredit. Ex. Ja 's de rah! mira quants d' anys hey ha hagut vestas!... M. Jo t' ho dich: ni rey, ni general, ni birbe es caps descreditarla. Ex. Lo ms bo de f del mon!... M. (badant es uys).Rebenta, hombre! Ex. Que la dugan la Sala! *** No vaig sent res ms, perque s' en entraren sa taverna de ca 'n Moreno.

Ses Casetes
I La veritat: ne tench enveja. Ets uys me tornan verts cada vegada que pens que casi tothom t un all que jo no tench, y ses dents me pran de veure qu' es dissaptes horabaxa, no quedan dins Ciutat ms qu' es qui no tnen altre remey que quedarhi. D' aquests ne som jo, y per nich consol, m' entretench observant es qui surten, lo mateix qu' aquells cans que s' assuen al costat des qui menjan, y s' aconhortan sentint crux ets ssos y recuhint sa satisfacci que vssan per st costats es qui sense repararlos s'atepexen. Es ben crt que molts des qui s' en van all (y all es una possessi, una vila, un poblet, una casa de camp, una caseta una barraca,) no se devertexen tant com ells matexos s' ho volen f creure. Lo mes estrany es que si 'u mirau b, es qui diuen qu' hey van per feynes, per orde de metge, solen ess es qui vertaderament hey van per gust; y al contrari, es qu diuen que surten f un al, solen ess es qui hey van per forsa lo menos per conveniencia. Si veys pass, un da mitjan setmana desprs de la Mare de Deu d' Agost, un carro de parey, amb una vneva mallorquina un llensol ms blanch que la nu per vela, carregat de criades ben netes y amb sos brassos col de rave rebetjat, rguent y folgant y donant pessigades n' es parey; esperauvos un poch y veureu que no se turba seguirlo una calessa, break vy, mnibus desllustrat galereta nova, amb un dos senys de casquete, mudadeta de llista blanquinosa, uyeres verdes y sabata blanca. Solen acompanyarlos algunes senyores, qualque dida, alguns infants pelats de fresch y un capell amich de la casa. Aquests van Son Fulano, seguint sa costum inmemorial. All se passetjan, cassan, sa senyora fa novenes sa capella, es capell diu missa s' hora que volen es senys, y es majoret ley serveix. Quant l' ha dita, pren amb ells xocolate, llegeix es diari, fent comentaris gust des consumids, y ensenya de lletra n' es ninets. Sa criada ms llesta pesca es missatge ms gracis, y es criat ms atrevt sol dursn qualque floret de cosses de sa figueralera que pareix ms aturada. Per Tots-Sants per la Purssima, solen torn Palma aqestes families benaventurades, sense hav fet falta, mes que mad Catalin' Ayna, una pagesa grossa. mostatxuda y aduladora, que sempre ha habitat la casa, qu' un temps hey va serv y qu' ara es una granereta de rebost una rata traginera, que sempre t una olleta la casa y un' altra ca-sua, per dursen brou, y qu' es sa providencia de ses criades que van derrera cas, y de qualque senyoreta, quant se tracta de pass una carta sospitosa. L' endem hey compareix sa mestresseta magre, que conta sa senyora, per centssima vegada, sa lletana de sa misria y li anomena ses malaltes des st infantons y ses necessitats des qui v. No se torba presentarse sa dona des taconeret des cant, fabricant d' aubatets, que cad' any enva un embaxad al cl, y el cl cad' any li enva, en prova de bona correspondencia, un representant nou, especie de camvi d' angelets bruts y angelets nets que no li dexan trure es cap de s' aygo.

Pero aquestes no son ses consecuencies de s' estada per all; son ses de s' estat de la casa. Aqestes families van y vnen de fora, sense sorprendersn y sense cap ilusi. Lo mateix se pot d d' ets homos de carrera, que fan pass ses families gran part de s' estiu en es camp, ms menos lluny de sa capital. Ja s' ha fet una costum de tothom coneguda. Acaban ses feynes, prenen un carril y s' en van, les dues, descans des trebay d' aquell da, per bax es mat siguent, y ax passan sa temporada. Son es rsts d' una sinia que dona aygo un saferetx que sempre vssa, y que si ells no se capfican, prest mor tot de st. Pero de totes maneres, es b qu' es rsts prengan un poch es sol, perque no se podrescan. Encara que viscan sa caseta, solen ess homos de molts pochs estudis, y no tnen fe en sos miracles de s' hortet; estn desengants de sa vida artificial y no poden creure que sa molt natural sa que fan Son Sardina, el Terreno, Son Serra, es Molin, es Pont d' Inca, ni fins y tot sa de Son Rapia. Veritat es que no costa molta pena veure ben demat posta de sol, una joveneta amb bata, trunyelles amollades, sombrilla de manech llarch, y una novela devall xlla, trescant per dins es jard de du passes en cuadro, amb ayre sentimental y amb un modo d' an que demostra creure de tot bon cor, que se passetja y est en es camp. Pero, com he dit abans, totes aqestes families y aquestes persones, ftes algunes baxes, van fora per costum, per necessidat per passatemps. No tnen entusiasme per sa caseta, no en fan son nic pensament ni s' nic objecte de sa sua ambici, ni en parlan amb aquell frenes ni amb aquell foch amb qu' en parla Mstre Felip... II Ja veig qu' es mus lectors se quedan amb un pam de boca uberta devant es nom de mstre Felip. Es molt natural, pero no 'u ser tant quant los diga que parl de mstre Felip es mu veynat, que fa corets, creus y pintes de banya. Un homo de b carta cabal, casat amb una dona grassa, vermeya, plantosa, ceyuda y molsudeta; pare y mare de dos infants morts y de tres qu' alenan. Es maj es una famella camali, mal garbada, amb mans llargarudes com manades d' esprechs y que sempre va enmidonada y t una passi d' indio bravo per tri y posarse es flochs y banderetes que ms li ploren y ms aspres cols tnen. De dos atlots, es majoret t catorze anys, tres manco que Na Consuelo, nom Lekandro, y son pare l' ha posat una barbera perque se fassa; es ms petit qu' ha nom Zidro, encara va escola. Mstre Felip es un homo alt, sech, moreno, y visatge que pinta es su carcte innocent, y ms d' ax, ha estat nacional dues vegades. Diu qu'es lliberal, pero cresti; va missa es diumenges y fstes, y t es billets de sa parroquia de cad' any, sus y de sa sua familia, enrevoltats per un retrato den

Espartero, que t per damunt es cap una aureola que diu amb lletres com fasls: Cmplase la voluntad nacional. Mstre Felip diu qu' all es una profeca y que Espaa es nacionals arribarn comand; pero jo, que may som des su par, li dich qu' es ms fcil que arribin comandarhi ets estrangs. Pretengu, pes des su lliberalisme, una vsta de la Sanch, pero may pogu lograrla: de lo qu' ell s' en quexa amargament, y diu qu' Mallorca s' artista no es recompensat. Cada vespre fa confeg es diari, que se cuyda de manllevarme, n' es majoret; y mentres tant, ets altres tres s' adormen y ell fuma una pipada de filet, si es da fen, y un puro de cntim si es diumenge. Per pagarme es narctich que li proporcion amb so diari, me taya ets uys de poll; y com aquests son ses banyes des pus humans, tench en mstre Felip unes mans d' or per trabayarlos, perque la fi, es tot un artista en banyes. Encara que ses noticies de la guerra y de la Prusia y de la Fransa li donan es sus maldecaps, tots s' esborran devant sa sua passi pe' sa caseta. Es final de ses sues convrses, que sol ten amb m cada vespre, fa sempre referencia n' aquesta ida ficsa que 'l du venut. Si parlam de desgracies un ferro-carril, desprs des comentaris originals que sols ell sab f, acaba diguent: Estich content que sa mua caseta estiga lluy des de Mallorca. Si parlam des saqueig d' un poble, ell s' esclama: Perque sa sanch arripia per all, ja n' hi ha d' hav de queleo! Si veu en es diari un anunci d' abres fruytals, diu: Llstima qu' s' hortet ja no n' hi cpian mes! Si snt una noticia de pste la India: Tocarm el dos cap sa caseta. Sa caseta es es corroich gros de totes ses sues convrses. Ms de dos anys seguits m' ha fet la bona: m' ha rebaxat ets uys de poll fins s' s; m' ha curat de moquillo quatre gallines; m' ha anat tri mitja dotzena de melons bons; m' ha comprat mques es da de ses matanses, valentse de ses sues relacions amb sos carnics que li proporcionan ses primeres materies; m' ha regalat una piqueta p' es capsal des llit, tota d' una pessa, y sa pessa era d' un toro d' ets idem, qu' envi st cavalls al altre mon; amb una paraula, no ha sabut que ferse sols per logr sa sua pretensi: aquesta no era altra ms que sa de que jo ans f una bauxa, pass un dia sa caseta, f un al per all... Tant me preg, de tantes maneres m" ho va d, amb tant d' entussiasme me mostrava cada dilluns demat es manadet de totes-herbes cuhit s' hortet, qu' la f vaig allarg es coll; ja no era possible negarme.

Li vaig pos per condici que no havia de f cap extraordinari; ell m' ho promet, si jo me conformava no cuydarme de res. S' espaseta mos hi dur en un santiamn; vost, seny Pau, no ha de cuydarse ms que de devertirse. M' havia descuidat de di que s' espaseta es una mica d' animal, entre xt y cavall sardo, vy y desproporcionat que du sa cabeyera per devant la vista, amb so mateix corte de s' Edat mitja, qu' ara es moda entre ses senyores. S' espaseta rossega un carretonet sense molles, que mstre Felip se cuyda de ten dins sa mua entrada, perque ax fa casa que pot. Me volia dex ten s' espaseta dins es mu magatzem; pero jo li vaig d que no merexa tant de fav, y el t un reconet de sa sua botiga, amb una caxa de petrleo penjada sa paret, per menjadora. De cap manera volia jo an f sa divertissi en diumenge: pero ell s' hi encar diguent que s' artista heu havia de mir tot. Hey vaig consent, y es dissapte horabaxa, entrada de fosca, ja vaig veure pass es mu amich amb una senaya devall es bras, tapada amb un cnyom, de saqueta, pero no tant que no pogus destri dos cs y llus, ms estufats que dos canonges joves, enrevoltats de du dotze mitjes llunes, coues d' altres tants de pexos que per crt eran llampugues. Dins un instant es carr s' ompl de fregitina, y poch desprs vaig sent qu' es fabricant de creuetes dava orde a n' en Lekandro perque pujs mat dos cons joves, d' es que t en cra dalt es prxo. Quant heu tengu tot arreglat, s' en puj casa amb ayre de una falsa tranquilidat, com un general es vespre abans d' una batalla. S' assegu, li vaig d un coracero, ne pic un trs, carreg sa pipa, li peg foch, escup en trra y va rompre diguent qu' ella, s' hereu, sa nina y es caganius partiran las du, la fresca, y qu' en Lekandro tornara amb so carruatje per anarsn amb noltros dem dematinada. Quant vaig sent ax de dematinada, me vaig escarruf; pero ja estava consentit sacrific un dia la salut d' aquell sant homo. He dit n' es sareno, (me digu) que me crd' les quatre, y jo ja 'l cridar vost punt d' an missa Sant Felip Neri. M' assegur qu' alli no hey havian de du res, res nat del mon, y que mos devertiriam tant y tant y tant. Coneguent que mstre Felip tena ganes de sent lletg es diari, y haventme es metge casualment ordenat un vomitiu, hey vaig ven b, perque la fi tot se quedava en casa. A les du s' en an aquell homo, que ja disfrutava bon conte de lo qu' ell creya que jo havia de disfrut l' endem.

Desde mitjan escala torn arrera y toc, per dirme amb veu misteriosa que dorms descansat. perqu' ell no 's descuydara de cridarme d' hora. III Mstre Felip cumpl sa sua paraula. Sortits que frem de missa, enganch s' espaseta y partrem cap n' es Molin. En Lekandro manava es cavall y son pare me buydava es cervell mostrantme y fentme repar ses delicies des cam. Sense cap contratemps arribrem n' es Portitxol, passrem ca'n Coscoy y mos n' entrrem per dins aquell carrer que no est molt lluny. Abans de prendre 'l, sentrem grans crits derrera, y va ess en Zidro que sorta amb un satr d' oli de sa taverna abans anomenada, y mos havia vist pass. S' encar puj, y jo vaig creure que lo ms prudent era devall y ax heu vaig f, pes de ses protestes des mu amich que m' acompany pu. Segurem per endins y mos trobrem devant es sancta sanctorum, devant sa caseta de mstre Felip. Crech qu' es per dems pint s' aspcte de sa tal caseta; es com solen ess totes ses de per all, amb sa sola diferencia que le distingeix de casi totes, que no t mirada la mar. Sa fatxada principal t un' altra caseta devant, una cada costat y es jard derrera. Tota s' alegra d' aquella caseta s' ha de cerc dins ses quatre parets; y mstre Felip, que conegu sa mala impressi que me feya primera vista, me digu qu' all era es punt ms quiet de la terra. En es balconet, que t fermades cada costat des frros unes quantes canyes de pesc, mos esperavan sa mestressa Pixdis y na Consuelo, que s' havian endiumenjades fins parexe dos guacamayos. Mos fren moltes capades y baxaren rebrermos sa botiga. Abans de sure, vaig hav de menj un rollet y beure un glop de palo, per desentur sa boca, y mentres es dos atlots arreglavan s' animal dins sa matexa botiga, donantli una manada d' aufaus, sos pares me fren entr n' es jard, perque m" admirs. Ax va succeh; pero de lo que me vaig f creus, va ess de veure que s' atrevan don es nom de jard un corralet quadrat d' una trentena de pams per banda; amb un ribell de past enterrat en mitx amb una figureta de terra, en remuy, emblanquinada, cabeys de fum d' estampa, vista de lo mateix, galtes d'aumngara y tapa-rabos de vert de persiana. Dos caminals de copinyes posats en creu, separavan es jard en quatre parades ftes amb teules, y tots es baxos de sa paret que tanca sa propiedat estavan pintats de blau rabis com ses parets d' un pati. Voltant per sa paret vaig veure tres tomatigueres de tot l' any, una mota de tabach, un poch de ruda, dos tres pebrs de cirereta, un redolet de moraduix, herbasana, vinagrella y totes-herbes, y un gallin un rec, ft amb dogues de bota y caps per tanc quatre gallines.

P' es costat des caminals feyan com qui morirse un parey de dalies degenerades y uns quants estranys esgrogahits, no faltanthi mirabajans morats, un roseret y un clavell de tot l' any. En quant n' es fruytals, era altra cosa. Cada parada tenia es su: una pomereta de Sant Juan, un melicoton tsich, una figuera sense branc y un fass dins un tst, estavan un en mitx de cada sement. Cada un d' aquests abres t sa sua historia, y ms d' ax, es melicoton y sa figuereta foren sembrats es dia des naxement des dos atlots, y sa pomereta es dia que vengu al mon na Consuelo. Mstre Felip se quex amargament des moxos veynats qu' entravan pu pl dins es jard, sense aturarse p' es culs de tass y colls de botella que t enguixats damunt sa paret. Alabat abastament es jard, me fren puj dalt, per una escaleta que dona sa carrera, n' es costat de sa porta de sa botiga. Es pis t un balconet (des que ja he parlat) y dues finestres sa fatxada principal y una que mira dins s' alegra, vulgo corralet, de la casa. Es trispol es de mescla, y es stil du es rst de sa teulada de s' aygo-vs que tapa tota sa casa. Una cambra cada costat de sa saleta es tot lo que hey ha, perqu sa cuyna y es rebost estn abaix. Tot ax no t res de particul, perque la f se tracta d' una caseta com casi totes. Lo digne d' estudi. lo pintoresch, es sa manera de est moblada. Entrant, s' hi troba una tauleta pintada de vermey ab tapete d' hule estampat; damunt s' hi veu un tint ample, de banya, y un qunquert de petrleo, y per all damunt un aplech de romansos en paps de col, cosits d' un en un, dos jochs de cartes aferradisses y un pronstich atrassat. Aquell pare entussiasmat (com molts altres) pe' ses obres des sus fiys, me mostr picant es derr tros de coracero des vespre abans y carregant sa pipa amb ayre de triunfo, du dotze dibuxos fts des majoret, s' Academia, copies infernals d' aquells dibuxos de Julien qu' han estat sa cenrada de s' art Mallorca. Tamb me mostr alguns minyons copiats en es vidre y repassats ploma. Pardemunt sa taula. hey hava una guiterra mal garbada, embotida y cerolosa. Mstre Felip se gir na Consuelo, que com sa mare y es dos germans, mos anavan derreraderrera, y li man que tocs es derr bolero qu' hava aprs. S' atlota s' empagah y digu que no 'l saba: son pare s' enfad y ella no tengu ms remey qu' obehirlo. Graponetj es bolero des Puig de Sant Pere, y ses mues mostres d' admiraci, mstre Felip s' arramb diguentme s' oreya: No troba que t sandunga? En ses sues mans sa guiterra parcix un piano; un barb des carr de Sant Miquel la m' enseny amb nmeros, y ja sab quatre tocades. Vaig veure que no m' escapara d' una revista de totes ses habilidats de sa familia, y ax va ess. En Zidro ja tenia aquell aplech de romansos; y sense encornenarse Deu ni

Santa Mara, totduna que na Consuelo penj sa guiterra, romp lladr es romanso de la Fiera malvada. Son pare li digu, bavant, que gloss de c es de Cuan Portela, y aquell cosset prengu es trot: Escuchad seores mos os dir de Cuan Prtela el ladrn ms afamado que.... etc., etc., etc. Vaig don s' enhorabona n' aquells pares ditxosos, alenant la f, per veure acabats aquells exmens generals que m' aglassavan. Es temps que jo feya quatre vrbes amb na Consuelo, sobre si festetjava no festetjava, vrbes que son pare prengu en srio, diguentme que no pora pens amb ax perque hava de descans sa mare, vaig repar qu' aquesta hava baxat sa cuyna, y poch desprs torn puj per dirmos qu' es beren estava punt de pastora mia. Abans de debax, me cridaren s' atenci ets altres mobles: una fitora dreta un rec, un gamban damunt dues estaques, una barca de suro amb veles d' indiana perduda, un cuadro pintat d' un nostramo, germ d' ella, representant una real fta amb daus negres y blanchs y quatre banderes ben estirades; una canyeta, unes quantes cadires verdes amb sitial de bva, un canap y una reconera amb una banya duyta de Porto-Rico y d' un tamany extraordinari. Ax era tot lo que donava un espcte partcul sa caseta de mstre Felip. Berenrem en mitx de sa botiga, de frit amb pebres y begurem es v en tass, pero abocantley de dins una borratxa de badana y broquet de canya. No va succeh res de notable ms qu' es bot que peg, desde es plat d' en mitx, una tayada de llu tirs, que sa mestressa vola fitor y que vengu caure entre ses dues solapes des mus guardapits, damunt sa cama, dexant un regalim col de brou de llantia, que no tena res de agradable. Una cosa me crid bastant s' atenci, y fou lo molt que begu sa mestressa Pixdis. S' homo, qu' estava n' es mu costat, devant per devant ella, me don una trepitjada espantosa pensant ferl una senya ella, y vaig not que cada vegada que m' allargava es tass perque li servs d' aquella mistura, na Consuelo la pessigava. Quant acabrem de beren eran les du; y abans d' axecarmos de sa taula mstre Felip va devall sa fitora, per despenj un mel aygordent de dotze qu' en tenia embarriolats y penjats sa traginada, perque agontassen fins Nadal; y Ilav, girantse mi, me digu molt srio: No troba qu' aqu sa pressona menja de ms bon gust que dins Ciutat? Lo qu' es m, que me lleven sa caseta y me llevarn sa vida,.. Ara podram an don quatre passes; y veur una volta alegre. A n' quina hora tendrs es din grau Pixdis? A s' hora que dir el seny Pau, perque ja sab qu' aqu es disptich. Los vaig d que m' era igual qualsevol hora; y partrem mstre Felip y sa sua vctima... Sa victima era jo!!

IV Armantse amb un bast qu' altre temps hava estat mnech de paraygo, y encapillantse un estor amb cofa, s' artista me va f una senya tot gojs, y partirem amb un sol qu' era b per freg us de lloca. Tothom coneix sa campinya que verdetja sa barriada des Molin; es lo ms trist d' ets entorns de Palma, per sa senzilla rah de que estant casi nivell de la mar, es lo ms enclotat que puga ess. Ido b: mstre Felip s' encar ferme creure qu' all era lo ms potich de Mallorca, y en certa manen tena rah, perque mos trobvam en es Carnatge. Brollvam de su; aquell sol de Setembre sense un al d' oratge m' aufegava; y quant mos trobrem prop de sa torre den Pau, me vaig declar en uberta insurrecci, digent n' es mu tirano: Fins aqu hem arribat, pero m' en torn arrera. L' homo no tengu altre remey, pero abans tregu de dins sa butxaca una castanya de totes-herbes y m' oblig beure un glop, perqu no s' estroncs sa su. Tornvam pe sa carretera des Coll den Rebassa, y dos amichs mus que passavan amb una galereta, s' aturaren per demanarme si hava tornat loco si vena de f meditacions en es Carnatge, sobre ses miseries de la vida y ses relliquies de la mort. Vaig desferme d' ells ax com vaig sebre; pero si no s' en duguren es mu cs, s' enduguren s' nima: tanta enveja me fren! Quant arribrem sa caseta, una fumassa y una fregitina espantoses omplan sa botiga. Mstre Felip amb un bot se tir dins sa cuyna; jo 'l vaig segu, y mos trobrem una pella plena de fetge amb ayet, que flametjava y amb ses tayades ftes carbons. Na Consuelo estava encamallada damunt es rentadoret, amb so cap passat per un nestr que donava n' es corral des veynat. Ax com sa finestra era molt petita, es cap casi hey ajustava, y es fum y sa fregitina no sortan per all, y ella no se hava adonada de res. Encara no era jo dedins, y ja vaig veure sa pella al ayre y na Consuelo que peg per avall. Son pare l' hava agafada per un pu y amb sa primera estirada la f bot des rentad. Vuy call lo que pass. Mstre Felip se pos ft una fiera; crid, mogu renou, tir es capell p' en trra y va don sa culpa de tot na Pixdis sa sua dona. Aquesta s' hava posada damunt es llit per descans, y es dos atlots eran n' es Portitxol f nad una barqueta de suro. Me preguntaru qu feya na Consuelo, tan embadalida amb so cap sa finestra? No 'u s; pero vaig veure pass depressa, y com un gat qu' ha fet mag, un jove sabat, que menava un bulldog y que fumava amb pipa. Era es cigeo de sa fa de mstre Felip, sa causa de tot s' escndol. A forsa de bones rahons, vaig logr que ses sanchs se refredassen un poch, y quant ses coses ja tornavan son estat natural, desprs d' hav atupat, sa mestressa y es mstre, es dos atlots perque s' havan banyat ses sabates, quant ja m' hava atrevit propos que begussem un glopet, (perque s que sa botella es sa llum de ses tempestats de botg), y que fssem unes quantes malilles, sentrem es riny-riny d' un carril, y tach!... vat' aqu

que s' en entran moguent bogiot y pegant bots set vuyt infinits, nins y nines, y una pareya de bona casta. Veure sa cara que posaren es mus amichs, era cosa de no pod fotografiarla. Tornaren verts, grochs, blaus, vermeys,... y no digueren una paraula. Tant se v trastorn sa mestressa Pixdis, que no tengu forsa per durse sa boca una copa d' ans que tenia en sa ma. Ja est dit tot. Sa dona qu' acabava d' entr, qued un poch enfrescada quant me v; pero pensant que sols hey era per visita, s' atropell per di: Avuy que fa bona diada he dit n' aquest: Toni, qu' anam menj una sobrassada am na Pixdis? y tach!... hem prs un carril, y ja mos tens. Aqui comens lo b. Un infant vengut de fresch prengu un crespell n' en Zidro, y ax bast per peg foch sa pahissa. Hey va hav un san-quintn. Ses dues mestresses, que son germanes, se treguren es cambuix, es dos mstres se defiaren qualsevol cosa, ets infantons sortiren plorant y cridant, sa grexonera de llampuga amb pebres trebuc dins es foch. Na Consueio se desmay, y jo vaig creure que lo mill era tanc totes ses portes, y dex sa botiga les fosques. Bona la vaig f! Una cadirada per poch m' obr es cap; pero prim vaig vol obri sa porta de sa carrera, y abans de que sa clar hagus entrat, jo ja havia sortit d' aquell infern que m' havan pintat col de cel. No es veritat que pareix que s' havan d' ompl de caseta per tota la vida? Id heu de sebre que l' endem demat, mstre Felip tengu cara per dirme, de damunt es portal y fumant sa pipadeta: Id, seny Pau, no me dir que li agaf? No pot pens lo que mos devertrem, y justament vost ja no hey era... Seny Pau, vost mos va f una mala acci... pero es mal va ess per vost. Vaig tanc es balc per no tirarli una cadira... Pero desprs el vaig perdon, perque la fi, aquell pobre homo era vctima d' una loquera: sa loquera de sa caseta.

Es frach
(Cuadro de males costums) Sabs si s' enveja fos tinya Qu' en veurem de barrets!! Lo qu'es es panyo era de lo mill. Sa mestressa el va tri Can Billa, y no vengu una pesseta. Panyo ras, de bon negre, atapit y ms f qu' una seda: amb una paraula, ella deman panyo de Retgid, y la serviren b. El va tay un sastre caps de don un indio bravo es perfil d' un diplomtich, (perque en aquestes ocasions ses sastresses no se pican), y tant es frros, com es botons, com s' hechura, donavan les dotze. Encara com qu' el veja, amb ses ales axamplades demunt es llit de matrimoni, es dissapte abans de estrenarlo per an la Su, demunt es cubert blanquins d' indiana de xinos, amb ses mnegues allargades en actitud de splica, y que com qu' aquella pell demans un cs, ax com es cs havia de desitj un' nima. Cada du minuts sa mestressa obria ses vidrieres de s'alcova, hey entrava de puntes, per no als pols, y el contemplava amb so mateix carinyo qu' un naviero mirava, altre temps, es su barco, antes de tirarlo la mar. A forsa de mir es frach, li arribava parexe que s' enredona, que se remenava, qu' aquella pellerfa d' homo s' axecava feta un Retgid, y fins y tot una persona. B es veritat que sa mestressa era dona de gran imaginaci. Per gracia especial, el va mostr n' es majoret, quant arrib d' escola, amb sa matexa magestat que Deu hauria mostrat s' argila es dia abans de forj s' homo. *** Sa funci comensava les du y mitja, pero les sis des mat tota la casa anava en rauja. Contra costum, ella l' acompany missa, ell, perque deya, y tena rah, qu' amb so hav de ten esment n' es Mstre de cerimonies y ses coses, no devia val l' ofici, un dia ax. Contra costum, aquell dia ell va beren de xocolati en lloch des fritet de reglament, perque aquestes coses pujan; y contra costum tamb, es sab d' ol va desterr s' aygordent per rent es clotell, sa gargamella y sa post des pits mstre Quietano. A les vuyt y mitja ella comens vestirlo amb tota sa conciencia y sa simetra possibles. Tot va ana b fins n' es pos sa corbata blanca, pero los tragu d' apuros una vehinada modista, que t unes mans d' or per aquestes coses. Havia prs sa colada tendre, y l' homo estava punt de que li encapillassen es frac, pero encara no eran ms que les nu. A les du feya contes an la Sala, pero aquella hora no passava may. Mstre Quietano se passetjava per dins ca-sua, en guardapits; pegava una uyada sa mtlera, posava una fuyeta de lletuga n' es canari, fumava un xigarret, qu' mitjan lloch se desfeya y s' apagava; sortia n' es balc, y comensava posarse es guants antes de posarse sa pessa, perqu sa mestressa trobava qu' es polvos y es borreg de sa cabritilla li tiraran prdre ses solapes.

A la f tocaren es tres quarts, y ella li pos es frac. Li queya una pintura... y sa bava sa mestressa. A mstre Quietano no li queya res, perque s' emoci el tena trastornat. Tragin un frac impsa; per afegirhi un flch de colorins y una medalla, ja 's cosa de lo alto. Dem mateix vuy que t' en vajas retrat, (li deya sa mestressa), ja no ests cap nin, y tots hey tenim es pus. Sort de la casa mstre Quietano, y en es balc, ella, es tres nins, sa nina, es quiss y es moxet y totes ses vehinades. Entre empagahit y satisfet, l'homo atropellava, vermey com un pebre, y caminant desorientat, com una rata empebrebonada. *** Encare mstre Quietano no havia mastegades ses ales des frac demunt es vellut des banch de la Su, y just devant ell, ja 'l miravan de fit fit y sense pipelletj, sa sua dona y es quatre infants. El se menjavan amb la vista. Renyines de capsal, males nits, dides, apuros, caygudes, trenchs, males temporades, poca feyna, bregues amb sgres, patates nu... tot, en aquell moment desaparexa de devant ets uys de mstre Quietano, y desde aquell trno de gloria no veya ms qu' una escampadissa de mantes, empedregades de cares, y cares brufades d' uys que 'l miravan, y entre totes ses mantes y ses cares y ets uys, ets uys y sa cara y sa manta de sa sua esposa. Ja 'u devia ess sabi es qui va invent es frach! Deva conexe es moviments d' es cor hum, mill qu' un rellotg es moviments d' es resortes d' un rellotge. Un frac no s' embotona may; y encara que tots s' embotonassen, s' hauria de falt sa regla p' es fracs nous d' es Retgids novells, perque rebentaria es frac es Retgid faria un tr. Heu he observat molts de pichs; quant un Ajuntament nou va per primera vegada la Su, succeheix tot lo contrari de lo que passa una diligencia. A n' aquestes, quant partexen, no hi caben es passatgs; pero encara no han passat ses Enramades, y ja hi balderetjan; pero s' Ajuntament, mitjan funci ja fan li, y s' estrenyen, y se fregan ses caderes, y s' han de f corre es derrs. Ax que pareix raro no 'u es, perque sa satisfacci propia que creix amb sa admiraci esterna, tantes mirades envejoses, tanta veneraci y respecte de part d' es compatriotes, conciutadans, y qualque vegada, contribuyents, bastan y sobran per estufarlos, enredonirlos y inflarlos com serps atupades amb canons de pipa. Entre es ms esponjosos estava esponjs mstre Quietano, y tena motiu. D' es banquet d' un telr enrevoltat de dos y dos, havia saltat n' es banch de vellut vermey galonetjat d' or, y s' ho merexa. A l' esquerra tenia un propietari, la dreta un hisendat, ms enll un seny, ms amunt un noble... y sa mestressa no cabia en pell. Ell la mirava es temps des serm, perqu'es s' nich temps en que no han de est alerta ses maniobres, y ms de dues vegades una llgrima imprudent havia guaytat per aquells dos pareys d' uys remollits per s' emoci. Cada pich que sa medalla s' eclipsava derrera una solapa des frac, ella li feya un gesto, y ell la posava plom; cada pich qu' es temps de sa funci, el s' axecava, ella li feya senyes antes de que se torns asseure, perque tengus esment alsarse ses ales, pues li

parexa qu' en no anarhi alerta, ms qu' ales de frac parexeran coues d' ay, per lo mastegades. Acab sa funci, perqu tot acaba en aquest mon (menos sa miseria, sa mala f y ses obres fetes jornal) y sa mestressa ja esperava la Ciutat (avuy Ajuntament) dreta amb sos infants devant sa pica des portal d' Almoyna. Aquells sabaterons amarats, vestits de poril soldat, rompren es redobles, y s de tamb, anaren passant, srios, graves y estirats, aquells pares putatius que se sacrifican per nosaltres. Cap frac hey havia tan lluent, tan coris, tan f, de tan bon negre, ni tan poch maltractat, com es de mstre Quietano. All, amb so rellum d' es ressl de sa plasseta, que pega de repl n' es panyo, es quant se veu si un frac t pu de blau ala de mosca; all se coneix si un capell es nu replanxat remuntat, si ja ha pres negre de... cavall de carril. Es capell de mstre Quietano parexa de llauna xarolada, sense cap pel alsat a n' es cantell, perque li havia dat tres passes de mocad de seda, amb dissimulo, y s' havia esborrat ses jonoyeres, que va ess lo prim que li mir sa mestressa. Aquesta corregu derrera, derrera, un tros; pero llav adress p' es prim carr, per anarl esper ca-sua. *** Perduda aquella especie de virginidat ruborosa (desde's moment que se trob mesclat amb sos altres), y que li feya pes es frac demunt ses espalles com si hagus estat de ferro fs, ja no se trobava l' homo tan mal apl. Sa sanch ja li circulava amb certa llibertat per ses mans alliberades des guants, totduna que va ess possible; es capell de trna ja no li xupava s' enteniment, y es frac ja no li era una cama de forsa. Ax no vol di qu' es nostro Retgid tengus s' us complet de totes ses facultats ni que ests amb son pl conexement; pero ja conexa es coneguts y ja sabia per ahont caminava. Ax es que quant sort de la Sala per anarsen retiro, era un homo nu, aparte des peus, que amb ses botines de xarl li havan prs es rebull, y no podia don passa. Quant va emboc es su carr, sa mestressa ja l' esperava en es balc amb sos tres nins, sa nina, es quiss y es moxet, y ja havan sortit tots es portals, balcons, finestres, y porxos, tots es vehinats que no dinavan no feyan l' hora. Prova que mstre Quietano estava ms tranquil, s' haverse aturat f una vrba amb sa barbera d' es costat, que li paup y li mir sa medalla per cada cara y que va crid s' homo perque la vs. Mrala b, (li digu molt serio es Retgid), mrala b, que ja no 's fcil que la vejas de ms prp. Es caga-nius mova un escndol, cridant: Pay, que 'm duys? Pay, que 'm duys? Y l' homo s' en puj ca-sua, perque segons assegurava, ms des mal que li feyan ses botes, trobava qu'era hora de din, perque ja tenia l' nima n' es pus. J 'n conech d' altres que la hi tnen tot l' any, maldement hajan dinat. ***

Es dilluns demat, desprs de darli una uyadeta de sl y de dexarla que no parexa tocada de mans, sa pessa qued penjada dins es guarda-robes... Aqu comensa faltarme val... Aquell frac amparava, amb ses seves ales, totes ses illusions cumplides d' un matrimoni antich; y quant el posavan cada diumenge demunt es llit, perque no s' arns, amb ses mnegues y ses faldes axamplades en creu, parexa un mnstruo domesticat per proteg aquella casa contra ses envestides de sa dissrt. Y aquella medalla penjada p' es coll d' una Divina Pastora qu' estava dins un escaparate demunt es cantarano, parexa s' emblema de s'autoridat divina, respectada y venerada per sa guarda d' anyellets envernissats qu' amb so cap baix y cp-piu mos representavan noltros, contribuyents. Per una d'aquestes fatalidats que per tot lo mon passan, pero que d' Espanya no 'n surten, mstre Quietano el dimitiren de Retgid... y ax que sa mudada li hava costat cincuanta lliures, desst sus y onze dins! y ax que no feya tres mesos que la tena y no l' havia duita ms qu' aquell pich! Totes aquestes rahons no bastren per f caure es plat de sa balansa de sa part des nostro Retgid y... un hora-baxa, foscando, sa matexa hora en que ses rates-pinyades (ms menos municipals) surten f revoltris, y ses libes giscan dalt ses terrades, un ministre toc ca' mstre Quietano... y des coll de sa Divina Pastora, sa medalla desitjada, que ha acariciat tants de pits patritichs (?), va pass, desprs d'haverla besada es matrimoni, ses mans d' aquell ministre, que 'u va ess de mort, per ses ilusions de mestre Quietano, per ses satisfaccions de sa mestressa y per s' honor de tot es barrio. *** Per molt que sa ma d' es Temps, graponetjant dins es cor de s' homo, ho arranqui tot, incls es mals instints, no logra may desarrel s' esperansa. Cap Govern ni cap Governad se recorda de mstre Quietano; pero cada diumenge es frac estn ses quatre antenes demunt es llit de matrimoni. Sa mestressa, que ja comensa veurehi cla amb aquest assunto, ha cercat desfersen, per devall m, venentlo alguna comercianta de levites emprades; pero may ley han volgut compr, perque diuen qu' un frac no serveix per rs; perqu es qui l' han de menest el volen nou, y es qui no l' han menest no 'l poden d ni 'n poden f ms qu' un jaquet de chulo que en aquesta terra no s' estila. Crech que encara qu' hagus trobat comprad per sa pessa, no s' hauria atrevida vendrerla, per no hav de teni es prim escndol amb so su homo, Pero ax si, cada diumenge decapvespre, quant mestre Quietano amb sos colzos demunt sa taula, desprs de din, fa es xigarret amb molta calma, ella entra dins s' alcova y surt amb so frac ests amb actitut de d un recorte, y desprs de darli quatre espolsades al ayre, li diu: Y bono, que n' hem de f d' aquest trasto? Vols que veja si 'n sortir una pessa de cs p' en Sidoro? No. Vols que veja si mos ne farn russes per s'hivern? No! Vols qu' en fassem uns guardapits p' en Pepito? No!! Id, en no ess qu'en fassem agafadors de planxa...

Aqui mestre Quietano li despara una uyada despreciativa bastant elocuent perqu' ella giri en red y estoji, fins es diumenge que v, lo qu' ntes era prenda d' aliansa y ara es esca de renous. Abans d'estojarlo, mestre Quietano hey sol entr, escuses de tanc b ses portes des guarda-robes, que se solen entrecualc; y quant surt, casi sempre ets uys li espiretjan. Respectem aquets dolors. Ja sent que me preguntarn: Y quant espera mestre Quietano pod encapillarse es frac? Creu torn ess Retgid?... De cap manera: mestre Quietano ja sab que amb so su frac no esclafar ms es vellut vermey de la Sala... pero espera planx sa friseta verda de la parroquia. Carlos quint va entr Yuste... Mestre Quietano entrar sa prohomonia del Sagrament. All hey dur sa sua bona f y es su bon frac. Deu fassa que l' any qui v los vejem sa process del Corpus!

Escola prctica
La senyora Rosa acabava d'apag sa candela de su amb una sabatilla. Pero es cremay, que dins aquella oscurtat de s' alcova malsana parexa s' uy de la Providencia vetlant demunt ses misries del mon, dexava veure tots ets objectes blanchs y lo que demunt ells resaltava per oscur. Ax es que en es capsal des llit s' hi veya un Ecce Homo nu de cs, amb so dogal en es coll y molta sanch per sa cara; abaix d' ell, una piqueta (que per forsa havia d' ess sa piqueta de sa sanch), y en es peus des llit, penjats claus ganxos, sa roba de la senyora Rosa y sa mudada del seny Toni, qu era es su esps, y que son costat tossa. Aquells bultos negres penjats sa paret, vists casi les fosques, parexan vctimes convertides en penjoys, pellerfes de persones qu' havan perdut es bess. Ax de que fossen pellerenques sense bess, no hauria estat cosa rara; perque aquell matrimoni xupava un seny de bona casa, ax com un llimpia-botes xupa una nespla madura; y lo cert es qu' es joves (y qualque vy) qu' aquella santa pareya protegia, encara qu' haguessen nascut casa que pot, se quedavan ben prest la fresca, si no entravan la Misericordia las Hermanitas. Acaba de toss el seny Toni; la senyora Rosa, lo mateix qu' una fragata qu' ha dat fondo, va desvapor per totes ses vlvules, y desprs d' hav cercat, marit y muller, cadasc es su jayent, comensren sa xerrada de capsal. Creume. Toni, (deya la senyora Rosa), creume; pero ax com anam, ja som mitjan costa des Camp-Roig. S crt que no has cobrat res de D. Cuanito; s cert que D. Duardo li dexars es docents duros amb un trist pagar de cinchcents... y ax qu' haurs d' esper tres mesos per tornarlos pos ses mans demunt!... si les hi psas; perqu si ara t un empleo des que vessunyan, dem pot ess un prdis cessant... Ja s que es forast y que t sa senyora plantosa... M' hauras de sort llibertino!... Calla, Rosa, calla, si pots... Ja s que 'm prt per massa noble; pero ax deu ess per all que diu: dime con quien tratas... y que m' arruin per massa geners... y ax deu ess de resultes de tant d' habit amb tu... perque s' exemple, Rosa, hey fa molt. Toni, Toni, no 'm vengues amb xinites. Cap xinita, Rosa; pero quant mos casrem, no tenam per capital ms que fe y esperansa, y no me recort que t 'm dugusses per dot cap mica de caritat. Bona l' hauram feta, Toni! Aquesta virtut, en el dia, no serveix ms que per f nials ses altres dues. B; id per lo mateix te vuy d que forsa de f favs de trenta en amunt, per cent, y de proteg fiys de familia (amb sques) desgraciats per un cavall..... O per una sota...

O per un rey... de copes... hem feta una lladriola... No m' agrada aquesta paraula... Id, hem fet un capitalet y un fiy miss; y tot ha sortit d' aqu! Vaja, Toni; no t' exaltis; m' has rapat un bras!... Pitj seria que m' hagus romput un' ungla. Que tns negoci per dem? Tench un aucell enlluernat; pero per posarli es cinch dits demunt y penjarlo 'm sa bandolera, he menest qu' En Pepito, es nostro miss, mos ajudi; perque se tracta d' un sebatl escalivat. Id dem demat, li esplicas s' assunto, y crech qu' es nostro hereu no quedar malament; la fi no es bort... pero no t' asembla cap pel... Rosa, dexem an aquests pels: encara el t ruc y passa des vinticinch!.....deu ess en es Teatro. L' he enviat sa cassola perqu ests l' aguayt de quins parroquians hey havia, y perque vs quines pubiles marruquetjan D. Paquito y D. Lekandro. L!av havia de f una passada per un parey de sociedats-xibius, per veure quins torts hey cauen, y per sebre quin pols tnen; perque si tnen srt y van farts, vomitan, y si tnen st, prenen qualsevol pru. Pero no crech qu' haja fet res son endret. No l' has enviat s' encierro? Hey ha temps per tot. Ara que parlam d' encierro: aquell seny... Qun? Aquell qu' executrem. N' hem volgut execut tants. Rosa! Bono, aquell que sempre conta lo que li cost un elican Barcelona. Ah! es pags. Pags ciutad, t bon' ombra. Mos ha duyt un animal. Un altre? Un gallet de lo ms maco. Per m, t flato. Es gallet?

No, ei seny Silvestre, perque he reparat que feya sa torniola y estava ms blan qu' un guant de retgid. Bono; per ara ja ha comensat dex plomes... ms envant mos quedarm amb la resta. Mira, Rosa; se fa tart y me pareix que ja basta de predic. Rosa ses tues devocions y no remuguis fort, que estich cansat. Bona nit, y no fasses oratge amb so tapament. Arrambm s' escopid, que de tant de toss, pens que me traur sa frexura. O sa verinada. Vaja, Rosa, creume; resa y no me provoques. Ah! mira; dem demat, ja que te axecas prim que j, f devall En Pepito; digal que entr', perque trob que s' atlot no surt tan fi com jo voldria... No du curolla en so negoci. Que vols que fassa, ms de lo que fa?... Ensel. Prt es temps pe' ses bardisses, y ja no es hora de que se contenti amb cass llagosts. Ja hauria de sebre aprofit ses caygudes, y esper es cons derrera ses mates, y conexe ses que fan llentrisca. Bono, bono; drm y dexm res. Bona nit! Ax va acab, per aquell vespre, es balans de sa diada. Aquella pareya duya en es pensament s' idea clara de lo qu' ha d' ess, per dedins, un cau ahont una clla de genetes descansa, llepant y cruxint ets ssos des llebretons y coniets de canonge qu' han atrapat, es dia abans, en es js. Aquella alcova feya tufo de seuvatginal La senyora Rosa va masteg fasls una estona; el seny Toni va toss algunes vegades; y es cap de mitja hora, aquells dos exemplars de sa rassa felina batiada roncavan com dos benaventurats. Lo que pot una conciencia tranquila! *** L' endem demat, y molt abans de que fos de dia, la senyora Rosa bot des llit, peg una uyada de llstima n' es su homo, se pos sa roba d' an misseta y plassa, cerc s' escayola, y seguida de sa servitut (una cucaratxa de Campos,) ja va ess partida, desprs de d dues paraules, p' es forat de sa clau des cuarto des su fiy y d' hav pres un satriet d' oli pe' sa llantia de sa capella de s' Ecce Homo. En lo fsich, era la senyora Rosa una venadera mestresseta, d' aquelles que per amunt que se fassen y per molt qu' arribin apleg, heu aplegan tot y prenen ses victimes tot quant tnen, fora sa bona educaci, ses bones formes y sa delicadesa, circunstancies que per lo mateix que qui les t no les prt may, qui no les t, may les pot apleg.

Era d' aquelles senyores qu' encara que tengan roba, quant ms enllestides van, ms mostran sa filassa; y que si duen tnica de vellut amb aplicacions, un, sense vol, los cerca per baix sa sabata en tapinada, vulgo xoqu. Naturalment, que la senyora Rosa sola an de trapillo: y aquella cara cotiflada, peluda, fosca y amb so nas vermey d' escald de fetge, acompanyava la resta de sa figura, baxa, gruxada, afavorda d' espatles y ms que afavorda de muya. Tena es brassos curts y ses arpes llargues, y recordava s' ayre d' una foca vey-mar. Pata un poch de romtich y de flatos y de estrich. S' ol de tabach l' acubava; posava canya n' es caf (que li agradava claret, ca-sua) pe' ses festes anyals; duya guants col de llimona p' es Dijous-Sant y anava ca 'n Sol es vespre del Corpus. A forsa d' influencia, hava arribat f devot de la Sanch es su Toni; y cada divndres horabaxa hey anavan res un credo y ferli una llimosna de quatre cntims. Dexem an la senyora Rosa que fassa sa sua va y se pas unes quantes hores observant lo que gasta cada criada de cada deutor su, y disputant amb ses placeres y ses pescadores y es carnics, que quant la sentan, quedavan convensuts de que les havan d' hav amb qui entena, ms qu' ells matexos, sa manera de descorter un anyell, y fins y tot un molt. II Per ses retxilleres des finestr de s' alcova del seny Toni comens entrarhi sa clar de Deu; y tossint y remugant, cerc es xoquins aquell sant homo. Ara que sa clar heu permet, y ja qu'he presentat es croquis de sa dolsa esposa, no puch pass sense pintarlo ell amb quatre cops de lpis. Alt, sech, carregat d' espatles (y de males intencions), el seny Toni tena les hores una sexantena d' anys. Cara xupada, ceyes que li penjavan com fens p' es cantell de ses cves d' ets uys, que all dins parexan dos botonets de vidre col de cl, embotonats dos traus vermeys, y tota sa fesoma afeytada. Amb sa cara sense pel, li resaltava y sorta ms es nas de bch de falc, y se veyan al descubrt totes ses res, contorns, reconets y mistris d' aquella boca de stiro volteri, de llabis col de vinagre, y que per un moviment nervis, nascut de sa prctica y des pensament, feyan de tant en quant s' acci de peg una xupada. El seny Toni no hava fumat may; pero hava xupat sempre entranyes canyellons artries, d' hont pogus trure sustancia popes sanch. Era un homo de rapia.

Quant se llev es barret de cot blanch y el pass un des poms des llit, va descubr una calva de volt, que bastava per don idea de lo verins qu' era es such d' aquell cervell, que, travessant sa closca, matava ses rls des cabeys. Es nostro personatge se vesta remugant y pensant sa manera com aprofitara mill aquell jornal, quant sonaren dos toquets a sa porta, y entr En Pepito. Bon da tenga, papay! Bon da y bon any que Deu mos d. Com ha passat sa nit? Renegant; pero no tant com rench de da, de part de dins. Que t res de nou? Ojal! Lo pitj es que se fa vy! Su, su, qu' hem de parl una estona d' asseguts. Mira, Jusep; no s d' hont has sortit... Mad Clara heu sab... No s de quina rl vns... Sa mamay... Mira, Pepe, jo no som ta mare. A mi no 'm tapars la vista amb quatre gracies ni amb quatre moxones, ests tu?... perque jo conech es coxos d'asseguts, y no 't figures que perque sies miss, m' hajas de d gat per llebra, ests tu? Miss!! Vaja: vat'aqu un miss nou... un miss casi calent de sa derrera fornada. Ha vengut de Barcelona, es cap de sis anys de f es vago per all, amb un quadro que me costa ms que si tengus ses lletres de diamants. Ja tenim es titol de miss penjat dins sa quadreta!! Ja tenim s' atlot miss!! Ja t carrera!! Ja tenim la Su plena d' ous!! Qu' has fet, d' ens que vengures? En que m' has ajudat? En que he conegut que fosses miss? Quins deuts renegats has trt des cau per una oreya? Qui has executat? Pero, papay!... No hey ha papay que hi valga, ests tu? Te vaig entreg un pagar, un poch carregat d' espicies; te vaig d fn sus... y fa quinze dies, y no has tengut manya per embrag sa respiraci Don Llorens. Ah mos toprem, y com t per costum, me va d s' oreya lladre! De que vos ensenyan? Te vaig d una plagueta de llogu: te vaig di: trume aquell prdis des piset... fa un mes; y ah, quant jo passava per baix, me tir unes ganyes de llampuga, y sa criada me cant cansons de picat. Ms b saben estrenye es corbat un secrestat, es pixatinteros y es bergantells qui traginan processos y ets esgotzins, que voltros. Que vos ensenyan s' Unversitat? Vos deuen enseny d' an ben estirats, de d bones robes, de d colls drets, de d corbates vermeyes amb dragonets d'or, de d es cabeys demunt es front, com ets hermanos des Miots, y ses botxeres lo pinxo... pan y toros illustrat... y sabates del rey En Jaume, y es dit petit encercolat d'anells... Quant estudiavas, quant encara no tenas una posici, al manco me poda vest amb ses tues despuyes; ara no puch aprofit cap pessa teua, perqu les t' has de pass en dej, si hey vols entr dedins.

Y jo, torpe de m, que confiava amb ses tues y amb moltes altres!... Ja tench un fiy miss!... No fasses s'astorat ni siulis sa marsellesa, ests tu? Mirm de cara, y respn: Com tens es secresto del seny. Mirm de cara, y respn: Com tens es secresto del seny Rafl? Com tens s'execuci del seny Silvestre? Pero, papay, vost que se creu qu'he estudiat d' abogat de mata-rates? Qualsevol se pensara qu' s' Universitat estudiam de trce colls en lloch d' aprendre de trce lleys, y que aprenim de tir dret en lloch d' aprendre dret... y que mos fa ctedra es botx... y qu' es quadro des ttol es un nombrament de verdugo!... Vost no pensa ms qu' amb execucions... Que sols no sabs per hont les comnsan, perque es reo, vench d, es deut, no s' escap, ni sisquera puga anguiletj. Ja veig que t' en haur d' enseny... De qu? De procehiments... Pero, sant homo!... Mira, no 'm faltis, ests tu? no 'm falts! y digus com pensas arreglarte per fermos nostro lo que li queda D. Silvestre Tenim armes y dret. D' ax de ferse su tot quant t un homo, no mos n'han ensenyat, francament; perque qui paga lo que deu.queda cabal. Bon cabal tendram! Pag lo que deu? Ara veig qu' hey ha ases amb lletres! Pero si jo no vuy que D. Silvestre me pach; si jo, ests tu? cobrs y hagus cobrat sempre lo que 'm deuen, sera un pelat, y tu no duras molt de pel. Jo lo que vuy es que me deguin lo que no poden pag; pero qu' es deute no sia bestrt per m. Vuy, d' una cantidat petita donada panxons, ferne un deute gros, demanat quant manco s' ho esperan: vuy que s' acumulin amb sos interessos, es perills, es maldecaps, sa mala cara que 'm fan, s' di que 'm tnen, ses calumnies que 'm posan, sa pobresa qu' he de figur, sa saliva que m' he d' envi, y fins y tot es saludos que 'm ngan. Com t'arreglas per cobr tot ax de D. Silvestre? Quins procehiments vos ensenyan per f aqestes liquidacions? Ja heu he dit antes, papay: mos ensenyan de defensarmos amb ses lleys contra sa mala f; pero no mos ensenyan de ferles serv de dogal, ni di capitalis dis, ni de f ax que vost, per un excs de modestia, ne diu liquidacions. Vaja, vaja; molta parola, molta legalidat... y menj y vest y trunf amb sa su d'ets altres. Avuy t' he tapat es cap... Pero, perque vejas qu' un pare sempre es pare, te vuy don amb un' hora ms instrucci, ms escola y ms ensenyansa profitosa, que no t' han donat aquells farsantes de Barcelona en sos sis anys de predic. Pero, papay... Calla, y ascolta y aprn y fe 't creus y dona gracies! Lo qu' ara t' ensenyar, ben aplicat, es una fortuna... es sa mua... es sa tua, si't portas b... perque ax he fet es capitalet y ax t' hem pogut sosten Barcelona... Puja n'es porxo, y devalla es gallet que ah va d el seny Silvestre. Devalla tamb una grapada d' ordi.

Pero, papay... Calla, creu y espolst... Nonns! Miss de panfonteta! III Mentres En Pepe, (qu' era un infelis amb ttol, segons son pare), pujava debax es gallet, el seny Toni, qu' al mateix temps que feya ctedra terica s' hava vestit, s' arromang ses mnegues de sa levita col de plom y se pos ses uyeres de plata, que no ms sola us quant tractava cara cara qualque negoci pelut, quant cobrava y quant menjava peix bollit. Entr En Pepito amb s' animal devall xella; y encara que conexia ses rareses de son pare, tena molta curiositat per veure en que paravan aquelles misses. El seny Toni li prengu es gall, el pos dret demunt una tauleta de llenya blanca, y v oblig n' es fiy y dexeble y miss que segus, recordantli antes que ni amb sanch de ses venes podra ell ni ning pag may es fav que li anava f... sols per amor paternal. S' assegu en Pepe: es catedrtich amoll es gall, qu' era s y bo y polit, y naturalment, s'animal fug tot d' una, botant cap n' es llit. El torna agaf el seny Toni, el pos altra volta demunt sa taula, y digu molt srio, aguantantlo p' es coll: Ja 'u has vist!... Aquest animal representa el seny Silvestre... qualsevol altre. S' ha posat tir: li hem posat ses mans demunt; pero tot d' una que s' ha sospitat (tan animal com es) que no li convenia est demunt sa taula, ha fuyt. Que s' ha de f per subject un homo antes d'escalivarlo, y fins y tot antes de que se pug perpens? Que s jo! Fermarlo curt. Y encara es mill clavarlo, si es possible. Amb ax, treg dues puntes de Pars y un martellet, de dins es calaix de sa tauleta, y clav es gall p' es tel d' entre es dits. Es pobre animal esperonetjava, pero s'arrib aquiet. Mirl!... qualsevol se creura qu' est aqui per gust; perque lo principal es tenirlo clavat sense qu' es pblich, ni ell mateix, spian com. Ni una gota de sanch. Aquest animal du molta fam. Degu menj es derr pich, dins es corral del seny Silvestre. Veus? Ara li podra d tot s' ordi que tench, y el se passara... May, un que necessita una cantidat, li has de d lo que demana! Y sobre tot, may has de d un homo lo suficient per treurel d'apuros. Una necessitat ne du un' altra, y sa necessitat no t lley... Y aqu comensan es negocis... fora de sa lley.

Si li don tot s' ordi, no 'm tornar mir de cara... Li don uns quants granets... Mirl, mirl si 'n du de rusca. Ax li serveix per ferli ms gana. Si sabs firm y pogus f tractos, ara aquest animal, per s' ordi que queda y que li fas sats devant la vista, no mirara amb un vint, ni amb un trenta, ni amb un coranta per cent. Per aquesta grapadeta, firmara un pagar d'un aumut d' una barcella. Ax com ley don, no li fa profit, ni 'l pot assaci, y sempre el tench cap baix y cresta torta devant m. Comensas entendre es modo de f prstamos? Me pareix que s; pero tmb me pareix una tirana. Tirana!... Tots es qui tnen enveja, diuen aquesta paraula. Tench p que Barcelona, prim t' haurn fet torpe, y llav lliberal. Tirana!... Tractant de negocis, sa caritat d cap dret l' Hospital, la Misericordia; que per ax mateix ja se diuen cases de caritat. Tirana!... Miru: ara el desclavar y me vendr derrera. Si fos deut, no 'm podra veure, just p'es favor que li he fet: ests tu? Ara, fs contes que ja s' ha menjat tot lo que vuy que menj'. Com ms menj li don, ms magre est: vench d, com ms cantidats li donas un deut, ms pobre torna. Ja ha passat es temps de ses contemplacions. Ja ha arribat s' hora de remat es negoci. Cauen interessos, vns un pagar... acaba un plasso... No pot pag. Com t' ha de torn aquest gall lo que s' ha menjat? Ell haur posat, perque es gall, popes; haur aumentat de carn, tendr mes sanch... Pero heu t ell; y es cosa clara que de qualque manera has de cobr, si no vols hav perdut tot lo qu' ell ha guanyat. Aqu pensava que m' hauras ajudat, y per ax t' he fet miss; pero ara veig que no puch dex ses carreres vyes per ses novelles. Si li arrancas una ploma, mu un escndol forsa d'escayn. Si n' hi arrancas du... lo mateix!... y ses plomes tnen poca llec. Encara qu' el plomes tot, no tendrs ms qu' es renou que far y s' di que demunt tu cridars, No hey ha ning que no s'aborrons y tregus pell de gallina, si'l veya n' aquest animal, p' es carr, plomat de viu en viu; pero es matexos cors tndres veuen cada dia pares morts disgusts, infants que mren forse de maltractos, y diuen amb molta tranquilitat: Hey ha d' hav de tot en aquest mon. Un deut que duga pintada sa miseria demunt ell, te fa ms mal que sa miseria de quatre deuts; perque ses animes sensibles se fan trossos per d que l' has plomat, que li has treta sa frexura. Bons estaram si passavam es temps treguent frexures!

Vaja, miss, vaja! Com t'arreglaras per recobr lo tu, sense escndol y sense f llstima ses concincies justes? Papay, ax me repugna... Te repugna!... pero d'ax vius y d' ax has flocat, d' ens qu' alenas. Ja deus sebre qu' un gall se pot aproft de dues maneres: una escandalosa, y s' altra prudent. S' escandalosa, es ferli un tayet, un travs de dit baix de s'oreya esquerra, y tir ses plomes p' es balc. Sa prudent es sa mill: torcerli es coll, y plomarlo demunt un ribell d' aygo. Es v que sa sanch li queda dins el cs; pero dins el cs la hi trobas. Lo mateix passa amb un deut. A n' el seny Silvestre no li podm f lo que farm n' es gallet; pero v ess lo mateix; amb sa gran diferencia, que per aprofit un homo, se pot empr es sistema mixto, qu' es es mu. Arrambarli sa guinaveta de la Curia (que taya!) y li fa sanch, que may se prd, y llav salvarlo, decantantli aquella arma, perque no don tota sa sanch, y torcerli es coll depressa. No m'has ents?... T' ho esplicar ms cl, ests tu? Haurs notat que abans de f es tay en es coll d' un animal, el ploman un poch, perque sa vena sia ms bona d'afn. Id, abans d' entreg el seny Silvestre n' es tribunal, li anir arrancant es plomiss des coll; vench d, ses quatre alhaquetes, cubrts, anells, medallons y cordoncillos que solen ten, es jugads ms qu' ets altres. Tallant una timba, un brillant un dit enllurna es punts de llet y es pipiolis. Llev, quant no hey ha res que plom, y que ses alhaques franques de mans no han valgut casi res, se li obri s' execuci. Ell se trastorna; perque ax qu' es vulgo coneix per la Justicia es una ratera amb sos gats dedins. S'en v; fa promeses, fa ofrtes, du garantes (sempre ms dolentes que sa sua); y la fi me dur s' acta, (ara el veig) de s' nica pessa de terra que sa sua dona dugu per llegtima, y qu' ha volgut conserv sempre (perque may ha volgut firm), per pod don pa n' es cinch gavinons, quant D. Silvestre haur perdut es derr duro n' es derr elican que fassa. Ja he fet estim sa terra per sota-m. Val tres vegades ms que lo que resulta de sa liquidaci, encara que sia feta mua. Y per llstima, y perque no l' hajan de veure rosseg p' es tribunal, y perque no l' acaben de destruh, li cercar un bon comprad (que tench comprat) per sa pessa de terra. Falta que sa senyora vulga firm. Pero firmar; perque per no don un escndol tan gros, y amb s' argument d' una pistola que figura un cuento que li contar y li ensenyar D. Silvestre, quant sia s'hora, ella no tendr mes remey que firm. Vaja si firmar! y lo qu'es en hav posat sa firma... mirt el seny Silvestre! Y tot entusiasmat, agaf es gall, y sense pipelletj, li d dues voltes en es coll. dexant es pobre animal ests y estirant es pus demunt sa taula. Ara, aprn, recorda y tresca, perque es tart, y tench fam... y vla.

*** Amb sa febre de sa lliss, no hava notat el seny Toni qu' En Pepe perda es cols per moments, com sa cresta des gallet... y encara tena aquell pobre animal ets esperits vius, quant tota sofocada entr la senyora Rosa, ms encela qu' un llu y pegant uyades de hiena n' es su nin es miss. Sense di bon dia, anava agaf es su esps per un bras, per durlosn dins es menjad y parl amb ell; quant reparant amb sa primera vctima, que se refredava demunt sa tauleta, s' exclama: Jas, jas! may v una desgracia tota sola!... L'heu trobat mort?... Avina, avina, Toni!... avina, que jo esclat... Mirl, mirl n' es gran endigno!... Mirl, quina cara de divnres sant! Jo vuy que 'u spies... Ay, ay!... aviat tendr s' hestrich... jo... jo, que quant era fadrina, vena frexures de xt. y he arribat forsa de deligencia, cmprarne de propietaris!... t... t, Toniet... Toniet mu, que comensres per afeyt y vest morts de casa pobre, y has arribat, forsa d' homonia de b, afeyt y despuy vius de casa rica... Pero, dona, que tns?... Rebenta, dona, rebenta, si pts!... Amb ax, y antes que la senyora Rosa de ses frexures rebents, se present D. Silvestre. L' homo vena ms fresch qu' una cama-rotja, y procur pos pau y tranquilis aquella gent, qu' dins tal alcova presentava un quadro vertaderament pintoresch y digne d' ess fotografiat. Asseguts tots; entregat es gall na Francinayna (amb orde reservada de la senyora Rosa perque li fs d sa sanch), D. Silvestre va trure una cartera, y pregunt molt serio: Seny Toni, me vol d que li dech, segons sa sua liquidaci? Avuy no estich per ax. De totes maneres, vost no m' ha de pag per ara. Id b: jo duch sa liquidaci feta... y segons aquest altre document, vost me deu dos mil duros, rebaxat es mu deute. Aqu el seny Toni qued de pedra. La senyora Rosa mirava s' Ecce-Homo y D. Silvestre... En Pepe era ms mort que viu, perque estava desmayat. A la f, el seny Toni pogu parl, y pregunt don Silvestre: Qu' es aquesta farsa de document? Que diu de document? ests tu? Un recibo en tota regla. Per un excs de confiansa, no duch ms qu' una copia. Es su fiy me regoneix es deute que li he dit, ms de sa liquidaci, com apoderat de vost. Es meu fiy?... Aquest?... En Pepe?... Es miss?... Ni t pod, ni 'n tendr may, ests tu? Id, tendr presili. O pod presili. Elican! Pero, Don Silvestre... vost, com l'ha pagat? Amb un entrs, una sota patas-arriba y varios cavalls desbocats... Bon da tengan! Otro talla! Ests... tu...? ***

La senyora Rosa havia tombat demunt es llit, graponetjant amb s' estrich; y entre gemech y gemech de cabra empenyalada, que feyan tremol la casa, deya xinglotant: M' ho ha dit ara, plassa, una pressona de cara y uys y de qui fa f. Aquest poliss... ha armat una corista grassa... li ha comprat una pessa de pit de diamants... li ha mort una senadeta... poliss!!... Ax, Toni... ax ha aprs es tu fiy Barcelonal No m'assembla cap pel: tira sa rl dels tus. Mala rl! Mala rl!... una corista grassa!!... Llibertino!!... *** Al cap de tres dies, desprs d' aquestes escenes, dues files de pobres de la Misericordia y d' orfanetes de ses Minyones y d' acullits ses Hermanitas, s' esperavan baix de s' escaleta del seny Toni, per acompanyarlo n' es cementeri. Molts d' aquells malanats l' havan tractat, y ara li tornavan es fav, acompanyantlo Son Trillo, ja qu' ell n' hava acompanyats tants des matexos ses santes cases que representavan... Dins un parey d' anys, no s' en cant gall ni galina de la senyora Rosa ni des capitalet. Es miss par presili. Sa rl del seny Toni havia aferrat!

Ses Peparrines
Apunta, Pepita: un ebanico... tant; una piesa de pecho de oro... tant; un reloj de tres capsas... tant: Ax dictava, ajupida demunt una tauleta iluminada amb un quinqueret set-mes, la senyora Jusepa sa seua nora Na Pepita. Aquesta escriva ses notes, casi taquigrfiques, un llibret de contes cerols y escantellat, que per espay de vint anys va ess es confident econmich manetjat p' el seny Pepe, un ex-sargent andals amansat per la senyora Jusepa, y refredat Mallorca fins quedarse baldat una cadira de reps, ms de vuyt du anys seguits. Antes de pass endevant, ser lo mill establ sa personalidad ms menos civil, des qu' han de figur, de present per referencia, en aquesta pobre historieta. La senyora Jusepa, de qual jovintut no conv parlarne molt, va pos ses mans demunt un sargent, estirat y fiero y andals, que va prende sa llecencia poch desprs d' acabada sa guerra d' Africa. Va dex de serv el rey per ven ess esclau de la senyora Jusepa, Penj, el seny Pepe, com recordansa des centenars de moros escabetxats, es sabre, es ros, es poncho y es dems trastos de mat; pero regal es calsons, com regalo de casament, sa novia. A molts d'aquests homos forts, per andalusos y per guerreros que sian, los ne pren com n' es vi de fogoneu. quant est dins es cup, en es pl des bull, mata sa gent que sols s' hi arramba; pero una vegada trascolat... no res: brou de llntia. Ax n' hi prengu n'el seny Pepe; encara qu' estava la fl del mon, pass molt poch temps de trascolat desde es cup de sa milicia y des bull des fadrinatje dins es tonell des matrimoni; y ja no tena forsa, no solament per mat una mosca, sino que sempre parexa que tena p de que 'l matassen ell. A ell, que deya molt serio, que tots es peixos y taques de ranxo des su uniforme, eran esquits de cervell de moro y de sanch de bidu!... La senyora Jusepa se pos es calsons, y no 'l dexava piul. Fins y tot li don orde de parl en mallorqu, si volia que l' entengus, y que dexs an ses forasterades que no ms servan per darse t. D' aquesta exigencia result un mestay d' andals y pollens, (ella nasqu Pollensa,) que era cosa de llogarhi cadiretes. A pes de s' apocament y d' haverse esbravehit tan aviat el seny Pepe, el cel envi n'es matrimoni un nfant qu'era com un moxet escorxat; y que sur, gracies n'es viver y sa cabra, que manetjava y pasturava es papay nou, convertit de Marte llets en didot sech.

La senyora Jusepa tenia altres feynes; y com ja hava consentit no ten sucessi, perque era granadeta, li va caure trt que vengus aquell reborday, y sola di quant el mirava: Ja se coneix que heu ests, fet de llepadures!! Tal vegada en s' nica cosa qu'el seny Pepe tragu sa llarga va ess en so logr qu' n' es nin li posassen per nom Leopoldo. No hi valguren rahons ni rabietes, ni tampoch que la senyora Jusepa digus qu' era un sant raro y que no 'l tena tractat. Ms que tot ax, pesava demunt sa voluntat y sa memoria des veterano d' Africa, es recort y sa veneraci p' es general O'Donnell. Cresqu magre y anyvol s' infant, y perque comens pint amb carb ninots y cases y abres y velzes y vapors amb so fum enrevoltillat, demunt ses parets que trobava, sos pares determinaren que fos artista. Arrib f d' escult ca un tallista, y sempre dbil y malalts, sa mare el va cas amb na Pepita, qu' ella li tri de cama cama y qu' era sana com un gra d' ay. Com en aquella casa no hi hava ms voluntat que sa de la senyora Jusepa, digu un da: Leopoldo, cast. Y en Leopoldo allarg es coll, y s' en va an cas, lo mateix qu' haura anat prende una entrada p' es toros. Al cap d' un any, una tossineta seca y ses oreyes transparents com plegamins deyan ben cl ahont anira pass s' hivern; y es dissapte dels Morts l'enterraren. El seny Pepe va an ben prest ferli companya; perque es reumtich va prende cartes, y pes de tots es curanderos qu' en passaren, no va f ms qu'aument de cada dia es patiments. Encara no havan vengut en carro triunfal ses untures ni es licor de la Sabana, y per ax li dur tant sa malalta. Casi es ben seg que all, dins sa tomba, costat per costat, pare y fill, amb sa tranquilidat de sebre que la senyora Jusepa no moura escndol, devan f bones xerrades, contantse moltes cosas qu' aqui, demunt la terra, haguren de call per forsa. ( R. I. P. )

II Ja sent ara qualque estlich rectilneo que se pregunta ell mateix:Y b, que tnen que veure ets apuntes des comensament, amb tota aquesta historia mal pintada?...A n' ax anam. Viudes, no pensaren la senyora Jusepa ni na Pepita en mud de modo de viure, sino en disfrut de tots es medis de llibertat qu' es nou estat y es no hav de cuyd es malalts, los donavan.

Una viuda es, en certes ocasions, una barca sospitosa; y tant pot iss gayardet de guerra, com bandera negra de pirata, com pavell de comrs, ax com ms li convenga, segons ses aygos per hont navega y ses embarcacions la vista que se props abord; ax si no cassa escotes de firme, per pass qualque bulto de contrabando. En ses sues juventuts, havia estat la senyora Jusepa una dona agradable sense ess guapa; pero les hores en que la vaig conexe viuda, no conservava res de tal agrado. Morena y fumada, de boca y baxos de cara, tenia, tota sa importancia de fisonoma en aquell joch d'uys que no eran fets per cara humana. Jo crech qu' ets angelets esburbats, qu' ajudan per divertiment Deu nostro Senyor past gent novella, se degueren equivoc de capsa, posant sa futura senyora Jusepa uns bessons d' uy des qu' all dalt tnen reservats p'es tigres. Aquella mirada sua donava cal-frets quant la desparava contra es qui ella vola trastorn. Amb aquella vista felina havia acovardat, desprs d' etcisarlo, n'es soldat d' Africa, que sense pipelletj havia vist ven es fiblons de sa cavalleria del Desert; y s'infels no tengu ms remey qu' us sempre, desprs des matrimoni, unes uyeres de quatre vidres verts, perque deya, per amag sa veritat, que aci lo veia to ms alegre y zu muj menoz clara. Na Pepita era un' altra cosa. Tena un ayre d' innocencia y una cara d'ngel gtich astorat, que ben observada, sempre dexava es dupte de si tenia llstima de sa gent de si feya befa, de part de dins, del mon y la bolla. Casi es per dems d que sa sogra vesta, feya ja molts d' anys, d' hbit morat de la Sanch, y sa nora d' hbit del Carme, amb corretja de xarol y escutets de plata. Poques vegades s'havia vist una uni ms perfecta entre sogra y nora, com aquella que 'n feya de ses dues Pepas, si no una sola personaldat, lo menos una sola idea, un sol fi y una voluntat nica. Qualsevol pensament, per pervrs que fos, nascut dins es front d' una d'elles, trobava totduna que brollava en forma de paraules per una boca, sa conformitat amb sa mitja riaya de s'altra boca. De carcter oposat, d' edat diferent, de gusts contraris, jamay havan tengut una disputa; perque na Pepita se doblegava com una canya, y ses furies de la senyora Jusepa, no tenguent ahont f destrossa, no arribavan sort de dins sa gabia d'ssos des su pit. III Ning en aquesta terra mallorquina, ahont tothom sab quina sopa menja cada dia tothom y de quants de punts se calsan es vehinats y es que no 'u son, conegu jamay cap finca ni cap renda la senyora Jusepa. Sempre havia viscut amb s'orgull girat s'enrevs, que consisteix en aparent pobresa, pero en realidat no privarse de res; menjant molt y b, estil de sauvatgina: dins es cau y amagant ets ssos. No li faltaren comodidats, ja que li faltava respecte y consideracions, n' aquell pobre seny Pepe, que assegut sa cadira de la paciencia, srio, acartonat, col d'oliva sabatera y amb ses vidrieres verdes devant la vista y en es costat des polsos, no tena

ms entreteniment que pitjarse ses bolletes de cot que li tapavan ses oreyes y que no dexava may de d, segons ell deya, por un zuzurro cogido all baix ab ses homitats dez campaments, pero en realidat, per ferse un poch sord, ax com se feya un poch cego amb ses uyeres, tot en obsequi de sa seua zeora. Aquestes obres de defensa, y sa famosa de n' Alarcn, Diario de un testigo de la guerra de Africa, eran ses niques distraccions que solan altern amb so fuyetj es llibret de contes y anotarhi ses partides qu' ella li dictava y qu' ell escrivia, amb sa lletra clara, llampant, espanyola y molt rasgueada propia de ses plomes de sargents. Pero, d' hont sortan ses misses? IV Poques eran ses cases de seny ahont no tengus entrada y fos ben rebuda la senyora Jusepa. Era una especie de Providencia inevitable, perque no hi havia matrimoni, naxement, malaltia, mort altre fet circunstancia extraordinaria, (sense contarne d' altres de que parlarm,) en que no se trobs, casi per art d' encantament. Si un ninet d' aquelles cases de qui fa f se feya un trench encara no l' havian axecat y ja la trobavan. ella, amb un pap d' estrassa empapat en v y sucre; y no hi hava cap senyora que 'u fos per ten un flato cosa des nirvis, sense trobarse sa retjola de sal, calenta, enrevoltada amb franlla, sa tassa de camamitla tilo amb fl de tarong, s' ampolleta d' ter, en mans de sa Peparrina. Aquest mal nom ley havian posat ses dnes de qualque casa, y es ben seg que v derivat, y dret en candela, de paparra. Pero ses sues especialitats visibles eran ses de matrimonis, naxements morts. Se passava de sol a sol trescant botigues y botiguetes, maretjant, cercant mostres, regatetjant, desplegant psses, y fent torn locos argents y modistes y brodadores. Encara no s' havia trt n' Adela sa manta, y ja se trobava sa Peparrina que li feya senyes y escolts; encara es capell ms acostat la casa no comensava di cses un malalt ms menos agonisant, y Ella ja ho esqutava tot d' aygo-beneyta, encena sa candela, s' ajonoyava, sortia, comanava veta negra per sa coxinera d' es baul, medicina per mal de c (de ses dnes), corra per tendes y convents per coman roba per s' hbit, perque comensssen es ramellet de plata, sa corona de roses blanques, es vestidet de BonJesus, si se tractava d' un aubatet. Conexia tots es recons de du dotze cases de seny; y encara que sempre sol haverhi en tals cases una dona vya, qu' es es facttum, v que se sol pos gelosa fins y tot de qualsevol iniciativa de sa senyora, no tena cap de elles res que di de ses culetjadorades de sa Peparrina, perque elles eran ses primeres en aprofitarse de sa gran influencia que demunt es senys tenia. Perque ax s: no 's posible trob res ms dols, ms complacent, ms amable y ms amerengat qu' es carcte que la senyora Josepa gastava fora-casa. Es cl; com havia tirat tant de ver y fl y vinagre dins ca-sua, ja no li quedava dins el cos, quant posava

pu carr, ms qu' es baxos de melassa d' hont havia sortit abans s' esperit de... contradicci y es geni reprpi de mula ressabiada. Es su manto protect y es sus servicis devallavan desde dalt es cap des senys fins ses sabates de sa derrera mossa de cuyna de ses cases ahont tenia lado y vara alta. Axi se compren es vot universal, s' aclamaci continua, que l' arribaren f necessaria per tals cases, y que duyen n' es senys de ses matexes no pod moure un pu sense la senyora Jusepa. Si una dna pata de mal de cap, li posava es dos pegadets a n' es polsos; si hi havia enamorat de cuynera, Ella passava recados, y no se feya dolenta perque se vssen un instant part banda; si sa senyoreta jove tenia qualque oficialet que no agrads sa senyora vya, ses cartes anavan y venan entre ses sues mans, y dins s' estudiet de casua sa Peparrina los donava ells noticies, conseys, esperanses y seguritats, qu' eran sempre agrahits preu d'or. A devall sa matexa manta ahont amagava una beguda per una cambrera capet, s' en duya, de part de sa senyora, un ciri de mitja lliura San Ramn de la Merc; y apenes una novia comensava avorr sa sopa de carn, y ja la senyora Jusepa li faltavan cames per escamp sa noticia per llevant y per ponent, y no se torbava molts de dies comparexe amb un ciriet escrit, un pap pl de defensiuets y evangelis brodats d' or y platayons, y anunci sa llista de relliquies que, convents y cases conegudes, tenia compromeses per quant fos hora. Per aquest cam no acabaram may sa relaci de servicis qu' abans he anomenat visibles, en comparaci amb altres qu' eran absolutament secrets, y en realitat es principals, es grossos y es productius, adems d' ess aquells en que na Pepita feya ms pap.

V Cada vegada qu' un barco de guerra, d' aspecte formidable y ms net y cuydat qu' una copeta d' or, dona fondo sa nostra badia, no puch dex de pens en quants de recons mal adesats, rovey per sa cala, y rates y altres miseries deuen est amagats bordo, pes des gran esment y disciplina may descuidada. Id b: hey ha cases, de ses que parexen ms ben muntades y conservades, que tenen es seus recons misteriosos, necessitats no sospitades, miseries morals y materials, vicis y debilitats, que costan menos d' amag que de combatre y desterr pera sempre. Circunstancies hey ha tamb, nascudes de vicis que duen coua y que qualque dia vnen no ten espera ni consideraci ni respecte a noms, classes ni categora. Per aquests glops amarchs verinosos, eran salseres de ml ses Peparrines. Fins aqu ha fet poca vasa na Pepita; pero ara veurm si amb aquella cara d' esperitada, era es bras dret de sa sua sogreta y de qualc ms.

A na Pepita no la veyan p'es carr de dia. Era com ses libes, que no surten ms que amb sa fosca, y no podan mirarla sense pens que tenia cosa d' ave nocturna, per mor d' aquells uys redons y esglayats. Mentres sa sogra corra y feya sa rata traginera per cuynes, cambres, alcoves, sacristes, convents y botiguetes, ella guardava la casa. La casa estava un carrer arreconat, y adems d' una botigueta adesada y petita, qu' estava la vista de tothom, tena uns estudiets fondos, que travessavan un piset amb sortida un altre carr bastant enfora. A s' enfront de sa botiga, hey hava una mnsula de fusta aguantant un llant, que cremava nit y da devant una estampa de Sant Cayetano; y adems des retrato des general O' Donnell cavall, fet en litografa, es des dos morts de la casa, pintats al li per un aficionat. Es per dems di qu' el seny Pepe estava mapat de uniforme y demunt un fondo de moros destrossats, per entre figueres de moro. Sa matexa cadira de reps demunt sa que tantes vegades va tremol de p aquell len de las batallas, estava all mateix; sols qu' les hores l' ocupava, enrevoltillada y mitx adormida, una cusseta d' aygo, amb so nas lluent y homit y amb un regalim de xocolate cada uy, y amb ses llanes des devants dexades modo de lle amb manquitos y borleta sa coua. Res havia canviat en aquella casa desde trenta anys enrera, y tenia tot s' aspecte de don cobro una familia de menestrals honrats, retirats de sa feyna. Les serva ses Peparrines una vya, de tota confiansa, muda de naxement y parenta de sa sogra; y encara que cuyns, cuynava per ella casi sempre; perque ses dues senyores, encara que pobres, se menjavan lo milloret, que d' amagat los duyan d' una fonda. A hora d' encendre es llums, no faltava may la senyora Jusepa ca-sua. Fos all 'hont fos, feya una escapada, si no poda dex del tot, y amb sa nora donava conte de tot lo qu' havia fet y dexat de f, passantse ses faldes de d per dins la casa y ses sabatilles de canyams, si no havia de torn sort, com casi may sortia. Tancava sa botiga, tornava puj dalt s' estudiet, y dictava na Pepita aquelles notes, per ses qu' hem comensat, altres consemblants, que deyan: Apunta, Pepita: dose cubiertos de plata, tant; una piqueta antiga, tant, una miniatura en diamantes, tant. VI Totduna que quedavan fets ets asientos, na Pepita se vesta amb gran esment, y mentres se passava s' aclarid y se donava quatre cops de borla, y amb unes quantes guyes de cap negre sa boca se posava sa manta y s' arreglava es flequillo devant es miray des tocadoret, sa sogra li dava ses noticies precises, que eran instruccions per lo que importava f, aclar, averigu imped aquell mateix vespre.

Cap general ha donat may ordes ms clares amb ms poques paraules, ni cap gefe d' Estat-maj les ha enteses tampoch ms aviat y amb ms inteligencia. Partia s' estiu tota sola, y s' hivern, acompanyada de sa tia (sa criada). Ahont anava? Si l' hagussem de segu passa per passa, podriam ompl un llibre, sols descriguent ses visites d' una sola vetlada. Solia entr ca' una mestresseta vya, encarregada d' an per ses cases de prstamos trure empenyor alhaques, ca' una pagesa alta y grossa com una torre de mol, amb sa cara de formatje de Gruyre, que tena comissi de dides, que criavan la vila. Pochs vespres dexava d' an ca' una senyora que l' apreciava molt y li feya vrbes, y all hi trobava senys de certa edat, estat y posici, y dels quals necessitava noticies y ells alguna informaci, y adems, qualque alhaca que, per evit vertads conflictes, havan de rescat de entre mans foradades. Aquells personatjes que en es sigle parexan la capseta del bon seny, li comanavan unturesy begudes, qu' eran especialidats de sa sogra. Qualque vespre, partia amb un carril, y s' en anava devs Son Rapia, veure si en es casull qu' all tena per dexarlo ses amigues y f un fav en cas d' extrema necessitat, hey havia res de nou; y dexava menj per alguns dies n' es mussol y n' es moix negre, feya sa prova de ses candeles verdes... en combinaci amb altres experiments trascendentals, que preparava la senyora Jusepa ca-sua. Tenia entrevistes llargues, una algorfeta de devs es Puig, amb un patr que feya es trfech Alg; y mentres algunes vegades ella li duya bultos que pesavan molt, s' en duya altres vegades, quant aquell havia tornat de viatje, qualque rodill de paps francesos. Pujava una escaleta que no tenia f, un carrer no molt lluny de sa Ferreria; y all dalt, un porxo fosch y arreconat, dins un rebost interi, hey trobava, desprs d' hav fet moltes senyes y contrasenyes perque li obrissen, un jove magre, bisco y escabeyat, de pel col d' aram, que tenia vista d' guila pexetera per conexe s' or fi y unes ungles d' ac per desmunt pedres fines y muntarne de falses qualsevol pessa, y qu' era caps retorce y forj un grill de ferro de presidiari, y ferlo pass per pectoral histrich d' un arcabisbe. Tena daus de tres o quatre pisets buyts... Pero ax no tendra acabament, y me pareix que lo apuntat ja basta.

VII Sempre entrava ca-sua per sa botiga. Si no hey havia llum s' estudiet, era senyal de que sa sogra tenia visita; y ax era lo acostumat.

Sense f renou, perque tena derrera sa porta unes sabates de goma, s' en pujava, y per un foradet ubert derrera un quadro, penjat en es quarto des piset vehinat, ahont tenia la senyora Jusepa es su xibiu, ella veya escoltava lo que li convena; y poch desprs, se presentava, diguent sempre que venia de f ses sues devocions. Se fa imposible detall ses entrevistes que all dalt hi tenan persones respectables, y ses escenes que s' hi desplegavan. Lo que ms ressaltava era s' importancia principal que na Pepita all representava, fins n' es punt, que antes d' arrib ella, sa sogra jamay se comprometa ni determinava res. No queda ms remey que parl de tals escenes y entrevistes en forma de sumari. Hi anava una mare honradssima, de familia principal, per demanarlos un remey seg, per rompre s' etcs d' una polissona, qu' havia servit ca-sua, y que duya es seny begut n' es su fiy maj. Hi anava una fadrina veyarda, tan rica de bens com despossehida de grcies, que volia que li fssen ses cartes, costs lo que costs, per veure si era cert lo que li deya es cap y havia somiat tres vespres seguits, respecte de una persona que tena inters per ella. No hi faltava qualque viuda, cap de casa, que li duya, perque ho vens per sotam, una dotzena de cuberts amb sa cifra mitx llimada y un medall ventay retrato de miniatura y de gran mrit, que dexavan an, quant los treyan des paps descolorits y d' ets estuches picats, s' aroma d' antiguedat que no 's pot falsific. Alguna xrca orgullosa, pero lletja, los demanava uns polvos per f parl, d' adormit y somiant, es su esps, perque ella tenia algunes sospites... y volia sorti de duptes... per est tranquila. Una viuda, jove y plantosa, hi anava, feta un mar de llgrimes, y los contava pedres menudes, sa traici d' un subjecte mal nima, que l' havia enganada per massa bona y per massa bon c; y ja qu' ell no li volia torn s' honor, volia que ley proporcionssen, pero prest, ses Peparrines. Una criada vya, de s absoluta confiansa des sus senys, hi anava perque aquests tenan necessitat d' una dobla de vint, per f call per ara sa botiguera, es farin, es sabat y dems genteta, que ja los perdan es respecte, y tenan sa desvergonya, perque avuy en da no hey ha criansa, de entregarshi deman es contes... Una mare, que no tena b a la memoria si es da abans li havan dit ellas si per assegur s' enamorat de sa fia, (un bon partit de Porto-Rico), hava de ferm, devall sa cadira des novio, un drag per sa coua, pes coll, per ses cames... amb un cabey d' ella. Una senyora, que flastomava, y era tota una senyora, segons deya, hi anava per durlos un saquet de nit pl d' alhaques, perque les fssen corre, ja que 's duenyos que les davan per perdudes, perque la jostici hi hava posat ma, tant mateix no 'n tendran profit, y no volia que la comprometssen ella... perque eran de varies pressones... (que les havan robades).

VIII Quedavan totes soles sas Peparrines. Antes d' an n' es llit, y en poques paraules, tenan resolta sa manera ms profitosa (per elles) d' arregl cada un d' ets assuntos qu' aquell vespre havan cayguts en ses sues mans. Tantes eran ses bones relacions, sa sua prctica y es sus medis! Compresa sa naturalesa de tals assuntos y ses poques manes y escrpols de ses dues viudes, es cosa fcil endevin que desprs de ferse d' or, tenan assegurada, per sa complicidat, cada dia ms estesa, ab moltes famlies, sa bona correspondencia y s' estimaci ( lo menos externa) de tots es qui s' havan servit d' elles, se podan veure en es cas d' haversen de serv... Sortia es sol, (perqu surt per tothom), y altre pich la senyora Jusepa vestida de morat y amb so rosari en sa ma y sa cara trista, tornava f de Providencia p' es qui la conexian menos la necesitaran ms. Se pona es sol... y altra vegada, encesa de llums, tornava ajupirse demunt sa tauleta iluminada p' es quinqueret nanell, y dictava: Apunta, Pepita; un ebanico... tant; una piesa de pecho de oro... tant; un reloj de tres capsas... tant. IX Fa pochs dies que la vaig veure a la senyora Jusepa. Est feta una jaya, y apart d' algunes taques negres que li han sortit desde sa conciencia sa cara, y de lo ruat des polsos y galtes, t s' aspecte respectable, perque forsa d' hav duyt, per espay de tants d' anys, ben fermada sa mscara de s' hipocresia, ha arribat sold amb sa pell viva; y ara aquell caramull d' infamies passetja una cara de santa de cart... encara que tacada. Pero aquells uys de tigre tenen ms brillo que may, y no es possible mirarlos sense calfrets. Anava amb una crosseta y es rosari; sa manta molt endevant, y acompanyava dues jovenetes de bona casa. M' agaf d' apart, y ma va di que na Pepita havia fuyta amb un seny, cap a Barcelona, y que li havan fet casa-santa (?) Y fent sabonereta p' es recons de sa boca, morada y humida, y espiretjant ets uys felinos, me deya: No s qu' hauria fet aquella descarada, si jo no li hagus dat bons exemples!... Hey ha faltat poch per desacreditarme devant es seoro.,.